Restes de vida, restes de mort

La mort i la seua relació amb la vida és el fil argumental d’esta exposició. Restes de mort que parlen i expliquen els diferents moments de la vida de persones que l’arqueologia recupera per al present.

L’objectiu d’esta mostra és aportar una visió multidisciplinar sobre el concepte de la mort en les nostres terres durant la Prehistòria, a través dels avanços en el camp de l’arqueologia funerària i de l’osteoarquelogia.

L’exposició està dividida en quatre àmbits. El primer, enfrontar-se a la mort, té dues parts que ens porten del present al passat. La primera, mostra com societats actuals d’arreu del món representen i viuen aquest fet. La segona part ens trasllada als primer rituals funeraris coneguts fins ara.

El segon àmbit explica el paper que juga l’arqueologia funerària i l’antropologia física en l’estudi de la prehistòria. Tres audiovisuals ajuden a entendre els diferents espais funeraris, el nombre d’individus que s’enterrava i l’aixovar que els acompanyava. Un interactiu ens explica com reconèixer en els ossos humans el sexe, l’edat i algunes malalties dels individus. Les restes de diferents jaciments valencians ens parlen d’aspectes com la salut i la malaltia, les activitats quotidianes, l’alimentació o pràctiques com la trepanació.

El tercer àmbit, morir a les terres valencianes, és un recorregut pels jaciments valencians més emblemàtics amb restes humanes enterrades, des dels darrers grups de caçadors-recolectors fins les societats metal•lúrgiques de fa 3.000 anys. En ells es mostra com els rituals i les pràctiques funeràries van canviant i adquirint complexitat a mesura que les societats evolucionen.

Finalment, l’àmbit, noves tècniques per a estudiar vells ossos, presenta els jaciments de la Cova de la Pastora (Alcoi) i Sant Joaquim de la Menarella (Forcall). L’aplicació de tècniques bioantropològiques a les restes de la Cova de la Pastora proporciona noves informacions tant dels individus enterrats com del ritual funerari . En Sant Joaquim de la Menarella les noves tècniques d’excavació i interpretació arqueològica han permès la reconstrucció del seu món funerari.

Una exposició per tant, on el discurs expositiu ens conduirà des de la mort cap a la vida de les societats prehistòriques de les nostres terres.