Catàleg. Terra d'Arnhem : el temps dels somnis, Vall de l'Omo: els senyors del bestiar, Papua: l'última frontera, Globalització i supervivència cultural
2008
[page-n-1]
M.tribals val 109-140
30/10/08
08:52
Página 121
C ATÀ L E G
[page-n-2]
M.tribals val 109-140
30/10/08
08:52
Página 122
TERRA D’ARNHEM
El temps dels somnis
Austràlia
Dona kunwinjku recol·lectant Pandanus spiralis per a l’elaboració d’objectes de fibra (cistelles, bosses, adorns, trampes de pesca, etc.).
122 MONS TRIBALS. UNA VISIÓ ETNOARQUEOLÒGICA
[page-n-3]
M.tribals val 109-140
30/10/08
08:52
Página 123
[page-n-4]
M.tribals val 109-140
30/10/08
08:52
Página 124
El tossal d’Injalak va constituir durant generacions un important focus d’activitat artística, especialment durant l’estació humida, kudjewk, quan la
inundació de les valls obligava els aborígens a buscar refugi en les seues galeries.
124 MONS TRIBALS. UNA VISIÓ ETNOARQUEOLÒGICA
[page-n-5]
M.tribals val 109-140
30/10/08
08:52
Página 125
Dona jawoyn amb escarificacions. Aquest tipus de cicatrius decoratives es produeixen durant els ritus d’iniciació. El seu significat és tan sols conegut pels iniciats i constitueix un símbol d’identitat que revela el
grau d’iniciació o l’estatus social de l’individu.
125
[page-n-6]
M.tribals val 109-140
30/10/08
08:52
Página 126
Home jawoyn amb escarificacions. La forma i el nombre varien en funció de la procedència de
l’individu, però a la Terra d’Arnhem solen adoptar la forma de línies paral·leles en el muscle i
en el tors.
126 MONS TRIBALS. UNA VISIÓ ETNOARQUEOLÒGICA
[page-n-7]
M.tribals val 109-140
30/10/08
08:52
Página 127
El didjeridú és l’instrument musical per excel·lència de la Terra d’Arnhem, encara que en l’actualitat
s’ha convertit en símbol d’identitat aborigen a tot Austràlia.
127
[page-n-8]
M.tribals val 109-140
30/10/08
08:52
Página 128
Artistes jawoyn durant el procés d’elaboració de didjeridús. Encara que la decoració depén de l’artista, en
els contextos cerimonials rares vegades s’utilitzen motius figuratius.
Home jawoyn captat en el moment previ al llançament d’una llança amb propulsor. Ambdós instruments
constituïen les ferramentes bàsiques del caçador i del guerrer a la Terra d’Arnhem.
128 MONS TRIBALS. UNA VISIÓ ETNOARQUEOLÒGICA
[page-n-9]
M.tribals val 109-140
17/11/08
11:59
Página 129
Homes kunwinjku preparant-se per a la dansa. En contextos cerimonials, la música, la dansa i els adornaments corporals hi juguen un
paper fonamental. L’argila blanca protegeix l’individu dels esperits mentre dansa al ritme del didjeridú i dels pals “de picar de mans”.
129
[page-n-10]
M.tribals val 109-140
17/11/08
11:59
Página 130
Dona jawoyn teixint una bossa de Pandanus spiralis per mitjà de la tècnica ancestral del nugat.
130 MONS TRIBALS. UNA VISIÓ ETNOARQUEOLÒGICA
[page-n-11]
M.tribals val 109-140
17/11/08
11:59
Página 131
Dona kunwinjku preparant un senzill forn de terra per a la cocció de carn. La corfa d’arbre evita que la carn s’òmpliga de terra en cobrir el forn per a
mantindre la temperatura.
131
[page-n-12]
M.tribals val 109-140
17/11/08
11:59
Página 132
Propulsor tallat sobre fusta i decorat amb colorants naturals. En un
extrem presenta una punta de fusta fixada mitjançant cera d’abella que
serveix per assegurar la posició de la llança abans del llançament.
Utilitzat pels hòmens per a la caça i la guerra.
L. 76,5; A. 4,5 cm
Adorn de cap de tipus cerimonial. Compost per un cèrcol de fibra i dos adorns de
plomes fixats a un costat i a l’altre mitjançant cera d’abella.
L. 18,5 cm
Llances tallades en fusta amb punta fixa i decorada amb colorants naturals. La tipologia de les puntes varia segons la seua funcionalitat: caça, pesca, guerra o cerimonial.
L. 1,64 m
132
[page-n-13]
M.tribals val 109-140
17/11/08
11:59
Página 133
Representació de Namarnkol (Barramundi, Lates calcarifer) i lliris d’aigua realitzat amb colorants naturals sobre paper. Ambdós motius juguen un paper
important en la dieta aborigen. Artista: Gabriel Maralngurra (Gunbalanya,
Tierra de Arnhem).
L. 52 cm; A. 71 cm
Esperit Mimi tallat en fusta y decorat amb colorants naturals. Estes talles de fusta substituïxen les tradicionals figures
de corfa d’arbre i corda utilitzades en contextos funeraris per a representar l’esperit del difunt.
L. 77,5; A. 4 cm
133
[page-n-14]
M.tribals val 109-140
17/11/08
11:59
Página 134
Didjeridú o instrument musical de vent utilitzat pels aborígens de la terra de Arnhem
durant les cerimònies. Decorat amb colorants naturals i motius no figuratius. El seu
so i ressonància depén de la longitud, la
forma i el gruix de la paret. Només els
hòmens poden tocar-lo ja que representa l’òrgan reproductor masculí.
L. 1,18 m; Diàm. max. 8 cm
Pals “de picar de mans”. Tallats en fusta i decorats amb colorants naturals. La seua decoració llisa és característica de la
Terra d’Arnhem. Els hòmens els colpegen al so del didjeridú.
L. 22 i 19; A. 2,5 i 4 cm
“Pal missatge”. Peça de fusta gravada amb
traços i punts, utilitzada pels aborígens per
a enviar missatges a les tribus o grups lingüístics veïns mitjançant un missatger.
L. 12 cm
134 MONS TRIBALS. UNA VISIÓ ETNOARQUEOLÒGICA
[page-n-15]
M.tribals val 109-140
17/11/08
11:59
Página 135
Bossa cònica teixida amb la fibra de les fulles
del Pandanus spiralis. Els colors pàl·lids i grisencs són els propis de l’estació seca. Hòmens
i dones se la pengen del cap o del coll per a
transportar els seus efectes.
L. 24; A. 16 cm
Representació de Namarrkon (l’home llamp) realitzada utilitzant pigments naturals sobre corfa
d’Eucalyptus tetrodonta. És l’esperit responsable de
les enormes cortines de llamps que acompanyen
les pluges durant l’estació humida. Artista: Bob
Namundja (Gunbalanya, Tierra de Arnhem).
L. 67; A. 30 cm.
135
[page-n-16]
M.tribals val 109-140
17/11/08
11:59
Página 136
VALL DE L’OMO
Els senyors del bestiar
Etiòpia
Els hamer acudeixen als mercats per a comerciar amb multitud de productes: des de ramat i gra a ocre, amb el qual les dones es decoren el cabell.
136 MONS TRIBALS. UNA VISIÓ ETNOARQUEOLÒGICA
[page-n-17]
M.tribals val 109-140
17/11/08
11:59
Página 137
[page-n-18]
M.tribals val 109-140
17/11/08
11:59
Página 138
Retrat de dona hamer. Els collars, tant el de metall (isanti) com el de cuiro (binyare) indiquen que es tracta d’una dona casada.
138 MONS TRIBALS. UNA VISIÓ ETNOARQUEOLÒGICA
[page-n-19]
M.tribals val 109-140
17/11/08
11:59
Página 139
La sang del bestiar suposa un aportació de proteïnes indispensable en l’alimentació hamer, basada principalment en la melca i la dacsa.
Les turmelleres, o waro wara, acompanyen els cants i els balls de les dones hamer per a animar l’iniciat en
la principal cerimònia de la vida hamer, el salt sobre el bestiar.
139
[page-n-20]
M.tribals val 109-140
17/11/08
11:59
Página 140
Ritual hamer del salt del bou. L’ukuli, o jove iniciat, ha de botar nu sobre els lloms del bestiar per a passar a l’«edat adulta».
140 MONS TRIBALS. UNA VISIÓ ETNOARQUEOLÒGICA
[page-n-21]
M.tribals val 141-176
30/10/08
09:01
Página 141
Els hòmens i dones mursi recorren desenes de quilòmetres per a accedir als mercats en les poblacions
sedentàries d’altres comunitats indígenes.
141
[page-n-22]
M.tribals val 141-176
30/10/08
09:01
Página 142
Els graners, molt freqüents en la regió de l’Omo, permeten emmagatzemar aliments per a èpoques de carestia, ja que les pluges són escasses i imprevisibles.
Les dones mursi s’encarreguen de la major part del treball agrícola.
Campament temporal mursi format per unes quantes cabanyes, o duri, en la ribera del riu Mago, zona ocupada durant part de l’any per a cultivar dacsa i melca.
142 MONS TRIBALS. UNA VISIÓ ETNOARQUEOLÒGICA
[page-n-23]
M.tribals val 141-176
30/10/08
09:01
Página 143
Jove mursi amb un AK47, l’arma automàtica més cobejada a la vall de l’Omo. Els jóvens fadrins, o rora,
són els encarregats de protegir el grup de possibles incursions enemigues i de vigilar el bestiar.
Pàg. següent: Contenidors ceràmics, o daa, en el poblat de Dimika, situat en la confluència entre territoris
de diversos grups culturals del baix Omo. Hamers, bashadas, aris, etc., hi acudeixen per a comerciar.
143
[page-n-24]
M.tribals val 141-176
30/10/08
09:01
Página 144
[page-n-25]
M.tribals val 141-176
17/11/08
12:47
Página 145
[page-n-26]
M.tribals val 141-176
17/11/08
12:47
Página 146
Lira mursi, o chonkudolete, composta per una caixa de ressonància de fusta i cuiro i tres pals, dos de verticals i un d´horizontal, que permeten tensar i
tocar les cinc cordes.
L. 67; A. 30 cm
146
[page-n-27]
M.tribals val 141-176
17/11/08
12:47
Página 147
Recolzacap, o borkoto, de fusta amb tira de cuiro per al seu
transport, decorat amb motius incisos a bandes, triangulars
i en quadrícula. Emprat pels hòmens hamer com a recolzacap i seient d’utilització diària. El de color clar està en procés de fabricació.
L. 13; A. 17,5 cm
Carabassa hamer, o chxarca, amb decoració incisa a quadrícules. Té una
tira de cuiro que permet utilitzar-la per a transportar líquids.
L. 16; Diàm. màx.. 11 cm
Contenidor de cistelleria, o garchu, de forma globular
emprat per les dones mursi per a conservar la pasta de melca.
Diàm. màx. 25; A. 20 cm
147
[page-n-28]
M.tribals val 141-176
17/11/08
12:47
Página 148
Collar circular de cuiro, o bynyare/binyere, decorat amb ocre i diverses plaques quadrangulars i tubulars de metall. Peça que porten les
dones hamer com a indicatiu de la seua condició de casades.
L. 25; A. 14 cm
Dos protectors de mà, o orgamay, realitzats
en fibra vegetal. Estes peces de cistelleria,
reforçades amb llargues tires de cuiro, són
utilitzades pels hòmens fadrins mursi (rora)
en els duels cerimonials o Thagine.
L. 13; A. 10,5 cm
Plats labials circulars realitzats en argila de color rogenc-marró amb
taques de cocció negres (Dhebi a golonya). Utilitzats per les dones
mursi com a símbol de bellesa i maduresa sexual.
Diàm. màx. 12 i 13,5 cm
Destral composta per un mànec de fusta i una fulla de metall amb tall esmolat, usada
pels hòmens hamer per a tallar llenya i realitzar instruments en fusta.
L. 49; A. 16 cm
148 MONS TRIBALS. UNA VISIÓ ETNOARQUEOLÒGICA
[page-n-29]
M.tribals val 141-176
17/11/08
12:47
Página 149
Vestit de pell d’antílop, o kel, pintat amb línies negres i decorat amb elements
metàl·lics cosits (bales, rodelles, etc.). Utilizat per les dones mursi.
L. 82; A. 44 cm
Porra de fusta amb decoració incisa formant quadrícules i triangles, emprada pels hòmens hamer per a conduir el bestiar.
L. 52; A. 9 cm
149
[page-n-30]
M.tribals val 141-176
17/11/08
12:47
PAPUA
Página 150
Papua Nueva Guinea
Papua (Indonèsia)
L’última frontera
Un agricultor dani caminant entre horts de moniatos protegits per tanques de fusta. Els hòmens desbrossen els camps, construeixen les tanques i
caven regadores.
150 MONS TRIBALS. UNA VISIÓ ETNOARQUEOLÒGICA
[page-n-31]
M.tribals val 141-176
17/11/08
12:47
Página 151
[page-n-32]
M.tribals val 141-176
17/11/08
12:47
Página 152
Els kain són grans capitosts dani momificats, respectats en vida pel seu lideratge en la guerra. La fi de la
violència entre grups rivals i la influència dels missioners van acabar amb la tradició de momificar.
Dones cuinant moniatos en un foc comunitari o mumus. Aquest tubèrcul representa el 90 % de la dieta
dani. A més, actualment planten taros, nyams, bananers, canya de sucre, cogombres, carabasses, tomaques, tabac, etc.
152 MONS TRIBALS. UNA VISIÓ ETNOARQUEOLÒGICA
[page-n-33]
M.tribals val 141-176
17/11/08
12:47
Página 153
Les dones dani duen a terme gran part dels treballs diaris, com teixir, plantar i arreplegar les collites, cuidar
dels porcs, cuinar i vendre tot tipus de productes en els mercats.
153
[page-n-34]
M.tribals val 141-176
17/11/08
12:47
Página 154
Home dani venent arpes de boca en un mercat en Wamena. Aquests instruments, confeccionats amb seccions
de bambú, són molt populars a la vall de Baliem.
154 MONS TRIBALS. UNA VISIÓ ETNOARQUEOLÒGICA
[page-n-35]
M.tribals val 141-176
17/11/08
12:47
Página 155
Els poblats dani s’organitzen entorn d’un espai central amb cases circulars, diferenciades per a hòmens i dones, i cases comunitàries
rectangulars amb diverses llars.
Homes asmat remant en canoes de guerra. Encara que les guerres estan prohibides en la zona des dels anys seixanta del segle XX per les autoritats colonials holandeses, i hui pel govern indonesi, es continuen duent a terme competicions esportives a manera d’enfrontament entre poblats.
155
[page-n-36]
M.tribals val 141-176
17/11/08
12:47
Página 156
Home asmat construint una canoa monòxila. Aquestes són imprescindibles en un ecosistema marcat
per zones lacustres, rius i boscs de manglars.
156 MONS TRIBALS. UNA VISIÓ ETNOARQUEOLÒGICA
[page-n-37]
M.tribals val 141-176
17/11/08
12:47
Página 157
Home asmat amb arracada de nas i adornat amb pell de cuscús i plomes de cacatua al cap, en el poblat d’Owus.
L’activitat evangelitzadora ha provocat la desaparició de molts dels elements de la cultura material asmat.
Pàg. següent: Cerimònia de jipae en el poblat d’Omandeseb. Els asmat, després d’una mort recent i per mitjà
d’aquesta cerimònia, animen l’esperit del mort a abandonar el poblat i dirigir-se a Safan, el regne dels esperits.
157
[page-n-38]
M.tribals val 141-176
17/11/08
12:47
Página 158
[page-n-39]
M.tribals val 141-176
17/11/08
12:47
Página 159
[page-n-40]
M.tribals val 141-176
17/11/08
12:47
Página 160
Nassals o adorns nasals, o bipane, realitzats amb dos fragments de
petxina marina units mitjançant resina. La part interior, d’un blanc
més intens, és la que es disposa cap a l’exterior.
L. 16,5; A. 5 cm
L. 17; A. 7,5 cm
Ganivet, o pisuwe, d´os de casuari decorat amb plomes, fibra
vegetal i llavors. Utilitzat tradicionalment pels homens asmat
en les partides de guerra i com a símbol d’estatus.
L. 37; A. 5,5 cm
Collar format per peces consistents en petxines marines polimentades, perforades
i enfilades en una cinta de fibra vegetal. Es compon d’onze fragments de petxina
entre els quals destaca una peça central de grans dimensions. Utilizat pels hòmens
dani com a element decoratiu.
L. 54; A. 20,5 cm
[page-n-41]
M.tribals val 141-176
17/11/08
12:24
Página 161
Collar format per fibres trenades en les quals apareixen engarzats 75 canins de gos perforats. Són
collars molt valuosos i s’ofereixen com a regals de
núvia i pagaments compensatoris.
L. 53; A. 3,5 cm
Tambor de fusta, o em, de forma troncocònica amb mànec, en la
part superior una pell de rèptil tensada mitjançant fibra de
bambú. Elaborada decoració tallada amb motius geomètrics -simbòlics per tota la superfície del tambor excepte en la franja central.
L. 53; A. 27 cm
[page-n-42]
M.tribals val 141-176
17/11/08
12:24
Página 162
Vestit cerimonial, o jipae, de cos sencer
confeccionat amb fibra vegetal trenada; té
elements decoratius típics de l’adorn masculí dels asmat, com ara l’adorn nasal fet
de fusta i amb plomes de cacatua i llavors.
Utilitzat en les cerimònies jipae per arruixar dels poblats els esperits dels morts.
L. 1,35 m; A. 50 cm
Pectoral format per una tira d’escorça d’arbre coberta per cauris seccionats i perforats, disposats en línies
que ocupen tota la superfície de l’escorça. Utilitzat pels hòmens dani
com a peça de gran prestigi.
L. 37,5; A. 11cm
162 MONS TRIBALS. UNA VISIÓ ETNOARQUEOLÒGICA
[page-n-43]
M.tribals val 141-176
17/11/08
12:24
Página 163
Destral de la vall de Baliem formada per un
mànec de fusta i una pedra polida lligada per
mitjà d’un trenat de rotang. Eren utilitzades
pels hòmens dani en la tala d’arbres i branques.
Les pedres de destral eren objecte d’un intens
comerç fins l’arribada de les ferramentes
metàl.liques.
L. 47; A. 28 cm
Protector de penis o horim, fragment de carabassa,
emprat pels hòmens dani per a cobrir-se el sexe.
L. 32; Diam. máx. 4,5 cm
Escut asmat, o jamasj, de fusta.
Decorat amb motius que pareixen
representar els remolins de l’aigua i
un fardatxo o cocodril, pintats amb
ocre, carbó i calç. Els escuts posseïxen l’esperit d’un avantpassat que
protegix el guerrer i espanta els seus
enemics. Ben sovint és trencat i
soterrat amb el seu amo.
L. 218; A. 75 cm
163
[page-n-44]
M.tribals val 141-176
17/11/08
12:24
Página 164
GLOBALITZACIÓ
i supervivència cultural
Al Baix Omo (Etiòpia) els contenidors de plàstic de qualsevol tipus substitueixen, gradualment, els recipients fets amb carabasses i ceràmica.
164 MONS TRIBALS. UNA VISIÓ ETNOARQUEOLÒGICA
[page-n-45]
M.tribals val 141-176
17/11/08
12:24
Página 165
[page-n-46]
M.tribals val 141-176
17/11/08
12:24
Página 166
Arracada de plàstic. Als mercats del Baix Omo es troben molts objectes fabricats en materials nous com
el plàstic i l’acer.
166 MONS TRIBALS. UNA VISIÓ ETNOARQUEOLÒGICA
[page-n-47]
M.tribals val 141-176
17/11/08
12:24
Página 167
Dona mursi pintada per als turistes. Aquest tipus de decoració corporal era desconeguda entre els mursi abans de l’arribada del turisme i del seu interés
per les cultures indígenes. Baix Omo.
167
[page-n-48]
M.tribals val 141-176
17/11/08
12:24
Página 168
Ferreteria a Wamena (Papua). A partir dels anys seixanta del segle XX el metall va començar a substituir, fins i tot a les valls més remotes, els utensilis de pedra.
168 MONS TRIBALS. UNA VISIÓ ETNOARQUEOLÒGICA
[page-n-49]
M.tribals val 141-176
17/11/08
12:24
Página 169
Església cristiana a Wamena (Papua). Diverses organitzacions missioneres es troben repartides pel
territori dani; tant catòlics com protestants l’han evangelitzat.
169
[page-n-50]
M.tribals val 141-176
17/11/08
12:24
Página 170
Casa cerimonial en un poblat dani (Papua). Els ancians continuen conservant gran part de la seua cultura
tradicional, prèvia al contacte amb Occident.
170 MONS TRIBALS. UNA VISIÓ ETNOARQUEOLÒGICA
[page-n-51]
M.tribals val 141-176
17/11/08
12:24
Página 171
Per a les dones de Barunga (Terra d’Arnhem, Austràlia) el bàsquet és més que un esport. És una forma de reunió social i de transmissió de coneixements,
en la qual les adolescents continuen aprenent de les dones adultes.
171
[page-n-52]
M.tribals val 141-176
17/11/08
12:24
Página 172
L’art rupestre de jaciments remots de la Terra d’Arnhem proporciona una de les millors mostres de l’abast de la II Guerra Mundial.
172 MONS TRIBALS. UNA VISIÓ ETNOARQUEOLÒGICA
[page-n-53]
M.tribals val 141-176
17/11/08
12:24
Página 173
La cultura material mostra les influències externes en les poblacions aborígens. El tabac i la pipa van ser
introduïts pels pescadors macassan i el seu ús ha continuat fins a l’actualitat (Terra d´Arnhem).
173
[page-n-54]
M.tribals val 109-140
30/10/08
08:52
Página 121
C ATÀ L E G
[page-n-2]
M.tribals val 109-140
30/10/08
08:52
Página 122
TERRA D’ARNHEM
El temps dels somnis
Austràlia
Dona kunwinjku recol·lectant Pandanus spiralis per a l’elaboració d’objectes de fibra (cistelles, bosses, adorns, trampes de pesca, etc.).
122 MONS TRIBALS. UNA VISIÓ ETNOARQUEOLÒGICA
[page-n-3]
M.tribals val 109-140
30/10/08
08:52
Página 123
[page-n-4]
M.tribals val 109-140
30/10/08
08:52
Página 124
El tossal d’Injalak va constituir durant generacions un important focus d’activitat artística, especialment durant l’estació humida, kudjewk, quan la
inundació de les valls obligava els aborígens a buscar refugi en les seues galeries.
124 MONS TRIBALS. UNA VISIÓ ETNOARQUEOLÒGICA
[page-n-5]
M.tribals val 109-140
30/10/08
08:52
Página 125
Dona jawoyn amb escarificacions. Aquest tipus de cicatrius decoratives es produeixen durant els ritus d’iniciació. El seu significat és tan sols conegut pels iniciats i constitueix un símbol d’identitat que revela el
grau d’iniciació o l’estatus social de l’individu.
125
[page-n-6]
M.tribals val 109-140
30/10/08
08:52
Página 126
Home jawoyn amb escarificacions. La forma i el nombre varien en funció de la procedència de
l’individu, però a la Terra d’Arnhem solen adoptar la forma de línies paral·leles en el muscle i
en el tors.
126 MONS TRIBALS. UNA VISIÓ ETNOARQUEOLÒGICA
[page-n-7]
M.tribals val 109-140
30/10/08
08:52
Página 127
El didjeridú és l’instrument musical per excel·lència de la Terra d’Arnhem, encara que en l’actualitat
s’ha convertit en símbol d’identitat aborigen a tot Austràlia.
127
[page-n-8]
M.tribals val 109-140
30/10/08
08:52
Página 128
Artistes jawoyn durant el procés d’elaboració de didjeridús. Encara que la decoració depén de l’artista, en
els contextos cerimonials rares vegades s’utilitzen motius figuratius.
Home jawoyn captat en el moment previ al llançament d’una llança amb propulsor. Ambdós instruments
constituïen les ferramentes bàsiques del caçador i del guerrer a la Terra d’Arnhem.
128 MONS TRIBALS. UNA VISIÓ ETNOARQUEOLÒGICA
[page-n-9]
M.tribals val 109-140
17/11/08
11:59
Página 129
Homes kunwinjku preparant-se per a la dansa. En contextos cerimonials, la música, la dansa i els adornaments corporals hi juguen un
paper fonamental. L’argila blanca protegeix l’individu dels esperits mentre dansa al ritme del didjeridú i dels pals “de picar de mans”.
129
[page-n-10]
M.tribals val 109-140
17/11/08
11:59
Página 130
Dona jawoyn teixint una bossa de Pandanus spiralis per mitjà de la tècnica ancestral del nugat.
130 MONS TRIBALS. UNA VISIÓ ETNOARQUEOLÒGICA
[page-n-11]
M.tribals val 109-140
17/11/08
11:59
Página 131
Dona kunwinjku preparant un senzill forn de terra per a la cocció de carn. La corfa d’arbre evita que la carn s’òmpliga de terra en cobrir el forn per a
mantindre la temperatura.
131
[page-n-12]
M.tribals val 109-140
17/11/08
11:59
Página 132
Propulsor tallat sobre fusta i decorat amb colorants naturals. En un
extrem presenta una punta de fusta fixada mitjançant cera d’abella que
serveix per assegurar la posició de la llança abans del llançament.
Utilitzat pels hòmens per a la caça i la guerra.
L. 76,5; A. 4,5 cm
Adorn de cap de tipus cerimonial. Compost per un cèrcol de fibra i dos adorns de
plomes fixats a un costat i a l’altre mitjançant cera d’abella.
L. 18,5 cm
Llances tallades en fusta amb punta fixa i decorada amb colorants naturals. La tipologia de les puntes varia segons la seua funcionalitat: caça, pesca, guerra o cerimonial.
L. 1,64 m
132
[page-n-13]
M.tribals val 109-140
17/11/08
11:59
Página 133
Representació de Namarnkol (Barramundi, Lates calcarifer) i lliris d’aigua realitzat amb colorants naturals sobre paper. Ambdós motius juguen un paper
important en la dieta aborigen. Artista: Gabriel Maralngurra (Gunbalanya,
Tierra de Arnhem).
L. 52 cm; A. 71 cm
Esperit Mimi tallat en fusta y decorat amb colorants naturals. Estes talles de fusta substituïxen les tradicionals figures
de corfa d’arbre i corda utilitzades en contextos funeraris per a representar l’esperit del difunt.
L. 77,5; A. 4 cm
133
[page-n-14]
M.tribals val 109-140
17/11/08
11:59
Página 134
Didjeridú o instrument musical de vent utilitzat pels aborígens de la terra de Arnhem
durant les cerimònies. Decorat amb colorants naturals i motius no figuratius. El seu
so i ressonància depén de la longitud, la
forma i el gruix de la paret. Només els
hòmens poden tocar-lo ja que representa l’òrgan reproductor masculí.
L. 1,18 m; Diàm. max. 8 cm
Pals “de picar de mans”. Tallats en fusta i decorats amb colorants naturals. La seua decoració llisa és característica de la
Terra d’Arnhem. Els hòmens els colpegen al so del didjeridú.
L. 22 i 19; A. 2,5 i 4 cm
“Pal missatge”. Peça de fusta gravada amb
traços i punts, utilitzada pels aborígens per
a enviar missatges a les tribus o grups lingüístics veïns mitjançant un missatger.
L. 12 cm
134 MONS TRIBALS. UNA VISIÓ ETNOARQUEOLÒGICA
[page-n-15]
M.tribals val 109-140
17/11/08
11:59
Página 135
Bossa cònica teixida amb la fibra de les fulles
del Pandanus spiralis. Els colors pàl·lids i grisencs són els propis de l’estació seca. Hòmens
i dones se la pengen del cap o del coll per a
transportar els seus efectes.
L. 24; A. 16 cm
Representació de Namarrkon (l’home llamp) realitzada utilitzant pigments naturals sobre corfa
d’Eucalyptus tetrodonta. És l’esperit responsable de
les enormes cortines de llamps que acompanyen
les pluges durant l’estació humida. Artista: Bob
Namundja (Gunbalanya, Tierra de Arnhem).
L. 67; A. 30 cm.
135
[page-n-16]
M.tribals val 109-140
17/11/08
11:59
Página 136
VALL DE L’OMO
Els senyors del bestiar
Etiòpia
Els hamer acudeixen als mercats per a comerciar amb multitud de productes: des de ramat i gra a ocre, amb el qual les dones es decoren el cabell.
136 MONS TRIBALS. UNA VISIÓ ETNOARQUEOLÒGICA
[page-n-17]
M.tribals val 109-140
17/11/08
11:59
Página 137
[page-n-18]
M.tribals val 109-140
17/11/08
11:59
Página 138
Retrat de dona hamer. Els collars, tant el de metall (isanti) com el de cuiro (binyare) indiquen que es tracta d’una dona casada.
138 MONS TRIBALS. UNA VISIÓ ETNOARQUEOLÒGICA
[page-n-19]
M.tribals val 109-140
17/11/08
11:59
Página 139
La sang del bestiar suposa un aportació de proteïnes indispensable en l’alimentació hamer, basada principalment en la melca i la dacsa.
Les turmelleres, o waro wara, acompanyen els cants i els balls de les dones hamer per a animar l’iniciat en
la principal cerimònia de la vida hamer, el salt sobre el bestiar.
139
[page-n-20]
M.tribals val 109-140
17/11/08
11:59
Página 140
Ritual hamer del salt del bou. L’ukuli, o jove iniciat, ha de botar nu sobre els lloms del bestiar per a passar a l’«edat adulta».
140 MONS TRIBALS. UNA VISIÓ ETNOARQUEOLÒGICA
[page-n-21]
M.tribals val 141-176
30/10/08
09:01
Página 141
Els hòmens i dones mursi recorren desenes de quilòmetres per a accedir als mercats en les poblacions
sedentàries d’altres comunitats indígenes.
141
[page-n-22]
M.tribals val 141-176
30/10/08
09:01
Página 142
Els graners, molt freqüents en la regió de l’Omo, permeten emmagatzemar aliments per a èpoques de carestia, ja que les pluges són escasses i imprevisibles.
Les dones mursi s’encarreguen de la major part del treball agrícola.
Campament temporal mursi format per unes quantes cabanyes, o duri, en la ribera del riu Mago, zona ocupada durant part de l’any per a cultivar dacsa i melca.
142 MONS TRIBALS. UNA VISIÓ ETNOARQUEOLÒGICA
[page-n-23]
M.tribals val 141-176
30/10/08
09:01
Página 143
Jove mursi amb un AK47, l’arma automàtica més cobejada a la vall de l’Omo. Els jóvens fadrins, o rora,
són els encarregats de protegir el grup de possibles incursions enemigues i de vigilar el bestiar.
Pàg. següent: Contenidors ceràmics, o daa, en el poblat de Dimika, situat en la confluència entre territoris
de diversos grups culturals del baix Omo. Hamers, bashadas, aris, etc., hi acudeixen per a comerciar.
143
[page-n-24]
M.tribals val 141-176
30/10/08
09:01
Página 144
[page-n-25]
M.tribals val 141-176
17/11/08
12:47
Página 145
[page-n-26]
M.tribals val 141-176
17/11/08
12:47
Página 146
Lira mursi, o chonkudolete, composta per una caixa de ressonància de fusta i cuiro i tres pals, dos de verticals i un d´horizontal, que permeten tensar i
tocar les cinc cordes.
L. 67; A. 30 cm
146
[page-n-27]
M.tribals val 141-176
17/11/08
12:47
Página 147
Recolzacap, o borkoto, de fusta amb tira de cuiro per al seu
transport, decorat amb motius incisos a bandes, triangulars
i en quadrícula. Emprat pels hòmens hamer com a recolzacap i seient d’utilització diària. El de color clar està en procés de fabricació.
L. 13; A. 17,5 cm
Carabassa hamer, o chxarca, amb decoració incisa a quadrícules. Té una
tira de cuiro que permet utilitzar-la per a transportar líquids.
L. 16; Diàm. màx.. 11 cm
Contenidor de cistelleria, o garchu, de forma globular
emprat per les dones mursi per a conservar la pasta de melca.
Diàm. màx. 25; A. 20 cm
147
[page-n-28]
M.tribals val 141-176
17/11/08
12:47
Página 148
Collar circular de cuiro, o bynyare/binyere, decorat amb ocre i diverses plaques quadrangulars i tubulars de metall. Peça que porten les
dones hamer com a indicatiu de la seua condició de casades.
L. 25; A. 14 cm
Dos protectors de mà, o orgamay, realitzats
en fibra vegetal. Estes peces de cistelleria,
reforçades amb llargues tires de cuiro, són
utilitzades pels hòmens fadrins mursi (rora)
en els duels cerimonials o Thagine.
L. 13; A. 10,5 cm
Plats labials circulars realitzats en argila de color rogenc-marró amb
taques de cocció negres (Dhebi a golonya). Utilitzats per les dones
mursi com a símbol de bellesa i maduresa sexual.
Diàm. màx. 12 i 13,5 cm
Destral composta per un mànec de fusta i una fulla de metall amb tall esmolat, usada
pels hòmens hamer per a tallar llenya i realitzar instruments en fusta.
L. 49; A. 16 cm
148 MONS TRIBALS. UNA VISIÓ ETNOARQUEOLÒGICA
[page-n-29]
M.tribals val 141-176
17/11/08
12:47
Página 149
Vestit de pell d’antílop, o kel, pintat amb línies negres i decorat amb elements
metàl·lics cosits (bales, rodelles, etc.). Utilizat per les dones mursi.
L. 82; A. 44 cm
Porra de fusta amb decoració incisa formant quadrícules i triangles, emprada pels hòmens hamer per a conduir el bestiar.
L. 52; A. 9 cm
149
[page-n-30]
M.tribals val 141-176
17/11/08
12:47
PAPUA
Página 150
Papua Nueva Guinea
Papua (Indonèsia)
L’última frontera
Un agricultor dani caminant entre horts de moniatos protegits per tanques de fusta. Els hòmens desbrossen els camps, construeixen les tanques i
caven regadores.
150 MONS TRIBALS. UNA VISIÓ ETNOARQUEOLÒGICA
[page-n-31]
M.tribals val 141-176
17/11/08
12:47
Página 151
[page-n-32]
M.tribals val 141-176
17/11/08
12:47
Página 152
Els kain són grans capitosts dani momificats, respectats en vida pel seu lideratge en la guerra. La fi de la
violència entre grups rivals i la influència dels missioners van acabar amb la tradició de momificar.
Dones cuinant moniatos en un foc comunitari o mumus. Aquest tubèrcul representa el 90 % de la dieta
dani. A més, actualment planten taros, nyams, bananers, canya de sucre, cogombres, carabasses, tomaques, tabac, etc.
152 MONS TRIBALS. UNA VISIÓ ETNOARQUEOLÒGICA
[page-n-33]
M.tribals val 141-176
17/11/08
12:47
Página 153
Les dones dani duen a terme gran part dels treballs diaris, com teixir, plantar i arreplegar les collites, cuidar
dels porcs, cuinar i vendre tot tipus de productes en els mercats.
153
[page-n-34]
M.tribals val 141-176
17/11/08
12:47
Página 154
Home dani venent arpes de boca en un mercat en Wamena. Aquests instruments, confeccionats amb seccions
de bambú, són molt populars a la vall de Baliem.
154 MONS TRIBALS. UNA VISIÓ ETNOARQUEOLÒGICA
[page-n-35]
M.tribals val 141-176
17/11/08
12:47
Página 155
Els poblats dani s’organitzen entorn d’un espai central amb cases circulars, diferenciades per a hòmens i dones, i cases comunitàries
rectangulars amb diverses llars.
Homes asmat remant en canoes de guerra. Encara que les guerres estan prohibides en la zona des dels anys seixanta del segle XX per les autoritats colonials holandeses, i hui pel govern indonesi, es continuen duent a terme competicions esportives a manera d’enfrontament entre poblats.
155
[page-n-36]
M.tribals val 141-176
17/11/08
12:47
Página 156
Home asmat construint una canoa monòxila. Aquestes són imprescindibles en un ecosistema marcat
per zones lacustres, rius i boscs de manglars.
156 MONS TRIBALS. UNA VISIÓ ETNOARQUEOLÒGICA
[page-n-37]
M.tribals val 141-176
17/11/08
12:47
Página 157
Home asmat amb arracada de nas i adornat amb pell de cuscús i plomes de cacatua al cap, en el poblat d’Owus.
L’activitat evangelitzadora ha provocat la desaparició de molts dels elements de la cultura material asmat.
Pàg. següent: Cerimònia de jipae en el poblat d’Omandeseb. Els asmat, després d’una mort recent i per mitjà
d’aquesta cerimònia, animen l’esperit del mort a abandonar el poblat i dirigir-se a Safan, el regne dels esperits.
157
[page-n-38]
M.tribals val 141-176
17/11/08
12:47
Página 158
[page-n-39]
M.tribals val 141-176
17/11/08
12:47
Página 159
[page-n-40]
M.tribals val 141-176
17/11/08
12:47
Página 160
Nassals o adorns nasals, o bipane, realitzats amb dos fragments de
petxina marina units mitjançant resina. La part interior, d’un blanc
més intens, és la que es disposa cap a l’exterior.
L. 16,5; A. 5 cm
L. 17; A. 7,5 cm
Ganivet, o pisuwe, d´os de casuari decorat amb plomes, fibra
vegetal i llavors. Utilitzat tradicionalment pels homens asmat
en les partides de guerra i com a símbol d’estatus.
L. 37; A. 5,5 cm
Collar format per peces consistents en petxines marines polimentades, perforades
i enfilades en una cinta de fibra vegetal. Es compon d’onze fragments de petxina
entre els quals destaca una peça central de grans dimensions. Utilizat pels hòmens
dani com a element decoratiu.
L. 54; A. 20,5 cm
[page-n-41]
M.tribals val 141-176
17/11/08
12:24
Página 161
Collar format per fibres trenades en les quals apareixen engarzats 75 canins de gos perforats. Són
collars molt valuosos i s’ofereixen com a regals de
núvia i pagaments compensatoris.
L. 53; A. 3,5 cm
Tambor de fusta, o em, de forma troncocònica amb mànec, en la
part superior una pell de rèptil tensada mitjançant fibra de
bambú. Elaborada decoració tallada amb motius geomètrics -simbòlics per tota la superfície del tambor excepte en la franja central.
L. 53; A. 27 cm
[page-n-42]
M.tribals val 141-176
17/11/08
12:24
Página 162
Vestit cerimonial, o jipae, de cos sencer
confeccionat amb fibra vegetal trenada; té
elements decoratius típics de l’adorn masculí dels asmat, com ara l’adorn nasal fet
de fusta i amb plomes de cacatua i llavors.
Utilitzat en les cerimònies jipae per arruixar dels poblats els esperits dels morts.
L. 1,35 m; A. 50 cm
Pectoral format per una tira d’escorça d’arbre coberta per cauris seccionats i perforats, disposats en línies
que ocupen tota la superfície de l’escorça. Utilitzat pels hòmens dani
com a peça de gran prestigi.
L. 37,5; A. 11cm
162 MONS TRIBALS. UNA VISIÓ ETNOARQUEOLÒGICA
[page-n-43]
M.tribals val 141-176
17/11/08
12:24
Página 163
Destral de la vall de Baliem formada per un
mànec de fusta i una pedra polida lligada per
mitjà d’un trenat de rotang. Eren utilitzades
pels hòmens dani en la tala d’arbres i branques.
Les pedres de destral eren objecte d’un intens
comerç fins l’arribada de les ferramentes
metàl.liques.
L. 47; A. 28 cm
Protector de penis o horim, fragment de carabassa,
emprat pels hòmens dani per a cobrir-se el sexe.
L. 32; Diam. máx. 4,5 cm
Escut asmat, o jamasj, de fusta.
Decorat amb motius que pareixen
representar els remolins de l’aigua i
un fardatxo o cocodril, pintats amb
ocre, carbó i calç. Els escuts posseïxen l’esperit d’un avantpassat que
protegix el guerrer i espanta els seus
enemics. Ben sovint és trencat i
soterrat amb el seu amo.
L. 218; A. 75 cm
163
[page-n-44]
M.tribals val 141-176
17/11/08
12:24
Página 164
GLOBALITZACIÓ
i supervivència cultural
Al Baix Omo (Etiòpia) els contenidors de plàstic de qualsevol tipus substitueixen, gradualment, els recipients fets amb carabasses i ceràmica.
164 MONS TRIBALS. UNA VISIÓ ETNOARQUEOLÒGICA
[page-n-45]
M.tribals val 141-176
17/11/08
12:24
Página 165
[page-n-46]
M.tribals val 141-176
17/11/08
12:24
Página 166
Arracada de plàstic. Als mercats del Baix Omo es troben molts objectes fabricats en materials nous com
el plàstic i l’acer.
166 MONS TRIBALS. UNA VISIÓ ETNOARQUEOLÒGICA
[page-n-47]
M.tribals val 141-176
17/11/08
12:24
Página 167
Dona mursi pintada per als turistes. Aquest tipus de decoració corporal era desconeguda entre els mursi abans de l’arribada del turisme i del seu interés
per les cultures indígenes. Baix Omo.
167
[page-n-48]
M.tribals val 141-176
17/11/08
12:24
Página 168
Ferreteria a Wamena (Papua). A partir dels anys seixanta del segle XX el metall va començar a substituir, fins i tot a les valls més remotes, els utensilis de pedra.
168 MONS TRIBALS. UNA VISIÓ ETNOARQUEOLÒGICA
[page-n-49]
M.tribals val 141-176
17/11/08
12:24
Página 169
Església cristiana a Wamena (Papua). Diverses organitzacions missioneres es troben repartides pel
territori dani; tant catòlics com protestants l’han evangelitzat.
169
[page-n-50]
M.tribals val 141-176
17/11/08
12:24
Página 170
Casa cerimonial en un poblat dani (Papua). Els ancians continuen conservant gran part de la seua cultura
tradicional, prèvia al contacte amb Occident.
170 MONS TRIBALS. UNA VISIÓ ETNOARQUEOLÒGICA
[page-n-51]
M.tribals val 141-176
17/11/08
12:24
Página 171
Per a les dones de Barunga (Terra d’Arnhem, Austràlia) el bàsquet és més que un esport. És una forma de reunió social i de transmissió de coneixements,
en la qual les adolescents continuen aprenent de les dones adultes.
171
[page-n-52]
M.tribals val 141-176
17/11/08
12:24
Página 172
L’art rupestre de jaciments remots de la Terra d’Arnhem proporciona una de les millors mostres de l’abast de la II Guerra Mundial.
172 MONS TRIBALS. UNA VISIÓ ETNOARQUEOLÒGICA
[page-n-53]
M.tribals val 141-176
17/11/08
12:24
Página 173
La cultura material mostra les influències externes en les poblacions aborígens. El tabac i la pipa van ser
introduïts pels pescadors macassan i el seu ús ha continuat fins a l’actualitat (Terra d´Arnhem).
173
[page-n-54]