El còmic com a recurs didàctic per a l´aprenentatge de la prehistòria als museus.
José Santiago Grau Gadea
2016
[page-n-193]
[page-n-194]
Aquest llibre es va editar amb motiu
de l’exposició temporal «Prehistòria i
Còmic», inaugurada el juny del 2016.
Animacions 3D
Agraïments
Ángel Sánchez Molina
Cecilio Alonso Alonso
Jorge Iván Arguiz
Suresh Ariaratnam
Emili Aura Tortosa
Gilles Bourgarel
Adam Brockbank
Maggie Calt
Chantal Chéret
Lora Fountain & Associates
Judit Foz Povill
Gloria García
Manuel Gozalbes Fernández de Palencia
Manel Granell
Ben Haggarty
Tanino Liberatore
Cristina Rihuete
Jose María Segura Martí
Museu Arqueològic Son Fornés
Dude Comics
Editorial Toxosoutos
El Patio editorial
Grupo Planeta
Audiovisuals
DIPUTACIÓ DE VALÈNCIA
Gravació, edició i muntatge
President
Jorge Rodríguez Gramage
Empreses col·laboradores de la producció
Diputat de Cultura
Xavier Rius i Torres
Render Comunicación, SL
Disseny de la gràfica de l’exposició
Vanesa Mora Casanova
Disseny del material imprés
MUSEU DE PREHISTÒRIA DE VALÈNCIA
Marc Granell Artal
Directora
Helena Bonet Rosado
Impressió del material de difusió
Cap de la Unitat de Difusió, Didàctica i
Exposicions
Santiago Grau Gadea
EXPOSICIÓ
Projecte expositiu
Museu de Prehistòria de València
Comissariat
Helena Bonet Rosado
Álvaro Pons Moreno
Equip de treball
Francisco Chiner Vives
Eva Ferraz García
Santiago Grau Gadea
Vanesa Mora Casanova
Begoña Soler Mayor
Impremta Provincial Diputació de València
Transport de l’obra
TTI
Assegurança
Muñiz y Asociados. Generali Seguros
Traduccions anglès / francès
Lambe & Nieto
Marc Tiffagom
Producció
Museu de Prehistòria de València
Reinadecorazones Espacios para el Ocio y
la Cultura
PUBLICACIÓ
Projecte editorial i coordinació
Amb la col·laboració de
Josep Lluís Pascual Benito
Bernat Martí Oliver
Alfred Sanchis Serra
Museu de Prehistòria de València
Disseny, instal·lació i muntatge
Francisco Chiner Vives
Autors dels articles
Imatge del cartell i coberta del catàleg
Paco Roca
Equip d’edició
Joaquín Abarca Pérez
Helena Bonet Rosado
Ernestina Badal García
Santiago Grau Gadea
Antoni Guiral Conti
Didàctica
Laura Fortea Cervera
Eva Ripollés Adelantado
Vicky Menor Cuenca
Ajudant de muntatge
Amadeo Moliner Blay
Pedro Porcel Torrens
Fons exposats
Museu de Prehistòria de València
Col·lecció Helena Bonet Rosado
Emmanuel Roudier
Miguel Quesada
Antonio Fraguas «Forges»
Mikel Begoña i Iñaki Martínez «Iñaket»
Ortifus
Mireia Pérez
Philuc
Museu Arqueològic Municipal
Camil Visedo Moltó d’Alcoi
Didier Pasamonik
Álvaro Pons Moreno
Emmanuel Roudier
Gonzalo Ruiz Zapatero
Begoña Soler Mayor
Joaquín Soler Navarro
Traducció al valencià i correcció
Unitat de Normalització Lingüística de la
Diputació de València
Disseny i maquetació
Marc Granell Artal
Impressió
Pentagraf Impresores, s.l.
Nota dels editors
Els autors i els editors d’aquest llibre
comuniquen als drethavents de les
il·lustracions o d’altre tipus d’imatges no
trobats, que poden posar-se en contacte
amb l’editorial per a acreditar la seua
propietat intel·lectual o d’una altra índole.
Contacte: Museu de Prehistòria de València,
Tel.: 963 883 627 i gestio.exposicio@dival.es.
ISBN: 978-84-7795-763-8
DL: V 1293-2016
© dels textos: els autors, 2016.
© de les imatges: els autors, 2016.
© de l’edició: Museu de Prehistòria de
València. Diputació de València, 2016.
[page-n-195]
07
09
37
59
87
107
125
149
167
193
219
233
presentació
Helena Bonet Rosado
Prehistòria i còmic: la màgia de la imatge
Helena Bonet Rosado
PRIMER VA SER LA CIÈNCIA… DESPRÉS, LA FICCIÓ
Ernestina Badal García i Joaquín Soler Navarro
Il·lustració prehistòrica i còmic de prehistòria:
Camins divergents o convergents?
Gonzalo Ruiz Zapatero
LA PREHISTÒRIA EN EL CÒMIC INFANTIL
Antoni Guiral Conti
Barbes, garrots i dinosaures: els
cavernícoles de paper
Pedro Porcel Torrens
La prehistòria en els còmics americans
Álvaro Pons Moreno
ENTRE PEDAGOGIA I PARÒDIA, LA PREHISTÒRIA EN
EL CÒMIC FRANCÒFON
Didier Pasamonik
GRÀCIES LUCY!
Begoña Soler Mayor
EL CÒMIC COM A RECURS DIDÀCTIC PER A
L’APRENENTATGE DE LA PREHISTÒRIA ALS MUSEUS
Santiago Grau Gadea
Conversacions amb Emmanuel Roudier
Helena Bonet Rosado
CATÀLEG DE SELECCIÓ DE CÒMICS
Vicky Menor Cuenca
[page-n-196]
[page-n-197]
194
DIBUIXOS, IL·LUSTRACIONS,
CÒMICS I NOVEL·LA GRÀFICA, UN
RECURS PER A LA SOCIALITZACIÓ
DEL CONEIXEMENT CIENTÍFIC ALS
MUSEUS D’ARQUEOLOGIA
Santiago Grau Gadea
El dibuix i la il·lustració són un recurs gràfic àmpliament utilitzat en l’arqueologia. En el primer cas és una ferramenta fonamental en el treball de
documentació arqueològica i en el segon, de la seua presentació museogràfica. Els dibuixos i croquis de les peces i estructures resulten imprescindibles en els quaderns d’excavació, així com ho són les il·lustracions,
que reconstrueixen els gestos, les tècniques de fabricació, els escenaris o
els paisatges del passat, per a les exposicions. Especialment els dibuixants
i els il·lustradors són molt valorats pels prehistoriadors, i els uns i els altres
treballen conjuntament per a poder expressar en imatges les evidències
materials i les interpretacions del nostre passat més remot. En paraules
de Luís Caballero Zoreda: «El dibuix arqueològic és una mescla de representació subjectiva i objectiva, un dibuix més científic que documental i
més documental que artístic, en definitiva una representació interpretada»
(Caballero, 2006: 91).
Aquestes tècniques d’expressió gràfica ofereixen a l’arqueologia alguns
avantatges enfront de la fotografia: descripció completa de la peça, mesures
exactes d’aquesta i capacitat de remarcar els detalls específics i els aspectes
significatius enfront dels trets o característiques secundàries. Particularment
en les il·lustracions explicatives i recreacions històriques donem la idea,
amb un sol colp de vista, de la peça, del seu ús o dels trets més importants
d’un moment històric. Conseqüentment, el dibuix i la il·lustració arqueològica són recursos tradicionalment utilitzats als museus arqueològics
per a la presentació i la interpretació de materials i continguts històrics.
Especialment en el cas de la prehistòria, atés que com més ens retrotraiem
en el temps, comptem amb menys evidències materials i necessitem un
major suport explicatiu.
Els museus arqueològics desenvolupen una funció científica primordial
en la recuperació i conservació del nostre passat, però aquesta tasca seria
incompleta si no estiguera lligada al desenvolupament de la seua funció
social: «la socialització del coneixement científic». Aquesta acció es troba
emmarcada en l’àmbit de la comunicació, la divulgació científica i la
[page-n-198]
195
EL CÒMIC COM A RECURS DIDÀCTIC PER A L’APRENENTATGE DE LA PREHISTÒRIA ALS MUSEUS
didàctica, en el camp de l’educació permanent, no formal i fins i tot informal de la societat. Per això, als museus ens servim de totes les ferramentes
o recursos didàctics al nostre abast, i el dibuix i la il·lustració sempre han
sigut uns aliats imprescindibles dels divulgadors i educadors de museus,
per a facilitar la presentació i la interpretació dels temes històrics en la
seua mediació amb el públic no especialitzat.
El còmic no ha sigut molt utilitzat com a recurs educatiu en el món dels
museus, encara que n’hi ha grans coneixedors i defensors en el camp de l’arqueologia i la museologia com Gonzalo Ruiz Zapatero, Enrique Baquedano
o Juan Luis Arsuaga, entre d’altres. En general hi ha la idea que el còmic és
un mitjà d’entreteniment per a xiquets i joves que ens allunya dels mitjans
adequats d’aproximació al coneixement. És cert que el còmic, com el cine de
subgènere prehistòric, han utilitzat habitualment la prehistòria com un mer
escenari on realitzar narracions de ficció, però sense que majoritàriament
existira la preocupació per documentar-se en les evidències arqueològiques
i interpretacions històriques. Encara que els últims quaranta anys trobem
cada vegada més dibuixants i guionistes que han mostrat interés, fins i tot de
manera summament meticulosa, per la documentació prehistòrica.
En l’elaboració d’aquest article desenvoluparem tres apartats que, a manera de seqüències, ens en vagen dibuixant el contingut. La primera gran
seqüència és la presentació del museu com l’escenari on duem a terme la
nostra funció d’aprenentatge de la prehistòria, amb les seues característiques pròpies, moltes vegades allunyades dels models escolars d’ensenyança. La segona seqüència ens acosta a alguns dibuixants i guionistes que
han treballat el còmic i la novel·la gràfica amb una funció de divulgació
científica i intenció pedagògica. La tercera i última ens aproxima al valor
del còmic com a recurs comunicatiu-didàctic per a l’aprenentatge de la
prehistòria, amb el desenvolupament d’algunes propostes sobre la seua
utilització als museus.
El museu pot ser un espai educador, en aquest cas per a l’ensenyança i
l’aprenentatge de la prehistòria, però hem de situar-lo en el seu propi context educatiu que és diferent de l’escolar. Vegem-ne succintament algunes
diferències substancials.
Els centres educatius, escoles, instituts i universitats desenvolupen un tipus
d’ensenyança formal enfront d’espais, com els museus, que ho fan principalment de manera no formal i fins i tot informal. La raó és clara, els centres
educatius tenen com a objectiu desenvolupar un procés d’ensenyança/
aprenentatge a través d’un programa o currículum que, de ser superat, ens
capacitarà per a continuar en altres nivells superiors d’aprenentatge o per
EL MUSEU COM A ESPAI
EDUCADOR. AVANTATGES I
INCONVENIENTS DEL CÒMIC
EN EL TREBALL EDUCATIU
[page-n-199]
196
Santiago Grau Gadea
a desenvolupar un treball o professió concret. El museu pot contribuir a
aquest tipus d’ensenyança formal, però fonamentalment transmet coneixements, comunica informació i motiva sobre les temàtiques de les seues
col·leccions o àmbits de la seua investigació. En aquest sentit, els programes educatius dels museus estan centrats en propostes de coneixement
general, o específic, però moltes vegades fora dels currículums escolars,
atés que serveixen d’acostament als temes a través de la cultura material
i, especialment, tracten de provocar experiències sensorials i emocionals,
d’aproximació al coneixement científic i artístic. Des del nostre punt de
vista desenvolupar l’emoció i la motivació per l’aventura del coneixement
és quasi tan important com l’aprenentatge de més o menys continguts a
través de les activitats museístiques. Per aquesta raó nosaltres no parlem
d’alumnes sinó de públic. Conseqüentment desenvolupem més la teoria
de la comunicació i la didàctica com a fórmules de mediació entre el coneixement científic i el públic, que la pedagogia com a sistema d’ensenyança/
aprenentatge. Per a finalitzar, una cosa que ens defineix és que treballem
des de l’educació permanent i contínua, i no des de l’ensenyança temporal
i reglada.
Des d’aquesta posició en l’àmbit educatiu podem entendre que busquem
noves fórmules i recursos que acosten la prehistòria al públic usuari d’una
forma rigorosa però diferent i atractiva. El còmic i la novel·la gràfica són per
tant uns mitjans que poden resultar molt adequats per a l’acostament a la
prehistòria, i molt interessant per a crear emoció pel seu coneixement.
El còmic es caracteritza per ser un recurs narratiu a través d’imatges seqüencials (Eisner, 2003) 1 . El dibuix i la il·lustració tenen l’avantatge sobre
la fotografia de sintetitzar allò que volem explicar, de posar el focus sobre el
que volem contar, de centrar l’atenció sobre el concepte primordial i sobre
els detalls significatius (Moles, 1973). Aquests recursos gràfics, expressats
en format còmic, tenen la capacitat d’adaptar-se a diferents edats, públics
i sensibilitats. Té un component visual que facilita la seua comprensió a
qualsevol tipus de públic i afavoreix la construcció d’un imaginari que
ens permet el nostre acostament emocional a les diferents temàtiques
prehistòriques.
D’altra banda el còmic, també per aquestes mateixes característiques, té
alguns punts en contra, si no és utilitzat d’una manera adequada en la comunicació o mediació de continguts científics. Simplifica fets abstractes i pot
arribar per tant a plantejaments excessivament simplistes. En la construcció
de la narració pot derivar amb facilitat cap a la fantasia. El dibuix ens acosta
a la interpretació de realitats històriques però també ens pot allunyar de la
realitat, atés que la nostra càrrega subjectiva a l’hora de la presentació i la
interpretació dels fets històrics és major.
[page-n-200]
EL CÒMIC COM A RECURS DIDÀCTIC PER A L’APRENENTATGE DE LA PREHISTÒRIA ALS MUSEUS
1
La narración gráfica de Will Eisner.
Norma editorial, 2003.
A continuació resumim les idees d’alguns experts sobre els avantatges i
els inconvenients de l’ús del còmic en l’ensenyança. Per a Enrique Martínez-Salanova (1996), director de la revista Aularia digital, el còmic per a
l’aprenentatge té l’atractiu que solen ser històries breus, arguments més
simplificats, amb imatges atraients i textos curts, i on les idees abstractes
són fàcilment presentades per icones (la pereta de les idees o els diferents
tipus de bafarades per a representar estats emocionals). Les vinyetes faciliten el desenvolupament i el seguiment de la història. Martínez-Salanova
(1996) també sosté que jugant amb llibres, còmics i revistes el xiquet és
més possible que arribe a ser lector.
D’altra banda, segons l’opinió de Juan Bejar (2009), l’educació necessita
desenvolupar instruments i mètodes que faciliten la tasca dels educadors
i l’assimilació de continguts per part dels alumnes. Des d’aquesta lògica,
el còmic ens pot ajudar, a través de les imatges, a desenvolupar habilitats
socials, actitudinals i de comunicació; a exercitar la capacitat de comprendre i interpretar representacions esquemàtiques de la realitat del passat i a
fomentar un aprenentatge creatiu, amé i participatiu.
197
[page-n-201]
198
Santiago Grau Gadea
Manuel Barrero (2002) redunda en el que s’ha expressat anteriorment, en
considerar el còmic com un magnífic recurs motivacional que reforça tant la
comprensió i l’expressió lingüística dels nostres alumnes, com l’assimilació
de conceptes d’altres àrees de ciències i humanitats, però adverteix que la
seua utilització n’ha d’estar adaptada a l’edat i maduresa i el seu aprofitament
depén de la complexitat del material seleccionat i de la seua relació amb els
continguts que volem treballar.
Finalment, J. M. Blay (2015), seguint Elisabeth K. Bauer (1978), resumeix en
dotze punts les virtuts del còmic: unifica el llenguatge escrit i icònic; afavoreix la capacitat analítica; crea hàbits de lectura comprensiva; enriqueix les
possibilitats expressives dels adolescents; facilita el treball individual i grupal;
millora l’expressió escrita i oral; promociona la creativitat i la imaginació,
millora la capacitat crítica a través dels debats; permet aplicar la informació
rebuda; aporta tècnica d’investigació; es pot utilitzar en qualsevol nivell
educatiu i pot ser el camí al llibre. I segons el mateix autor, en sis els seus
desavantatges: pot ser un mer entreteniment; pot crear situacions o personatges estereotipats; es necessita conéixer el codi específic del llenguatge;
pot ser artístic però sense contingut; es necessita formació en el seu ús per
part dels educadors i són escasses les fonts d’informació bibliogràfica a
l’abast dels alumnes.
DIVULGACIÓ CIENTÍFICA I
INTENCIONALITAT PEDAGÒGICA.
EL CÒMIC DOCUMENTAL
PREHISTÒRIC I EL CÒMIC DE
CARICATURA DOCUMENTAL
PREHISTÒRIC
De la classificació feta pel professor Gonzalo Ruiz Zapatero (1997) sobre els
còmics de temàtica prehistòrica, hem triat el còmic documental prehistòric i
el còmic de caricatura documental prehistòric com els dos models que millor
poden desenvolupar la funció d’aprenentatge didàctic de contingut prehistòric des d’un museu, encara que el còmic de ficció d’inspiració prehistòrica
realista també pot complir una funció motivadora i de desenvolupament
de l’interés emocional i cognitiu per la prehistòria, com l’àlbum Néandertal
d’Emmanuel Roudier.
A continuació analitzarem especialment l’obra dels dibuixants de còmic que
es pot situar en els dos tipus objecte del nostre article, però també de manera
secundària la d’altres artistes que fan un altre tipus de còmic, que ens pareix
interessant per a desenvolupar els objectius de l’article:
• El guionista Alberto Cabado i el dibuixant Eugenio Zoppi, ambdós argentins, fan una important obra per a la divulgació de la història amb
una evident intencionalitat pedagògica, La Gran Aventura de la Historia
(1979), la qual compta amb variades edicions en el temps: Historia de la
Humanidad (1885) i La Gran Historia Universal (1990). Totes aquestes publicacions són un referent del tipus de còmic documental prehistòric, per
al món castellanoparlant.
[page-n-202]
EL CÒMIC COM A RECURS DIDÀCTIC PER A L’APRENENTATGE DE LA PREHISTÒRIA ALS MUSEUS
L’objectiu de totes aquestes col·leccions era elaborar una enciclopèdia
il·lustrada destinada al gran públic. Els números complets en format de
butxaca estaven editats en rústica i eixien amb periodicitat mensual, una
forma de venda molt comuna als anys huitanta, enfront dels fascicles col·
leccionables que havia sigut la forma predominant dels anys setanta. La
seua edició més moderna, La Historia de la Humanidad en la seua versió
del 2004 estava associada a una altra forma de distribució molt popular en
la dècada del 2000: la seua venda associada a un diari. Si ens fixem en la
primera, La Gran Aventura de la Historia de 1979 (base de les altres edicions
i versions), desenvolupa 52 títols, dels quals només dos estan destinats
a la prehistòria: El hombre prehistórico i Las primeras civilizaciones. La
seua versió més actual del 2004 compta amb un pròleg del catedràtic de
Prehistòria Eudald Carbonell i uns apèndixs amb una interessant sinopsi
cronològica. Les il·lustracions han sigut restaurades, s’han humanitzat
enfront dels trets simiescos de les versions més antigues (1979). També
els textos han sigut actualitzats, acostant-los més a les actuals teories
arqueològiques
2
.
En línies generals tenen guions simples i molt breus i les seues il·lustracions
resulten molt convencionals, encara que no hem de llevar-los el mèrit d’haver-se
convertit en la base de moltes biblioteques familiars, especialment durant la
transició política, on el coneixement de la història va ser una reivindicació
àmpliament demandada per la societat.
• Història de l’univers en còmic (1995) del matemàtic, guionista i dibuixant
Larry Gonick és una referència mundial per a l’aprenentatge de la historia
3
.
Comprén, com resa el subtítol de la versió original en anglés del 1990, entre
el Big-Bang i Alexandre el Gran. Els capítols són introduïts per un personatge, matemàtic de Harvard, el qual fa un viatge en el temps narrant-nos els
moments històrics més importants, en un to didàctic i entretingut, a vegades
còmic. També trobarem al llarg de la narració anotacions molt interessants,
identificades amb una icona semblant a un asterisc (*), on l’autor fa notes a
manera de peu de pàgina, sempre amb el llenguatge didàctic i humorístic
que el caracteritza.
A part de la seua àmplia bibliografia en còmics relacionats amb la història,
Gonick és especialment valorat en el món científic pel seu treball de divulgació a través del còmic d’altres camps de la ciència i la tecnologia com ara: les
computadores (1983), la genètica (1983), la física (1991), l’estadística (1994),
la química (2005) o el càlcul (2011) entre d’altres.
Per a Gonzalo Ruiz Zapatero aquest còmic és un bon exemple de còmic de
caricatura documental històrica. Segons les seues paraules: «El seu capítol 2
arreplega en un poc més de cinquanta pàgines plenes d’un humor intel·ligent
199
[page-n-203]
200
Santiago Grau Gadea
[page-n-204]
EL CÒMIC COM A RECURS DIDÀCTIC PER A L’APRENENTATGE DE LA PREHISTÒRIA ALS MUSEUS
201
i brillant la història de la humanitat des dels primers homínids africans a
l’Edat dels Metalls. Dins de la narració general s’intercalen lúcides crítiques
contra el masclisme dels prehistoriadors o algunes ingenuïtats i necieses del
mètode Arqueològic» (Ruiz Zapatero, 1997: 303-304).
• L’obra més representativa per a l’aprenentatge de la història d’Espanya
en clau d’humor és la famosa sèrie Historia de aquí (1980) de l’escriptor
i humorista gràfic Antonio Fraguas de Pablo (Forges)
4
. Aquesta obra va
tindre un primer banc de proves, al final del franquisme, amb «Historia de
España (vista con buenos ojos)» (1974), amb tires còmiques dels principals
humoristes gràfics del moment: Forges, Cesc, Perich i Romeu. Actualment
s’ha reeditat una versió actualitzada agrupada en tres volums amb el títol
Lo más de la historia de aquí (2015). En ella s’han actualitzat algunes dades
a la llum dels descobriments succeïts en les últimes dècades, com és el cas
d’Atapuerca.
Al principi Historia de aquí va ser editat per Sedmay i posteriorment, per
Bruguera en fascicles col·leccionables. Els títols dels primers quatre capítols referits a la prehistòria ens donen idea del to divertit amb què l’autor
aborda un tema tan controvertit en la transició com era la història d’Espanya: capítol I «Los orígenes de esto»; capítol II «Los primeros nosotros»;
capítol III «Juntos; pero sí revueltos», i capítol IV «Simplemente Iberos». En
opinió de l’autor, Historia de aquí naix per la seua gran afició a la història
i, especialment, com declara en una entrevista, «de l’aclaparament d’un
jove, que era jo, davant del cúmul de falsedats que ens havien endegat els
nostres majors i que anomenaven, pomposament, Història» (Capdevila i
Barrero, 2008:1).
El Ministeri d’Educació i Ciència va declarar, al principi de la dècada dels
huitanta, aquesta obra com a llibre de suport per a l’estudi de l’assignatura
d’Història en el batxillerat i això la va fer molt popular entre els docents. Forges manifesta també en aquella entrevista, amb una concisa frase però molt
perspicaç, que: «La lletra amb somriure entra» (Capdevila i Barrero, 2008:4).
La qual cosa és sens dubte tota una declaració sobre la finalitat de l’humor
gràfic en l’aprenentatge de la història.
Aquesta obra representa el tipus de còmic de caricatura documental-històrica,
però des de l’humor gràfic.
• Una vegada hi havia… l’home (1978) és un referent del còmic de caricatura documental prehistòric. Obra del dibuixant Jean Barbaud i del
guionista i cineasta de TV Albert Barillé, és un dels còmics més cèlebres
per a l’aprenentatge de la història, basat en la sèrie de dibuixos animats
del mateix títol. Emesa per primera vegada el 1978 en la cadena francesa
FR3, i destinada al públic infantil, diverses generacions van cultivar el seu
La gran aventura de la historia, 1979,
d’Alberto Cabado i el dibuixant Eugenio
Zoppi, i La Historia de la Humanidad
en la seua versió del 2004, amb les
il·lustracions i els textos actualitzats.
2
[page-n-205]
202
Santiago Grau Gadea
gust per la història i la ciència a través del visionat d’aquesta reeixida sèrie
en la petita pantalla. Els personatges (de totes les aventures) encarnen
dos grups humans antagònics: aquells que estan a favor de fer progressar
la història, com el Mestre, Pere, el Gros, Flor i els seus fills Peret, Floreta i
el Gros Menut, i aquells que obstaculitzen l’avanç de la humanitat protagonitzats per Nabot i Tinyós. El Mestre és un personatge clau de totes les
històries, hi fa d’inventor o de geni de totes les arts i ciències.
N’hi ha una versió més actualitzada editada en castellà per Planeta-Agostini
en 1991, encara que segons Ruiz Zapatero: «[...] ofereix una història “amable”
del gènere humà. Compta amb una acceptable documentació, encara que
un poc desfasada, i una estructura narrativa que combina les aventures de
ficció del Mestre […] amb pàgines de divulgació i il·lustracions realistes».
(Ruiz Zapatero, 1997: 305). «A nivell iconogràfic hi resulten cridaneres les
inversemblants posicions dels homes paleolítics, sempre són homes els que
tallen, i els gestos de talla lítica, de totes totes impossibles» (Ruiz Zapatero,
1997: 306).
En l’actualitat, recordem que fa quasi quaranta anys de la seua creació,
alguns dels seus continguts no estan actualitzats, i potser els estereotips
dels seus personatges es troben superats, però el seu mèrit com a precursor
en la divulgació de la història i la ciència a través dels dibuixos animats i la
historieta és inqüestionable.
• Homo sapiens, il va changer la face du monde (2005) és l’adaptació al còmic
del documental de TV del mateix títol, realitzat sota la direcció científica
d’Yves Coppens i dirigit pel director de cine Jacques Malaterre. La versió en
còmic amb il·lustracions de Loïc Malnati i guió de Jacques Malterre, Fréderic
Fougea i Pierre Pelot n’és rigorosament fidel al documental en el seu contingut
i especialment en la construcció de les escenes gràfiques.
La temàtica és la història de les grans fites en l’evolució de l’Homo sapiens
des dels nostres avantpassats Homo erectus, fins al nostre procés de sedentarització en el Neolític. El còmic narra d’una manera entretinguda alhora
que educativa els grans processos en l’evolució de la nostra espècie que
ens han permés conquistar la terra, però sobretot descobrir l’existència
d’un món invisible, el de les idees, a través del coneixement i l’expressió
d’allò simbòlic.
Segons Benoît Cassel (2005), els autors n’han trobat un perfecte equilibri,
en aquesta aventura homèrica (l’odissea de l’espècie), entre el rigor científic i l’entreteniment. El resultat n’és al mateix temps educatiu, emocionant
3
L’obra de Gonick és un bon exemple de
divulgació científica en història, ciència i
tecnologia. La Historia del Universo en cómic,
de Larry Gonick, Ediciones B, S.A., 1995.
i entretingut. Malnati, fan del personatge Rahan d’André Chéret, no podia
deixar de fer un paral·lel amb aquest altre heroi de ficció prehistòric. Com
ell, els Homo sapiens transmeten el coneixement que permet l’avanç de la
[page-n-206]
EL CÒMIC COM A RECURS DIDÀCTIC PER A L’APRENENTATGE DE LA PREHISTÒRIA ALS MUSEUS
203
[page-n-207]
204
Santiago Grau Gadea
[page-n-208]
EL CÒMIC COM A RECURS DIDÀCTIC PER A L’APRENENTATGE DE LA PREHISTÒRIA ALS MUSEUS
4
Historia de aquí, de Forges. Vol I.
Editorial Bruguera, 1980.
Portada del número 1 de la sèrie
televisiva Érase una vez… el hombre,
d’A. Barillé i J. Barbaud.
Editorial Grijalbo, 1990.
5
humanitat, però a diferència dels herois creats pel còmic prehistòric de ficció,
ho fan a través d’un aprenentatge empíric constant i real
6
. L’àlbum de Le
Sacre de l’Homme, continuació d’Homo sapiens, narra la història de l’home
des del Neolític fins a les grans civilitzacions de l’Orient Pròxim i compta amb
magnífiques il·lustracions, molt ben documentades, de Chéret.
• Würm, Jeu de rôle dans la Prehistoire, de l’il·lustrador científic i dibuixant
de còmics Emmanuel Roudier, és un joc de rol de taula sobre la prehistòria.
Té unes il·lustracions magnífiques i uns continguts molt ben documentats,
que el converteixen en un joc de rol de divulgació científica però concebut
des de la perspectiva del còmic de documentació prehistòrica, això és, al
servei de l’educació i l’entreteniment de qualitat.
El títol d’aquest joc fa referència a la glaciació del mateix nom (Würm) i els
seus continguts estan basats, en essència, en les dades arqueològiques que
es coneixen d’aquest període. En el manual d’instruccions del joc i a través
dels suplements posteriors que el desenvolupen: La voix des ancêstres, núm.
1 «Contes des porteurs de bois» (2013), i núm. 2 «Contes des dévoreurs
205
[page-n-209]
206
Santiago Grau Gadea
d’hommes» (2013), s’ofereix una informació detallada sobre la fauna i la
flora, les cultures humanes i la vida en general durant aquesta glaciació. A
més de les il·lustracions de Roudier, els suplements de Würm porten imatges
dibuixades per altres grans dibuixants i il·lustradors científics i de divulgació,
com Éric Le Brun i Florent Rivère
7
.
Per a Paleorama és «una obra molt recomanable si lliges francés. Val la pena
tant si t’agraden els jocs de rol com si busques una lectura amena i divulgativa sobre la vida al Paleolític, o pel simple gaudi de les il·lustracions de tan
notables artistes» (Paleorama, 2010: 1).
• Éric Le Brun, especialista en dibuix arqueològic, és el guionista i dibuixant
de la sèrie L’art préhistorique en bande dessinée: primera època, Aurinyacià
2012; segona època, Gravetià i Solutrià 2013 (la tercera època, Magdalenià,
està en preparació). És una sèrie de còmic clarament ubicada en el tipus de
còmic documental prehistòric i a més compta amb un annex informatiu molt
[page-n-210]
EL CÒMIC COM A RECURS DIDÀCTIC PER A L’APRENENTATGE DE LA PREHISTÒRIA ALS MUSEUS
6
Homo Sapiens: il va changer la face du monde,
de Loïc Malnati i Jacques Malaterre, 2005.
Würm. La voix des ancêtres.
Joc de rol d’E. Roudier, 2013.
7
interessant per al treball didàctic sobre els principals llocs arqueològics que
pots visitar, vocabulari bàsic i una bibliografia actualitzada sobre l’Aurinyacià,
el Gravetià i el Solutrià segons el títol que consultes. El primer dels títols té, a
més, un pròleg de Jean Clottes, especialista en art prehistòric. També es pot
consultar l’interessant bloc nde l’autor on trobaràs una àmplia informació:
http://elebrun-canalblog.com.
Le Brun és un apassionat de l’art parietal, coneixedor de la majoria de
les coves i grutes amb pintures d’Espanya, França i la resta de països del
sud d’Europa. Això li ha permés convertir-se en un dels més importants
il·lustradors especialitzat en el tema i per això àmpliament reclamat per a
treballar en la divulgació científica de museus, llocs arqueològics i llibres i
revistes especialitzats.
Ens trobem davant d’una de les obres, amb format de còmic, amb major
qualitat divulgativa i valor didàctic; no sols l’obra està exhaustivament
207
[page-n-211]
208
Santiago Grau Gadea
documentada, sinó que la narració és molt comunicativa. Les il·lustracions,
molt fidedignes, fetes amb una línia clara i realista, són molt atractives per
al lector que comprén amb un sol colp de vista la tècnica i la importància
d’aquest tipus d’art (Gasca i Mensuro, 2014)
8
.
• Ticayou, amb il·lustracions de Priscille Mahieu i guió d’Éric Le Brun, és
una sèrie enfocada al públic infantil no lector, protagonitzada per un xiquet
Cromagnon. Fins al moment n’han aparegut dos títols: «El petit Cromagnon»
i «El caçador de la prehistòria», ambdós el 2009. El primer episodi de Ticayou
tracta de la invenció del dibuix en totes les seues formes
9
. El personatge
dibuixa en el fang el rastre d’una serp que ha vist sobre l’arena, o amb carbó
un ós i un mamut en les parets d’una cova. Però els seus companys de tribu
es burlen d’aquest xiquet especial i solitari, i Ticayou té la intenció de prendre venjança. Ell imagina una brometa on els seus dibuixos sobre les parets
seran determinants. En el segon volum, a pesar de la seua senzillesa, Ticayou
ens fa comprendre la importància de la caça per als homes prehistòrics i la
impaciència dels xiquets per participar-hi.
Els autors han dibuixat hàbilment una història breu i senzilla amb un argument que atrapa el lector infantil. Amb una gran facilitat per a abordar els
conceptes bàsics sobre la prehistòria, Ticayou, pensat per a xiquets entre
3 i 5 anys, sense textos ni bafarades, permet als adults introduir-los en el
coneixement del Paleolític i gaudir d’aquest descobriment junts. Alhora que
ompli un buit existent en el còmic destinat al públic infantil no lector. Val la
pena visitar el lloc http://ticayou.canalblog.com, on trobarem explicacions
senzilles i didàctiques sobre la prehistòria, íntimament relacionades amb
els dibuixos d’aquest còmic.
• El 2007, l’artista i il·lustrador Francesc Capdevila, més conegut com Max, i el
guionista i dibuixant Pau Rodríguez, Pau, publiquen conjuntament el còmic
El bosc negre. Una aventura talaiòtica, amb guió del Museu Arqueològic de
Son Fornés, a partir de la idea original de Marc Ferré, en el qual l’adaptació de
guió i la creació i dibuix dels personatges, han sigut fetes per Max; i els fons i
els animals per Pau. Va ser publicat per la Conselleria d’Educació i Cultura del
Govern de les Illes Balears. Han repetit experiència amb La cova des Mussol,
amb guió, també, de Marc Ferré, maquetació i personatges de Pau, i fons de
Max, publicat pel Consell Insular de Menorca el 2011
10
.
En El bosc negre ens conta, a través d’una amena història, com vivien els habitants
de l’illa de Mallorca a l’època talaiòtica. Un xiquet de la prehistòria que viu al
talaiot de Son Fornés ha d’eixir del seu poblat per a trobar solució al problema
de la sequera i dels animals domèstics que moren per una epidèmia. A través de
8
L’art préhistorique en bande dessinée,
d’Éric Le Brun, vol. 2, 2013.
les seues peripècies ens explicarà la manera de viure i les creences d’aquestes
poblacions prehistòriques d’una manera atractiva i entretinguda.
[page-n-212]
EL CÒMIC COM A RECURS DIDÀCTIC PER A L’APRENENTATGE DE LA PREHISTÒRIA ALS MUSEUS
209
[page-n-213]
210
9
Santiago Grau Gadea
Ticayou. Le petit cro-magnon,
de Priscille Mahieu i Éric Le Brun, 2009.
Mitjançant aquest còmic ens acostem al coneixement del jaciment de Son
Fornés i a la cultura talaiòtica que el va construir i va habitar. A més, el còmic
té un annex o un CD-ROM, segons edicions, amb una proposta didàctica que
ens ajuda a situar aquesta cultura en la prehistòria. Conseqüentment aquest
còmic el classifiquem clarament com de caricatura documental prehistòrica
per la seua finalitat de divulgació científica i caràcter educatiu.
• Finalment, The Book of Genesis (2009), la novel·la gràfica de l’americà Robert
Dennis Crumb, fundador del còmic underground, considerem que també
havíem d’incloure-la en aquest article, atés que és una obra divulgativa amb
intencionalitat pedagògica d’un dels mites de l’origen de la humanitat que
més ha influït en el pensament i la cultura occidental.
Per això, The Book of Genesis (2009) resulta molt apropiada per al coneixement
d’aquest mite per dues raons: la primera, formulada pel mateix Crumb en el
seu pròleg: «Totes les versions en historieta de La Bíblia que he vist contenen
passatges de narrativa i diàlegs completament refets en un intent d’alleugerir
i “modernitzar” les velles escriptures. I encara així, aquestes Bíblies clamen
creure que són “la paraula de Déu” o que estan “inspirades per Déu”, mentre
[page-n-214]
EL CÒMIC COM A RECURS DIDÀCTIC PER A L’APRENENTATGE DE LA PREHISTÒRIA ALS MUSEUS
10
El bosc negre. Una aventura talaiòtica, de Max
i Pau. Un bon exemple de còmic editat pel
Museu Arqueològic de Son Fornés, 2007.
que jo, irònicament, no crec que La Bíblia siga “la paraula de Déu”, sinó la
paraula dels homes. No obstant això, és un text poderós amb moltes capes
de significat que aprofundeixen en el nostre inconscient col·lectiu, el nostre
inconscient històric, si així ho preferiu» (Crumb, 2009: introducció)
11
.
La segona, l’exposa Ana Teruel (2009) en la seua crítica del diari El País: «En
Génesis [Crumb] firma una adaptació literal de l’origen bíblic de l’univers
basada en la traducció de la Torà a l’anglés de Robert Alter de la Bíblia del King
James. […] L’artista nord-americà s’ha cenyit a il·lustrar “cada petit detall”
del text, sense afegits ni tampoc censures. Violència, incestos, violacions i un
paper de la dona diferent de l’assumit. [Segons Crumb] descobrim que hi
ha tota una sèrie d’històries matriarcals amagades, aspectes sencers d’uns
personatges femenins forts que s’han passat per alt» (Teruel, 2009: 1).
Amb l’obra de Crumb entenem millor el significat cultural del mite cristià de
la creació, alhora que gaudim de l’estil de l’autor que ens porta, com en una
muntanya russa, dels aspectes més íntims als més èpics, de les situacions
més prodigioses a les més bàrbares, sense desviar-se del text original i amb
solucions gràfiques senzilles i no intencionalment esbiaixades.
211
[page-n-215]
212
Santiago Grau Gadea
The book of Genesis,
il·lustrat per Robert Crumb, 2009.
EL CÒMIC I LA NOVEL·LA
GRÀFICA, UN RECURS PER
A CONTAR LA PREHISTÒRIA
DES DEL MUSEU. ALGUNES
PROPOSTES I DIFICULTATS
El famós dibuixant i teòric de la novel·la gràfica Will Eisner, en la seua coneguda
obra La narración gráfica (Eisner, 2003), utilitza aquest art seqüencial com a
recurs gràfic, i el període Paleolític com a escenari per a donar vida a les seues
idees. Els personatges, homes i dones de la prehistòria, expliquen dibuixant
en les parets de les seues coves el valor d’aquest recurs narratiu. Eisner crea
també amb aquest joc entre còmic i prehistòria una brillant al·legoria sobre
quin va poder ser l’inici d’aquesta tècnica gràfica.
El que per a Eisner és només un recurs creatiu, en Marc Azéma (2011),
cineasta i doctor en prehistòria, es converteix en una hipòtesi que relaciona
alguns panells concrets d’art rupestre com una forma de còmic prehistòric,
utilitzat pels humans des de la prehistòria, per a contar història des de la
força d’allò visual.
11
[page-n-216]
EL CÒMIC COM A RECURS DIDÀCTIC PER A L’APRENENTATGE DE LA PREHISTÒRIA ALS MUSEUS
Gonzalo Ruiz Zapatero manté l’existència d’una íntima relació entre dos
universos aparentment tan diferents com l’arqueologia i el còmic: «No hem
d’oblidar que l’arqueologia mateixa, […] és una disciplina fortament visual.
I és que el passat prehistòric resulta en gran manera reductible a imatges:
les reconstruccions dels paisatges, l’aspecte físic dels caçadors-recol·lectors
paleolítics mateixos […], quasi tot en la prehistòria es pot contar en imatges.
Per tant no ha de resultar sorprenent que els territoris de solapament d’aquesta
disciplina amb els còmics siguen reals i puguen resultar interessants per a
les dues parts» (Ruiz Zapatero, 2010: 66-67).
Sense entrar en aquests plantejaments i hipòtesis, pensem que el còmic i
la novel·la gràfica són un magnífic recurs comunicatiu per a transmetre els
continguts dels museus de prehistòria a un públic no especialitzat. I més
quan defensem que el sistema de comunicació del museu dirigit al gran
públic descansa sobre un ampli triangle format per tres vèrtexs: el concepte
i la imatge que la institució transmet o vol transmetre de si mateixa de manera explícita o implícita, el programa expositiu i els programes d’activitats
específicament didàctiques i divulgatives.
EL CONCEPTE I LA IMATGE QUE VOLEM TRANSMETRE DE LA INSTITUCIÓ
Tots els elements que el públic troba abans, durant i després de la seua visita
al museu contribueixen a transmetre d’una forma conscient o inconscient
les idees i la forma de ser d’aquesta institució.
Si volem que els nostres visitants tinguen una percepció de nosaltres com
una institució didàctica, l’ús del còmic com a estratègia de comunicació pot
resultar prou profitosa. Aquests recursos són especialment interessants per
a dissenyar campanyes de posicionament entre usuaris potencials, per a
promocionar l’activitat didàctica orientada al públic escolar i familiar, i per
a la difusió del programa d’activitats complementàries. Recentment l’Institut
Valencià d’Art Modern està realitzant una campanya de promoció de la seua
Associació d’Amics de l’IVAM a través d’uns personatges creats pel conegut
il·lustrador valencià Sento, els quals, des de la façana del Museu, inviten els
vianants a entrar-hi i a fer-se’n «amic».
L’EXPOSICIÓ COM A MITJÀ DE COMUNICACIÓ
L’exposició, com el llenguatge que millor caracteritza l’activitat difusora del
museu, hauria de ser didàctica. Entés aquest concepte més com una forma
de comunicació, que pretén fer emocionant i accessible el coneixement científic a diferents tipus de públic, que com el seu més literal sentit pedagògic
d’ensenyança/aprenentatge.
El còmic i la novel·la gràfica com a recurs museogràfic ens poden ajudar
especialment a fer més accessibles i atraients les presentacions expositives.
213
[page-n-217]
214
Santiago Grau Gadea
Sobretot desenvolupant la capacitat comunicativa i integradora del llenguatge
visual de les imatges en les exposicions. De la mateixa manera que fotografies, dibuixos i audiovisuals poden constituir línies narratives específiques
en una exposició (com és habitual que ho siguen els textos i els objectes),
també ho podria ser el còmic i la novel·la gràfica. Segons la nostra opinió,
seria dissenyant una línia discursiva pròpia, que explique l’exposició a través
de vinyetes introduïdes en la instal·lació o bé en suport imprés de mà, que
com a fil conductor ens ajude a seguir els continguts exposats al llarg del seu
recorregut. Actualment, amb el desenvolupament de les noves tecnologies de
la comunicació, podem introduir aquest recurs en suport digital a partir de
la descàrrega d’aquestes aplicacions en els nostres telèfons mòbils o pastilles
en format d’imatges fixes o animades.
L’acabat d’inaugurar Musée des Confluences de Lió utilitza en les seues
modernes sales d’exposició una línia explicativa a base de dibuixos/còmics animats, instal·lada en pantalles tàctils. Aquests punts d’informació,
existents en totes les seues sales, expliquen a través d’aquesta tècnica
gràfica, preferentment idees i principis complexos de l’àmbit de la ciència i de la societat, amb un magnífic resultat basat en la qualitat dels
dibuixos, la senzillesa de les animacions i l’amenitat de les narracions. Si
utilitzàrem els dibuixos i l’estil narratiu d’Éric Le Brun per a explicar el
sentit i la tècnica de l’art paleolític en les nostres exposicions, el resultat
seria igual de bo. També si ho férem amb les il·lustracions de Priscile
Mahieu i el seu personatge Ticayou, en aquest cas per a explicar-lo als
nostres visitants més joves.
El còmic és un recurs magnífic, sense variar una instal·lació expositiva pensada
per a públic que haja aconseguit el pensament abstracte (a partir dels 12 anys),
per a poder introduir unes altres línies de comunicació adaptades al pensament
concret (a partir dels 6 anys) o a les experiències significatives dels visitants
pertanyents a altres cultures o amb necessitats especials (Piaget, 1964).
PROGRAMA ESPECÍFIC D’ACTIVITATS DIDÀCTIQUES I COMPLEMENTÀRIES
Una vegada analitzat el concepte de museu que volem transmetre i l’exposició
com a mitjà de comunicació, arribem al nucli de la comunicació específicament divulgativa als museus, que són els seus programes d’activitat didàctica i complementària. Aquestes són activitats de mediació de continguts
científics dissenyats per a sectors de públic concrets; alumnes de diferents
nivells: infantil, primària, secundària i batxillerat; persones amb necessitats
especials; famílies; persones majors; associacions, i turistes o altres grups no
especialitzats però interessats en aquestes temàtiques. És en aquest apartat
on el recurs comunicatiu del còmic s’ha utilitzat més extensament i té un
major potencial comunicatiu.
[page-n-218]
EL CÒMIC COM A RECURS DIDÀCTIC PER A L’APRENENTATGE DE LA PREHISTÒRIA ALS MUSEUS
El còmic documental prehistòric, tant de dibuix realista com el de caricatura,
pot ser aprofitat abans i després de la realització de visites comentades, o de
tallers didàctics als museus, com una forma de motivar i preparar la visita, o
taller, o com a forma de recapitular o concloure aquestes activitats. El còmic
de ficció d’inspiració prehistòrica també pot usar-se, però especialment per
a motivar l’interés dels visitants pel període que tractarem durant la visita
o taller. Fins i tot el còmic de ficció o fantasia amb anacronisme també pot
mostrar-se al final de la visita, però principalment com a element de contrast
per a consolidar allò que no va ser, ni va poder ocórrer mai en la prehistòria.
Per a aquests usos també serà molt important saber triar el tipus de còmic
realista o de caricatura que millor s’adapte a les edats dels nostres visitants.
Cada còmic té un rang d’edat més adequat per a ser llegit o en el nostre cas
per a ser utilitzat didàcticament, encara que per als amants d’aquest gènere
aquest fet no resulta significatiu. Òbviament, Ticayou és un còmic adequat
per a xiquets no lectors o neolectors entre 3 i 5 anys. Una vegada hi havia...
l’home, a pesar d’estar un poc desfasat, continua sent molt recomanable
per a xiquets entre 6 i 12 anys, especialment la sèrie d’animació. També per
a aquest rang d’edat pot ser adequat El bosc negre, d’altra banda, pel grau de
continguts Homo sapiens, Historia del Universo en Comic i L’art préhistorique
en bande dessinée poden ser atractius per a joves a partir de 12 anys. Genesis,
el joc de rol Würm i la Historia de aquí necessiten, per al seu correcte aprofitament, d’una explicació prèvia del context cultural en què han sigut creats
i d’un major grau de formació per part dels lectors, per la qual cosa podrien
ser interessants per a joves a partir de 15 o 16 anys.
Una opció molt interessant és l’elaboració per part dels museus de materials
didàctics específics en format còmic, per a desenvolupar visites o itineraris
especials utilitzant aquest recurs com el fil conductor de la visita. En el nostre
Museu les professionals responsables de la didáctica, conjuntament amb
l’il·lustrador Gerard Miquel, han elaborat contes il·lustrats sobre la prehistòria: El misteri de la cova i Epi i Nea (Fortea i Ripollés 2008 i 2013), pensats
per als més menuts, on a banda de la narració es treballa amb l’observació i
la manipulació de reproduccions d’objectes i el descobriment dels originals
en les vitrines del Museu
12
. Al nostre entendre, això mateix podria ser fet
amb còmic per a treballar temes específics de la prehistòria i per a grups de
visitants joves i adults amb els mateixos excel·lents resultats.
El Museu de Prehistòria de València també desenvolupa un programa de
Biblioteca Infantil per a públic familiar, on es posa a disposició de xiquets,
joves i adults, contes i llibres il·lustrats, això com còmics de temàtica històrica
i arqueològica*. Aquests són consultats de manera lliure durant els diumenges
* Les bibliotecàries del Museu: Consuelo Martí, Yolanda Fons i Celeste Serra han sigut les creadores
d’aquest programa, que han posat en marxa des del desembre del 2012. Per a més informació, consulteu: www.museuprehistoriavalencia.es
215
[page-n-219]
216
Santiago Grau Gadea
en un espai de les sales permanents habilitat informalment com a biblioteca.
La consulta d’aquest material bibliogràfic es reforça amb l’exercici d’activitats d’animació a la lectura. Tot això està orientat al desenvolupament del
plaer per la literatura entre els més joves però també, i no per això menys
important, per a motivar el gust per la prehistòria i els temes arqueològics
entre el públic familiar.
Quant a les activitats complementàries, respecte al còmic i a la novel·la gràfica,
els museus tenen la capacitat de promocionar els il·lustradors, guionistes i educadors que estan treballant aquest mitjà amb una intencionalitat divulgativa i
pedagògica. Gonick, Le Brun, Mahieu, Forges, Malnati, Malaterre, Max, Pau, Jul
o Roudier no sols representen un estil gràfic i una forma de concebre aquest
art seqüencial, sinó un concepte i una forma molt personal de mostrar-nos la
prehistòria. Per exemple, amb qualsevol d’ells podem construir un programa
d’activitat complementària sobre la temàtica «Prehistòria i Còmic» de gran
qualitat i amb una àmplia projecció pública assegurada. D’altra banda també és
interessant reivindicar l’estreta relació entre còmic i cine d’animació de temàtica
prehistòrica: Una vegada hi havia... l’home o la versió animada de Sílex and the
City, i especialment la sèrie documental francesa L’odyssée de l’espèce, que ha
donat versions en còmic tan interessants com ara Homo sapiens i Le Sacre de
l’homme. Aquests programes són excel·lents per a vincular la prehistòria amb
diferents expressions artístiques, en aquesta ocasió: dibuix, il·lustració, còmic,
cine i literatura, i amb això comprendre-la des d’altres perspectives diferents
de la científica.
Podríem sintetitzar el valor del còmic i la novel·la gràfica com a recurs
didàctic per a l’aprenentatge de la prehistòria als museus en els termes
següents: aquest recurs gràfic/narratiu utilitzat d’una forma innovadora i
creativa, ens ajuda a motivar l’interés i a facilitar la reconstrucció de l’espai
i el temps de la prehistòria, d’una manera visual, dinàmica i entretinguda, construint, tant intel·lectualment com emocionalment en els nostres
visitants, un valuós imaginari sobre la prehistòria. Aplicant la teoria de
l’insigne pedagog Bruner (2001), descrita en la seua obra El proceso mental
en el aprendizaje, aquests recursos ens poden ajudar a crear un «aprenentatge significatiu».
Hem intentat destacar alguns aspectes de l’ús del còmic i la novel·la gràfica
als museus, i així reivindicar la capacitat comunicativa i didàctica d’aquest
mitjà d’expressió. Hem apuntat només algunes propostes, però el camp de
la comunicació i l’educació és molt ampli i permet elaborar molts altres
suggeriments que ajuden el desenvolupament d’aquest sensacional recurs
en l’àmbit museístic. Només ens cal desitjar que amb el nostre article hàgem
contribuït a complir amb aquest objectiu.
[page-n-220]
EL CÒMIC COM A RECURS DIDÀCTIC PER A L’APRENENTATGE DE LA PREHISTÒRIA ALS MUSEUS
217
Epi i Nea. Trobada de dos mons,
d’Eva Ripollés i Laura Fortea amb
il·lustracions de Gerard Miquel, editat pel
Museu de Prehistòria de València, 2013.
12
[page-n-221]
218
Santiago Grau Gadea
BIBLIOGRAFIA
Azéma, M. (2011): La Préhistoire du cinéma: Origines paléolithiques
de la narration graphique et du cinématographe. Paris. Errance.
Fortea, L., i Ripollés, E. (2008): El misterio de la cueva. València.
Museu de Prehistòria de València.
Barrero, M. (2002): «Los cómics como herramienta pedagógica
en el aula». Jornadas sobre Narrativa Gráfica, Jerez de la Frontera.
— (2013): Epi i Nea, la trobada de dos mons. València. Museu de
Prehistòria de València.
Bauer, E. K. (1978): La historieta como experiencia didáctica. Mèxico.
Nueva Imagen.
Gasca, L., i Mensuro, A. (2014): La pintura en el cómic. Madrid.
Cátedra.
Bejar, J. (2009): «El cómic como recurso educativo». Aula Virtual
CEP Castillejo de la Cuesta.
Martínez-Salanova, E. (1996): «El cómic como elemento educativo».
Disponible en: http://www.uhu.es/cine.educacion/chisteseducacion/
comics.htm
Blay Martí, J. M. (2015): «Dibujando la historia. El cómic como
recurso didáctico en la clase de Historia». Supervisió 21, 36, p. 1-14.
Bruner, J. (2001): El proceso mental en el aprendizaje. Madrid. Narcea.
Caballero Zoreda, L. (2006): «El dibujo arqueológico: notas
sobre el registro gráfico en arqueología». Papeles del Partal: revista
de restauración monumental, 3, p. 75-95.
Capdevila, J., i Barrero, M. (2008): «Entrevista a Forges. La desmemoria histórica». Disponible en: http://www.tebeosfera.com/documentos/textos/entrevista_a_forges:la_desmemoria_historica.html
Moles, A. (1973): Théorie de l’information et perception esthétique.
París. Denoël.
Paleorama, Blog. (2010): Disponible en: http://paleorama.
wordpress.com/2010/11/09/wurm-juego-de-rol-de-mesa-conneandertales-y-gratis-pdf/
Piaget, J. (1964): Seis estudios de Psicología. Barcelona. Labor.
Ruiz Zapatero, G. (1997): «Héroes de piedra en papel: la prehistoria
en el cómic». Complutum, 8, p. 285-310.
Cassel, B. (2005): «Homo sapiens» Disponible en: http://www.
planetebd.com/bd/bamboo/homo-sapiens/-/1308.html
— (2010): «Prehistoria y cómics. Ciencia y Ficción». BBC Història,
p. 64-71.
Crumb, R. (2009): Génesis. Barcelona. La Cúpula.
Teruel, A. (2009): «Robert Crumb presenta su versión en cómic
del Génesis». Disponible en: http://elpais.com/diario/2009/09/29/
cultura/1254175205_850215.html
Eisner, W. (1985): El cómic y el arte secuencia. Barcelona. Norma
Editorial.
— (1996): La narración gráfica. Barcelona. Norma Editorial.
[page-n-222]
[page-n-194]
Aquest llibre es va editar amb motiu
de l’exposició temporal «Prehistòria i
Còmic», inaugurada el juny del 2016.
Animacions 3D
Agraïments
Ángel Sánchez Molina
Cecilio Alonso Alonso
Jorge Iván Arguiz
Suresh Ariaratnam
Emili Aura Tortosa
Gilles Bourgarel
Adam Brockbank
Maggie Calt
Chantal Chéret
Lora Fountain & Associates
Judit Foz Povill
Gloria García
Manuel Gozalbes Fernández de Palencia
Manel Granell
Ben Haggarty
Tanino Liberatore
Cristina Rihuete
Jose María Segura Martí
Museu Arqueològic Son Fornés
Dude Comics
Editorial Toxosoutos
El Patio editorial
Grupo Planeta
Audiovisuals
DIPUTACIÓ DE VALÈNCIA
Gravació, edició i muntatge
President
Jorge Rodríguez Gramage
Empreses col·laboradores de la producció
Diputat de Cultura
Xavier Rius i Torres
Render Comunicación, SL
Disseny de la gràfica de l’exposició
Vanesa Mora Casanova
Disseny del material imprés
MUSEU DE PREHISTÒRIA DE VALÈNCIA
Marc Granell Artal
Directora
Helena Bonet Rosado
Impressió del material de difusió
Cap de la Unitat de Difusió, Didàctica i
Exposicions
Santiago Grau Gadea
EXPOSICIÓ
Projecte expositiu
Museu de Prehistòria de València
Comissariat
Helena Bonet Rosado
Álvaro Pons Moreno
Equip de treball
Francisco Chiner Vives
Eva Ferraz García
Santiago Grau Gadea
Vanesa Mora Casanova
Begoña Soler Mayor
Impremta Provincial Diputació de València
Transport de l’obra
TTI
Assegurança
Muñiz y Asociados. Generali Seguros
Traduccions anglès / francès
Lambe & Nieto
Marc Tiffagom
Producció
Museu de Prehistòria de València
Reinadecorazones Espacios para el Ocio y
la Cultura
PUBLICACIÓ
Projecte editorial i coordinació
Amb la col·laboració de
Josep Lluís Pascual Benito
Bernat Martí Oliver
Alfred Sanchis Serra
Museu de Prehistòria de València
Disseny, instal·lació i muntatge
Francisco Chiner Vives
Autors dels articles
Imatge del cartell i coberta del catàleg
Paco Roca
Equip d’edició
Joaquín Abarca Pérez
Helena Bonet Rosado
Ernestina Badal García
Santiago Grau Gadea
Antoni Guiral Conti
Didàctica
Laura Fortea Cervera
Eva Ripollés Adelantado
Vicky Menor Cuenca
Ajudant de muntatge
Amadeo Moliner Blay
Pedro Porcel Torrens
Fons exposats
Museu de Prehistòria de València
Col·lecció Helena Bonet Rosado
Emmanuel Roudier
Miguel Quesada
Antonio Fraguas «Forges»
Mikel Begoña i Iñaki Martínez «Iñaket»
Ortifus
Mireia Pérez
Philuc
Museu Arqueològic Municipal
Camil Visedo Moltó d’Alcoi
Didier Pasamonik
Álvaro Pons Moreno
Emmanuel Roudier
Gonzalo Ruiz Zapatero
Begoña Soler Mayor
Joaquín Soler Navarro
Traducció al valencià i correcció
Unitat de Normalització Lingüística de la
Diputació de València
Disseny i maquetació
Marc Granell Artal
Impressió
Pentagraf Impresores, s.l.
Nota dels editors
Els autors i els editors d’aquest llibre
comuniquen als drethavents de les
il·lustracions o d’altre tipus d’imatges no
trobats, que poden posar-se en contacte
amb l’editorial per a acreditar la seua
propietat intel·lectual o d’una altra índole.
Contacte: Museu de Prehistòria de València,
Tel.: 963 883 627 i gestio.exposicio@dival.es.
ISBN: 978-84-7795-763-8
DL: V 1293-2016
© dels textos: els autors, 2016.
© de les imatges: els autors, 2016.
© de l’edició: Museu de Prehistòria de
València. Diputació de València, 2016.
[page-n-195]
07
09
37
59
87
107
125
149
167
193
219
233
presentació
Helena Bonet Rosado
Prehistòria i còmic: la màgia de la imatge
Helena Bonet Rosado
PRIMER VA SER LA CIÈNCIA… DESPRÉS, LA FICCIÓ
Ernestina Badal García i Joaquín Soler Navarro
Il·lustració prehistòrica i còmic de prehistòria:
Camins divergents o convergents?
Gonzalo Ruiz Zapatero
LA PREHISTÒRIA EN EL CÒMIC INFANTIL
Antoni Guiral Conti
Barbes, garrots i dinosaures: els
cavernícoles de paper
Pedro Porcel Torrens
La prehistòria en els còmics americans
Álvaro Pons Moreno
ENTRE PEDAGOGIA I PARÒDIA, LA PREHISTÒRIA EN
EL CÒMIC FRANCÒFON
Didier Pasamonik
GRÀCIES LUCY!
Begoña Soler Mayor
EL CÒMIC COM A RECURS DIDÀCTIC PER A
L’APRENENTATGE DE LA PREHISTÒRIA ALS MUSEUS
Santiago Grau Gadea
Conversacions amb Emmanuel Roudier
Helena Bonet Rosado
CATÀLEG DE SELECCIÓ DE CÒMICS
Vicky Menor Cuenca
[page-n-196]
[page-n-197]
194
DIBUIXOS, IL·LUSTRACIONS,
CÒMICS I NOVEL·LA GRÀFICA, UN
RECURS PER A LA SOCIALITZACIÓ
DEL CONEIXEMENT CIENTÍFIC ALS
MUSEUS D’ARQUEOLOGIA
Santiago Grau Gadea
El dibuix i la il·lustració són un recurs gràfic àmpliament utilitzat en l’arqueologia. En el primer cas és una ferramenta fonamental en el treball de
documentació arqueològica i en el segon, de la seua presentació museogràfica. Els dibuixos i croquis de les peces i estructures resulten imprescindibles en els quaderns d’excavació, així com ho són les il·lustracions,
que reconstrueixen els gestos, les tècniques de fabricació, els escenaris o
els paisatges del passat, per a les exposicions. Especialment els dibuixants
i els il·lustradors són molt valorats pels prehistoriadors, i els uns i els altres
treballen conjuntament per a poder expressar en imatges les evidències
materials i les interpretacions del nostre passat més remot. En paraules
de Luís Caballero Zoreda: «El dibuix arqueològic és una mescla de representació subjectiva i objectiva, un dibuix més científic que documental i
més documental que artístic, en definitiva una representació interpretada»
(Caballero, 2006: 91).
Aquestes tècniques d’expressió gràfica ofereixen a l’arqueologia alguns
avantatges enfront de la fotografia: descripció completa de la peça, mesures
exactes d’aquesta i capacitat de remarcar els detalls específics i els aspectes
significatius enfront dels trets o característiques secundàries. Particularment
en les il·lustracions explicatives i recreacions històriques donem la idea,
amb un sol colp de vista, de la peça, del seu ús o dels trets més importants
d’un moment històric. Conseqüentment, el dibuix i la il·lustració arqueològica són recursos tradicionalment utilitzats als museus arqueològics
per a la presentació i la interpretació de materials i continguts històrics.
Especialment en el cas de la prehistòria, atés que com més ens retrotraiem
en el temps, comptem amb menys evidències materials i necessitem un
major suport explicatiu.
Els museus arqueològics desenvolupen una funció científica primordial
en la recuperació i conservació del nostre passat, però aquesta tasca seria
incompleta si no estiguera lligada al desenvolupament de la seua funció
social: «la socialització del coneixement científic». Aquesta acció es troba
emmarcada en l’àmbit de la comunicació, la divulgació científica i la
[page-n-198]
195
EL CÒMIC COM A RECURS DIDÀCTIC PER A L’APRENENTATGE DE LA PREHISTÒRIA ALS MUSEUS
didàctica, en el camp de l’educació permanent, no formal i fins i tot informal de la societat. Per això, als museus ens servim de totes les ferramentes
o recursos didàctics al nostre abast, i el dibuix i la il·lustració sempre han
sigut uns aliats imprescindibles dels divulgadors i educadors de museus,
per a facilitar la presentació i la interpretació dels temes històrics en la
seua mediació amb el públic no especialitzat.
El còmic no ha sigut molt utilitzat com a recurs educatiu en el món dels
museus, encara que n’hi ha grans coneixedors i defensors en el camp de l’arqueologia i la museologia com Gonzalo Ruiz Zapatero, Enrique Baquedano
o Juan Luis Arsuaga, entre d’altres. En general hi ha la idea que el còmic és
un mitjà d’entreteniment per a xiquets i joves que ens allunya dels mitjans
adequats d’aproximació al coneixement. És cert que el còmic, com el cine de
subgènere prehistòric, han utilitzat habitualment la prehistòria com un mer
escenari on realitzar narracions de ficció, però sense que majoritàriament
existira la preocupació per documentar-se en les evidències arqueològiques
i interpretacions històriques. Encara que els últims quaranta anys trobem
cada vegada més dibuixants i guionistes que han mostrat interés, fins i tot de
manera summament meticulosa, per la documentació prehistòrica.
En l’elaboració d’aquest article desenvoluparem tres apartats que, a manera de seqüències, ens en vagen dibuixant el contingut. La primera gran
seqüència és la presentació del museu com l’escenari on duem a terme la
nostra funció d’aprenentatge de la prehistòria, amb les seues característiques pròpies, moltes vegades allunyades dels models escolars d’ensenyança. La segona seqüència ens acosta a alguns dibuixants i guionistes que
han treballat el còmic i la novel·la gràfica amb una funció de divulgació
científica i intenció pedagògica. La tercera i última ens aproxima al valor
del còmic com a recurs comunicatiu-didàctic per a l’aprenentatge de la
prehistòria, amb el desenvolupament d’algunes propostes sobre la seua
utilització als museus.
El museu pot ser un espai educador, en aquest cas per a l’ensenyança i
l’aprenentatge de la prehistòria, però hem de situar-lo en el seu propi context educatiu que és diferent de l’escolar. Vegem-ne succintament algunes
diferències substancials.
Els centres educatius, escoles, instituts i universitats desenvolupen un tipus
d’ensenyança formal enfront d’espais, com els museus, que ho fan principalment de manera no formal i fins i tot informal. La raó és clara, els centres
educatius tenen com a objectiu desenvolupar un procés d’ensenyança/
aprenentatge a través d’un programa o currículum que, de ser superat, ens
capacitarà per a continuar en altres nivells superiors d’aprenentatge o per
EL MUSEU COM A ESPAI
EDUCADOR. AVANTATGES I
INCONVENIENTS DEL CÒMIC
EN EL TREBALL EDUCATIU
[page-n-199]
196
Santiago Grau Gadea
a desenvolupar un treball o professió concret. El museu pot contribuir a
aquest tipus d’ensenyança formal, però fonamentalment transmet coneixements, comunica informació i motiva sobre les temàtiques de les seues
col·leccions o àmbits de la seua investigació. En aquest sentit, els programes educatius dels museus estan centrats en propostes de coneixement
general, o específic, però moltes vegades fora dels currículums escolars,
atés que serveixen d’acostament als temes a través de la cultura material
i, especialment, tracten de provocar experiències sensorials i emocionals,
d’aproximació al coneixement científic i artístic. Des del nostre punt de
vista desenvolupar l’emoció i la motivació per l’aventura del coneixement
és quasi tan important com l’aprenentatge de més o menys continguts a
través de les activitats museístiques. Per aquesta raó nosaltres no parlem
d’alumnes sinó de públic. Conseqüentment desenvolupem més la teoria
de la comunicació i la didàctica com a fórmules de mediació entre el coneixement científic i el públic, que la pedagogia com a sistema d’ensenyança/
aprenentatge. Per a finalitzar, una cosa que ens defineix és que treballem
des de l’educació permanent i contínua, i no des de l’ensenyança temporal
i reglada.
Des d’aquesta posició en l’àmbit educatiu podem entendre que busquem
noves fórmules i recursos que acosten la prehistòria al públic usuari d’una
forma rigorosa però diferent i atractiva. El còmic i la novel·la gràfica són per
tant uns mitjans que poden resultar molt adequats per a l’acostament a la
prehistòria, i molt interessant per a crear emoció pel seu coneixement.
El còmic es caracteritza per ser un recurs narratiu a través d’imatges seqüencials (Eisner, 2003) 1 . El dibuix i la il·lustració tenen l’avantatge sobre
la fotografia de sintetitzar allò que volem explicar, de posar el focus sobre el
que volem contar, de centrar l’atenció sobre el concepte primordial i sobre
els detalls significatius (Moles, 1973). Aquests recursos gràfics, expressats
en format còmic, tenen la capacitat d’adaptar-se a diferents edats, públics
i sensibilitats. Té un component visual que facilita la seua comprensió a
qualsevol tipus de públic i afavoreix la construcció d’un imaginari que
ens permet el nostre acostament emocional a les diferents temàtiques
prehistòriques.
D’altra banda el còmic, també per aquestes mateixes característiques, té
alguns punts en contra, si no és utilitzat d’una manera adequada en la comunicació o mediació de continguts científics. Simplifica fets abstractes i pot
arribar per tant a plantejaments excessivament simplistes. En la construcció
de la narració pot derivar amb facilitat cap a la fantasia. El dibuix ens acosta
a la interpretació de realitats històriques però també ens pot allunyar de la
realitat, atés que la nostra càrrega subjectiva a l’hora de la presentació i la
interpretació dels fets històrics és major.
[page-n-200]
EL CÒMIC COM A RECURS DIDÀCTIC PER A L’APRENENTATGE DE LA PREHISTÒRIA ALS MUSEUS
1
La narración gráfica de Will Eisner.
Norma editorial, 2003.
A continuació resumim les idees d’alguns experts sobre els avantatges i
els inconvenients de l’ús del còmic en l’ensenyança. Per a Enrique Martínez-Salanova (1996), director de la revista Aularia digital, el còmic per a
l’aprenentatge té l’atractiu que solen ser històries breus, arguments més
simplificats, amb imatges atraients i textos curts, i on les idees abstractes
són fàcilment presentades per icones (la pereta de les idees o els diferents
tipus de bafarades per a representar estats emocionals). Les vinyetes faciliten el desenvolupament i el seguiment de la història. Martínez-Salanova
(1996) també sosté que jugant amb llibres, còmics i revistes el xiquet és
més possible que arribe a ser lector.
D’altra banda, segons l’opinió de Juan Bejar (2009), l’educació necessita
desenvolupar instruments i mètodes que faciliten la tasca dels educadors
i l’assimilació de continguts per part dels alumnes. Des d’aquesta lògica,
el còmic ens pot ajudar, a través de les imatges, a desenvolupar habilitats
socials, actitudinals i de comunicació; a exercitar la capacitat de comprendre i interpretar representacions esquemàtiques de la realitat del passat i a
fomentar un aprenentatge creatiu, amé i participatiu.
197
[page-n-201]
198
Santiago Grau Gadea
Manuel Barrero (2002) redunda en el que s’ha expressat anteriorment, en
considerar el còmic com un magnífic recurs motivacional que reforça tant la
comprensió i l’expressió lingüística dels nostres alumnes, com l’assimilació
de conceptes d’altres àrees de ciències i humanitats, però adverteix que la
seua utilització n’ha d’estar adaptada a l’edat i maduresa i el seu aprofitament
depén de la complexitat del material seleccionat i de la seua relació amb els
continguts que volem treballar.
Finalment, J. M. Blay (2015), seguint Elisabeth K. Bauer (1978), resumeix en
dotze punts les virtuts del còmic: unifica el llenguatge escrit i icònic; afavoreix la capacitat analítica; crea hàbits de lectura comprensiva; enriqueix les
possibilitats expressives dels adolescents; facilita el treball individual i grupal;
millora l’expressió escrita i oral; promociona la creativitat i la imaginació,
millora la capacitat crítica a través dels debats; permet aplicar la informació
rebuda; aporta tècnica d’investigació; es pot utilitzar en qualsevol nivell
educatiu i pot ser el camí al llibre. I segons el mateix autor, en sis els seus
desavantatges: pot ser un mer entreteniment; pot crear situacions o personatges estereotipats; es necessita conéixer el codi específic del llenguatge;
pot ser artístic però sense contingut; es necessita formació en el seu ús per
part dels educadors i són escasses les fonts d’informació bibliogràfica a
l’abast dels alumnes.
DIVULGACIÓ CIENTÍFICA I
INTENCIONALITAT PEDAGÒGICA.
EL CÒMIC DOCUMENTAL
PREHISTÒRIC I EL CÒMIC DE
CARICATURA DOCUMENTAL
PREHISTÒRIC
De la classificació feta pel professor Gonzalo Ruiz Zapatero (1997) sobre els
còmics de temàtica prehistòrica, hem triat el còmic documental prehistòric i
el còmic de caricatura documental prehistòric com els dos models que millor
poden desenvolupar la funció d’aprenentatge didàctic de contingut prehistòric des d’un museu, encara que el còmic de ficció d’inspiració prehistòrica
realista també pot complir una funció motivadora i de desenvolupament
de l’interés emocional i cognitiu per la prehistòria, com l’àlbum Néandertal
d’Emmanuel Roudier.
A continuació analitzarem especialment l’obra dels dibuixants de còmic que
es pot situar en els dos tipus objecte del nostre article, però també de manera
secundària la d’altres artistes que fan un altre tipus de còmic, que ens pareix
interessant per a desenvolupar els objectius de l’article:
• El guionista Alberto Cabado i el dibuixant Eugenio Zoppi, ambdós argentins, fan una important obra per a la divulgació de la història amb
una evident intencionalitat pedagògica, La Gran Aventura de la Historia
(1979), la qual compta amb variades edicions en el temps: Historia de la
Humanidad (1885) i La Gran Historia Universal (1990). Totes aquestes publicacions són un referent del tipus de còmic documental prehistòric, per
al món castellanoparlant.
[page-n-202]
EL CÒMIC COM A RECURS DIDÀCTIC PER A L’APRENENTATGE DE LA PREHISTÒRIA ALS MUSEUS
L’objectiu de totes aquestes col·leccions era elaborar una enciclopèdia
il·lustrada destinada al gran públic. Els números complets en format de
butxaca estaven editats en rústica i eixien amb periodicitat mensual, una
forma de venda molt comuna als anys huitanta, enfront dels fascicles col·
leccionables que havia sigut la forma predominant dels anys setanta. La
seua edició més moderna, La Historia de la Humanidad en la seua versió
del 2004 estava associada a una altra forma de distribució molt popular en
la dècada del 2000: la seua venda associada a un diari. Si ens fixem en la
primera, La Gran Aventura de la Historia de 1979 (base de les altres edicions
i versions), desenvolupa 52 títols, dels quals només dos estan destinats
a la prehistòria: El hombre prehistórico i Las primeras civilizaciones. La
seua versió més actual del 2004 compta amb un pròleg del catedràtic de
Prehistòria Eudald Carbonell i uns apèndixs amb una interessant sinopsi
cronològica. Les il·lustracions han sigut restaurades, s’han humanitzat
enfront dels trets simiescos de les versions més antigues (1979). També
els textos han sigut actualitzats, acostant-los més a les actuals teories
arqueològiques
2
.
En línies generals tenen guions simples i molt breus i les seues il·lustracions
resulten molt convencionals, encara que no hem de llevar-los el mèrit d’haver-se
convertit en la base de moltes biblioteques familiars, especialment durant la
transició política, on el coneixement de la història va ser una reivindicació
àmpliament demandada per la societat.
• Història de l’univers en còmic (1995) del matemàtic, guionista i dibuixant
Larry Gonick és una referència mundial per a l’aprenentatge de la historia
3
.
Comprén, com resa el subtítol de la versió original en anglés del 1990, entre
el Big-Bang i Alexandre el Gran. Els capítols són introduïts per un personatge, matemàtic de Harvard, el qual fa un viatge en el temps narrant-nos els
moments històrics més importants, en un to didàctic i entretingut, a vegades
còmic. També trobarem al llarg de la narració anotacions molt interessants,
identificades amb una icona semblant a un asterisc (*), on l’autor fa notes a
manera de peu de pàgina, sempre amb el llenguatge didàctic i humorístic
que el caracteritza.
A part de la seua àmplia bibliografia en còmics relacionats amb la història,
Gonick és especialment valorat en el món científic pel seu treball de divulgació a través del còmic d’altres camps de la ciència i la tecnologia com ara: les
computadores (1983), la genètica (1983), la física (1991), l’estadística (1994),
la química (2005) o el càlcul (2011) entre d’altres.
Per a Gonzalo Ruiz Zapatero aquest còmic és un bon exemple de còmic de
caricatura documental històrica. Segons les seues paraules: «El seu capítol 2
arreplega en un poc més de cinquanta pàgines plenes d’un humor intel·ligent
199
[page-n-203]
200
Santiago Grau Gadea
[page-n-204]
EL CÒMIC COM A RECURS DIDÀCTIC PER A L’APRENENTATGE DE LA PREHISTÒRIA ALS MUSEUS
201
i brillant la història de la humanitat des dels primers homínids africans a
l’Edat dels Metalls. Dins de la narració general s’intercalen lúcides crítiques
contra el masclisme dels prehistoriadors o algunes ingenuïtats i necieses del
mètode Arqueològic» (Ruiz Zapatero, 1997: 303-304).
• L’obra més representativa per a l’aprenentatge de la història d’Espanya
en clau d’humor és la famosa sèrie Historia de aquí (1980) de l’escriptor
i humorista gràfic Antonio Fraguas de Pablo (Forges)
4
. Aquesta obra va
tindre un primer banc de proves, al final del franquisme, amb «Historia de
España (vista con buenos ojos)» (1974), amb tires còmiques dels principals
humoristes gràfics del moment: Forges, Cesc, Perich i Romeu. Actualment
s’ha reeditat una versió actualitzada agrupada en tres volums amb el títol
Lo más de la historia de aquí (2015). En ella s’han actualitzat algunes dades
a la llum dels descobriments succeïts en les últimes dècades, com és el cas
d’Atapuerca.
Al principi Historia de aquí va ser editat per Sedmay i posteriorment, per
Bruguera en fascicles col·leccionables. Els títols dels primers quatre capítols referits a la prehistòria ens donen idea del to divertit amb què l’autor
aborda un tema tan controvertit en la transició com era la història d’Espanya: capítol I «Los orígenes de esto»; capítol II «Los primeros nosotros»;
capítol III «Juntos; pero sí revueltos», i capítol IV «Simplemente Iberos». En
opinió de l’autor, Historia de aquí naix per la seua gran afició a la història
i, especialment, com declara en una entrevista, «de l’aclaparament d’un
jove, que era jo, davant del cúmul de falsedats que ens havien endegat els
nostres majors i que anomenaven, pomposament, Història» (Capdevila i
Barrero, 2008:1).
El Ministeri d’Educació i Ciència va declarar, al principi de la dècada dels
huitanta, aquesta obra com a llibre de suport per a l’estudi de l’assignatura
d’Història en el batxillerat i això la va fer molt popular entre els docents. Forges manifesta també en aquella entrevista, amb una concisa frase però molt
perspicaç, que: «La lletra amb somriure entra» (Capdevila i Barrero, 2008:4).
La qual cosa és sens dubte tota una declaració sobre la finalitat de l’humor
gràfic en l’aprenentatge de la història.
Aquesta obra representa el tipus de còmic de caricatura documental-històrica,
però des de l’humor gràfic.
• Una vegada hi havia… l’home (1978) és un referent del còmic de caricatura documental prehistòric. Obra del dibuixant Jean Barbaud i del
guionista i cineasta de TV Albert Barillé, és un dels còmics més cèlebres
per a l’aprenentatge de la història, basat en la sèrie de dibuixos animats
del mateix títol. Emesa per primera vegada el 1978 en la cadena francesa
FR3, i destinada al públic infantil, diverses generacions van cultivar el seu
La gran aventura de la historia, 1979,
d’Alberto Cabado i el dibuixant Eugenio
Zoppi, i La Historia de la Humanidad
en la seua versió del 2004, amb les
il·lustracions i els textos actualitzats.
2
[page-n-205]
202
Santiago Grau Gadea
gust per la història i la ciència a través del visionat d’aquesta reeixida sèrie
en la petita pantalla. Els personatges (de totes les aventures) encarnen
dos grups humans antagònics: aquells que estan a favor de fer progressar
la història, com el Mestre, Pere, el Gros, Flor i els seus fills Peret, Floreta i
el Gros Menut, i aquells que obstaculitzen l’avanç de la humanitat protagonitzats per Nabot i Tinyós. El Mestre és un personatge clau de totes les
històries, hi fa d’inventor o de geni de totes les arts i ciències.
N’hi ha una versió més actualitzada editada en castellà per Planeta-Agostini
en 1991, encara que segons Ruiz Zapatero: «[...] ofereix una història “amable”
del gènere humà. Compta amb una acceptable documentació, encara que
un poc desfasada, i una estructura narrativa que combina les aventures de
ficció del Mestre […] amb pàgines de divulgació i il·lustracions realistes».
(Ruiz Zapatero, 1997: 305). «A nivell iconogràfic hi resulten cridaneres les
inversemblants posicions dels homes paleolítics, sempre són homes els que
tallen, i els gestos de talla lítica, de totes totes impossibles» (Ruiz Zapatero,
1997: 306).
En l’actualitat, recordem que fa quasi quaranta anys de la seua creació,
alguns dels seus continguts no estan actualitzats, i potser els estereotips
dels seus personatges es troben superats, però el seu mèrit com a precursor
en la divulgació de la història i la ciència a través dels dibuixos animats i la
historieta és inqüestionable.
• Homo sapiens, il va changer la face du monde (2005) és l’adaptació al còmic
del documental de TV del mateix títol, realitzat sota la direcció científica
d’Yves Coppens i dirigit pel director de cine Jacques Malaterre. La versió en
còmic amb il·lustracions de Loïc Malnati i guió de Jacques Malterre, Fréderic
Fougea i Pierre Pelot n’és rigorosament fidel al documental en el seu contingut
i especialment en la construcció de les escenes gràfiques.
La temàtica és la història de les grans fites en l’evolució de l’Homo sapiens
des dels nostres avantpassats Homo erectus, fins al nostre procés de sedentarització en el Neolític. El còmic narra d’una manera entretinguda alhora
que educativa els grans processos en l’evolució de la nostra espècie que
ens han permés conquistar la terra, però sobretot descobrir l’existència
d’un món invisible, el de les idees, a través del coneixement i l’expressió
d’allò simbòlic.
Segons Benoît Cassel (2005), els autors n’han trobat un perfecte equilibri,
en aquesta aventura homèrica (l’odissea de l’espècie), entre el rigor científic i l’entreteniment. El resultat n’és al mateix temps educatiu, emocionant
3
L’obra de Gonick és un bon exemple de
divulgació científica en història, ciència i
tecnologia. La Historia del Universo en cómic,
de Larry Gonick, Ediciones B, S.A., 1995.
i entretingut. Malnati, fan del personatge Rahan d’André Chéret, no podia
deixar de fer un paral·lel amb aquest altre heroi de ficció prehistòric. Com
ell, els Homo sapiens transmeten el coneixement que permet l’avanç de la
[page-n-206]
EL CÒMIC COM A RECURS DIDÀCTIC PER A L’APRENENTATGE DE LA PREHISTÒRIA ALS MUSEUS
203
[page-n-207]
204
Santiago Grau Gadea
[page-n-208]
EL CÒMIC COM A RECURS DIDÀCTIC PER A L’APRENENTATGE DE LA PREHISTÒRIA ALS MUSEUS
4
Historia de aquí, de Forges. Vol I.
Editorial Bruguera, 1980.
Portada del número 1 de la sèrie
televisiva Érase una vez… el hombre,
d’A. Barillé i J. Barbaud.
Editorial Grijalbo, 1990.
5
humanitat, però a diferència dels herois creats pel còmic prehistòric de ficció,
ho fan a través d’un aprenentatge empíric constant i real
6
. L’àlbum de Le
Sacre de l’Homme, continuació d’Homo sapiens, narra la història de l’home
des del Neolític fins a les grans civilitzacions de l’Orient Pròxim i compta amb
magnífiques il·lustracions, molt ben documentades, de Chéret.
• Würm, Jeu de rôle dans la Prehistoire, de l’il·lustrador científic i dibuixant
de còmics Emmanuel Roudier, és un joc de rol de taula sobre la prehistòria.
Té unes il·lustracions magnífiques i uns continguts molt ben documentats,
que el converteixen en un joc de rol de divulgació científica però concebut
des de la perspectiva del còmic de documentació prehistòrica, això és, al
servei de l’educació i l’entreteniment de qualitat.
El títol d’aquest joc fa referència a la glaciació del mateix nom (Würm) i els
seus continguts estan basats, en essència, en les dades arqueològiques que
es coneixen d’aquest període. En el manual d’instruccions del joc i a través
dels suplements posteriors que el desenvolupen: La voix des ancêstres, núm.
1 «Contes des porteurs de bois» (2013), i núm. 2 «Contes des dévoreurs
205
[page-n-209]
206
Santiago Grau Gadea
d’hommes» (2013), s’ofereix una informació detallada sobre la fauna i la
flora, les cultures humanes i la vida en general durant aquesta glaciació. A
més de les il·lustracions de Roudier, els suplements de Würm porten imatges
dibuixades per altres grans dibuixants i il·lustradors científics i de divulgació,
com Éric Le Brun i Florent Rivère
7
.
Per a Paleorama és «una obra molt recomanable si lliges francés. Val la pena
tant si t’agraden els jocs de rol com si busques una lectura amena i divulgativa sobre la vida al Paleolític, o pel simple gaudi de les il·lustracions de tan
notables artistes» (Paleorama, 2010: 1).
• Éric Le Brun, especialista en dibuix arqueològic, és el guionista i dibuixant
de la sèrie L’art préhistorique en bande dessinée: primera època, Aurinyacià
2012; segona època, Gravetià i Solutrià 2013 (la tercera època, Magdalenià,
està en preparació). És una sèrie de còmic clarament ubicada en el tipus de
còmic documental prehistòric i a més compta amb un annex informatiu molt
[page-n-210]
EL CÒMIC COM A RECURS DIDÀCTIC PER A L’APRENENTATGE DE LA PREHISTÒRIA ALS MUSEUS
6
Homo Sapiens: il va changer la face du monde,
de Loïc Malnati i Jacques Malaterre, 2005.
Würm. La voix des ancêtres.
Joc de rol d’E. Roudier, 2013.
7
interessant per al treball didàctic sobre els principals llocs arqueològics que
pots visitar, vocabulari bàsic i una bibliografia actualitzada sobre l’Aurinyacià,
el Gravetià i el Solutrià segons el títol que consultes. El primer dels títols té, a
més, un pròleg de Jean Clottes, especialista en art prehistòric. També es pot
consultar l’interessant bloc nde l’autor on trobaràs una àmplia informació:
http://elebrun-canalblog.com.
Le Brun és un apassionat de l’art parietal, coneixedor de la majoria de
les coves i grutes amb pintures d’Espanya, França i la resta de països del
sud d’Europa. Això li ha permés convertir-se en un dels més importants
il·lustradors especialitzat en el tema i per això àmpliament reclamat per a
treballar en la divulgació científica de museus, llocs arqueològics i llibres i
revistes especialitzats.
Ens trobem davant d’una de les obres, amb format de còmic, amb major
qualitat divulgativa i valor didàctic; no sols l’obra està exhaustivament
207
[page-n-211]
208
Santiago Grau Gadea
documentada, sinó que la narració és molt comunicativa. Les il·lustracions,
molt fidedignes, fetes amb una línia clara i realista, són molt atractives per
al lector que comprén amb un sol colp de vista la tècnica i la importància
d’aquest tipus d’art (Gasca i Mensuro, 2014)
8
.
• Ticayou, amb il·lustracions de Priscille Mahieu i guió d’Éric Le Brun, és
una sèrie enfocada al públic infantil no lector, protagonitzada per un xiquet
Cromagnon. Fins al moment n’han aparegut dos títols: «El petit Cromagnon»
i «El caçador de la prehistòria», ambdós el 2009. El primer episodi de Ticayou
tracta de la invenció del dibuix en totes les seues formes
9
. El personatge
dibuixa en el fang el rastre d’una serp que ha vist sobre l’arena, o amb carbó
un ós i un mamut en les parets d’una cova. Però els seus companys de tribu
es burlen d’aquest xiquet especial i solitari, i Ticayou té la intenció de prendre venjança. Ell imagina una brometa on els seus dibuixos sobre les parets
seran determinants. En el segon volum, a pesar de la seua senzillesa, Ticayou
ens fa comprendre la importància de la caça per als homes prehistòrics i la
impaciència dels xiquets per participar-hi.
Els autors han dibuixat hàbilment una història breu i senzilla amb un argument que atrapa el lector infantil. Amb una gran facilitat per a abordar els
conceptes bàsics sobre la prehistòria, Ticayou, pensat per a xiquets entre
3 i 5 anys, sense textos ni bafarades, permet als adults introduir-los en el
coneixement del Paleolític i gaudir d’aquest descobriment junts. Alhora que
ompli un buit existent en el còmic destinat al públic infantil no lector. Val la
pena visitar el lloc http://ticayou.canalblog.com, on trobarem explicacions
senzilles i didàctiques sobre la prehistòria, íntimament relacionades amb
els dibuixos d’aquest còmic.
• El 2007, l’artista i il·lustrador Francesc Capdevila, més conegut com Max, i el
guionista i dibuixant Pau Rodríguez, Pau, publiquen conjuntament el còmic
El bosc negre. Una aventura talaiòtica, amb guió del Museu Arqueològic de
Son Fornés, a partir de la idea original de Marc Ferré, en el qual l’adaptació de
guió i la creació i dibuix dels personatges, han sigut fetes per Max; i els fons i
els animals per Pau. Va ser publicat per la Conselleria d’Educació i Cultura del
Govern de les Illes Balears. Han repetit experiència amb La cova des Mussol,
amb guió, també, de Marc Ferré, maquetació i personatges de Pau, i fons de
Max, publicat pel Consell Insular de Menorca el 2011
10
.
En El bosc negre ens conta, a través d’una amena història, com vivien els habitants
de l’illa de Mallorca a l’època talaiòtica. Un xiquet de la prehistòria que viu al
talaiot de Son Fornés ha d’eixir del seu poblat per a trobar solució al problema
de la sequera i dels animals domèstics que moren per una epidèmia. A través de
8
L’art préhistorique en bande dessinée,
d’Éric Le Brun, vol. 2, 2013.
les seues peripècies ens explicarà la manera de viure i les creences d’aquestes
poblacions prehistòriques d’una manera atractiva i entretinguda.
[page-n-212]
EL CÒMIC COM A RECURS DIDÀCTIC PER A L’APRENENTATGE DE LA PREHISTÒRIA ALS MUSEUS
209
[page-n-213]
210
9
Santiago Grau Gadea
Ticayou. Le petit cro-magnon,
de Priscille Mahieu i Éric Le Brun, 2009.
Mitjançant aquest còmic ens acostem al coneixement del jaciment de Son
Fornés i a la cultura talaiòtica que el va construir i va habitar. A més, el còmic
té un annex o un CD-ROM, segons edicions, amb una proposta didàctica que
ens ajuda a situar aquesta cultura en la prehistòria. Conseqüentment aquest
còmic el classifiquem clarament com de caricatura documental prehistòrica
per la seua finalitat de divulgació científica i caràcter educatiu.
• Finalment, The Book of Genesis (2009), la novel·la gràfica de l’americà Robert
Dennis Crumb, fundador del còmic underground, considerem que també
havíem d’incloure-la en aquest article, atés que és una obra divulgativa amb
intencionalitat pedagògica d’un dels mites de l’origen de la humanitat que
més ha influït en el pensament i la cultura occidental.
Per això, The Book of Genesis (2009) resulta molt apropiada per al coneixement
d’aquest mite per dues raons: la primera, formulada pel mateix Crumb en el
seu pròleg: «Totes les versions en historieta de La Bíblia que he vist contenen
passatges de narrativa i diàlegs completament refets en un intent d’alleugerir
i “modernitzar” les velles escriptures. I encara així, aquestes Bíblies clamen
creure que són “la paraula de Déu” o que estan “inspirades per Déu”, mentre
[page-n-214]
EL CÒMIC COM A RECURS DIDÀCTIC PER A L’APRENENTATGE DE LA PREHISTÒRIA ALS MUSEUS
10
El bosc negre. Una aventura talaiòtica, de Max
i Pau. Un bon exemple de còmic editat pel
Museu Arqueològic de Son Fornés, 2007.
que jo, irònicament, no crec que La Bíblia siga “la paraula de Déu”, sinó la
paraula dels homes. No obstant això, és un text poderós amb moltes capes
de significat que aprofundeixen en el nostre inconscient col·lectiu, el nostre
inconscient històric, si així ho preferiu» (Crumb, 2009: introducció)
11
.
La segona, l’exposa Ana Teruel (2009) en la seua crítica del diari El País: «En
Génesis [Crumb] firma una adaptació literal de l’origen bíblic de l’univers
basada en la traducció de la Torà a l’anglés de Robert Alter de la Bíblia del King
James. […] L’artista nord-americà s’ha cenyit a il·lustrar “cada petit detall”
del text, sense afegits ni tampoc censures. Violència, incestos, violacions i un
paper de la dona diferent de l’assumit. [Segons Crumb] descobrim que hi
ha tota una sèrie d’històries matriarcals amagades, aspectes sencers d’uns
personatges femenins forts que s’han passat per alt» (Teruel, 2009: 1).
Amb l’obra de Crumb entenem millor el significat cultural del mite cristià de
la creació, alhora que gaudim de l’estil de l’autor que ens porta, com en una
muntanya russa, dels aspectes més íntims als més èpics, de les situacions
més prodigioses a les més bàrbares, sense desviar-se del text original i amb
solucions gràfiques senzilles i no intencionalment esbiaixades.
211
[page-n-215]
212
Santiago Grau Gadea
The book of Genesis,
il·lustrat per Robert Crumb, 2009.
EL CÒMIC I LA NOVEL·LA
GRÀFICA, UN RECURS PER
A CONTAR LA PREHISTÒRIA
DES DEL MUSEU. ALGUNES
PROPOSTES I DIFICULTATS
El famós dibuixant i teòric de la novel·la gràfica Will Eisner, en la seua coneguda
obra La narración gráfica (Eisner, 2003), utilitza aquest art seqüencial com a
recurs gràfic, i el període Paleolític com a escenari per a donar vida a les seues
idees. Els personatges, homes i dones de la prehistòria, expliquen dibuixant
en les parets de les seues coves el valor d’aquest recurs narratiu. Eisner crea
també amb aquest joc entre còmic i prehistòria una brillant al·legoria sobre
quin va poder ser l’inici d’aquesta tècnica gràfica.
El que per a Eisner és només un recurs creatiu, en Marc Azéma (2011),
cineasta i doctor en prehistòria, es converteix en una hipòtesi que relaciona
alguns panells concrets d’art rupestre com una forma de còmic prehistòric,
utilitzat pels humans des de la prehistòria, per a contar història des de la
força d’allò visual.
11
[page-n-216]
EL CÒMIC COM A RECURS DIDÀCTIC PER A L’APRENENTATGE DE LA PREHISTÒRIA ALS MUSEUS
Gonzalo Ruiz Zapatero manté l’existència d’una íntima relació entre dos
universos aparentment tan diferents com l’arqueologia i el còmic: «No hem
d’oblidar que l’arqueologia mateixa, […] és una disciplina fortament visual.
I és que el passat prehistòric resulta en gran manera reductible a imatges:
les reconstruccions dels paisatges, l’aspecte físic dels caçadors-recol·lectors
paleolítics mateixos […], quasi tot en la prehistòria es pot contar en imatges.
Per tant no ha de resultar sorprenent que els territoris de solapament d’aquesta
disciplina amb els còmics siguen reals i puguen resultar interessants per a
les dues parts» (Ruiz Zapatero, 2010: 66-67).
Sense entrar en aquests plantejaments i hipòtesis, pensem que el còmic i
la novel·la gràfica són un magnífic recurs comunicatiu per a transmetre els
continguts dels museus de prehistòria a un públic no especialitzat. I més
quan defensem que el sistema de comunicació del museu dirigit al gran
públic descansa sobre un ampli triangle format per tres vèrtexs: el concepte
i la imatge que la institució transmet o vol transmetre de si mateixa de manera explícita o implícita, el programa expositiu i els programes d’activitats
específicament didàctiques i divulgatives.
EL CONCEPTE I LA IMATGE QUE VOLEM TRANSMETRE DE LA INSTITUCIÓ
Tots els elements que el públic troba abans, durant i després de la seua visita
al museu contribueixen a transmetre d’una forma conscient o inconscient
les idees i la forma de ser d’aquesta institució.
Si volem que els nostres visitants tinguen una percepció de nosaltres com
una institució didàctica, l’ús del còmic com a estratègia de comunicació pot
resultar prou profitosa. Aquests recursos són especialment interessants per
a dissenyar campanyes de posicionament entre usuaris potencials, per a
promocionar l’activitat didàctica orientada al públic escolar i familiar, i per
a la difusió del programa d’activitats complementàries. Recentment l’Institut
Valencià d’Art Modern està realitzant una campanya de promoció de la seua
Associació d’Amics de l’IVAM a través d’uns personatges creats pel conegut
il·lustrador valencià Sento, els quals, des de la façana del Museu, inviten els
vianants a entrar-hi i a fer-se’n «amic».
L’EXPOSICIÓ COM A MITJÀ DE COMUNICACIÓ
L’exposició, com el llenguatge que millor caracteritza l’activitat difusora del
museu, hauria de ser didàctica. Entés aquest concepte més com una forma
de comunicació, que pretén fer emocionant i accessible el coneixement científic a diferents tipus de públic, que com el seu més literal sentit pedagògic
d’ensenyança/aprenentatge.
El còmic i la novel·la gràfica com a recurs museogràfic ens poden ajudar
especialment a fer més accessibles i atraients les presentacions expositives.
213
[page-n-217]
214
Santiago Grau Gadea
Sobretot desenvolupant la capacitat comunicativa i integradora del llenguatge
visual de les imatges en les exposicions. De la mateixa manera que fotografies, dibuixos i audiovisuals poden constituir línies narratives específiques
en una exposició (com és habitual que ho siguen els textos i els objectes),
també ho podria ser el còmic i la novel·la gràfica. Segons la nostra opinió,
seria dissenyant una línia discursiva pròpia, que explique l’exposició a través
de vinyetes introduïdes en la instal·lació o bé en suport imprés de mà, que
com a fil conductor ens ajude a seguir els continguts exposats al llarg del seu
recorregut. Actualment, amb el desenvolupament de les noves tecnologies de
la comunicació, podem introduir aquest recurs en suport digital a partir de
la descàrrega d’aquestes aplicacions en els nostres telèfons mòbils o pastilles
en format d’imatges fixes o animades.
L’acabat d’inaugurar Musée des Confluences de Lió utilitza en les seues
modernes sales d’exposició una línia explicativa a base de dibuixos/còmics animats, instal·lada en pantalles tàctils. Aquests punts d’informació,
existents en totes les seues sales, expliquen a través d’aquesta tècnica
gràfica, preferentment idees i principis complexos de l’àmbit de la ciència i de la societat, amb un magnífic resultat basat en la qualitat dels
dibuixos, la senzillesa de les animacions i l’amenitat de les narracions. Si
utilitzàrem els dibuixos i l’estil narratiu d’Éric Le Brun per a explicar el
sentit i la tècnica de l’art paleolític en les nostres exposicions, el resultat
seria igual de bo. També si ho férem amb les il·lustracions de Priscile
Mahieu i el seu personatge Ticayou, en aquest cas per a explicar-lo als
nostres visitants més joves.
El còmic és un recurs magnífic, sense variar una instal·lació expositiva pensada
per a públic que haja aconseguit el pensament abstracte (a partir dels 12 anys),
per a poder introduir unes altres línies de comunicació adaptades al pensament
concret (a partir dels 6 anys) o a les experiències significatives dels visitants
pertanyents a altres cultures o amb necessitats especials (Piaget, 1964).
PROGRAMA ESPECÍFIC D’ACTIVITATS DIDÀCTIQUES I COMPLEMENTÀRIES
Una vegada analitzat el concepte de museu que volem transmetre i l’exposició
com a mitjà de comunicació, arribem al nucli de la comunicació específicament divulgativa als museus, que són els seus programes d’activitat didàctica i complementària. Aquestes són activitats de mediació de continguts
científics dissenyats per a sectors de públic concrets; alumnes de diferents
nivells: infantil, primària, secundària i batxillerat; persones amb necessitats
especials; famílies; persones majors; associacions, i turistes o altres grups no
especialitzats però interessats en aquestes temàtiques. És en aquest apartat
on el recurs comunicatiu del còmic s’ha utilitzat més extensament i té un
major potencial comunicatiu.
[page-n-218]
EL CÒMIC COM A RECURS DIDÀCTIC PER A L’APRENENTATGE DE LA PREHISTÒRIA ALS MUSEUS
El còmic documental prehistòric, tant de dibuix realista com el de caricatura,
pot ser aprofitat abans i després de la realització de visites comentades, o de
tallers didàctics als museus, com una forma de motivar i preparar la visita, o
taller, o com a forma de recapitular o concloure aquestes activitats. El còmic
de ficció d’inspiració prehistòrica també pot usar-se, però especialment per
a motivar l’interés dels visitants pel període que tractarem durant la visita
o taller. Fins i tot el còmic de ficció o fantasia amb anacronisme també pot
mostrar-se al final de la visita, però principalment com a element de contrast
per a consolidar allò que no va ser, ni va poder ocórrer mai en la prehistòria.
Per a aquests usos també serà molt important saber triar el tipus de còmic
realista o de caricatura que millor s’adapte a les edats dels nostres visitants.
Cada còmic té un rang d’edat més adequat per a ser llegit o en el nostre cas
per a ser utilitzat didàcticament, encara que per als amants d’aquest gènere
aquest fet no resulta significatiu. Òbviament, Ticayou és un còmic adequat
per a xiquets no lectors o neolectors entre 3 i 5 anys. Una vegada hi havia...
l’home, a pesar d’estar un poc desfasat, continua sent molt recomanable
per a xiquets entre 6 i 12 anys, especialment la sèrie d’animació. També per
a aquest rang d’edat pot ser adequat El bosc negre, d’altra banda, pel grau de
continguts Homo sapiens, Historia del Universo en Comic i L’art préhistorique
en bande dessinée poden ser atractius per a joves a partir de 12 anys. Genesis,
el joc de rol Würm i la Historia de aquí necessiten, per al seu correcte aprofitament, d’una explicació prèvia del context cultural en què han sigut creats
i d’un major grau de formació per part dels lectors, per la qual cosa podrien
ser interessants per a joves a partir de 15 o 16 anys.
Una opció molt interessant és l’elaboració per part dels museus de materials
didàctics específics en format còmic, per a desenvolupar visites o itineraris
especials utilitzant aquest recurs com el fil conductor de la visita. En el nostre
Museu les professionals responsables de la didáctica, conjuntament amb
l’il·lustrador Gerard Miquel, han elaborat contes il·lustrats sobre la prehistòria: El misteri de la cova i Epi i Nea (Fortea i Ripollés 2008 i 2013), pensats
per als més menuts, on a banda de la narració es treballa amb l’observació i
la manipulació de reproduccions d’objectes i el descobriment dels originals
en les vitrines del Museu
12
. Al nostre entendre, això mateix podria ser fet
amb còmic per a treballar temes específics de la prehistòria i per a grups de
visitants joves i adults amb els mateixos excel·lents resultats.
El Museu de Prehistòria de València també desenvolupa un programa de
Biblioteca Infantil per a públic familiar, on es posa a disposició de xiquets,
joves i adults, contes i llibres il·lustrats, això com còmics de temàtica històrica
i arqueològica*. Aquests són consultats de manera lliure durant els diumenges
* Les bibliotecàries del Museu: Consuelo Martí, Yolanda Fons i Celeste Serra han sigut les creadores
d’aquest programa, que han posat en marxa des del desembre del 2012. Per a més informació, consulteu: www.museuprehistoriavalencia.es
215
[page-n-219]
216
Santiago Grau Gadea
en un espai de les sales permanents habilitat informalment com a biblioteca.
La consulta d’aquest material bibliogràfic es reforça amb l’exercici d’activitats d’animació a la lectura. Tot això està orientat al desenvolupament del
plaer per la literatura entre els més joves però també, i no per això menys
important, per a motivar el gust per la prehistòria i els temes arqueològics
entre el públic familiar.
Quant a les activitats complementàries, respecte al còmic i a la novel·la gràfica,
els museus tenen la capacitat de promocionar els il·lustradors, guionistes i educadors que estan treballant aquest mitjà amb una intencionalitat divulgativa i
pedagògica. Gonick, Le Brun, Mahieu, Forges, Malnati, Malaterre, Max, Pau, Jul
o Roudier no sols representen un estil gràfic i una forma de concebre aquest
art seqüencial, sinó un concepte i una forma molt personal de mostrar-nos la
prehistòria. Per exemple, amb qualsevol d’ells podem construir un programa
d’activitat complementària sobre la temàtica «Prehistòria i Còmic» de gran
qualitat i amb una àmplia projecció pública assegurada. D’altra banda també és
interessant reivindicar l’estreta relació entre còmic i cine d’animació de temàtica
prehistòrica: Una vegada hi havia... l’home o la versió animada de Sílex and the
City, i especialment la sèrie documental francesa L’odyssée de l’espèce, que ha
donat versions en còmic tan interessants com ara Homo sapiens i Le Sacre de
l’homme. Aquests programes són excel·lents per a vincular la prehistòria amb
diferents expressions artístiques, en aquesta ocasió: dibuix, il·lustració, còmic,
cine i literatura, i amb això comprendre-la des d’altres perspectives diferents
de la científica.
Podríem sintetitzar el valor del còmic i la novel·la gràfica com a recurs
didàctic per a l’aprenentatge de la prehistòria als museus en els termes
següents: aquest recurs gràfic/narratiu utilitzat d’una forma innovadora i
creativa, ens ajuda a motivar l’interés i a facilitar la reconstrucció de l’espai
i el temps de la prehistòria, d’una manera visual, dinàmica i entretinguda, construint, tant intel·lectualment com emocionalment en els nostres
visitants, un valuós imaginari sobre la prehistòria. Aplicant la teoria de
l’insigne pedagog Bruner (2001), descrita en la seua obra El proceso mental
en el aprendizaje, aquests recursos ens poden ajudar a crear un «aprenentatge significatiu».
Hem intentat destacar alguns aspectes de l’ús del còmic i la novel·la gràfica
als museus, i així reivindicar la capacitat comunicativa i didàctica d’aquest
mitjà d’expressió. Hem apuntat només algunes propostes, però el camp de
la comunicació i l’educació és molt ampli i permet elaborar molts altres
suggeriments que ajuden el desenvolupament d’aquest sensacional recurs
en l’àmbit museístic. Només ens cal desitjar que amb el nostre article hàgem
contribuït a complir amb aquest objectiu.
[page-n-220]
EL CÒMIC COM A RECURS DIDÀCTIC PER A L’APRENENTATGE DE LA PREHISTÒRIA ALS MUSEUS
217
Epi i Nea. Trobada de dos mons,
d’Eva Ripollés i Laura Fortea amb
il·lustracions de Gerard Miquel, editat pel
Museu de Prehistòria de València, 2013.
12
[page-n-221]
218
Santiago Grau Gadea
BIBLIOGRAFIA
Azéma, M. (2011): La Préhistoire du cinéma: Origines paléolithiques
de la narration graphique et du cinématographe. Paris. Errance.
Fortea, L., i Ripollés, E. (2008): El misterio de la cueva. València.
Museu de Prehistòria de València.
Barrero, M. (2002): «Los cómics como herramienta pedagógica
en el aula». Jornadas sobre Narrativa Gráfica, Jerez de la Frontera.
— (2013): Epi i Nea, la trobada de dos mons. València. Museu de
Prehistòria de València.
Bauer, E. K. (1978): La historieta como experiencia didáctica. Mèxico.
Nueva Imagen.
Gasca, L., i Mensuro, A. (2014): La pintura en el cómic. Madrid.
Cátedra.
Bejar, J. (2009): «El cómic como recurso educativo». Aula Virtual
CEP Castillejo de la Cuesta.
Martínez-Salanova, E. (1996): «El cómic como elemento educativo».
Disponible en: http://www.uhu.es/cine.educacion/chisteseducacion/
comics.htm
Blay Martí, J. M. (2015): «Dibujando la historia. El cómic como
recurso didáctico en la clase de Historia». Supervisió 21, 36, p. 1-14.
Bruner, J. (2001): El proceso mental en el aprendizaje. Madrid. Narcea.
Caballero Zoreda, L. (2006): «El dibujo arqueológico: notas
sobre el registro gráfico en arqueología». Papeles del Partal: revista
de restauración monumental, 3, p. 75-95.
Capdevila, J., i Barrero, M. (2008): «Entrevista a Forges. La desmemoria histórica». Disponible en: http://www.tebeosfera.com/documentos/textos/entrevista_a_forges:la_desmemoria_historica.html
Moles, A. (1973): Théorie de l’information et perception esthétique.
París. Denoël.
Paleorama, Blog. (2010): Disponible en: http://paleorama.
wordpress.com/2010/11/09/wurm-juego-de-rol-de-mesa-conneandertales-y-gratis-pdf/
Piaget, J. (1964): Seis estudios de Psicología. Barcelona. Labor.
Ruiz Zapatero, G. (1997): «Héroes de piedra en papel: la prehistoria
en el cómic». Complutum, 8, p. 285-310.
Cassel, B. (2005): «Homo sapiens» Disponible en: http://www.
planetebd.com/bd/bamboo/homo-sapiens/-/1308.html
— (2010): «Prehistoria y cómics. Ciencia y Ficción». BBC Història,
p. 64-71.
Crumb, R. (2009): Génesis. Barcelona. La Cúpula.
Teruel, A. (2009): «Robert Crumb presenta su versión en cómic
del Génesis». Disponible en: http://elpais.com/diario/2009/09/29/
cultura/1254175205_850215.html
Eisner, W. (1985): El cómic y el arte secuencia. Barcelona. Norma
Editorial.
— (1996): La narración gráfica. Barcelona. Norma Editorial.
[page-n-222]