Pla de Nadal (Riba-Roja de Túria), el Palau de Tebdemir
Albert Ribera Lacomba
Miquel Rosselló Mesquida
2019
[page-n-1]
212 /
[page-n-2]
Pla de Nadal (Riba-Roja de Túria),
el palau de TeBdEmir
Albert Vicent Ribera i Lacomba, ICAC
Miquel Rosselló Mesquida
Pla de Nadal dona nom a un edifici de la zona dels
Carasols, al terme de Riba-roja de Túria, situat a vint quilòmetres al nord-oest de València. El seu entorn és pla i
gens accidentat. Fou identificat el 1971 pel Servei d’Investigació Prehistòrica de la Diputació de València (SIP)
en aparéixer algunes peces de decoració arquitectònica,
mentre removien la terra per plantar tarongers, acció
aquesta que va destruir més de la meitat de l’edifici. La
part conservada en corresponia al costat sud, que era la
façana principal. Abans de les excavacions semblava un
petit monticle.
Les excavacions arqueològiques es varen fer entre
1981 i 1989, dirigides per Empar Juan, amb la col·laboració de l’arquitecte Ignacio Pastor. L’excavació va consistir en la neteja, documentació i selecció d’una quantitat
enorme d’enderrocs i de peces arquitectòniques. Les res◁ Capitell amb decoració de veneres recuperat a
Pla de Nadal. Ajuntament de Riba-roja de Túria.
Foto: Rafael de Luis
tes corresponien a un mateix període i a un sol edifici que
havia patit un gran incendi, com mostraven les bigues i
altres fustes carbonitzades i els senyals que el foc va deixar a les parets.
L’edifici va ser saquejat abans de l’incendi i la destrucció, perquè les troballes mobles eren molt escasses,
només alguns objectes de metall, que devien estar fixats a
les parets, i poques ceràmiques, que han permés establir
la destrucció a partir de les darreries del segle vii o, més
probablement, ja en el segle viii avançat. Hi ha una petita
ampolla, que s’assembla a la típica visigoda, una olla sense anses i decoració incisa, evolució local de recipients
de València i el seu territori entre mitjan del segle vi i la
meitat del segle vii. Una altra olla amb anses és similar a
les del Tolmo de Minateda (Hellín, Albacete) del segle vii
avançat. També hi ha un fragment d’àmfora globular, típica de València des de final del segle vi.
Però els elements més destacats d’aquest lloc impressionant són els de l’estructura constructiva, tant els
/ 213
[page-n-3]
Vista aèria de Pla de Nadal abans de la seua consolidació i restauració. Museu de Prehistòria de València.
conservats in situ, com la gran quantitat de peces arquitectòniques.
L’ edifici i el seu entorn
El complex arquitectònic constava d’una planta baixa, més austera i funcional, i un pis superior, totalment
derrocat, que degué ser la planta noble, residencial i representativa.
Es conserva tota l’aula central de la façana sud, de 17 m
de longitud i 5,30 m d’amplària, amb quatre accessos centrats, un a cada costat: dos de principals (nord/sud), un
obert al pòrtic exterior i l’altre al desaparegut pati interior.
Els dos de secundaris (est/oest) donaven als vestíbuls laterals, a manera d’atris accessibles a través de tres arcs de
ferradura que també donaven als porxos laterals. El pis de
la planta baixa era la mateixa terra natural solidificada i
214 /
dura, i devia servir com àrea utilitària i de servei: zona de
pas, estable i/o magatzem.
La primera planta devia ser la zona noble, la pars dominicata. D’aquesta cambra superior devia vindre la majoria, si no totes, les escultures recuperades. Les cobertes
eren de teula plana i corba, de tradició romana, el que
indicava teulades a aigües diferents, amb un elaborat sistema d’evacuació amb gàrgoles. L’edifici té una estructura
compacta que, amb les torres angulars, li dona un aire de
palau-fortalesa, que és el que devia ser.
Al nord-est de la zona excavada, però molt a prop, es
troben les restes d’una estructura allargada i físicament
separada i de difícil interpretació, en gran part destruïda
per tasques agrícoles.
A l’estructura original s’afegiren alguns elements. Als
voltants dels dos accessos laterals i menors, l’est i l’oest,
[page-n-4]
es reforçaren considerablement els murs, ja ben amples
de gruix i en algunes parts han arribat a una alçada de
d’origen, cosa que deu indicar l’aparició d’algun problema
2,35 m, el que ha permés identificar diverses finestres.
estructural important. A la part sud de la torre occidental
Els murs no tenien cap fonament, ja que recolzen direc-
es va adossar un mur lleuger que potser continuava cap el
tament en el sòlid sòl natural. Tot i això, els potents pa-
sud-est, i que devia ser una mena de tanca.
raments són suficients per a crear una més que potent i
Al sud de Pla de Nadal es coneixia un altre jaciment
resistent estructura constructiva.
coetani, anomenat Pla de Nadal II. Malgrat això, el 1989,
Entre els materials de construcció hi ha una bona
la construcció d’una carretera el va destruir per falta de
quantitat de grans pedres romanes reutilitzades, encara
controls. Abans sols s’havia fet un sondeig que localit-
que la majoria dels murs són de maçoneria menuda i irre-
zà l’angle d’un edifici arrasat. També es van recuperar
gular de pedra calcària local blana, com també les dove-
alguns elements de decoració arquitectònica, princi-
lles, les peces decorades i altres elements petris tallats. Al
palment frisos, amb temes semblants a Pla de Nadal.
contrari, les peces robades d’edificis romans són de bona
També s’ha recuperat una llosa amb un forat quadrat al
mida i del tipus dit «de pedra blava», una calcària molt
centre i decorat pels quatre costats, que segurament era
dura procedent de la serra Calderona, entre els límits de
una taula o un altar, el que potser indica la funció religi-
les províncies de Castelló i València, que es va emprar in-
osa de l’edifici.
tensament en l’arquitectura pública de les ciutats roma-
Els tres edificis, i un altre més de probable al sud, devien formar part d’un mateix conjunt edilici. Pla de Nadal,
doncs, no devia ser un palau aïllat sinó el centre d’un
complex més ample.
nes d’Edeta, Saguntum i Valentia, al bell mig de les quals
es troba Pla de Nadal.
Les pedres reaprofitades al palau visigot segurament
venien d’Edeta, perquè és la ciutat més propera i estava
L’esquema arquitectònic presenta elements de con-
abandonada, o havia deixat de ser un nucli urbà des de
tinuïtat amb la tradició de la vil·la clàssica, porxos i peristil
les darreries del segle iii dC, tot i que es coneixen activitats
central; però també n’afegeix de nous, com el desenvolu-
productives i alguns edificis romans que, com les grans
pament de la planta residencial i les estances de repre-
termes, es van cristianitzar i perduraren, almenys, fins al
sentació en el pis superior, característic d’algunes villae
segle vii. Una bona part en són grans carreus que encara
africanes del final del període romà i que ja trobem a pa-
es troben inserits a les parets de l’edifici, formant normal-
laus paleobizantins dels segles v i vi.
ment les cantoneres de les grans torres. Altres se n’han
recuperats solts entre els enderrocs provinents de la part
La tècnica de construcció
Malgrat que l’edifici havia estat cremat, es conserva
en molt bon estat. Les parets són de gairebé d’un metre
superior de la planta baixa i de la planta superior. Aquests
són de formes i formats més diversos i inclouen capitells,
fusts de columna, pilastres i peces decorades.
Pla de Nadal (Riba-Roja de Túria), el palau de Tebdemir. A. V. Ribera i Lacomba, M. Rosselló Mesquida
/ 215
[page-n-5]
Les excavacions demostraren que la major part dels
de frisos decorats, amb tres motius diferents en la seua
murs devien estar lluïts, tot i que ara l’efecte de la intem-
decoració almenys, que devien ser tant d’arcs com de
pèrie ha deixat les parets amb la pedra al aire. També es
trams horitzontals. Es coneixen també columnes, claus,
va fer palés que hi havia una bona proporció de decoració
gàrgoles, creus patents i diverses peces decoratives de
d’algeps, que va desaparéixer poc després de quedar ex-
l’exterior.
posada a l’exterior. És un fenomen comú en el món tardoantic peninsular i no obeeix a importacions orientals,
La decoració escultòrica i el programa iconogràfic
com es pensava. El problema per al seu estudi ha estat
La decoració escultòrica i el programa iconogràfic
l’escassa presència i la difícil conservació d’aquest tipus
forma el conjunt més nombrós de la Hispania visigoda i
d’ornamentació, com al mausoleu-església de Santa
un dels més significatius del món tardoantic occidental.
María de Melque (Toledo), que conserva part de la deco-
És molt interessant també per les circumstàncies del seu
ració d’estuc que cobria les voltes en l’arrancada de les
descobriment, ja que, al contrari d’allò que normalment
petxines. Els estucs s’han conservat molt deteriorats, amb
passa, aquests elements decoratius de la planta superi-
una iconografia similar a la de l’escultura. L’edifici també
or s’han trobat in situ, als nivells de destrucció de l’edi-
devia estar decorat amb pintures, com indiquen les restes
fici. Es caracteritzen per una gran diversitat funcional i
de policromia conservades als estucs. Coneixem pintures
tipològica i una iconografia molt específica. També són
en aquest període al grup episcopal d’Ègara (Terrassa).
interessants per la tècnica de treball escultòric, obra de
Es detectà l’abundant presència de fusta carbonitza-
tallers àulics.
da, que caigué del forjat del primer pis. El paviment de la
El conjunt es pot dividir en dos grups. D’una banda,
planta superior devia ser una mena d’opus signinum en
les pedres romanes reutilitzades, que són les de menor
combinació amb rajoles de ceràmica de 22 x 22 x 5 cm
nombre, però de bona qualitat i de grans dimensions i
sobre un pobre morter de calç i codolets de riu, com
que principalment devien complir una funció arquitec-
una mena de rudus. Les rajoles planes (tegulae) i corbes
tònica i estructural. D’altra, les més menudes i nom-
(imbrices) indiquen que les teulades devien ser a dues
broses treballades in situ per diverses mans o tallers,
aigües. El que més destaca del sistema constructiu és la
que eren els elements ornamentals i decoratius de la
gran quantitat d’elements solts de decoració arquitectò-
sala principal de la planta superior, encara que alguna
nica, més de vuit-cents, que caigueren de la planta superi-
puga pertànyer a la façana, com és el cas de les fines-
or i de les façanes. La seua varietat també és notable, amb
tres. També hi ha molts elements de càrrega: columnes,
grans capitells, alguns fets ex professo i altres reutilitzats
bases, capitells, claus, etc. tot i que la funció decorati-
d’època romana. Altres més petits, i més abundants, de-
va era segurament la predominant. Hi ha una repetició
vien vindre de finestres i petits arcs. Hi havia un muntó
constant dels temes de veneres i el trifoli en les parts
216 /
[page-n-6]
que formen l’interior dels arcs. Cal destacar algunes pe-
i rotlles de veneres, formen un programa iconogràfic molt
ces úniques, com els calats, les rossetes i els merlets que
elaborat i complex, susceptible de diverses interpretaci-
devien coronar l’edifici, tal com era habitual en l’arqui-
ons simbòliques, no només de caràcter religiós, tot i que
tectura d’inspiració clàssica i oriental.
això és molt present.
El grup escultòric permet reconstruir el procés de
La venera, encara que normalment devia ser un
treball dels tallers. En el lloc no va treballar un únic ta-
símbol de la regeneració del baptisme cristià, també pot
ller, sinó diversos al mateix temps, ja que les qualitats
actuar, segons la seua posició a l’edifici, en els espais
entre els elements decoratius són molt diferents i cal
simbòlicament més importants (absis, exedra) de l’ar-
descartar-hi l’existència de fases de construcció diferents.
quitectura de la representació i el poder. La major part
Circumstància que devia ser per la necessitat urgent de
de la decoració consisteix principalment en frisos de
concloure el treball amb una mica de pressa.
veneres i trifolis, que són una constant en la decoració
La major part de l’obra escultòrica era pedra local,
dels edificis de la Toledo visigoda, com les veneres reuti-
normalment calcària de diferents tipologies i calcareni-
litzades per Abd-al-Rahman III a la porta d’Alcántara, de
tes, que s’extraurien de les pedreres properes. És un ma-
probable procedència de l’antic pretori visigot situat a la
terial fàcil de tallar i treballar, de bàsica funció ornamen-
part alta de la ciutat.
tal. Sobre la pedra es traçava la forma de la decoració amb
Els artesans que construïren i decoraren Pla de
una espècie de tint roig amb pinzellades que són encara
Nadal es van inspirar en models artístics que es basaven
perceptibles en algunes peces. Posteriorment, aquest traç
en l’art bizantí, però tant l’estuc i la decoració escultòrica
inicial és revisat amb un punxó o brúixola (compàs?) i es ta-
presenta una riquesa i un estil barroc que li dona una per-
llava directament amb el cisell. Aquest procediment expli-
sonalitat pròpia. L’obra escultòrica es vincularia a tallers
ca la diferència en la qualitat de les talles, tenint en compte
de la desapareguda cort de Toledo. Tal vegada seguint un
l’existència de diversos tallers amb qualitats molt diferents
fenomen semblant a què hi hauria uns segles més tard,
al final del treball. Sembla clar, però, que hi va haver una
després de la caiguda del califat de Còrdova, on els dife-
certa especialització del treball i les millors peces correspo-
rents tallers àulics del califa tal vegada continuaven el seu
nen a les pedres més dures. És freqüent la reutilització de
treball en altres llocs.
parts que es destinaven a una funció i que acabaren fent
una altra diferent a què originalment estaven pensades.
Una vegada col·locades les peces d’escultura, els estucadors i els pintors completaven la decoració de les sales.
Interpretació del conjunt
Durant les primeres campanyes, quan la planta de
l’edifici no era coneguda, van sorgir propostes d’inter-
Els elements decoratius dels frisos, principalment
pretació d’aquesta singular construcció (església, mo-
flors de lis enllaçades, vinyes amb raïm, fulles i palmeres,
nestir, etc.), fins que es va identificar correctament amb
Pla de Nadal (Riba-Roja de Túria), el palau de Tebdemir. A. V. Ribera i Lacomba, M. Rosselló Mesquida
/ 217
[page-n-7]
una gran vil·la àulica, un palau, del final del període visigot. És un excepcional conjunt palatí en el territori de
Valentia i ha de ser entés en íntima relació amb la ciutat.
Respon al model d’origen baiximperial de les villae de
galeria i torres als cantons, un pis superior i un peristil
central.
Alguns han suggerit que es va construir en el període dels emirs àrabs i que era el reflex d’un auge de la
construcció general dels inicis de la dominació musulmana, sota les directes influències dels omeies. Tanmateix,
l’edifici segueix cànons clars dins de l’art i arquitectura
visigoda de tradició romanobizantina. Per l’epigrafia i els
detalls decoratius és clar que els seus usuaris eren cristians i utilitzaven el llatí, i no es pot relacionar amb l’islam
o amb el món àrab.
La proximitat del recinte fortificat de València la
Pla de Nadal. Pinacle de forma triangular amb decoració als
dos costats, s’ha proposat que devia coronar les torres de
l’edifici. MUPLA-Ajuntament de Riba-roja de Túria.
Vella, també a Riba-Roja de Túria, deu indicar alguna relació, però els estudis d’ambdós llocs suggereixen que no
coincidiren en el temps. La nombrosa ceràmica trobada
recentment a València la Vella indica que el jaciment va
existir entre la segona meitat del segle vi i la fi del segle vii,
el que deixaria un lapse entre l’abandó d’un lloc i l’inici de
l’altre, sense descartar que l’un substituís l’altre.
Per la conjunció d’arguments arqueològics i, sobretot, epigràfics, cas d’un monograma en forma de creu en
un clipeus (Tebdemir) i un grafit gravat al darrere d’una
venera, amb el mateix nom (Teudinir), la seua construcció
s’hauria de vincular a la figura del dux Teodomir, del període visigot final, lligat als reis Ègica i Vítiza, que governà
el sud-est peninsular, on va lluitar i pactar amb els àrabs,
que el deixaren al seu càrrec.
218 /
[page-n-8]
A Pla de Nadal es degué donar l’extraordinària i afor-
com és el cas d’alguns palaus de l’arquitectura civil de la
tunada circumstància no només de conéixer el nom de
dinastia de Justinià, en particular el complex de Qars ibn
l’usuari de l’edifici, sinó de disposar de clars arguments
Wardan (Síria), la residència d’un dux bizantí (alt coman-
per identificar-lo amb un important personatge històric
dament militar que regeix una província), on, a l’entorn
d’aquest territori en l’ocàs del regne visigot de Toledo i el
d’un palau similar, hi havia altres dos edificis exempts,
començament de l’arribada dels àrabs. Potser coincidiren
que han estat interpretats com una església i una caserna.
en el temps la construcció d’aquest palau-fortalesa i la pre-
Aquest esquema devia ser seguit en altres conjunts
sència de Teodomir com a rector del territori que anava
palatins del món Omeia i es reproduïa en els ambients
de València a Almeria, primer com a governador depenent
àulics de la cort asturiana, als afores d’Oviedo, a la zona
del rei de Toledo i després, amb la mateixa funció, com a
del Naranco, amb el palatium de Santa Maria i l’església
vassall, regulus, reietó, del califa Omeia de Damasc, per
de San Miguel de Lillo. El mateix esquema ja devia estar
al qual recaptava els impostos del seu territori. El palau
present en la pròpia cort visigoda, cas de Gérticos, pro-
probablement era el centre de poder d’un ample territori.
bablement ubicada en l’actual província de Valladolid,
És en aquest context polític on hauria d’encaixar la
la finca d’esbarjo del rei Recesvint, i on serà nomenat el
construcció del complex palatí de Pla de Nadal, seguint
patrons artístics establits ja en anteriors edificis àulics
dels reis i la noblesa visigòtica d’inspiració bizantina.
nou monarca Vamba.
Els darrers exemples d’aquesta arquitectura residencial palatina encara es deuen trobar en molts palaus
La tipologia i la riquesa decorativa dels elements
de Constantinoble dels segles x al xii, que mantenen
escultòrics i arquitectònics de l’edifici apuntaven a un
l’articulació d’un tram central rectangular amb dos ni-
conjunt de caràcter oficial de tipus cortesà i residenci-
vells, porxos laterals i torres, i aula de representació amb
al, relacionat amb un personatge important de l’elit civil
nombroses finestres decorades amb gelosies mitjançant
més que eclesiàstica, probablement el famós Teodomir
calats, com a Pla de Nadal. Aquesta supervivència de l’ar-
d’Oriola, possibilitat més que obvia sustentada per les
quitectura residencial a l’edat mitjana també es dona a
troballes epigràfiques del grafit «Tevdinir» i el medalló
Hispània, com es veu a Toledo.
amb el nom «Tebdemir», semblant a d’altres de l’església
El complex va ser destruït algunes dècades després
de Quintanilla de las Viñas, i que també es troben a les
de la seua construcció, ja en el segle viii. Probablement,
llindes de les portes del palau de Qars ibn Wardan, que el
en el moment de l’atac a València per l’exèrcit de l’emir
daten entre els anys 565-572.
Abd-ar-Rahman I, que l’any 778-779 va sufocar una re-
Al costat del més desconegut edifici de Pla de Nadal II
volta en aquesta zona. Com a residència del governant
i de les restes d’altres dos a prop del palau, cal pensar en
del territori, era un objectiu militar i econòmic evident en
un ampli conjunt residencial, com en altres llocs similars,
aquest conflicte.
Pla de Nadal (Riba-Roja de Túria), el palau de Tebdemir. A. V. Ribera i Lacomba, M. Rosselló Mesquida
/ 219
[page-n-9]
212 /
[page-n-2]
Pla de Nadal (Riba-Roja de Túria),
el palau de TeBdEmir
Albert Vicent Ribera i Lacomba, ICAC
Miquel Rosselló Mesquida
Pla de Nadal dona nom a un edifici de la zona dels
Carasols, al terme de Riba-roja de Túria, situat a vint quilòmetres al nord-oest de València. El seu entorn és pla i
gens accidentat. Fou identificat el 1971 pel Servei d’Investigació Prehistòrica de la Diputació de València (SIP)
en aparéixer algunes peces de decoració arquitectònica,
mentre removien la terra per plantar tarongers, acció
aquesta que va destruir més de la meitat de l’edifici. La
part conservada en corresponia al costat sud, que era la
façana principal. Abans de les excavacions semblava un
petit monticle.
Les excavacions arqueològiques es varen fer entre
1981 i 1989, dirigides per Empar Juan, amb la col·laboració de l’arquitecte Ignacio Pastor. L’excavació va consistir en la neteja, documentació i selecció d’una quantitat
enorme d’enderrocs i de peces arquitectòniques. Les res◁ Capitell amb decoració de veneres recuperat a
Pla de Nadal. Ajuntament de Riba-roja de Túria.
Foto: Rafael de Luis
tes corresponien a un mateix període i a un sol edifici que
havia patit un gran incendi, com mostraven les bigues i
altres fustes carbonitzades i els senyals que el foc va deixar a les parets.
L’edifici va ser saquejat abans de l’incendi i la destrucció, perquè les troballes mobles eren molt escasses,
només alguns objectes de metall, que devien estar fixats a
les parets, i poques ceràmiques, que han permés establir
la destrucció a partir de les darreries del segle vii o, més
probablement, ja en el segle viii avançat. Hi ha una petita
ampolla, que s’assembla a la típica visigoda, una olla sense anses i decoració incisa, evolució local de recipients
de València i el seu territori entre mitjan del segle vi i la
meitat del segle vii. Una altra olla amb anses és similar a
les del Tolmo de Minateda (Hellín, Albacete) del segle vii
avançat. També hi ha un fragment d’àmfora globular, típica de València des de final del segle vi.
Però els elements més destacats d’aquest lloc impressionant són els de l’estructura constructiva, tant els
/ 213
[page-n-3]
Vista aèria de Pla de Nadal abans de la seua consolidació i restauració. Museu de Prehistòria de València.
conservats in situ, com la gran quantitat de peces arquitectòniques.
L’ edifici i el seu entorn
El complex arquitectònic constava d’una planta baixa, més austera i funcional, i un pis superior, totalment
derrocat, que degué ser la planta noble, residencial i representativa.
Es conserva tota l’aula central de la façana sud, de 17 m
de longitud i 5,30 m d’amplària, amb quatre accessos centrats, un a cada costat: dos de principals (nord/sud), un
obert al pòrtic exterior i l’altre al desaparegut pati interior.
Els dos de secundaris (est/oest) donaven als vestíbuls laterals, a manera d’atris accessibles a través de tres arcs de
ferradura que també donaven als porxos laterals. El pis de
la planta baixa era la mateixa terra natural solidificada i
214 /
dura, i devia servir com àrea utilitària i de servei: zona de
pas, estable i/o magatzem.
La primera planta devia ser la zona noble, la pars dominicata. D’aquesta cambra superior devia vindre la majoria, si no totes, les escultures recuperades. Les cobertes
eren de teula plana i corba, de tradició romana, el que
indicava teulades a aigües diferents, amb un elaborat sistema d’evacuació amb gàrgoles. L’edifici té una estructura
compacta que, amb les torres angulars, li dona un aire de
palau-fortalesa, que és el que devia ser.
Al nord-est de la zona excavada, però molt a prop, es
troben les restes d’una estructura allargada i físicament
separada i de difícil interpretació, en gran part destruïda
per tasques agrícoles.
A l’estructura original s’afegiren alguns elements. Als
voltants dels dos accessos laterals i menors, l’est i l’oest,
[page-n-4]
es reforçaren considerablement els murs, ja ben amples
de gruix i en algunes parts han arribat a una alçada de
d’origen, cosa que deu indicar l’aparició d’algun problema
2,35 m, el que ha permés identificar diverses finestres.
estructural important. A la part sud de la torre occidental
Els murs no tenien cap fonament, ja que recolzen direc-
es va adossar un mur lleuger que potser continuava cap el
tament en el sòlid sòl natural. Tot i això, els potents pa-
sud-est, i que devia ser una mena de tanca.
raments són suficients per a crear una més que potent i
Al sud de Pla de Nadal es coneixia un altre jaciment
resistent estructura constructiva.
coetani, anomenat Pla de Nadal II. Malgrat això, el 1989,
Entre els materials de construcció hi ha una bona
la construcció d’una carretera el va destruir per falta de
quantitat de grans pedres romanes reutilitzades, encara
controls. Abans sols s’havia fet un sondeig que localit-
que la majoria dels murs són de maçoneria menuda i irre-
zà l’angle d’un edifici arrasat. També es van recuperar
gular de pedra calcària local blana, com també les dove-
alguns elements de decoració arquitectònica, princi-
lles, les peces decorades i altres elements petris tallats. Al
palment frisos, amb temes semblants a Pla de Nadal.
contrari, les peces robades d’edificis romans són de bona
També s’ha recuperat una llosa amb un forat quadrat al
mida i del tipus dit «de pedra blava», una calcària molt
centre i decorat pels quatre costats, que segurament era
dura procedent de la serra Calderona, entre els límits de
una taula o un altar, el que potser indica la funció religi-
les províncies de Castelló i València, que es va emprar in-
osa de l’edifici.
tensament en l’arquitectura pública de les ciutats roma-
Els tres edificis, i un altre més de probable al sud, devien formar part d’un mateix conjunt edilici. Pla de Nadal,
doncs, no devia ser un palau aïllat sinó el centre d’un
complex més ample.
nes d’Edeta, Saguntum i Valentia, al bell mig de les quals
es troba Pla de Nadal.
Les pedres reaprofitades al palau visigot segurament
venien d’Edeta, perquè és la ciutat més propera i estava
L’esquema arquitectònic presenta elements de con-
abandonada, o havia deixat de ser un nucli urbà des de
tinuïtat amb la tradició de la vil·la clàssica, porxos i peristil
les darreries del segle iii dC, tot i que es coneixen activitats
central; però també n’afegeix de nous, com el desenvolu-
productives i alguns edificis romans que, com les grans
pament de la planta residencial i les estances de repre-
termes, es van cristianitzar i perduraren, almenys, fins al
sentació en el pis superior, característic d’algunes villae
segle vii. Una bona part en són grans carreus que encara
africanes del final del període romà i que ja trobem a pa-
es troben inserits a les parets de l’edifici, formant normal-
laus paleobizantins dels segles v i vi.
ment les cantoneres de les grans torres. Altres se n’han
recuperats solts entre els enderrocs provinents de la part
La tècnica de construcció
Malgrat que l’edifici havia estat cremat, es conserva
en molt bon estat. Les parets són de gairebé d’un metre
superior de la planta baixa i de la planta superior. Aquests
són de formes i formats més diversos i inclouen capitells,
fusts de columna, pilastres i peces decorades.
Pla de Nadal (Riba-Roja de Túria), el palau de Tebdemir. A. V. Ribera i Lacomba, M. Rosselló Mesquida
/ 215
[page-n-5]
Les excavacions demostraren que la major part dels
de frisos decorats, amb tres motius diferents en la seua
murs devien estar lluïts, tot i que ara l’efecte de la intem-
decoració almenys, que devien ser tant d’arcs com de
pèrie ha deixat les parets amb la pedra al aire. També es
trams horitzontals. Es coneixen també columnes, claus,
va fer palés que hi havia una bona proporció de decoració
gàrgoles, creus patents i diverses peces decoratives de
d’algeps, que va desaparéixer poc després de quedar ex-
l’exterior.
posada a l’exterior. És un fenomen comú en el món tardoantic peninsular i no obeeix a importacions orientals,
La decoració escultòrica i el programa iconogràfic
com es pensava. El problema per al seu estudi ha estat
La decoració escultòrica i el programa iconogràfic
l’escassa presència i la difícil conservació d’aquest tipus
forma el conjunt més nombrós de la Hispania visigoda i
d’ornamentació, com al mausoleu-església de Santa
un dels més significatius del món tardoantic occidental.
María de Melque (Toledo), que conserva part de la deco-
És molt interessant també per les circumstàncies del seu
ració d’estuc que cobria les voltes en l’arrancada de les
descobriment, ja que, al contrari d’allò que normalment
petxines. Els estucs s’han conservat molt deteriorats, amb
passa, aquests elements decoratius de la planta superi-
una iconografia similar a la de l’escultura. L’edifici també
or s’han trobat in situ, als nivells de destrucció de l’edi-
devia estar decorat amb pintures, com indiquen les restes
fici. Es caracteritzen per una gran diversitat funcional i
de policromia conservades als estucs. Coneixem pintures
tipològica i una iconografia molt específica. També són
en aquest període al grup episcopal d’Ègara (Terrassa).
interessants per la tècnica de treball escultòric, obra de
Es detectà l’abundant presència de fusta carbonitza-
tallers àulics.
da, que caigué del forjat del primer pis. El paviment de la
El conjunt es pot dividir en dos grups. D’una banda,
planta superior devia ser una mena d’opus signinum en
les pedres romanes reutilitzades, que són les de menor
combinació amb rajoles de ceràmica de 22 x 22 x 5 cm
nombre, però de bona qualitat i de grans dimensions i
sobre un pobre morter de calç i codolets de riu, com
que principalment devien complir una funció arquitec-
una mena de rudus. Les rajoles planes (tegulae) i corbes
tònica i estructural. D’altra, les més menudes i nom-
(imbrices) indiquen que les teulades devien ser a dues
broses treballades in situ per diverses mans o tallers,
aigües. El que més destaca del sistema constructiu és la
que eren els elements ornamentals i decoratius de la
gran quantitat d’elements solts de decoració arquitectò-
sala principal de la planta superior, encara que alguna
nica, més de vuit-cents, que caigueren de la planta superi-
puga pertànyer a la façana, com és el cas de les fines-
or i de les façanes. La seua varietat també és notable, amb
tres. També hi ha molts elements de càrrega: columnes,
grans capitells, alguns fets ex professo i altres reutilitzats
bases, capitells, claus, etc. tot i que la funció decorati-
d’època romana. Altres més petits, i més abundants, de-
va era segurament la predominant. Hi ha una repetició
vien vindre de finestres i petits arcs. Hi havia un muntó
constant dels temes de veneres i el trifoli en les parts
216 /
[page-n-6]
que formen l’interior dels arcs. Cal destacar algunes pe-
i rotlles de veneres, formen un programa iconogràfic molt
ces úniques, com els calats, les rossetes i els merlets que
elaborat i complex, susceptible de diverses interpretaci-
devien coronar l’edifici, tal com era habitual en l’arqui-
ons simbòliques, no només de caràcter religiós, tot i que
tectura d’inspiració clàssica i oriental.
això és molt present.
El grup escultòric permet reconstruir el procés de
La venera, encara que normalment devia ser un
treball dels tallers. En el lloc no va treballar un únic ta-
símbol de la regeneració del baptisme cristià, també pot
ller, sinó diversos al mateix temps, ja que les qualitats
actuar, segons la seua posició a l’edifici, en els espais
entre els elements decoratius són molt diferents i cal
simbòlicament més importants (absis, exedra) de l’ar-
descartar-hi l’existència de fases de construcció diferents.
quitectura de la representació i el poder. La major part
Circumstància que devia ser per la necessitat urgent de
de la decoració consisteix principalment en frisos de
concloure el treball amb una mica de pressa.
veneres i trifolis, que són una constant en la decoració
La major part de l’obra escultòrica era pedra local,
dels edificis de la Toledo visigoda, com les veneres reuti-
normalment calcària de diferents tipologies i calcareni-
litzades per Abd-al-Rahman III a la porta d’Alcántara, de
tes, que s’extraurien de les pedreres properes. És un ma-
probable procedència de l’antic pretori visigot situat a la
terial fàcil de tallar i treballar, de bàsica funció ornamen-
part alta de la ciutat.
tal. Sobre la pedra es traçava la forma de la decoració amb
Els artesans que construïren i decoraren Pla de
una espècie de tint roig amb pinzellades que són encara
Nadal es van inspirar en models artístics que es basaven
perceptibles en algunes peces. Posteriorment, aquest traç
en l’art bizantí, però tant l’estuc i la decoració escultòrica
inicial és revisat amb un punxó o brúixola (compàs?) i es ta-
presenta una riquesa i un estil barroc que li dona una per-
llava directament amb el cisell. Aquest procediment expli-
sonalitat pròpia. L’obra escultòrica es vincularia a tallers
ca la diferència en la qualitat de les talles, tenint en compte
de la desapareguda cort de Toledo. Tal vegada seguint un
l’existència de diversos tallers amb qualitats molt diferents
fenomen semblant a què hi hauria uns segles més tard,
al final del treball. Sembla clar, però, que hi va haver una
després de la caiguda del califat de Còrdova, on els dife-
certa especialització del treball i les millors peces correspo-
rents tallers àulics del califa tal vegada continuaven el seu
nen a les pedres més dures. És freqüent la reutilització de
treball en altres llocs.
parts que es destinaven a una funció i que acabaren fent
una altra diferent a què originalment estaven pensades.
Una vegada col·locades les peces d’escultura, els estucadors i els pintors completaven la decoració de les sales.
Interpretació del conjunt
Durant les primeres campanyes, quan la planta de
l’edifici no era coneguda, van sorgir propostes d’inter-
Els elements decoratius dels frisos, principalment
pretació d’aquesta singular construcció (església, mo-
flors de lis enllaçades, vinyes amb raïm, fulles i palmeres,
nestir, etc.), fins que es va identificar correctament amb
Pla de Nadal (Riba-Roja de Túria), el palau de Tebdemir. A. V. Ribera i Lacomba, M. Rosselló Mesquida
/ 217
[page-n-7]
una gran vil·la àulica, un palau, del final del període visigot. És un excepcional conjunt palatí en el territori de
Valentia i ha de ser entés en íntima relació amb la ciutat.
Respon al model d’origen baiximperial de les villae de
galeria i torres als cantons, un pis superior i un peristil
central.
Alguns han suggerit que es va construir en el període dels emirs àrabs i que era el reflex d’un auge de la
construcció general dels inicis de la dominació musulmana, sota les directes influències dels omeies. Tanmateix,
l’edifici segueix cànons clars dins de l’art i arquitectura
visigoda de tradició romanobizantina. Per l’epigrafia i els
detalls decoratius és clar que els seus usuaris eren cristians i utilitzaven el llatí, i no es pot relacionar amb l’islam
o amb el món àrab.
La proximitat del recinte fortificat de València la
Pla de Nadal. Pinacle de forma triangular amb decoració als
dos costats, s’ha proposat que devia coronar les torres de
l’edifici. MUPLA-Ajuntament de Riba-roja de Túria.
Vella, també a Riba-Roja de Túria, deu indicar alguna relació, però els estudis d’ambdós llocs suggereixen que no
coincidiren en el temps. La nombrosa ceràmica trobada
recentment a València la Vella indica que el jaciment va
existir entre la segona meitat del segle vi i la fi del segle vii,
el que deixaria un lapse entre l’abandó d’un lloc i l’inici de
l’altre, sense descartar que l’un substituís l’altre.
Per la conjunció d’arguments arqueològics i, sobretot, epigràfics, cas d’un monograma en forma de creu en
un clipeus (Tebdemir) i un grafit gravat al darrere d’una
venera, amb el mateix nom (Teudinir), la seua construcció
s’hauria de vincular a la figura del dux Teodomir, del període visigot final, lligat als reis Ègica i Vítiza, que governà
el sud-est peninsular, on va lluitar i pactar amb els àrabs,
que el deixaren al seu càrrec.
218 /
[page-n-8]
A Pla de Nadal es degué donar l’extraordinària i afor-
com és el cas d’alguns palaus de l’arquitectura civil de la
tunada circumstància no només de conéixer el nom de
dinastia de Justinià, en particular el complex de Qars ibn
l’usuari de l’edifici, sinó de disposar de clars arguments
Wardan (Síria), la residència d’un dux bizantí (alt coman-
per identificar-lo amb un important personatge històric
dament militar que regeix una província), on, a l’entorn
d’aquest territori en l’ocàs del regne visigot de Toledo i el
d’un palau similar, hi havia altres dos edificis exempts,
començament de l’arribada dels àrabs. Potser coincidiren
que han estat interpretats com una església i una caserna.
en el temps la construcció d’aquest palau-fortalesa i la pre-
Aquest esquema devia ser seguit en altres conjunts
sència de Teodomir com a rector del territori que anava
palatins del món Omeia i es reproduïa en els ambients
de València a Almeria, primer com a governador depenent
àulics de la cort asturiana, als afores d’Oviedo, a la zona
del rei de Toledo i després, amb la mateixa funció, com a
del Naranco, amb el palatium de Santa Maria i l’església
vassall, regulus, reietó, del califa Omeia de Damasc, per
de San Miguel de Lillo. El mateix esquema ja devia estar
al qual recaptava els impostos del seu territori. El palau
present en la pròpia cort visigoda, cas de Gérticos, pro-
probablement era el centre de poder d’un ample territori.
bablement ubicada en l’actual província de Valladolid,
És en aquest context polític on hauria d’encaixar la
la finca d’esbarjo del rei Recesvint, i on serà nomenat el
construcció del complex palatí de Pla de Nadal, seguint
patrons artístics establits ja en anteriors edificis àulics
dels reis i la noblesa visigòtica d’inspiració bizantina.
nou monarca Vamba.
Els darrers exemples d’aquesta arquitectura residencial palatina encara es deuen trobar en molts palaus
La tipologia i la riquesa decorativa dels elements
de Constantinoble dels segles x al xii, que mantenen
escultòrics i arquitectònics de l’edifici apuntaven a un
l’articulació d’un tram central rectangular amb dos ni-
conjunt de caràcter oficial de tipus cortesà i residenci-
vells, porxos laterals i torres, i aula de representació amb
al, relacionat amb un personatge important de l’elit civil
nombroses finestres decorades amb gelosies mitjançant
més que eclesiàstica, probablement el famós Teodomir
calats, com a Pla de Nadal. Aquesta supervivència de l’ar-
d’Oriola, possibilitat més que obvia sustentada per les
quitectura residencial a l’edat mitjana també es dona a
troballes epigràfiques del grafit «Tevdinir» i el medalló
Hispània, com es veu a Toledo.
amb el nom «Tebdemir», semblant a d’altres de l’església
El complex va ser destruït algunes dècades després
de Quintanilla de las Viñas, i que també es troben a les
de la seua construcció, ja en el segle viii. Probablement,
llindes de les portes del palau de Qars ibn Wardan, que el
en el moment de l’atac a València per l’exèrcit de l’emir
daten entre els anys 565-572.
Abd-ar-Rahman I, que l’any 778-779 va sufocar una re-
Al costat del més desconegut edifici de Pla de Nadal II
volta en aquesta zona. Com a residència del governant
i de les restes d’altres dos a prop del palau, cal pensar en
del territori, era un objectiu militar i econòmic evident en
un ampli conjunt residencial, com en altres llocs similars,
aquest conflicte.
Pla de Nadal (Riba-Roja de Túria), el palau de Tebdemir. A. V. Ribera i Lacomba, M. Rosselló Mesquida
/ 219
[page-n-9]