Breus notes sobre el poblat ibèric de Sant Miquel de Llíria
Domingo Fletcher Valls
1937
, 12 p.
[page-n-1]
[page-n-2]
'\
PREHISTORICA
D'INVESTIGACIO
SERVEI
-
t
-
.
.
.
:
,
'
pR(}VIt{CIAt PREHIS'r0RU
DE'
I, MIISEU'
:
'
,
ütrc,"tor
I. Ballsster Tsrmo.
11
J
:
Subdlreclor.
I¿ PorlootGa¡qt¿, ,
Ool.lrbor¿dor¡
.
l
M.iJornoüiPorbles
' :
-:
E, GómezNailel.
: , . '
'.F.
Pongeil coitér,
)
F. Po¡oár López
:'
'D.
,x
. . . , ,: . ' .
Ágregatr
tr'lotxet Y¿tle.
'
I
E Jiqéne? Navarro.
,,t'
J. 8. Yaloro Aparici.
.:' .
, M. Yftlsl Lópen. .. .
,
1
' J
,+
r J
'. .':
,.d'fnvesiigació Prehistd¡ica
. El Muieu, rle Bib:kit€ca i cl L¡boratóri dol fiérvci
són instsl.l¿ts.¡n el P*laü.de h Gdnsr¡litat dcl anüc Realme de Váléúbia.
,- .,: "
l.
:. .,.¡1;
[page-n-3]
I N STITT'T
D'ESTIJDI
S VAL
EIYCIAN
SEccIÓ H ¡STóR¡co.ARQUEoL&IcA
S
S E H V E I D ' I N V E S T T G A G I ÓP R E H I S T b R I G A
SER¡E DE
TREBALLS SOLTS
/úm. 2
BBIUS SOBRE IBEBIC
t\lOTES ILPOBLAT
DE IIIIIOUEL
ST. DE
LLiNN
r¿K
DOMENEC FLETXER I VALLS
Agregat del S. I. p.
flKffi
"a$l.P***"
.VALENCIA
IMP. F. DOMENECHS. A.
,
1937
\
[page-n-4]
ISSN 1989-540
[page-n-5]
BBEUS SOBRE
NOTES ELPOBLAT
IBERIC
DE [/|IOUEL
ST,
DE
LLIBIA
Escalonatsal llarg dels camins naturals que des de la costa próxima a Valéncia,conduixena l'interior de la Península(l), s'encontra
una série de poblats ibérics, estratégicament
situats per a defensar
les fértils planurescosteres
contra les possibles
incursionsde les tri- f
bus que ocupaven les properes muntanyes de I'interior.
Dels dits poblats ibérics conegutsen aquestapart de la província de Valéncia, sensedubte algú és el de major extensió i import)ncia el de sant Miquel, que ocupa un monticle junt a la ciutat de
Llíria.
De l'existéncia d'aquest poblat es tenia coneiximent per refer¿nciesclássiques,
malgrat que, en aquesteses localisavaen la pianura propera al veritable lloc que ocupa el jaciment.
Així, I'actual ciutat de Llíria, ha estat tradicionalment identificada amb Edeta, cap de la comarca ibdrica Edetánia.
La primera vegada que encontrem aquesta identificació de
Llíria amb Edeta és en Ptolomeu (2) essentseguit per quasi tots
els autors posteriorsen localisar la dita ciutat d'Edeta (3).
(l) Bosch Gimpera en el seu rEnsayo dc una reconstitución dc la Etnografía
Prehistórica Ibéricar en Boletín Socieded M¿néndczPclayo, 1933, senyala ol camí
que per la conoa del Túria aplegaria a l'interior del país comunicant amb les do
Xaló li Giloca.
(2) Ptolomeu 11,6,63, escriu'HDr¡a 'i tui ltelpta (V. en voi. l8 do rCodicisle
Vaticani Selectir Europa). Ptolomeu cn escriuroAeiglz pronunciav¿ Liria.
(3) Cean Bermúdez rAntigüedadesromanasr pig.87; Kiepcrt: tAtlas Antiquusr,
otcitcra.
[page-n-6]
DOMENEC FLETXER ¡ VALLS
Actualment, desprésde coneguda.-l'existdncia
d'un poblat ibéric al monticlesituat juntlalLlíria, deu identificar-se
definitivament
dit poblat amb la ibérica Edeta.
També s'ha identificat Lliria amb Lauro (l), desplagant-se
en
algunes ocasionsEdeta a altres punts de la regió (2).
Lauro, la ciutat romana destruida durant ies guerres de Sertori (3), també ha estat localisada a distints llocs de la costa llevantina (4).
La naturalesa del terreny (5) i l'abundáncia de restes romanes
encontrades lloc que ocupa l'actuai població,facilita la indential
ficació de Llíria amb Lauro.
La dualitat de noms Edeta i Lauro ocasioná,
sensedubte, I'error
de considerarcom a dues distintes poblacionsel que en realitat són
solsmentuna, puix que alló més cert és que Edeta designariala ciutat ibérica establida en el puig, i que aquesta mateixa^poblacióen
traslladar-se,amb els romans, al pla, rebria el nom d! Lauro (6).
Duplicitat de noms per a designar una mateixa població I'encon_
trem en Arse-Sagunto,
Tarraco-Cesse,
etc.
primers notíciesmodernesreferentsa I'existdnciadel poblat
Les
(l) cuveiro Piñol: rlberia Prehistóricay rectifÍcaciones algunos hechos histó.
de
ricosr Valladolid, l89l; Bosch Gimpera, Aguado Bleye a la Histdria d'Espanya de
MenéndezPidal, t. ll, donen la possibleidentificació amb Lauro i Llíria (pag.29)
encara que més avant (pdg. 22a) la identifiquen seguint Schulten.
(2)
Lumiares: Inscripcions i Antiguetat del Regne de Valéncia.
( 3 ) A p p i á : r B e l l . c i v , r l , l 0 9 , P l u t a r c o r s e r t o r i r ¡ X V l l l i < p o m p e u rX V l l l ;
O r o s i : < , A d v e r s up a g a n o s )Y . 2 3 , 6 - 7 ; F r o n t í ( S t r a t e g e m a t o n1 1 , 5 , 3 1 .
s
D
(4) Schulten: rSertoriusrpag. 93, identifica amb poc fonament Lauro amb el puig:
M o m m s e n R o n i s c h G e s c h i c h t eIrI I , 3 0 i K i e p e r tr A t l a s A n t i q u u s rt a u l a X , l a s i t u e n
<
e
a l S . d e l ; X r l q u e r ;t a m b é s ' h a l o c a l i s a t L l a u r í .
a
( 5 ) F r o n t í , ( 1 , c ) . i P l u t a r c ( 1 . c . ) f a r i e n i e s d i s t i n t e si n c i d i n c i e ss u c c e i d e d u .
s
rant I'assetjamentde Lauro per Sertori, les narracionss'adapten més a un terreny
com el de Llíria, amb elevacionscircumdants capacesd'acoblar un gran nombre de
soldatsque els petits tossalsdel Puig, I'elevaciódel qual no és suficient per a ocultar
u n n o m b r ó se x é r c i t .
(6) Madoz: rDiccionario geográfico estadístico histórico de España) art. Liria,
on s'identifica Llíria amb Edeta i Lauro; cortés i López fan la mateixa identificació,
recentment D. uriel amb articles publicats a rLas provinciasr, valéncia xl.193s
aruibaa la mateixa conclusió.
I
,J
[page-n-7]
]L POBLAT ¡BERIC DE ST. MIQUEL DE LLTRIA
t
'I
5
ibdric de sant Miquel de Llíria, s'encontren un Diari de Memóen
ries de 1706, en el que se consignala troballa de restescerámiques
en el puig on está emplagatdit jaciment (l),
Restescerámiques
se'n trobaven també des de fa anys en el Laboratori d'Arqueologiade la Universitat de Valéncia.
La constant activitat en recerca d'objectes arqueológics, des_
plegada per D. Doménec Uriel, doná com a resultat la troballa
d'interessants
restescerámiques, que, la direcciódel Servei d'lnpel
vestigació Prehistórica de Valéncia, desprésde realisar algunesexploracions,decidí encertadamentl'excavació d'aquest jaciment (2).
Per ocupar edificacionsmoderneslapart corresponenta I'acrópoli (l'ex monastir i ermita de sant Miquel, que dóna nom al puíg)
vénen realisant-seels-treballs d'excavacióa la vessant oriental del
dit monticle. Els esmentatstreballs es duen a cap principalment
sota la competent direcció de D. Isidre Ballesteri D. Lluís pericot,
director i subdirector, respectivament,
del Servei d'lnvestigació
Prehistdricade Valéncia,col.laborantamb ells D. Marian Jornet,D. E. G. Nadal i altresmembres dit Servei.
del
En alguns llocs la pendent de la vessant alcangaquasi els 4bo
de desnivell, que fón salvat pels habitants del poblat, mitjangant
terrassesescalonades, asentaven les casescomunicant-se
on
aquelles, en la majoria dels casos, per mig d'escalesconstruides amb
petites llosesde pedra (3).
Fins al presentescassegen troballes de restesmetál.liquesque
les
pogueren servir per a indicar amb certesa la f.elxa del poblat; no
obstant els fragments de cerámica campaniense
aparegutsi les ornamentacions pintades en la cerámica indígena, podien donar
ia fetxa del s. III, coincidintagóamb la cronologia
donadaper Bosch
Gimpera per al moment d'esplendor
dels poblatsibérics de Valéncia (4).
( 1 ) L a c o m u n i c a c i ó ' a q u e s t a o t a l a d e v e ma I ' a m a b ¡ l i t a td e I ' A g r e g a t d e l S e r .
d
n
vei de Prehistdria de Valéncia, Ernest Giménez Navarro.
(2) V. Memdria corresponentals anys 1933 i 1934, del Servei d'lnvestisació
Prehistdrica.
(3) V. Memdries anys 1933 i 1934 del Servei d'lnvesti gació prehistdnca.
(4) Bosch Gimpera: (Estado actual de la investigación de la culturl ibéricar
Boletín Academia de la Historia. 1929.
[page-n-8]
6
ooMENEC
FLEfXER
I VALLS
La veritable importáncia arqueológicadel jaciment de Llíria
residix en les abundants restes de cerámica ibérica pintada, que
constituixen una interessant col.lecció de vasos en la que desa
taquen les buidades decoracions base de la figura humana i animal, formant fins al present la més important série de documents
gráfics per al coneixementde la vida i costums del poble íber (1).
un
Noobstant, encaraessent conjunt cerámicque sobreii entre els
amb la ceráconegutsfins a la fetxa, té interessantsparalel.lismes
d'altres jaciments del S. E. i Llevant principalment
mica ibérica
amb Serretai Oliva.
entre les
Grans són els punts de contacte que poden senyalar-se
d'un lot de vaixellesde Llíria i la cerámicad'Oliva (2).
decoracions
En les ornamentacionsvegetais d'aquests dos grups cerámics;
de
es repetixen distintes combinacions flors i espirais-flor aillada,
flor eixint de fulla d'hedra a la que delimiten espirals,etc., etc.dels dits motiusvegetalsenambessentidéntica la tdcnicai concepció
'1.ú
i2P de la lámina i i A de la lámina II).
dós jaciments(figs.
Aquest contacte persistix en fer la comparacióde les decoracions
a base de la figura humana, encara que el dibuix siga mes perfecte
a Lliria que a Oliva.
Els principals paralel.lismesque poden indicar-sesón: el conjunt de la cara (figs.2.a 3.a de la I i C de la II);lalposÍci8de
lesfiSui
res, les quals semblenatrarsobre la punta dels peus (figs, 2.a delaI,
(figui B i C de la II); la indicació del gipó per líniesentrecreuades
de
ra 2.a de la I, i B de la II); la representació la faldeta per mig de
del
simpleslínies (figs. l-a a 3.¡ de la I, i B de la II); la representació
mantell per línies que ribetegenla figura (fig. $.a delalám. I, i B
de la II); la manera d'agaf.arla llanga (figs. l.a i 2.a de la I, i B i
C dela II), etc., etc. En quant a la técnicaper a dlbuixar les figures
es iddntica en ambdós grups.
Tots els esmentatspunts de contacte, que no poden considerar(l ) V. Lluís Pericot: rUna representació dansa ibéricar. rTirada aparte dc Rede
vista Musical Catalana, 1936t; D. Fletxer, tNuevas aportaciones gráficas para el
conocimientode la etnografía ibérica)(lnvestigación y Progresor,a.X n.'3 do 193ó.
(2)
Les relacions de Llíria amb Serreta han estat tractades encertedamentper
l. B¡llestor en la Memdria del Servci d'lnvcstigació Prchistdrica de Valéncia, corresponent a l'any 1934,p¿9. 4ó.
r
[page-n-9]
BREUS NOTES SOBRE EL POBLAT IBERIC DE ST. MTQUEL DE LLTRIA
7
se en cap moment com a casuals,són indici d'una forta relació entre
els jaciments ibérics del S. E. i Llevant, principalmententre Serreta,
Oliva i Llíria (l).
Per altra part en el poblat de sant Miquel de Lllria abunda la
cerlmica que no denota relació alguna amb Serreta i Oliva. Aquesta
cerámicacalia considerar-lacom a producte de un centre que al mateix
temps que fabrica vaixelles amb ornamentació de marcat regust
Serreta-Oliva, demostra la seua personalitat en la distinta concepció
i técnica pictórica dels frisos a base de la figura humana (fig. 4.a
de la lámina I) ien la creaciídenoustipuscerámics,
desconegutsen
altres jaciments.
Cal esperar que en les futures campanyesd'excavacionsdel po
blat de sant Miquel de Lllria, continuen apareixent aquestesdues
tendencies,una barroca, elegant, deguda en son origen al S. E. i que
produix nous temes en aclimatar-sea Llíria, i I'altra ruda i ingénua, producte d'un art lliure de tot co4tacte amb els restants poblats
ibérics.
(l) Els paralol.lismes amb Serrcta i Oliva foren ja tractets per Bosch Gimpera
a rEstedo aetual dc la investiteción de la cultura ibéricar, Boletín Acadomia do la
Historia, 1929.
[page-n-10]
[page-n-11]
FLETXER-St.
ltiqtret rte Iliria
L¡.urxn I
*R
r%_
Y
¿t{,:'
.
"
-
Fig' 4'a
Fragments d'alguns vasos cerámics de St Mlquel rte Llíria
Publicacionsdel S. I. p.
[page-n-12]
FLBTXER
Fragnrerrls rle vasos d'Oliva.
Publicacions del S. l. p.
[page-n-13]
t*
PUBLICACIONSS. I. P.
DEL
i
Sérle d'Anuarls
Archiuo de Prehiúoria Lea'antína.-Anuario
ilel ,S. 1. P.-19?8.-Valenoia, 1928;
Archiuo ile Prehistori,& Leuantina.-Anuario
dú S. 1. P.-1929 a 1930^En pronsa.
Sérte dc Memórlee
anysls
de la Direscló
E¿ S. I, P. y su Mwseo de Prehístori.a en 1928.-s{alonoia 1029.
La labor tlel 8. L P. y su Museo en el pasado a'iio 7929,*Yalencia, 1930.
La labor del S f. P, y tu Museo en eI pasad,oaño 19,?0,-Yalenara, 1931.
La labor del S. I. P. g su Museo en,el pasado año 1931.-(Amb 6 láminesFValonoia, 1932.
La labor d,elS. L P. g su Museo en el pawilo q.íío 1932.-Yalenoia, 19311.
Lalabor del S. I. P, g su Museo en eI Xtasado
aiLo 1933,-Yalencia, t934.
La labor del S. I. P, g su Museo en el ltasudo aíio 1931.-(Amb 9 láminesFValenoia, 1935.
Sérte de treballs
solts
l.: EI Castelletilel Porquet, per L Ballester Tormo.
2,: Breus notessobre elpoblal ibéric d,e St, Lliqucl ile Llfria, per D. Flotxer Yalls.
en
5.:Estw¡lts d'Art Origi,nari,.-E)ls 'i,nsectes l'Art quaternari, per M.
Vidal i López.
4,7Un enterrament prehistóric al Barranc del Cinc (Llooi), per C. Yisedo Moltó.
prehistoria ¡talencíana.
S.:Colecci,o d,e treballs dÉt P. J. Furgus sobre
Sérle de morrogrsfles
El cranód,elParpalló, por els Drs. T. ilo Aranzacli i J. Alcobé. (Per a
imprimir).
[page-n-14]
[page-n-15]
[page-n-2]
'\
PREHISTORICA
D'INVESTIGACIO
SERVEI
-
t
-
.
.
.
:
,
'
pR(}VIt{CIAt PREHIS'r0RU
DE'
I, MIISEU'
:
'
,
ütrc,"tor
I. Ballsster Tsrmo.
11
J
:
Subdlreclor.
I¿ PorlootGa¡qt¿, ,
Ool.lrbor¿dor¡
.
l
M.iJornoüiPorbles
' :
-:
E, GómezNailel.
: , . '
'.F.
Pongeil coitér,
)
F. Po¡oár López
:'
'D.
,x
. . . , ,: . ' .
Ágregatr
tr'lotxet Y¿tle.
'
I
E Jiqéne? Navarro.
,,t'
J. 8. Yaloro Aparici.
.:' .
, M. Yftlsl Lópen. .. .
,
1
' J
,+
r J
'. .':
,.d'fnvesiigació Prehistd¡ica
. El Muieu, rle Bib:kit€ca i cl L¡boratóri dol fiérvci
són instsl.l¿ts.¡n el P*laü.de h Gdnsr¡litat dcl anüc Realme de Váléúbia.
,- .,: "
l.
:. .,.¡1;
[page-n-3]
I N STITT'T
D'ESTIJDI
S VAL
EIYCIAN
SEccIÓ H ¡STóR¡co.ARQUEoL&IcA
S
S E H V E I D ' I N V E S T T G A G I ÓP R E H I S T b R I G A
SER¡E DE
TREBALLS SOLTS
/úm. 2
BBIUS SOBRE IBEBIC
t\lOTES ILPOBLAT
DE IIIIIOUEL
ST. DE
LLiNN
r¿K
DOMENEC FLETXER I VALLS
Agregat del S. I. p.
flKffi
"a$l.P***"
.VALENCIA
IMP. F. DOMENECHS. A.
,
1937
\
[page-n-4]
ISSN 1989-540
[page-n-5]
BBEUS SOBRE
NOTES ELPOBLAT
IBERIC
DE [/|IOUEL
ST,
DE
LLIBIA
Escalonatsal llarg dels camins naturals que des de la costa próxima a Valéncia,conduixena l'interior de la Península(l), s'encontra
una série de poblats ibérics, estratégicament
situats per a defensar
les fértils planurescosteres
contra les possibles
incursionsde les tri- f
bus que ocupaven les properes muntanyes de I'interior.
Dels dits poblats ibérics conegutsen aquestapart de la província de Valéncia, sensedubte algú és el de major extensió i import)ncia el de sant Miquel, que ocupa un monticle junt a la ciutat de
Llíria.
De l'existéncia d'aquest poblat es tenia coneiximent per refer¿nciesclássiques,
malgrat que, en aquesteses localisavaen la pianura propera al veritable lloc que ocupa el jaciment.
Així, I'actual ciutat de Llíria, ha estat tradicionalment identificada amb Edeta, cap de la comarca ibdrica Edetánia.
La primera vegada que encontrem aquesta identificació de
Llíria amb Edeta és en Ptolomeu (2) essentseguit per quasi tots
els autors posteriorsen localisar la dita ciutat d'Edeta (3).
(l) Bosch Gimpera en el seu rEnsayo dc una reconstitución dc la Etnografía
Prehistórica Ibéricar en Boletín Socieded M¿néndczPclayo, 1933, senyala ol camí
que per la conoa del Túria aplegaria a l'interior del país comunicant amb les do
Xaló li Giloca.
(2) Ptolomeu 11,6,63, escriu'HDr¡a 'i tui ltelpta (V. en voi. l8 do rCodicisle
Vaticani Selectir Europa). Ptolomeu cn escriuroAeiglz pronunciav¿ Liria.
(3) Cean Bermúdez rAntigüedadesromanasr pig.87; Kiepcrt: tAtlas Antiquusr,
otcitcra.
[page-n-6]
DOMENEC FLETXER ¡ VALLS
Actualment, desprésde coneguda.-l'existdncia
d'un poblat ibéric al monticlesituat juntlalLlíria, deu identificar-se
definitivament
dit poblat amb la ibérica Edeta.
També s'ha identificat Lliria amb Lauro (l), desplagant-se
en
algunes ocasionsEdeta a altres punts de la regió (2).
Lauro, la ciutat romana destruida durant ies guerres de Sertori (3), també ha estat localisada a distints llocs de la costa llevantina (4).
La naturalesa del terreny (5) i l'abundáncia de restes romanes
encontrades lloc que ocupa l'actuai població,facilita la indential
ficació de Llíria amb Lauro.
La dualitat de noms Edeta i Lauro ocasioná,
sensedubte, I'error
de considerarcom a dues distintes poblacionsel que en realitat són
solsmentuna, puix que alló més cert és que Edeta designariala ciutat ibérica establida en el puig, i que aquesta mateixa^poblacióen
traslladar-se,amb els romans, al pla, rebria el nom d! Lauro (6).
Duplicitat de noms per a designar una mateixa població I'encon_
trem en Arse-Sagunto,
Tarraco-Cesse,
etc.
primers notíciesmodernesreferentsa I'existdnciadel poblat
Les
(l) cuveiro Piñol: rlberia Prehistóricay rectifÍcaciones algunos hechos histó.
de
ricosr Valladolid, l89l; Bosch Gimpera, Aguado Bleye a la Histdria d'Espanya de
MenéndezPidal, t. ll, donen la possibleidentificació amb Lauro i Llíria (pag.29)
encara que més avant (pdg. 22a) la identifiquen seguint Schulten.
(2)
Lumiares: Inscripcions i Antiguetat del Regne de Valéncia.
( 3 ) A p p i á : r B e l l . c i v , r l , l 0 9 , P l u t a r c o r s e r t o r i r ¡ X V l l l i < p o m p e u rX V l l l ;
O r o s i : < , A d v e r s up a g a n o s )Y . 2 3 , 6 - 7 ; F r o n t í ( S t r a t e g e m a t o n1 1 , 5 , 3 1 .
s
D
(4) Schulten: rSertoriusrpag. 93, identifica amb poc fonament Lauro amb el puig:
M o m m s e n R o n i s c h G e s c h i c h t eIrI I , 3 0 i K i e p e r tr A t l a s A n t i q u u s rt a u l a X , l a s i t u e n
<
e
a l S . d e l ; X r l q u e r ;t a m b é s ' h a l o c a l i s a t L l a u r í .
a
( 5 ) F r o n t í , ( 1 , c ) . i P l u t a r c ( 1 . c . ) f a r i e n i e s d i s t i n t e si n c i d i n c i e ss u c c e i d e d u .
s
rant I'assetjamentde Lauro per Sertori, les narracionss'adapten més a un terreny
com el de Llíria, amb elevacionscircumdants capacesd'acoblar un gran nombre de
soldatsque els petits tossalsdel Puig, I'elevaciódel qual no és suficient per a ocultar
u n n o m b r ó se x é r c i t .
(6) Madoz: rDiccionario geográfico estadístico histórico de España) art. Liria,
on s'identifica Llíria amb Edeta i Lauro; cortés i López fan la mateixa identificació,
recentment D. uriel amb articles publicats a rLas provinciasr, valéncia xl.193s
aruibaa la mateixa conclusió.
I
,J
[page-n-7]
]L POBLAT ¡BERIC DE ST. MIQUEL DE LLTRIA
t
'I
5
ibdric de sant Miquel de Llíria, s'encontren un Diari de Memóen
ries de 1706, en el que se consignala troballa de restescerámiques
en el puig on está emplagatdit jaciment (l),
Restescerámiques
se'n trobaven també des de fa anys en el Laboratori d'Arqueologiade la Universitat de Valéncia.
La constant activitat en recerca d'objectes arqueológics, des_
plegada per D. Doménec Uriel, doná com a resultat la troballa
d'interessants
restescerámiques, que, la direcciódel Servei d'lnpel
vestigació Prehistórica de Valéncia, desprésde realisar algunesexploracions,decidí encertadamentl'excavació d'aquest jaciment (2).
Per ocupar edificacionsmoderneslapart corresponenta I'acrópoli (l'ex monastir i ermita de sant Miquel, que dóna nom al puíg)
vénen realisant-seels-treballs d'excavacióa la vessant oriental del
dit monticle. Els esmentatstreballs es duen a cap principalment
sota la competent direcció de D. Isidre Ballesteri D. Lluís pericot,
director i subdirector, respectivament,
del Servei d'lnvestigació
Prehistdricade Valéncia,col.laborantamb ells D. Marian Jornet,D. E. G. Nadal i altresmembres dit Servei.
del
En alguns llocs la pendent de la vessant alcangaquasi els 4bo
de desnivell, que fón salvat pels habitants del poblat, mitjangant
terrassesescalonades, asentaven les casescomunicant-se
on
aquelles, en la majoria dels casos, per mig d'escalesconstruides amb
petites llosesde pedra (3).
Fins al presentescassegen troballes de restesmetál.liquesque
les
pogueren servir per a indicar amb certesa la f.elxa del poblat; no
obstant els fragments de cerámica campaniense
aparegutsi les ornamentacions pintades en la cerámica indígena, podien donar
ia fetxa del s. III, coincidintagóamb la cronologia
donadaper Bosch
Gimpera per al moment d'esplendor
dels poblatsibérics de Valéncia (4).
( 1 ) L a c o m u n i c a c i ó ' a q u e s t a o t a l a d e v e ma I ' a m a b ¡ l i t a td e I ' A g r e g a t d e l S e r .
d
n
vei de Prehistdria de Valéncia, Ernest Giménez Navarro.
(2) V. Memdria corresponentals anys 1933 i 1934, del Servei d'lnvestisació
Prehistdrica.
(3) V. Memdries anys 1933 i 1934 del Servei d'lnvesti gació prehistdnca.
(4) Bosch Gimpera: (Estado actual de la investigación de la culturl ibéricar
Boletín Academia de la Historia. 1929.
[page-n-8]
6
ooMENEC
FLEfXER
I VALLS
La veritable importáncia arqueológicadel jaciment de Llíria
residix en les abundants restes de cerámica ibérica pintada, que
constituixen una interessant col.lecció de vasos en la que desa
taquen les buidades decoracions base de la figura humana i animal, formant fins al present la més important série de documents
gráfics per al coneixementde la vida i costums del poble íber (1).
un
Noobstant, encaraessent conjunt cerámicque sobreii entre els
amb la ceráconegutsfins a la fetxa, té interessantsparalel.lismes
d'altres jaciments del S. E. i Llevant principalment
mica ibérica
amb Serretai Oliva.
entre les
Grans són els punts de contacte que poden senyalar-se
d'un lot de vaixellesde Llíria i la cerámicad'Oliva (2).
decoracions
En les ornamentacionsvegetais d'aquests dos grups cerámics;
de
es repetixen distintes combinacions flors i espirais-flor aillada,
flor eixint de fulla d'hedra a la que delimiten espirals,etc., etc.dels dits motiusvegetalsenambessentidéntica la tdcnicai concepció
'1.ú
i2P de la lámina i i A de la lámina II).
dós jaciments(figs.
Aquest contacte persistix en fer la comparacióde les decoracions
a base de la figura humana, encara que el dibuix siga mes perfecte
a Lliria que a Oliva.
Els principals paralel.lismesque poden indicar-sesón: el conjunt de la cara (figs.2.a 3.a de la I i C de la II);lalposÍci8de
lesfiSui
res, les quals semblenatrarsobre la punta dels peus (figs, 2.a delaI,
(figui B i C de la II); la indicació del gipó per líniesentrecreuades
de
ra 2.a de la I, i B de la II); la representació la faldeta per mig de
del
simpleslínies (figs. l-a a 3.¡ de la I, i B de la II); la representació
mantell per línies que ribetegenla figura (fig. $.a delalám. I, i B
de la II); la manera d'agaf.arla llanga (figs. l.a i 2.a de la I, i B i
C dela II), etc., etc. En quant a la técnicaper a dlbuixar les figures
es iddntica en ambdós grups.
Tots els esmentatspunts de contacte, que no poden considerar(l ) V. Lluís Pericot: rUna representació dansa ibéricar. rTirada aparte dc Rede
vista Musical Catalana, 1936t; D. Fletxer, tNuevas aportaciones gráficas para el
conocimientode la etnografía ibérica)(lnvestigación y Progresor,a.X n.'3 do 193ó.
(2)
Les relacions de Llíria amb Serreta han estat tractades encertedamentper
l. B¡llestor en la Memdria del Servci d'lnvcstigació Prchistdrica de Valéncia, corresponent a l'any 1934,p¿9. 4ó.
r
[page-n-9]
BREUS NOTES SOBRE EL POBLAT IBERIC DE ST. MTQUEL DE LLTRIA
7
se en cap moment com a casuals,són indici d'una forta relació entre
els jaciments ibérics del S. E. i Llevant, principalmententre Serreta,
Oliva i Llíria (l).
Per altra part en el poblat de sant Miquel de Lllria abunda la
cerlmica que no denota relació alguna amb Serreta i Oliva. Aquesta
cerámicacalia considerar-lacom a producte de un centre que al mateix
temps que fabrica vaixelles amb ornamentació de marcat regust
Serreta-Oliva, demostra la seua personalitat en la distinta concepció
i técnica pictórica dels frisos a base de la figura humana (fig. 4.a
de la lámina I) ien la creaciídenoustipuscerámics,
desconegutsen
altres jaciments.
Cal esperar que en les futures campanyesd'excavacionsdel po
blat de sant Miquel de Lllria, continuen apareixent aquestesdues
tendencies,una barroca, elegant, deguda en son origen al S. E. i que
produix nous temes en aclimatar-sea Llíria, i I'altra ruda i ingénua, producte d'un art lliure de tot co4tacte amb els restants poblats
ibérics.
(l) Els paralol.lismes amb Serrcta i Oliva foren ja tractets per Bosch Gimpera
a rEstedo aetual dc la investiteción de la cultura ibéricar, Boletín Acadomia do la
Historia, 1929.
[page-n-10]
[page-n-11]
FLETXER-St.
ltiqtret rte Iliria
L¡.urxn I
*R
r%_
Y
¿t{,:'
.
"
-
Fig' 4'a
Fragments d'alguns vasos cerámics de St Mlquel rte Llíria
Publicacionsdel S. I. p.
[page-n-12]
FLBTXER
Fragnrerrls rle vasos d'Oliva.
Publicacions del S. l. p.
[page-n-13]
t*
PUBLICACIONSS. I. P.
DEL
i
Sérle d'Anuarls
Archiuo de Prehiúoria Lea'antína.-Anuario
ilel ,S. 1. P.-19?8.-Valenoia, 1928;
Archiuo ile Prehistori,& Leuantina.-Anuario
dú S. 1. P.-1929 a 1930^En pronsa.
Sérte dc Memórlee
anysls
de la Direscló
E¿ S. I, P. y su Mwseo de Prehístori.a en 1928.-s{alonoia 1029.
La labor tlel 8. L P. y su Museo en el pasado a'iio 7929,*Yalencia, 1930.
La labor del S f. P, y tu Museo en eI pasad,oaño 19,?0,-Yalenara, 1931.
La labor del S. I. P. g su Museo en,el pasado año 1931.-(Amb 6 láminesFValonoia, 1932.
La labor d,elS. L P. g su Museo en el pawilo q.íío 1932.-Yalenoia, 19311.
Lalabor del S. I. P, g su Museo en eI Xtasado
aiLo 1933,-Yalencia, t934.
La labor del S. I. P, g su Museo en el ltasudo aíio 1931.-(Amb 9 láminesFValenoia, 1935.
Sérte de treballs
solts
l.: EI Castelletilel Porquet, per L Ballester Tormo.
2,: Breus notessobre elpoblal ibéric d,e St, Lliqucl ile Llfria, per D. Flotxer Yalls.
en
5.:Estw¡lts d'Art Origi,nari,.-E)ls 'i,nsectes l'Art quaternari, per M.
Vidal i López.
4,7Un enterrament prehistóric al Barranc del Cinc (Llooi), per C. Yisedo Moltó.
prehistoria ¡talencíana.
S.:Colecci,o d,e treballs dÉt P. J. Furgus sobre
Sérle de morrogrsfles
El cranód,elParpalló, por els Drs. T. ilo Aranzacli i J. Alcobé. (Per a
imprimir).
[page-n-14]
[page-n-15]