Muntanya Assolada. Alzira. 1979
03-09-197922-09-1979Domingo Fletcher Valls
Bernat Martí Oliver
Bernat Martí Oliver
Els treballs es centraren a la banda NO del poblat, per l' existencia de potents i molts fertils nivells d'habitació, així com la de restes de construccions fetes de pedra i fang cuit. Al final de la campanya, la superficie excavada en aquesta zona NO, és d'un 50 mts2., deis quals 36 dividits en dues quadrícules de 2x2 mts. corresponen a enguany. Ara pot parlar-se ja amb algun detall de les estructures d'habitació del jaciment, havent-se descobert un tram del que considerem muralla septentrional del poblat, diversos murs de cases, agrupacions de pedres destinades a falcar els pals de fusta, restes de fang cuit amb empremtes de canyes o brancatges i algunes Ilars
El que hem considerat muralla correspon a les estructures més septentrionals del poblat, a partir de les quals la sedimentació és escassa, i consisteixen en un tram de 4 metres de longitut, en direcció N-S. La seua amplaria és de 140 a 150 centímetres i les pedres apareixen disposades en fileres, conservades aquestes en nombre de tres que van estrenyent-se a mesura que el mur guanya altura.
A l'est de la muralla s'excavaren diverses quadrícules on apareixen murs perpendiculars entre sí, amb uns trams descoberts de 6 i 3 metres de longitud respectivament. Per últim destacarem el que sembla ser la part central d'una casa, excavada a la cata B, a uns 14 metres en línia recta de la muralla: s'observa un sol de terra massissa sobre la roca verge a una banda o sobre un empedrat artificial a l'altra, així com una clara estructura de pedres destinada a falcar un pal que hagué de sostenir el sostre.
Amb meny claredat s'observaren altres dos conjunts de pedres, possibles bases de pals, a les proximitats de la muralla, així com dues llars, una dels quals correspon a la zona ocupada actualment pel camí.
El poblat presentaría una doble muralla: per la seua banda nord-est, la descoberta enguany i, per la seua banda sud-est, afegint-hi les indicacions de l'observació superficial; per la banda sud-est resulta impossible de saber-ho per ser la zona utilitzada per a la construcció del camí d'accés i per la seua banda nord-est l'escarpat de la vessant. Dintre d'aquest recinte, les cases serien formades per murs amb socol de pedra completat a la part superior i sostre per brancatges i fang cuit, utilitzant-se pals falcats per pedres per a la sustentació del sostre. La forma de les cases seria quadrada o rectangular
Entre els materials hi són abundants les troballes de ceràmiques,predominant els cossiols de parets exvasades, els vasos carenats, globulars, etc., tots ells sense decorar a excepció d'alguns mamellons petits situats vora el tall. Destaquen alguns fragments de ceràmica decorats amb incisions i que semblen pertanyer a un vas de forma globular amb dues petites anses verticals. La indústria lítica s'hi redueix a les dents de corbella de silex, essent molt escasses les restes de talla. Són nombrosos els molins de ma, en pedra saulosa, i els percutors, molts d'ells de quarsita. El metall ha estat escas, sols tres punxons de coure de secció quadrada. A més a més, un botó prismatic triangular amb perforació en V i un tros d'anell, així com alguns punxons d'os.
Sembla que el poblat va tenir 2 fases d'ocupació, ambdues del Bronze Valencià, durant la major part del II mil.leni a.C.
(La tasca del Servei d'Investigació Prehistòrica i del seu Museu el passat any 1979, pp. 96-98).
El que hem considerat muralla correspon a les estructures més septentrionals del poblat, a partir de les quals la sedimentació és escassa, i consisteixen en un tram de 4 metres de longitut, en direcció N-S. La seua amplaria és de 140 a 150 centímetres i les pedres apareixen disposades en fileres, conservades aquestes en nombre de tres que van estrenyent-se a mesura que el mur guanya altura.
A l'est de la muralla s'excavaren diverses quadrícules on apareixen murs perpendiculars entre sí, amb uns trams descoberts de 6 i 3 metres de longitud respectivament. Per últim destacarem el que sembla ser la part central d'una casa, excavada a la cata B, a uns 14 metres en línia recta de la muralla: s'observa un sol de terra massissa sobre la roca verge a una banda o sobre un empedrat artificial a l'altra, així com una clara estructura de pedres destinada a falcar un pal que hagué de sostenir el sostre.
Amb meny claredat s'observaren altres dos conjunts de pedres, possibles bases de pals, a les proximitats de la muralla, així com dues llars, una dels quals correspon a la zona ocupada actualment pel camí.
El poblat presentaría una doble muralla: per la seua banda nord-est, la descoberta enguany i, per la seua banda sud-est, afegint-hi les indicacions de l'observació superficial; per la banda sud-est resulta impossible de saber-ho per ser la zona utilitzada per a la construcció del camí d'accés i per la seua banda nord-est l'escarpat de la vessant. Dintre d'aquest recinte, les cases serien formades per murs amb socol de pedra completat a la part superior i sostre per brancatges i fang cuit, utilitzant-se pals falcats per pedres per a la sustentació del sostre. La forma de les cases seria quadrada o rectangular
Entre els materials hi són abundants les troballes de ceràmiques,predominant els cossiols de parets exvasades, els vasos carenats, globulars, etc., tots ells sense decorar a excepció d'alguns mamellons petits situats vora el tall. Destaquen alguns fragments de ceràmica decorats amb incisions i que semblen pertanyer a un vas de forma globular amb dues petites anses verticals. La indústria lítica s'hi redueix a les dents de corbella de silex, essent molt escasses les restes de talla. Són nombrosos els molins de ma, en pedra saulosa, i els percutors, molts d'ells de quarsita. El metall ha estat escas, sols tres punxons de coure de secció quadrada. A més a més, un botó prismatic triangular amb perforació en V i un tros d'anell, així com alguns punxons d'os.
Sembla que el poblat va tenir 2 fases d'ocupació, ambdues del Bronze Valencià, durant la major part del II mil.leni a.C.
(La tasca del Servei d'Investigació Prehistòrica i del seu Museu el passat any 1979, pp. 96-98).