[page-n-219]
[page-n-220]
Aquest llibre es va editar amb motiu
de l’exposició temporal «Prehistòria i
Còmic», inaugurada el juny del 2016.
Animacions 3D
Agraïments
Ángel Sánchez Molina
Cecilio Alonso Alonso
Jorge Iván Arguiz
Suresh Ariaratnam
Emili Aura Tortosa
Gilles Bourgarel
Adam Brockbank
Maggie Calt
Chantal Chéret
Lora Fountain & Associates
Judit Foz Povill
Gloria García
Manuel Gozalbes Fernández de Palencia
Manel Granell
Ben Haggarty
Tanino Liberatore
Cristina Rihuete
Jose María Segura Martí
Museu Arqueològic Son Fornés
Dude Comics
Editorial Toxosoutos
El Patio editorial
Grupo Planeta
Audiovisuals
DIPUTACIÓ DE VALÈNCIA
Gravació, edició i muntatge
President
Jorge Rodríguez Gramage
Empreses col·laboradores de la producció
Diputat de Cultura
Xavier Rius i Torres
Render Comunicación, SL
Disseny de la gràfica de l’exposició
Vanesa Mora Casanova
Disseny del material imprés
MUSEU DE PREHISTÒRIA DE VALÈNCIA
Marc Granell Artal
Directora
Helena Bonet Rosado
Impressió del material de difusió
Cap de la Unitat de Difusió, Didàctica i
Exposicions
Santiago Grau Gadea
EXPOSICIÓ
Projecte expositiu
Museu de Prehistòria de València
Comissariat
Helena Bonet Rosado
Álvaro Pons Moreno
Equip de treball
Francisco Chiner Vives
Eva Ferraz García
Santiago Grau Gadea
Vanesa Mora Casanova
Begoña Soler Mayor
Impremta Provincial Diputació de València
Transport de l’obra
TTI
Assegurança
Muñiz y Asociados. Generali Seguros
Traduccions anglès / francès
Lambe & Nieto
Marc Tiffagom
Producció
Museu de Prehistòria de València
Reinadecorazones Espacios para el Ocio y
la Cultura
PUBLICACIÓ
Projecte editorial i coordinació
Amb la col·laboració de
Josep Lluís Pascual Benito
Bernat Martí Oliver
Alfred Sanchis Serra
Museu de Prehistòria de València
Disseny, instal·lació i muntatge
Francisco Chiner Vives
Autors dels articles
Imatge del cartell i coberta del catàleg
Paco Roca
Equip d’edició
Joaquín Abarca Pérez
Helena Bonet Rosado
Ernestina Badal García
Santiago Grau Gadea
Antoni Guiral Conti
Didàctica
Laura Fortea Cervera
Eva Ripollés Adelantado
Vicky Menor Cuenca
Ajudant de muntatge
Amadeo Moliner Blay
Pedro Porcel Torrens
Fons exposats
Museu de Prehistòria de València
Col·lecció Helena Bonet Rosado
Emmanuel Roudier
Miguel Quesada
Antonio Fraguas «Forges»
Mikel Begoña i Iñaki Martínez «Iñaket»
Ortifus
Mireia Pérez
Philuc
Museu Arqueològic Municipal
Camil Visedo Moltó d’Alcoi
Didier Pasamonik
Álvaro Pons Moreno
Emmanuel Roudier
Gonzalo Ruiz Zapatero
Begoña Soler Mayor
Joaquín Soler Navarro
Traducció al valencià i correcció
Unitat de Normalització Lingüística de la
Diputació de València
Disseny i maquetació
Marc Granell Artal
Impressió
Pentagraf Impresores, s.l.
Nota dels editors
Els autors i els editors d’aquest llibre
comuniquen als drethavents de les
il·lustracions o d’altre tipus d’imatges no
trobats, que poden posar-se en contacte
amb l’editorial per a acreditar la seua
propietat intel·lectual o d’una altra índole.
Contacte: Museu de Prehistòria de València,
Tel.: 963 883 627 i gestio.exposicio@dival.es.
ISBN: 978-84-7795-763-8
DL: V 1293-2016
© dels textos: els autors, 2016.
© de les imatges: els autors, 2016.
© de l’edició: Museu de Prehistòria de
València. Diputació de València, 2016.
[page-n-221]
07
09
37
59
87
107
125
149
167
193
219
233
presentació
Helena Bonet Rosado
Prehistòria i còmic: la màgia de la imatge
Helena Bonet Rosado
PRIMER VA SER LA CIÈNCIA… DESPRÉS, LA FICCIÓ
Ernestina Badal García i Joaquín Soler Navarro
Il·lustració prehistòrica i còmic de prehistòria:
Camins divergents o convergents?
Gonzalo Ruiz Zapatero
LA PREHISTÒRIA EN EL CÒMIC INFANTIL
Antoni Guiral Conti
Barbes, garrots i dinosaures: els
cavernícoles de paper
Pedro Porcel Torrens
La prehistòria en els còmics americans
Álvaro Pons Moreno
ENTRE PEDAGOGIA I PARÒDIA, LA PREHISTÒRIA EN
EL CÒMIC FRANCÒFON
Didier Pasamonik
GRÀCIES LUCY!
Begoña Soler Mayor
EL CÒMIC COM A RECURS DIDÀCTIC PER A
L’APRENENTATGE DE LA PREHISTÒRIA ALS MUSEUS
Santiago Grau Gadea
Conversacions amb Emmanuel Roudier
Helena Bonet Rosado
CATÀLEG DE SELECCIÓ DE CÒMICS
Vicky Menor Cuenca
[page-n-222]
[page-n-223]
220
Helena Bonet Rosado
Emmanuel Roudier ens rep a casa seua, a Felines-Minervois (França), per a
dur a terme aquesta entrevista en què vam tindre l’ocasió de gaudir, al llarg
de tot un matí, de la seua conversació, de la seua afició per la prehistòria,
dels seus comentaris sobre làmines i planxes originals, i també dels seus
projectes futurs
1
. A més, ens va obsequiar amb una magnífica Vo’hounâ,
que va dibuixar per al Museu de Prehistòria de València durant l’entrevista
2
.
Parisenc i diplomat en Arts Aplicades per l’ENSAAMA, el 1992, és el gran il·
lustrador de la prehistòria de la bande dessinée, amb les sagues de Vo’hounâ
(tres toms apareguts entre el 2002 i el 2013), Néandertal (tres toms entre el
2007 i el 2011) i l’adaptació de la novel·la La guerre du feu, de J.-H. Rosny
aîné (2012-2014). Ell mateix es defineix com un autor de còmics i de jocs de
rol, novel·lista, il·lustrador dels seus propis còmics i de llibres infantils de
temàtica prehistòrica, a més d’il·lustrador de publicacions científiques i de
museus arqueològics. La passió per les recreacions paisatgístiques i el rigor
documental a l’hora d’abordar personatges, gests, actituds i ambients sobre
la prehistòria el converteixen, sens dubte, en el nou Z. Burian del segle xxi.
1
Entrevistant Emmanuel Roudier al seu
estudi. 3 de desembre del 2015.
[page-n-224]
Conversacions amb Emmanuel Roudier
221
H. B.: D’on li ve aquesta passió pel dibuix, sobretot de dibuixar sobre la
Il·lustració del personatge
de Vo’hounâ.
prehistòria?
E. R.: Em ve des de molt menut. La meua passió pel dibuix es remunta als
dos o tres anys, quan vaig començar a dibuixar molt, però l’interés per la prehistòria també em ve des de molt menut perquè tindria uns set anys, encara
que era més aviat prehistòria etnozoològica, dinosaures, etc. La verdadera
passió per la prehistòria científica, la prehistòria humana, la vaig tindre amb
20 o 21 anys, quan vaig tornar a les lectures i vaig enriquir la meua curiositat
infantil per la prehistòria amb lectures científiques i estudis etnològics, sense
abandonar els relats de ficció. Va ser la trobada entre l’univers de la ficció
prehistòrica, com La guerre du feu o Rahan, i els coneixements científics quan
vaig descobrir la discordança que hi havia entre aquesta ficció i allò que se
sabia a partir de la prehistòria.
H. B.: Considera que és important estar en contacte amb els científics,
prehistoriadors, antropòlegs, i fins i tot visitar els jaciments arqueològics?
E. R.: Per a mi és realment important perquè em proporciona algunes idees i informacions. Amb el temps he pres la decisió de no buscar un rigor
2
[page-n-225]
222
Helena Bonet Rosado
[page-n-226]
Conversacions amb Emmanuel Roudier
223
científic excessiu, ja que allò que jo faig és ficció, i així, quan mostre un
jaciment arqueològic em done la llibertat de fer-ho com a mi m’agrada, és
com una espècie de plaer intel·lectual. M’agrada la idea d’acostar-me, com
en els casos de Vo’hounâ i Néandertal, a les fonts arqueològiques i això em
proporciona una gran satisfacció. Em dic a mi mateix: «estic donant una
imatge real d’aquell moment dels nostres avantpassats desapareguts». Quan
converse amb els prehistoriadors sempre aprenc coses i em suggereixen
idees per a futures històries. Per això n’és molt important.
H. B.: A més d’autor de còmics, treballa per a museus i exposicions com a
il·lustrador de la prehistòria. N’és una gran responsabilitat?
E. R.: Quan treballe en els meus còmics, si necessite prendre’m cap llibertat
no dubte a fer-ho, però quan he de fer l’encàrrec d’un dibuix concret, ací no
puc fer qualsevol cosa i llavors, efectivament, tinc una responsabilitat major.
Ara es busquen il·lustradors que aporten el seu imaginari propi. Quan vaig fer
l’home de la Chapelle-aux-Saints per al Musée de l’homme de Néandertal,
vaig partir de documents arqueològics precisos en relació a la posició del
difunt en la xicoteta cavitat, tot allò que s’hi va trobar al seu voltant, sobre
l’orientació de la gruta, però després, el pentinat o la indumentària, per
exemple, són idees meues encara que partisca d’algunes referències. Llavors
és quan realment em divertisc, encara que, lògicament, intente ser fidel a les
dades arqueològiques perquè el públic no se senta enganyat.
H. B.: Vosté està al corrent de les últimes investigacions, no sols de les representacions físiques dels neandertals sinó també de qüestions com la
coexistència entre els neandertals i els homes anatòmicament moderns,
dels estudis sobre el genoma humà, del llenguatge, etc.
E. R.: Tot això m’apassiona des de fa molts anys i, de fet, quan vaig començar
a interessar-me per la prehistòria, feia ja temps que estava molt atret per l’art
parietal. Però, en realitat, allò que inicialment més em va interessar van ser
els homes fòssils i, sobretot, l’home de Neandertal
3
. Fa ja prou de temps,
uns vint anys, que reflexione i treballe sobre aquesta idea. Al principi, en els
relats que llegia des dels vint anys, la trobada i la convivència entre sapiens
moderns i neandertals eren més novel·lades. En Vo’hounâ, per exemple, tenia
autèntiques ganes de mostrar que la prehistòria no era només un món de
violència, encara que també, i que la trobada entre els neandertals i els homes
anatòmicament moderns va poder ser pacífica, possiblement no tot el temps,
però va poder ser-ho. Llavors, en Vo’hounâ tenim una verdadera història
d’amor. Però quan recentment es van donar a conéixer les investigacions de
Svante Pääbo sobre el genoma humà, en vaig estar atent perquè feia molt de
temps que es deia que no era possible la hibridació entre neandertals i sapiens.
Grup de neandertals per
al joc de rol Würm.
Edicions Icare, 2009.
3
[page-n-227]
224
Helena Bonet Rosado
Sí, se’n comentava als corredors, però no n’hi havia evidències i, de sobte,
ara n’hi ha evidències per la genètica. A més, n’hi ha proves òssies, ja que
l’antropòloga Silvana Condemi, que investiga aquesta temàtica, ha estudiat una possible mandíbula híbrida entre les dues espècies. Així que tot
és molt interessant.
H. B.: L’edició integral de Neandertal a Espanya, el 2012, ha tingut molt bona
acollida. És una novel·la gràfica amb un important treball de documentació sobre els neandertals, però també sobre la flora, la fauna, el paisatge,
el clima, les formes de vida. Com s’ha documentat i ha construït aquesta
obra sobre la naturalesa?
E. R.: La idea de fer l’àlbum Néandertal va nàixer després de Vo’hounâ. En
Vo’hounâ, editada el 2003, ja apareixen els neandertals, però no tal com
eren, encara que Vo’hounâ siga una neandertal, perquè es tracta més aviat
d’una història, una novel·la, amb la màgia i tota la resta. Jo tenia ganes de
centrar-me en l’home de Neandertal seriosament, sense el recurs de la màgia
dels esperits. L’art parietal ens mostra un estat de pensament màgic en els
sapiens moderns, mentre que en els neandertals no tenim aquesta mateixa
informació. Aleshores, em vaig basar en allò concret per a mostrar on vivien,
com vivien. Llavors em vaig informar simplement llegint les publicacions
científiques sobre la fauna i la flora del Plistocé, l’aspecte del paisatge, ja
que tot això està molt ben documentat i tenim fonts sobre l’art i la fauna
glacial
4
. Vaig consultar texts punters, publicacions científiques i també
imatges fetes per altres artistes que m’han donat idees perquè, després, tot
açò vaja prenent cos gràficament.
Hi ha una dada important, i és que el fons de la història fóra, alhora, una proposta
arqueològica, és a dir, que mostrara com els homes de neandertal van poder
viure, encara que no sapiem exactament com vivien, i, a més, que mostrara la
preocupació de quin era el seu nivell cognitiu. Jo em documente sobre un ampli
imaginari, sobre tot un sistema de trobades entre pobles però, a més a més,
els he fet parlar amb un llenguatge totalment modern. Aquesta dada és la que
més va sorpendre perquè, quan va eixir el primer tom de Néandertal, la major
part de la gent em deia: «ah, està molt ben documentat, però en el llenguatge
hi ha una espècie de llicència literària». No és així, he hagut de ser valent per a
justificar que tenien un llenguatge modern i, en el tom 2, ho justifique.
H. B.: Tornant als tres àlbums del cicle de Vo’hounâ, que va obtindre el premi
Decoincer la boulle, a Angulema, el 2003, vosté l’ha definit com «realisme
màgic». En aquesta saga, és més important la narració que els protagonistes,
que l’heroi o l’heroïna?
4
Neandertal, edició integral.
Norma Editorial 2012.
E. R.: Exactament, de fet la creació dels personatges de Vo’hounâ va estar
[page-n-228]
Conversacions amb Emmanuel Roudier
225
[page-n-229]
226
5
Helena Bonet Rosado
Vo’hounâ, tom 2.
Ed. Soleil, 2003.
subordinada a la creació de la narració. En un principi tenia ganes de
contar una història que mostrara la trobada entre els sapiens moderns i
els neandertals, i posar en el guió l’imaginari de la prehistòria, però no el
nostre imaginari sobre la prehistòria, que seria més aviat La guerre du feu,
sinó el dels homes prehistòrics mateixos. Llavors, introduïsc tot aquest
imaginari en el guió i construïsc un relat, i és aquesta història la que condueix els protagonistes, l’heroi o l’heroïna. Però el més important era la
idea que jo volia transmetre d’aquests homes prehistòrics, una nova visió
on la màgia era important
5
. Desitjava mostrar que estàvem en un món
on no hi havia distàncies, no hi havia separació, per a la gent que vivia en
aquella època, entre el món natural i el món sobrenatural. Eren animistes, i
tenim documentació molt abundant sobre l’art i sobre el pensament màgic
d’aquesta gent. La figureta, per exemple, de marfil d’un home amb cap
de lleó, trobada al Jura suabi, datada aproximadament en 35.000-32.000
anys, és molt important. També el bestiari que trobem a la Grotte Chauvet
(Ardèche), per exemple, o a la Grotte de l’Aldène (Hérault). Totes aquestes
dades donen cos a l’imaginari, d’ací la màgia de l’àlbum, que no està concebut de qualsevol manera sinó inspirat en la documentació arqueològica.
[page-n-230]
Conversacions amb Emmanuel Roudier
H. B.: Per què La guerre du feu? Què hi ha en la novel·la de Rosny que ens
atrau sempre, com altres grans novel·les de ficció com ara Viatge al centre
de la terra de Jules Verne?
E. R.: El que era interessant de La guerre du feu era treballar sobre la prehistòria
fantasiejada, no sobre la prehistòria a partir de fonts arqueològiques. No volia
agafar el llibre de Rosny aîné i adaptar-lo als nostres coneixements actuals,
això al meu entendre no tenia sentit, així que vaig fer la novel·la il·lustrada tal
com havia sigut escrita fa cent anys. Volia veure com havia evolucionat però,
també, volia veure quins eren els elements invariables, que quedava d’aquella
fantasia que Rosny havia posat en el guió, que queda hui d’actualitat en aquella
percepció de la prehistòria. I, efectivament, veiem que el que queda finalment
és una novel·la sobre l’evolució. Allò que posa en joc és un mecanisme, és la
pregunta que ens fem sobre el fet que provoca l’evolució dels humans. Per
exemple, Rosny té un discurs molt clar sobre allò que vol i com vol explicar
el motor de l’evolució humana, i això és l’interessant. I aquest motor serà
la generositat de Naoh, la fraternitat amb altres pobles. El fet que Naoh siga
valent i fort és important però, sobretot, que siga curiós i solidari amb els
altres. Llavors, jo vaig posar aquesta idea en el guió i després vaig afegir-hi
tot l’imaginari de la prehistòria fantàstica, el dels temps feroços, que no era
de ninguna manera l’imaginari que havia fet per a Néandertal i Vo’hounâ. Jo
realment volia donar vida a tots aquells animals gegantins, aquella naturalesa
absolutament fenomenal que dominava l’home.
És divertida una anècdota en relació amb allò que deia abans de quan era
molt menut, entre dos i cinc anys, i dibuixava molts lleons. Quan vaig il·lustrar per fi el gran lleó blanc de La guerre du feu del tom 1, vaig recuperar la
satisfacció que tenia de menut quan dibuixava aquells lleons grans
6
. Açò
és el que em va produir verdader plaer, em va fer moltíssima il·lusió dibuixar
aquella naturalesa salvatge de la novel·la que, d’altra banda, adore. En aquest
cas hi ha, efectivament, una aproximació a la prehistòria diferent de la d’altres
relats: en Vo’hounâ i Néandertal l’acostament és més científic, mentre que
en La guerre du feu és més una aproximació sobre els mites. Açò fa que el
còmic de La guerre du feu ens parle, alhora, de moltes referències als mites
clàssics. Per això, al protagonista li vaig voler fer un cap d’heroi grec, un poc
apol·lini, d’heroi civilitzador.
H. B.: Per què i com és concebut el projecte del joc de rol de Würm, que va
obtindre el premi Grog d’Or, el 2012?
E. R.: Sí que ha obtingut un premi el 2012
7
. És curiós, perquè jo faig jocs
de rol des que era menut, des dels 12 anys, i tenia ganes de jugar en aquest
univers. Inicialment, vaig pensar en el món de Vo’hounâ, però després ho vaig
deixar un poc de banda, ja que per a mi Vo’hounâ ja era una realitat literària.
227
[page-n-231]
228
Helena Bonet Rosado
[page-n-232]
Conversacions amb Emmanuel Roudier
6
La guerre du feu, tom 1.
Éditions Delcourt, 2012.
Würm.
Éditions Icare, 2009.
7
Tenia ganes de jugar en l’univers de la prehistòria amb amics, per això vaig
inventar aquest joc d’una manera totalment informal. Després l’he difós en
Internet gratuïtament en una primera versió que ha agradat molt a tota una
comunitat de fans. I de sobte, les edicions Icare, un editor molt simpàtic es
va interessar pel projecte; de fet jo tenia un premi d’un joc de rol alternatiu,
difós gratuïtament. Ho vam muntar junts, de manera que aquesta edició del
joc de rol ha sigut revisada i actualitzada. La idea va partir per la inexistència de jocs de rol seriosos sobre la prehistòria, hi havia jocs de rol, clar, que
permetien jugar en un món prehistòric humorístic, tipus Flintstones, però
no en un ambient documentat, rigorós i interessant sobre la prehistòria. Jo
tenia ganes realment de fer-ho i ha funcionat molt, molt bé, perquè és pioner
sobre el tema, amb uns mecanismes de joc que són prou innovadors.
H. B.: Parlant de la seua tècnica de dibuix, com treballa la composició de
les planxes, la importància del color, etc.?
E. R.: Jo treballe a l’antiga, no treballe amb ordinador, treballe sobre grans
planxes amb llapis, pinzells, etc.
8
. He utilitzat formats molt grans per a
229
[page-n-233]
230
Helena Bonet Rosado
Néandertal i Vo’hounâ i, també, per a La guerre du feu. No obstant això, per
als còmics que estic fent ara, que no són sobre prehistòria, treballe sobre
paper un poc més menut. Però, per als relats prehistòrics necessite poder fer
grans gests amb molt de dinamisme i per a això dibuixar sobre fulls grans.
Intente crear imatges i compondre amb el màxim vigor. Primer, dibuixe
amb un pinzell per a fer les grans masses en negre i blanc i, després, faig els
detallets amb plomins i retoladors xicotets. El color per a mi és essencial,
sobretot pel que aporta d’interés per a la llum. D’entrada, en realitat, no
sóc un colorista, sóc més aviat un dissenyador que prefereix el blanc i negre
abans que el color, però quan em pose a acolorir m’agrada treballar sobretot
amb la llum, més que el color o fins i tot la tinta, encara que la tinta és molt
interessant. Crec que els colors que preferisc són aquells que transmeten
les llums de la tardor, la llum del crepuscle, la lluminositat de l’alba, això
m’encanta, en la mesura que reajusta i reforça la narració. Quan es tria
situar una escena al crepuscle és per una raó precisa, igual que a la nit, etc.
H. B.: Per a acabar, quins són els seus projectes de futur en el marc de la
prehistòria?
E. R.: Bé, en el tema de la prehistòria tinc molts projectes, ja veurem quins
es concreten. Per exemple, Vo’hounâ té una continuació en novel·la, un gran
relat que estic escrivint i que serà molt dens al meu entendre. De fet, és una
trilogia que es desenvolupa en l’univers de Vo’hounâ. Junt amb un amic,
hem creat tot un món molt complet i molt coherent, ple de tribus, que estarà
basat en fonts arqueològiques però també sobre el nostre propi imaginari.
Així que, ací tenim una gran novel·la, que es desenvolupa vint anys després
de la història del còmic de Vo’hounâ, aquest és el meu gran projecte.
Després tinc uns altres projectes, un llibre científic sobre l’home de neandertal en el qual jo faré grans il·lustracions, junt amb Antoine Balzeau, un
gran especialista de l’home de neandertal que treballa al Muséum National
d’Histoire Naturelle, a París. A més, tinc diversos projectes d’il·lustracions
per a altres museus.
Aquests són els meus projectes futurs, malgrat això, deixaré un poc de banda la prehistòria, només les il·lustracions i les novel·les, i renovaré el meu
univers gràfic de la bande dessinée fent altres coses. Així, estem començant
a treballar en un àlbum que es desenvolupa en una edat mitjana fantàstica,
on em divertisc molt i, verdaderament, és molt bell. També tinc prevists
projectes per a altres períodes històrics, alguns com a guionista i uns altres
com a dissenyador, per a diferents col·laboracions.
I una bona notícia que acabe de rebre per correu electrònic, l’editorial Ponent
Mon LDT, publicarà la La guerre du feu en espanyol, en format integral, i
eixirà a la venda al desembre del 2016.
[page-n-234]
Conversacions amb Emmanuel Roudier
231
Emmanuel Roudier dibuixant
Vo’hounâ al seu estudi.
8
[page-n-235]
[page-n-220]
Aquest llibre es va editar amb motiu
de l’exposició temporal «Prehistòria i
Còmic», inaugurada el juny del 2016.
Animacions 3D
Agraïments
Ángel Sánchez Molina
Cecilio Alonso Alonso
Jorge Iván Arguiz
Suresh Ariaratnam
Emili Aura Tortosa
Gilles Bourgarel
Adam Brockbank
Maggie Calt
Chantal Chéret
Lora Fountain & Associates
Judit Foz Povill
Gloria García
Manuel Gozalbes Fernández de Palencia
Manel Granell
Ben Haggarty
Tanino Liberatore
Cristina Rihuete
Jose María Segura Martí
Museu Arqueològic Son Fornés
Dude Comics
Editorial Toxosoutos
El Patio editorial
Grupo Planeta
Audiovisuals
DIPUTACIÓ DE VALÈNCIA
Gravació, edició i muntatge
President
Jorge Rodríguez Gramage
Empreses col·laboradores de la producció
Diputat de Cultura
Xavier Rius i Torres
Render Comunicación, SL
Disseny de la gràfica de l’exposició
Vanesa Mora Casanova
Disseny del material imprés
MUSEU DE PREHISTÒRIA DE VALÈNCIA
Marc Granell Artal
Directora
Helena Bonet Rosado
Impressió del material de difusió
Cap de la Unitat de Difusió, Didàctica i
Exposicions
Santiago Grau Gadea
EXPOSICIÓ
Projecte expositiu
Museu de Prehistòria de València
Comissariat
Helena Bonet Rosado
Álvaro Pons Moreno
Equip de treball
Francisco Chiner Vives
Eva Ferraz García
Santiago Grau Gadea
Vanesa Mora Casanova
Begoña Soler Mayor
Impremta Provincial Diputació de València
Transport de l’obra
TTI
Assegurança
Muñiz y Asociados. Generali Seguros
Traduccions anglès / francès
Lambe & Nieto
Marc Tiffagom
Producció
Museu de Prehistòria de València
Reinadecorazones Espacios para el Ocio y
la Cultura
PUBLICACIÓ
Projecte editorial i coordinació
Amb la col·laboració de
Josep Lluís Pascual Benito
Bernat Martí Oliver
Alfred Sanchis Serra
Museu de Prehistòria de València
Disseny, instal·lació i muntatge
Francisco Chiner Vives
Autors dels articles
Imatge del cartell i coberta del catàleg
Paco Roca
Equip d’edició
Joaquín Abarca Pérez
Helena Bonet Rosado
Ernestina Badal García
Santiago Grau Gadea
Antoni Guiral Conti
Didàctica
Laura Fortea Cervera
Eva Ripollés Adelantado
Vicky Menor Cuenca
Ajudant de muntatge
Amadeo Moliner Blay
Pedro Porcel Torrens
Fons exposats
Museu de Prehistòria de València
Col·lecció Helena Bonet Rosado
Emmanuel Roudier
Miguel Quesada
Antonio Fraguas «Forges»
Mikel Begoña i Iñaki Martínez «Iñaket»
Ortifus
Mireia Pérez
Philuc
Museu Arqueològic Municipal
Camil Visedo Moltó d’Alcoi
Didier Pasamonik
Álvaro Pons Moreno
Emmanuel Roudier
Gonzalo Ruiz Zapatero
Begoña Soler Mayor
Joaquín Soler Navarro
Traducció al valencià i correcció
Unitat de Normalització Lingüística de la
Diputació de València
Disseny i maquetació
Marc Granell Artal
Impressió
Pentagraf Impresores, s.l.
Nota dels editors
Els autors i els editors d’aquest llibre
comuniquen als drethavents de les
il·lustracions o d’altre tipus d’imatges no
trobats, que poden posar-se en contacte
amb l’editorial per a acreditar la seua
propietat intel·lectual o d’una altra índole.
Contacte: Museu de Prehistòria de València,
Tel.: 963 883 627 i gestio.exposicio@dival.es.
ISBN: 978-84-7795-763-8
DL: V 1293-2016
© dels textos: els autors, 2016.
© de les imatges: els autors, 2016.
© de l’edició: Museu de Prehistòria de
València. Diputació de València, 2016.
[page-n-221]
07
09
37
59
87
107
125
149
167
193
219
233
presentació
Helena Bonet Rosado
Prehistòria i còmic: la màgia de la imatge
Helena Bonet Rosado
PRIMER VA SER LA CIÈNCIA… DESPRÉS, LA FICCIÓ
Ernestina Badal García i Joaquín Soler Navarro
Il·lustració prehistòrica i còmic de prehistòria:
Camins divergents o convergents?
Gonzalo Ruiz Zapatero
LA PREHISTÒRIA EN EL CÒMIC INFANTIL
Antoni Guiral Conti
Barbes, garrots i dinosaures: els
cavernícoles de paper
Pedro Porcel Torrens
La prehistòria en els còmics americans
Álvaro Pons Moreno
ENTRE PEDAGOGIA I PARÒDIA, LA PREHISTÒRIA EN
EL CÒMIC FRANCÒFON
Didier Pasamonik
GRÀCIES LUCY!
Begoña Soler Mayor
EL CÒMIC COM A RECURS DIDÀCTIC PER A
L’APRENENTATGE DE LA PREHISTÒRIA ALS MUSEUS
Santiago Grau Gadea
Conversacions amb Emmanuel Roudier
Helena Bonet Rosado
CATÀLEG DE SELECCIÓ DE CÒMICS
Vicky Menor Cuenca
[page-n-222]
[page-n-223]
220
Helena Bonet Rosado
Emmanuel Roudier ens rep a casa seua, a Felines-Minervois (França), per a
dur a terme aquesta entrevista en què vam tindre l’ocasió de gaudir, al llarg
de tot un matí, de la seua conversació, de la seua afició per la prehistòria,
dels seus comentaris sobre làmines i planxes originals, i també dels seus
projectes futurs
1
. A més, ens va obsequiar amb una magnífica Vo’hounâ,
que va dibuixar per al Museu de Prehistòria de València durant l’entrevista
2
.
Parisenc i diplomat en Arts Aplicades per l’ENSAAMA, el 1992, és el gran il·
lustrador de la prehistòria de la bande dessinée, amb les sagues de Vo’hounâ
(tres toms apareguts entre el 2002 i el 2013), Néandertal (tres toms entre el
2007 i el 2011) i l’adaptació de la novel·la La guerre du feu, de J.-H. Rosny
aîné (2012-2014). Ell mateix es defineix com un autor de còmics i de jocs de
rol, novel·lista, il·lustrador dels seus propis còmics i de llibres infantils de
temàtica prehistòrica, a més d’il·lustrador de publicacions científiques i de
museus arqueològics. La passió per les recreacions paisatgístiques i el rigor
documental a l’hora d’abordar personatges, gests, actituds i ambients sobre
la prehistòria el converteixen, sens dubte, en el nou Z. Burian del segle xxi.
1
Entrevistant Emmanuel Roudier al seu
estudi. 3 de desembre del 2015.
[page-n-224]
Conversacions amb Emmanuel Roudier
221
H. B.: D’on li ve aquesta passió pel dibuix, sobretot de dibuixar sobre la
Il·lustració del personatge
de Vo’hounâ.
prehistòria?
E. R.: Em ve des de molt menut. La meua passió pel dibuix es remunta als
dos o tres anys, quan vaig començar a dibuixar molt, però l’interés per la prehistòria també em ve des de molt menut perquè tindria uns set anys, encara
que era més aviat prehistòria etnozoològica, dinosaures, etc. La verdadera
passió per la prehistòria científica, la prehistòria humana, la vaig tindre amb
20 o 21 anys, quan vaig tornar a les lectures i vaig enriquir la meua curiositat
infantil per la prehistòria amb lectures científiques i estudis etnològics, sense
abandonar els relats de ficció. Va ser la trobada entre l’univers de la ficció
prehistòrica, com La guerre du feu o Rahan, i els coneixements científics quan
vaig descobrir la discordança que hi havia entre aquesta ficció i allò que se
sabia a partir de la prehistòria.
H. B.: Considera que és important estar en contacte amb els científics,
prehistoriadors, antropòlegs, i fins i tot visitar els jaciments arqueològics?
E. R.: Per a mi és realment important perquè em proporciona algunes idees i informacions. Amb el temps he pres la decisió de no buscar un rigor
2
[page-n-225]
222
Helena Bonet Rosado
[page-n-226]
Conversacions amb Emmanuel Roudier
223
científic excessiu, ja que allò que jo faig és ficció, i així, quan mostre un
jaciment arqueològic em done la llibertat de fer-ho com a mi m’agrada, és
com una espècie de plaer intel·lectual. M’agrada la idea d’acostar-me, com
en els casos de Vo’hounâ i Néandertal, a les fonts arqueològiques i això em
proporciona una gran satisfacció. Em dic a mi mateix: «estic donant una
imatge real d’aquell moment dels nostres avantpassats desapareguts». Quan
converse amb els prehistoriadors sempre aprenc coses i em suggereixen
idees per a futures històries. Per això n’és molt important.
H. B.: A més d’autor de còmics, treballa per a museus i exposicions com a
il·lustrador de la prehistòria. N’és una gran responsabilitat?
E. R.: Quan treballe en els meus còmics, si necessite prendre’m cap llibertat
no dubte a fer-ho, però quan he de fer l’encàrrec d’un dibuix concret, ací no
puc fer qualsevol cosa i llavors, efectivament, tinc una responsabilitat major.
Ara es busquen il·lustradors que aporten el seu imaginari propi. Quan vaig fer
l’home de la Chapelle-aux-Saints per al Musée de l’homme de Néandertal,
vaig partir de documents arqueològics precisos en relació a la posició del
difunt en la xicoteta cavitat, tot allò que s’hi va trobar al seu voltant, sobre
l’orientació de la gruta, però després, el pentinat o la indumentària, per
exemple, són idees meues encara que partisca d’algunes referències. Llavors
és quan realment em divertisc, encara que, lògicament, intente ser fidel a les
dades arqueològiques perquè el públic no se senta enganyat.
H. B.: Vosté està al corrent de les últimes investigacions, no sols de les representacions físiques dels neandertals sinó també de qüestions com la
coexistència entre els neandertals i els homes anatòmicament moderns,
dels estudis sobre el genoma humà, del llenguatge, etc.
E. R.: Tot això m’apassiona des de fa molts anys i, de fet, quan vaig començar
a interessar-me per la prehistòria, feia ja temps que estava molt atret per l’art
parietal. Però, en realitat, allò que inicialment més em va interessar van ser
els homes fòssils i, sobretot, l’home de Neandertal
3
. Fa ja prou de temps,
uns vint anys, que reflexione i treballe sobre aquesta idea. Al principi, en els
relats que llegia des dels vint anys, la trobada i la convivència entre sapiens
moderns i neandertals eren més novel·lades. En Vo’hounâ, per exemple, tenia
autèntiques ganes de mostrar que la prehistòria no era només un món de
violència, encara que també, i que la trobada entre els neandertals i els homes
anatòmicament moderns va poder ser pacífica, possiblement no tot el temps,
però va poder ser-ho. Llavors, en Vo’hounâ tenim una verdadera història
d’amor. Però quan recentment es van donar a conéixer les investigacions de
Svante Pääbo sobre el genoma humà, en vaig estar atent perquè feia molt de
temps que es deia que no era possible la hibridació entre neandertals i sapiens.
Grup de neandertals per
al joc de rol Würm.
Edicions Icare, 2009.
3
[page-n-227]
224
Helena Bonet Rosado
Sí, se’n comentava als corredors, però no n’hi havia evidències i, de sobte,
ara n’hi ha evidències per la genètica. A més, n’hi ha proves òssies, ja que
l’antropòloga Silvana Condemi, que investiga aquesta temàtica, ha estudiat una possible mandíbula híbrida entre les dues espècies. Així que tot
és molt interessant.
H. B.: L’edició integral de Neandertal a Espanya, el 2012, ha tingut molt bona
acollida. És una novel·la gràfica amb un important treball de documentació sobre els neandertals, però també sobre la flora, la fauna, el paisatge,
el clima, les formes de vida. Com s’ha documentat i ha construït aquesta
obra sobre la naturalesa?
E. R.: La idea de fer l’àlbum Néandertal va nàixer després de Vo’hounâ. En
Vo’hounâ, editada el 2003, ja apareixen els neandertals, però no tal com
eren, encara que Vo’hounâ siga una neandertal, perquè es tracta més aviat
d’una història, una novel·la, amb la màgia i tota la resta. Jo tenia ganes de
centrar-me en l’home de Neandertal seriosament, sense el recurs de la màgia
dels esperits. L’art parietal ens mostra un estat de pensament màgic en els
sapiens moderns, mentre que en els neandertals no tenim aquesta mateixa
informació. Aleshores, em vaig basar en allò concret per a mostrar on vivien,
com vivien. Llavors em vaig informar simplement llegint les publicacions
científiques sobre la fauna i la flora del Plistocé, l’aspecte del paisatge, ja
que tot això està molt ben documentat i tenim fonts sobre l’art i la fauna
glacial
4
. Vaig consultar texts punters, publicacions científiques i també
imatges fetes per altres artistes que m’han donat idees perquè, després, tot
açò vaja prenent cos gràficament.
Hi ha una dada important, i és que el fons de la història fóra, alhora, una proposta
arqueològica, és a dir, que mostrara com els homes de neandertal van poder
viure, encara que no sapiem exactament com vivien, i, a més, que mostrara la
preocupació de quin era el seu nivell cognitiu. Jo em documente sobre un ampli
imaginari, sobre tot un sistema de trobades entre pobles però, a més a més,
els he fet parlar amb un llenguatge totalment modern. Aquesta dada és la que
més va sorpendre perquè, quan va eixir el primer tom de Néandertal, la major
part de la gent em deia: «ah, està molt ben documentat, però en el llenguatge
hi ha una espècie de llicència literària». No és així, he hagut de ser valent per a
justificar que tenien un llenguatge modern i, en el tom 2, ho justifique.
H. B.: Tornant als tres àlbums del cicle de Vo’hounâ, que va obtindre el premi
Decoincer la boulle, a Angulema, el 2003, vosté l’ha definit com «realisme
màgic». En aquesta saga, és més important la narració que els protagonistes,
que l’heroi o l’heroïna?
4
Neandertal, edició integral.
Norma Editorial 2012.
E. R.: Exactament, de fet la creació dels personatges de Vo’hounâ va estar
[page-n-228]
Conversacions amb Emmanuel Roudier
225
[page-n-229]
226
5
Helena Bonet Rosado
Vo’hounâ, tom 2.
Ed. Soleil, 2003.
subordinada a la creació de la narració. En un principi tenia ganes de
contar una història que mostrara la trobada entre els sapiens moderns i
els neandertals, i posar en el guió l’imaginari de la prehistòria, però no el
nostre imaginari sobre la prehistòria, que seria més aviat La guerre du feu,
sinó el dels homes prehistòrics mateixos. Llavors, introduïsc tot aquest
imaginari en el guió i construïsc un relat, i és aquesta història la que condueix els protagonistes, l’heroi o l’heroïna. Però el més important era la
idea que jo volia transmetre d’aquests homes prehistòrics, una nova visió
on la màgia era important
5
. Desitjava mostrar que estàvem en un món
on no hi havia distàncies, no hi havia separació, per a la gent que vivia en
aquella època, entre el món natural i el món sobrenatural. Eren animistes, i
tenim documentació molt abundant sobre l’art i sobre el pensament màgic
d’aquesta gent. La figureta, per exemple, de marfil d’un home amb cap
de lleó, trobada al Jura suabi, datada aproximadament en 35.000-32.000
anys, és molt important. També el bestiari que trobem a la Grotte Chauvet
(Ardèche), per exemple, o a la Grotte de l’Aldène (Hérault). Totes aquestes
dades donen cos a l’imaginari, d’ací la màgia de l’àlbum, que no està concebut de qualsevol manera sinó inspirat en la documentació arqueològica.
[page-n-230]
Conversacions amb Emmanuel Roudier
H. B.: Per què La guerre du feu? Què hi ha en la novel·la de Rosny que ens
atrau sempre, com altres grans novel·les de ficció com ara Viatge al centre
de la terra de Jules Verne?
E. R.: El que era interessant de La guerre du feu era treballar sobre la prehistòria
fantasiejada, no sobre la prehistòria a partir de fonts arqueològiques. No volia
agafar el llibre de Rosny aîné i adaptar-lo als nostres coneixements actuals,
això al meu entendre no tenia sentit, així que vaig fer la novel·la il·lustrada tal
com havia sigut escrita fa cent anys. Volia veure com havia evolucionat però,
també, volia veure quins eren els elements invariables, que quedava d’aquella
fantasia que Rosny havia posat en el guió, que queda hui d’actualitat en aquella
percepció de la prehistòria. I, efectivament, veiem que el que queda finalment
és una novel·la sobre l’evolució. Allò que posa en joc és un mecanisme, és la
pregunta que ens fem sobre el fet que provoca l’evolució dels humans. Per
exemple, Rosny té un discurs molt clar sobre allò que vol i com vol explicar
el motor de l’evolució humana, i això és l’interessant. I aquest motor serà
la generositat de Naoh, la fraternitat amb altres pobles. El fet que Naoh siga
valent i fort és important però, sobretot, que siga curiós i solidari amb els
altres. Llavors, jo vaig posar aquesta idea en el guió i després vaig afegir-hi
tot l’imaginari de la prehistòria fantàstica, el dels temps feroços, que no era
de ninguna manera l’imaginari que havia fet per a Néandertal i Vo’hounâ. Jo
realment volia donar vida a tots aquells animals gegantins, aquella naturalesa
absolutament fenomenal que dominava l’home.
És divertida una anècdota en relació amb allò que deia abans de quan era
molt menut, entre dos i cinc anys, i dibuixava molts lleons. Quan vaig il·lustrar per fi el gran lleó blanc de La guerre du feu del tom 1, vaig recuperar la
satisfacció que tenia de menut quan dibuixava aquells lleons grans
6
. Açò
és el que em va produir verdader plaer, em va fer moltíssima il·lusió dibuixar
aquella naturalesa salvatge de la novel·la que, d’altra banda, adore. En aquest
cas hi ha, efectivament, una aproximació a la prehistòria diferent de la d’altres
relats: en Vo’hounâ i Néandertal l’acostament és més científic, mentre que
en La guerre du feu és més una aproximació sobre els mites. Açò fa que el
còmic de La guerre du feu ens parle, alhora, de moltes referències als mites
clàssics. Per això, al protagonista li vaig voler fer un cap d’heroi grec, un poc
apol·lini, d’heroi civilitzador.
H. B.: Per què i com és concebut el projecte del joc de rol de Würm, que va
obtindre el premi Grog d’Or, el 2012?
E. R.: Sí que ha obtingut un premi el 2012
7
. És curiós, perquè jo faig jocs
de rol des que era menut, des dels 12 anys, i tenia ganes de jugar en aquest
univers. Inicialment, vaig pensar en el món de Vo’hounâ, però després ho vaig
deixar un poc de banda, ja que per a mi Vo’hounâ ja era una realitat literària.
227
[page-n-231]
228
Helena Bonet Rosado
[page-n-232]
Conversacions amb Emmanuel Roudier
6
La guerre du feu, tom 1.
Éditions Delcourt, 2012.
Würm.
Éditions Icare, 2009.
7
Tenia ganes de jugar en l’univers de la prehistòria amb amics, per això vaig
inventar aquest joc d’una manera totalment informal. Després l’he difós en
Internet gratuïtament en una primera versió que ha agradat molt a tota una
comunitat de fans. I de sobte, les edicions Icare, un editor molt simpàtic es
va interessar pel projecte; de fet jo tenia un premi d’un joc de rol alternatiu,
difós gratuïtament. Ho vam muntar junts, de manera que aquesta edició del
joc de rol ha sigut revisada i actualitzada. La idea va partir per la inexistència de jocs de rol seriosos sobre la prehistòria, hi havia jocs de rol, clar, que
permetien jugar en un món prehistòric humorístic, tipus Flintstones, però
no en un ambient documentat, rigorós i interessant sobre la prehistòria. Jo
tenia ganes realment de fer-ho i ha funcionat molt, molt bé, perquè és pioner
sobre el tema, amb uns mecanismes de joc que són prou innovadors.
H. B.: Parlant de la seua tècnica de dibuix, com treballa la composició de
les planxes, la importància del color, etc.?
E. R.: Jo treballe a l’antiga, no treballe amb ordinador, treballe sobre grans
planxes amb llapis, pinzells, etc.
8
. He utilitzat formats molt grans per a
229
[page-n-233]
230
Helena Bonet Rosado
Néandertal i Vo’hounâ i, també, per a La guerre du feu. No obstant això, per
als còmics que estic fent ara, que no són sobre prehistòria, treballe sobre
paper un poc més menut. Però, per als relats prehistòrics necessite poder fer
grans gests amb molt de dinamisme i per a això dibuixar sobre fulls grans.
Intente crear imatges i compondre amb el màxim vigor. Primer, dibuixe
amb un pinzell per a fer les grans masses en negre i blanc i, després, faig els
detallets amb plomins i retoladors xicotets. El color per a mi és essencial,
sobretot pel que aporta d’interés per a la llum. D’entrada, en realitat, no
sóc un colorista, sóc més aviat un dissenyador que prefereix el blanc i negre
abans que el color, però quan em pose a acolorir m’agrada treballar sobretot
amb la llum, més que el color o fins i tot la tinta, encara que la tinta és molt
interessant. Crec que els colors que preferisc són aquells que transmeten
les llums de la tardor, la llum del crepuscle, la lluminositat de l’alba, això
m’encanta, en la mesura que reajusta i reforça la narració. Quan es tria
situar una escena al crepuscle és per una raó precisa, igual que a la nit, etc.
H. B.: Per a acabar, quins són els seus projectes de futur en el marc de la
prehistòria?
E. R.: Bé, en el tema de la prehistòria tinc molts projectes, ja veurem quins
es concreten. Per exemple, Vo’hounâ té una continuació en novel·la, un gran
relat que estic escrivint i que serà molt dens al meu entendre. De fet, és una
trilogia que es desenvolupa en l’univers de Vo’hounâ. Junt amb un amic,
hem creat tot un món molt complet i molt coherent, ple de tribus, que estarà
basat en fonts arqueològiques però també sobre el nostre propi imaginari.
Així que, ací tenim una gran novel·la, que es desenvolupa vint anys després
de la història del còmic de Vo’hounâ, aquest és el meu gran projecte.
Després tinc uns altres projectes, un llibre científic sobre l’home de neandertal en el qual jo faré grans il·lustracions, junt amb Antoine Balzeau, un
gran especialista de l’home de neandertal que treballa al Muséum National
d’Histoire Naturelle, a París. A més, tinc diversos projectes d’il·lustracions
per a altres museus.
Aquests són els meus projectes futurs, malgrat això, deixaré un poc de banda la prehistòria, només les il·lustracions i les novel·les, i renovaré el meu
univers gràfic de la bande dessinée fent altres coses. Així, estem començant
a treballar en un àlbum que es desenvolupa en una edat mitjana fantàstica,
on em divertisc molt i, verdaderament, és molt bell. També tinc prevists
projectes per a altres períodes històrics, alguns com a guionista i uns altres
com a dissenyador, per a diferents col·laboracions.
I una bona notícia que acabe de rebre per correu electrònic, l’editorial Ponent
Mon LDT, publicarà la La guerre du feu en espanyol, en format integral, i
eixirà a la venda al desembre del 2016.
[page-n-234]
Conversacions amb Emmanuel Roudier
231
Emmanuel Roudier dibuixant
Vo’hounâ al seu estudi.
8
[page-n-235]