Un plom escrit i un genet de bronze. Percepcions i usos de dos peces de la Bastida de les Alcusses
Jaime Vives-Ferrándiz Sánchez
2006
[page-n-1]
Un plom escrit i un genet de bronze. Percepcions
i usos de dos peces de la Bastida de les Alcusses
Jaime Vives-Ferrándiz Sánchez
Servei d’Investigació Prehistòrica
Els museus arqueològics exhibixen un món material, mostren
objectes als quals atorguem bellesa o importància, i expressen la relació
circular, dinàmica, entre estos objectes i els subjectes que els recuperen
i els donen significat. En estes línies s’examina la manera en què es perceben i presenten dos peces trobades en les primeres excavacions en la
Bastida de les Alcusses (1928-1931): una inscripció en una planxa de
plom i un bronze que representa un guerrer a cavall. Basar-se en els
objectes no implica estar limitat per estos, perquè els seus significats, la
seua presentació i representació canvien —o es matisen— segons el context acadèmic i institucional del SIP i dels seus membres.
L’excavació és el punt de partida. Les pàgines dels diaris solen oferir informació estratigràfica, croquis, dibuixos i dades diverses del
transcurs de les campanyes, però, en ocasions, transmeten emocions i
sensacions tot passant de la mera descripció de les restes a la narrativa:
«Al limpiar Pepe Guerrero la tierra sobre [una muela de molino] asoma
una lámina arrollada de plomo. La forma nos intriga [...] La tierra sobre
que se asienta levanta unos 15 cts sobre el suelo y con las precauciones
del caso la vamos rebajando hasta sacar el plomo que, contra lo que creíamos es algo estrecho. Inmediatamente y con verdadera emoción
vemos que está lleno de letras ibericas a renglones separados por rayas
horizontales formando espacios» (subratllat en l’original).
Així descriu Isidro Ballester el moment de la troballa d’una làmina
de plom escrita, el 28 de juliol de 1928, en el diari de la primera campanya d’excavacions en la Bastida de les Alcusses. Per als que hem excavat
en la Bastida, llegir estes línies porta a imaginar-se dalt en la lloma on és
el jaciment, en el departament T —eixe era el nom donat en un principi
al recinte, el departament 48—, quan el capatàs Pepe Guerrero va netejar el plom amb la seua navalla seguint ordres del propi Ballester. Sabem
fins i tot l’hora de la troballa, les dotze i mitja del matí, anotada en el
141
[page-n-2]
Arqueologia en blanc i negre. La labor del SIP: 1927-1950
marge esquerre del diari i amb doble subratllat («a las 12 ½»). Sens dubte
el moment hagué de ser especial. Eixe dia, l’últim de la campanya, havien
pujat tard a excavar perquè la vesprada anterior va haver-hi una tempestat de vent que havia retardat la labor diària d’inventari, vendaval que
fins i tot, expliquen, s’emportaria pel davant una de les dos tendes de
campanya. I l’endemà, neteja de murs al matí i arreplegada a la vesprada: les tendes i les cadires es queden en el Mas de Palmi, on dormien, i els
carretons i altres materials en el Mas de Bas, amb avaluació de danys de
les ferramentes; això sí, la cistella de viandes se l’endugué Ballester.
Làmina de plom
en el moment del seu
descobriment. 1928.
[Casa Grollo. Placa de
vidre. SIP 1.888]
Tornem al plom. La seua troballa era excepcional perquè, en primer lloc, podia oferir noves dades sobre l’alfabet ibèric, exponent de les
manifestacions culturals ibèriques valencianes, atés que en 1928 només
es coneixien els ploms escrits del Pujol de Gasset (Castelló), la Serreta
(Alcoi-Cocentaina-Penàguila), Covalta (Albaida-Agres) i uns fragments
del Cabeço de Mariola (Alfafara-Bocairent) (Ballester, 1929: 18). En una
crònica de La Semana Gráfica, dos setmanes després, el 18 d’agost, I.
Ballester ponderava la troballa comparant-la amb la planxa escrita de la
Serreta —«la reina hasta ahora», en deia— que, no obstant, era més
curta en grandària i sense tanta «riqueza de caracteres». En segon lloc,
el plom havia sigut trobat amb una referència estratigràfica precisa (cat.
4), com escriu Ballester en el diari: «la alegría ha sido general y la suerte y fortuna no para: pues se ha presentado el plomo en condiciones de
tiempo y situación tales que ha permitido al sospecharlo por su forma
arrollada, tomar toda clase de medidas y datos gráficos, que harán de
este plomo el único documento de tal clase al que acompañen datos precisos de su situación. Tomamos otra fotografía de modo que se vea la
142
[page-n-3]
Un plom escrit i un genet de bronze.
Percepcions i usos de dos peces de la Bastida de les Alcusses
forma como está plegada la lámina». Tanmateix, romandrà l’interés de
la peça com a document únicament epigràfic, com es desprén de les posteriors publicacions en què el context domèstic de la troballa és, en el
millor dels casos, una notícia curiosa per a il·lustrar l’ocultació del plom
davant l’assalt violent que va sofrir el poblat ibèric.
La referència a «la suerte y fortuna» és molt significativa pel que
té a veure amb l’esdevindre del SIP. I això no sols en les notícies periodístiques del mes següent —la semblança amb altres textos d’I.
Ballester fa pensar que van ser redactades o dictades per ell mateix—,
sinó que també Lluís Pericot al·ludiria a ella al rememorar, anys més
tard, les circumstàncies prèvies a l’excavació: «El futuro del servicio se
jugaba a la carta de la suerte que la excavación nos deparase [...] A los
primeros golpes de azadón nos dimos cuenta de que La Bastida de
Mogente pagaría con creces los esfuerzos que costase [...] La campaña
culminó con los hallazgos de joyas y sobre todo, con la del famoso
plomo escrito» (Pericot, 1952: 12 i 13). D’esta manera, l’excavació en
la «nueva Pompeya», com titulava La Semana Gráfica, es presentava
com un encert i un èxit en el marc de l’ambiciós pla de treball. Per
això, el SIP trobava en la planxa de plom escrita no sols una mera
satisfacció arqueològica sinó una justificació de la forta aposta realitzada —es van invertir 12.000 pessetes— en la recerca de les arrels culturals pròpies, com agradava de destacar al corrent regionalista (no
oblidem que el Servei es crea a semblança d’altres a Catalunya, Galícia
o el País Basc).
Anvers i revers de la
làmina de plom escrita
de la Bastida de les Alcusses
(Moixent). 1928.
[Casa Grollo. Placa
de vidre. SIP 3.162
i SIP 4.177]
143
[page-n-4]
Arqueologia en blanc i negre. La labor del SIP: 1927-1950
Ara bé, les notes entre les pàgines culturals dels periòdics locals
serien només necessàries argúcies publicitàries del Ballester polític si no
constara també el ressò de la magnífica troballa en fòrums científics. En
el primer número de l’Archivo de Prehistoria Levantina, I. Ballester i L.
Pericot publiquen una extensa ressenya de la campanya de 1928 i en reiteren la inquietud documental i metodòlogica: «es la única pieza de esta
clase cuyo descubrimiento se documenta tan completamente» (Ballester
i Pericot, 1928: 192). El plom ja desplegat —no falten en el diari les lògiques preocupacions per la possible ruptura— és protagonista de les dos
primeres làmines que il·lustren el catàleg de materials (làm. VIII i IX), el
que és significatiu de la importància que li atorguen. A més, abans, dos
participacions en sengles congressos contribuïxen a publicitar el treball
realitzat. Al maig de 1929 Pericot presenta els treballs en la Bastida,
entre altres jaciments excavats pel SIP, en el XII Congrés de l’Associació
Espanyola per al progrés de les Ciències, a Barcelona. Al setembre d’eixe mateix any el Servei és invitat al IV Congrés Internacional
d’Arqueologia, celebrat també a Barcelona amb motiu de l’Exposició
Internacional. Encara que no es va presentar ací cap comunicació sobre
la Bastida, es va exposar el plom escrit en la Sala V (Civilització Ibèrica)
de la secció «España Primitiva» del Museu del Palau Nacional de
l’Exposició, en una mostra que pretenia ser «una verdadera síntesis de
la evolución histórica de la cultura española en sus múltiples aspectos
[ilustrando] cuanto puede estudiarse, en el estado actual de la investigación» (Bosch Gimpera, 1929). Hi impacten els resultats, sobretot de la
Cova del Parpalló, i en la sessió de clausura del Congrés les felicitacions
arriben per part de la comunitat científica d’avantguarda. Estes salutacions i enhorabones són arreplegades amb detall i convenientment ponderades en diverses notes de la premsa local i en la memòria del Museu
d’eixe any, amb la voluntat de legitimar, des de la pròpia institució, les
seues activitats. N. P. Gómez Serrano va escriure unes impressions del
congrés en Las Provincias i assenyalava que «la representación levantina ha sido la más numerosa de todas, española y extranjera, en cuanto
a individuos y en cuanto a trabajos», amb un evident to panegíric.
Són moments de glòria i la làmina de plom ens permet avaluar esta
projecció i l’interés forà per les excavacions del SIP. Ho il·lustra també la
visita a València de Manuel Gómez Moreno, aleshores Director General de
Belles Arts i molt vinculat a la Institució Lliure d’Ensenyança, per a examinar alguns materials ja vistos a Barcelona, el qual arribarà a elevar una
petició escrita demanant detalls sobre el curs de les investigacions
(Ballester, 1931: 28). En este context de col·laboració fructífera seria invitat Gómez Moreno a realitzar un estudi epigràfic del plom (citat per
Ballester i Pericot, 1928: 191), aparegut en 1962, i fins i tot el mateix Adolf
Schulten hi va estar també interessat, ja que en la Labor del SIP de 1933
s’acusa el rebut d’un treball d’este per a l’APL, encara que renunciava a
144
[page-n-5]
Un plom escrit i un genet de bronze.
Percepcions i usos de dos peces de la Bastida de les Alcusses
Pàgina del diari d’excavació
de la Bastida de les Alcusses
(Moixent) on es recull
l’aparició del Guerrer de
Moixent. 1931.
publicar-lo fins que no ho fóra el de M. Gómez Moreno, segons indica L.
Pericot a I. Ballester en carta personal el 13 de juny de 1933 (Arxiu SIP).
El cas del bronze que representa un genet és diferent. El descobriment del «Guerrer de Moixent» el 21 de juliol de 1931 no va causar tant
d’impacte com el del plom escrit, segons es desprén del tractament que se
li dona en el diari d’excavacions d’eixe any. La figura és, òbviament, descrita amb detall; es diu quin obrer la troba, es marca en el croquis general
el lloc exacte i s’aporten mesures i precisions: «cinco minutos antes de
dejar el trabajo para la comida, el obrero Vicente Espí desenterró una
bellísima escultura de bronce representada por un guerrero a caballo», i
s’afegix un aire narratiu i judicis de valor en assenyalar «el sello arrogante del guerrero» o que el cap del cavall «es de una expresión grotesca». La
Bastida ja havia donat mostres durant les tres campanyes anteriors de la
seua riquesa en materials, i el Guerrer no destaca especialment en un diari
escrit i dibuixat cada vegada amb més presses —la campanya de 1931 és
intensíssima, hi arriben a treballar 25 obrers i buiden al voltant de 100
departaments—. Altres objectes reben el mateix tractament descriptiu que
el Guerrer, com succeïx amb un bronze representant un bou amb part del
jou descobert per Joaquín Quilis, o una cadeneta d’or trobada per Vicente
Sanjuán; les tres peces il·lustraran la Labor del SIP de 1931 (làm. V i VI).
No obstant això, la mateixa vesprada del 21 de juliol Mariano Jornet
envia una carta a I. Ballester comunicant-li la troballa del Guerrer —«vale
la pena que le ponga las letras», hi assenyala— i adjuntant un dibuix d’este a grandària natural, com es feia regularment quan Ballester s’absentava
del treball de camp (correspondència personal d’I. Ballester, Arxiu SIP).
145
[page-n-6]
Arqueologia en blanc i negre. La labor del SIP: 1927-1950
Figura de bronze coneguda
com a Guerrer de Moixent.
1931.
[Casa Grollo. Placa de
vidre. SIP 1.326]
La ressonància en la comunitat científica no va ser igual a la del
plom, i no obstant la peça del Guerrer s’ha convertit en una de les icones
del museu i també en un element identitari del municipi de Moixent.
L’impacte inicial no és comparable al plom perquè, primer que res, les circumstàncies institucionals no són les mateixes. Si durant el període entre
1928 i 1931 s’arreplegaven alabances a la gestió i investigacions mampreses i es difonia la labor en fòrums científics, en 1932 el SIP sofria una
reducció de dos terços en la seua assignació pressupostària que acabaria
minant no sols la intensitat dels treballs sinó també la seua divulgació,
afectant l’excavació en la Bastida, a pesar que el jaciment havia sigut
146
[page-n-7]
Un plom escrit i un genet de bronze.
Percepcions i usos de dos peces de la Bastida de les Alcusses
declarat Monument Històric-Artístic en 1931; i, de fet, el segon volum de
l’anuari APL no seria editat fins a 1945, setze anys després del primer.
El bronze es va publicar per primera vegada en la Labor del SIP de
1931 (làm. V, 2), es va arreplegar poc després en la Historia de España
dirigida per L. Pericot (Pericot, 1934: 405), i en 1954 va ser objecte d’un
estudi més detallat (Kukahn, 1954). Només en la segona mitat de la
dècada dels 70 el Guerrer adquirix rellevància iconogràfica, vinculantse, no casualment, a les celebracions del 50 aniversari del SIP en 1977.
De fet, el Guerrer ocupa la portada del fullet explicatiu del Museu editat eixe mateix any, com a precursor del logotip que hui coneixem. A
més, la Bastida és l’únic d’aquells jaciments pioners que es visita de
manera oficial i l’Ajuntament de Moixent aprofita l’ocasió per a erigir
una còpia de la peça a escala 20:1 a València, semblant a una altra existent llavors a Moixent. Així, es crea i s’institucionalitza un senya d’identitat que vincula el «Cap i Casal» amb el passat ibèric representat pel
Guerrer. Esta associació entre objecte i representació, entre icona i identitat, la trobem també a Moixent, on sorprén l’abundància d’establiments i associacions veïnals anomenades «el Guerrer» però cap Bastida
de les Alcusses.
Però m’he allunyat massa del marc temporal que pretén esta retrospectiva, de manera que acabaré amb una anècdota que dóna compte de
la rellevància de la Bastida en el context local d’aquells anys i que és un
exemple dels usos institucionalitzats de la Història. El president de la
Diputació va obrir una sessió de la Comissió Provincial permanent amb
el so d’una campaneta de bronze trobada en el departament 2 de la
Bastida el 7 de juliol de 1931, evidenciant la “necessitat” de ponderar el
passat remot «dando al mismo tiempo gloria a su “Presente”» (Ballester,
1931: 6). I subratlle “necessitat” perquè en este acte simpàtic s’albira la
implicació dels estudis de l’Antiguitat, en este cas encapçalats pel SIP, en
la construcció d’una identitat pròpia. Destacar la personalitat —regional, això sí— en la trajectòria històrica havia de ser una tasca del museu
i, no en va, a partir del retall pressupostari de 1932 algunes veus exigiran, en la premsa local, major atenció i dotació econòmica a una institució que garantira la digna conservació del passat per donar solidesa a
un Estatut Regional Valencià que aleshores es reclamava.
1
A més a més de les tres obres monogràfiques dedicades al plom (Beltrán, 1954 i 1962;
Fletcher, 1982) hi ha nombroses referències entre les que destaquen: Ballester i Pericot,
1928; Pericot, 1934: 406; Serra Ràfols, 1936: 333 i ss.; Fletcher, 1953 i Gómez Moreno,
1962.
147
[page-n-8]
Arqueologia en blanc i negre. La labor del SIP: 1927-1950
2
Altres peces de la Bastida a l’exposició son una galta d’espasa o punyal, una peça d’os, dos
arracades d’or i una placa de cinturó de bronze. Són poques comparades amb les 277 que
també viatgen de la col·lecció particular d’ I. Ballester de la Covalta.
3
L’estreta relació entre I. Ballester i Elías Tormo, natural d’Albaida, membre del partit conservador i ministre d’Instrucció Pública en 1930, va haver d’afavorir esta declaració.
148
[page-n-9]
Un plom escrit i un genet de bronze. Percepcions
i usos de dos peces de la Bastida de les Alcusses
Jaime Vives-Ferrándiz Sánchez
Servei d’Investigació Prehistòrica
Els museus arqueològics exhibixen un món material, mostren
objectes als quals atorguem bellesa o importància, i expressen la relació
circular, dinàmica, entre estos objectes i els subjectes que els recuperen
i els donen significat. En estes línies s’examina la manera en què es perceben i presenten dos peces trobades en les primeres excavacions en la
Bastida de les Alcusses (1928-1931): una inscripció en una planxa de
plom i un bronze que representa un guerrer a cavall. Basar-se en els
objectes no implica estar limitat per estos, perquè els seus significats, la
seua presentació i representació canvien —o es matisen— segons el context acadèmic i institucional del SIP i dels seus membres.
L’excavació és el punt de partida. Les pàgines dels diaris solen oferir informació estratigràfica, croquis, dibuixos i dades diverses del
transcurs de les campanyes, però, en ocasions, transmeten emocions i
sensacions tot passant de la mera descripció de les restes a la narrativa:
«Al limpiar Pepe Guerrero la tierra sobre [una muela de molino] asoma
una lámina arrollada de plomo. La forma nos intriga [...] La tierra sobre
que se asienta levanta unos 15 cts sobre el suelo y con las precauciones
del caso la vamos rebajando hasta sacar el plomo que, contra lo que creíamos es algo estrecho. Inmediatamente y con verdadera emoción
vemos que está lleno de letras ibericas a renglones separados por rayas
horizontales formando espacios» (subratllat en l’original).
Així descriu Isidro Ballester el moment de la troballa d’una làmina
de plom escrita, el 28 de juliol de 1928, en el diari de la primera campanya d’excavacions en la Bastida de les Alcusses. Per als que hem excavat
en la Bastida, llegir estes línies porta a imaginar-se dalt en la lloma on és
el jaciment, en el departament T —eixe era el nom donat en un principi
al recinte, el departament 48—, quan el capatàs Pepe Guerrero va netejar el plom amb la seua navalla seguint ordres del propi Ballester. Sabem
fins i tot l’hora de la troballa, les dotze i mitja del matí, anotada en el
141
[page-n-2]
Arqueologia en blanc i negre. La labor del SIP: 1927-1950
marge esquerre del diari i amb doble subratllat («a las 12 ½»). Sens dubte
el moment hagué de ser especial. Eixe dia, l’últim de la campanya, havien
pujat tard a excavar perquè la vesprada anterior va haver-hi una tempestat de vent que havia retardat la labor diària d’inventari, vendaval que
fins i tot, expliquen, s’emportaria pel davant una de les dos tendes de
campanya. I l’endemà, neteja de murs al matí i arreplegada a la vesprada: les tendes i les cadires es queden en el Mas de Palmi, on dormien, i els
carretons i altres materials en el Mas de Bas, amb avaluació de danys de
les ferramentes; això sí, la cistella de viandes se l’endugué Ballester.
Làmina de plom
en el moment del seu
descobriment. 1928.
[Casa Grollo. Placa de
vidre. SIP 1.888]
Tornem al plom. La seua troballa era excepcional perquè, en primer lloc, podia oferir noves dades sobre l’alfabet ibèric, exponent de les
manifestacions culturals ibèriques valencianes, atés que en 1928 només
es coneixien els ploms escrits del Pujol de Gasset (Castelló), la Serreta
(Alcoi-Cocentaina-Penàguila), Covalta (Albaida-Agres) i uns fragments
del Cabeço de Mariola (Alfafara-Bocairent) (Ballester, 1929: 18). En una
crònica de La Semana Gráfica, dos setmanes després, el 18 d’agost, I.
Ballester ponderava la troballa comparant-la amb la planxa escrita de la
Serreta —«la reina hasta ahora», en deia— que, no obstant, era més
curta en grandària i sense tanta «riqueza de caracteres». En segon lloc,
el plom havia sigut trobat amb una referència estratigràfica precisa (cat.
4), com escriu Ballester en el diari: «la alegría ha sido general y la suerte y fortuna no para: pues se ha presentado el plomo en condiciones de
tiempo y situación tales que ha permitido al sospecharlo por su forma
arrollada, tomar toda clase de medidas y datos gráficos, que harán de
este plomo el único documento de tal clase al que acompañen datos precisos de su situación. Tomamos otra fotografía de modo que se vea la
142
[page-n-3]
Un plom escrit i un genet de bronze.
Percepcions i usos de dos peces de la Bastida de les Alcusses
forma como está plegada la lámina». Tanmateix, romandrà l’interés de
la peça com a document únicament epigràfic, com es desprén de les posteriors publicacions en què el context domèstic de la troballa és, en el
millor dels casos, una notícia curiosa per a il·lustrar l’ocultació del plom
davant l’assalt violent que va sofrir el poblat ibèric.
La referència a «la suerte y fortuna» és molt significativa pel que
té a veure amb l’esdevindre del SIP. I això no sols en les notícies periodístiques del mes següent —la semblança amb altres textos d’I.
Ballester fa pensar que van ser redactades o dictades per ell mateix—,
sinó que també Lluís Pericot al·ludiria a ella al rememorar, anys més
tard, les circumstàncies prèvies a l’excavació: «El futuro del servicio se
jugaba a la carta de la suerte que la excavación nos deparase [...] A los
primeros golpes de azadón nos dimos cuenta de que La Bastida de
Mogente pagaría con creces los esfuerzos que costase [...] La campaña
culminó con los hallazgos de joyas y sobre todo, con la del famoso
plomo escrito» (Pericot, 1952: 12 i 13). D’esta manera, l’excavació en
la «nueva Pompeya», com titulava La Semana Gráfica, es presentava
com un encert i un èxit en el marc de l’ambiciós pla de treball. Per
això, el SIP trobava en la planxa de plom escrita no sols una mera
satisfacció arqueològica sinó una justificació de la forta aposta realitzada —es van invertir 12.000 pessetes— en la recerca de les arrels culturals pròpies, com agradava de destacar al corrent regionalista (no
oblidem que el Servei es crea a semblança d’altres a Catalunya, Galícia
o el País Basc).
Anvers i revers de la
làmina de plom escrita
de la Bastida de les Alcusses
(Moixent). 1928.
[Casa Grollo. Placa
de vidre. SIP 3.162
i SIP 4.177]
143
[page-n-4]
Arqueologia en blanc i negre. La labor del SIP: 1927-1950
Ara bé, les notes entre les pàgines culturals dels periòdics locals
serien només necessàries argúcies publicitàries del Ballester polític si no
constara també el ressò de la magnífica troballa en fòrums científics. En
el primer número de l’Archivo de Prehistoria Levantina, I. Ballester i L.
Pericot publiquen una extensa ressenya de la campanya de 1928 i en reiteren la inquietud documental i metodòlogica: «es la única pieza de esta
clase cuyo descubrimiento se documenta tan completamente» (Ballester
i Pericot, 1928: 192). El plom ja desplegat —no falten en el diari les lògiques preocupacions per la possible ruptura— és protagonista de les dos
primeres làmines que il·lustren el catàleg de materials (làm. VIII i IX), el
que és significatiu de la importància que li atorguen. A més, abans, dos
participacions en sengles congressos contribuïxen a publicitar el treball
realitzat. Al maig de 1929 Pericot presenta els treballs en la Bastida,
entre altres jaciments excavats pel SIP, en el XII Congrés de l’Associació
Espanyola per al progrés de les Ciències, a Barcelona. Al setembre d’eixe mateix any el Servei és invitat al IV Congrés Internacional
d’Arqueologia, celebrat també a Barcelona amb motiu de l’Exposició
Internacional. Encara que no es va presentar ací cap comunicació sobre
la Bastida, es va exposar el plom escrit en la Sala V (Civilització Ibèrica)
de la secció «España Primitiva» del Museu del Palau Nacional de
l’Exposició, en una mostra que pretenia ser «una verdadera síntesis de
la evolución histórica de la cultura española en sus múltiples aspectos
[ilustrando] cuanto puede estudiarse, en el estado actual de la investigación» (Bosch Gimpera, 1929). Hi impacten els resultats, sobretot de la
Cova del Parpalló, i en la sessió de clausura del Congrés les felicitacions
arriben per part de la comunitat científica d’avantguarda. Estes salutacions i enhorabones són arreplegades amb detall i convenientment ponderades en diverses notes de la premsa local i en la memòria del Museu
d’eixe any, amb la voluntat de legitimar, des de la pròpia institució, les
seues activitats. N. P. Gómez Serrano va escriure unes impressions del
congrés en Las Provincias i assenyalava que «la representación levantina ha sido la más numerosa de todas, española y extranjera, en cuanto
a individuos y en cuanto a trabajos», amb un evident to panegíric.
Són moments de glòria i la làmina de plom ens permet avaluar esta
projecció i l’interés forà per les excavacions del SIP. Ho il·lustra també la
visita a València de Manuel Gómez Moreno, aleshores Director General de
Belles Arts i molt vinculat a la Institució Lliure d’Ensenyança, per a examinar alguns materials ja vistos a Barcelona, el qual arribarà a elevar una
petició escrita demanant detalls sobre el curs de les investigacions
(Ballester, 1931: 28). En este context de col·laboració fructífera seria invitat Gómez Moreno a realitzar un estudi epigràfic del plom (citat per
Ballester i Pericot, 1928: 191), aparegut en 1962, i fins i tot el mateix Adolf
Schulten hi va estar també interessat, ja que en la Labor del SIP de 1933
s’acusa el rebut d’un treball d’este per a l’APL, encara que renunciava a
144
[page-n-5]
Un plom escrit i un genet de bronze.
Percepcions i usos de dos peces de la Bastida de les Alcusses
Pàgina del diari d’excavació
de la Bastida de les Alcusses
(Moixent) on es recull
l’aparició del Guerrer de
Moixent. 1931.
publicar-lo fins que no ho fóra el de M. Gómez Moreno, segons indica L.
Pericot a I. Ballester en carta personal el 13 de juny de 1933 (Arxiu SIP).
El cas del bronze que representa un genet és diferent. El descobriment del «Guerrer de Moixent» el 21 de juliol de 1931 no va causar tant
d’impacte com el del plom escrit, segons es desprén del tractament que se
li dona en el diari d’excavacions d’eixe any. La figura és, òbviament, descrita amb detall; es diu quin obrer la troba, es marca en el croquis general
el lloc exacte i s’aporten mesures i precisions: «cinco minutos antes de
dejar el trabajo para la comida, el obrero Vicente Espí desenterró una
bellísima escultura de bronce representada por un guerrero a caballo», i
s’afegix un aire narratiu i judicis de valor en assenyalar «el sello arrogante del guerrero» o que el cap del cavall «es de una expresión grotesca». La
Bastida ja havia donat mostres durant les tres campanyes anteriors de la
seua riquesa en materials, i el Guerrer no destaca especialment en un diari
escrit i dibuixat cada vegada amb més presses —la campanya de 1931 és
intensíssima, hi arriben a treballar 25 obrers i buiden al voltant de 100
departaments—. Altres objectes reben el mateix tractament descriptiu que
el Guerrer, com succeïx amb un bronze representant un bou amb part del
jou descobert per Joaquín Quilis, o una cadeneta d’or trobada per Vicente
Sanjuán; les tres peces il·lustraran la Labor del SIP de 1931 (làm. V i VI).
No obstant això, la mateixa vesprada del 21 de juliol Mariano Jornet
envia una carta a I. Ballester comunicant-li la troballa del Guerrer —«vale
la pena que le ponga las letras», hi assenyala— i adjuntant un dibuix d’este a grandària natural, com es feia regularment quan Ballester s’absentava
del treball de camp (correspondència personal d’I. Ballester, Arxiu SIP).
145
[page-n-6]
Arqueologia en blanc i negre. La labor del SIP: 1927-1950
Figura de bronze coneguda
com a Guerrer de Moixent.
1931.
[Casa Grollo. Placa de
vidre. SIP 1.326]
La ressonància en la comunitat científica no va ser igual a la del
plom, i no obstant la peça del Guerrer s’ha convertit en una de les icones
del museu i també en un element identitari del municipi de Moixent.
L’impacte inicial no és comparable al plom perquè, primer que res, les circumstàncies institucionals no són les mateixes. Si durant el període entre
1928 i 1931 s’arreplegaven alabances a la gestió i investigacions mampreses i es difonia la labor en fòrums científics, en 1932 el SIP sofria una
reducció de dos terços en la seua assignació pressupostària que acabaria
minant no sols la intensitat dels treballs sinó també la seua divulgació,
afectant l’excavació en la Bastida, a pesar que el jaciment havia sigut
146
[page-n-7]
Un plom escrit i un genet de bronze.
Percepcions i usos de dos peces de la Bastida de les Alcusses
declarat Monument Històric-Artístic en 1931; i, de fet, el segon volum de
l’anuari APL no seria editat fins a 1945, setze anys després del primer.
El bronze es va publicar per primera vegada en la Labor del SIP de
1931 (làm. V, 2), es va arreplegar poc després en la Historia de España
dirigida per L. Pericot (Pericot, 1934: 405), i en 1954 va ser objecte d’un
estudi més detallat (Kukahn, 1954). Només en la segona mitat de la
dècada dels 70 el Guerrer adquirix rellevància iconogràfica, vinculantse, no casualment, a les celebracions del 50 aniversari del SIP en 1977.
De fet, el Guerrer ocupa la portada del fullet explicatiu del Museu editat eixe mateix any, com a precursor del logotip que hui coneixem. A
més, la Bastida és l’únic d’aquells jaciments pioners que es visita de
manera oficial i l’Ajuntament de Moixent aprofita l’ocasió per a erigir
una còpia de la peça a escala 20:1 a València, semblant a una altra existent llavors a Moixent. Així, es crea i s’institucionalitza un senya d’identitat que vincula el «Cap i Casal» amb el passat ibèric representat pel
Guerrer. Esta associació entre objecte i representació, entre icona i identitat, la trobem també a Moixent, on sorprén l’abundància d’establiments i associacions veïnals anomenades «el Guerrer» però cap Bastida
de les Alcusses.
Però m’he allunyat massa del marc temporal que pretén esta retrospectiva, de manera que acabaré amb una anècdota que dóna compte de
la rellevància de la Bastida en el context local d’aquells anys i que és un
exemple dels usos institucionalitzats de la Història. El president de la
Diputació va obrir una sessió de la Comissió Provincial permanent amb
el so d’una campaneta de bronze trobada en el departament 2 de la
Bastida el 7 de juliol de 1931, evidenciant la “necessitat” de ponderar el
passat remot «dando al mismo tiempo gloria a su “Presente”» (Ballester,
1931: 6). I subratlle “necessitat” perquè en este acte simpàtic s’albira la
implicació dels estudis de l’Antiguitat, en este cas encapçalats pel SIP, en
la construcció d’una identitat pròpia. Destacar la personalitat —regional, això sí— en la trajectòria històrica havia de ser una tasca del museu
i, no en va, a partir del retall pressupostari de 1932 algunes veus exigiran, en la premsa local, major atenció i dotació econòmica a una institució que garantira la digna conservació del passat per donar solidesa a
un Estatut Regional Valencià que aleshores es reclamava.
1
A més a més de les tres obres monogràfiques dedicades al plom (Beltrán, 1954 i 1962;
Fletcher, 1982) hi ha nombroses referències entre les que destaquen: Ballester i Pericot,
1928; Pericot, 1934: 406; Serra Ràfols, 1936: 333 i ss.; Fletcher, 1953 i Gómez Moreno,
1962.
147
[page-n-8]
Arqueologia en blanc i negre. La labor del SIP: 1927-1950
2
Altres peces de la Bastida a l’exposició son una galta d’espasa o punyal, una peça d’os, dos
arracades d’or i una placa de cinturó de bronze. Són poques comparades amb les 277 que
també viatgen de la col·lecció particular d’ I. Ballester de la Covalta.
3
L’estreta relació entre I. Ballester i Elías Tormo, natural d’Albaida, membre del partit conservador i ministre d’Instrucció Pública en 1930, va haver d’afavorir esta declaració.
148
[page-n-9]