Tòs Pelat

Oppidum dels segles VI i el IV abans de la nostra era que va ocupar una xicoteta lloma immediata a la plana litoral valenciana i al riu Carraixet, i a pocs quilòmetres del litoral mediterrani, conformat en aquella època per extenses marjals i llacunes.
Gràcies a la seua posició, entre les grans ciutats d’Edeta i Arse va exercir un paper d’intermediació comercial entre ambdues.
S’ha excavat la part frontal d’una gran muralla que el delimitava amb torres, i un sector de grans habitatges i part d’un carrer. La muralla i les cases es van construir segons les tècniques tradicionalment ibèriques, amb un sòcol de pedres de maçoneria i murs fets amb atovons. Els aixovars indiquen que a les cases es van dur a terme labors de mòlta, de teixit, metal·lúrgiques i pràctiques de comensalia. En un dels departaments es va trobar un plom escrit el contingut del qual ha sigut interpretat com religiós o votiu.