Ciudades, aldeas y fortines = Ciutats, aldees i fortins
[page-n-1]
CIUDADES, ALDEAS Y FORTINES
Con la Cultura Ibérica cambia la
configuración del hábitat de las etapas
precedentes y la estructuración del
poblamiento. Por primera vez en nuestras tierras se puede hablar de verdaderas ciudades que controlan política
y económicamente un territorio en
donde se asientan otros núcleos de
población dependientes de aquéllas,
de carácter preferentemente agrícola,
como las aldeas y caseríos. Este territorio aparece defendido por fortines,
dispuestos en puntos estratégicos, que
aseguran la vigilancia de las fronteras.
La mayoría de los poblados, ya
estén situados en llano o en altos
cerros, se rodean de murallas provistas
de torres de vigilancia, bastiones y
puertas bien defendidas. En otros
casos, la muralla, más que un elemento defensivo, es un simple lienzo que
cierra el espacio habitado, al cual se
adosan las viviendas.
En su interior, el urbanismo se organiza en función de la topografía y
extensión del área a construir. Cuando
el espacio es amplio y con poca pendiente se edifican grandes viviendas
compartimentadas que dan acceso a
anchas calles enripiadas como en Los
Villares de Caudete de las Fuentes, El
Oral de Sant Fulgenci o La Seña de
Villar del Arzobispo. En los poblados,
tipo Sant Miquel de Llíria o La Serreta
de Alcoi, situados en las laderas de fuerte pendiente, se utiliza el sistema de aterrazamiento con estrechas callejuelas y
viviendas adosadas, dispuestas a lo
largo de las curvas de nivel y escalonadas. En los asentamientos más pequeños, caseríos y atalayas, el reducido
espacio condiciona'el trazado, siendo
la solución más frecuente el poblado de
calle central con viviendas de dos plantas dispuestas a ambos lados de la
calle. El medio físico impone no sólo los
criterios y módulos urbanísticos sino los
propios materiales de construcción
como la piedra, madera y barro que se
obtienen a pie de obra.
I
Castellet de Bemabé, Llíria. Maqueta.
Castellet de Bernabé, Llíria. Maqueta.
Puig de la Nau, a Benicarló.
Puig de la Nau, en Benicarló.
[page-n-2]
CIUTATS, ALDEES 1 FORTINS
Castellar de Meca, a Ayora. Camí d'accés
excavat en la roca.
Castellar de Meca, en Ayora. Camino de acceso
excauado en la roca.
Puntal dels Llops, d'olocau.
Puntal dels Líops, en Olocau.
Amb la Cultura Iberica canvia la
configuració de l'hibitat de les etapes
precedents i l'estructuració del poblament. Per primera vegada en les nostres terres es pot parlar de verdaderes
ciutats que controlen políticament i
economica un territori on s'assenten
altres nuclis de població dependents
d'aquelles, i de caricter preferentment agrícola, com les aldees i caserius. Aquest territori apareix defensat
per fortins, disposats en punts estrategics, que asseguren la vigilancia de
les fronteres.
La majoria dels poblats, ja estiguen
situats en pla o en alts turons, s'envolten de muralles provistes de torres
de guaita, bastions i portes ben defensades. En altres casos, la muralla,
més que un element defensiu, és un
simple llenq que tanca l'espai habitat, al qual s'adossen els habitatges.
En l'interior d'aquests, l'urbanisme
s'organitza en funció de la topografia
i de l'extensió de l'area a construir,
Quan l'espai es ampli i amb poc pendent s'edifiquen grans cases compartimentades que donen accés a amples carrers empedrats com a Los Villares de Caudete de las Fuentes, El
Oral de Sant Fulgenci o La Seña del
Villar del Arzobispo. En els poblats,
tipus Sant Miquel d e Llíria o La
Serreta d'Alcoi, situats en vessants
amb un fort pendent, s'utilitza el sistema de terrasses, amb carrerons
estrets i cases adossades, disposats al
llarg de les corbes de nivel1 i escalonades. En els assentaments més
menuts, caserius i talaies, I'espai
tan reduit en condiciona el tracat;
per aixd la solució més freqüent és el
poblat de carrer central amb habitatges de dues plantes disposats als dos
costats del carrer. El medi físic imposa no solament els criteris i mdduls
urbanístics sinó els mateixos materials de construcció, com la pedra, la
fusta i el fang que s'obtenen a peu
d'obra.
[page-n-3]
CIUDADES, ALDEAS Y FORTINES
Con la Cultura Ibérica cambia la
configuración del hábitat de las etapas
precedentes y la estructuración del
poblamiento. Por primera vez en nuestras tierras se puede hablar de verdaderas ciudades que controlan política
y económicamente un territorio en
donde se asientan otros núcleos de
población dependientes de aquéllas,
de carácter preferentemente agrícola,
como las aldeas y caseríos. Este territorio aparece defendido por fortines,
dispuestos en puntos estratégicos, que
aseguran la vigilancia de las fronteras.
La mayoría de los poblados, ya
estén situados en llano o en altos
cerros, se rodean de murallas provistas
de torres de vigilancia, bastiones y
puertas bien defendidas. En otros
casos, la muralla, más que un elemento defensivo, es un simple lienzo que
cierra el espacio habitado, al cual se
adosan las viviendas.
En su interior, el urbanismo se organiza en función de la topografía y
extensión del área a construir. Cuando
el espacio es amplio y con poca pendiente se edifican grandes viviendas
compartimentadas que dan acceso a
anchas calles enripiadas como en Los
Villares de Caudete de las Fuentes, El
Oral de Sant Fulgenci o La Seña de
Villar del Arzobispo. En los poblados,
tipo Sant Miquel de Llíria o La Serreta
de Alcoi, situados en las laderas de fuerte pendiente, se utiliza el sistema de aterrazamiento con estrechas callejuelas y
viviendas adosadas, dispuestas a lo
largo de las curvas de nivel y escalonadas. En los asentamientos más pequeños, caseríos y atalayas, el reducido
espacio condiciona'el trazado, siendo
la solución más frecuente el poblado de
calle central con viviendas de dos plantas dispuestas a ambos lados de la
calle. El medio físico impone no sólo los
criterios y módulos urbanísticos sino los
propios materiales de construcción
como la piedra, madera y barro que se
obtienen a pie de obra.
I
Castellet de Bemabé, Llíria. Maqueta.
Castellet de Bernabé, Llíria. Maqueta.
Puig de la Nau, a Benicarló.
Puig de la Nau, en Benicarló.
[page-n-2]
CIUTATS, ALDEES 1 FORTINS
Castellar de Meca, a Ayora. Camí d'accés
excavat en la roca.
Castellar de Meca, en Ayora. Camino de acceso
excauado en la roca.
Puntal dels Llops, d'olocau.
Puntal dels Líops, en Olocau.
Amb la Cultura Iberica canvia la
configuració de l'hibitat de les etapes
precedents i l'estructuració del poblament. Per primera vegada en les nostres terres es pot parlar de verdaderes
ciutats que controlen políticament i
economica un territori on s'assenten
altres nuclis de població dependents
d'aquelles, i de caricter preferentment agrícola, com les aldees i caserius. Aquest territori apareix defensat
per fortins, disposats en punts estrategics, que asseguren la vigilancia de
les fronteres.
La majoria dels poblats, ja estiguen
situats en pla o en alts turons, s'envolten de muralles provistes de torres
de guaita, bastions i portes ben defensades. En altres casos, la muralla,
més que un element defensiu, és un
simple llenq que tanca l'espai habitat, al qual s'adossen els habitatges.
En l'interior d'aquests, l'urbanisme
s'organitza en funció de la topografia
i de l'extensió de l'area a construir,
Quan l'espai es ampli i amb poc pendent s'edifiquen grans cases compartimentades que donen accés a amples carrers empedrats com a Los Villares de Caudete de las Fuentes, El
Oral de Sant Fulgenci o La Seña del
Villar del Arzobispo. En els poblats,
tipus Sant Miquel d e Llíria o La
Serreta d'Alcoi, situats en vessants
amb un fort pendent, s'utilitza el sistema de terrasses, amb carrerons
estrets i cases adossades, disposats al
llarg de les corbes de nivel1 i escalonades. En els assentaments més
menuts, caserius i talaies, I'espai
tan reduit en condiciona el tracat;
per aixd la solució més freqüent és el
poblat de carrer central amb habitatges de dues plantes disposats als dos
costats del carrer. El medi físic imposa no solament els criteris i mdduls
urbanístics sinó els mateixos materials de construcció, com la pedra, la
fusta i el fang que s'obtenen a peu
d'obra.
[page-n-3]