L'espiral de l'evolució humana
Eva Ripollés Adelantado
Laura Fortea Cervera
Vanesa Mora Casanova
2020
[page-n-1]
Tu
Primeres ferramentes
de la humanitat
(fa 2,5 milions d’anys)
ing
na
Be
ij
rk
a
22
isi
an
Dm
rca
ue
Ata
p
ar la d
iver
ys)
L’o
P
(30 rime
0 rs
m
ilio rèpt
n ils
s
d’a
n
.
xer
aste
ergons
o
i
Hom,8 mil s)
(1 any
d’
Avantpass
dels mam at
(220 milio ífers
ns d’anys)
a selecció n
atural.
43
mu
lar l
a
n
5
Mites sobre ón
l’origen del m
El s p e
6
n sad o r s
Grècia:
ristòtil
Demòcrit i A
ls sobre l’orig
grecs, mitjançant la raó, anticiparen idees fonamenta
7
L’ADN demostra que
sapiens i neandertals
som espècies diferents
en de la vid
Els rom
a.
ans
d
van
é
b
t am
Homo neanderthalensis
(fa 200.000 anys)
8
9
)
or lldigna
m
o
l
Va de
Bo
del s de la istòria
a
v
h
Co verne e Pre a II
(Ta seu d , Sal
Mu lència
Va
11
rigen
Mites sobre l’o
dels humans
10
va)
ra (Xàti ria
g
e
N
a
Cov de Prehistò I
Museu ncia, Sala I
de Valè
ur
ic
Ep
a:
u
vol
n
e
es
exp
m
Forma ancestral
de primats
(40 milions d’anys)
r
pa
molt
e
ifaç
Un b
14
13
cio
Ro
Avantp
simis i hassat dels
(25 mili umans
ons d’a
nys)
ures
dinosa dels
ls
e
d
ió
nt
)
Extinc nvolupame lions d’anys
i
e
s
m
e
d
5
i
ers (6
mamíf
a
lic
spec
v iu s
.
sers
mo
40
ial
for
41
12
35
38
H
so
bre
(fa omo
50 he
l’ev
0.0 ide
olu
00 lbe
ció
an rg
del
ys) en
s és
sis
39
Mamífers insectívors
avantpassats
dels primats
(65 milions d’anys)
teoria d
el
La s
(fa 3 opa de
la
.800
milio vida.
ns d
’any
s)
¡PURA a!
químic
63
Aegyptopithecus
(30 milions d’anys)
s
37
e va canviar la seua visió del món.
i
rw les
a
D de 9)
lr es en , 185
a ig s
Ch ’or ècie
(L sp
e
es
aventur
a qu
de
ord
rn
gran
Viatge en el H.M.S.
Beagle (1831-1836)
b
er a
f
a
v
que
cions
a
v
r
e
s
Les ob
16
44
nys, es
va emba
rcar en una
62
na
e
r
ï
du
con
l
e
agle
l Be
n
de
b 22 a
61
Aparició de les
cèl·lules eucariotes
(fa 2.100 milions d’anys)
42
in , am
60
Coanoflagel·lats:
avantpassats de tots
els animals
(850 milions d’anys)
15
tres
Men
ls
de
s)
ó
ci
ny
ra és ’a
pa anz s d
Se p lion
xim mi
(6
Dar w
58
Homo antecess
(fa 800.000 an or
ys)
ri
rles
33
(fa 35.000 anys )
Cova del Parpalló (Gandia)
Museu de Prehistòria
de València, Sala II
e,
la
Org
de s anism
(600 imetri es plur
mili a rad icel·lu
ons
lars
d’anial
ys)
Ch a
5
Primers Homo sapiens
a Europa
s
lar
l·lu nys)
e
c
uni d’a
es lions
m
nis mi
ga .500
r
O 2
(fa
u
Fins q
ps i aquestes idees caigueren en oblit.
mb
ment a
avanços en genètica, junta
te o
Geno
Projecte
Humà
a r e l te m
Primers vertebrats:
peixos sense mandíbula
(505 milions d’anys)
at els
En l’actualit
ma
a.
xa, que p
ermet la renovació de la vid
Va pas
s
45
51
tètica =
Teoria sin atural +
selecció n
genètica
pe
52
procés complex
necessitat comprendre el món que ens envolta. Les primeres explicacions les tr
o b e m e n e l s m i te s
Els humans sempre hem
.
4
ap
a poc
r
nc
c ie s a l s se u s e
xperiments amb pésols.
50
rar
integ
i
il des prejudic
s fàc
n
És méom que u in)
un àt rt Einste
(Albe
o
reg
G
,
tant
G
s de l
’herè
ia g en è
tica grà
49
n
ge
ri s
L’o e le es
d ci
pè
es
sense direcció
àmic,
n
i
d
i
59
36
Tots diferents,
tots iguals
Rèptils
avantpassats
dels mamífers
(256 milions
d’anys)
at
str
·l u
l s il
. E
el
ra
rna
o
t
an r
o c, v
rM
es creia
r
o
eg
48
i
a nt i g a d e l q u e
nd
Me
el
de
s en
vol
i nc ip
va que la Terra era més
roc
cés.
17
ài
ren
46
d
en
Peixos amb mandíbules
(480 milions d’anys)
Peixos amb potes
(365 milions d’anys)
upa
v
a
e ls p
r
de fòssils trobats demostra
lp
ció d
els é
ssers v
ius. Un
s
pro
18
A
47
Australopithecus afarensis
(fa 3,5 milions d’anys)
ne
l
de l
bs
ió
que
be
im
ci
oluc
26
ad
e la
i
expl
m
s, a
r
lula
el· l
ric ra
plu ate s)
es bil ny
sm a ’a
ni tri s d
ga me lion
Or si mi
de 40
(5
lexo
56
p
com
al c
er v
a
la
l’ev
53
r
s ele c
ció natural,
James Watson
i Francis Crick
mé s
e
ns
ód
e
de la geologia i l’abundància
de
25
23
parici
na
ó de
(3
t
1
5
u
m
r
ilions ls amfibis
a
v
d’anys
a
perm
)
et
r
e
c
l
as si
c
19
tzar
uis
Georges-Lo Buffon
Leclerc de
A més, l’estudi
s i t at d ’
espèc ie s
.
L’a
L’
at
za
de
l’
ev
o
luc
ió
54
ts dels ats
r
passa
Avant ts i verteb nys)
cordamilions d’a
(530
55
n s als
32
st
pti
-Ba
an k
Je marc
La
ma
l’ev
o lu
34
3
20
24
q
rdena
de
57
go
S
(10- ril·les epara
15 i o ció
mil ran d
ion gu els
s d tan
’an s
ys)
Homo sapiens del s. XXI
21
n
sa
ve
n
ue
els
org
a
ni s
m
es
v iu
s es
p
o d ie
no
r en un a
s
progressió, des dels més simple
Primers homìnids
(fa uns 6 milions d’anys)
hu
1
àtic
s
28
29
30
s
2
Ocupac
ió
continen del
t euro-a
si
27
Ch
a
rle
sL
ye
ll
In
La ici
et de
ol l b
i
(
Ta ipe
nz di
à
niasme
)
Ar
r dip
a
i
t
(4, midu hecu
5
s
s
m
ilio
n
s
d’a
nys
)
31
és
[page-n-2]
Fa uns 3.800 milions d’anys, al nostre planeta començaren a donar-se les condicions necessàries perquè sorgira la vida.
L’ANY DARWIN
en el Museu de Prehistòria
de València (1809 – 2009)
El Museu de Prehistòria de València, des de la seua creació en 1927,
ha prestat especial dedicació a investigar l’evolució dels grups humans que ocuparen el nostre territori al llarg de la història. Durant tot
aquest temps, la institució sempre ha estat oberta als avanços de la
ciència, i, no hi ha dubte que una de les aportacions més importants
al coneixement del nostre origen ha sigut la de Charles Darwin.
Per aquest motiu, des del Museu, volem sumar-nos a la celebració del
200 aniversari del seu naixement i dels 150 anys de la publicació
de L’origen de les espècies per mitjà de la selecció natural, amb un
recorregut pels principals esdeveniments de la vida en el planeta,
especialment dels homínids.
Et proposem un joc que et permetrà d’introduir-te, de la mà de Charles
Darwin i d’altres grans pensadors de tots els temps, en el remolí
d’idees que han tractat de donar resposta al misteri dels misteris:
¿D’ON VENIM?
¡Entra en L’espiral de l’evolució humana…, hi trobaràs molt
més que una resposta!
Els primers ésser vius eren organismes molt senzills d’una sola cèl·lula, com la major part dels bacteris i protozous que encara
viuen entre nosaltres.
L’aparició dels organismes pluricel·lulars va suposar nous reptes evolutius: les diferents cèl·lules especialitzades hagueren de
cooperar per a sobreviure.
Les modificacions en l’atmosfera terrestre, gràcies a l’oxigen aportat pels cianobacteris, propiciaren el desenvolupament de
la vida animal a la Terra.
La força evolutiva i l’adaptació a un medi ambient canviant originaren una gran diversitat d’organismes que han anat succeintse al llarg del temps. Les restes fòssils són una prova contundent de la seua existència.
L’aparició dels primers mamífers, i entre ells l’ordre dels primats, va ser un pas decisiu cap al desenvolupament de l’espècie
humana actual, l’Homo sapiens.
QUATRE POSTULATS FONAMENTALS
EN LA TEORIA DE CHARLES DARWIN:
1.Les espècies no són immutables, canvien constantment, se n’originen unes i se
n’extingeixen d’altres.
2.Aquests canvis són graduals i continus.
3.L’origen de la vida és únic, és a dir, tots els organismes descendeixen
d’avantpassats comuns per un procés continuat de ramificació de les espècies.
4.La selecció natural és la clau per a interpretar la diversitat d’espècies.
Mecanismes bàsics de la selecció natural:
REGLES DEL JOC
L’ESPIRAL DE L’EVOLUCIÓ HUMANA és un joc de taula basat en el Joc de l’Oca, en el qual participen 2 o més jugadors que han de moure la seua
fitxa per un tauler en forma d’espiral amb 63 caselles. Cada jugador tira el dau quan és el seu torn i avança la fitxa tantes caselles com indica el dau.
Segons la casella on caiga pot avançar posicions, retrocedir o perdre el torn. Guanya el primer que arribe al final.
OCA: Quan caus en una d’aquestes caselles has d’anar fins a l’oca següent, has de dir: «D’oca a oca i tire perquè evolucionar toca», i tornes
a tirar. Si caus en la casella 41, per poder avançar, hauràs de respondre a aquesta pregunta: «¿Quina és, segons Darwin, la clau per a interpretar la
diversitat d’espècies?». (Llig l’apartat «Quatre postulats fonamentals en la teoria de Charles Darwin»).
1.Quan sorgeix una variació en un individu d’una determinada espècie,aquesta
pot ser avantatjosa, desavantatjosa o
neutra.
2.Si la variació resulta avantatjosa en
un entorn concret, permet un grau més
elevat de supervivència.
Ara sabem que:
3. Les variacions són heretables.
– L’evolució és un procés pel qual les
diverses espècies d’éssers vius, entre ells
els humans, han anat canviant en el temps
a partir d’un avantpassat comú.
PONTS DEL PENSAMENT: Quan caus en un pont, avances o retrocedeixes fins a l’altre i dius: «De pont a pont i tire perquè pensar és un
goig», i després tornes a tirar.
MONESTIR: T’hi has d’esperar 3 tandes sense jugar. Mentrestant, aprofita per a meditar en les 3 passes que ha de seguir tot bon científic: observar,
reflexionar i traure conclusions.
POU DE LES IDEES: No pots tornar a tirar els daus fins que un altre jugador (o pensador) t’avance. Mentres algú passa i t’ajuda, què tal si tu també
penses en: ¿Com se’ls acudeixen als científics les idees genials?
DAUS: Quan caus en una d’aquestes caselles, avances o retrocedeixes fins a l’altra, dius: «De daus a daus i tire perquè l’atzar així ho trau»,
i tornes a tirar.
LABERINT: T’has perdut en les discussions que va provocar la teoria de Darwin. Per a trobar de nou el camí, retrocedeix fins a la casella 33.
PRESÓ: De vegades, presoners de les nostres idees, no podem pensar en solucions creatives als problemes. Com va dir Albert Einstein: «És més fàcil
desintegrar un àtom que un prejudici». T’hi has d’esperar 6 tandes sense jugar.
4. Si es produeix més descendència
amb aquesta variació, té lloc un canvi
evolutiu per a l’espècie.
MORT: Tot i els avanços científics, encara queda molt per descobrir. Torna a la casella 1 i aquesta vegada para atenció a cada pas del camí.
Museu de Prehistòria de València.
Corona, 36 - 46003 València
Tel. informació: 963 883 579 / 963 883 565
www.museuprehistoriavalencia.es
Producció: Museu de Prehistòria de València. Unitat de difusió, didàctica i exposicions.
Disseny de continguts: Eva Ripollés i Laura Fortea
Disseny, maquetació i il.lustracions: Vanessa Mora
Fotografia: Arxiu del SIP
Correcció de textos: Unitat de normalització lingüística de la Diputació de València
Dipòsit legal: V-2771-2009
Imprimix: Gráficas Papallona
© Museu de Prehistòria de València
m
sabia co
o
n
N
I
s
DARW
ariacion
v
s
le
n
uïe
que, en
es prod
m
e
b
a
s
s
ns). Ara
o
i
c
a
t
nomalie
u
a
m
(
a
n
e
u
c
rt, es de
a
p
a
i genèti
n
d
o
o
b
c
l
e
d
plicació
u
d
ció amb
la
la
n
e
e
r
p
a
tenen c
ives dels
t
i que no
a
t
p
a
d
ssitats a
les nece
mes.
organis
– L’aparició de noves espècies, quasi
sempre, es produeix en poblacions que
han quedat aïllades per canvis climàtics i
tectònics.
– La força de l’evolució no té cap finalitat
i és un procés en constant moviment: va
tindre lloc en el passat, continua en el
present i seguirà en el futur.
– Tal com ja va anticipar Charles Darwin,
els humans no som el centre ni el cim de
l’evolució. Només som una més de les
moltes línies evolutives que coneixem.
PER A SABER-NE MÉS:
www.darwinday.org
www.darwin-online.org.uk
www.valencia.edu/cdciencia
www.museuprehistoriavalencia.es
[page-n-3]
Tu
Primeres ferramentes
de la humanitat
(fa 2,5 milions d’anys)
ing
na
Be
ij
rk
a
22
isi
an
Dm
rca
ue
Ata
p
ar la d
iver
ys)
L’o
P
(30 rime
0 rs
m
ilio rèpt
n ils
s
d’a
n
.
xer
aste
ergons
o
i
Hom,8 mil s)
(1 any
d’
Avantpass
dels mam at
(220 milio ífers
ns d’anys)
a selecció n
atural.
43
mu
lar l
a
n
5
Mites sobre ón
l’origen del m
El s p e
6
n sad o r s
Grècia:
ristòtil
Demòcrit i A
ls sobre l’orig
grecs, mitjançant la raó, anticiparen idees fonamenta
7
L’ADN demostra que
sapiens i neandertals
som espècies diferents
en de la vid
Els rom
a.
ans
d
van
é
b
t am
Homo neanderthalensis
(fa 200.000 anys)
8
9
)
or lldigna
m
o
l
Va de
Bo
del s de la istòria
a
v
h
Co verne e Pre a II
(Ta seu d , Sal
Mu lència
Va
11
rigen
Mites sobre l’o
dels humans
10
va)
ra (Xàti ria
g
e
N
a
Cov de Prehistò I
Museu ncia, Sala I
de Valè
ur
ic
Ep
a:
u
vol
n
e
es
exp
m
Forma ancestral
de primats
(40 milions d’anys)
r
pa
molt
e
ifaç
Un b
14
13
cio
Ro
Avantp
simis i hassat dels
(25 mili umans
ons d’a
nys)
ures
dinosa dels
ls
e
d
ió
nt
)
Extinc nvolupame lions d’anys
i
e
s
m
e
d
5
i
ers (6
mamíf
a
lic
spec
v iu s
.
sers
mo
40
ial
for
41
12
35
38
H
so
bre
(fa omo
50 he
l’ev
0.0 ide
olu
00 lbe
ció
an rg
del
ys) en
s és
sis
39
Mamífers insectívors
avantpassats
dels primats
(65 milions d’anys)
teoria d
el
La s
(fa 3 opa de
la
.800
milio vida.
ns d
’any
s)
¡PURA a!
químic
63
Aegyptopithecus
(30 milions d’anys)
s
37
e va canviar la seua visió del món.
i
rw les
a
D de 9)
lr es en , 185
a ig s
Ch ’or ècie
(L sp
e
es
aventur
a qu
de
ord
rn
gran
Viatge en el H.M.S.
Beagle (1831-1836)
b
er a
f
a
v
que
cions
a
v
r
e
s
Les ob
16
44
nys, es
va emba
rcar en una
62
na
e
r
ï
du
con
l
e
agle
l Be
n
de
b 22 a
61
Aparició de les
cèl·lules eucariotes
(fa 2.100 milions d’anys)
42
in , am
60
Coanoflagel·lats:
avantpassats de tots
els animals
(850 milions d’anys)
15
tres
Men
ls
de
s)
ó
ci
ny
ra és ’a
pa anz s d
Se p lion
xim mi
(6
Dar w
58
Homo antecess
(fa 800.000 an or
ys)
ri
rles
33
(fa 35.000 anys )
Cova del Parpalló (Gandia)
Museu de Prehistòria
de València, Sala II
e,
la
Org
de s anism
(600 imetri es plur
mili a rad icel·lu
ons
lars
d’anial
ys)
Ch a
5
Primers Homo sapiens
a Europa
s
lar
l·lu nys)
e
c
uni d’a
es lions
m
nis mi
ga .500
r
O 2
(fa
u
Fins q
ps i aquestes idees caigueren en oblit.
mb
ment a
avanços en genètica, junta
te o
Geno
Projecte
Humà
a r e l te m
Primers vertebrats:
peixos sense mandíbula
(505 milions d’anys)
at els
En l’actualit
ma
a.
xa, que p
ermet la renovació de la vid
Va pas
s
45
51
tètica =
Teoria sin atural +
selecció n
genètica
pe
52
procés complex
necessitat comprendre el món que ens envolta. Les primeres explicacions les tr
o b e m e n e l s m i te s
Els humans sempre hem
.
4
ap
a poc
r
nc
c ie s a l s se u s e
xperiments amb pésols.
50
rar
integ
i
il des prejudic
s fàc
n
És méom que u in)
un àt rt Einste
(Albe
o
reg
G
,
tant
G
s de l
’herè
ia g en è
tica grà
49
n
ge
ri s
L’o e le es
d ci
pè
es
sense direcció
àmic,
n
i
d
i
59
36
Tots diferents,
tots iguals
Rèptils
avantpassats
dels mamífers
(256 milions
d’anys)
at
str
·l u
l s il
. E
el
ra
rna
o
t
an r
o c, v
rM
es creia
r
o
eg
48
i
a nt i g a d e l q u e
nd
Me
el
de
s en
vol
i nc ip
va que la Terra era més
roc
cés.
17
ài
ren
46
d
en
Peixos amb mandíbules
(480 milions d’anys)
Peixos amb potes
(365 milions d’anys)
upa
v
a
e ls p
r
de fòssils trobats demostra
lp
ció d
els é
ssers v
ius. Un
s
pro
18
A
47
Australopithecus afarensis
(fa 3,5 milions d’anys)
ne
l
de l
bs
ió
que
be
im
ci
oluc
26
ad
e la
i
expl
m
s, a
r
lula
el· l
ric ra
plu ate s)
es bil ny
sm a ’a
ni tri s d
ga me lion
Or si mi
de 40
(5
lexo
56
p
com
al c
er v
a
la
l’ev
53
r
s ele c
ció natural,
James Watson
i Francis Crick
mé s
e
ns
ód
e
de la geologia i l’abundància
de
25
23
parici
na
ó de
(3
t
1
5
u
m
r
ilions ls amfibis
a
v
d’anys
a
perm
)
et
r
e
c
l
as si
c
19
tzar
uis
Georges-Lo Buffon
Leclerc de
A més, l’estudi
s i t at d ’
espèc ie s
.
L’a
L’
at
za
de
l’
ev
o
luc
ió
54
ts dels ats
r
passa
Avant ts i verteb nys)
cordamilions d’a
(530
55
n s als
32
st
pti
-Ba
an k
Je marc
La
ma
l’ev
o lu
34
3
20
24
q
rdena
de
57
go
S
(10- ril·les epara
15 i o ció
mil ran d
ion gu els
s d tan
’an s
ys)
Homo sapiens del s. XXI
21
n
sa
ve
n
ue
els
org
a
ni s
m
es
v iu
s es
p
o d ie
no
r en un a
s
progressió, des dels més simple
Primers homìnids
(fa uns 6 milions d’anys)
hu
1
àtic
s
28
29
30
s
2
Ocupac
ió
continen del
t euro-a
si
27
Ch
a
rle
sL
ye
ll
In
La ici
et de
ol l b
i
(
Ta ipe
nz di
à
niasme
)
Ar
r dip
a
i
t
(4, midu hecu
5
s
s
m
ilio
n
s
d’a
nys
)
31
és
[page-n-2]
Fa uns 3.800 milions d’anys, al nostre planeta començaren a donar-se les condicions necessàries perquè sorgira la vida.
L’ANY DARWIN
en el Museu de Prehistòria
de València (1809 – 2009)
El Museu de Prehistòria de València, des de la seua creació en 1927,
ha prestat especial dedicació a investigar l’evolució dels grups humans que ocuparen el nostre territori al llarg de la història. Durant tot
aquest temps, la institució sempre ha estat oberta als avanços de la
ciència, i, no hi ha dubte que una de les aportacions més importants
al coneixement del nostre origen ha sigut la de Charles Darwin.
Per aquest motiu, des del Museu, volem sumar-nos a la celebració del
200 aniversari del seu naixement i dels 150 anys de la publicació
de L’origen de les espècies per mitjà de la selecció natural, amb un
recorregut pels principals esdeveniments de la vida en el planeta,
especialment dels homínids.
Et proposem un joc que et permetrà d’introduir-te, de la mà de Charles
Darwin i d’altres grans pensadors de tots els temps, en el remolí
d’idees que han tractat de donar resposta al misteri dels misteris:
¿D’ON VENIM?
¡Entra en L’espiral de l’evolució humana…, hi trobaràs molt
més que una resposta!
Els primers ésser vius eren organismes molt senzills d’una sola cèl·lula, com la major part dels bacteris i protozous que encara
viuen entre nosaltres.
L’aparició dels organismes pluricel·lulars va suposar nous reptes evolutius: les diferents cèl·lules especialitzades hagueren de
cooperar per a sobreviure.
Les modificacions en l’atmosfera terrestre, gràcies a l’oxigen aportat pels cianobacteris, propiciaren el desenvolupament de
la vida animal a la Terra.
La força evolutiva i l’adaptació a un medi ambient canviant originaren una gran diversitat d’organismes que han anat succeintse al llarg del temps. Les restes fòssils són una prova contundent de la seua existència.
L’aparició dels primers mamífers, i entre ells l’ordre dels primats, va ser un pas decisiu cap al desenvolupament de l’espècie
humana actual, l’Homo sapiens.
QUATRE POSTULATS FONAMENTALS
EN LA TEORIA DE CHARLES DARWIN:
1.Les espècies no són immutables, canvien constantment, se n’originen unes i se
n’extingeixen d’altres.
2.Aquests canvis són graduals i continus.
3.L’origen de la vida és únic, és a dir, tots els organismes descendeixen
d’avantpassats comuns per un procés continuat de ramificació de les espècies.
4.La selecció natural és la clau per a interpretar la diversitat d’espècies.
Mecanismes bàsics de la selecció natural:
REGLES DEL JOC
L’ESPIRAL DE L’EVOLUCIÓ HUMANA és un joc de taula basat en el Joc de l’Oca, en el qual participen 2 o més jugadors que han de moure la seua
fitxa per un tauler en forma d’espiral amb 63 caselles. Cada jugador tira el dau quan és el seu torn i avança la fitxa tantes caselles com indica el dau.
Segons la casella on caiga pot avançar posicions, retrocedir o perdre el torn. Guanya el primer que arribe al final.
OCA: Quan caus en una d’aquestes caselles has d’anar fins a l’oca següent, has de dir: «D’oca a oca i tire perquè evolucionar toca», i tornes
a tirar. Si caus en la casella 41, per poder avançar, hauràs de respondre a aquesta pregunta: «¿Quina és, segons Darwin, la clau per a interpretar la
diversitat d’espècies?». (Llig l’apartat «Quatre postulats fonamentals en la teoria de Charles Darwin»).
1.Quan sorgeix una variació en un individu d’una determinada espècie,aquesta
pot ser avantatjosa, desavantatjosa o
neutra.
2.Si la variació resulta avantatjosa en
un entorn concret, permet un grau més
elevat de supervivència.
Ara sabem que:
3. Les variacions són heretables.
– L’evolució és un procés pel qual les
diverses espècies d’éssers vius, entre ells
els humans, han anat canviant en el temps
a partir d’un avantpassat comú.
PONTS DEL PENSAMENT: Quan caus en un pont, avances o retrocedeixes fins a l’altre i dius: «De pont a pont i tire perquè pensar és un
goig», i després tornes a tirar.
MONESTIR: T’hi has d’esperar 3 tandes sense jugar. Mentrestant, aprofita per a meditar en les 3 passes que ha de seguir tot bon científic: observar,
reflexionar i traure conclusions.
POU DE LES IDEES: No pots tornar a tirar els daus fins que un altre jugador (o pensador) t’avance. Mentres algú passa i t’ajuda, què tal si tu també
penses en: ¿Com se’ls acudeixen als científics les idees genials?
DAUS: Quan caus en una d’aquestes caselles, avances o retrocedeixes fins a l’altra, dius: «De daus a daus i tire perquè l’atzar així ho trau»,
i tornes a tirar.
LABERINT: T’has perdut en les discussions que va provocar la teoria de Darwin. Per a trobar de nou el camí, retrocedeix fins a la casella 33.
PRESÓ: De vegades, presoners de les nostres idees, no podem pensar en solucions creatives als problemes. Com va dir Albert Einstein: «És més fàcil
desintegrar un àtom que un prejudici». T’hi has d’esperar 6 tandes sense jugar.
4. Si es produeix més descendència
amb aquesta variació, té lloc un canvi
evolutiu per a l’espècie.
MORT: Tot i els avanços científics, encara queda molt per descobrir. Torna a la casella 1 i aquesta vegada para atenció a cada pas del camí.
Museu de Prehistòria de València.
Corona, 36 - 46003 València
Tel. informació: 963 883 579 / 963 883 565
www.museuprehistoriavalencia.es
Producció: Museu de Prehistòria de València. Unitat de difusió, didàctica i exposicions.
Disseny de continguts: Eva Ripollés i Laura Fortea
Disseny, maquetació i il.lustracions: Vanessa Mora
Fotografia: Arxiu del SIP
Correcció de textos: Unitat de normalització lingüística de la Diputació de València
Dipòsit legal: V-2771-2009
Imprimix: Gráficas Papallona
© Museu de Prehistòria de València
m
sabia co
o
n
N
I
s
DARW
ariacion
v
s
le
n
uïe
que, en
es prod
m
e
b
a
s
s
ns). Ara
o
i
c
a
t
nomalie
u
a
m
(
a
n
e
u
c
rt, es de
a
p
a
i genèti
n
d
o
o
b
c
l
e
d
plicació
u
d
ció amb
la
la
n
e
e
r
p
a
tenen c
ives dels
t
i que no
a
t
p
a
d
ssitats a
les nece
mes.
organis
– L’aparició de noves espècies, quasi
sempre, es produeix en poblacions que
han quedat aïllades per canvis climàtics i
tectònics.
– La força de l’evolució no té cap finalitat
i és un procés en constant moviment: va
tindre lloc en el passat, continua en el
present i seguirà en el futur.
– Tal com ja va anticipar Charles Darwin,
els humans no som el centre ni el cim de
l’evolució. Només som una més de les
moltes línies evolutives que coneixem.
PER A SABER-NE MÉS:
www.darwinday.org
www.darwin-online.org.uk
www.valencia.edu/cdciencia
www.museuprehistoriavalencia.es
[page-n-3]