Los Villares - Kelin

Les excavacions en Los Villares (Caudete de las Fuentes) es van iniciar en els anys 1950-1960 i des de 1980 estan dirigides per Consuelo Mata, de la Universitat de València.

El jaciment de Los Villares, identificat com l'antiga ciutat ibèrica de Kelin a partir dels estudis numismàtics, es troba en el terme municipal de Caudete de las Fuentes (València) i té una extensió aproximada de 10 hectàrees. Se situa prop del naixement del riu Madre, en una lloma que s'eleva 800 m.s.n.m., que destaca sobre el pla circumdant. El caràcter estratègic de la ubicació està marcat per la proximitat a dues vies de comunicació que permetien el contacte entre el litoral mediterrani i l'altiplà interior, d'est a oest, i entre Aragó i l'alta Andalusia, de nord a sud.

Va aconseguir el seu màxim esplendor entorn els segles IV-III a. C., i arribà a convertir-se en capital d'un ampli territori iber que superava els actuals límits administratius de la comarca de Requena-Utiel. Com a lloc central, Kelin va estructurar el seu territori per mitjà d'una xarxa d'assentaments interdependents amb funcions diverses i complementàries, tant defensives com productives.
El poblat tan sols conserva possibles trams de muralla o de mur perimetral en el costat oest i encara no ha sigut localitzada la necròpoli corresponent. D'altra banda, tal com era pràctica habitual entre els ibers, s'han trobat alguns soterraments infantils a l'interior de les cases, normalment sota paviments i/o murs.

Es coneix l'existència des de meitat del segle XVIII, encara que no va ser fins mitjan de segle XX quan van començar les excavacions arqueològiques. En ell s’hi han realitzat, entre 1956 i 2002, 23 campanyes centrades en una superfície d'uns 1.000 m2, en els quals s'ha pogut constatar una dilatada cronologia. La lloma de Los Villares s'ocupa ininterrompudament des d'inicis de l'Edat del Ferro (aproximadament el 680 a. C.) fins època iberoromana (75 a. C.), fet que oferix un ventall cronològic excepcional en el registre arqueològic valencià.

La llarga ocupació permet veure l'evolució de l'estructuració interna i l'arquitectura. En els nivells fundacionals del segle VII a. C. s'observa un urbanisme incipient, amb habitacions rectangulars sense divisions internes separades per estrets corredors. En l'Ibèric Ple (segles IV-III a. C.), per contra, el poblat es caracteritza per presentar un urbanisme molt més complex, la qual cosa es traduïx en carrers amples que permeten el trànsit de carros. Aquestes s'entrecreuen formant un pla ortogonal amb illes constituïdes per grans vivendes, entre 80-100 m2. El seu espai interior apareix dividit en diverses estances, algunes d'elles amb una funcionalitat específica. L'habitació principal de les vivendes es dedica a múltiples labors (cuina, descans, etc.), ja que és on es troba la llar central, mentre que els departaments més allunyats de les portes actuen com a magatzems i/o rebostos. Una de les vivendes ha sigut interpretada com la casa d'un ric comerciant, ja que compta amb un celler on s'han documentat més de 70 àmfores fragmentades. En tota la casa hi ha un total de 98 recipients grans, entre àmfores i gerres, cosa que permetria el magatzematge d'uns 7.460 litres. A més, també compta amb un xicotet taller de forja, així com un altre tipus de béns que denoten el seu elevat estatus (una polsera de plata, ceràmiques d'importació, etc.).

Kelin encunya moneda pròpia durant un curt període de temps entre la segona meitat del segle II i començaments del I a. C. Les monedes, asos i semis, són de bronze i formarien part d'una emissió molt limitada, destinada a usos locals i quotidians.

L'economia és bàsicament agrícola. El cultiu del cereal (principalment blat nu i mill) i l'arboricultura (vinya i figuera), proporcionen productes bàsics per al consum humà i altres destinats al ramat. El territori immediat d'explotació de Kelin compta amb un important potencial pecuari (ovella, cabra, porc i bòvid), perquè disposa d'una àmplia zona de pastuers a la Vega i a les deveses, així com zones forestals a La Atalaya i a La Bicuerca. Els productes obtinguts no sols servixen per a cobrir les necessitats bàsiques de l'enclavament, sinó que, al mateix temps, proporcionen excedents destinats a l'intercanvi. Fruit d'estes relacions comercials, els habitants de Kelin van obtindre ceràmiques procedents de diferents punts del Mediterrani (ceràmiques feniciopúniques, àtiques i itàliques), a la qual cosa caldria sumar un altre tipus de materials, com l'ivori o la pasta vítria.

Les aproximacions al còmput demogràfic apunten que el poblat, durant esta fase, va poder comptar amb una població entre 3.800 - 4.000 habitants. La vida en Kelin pareix arribar a la fi de forma violenta entorn del 80-75 a. C., tal com es deduïx de l'estudi de les importacions i la numismàtica. S'ha plantejat la possibilitat que Kelin prenguera partit en la guerra civil que va patir la República romana durant eixos anys. La destrucció podria ser conseqüència del correctiu que Roma va aplicar a aquelles ciutats iberes que van recolzar al bàndol derrotat, el sertorià.

Com visitar-ho

Kelin es troba a escassos 500 metres al sud de la localitat de Caudete de las Fuentes (València). Des de València s'arriba a la mateixa per l'eixida 270 de l'autovia A-3, una vegada allí l'accés al jaciment és fàcil i està ben senyalitzat. A partir de la restauració de 2004, el poblat compta amb panells explicatius que estructuren el recorregut pels dos sectors excavats. La Col·lecció Museogràfica Luis García de Fonts, ja en el municipi, exhibix alguns dels materials arqueològics recuperats. Anualment també se celebren jornades culturals, que consten d'activitats de gastronomia ibèrica, recreacions històriques i visites guiades al jaciment.