Cova del Parpalló. Gandia. 1930
1930Luis Pericot García
Respecte a les troballes preferim transcriure la comunicació que el Subdirector del Servei i director de les excavacions en la citada cova, D. Luis Pericot, va remetre al XV Congrés Internacional d'Antropologia i Arqueologia Prehistòriques celebrat en Coimbra en Setembre de 1930, amb el títul: El Solutrense y el Auriñaciense de la Cova de Parpalló (Gandía, provincia de Valencia).
En 1930 hem aplegat al fondo de la cova, a 9'5 m. aproximadament de la superfície. Fins als 7 metros, seguix el jaciment sense solució de continuïtat, lo qual es d'extraordinari interés per a vore clarament l'evolució dels tipos del Paleolític superior llevantí, tan mal conegut fins ara.
Provisionalment poden agrupar-se aixina les capes reconegudes en el jaciment, en el present any: 3'5-4 m., magdalenià inicial. 4-4'5 m., aurinyacià superior en puntes de mossa (capsià mig); restes solutrians. 4'5-5'25 m., solutrià en puntes de pedúncul i aletes. 5'25-6'25 m., solutrià amb puntes de fulla de llorer i puntes en la cara inferior sense retoc. 6'25-7 m., aurinyacià superior, presolutrià, fulles de dors rebaixat, un cràneu huma. Baix de 7 m., aurinyacià mig (?), pobre. Entre els 4 i 4'5 m., apareixqueren mes de 200 puntes aurinyacianes de mossa del mateix tipo del que trobem eixemplars en Grimaldi i en algunes coves del Surest d'Espanya i en les que ens fundem per a classificar aquesta capa com de l'aurinyacià superior.
D'alt interés són els nivells solutrians, en els inferiors apareixen puntes de fulla de llorer i de salze, (...) en els superiors apareixque el tipo de punta amb pedúncul i aletes, que sembla una evolució local curiosa, derivada dels tipos clàssics.L'industria de l'os va poc a poc decaent, sent menys abundants els punxons i variant un poc els tipos. En el magdalenià inicial es donen semblants als de la capa inferior de l'estació francesa de Le Placard. La fauna (...) comprén especialment cèrvits en enorme proporció, cavall abundant, bou, algú de grans dimensions, i altres espècies menors. Abunden molt les closques de pecten. En quant al cràneu humà trobat en el nivell aurinyà, (...) es troba incomplet i sembla pertanyer a una dona jove (...) que sense apartar-se de l'espècie humana actual, alguns menuts detalls li donen aspecte arcaic.
De gran interés es l'art, que ha continuat amb mostres semblants a les de la campanya anterior: un gran número de plaquetes de calcarea gravades, de tamany que varia de 5 a 43 cm de llargària máxima. Els dibuixos son geomètrics: quadriculat, signes ramiformes, motius curvilíneus, etc., o be animals, siluetes generalment rústiques, a vegades indescifrables, de cérvols, cabres, cavalls i bous (...) Moltes de les plaquetes mostren calcigades de pintura negra, roja o groga i fragments d'animal pintat amb la silueta repassada en gravat; soles una plaqueta ha conservat completa l'image d'un cérvol, que pareix, pintat en negre, pertanyer a l'aurinyacià superior.
«...la cultura de Parpalló que no se troba aïllada, es la mes típica manifestació d'una insospitada extensió de civilisacions septentrionals per la costa mediterrànea espanyola.»"
(La labor del Servicio de Investigación Prehistórica y su Museo en el pasado año 1930: 9-14)
En 1930 hem aplegat al fondo de la cova, a 9'5 m. aproximadament de la superfície. Fins als 7 metros, seguix el jaciment sense solució de continuïtat, lo qual es d'extraordinari interés per a vore clarament l'evolució dels tipos del Paleolític superior llevantí, tan mal conegut fins ara.
Provisionalment poden agrupar-se aixina les capes reconegudes en el jaciment, en el present any: 3'5-4 m., magdalenià inicial. 4-4'5 m., aurinyacià superior en puntes de mossa (capsià mig); restes solutrians. 4'5-5'25 m., solutrià en puntes de pedúncul i aletes. 5'25-6'25 m., solutrià amb puntes de fulla de llorer i puntes en la cara inferior sense retoc. 6'25-7 m., aurinyacià superior, presolutrià, fulles de dors rebaixat, un cràneu huma. Baix de 7 m., aurinyacià mig (?), pobre. Entre els 4 i 4'5 m., apareixqueren mes de 200 puntes aurinyacianes de mossa del mateix tipo del que trobem eixemplars en Grimaldi i en algunes coves del Surest d'Espanya i en les que ens fundem per a classificar aquesta capa com de l'aurinyacià superior.
D'alt interés són els nivells solutrians, en els inferiors apareixen puntes de fulla de llorer i de salze, (...) en els superiors apareixque el tipo de punta amb pedúncul i aletes, que sembla una evolució local curiosa, derivada dels tipos clàssics.L'industria de l'os va poc a poc decaent, sent menys abundants els punxons i variant un poc els tipos. En el magdalenià inicial es donen semblants als de la capa inferior de l'estació francesa de Le Placard. La fauna (...) comprén especialment cèrvits en enorme proporció, cavall abundant, bou, algú de grans dimensions, i altres espècies menors. Abunden molt les closques de pecten. En quant al cràneu humà trobat en el nivell aurinyà, (...) es troba incomplet i sembla pertanyer a una dona jove (...) que sense apartar-se de l'espècie humana actual, alguns menuts detalls li donen aspecte arcaic.
De gran interés es l'art, que ha continuat amb mostres semblants a les de la campanya anterior: un gran número de plaquetes de calcarea gravades, de tamany que varia de 5 a 43 cm de llargària máxima. Els dibuixos son geomètrics: quadriculat, signes ramiformes, motius curvilíneus, etc., o be animals, siluetes generalment rústiques, a vegades indescifrables, de cérvols, cabres, cavalls i bous (...) Moltes de les plaquetes mostren calcigades de pintura negra, roja o groga i fragments d'animal pintat amb la silueta repassada en gravat; soles una plaqueta ha conservat completa l'image d'un cérvol, que pareix, pintat en negre, pertanyer a l'aurinyacià superior.
«...la cultura de Parpalló que no se troba aïllada, es la mes típica manifestació d'una insospitada extensió de civilisacions septentrionals per la costa mediterrànea espanyola.»"
(La labor del Servicio de Investigación Prehistórica y su Museo en el pasado año 1930: 9-14)