Imatges per a la immortalitat en la Dinastia Han 206 aC 220 dC

La dinastia Han (206 aC-220 dC) constituïx un dels períodes històrics de la Xina que millor definixen els supòsits bàsics de la seua civilització. En esta època s’assenten les bases del pensament polític i ètic, es definixen sistemes d’organització econòmica i cultural i s’establixen contactes directes amb pobles llunyans a través de les rutes comercials.

De la seua cultura artística només coneixem els objectes trobats en els conjunts funeraris de diferents zones de la Xina i el relat literari de la vida cultural en els entorns cortesans.

En les més de deu mil tombes excavades en l’actualitat s’han trobat milers d’objectes que permeten el reconeixement de la vida material i espiritual dels Han. La importància del ritu funerari com a legitimació dinàstica i familiar, de manifestació de la pietat filial —un dels pilars del pensament confucià— permeten recrear junts el món real i l’imaginari.

Els exèrcits que van consolidar el poder de la dinastia adquirixen, en els seus inicis, un protagonisme rellevant en els aixovars funeraris. Lluny ja del sentit colossal dels guerrers de Xi’an, es mostren en una dimensió menor, però amb un major detall en la identificació d’indumentàries i armament. L’assentament de la dinastia manifesta un canvi substancial en la representació dels aixovars funeraris, en els quals s’introduïx la vida quotidiana per mitjà d’objectes múltiples i sofisticats que conviuen amb la narració mitològica i la representació del concepte de paradís. De l’ornament de les mortalles de jade i or a la senzillesa de la vida camperola, els aixovars funeraris permeten conéixer i interpretar els distints nivells de representació del mite i ús del ritu.