Art rupestre a la terra d'Arnhem (Austràlia)
Inés Domingo Sanz
Sally K May
2022
Museu de Prehistòria de València , ISBN 978-84-7795-936-0 , 119 p.
[page-n-1]
[page-n-2]
[page-n-3]
07/2022-01/2023
MUSEU DE PREHISTÒRIA DE VALÈNCIA
[page-n-4]
ART RUPESTRE
A LA TERRA
D’ARNHEM
AUSTRÀLIA
07/2022-01/2023
DIPUTACIÓ DE VALÈNCIA
President
Antoni Francesc Gaspar Ramos
Diputat de Cultura
Xavier Rius i Torres
Estructures escenogràfiques art rupestre
Disseny: Miguel Ángel Navarrete Santana i
Francesc Chiner Vives
Producció i muntatge: Vicent Vendrell Ca·
talá – Artesanos Hnos. Ferrer
Gràfica: Vanesa Mora Casanova (Tacadetinta)
Audiovisuals
Guions: Inés Domingo Sanz i Sally K. May
Imatges dron: Andrea Jalandoni i Joakim
Goldhahn
Filmació: Kunred Mardabay: Alex Ressel i
Timothy Nabegeyo
Filmació Els darrers testimonis de l’art ru
pestre a la Terra d’Arnhem: Ashil Ranpara
Post producció: Microfilm 2.0
Restauració materials
ProArtis. Conservació i restauració
MUSEU DE PREHISTÒRIA DE VALÈNCIA
Directora
María Jesús de Pedro Michó
Registre i muntatge d’obra
Ramón Canal Roca, Gloria Manenti, Espais
d’Art – Vicent Carda
Cap Unitat de Difusió,
Didàctica i Exposicions
Santiago Grau Gadea
Programa didàctic
Laura Fortea Cervera, Eva Ripollés Adelan·
tado
EXPOSICIÓ
Coordinació programa activitats comple
mentàries
Begonya Soler Mayor
Comissàries
Inés Domingo Sanz
(ICREA/Universitat de Barcelona/SERP)
Sally K. May
(The University of Adelaida, Australia)
Tallers didàctics caps de setmana
Tomás Hurtado Mullor, Francisca Molina Gó·
mez, Laura Hortelano Piqueras, Vía Heraclia
Coordinació tècnica
Santiago Grau Gadea, Eva Ferraz García
Difusió i xarxes socials
Begonya Soler Mayor, Lucrecia Centelles
Fullana, Vanessa Extrems
Projecte museogràfic
Miguel Ángel Navarrete Santana, Francesc
Chiner Vives
Gestió administrativa
Cristina Richarte Martínez, Ana Beltrán Ol·
mos, Manolo Bayona
Assessorament Cultural
Jeffrey Lee, R. Lamilami, Julie Narndal, Ga·
briel Maralngurra, Charlie Mungulda, Josie
Maralngurra, Christine Nabobbob, Alfred i
Leah Nayinggul, Kenneth Mangiru.
Impressió cartell i material de difusió
Impremta Provincial de Diputació de València
Coordinació muntatge
Miguel Ángel Navarrete Santana, Ramón
Canal Roca, Isabel Carbó Dolz
Disseny artístic i gràfica sala
Vanesa Mora Casanova (Tacadetinta)
Disseny imatge exposició i material de
difusió
Pascual Lucas Castelló
Traducció i correcció texts sala i catàleg al
valencià i castellà
Sarrià Masià. Serveis Lingüístics
Traducció i correcció audiovisuals al valencià
i castellà
Joaquin Abarca Pérez
Traducció texts sala i catàleg a l’anglès
Inés Domingo Sanz, Sally K. May
Traducció texts sala a l’italià
Centro G. Leopardi
Traducció texts sala al francés
Christine Comiti
Càpsula difusió
Gala Font de Mora Martí
Fons exposats
Col·lecció Inés Domingo Sanz, Col·lecció
Sally K. May, Museu Etnològic i de Cultures
del Món. Ajuntament de Barcelona, Col·
lecció Folch. Museu Etnològic i de Cultures
del Món. Ajuntament de Barcelona, Col·
leccions privades: Isabel Domingo, Laura
Román i Juan Salazar
Fotografies actuals (exposició i catàleg):
Inés Domingo, Sally K. May, Paul Faulstich,
Joakim Goldhahn, Iain Johnston, Emily Mi·
ller, Alex Ressel, Paul S.C. Taçon.
Fotografies històriques (exposició i catàleg):
Northern Territory Archives Service, Nation·
al Library of Australia, Paul Foelsche, Bibli·
otecas y Archivos NT, Historical Oenpelli
Slides, CMS, complied by K. Hart, A. Wil·
son and W. Kennedy, 1996, Gunther Deich·
mann, George Chaloupka, Parks Australia’s
archive at Bowali in Jabiru, NT.
Imatges gigapixel (exposició i catàleg):
Andrea Jalandoni
Muntatge instal·lació i execució producció
Muntatge: Espais d’Art – Vicent Carda
Gràfica: Ortogràfic / Símbols Senyalització
Integral
Escenografies: Vicent Vendrell – Artesanos
Hnos. Ferrer
Fusteria i pintura: Pinazo Decoraciones /
Montajes Sebastián López
Transport: Tti International Art Services
Imatge i so: Sonoidea
Assegurances
Allianz
Organització i producció
Diputació de València
Museu de Prehistòria de València
Agraïments (exposició i catàleg)
Injalak Arts, Institució Catalana de Recerca
i Estudis Catalans (ICREA), Institut de Cul·
tura de l’Ajuntament de Barcelona (ICUB),
Universitat de Barcelona, The University of
Adelaide, Davidsons Arnhemland Safaris,
Parks Australia, Carlos Vicente Guitart, Lluís
4 Josep Ramoneda, Mikel Soberón, Mariant
Cahué Escuder, Ainize González García,
Francesc Chiner Vives, Trinidad Pasies Ovi·
edo, Dídac Román, Paul S.C. Taçon, Ga·
brielle O’Loughlin, Joakim Goldhahn, Alex
Ressel, Emily Miller, Antonio Puertas, Vicen·
te Puertas, Carlos Berlanga Martínez, Ser·
gio Carrero Melián, Mateo Melero Martínez
CATÀLEG
Edita
Museu de Prehistòria de València
Diputació de València
Coordinació edició
Santiago Grau Gadea, Eva Ferraz García
Autores
Inés Domingo Sanz
(ICREA/Universitat de Barcelona/SERP)
Sally K. May
(The University of Adelaida, Australia)
Fotografies sala
Marcos Soria
Fotografies objectes Col·lecció Folch –
Museu Etnològic i de Cultures del Món,
Ajuntament Barcelona
Jordi Puig
Fotografies objectes col·leccions Inés Do
mingo i Sally K. May
Marcos Soria
Disseny i maquetació
Pascual Lucas Castelló
Impressió
La Gráfica Comunicación
© dels textos: les autores
© de les imatges: els autors o institucions
propietàries
© de l’edició: Diputació de València.Museu
de Prehistòria, 2022.
I.S.B.N.: 978-84-7795-936-6
D.L.: V-2955-2022
Nota editors: Fem servir el terme Abori·
gen amb majúscula de manera intencional
seguint i donant suport a les reivindica·
cions que fan els grups Indígenes actuals
d’arreu del món, que demanen utilitzar
els termes Indígena, Aborigen (Aboriginal
people) o Primeres Nacions (First Nations)
en majúscula com a senyal de respecte a
unes poblacions que han patit els efectes
del colonialisme, el desplaçament forçat,
l’explotació i la marginalització. Amb la
majúscula volem remetre a aquestes noves
realitats polítiques i històriques.
[page-n-5]
7
Presentació
Presentación
11
Art rupestre a la terra d’Arnhem (Austràlia)
Arte rupestre en la tierra de Arnhem (Australia)
15
La colonització d’Austràlia i l’origen de l’art rupestre
La colonización de Australia y el origen del arte rupestre
29
Els paisatges dels temps dels somnis
Los paisajes del tiempo de los sueños
41
El procés de producció artística
El proceso de producción artística
57
Etnoarqueologia i art rupestre
Etnoarqueología y arte rupestre
67
Art Aborigen en el segle xxi
Arte Aborigen en el siglo xxi
97
English texts: Rock art in Arnhem land (Australia)
5
[page-n-6]
Art rupestre al pujol d’Injalak (Gunbalanya) / Arte rupestre en la colina de Injalak6 (Gunbalanya). Fotografia: Inés Domingo.
[page-n-7]
PRESENTACIÓ
PRESENTACIÓN
María Jesús de Pedro Michó
Directora Museu de Prehistòria de València
Dins la trajectòria habitual d’exposicions tempo·
Dentro de la trayectoria habitual de exposiciones
rals de producció pròpia del Museu de Prehistò·
temporales de producción propia del Museu de
ria de València, prioritàriament donem a conèixer
Prehistoria de València, prioritariamente damos a
peces destacades de les nostres col·leccions, pel
conocer piezas destacadas de nuestras coleccio·
seu valor artístic i pel seu alt valor científic; no
nes, por su valor artístico y por su alto valor cientí·
obstant això, introduïm també de forma siste·
fico; no obstante, también introducimos de forma
màtica o puntual noves temàtiques relacionades
sistemática o puntual nuevas temáticas relaciona·
amb el treball o el món de l’arqueologia les quals
das con el trabajo o el mundo de la arqueología,
proporcionen una mirada, des de fora, o a través
las cuales proporcionan una mirada, desde fuera,
d’altres col·leccions que refresquen i revitalitzen
o a través de otras colecciones que refrescan y
el nostre ampli i consolidat programa d’exposi
revitalizan nuestro amplio y consolidado progra·
cions temporals.
ma de exposiciones temporales.
En aquestes produccions, bé estiguen cons·
En estas producciones, bien sean construidas
truïdes des de les nostres col·leccions o des de
desde nuestras colecciones o desde colecciones
col·leccions externes, sempre subjau l’interès per
externas, siempre subyace el interés por la ar·
l’arqueologia i el seu patrimoni, present al Museu
queología y su patrimonio, presente en el Museu
7
[page-n-8]
des de la seua creació; i el compromís de la nos·
desde su creación; y el compromiso de nuestra
tra institució amb la ciutadania per difondre els
institución con la ciudadanía para difundir los
resultats de les nostres o d’altres investigacions
resultados de nuestras o de otras investigaciones
de caràcter arqueològic entre el variat perfil de
de carácter arqueológico entre el variado perfil
públic que s’acosta a visitar-nos.
de público que se acerca a visitarnos.
La exposición Arte rupestre en la tierra de
L’exposició Art rupestre a la terra d’Arnhem,
Austràlia, està comissariada per Inés Domingo,
Arnhem, Australia, está comisariada por Inés
investigadora de l’ICREA i de la Universitat de
Domingo, investigadora del ICREA y de la Univer·
Barcelona, especialista en art rupestre prehistò·
sitat de Barcelona, especialista en arte rupestre
ric i etnoarqueologia; i per l’arqueòloga i antro·
prehistórico y etnoarqueologia; y por la arqueólo·
pòloga Sally K. May de la University of Adelaide,
ga y antropóloga Sally K. May de la University of
especialista en art de les poblacions Aborígens
Adelaida, especialista en arte de las poblaciones
del nord d’Austràlia. Ambdues han col·labo·
Aborígenes del norte de Australia. Ambas han
rat durant dècades en l’estudi de l’art i de les
colaborado durante décadas en el estudio del
tradicions socials i culturals de les poblacions
arte y de las tradiciones sociales y culturales de
d’aquests territoris. I, tal com ens manifesten, la
las poblaciones de estos territorios. Y, tal como
mostra “convida a descobrir als visitants una de
nos manifiestan, la muestra “invita a descubrir a
les tradicions rupestres pintades més longeves
los visitantes una de las tradiciones rupestres pin·
i continuades de la història de la humanitat. A
tadas más longevas y continuadas de la historia
través dels seus cinc àmbits descobrirem la ri·
de la humanidad. A través de sus cinco ámbitos
quesa i complexitat d’aquesta tradició artística
descubriremos la riqueza y complejidad de esta
i la seua relació amb la tradició, el paisatge, la
tradición artística y su relación con la tradición, el
societat i la cultura Aborigen”.
paisaje, la sociedad y la cultura Aborigen”.
L’ambiciós projecte expositiu presenta els
El ambicioso proyecto expositivo presenta los
diferents estils i temes de l’art rupestre de la
diferentes estilos y temas del arte rupestre de la
8
[page-n-9]
Terra d’Arnhem a través d’escenografies disse·
Tierra de Arnhem a través de escenografías dise·
nyades per l’arquitecte Miguel Ángel Navarrete
ñadas por el arquitecto Miguel Ángel Navarrete
i construïdes en el taller artesà de Vicent Ven·
y construidas en el taller artesano de Vicent Ven·
drell. El resultat és una singular simbiosi entre
drell. El resultado es una singular simbiosis entre
l’art Aborigen i el saber fer artesà valencià,
el arte Aborigen y el saber hacer artesano valen·
dues tradicions en les quals el binomi mestre
ciano, dos tradiciones en las cuales el binomio
/ aprenent és fonamental en el procés d’apre·
maestro / aprendiz es fundamental en el proceso
nentatge.
de aprendizaje.
La mostra està acompanyada d’una sèrie
La muestra está acompañada de una serie
d’objectes de la cultura material de la Terra
de objetos de la cultura material de la Tierra de
d’Arnhem procedents de diverses col·leccions
Arnhem procedentes de diversas colecciones
privades i, de manera destacada, de la Col·lec·
privadas y, de manera destacada, de la Colec·
ció Folch - Museu Etnològic i de les Cultures
ción Folch - Museu Etnològic i de les Cultures
del Món de l’Ajuntament de Barcelona. Objec·
del Món de l’Ajuntament de Barcelona. Objetos
tes quotidians, cerimonials i artístics, com les
cotidianos, ceremoniales y artísticos, como las
pintures sobre escorça d’eucaliptus, que com·
pinturas sobre corteza de eucalipto, que compar·
parteixen tècniques i temes amb l’art rupestre
ten técnicas y temas con el arte rupestre y que
i que il·lustren els valors culturals i la mitologia
ilustran los valores culturales y la mitología de
d’aquestes comunitats Aborígens.
estas comunidades Aborígenes.
El interés especial de la exposición radica en
L’especial interès de l’exposició radica en la
perspectiva etno-arqueològica a l’hora d’abor·
la perspectiva etno-arqueológica a la hora de
dar la investigació sobre l’art rupestre; la infor·
abordar la investigación sobre el arte rupestre; la
mació etnogràfica és clau per a comprendre el
información etnográfica es clave para comprender
significat de l’art Aborigen i la varietat de con·
el significado del arte Aborigen y la variedad de
textos en els quals s’utilitza aquesta forma de
contextos en los cuales se utiliza esta forma de co·
9
[page-n-10]
comunicació visual però, com és fàcilment com·
municación visual pero, como es fácilmente com·
prensible, es tracta d’un privilegi d’alguns grups
prensible, se trata de un privilegio de algunos gru·
culturals que no està a l’abast de la majoria dels
pos culturales que no está al alcance de la mayoría
estudis de l’art rupestre desenvolupats en moltes
de los estudios del arte rupestre desarrollados en
altres parts del món. I és així com aquest fet ens
otras muchas partes del mundo. Y es precisamente
confirma la dificultat d’interpretar l’art d’altres
este hecho el que nos confirma la dificultad de
cultures passades sense l’ajuda dels seus autors
interpretar el arte de otras culturas pasadas sin la
o de registres escrits.
ayuda de sus autores o de registros escritos.
Si bé és cert que les conclusions de les in·
Si bien es cierto que las conclusiones de las
vestigacions etnoarqueològiques no són trans·
investigaciones etno-arqueológicas no son trans·
feribles de manera directa a la interpretació
feribles de manera directa a la interpretación
d’altres cultures, sí que és possible construir
otras culturas, sí que es posible construir con ellas
amb elles hipòtesis de treball que ens acosten
hipótesis de trabajo que nos acercan al conoci·
al coneixement de les formes de producció i
miento de las formas de producción y a los dife·
als diversos usos, quotidians i sagrats, d’aquest
rentes usos, cotidianos y sagrados, de este arte
art en altres temps i espais. Com a fenomen
en otros tiempos y espacios. Como fenómeno
universal, podem deduir que aquesta expressió
universal, podemos deducir que esta expresión
humana compleix, com a principi general, una
humana cumple, como principio general, una
necessària funció de comunicació social. Així ho
necesaria función de comunicación social. Así lo
manifesten les comissaries de l’exposició “L’art
manifiestan las comisarías de la exposición: “El
rupestre de la Terra d’Arnhem il·lustra algunes
arte rupestre de la Tierra de Arnhem ilustra algu·
de les històries de la creació i de les terres
nas de las historias de la creación y de las tierras
d’origen dels avantpassats dels Aborígens, i
de origen de los antepasados de los Aborígenes,
evidencia les seues connexions permanents
y evidencia sus conexiones permanentes con
amb el territori”. I, perquè no pensar que, tot i
el territorio”. Y, por qué no pensar que, si bien
10
[page-n-11]
expressades de manera diferent, aquestes te·
expresadas de manera diferente, estas temáticas
màtiques essencials a la cohesió i supervivència
esenciales a la cohesión y supervivencia de los
dels grups humans, no podrien ser emprades
grupos humanos, ¿no podrían ser empleadas por
per l’art rupestre en altres contextos temporals i
el arte rupestre en otros contextos temporales y
espacials diferents?
espaciales diferentes?
El catàleg-guia que vos presentem és la sín·
El catálogo-guía que os presentamos es la
tesi d’un laboriós procés d’elaboració i producció
síntesis de un laborioso proceso de elaboración y
gestat al llarg dels últims quatre anys. Qüestions
producción gestado a lo largo de los últimos cuatro
diverses, entre les quals la Covid 19 no ha estat
años. Diversas cuestiones, entre las cuales el Covid
aliena, han provocat algun que altre ajornament i
19 no ha sido ajeno, han provocado algún que otro
que l’exposició obrira les seues portes al públic,
aplazamiento y que la exposición abriera sus puer·
finalment, a finals de juliol de 2022.
tas al público, finalmente, a finales de julio de 2022.
Nuestro más sincero reconocimiento a todas
El nostre més sincer reconeixement a totes
les poblacions Aborígens, que són les creadores
las poblaciones Aborígenes, que son las creadoras
i guardianes d’aquest coneixement que compar·
y guardianas de este conocimiento que comparti·
tim en aquesta exposició. I el nostre agraïment
mos en esta exposición. Y nuestro agradecimiento
a totes les persones i institucions que han parti·
a todas las personas e instituciones que han par·
cipat en la creació, producció i difusió d’aquesta
ticipado en la creación, producción y difusión de
exposició, i de manera destacada a la Fundació
esta exposición, y de manera destacada a la Fun·
Folch, al Museu Etnològic i de les Cultures del
dació Folch, al Museu Etnològic i de les Cultures
Món, i a l’Ajuntament de Barcelona.
del Món, y al Ayuntamiento de Barcelona.
Deseamos que la muestra tenga una especial
Desitgem que la mostra tinga una especial
acollida entre el públic en general, per la novetat
acogida entre el público en general, por la nove·
de la seua temàtica i la forma innovadora de la
dad de su temática y la forma tan atractiva e inno·
seua presentació.
vadora de su presentación.
11
[page-n-12]
12
[page-n-13]
ART RUPESTRE
ARTE RUPESTRE
DE ARNHEM
A LA TERRA
EN LA TIERRA
D’ARNHEM
AUSTRÀLIA
AUSTRALIA
La part occidental de la Terra d’Arnhem conserva
La parte occidental de la Tierra de Arnhem
una de les tradicions rupestres pintades
conserva una de las tradiciones rupestres
més longeves i contínues de la història de la
pintadas más longevas y continuas de la historia
humanitat. Amb aquesta exposició descobrirem
de la humanidad. A través de esta exposición
la seua riquesa i complexitat, i la relació que té
descubriremos su riqueza y complejidad, y su
amb la tradició, el paisatge, la societat i la cultura
relación con la tradición, el paisaje, la sociedad y
Aborigen.
la cultura Aborigen.
Aquesta tradició artística no només inclou
Esta tradición artística no solo engloba
imatges de gran bellesa, sinó que constitueix
imágenes de gran belleza, sino que constituye
una pinacoteca singular a l’aire lliure que acull
una singular pinacoteca al aire libre que alberga
un arxiu visual extraordinari que arreplega
un archivo visual extraordinario que recoge la
l’evolució i la història d’aquestes poblacions, i
evolución y la historia de estas poblaciones, y los
els canvis mediambientals dels seus territoris.
cambios medioambientales de sus territorios. Los
Els Aborígens defineixen l’art com una porta
Aborígenes definen el arte como una puerta de
d’entrada a la cultura, utilitzada durant milers
entrada a la cultura, utilizada durante miles de
d’anys per a transmetre les seues tradicions
años para transmitir sus tradiciones y creencias
13
[page-n-14]
i creences de generació en generació. En
de generación en generación. En contextos
contextos seculars o públics, és un complement
seculares o públicos, es un complemento visual
visual per a formar les noves generacions o
para formar a las nuevas generaciones o ilustrar
il·lustrar històries als xiquets. En contextos
historias a los niños. En contextos sagrados,
sagrats, com en els ritus d’iniciació, s’utilitza per
como en los ritos de iniciación, se utiliza para
a un ensenyament més formal que només els
una enseñanza más formal que solo los iniciados
iniciats tenen dret a rebre.
tienen derecho a recibir.
Per a les Aborígens, l’art rupestre és un
Para los Aborígenes, el arte rupestre es
relat visual del temps de la creació, encara que
un relato visual del tiempo de la creación,
també inclou imatges quotidianes. Tant l’art
aunque también incluye imágenes cotidianas.
com les creences i les pràctiques socioculturals
Tanto el arte como las creencias y las prácticas
que s’hi vinculen (cerimònies, danses, relats i
socioculturales vinculadas a él (ceremonias,
cançons) es fonen sota el concepte de Djang,
danzas, relatos y canciones) se funden bajo
paraula local que es tradueix vagament en
el concepto de Djang, palabra local que se
anglés com Dreaming (temps dels somnis). El
traduce vagamente en inglés como Dreaming
Djang fa referència a les creences, els valors
(Tiempo de los sueños). El Djang hace
i els sistemes de coneixement que articulen
referencia a las creencias, valores y sistemas
la vida social d’aquests grups i que uneixen
de conocimiento que articulan la vida social de
passat i present. Durant el passat ancestral,
estos grupos, y que unen pasado y presente.
els primers pobladors o els avantpassats
Durante el pasado ancestral, las primeras
creadors, coneguts com Nayuhyunggi, van
gentes o ancestros creadores, conocidos
14
[page-n-15]
recórrer el territori i, al seu pas, van modelar
como Nayuhyunggi, recorrieron el territorio
el paisatge i van crear vida. Així mateix, van
modelando el paisaje y creando vida a su paso.
crear la població i també les llengües, les
También crearon a la población, así como sus
lleis i les pràctiques socioculturals i religioses.
lenguas, leyes y prácticas socioculturales y
Quan van acabar la creació, aquests éssers no
religiosas. Al finalizar la creación, estos seres
van desaparéixer, sinó que es van mimetitzar
no desaparecieron, sino que se mimetizaron
amb el paisatge sota la forma de roques,
con el paisaje bajo la forma de rocas, ríos,
rius, arbres o, fins i tot, de pintures rupestres.
árboles o incluso pinturas rupestres. Hoy,
Hui en dia, aquests llocs sagrats mantenen el
esos lugares sagrados mantienen su poder
poder i hi perviuen els esperits ancestrals. Els
y en ellos perviven los espíritus ancestrales.
Aborígens han de protegir i mantindre aquests
Los Aborígenes deben proteger y mantener
llocs a través de cerimònies, cançons, danses
esos lugares a través de ceremonias,
i també de l’art rupestre, per a conservar els
canciones, danzas y también del arte rupestre,
poders i garantir la supervivència de tots els
para conservar sus poderes y garantizar la
éssers vius.
supervivencia de todos los seres vivos.
Només a través de la comprensió total del
Solo a través de la plena comprensión del
Djang, que adquireixen de manera gradual
Djang, que van adquiriendo de forma gradual a
durant tota la vida, es garanteix la supervivència
lo largo de la vida, se garantiza la supervivencia
dels grups humans.
de los grupos humanos.
15
[page-n-16]
Fotografia: Marcos Soria.
16
[page-n-17]
LA COLONITZACIÓ D’AUSTRÀLIA
I L’ORIGEN DE L’ART RUPESTRE
LA COLONIZACIÓN DE AUSTRALIA
Y EL ORIGEN DEL ARTE RUPESTRE
L’ocupació d’Austràlia fou un dels grans reptes
La ocupación de Australia fue uno de los grandes
de la humanitat perquè per arribar-hi calia
retos de la humanidad, pues para llegar a ella
navegar a mar oberta. En l’actualitat, continuem
había que navegar en mar abierto. Hoy se
debatent si el primer poblament fou intencional
sigue debatiendo si el primer poblamiento fue
o accidental (potser impulsats pels vents
intencional o accidental (tal vez impulsados por
monsònics), i també el moment i les possibles
los vientos monzónicos), y también el momento
rutes utilitzades per a la colonització del territori.
y las posibles rutas utilizadas para la colonización
Unes anàlisis genètiques recents suggereixen
del territorio. Distintos análisis genéticos recientes
que totes les poblacions aborígens descendeixen
sugieren que todas las poblaciones aborígenes
d’una sola migració i que aquesta fou prou
descienden de una sola migración y que esta fue lo
important per a colonitzar un territori més gran
suficientemente importante como para colonizar un
que Europa.
territorio más grande que Europa.
L’arqueologia indica que aquesta ocupació
La arqueología indica que esa ocupación se
es va produir entre fa 65.000 i 50.000 anys.
produjo entre hace 65.000 y 50.000 años. Tras
Després d’entrar pel nord, els primers habitants
entrar por el norte, los primeros habitantes se
es dispersaren pel continent i es van adaptar a
dispersaron por el continente adaptándose a una
una varietat d’entorns mediambientals gràcies a
variedad de entornos medioambientales gracias
unes estratègies socials i de farratjament diverses
a estrategias sociales y de forrajeo diversas y
i flexibles. Des de llavors, aquests grups han
flexibles. Desde entonces, estos grupos han
17
[page-n-18]
18
Il·lustració: Vanesa Mora Casanova (Tacadetinta).
[page-n-19]
sobreviscut com a caçadors, recol·lectors i/o
sobrevivido como cazadores, recolectores y/o
pescadors nòmades o seminòmades. Els recursos
pescadores nómadas o seminómadas. Los
naturals eren molt diversos al llarg del continent i
recursos naturales eran muy diversos a lo largo
també van variar durant el temps. Com a resultat,
del continente y también variaron a lo largo del
Austràlia es va convertir en un continent de
tiempo. Como resultado, Australia se convirtió
diversitat, amb densitats de població, tradicions,
en un continente de diversidad, con densidades
llengües, una cultura material i unes pràctiques
de población, tradiciones, lenguas, una cultura
socioculturals diferents, que també variaren amb
material y unas prácticas socioculturales distintas,
el temps. Es calcula que en 1978 s’hi parlaven
que también variaron con el tiempo. Se estima que
uns 250 idiomes diferents. La diversitat regional
en 1978 se hablaban unos 250 idiomas diferentes.
d’estils i de tècniques que veiem en l’art australià
La diversidad regional de estilos y técnicas que
també evidencia unes diferències simbòliques
vemos en el arte australiano también evidencia
marcades.
unas marcadas diferencias simbólicas.
L’art rupestre figuratiu de la Terra
El arte rupestre figurativo de la Tierra de
d’Arnhem començà fa almenys 28.000 anys.
Arnhem comenzó hace al menos 28.000 años.
L’evolució temporal il·lustra canvis culturals i
Su evolución temporal ilustra sucesivos cambios
mediambientals successius. Els últims 400 anys,
culturales y medioambientales. En los últimos
als estils tradicionals es van sumar imatges de
400 años, a los estilos tradicionales se sumaron
contacte que registren trobades amb diverses
imágenes de contacto que registran encuentros
poblacions foranes (navegants indonesis,
con varias poblaciones foráneas (navegantes
exploradors europeus, colons britànics i
indonesios, exploradores europeos, colonos
missioners). Actualment, els abrics rupestres són
británicos y misioneros). Hoy, los abrigos rupestres
com una enciclopèdia il·lustrada de la història i la
son como una enciclopedia ilustrada de la historia y
mitologia Aborigen.
la mitología Aborigen.
19
[page-n-20]
Yingarna, mare de la creació pintada al pujol d’Injalak / Yingarna, madre de la creación pintada en la colina de Injalak.
Fotografía: Inés Domingo.
LES RUTES DE COLONITZACIÓ
LAS RUTAS DE COLONIZACIÓN
L’arqueologia i la tradició oral Aborigen indiquen
La arqueología y la tradición oral Aborigen indi·
que Austràlia fou colonitzada des del nord, encara
can que Australia fue colonizada desde el norte,
que la data i les vies de penetració són objecte
aunque la fecha y las vías de penetración son de·
de debat. Per als Aborígens, Yingarna, mare de
batidas. Para los Aborígenes, Yingarna, madre de
la creació, arribà per mar. Ja en terra, va plantar
la creación, llegó por mar. Ya en tierra, plantó ña·
nyams i altres aliments, creà pous d’aigua i els
mes y otros alimentos, creó pozos de agua y sus
seus cistells originaren clans i llengües.
cestos dieron origen a clanes y lenguas.
20
[page-n-21]
Formes de vida
Modos de vida
i ferramentes tradicionals
y herramientas tradicionales
La Terra d’Arnhem fou habitada durant 50.000
La Tierra de Arnhem fue habitada durante 50.000
anys per diverses poblacions Aborígens, organit·
años por diversas poblaciones Aborígenes organi·
zats en bandes flexibles. A causa de l’estaciona·
zadas en bandas flexibles. Por la estacionalidad de
litat dels recursos, practicaven una certa mobilitat
los recursos, practicaban cierta movilidad y, como
i, com a conseqüència, mantenien una cultura
consecuencia, mantenían una cultura material bási·
material bàsica i fàcilment transportable, feta so·
ca y fácilmente transportable, hecha sobre todo de
bretot de materials peribles. L’única transformació
materiales perecederos. Su única transformación
del medi era la crema selectiva del bosc.
del medio era la quema selectiva del bosque.
21
[page-n-22]
Homes i dones pescant, Oenpelli, ca. 1920
Hombres y mujeres pescando, Oenpelli, ca. 1920
Item 889, © Historical Oenpelli Slides, CMS, complied by K. Hart, A. Wilson
and W. Kennedy, 1996.
Home fabricant corda, Oenpelli, ca. 1927
/ Hombre fabricando cuerda, Oenpelli, ca. 1927
© Northern Territory Archives Service NTRS 694 P1 Box 4 Item 89.
Homes amb pintures corporals, ca. 1920 /
Hombres con pinturas corporales, ca. 1920
© Northern Territory Archives Service NTRS 694 P1 Box 4b Item 301.
22
[page-n-23]
Ancians asseguts al costat de la seua cabanya, ca. 1920
Ancianos sentados junto a su cabaña, ca. 1920
© Northern Territory Archives Service NTRS 694 P1 Box 4b.
Xiques en el llac d’Oenpelli, ca. 1920
Chicas en el lago de Oenpelli, ca. 1920
Item 419, © Historical Oenpelli Slides, CMS, complied by K. Hart, A. Wilson
and W. Kennedy, 1996.
Dones amamantant els seus bebés, ca. 1927
Mujeres amamantando a sus bebés, ca. 1927
© Northern Territory Archives Service NTRS 694 P1 Box 4b Item 274.
Home decorant una bossa, 1948
Hombre decorando una bolsa, 1948
Nla.obj-142224944. © National Library of Australia.
23
[page-n-24]
1 Bumerang número 7. Artista: desconegut / desco·
nocido, 1960. Fusta / Madera. Col·lecció Folch. Mu·
seu Etnològic i de Cultures del Món. Ajuntament de
Barcelona.
8 Propulsor. Artista: desconegut / desconocido. Fusta
tallada, resina i colorants naturals / Madera tallada,
resina y colorantes naturales. Museu Etnològic i de
Cultures del Món. Ajuntament de Barcelona .
2 Propulsor. Artista: desconegut / desconocido, 2020.
Fusta tallada i colorants naturals/Madera tallada y
colorantes naturales. Col·lecció Sally K. May.
9 Cistell / Cesto. Artista: desconegut / desconocido.
Fibra vegetal i pigments / Fibra vegetal y pigmen·
tos. Museu Etnològic i de Cultures del Món. Ajunta·
ment de Barcelona.
3 Propulsor, arma que permet ampliar la distancia de
tret de les llances / Propulsor, arma que permite
ampliar la distancia de disparo de las lanzas. Artis·
10 Cistell / Cesto. Artista: desconegut / desconocido.
Escorça i cosit / Corteza y cosido. Museu Etnològic i
de Cultures del Món. Ajuntament de Barcelona.
ta: Jules Gulamuwu, 2007. Fusta tallada, resina i co·
lorants naturals / Madera tallada, resina y colorantes
naturales. Col·lecció Inés Domingo.
4
5
11 Bossa utilitzada per recol·lectar aliments i també
en les cerimònies / Bolsa utilizada para recolectar
alimentos y también en las ceremonias. Artista:
desconegut / desconocido. Fibres vegetals / Fibras
vegetales. Museu Etnològic i de Cultures del Món.
Ajuntament de Barcelona.
Bumerang. Arma de caça i guerra / Bumerang.
Arma de caza y guerra. Artista: desconegut / desco·
nocido. Fusta d’acàcia i colorants naturals / Madera
de acacia y colorantes naturales. Museu Etnològic i
de Cultures del Món. Ajuntament de Barcelona.
12 Cistell cerimonial / Cesto ceremonial. Artista: des·
conegut / desconocido. Fibres vegetals / Fibras
vegetales. Museu Etnològic i de Cultures del Món.
Ajuntament de Barcelona.
6 Maces / Mazas. Artistes: desconeguts / descono·
cidos, segle XIX. Fusta i resina / Madera y resina.
Museu Etnològic i de Cultures del Món. Ajuntament
de Barcelona.
13 Bossa de corda utilitzada pel transport d’aliments
i d´atifells / Bolsa de cuerda utilizada para el trans
porte de alimentos y enseres. Artista: desconegut /
desconocido. Fibres vegetals nugades / Fibras ve·
getales anudadas. Museu Etnològic i de Cultures del
Món. Ajuntament de Barcelona.
7 Destral / Hacha. Artista: desconegut / desconocido,
2020. Fusta, pedra i fibra vegetal / Madera, piedra y
fibra vegetal. Col·lecció Sally K. May.
24
[page-n-25]
Fotografia: Marcos Soria.
1
2
3
8
4
12
25
5
6
7
9
11
10
13
[page-n-26]
Pals que els homes colpegen al so del didjeridú / Palos que
golpean los hombres al son del didjeridú. Artista: Gleesonn,
2018. Fusta / Madera. Col·lecció Sally K. May.
Pals que els homes colpegen al so del didjeridú / Palos que
golpean los hombres al son del didjeridú. Artista: Eric Djor·
lorn, 2007. Fusta i colorants naturals / Madera y colorantes
naturales. Col·lecció Inés Domingo.
Collar. Artista: Lucille, 2018. Vértebres de tauró i llavors
pintades amb colorants naturals / Vértebras de tiburón
y semillas pintadas con colorantes naturales. Col·lecció
Sally K. May.
26
[page-n-27]
Collars / Collares. Artista: desconegut / desconocido, 2007.
Llavors pintades amb colorants naturals / Semillas pintadas con colorantes naturales. Col·lecció Inés Domingo.
27
[page-n-28]
Mapa amb els diversos grups lingüístics, socials i nacionals de l’Austràlia Aborigen. Basat
en el mapa de David R. Horton, 1994 / Mapa con los diversos grupos lingüísticos, socia
les y nacionales de la Australia Aborigen. Basado en el mapa de David R. Horton, 1994.
Il·lustració: Vanesa Mora Casanova (Tacadetinta).
28
[page-n-29]
Homogeneïtat cultural?
Quan parlem de poblacions Aborígens australianes tendim a imaginar un grup cultural homogeni. Però n’hi
ha centenars, amb diferents cultures, lleis, tradicions, llengües i, fins i tot, manifestacions artístiques. Són
tan diversos entre si com els espanyols dels italians, els alemanys o els danesos.
¿Homogeneidad cultural?
Cuando hablamos de poblaciones Aborígenes australianas tendemos a imaginar un grupo cultural homo·
géneo. Pero hay cientos de ellos, con distintas culturas, leyes, tradiciones, lenguas e incluso manifestaci·
ones artísticas. Son tan diversos entre sí como los españoles de los italianos, los alemanes o los daneses.
ART RUPESTRE A L’OEST DE LA TERRA D’ARNHEM
ARTE RUPESTRE AL OESTE DE LA TIERRA DE ARNHEM
INFO
29
[page-n-30]
Fotografia: Marcos Soria.
30
[page-n-31]
ELS PAISATGES
DELS TEMPS DELS SOMNIS
LOS PAISAJES
DEL TIEMPO DE LOS SUEÑOS
L’extrem nord d’Austràlia és una regió de clima
El extremo norte de Australia es una región
monsònic, amb un règim pluvial estacional molt
de clima monzónico, con un régimen pluvial
característic que defineix una estació humida i
estacional muy característico que define una
una altra de seca. La Terra d’Arnhem i part del
estación húmeda y una seca. La Tierra de Arnhem
Parc Nacional Kakadú, els escarpaments, l’altiplà
y parte del Parque Nacional Kakadú, sus escarpes,
de gres, les planures inundables i els aiguamolls
su meseta de arenisca, sus llanuras inundables y
constitueixen una de les àrees de refugi més
sus humedales constituyen una de las áreas de
importants per a la flora i la fauna de la regió i
refugio más importantes para la flora y fauna de la
ofereix una gran quantitat de recursos per a la
región, ofreciendo una gran cantidad de recursos
subsistència humana.
para la subsistencia humana.
Estos paisajes se han convertido, además, en
Aquests paisatges s’han convertit, a més, en
museus a l’aire lliure únics. Els milers d’abrics
museos al aire libre únicos. Sus miles de abrigos
rocosos que hi ha alberguen les obres mestres
rocosos albergan las obras maestras de múltiples
de múltiples generacions d’artistes, que evoquen
generaciones de artistas, evocando la creación,
la creació, el Djang, la cultura i les tradicions
el Djang, la cultura y las tradiciones ancestrales
ancestrals Aborígens.
Aborígenes.
Aquestes poblacions mantenen un vincle
Estas poblaciones mantienen un vínculo
especial amb la terra i amb els territoris
especial con la tierra y con los territorios
tradicionals dels avantpassats i dels éssers de la
tradicionales de sus antepasados y de los seres
31
[page-n-32]
creació que hi habiten. Les tradicions culturals
de la creación que habitan en ella. Sus tradiciones
estan fortament arrelades al paisatge, i també
culturales están fuertemente arraigadas en el
a la flora i la fauna. Els coneixements ancestrals
paisaje, y en su flora y fauna. Sus conocimientos
vinculen la terra amb tot el que hi viu, i relaten
ancestrales vinculan la tierra con todo lo que
el pas de les estacions marcat pels canvis
vive en ella, y relatan el paso de las estaciones
climàtics, la floració de les plantes, la hibernació
marcado por los cambios climáticos, la floración
dels rèptils, els cicles vitals dels insectes, el
de las plantas, la hibernación de los reptiles, los
desplaçament de les aus, etc. També conten les
ciclos vitales de los insectos, el desplazamiento
proeses dels éssers de la creació i els pinten en
de las aves, etc. También narran las hazañas de
els llocs en què habiten, ja siga en la seua forma
los seres de la creación y los pintan en los lugares
humana o animal. Mitjançant històries orals,
en los que habitan, ya sea en su forma humana
cançons, danses i cerimònies commemoren
o animal. A través de historias orales, canciones,
les accions d’aquests éssers i conten on
danzas y ceremonias, conmemoran las acciones de
viuen i les influències benignes o els perills
estos seres y relatan donde viven y las influencias
que exerceixen. També recorden quins llocs i
benignas o los peligros que ejercen. También
períodes són els millors per a la cacera, quines
recuerdan qué lugares y periodos son los mejores
són les regles correctes per a buscar parella,
para la caza, cuáles son las reglas correctas para
etc.
buscar pareja, etc.
La presència de múltiples pintures super
La presencia de múltiples pinturas super
posades en un mateix lloc recorda com és
puestas en un mismo lugar recuerda que lo
d’important l’indret i els valors sagrats que
importante es el sitio y sus valores sagrados, más
té, més que les pintures mateixes, que són
que las propias pinturas, que son reemplazadas a
reemplaçades a mesura que desapareixen.
medida que se desvanecen.
32
[page-n-33]
INFO
EL PAISATGE DE L’ART
EL PAISAJE DEL ARTE
Les estacions
Las estaciones
Les poblacions Aborígens d’aquesta regió
Las poblaciones Aborígenes de esta región
reconeixen fins a sis estacions en el cicle anual,
reconocen hasta seis estaciones en el ciclo
que els condicionen la vida i la mobilitat. Les
anual que condicionan su vida y su movilidad.
dates de l’inici i de la fi són variables i estan
Las fechas de inicio y fin son variables y vienen
definides per canvis climàtics i esdeveniments
definidas por cambios climáticos y eventos
ambientals específics, com la floració o la
ambientales específicos, como la floración o
fructificació de les plantes o el comportament
fructificación de las plantas o el comportamiento
etològic dels animals.
etológico de los animales.
33
[page-n-34]
KUDJEWK
Gener
Enero
Febrer
Febrero
BANGKERRENG
Març
Marzo
Abril
Abril
YEKKE
Maig
Mayo
Juny
Junio
L’època del monsons amb les pluges fortes ge·
nera kudjarr (inundacions i aigües que discor·
ren) i kunmayorrk (vents forts). Hi ha abundants
fruits i les Yukkuyyukku (llums de les cuques
de llum) centellegen durant la nit per a indicar
que els fruits dels arbusts estan a punt per a la
recol·lecció.
Les Nakurl (tronades huracanades) que
procedeixen del Koyek (est) aplanen les
Manbedje yirridjdja (primeres herbàcies).
Les Manbedje duwa (herbàcies més tarda·
nes) encara estan verdes i continuen crei·
xent fins a l’arribada de les barra (pluges
tardanes). És el moment de recol·lectar
els ous de l’oca garsera, Wirlarrk Manimu
nak, i, també, per a pescar.
Les pluges han acabat. El descens
de les temperatures i el vent que
bufa de nord-est a oest indiquen
l’arribada del temps sec. La presèn·
cia de múltiples djalangkarridjdja
langkarridj (libèl·lules) i la floració
de plantes com el Manbarndarr
(Calytrix exstipulata) i Mandjedj
(Cochlospermum fraseri) són un
senyal de l’estació Yekke.
La época de los monzones, con sus fuertes
lluvias, trae Kudjarr (inundaciones y aguas que
fluyen) y Kunmayorrk (fuertes vientos). Hay
abundantes frutos y Yukkuyyukku (las luces de
las luciérnagas) parpadean durante la noche
para indicar que los frutos de los arbustos
están listos para ser recolectados.
Nakurl (tormentas huracanadas) proce·
dentes del Koyek (este) aplanan Manbed
je yirridjdja (las primeras herbáceas).
Manbedje duwa (las herbáceas más tardí·
as) todavía están verdes y continuan creci·
endo hasta la llegada de barra (las lluvias
tardías). Es el momento de recolectar los
huevos de ganso urraco, Wirlarrk Mani
munak, y un buen momento para pescar.
Las lluvias han finalizado. El des·
censo de las temperaturas y el
viento que sopla de noreste a
oeste indican la llegada del tiempo
seco. La presencia de múltiples
djalangkarridjdjalangkarridj (libélu·
las) y la floración de plantas como
Manbarndarr (Calytrix exstipulata) y
Mandjedj j (Cochlospermum fraseri)
son un signo de la estación Yekke.
34
[page-n-35]
WURRKENG
Juliol
Julio
Agost
Agosto
KURRUNG
Setembre
Septiembre
KUNUMELENG
Octubre
Octubre
Novembre
Noviembre
Desembre
Diciembre
Kunbonjdjek és el clima fresc, quan els
vents secs bufen des de l’est, koyek
kunmayorrk. Moltes plantes floreixen,
com el Mandjalen (Eucalyptus miniata),
el Manbordokorr (Eucalyptus tetrodonta)
i el Mandadjek (Grevillea pteridifolia) i
les abelles natives estan afaenades, per
aquest motiu és un bon moment per a la
recol·lecció de Mankung, la mel.
És el temps càlid i sec, quan l’aire està perfumat
per les plantes en floració, com el Manboyberre
(Syzgium forte) i el Mandjarduk (Syzgium suborbi
culare). És un bon moment per a caçar aus
aquàtiques com la Manimunak (oca garsera) i la
Ngalmangiyi (tortuga de coll de serp del nord
d’Austràlia) amb la kawurluwurlhme kunak (crema
de les planures) per a eliminar les kundalk (herbes) i
per a caçar la Kedjebe (Arafura filesnake, una espè·
cie de serp aquàtica) en les riberes de les llacunes.
És el temps de kangolmarnburren, quan aug·
menta la humitat, els kunngol (núvols) i els
kunmayorrk (vents) s’ajunten procedents de
diverses direccions. Els animals senten els kan
gurdulme (trons) i saben que ha arribat el mo·
ment del canvi. Els Namarrkon kamayhmayhke
(llamps) indiquen que la Ngalmangiyi (tortuga
de coll llarg del nord d’Austràlia) i la Kedjebe
(serp aquàtica) s’aproximen a la vora del riu, i
per això són més fàcils de caçar.
Kunbonjdjek es el clima fresco, cuando
los vientos secos soplan desde el este,
koyek kunmayorrk. Muchas plantas están
floreciendo, como Mandjalen (Eucalyp
tus miniata), Manbordokorr (Eucalyptus
tetrodonta) y Mandadjek (Grevillea pteri
difolia) y las abejas nativas están ocupa·
das, así que es un buen momento para
recolectar Mankung, la miel.
Es el tiempo cálido y seco, cuando el aire está
perfumado por las plantas en floración, como
Manboyberre (Syzgium forte) y Mandjarduk (Syz
gium suborbiculare). Es un buen momento para
cazar aves acuáticas como Manimunak (ganso
urraco), Ngalmangiyi (la tortuga de cuello largo del
norte) con kawurluwurlhme kunak (la quema de los
llanos) para eliminar kundalk (las hierbas) y para
cazar Kedjebe (Arafura filesnake, una especie de
serpiente acuática) en las orillas de las lagunas.
Es el tiempo de kangolmarnburren, cuando
aumenta la humedad, kunngol (las nubes) y
kunmayorrk (los vientos) se juntan procedentes
de diversas direcciones. Los animales escuc·
han el kangurdulme (el trueno) y saben que ha
llegado el momento del cambio. Namarrkon
kamayhmayhke (los relámpagos) indican que
Ngalmangiyi (la tortuga de cuello largo) y Ked
jebe (la serpiente acuática) se están acercando
a las orillas y son más fáciles de recolectar.
35
[page-n-36]
La flora i la fauna
La flora i la fauna són bàsiques per a l’alimenta·
ció i la mitologia Aborigen. Alguns animals són
Djang o el tòtem d’un clan, i ningú d’aquest clan
pot caçar-lo o menjar-se’l. En determinades ceri·
mònies, els Aborígens es converteixen en aquest
animal i ho representen gràficament.
Flora y fauna
La flora y la fauna son fundamentales para la
alimentación y la mitología Aborigen. Algunos
animales son el Djang o el tótem de un clan, y
nadie en ese clan puede cazarlo o comérselo.
En determinadas ceremonias, los Aborígenes se
convierten en dicho animal y lo representan grá·
Pintura sobre escorça (iguana ancestral) / Pintura sobre
corteza (iguana ancestral). Ca. 1960. Oest de la Terra
d’Arnhem / Oeste de la Tierra de Arnhem. Escorça d’eu·
caliptus i pigment / Corteza de eucaliptus y pigmento.
© Col·lecció Folch. Museu Etnològic i de Cultures del
Món. Ajuntament de Barcelona / Foto: Jordi Puig.
ficamente.
36
[page-n-37]
Pintura de dos peixos que s’utilitza en les danses del peix de la cerimònia Mardayin / Pintura de dos peces que se utiliza
en las danzas del pez de la ceremonia Maryadin. Ca. 1960. Autor: Yirawala. Escorça d’eucaliptus i pigment / Corteza de
eucaliptus y pigmento. Mengual, Mercedes. Donació. 1972. © Museu Etnològic i de Cultures del Món. Ajuntament de
Barcelona / Foto: Jordi Puig.
Pintura sobre escorça (serp) / Pintura sobre corteza (serpiente). ½ segle XX. Escorça (material vegetal) i pigment /
Corteza (material vegetal) y pigmento. © Col·lecció Folch. Museu Etnològic i de Cultures del Món. Ajuntament de
Barcelona / Foto: Jordi Puig.
37
[page-n-38]
Pintura sobre escorça (Emú amb tres ous o sortint de
l’ou) / Pintura sobre corteza (Emú con tres huevos o
saliendo del huevo). 1960-1964. Escorça (material ve·
getal) i pigment / Corteza (material vegetal) y pigmen·
to. Adquirida al sr. Holmes a Darwin (Austràlia), el 1964.
© Col·lecció Folch. Museu Etnològic i de Cultures del
Món. Ajuntament de Barcelona / Foto: Jordi Puig.
Pintura sobre escorça (Cangur ancestral) / Pintura sobre
corteza (Canguro ancestral). Ca. 1960. Autor: Yirawala.
Escorça d’eucaliptus i pigment / Corteza de eucaliptus
y pigmento. © Col·lecció Folch. Museu Etnològic i de
Cultures del Món. Ajuntament de Barcelona / Foto: Jor·
di Puig.
38
[page-n-39]
Pintura sobre escorça (ànec) / Pintura sobre corteza
(pato). ½ segle XX. Escorça (material vegetal) i pigment
/ Corteza (material vegetal) y pigmento. © Col·lecció
Folch. Museu Etnològic i de Cultures del Món. Ajunta·
ment de Barcelona / Foto: Jordi Puig.
Pintura sobre escorça (Opòssum) / Pintura sobre cor
teza (Opósum). ½ segle XX. Escorça (material vegetal) i
pigment / Corteza (material vegetal) y pigmento. © Col·
lecció Folch. Museu Etnològic i de Cultures del Món.
Ajuntament de Barcelona / Foto: Jordi Puig.
39
[page-n-40]
Pintura sobre escorça (Wurrpan, emú sagrat emprat a
les cerimònies Maraian) / Pintura sobre corteza (Wurrpan, emú sagrado utilizado en las ceremonias Maraian).
½ segle XX. Escorça (material vegetal) i pigment / Cor·
teza (material vegetal) y pigmento. © Col·lecció Folch.
Museu Etnològic i de Cultures del Món. Ajuntament de
Barcelona / Foto: Jordi Puig.
Pintura sobre escorça (Jabirú ancestral) / Pintura sobre
corteza (Jabirú ancestral). Ca. 1960. Autor: Jimmy Mid·
jaw Midjaw. Escorça d’eucaliptus i pigment / Corteza de
eucaliptus y pigmento. © Col·lecció Folch. Museu Etno·
lògic i de Cultures del Món. Ajuntament de Barcelona /
Foto: Jordi Puig.
40
[page-n-41]
Pintura sobre escorça (Narlong, la tortuga) / Pintura
sobre corteza (Narlong, la tortuga). Ca. 1960. Escorça
d’eucaliptus i pigment / Corteza de eucaliptus y pigmen·
to. © Col·lecció Folch. Museu Etnològic i de Cultures del
Món. Ajuntament de Barcelona / Foto: Jordi Puig.
Pintura sobre escorça (cocodril) / Pintura sobre corteza
(cocodrilo). ½ segle XX. Autor: Yirawala. Escorça (mate·
rial vegetal) i pigment / Corteza (material vegetal) y pig·
mento. © Col·lecció Folch. Museu Etnològic i de Cultu·
res del Món. Ajuntament de Barcelona / Foto: Jordi Puig.
41
[page-n-42]
Fotografia: Marcos Soria.
42
[page-n-43]
EL PROCÉS
DE PRODUCCIÓ ARTÍSTICA
EL PROCESO
DE PRODUCCIÓN ARTÍSTICA
Per als Aborígens, la creació artística implica
Para los Aborígenes, la creación artística entraña
alguna cosa més que una sèrie de tècniques,
algo más que una serie de técnicas, materias
matèries primeres i ferramentes. El mateix
primas y herramientas. El propio proceso de
procés de creació és un acte de connexió amb
creación es un acto de conexión con la cultura.
la cultura. Mentre pinten, els artistes connecten
Mientras pintan, los artistas conectan con su
amb la terra natal i els avantpassats a través
tierra natal y sus ancestros a través de los temas
dels temes que representen, dels llocs triats per
representados, de los lugares escogidos para
a pintar i, fins i tot, dels materials que utilitzen.
pintar e incluso de los materiales que utilizan.
Tots aquests guarden un vincle estret amb el
Todos ellos guardan un estrecho vínculo con el
Djang.
Djang.
Els pigments de més qualitat tenen un
Los pigmentos de mejor calidad tienen un
significat simbòlic especial i una història del
significado simbólico especial y una historia
Djang associada. Aquests pigments són més
del Djang asociada. Esos pigmentos son más
valorats que d’altres i, fins i tot, són objecte
apreciados que otros e incluso son objeto de
d’intercanvi. En alguns casos, hi ha drets
intercambio. En algunos casos existen derechos
d’extracció i tradicions tribals que regulen
de extracción y tradiciones tribales que regulan
també quin és el moment adequat per a la
también cuál es el momento adecuado para su
recol·lecció, en funció de les històries del
recolección, en función de las historias del Djang
Djang a les quals s’associa.
a las que se asocia.
43
[page-n-44]
Les manifestacions artístiques del Djang
Las manifestaciones artísticas del Djang
es fan sobre diversos suports. El més conegut
se realizan sobre diversos soportes. El más
és l’art rupestre, que produeixen en abrics i
conocido es el arte rupestre, que producen en
blocs rocosos ubicats a l’aire lliure. Però en
abrigos y bloques rocosos ubicados al aire libre.
les fases més recents, i segurament també
Pero en las fases más recientes, y seguramente
en moments antics, hi ha a més un art sobre
también en momentos antiguos, existe, además,
grans làmines d’escorça d’arbre (Eucalyptus
un arte sobre grandes láminas de corteza de
tetradonta), talles de fusta i un art corporal.
árbol (Eucalyptus tetradonta), tallas de madera
Aquestes creacions gràfiques s’utilitzen en
y un arte corporal. Estas creaciones gráficas
contextos públics i també en rituals sagrats. En
se utilizan en contextos públicos y también en
aquest context solen ser destruïts quan acaba
rituales sagrados. En este contexto, suelen ser
la cerimònia.
destruidos al finalizar la ceremonia.
Les poblacions Aborígens tenen diverses
Las poblaciones Aborígenes tienen varias
categories d’identitat grupal que regulen els
categorías de identidad grupal que regulan
seus drets i obligacions dins de la societat.
sus derechos y obligaciones dentro de la
La seua filiació social condiciona el repertori
sociedad. Su filiación social condiciona también
de temes que es poden pintar, els colors que
el repertorio de temas que pueden pintar,
poden utilitzar i, fins i tot, les proporcions i
los colores que pueden utilizar e incluso las
les formes de les figures que poden dibuixar.
proporciones y formas de las figuras que pueden
Les tècniques de rebliment de les figures
dibujar. Las técnicas de relleno de las figuras
(semicercles, rombes, línies creuades, etc.)
(semicírculos, rombos, líneas cruzadas, etc.) no
no són només decoratives, sinó que també
son meramente decorativas, sino que también
són distintives del clan, i s’utilitzen, a més, en
son distintivas del clan, y se utilizan, además, en
pintures corporals.
pinturas corporales.
44
[page-n-45]
45
Galeria principal al pujol d’Injalak / Galería principal en la colina de Injalak. Fotografia:
Inés Domingo.
[page-n-46]
On pinten?
Tradicionalment, les poblacions Aborígens pinta·
ven sobre les parets i els sostres d’abrics i roques
a l’aire lliure, que van originar l’art rupestre, o
sobre l’escorça dels arbres de les cabanyes. Les
escorces s’utilitzaven també en les cerimònies i,
en finalitzar, eren destruïdes. També decoraven
objectes d’ús cerimonial i els seus propis cossos.
Casa dels mosquits utilitzada pels Aborígens d’Oenpelli durant l’estació
humida, 1948 / Casa de los mosquitos utilizada por los Aborígenes de Oen
pelli durante la estación húmeda, 1948.
nla.obj-142222547. © National Library of Australia.
¿Dónde pintan?
Tradicionalmente, las poblaciones Aborígenes
pintaban sobre las paredes y los techos de
abrigos y rocas al aire libre, dando lugar al arte
rupestre, o sobre la corteza de árbol de sus ca·
bañas. Las cortezas se utilizaban también en las
ceremonias y, al finalizar, eran destruidas. Tam·
bién decoraban objetos de uso ceremonial y sus
propios cuerpos.
Grup d’Aborígens en el seu campament, 1948 / Grupo de Aborígenes en
su campamento, 1948. nla.obj-148364822. © National Library of Australia.
46
[page-n-47]
Abric amb art rupestre de Wellington Range / Abrigo con arte rupestre en Wellington Range. Fotografia: Inés Domingo, 2016.
47
[page-n-48]
¿Com preparen la pintura?
Per a pintar, utilitzen minerals
naturals que arrepleguen
de la naturalesa o intercan·
vien amb altres grups. Els
pigments es transformen en
pols sobre les lloses o sobre
el mateix terra de l’abric, i
es mesclen amb aglutinants,
com ara greix animal, sang
animal i possiblement huma·
na, o el suc de l’orquídia Den
drobium sp.
¿Cómo preparan la pintura?
Para pintar, utilizan minerales
naturales que recogen de la
naturaleza o intercambian con
otros grupos. Los pigmentos
se transforman en polvo sobre
losas o sobre el propio suelo
del abrigo, y se mezclan con
aglutinantes, como grasa ani·
mal, sangre animal, y posible·
mente humana, o el jugo de
la orquídea Dendrobium sp.
Stephanie Djandjul recollint djalamardi (Dendrobium affine), que s’utilitza d’aglu
tinant i també de pinzell / Stephanie Djandjul recogiendo djalamardi (Dendrobium
affine), que se utiliza de aglutinante y de pincel. Fotografia: Iain Johnston, 2018.
48
[page-n-49]
Jeffrey Lee recolectant colorant d’una mina d’hematite / Jeffrey Lee recolectando colorante de una mina de hematita. Fotografia: Paul S.C. Taçon, 2018.
49
[page-n-50]
Quins colors utilitzen?
¿Qué colores utilizan?
Els colors bàsics inclouen el groc, karlbo; el
Los colores básicos incluyen el amarillo, karlbo;
blanc, delek; el roig, kunrodjbe, i el negre, kunjir
el blanco, delek; el rojo, kunrodjbe, y el negro,
rke, que utilitzen en funció de la categoria social
kunjirrke, que utilizan en función de su categoría
que tenen. A partir del contacte europeu van
social. Con el contacto europeo, introdujeron el
introduir el blau, produït amb un sabó (blavet)
azul, producido con un jabón (azulete) que obte·
que obtenien de les bugaderies de les missions.
nían de las lavanderías de las misiones. También
També creen motius xafant sobre la roca boles o
crean motivos aplastando sobre la roca bolas o
tires de cera d’abella.
tiras de cera de abeja.
50
[page-n-51]
51
[page-n-52]
Kenneth Mangiru y Joey Nganjmirra pintant la silueta de la mà / Kenneth Mangiru y Joey Nganjmirra pintado la silueta de la mano. Fotografia: Alex Ressel.
Amb què pinten?
¿Con qué pintan?
La pintura s’aplica amb els dits, amb pinzells de
La pintura se aplica con los dedos, con pinceles
fibres naturals o de pèl o per impressió. Per a cre·
de fibras naturales o de pelo o por impresión.
ar siluetes de mans, peus i objectes, polvoritzen
Para crear siluetas de manos, pies y objetos, pul·
la pintura amb la boca, en què es mescla amb la
verizan pintura con la boca, donde se mezcla con
saliva de l’artista, que passa a integrar l’obra. El
la saliva del artista, que pasa a integrar la obra. El
procés d’aprenentatge comporta la col·laboració
proceso de aprendizaje entraña la colaboración
de diversos artistes en un mateix motiu.
de varios artistas en un mismo motivo.
52
[page-n-53]
Silueta o negatiu de mà amb la tècnica del bufat / Silueta o negativo de mano con la técnica del soplado. Fotografia: Alex Ressel.
Wilfred Nawirridj pintant amb un pinzell na
tural / Wilfred Nawirridj pintando con un pin
cel natural. Fotografia: Sally K. May.
Per a aprendre a pintar, pare (Bobby Nganjmirra) i fill
(Wesley Nganjmirra en la imatge) col·laboren en l’ela
boració d’una serp (pujol d’Injalak, Gunbalanya) / Para
aprender a pintar padre e hijo colaboran en la elabora
ción de una serpiente. Fotografia: Gunther Deichmann.
53
Bobby Nganjmirra pintant un cocodril en la Galeria
Principal del pujol d’Injalak, 1984 / Bobby Nganj
mirra pintando un cocodrilo en la Galería Principal
de la colina de Injalak, 1984. Fotografia: Gunther
Deichmann.
[page-n-54]
Disenys del clan / Diseños del clan. Red Lily lagoon. Fotografia: Inés Domingo, 2007.
Què ens diuen les pintures?
¿Qué nos dicen las pinturas?
La tradició dicta no només l’estil i els temes re·
La tradición dicta no solo el estilo y los temas
presentats, sinó, fins i tot, per on cal començar a
representados, sino, incluso, por dónde empezar
dibuixar un motiu. També les trames utilitzades
a dibujar un motivo. Además, las tramas utiliza·
per a omplir les figures, rarrk, que inclouen línies
das para rellenar las figuras, rarrk, que incluyen
paral·leles o creuades, semicercles, rombes, etc.
líneas paralelas o cruzadas, semicírculos, rombos,
permeten diferenciar les pintures de diversos
etc., permiten distinguir las pinturas de diversos
clans.
clanes.
54
[page-n-55]
Disenys del clan / Diseños del clan. Injalak. Fotografia: Inés Domingo, 2007.
Jimmy Galareya Namarnyilk mostra la seqüència de gestos per a reproduir una figura / Jimmy Galareya Namarnyilk
muestra la secuencia de gestos para reproducir una figura. Gunbalanya. Fotografia: Inés Domingo, 2009.
55
[page-n-56]
Colorants tradicionals utilitzats en la producció artística
Colorantes tradicionales utilizados en la producción artística
Col·lecció: Sally K. May.
Pigment blau per blanquejar roba. Introduït pels missioners i
utilitzat pels artistes Aborígens per pintar art rupestre i objectes
Pigmento azul para blanquear ropa. Introducido por los misi
oneros y utilizado por los artistas Aborígenes para pintar arte
rupestre y objetos
Col·lecció: Sally K. May.
56
[page-n-57]
Col·lecció de pinzells utilitzats en l’art rupestre / Colección de pinceles utilizados en el arte rupestre
Artista: Gabriel Maralngurra, 2021. Fibres naturals / Fibras naturales. Col·lecció Sally K. May.
KUNRED MARDABAY
INFO
VAL
CAST
57
[page-n-58]
Fotografia: Marcos Soria.
58
[page-n-59]
ETNOARQUEOLOGIA
I ART RUPESTRE
ETNOARQUEOLOGÍA
Y ARTE RUPESTRE
La informació etnogràfica és clau per a enten·
La información etnográfica es clave para com·
dre el significat de l’art Aborigen i la diversitat
prender el significado del arte Aborigen y la
de contextos en què s’utilitza aquesta forma de
variedad de contextos en los que se utiliza esta
comunicació visual. Aquesta informació també
forma de comunicación visual. Esta información
confirma la dificultat d’interpretar l’art d’altres
también confirma la dificultad de interpretar el
cultures sense ajuda dels autors o de registres
arte de otras culturas sin ayuda de sus autores o
escrits.
de registros escritos.
La invasió cultural europea d’Austràlia tingué
La invasión europea de Australia tuvo un fuer·
un impacte fort en les formes de vida tradicio·
te impacto en las formas de vida tradicionales.
nals. Però la declaració de la Terra d’Arnhem
Pero la declaración de la Tierra de Arnhem como
com a reserva Aborigen en 1932 va permetre
reserva Aborigen en 1932 permitió una cierta
una certa continuïtat cultural. Els coneixements
continuidad cultural. Los conocimientos ancestra·
ancestrals encara es transmeten a les noves
les todavía se transmiten a las nuevas generacio·
generacions per mitjà de cerimònies, danses,
nes por medio de ceremonias, danzas, canciones
cançons i relats que tenen la representació gràfi·
y relatos que tienen su representación gráfica en
ca en l’art rupestre i en altres formes d’expressió
el arte rupestre y en otras formas de expresión
artística, com les pintures sobre escorça d’arbre.
artística, como las pinturas sobre corteza de
Aquesta continuïtat cultural converteix aquests
árbol. Esta continuidad cultural convierte estos
territoris en un dels pocs llocs on encara podem
territorios en uno de los pocos lugares donde
59
[page-n-60]
aprendre dels últims artistes rupestres o dels
aún podemos aprender de los últimos artistas
seus descendents sobre els múltiples significats
rupestres o sus descendientes sobre los múltiples
i les funcions de l’art, almenys per a les societats
significados y funciones del arte, al menos para
més recents.
las sociedades más recientes.
L’art rupestre d’aquestes terres il·lustra
El arte rupestre de estas tierras ilustra algunas
algunes de les històries de la creació i de les
de las historias de la creación y de las tierras de
terres d’origen dels avantpassats dels Aborígens,
origen de los antepasados de los Aborígenes,
i evidencia les connexions permanents amb el
y evidencia sus conexiones permanentes con el
territori. Mitjançant l’art, la població aprén sobre
territorio. A través del arte, la población aprende
els esperits, les plantes, els animals i les cerimò·
sobre los espíritus, las plantas, los animales y las
nies que són importants per a ells. L’art rupestre
ceremonias que son importantes para ellos. El
també es va utilitzar per a documentar la vida
arte rupestre también se usó para documentar
quotidiana i il·lustrar algunes situacions diàries i
la vida cotidiana e ilustrar algunas situaciones
de l’entorn natural.
diarias y del entorno natural.
Moltes pintures rupestres tenen nombrosos
Muchas pinturas rupestres tienen múltiples
significats. La interpretació bàsica pot ser
significados. La interpretación básica puede ser
apreciada per aquells que poden reconéixer
apreciada por aquellos que puedan reconocer
els animals, els temes o les activitats que s’hi
los animales, los temas o las actividades
descriuen. Però la pintura mateixa pot tindre
descritas. Pero la misma pintura puede tener
altres significats ocults que només reconeixen
otros significados ocultos que solo reconocen los
els iniciats, i fins i tot altres només comprensibles
iniciados, e incluso otros solo comprensibles para
per a l’artista o per als ancians de més rang, que
el artista o para los ancianos de mayor rango,
són els guardians de la saviesa cultural i de les
que son los guardianes del conocimiento cultural
lleis ancestrals.
y de las leyes ancestrales.
60
[page-n-61]
Els esperits Mimih
Els Mimih són éssers de la creació que van en·
senyar als Aborígens tot el calia per a sobreviu·
re, i també diversos aspectes de les cerimònies.
Es creu que aquests esperits encara viuen entre
les roques, però són difícils de veure. Les seues
imatges són reproduïdes tant en pintures com en
escultures.
Los espíritus Mimih
Los Mimih son seres de la creación que enseña·
ron a los Aborígenes todo lo que necesitaban
para sobrevivir y, también, diversos aspectos de
Tres Mimih, esperits protectors dels éssers humans i
de la fertilitat / Tres Mimih, espíritus protectores de los
seres humanos y de la fertilidad. Autor: Nanguyari-Na·
midiridal. Ca. 1960. Eucaliptus (fusta), pigment. © Col·
lecció Folch. Museu Etnològic de Barcelona. Ajuntament
de Barcelona.
las ceremonias. Se cree que estos espíritus toda·
vía viven entre las rocas, pero son difíciles de ver.
Sus imágenes son reproducidas tanto en pinturas
como en esculturas.
61
[page-n-62]
Esperits Mimih. Talles de fusta que subs
titueixen les tradicionals figures de corda
i escorça utilitzades en contextos funera
ris. La seua presència advertia de l’exis
tència de les restes recents d’un difunt i,
per tant, del perill d’acampar en les proxi
mitats on vagava el seu esperit
Espíritus Mimih. Tallas de madera que
sustituyen a las tradicionales figuras de
cuerda y corteza utilizadas en contex
tos funerarios. Su presencia advertía de
la existencia de los restos recientes de
un difunto y, por tanto, del peligro de
acampar en las proximidades donde me
rodeaba su espíritu
Artista: Haley Bangarr, 2006
Fusta i colorants naturals / Madera y colo·
rantes naturales
Col·leccions Inés Domingo i Juan Salazar.
62
[page-n-63]
Esperit Mimih caçant / Espíritu Mimih cazando
Artista: desconegut / desconocido, 2006. Pintura sobre
paper / Pintura sobre papel. Col·lecció privada.
Esperit Mimih caçant / Espíritu Mimih cazando
Artista: desconegut / desconocido, 2006. Pintura sobre
paper / Pintura sobre papel. Col·lecció privada.
63
[page-n-64]
Vida quotidiana
Vida cotidiana
L’art rupestre també inclou registres senzills de
El arte rupestre también contiene simples re·
caça o d’activitats quotidianes. A més, represen·
gistros de caza o de actividades cotidianas.
ta armes (propulsors, llances i arpons), objectes
Además, representa armas (propulsores, lanzas
(com ara bosses, cistells i ferramentes) i adorns
y arpones), objetos (como bolsas, cestos y her·
corporals que no sempre es conserven en el
ramientas) y adornos corporales que no siempre
registre arqueològic i que il·lustren la riquesa
se conservan en el registro arqueológico y que
material d’aquestes poblacions i els canvis en el
ilustran la riqueza material de estas poblaciones
temps.
y sus cambios en el tiempo.
64
[page-n-65]
Representació de dona amb cistell i pal cavador en el
pujol d’Injalak / Representación de mujer con cesto en
la cabeza y palo cavador en la colina de Injalak.
Fotografia: Inés Domingo, 2007.
Representació de guerrer de Red Lily lagoon / Repre
sentación de guerrero de Red Lily Lagoon.
Fotografia: Inés Domingo, 2007.
65
[page-n-66]
Luma Luma. Gegant ancestral creador de la cerimònia Mardayin. Va viatjar pel territori de la Terra d’Arnhem, va robar dones i les va devorar. Enutjada per les seves
accions, la gent va decidir matar-ho. Va suplicar que ho perdonessin fins que hagués revelat tots els coneixements sobre la cerimònia, els dissenys corporals, els
balls i les cançons sagrades. Després va ser assassinat i tallat en trossos que es van transformar en objectes sagrats / Gigante ancestral creador de la ceremonia
Mardayin. Viajó por el territorio de la Tierra de Arnhem, robó mujeres y las devoró. Enojada por sus acciones, la gente decidió matarlo. Suplicó que lo perdonaran
hasta que hubiera revelado todos los conocimientos sobre la ceremonia, los diseños corporales, los bailes y las canciones sagradas. Después fue asesinado y
cortado en pedazos que se transformaron en objetos sagrados.
Éssers ancestrals, màgia i bruixeria
Seres ancestrales, magia y brujería
Les representacions d’esperits malignes, en for·
Las representaciones de espíritus malignos, en
ma humana o animal, però distorsionats, i altres
forma humana o animal, pero distorsionados,
éssers ancestrals rememoren diversos aspectes
y otros seres ancestrales rememoran diversos
de la creació. L’art inclou també sortilegis amoro·
aspectos de la creación. El arte incluye también
sos i imatges de bruixeria, amb figures humanes
hechizos amorosos e imágenes de brujería, con
amb genitals distorsionats i postures ridícules,
figuras humanas con genitales distorsionados y
que tenen com a finalitat fer mal a un individu.
posturas ridículas, cuya finalidad es causar daño
a un individuo.
66
[page-n-67]
Algaihgo (dona de foc) / Algaihgo (mujer de fuego).
Algaihgo és un dels éssers de la creació. Va plantar les banksias gro·
gues en els boscos i va usar les seves flors fumejants per a transportar
el foc. Caçava la zarigüeya de roca, el seu menjar favorit, amb l’ajuda
dels dingos que viatgen amb ella. La gent li te por perquè mata i
crema a les persones, i eviten el seu Djang (lloc sagrat) i l’altiplà de la
Terra de Arnhem on viu el seu esperit / Algaihgo es uno de los seres
de la creación. Plantó las banksias amarillas en los bosques y usó sus
flores humeantes para transportar el fuego. Cazaba la zarigüeya de
roca, su comida favorita, con la ayuda de los dingos que viajan con
ella. La gente le teme porque mata y quema a las personas, y evitan
su Djang (sitio sagrado) y la meseta de la Tierra de Arnhem donde
vive su espíritu.
67
Namarrokon, home llamp, esperit responsa
ble dels llamps en les tempestes de l’esta
ció humida / Namarrokon, hombre relámpa
go, espíritu responsable de los relámpagos
en las tormentas de la estación húmeda.
Artista: Bob Namundja, 2002. Pintura sobre
escorça d’eucaliptus / Pintura sobre corteza
de eucalipto. Col·lecció Inés Domingo.
[page-n-68]
Cerimònies
Ceremonias
Les cerimònies juguen un paper fonamental en
Las ceremonias juegan un papel fundamental en
la formació adequada de les noves generacions,
la formación adecuada de las nuevas generaci·
l’intercanvi de matèries primeres i ferramentes,
ones, el intercambio de materias primas y her·
per a acomiadar els difunts, acordar matrimonis
ramientas, para despedir a los difuntos, acordar
o commemorar el Djang. La seua representació
matrimonios o conmemorar el Djang. Su repre·
en l’art rupestre, una escena literal o l’animal
sentación en el arte rupestre, una escena literal o
que s’hi associa, trasllada l’espectador a l’àmbit
el animal asociado a ella, traslada al espectador
sagrat i ritual.
al ámbito sagrado y ritual.
68
[page-n-69]
Dansa de la fertilitat Kunapipi / Danza de la fertilidad Kunapipi. Artista: desconegut / desconocido, ca. 1960. Pintura sobre
escorça / Pintura sobre corteza. Museu Etnològic i de Cultures del Món. Ajuntament de Barcelona.
69
[page-n-70]
70
[page-n-71]
ART ABORIGEN
EN EL SEGLE XXI
ARTE ABORIGEN
EN EL SIGLO XXI
L’art i l’artesania que es produeix hui a la Terra
El arte y la artesanía que se produce hoy en
d’Arnhem sobre diversos suports continuen
la Tierra de Arnhem sobre diversos soportes
estretament relacionats amb les tradicions ru·
continúan estrechamente relacionados con
pestres anteriors i amb el Djang, el sistema de
las tradiciones rupestres anteriores y con el
creences culturals d’aquestes poblacions. Hui
Djang, el sistema de creencias culturales de
en dia, artistes i artesans continuen
estas poblaciones. Hoy día, artistas y artesanos
mantenint protocols estrictes que estableixen
siguen manteniendo protocolos estrictos que
el que cada artista pot pintar i un sistema
establecen lo que cada artista puede pintar
tradicional d’aprenentatge que guia l’artista en
y un sistema tradicional de aprendizaje que
formació a través de les narracions
guía al artista en formación a través de las
culturals que ha de saber per a poder
narraciones culturales que debe conocer para
expandir el seu repertori artístic. Fins i tot,
poder expandir su repertorio artístico. Incluso
quan produeixen art per a vendre’l al públic,
cuando producen arte para venderlo al público,
els artistes refermen els seus coneixements
los artistas están reafirmando sus conexiones
ancestrals.
ancestrales.
Actualment, a penes es produeix art rupes·
En la actualidad, apenas se produce arte ru·
tre, però la mateixa tradició mil·lenària conti·
pestre, pero la misma tradición milenaria continua
nua sobre suports antics (escorça d’arbre, talles
sobre soportes antiguos (cortezas de árbol, tallas
de fusta, fibres vegetals, didjeridús, pintures
de madera, fibras vegetales, didyeridús, pinturas
71
[page-n-72]
corporals, etc.) i nous (paper Arches, gravats i
corporales, etc.) y nuevos (papel Arches, grabados
diversos tipus de teixits impresos a mà).
y diversos tipos de tejidos impresos a mano).
Als pigments, aglutinants i pinzells tradicio·
A los pigmentos, aglutinantes y pinceles tradi·
nals se sumen també hui algunes innovacions,
cionales se suman también hoy algunas innova·
com ara pintures acríliques i cola no indígena
ciones, como pinturas acrílicas y cola no indígena
que serveix per a facilitar l’adhesió del pigment a
que sirve para facilitar la adhesión del pigmento a
l’escorça o al paper.
la corteza o al papel.
Molts artistes contemporanis i les seues
Muchos artistas contemporáneos y sus obras
obres s’han presentat en exposicions nacionals o
se han presentado en exposiciones nacionales
internacionals, cosa que ha contribuït a forjar, a
e internacionales, contribuyendo a forjar una
alguns d’ells, una reputació internacional.
reputación internacional a algunos de ellos.
En la actualidad, el arte rupestre es más que
Hui en dia, l’art rupestre és més que una font
d’inspiració per als nous artistes Aborígens. És
una fuente de inspiración para los nuevos artistas
un patrimoni que serveix per a defensar la pro·
Aborígenes. Es un patrimonio que sirve para defen·
tecció a llarg termini dels seus “territoris” contra
der la protección a largo plazo de sus “territorios”
forces polítiques i econòmiques molt poderoses.
contra fuerzas políticas y económicas muy podero·
També és un producte cultural que s’utilitza per
sas. También es un producto cultural que se utiliza
a desenvolupar un turisme sostenible que no
para desarrollar un turismo sostenible, que no solo
només suposa una font d’ingressos sinó també, i
supone una fuente de ingresos sino también, y lo
el que és més important, un mitjà per a revalorar
que es más importante, un medio para revalorizar
la història i les cultures Aborígens.
la historia y las culturas Aborígenes.
72
[page-n-73]
Galeria Anbangbang
La Galeria Anbangbang inclou
algunes de les pintures rupes·
tres més icòniques d’Austràlia.
La van crear dos grans artistes
en la dècada dels seixanta,
Nayombolmi i Djimongurr. Da·
vant les incursions en les seues
terres, l’escena representa un
manifest dels artistes: la nostra
llei continua ací, els nostres
avantpassats continuen ací i el
nostre poble continua ací.
Galería Anbangbang
La Galería Anbangbang incluye
algunas de las pinturas rupes·
tres más icónicas de Australia.
Fue creada por dos grandes
artistas en la década de los se·
senta, Nayombolmi y Djimon·
gurr. Frente a las incursiones en
sus tierras, la escena representa
un manifiesto de los artistas:
nuestra ley sigue aquí, nuestros
antepasados siguen aquí y
nuestro pueblo sigue aquí.
73
[page-n-74]
Sharon Nawirridj sostenint Wirdilwirdil (el bulb vermell de l’herba Haemadorum breviculae que s’utilitza per a tenyir les fulles de pandanus per a fer
cistells) / Sharon Nawirridj sosteniendo Wirdilwirdil (el bulbo rojo de la hierba
Haemadorum breviculae que se utiliza para teñir las hojas de pandanus para
hacer cestas). Fotografia: Paul Faulstich, 2006.
74
[page-n-75]
Christine Nabobbob i Josie Maralngurra teixint cistells de pandanus / Christine Nabobbob y Josie Maralngurra tejiendo cestas de pandanus.
Fotografia: Emily Miller, 2019.
75
[page-n-76]
D’esquerra a dreta. Els artistes Gershom Garlngarr, Graham Badari, Ezariah
Kelly, Gary Djorlom i James Ahsley en Injalak Arts / De izquierda a derecha.
Los artistas Gershom Garlngarr, Graham Badari, Ezariah Kelly, Gary Djorlom y
James Ahsley en Injalak Arts. Fotografia: Sally K. May, 2006.
Raphalia Badari (esquerra) i Sharon Nawirridj (dreta) amb una pintura realit
zada per l’artista Wilfred Nawirridj (Gunbalanya, 2007) / Raphalia Badari (iz
quierda) y Sharon Nawirridj (derecha) con una pintura realizada por el artista
Wilfred Nawirridj (Gunbalanya, 2007). Fotografia: Inés Domingo, 2006.
76
[page-n-77]
L’artista Graham Badari treballant en un dels seus quadres sobre paper Arches /
El artista Graham Badari trabajando en uno de sus cuadros sobre papel Arches
Fotografia: Inés Domingo, 2008.
Els artistes Thompson Nganjmirra i Allan Namaniyuo en el pujol Injalak (Gunba
lanya) / Los artistas Thompson Nganjmirra y Allan Namaniyuo en la colina Inja
lak (Gunbalanya). Fotografia: Sally K. May, 2018.
77
[page-n-78]
Namarnkol (Barramundi) i mandem (nenúfars)
Namarnkol (Barramundi) y mandem (nenúfares)
Artista: Gabriel Maralngurra, 2006. Colorants naturals so·
bre paper Arches / Colorantes naturales sobre papel Arc·
hes. Col·lecció Inés Domingo.
Tela serigrafiada a mà amb temes tradicio
nals (animals) / Tela serigrafiada a mano con
temas tradicionales (animales)
Artista: Lawrence Nganjmirra. Lli / Lino
Col·lecció Sally K. May
Yawk yawk, esperit aquàtic femení amb tors de dona i cua de peix. L’artista sig
na l’obra dibuixant la silueta de la seua mà mitjançant la tècnica del bufat / Yawk
yawk, espíritu acuático femenino con torso de mujer y cola de pez. El artista
firma la obra dibujando la silueta de su mano mediante la técnica del soplado
Artista: Isaiah Nagurrgurrba, 2006. Colorants naturals sobre paper Arches / Colo·
rantes naturales sobre papel Arches. Col·lecció Inés Domingo.
78
[page-n-79]
Didjeridú. Instrument de vent. El seu so i ressonància depenen de la longitud, la forma i el grossor de la paret
Didjeridú. Instrumento de viento. Su sonido y resonancia dependen de la longitud, la forma y el grosor de la pared.
Artista: Micky Hall, 2006. Fusta tallada / Madera tallada. Col·lecció Inés Domingo
Cistella / Cesta
Autor: Cristine Nabobbob, 2013
Fulles de Pandanus espiralis enrotllades i cosides. Nova tècnica
introduïda al darrer segle / Hojas de Pandanus espiralis enrolla·
das y cosidas. Nueva técnica introducida en el último siglo.
Col·lecció Sally K. May
Closca de tortuga pintada / Caparazón de tortuga pintado
Artista: Chantel Nabulwad, 2007
Pigments naturals / Pigmentos naturales
Col·lecció Inés Domingo
Cistella / Cesta
Autor: Josie Maralngurra, 2018
Fulles de Pandanus espiralis enrotllades i cosides /
Hojas de Pandanus espiralis enrolladas y cosidas
Col·lecció Sally K. May
79
[page-n-80]
VISTES EXPOSICIÓ VISTAS
EXHIBITION EXPOSICIÓN
TOUR
80
[page-n-81]
05.??
05.??
CM. 07
AV. 04 FINAL
02.15
02.11
02.16
02.13
02.12
02.09
02.10
AV. 02 PAISAJE DRON
02.07
02.08
PR. 01
PR. 02
CM. 04 CM. 05 CM. 06
PR. 03
04
02
02.18
04.07
SP. 03
SP. 04
.??
04
SP. 02
05.13
05.14
.14
Historias
y leyendas
ce
re
Ku mon
na
pip ia
i
GR. 05 ESTACIONES
ceremonia Ubar
V. 04
.22
RT. 03 ANBANGBANG
05.15
RT. 02 PAISAJE
PR. 05
GRP. 05
GR. 07
GUERRERO/A
PR. 04
04.21
GRP. 04
GR. 06 TÉCNICAS
GRP. 03
GR. 04 MAPA
V. 01
05.06
V. 02
AV. 03 TÉCNICA
PINTURA RUPESTRE
GRP. 01
GR. 04 MAPA CONCEPTUAL
GR. 03 FOTOGRAFÍA
05.07
Mimi
GRP. 02
V. 02
GR. 02 TEXTO INTRODUCTORIO
GR.01 TÍTULO
AV. 01 ESTILOS
RT. 01 YINGARNA
SP. 01
Proyecto de museografía
Arte rupestre de la Australia Aborigen
Museu de Prehistòria de València
ESCALA
Museografía:
FECHA
Francisco Chiner Vives
Miguel Ángel Navarrete Santana
DISTRIBUCIÓN GENERAL
miguelangelnavarretesantana@gmail.com
Projecte de museografia Arte rupestre de la terra d’Arnhem / Proyecto de museografía Arte rupestre de la tierra de Arnhem.
Francisco Chiner Vives, Miguel Ángel Navarrete Santana.
81
1/100
04/06/2022
01
[page-n-82]
82
[page-n-83]
83
[page-n-84]
84
[page-n-85]
85
[page-n-86]
[page-n-87]
[page-n-88]
[page-n-89]
[page-n-90]
[page-n-91]
[page-n-92]
[page-n-93]
[page-n-94]
[page-n-95]
[page-n-96]
[page-n-97]
[page-n-98]
[page-n-99]
[page-n-100]
[page-n-101]
[page-n-102]
[page-n-103]
[page-n-104]
[page-n-105]
ROCK ART
LAND
IN ARNHEM
AUSTRALIA
[page-n-106]
[page-n-107]
Western Arnhem Land
ation time with images of daily
dances and rock art, to pre·
preserves one of the longest
life. These images, as well as
serve their powers and ensure
rock art traditions in human
the beliefs and socio-cultur·
the survival of all living beings.
history. This exhibition
al practices related to them
discovers the richness
(ceremonies, dances, stories
understanding of Djang,
and complexity, and the
and songs) come together
which they gradually acquire
connections with Aboriginal
as Djang, a local word which
throughout life, human survival
traditions, landscape, society
vaguely translates in English
is guaranteed.
and culture.
as Dreaming. Djang refers to
This beautiful art
Only through the full
the beliefs, values and knowl·
constitutes an extraordinary
edge systems which structures
visual archive of the
the social life of these groups,
evolution, the history and the
linking past and present. In
environmental changes these
the past, the creation beings
populations experienced.
‘Nayuhyunggi’ travelled over
Aboriginal people understand
the territory modelling the
the art as a gateway to culture,
landscape and creating life as
used for thousands of years
they passed through. They also
Australia is one the major
to pass on their traditions and
created people, languages,
achievements of humankind,
beliefs from generation to
laws, and socio-cultural and
as it required navigation in
generation. In public contexts
religious practices. When they
open water. Whether the
it is a visual medium for
finished, they put themselves
peopling of Australia was
training new generations or
into the landscape under the
intentional or by accident
illustrate stories to children.
form of rocks, rivers, trees or
(maybe blown by monsoon
In sacred contexts, such as
rock paintings. Today, these
winds), as well as the routes
initiation ceremonies, it is
places are sacred as the an·
used in the colonization are
used for a more formal tuition
cestral spirits and their powers
still under discussion. Current
exclusive to initiates.
remain in them. Aboriginal
genetic analysis suggests that
people look after these places
all people descended from a
through ceremonies, songs,
single migration, which was
The painted rock shelters
combine images of the cre·
107
HUMAN COLONIZATION
OF AUSTRALIA AND
THE BIRTH OF ROCK ART
The human occupation of
[page-n-108]
large enough to eventually
ago. The evolution over time
Traditional lifestyles and tools
colonize a new country, bigger
illustrates subsequent cultural
Arnhem Land was inhabited
than Europe. This occupation
and environmental changes. In
for 50,000 years by various
took place between 65,000
the last 400 years, traditional
Aboriginal populations orga·
and 50,000 years ago.
styles appear together with
nized in flexible bands. Given
contact imagery recording
the seasonality of resources,
north, humans dispersed
encounters with foreign
they practiced a certain mobili·
throughout the continent
populations (Indonesian
ty and, as a consequence, they
adapting to a matrix of
navigators, European
had a largely portable material
biogeographic environments
explorers, British settlers and
culture, mainly made of per·
through different foraging
missionaries). Today the rock
ishable materials. Their trans·
and social strategies. Up
shelters are like an illustrated
formation of the environment
until the 20th century, they
encyclopaedia of Aboriginal
included the selective burning
survived as nomadic or
history and mythology.
of the bush.
gathering societies. As a
Colonisation routes
Cultural homogeneity?
result, Australia became a
Archaeology and Aboriginal
When we talk about Australian
continent of diversity, with
oral history suggest that Aus·
Aboriginal people, we tend
different population densities,
tralia was colonized from the
to imagine a homogeneous
traditions, languages,
north, though the date and
cultural group. But there are
sociocultural practices and
routes of colonisation are de·
hundreds of them, with differ·
material culture. An estimate
bated. For some Aboriginal
ent cultures, laws, traditions,
of 250 different languages
people, Yingarna, the creation
languages and even rock art.
were spoken in 1788. The
mother, arrived by sea. Once
They can be as diverse from
regional diversity of styles and
ashore, she planted yams
each other as the Spaniards
techniques seen in rock art is
and other foods, created
are from Italians, Germans or
also indicative of important
waterholes and her baskets
Danes.
symbolic differences.
contained each clan and lan·
Upon arrival through the
semi-nomadic hunter-fisher-
Rock art of Arnhem Land
guage.
started at least 28,000 years
108
[page-n-109]
DJANG LANDSCAPES
movement of birds, etc. They
climatic changes and specific
also relate the heroic actions
environmental events, such
Arnhem Land and Kakadu
of the creation beings and
as plant flowering or fruiting
National park are a monsoonal
paint them in the places they
or the changing behavior of
region, with a seasonal
inhabit, whether in their human
animals.
rainfall defining a wet and a
or animal form. Songs, dances,
dry season. Its escarpments,
oral histories and ceremonies
Kudjewk
sandstone plateau, floodplains
commemorate their acts and
The monsoon time with heavy
and lowland wetland
tell the influences or dangers
rains bring kudjarr (flooding
environments are one of the
they exert. They also highlight
and flowing water) and kun
most important refuge areas
which places and periods
mayorrk (strong winds). It’s a
for the flora and fauna of the
are the best for hunting,
time of abundant fruits with
region and a source for human
the correct rules governing
the Yukkuyyukku (firefly lights)
survival.
marriages, etc.
flashing at night to signal the
The landscapes are also
The presence of multiple
bush fruits are ready to
unique open-air museums with
layers of paintings in the
the masterpieces of many gen·
same rock shelter expose the
erations of artists, evoking the
importance of the place and its
Bangkerreng
creation time, Djang, Aborigi·
sacred values, rather than the
Nakurl (knock ’em down
nal culture and their ancestral
paintings themselves, which
storms) coming from koyek
traditions.
are sometimes replaced as
(the east) flattens Manbed
they fade.
je yirridjdja (the early spear
Aboriginal people have
special connections to
collect.
grass). Manbedje duwa (the
the land. Their traditional
The seasons
later spear grass) is still green
knowledge links the land
Aboriginal people in this re·
and growing until barra (the
with all that lives on it, and
gion recognize up to six sea·
later rains). It is the time for
tells of the passing of the
sons in the annual cycle, which
collecting magpie goose eggs,
seasons marked by climatic
condition their life and mobili·
Manimunak wirlarrk and a
changes, plant flowering, the
ty. The start and end dates are
good time for fishing.
hibernation of reptiles, the
variable and are defined by
109
[page-n-110]
Yekke
duk (Syzgium suborbiculare).
Djang or the totem of a clan,
The rains have finished. The
It’s a very good time for hunt·
and no one in that clan can
cooler temperature and the
ing waterbirds like Manimunak
hunt or eat them. In certain
wind blowing from north east
(magpie goose), Ngalmangiyi
ceremonies the Aboriginal
to west signals the start of the
(northern long-necked turtle)
people become this animal
dry time. Lots of djalangkarr
with kawurluwurlhme kunak
and represent it graphically.
idjdjalangkarridj (dragonflies)
(floodplain burning) to clear
and Manbarndarr (Calytrix
the kundalk (grass) as well as
exstipulata) and Mandjedj (Co·
hunt Kedjebe (Arafura file·
chlospermum fraseri) flowering
snake) around the edge of
PRODUCING ROCK ART
are a sign of Yekke.
billabongs.
To Australian Aboriginal
people creating art is more
Wurrkeng
Kunumeleng
than a collection of techniques,
Kunbonjdjek- the cool weather
The time of kangolmarnburren,
raw materials and tools. It is an
time, when dry winds blow
when the humidity builds, kun
act of connecting to culture.
from the east, koyek kunmay
ngol (clouds) and kunmayorrk
The subject matters depicted,
orrk. Many plants are flower·
(wind) gather together from
the places where they paint
ing, like Mandjalen (Eucalyptus
all directions. Animals hear
and even the materials used
miniata), Manbordokorr (Eu·
kangurdulme (thunder) and
allow the artist to connect with
calyptus tetrodonta) and Man
know it’s time for a change.
their homeland, their ancestors
dadjek (Grevillea pteridifolia)
Namarrkon kamayhmayhke
and Djang.
and the native bees are busy
(lightning flashes) tell us that
so it’s a good time to collect
the Ngalmangiyi and Kedjebe
the most prized and traded,
Mankung, sugar bag.
are moving closer to the bank
have a special symbolic
and are easier to collect.
meaning and an associated
Kurrung
The best quality pigments,
Djang history regulating
Flora and fauna
collection rights or the right
is fragrant from many plants
Flora and fauna are funda·
time to collect them.
flowering, like Manboyberre
mental to Aboriginal food and
(Syzgium forte) and Mandjar
mythology. Some animals are
The hot, dry time when the air
110
The artistic manifestations
of Djang are made on various
[page-n-111]
media. The most famous is
boulders, creating rock art, or
washing powder (azulete) that
rock art. But there is also art
on the tree bark of their huts.
they obtained from the mission
on large sheets of stringy
The barks were sometimes
laundries. They also create
bark (Eucalyptus tetradonta),
used in ceremonies and could
motifs by using balls or strips
wood carvings and body art.
be destroyed at the end. They
of beeswax on the rock.
All of them are used in public
also decorated ceremonial
contexts and in sacred rituals.
objects and their own bodies.
In some cases they are usually
What do they paint with?
The paint is applied with the
How do they prepare the
fingers, with brushes made
paint?
of natural fibers or hair, or by
several categories of group
To paint they use natural min·
printing. To create hand, foot
identity regulating their rights
erals collected from nature,
and object stencils, they spray
and obligations within society.
sometimes exchanged with
paint from the mouth, where
Their social affiliation also
other groups. The pigments
it mixes with the artist’s saliva,
dictates the repertoire of
are transformed into powder
which becomes part of the
subject matter they can paint,
on slabs or on the floor of
work. The learning process
the colours they can use and
the rock shelter itself, and are
can involve the collaboration
even the proportions and
mixed with binders, such as
of several artists on the same
shapes of the figures they can
animal fat, animal and possibly
motif.
draw. The infill techniques
human blood or the juice of
(semicircles, diamonds,
the orchid Dendrobium sp.
destroyed after the ceremony.
Aboriginal people have
crossed hatching, etc.) are not
How do they paint?
Tradition dictates not only
What colors do they use?
the style and subject matter
distinctive of the clan, and are
The basic colors include yel·
depicted, but even where to
also used in body painting.
low, karlbo; white, delek; red,
start drawing a motif. Also the
merely decorative, but are also
kunrodjbe and black, kunjirrke,
patterns used to fill the figures,
Where do they paint?
which they use according to
rarrk, which include parallel
Traditionally, Aboriginal people
their social categories. With
or crossed lines, semicircles,
painted on the walls and ceil·
European contact they intro·
diamonds, etc., distinguish the
ings of open-air shelters and
duced blue, produced with a
paintings of various clans.
111
[page-n-112]
ETHNOARCHAEOLOGY
AND ROCK ART
connections to the land.
pects of ceremonies. It is be·
Through this art people
lieved that these spirits still live
learn about the spirits, the
among the rocks, but they are
Ethnographic information
plants, the animals, and the
difficult to see. Their images
is key to understanding
ceremonies that are important
are reproduced both in paint·
the multiple meanings and
to them. It also documents
ings and sculptures.
functions of recent Aboriginal
daily life and illustrates aspects
art and the variety of contexts
of day to day occurrences and
Ancestral beings, magic and
in which this form of visual
the natural world.
sorcery
Many rock paintings have
Representations of evil spirits,
evidence of the complexities
multiple layers of meaning. The
in human or animal form, but
of interpreting the art of other
basic interpretation might be
distorted, and other Ancestral
cultures without their authors
appreciated by people who
Beings recall various aspects of
or written records.
can recognise the animals, the
creation. The art also includes
communication is used. It also
themes or activities depicted.
love and sorcery images, with
Australia had a great impact
But the same painting can have
human figures with distorted
on traditional ways of life. But
a hidden meaning that only
genitalia and contorted pos·
the declaration of Arnhem
the initiated can appreciate,
tures, whose purpose it is to
Land as Aboriginal reserve in
and even further levels only
cause harm to an individual.
the 1932 allowed for a certain
comprehensible to the artist
cultural continuity. Ancestral
or the senior elders that are
Everyday life
knowledge is still passed down
considered the guardians of
Rock art also includes simple
to new generations through
the cultural knowledge and the
records of hunting or everyday
ceremonies, dances, songs
ancestral law.
activities. In addition, it de·
The European invasion of
picts weapons (spear thrower,
and stories that are graphically
represented in rock art and
Mimih spirits
spears and harpoons), objects
other media.
The Mimih are creation beings
(such as bags, baskets and
who taught Aboriginal people
tools) and body ornaments
illustrating creation stories and
everything they needed to
that are not always preserved
evidence of their enduring
survive and also various as·
in the archaeological record
Today the art continues
112
[page-n-113]
and that illustrate the material
artist may paint and a tradi·
internationally. Some artists
wealth of these populations
tional apprenticeship system
have forged an international
and their changes over time.
guiding junior artists through
reputation.
the cultural stories they must
Today rock art is more
Ceremonies
know in order to expand their
than a source of inspiration
Ceremonies play a funda·
artistic repertoire. Even when
to new Aboriginal artists. It is
mental role in the proper
producing art for public sale,
an heritage used in the fight
training of new generations,
artists are reaffirming their
for the long term protection
the exchange of raw materials
ancestral connections.
of ‘Country’ against powerful
and tools, farewell to the de·
While roday, rock art is only
political and economic forces.
ceased, arranging marriages
rarely produced, the same mil·
It is also a cultural product
or commemorating the Djang.
lenary tradition lives on in oth·
used to develop sustainable
Their representation in rock
er forms (bark, wood carvings,
tourism as a source of
art, whether a literal scene or
fibre art, didjeridoos, body
income, and as a way to value
the animal associated with it,
paintings, etc.) and new media
Aboriginal history and culture.
bring the viewer into the sa·
(Arches paper, engravings and
cred and ritual realm.
various types of hand-printed
Anbangbang Gallery
fabrics).
The Anbang·
ABORIGINAL ART
IN THE 21ST CENTURY
In addition to the tradi·
bang Gallery includes some
tional pigments, binders and
of the most iconic rock art
brushes, today there are also
imagery from Australia. It was
some innovations, such as
created by two master artists
Today arts and crafts are
acrylic paints and non-indige·
in the 1960s – Nayombolmi
directly tied to previous rock
nous glue used to facilitate the
and Djimongurr. In the face of
art traditions and Djang,
adhesion of the pigment to the
incursions into their lands, the
the cultural belief system of
bark or paper.
scene represents a statement
Aboriginal people.
Many contemporary
by the artists — our law is still
Artists and artisans of these
artists and their works have
here, our ancestors are still
lands still maintain strict pro·
been featured in collections
here, and our people are still
tocols establishing what each
both around Australia and
here.
113
[page-n-114]
FIGURE INDEX
2. Spear-thrower. Artist: unknown, 2020. Carved
Wood and natural pigments. Collection Sally
K. May.
3. Spear-thrower, weapon used to increase
the firing distance of the spears. Artist: Jules
Pg. 6.
Rock art on Injalak hill (Gunbalanya). Photograph:
Gulamuwu, 2007. Carved wood, resine and
Inés Domingo.
natural pigments. Collection Inés Domingo.
Pg. 20. Yingarna, creation mother on Injalak hill.
4. Boomerang. Hunting and fighting weapon.
Photograph: Inés Domingo.
Artist: unknown. Acacia wood and natural
Pg. 22. Man making bush string, Oenpelli, ca. 1927. ©
pigments. Museu Etnològic i de Cultures del
Northern Territory Archives Service NTRS 694 P1
Món. Ajuntament de Barcelona.
5. 6. Clubs. Artists: unknown, s. XIX. Wood and
Box 4 Item 89.
Fishing in the Oenpelli billabong, ca. 1920. Item
resin. Museu Etnològic i de Cultures del Món.
889, © Historical Oenpelli Slides, CMS, complied
Ajuntament de Barcelona.
7. Axe. Artist: unknown, 2020. Wood, stone and
by K. Hart, A. Wilson and W. Kennedy, 1996.
Men with body paintings, ca. 1920. © Northern
plant fibres. Collection Sally K. May.
Territory Archives Service NTRS 694 P1 Box 4b
8. Spear-thrower. Artist: unknown. Carved
wood, resin and natural pigments. Museu
Item 301.
Pg. 23. Elders seated near their bark shelter, ca. 1920. ©
Etnològic i de Cultures del Món. Ajuntament
de Barcelona.
Northern Territory Archives Service NTRS 694 P1
9. Basket. Artist: unknown. Plant fibres and
Box 4b.
pigments. Museu Etnològic i de Cultures del
Gurrwek (left) with baby Albert Balmana, and
Món. Ajuntament de Barcelona.
unidentified woman and baby (right), ca. 1927. ©
10. Basket. Artist: unknown. Bark and stitched.
Northern Territory Archives Service NTRS 694 P1
Museu Etnològic i de Cultures del Món.
Box 4b Item 274.
Ajuntament de Barcelona.
Girls in the Oenpelli billabong, ca. 1920. Item
11. Bag used to collect food and also in ceremo
419, © Historical Oenpelli Slides, CMS, complied
by K. Hart, A. Wilson and W. Kennedy, 1996.
nies. Artist: unknown. Plant fibres. Museu
Man decorating dilly bag, 1948. Nla.obj-
Etnològic i de Cultures del Món. Ajuntament
de Barcelona.
142224944. © National Library of Australia.
Pg. 24. 1. Boomerang number 7. Artist: unknown, 1960.
12. Ceremonial basket. Artist: unknown. Plant
Wood. Folch collection. Museu Etnològic i de
fibres. Museu Etnològic i de Cultures del
Cultures del Món. Ajuntament de Barcelona.
Món. Ajuntament de Barcelona.
114
[page-n-115]
13. String bag used to carry food and goods.
Pg. 38. Bark painting (Emu with three eggs or hatching
Artist: unknown. Knotted plant fibres. Museu
the egg). Acquired from Mr. Holmes in Darwin
Etnològic i de Cultures del Món. Ajuntament
(Austria), on 1964. 1960-1964. Bark painting. ©
de Barcelona.
Folch collection. Museu Etnològic de Barcelona.
Pg. 26. Clapsticks strike by men to the didjeridoo beat.
Ajuntament de Barcelona. Photograph: Jordi
Artist: Gleesonn, 2018. Wood. Collection Sally K.
Puig.
May.
Ancestral kangaroo. Author: Yirawala. Ca. 1960.
Clapsticks strike by men to the didjeridoo beat.
Eucalyptus (bark), pigment. © Folch collection.
Artist: Eric Djorlorn, 2007. Iron Wood and natural
Museu Etnològic de Barcelona. Ajuntament de
Barcelona. Photograph: Jordi Puig.
pigments. Collection Inés Domingo.
Pg. 39. Bark painting (duck). 20th century. Bark
Necklace. Artist: Lucille, 2018. Shark vertebrae
and seeds painted with natural pigments.
(plant material), pigment. © Folch collection.
Collection Sally K. May.
Museu Etnològic de Barcelona. Ajuntament de
Pg. 27. Necklaces. Artist: unknown, 2007. Seeds painted
Barcelona. Photograph: Jordi Puig.
Bark painting (Opossum). 20th century. Bark
with natural pigments. Collection Inés Domingo.
Pg. 28. Map showing the various linguistic, social and
(plant material), pigment. © Folch collection.
national groups of Aboriginal Australia. Based
Museu Etnològic de Barcelona. Ajuntament de
Barcelona. Photograph: Jordi Puig.
on the map by David R. Horton, 1994. Illustration:
Pg. 40. Bark painting (Wurrpan, sacred emu used
Vanesa Mora Casanova (Tacadetinta).
in Maraian cerimonies). 20th century. Bark
Pg. 36. Ancestral goanna. Western Arnhem Land, c.
1960. Eucalyptus, pigment. © Folch Collection.
(plant material), pigment. © Folch collection.
Museu Etnològic de Barcelona. Ajuntament de
Museu Etnològic de Barcelona. Ajuntament de
Barcelona. Photograph: Jordi Puig.
Barcelona. Photograph: Jordi Puig.
Ancestral Jabiru. Author: Jimmy Midjaw Midjaw,
Pg. 37. Painting of two fishes used in the fish dances
of the Mardayin festival. Author: Yirawala
Ca. 1960. Eucalyptus (bark), pigment. © Folch
Mengual, Mercedes. Donation. 1972. Ca. 1960.
collection. Museu Etnològic de Barcelona.
Ajuntament de Barcelona. Photograph: Jordi Puig.
Eucalyptus (bark), pigment. © Folch collection.
Pg. 41. Narlong, turtle. Ca. 1960. Eucalyptus (bark),
Museu Etnològic de Barcelona. Ajuntament de
Barcelona. Photograph: Jordi Puig.
pigment. © Folch collection. Museu Etnològic de
Bark painting (snake). 20th century. Bark
Barcelona. Ajuntament de Barcelona. Photograph:
(plant material), pigment. © Folch collection.
Jordi Puig.
Museu Etnològic de Barcelona. Ajuntament de
Bark painting (crocodile). Author: Yirawala.
Barcelona. Photograph: Jordi Puig.
20th century. Bark (plant material), pigment. ©
115
[page-n-116]
Folch collection. Museu Etnològic de Barcelona.
Jimmy Galareya Namarnyilk showing the
Ajuntament de Barcelona. Photograph: Jordi
sequence of gestures to reproduce a figure.
Puig.
Pg. 45. Main gallery on Injalak Hill. Photograph: Inés
Gunbalanya. Photograph: Inés Domingo, 2009.
Pg. 56. Piece of red ochre from a quarry in Djok country,
Kakadu. Collection Sally K. May.
Domingo.
Pg. 46. Mosquito house used by Aboriginal people at
Laundry blue (whitener). Introduced by
Oenpelli during the wet season, 1948. nla.obj-
missionaries and used by Aboriginal artists in
rock art and objects. Collection Sally K. May.
142222547. © National Library of Australia.
Aboriginal people at their camp, 1948. nla.obj-
Pg. 57. Collection of brushes used in rock art. Artist:
148364822. © National Library of Australia.
Gabriel Maralngurra, 2021. Natural fibres.
Pg. 47. Rock shelter with rock art in the Wellington
Range. Photograph: Inés Domingo, 2016.
Collection Sally K. May.
Pg. 61. Three Mimih, spirits who protect humans and
Pg. 48. Stephanie Djandjul collecting djalamardi
fertility. Author: Nanguyari-Namidiridal. Ca. 1960.
(Dendrobium affine), used as binder and brush.
Eucalyptus (bark), pigment. © Folch Collection.
Photograph: Iain Johnston, 2018.
Museu Etnològic de Barcelona. Ajuntament de
Pg. 49. Jeffrey Lee collecting pigment from a haematite
mine. Photograph: Paul S.C. Taçon, 2018.
Barcelona.
Pg. 62. Mimih Spirit. Wooden carvings that replaced the
Pg. 52. Kenneth Mangiru and Joey Nganjmirra painting a
traditional rope and bark figures used in funerary
hand stencil. Photograph: Alex Ressel.
contexts. They warned of the existence of a
Pg. 53. Silhouette or hand stencil using the blowing
deceased person’s recent remains and, therefore,
technique. Photograph: Alex Ressel.
of the danger of camping nearby where the spirit
Wilfred Nawirridj painting with a natural brush.
lurked. Artist: Haley Bangarr, 2006. Iron Wood
Photograph: Sally K. May.
and natural pigments. Collections Inés Domingo
To learn painting, father and son work together
to make a snake. Photograph: Gunther
and J. Salazar.
Pg. 63. Mimih spirit hunting. Artist: unknown, 2006.
Deichmann.
Painting on paper. Private collection.
Bobby Nganjmirra painting a crocodile in the
Mimih spirit hunting. Artist: unknown, 2006.
Main Gallery on Injalak Hill, 1984. Photograph:
Gunther Deichmann.
Painting on paper. Private collection.
Pg. 65. Woman carrying a basket on her head and
Pg. 54. Clan designs. Red Lily lagoon. Photograph: Inés
a digging stick depicted on Injalak Hill.
Domingo, 2007.
Photograph: Inés Domingo, 2007.
Pg. 55. Clan designs. Injalak. Photograph: Inés Domingo,
Representation of a warrior from Red Lily
2007.
Lagoon. Photograph: Inés Domingo, 2007.
116
[page-n-117]
Raphalia Badari (left) and Sharon Nawirridj
Pg. 66. Ancient giant creator of the Mardayin ceremony.
He travelled through Arnhem Land, stole women
(right) with a painting by artist Wilfred Nawirridj
and devoured them. Angered by his actions,
(Gunbalanya, 2007). Photograph: Inés Domingo,
people decided to kill him. He begged to be
spared until he had revealed all the knowledge
2006.
Pg. 77. Artist Graham Badari working on one of his
about the ceremony, the body designs, the
paintings on Arches paper. Photograph: Inés
dances and the sacred songs. He was then killed
Domingo, 2008.
and cut into pieces that became sacred objects.
Artists Thompson Nganjmirra and Allan
Pg. 67. Algaihgo (Fire woman). Algaihgo is one of the
Namaniyuo at Injalak hill (Gunbalanya).
creation beings. She planted the yellow banksias in
Photograph: Sally K. May, 2018.
the woodlands and used their smouldering flowers
Pg. 78. Pg. 78. Namarnkol (Barramundi) and mandem
to carry fire. She hunted rock possum, her favourite
(water lilies). Artist: Gabriel Maralngurra, 2006.
food, with the help of the dingoes which travelled
Natural pigments on Arches paper. Collection
with her. People are afraid of her because she kills
Inés Domingo.
and burns people, and avoid her Djang (sacred site)
Yawk yawk, female water spirit with woman’s
and the Arnhem Land Plateau where her spirit lives.
torso and a fish’s tail. The artist signs the work
Namarrokon, the lighting man, spirit responsible
by drawing his hand stencil using the blowing
for the thunder during the wet season storms. Bark
technique. Artist: Isaiah Nagurrgurrba, 2006.
painting. Artist: Bob Namundja, 2002. Painting on
Natural pigments on Arches paper. Collection
eucalyptus bark. Collection Inés Domingo.
Pg. 69. Kunapipi, Fertility dance. Artist: unknown,
Inés Domingo.
Pg. 79. Didjeridu. Wind instrument. Its sound and
ca. 1960. Bark painting. Museu Etnològic i de
resonance depend on the length, shape and
Cultures del Món. Ajuntament de Barcelona.
thickness of the wall. Artist: Micky Hall, 2006.
Pg. 74. Sharon Nawirridj holding Wirdilwirdil (the red
Carved wood. Collection Inés Domingo
bulb of Haemadorum breviculae grass used
Painted Turtle Shell. Artist: Chantel Nabulwad, 2007.
to dye pandanus leaves to make baskets).
Natural earth pigments. Collection Inés Domingo.
Photograph: Paul Faulstich, 2006.
Basket. Author: Josie Maralngurra, 2018.
Pg. 75. Christine Nabobbob and Josie Maralngurra
Pg. 76.
Pandanus spiralis leaves coiled and stitched.
weaving pandanus baskets. Photograph: Emily
Collection Sally K. May.
Miller, 2019.
Basket. Author: Cristine Nabobbob, 2013.
Left to right. Artists Gershom Garlngarr, Graham
Pandanus spiralis leaves coiled and stitched.
Badari, Ezariah Kelly, Gary Djorlom and James Ahsley
New technique introduced in the last century.
at Injalak Arts. Photograph: Sally K. May, 2006.
Collection Sally K. May.
117
[page-n-118]
[page-n-119]
Reconeixem a les Poblacions Aborígens de Gunbalanya,
Wellington Range, el Parc Nacional de Kakadú i la Muntanya
Borradaile com els Custodis Tradicionals de les Terres i la
seua contínua connexió amb el territori, l’art i la cultura que es
mostren en aquesta exposició.
Reconocemos a las Poblaciones Aborígenes de Gunbalanya,
Wellington Range, el Parque Nacional de Kakadú y el Monte
Borradaile como los Custodios Tradicionales de las Tierras y su
continua conexión con el territorio, el arte y la cultura que se
muestran en esta exposición.
We Acknowledge Aboriginal people from Gunbalanya,
Wellington Range, Kakadu National Park and Mt. Borradaile as
the Traditional Custodians of the Lands and their continuous
connection to country, art and culture displayed in this
exhibition.
[page-n-120]
[page-n-121]
[page-n-2]
[page-n-3]
07/2022-01/2023
MUSEU DE PREHISTÒRIA DE VALÈNCIA
[page-n-4]
ART RUPESTRE
A LA TERRA
D’ARNHEM
AUSTRÀLIA
07/2022-01/2023
DIPUTACIÓ DE VALÈNCIA
President
Antoni Francesc Gaspar Ramos
Diputat de Cultura
Xavier Rius i Torres
Estructures escenogràfiques art rupestre
Disseny: Miguel Ángel Navarrete Santana i
Francesc Chiner Vives
Producció i muntatge: Vicent Vendrell Ca·
talá – Artesanos Hnos. Ferrer
Gràfica: Vanesa Mora Casanova (Tacadetinta)
Audiovisuals
Guions: Inés Domingo Sanz i Sally K. May
Imatges dron: Andrea Jalandoni i Joakim
Goldhahn
Filmació: Kunred Mardabay: Alex Ressel i
Timothy Nabegeyo
Filmació Els darrers testimonis de l’art ru
pestre a la Terra d’Arnhem: Ashil Ranpara
Post producció: Microfilm 2.0
Restauració materials
ProArtis. Conservació i restauració
MUSEU DE PREHISTÒRIA DE VALÈNCIA
Directora
María Jesús de Pedro Michó
Registre i muntatge d’obra
Ramón Canal Roca, Gloria Manenti, Espais
d’Art – Vicent Carda
Cap Unitat de Difusió,
Didàctica i Exposicions
Santiago Grau Gadea
Programa didàctic
Laura Fortea Cervera, Eva Ripollés Adelan·
tado
EXPOSICIÓ
Coordinació programa activitats comple
mentàries
Begonya Soler Mayor
Comissàries
Inés Domingo Sanz
(ICREA/Universitat de Barcelona/SERP)
Sally K. May
(The University of Adelaida, Australia)
Tallers didàctics caps de setmana
Tomás Hurtado Mullor, Francisca Molina Gó·
mez, Laura Hortelano Piqueras, Vía Heraclia
Coordinació tècnica
Santiago Grau Gadea, Eva Ferraz García
Difusió i xarxes socials
Begonya Soler Mayor, Lucrecia Centelles
Fullana, Vanessa Extrems
Projecte museogràfic
Miguel Ángel Navarrete Santana, Francesc
Chiner Vives
Gestió administrativa
Cristina Richarte Martínez, Ana Beltrán Ol·
mos, Manolo Bayona
Assessorament Cultural
Jeffrey Lee, R. Lamilami, Julie Narndal, Ga·
briel Maralngurra, Charlie Mungulda, Josie
Maralngurra, Christine Nabobbob, Alfred i
Leah Nayinggul, Kenneth Mangiru.
Impressió cartell i material de difusió
Impremta Provincial de Diputació de València
Coordinació muntatge
Miguel Ángel Navarrete Santana, Ramón
Canal Roca, Isabel Carbó Dolz
Disseny artístic i gràfica sala
Vanesa Mora Casanova (Tacadetinta)
Disseny imatge exposició i material de
difusió
Pascual Lucas Castelló
Traducció i correcció texts sala i catàleg al
valencià i castellà
Sarrià Masià. Serveis Lingüístics
Traducció i correcció audiovisuals al valencià
i castellà
Joaquin Abarca Pérez
Traducció texts sala i catàleg a l’anglès
Inés Domingo Sanz, Sally K. May
Traducció texts sala a l’italià
Centro G. Leopardi
Traducció texts sala al francés
Christine Comiti
Càpsula difusió
Gala Font de Mora Martí
Fons exposats
Col·lecció Inés Domingo Sanz, Col·lecció
Sally K. May, Museu Etnològic i de Cultures
del Món. Ajuntament de Barcelona, Col·
lecció Folch. Museu Etnològic i de Cultures
del Món. Ajuntament de Barcelona, Col·
leccions privades: Isabel Domingo, Laura
Román i Juan Salazar
Fotografies actuals (exposició i catàleg):
Inés Domingo, Sally K. May, Paul Faulstich,
Joakim Goldhahn, Iain Johnston, Emily Mi·
ller, Alex Ressel, Paul S.C. Taçon.
Fotografies històriques (exposició i catàleg):
Northern Territory Archives Service, Nation·
al Library of Australia, Paul Foelsche, Bibli·
otecas y Archivos NT, Historical Oenpelli
Slides, CMS, complied by K. Hart, A. Wil·
son and W. Kennedy, 1996, Gunther Deich·
mann, George Chaloupka, Parks Australia’s
archive at Bowali in Jabiru, NT.
Imatges gigapixel (exposició i catàleg):
Andrea Jalandoni
Muntatge instal·lació i execució producció
Muntatge: Espais d’Art – Vicent Carda
Gràfica: Ortogràfic / Símbols Senyalització
Integral
Escenografies: Vicent Vendrell – Artesanos
Hnos. Ferrer
Fusteria i pintura: Pinazo Decoraciones /
Montajes Sebastián López
Transport: Tti International Art Services
Imatge i so: Sonoidea
Assegurances
Allianz
Organització i producció
Diputació de València
Museu de Prehistòria de València
Agraïments (exposició i catàleg)
Injalak Arts, Institució Catalana de Recerca
i Estudis Catalans (ICREA), Institut de Cul·
tura de l’Ajuntament de Barcelona (ICUB),
Universitat de Barcelona, The University of
Adelaide, Davidsons Arnhemland Safaris,
Parks Australia, Carlos Vicente Guitart, Lluís
4 Josep Ramoneda, Mikel Soberón, Mariant
Cahué Escuder, Ainize González García,
Francesc Chiner Vives, Trinidad Pasies Ovi·
edo, Dídac Román, Paul S.C. Taçon, Ga·
brielle O’Loughlin, Joakim Goldhahn, Alex
Ressel, Emily Miller, Antonio Puertas, Vicen·
te Puertas, Carlos Berlanga Martínez, Ser·
gio Carrero Melián, Mateo Melero Martínez
CATÀLEG
Edita
Museu de Prehistòria de València
Diputació de València
Coordinació edició
Santiago Grau Gadea, Eva Ferraz García
Autores
Inés Domingo Sanz
(ICREA/Universitat de Barcelona/SERP)
Sally K. May
(The University of Adelaida, Australia)
Fotografies sala
Marcos Soria
Fotografies objectes Col·lecció Folch –
Museu Etnològic i de Cultures del Món,
Ajuntament Barcelona
Jordi Puig
Fotografies objectes col·leccions Inés Do
mingo i Sally K. May
Marcos Soria
Disseny i maquetació
Pascual Lucas Castelló
Impressió
La Gráfica Comunicación
© dels textos: les autores
© de les imatges: els autors o institucions
propietàries
© de l’edició: Diputació de València.Museu
de Prehistòria, 2022.
I.S.B.N.: 978-84-7795-936-6
D.L.: V-2955-2022
Nota editors: Fem servir el terme Abori·
gen amb majúscula de manera intencional
seguint i donant suport a les reivindica·
cions que fan els grups Indígenes actuals
d’arreu del món, que demanen utilitzar
els termes Indígena, Aborigen (Aboriginal
people) o Primeres Nacions (First Nations)
en majúscula com a senyal de respecte a
unes poblacions que han patit els efectes
del colonialisme, el desplaçament forçat,
l’explotació i la marginalització. Amb la
majúscula volem remetre a aquestes noves
realitats polítiques i històriques.
[page-n-5]
7
Presentació
Presentación
11
Art rupestre a la terra d’Arnhem (Austràlia)
Arte rupestre en la tierra de Arnhem (Australia)
15
La colonització d’Austràlia i l’origen de l’art rupestre
La colonización de Australia y el origen del arte rupestre
29
Els paisatges dels temps dels somnis
Los paisajes del tiempo de los sueños
41
El procés de producció artística
El proceso de producción artística
57
Etnoarqueologia i art rupestre
Etnoarqueología y arte rupestre
67
Art Aborigen en el segle xxi
Arte Aborigen en el siglo xxi
97
English texts: Rock art in Arnhem land (Australia)
5
[page-n-6]
Art rupestre al pujol d’Injalak (Gunbalanya) / Arte rupestre en la colina de Injalak6 (Gunbalanya). Fotografia: Inés Domingo.
[page-n-7]
PRESENTACIÓ
PRESENTACIÓN
María Jesús de Pedro Michó
Directora Museu de Prehistòria de València
Dins la trajectòria habitual d’exposicions tempo·
Dentro de la trayectoria habitual de exposiciones
rals de producció pròpia del Museu de Prehistò·
temporales de producción propia del Museu de
ria de València, prioritàriament donem a conèixer
Prehistoria de València, prioritariamente damos a
peces destacades de les nostres col·leccions, pel
conocer piezas destacadas de nuestras coleccio·
seu valor artístic i pel seu alt valor científic; no
nes, por su valor artístico y por su alto valor cientí·
obstant això, introduïm també de forma siste·
fico; no obstante, también introducimos de forma
màtica o puntual noves temàtiques relacionades
sistemática o puntual nuevas temáticas relaciona·
amb el treball o el món de l’arqueologia les quals
das con el trabajo o el mundo de la arqueología,
proporcionen una mirada, des de fora, o a través
las cuales proporcionan una mirada, desde fuera,
d’altres col·leccions que refresquen i revitalitzen
o a través de otras colecciones que refrescan y
el nostre ampli i consolidat programa d’exposi
revitalizan nuestro amplio y consolidado progra·
cions temporals.
ma de exposiciones temporales.
En aquestes produccions, bé estiguen cons·
En estas producciones, bien sean construidas
truïdes des de les nostres col·leccions o des de
desde nuestras colecciones o desde colecciones
col·leccions externes, sempre subjau l’interès per
externas, siempre subyace el interés por la ar·
l’arqueologia i el seu patrimoni, present al Museu
queología y su patrimonio, presente en el Museu
7
[page-n-8]
des de la seua creació; i el compromís de la nos·
desde su creación; y el compromiso de nuestra
tra institució amb la ciutadania per difondre els
institución con la ciudadanía para difundir los
resultats de les nostres o d’altres investigacions
resultados de nuestras o de otras investigaciones
de caràcter arqueològic entre el variat perfil de
de carácter arqueológico entre el variado perfil
públic que s’acosta a visitar-nos.
de público que se acerca a visitarnos.
La exposición Arte rupestre en la tierra de
L’exposició Art rupestre a la terra d’Arnhem,
Austràlia, està comissariada per Inés Domingo,
Arnhem, Australia, está comisariada por Inés
investigadora de l’ICREA i de la Universitat de
Domingo, investigadora del ICREA y de la Univer·
Barcelona, especialista en art rupestre prehistò·
sitat de Barcelona, especialista en arte rupestre
ric i etnoarqueologia; i per l’arqueòloga i antro·
prehistórico y etnoarqueologia; y por la arqueólo·
pòloga Sally K. May de la University of Adelaide,
ga y antropóloga Sally K. May de la University of
especialista en art de les poblacions Aborígens
Adelaida, especialista en arte de las poblaciones
del nord d’Austràlia. Ambdues han col·labo·
Aborígenes del norte de Australia. Ambas han
rat durant dècades en l’estudi de l’art i de les
colaborado durante décadas en el estudio del
tradicions socials i culturals de les poblacions
arte y de las tradiciones sociales y culturales de
d’aquests territoris. I, tal com ens manifesten, la
las poblaciones de estos territorios. Y, tal como
mostra “convida a descobrir als visitants una de
nos manifiestan, la muestra “invita a descubrir a
les tradicions rupestres pintades més longeves
los visitantes una de las tradiciones rupestres pin·
i continuades de la història de la humanitat. A
tadas más longevas y continuadas de la historia
través dels seus cinc àmbits descobrirem la ri·
de la humanidad. A través de sus cinco ámbitos
quesa i complexitat d’aquesta tradició artística
descubriremos la riqueza y complejidad de esta
i la seua relació amb la tradició, el paisatge, la
tradición artística y su relación con la tradición, el
societat i la cultura Aborigen”.
paisaje, la sociedad y la cultura Aborigen”.
L’ambiciós projecte expositiu presenta els
El ambicioso proyecto expositivo presenta los
diferents estils i temes de l’art rupestre de la
diferentes estilos y temas del arte rupestre de la
8
[page-n-9]
Terra d’Arnhem a través d’escenografies disse·
Tierra de Arnhem a través de escenografías dise·
nyades per l’arquitecte Miguel Ángel Navarrete
ñadas por el arquitecto Miguel Ángel Navarrete
i construïdes en el taller artesà de Vicent Ven·
y construidas en el taller artesano de Vicent Ven·
drell. El resultat és una singular simbiosi entre
drell. El resultado es una singular simbiosis entre
l’art Aborigen i el saber fer artesà valencià,
el arte Aborigen y el saber hacer artesano valen·
dues tradicions en les quals el binomi mestre
ciano, dos tradiciones en las cuales el binomio
/ aprenent és fonamental en el procés d’apre·
maestro / aprendiz es fundamental en el proceso
nentatge.
de aprendizaje.
La mostra està acompanyada d’una sèrie
La muestra está acompañada de una serie
d’objectes de la cultura material de la Terra
de objetos de la cultura material de la Tierra de
d’Arnhem procedents de diverses col·leccions
Arnhem procedentes de diversas colecciones
privades i, de manera destacada, de la Col·lec·
privadas y, de manera destacada, de la Colec·
ció Folch - Museu Etnològic i de les Cultures
ción Folch - Museu Etnològic i de les Cultures
del Món de l’Ajuntament de Barcelona. Objec·
del Món de l’Ajuntament de Barcelona. Objetos
tes quotidians, cerimonials i artístics, com les
cotidianos, ceremoniales y artísticos, como las
pintures sobre escorça d’eucaliptus, que com·
pinturas sobre corteza de eucalipto, que compar·
parteixen tècniques i temes amb l’art rupestre
ten técnicas y temas con el arte rupestre y que
i que il·lustren els valors culturals i la mitologia
ilustran los valores culturales y la mitología de
d’aquestes comunitats Aborígens.
estas comunidades Aborígenes.
El interés especial de la exposición radica en
L’especial interès de l’exposició radica en la
perspectiva etno-arqueològica a l’hora d’abor·
la perspectiva etno-arqueológica a la hora de
dar la investigació sobre l’art rupestre; la infor·
abordar la investigación sobre el arte rupestre; la
mació etnogràfica és clau per a comprendre el
información etnográfica es clave para comprender
significat de l’art Aborigen i la varietat de con·
el significado del arte Aborigen y la variedad de
textos en els quals s’utilitza aquesta forma de
contextos en los cuales se utiliza esta forma de co·
9
[page-n-10]
comunicació visual però, com és fàcilment com·
municación visual pero, como es fácilmente com·
prensible, es tracta d’un privilegi d’alguns grups
prensible, se trata de un privilegio de algunos gru·
culturals que no està a l’abast de la majoria dels
pos culturales que no está al alcance de la mayoría
estudis de l’art rupestre desenvolupats en moltes
de los estudios del arte rupestre desarrollados en
altres parts del món. I és així com aquest fet ens
otras muchas partes del mundo. Y es precisamente
confirma la dificultat d’interpretar l’art d’altres
este hecho el que nos confirma la dificultad de
cultures passades sense l’ajuda dels seus autors
interpretar el arte de otras culturas pasadas sin la
o de registres escrits.
ayuda de sus autores o de registros escritos.
Si bé és cert que les conclusions de les in·
Si bien es cierto que las conclusiones de las
vestigacions etnoarqueològiques no són trans·
investigaciones etno-arqueológicas no son trans·
feribles de manera directa a la interpretació
feribles de manera directa a la interpretación
d’altres cultures, sí que és possible construir
otras culturas, sí que es posible construir con ellas
amb elles hipòtesis de treball que ens acosten
hipótesis de trabajo que nos acercan al conoci·
al coneixement de les formes de producció i
miento de las formas de producción y a los dife·
als diversos usos, quotidians i sagrats, d’aquest
rentes usos, cotidianos y sagrados, de este arte
art en altres temps i espais. Com a fenomen
en otros tiempos y espacios. Como fenómeno
universal, podem deduir que aquesta expressió
universal, podemos deducir que esta expresión
humana compleix, com a principi general, una
humana cumple, como principio general, una
necessària funció de comunicació social. Així ho
necesaria función de comunicación social. Así lo
manifesten les comissaries de l’exposició “L’art
manifiestan las comisarías de la exposición: “El
rupestre de la Terra d’Arnhem il·lustra algunes
arte rupestre de la Tierra de Arnhem ilustra algu·
de les històries de la creació i de les terres
nas de las historias de la creación y de las tierras
d’origen dels avantpassats dels Aborígens, i
de origen de los antepasados de los Aborígenes,
evidencia les seues connexions permanents
y evidencia sus conexiones permanentes con
amb el territori”. I, perquè no pensar que, tot i
el territorio”. Y, por qué no pensar que, si bien
10
[page-n-11]
expressades de manera diferent, aquestes te·
expresadas de manera diferente, estas temáticas
màtiques essencials a la cohesió i supervivència
esenciales a la cohesión y supervivencia de los
dels grups humans, no podrien ser emprades
grupos humanos, ¿no podrían ser empleadas por
per l’art rupestre en altres contextos temporals i
el arte rupestre en otros contextos temporales y
espacials diferents?
espaciales diferentes?
El catàleg-guia que vos presentem és la sín·
El catálogo-guía que os presentamos es la
tesi d’un laboriós procés d’elaboració i producció
síntesis de un laborioso proceso de elaboración y
gestat al llarg dels últims quatre anys. Qüestions
producción gestado a lo largo de los últimos cuatro
diverses, entre les quals la Covid 19 no ha estat
años. Diversas cuestiones, entre las cuales el Covid
aliena, han provocat algun que altre ajornament i
19 no ha sido ajeno, han provocado algún que otro
que l’exposició obrira les seues portes al públic,
aplazamiento y que la exposición abriera sus puer·
finalment, a finals de juliol de 2022.
tas al público, finalmente, a finales de julio de 2022.
Nuestro más sincero reconocimiento a todas
El nostre més sincer reconeixement a totes
les poblacions Aborígens, que són les creadores
las poblaciones Aborígenes, que son las creadoras
i guardianes d’aquest coneixement que compar·
y guardianas de este conocimiento que comparti·
tim en aquesta exposició. I el nostre agraïment
mos en esta exposición. Y nuestro agradecimiento
a totes les persones i institucions que han parti·
a todas las personas e instituciones que han par·
cipat en la creació, producció i difusió d’aquesta
ticipado en la creación, producción y difusión de
exposició, i de manera destacada a la Fundació
esta exposición, y de manera destacada a la Fun·
Folch, al Museu Etnològic i de les Cultures del
dació Folch, al Museu Etnològic i de les Cultures
Món, i a l’Ajuntament de Barcelona.
del Món, y al Ayuntamiento de Barcelona.
Deseamos que la muestra tenga una especial
Desitgem que la mostra tinga una especial
acollida entre el públic en general, per la novetat
acogida entre el público en general, por la nove·
de la seua temàtica i la forma innovadora de la
dad de su temática y la forma tan atractiva e inno·
seua presentació.
vadora de su presentación.
11
[page-n-12]
12
[page-n-13]
ART RUPESTRE
ARTE RUPESTRE
DE ARNHEM
A LA TERRA
EN LA TIERRA
D’ARNHEM
AUSTRÀLIA
AUSTRALIA
La part occidental de la Terra d’Arnhem conserva
La parte occidental de la Tierra de Arnhem
una de les tradicions rupestres pintades
conserva una de las tradiciones rupestres
més longeves i contínues de la història de la
pintadas más longevas y continuas de la historia
humanitat. Amb aquesta exposició descobrirem
de la humanidad. A través de esta exposición
la seua riquesa i complexitat, i la relació que té
descubriremos su riqueza y complejidad, y su
amb la tradició, el paisatge, la societat i la cultura
relación con la tradición, el paisaje, la sociedad y
Aborigen.
la cultura Aborigen.
Aquesta tradició artística no només inclou
Esta tradición artística no solo engloba
imatges de gran bellesa, sinó que constitueix
imágenes de gran belleza, sino que constituye
una pinacoteca singular a l’aire lliure que acull
una singular pinacoteca al aire libre que alberga
un arxiu visual extraordinari que arreplega
un archivo visual extraordinario que recoge la
l’evolució i la història d’aquestes poblacions, i
evolución y la historia de estas poblaciones, y los
els canvis mediambientals dels seus territoris.
cambios medioambientales de sus territorios. Los
Els Aborígens defineixen l’art com una porta
Aborígenes definen el arte como una puerta de
d’entrada a la cultura, utilitzada durant milers
entrada a la cultura, utilizada durante miles de
d’anys per a transmetre les seues tradicions
años para transmitir sus tradiciones y creencias
13
[page-n-14]
i creences de generació en generació. En
de generación en generación. En contextos
contextos seculars o públics, és un complement
seculares o públicos, es un complemento visual
visual per a formar les noves generacions o
para formar a las nuevas generaciones o ilustrar
il·lustrar històries als xiquets. En contextos
historias a los niños. En contextos sagrados,
sagrats, com en els ritus d’iniciació, s’utilitza per
como en los ritos de iniciación, se utiliza para
a un ensenyament més formal que només els
una enseñanza más formal que solo los iniciados
iniciats tenen dret a rebre.
tienen derecho a recibir.
Per a les Aborígens, l’art rupestre és un
Para los Aborígenes, el arte rupestre es
relat visual del temps de la creació, encara que
un relato visual del tiempo de la creación,
també inclou imatges quotidianes. Tant l’art
aunque también incluye imágenes cotidianas.
com les creences i les pràctiques socioculturals
Tanto el arte como las creencias y las prácticas
que s’hi vinculen (cerimònies, danses, relats i
socioculturales vinculadas a él (ceremonias,
cançons) es fonen sota el concepte de Djang,
danzas, relatos y canciones) se funden bajo
paraula local que es tradueix vagament en
el concepto de Djang, palabra local que se
anglés com Dreaming (temps dels somnis). El
traduce vagamente en inglés como Dreaming
Djang fa referència a les creences, els valors
(Tiempo de los sueños). El Djang hace
i els sistemes de coneixement que articulen
referencia a las creencias, valores y sistemas
la vida social d’aquests grups i que uneixen
de conocimiento que articulan la vida social de
passat i present. Durant el passat ancestral,
estos grupos, y que unen pasado y presente.
els primers pobladors o els avantpassats
Durante el pasado ancestral, las primeras
creadors, coneguts com Nayuhyunggi, van
gentes o ancestros creadores, conocidos
14
[page-n-15]
recórrer el territori i, al seu pas, van modelar
como Nayuhyunggi, recorrieron el territorio
el paisatge i van crear vida. Així mateix, van
modelando el paisaje y creando vida a su paso.
crear la població i també les llengües, les
También crearon a la población, así como sus
lleis i les pràctiques socioculturals i religioses.
lenguas, leyes y prácticas socioculturales y
Quan van acabar la creació, aquests éssers no
religiosas. Al finalizar la creación, estos seres
van desaparéixer, sinó que es van mimetitzar
no desaparecieron, sino que se mimetizaron
amb el paisatge sota la forma de roques,
con el paisaje bajo la forma de rocas, ríos,
rius, arbres o, fins i tot, de pintures rupestres.
árboles o incluso pinturas rupestres. Hoy,
Hui en dia, aquests llocs sagrats mantenen el
esos lugares sagrados mantienen su poder
poder i hi perviuen els esperits ancestrals. Els
y en ellos perviven los espíritus ancestrales.
Aborígens han de protegir i mantindre aquests
Los Aborígenes deben proteger y mantener
llocs a través de cerimònies, cançons, danses
esos lugares a través de ceremonias,
i també de l’art rupestre, per a conservar els
canciones, danzas y también del arte rupestre,
poders i garantir la supervivència de tots els
para conservar sus poderes y garantizar la
éssers vius.
supervivencia de todos los seres vivos.
Només a través de la comprensió total del
Solo a través de la plena comprensión del
Djang, que adquireixen de manera gradual
Djang, que van adquiriendo de forma gradual a
durant tota la vida, es garanteix la supervivència
lo largo de la vida, se garantiza la supervivencia
dels grups humans.
de los grupos humanos.
15
[page-n-16]
Fotografia: Marcos Soria.
16
[page-n-17]
LA COLONITZACIÓ D’AUSTRÀLIA
I L’ORIGEN DE L’ART RUPESTRE
LA COLONIZACIÓN DE AUSTRALIA
Y EL ORIGEN DEL ARTE RUPESTRE
L’ocupació d’Austràlia fou un dels grans reptes
La ocupación de Australia fue uno de los grandes
de la humanitat perquè per arribar-hi calia
retos de la humanidad, pues para llegar a ella
navegar a mar oberta. En l’actualitat, continuem
había que navegar en mar abierto. Hoy se
debatent si el primer poblament fou intencional
sigue debatiendo si el primer poblamiento fue
o accidental (potser impulsats pels vents
intencional o accidental (tal vez impulsados por
monsònics), i també el moment i les possibles
los vientos monzónicos), y también el momento
rutes utilitzades per a la colonització del territori.
y las posibles rutas utilizadas para la colonización
Unes anàlisis genètiques recents suggereixen
del territorio. Distintos análisis genéticos recientes
que totes les poblacions aborígens descendeixen
sugieren que todas las poblaciones aborígenes
d’una sola migració i que aquesta fou prou
descienden de una sola migración y que esta fue lo
important per a colonitzar un territori més gran
suficientemente importante como para colonizar un
que Europa.
territorio más grande que Europa.
L’arqueologia indica que aquesta ocupació
La arqueología indica que esa ocupación se
es va produir entre fa 65.000 i 50.000 anys.
produjo entre hace 65.000 y 50.000 años. Tras
Després d’entrar pel nord, els primers habitants
entrar por el norte, los primeros habitantes se
es dispersaren pel continent i es van adaptar a
dispersaron por el continente adaptándose a una
una varietat d’entorns mediambientals gràcies a
variedad de entornos medioambientales gracias
unes estratègies socials i de farratjament diverses
a estrategias sociales y de forrajeo diversas y
i flexibles. Des de llavors, aquests grups han
flexibles. Desde entonces, estos grupos han
17
[page-n-18]
18
Il·lustració: Vanesa Mora Casanova (Tacadetinta).
[page-n-19]
sobreviscut com a caçadors, recol·lectors i/o
sobrevivido como cazadores, recolectores y/o
pescadors nòmades o seminòmades. Els recursos
pescadores nómadas o seminómadas. Los
naturals eren molt diversos al llarg del continent i
recursos naturales eran muy diversos a lo largo
també van variar durant el temps. Com a resultat,
del continente y también variaron a lo largo del
Austràlia es va convertir en un continent de
tiempo. Como resultado, Australia se convirtió
diversitat, amb densitats de població, tradicions,
en un continente de diversidad, con densidades
llengües, una cultura material i unes pràctiques
de población, tradiciones, lenguas, una cultura
socioculturals diferents, que també variaren amb
material y unas prácticas socioculturales distintas,
el temps. Es calcula que en 1978 s’hi parlaven
que también variaron con el tiempo. Se estima que
uns 250 idiomes diferents. La diversitat regional
en 1978 se hablaban unos 250 idiomas diferentes.
d’estils i de tècniques que veiem en l’art australià
La diversidad regional de estilos y técnicas que
també evidencia unes diferències simbòliques
vemos en el arte australiano también evidencia
marcades.
unas marcadas diferencias simbólicas.
L’art rupestre figuratiu de la Terra
El arte rupestre figurativo de la Tierra de
d’Arnhem començà fa almenys 28.000 anys.
Arnhem comenzó hace al menos 28.000 años.
L’evolució temporal il·lustra canvis culturals i
Su evolución temporal ilustra sucesivos cambios
mediambientals successius. Els últims 400 anys,
culturales y medioambientales. En los últimos
als estils tradicionals es van sumar imatges de
400 años, a los estilos tradicionales se sumaron
contacte que registren trobades amb diverses
imágenes de contacto que registran encuentros
poblacions foranes (navegants indonesis,
con varias poblaciones foráneas (navegantes
exploradors europeus, colons britànics i
indonesios, exploradores europeos, colonos
missioners). Actualment, els abrics rupestres són
británicos y misioneros). Hoy, los abrigos rupestres
com una enciclopèdia il·lustrada de la història i la
son como una enciclopedia ilustrada de la historia y
mitologia Aborigen.
la mitología Aborigen.
19
[page-n-20]
Yingarna, mare de la creació pintada al pujol d’Injalak / Yingarna, madre de la creación pintada en la colina de Injalak.
Fotografía: Inés Domingo.
LES RUTES DE COLONITZACIÓ
LAS RUTAS DE COLONIZACIÓN
L’arqueologia i la tradició oral Aborigen indiquen
La arqueología y la tradición oral Aborigen indi·
que Austràlia fou colonitzada des del nord, encara
can que Australia fue colonizada desde el norte,
que la data i les vies de penetració són objecte
aunque la fecha y las vías de penetración son de·
de debat. Per als Aborígens, Yingarna, mare de
batidas. Para los Aborígenes, Yingarna, madre de
la creació, arribà per mar. Ja en terra, va plantar
la creación, llegó por mar. Ya en tierra, plantó ña·
nyams i altres aliments, creà pous d’aigua i els
mes y otros alimentos, creó pozos de agua y sus
seus cistells originaren clans i llengües.
cestos dieron origen a clanes y lenguas.
20
[page-n-21]
Formes de vida
Modos de vida
i ferramentes tradicionals
y herramientas tradicionales
La Terra d’Arnhem fou habitada durant 50.000
La Tierra de Arnhem fue habitada durante 50.000
anys per diverses poblacions Aborígens, organit·
años por diversas poblaciones Aborígenes organi·
zats en bandes flexibles. A causa de l’estaciona·
zadas en bandas flexibles. Por la estacionalidad de
litat dels recursos, practicaven una certa mobilitat
los recursos, practicaban cierta movilidad y, como
i, com a conseqüència, mantenien una cultura
consecuencia, mantenían una cultura material bási·
material bàsica i fàcilment transportable, feta so·
ca y fácilmente transportable, hecha sobre todo de
bretot de materials peribles. L’única transformació
materiales perecederos. Su única transformación
del medi era la crema selectiva del bosc.
del medio era la quema selectiva del bosque.
21
[page-n-22]
Homes i dones pescant, Oenpelli, ca. 1920
Hombres y mujeres pescando, Oenpelli, ca. 1920
Item 889, © Historical Oenpelli Slides, CMS, complied by K. Hart, A. Wilson
and W. Kennedy, 1996.
Home fabricant corda, Oenpelli, ca. 1927
/ Hombre fabricando cuerda, Oenpelli, ca. 1927
© Northern Territory Archives Service NTRS 694 P1 Box 4 Item 89.
Homes amb pintures corporals, ca. 1920 /
Hombres con pinturas corporales, ca. 1920
© Northern Territory Archives Service NTRS 694 P1 Box 4b Item 301.
22
[page-n-23]
Ancians asseguts al costat de la seua cabanya, ca. 1920
Ancianos sentados junto a su cabaña, ca. 1920
© Northern Territory Archives Service NTRS 694 P1 Box 4b.
Xiques en el llac d’Oenpelli, ca. 1920
Chicas en el lago de Oenpelli, ca. 1920
Item 419, © Historical Oenpelli Slides, CMS, complied by K. Hart, A. Wilson
and W. Kennedy, 1996.
Dones amamantant els seus bebés, ca. 1927
Mujeres amamantando a sus bebés, ca. 1927
© Northern Territory Archives Service NTRS 694 P1 Box 4b Item 274.
Home decorant una bossa, 1948
Hombre decorando una bolsa, 1948
Nla.obj-142224944. © National Library of Australia.
23
[page-n-24]
1 Bumerang número 7. Artista: desconegut / desco·
nocido, 1960. Fusta / Madera. Col·lecció Folch. Mu·
seu Etnològic i de Cultures del Món. Ajuntament de
Barcelona.
8 Propulsor. Artista: desconegut / desconocido. Fusta
tallada, resina i colorants naturals / Madera tallada,
resina y colorantes naturales. Museu Etnològic i de
Cultures del Món. Ajuntament de Barcelona .
2 Propulsor. Artista: desconegut / desconocido, 2020.
Fusta tallada i colorants naturals/Madera tallada y
colorantes naturales. Col·lecció Sally K. May.
9 Cistell / Cesto. Artista: desconegut / desconocido.
Fibra vegetal i pigments / Fibra vegetal y pigmen·
tos. Museu Etnològic i de Cultures del Món. Ajunta·
ment de Barcelona.
3 Propulsor, arma que permet ampliar la distancia de
tret de les llances / Propulsor, arma que permite
ampliar la distancia de disparo de las lanzas. Artis·
10 Cistell / Cesto. Artista: desconegut / desconocido.
Escorça i cosit / Corteza y cosido. Museu Etnològic i
de Cultures del Món. Ajuntament de Barcelona.
ta: Jules Gulamuwu, 2007. Fusta tallada, resina i co·
lorants naturals / Madera tallada, resina y colorantes
naturales. Col·lecció Inés Domingo.
4
5
11 Bossa utilitzada per recol·lectar aliments i també
en les cerimònies / Bolsa utilizada para recolectar
alimentos y también en las ceremonias. Artista:
desconegut / desconocido. Fibres vegetals / Fibras
vegetales. Museu Etnològic i de Cultures del Món.
Ajuntament de Barcelona.
Bumerang. Arma de caça i guerra / Bumerang.
Arma de caza y guerra. Artista: desconegut / desco·
nocido. Fusta d’acàcia i colorants naturals / Madera
de acacia y colorantes naturales. Museu Etnològic i
de Cultures del Món. Ajuntament de Barcelona.
12 Cistell cerimonial / Cesto ceremonial. Artista: des·
conegut / desconocido. Fibres vegetals / Fibras
vegetales. Museu Etnològic i de Cultures del Món.
Ajuntament de Barcelona.
6 Maces / Mazas. Artistes: desconeguts / descono·
cidos, segle XIX. Fusta i resina / Madera y resina.
Museu Etnològic i de Cultures del Món. Ajuntament
de Barcelona.
13 Bossa de corda utilitzada pel transport d’aliments
i d´atifells / Bolsa de cuerda utilizada para el trans
porte de alimentos y enseres. Artista: desconegut /
desconocido. Fibres vegetals nugades / Fibras ve·
getales anudadas. Museu Etnològic i de Cultures del
Món. Ajuntament de Barcelona.
7 Destral / Hacha. Artista: desconegut / desconocido,
2020. Fusta, pedra i fibra vegetal / Madera, piedra y
fibra vegetal. Col·lecció Sally K. May.
24
[page-n-25]
Fotografia: Marcos Soria.
1
2
3
8
4
12
25
5
6
7
9
11
10
13
[page-n-26]
Pals que els homes colpegen al so del didjeridú / Palos que
golpean los hombres al son del didjeridú. Artista: Gleesonn,
2018. Fusta / Madera. Col·lecció Sally K. May.
Pals que els homes colpegen al so del didjeridú / Palos que
golpean los hombres al son del didjeridú. Artista: Eric Djor·
lorn, 2007. Fusta i colorants naturals / Madera y colorantes
naturales. Col·lecció Inés Domingo.
Collar. Artista: Lucille, 2018. Vértebres de tauró i llavors
pintades amb colorants naturals / Vértebras de tiburón
y semillas pintadas con colorantes naturales. Col·lecció
Sally K. May.
26
[page-n-27]
Collars / Collares. Artista: desconegut / desconocido, 2007.
Llavors pintades amb colorants naturals / Semillas pintadas con colorantes naturales. Col·lecció Inés Domingo.
27
[page-n-28]
Mapa amb els diversos grups lingüístics, socials i nacionals de l’Austràlia Aborigen. Basat
en el mapa de David R. Horton, 1994 / Mapa con los diversos grupos lingüísticos, socia
les y nacionales de la Australia Aborigen. Basado en el mapa de David R. Horton, 1994.
Il·lustració: Vanesa Mora Casanova (Tacadetinta).
28
[page-n-29]
Homogeneïtat cultural?
Quan parlem de poblacions Aborígens australianes tendim a imaginar un grup cultural homogeni. Però n’hi
ha centenars, amb diferents cultures, lleis, tradicions, llengües i, fins i tot, manifestacions artístiques. Són
tan diversos entre si com els espanyols dels italians, els alemanys o els danesos.
¿Homogeneidad cultural?
Cuando hablamos de poblaciones Aborígenes australianas tendemos a imaginar un grupo cultural homo·
géneo. Pero hay cientos de ellos, con distintas culturas, leyes, tradiciones, lenguas e incluso manifestaci·
ones artísticas. Son tan diversos entre sí como los españoles de los italianos, los alemanes o los daneses.
ART RUPESTRE A L’OEST DE LA TERRA D’ARNHEM
ARTE RUPESTRE AL OESTE DE LA TIERRA DE ARNHEM
INFO
29
[page-n-30]
Fotografia: Marcos Soria.
30
[page-n-31]
ELS PAISATGES
DELS TEMPS DELS SOMNIS
LOS PAISAJES
DEL TIEMPO DE LOS SUEÑOS
L’extrem nord d’Austràlia és una regió de clima
El extremo norte de Australia es una región
monsònic, amb un règim pluvial estacional molt
de clima monzónico, con un régimen pluvial
característic que defineix una estació humida i
estacional muy característico que define una
una altra de seca. La Terra d’Arnhem i part del
estación húmeda y una seca. La Tierra de Arnhem
Parc Nacional Kakadú, els escarpaments, l’altiplà
y parte del Parque Nacional Kakadú, sus escarpes,
de gres, les planures inundables i els aiguamolls
su meseta de arenisca, sus llanuras inundables y
constitueixen una de les àrees de refugi més
sus humedales constituyen una de las áreas de
importants per a la flora i la fauna de la regió i
refugio más importantes para la flora y fauna de la
ofereix una gran quantitat de recursos per a la
región, ofreciendo una gran cantidad de recursos
subsistència humana.
para la subsistencia humana.
Estos paisajes se han convertido, además, en
Aquests paisatges s’han convertit, a més, en
museus a l’aire lliure únics. Els milers d’abrics
museos al aire libre únicos. Sus miles de abrigos
rocosos que hi ha alberguen les obres mestres
rocosos albergan las obras maestras de múltiples
de múltiples generacions d’artistes, que evoquen
generaciones de artistas, evocando la creación,
la creació, el Djang, la cultura i les tradicions
el Djang, la cultura y las tradiciones ancestrales
ancestrals Aborígens.
Aborígenes.
Aquestes poblacions mantenen un vincle
Estas poblaciones mantienen un vínculo
especial amb la terra i amb els territoris
especial con la tierra y con los territorios
tradicionals dels avantpassats i dels éssers de la
tradicionales de sus antepasados y de los seres
31
[page-n-32]
creació que hi habiten. Les tradicions culturals
de la creación que habitan en ella. Sus tradiciones
estan fortament arrelades al paisatge, i també
culturales están fuertemente arraigadas en el
a la flora i la fauna. Els coneixements ancestrals
paisaje, y en su flora y fauna. Sus conocimientos
vinculen la terra amb tot el que hi viu, i relaten
ancestrales vinculan la tierra con todo lo que
el pas de les estacions marcat pels canvis
vive en ella, y relatan el paso de las estaciones
climàtics, la floració de les plantes, la hibernació
marcado por los cambios climáticos, la floración
dels rèptils, els cicles vitals dels insectes, el
de las plantas, la hibernación de los reptiles, los
desplaçament de les aus, etc. També conten les
ciclos vitales de los insectos, el desplazamiento
proeses dels éssers de la creació i els pinten en
de las aves, etc. También narran las hazañas de
els llocs en què habiten, ja siga en la seua forma
los seres de la creación y los pintan en los lugares
humana o animal. Mitjançant històries orals,
en los que habitan, ya sea en su forma humana
cançons, danses i cerimònies commemoren
o animal. A través de historias orales, canciones,
les accions d’aquests éssers i conten on
danzas y ceremonias, conmemoran las acciones de
viuen i les influències benignes o els perills
estos seres y relatan donde viven y las influencias
que exerceixen. També recorden quins llocs i
benignas o los peligros que ejercen. También
períodes són els millors per a la cacera, quines
recuerdan qué lugares y periodos son los mejores
són les regles correctes per a buscar parella,
para la caza, cuáles son las reglas correctas para
etc.
buscar pareja, etc.
La presència de múltiples pintures super
La presencia de múltiples pinturas super
posades en un mateix lloc recorda com és
puestas en un mismo lugar recuerda que lo
d’important l’indret i els valors sagrats que
importante es el sitio y sus valores sagrados, más
té, més que les pintures mateixes, que són
que las propias pinturas, que son reemplazadas a
reemplaçades a mesura que desapareixen.
medida que se desvanecen.
32
[page-n-33]
INFO
EL PAISATGE DE L’ART
EL PAISAJE DEL ARTE
Les estacions
Las estaciones
Les poblacions Aborígens d’aquesta regió
Las poblaciones Aborígenes de esta región
reconeixen fins a sis estacions en el cicle anual,
reconocen hasta seis estaciones en el ciclo
que els condicionen la vida i la mobilitat. Les
anual que condicionan su vida y su movilidad.
dates de l’inici i de la fi són variables i estan
Las fechas de inicio y fin son variables y vienen
definides per canvis climàtics i esdeveniments
definidas por cambios climáticos y eventos
ambientals específics, com la floració o la
ambientales específicos, como la floración o
fructificació de les plantes o el comportament
fructificación de las plantas o el comportamiento
etològic dels animals.
etológico de los animales.
33
[page-n-34]
KUDJEWK
Gener
Enero
Febrer
Febrero
BANGKERRENG
Març
Marzo
Abril
Abril
YEKKE
Maig
Mayo
Juny
Junio
L’època del monsons amb les pluges fortes ge·
nera kudjarr (inundacions i aigües que discor·
ren) i kunmayorrk (vents forts). Hi ha abundants
fruits i les Yukkuyyukku (llums de les cuques
de llum) centellegen durant la nit per a indicar
que els fruits dels arbusts estan a punt per a la
recol·lecció.
Les Nakurl (tronades huracanades) que
procedeixen del Koyek (est) aplanen les
Manbedje yirridjdja (primeres herbàcies).
Les Manbedje duwa (herbàcies més tarda·
nes) encara estan verdes i continuen crei·
xent fins a l’arribada de les barra (pluges
tardanes). És el moment de recol·lectar
els ous de l’oca garsera, Wirlarrk Manimu
nak, i, també, per a pescar.
Les pluges han acabat. El descens
de les temperatures i el vent que
bufa de nord-est a oest indiquen
l’arribada del temps sec. La presèn·
cia de múltiples djalangkarridjdja
langkarridj (libèl·lules) i la floració
de plantes com el Manbarndarr
(Calytrix exstipulata) i Mandjedj
(Cochlospermum fraseri) són un
senyal de l’estació Yekke.
La época de los monzones, con sus fuertes
lluvias, trae Kudjarr (inundaciones y aguas que
fluyen) y Kunmayorrk (fuertes vientos). Hay
abundantes frutos y Yukkuyyukku (las luces de
las luciérnagas) parpadean durante la noche
para indicar que los frutos de los arbustos
están listos para ser recolectados.
Nakurl (tormentas huracanadas) proce·
dentes del Koyek (este) aplanan Manbed
je yirridjdja (las primeras herbáceas).
Manbedje duwa (las herbáceas más tardí·
as) todavía están verdes y continuan creci·
endo hasta la llegada de barra (las lluvias
tardías). Es el momento de recolectar los
huevos de ganso urraco, Wirlarrk Mani
munak, y un buen momento para pescar.
Las lluvias han finalizado. El des·
censo de las temperaturas y el
viento que sopla de noreste a
oeste indican la llegada del tiempo
seco. La presencia de múltiples
djalangkarridjdjalangkarridj (libélu·
las) y la floración de plantas como
Manbarndarr (Calytrix exstipulata) y
Mandjedj j (Cochlospermum fraseri)
son un signo de la estación Yekke.
34
[page-n-35]
WURRKENG
Juliol
Julio
Agost
Agosto
KURRUNG
Setembre
Septiembre
KUNUMELENG
Octubre
Octubre
Novembre
Noviembre
Desembre
Diciembre
Kunbonjdjek és el clima fresc, quan els
vents secs bufen des de l’est, koyek
kunmayorrk. Moltes plantes floreixen,
com el Mandjalen (Eucalyptus miniata),
el Manbordokorr (Eucalyptus tetrodonta)
i el Mandadjek (Grevillea pteridifolia) i
les abelles natives estan afaenades, per
aquest motiu és un bon moment per a la
recol·lecció de Mankung, la mel.
És el temps càlid i sec, quan l’aire està perfumat
per les plantes en floració, com el Manboyberre
(Syzgium forte) i el Mandjarduk (Syzgium suborbi
culare). És un bon moment per a caçar aus
aquàtiques com la Manimunak (oca garsera) i la
Ngalmangiyi (tortuga de coll de serp del nord
d’Austràlia) amb la kawurluwurlhme kunak (crema
de les planures) per a eliminar les kundalk (herbes) i
per a caçar la Kedjebe (Arafura filesnake, una espè·
cie de serp aquàtica) en les riberes de les llacunes.
És el temps de kangolmarnburren, quan aug·
menta la humitat, els kunngol (núvols) i els
kunmayorrk (vents) s’ajunten procedents de
diverses direccions. Els animals senten els kan
gurdulme (trons) i saben que ha arribat el mo·
ment del canvi. Els Namarrkon kamayhmayhke
(llamps) indiquen que la Ngalmangiyi (tortuga
de coll llarg del nord d’Austràlia) i la Kedjebe
(serp aquàtica) s’aproximen a la vora del riu, i
per això són més fàcils de caçar.
Kunbonjdjek es el clima fresco, cuando
los vientos secos soplan desde el este,
koyek kunmayorrk. Muchas plantas están
floreciendo, como Mandjalen (Eucalyp
tus miniata), Manbordokorr (Eucalyptus
tetrodonta) y Mandadjek (Grevillea pteri
difolia) y las abejas nativas están ocupa·
das, así que es un buen momento para
recolectar Mankung, la miel.
Es el tiempo cálido y seco, cuando el aire está
perfumado por las plantas en floración, como
Manboyberre (Syzgium forte) y Mandjarduk (Syz
gium suborbiculare). Es un buen momento para
cazar aves acuáticas como Manimunak (ganso
urraco), Ngalmangiyi (la tortuga de cuello largo del
norte) con kawurluwurlhme kunak (la quema de los
llanos) para eliminar kundalk (las hierbas) y para
cazar Kedjebe (Arafura filesnake, una especie de
serpiente acuática) en las orillas de las lagunas.
Es el tiempo de kangolmarnburren, cuando
aumenta la humedad, kunngol (las nubes) y
kunmayorrk (los vientos) se juntan procedentes
de diversas direcciones. Los animales escuc·
han el kangurdulme (el trueno) y saben que ha
llegado el momento del cambio. Namarrkon
kamayhmayhke (los relámpagos) indican que
Ngalmangiyi (la tortuga de cuello largo) y Ked
jebe (la serpiente acuática) se están acercando
a las orillas y son más fáciles de recolectar.
35
[page-n-36]
La flora i la fauna
La flora i la fauna són bàsiques per a l’alimenta·
ció i la mitologia Aborigen. Alguns animals són
Djang o el tòtem d’un clan, i ningú d’aquest clan
pot caçar-lo o menjar-se’l. En determinades ceri·
mònies, els Aborígens es converteixen en aquest
animal i ho representen gràficament.
Flora y fauna
La flora y la fauna son fundamentales para la
alimentación y la mitología Aborigen. Algunos
animales son el Djang o el tótem de un clan, y
nadie en ese clan puede cazarlo o comérselo.
En determinadas ceremonias, los Aborígenes se
convierten en dicho animal y lo representan grá·
Pintura sobre escorça (iguana ancestral) / Pintura sobre
corteza (iguana ancestral). Ca. 1960. Oest de la Terra
d’Arnhem / Oeste de la Tierra de Arnhem. Escorça d’eu·
caliptus i pigment / Corteza de eucaliptus y pigmento.
© Col·lecció Folch. Museu Etnològic i de Cultures del
Món. Ajuntament de Barcelona / Foto: Jordi Puig.
ficamente.
36
[page-n-37]
Pintura de dos peixos que s’utilitza en les danses del peix de la cerimònia Mardayin / Pintura de dos peces que se utiliza
en las danzas del pez de la ceremonia Maryadin. Ca. 1960. Autor: Yirawala. Escorça d’eucaliptus i pigment / Corteza de
eucaliptus y pigmento. Mengual, Mercedes. Donació. 1972. © Museu Etnològic i de Cultures del Món. Ajuntament de
Barcelona / Foto: Jordi Puig.
Pintura sobre escorça (serp) / Pintura sobre corteza (serpiente). ½ segle XX. Escorça (material vegetal) i pigment /
Corteza (material vegetal) y pigmento. © Col·lecció Folch. Museu Etnològic i de Cultures del Món. Ajuntament de
Barcelona / Foto: Jordi Puig.
37
[page-n-38]
Pintura sobre escorça (Emú amb tres ous o sortint de
l’ou) / Pintura sobre corteza (Emú con tres huevos o
saliendo del huevo). 1960-1964. Escorça (material ve·
getal) i pigment / Corteza (material vegetal) y pigmen·
to. Adquirida al sr. Holmes a Darwin (Austràlia), el 1964.
© Col·lecció Folch. Museu Etnològic i de Cultures del
Món. Ajuntament de Barcelona / Foto: Jordi Puig.
Pintura sobre escorça (Cangur ancestral) / Pintura sobre
corteza (Canguro ancestral). Ca. 1960. Autor: Yirawala.
Escorça d’eucaliptus i pigment / Corteza de eucaliptus
y pigmento. © Col·lecció Folch. Museu Etnològic i de
Cultures del Món. Ajuntament de Barcelona / Foto: Jor·
di Puig.
38
[page-n-39]
Pintura sobre escorça (ànec) / Pintura sobre corteza
(pato). ½ segle XX. Escorça (material vegetal) i pigment
/ Corteza (material vegetal) y pigmento. © Col·lecció
Folch. Museu Etnològic i de Cultures del Món. Ajunta·
ment de Barcelona / Foto: Jordi Puig.
Pintura sobre escorça (Opòssum) / Pintura sobre cor
teza (Opósum). ½ segle XX. Escorça (material vegetal) i
pigment / Corteza (material vegetal) y pigmento. © Col·
lecció Folch. Museu Etnològic i de Cultures del Món.
Ajuntament de Barcelona / Foto: Jordi Puig.
39
[page-n-40]
Pintura sobre escorça (Wurrpan, emú sagrat emprat a
les cerimònies Maraian) / Pintura sobre corteza (Wurrpan, emú sagrado utilizado en las ceremonias Maraian).
½ segle XX. Escorça (material vegetal) i pigment / Cor·
teza (material vegetal) y pigmento. © Col·lecció Folch.
Museu Etnològic i de Cultures del Món. Ajuntament de
Barcelona / Foto: Jordi Puig.
Pintura sobre escorça (Jabirú ancestral) / Pintura sobre
corteza (Jabirú ancestral). Ca. 1960. Autor: Jimmy Mid·
jaw Midjaw. Escorça d’eucaliptus i pigment / Corteza de
eucaliptus y pigmento. © Col·lecció Folch. Museu Etno·
lògic i de Cultures del Món. Ajuntament de Barcelona /
Foto: Jordi Puig.
40
[page-n-41]
Pintura sobre escorça (Narlong, la tortuga) / Pintura
sobre corteza (Narlong, la tortuga). Ca. 1960. Escorça
d’eucaliptus i pigment / Corteza de eucaliptus y pigmen·
to. © Col·lecció Folch. Museu Etnològic i de Cultures del
Món. Ajuntament de Barcelona / Foto: Jordi Puig.
Pintura sobre escorça (cocodril) / Pintura sobre corteza
(cocodrilo). ½ segle XX. Autor: Yirawala. Escorça (mate·
rial vegetal) i pigment / Corteza (material vegetal) y pig·
mento. © Col·lecció Folch. Museu Etnològic i de Cultu·
res del Món. Ajuntament de Barcelona / Foto: Jordi Puig.
41
[page-n-42]
Fotografia: Marcos Soria.
42
[page-n-43]
EL PROCÉS
DE PRODUCCIÓ ARTÍSTICA
EL PROCESO
DE PRODUCCIÓN ARTÍSTICA
Per als Aborígens, la creació artística implica
Para los Aborígenes, la creación artística entraña
alguna cosa més que una sèrie de tècniques,
algo más que una serie de técnicas, materias
matèries primeres i ferramentes. El mateix
primas y herramientas. El propio proceso de
procés de creació és un acte de connexió amb
creación es un acto de conexión con la cultura.
la cultura. Mentre pinten, els artistes connecten
Mientras pintan, los artistas conectan con su
amb la terra natal i els avantpassats a través
tierra natal y sus ancestros a través de los temas
dels temes que representen, dels llocs triats per
representados, de los lugares escogidos para
a pintar i, fins i tot, dels materials que utilitzen.
pintar e incluso de los materiales que utilizan.
Tots aquests guarden un vincle estret amb el
Todos ellos guardan un estrecho vínculo con el
Djang.
Djang.
Els pigments de més qualitat tenen un
Los pigmentos de mejor calidad tienen un
significat simbòlic especial i una història del
significado simbólico especial y una historia
Djang associada. Aquests pigments són més
del Djang asociada. Esos pigmentos son más
valorats que d’altres i, fins i tot, són objecte
apreciados que otros e incluso son objeto de
d’intercanvi. En alguns casos, hi ha drets
intercambio. En algunos casos existen derechos
d’extracció i tradicions tribals que regulen
de extracción y tradiciones tribales que regulan
també quin és el moment adequat per a la
también cuál es el momento adecuado para su
recol·lecció, en funció de les històries del
recolección, en función de las historias del Djang
Djang a les quals s’associa.
a las que se asocia.
43
[page-n-44]
Les manifestacions artístiques del Djang
Las manifestaciones artísticas del Djang
es fan sobre diversos suports. El més conegut
se realizan sobre diversos soportes. El más
és l’art rupestre, que produeixen en abrics i
conocido es el arte rupestre, que producen en
blocs rocosos ubicats a l’aire lliure. Però en
abrigos y bloques rocosos ubicados al aire libre.
les fases més recents, i segurament també
Pero en las fases más recientes, y seguramente
en moments antics, hi ha a més un art sobre
también en momentos antiguos, existe, además,
grans làmines d’escorça d’arbre (Eucalyptus
un arte sobre grandes láminas de corteza de
tetradonta), talles de fusta i un art corporal.
árbol (Eucalyptus tetradonta), tallas de madera
Aquestes creacions gràfiques s’utilitzen en
y un arte corporal. Estas creaciones gráficas
contextos públics i també en rituals sagrats. En
se utilizan en contextos públicos y también en
aquest context solen ser destruïts quan acaba
rituales sagrados. En este contexto, suelen ser
la cerimònia.
destruidos al finalizar la ceremonia.
Les poblacions Aborígens tenen diverses
Las poblaciones Aborígenes tienen varias
categories d’identitat grupal que regulen els
categorías de identidad grupal que regulan
seus drets i obligacions dins de la societat.
sus derechos y obligaciones dentro de la
La seua filiació social condiciona el repertori
sociedad. Su filiación social condiciona también
de temes que es poden pintar, els colors que
el repertorio de temas que pueden pintar,
poden utilitzar i, fins i tot, les proporcions i
los colores que pueden utilizar e incluso las
les formes de les figures que poden dibuixar.
proporciones y formas de las figuras que pueden
Les tècniques de rebliment de les figures
dibujar. Las técnicas de relleno de las figuras
(semicercles, rombes, línies creuades, etc.)
(semicírculos, rombos, líneas cruzadas, etc.) no
no són només decoratives, sinó que també
son meramente decorativas, sino que también
són distintives del clan, i s’utilitzen, a més, en
son distintivas del clan, y se utilizan, además, en
pintures corporals.
pinturas corporales.
44
[page-n-45]
45
Galeria principal al pujol d’Injalak / Galería principal en la colina de Injalak. Fotografia:
Inés Domingo.
[page-n-46]
On pinten?
Tradicionalment, les poblacions Aborígens pinta·
ven sobre les parets i els sostres d’abrics i roques
a l’aire lliure, que van originar l’art rupestre, o
sobre l’escorça dels arbres de les cabanyes. Les
escorces s’utilitzaven també en les cerimònies i,
en finalitzar, eren destruïdes. També decoraven
objectes d’ús cerimonial i els seus propis cossos.
Casa dels mosquits utilitzada pels Aborígens d’Oenpelli durant l’estació
humida, 1948 / Casa de los mosquitos utilizada por los Aborígenes de Oen
pelli durante la estación húmeda, 1948.
nla.obj-142222547. © National Library of Australia.
¿Dónde pintan?
Tradicionalmente, las poblaciones Aborígenes
pintaban sobre las paredes y los techos de
abrigos y rocas al aire libre, dando lugar al arte
rupestre, o sobre la corteza de árbol de sus ca·
bañas. Las cortezas se utilizaban también en las
ceremonias y, al finalizar, eran destruidas. Tam·
bién decoraban objetos de uso ceremonial y sus
propios cuerpos.
Grup d’Aborígens en el seu campament, 1948 / Grupo de Aborígenes en
su campamento, 1948. nla.obj-148364822. © National Library of Australia.
46
[page-n-47]
Abric amb art rupestre de Wellington Range / Abrigo con arte rupestre en Wellington Range. Fotografia: Inés Domingo, 2016.
47
[page-n-48]
¿Com preparen la pintura?
Per a pintar, utilitzen minerals
naturals que arrepleguen
de la naturalesa o intercan·
vien amb altres grups. Els
pigments es transformen en
pols sobre les lloses o sobre
el mateix terra de l’abric, i
es mesclen amb aglutinants,
com ara greix animal, sang
animal i possiblement huma·
na, o el suc de l’orquídia Den
drobium sp.
¿Cómo preparan la pintura?
Para pintar, utilizan minerales
naturales que recogen de la
naturaleza o intercambian con
otros grupos. Los pigmentos
se transforman en polvo sobre
losas o sobre el propio suelo
del abrigo, y se mezclan con
aglutinantes, como grasa ani·
mal, sangre animal, y posible·
mente humana, o el jugo de
la orquídea Dendrobium sp.
Stephanie Djandjul recollint djalamardi (Dendrobium affine), que s’utilitza d’aglu
tinant i també de pinzell / Stephanie Djandjul recogiendo djalamardi (Dendrobium
affine), que se utiliza de aglutinante y de pincel. Fotografia: Iain Johnston, 2018.
48
[page-n-49]
Jeffrey Lee recolectant colorant d’una mina d’hematite / Jeffrey Lee recolectando colorante de una mina de hematita. Fotografia: Paul S.C. Taçon, 2018.
49
[page-n-50]
Quins colors utilitzen?
¿Qué colores utilizan?
Els colors bàsics inclouen el groc, karlbo; el
Los colores básicos incluyen el amarillo, karlbo;
blanc, delek; el roig, kunrodjbe, i el negre, kunjir
el blanco, delek; el rojo, kunrodjbe, y el negro,
rke, que utilitzen en funció de la categoria social
kunjirrke, que utilizan en función de su categoría
que tenen. A partir del contacte europeu van
social. Con el contacto europeo, introdujeron el
introduir el blau, produït amb un sabó (blavet)
azul, producido con un jabón (azulete) que obte·
que obtenien de les bugaderies de les missions.
nían de las lavanderías de las misiones. También
També creen motius xafant sobre la roca boles o
crean motivos aplastando sobre la roca bolas o
tires de cera d’abella.
tiras de cera de abeja.
50
[page-n-51]
51
[page-n-52]
Kenneth Mangiru y Joey Nganjmirra pintant la silueta de la mà / Kenneth Mangiru y Joey Nganjmirra pintado la silueta de la mano. Fotografia: Alex Ressel.
Amb què pinten?
¿Con qué pintan?
La pintura s’aplica amb els dits, amb pinzells de
La pintura se aplica con los dedos, con pinceles
fibres naturals o de pèl o per impressió. Per a cre·
de fibras naturales o de pelo o por impresión.
ar siluetes de mans, peus i objectes, polvoritzen
Para crear siluetas de manos, pies y objetos, pul·
la pintura amb la boca, en què es mescla amb la
verizan pintura con la boca, donde se mezcla con
saliva de l’artista, que passa a integrar l’obra. El
la saliva del artista, que pasa a integrar la obra. El
procés d’aprenentatge comporta la col·laboració
proceso de aprendizaje entraña la colaboración
de diversos artistes en un mateix motiu.
de varios artistas en un mismo motivo.
52
[page-n-53]
Silueta o negatiu de mà amb la tècnica del bufat / Silueta o negativo de mano con la técnica del soplado. Fotografia: Alex Ressel.
Wilfred Nawirridj pintant amb un pinzell na
tural / Wilfred Nawirridj pintando con un pin
cel natural. Fotografia: Sally K. May.
Per a aprendre a pintar, pare (Bobby Nganjmirra) i fill
(Wesley Nganjmirra en la imatge) col·laboren en l’ela
boració d’una serp (pujol d’Injalak, Gunbalanya) / Para
aprender a pintar padre e hijo colaboran en la elabora
ción de una serpiente. Fotografia: Gunther Deichmann.
53
Bobby Nganjmirra pintant un cocodril en la Galeria
Principal del pujol d’Injalak, 1984 / Bobby Nganj
mirra pintando un cocodrilo en la Galería Principal
de la colina de Injalak, 1984. Fotografia: Gunther
Deichmann.
[page-n-54]
Disenys del clan / Diseños del clan. Red Lily lagoon. Fotografia: Inés Domingo, 2007.
Què ens diuen les pintures?
¿Qué nos dicen las pinturas?
La tradició dicta no només l’estil i els temes re·
La tradición dicta no solo el estilo y los temas
presentats, sinó, fins i tot, per on cal començar a
representados, sino, incluso, por dónde empezar
dibuixar un motiu. També les trames utilitzades
a dibujar un motivo. Además, las tramas utiliza·
per a omplir les figures, rarrk, que inclouen línies
das para rellenar las figuras, rarrk, que incluyen
paral·leles o creuades, semicercles, rombes, etc.
líneas paralelas o cruzadas, semicírculos, rombos,
permeten diferenciar les pintures de diversos
etc., permiten distinguir las pinturas de diversos
clans.
clanes.
54
[page-n-55]
Disenys del clan / Diseños del clan. Injalak. Fotografia: Inés Domingo, 2007.
Jimmy Galareya Namarnyilk mostra la seqüència de gestos per a reproduir una figura / Jimmy Galareya Namarnyilk
muestra la secuencia de gestos para reproducir una figura. Gunbalanya. Fotografia: Inés Domingo, 2009.
55
[page-n-56]
Colorants tradicionals utilitzats en la producció artística
Colorantes tradicionales utilizados en la producción artística
Col·lecció: Sally K. May.
Pigment blau per blanquejar roba. Introduït pels missioners i
utilitzat pels artistes Aborígens per pintar art rupestre i objectes
Pigmento azul para blanquear ropa. Introducido por los misi
oneros y utilizado por los artistas Aborígenes para pintar arte
rupestre y objetos
Col·lecció: Sally K. May.
56
[page-n-57]
Col·lecció de pinzells utilitzats en l’art rupestre / Colección de pinceles utilizados en el arte rupestre
Artista: Gabriel Maralngurra, 2021. Fibres naturals / Fibras naturales. Col·lecció Sally K. May.
KUNRED MARDABAY
INFO
VAL
CAST
57
[page-n-58]
Fotografia: Marcos Soria.
58
[page-n-59]
ETNOARQUEOLOGIA
I ART RUPESTRE
ETNOARQUEOLOGÍA
Y ARTE RUPESTRE
La informació etnogràfica és clau per a enten·
La información etnográfica es clave para com·
dre el significat de l’art Aborigen i la diversitat
prender el significado del arte Aborigen y la
de contextos en què s’utilitza aquesta forma de
variedad de contextos en los que se utiliza esta
comunicació visual. Aquesta informació també
forma de comunicación visual. Esta información
confirma la dificultat d’interpretar l’art d’altres
también confirma la dificultad de interpretar el
cultures sense ajuda dels autors o de registres
arte de otras culturas sin ayuda de sus autores o
escrits.
de registros escritos.
La invasió cultural europea d’Austràlia tingué
La invasión europea de Australia tuvo un fuer·
un impacte fort en les formes de vida tradicio·
te impacto en las formas de vida tradicionales.
nals. Però la declaració de la Terra d’Arnhem
Pero la declaración de la Tierra de Arnhem como
com a reserva Aborigen en 1932 va permetre
reserva Aborigen en 1932 permitió una cierta
una certa continuïtat cultural. Els coneixements
continuidad cultural. Los conocimientos ancestra·
ancestrals encara es transmeten a les noves
les todavía se transmiten a las nuevas generacio·
generacions per mitjà de cerimònies, danses,
nes por medio de ceremonias, danzas, canciones
cançons i relats que tenen la representació gràfi·
y relatos que tienen su representación gráfica en
ca en l’art rupestre i en altres formes d’expressió
el arte rupestre y en otras formas de expresión
artística, com les pintures sobre escorça d’arbre.
artística, como las pinturas sobre corteza de
Aquesta continuïtat cultural converteix aquests
árbol. Esta continuidad cultural convierte estos
territoris en un dels pocs llocs on encara podem
territorios en uno de los pocos lugares donde
59
[page-n-60]
aprendre dels últims artistes rupestres o dels
aún podemos aprender de los últimos artistas
seus descendents sobre els múltiples significats
rupestres o sus descendientes sobre los múltiples
i les funcions de l’art, almenys per a les societats
significados y funciones del arte, al menos para
més recents.
las sociedades más recientes.
L’art rupestre d’aquestes terres il·lustra
El arte rupestre de estas tierras ilustra algunas
algunes de les històries de la creació i de les
de las historias de la creación y de las tierras de
terres d’origen dels avantpassats dels Aborígens,
origen de los antepasados de los Aborígenes,
i evidencia les connexions permanents amb el
y evidencia sus conexiones permanentes con el
territori. Mitjançant l’art, la població aprén sobre
territorio. A través del arte, la población aprende
els esperits, les plantes, els animals i les cerimò·
sobre los espíritus, las plantas, los animales y las
nies que són importants per a ells. L’art rupestre
ceremonias que son importantes para ellos. El
també es va utilitzar per a documentar la vida
arte rupestre también se usó para documentar
quotidiana i il·lustrar algunes situacions diàries i
la vida cotidiana e ilustrar algunas situaciones
de l’entorn natural.
diarias y del entorno natural.
Moltes pintures rupestres tenen nombrosos
Muchas pinturas rupestres tienen múltiples
significats. La interpretació bàsica pot ser
significados. La interpretación básica puede ser
apreciada per aquells que poden reconéixer
apreciada por aquellos que puedan reconocer
els animals, els temes o les activitats que s’hi
los animales, los temas o las actividades
descriuen. Però la pintura mateixa pot tindre
descritas. Pero la misma pintura puede tener
altres significats ocults que només reconeixen
otros significados ocultos que solo reconocen los
els iniciats, i fins i tot altres només comprensibles
iniciados, e incluso otros solo comprensibles para
per a l’artista o per als ancians de més rang, que
el artista o para los ancianos de mayor rango,
són els guardians de la saviesa cultural i de les
que son los guardianes del conocimiento cultural
lleis ancestrals.
y de las leyes ancestrales.
60
[page-n-61]
Els esperits Mimih
Els Mimih són éssers de la creació que van en·
senyar als Aborígens tot el calia per a sobreviu·
re, i també diversos aspectes de les cerimònies.
Es creu que aquests esperits encara viuen entre
les roques, però són difícils de veure. Les seues
imatges són reproduïdes tant en pintures com en
escultures.
Los espíritus Mimih
Los Mimih son seres de la creación que enseña·
ron a los Aborígenes todo lo que necesitaban
para sobrevivir y, también, diversos aspectos de
Tres Mimih, esperits protectors dels éssers humans i
de la fertilitat / Tres Mimih, espíritus protectores de los
seres humanos y de la fertilidad. Autor: Nanguyari-Na·
midiridal. Ca. 1960. Eucaliptus (fusta), pigment. © Col·
lecció Folch. Museu Etnològic de Barcelona. Ajuntament
de Barcelona.
las ceremonias. Se cree que estos espíritus toda·
vía viven entre las rocas, pero son difíciles de ver.
Sus imágenes son reproducidas tanto en pinturas
como en esculturas.
61
[page-n-62]
Esperits Mimih. Talles de fusta que subs
titueixen les tradicionals figures de corda
i escorça utilitzades en contextos funera
ris. La seua presència advertia de l’exis
tència de les restes recents d’un difunt i,
per tant, del perill d’acampar en les proxi
mitats on vagava el seu esperit
Espíritus Mimih. Tallas de madera que
sustituyen a las tradicionales figuras de
cuerda y corteza utilizadas en contex
tos funerarios. Su presencia advertía de
la existencia de los restos recientes de
un difunto y, por tanto, del peligro de
acampar en las proximidades donde me
rodeaba su espíritu
Artista: Haley Bangarr, 2006
Fusta i colorants naturals / Madera y colo·
rantes naturales
Col·leccions Inés Domingo i Juan Salazar.
62
[page-n-63]
Esperit Mimih caçant / Espíritu Mimih cazando
Artista: desconegut / desconocido, 2006. Pintura sobre
paper / Pintura sobre papel. Col·lecció privada.
Esperit Mimih caçant / Espíritu Mimih cazando
Artista: desconegut / desconocido, 2006. Pintura sobre
paper / Pintura sobre papel. Col·lecció privada.
63
[page-n-64]
Vida quotidiana
Vida cotidiana
L’art rupestre també inclou registres senzills de
El arte rupestre también contiene simples re·
caça o d’activitats quotidianes. A més, represen·
gistros de caza o de actividades cotidianas.
ta armes (propulsors, llances i arpons), objectes
Además, representa armas (propulsores, lanzas
(com ara bosses, cistells i ferramentes) i adorns
y arpones), objetos (como bolsas, cestos y her·
corporals que no sempre es conserven en el
ramientas) y adornos corporales que no siempre
registre arqueològic i que il·lustren la riquesa
se conservan en el registro arqueológico y que
material d’aquestes poblacions i els canvis en el
ilustran la riqueza material de estas poblaciones
temps.
y sus cambios en el tiempo.
64
[page-n-65]
Representació de dona amb cistell i pal cavador en el
pujol d’Injalak / Representación de mujer con cesto en
la cabeza y palo cavador en la colina de Injalak.
Fotografia: Inés Domingo, 2007.
Representació de guerrer de Red Lily lagoon / Repre
sentación de guerrero de Red Lily Lagoon.
Fotografia: Inés Domingo, 2007.
65
[page-n-66]
Luma Luma. Gegant ancestral creador de la cerimònia Mardayin. Va viatjar pel territori de la Terra d’Arnhem, va robar dones i les va devorar. Enutjada per les seves
accions, la gent va decidir matar-ho. Va suplicar que ho perdonessin fins que hagués revelat tots els coneixements sobre la cerimònia, els dissenys corporals, els
balls i les cançons sagrades. Després va ser assassinat i tallat en trossos que es van transformar en objectes sagrats / Gigante ancestral creador de la ceremonia
Mardayin. Viajó por el territorio de la Tierra de Arnhem, robó mujeres y las devoró. Enojada por sus acciones, la gente decidió matarlo. Suplicó que lo perdonaran
hasta que hubiera revelado todos los conocimientos sobre la ceremonia, los diseños corporales, los bailes y las canciones sagradas. Después fue asesinado y
cortado en pedazos que se transformaron en objetos sagrados.
Éssers ancestrals, màgia i bruixeria
Seres ancestrales, magia y brujería
Les representacions d’esperits malignes, en for·
Las representaciones de espíritus malignos, en
ma humana o animal, però distorsionats, i altres
forma humana o animal, pero distorsionados,
éssers ancestrals rememoren diversos aspectes
y otros seres ancestrales rememoran diversos
de la creació. L’art inclou també sortilegis amoro·
aspectos de la creación. El arte incluye también
sos i imatges de bruixeria, amb figures humanes
hechizos amorosos e imágenes de brujería, con
amb genitals distorsionats i postures ridícules,
figuras humanas con genitales distorsionados y
que tenen com a finalitat fer mal a un individu.
posturas ridículas, cuya finalidad es causar daño
a un individuo.
66
[page-n-67]
Algaihgo (dona de foc) / Algaihgo (mujer de fuego).
Algaihgo és un dels éssers de la creació. Va plantar les banksias gro·
gues en els boscos i va usar les seves flors fumejants per a transportar
el foc. Caçava la zarigüeya de roca, el seu menjar favorit, amb l’ajuda
dels dingos que viatgen amb ella. La gent li te por perquè mata i
crema a les persones, i eviten el seu Djang (lloc sagrat) i l’altiplà de la
Terra de Arnhem on viu el seu esperit / Algaihgo es uno de los seres
de la creación. Plantó las banksias amarillas en los bosques y usó sus
flores humeantes para transportar el fuego. Cazaba la zarigüeya de
roca, su comida favorita, con la ayuda de los dingos que viajan con
ella. La gente le teme porque mata y quema a las personas, y evitan
su Djang (sitio sagrado) y la meseta de la Tierra de Arnhem donde
vive su espíritu.
67
Namarrokon, home llamp, esperit responsa
ble dels llamps en les tempestes de l’esta
ció humida / Namarrokon, hombre relámpa
go, espíritu responsable de los relámpagos
en las tormentas de la estación húmeda.
Artista: Bob Namundja, 2002. Pintura sobre
escorça d’eucaliptus / Pintura sobre corteza
de eucalipto. Col·lecció Inés Domingo.
[page-n-68]
Cerimònies
Ceremonias
Les cerimònies juguen un paper fonamental en
Las ceremonias juegan un papel fundamental en
la formació adequada de les noves generacions,
la formación adecuada de las nuevas generaci·
l’intercanvi de matèries primeres i ferramentes,
ones, el intercambio de materias primas y her·
per a acomiadar els difunts, acordar matrimonis
ramientas, para despedir a los difuntos, acordar
o commemorar el Djang. La seua representació
matrimonios o conmemorar el Djang. Su repre·
en l’art rupestre, una escena literal o l’animal
sentación en el arte rupestre, una escena literal o
que s’hi associa, trasllada l’espectador a l’àmbit
el animal asociado a ella, traslada al espectador
sagrat i ritual.
al ámbito sagrado y ritual.
68
[page-n-69]
Dansa de la fertilitat Kunapipi / Danza de la fertilidad Kunapipi. Artista: desconegut / desconocido, ca. 1960. Pintura sobre
escorça / Pintura sobre corteza. Museu Etnològic i de Cultures del Món. Ajuntament de Barcelona.
69
[page-n-70]
70
[page-n-71]
ART ABORIGEN
EN EL SEGLE XXI
ARTE ABORIGEN
EN EL SIGLO XXI
L’art i l’artesania que es produeix hui a la Terra
El arte y la artesanía que se produce hoy en
d’Arnhem sobre diversos suports continuen
la Tierra de Arnhem sobre diversos soportes
estretament relacionats amb les tradicions ru·
continúan estrechamente relacionados con
pestres anteriors i amb el Djang, el sistema de
las tradiciones rupestres anteriores y con el
creences culturals d’aquestes poblacions. Hui
Djang, el sistema de creencias culturales de
en dia, artistes i artesans continuen
estas poblaciones. Hoy día, artistas y artesanos
mantenint protocols estrictes que estableixen
siguen manteniendo protocolos estrictos que
el que cada artista pot pintar i un sistema
establecen lo que cada artista puede pintar
tradicional d’aprenentatge que guia l’artista en
y un sistema tradicional de aprendizaje que
formació a través de les narracions
guía al artista en formación a través de las
culturals que ha de saber per a poder
narraciones culturales que debe conocer para
expandir el seu repertori artístic. Fins i tot,
poder expandir su repertorio artístico. Incluso
quan produeixen art per a vendre’l al públic,
cuando producen arte para venderlo al público,
els artistes refermen els seus coneixements
los artistas están reafirmando sus conexiones
ancestrals.
ancestrales.
Actualment, a penes es produeix art rupes·
En la actualidad, apenas se produce arte ru·
tre, però la mateixa tradició mil·lenària conti·
pestre, pero la misma tradición milenaria continua
nua sobre suports antics (escorça d’arbre, talles
sobre soportes antiguos (cortezas de árbol, tallas
de fusta, fibres vegetals, didjeridús, pintures
de madera, fibras vegetales, didyeridús, pinturas
71
[page-n-72]
corporals, etc.) i nous (paper Arches, gravats i
corporales, etc.) y nuevos (papel Arches, grabados
diversos tipus de teixits impresos a mà).
y diversos tipos de tejidos impresos a mano).
Als pigments, aglutinants i pinzells tradicio·
A los pigmentos, aglutinantes y pinceles tradi·
nals se sumen també hui algunes innovacions,
cionales se suman también hoy algunas innova·
com ara pintures acríliques i cola no indígena
ciones, como pinturas acrílicas y cola no indígena
que serveix per a facilitar l’adhesió del pigment a
que sirve para facilitar la adhesión del pigmento a
l’escorça o al paper.
la corteza o al papel.
Molts artistes contemporanis i les seues
Muchos artistas contemporáneos y sus obras
obres s’han presentat en exposicions nacionals o
se han presentado en exposiciones nacionales
internacionals, cosa que ha contribuït a forjar, a
e internacionales, contribuyendo a forjar una
alguns d’ells, una reputació internacional.
reputación internacional a algunos de ellos.
En la actualidad, el arte rupestre es más que
Hui en dia, l’art rupestre és més que una font
d’inspiració per als nous artistes Aborígens. És
una fuente de inspiración para los nuevos artistas
un patrimoni que serveix per a defensar la pro·
Aborígenes. Es un patrimonio que sirve para defen·
tecció a llarg termini dels seus “territoris” contra
der la protección a largo plazo de sus “territorios”
forces polítiques i econòmiques molt poderoses.
contra fuerzas políticas y económicas muy podero·
També és un producte cultural que s’utilitza per
sas. También es un producto cultural que se utiliza
a desenvolupar un turisme sostenible que no
para desarrollar un turismo sostenible, que no solo
només suposa una font d’ingressos sinó també, i
supone una fuente de ingresos sino también, y lo
el que és més important, un mitjà per a revalorar
que es más importante, un medio para revalorizar
la història i les cultures Aborígens.
la historia y las culturas Aborígenes.
72
[page-n-73]
Galeria Anbangbang
La Galeria Anbangbang inclou
algunes de les pintures rupes·
tres més icòniques d’Austràlia.
La van crear dos grans artistes
en la dècada dels seixanta,
Nayombolmi i Djimongurr. Da·
vant les incursions en les seues
terres, l’escena representa un
manifest dels artistes: la nostra
llei continua ací, els nostres
avantpassats continuen ací i el
nostre poble continua ací.
Galería Anbangbang
La Galería Anbangbang incluye
algunas de las pinturas rupes·
tres más icónicas de Australia.
Fue creada por dos grandes
artistas en la década de los se·
senta, Nayombolmi y Djimon·
gurr. Frente a las incursiones en
sus tierras, la escena representa
un manifiesto de los artistas:
nuestra ley sigue aquí, nuestros
antepasados siguen aquí y
nuestro pueblo sigue aquí.
73
[page-n-74]
Sharon Nawirridj sostenint Wirdilwirdil (el bulb vermell de l’herba Haemadorum breviculae que s’utilitza per a tenyir les fulles de pandanus per a fer
cistells) / Sharon Nawirridj sosteniendo Wirdilwirdil (el bulbo rojo de la hierba
Haemadorum breviculae que se utiliza para teñir las hojas de pandanus para
hacer cestas). Fotografia: Paul Faulstich, 2006.
74
[page-n-75]
Christine Nabobbob i Josie Maralngurra teixint cistells de pandanus / Christine Nabobbob y Josie Maralngurra tejiendo cestas de pandanus.
Fotografia: Emily Miller, 2019.
75
[page-n-76]
D’esquerra a dreta. Els artistes Gershom Garlngarr, Graham Badari, Ezariah
Kelly, Gary Djorlom i James Ahsley en Injalak Arts / De izquierda a derecha.
Los artistas Gershom Garlngarr, Graham Badari, Ezariah Kelly, Gary Djorlom y
James Ahsley en Injalak Arts. Fotografia: Sally K. May, 2006.
Raphalia Badari (esquerra) i Sharon Nawirridj (dreta) amb una pintura realit
zada per l’artista Wilfred Nawirridj (Gunbalanya, 2007) / Raphalia Badari (iz
quierda) y Sharon Nawirridj (derecha) con una pintura realizada por el artista
Wilfred Nawirridj (Gunbalanya, 2007). Fotografia: Inés Domingo, 2006.
76
[page-n-77]
L’artista Graham Badari treballant en un dels seus quadres sobre paper Arches /
El artista Graham Badari trabajando en uno de sus cuadros sobre papel Arches
Fotografia: Inés Domingo, 2008.
Els artistes Thompson Nganjmirra i Allan Namaniyuo en el pujol Injalak (Gunba
lanya) / Los artistas Thompson Nganjmirra y Allan Namaniyuo en la colina Inja
lak (Gunbalanya). Fotografia: Sally K. May, 2018.
77
[page-n-78]
Namarnkol (Barramundi) i mandem (nenúfars)
Namarnkol (Barramundi) y mandem (nenúfares)
Artista: Gabriel Maralngurra, 2006. Colorants naturals so·
bre paper Arches / Colorantes naturales sobre papel Arc·
hes. Col·lecció Inés Domingo.
Tela serigrafiada a mà amb temes tradicio
nals (animals) / Tela serigrafiada a mano con
temas tradicionales (animales)
Artista: Lawrence Nganjmirra. Lli / Lino
Col·lecció Sally K. May
Yawk yawk, esperit aquàtic femení amb tors de dona i cua de peix. L’artista sig
na l’obra dibuixant la silueta de la seua mà mitjançant la tècnica del bufat / Yawk
yawk, espíritu acuático femenino con torso de mujer y cola de pez. El artista
firma la obra dibujando la silueta de su mano mediante la técnica del soplado
Artista: Isaiah Nagurrgurrba, 2006. Colorants naturals sobre paper Arches / Colo·
rantes naturales sobre papel Arches. Col·lecció Inés Domingo.
78
[page-n-79]
Didjeridú. Instrument de vent. El seu so i ressonància depenen de la longitud, la forma i el grossor de la paret
Didjeridú. Instrumento de viento. Su sonido y resonancia dependen de la longitud, la forma y el grosor de la pared.
Artista: Micky Hall, 2006. Fusta tallada / Madera tallada. Col·lecció Inés Domingo
Cistella / Cesta
Autor: Cristine Nabobbob, 2013
Fulles de Pandanus espiralis enrotllades i cosides. Nova tècnica
introduïda al darrer segle / Hojas de Pandanus espiralis enrolla·
das y cosidas. Nueva técnica introducida en el último siglo.
Col·lecció Sally K. May
Closca de tortuga pintada / Caparazón de tortuga pintado
Artista: Chantel Nabulwad, 2007
Pigments naturals / Pigmentos naturales
Col·lecció Inés Domingo
Cistella / Cesta
Autor: Josie Maralngurra, 2018
Fulles de Pandanus espiralis enrotllades i cosides /
Hojas de Pandanus espiralis enrolladas y cosidas
Col·lecció Sally K. May
79
[page-n-80]
VISTES EXPOSICIÓ VISTAS
EXHIBITION EXPOSICIÓN
TOUR
80
[page-n-81]
05.??
05.??
CM. 07
AV. 04 FINAL
02.15
02.11
02.16
02.13
02.12
02.09
02.10
AV. 02 PAISAJE DRON
02.07
02.08
PR. 01
PR. 02
CM. 04 CM. 05 CM. 06
PR. 03
04
02
02.18
04.07
SP. 03
SP. 04
.??
04
SP. 02
05.13
05.14
.14
Historias
y leyendas
ce
re
Ku mon
na
pip ia
i
GR. 05 ESTACIONES
ceremonia Ubar
V. 04
.22
RT. 03 ANBANGBANG
05.15
RT. 02 PAISAJE
PR. 05
GRP. 05
GR. 07
GUERRERO/A
PR. 04
04.21
GRP. 04
GR. 06 TÉCNICAS
GRP. 03
GR. 04 MAPA
V. 01
05.06
V. 02
AV. 03 TÉCNICA
PINTURA RUPESTRE
GRP. 01
GR. 04 MAPA CONCEPTUAL
GR. 03 FOTOGRAFÍA
05.07
Mimi
GRP. 02
V. 02
GR. 02 TEXTO INTRODUCTORIO
GR.01 TÍTULO
AV. 01 ESTILOS
RT. 01 YINGARNA
SP. 01
Proyecto de museografía
Arte rupestre de la Australia Aborigen
Museu de Prehistòria de València
ESCALA
Museografía:
FECHA
Francisco Chiner Vives
Miguel Ángel Navarrete Santana
DISTRIBUCIÓN GENERAL
miguelangelnavarretesantana@gmail.com
Projecte de museografia Arte rupestre de la terra d’Arnhem / Proyecto de museografía Arte rupestre de la tierra de Arnhem.
Francisco Chiner Vives, Miguel Ángel Navarrete Santana.
81
1/100
04/06/2022
01
[page-n-82]
82
[page-n-83]
83
[page-n-84]
84
[page-n-85]
85
[page-n-86]
[page-n-87]
[page-n-88]
[page-n-89]
[page-n-90]
[page-n-91]
[page-n-92]
[page-n-93]
[page-n-94]
[page-n-95]
[page-n-96]
[page-n-97]
[page-n-98]
[page-n-99]
[page-n-100]
[page-n-101]
[page-n-102]
[page-n-103]
[page-n-104]
[page-n-105]
ROCK ART
LAND
IN ARNHEM
AUSTRALIA
[page-n-106]
[page-n-107]
Western Arnhem Land
ation time with images of daily
dances and rock art, to pre·
preserves one of the longest
life. These images, as well as
serve their powers and ensure
rock art traditions in human
the beliefs and socio-cultur·
the survival of all living beings.
history. This exhibition
al practices related to them
discovers the richness
(ceremonies, dances, stories
understanding of Djang,
and complexity, and the
and songs) come together
which they gradually acquire
connections with Aboriginal
as Djang, a local word which
throughout life, human survival
traditions, landscape, society
vaguely translates in English
is guaranteed.
and culture.
as Dreaming. Djang refers to
This beautiful art
Only through the full
the beliefs, values and knowl·
constitutes an extraordinary
edge systems which structures
visual archive of the
the social life of these groups,
evolution, the history and the
linking past and present. In
environmental changes these
the past, the creation beings
populations experienced.
‘Nayuhyunggi’ travelled over
Aboriginal people understand
the territory modelling the
the art as a gateway to culture,
landscape and creating life as
used for thousands of years
they passed through. They also
Australia is one the major
to pass on their traditions and
created people, languages,
achievements of humankind,
beliefs from generation to
laws, and socio-cultural and
as it required navigation in
generation. In public contexts
religious practices. When they
open water. Whether the
it is a visual medium for
finished, they put themselves
peopling of Australia was
training new generations or
into the landscape under the
intentional or by accident
illustrate stories to children.
form of rocks, rivers, trees or
(maybe blown by monsoon
In sacred contexts, such as
rock paintings. Today, these
winds), as well as the routes
initiation ceremonies, it is
places are sacred as the an·
used in the colonization are
used for a more formal tuition
cestral spirits and their powers
still under discussion. Current
exclusive to initiates.
remain in them. Aboriginal
genetic analysis suggests that
people look after these places
all people descended from a
through ceremonies, songs,
single migration, which was
The painted rock shelters
combine images of the cre·
107
HUMAN COLONIZATION
OF AUSTRALIA AND
THE BIRTH OF ROCK ART
The human occupation of
[page-n-108]
large enough to eventually
ago. The evolution over time
Traditional lifestyles and tools
colonize a new country, bigger
illustrates subsequent cultural
Arnhem Land was inhabited
than Europe. This occupation
and environmental changes. In
for 50,000 years by various
took place between 65,000
the last 400 years, traditional
Aboriginal populations orga·
and 50,000 years ago.
styles appear together with
nized in flexible bands. Given
contact imagery recording
the seasonality of resources,
north, humans dispersed
encounters with foreign
they practiced a certain mobili·
throughout the continent
populations (Indonesian
ty and, as a consequence, they
adapting to a matrix of
navigators, European
had a largely portable material
biogeographic environments
explorers, British settlers and
culture, mainly made of per·
through different foraging
missionaries). Today the rock
ishable materials. Their trans·
and social strategies. Up
shelters are like an illustrated
formation of the environment
until the 20th century, they
encyclopaedia of Aboriginal
included the selective burning
survived as nomadic or
history and mythology.
of the bush.
gathering societies. As a
Colonisation routes
Cultural homogeneity?
result, Australia became a
Archaeology and Aboriginal
When we talk about Australian
continent of diversity, with
oral history suggest that Aus·
Aboriginal people, we tend
different population densities,
tralia was colonized from the
to imagine a homogeneous
traditions, languages,
north, though the date and
cultural group. But there are
sociocultural practices and
routes of colonisation are de·
hundreds of them, with differ·
material culture. An estimate
bated. For some Aboriginal
ent cultures, laws, traditions,
of 250 different languages
people, Yingarna, the creation
languages and even rock art.
were spoken in 1788. The
mother, arrived by sea. Once
They can be as diverse from
regional diversity of styles and
ashore, she planted yams
each other as the Spaniards
techniques seen in rock art is
and other foods, created
are from Italians, Germans or
also indicative of important
waterholes and her baskets
Danes.
symbolic differences.
contained each clan and lan·
Upon arrival through the
semi-nomadic hunter-fisher-
Rock art of Arnhem Land
guage.
started at least 28,000 years
108
[page-n-109]
DJANG LANDSCAPES
movement of birds, etc. They
climatic changes and specific
also relate the heroic actions
environmental events, such
Arnhem Land and Kakadu
of the creation beings and
as plant flowering or fruiting
National park are a monsoonal
paint them in the places they
or the changing behavior of
region, with a seasonal
inhabit, whether in their human
animals.
rainfall defining a wet and a
or animal form. Songs, dances,
dry season. Its escarpments,
oral histories and ceremonies
Kudjewk
sandstone plateau, floodplains
commemorate their acts and
The monsoon time with heavy
and lowland wetland
tell the influences or dangers
rains bring kudjarr (flooding
environments are one of the
they exert. They also highlight
and flowing water) and kun
most important refuge areas
which places and periods
mayorrk (strong winds). It’s a
for the flora and fauna of the
are the best for hunting,
time of abundant fruits with
region and a source for human
the correct rules governing
the Yukkuyyukku (firefly lights)
survival.
marriages, etc.
flashing at night to signal the
The landscapes are also
The presence of multiple
bush fruits are ready to
unique open-air museums with
layers of paintings in the
the masterpieces of many gen·
same rock shelter expose the
erations of artists, evoking the
importance of the place and its
Bangkerreng
creation time, Djang, Aborigi·
sacred values, rather than the
Nakurl (knock ’em down
nal culture and their ancestral
paintings themselves, which
storms) coming from koyek
traditions.
are sometimes replaced as
(the east) flattens Manbed
they fade.
je yirridjdja (the early spear
Aboriginal people have
special connections to
collect.
grass). Manbedje duwa (the
the land. Their traditional
The seasons
later spear grass) is still green
knowledge links the land
Aboriginal people in this re·
and growing until barra (the
with all that lives on it, and
gion recognize up to six sea·
later rains). It is the time for
tells of the passing of the
sons in the annual cycle, which
collecting magpie goose eggs,
seasons marked by climatic
condition their life and mobili·
Manimunak wirlarrk and a
changes, plant flowering, the
ty. The start and end dates are
good time for fishing.
hibernation of reptiles, the
variable and are defined by
109
[page-n-110]
Yekke
duk (Syzgium suborbiculare).
Djang or the totem of a clan,
The rains have finished. The
It’s a very good time for hunt·
and no one in that clan can
cooler temperature and the
ing waterbirds like Manimunak
hunt or eat them. In certain
wind blowing from north east
(magpie goose), Ngalmangiyi
ceremonies the Aboriginal
to west signals the start of the
(northern long-necked turtle)
people become this animal
dry time. Lots of djalangkarr
with kawurluwurlhme kunak
and represent it graphically.
idjdjalangkarridj (dragonflies)
(floodplain burning) to clear
and Manbarndarr (Calytrix
the kundalk (grass) as well as
exstipulata) and Mandjedj (Co·
hunt Kedjebe (Arafura file·
chlospermum fraseri) flowering
snake) around the edge of
PRODUCING ROCK ART
are a sign of Yekke.
billabongs.
To Australian Aboriginal
people creating art is more
Wurrkeng
Kunumeleng
than a collection of techniques,
Kunbonjdjek- the cool weather
The time of kangolmarnburren,
raw materials and tools. It is an
time, when dry winds blow
when the humidity builds, kun
act of connecting to culture.
from the east, koyek kunmay
ngol (clouds) and kunmayorrk
The subject matters depicted,
orrk. Many plants are flower·
(wind) gather together from
the places where they paint
ing, like Mandjalen (Eucalyptus
all directions. Animals hear
and even the materials used
miniata), Manbordokorr (Eu·
kangurdulme (thunder) and
allow the artist to connect with
calyptus tetrodonta) and Man
know it’s time for a change.
their homeland, their ancestors
dadjek (Grevillea pteridifolia)
Namarrkon kamayhmayhke
and Djang.
and the native bees are busy
(lightning flashes) tell us that
so it’s a good time to collect
the Ngalmangiyi and Kedjebe
the most prized and traded,
Mankung, sugar bag.
are moving closer to the bank
have a special symbolic
and are easier to collect.
meaning and an associated
Kurrung
The best quality pigments,
Djang history regulating
Flora and fauna
collection rights or the right
is fragrant from many plants
Flora and fauna are funda·
time to collect them.
flowering, like Manboyberre
mental to Aboriginal food and
(Syzgium forte) and Mandjar
mythology. Some animals are
The hot, dry time when the air
110
The artistic manifestations
of Djang are made on various
[page-n-111]
media. The most famous is
boulders, creating rock art, or
washing powder (azulete) that
rock art. But there is also art
on the tree bark of their huts.
they obtained from the mission
on large sheets of stringy
The barks were sometimes
laundries. They also create
bark (Eucalyptus tetradonta),
used in ceremonies and could
motifs by using balls or strips
wood carvings and body art.
be destroyed at the end. They
of beeswax on the rock.
All of them are used in public
also decorated ceremonial
contexts and in sacred rituals.
objects and their own bodies.
In some cases they are usually
What do they paint with?
The paint is applied with the
How do they prepare the
fingers, with brushes made
paint?
of natural fibers or hair, or by
several categories of group
To paint they use natural min·
printing. To create hand, foot
identity regulating their rights
erals collected from nature,
and object stencils, they spray
and obligations within society.
sometimes exchanged with
paint from the mouth, where
Their social affiliation also
other groups. The pigments
it mixes with the artist’s saliva,
dictates the repertoire of
are transformed into powder
which becomes part of the
subject matter they can paint,
on slabs or on the floor of
work. The learning process
the colours they can use and
the rock shelter itself, and are
can involve the collaboration
even the proportions and
mixed with binders, such as
of several artists on the same
shapes of the figures they can
animal fat, animal and possibly
motif.
draw. The infill techniques
human blood or the juice of
(semicircles, diamonds,
the orchid Dendrobium sp.
destroyed after the ceremony.
Aboriginal people have
crossed hatching, etc.) are not
How do they paint?
Tradition dictates not only
What colors do they use?
the style and subject matter
distinctive of the clan, and are
The basic colors include yel·
depicted, but even where to
also used in body painting.
low, karlbo; white, delek; red,
start drawing a motif. Also the
merely decorative, but are also
kunrodjbe and black, kunjirrke,
patterns used to fill the figures,
Where do they paint?
which they use according to
rarrk, which include parallel
Traditionally, Aboriginal people
their social categories. With
or crossed lines, semicircles,
painted on the walls and ceil·
European contact they intro·
diamonds, etc., distinguish the
ings of open-air shelters and
duced blue, produced with a
paintings of various clans.
111
[page-n-112]
ETHNOARCHAEOLOGY
AND ROCK ART
connections to the land.
pects of ceremonies. It is be·
Through this art people
lieved that these spirits still live
learn about the spirits, the
among the rocks, but they are
Ethnographic information
plants, the animals, and the
difficult to see. Their images
is key to understanding
ceremonies that are important
are reproduced both in paint·
the multiple meanings and
to them. It also documents
ings and sculptures.
functions of recent Aboriginal
daily life and illustrates aspects
art and the variety of contexts
of day to day occurrences and
Ancestral beings, magic and
in which this form of visual
the natural world.
sorcery
Many rock paintings have
Representations of evil spirits,
evidence of the complexities
multiple layers of meaning. The
in human or animal form, but
of interpreting the art of other
basic interpretation might be
distorted, and other Ancestral
cultures without their authors
appreciated by people who
Beings recall various aspects of
or written records.
can recognise the animals, the
creation. The art also includes
communication is used. It also
themes or activities depicted.
love and sorcery images, with
Australia had a great impact
But the same painting can have
human figures with distorted
on traditional ways of life. But
a hidden meaning that only
genitalia and contorted pos·
the declaration of Arnhem
the initiated can appreciate,
tures, whose purpose it is to
Land as Aboriginal reserve in
and even further levels only
cause harm to an individual.
the 1932 allowed for a certain
comprehensible to the artist
cultural continuity. Ancestral
or the senior elders that are
Everyday life
knowledge is still passed down
considered the guardians of
Rock art also includes simple
to new generations through
the cultural knowledge and the
records of hunting or everyday
ceremonies, dances, songs
ancestral law.
activities. In addition, it de·
The European invasion of
picts weapons (spear thrower,
and stories that are graphically
represented in rock art and
Mimih spirits
spears and harpoons), objects
other media.
The Mimih are creation beings
(such as bags, baskets and
who taught Aboriginal people
tools) and body ornaments
illustrating creation stories and
everything they needed to
that are not always preserved
evidence of their enduring
survive and also various as·
in the archaeological record
Today the art continues
112
[page-n-113]
and that illustrate the material
artist may paint and a tradi·
internationally. Some artists
wealth of these populations
tional apprenticeship system
have forged an international
and their changes over time.
guiding junior artists through
reputation.
the cultural stories they must
Today rock art is more
Ceremonies
know in order to expand their
than a source of inspiration
Ceremonies play a funda·
artistic repertoire. Even when
to new Aboriginal artists. It is
mental role in the proper
producing art for public sale,
an heritage used in the fight
training of new generations,
artists are reaffirming their
for the long term protection
the exchange of raw materials
ancestral connections.
of ‘Country’ against powerful
and tools, farewell to the de·
While roday, rock art is only
political and economic forces.
ceased, arranging marriages
rarely produced, the same mil·
It is also a cultural product
or commemorating the Djang.
lenary tradition lives on in oth·
used to develop sustainable
Their representation in rock
er forms (bark, wood carvings,
tourism as a source of
art, whether a literal scene or
fibre art, didjeridoos, body
income, and as a way to value
the animal associated with it,
paintings, etc.) and new media
Aboriginal history and culture.
bring the viewer into the sa·
(Arches paper, engravings and
cred and ritual realm.
various types of hand-printed
Anbangbang Gallery
fabrics).
The Anbang·
ABORIGINAL ART
IN THE 21ST CENTURY
In addition to the tradi·
bang Gallery includes some
tional pigments, binders and
of the most iconic rock art
brushes, today there are also
imagery from Australia. It was
some innovations, such as
created by two master artists
Today arts and crafts are
acrylic paints and non-indige·
in the 1960s – Nayombolmi
directly tied to previous rock
nous glue used to facilitate the
and Djimongurr. In the face of
art traditions and Djang,
adhesion of the pigment to the
incursions into their lands, the
the cultural belief system of
bark or paper.
scene represents a statement
Aboriginal people.
Many contemporary
by the artists — our law is still
Artists and artisans of these
artists and their works have
here, our ancestors are still
lands still maintain strict pro·
been featured in collections
here, and our people are still
tocols establishing what each
both around Australia and
here.
113
[page-n-114]
FIGURE INDEX
2. Spear-thrower. Artist: unknown, 2020. Carved
Wood and natural pigments. Collection Sally
K. May.
3. Spear-thrower, weapon used to increase
the firing distance of the spears. Artist: Jules
Pg. 6.
Rock art on Injalak hill (Gunbalanya). Photograph:
Gulamuwu, 2007. Carved wood, resine and
Inés Domingo.
natural pigments. Collection Inés Domingo.
Pg. 20. Yingarna, creation mother on Injalak hill.
4. Boomerang. Hunting and fighting weapon.
Photograph: Inés Domingo.
Artist: unknown. Acacia wood and natural
Pg. 22. Man making bush string, Oenpelli, ca. 1927. ©
pigments. Museu Etnològic i de Cultures del
Northern Territory Archives Service NTRS 694 P1
Món. Ajuntament de Barcelona.
5. 6. Clubs. Artists: unknown, s. XIX. Wood and
Box 4 Item 89.
Fishing in the Oenpelli billabong, ca. 1920. Item
resin. Museu Etnològic i de Cultures del Món.
889, © Historical Oenpelli Slides, CMS, complied
Ajuntament de Barcelona.
7. Axe. Artist: unknown, 2020. Wood, stone and
by K. Hart, A. Wilson and W. Kennedy, 1996.
Men with body paintings, ca. 1920. © Northern
plant fibres. Collection Sally K. May.
Territory Archives Service NTRS 694 P1 Box 4b
8. Spear-thrower. Artist: unknown. Carved
wood, resin and natural pigments. Museu
Item 301.
Pg. 23. Elders seated near their bark shelter, ca. 1920. ©
Etnològic i de Cultures del Món. Ajuntament
de Barcelona.
Northern Territory Archives Service NTRS 694 P1
9. Basket. Artist: unknown. Plant fibres and
Box 4b.
pigments. Museu Etnològic i de Cultures del
Gurrwek (left) with baby Albert Balmana, and
Món. Ajuntament de Barcelona.
unidentified woman and baby (right), ca. 1927. ©
10. Basket. Artist: unknown. Bark and stitched.
Northern Territory Archives Service NTRS 694 P1
Museu Etnològic i de Cultures del Món.
Box 4b Item 274.
Ajuntament de Barcelona.
Girls in the Oenpelli billabong, ca. 1920. Item
11. Bag used to collect food and also in ceremo
419, © Historical Oenpelli Slides, CMS, complied
by K. Hart, A. Wilson and W. Kennedy, 1996.
nies. Artist: unknown. Plant fibres. Museu
Man decorating dilly bag, 1948. Nla.obj-
Etnològic i de Cultures del Món. Ajuntament
de Barcelona.
142224944. © National Library of Australia.
Pg. 24. 1. Boomerang number 7. Artist: unknown, 1960.
12. Ceremonial basket. Artist: unknown. Plant
Wood. Folch collection. Museu Etnològic i de
fibres. Museu Etnològic i de Cultures del
Cultures del Món. Ajuntament de Barcelona.
Món. Ajuntament de Barcelona.
114
[page-n-115]
13. String bag used to carry food and goods.
Pg. 38. Bark painting (Emu with three eggs or hatching
Artist: unknown. Knotted plant fibres. Museu
the egg). Acquired from Mr. Holmes in Darwin
Etnològic i de Cultures del Món. Ajuntament
(Austria), on 1964. 1960-1964. Bark painting. ©
de Barcelona.
Folch collection. Museu Etnològic de Barcelona.
Pg. 26. Clapsticks strike by men to the didjeridoo beat.
Ajuntament de Barcelona. Photograph: Jordi
Artist: Gleesonn, 2018. Wood. Collection Sally K.
Puig.
May.
Ancestral kangaroo. Author: Yirawala. Ca. 1960.
Clapsticks strike by men to the didjeridoo beat.
Eucalyptus (bark), pigment. © Folch collection.
Artist: Eric Djorlorn, 2007. Iron Wood and natural
Museu Etnològic de Barcelona. Ajuntament de
Barcelona. Photograph: Jordi Puig.
pigments. Collection Inés Domingo.
Pg. 39. Bark painting (duck). 20th century. Bark
Necklace. Artist: Lucille, 2018. Shark vertebrae
and seeds painted with natural pigments.
(plant material), pigment. © Folch collection.
Collection Sally K. May.
Museu Etnològic de Barcelona. Ajuntament de
Pg. 27. Necklaces. Artist: unknown, 2007. Seeds painted
Barcelona. Photograph: Jordi Puig.
Bark painting (Opossum). 20th century. Bark
with natural pigments. Collection Inés Domingo.
Pg. 28. Map showing the various linguistic, social and
(plant material), pigment. © Folch collection.
national groups of Aboriginal Australia. Based
Museu Etnològic de Barcelona. Ajuntament de
Barcelona. Photograph: Jordi Puig.
on the map by David R. Horton, 1994. Illustration:
Pg. 40. Bark painting (Wurrpan, sacred emu used
Vanesa Mora Casanova (Tacadetinta).
in Maraian cerimonies). 20th century. Bark
Pg. 36. Ancestral goanna. Western Arnhem Land, c.
1960. Eucalyptus, pigment. © Folch Collection.
(plant material), pigment. © Folch collection.
Museu Etnològic de Barcelona. Ajuntament de
Museu Etnològic de Barcelona. Ajuntament de
Barcelona. Photograph: Jordi Puig.
Barcelona. Photograph: Jordi Puig.
Ancestral Jabiru. Author: Jimmy Midjaw Midjaw,
Pg. 37. Painting of two fishes used in the fish dances
of the Mardayin festival. Author: Yirawala
Ca. 1960. Eucalyptus (bark), pigment. © Folch
Mengual, Mercedes. Donation. 1972. Ca. 1960.
collection. Museu Etnològic de Barcelona.
Ajuntament de Barcelona. Photograph: Jordi Puig.
Eucalyptus (bark), pigment. © Folch collection.
Pg. 41. Narlong, turtle. Ca. 1960. Eucalyptus (bark),
Museu Etnològic de Barcelona. Ajuntament de
Barcelona. Photograph: Jordi Puig.
pigment. © Folch collection. Museu Etnològic de
Bark painting (snake). 20th century. Bark
Barcelona. Ajuntament de Barcelona. Photograph:
(plant material), pigment. © Folch collection.
Jordi Puig.
Museu Etnològic de Barcelona. Ajuntament de
Bark painting (crocodile). Author: Yirawala.
Barcelona. Photograph: Jordi Puig.
20th century. Bark (plant material), pigment. ©
115
[page-n-116]
Folch collection. Museu Etnològic de Barcelona.
Jimmy Galareya Namarnyilk showing the
Ajuntament de Barcelona. Photograph: Jordi
sequence of gestures to reproduce a figure.
Puig.
Pg. 45. Main gallery on Injalak Hill. Photograph: Inés
Gunbalanya. Photograph: Inés Domingo, 2009.
Pg. 56. Piece of red ochre from a quarry in Djok country,
Kakadu. Collection Sally K. May.
Domingo.
Pg. 46. Mosquito house used by Aboriginal people at
Laundry blue (whitener). Introduced by
Oenpelli during the wet season, 1948. nla.obj-
missionaries and used by Aboriginal artists in
rock art and objects. Collection Sally K. May.
142222547. © National Library of Australia.
Aboriginal people at their camp, 1948. nla.obj-
Pg. 57. Collection of brushes used in rock art. Artist:
148364822. © National Library of Australia.
Gabriel Maralngurra, 2021. Natural fibres.
Pg. 47. Rock shelter with rock art in the Wellington
Range. Photograph: Inés Domingo, 2016.
Collection Sally K. May.
Pg. 61. Three Mimih, spirits who protect humans and
Pg. 48. Stephanie Djandjul collecting djalamardi
fertility. Author: Nanguyari-Namidiridal. Ca. 1960.
(Dendrobium affine), used as binder and brush.
Eucalyptus (bark), pigment. © Folch Collection.
Photograph: Iain Johnston, 2018.
Museu Etnològic de Barcelona. Ajuntament de
Pg. 49. Jeffrey Lee collecting pigment from a haematite
mine. Photograph: Paul S.C. Taçon, 2018.
Barcelona.
Pg. 62. Mimih Spirit. Wooden carvings that replaced the
Pg. 52. Kenneth Mangiru and Joey Nganjmirra painting a
traditional rope and bark figures used in funerary
hand stencil. Photograph: Alex Ressel.
contexts. They warned of the existence of a
Pg. 53. Silhouette or hand stencil using the blowing
deceased person’s recent remains and, therefore,
technique. Photograph: Alex Ressel.
of the danger of camping nearby where the spirit
Wilfred Nawirridj painting with a natural brush.
lurked. Artist: Haley Bangarr, 2006. Iron Wood
Photograph: Sally K. May.
and natural pigments. Collections Inés Domingo
To learn painting, father and son work together
to make a snake. Photograph: Gunther
and J. Salazar.
Pg. 63. Mimih spirit hunting. Artist: unknown, 2006.
Deichmann.
Painting on paper. Private collection.
Bobby Nganjmirra painting a crocodile in the
Mimih spirit hunting. Artist: unknown, 2006.
Main Gallery on Injalak Hill, 1984. Photograph:
Gunther Deichmann.
Painting on paper. Private collection.
Pg. 65. Woman carrying a basket on her head and
Pg. 54. Clan designs. Red Lily lagoon. Photograph: Inés
a digging stick depicted on Injalak Hill.
Domingo, 2007.
Photograph: Inés Domingo, 2007.
Pg. 55. Clan designs. Injalak. Photograph: Inés Domingo,
Representation of a warrior from Red Lily
2007.
Lagoon. Photograph: Inés Domingo, 2007.
116
[page-n-117]
Raphalia Badari (left) and Sharon Nawirridj
Pg. 66. Ancient giant creator of the Mardayin ceremony.
He travelled through Arnhem Land, stole women
(right) with a painting by artist Wilfred Nawirridj
and devoured them. Angered by his actions,
(Gunbalanya, 2007). Photograph: Inés Domingo,
people decided to kill him. He begged to be
spared until he had revealed all the knowledge
2006.
Pg. 77. Artist Graham Badari working on one of his
about the ceremony, the body designs, the
paintings on Arches paper. Photograph: Inés
dances and the sacred songs. He was then killed
Domingo, 2008.
and cut into pieces that became sacred objects.
Artists Thompson Nganjmirra and Allan
Pg. 67. Algaihgo (Fire woman). Algaihgo is one of the
Namaniyuo at Injalak hill (Gunbalanya).
creation beings. She planted the yellow banksias in
Photograph: Sally K. May, 2018.
the woodlands and used their smouldering flowers
Pg. 78. Pg. 78. Namarnkol (Barramundi) and mandem
to carry fire. She hunted rock possum, her favourite
(water lilies). Artist: Gabriel Maralngurra, 2006.
food, with the help of the dingoes which travelled
Natural pigments on Arches paper. Collection
with her. People are afraid of her because she kills
Inés Domingo.
and burns people, and avoid her Djang (sacred site)
Yawk yawk, female water spirit with woman’s
and the Arnhem Land Plateau where her spirit lives.
torso and a fish’s tail. The artist signs the work
Namarrokon, the lighting man, spirit responsible
by drawing his hand stencil using the blowing
for the thunder during the wet season storms. Bark
technique. Artist: Isaiah Nagurrgurrba, 2006.
painting. Artist: Bob Namundja, 2002. Painting on
Natural pigments on Arches paper. Collection
eucalyptus bark. Collection Inés Domingo.
Pg. 69. Kunapipi, Fertility dance. Artist: unknown,
Inés Domingo.
Pg. 79. Didjeridu. Wind instrument. Its sound and
ca. 1960. Bark painting. Museu Etnològic i de
resonance depend on the length, shape and
Cultures del Món. Ajuntament de Barcelona.
thickness of the wall. Artist: Micky Hall, 2006.
Pg. 74. Sharon Nawirridj holding Wirdilwirdil (the red
Carved wood. Collection Inés Domingo
bulb of Haemadorum breviculae grass used
Painted Turtle Shell. Artist: Chantel Nabulwad, 2007.
to dye pandanus leaves to make baskets).
Natural earth pigments. Collection Inés Domingo.
Photograph: Paul Faulstich, 2006.
Basket. Author: Josie Maralngurra, 2018.
Pg. 75. Christine Nabobbob and Josie Maralngurra
Pg. 76.
Pandanus spiralis leaves coiled and stitched.
weaving pandanus baskets. Photograph: Emily
Collection Sally K. May.
Miller, 2019.
Basket. Author: Cristine Nabobbob, 2013.
Left to right. Artists Gershom Garlngarr, Graham
Pandanus spiralis leaves coiled and stitched.
Badari, Ezariah Kelly, Gary Djorlom and James Ahsley
New technique introduced in the last century.
at Injalak Arts. Photograph: Sally K. May, 2006.
Collection Sally K. May.
117
[page-n-118]
[page-n-119]
Reconeixem a les Poblacions Aborígens de Gunbalanya,
Wellington Range, el Parc Nacional de Kakadú i la Muntanya
Borradaile com els Custodis Tradicionals de les Terres i la
seua contínua connexió amb el territori, l’art i la cultura que es
mostren en aquesta exposició.
Reconocemos a las Poblaciones Aborígenes de Gunbalanya,
Wellington Range, el Parque Nacional de Kakadú y el Monte
Borradaile como los Custodios Tradicionales de las Tierras y su
continua conexión con el territorio, el arte y la cultura que se
muestran en esta exposición.
We Acknowledge Aboriginal people from Gunbalanya,
Wellington Range, Kakadu National Park and Mt. Borradaile as
the Traditional Custodians of the Lands and their continuous
connection to country, art and culture displayed in this
exhibition.
[page-n-120]
[page-n-121]