La tasca del Servei d'Investigació Prehistòrica i del seu Museu el passat any 1979

[page-n-1]
IIPITlCI6 PIOYIICIIL DI Yltlltll

LA TASCA DEL SERVEI

D'INVESTIGACIÓ PREBISTbRICA
1 DEL SEU MUSEU EL PASSAT ANY

1979
Tlra la Me.Oria pntOalocla ,.. la Secretaria c.-.1

I .PII.fl Plt,IICIIL
DlpOát lepl: V. U87. - 1,..

1910

[page-n-2]
LA TASCA DEL SERVEI D'INVESTIGACió
PREHISTóRICA 1 DEL SEU MUSEU

[page-n-3]
DIPUTACIÓ PIOYIIICIAL DE YALl:IICII

LA TASCA DEL SERVEI

D'INVESTIGACIO PREBISTORICA
1 DEL SEU MUSEO EL PASSAT ANY

1979
Tirada a parl de la Memoria presentada per la Secretaria General

IMPIIM!l

PIOYJICilL

1 '8 o

[page-n-4]
...._. '

.. ·>

. :' ·..

-~:

,. ·.

~-

,._.

- ¡:.

::.'·~:·_:;:~.'1 : .~--

•'- !

:r - ·

.r-~

·.:

•' .· ..:·:- ~;¡: .'_ _
:~-

. . -.

~-~.·: ~!~
. ..... ·.·.
·1

..

\

-·-.· } :::
.,
' r-

,_··t·

!,:•·: :·\
.

U-

f. ;: ··..

X~

[page-n-5]
SERVEI o'INVESTIGACIÓ PREHistORICA

I.-Laboratori
La tasca primordial del laboratori és la de neteja, reconstrucció i consolidació deis objectes que ingressen al Servei d'Investigació Prehistorica, tant
coro a conseqüimcia de les excavacions i prospeccions que el personal realitza
com tamhé els ingressats en diposit o per donació efectuats per persones aficcionades a ·}' Arqueología alienes a aquest Centre.
.
Es coniinua portant al dia els diversos fitxers tematics: el de troballes i
jaciments valenciana, els de Ilibres editats pel Servei amb les corresponents
altea i baixes, els de publicacions sobre Arqueología valenci¡ma que serveixen
de base per a la confecció i posterior edició deis "Repertorios de Bibliografía
Arqueológica Valenciana", els de materials conservats als magatzems i . els
complementarii!! deis respectius arxius de fotografíes i fotogravats.
· Com en anys anteriors i coro a tasca ininterrompuda s'hi ha continuat
l'ordenament de l'arxiu de fotogravats, on se'n troben no sois els fets per a pu~
blicacions futures en preparació sinó els ja utilitzats i que en moltes ocasions
tomeri a ser utilitzats: A finals de l'any 1979· el nombre de fotogravats fets
é8 el de 6.948, amh un increment respecte a igual data de l'any anterior de 41
unitats.
De la mateixa manera, i com ja queda consignat en MEMORIES passades,
ha augmentat el nombre de negatius fotografics amb les corresponents copies.
Tant les unes com les altres vaii incorporant-se a l'arxiu de fotografíes i quedant reflectida l'esmentada incorporació als respectius fitxers-guies. A finals
de l'any comprés en aquesta MEMORIA era de 12.324 el nombre de negatiu!!
fotografics, amb un increment respecte de la MEMORIA anterior de 850.
També s'incrementa el nombre de diapositives: en el període que ·resse~yem han. ingressat 212 diapositives, amb. un nombre total pe 721.
Una altra tasca q\Ie realitza el personal del Servei i que ahsorbeix moltes
hores és la dedicada a .la confecció de paquets de llibres editats per aquest
Centre i destinats a les persones i institucions especialitzades; nacional i estrangeres, amb les quals es manté intercanvi de publicacions. Anualment s<)n diversos .centenars els paquets que es confeccionen, amb una eixida e~guany
d'un total de 1.021 paquets.
··

H.-Biblioteca
L'increment de fons de la Biblioteca és conseqüencia, com n'esdevé des
de la·. fundació del Servei, quasi exclusivament deis llibres~ opuscles i revistes
que ingressen per intercanvi. Durant l'any 1979 han estat 1.072 . els volums

[page-n-6]
ingressats, deis quals 1.041 ho van estar per intercanvi i els 31 restants per
compra. A continuació detallem el resum estadístic mensual del moviment de
la Biblioteca :

Compra

l

lntercanvi Total
78
153
105
76
93
98
7l
47
69
99
81
71

79
155
107
78
97

l

Gener .. .
Febrer ...

31

1.041

1.072

2
2
2
4
2
5
2
2
5
3

Mar~

Abril ...
Maig . . .
Juny ..
Juliol
Agost ...
Setembre
Octubre .. ... ... ...
Novembre . ..
Desembre .. .

Total ... ... . . . . ..

lOO
76
49
7l
104
84
72

Respecte a l'any anterior han ingressat 320 volums més: 9 per compra i
311 per intercanvi. El 31 de desembre de 1979 aquesta Biblioteca aconsegueix
el nombre de 20.379 volums, entre llibres, revistes, opuscles i altres classes
d'impresos.
Tot seguit relacionem tots els impresos ingressats durant l'any 1979 reunits
en quatre grups segons siguen publicacions periodiques o no i que hagen arri·
bat a la Biblioteca per compra o per intercanvi o donació de !'autor o de
l'editorial.

A) Compra
a)

Revistes:

"Bulletin de la Société Préhistorique Franc_taise", tom 75, 1978~ números 9
i ll-12, i tom 76, 1979, números l. 2. 3. 4. 5. 6. 7 i 8. París.
"Gallia. Fouilles et monuments archéologiques en France métropolitaine",
tom 35, 1977, fascicle 2, i tom 36, 1978, fascicles l i 2. París.
"Gallia Préhistoire. Fouilles et monuments archéologiques en France métropo·
litaine", tom 20, 1977, fascicles l i 2, i tom 21, 1978, fascicles l i 2.
París.
"Revue Archéologique", Nouvelle Série, any 1978, fascicles 1 i 2, i any 1979,
fascicle l. París.
b) Puhlicacions no periodiques:
Brezzi, Paolo : Vegeu "Pareti, Luigi".
Clarke, David: "Mesolithic Europe: the economic bases". LondoJt, 1978.
Grossmann, Rodolfo : V egeu "Slaby, Rodolfo J.".

[page-n-7]
Hawkes, J acquetta i Sir Leonard W oolley : "Prehistoria y los comienzos de
la civilización". Tom 1 de "Historia de la Humanidad. Desarrollo cultural y científico". Barcelona, 1979.
Hooker, J. T.: "The origin of the Linear B script". Salamanca, 1979.
Laville, Henri i Jossette Renault-Miskovsky: "Approche écologique de l'Hom·
me Fossile". Travaux du groupe: Ouest de l'Europe de la Commission
lnternational de l'INQUA: Palecology of Early Man (1972-1977). París.
1977.
Llopis Lladó, Noel : "Fundamentos de Hidrogeología Cárstica (Introducción
a la Geoespeleología)". Madrid, 1970.
Martínez Amador, Emilio M.: "Diccionario Francés-Español, Español-Francés". Revisat i poaat al día per Leopoldo Gimeno. Barcelona, 1975.
Moscati, Sabatino: "1 fenici e cartagine". Torino, 1972.
Pareti, Luigi; Paolo Brezzi i Luciano Petech: "El mundo antiguo. Del 1200
a. de C. al 500 d. de C.", tom 2 de "Historia de la Humanidad. Desarrollo
cultural y científico". Barcelona, 1979.
Petech, Luciano: Vegeu "Pareti, Luigi".
Renault-Miskovsky, J osette : Vegeu "Laville, Henri".
Schreiber, Rózsa: "A harangedényak népe Budapesteri". Budapest, 1973.
Slaby, Rodolfo J. i Rodolfo Grossníann : "Diccionario de las lenguas Espa·
ñola y Alemana. 11. Alemán-Español". Edició ampliada i totalment re·
visada pel Dr. Carlos lllig. Barcelona, 1974.
Wheeler, Sir Mortimer: ''Arqueología de campo". Madrid, 1978.
Woolley, Sir Leonard: Vegeu "Hawkes, Jacquetta".

B) 1 n t e r e a n v i
a} Revistes:
"Acta Archaeologica". Akademía Scientiarum Hnngaricae. A Magyar Tudományos Ak.adémia Konyvtára. Tom XXX, fascicle 3/4, Budapest, 1978.
"Acta Numismática". Editada sota el patrocini de la Secció de Numismatica
del Cercle Filatelic i Numisníatic. Tom VII, 1977 i tom VIII, 1978,
Barcelona. Remeses per En Lluís García Ejarque, de Madrid.
"Alt-Thüringen". Jahresschrift des Museums für Ur- uud Frühgeschichte Thü.
ringens. Tom XV, 1978, i tom XVI, 1979. Weimar.
"American Journal of Archaeology". The Archaeological Institute of America. Volum 83, número 4. New York, 1979.
"Anales de Antropología". Instituto de Investigaciones Antropológicas, Universidad Nacional Autónoma. Volum XV, Mexic, 1978.
"Anales del Centro de Cultura Valenciana". Any XXXV-XXXVI, 1974-1975,
número 59 i 60. Valencia.
"Anales del Instituto de Estudios Gerundenses". Volum XXIV, 1978, Giro·
na, 1979.
"Anuales de la Société des Sciences Naturelles et d' Archéologie de Toulon et
du Var". Número 30, Toulon, 1978.
"Annals of the South African Museum", Volum 78, part 10. Cape Town,
1979. (Vegeu en la Secció de Publicacions no periodiques, Schweitzer,
Franz R.)

7

[page-n-8]
"Annual Report of the Director of the Department of Antiquities for the y~ar
1978". Republíc of Cyprus. Ministry of Communications and Works. Nicosía, 1979.
"Annual Report of the Managing Commitee for the Session 1977-19781'~ The
British School at Athens. London:, 1978.
-~
"Antiquíté$ Africaines". Institut d 'Archéologie Méditerranéenne. Université de
Provence. Números 13 i 14, Aix-en-Provence, 1979.
''Antiquités Nationales". Bulletin publiée par le Musée des Antiquités Nationales et parla Société des Amis du Musée et du Chateau de Saint-Germainen-Laye. Número 10, 1978. Saint-Germain-en-Laye, 1979.
"Arabismo". Informatius números 22, 23, 24 i 25 i Especial Informatiti.
Instituto Hispano-Arabe de Cultura, Madrid, 1978 i 1979.
"Archaeologia Báltica". Katedra Archeologii. Uniwersytetu Lodzkiego. V ólum III, Lodz, 1978.
·
"Archaeologia Historica". Nakladatelství Blok. Archeologicky ústav Slovens·
kej Akadémie Vied v Nitre. A Musejni Spolek v Brné. Volums 3; 1978,
i 4, 1979, Brno. Remet l'Archeologicky ústav, Cescoslovenská Akademie
Ved, de Brno.
"Archaeologia Polona". Volum XVIII, Wroclaw-Krákow-Gdansk, 1977. ReIiiés pel Instytut Historii Kultury Materialnej de la Polska Akademia .Nauk,
Warszawa.
·
"Archaeology". The Archaeological Institute of America. Volum 32, núme·
ro 6. New York, 1979.
"Archeologia". Rocznik Instytutu Historii Kultury Materialnej Polflkiej Akademü Nau. Volum XXVIII, 1977. Wroclaw-Warszawa-Krakow-Gdansk,
1978.
"Archeologia Classica". Rivista della Scuola Nazionale di Archeologia pubblicata a cura degli Istituti di Archeologia e Storia dell' Arte Greca e Romana
e di Etruscologia e Antichita ltaliche dell'Universita di Roma. Voluru
XXVIll, 1976. Roma, 1978.
"Archeologia Polski". Volum XXIII, números l i 2. Instytut Historii Kul. tury Materialnej- Polskiej Akademii Nau. Wroclaw-Warszawa-KrakowGdansk, 1978.
"Archeologické Rozhledy". Volum XXX, 1978, números 5 i 6, i volum
· XXXI, números l, 2, 3 i 4, 1979. Archeologicky ·ústav, Ceskos1ovenská
Akadémia Ved. Praha.
"Archives du Musée d'Histoire Naturelle de _Lyon" .. Toms II (1?79), 111
(1883), IV (1887), V (1892), VI (1895), VII (1896), VIII (1903}, IX (1907),
~(~~.~(~~.~(~~ifi(~~-4nn.

"Archives Suisses d'Anthropologie Général". Tom 43, fascicle l. -Geneve, 1979.
Remés per la Société Suisse d'Anthropologie.
"Archivio di Tipología Analítica". Números 2, 1974; 3~ 1975; 4, 1976, i 5,
1977. Remés per !'Instituto di Antropologia e Paleontología Umana,
Universita di Siena.
"Archivo Español de Arqueología". Vohim 50-51, número 135-138, 1977-d978,
Madrid, 1979. Remés per !'Instituto Español de Arqueología del Consejo
Superior de Investigaciones -Científicas, Madrid.
·~Archivo de Prehistoria Levantina", volum XV. Servei d'lnv.estigació Prehistorica de l'Excma. Diputació Provincial. Valencia, 1978.
·· · -

[page-n-9]
"Arheoloski Vestriik - Acta Archaeologica". Slovenska Akademija Znanosti in
Umetnosti. Tom XXIX, Ljubljana, 1979. Remés per l'Institut za Arheologijo de Ljubljana.
"Atiqot", English Series. Volum XIII, Jerusalem, 1978 (vegeu en la part
corresponent a "Publicacions no periodiques", Bareg, Dan). The Department of Antiquities and Museums in the Ministry of Education and
Culture. The Institute of Archaeology, Hebrew University. The Israel Ex~
ploration Society. J erusalem.
"Atti della Accademia Nazionale dei Lineei. Notizie degli Scavi di Antichita
comunícate alla Accademia dal Ministero della Pubblica Istruzione". Serie
ottava. Volume XXVIII (Volume 99o dell'inizio della pubblicazione), 1974,
Supplemento (1978) i volume XXXI (102° dell'inizio della puhblicazione),
1977 (1978), Roma.
"Atti del Cireolo Culturale B. G. Duns Scoto di Roccarainola". Número 4,
Roccarainola, 1978. Remés per Domenico Capolongo.
"Ausgrabungen und Funde". Archiiologische Berichte und lnformationen. Zentralinstitut fiir Alte Geschichte und Archiiologie der Akademie der Wissenschaften der Deutschen Demokratischen Republik. Tom 23, 1978, números 3, 4, 5 i 6 i tom 24, 1979, números 1, 2, 3 i 4. Berlín, DDR.
"Baetica''. Estudios de Arte, Geografía e Historia. Facultad de Filosofía y Letras de la Universidad. Volum 1, 1978. Malaga, 1979.
"Beitriige zur Namenforschung". Neue Folge. Im Verbidung mit Ernst Diekenmann und Jürgen Untermann, heraus¡:{egeben von Rudolf Schützeichel.
Tmn 14, números 1, 2, 3 i 4, Heidelberg, 1979. Remés per l'lnstitut
fiir Sprachwissenschaft der Universitiit Koln.
"Belleten". üc; Ayda Bir (:ikar. Turk Tarih Kurumu. Tom 42, 1978, núme~
ros 166, 167 i 168, i tom 43, 1979, números 169, 170, 171 i 172. Ankara.
"Berytus Archaeological Studies". The American University of Beirut. YoIom XXV, 1977 i volum XXVI, 1978. Beirut.
"Boletín ·Arqueológico". Organo de la Real Sociedad Arqueológica Turaconense. Epoca IV, fascicle 133-140, anys 1976-1977: Miscel.lania S. Vilaseca. Tarragona, 1978.
"Boletín de la Asociación Española de Amigos de la Arqueología", número 9,
Madrid, 1978.
"Boletín Geológico y Minero". Revista Bimestral del Instituto Geológico y
Minero de España. Tom LXXXIX, números 5 i 6. Madrid, 1978.
"Boletín de Información Municipal". Ajuntament de Valencia. Tercera etapa, any XIV, números 78 i 79 ( 4 i 5). Valencia, 1976. Pasea a denominar-se
"Valentia".
"Boletín Informativo". Fundación Juan March. Números 78, 79, 80~ 81, 85
i 86. Madrid, 1979.
"Boletín de la Institución Sancho el Sabio". Institución "Sancho el Sabio",
obra cultural de la Caja de Ahorros de la ciudad de Vitoria. Tom XIX,
1975, i tom XXII, 1978. Vitoria.
"Boletín del Instituto de Estudios Gienenses". Any XXIV, números 97 i 98.
Jaén, 1978.
"Boletín de la Real Academia de la Historia". Tom CLXXV, 1978, quadern
III, i tom CLXXVI, 1979, quaderns l i II. Madrid.
''Boletín de .la Real Sociedad Bascongada de Amigos del País". Any XXXIV~
quaderns 1/2 i 3/4. Sant Sebastia, 1978.

[page-n-10]
"Boletín del Seminario de Estudios de Arte y Arqueología". Universidad . de
· Valladolid, Facultad de Filosofía y Letras. Tom XLV, Valladolid, 1979.
"Boletín de la Sociedad Castellonense de Cultura". Tom LV, quaderns 1, 11,
III i IV. Castelló de la Plana, 1979.
"Bollettino del Museo Cívico di Storia Naturale di Verona". Volum V, 1978.
Verona, 1979.
"Bonner Jahrbücher des Rheinischen Landesmuseums in Borin (im Landschaftsuerband Rheinland) und des V ereins von ·· Altertumsfreunden in
Rheinlaride". Tom 178, Boiln, 1978.
~·Bulletin". Early Sites Research Society. Volnm 7, número l. Danielson
(cono.), 1979.
"Bulletin". The Museum of Mediterranean and Near Easteril Antiquities. Medelhavsmuseet. Número 13, Stockholm, 1978.
··
"Bulletin d' Archéologie Marocaine". Musée des Antiquités. Service d' Archéologie. Tom X, Rabat, 1976.
"Bulletin de la Fédération Archéologique de l'Hétault". Musée Paul Valéry.
Septieme année, números l, 2, 3 i 4. Sete, 1978. Donatiu del Sr. En Bernat
Martí Oliver, de Valencia.
"Bulletin de l'lnstitut Archéologique Liégeois". Tom LXXXIX, 1977, i tom
·xc, 1978. Liege.
"Bulletin de l'lnstitnt Fondamental d'Afrique Noire". Publication trimestrielle. Serie B: Sciences Humaines. Tom 39, 1977, números 3 i 4, i tóm
40, 1978, número l. Université de Dakar.
"Bulletiri of the lnstitute of Archaeology". University of London. Númber fifteen, London, 1978.
"Bulletin do Musée d'Anthropologie Préhistoriq1ie de Monaco". Número 22:
Monaco, 1978.
''Bulletin dü Musée d'Histoire Naturelle de Marseille". Tom XXXVIII, Marseille, 1978.
"Bulletin signalétique. Préhistóire". Centre de Documentation Sciences Hu~
maines. CNRS. Volmn XXXII, 1978, número 3 i "Tables annuelles" i · vo·
lum XXXIII, 1979, números 1, 2, 3 i 4. París.
"Bulletin de la Société de Géographie et d' Archéologie d'Oran", ·ánys 1977~
1978. Ora, 1979.
·
''Bulletiri de la Société Nationale des Antiquaires de France". Toms de 1974
(1976), 1975 (1977) i 1976 (1978). Paris.
"Burgenlandische Heimatblatter". Heraugegeben von Amt der Burgenliiridischen Landesregierung, Landesarchiv, Landesbihliothek und Landesmuseum. Any 30, 1976, números 1, 2, 3 i 4, i any 31, 1977, números 1, 2, 3
i 4. Eiseni!tadt.
"Buris-Ana". Butlletí de l' Agrupació Borrianenca de Cultúra. Número 155,
" 1978, número. 156, 1979, número 157~158, 1979, .número extraordinari 2 i
· número extraordinari 3, 1979. Borriana. ·
"Butlletí lnformatiu';. Institut de Paleontologia de Sabadell. Diputació de Bar. celona. Any X, número l-2, Sabadell, 1978.
"Caesaraugusta". Publicaciones del Seminario de Arqueología y .Nu;mismática
Aragonesas. N1Ímer0 43-44, ZaragQza, 1978 (vegeu la part de "Publicaciol).~
· nó periodiques" : Marco Simón,· Francisco).
' ··
"Carpica". Muzeul de lstorie si Arta Bacau. Volum X, Bacau, 1978.
"Casopis moi'avského muzea v Bme ---' Acta Musei · MoraViae". V:edy Spole-'
censké·Scientiae sociales. Tom LXVI, Brno 1979.·
·

lO

[page-n-11]
"Celtiberia". Centro de Estudios Sorianos. Any XXIX, volum XXIX, números 57 i 58. Soria, 1979.
''Comité ·pour la Sidérurgie Ancienne de l'Union -Internationale des Sciences
Préhistoriques et Protohistoriques". Comunication 22. - Prague 1979.
"Comunicaciones sobre el Carst en la provincia de Murcia". Servicio de Investigación y Defensa de la Naturaleza de la Excma. Diputación Provincial.
Número 2, 1974-1976. Múrcia, 1979.
"Comunica~oes dos Servic;os Geológicos de Portugal". Toms LII, 1967; LVHI,
1974, i LXIII, 1978. Lisboa.
"Cuaderno de Cultura". Revista General de Cultura. : Secretaría General Tecnica del Ministerio de Cultura. Any 1, 1978, números 5. i 7, i any 11, 1979,
números 8 i 10. Madrid.
"Cuadernos de Investigación. Geograña e Historia". Publicaciones del Colegio
Universitario. Tom IV, números 1 i 2, . 1978, i tom V, número 1, 1979.
Logronyo.
"Cuadernos de Numismática". Any 11, número 16, Madrid, 1979. Remés pel
Sr. Antonio Manuel de Guadán, de Madrid.
"Cuadernos de Prehistoria y Arqueología". Departamento de Prehistoria y
Arqueología de la Facultad de Filosofía y Letras, Universidad Autónoma.
Números 3, 1976, i 4, 1977. Madrid.
"Cuadernos de Prehistoria y Arqueología Castellonen.Se". Diputación Provincial de Castellón de la Plana. Departament d'Arqueologia. Número 4,
.Castelló de la Plana, 1977.
"Cuadernos Salmantinos de Filosofía". Universidad Pontificia. Volum . V.
Salamanca, 1978.
"Cypsela". Excma. Diputació Provincial de Girona. Servei d'Investigacions
Arqueologiques. Volum II, Girona, 1978.
"Dacia". Revue d' Archéologie et d'Histoire Ancienne. Academie des Sciences
Sociales et Politiquea de la Repuhlique Socialiste de Roumanie. No_ a Sev
rie, volum XXII, Bucarest, 1978.
"Dialektike". Cahiers de typologie analytique. Centre de Palethnologie Stratigraphique "Eruri". Université de Pau. Anys 1973, 1975, 1976 i 1977.
Pau. Remés pel Sr. Georges Laplace.
"Durins". Boletín Castellano de Estudios Clásicos. Departamento de Filología
Latina. Facultad de Filosofía y Letras de la Universidad. Volum 5, fascicle 9-10, Valladolid, 1977.
"Ecole Antique de Nimes". Bulletin Annuel. Nouvelle série. Número 14, Nimes 1979. Remés pels Musées d'Art et d'Histoire. Musée d'Archéologie de Nimes.
"El Museo de Pontevedra". Volums XXVI, 1972; XXXI, 1977, . i XXXII,
1978. Pontevedra. _
"Emerita". Revista de Lingiiística y Filología Clásica. Instituto "Antonio de
· Nehrija" del Consejo Superior de Investigaciones Científicas .. Tom XLVI,
quaderns 1. i 2. 1978, i tom XLVII, quadern J.o, 1979. Madrid.
"Endin.s ". Puhlicació d'Espeleologia. Comité Balear d'Espeleol~gia. Núme. ro 5-6, Ciutat de Mallorca, 1979.
"Eranos". Acta Philologica Suecana. Volum 76, fascicles 1 i 2, Uppsala, 1978.
R~més per la Universitethihlioteket de Uppsala.
"Estudios de Arqueología Alavesa". Instituto Alavés de Arqueología. Consejo
. , de Cultura. Diputación Foral de Alava. Tom IX, Vitoria, 1978 ("Home0

0,

11

[page-n-12]
naje- a D. José Miguel de Barandiarán"). Remés pel Sr. Luis García
Ejarque, de Madrid.
"Ethnica". Revista de Antropología. Centro de Etnología Peninsular. Números 12, 1976; 13, 1977, i 14, 1978. Barcelona.
"Etudes Préhistoriques". Revue régionale d'Archéologie préhistorique. Número 13, Saint-Foy-les-Lyon, 1976.
"Evocations". Bulletin du Groupe d'Études Historiques, Géographiques et Folkloriques du Bas-Dauphiné. Nouvelle Série, any 34, 1978, número 4, i
any 35, 1979, números 1, 2 i 3. Crémieu (Isere).
"Expedición". Boletín Nacional de Espeleología. Grupo Espeleológico Maree]
Louhens. Any 1, número 2/3. Valencia, 1978.
"Fonaments". Prehistoria i Món Antic als Palsos Catalans. Número 1, Barcelona, 1978. Remés pel Sr. Luis García Ejarque, de Madrid.
"Fundberichte aus Badem-Württemherg". Landesdenkmalamt Baden-Württemherg. Tom 4, Stuttgart, 1979.
"Gallaecia". Publicación del Departamento de Prehistoria y Arqueología. Facultad de Geograña e Historia de la Universidad. Número 3/4, 1977-78,
Santiago de Compostela, 1979.
"Genava". Musée d'art e d'histoire. Nouvelle série. Tom XXVII, Geneve,
1979.
"Germanía". Anzeiger ·der Romisch-Germanischen Kommission des Deutschen
Archaologischen lnstituts. Tom 56, 2.a part. Berlín, 1978.
"Giornale Storico della Lunigiana e del territorio Lucense". lstituto lnternazionale di Studi Liguri. Sezioni Lunense e Lucense. Nuova Serie: anys
XXIV-XXV, números 1-5, 1973-1974. La Spezia-Lucca, 1979.
"Habis". Arqueología-Filología Clásica. Universidad de Sevilla. Tom 8, Sevilla, 1977.
"Helmantica". Revista de Filología Clásica y Hebrea. Universidad Pontificia.
Tom XXIX, números 88, 89 i 90. Salamanca, 1978.
"Hesperia". Journal of the American School of Classical Studies at Athens.
Volum 47, 1978, números 3 i 4, i volum 48, 1979, números 1, 2 i 3.
Princeton.
"Hipergea". Cuadernos de Investigación. Grupo de Investigadores unidos para
- el estudio y divulgación de las Ciencias. Número 3, 1978, i números 5, 6,
7 i 8, 1979~ Barcelona.
"Hispania". Revista Española de Historia. Instituto Jerónimo de Zurita. Consejo Superior de Investigaciones Científicas. Tom XXXVIII, números 138
i 139. Madrid, 1978.
"Histria Archaeologica". Casopis Arheolosky Muzeja Istre. Arheloski Muzej
lstre. Any 10, fascicJe 1, PuJa, 1979.
·
"lnform¡~.ció Arqueologica". Butlletí lnformatiu de l'lnstitut de Prehistoria i
Arqueología de la Diputació Provincial. Volum V, 1978, números 27-28,
i 1979, números 29 i 30, Barcelona.
"Información Arqueológica". Boletín Informativo del Instituto de Prehistoria
y Arqueología de la Diputación Provincial. Volum {V, número 22. Barcelona, 1976.
"Israel Exploration Journal". A_
Quarterly published by the Joint Editorial
Board of the Israel Explorat:ion Society, tbe lnstitute of Archaeology of
the Hehrew University, the Department of Antiquities and Museums of
the Ministry of Education and Culture; with the assistance of the BathaiO

12

[page-n-13]
Davidson Puhlication Fund in Archaeology. Vólum 28, números 3 i 4,
Jerusalem, 1978. Remés per la Jewish National and University Library,
Jerusalem.
"ltem". Revista de Ciencias Humanas. Centro de Estudios Universitarios. Facultad de FilosoHa y Letras. Números 2 i 3. Alacant, 1978.
"j ahresbericht · der Bayerischen Bodendenk.malpflege". Bayerisches Lande~
samt für Denk.malpflege, Abteilung für Vor- und Frühgeschichte. Número 17-18 1976-1977. München, 1978.
"Jahresbericht des Historischen Vereins ffir Straubing und Umgebung". Tomos 52, 1949 (1950); 53, 1950 (1951); 54, 1951 (1952); 61, 1958 (1959);
62, 1959 (1960); 65, 1962 (1963); 67, 1964 (1965); 75, 1972 (1973); 78,
1975 (1976); 79, 1976 (1977) i 80, 1977-78 (1979). Straubing.
"Jahresschrift für Mitteldeutsche Vorgeschichte". Landesmuseum für Vorgeschichte. Tom 62, Halle (Saale), 1978.
"Karthago". Revue d'Archéologie Ahicaine. Centre d'Études Archéólogiques
de la Méditerranée Occidentale. Université de Paris-Sorbonne. Volum
XVIII, 1975-1976, París, 1978.
"Kleine Schriften aus dem Vorgeschichtlichen Seminar". Quaderns 4, 1978,
i 5, 1979. Marburg.
"Klio... Beitrage zur Alteo Geschichte. Akademie der Wissenschaften ·der
DDR. Zentralinstitut für Alte Geschichte und Archaologie. Tom 60, 1978,
quadern 2, i tom 61, 1979, quadern l. Berlín DDR.
"Kobie". Grupo Espeleológico Vizcaíno. Excma. Diputación Foral del Señorío de Vizcaya. Butlletí 9. Bilbao, 1979.
·
"La labor del Servicio de Investigación Prehistórica y su Museo en el pasado
año 1978".. Valencia, 1979.
.
"Lapiaz". Publicació d'Espeleologia. Comite Espeleologic del País ~ Valen·
ciii. Número 3-4, Valencia, 1979.
"L'Avenc;". Revista d'Historia. 2.a epoca, número 14, Barcelona, 1979. Donatiu de Na Carme Aranegui Gaseó, de Valencia.
"Libyca". Centre de Recherches Anthropologiques, Préhistoriques et Etnographiques. Volums XXIII, 1975, i XXIV, 1976. Algei:.
"Lingua e Stile". Triníestrale di linguistica e critica letteraria. Any XIII, .1978,
número 4, i any XIV, 1979, números 1 i 2-3, Bologna. Remés per l'Istituto di Glottologia dell'Universitii degli Stridi di Bologna. ·
"Madrider Mitteilungen". Deutsches Archaologisches Institut. Abteilung .Madrid. Tom 19, Heidelberg, 1978.
"'Man". The Journal of the Royal Anthropological Institute. Volum 13, 1978;
número 4, i volum 14, 1979, números 1 i 3. London.
"Manuscripta". Saint. Louis University Library. Voluni XX, 1976, número 2;
volum XXII, 1978, número 3, i volum XXIII, 1979, números 1 i 2. Saint
Louis (Missouri).
"Materialy Archeologiczne". Muzeum Archeologiczne w Krakowie. Tom
XIX, Kraków, 1979.
"Melanges de la Casa Velázquez", tom XIV, París, 1978. Remés per la Casa
de Velázquez de Madrid.
"Mélanges de l'Ecole Franc;aise de Rome. Serie· Antiquite". Tom 90, número 2, 1978, i tom 91, número 1, 1979. París.
"Memoria 1977". Consejo Superior de Investigaciones Científicas. Madrid,
1979.

13

[page-n-14]
"Memoria". Universitat de Barcelona. Institut d' Arqueologia i Prehistoria.
Any 1978, Barcelona, 1979.
"Memoria de la gestión realizada por la Excma. Diputación Provincial de Va.lencia durante el año 1978, formulada por el Secretario General de dicha:
Corporación". Valimcia, 1979.
"Memoria". Instituto de Estudios Alicantinos. Any 1977. Alacant, 1978.
"Memorias de Historia Antigua". Instituto de Historia· de la Facultad de Filosofía y Letras de la Universidad de Oviedo. Volum 1, 1977, Oviedo, 1978 :
"Actastdel coloquio 1977. Estructuras sociales durante la antigiiedad".
·~Mitteilungen des Archaologischen lnstituts der Ungarischen Akademie. der
Wissenschaften". Volom 5, 1974-75 (1976), i volum 6, 1976 (1977).
Budapest. Remés per la Magyar Todományos Akademia Régeszeti lntérezt de Budapest.
"Mitteilungen des Deutschen Archaeologischen Instituts. Roemische Ahteilung". Tom 85, 1978, fascicle 2, i tom 86, 1979. Roma-Mainz am Rheini.
"Mundaiz". Revista crítica del Libro Universitario. Estudios Universitarios y
Técnicos de Guipúzcoa. Facultad de Filosofía y Letras. Número 12, Sant
Sehastia; 1978.
"Munihe". Sociedad de Ciencias "Aranzadi". Any 31, fascicle 1-2, Sant Sehastía, 19.79.
"Nestor". Program in Classical Archaeology Indiana University. Voluui 5,
números 6, 7, 8 i 9, 1978, i volum 6, números 1, 2, 3, 4, 5 i 6, 1979.
. Bloomington, Indiana.
.
.
"Nice Historique". Organe Officiel de l'Académia Nissarda. Any 81, 1978, nú.. meros 3 i 4, i aily 82, 1979, número 2. Nice.
"Notes Africaines". Université de Dakar. lnstitut FondameJital d'Afrique Noire, Números 157, 158 i 159, Dakar, 1978.
·
·
"Nouvelles Adchives du Musée d'Histoire Naturelle". Fascicles V, 1958; VI,
1961; VII, 1963; VIII, 1966, tom 1 i tom 11; nova serie, fascicles . 9,
1971; 10, 1972, 11, 1973; 12, 1974; 13, 1975; 13, 1975, supplement; 14,
1976; 14; 1976, 8upplement; 15, 1977; 15, 1977, supplement; 16, 1978,
i 16, 1978, supplement. Lyon.
''Nouvelles du Musée d'lsrael". Le Musée d'lsrael. Volum 1, número .l. Jerusalem, 1965.
"Novita Bihliografiche". Antichita Greca e Romana. Rassegna semestrale.
Any 1978, números 7 i 8, i any 1979, números 9 i 10. Remés per Giorgio Bretschneider, Roma.
"Numisma". Sociedad Ibero-americana de Estudios Numismáticos. Voluin
XXVIII, número 150-155, Madrid, 1978.
"Nummu8" .. Sociedad Portuguesa de Numismática. 2. a serie, volum 1, Por.. ·- to, 1978.
"0 Arqueologo Portugués". Museo Nacional de Arqueologia e Emologia. Serie III; volums VII a IX, 1974-1977. Lisboa.
·
"Occasional Puhlications". The Epigraphic Society. Volum 7, part 2. Ar: liugton (Masa.), 1979.
"Origini". Preistoria e Protostoria delle Civilta Antiche. lstituto di Paletnologia. Museo delle Origini. Universitit degli Studi di Roma. Volum VIII,
1974, i volum IX, 1975. Roma, 1978.
"Oudheidkundige Mededelingen uit het Rijksmuseum van Oridheden · te Leiden". Volum LVIII, Leiden, 1977.

14.

[page-n-15]
"Panorama Nacional". Bellezas de España y sus Colonias. Número 10, Barce~
lona s. a. lngressat a la Biblioteca pel Director senyor Fletcher.
"Papers of the British School at Rome". Volum XLVI, London, 1978.
"Pallas", XXVI. Anuales publiées trimestriellement par l'Universi.té de Toulouse-Le Mirail, tom XV, fascicle 3. Toulouse, 1979.
"Perficit". Publicación mensual de Estudios Clásicos. Textos y Estudios. Colegio de San Estanislao, Salamanca. Segona serie, volum VIII, núms .. 108
i 109, 1977, i volum IX, números 1ll-ll2 i ll3-ll4, 1978. Salamanca. ·
"Polish Archaeological Abstracta". Polish Ak.ademy of Sciences. Institute of
the History of Material Culture. Volum 9, Poznan, 1978. Remés p.er
Zaklad Archeologii Wielkopolski de Poznan.
.
..
"Praehistorische Zeitschrift". Tom 53, números 1 i 2, Berlín, 1978. Remés
per la Deutsche Forschungsgemeinschaft, Bad Godesberg bei Bonn. .
"Préhistoire Ariégeoise". Bulletin de la Société Prehistorique de l' Ariege.
Toin XXXIII, Tarascon-sur-Ariege, 1978.
.
"Preled Vyzkumu". Any 1975 (1977) i any 1976 (1978). Brno. ltemés pe.~:
l' Archeologicky ústav Ceskoslovenské Ak.ademie Ved, de Brno.
"Príncipe de Viana". Institución Príncipe de Viana de la Diputación Foral de
Navarra. Any 39, números 152-153, Pamplona, 1978. . .
.
_
"Proceedings of the Cambridge Antiquarian Society". V olum LXVIII, Cambridge, 1978.
.
. . ...
"Proceedings of the Hampshire Field Club and Archaeologícal Socieiy". V o.~
lum 35 per a 1978, Southampton, 1979. Remés pel Departmeiit of
Archaeology d. la University of Southampton.
e
· · .
·
.
"Proceedings of the Society of Antiquaires of Scotland". Volum 1Q8, ~9761977, Edinhurgh, 1979. Remés pel National Museum of Antiquities
of Scotland. ·
· ··
"Przeglad Archeoiogiczny". Zaklad Archeologii Nadodrzá. Instytut Histo~ii
Kultury Materialnej. Polska Akademia Nauk. Tom 26, Wroclaw~Warszawa-Krakow-Gdansk, 1978. .
· ·"Puig Castellar". Secció d'Estudis del Centre Excursionista "Puig Castellar"~
Museu Municipal "Puig Castellar". 2.& epoca, numero 15, 1972-1975, i
2.& epoca, número 1, 1978. Santa Coloma de Gramanet. ·.
"Quaderni di . Scienze Antropologiche". Número 1, 1978, i npméro 2, 1979.
Padova. Remés per Cleto Corrain, Padova.
.
_
..
"Quaderns de Cultura Buris-Ana". Agrupació Borrianenca de CuJ,t_ ra. Númeu
ro 1, Borriana, 1979.
·
"Quaderns de Prehistoria i Arqueología del Maresine". Mtiseu Municipal, Secció Arqueologica. Número 7, Mataró, 1979.
·· ·
"Quaderns de Prehistoria i Arqueología de Ma taró i del Maresm,e''.· Muséti ·M!l-.
nieipal, Seceió Arqueologica. Número 3, Mataró, 1977. . . .. · ·
.
"Quartar". Jahrbuch für Etforschung des Eiszeitalters un der Steinzeit. Tom
28-30, Bonn, 1979. ReniéS · per la Deutsche Forschi.mgsgenieinschaft, de
Bad Godesberg bei' Bonn.
"Rain". Royal Anthropological lnstitute News. Any 1978, número 2~, 1 any
1979, números 30, 31, 33, 34 i 35. London.
.
.
"Report of Department of Antiquities Cyprus''. Repoblic of Cypru~· Ministry
of Communications and W orks. Any 1978. Nicosia.
·
"Revista de Archivos, Bibliotecas y Museos". . Volum LXXXI; número ·2;
.. Madrid, 1978. Remés pel Servicio de Publicaciones del Ministerio de Educación.
: :.·-. 1

15

[page-n-16]
"Revista D.Y.A.". Centre Excursionista de Tavernes de Valldigna. Número 4.
Tavernes de Valldigna, 1979.
"Revista del Instituto de Estudios Alicantinos". Excma. Diputació d'Alacant.
11 epoca, 1978, números 23, 24 i 25, i 1979, números 26 i 27. Alacant.
"Revue Archéologique de l'Est et du Centre-Est". Revue trimestrielle publiée
_
par la Société Archéologique de l'Est et ·du Centre-Est de la France. Tom
XXIX, 1978, fascicle 3-4, i tom XXX, 1979, fascicle 1-2. Dijon.
"Revue des Archéologues et Historiens d' Art de Louvain, tom XI, Louvain,
1978. Remesa per l'AssoCiation des Diplomés en Archéologie de Louvain.
"Revue Dromoise". Archéologie-Histoire-Géographie. Société d' Archéologie el
de Statistique de La Drome. Tom LXXXI, números 410, 411, 412 i 413,
Valence, 1979.
''Revue Historiqne et Archéologique du Libournais". Société Historique et
Archéologique de Liboutne. Tom XLVI, 1978, número 170, i tom XLVII,
1979, números 171, 172, 173 i 174. Libourne.
''Rivista Archeologica dell'antica provincia e diocesi di Como". Periodico di
Antichita e d'Arte della Societa Archeologica Comense. Fascicle 160, Como, 1978.
":Ri_ ista Archeologica della Provincia di Como". Societa Arche()logica Comenv
se. Fascicles números 41-44, desembre de 1898 a juny de 1901. Reim- pressió. Como, 1979. ~'Rivista dell'lstituto Nazionale d'Archeologia e Storia dell'Arte". lila serie,
any 1, Roma, 1978.
''Saguntum". P-apeles del Laboratorio de Arqueología de Valencia. Número
13, Valencia, 1978.
''Schweizerisches Landesmuseum". Jahresbericht 87, 1978. Zürich, 1979.
"Setúbal Arqueológica". Museo de Arqueología e Etnografía do Distrito de
Setúhal. Volum 11-III, 1976-77, Setúbal, 1978.
"Sibrium". Centro di Studi Preistorici et Archeologici. Musei Civici di Villa
_Mirabella, Varese. Volum XIII, 1976-77, Varese, 1978.
''Situació,n coyuntural de las actividades vinculadas al Ministerio de Cultura".
Secretaría General T~nica. Gabinete de Estadística e Informática. 1979,
maig, juny i _
setembre. ~adrid.
"Slovenska Archeologia". Casopis Archeolockého ústavu Slovenskej Akadémie
Vied V Nitra. Volum XXVI, 1978, quadern 2 i volum xxvn, 1979, quadern l. Nitra Hrad.
"Sprawozdania Archeologiczue". Instytut Historii Kultury Materialnej. Polska Akademia Ved. Wroclaw-Warszawa-Krakow-Gdansk. Tom XXX, Krakow, 1978_
_
"Studi Sardi" lstituto per gli Studi Sardi. Universita degli Studi di Cagliari.
Volum XXIX, 1975-1977. Sassari, 1978.
~'Studi si cercetari de lstorie V eche si Arheologie". Academia de- Stiinte Sociale si Politice a Republicii Socialiste Romanía. lnstitutul de Arheologie.
- ..Tom 29, 1978, números 1, 2-, 3 -i 4, i tom 30, 1979, números 1 i 2. Bu, -curesti.
'-Suceava"._ Anuarul Muzeului Judetean. Muzeul din Suceava. Tom V, Su'
ceava, 1978.
"Tahona". Cuadernos de Arqueología. Departamento de Arqueología y Préhistoria de la Universidad de La Laguna. Número 3, 1975-1976, La Láguna, 1979.

16

[page-n-17]
"The Annual of the British School at Athens!\ ·Número 73, London,.l978.
"The Israel Museum News". The Israel Museum. Volum 11 , núm. 2,, 196Q;
volum 2, número 1, 1967; volum 3, n:úmero 3, 1968, i volum 4, númerp 1;·
1969-70; número Il, 1976; i número ·14, 1978. Jerusalem,
"The . J ournal of Oman Studies". Ministry of lnformatión and Culture, Sultanate of Oman. Volum 3, part I, Muscat, 1977.
.
.
.
"The South African Archaeological Bulletin". The South Afri~an Ar~haeolo­
gical Society. Volum XXXIII, 1978, número 128, i voluni · XXXIV,
1979, número 129. Claremont.
"The South African Archaeological Society Newsletter". · The South African
Archaelogical Society. Volum 1, números 1 i 2. ClaremónL ·
"The Yorkshire Archaeological J ournal". Puhlished under the Direction of
·· the Council of the Yorkshire Archáeological Society. Volum 50 pera l'any
1978. Leeds, 1978.
· '
·
"To Ergon tes arhaiologiske Etaireias kata to 1978". Societat Arqueologica
d' Atenes. Athenai, 1979.
"Trabajos de Prehistoria". Instituto .Español de Prehistoria. Consejo Superior
de Investigaciones Científicas. Departamento de Prehistoria de la U~iver•
sidad Complutense. Volum 35, Madrid, 1978.
.
.
..
"Travaux de l'lnstitut d' Art Préhistorique". Université de Toulouse-Le Mir.ail.
Volum XXI, Toulouse, 1979.
_
.
"Ulster Journal of Archaeology". The Queen's University of Belfast.: TCJ"cera
Serie, volu m 40, Belfast, 1977.
· ,. ,
''Valencia Atracción". Revista del Fomento del Turismo de Yal~ncia. Soeiedad Valenciana Fomento de Turismo. 2." epoca, any LIII, 1978<, número
527, i any LIV, 1979; núms. 528, 529,, 530, 531, 532, 533, 534, 535,. 536,. ~:ú,
538 i 539. Valencia.
. . ··
"Valentía". Boletín de Información Mlinicipal del Excmo. Ayuntáinienio · de.
Valencia. Any XXV, 1977, números 80-81, 82 i 83, i any XXVI; 1978, números 84-85 i 86-87. ·Valencia.
··
"Verzeichnis der Mitglieder, 1978''. Deutsches Archiiologisches Instiiut. Ber~
lin. Ingressat pel Director del S. I. P., senyor Fletcher.
··
"Verzeichnis der · Puhlika tionen 1947-1978". Deutsches Archiiologisches ID:stitut. Berlin, 1978. Ingressat a la Biblioteca pel senyor Fletcher VaUs.
"Vestnik Drevnei Istorii". Akademiya Nauk SSSR. Institut Vseohshchei Isto-·
rii. Any 1978, número 4 (146) i any 1979, número 1 (147), 2 (148)~ _3 (149)
i 4 (150). Moskva.
· . .
"Vlastivedny Vestnik Moravsky". Musejni spolek v Brné. Tom XXX, 1978':·
número 3; tom XXXI, 1979, números 1, 2 i- 3. Remés per la Cesk~slovenská Akademie Ved. ArcheologickY ústav. Brno.
.
.
.
"Wad-al-Hayara". Revista de Estudios de la Institución de Cultura "Marqués.;
de Santillana", de Guadalajara. Diputación ProvinciaL Número 6, Guadalajara, 1979.
·
·
"Wissenschafts-Journal". lnteniationales Informationsorgan· für Wiilsenschaft!,i",
che Neuerscheinungen, mit -Beitriigen aus Wissei:J.schaft und · Forsch.ung.
Split Kulturwissenschaftten. Any III, número 4. Bern, 1978.
- · ·•
"Zeitschrift für Schweizerische Archiiologie und Kunstgeschichte••; , Schwe~~~­
rische Landesmuseum in Züriéh. Tom 35, 1978, número 4, i toro 36, 19.79,
números 1, 2 i 3. Zürich.

11:

[page-n-18]
b)

Publicacions no periodiques :

Abad, Miguel: "Nuevos descubrimientos arqueológicos en Alcalá de la Jovada". Al diari "Las Provincias", Valencia, 19 de maig de 1979. lngressat
pel Director del Servei.
Abad, Miguel: "Importantes hallazgos arqueológicos del · Paleolítico inferior
en el Vall de Alcalá". A "Las Provincias", Valencia, 22 de juny de 1979.
lngressat pel Director del S.I.P.
Abad, Miguel : "Importantes descubrimientos de pinturas rupestres en la V all
de Gallinera". Al diari "Las Provincias", Valencia, 1 de juliol de 1979.
Ingressat per la Bibliotecaria del Servei, Na Maria Victoria Goberna.
Abad, Miguel: "Los americanos, interesados en descifrar los plomos ibéricos
de Alcoy". A. "Las Provincias", Valencia, 22 de. juliol de 1979. lngressat
pel Director, senyor Fletcher.
Abad, Miguel: "L'Alcoia.-En ·El Puig una urbanizadora quiere construir
chalets sobre el poblado ibero". A "Las Provincias", Valencia, 29 de juliol de 1979. Ingres!iat per Na Maria Victoria Goberna, de Valencia.
Abad, Miguel: "Las pinturas rupestres de Benirrama serán protegidas". A
"Las Provincias", Valencia, 30 de novemhre de 1979. lngressat per la Bibliotecaria del Servei, Na Maria Victoria Goberna.
·
Abad Casal, Lorenzo: "Pinturas romanas en la provincia de Sevilla". Sevilla, 1979.
Abásolo Alvarez, José Antonio: "Las vías romanas de Clunia". Burgos, 1978.
Remés pel senyor Lnis García Ejarque, de Madrid.
Abás~lo Alvarez, José Antonio : "Carta arqueolÓgica de la provincia de Burgos. Partidos judiciales de Castrojeriz y Villadiego". Burgos, 1978. Remés
pel senyor Luis García Ejarque, de Madrid.
Absolon, Karel i Bohuslav Klima : "Predmostí. Ein Mammutjagerplatz in
Miihren". Fontes Archaeologiae Moraviae, VIII. Brno, 1977. Remés · per
l' Archeologicky ústav, Ceskoslovenská Akademie Ved, Brno.
Aburto, D. s;; R. Gómez G.; A. Gutiérrez V.; M. Jiménez i J. Litvak K.:
"Uso de la espectrometría Mossbauer en el estudio de cerámicas antiguas".
Mexic, 1974. Remés per !'Instituto de Investigaciones Antropológicas
de México.
"Actas del 11 Coloquio sobre Lengua y Culturas Prerromanas de la Península
Ibérica (Tühingen, 17-19 junio 1976)". Salamanca, 1979. Remés pel Secretariado de Publicaciones de la Universidad de Salamanca.
Actis, Raquel: "El poblado ibérico de El Puig, el más importante del Norte
levantino. Entre sus ruinas se halló un kylix griego, pieza única en España"~ A "Mediterráneo", Castelló de la Plana, 21 de maig de 1976. Ingressat
pel Director, senyor Fletcher.
·
"Acto de homenaje al doctor Luis Pericot. Se cede a la Diputación la Cova
del Parpalló". A "Las Provincias", Valencia, 4 d'octubre de 1979. Ingressat pel Director, senyoi: Fletcher.
Aguirre ·Beltrán, Gonzalo: "La Medicina indígena. México 1947". Mexíc,
1978. Remés per !'Instituto de Investigaciones Antropológicas de México.
Aguirre Beltrán, Gonzalo: "Nagualismo y complejos afines en el México co.. lonial. La Habana, 1955", Mexic, 1978. Remés per !'Instituto de Investigaciones Antropológicas de México.

18

[page-n-19]
Aguirre Beltrán, Gonzalo: "La familia de los Solanos en el México antiguo".
Mexic, 1978. Remés per !'Instituto de Investigaciones Antropológicas de
México.
Aleixandre Tena, Francisca, Pilar Faus Sevilla i Carolina. Sevilla Merino:
"Catálogo de la Biblioteca Nicolau Primitiu. l. Obras de los siglos XV y
XVI". Valencia, 1979. lngressat per la Bibliotecaria del Servei, Na Maria
Victoria Goberna.
Alfoldy, Géza: "Eine lnschrift auf dem Montgó bei Dianium an der Spanischen Ostküste". Faenza, 1979.
Alfonso, José L. : "Restos de diversas civilizaciones, en un solar de la calle
de Juristas, destrozados por las obras de cimentación. Un arqueólogo agredido cuando trataba de comprobarlos". A "Hoja del Lunes", Valencia,
15 d'octubre de 1979. lngressat per Na Maria Victoria Goberna.
Alfonso, Pilar: Vegeu "Boix Querol, Manuel". .
Almagro Basch, Martín : "Mérida. Guía de la ciudad y de sus monumentos".
2. 8 edició. Mérida, 1961. Remés pel Sr. Luis García Ejarque.
Almagro Gorbea, Martín : "Los relieves mitológicos orientalizantes de Pozo
Moro". Madrid, 1978.
Almagro Gorbea, Martín: "Pozo Moro. Anatolische Wurzeln lberischer
Kunst". Ankara, 1979.
Almohalla Gallego, M.: Vegeu "Carrasco Rus, Javier".
Alonso, Ana: Vegeu "Viñas Vallverdú, Ramón".
Altuna Echave, Jesús: "Euskal-Prehistoria · Prehistoria Vasca". Sant Sebastia, 1978. Remés pel Sr. Luis García Ejarque.
Amo Guinovart, María Dolores del : "Estudio crítico de la necrópolis paleocristiana de Tarragona". Tarragona, 1979. Remés pel lnstitut d'Estudis Tarraconenses "Ramón Berenguer IV", de Tarragona.
Anati, Emmanuel: "The rock-carvings of Pedra. das Ferraduras at Fentans
(Pontevedra)". Passat a la Biblioteca del S. l . P. de la Biblioteca Central
de la Diputació de Valencia.
Anciaux de Faveaux, Adalhert : "Un témoignage de 1' Afrique Centrale". Barcelona, 1964. Com !'anterior, procedent de la Biblioteca Central de la Diputació de Valencia.
Aníhal González, C.: Vegeu "Carrasco Rus, Javier", tres títols.
Annequin, Guy, Jean Baudry, Raymonde de Gana i Yves Verbeek: "Diecovering of famous archaeological sites". Geneva, 1978. Remés pel Sr. Luis
García Ejarque, de Madrid.
"Ante los hallazgos arqueológicos en la calle Juristas. Funcionarios técnicos
observaron la existencia de unos restos de vasijas de cerámica". A "La
Hoja del Lunes", Valencia, 22 d'octubre de 1979. lngressat per Na Maria
Victoria Goberna.
Antones, M. Telles: Vegeu "Zbyszewski, Georges".
Aparicio Pérez, José: . "La segunda gran crisis económico-social conocida en
la region: La Edad del Bronce Valenciano". Saragossa, 1978.
Aparicio Pérez, José: "Sima de la Pedrera (Benicull, Poliñá del Júcar) (Valencia)". Valencia, 1978.
Aparicio Pérez, José: · "Un bienio de investigaciones arqueológicas en La Safor". Gandia, 1979. Remés pel Sr. Vicente Gurrea Crespo, de Gandia.
Aparicio Pérez, J osep : "Les arrels del poble valencia : els primera temps".
A "Murta", Valencia, 1979.

19

[page-n-20]
Aparicio Pérez; Josep: "Les arrels del poble valencia. L'arqueologia i els
.. : arqqoolegs'-'. A ''Murta", Valencia, 1979.
Aparicio Pérez, Josep: "Les arrels del poble valencia. Els seos primer.s habitants coneguts". A "Murta", Valencia, 1979.
·
~paricio . érez, Josep: "Les arrels del poble valencia. La primera població
P
,.. ·. huma- a -documentada en tota la regió". A "Murta", Valencia, 1979.
n
Aparicio Pérez, Josep: "Les arrels del poble valencia. Valencia durant el Pa- ~- ., le(llític superior: Esplendor industrial i artístic durant 15.000 anys". A
"Murta", Valencia, 1979.
Aparicio:· Pérez, José: "Les arrels del poble valencia. Valimcia: llar i nucli
: · :difusor de cultura dnrant el Paleolític superior". A "Murta", Valencia,
. ;. 1979;
Aparicio Pérez, Josep: "Les arrels del poble valencia. El primer art valencia
i les senes etapes durant 23.000 anys". A ''Murta", Valencia, 1979.
Aparicio Pérez; Josep: "Valencia commemora el Cinquantenari de les excavácions arquéologiques en la Cova del Parpalló (Gandia)". A "Murta", Valencia, 1979.
Apellániz Castroviejo, Juan María i Domingo Fernández Medrano: "El se. · pulcro de galería segmentada de la Chabóla de la Hechicer;¡ (El Villar,
Alava). Excavación y restauración". Vitoria, l978.
Aragonés Sanchis, Vicente: Vegeu "Faus Cardona, Juan".
Áfánegui~ Gaseó,: Carmen: "Introducción a la problemática de las imitaciones en cerámica de barniz negro del Peñón de Ifac (Calpe)". Alacant,
1977.
Aranegui Gaseó, Carmen i Milagro Gil-Mascarell -Boscá: "Vasos plásticos y
cerámicas con decoración en relieve de barniz negro". Sete, 1978.
·
Aranegui 'Gaseó, Carmen: "Avance de la problemática de las imitaciones en
· cerámica de barniz negro del Peñón de Ifac". Sete, 1978.
A:ranegui Gaseó, Carmen : "Hallazgo de una cabeza escultórica en la · ciudad
· de Játiva (Valencia)". Valencia, 1978.
Aranegui. Gaseó, Carmen: "Una teja con marca L. Herenni del poblado de
Sant Antoni (Bocairent, Valencia)". Valencia, 1978.
Ar~neg(li Gaseó, Carmen : "Anotaciones sobre las ánforas del nivel de relleno
. !lel Grao Vell (Sagunto, Valencia)". Valencia, 1979.
Arasa Gil, Fernando: "Estudio arqueológico de Vilafranca del Cid (Caste'~- · llón)". Castelló de la Plana, 1977.
Aras~ Gil; Fernando : "Nueva inscripCión latina en Algimia de Almonacid,
· · Altó Palancia (Castellón). Algunas notas sobre onomástica prerrom¡;ana".
Castelló de la Plana, 1979.
Argente Oliver, José Luis: "La Villa tardorromana de Baños de Valdearadoil
(Burgos)''. Excavaciones Arqueológicas en España, número lOO. Mad.r id,
1979. Remés per la Subdirecció General d' Arqueología del Miiústeri de
. •· ·.· Cultnra. Madrid.
Arredondo, A.: "Avenida procesional de Riaño de Virdio (San Román de
.
:.. · Gayón)'". lngressat pel · Sr. Manuel Fernández Escalante, de Valencia. ·
Arteaga Matute, Oswilldo: ''Vorbericht über die Grabungskampagne 1976 auf
· dem Cerro del Mar". Heidelberg;· 1977. lngressat pel Director, senyor
Fletcher.

[page-n-21]
Arteaga Matute, Oswaldo : "Los Pirineos y el problema de las. invasiones in·
doeuropeas". Puigcerdii, 1978. Ingressat pel Director, senyor, Fletcher.
Arteaga Matute, Oswaldo: Vegeu ..Mesado Oliver, Norberto".
Arribas Pala:u, Antonio : "Los iberos". Volum IV de "Grandes civilizacio.
nes desaparecidas". Sevilla, 1978. Remés pel Sr. Luis García . Ejal'que,
de Madrid.
·
Arribas Palau, Antonio, Miquel Tarradell Maten i Daniel Woods: "Polleotia 11. Excavaciones en Sa Pórtella, Alcudia (Mallorca)". Excavaciones
Arqueológicas en España, número 98. Madrid, 197a.. Remés pels autora.
Arl;'ihás Palau, Antonio i Fernando Molina González: "El poblado de Los
Castillejos en las Peñas de lo!! Gitanos (Montefrío, Granada). Campaña
de 1971. El corte número 1". Granada, 1979. Remés pel Sr. Antoni9 .A-rribas Palau, de Granada.
. .. .
Arribas Palau, Antonio: Vegeu "Tarradell .Mateu, Miquel".
.
.. .
Aubet Semmler, María Eugenia: "La necrópolis de Setefilla en Lora del Río,
Sevilla (Túmulo B)". Barcelona, 1978. Remés pel Sr. Luis García Ejar. que, de Madrid.
Aubet Semmler, María Eugenia: "Marfiles fenicios del Bajo Guadalquivir.
L Cruz del Negro". Studia Archaeologica, 52. Valladol~d, 1979. Remés
pel Departamento .de .Prehistoria y Arqueología de la Facultad de Filosofía y Letras de la Universidad de Valladolid.
.
Avila Vega, Antonio: "Valencia de Alcántara en Torres y Tapia", Cáceres,
1978. lngressat pel Director, senyor Fletcher.
Avila Vega, Antonio: "Quod vocatum est V~lentia". Cáceres, 1979. lngressat
com !'anterior pel senyor Fletcher.
.
..
· ..
Balil lllana, Alberto : "La duración media de la vida en la Carpetania r~m~a­
. na". Madrid, 1955. Remés pel Sr.· Luis García Ejarque, de Madrid.
Balil !llana, Alberto : "El mosaico de Los Trabajos de Hércules hallado en
Liria (Valencia)". Valimcia, 1978.
·
Balil !llana, Alberto: "Esculturas romanas de la Península Ibérica, 11". Studia Archaeologica, 54. Valladolid, 1979. Remés pel.Departamento de Prehistoria y Arqueología de la Universidad de Valladolid . . ·
·
Balil !llana, Alberto i Ricardo Martín Valla: · "Tesorillo de Antoninianos
en Honcalada: (Valladolid)". Monografías del Museo Arqueológico de Valladolid, número 4. Remés per l'esmentat Museu. ,.,
Balil !llana, Alberto: "El Grupo Ena". Saragossá, 1919.
Balil !llana, Alberto: "Mosaico con representación de las Nueve Musas hall~itdo en Moneada (Valencia)". Valladolid, 1979.
.
.
Balil Illana, Alberto : "Esculturas romanas de la Pe!Únsula Ibérica .· (Ill)".
Valladolid, 1979.
.
.
Balil illana, Alberto : "Esculturas romanas de la Penín~ula Ibérica; 111;'~
Studia Archaeologica, 60. Valladolid, . 1980. Remés pel . Departameii,
to de Prehistoria y Arqueología de· ta Facúltad de Filosofía y Leirali ·.:~~
Valladolid.
·
·
Balil !llana, Alberto i Tomás Mañanes Pérez : "Estudios sobre mosaicos roDíános. VII". S~udia Archaeologica, 59. ·Remés pel Sr. Luis García: Ejarque, de Madrid.
·
· ·
Balil !llana, Alberto : "Esculturas dé época romana en Galicia · (Aspecto8 y
problemas)". Guimaraes, 1979.
Balil !llana, Alberto: "Los GORGONEIA de Barcino". Barcelona, 1979. ·

21

[page-n-22]
BaliJ Illana, Alberto: "Decoración escultórica de una fuente romana". Cá.
cerea, 1979.
Balil Illana, Alberto: Vegeu "Torres Carro, Mercedes".
Balil Illana, Alberto: Vegeu "Romero Carnicero, María Victoria".
Ballester, Manuel: "La investigación científica en un mundo convulso". Con·
sejo Superior de Investigaciones Científicas, Delegación de Barcelona, Barcelona, 1979.
Bandera, María Luisa de la: "El atuendo femenino ibérico (1)". Sevilla, 1971.
Barag, Dan: "Hanita, Tomh XV. A tomb of the third and early fourth Cen.
tury CE". Atiqot, English series, volum XIII. Jerusalem, 1978. Remés
pel Department of Antiquities and Museums, Ministry of Education
·:and Culture, J erusalem.
Barandiarán Maestu. Ignacio María: "Los pueblos vascos". Puigcetda, 1978.
Barandiarán Maestu, Ignacio Maria : "El yacimiento de La Atalayuela en
Agoncillo (Logroño). La Atalayuela: Fosa de inhumación colectiva del
Eneolítico en el Ebro Medio". Pamplona, 1978.
Barandiarán Maestu, Ignacio María: "Azilien et post-azilien daos le Paya
basque méridional". Paria, 1977.
Barandiarán Maestu, Ignacio María i Joaquín González Echegaray: "Arte
mueble de la cueva del Rascaño (Santander): Campaña 1974". Bono, 1979.
Barandiarán Maestu, Ignacio María: "Yacimiento musteriense del Covacho
de Eudoviges (Teruel)". La Laguna, 1979.
Barbaza, Michel : "L'Ande Préhistorique. Inventaire des gisements préhisto·
riques de la feuille de Carcassonne au 1/100.000". Atacina, 9. Carcassonne,
1979. Remés per Mr. Dominique Sacchi, de Carcassonne.
Barberá Farras, Josep, Eulalia Morral Romeo i Enrie Sanmartí Grego: "La
Penya del Moro de Sant Just Desvern (Barcelona)". Barcelona, 1979. Remés pel Sr. Enrie Sanmartí Grego, de Barcelona.
Barnea, ·Alexandru, Ion Barnea, Ioana Bogdan-Cataniciu, Monica MargineaIiu-Carstoiu i Gheorghe Papuc: "Tropaeum Traiani. 1, Cetatea". Biblioteca de Arheologie, XXXV. Bucuresti, 1979. Remés per l'lnstitutul de Arheologie de Bucarest.
Barnea, Ion: Vegeo "Barnea, Alexandro".
Barral i Altet, Xavier : "Les mosaiques romaines et médievales de la Regio
Laietana (Barcelone et ses environs)". Barcelona, 1978.
Barros e Carvalhosa, A. : Vegeu "Zbyszewski, Georges", dos títols.
Basabe Prado, José María: "El yacimiento éneolítico de La Atalayuela en
Agoncillo (Logroño). Estudio antropológico del yacimiento de La Atalayuela (Logroño)". Pamplona, 1978. Remés pel Sr. Dr. Ignacio Mari¡¡
Barandiarán, de Santander.
Baudais, D.: Vegeu "Pétrekin, Pierre".
Baud_ry, Jean: Vegeu "Annequin, Guy".
Baxter, David: Vegeu "Kozák, Vladimir".
Bazzana, André : "Vestiges de centuriations romaines et d'un itineraire préromaine daos la Plaine de Castellón". Valencia, 1978.
Bazzana, André i Pierre Guichard : "Les tours de défense de la Huerta de
Valence au Xllle S.". París, 1978.
Bazzana, André i Pierre Guichard : "Un important site refuge du Haut Moyen Age daos la Region V alencienne. El despoblado du Monte Mollet (Villafamés, Castellón)". Paria, 1978.

22

[page-n-23]
Beaumont, José F. : "La tragedia de la lengua vasca proviene de sus diferencias y aislamiento histórico. El profesor Antonio Tovar analiza los aspectos lingüísticos de los orígenes de Navarra". A "El País", Madrid, 9 de
juny de 1979. lngressat pel Sr. Bernat Martí Oliver, de Valenci.a~
Beguer i Esteve, Vicent: "El nom de Torrent (Valencia-castella)". Torrent,
1979.
Beirao, Caetano de Melo, Mario Varela Gomez i Jorge Pinho Monteiro: "As
estelas epigrafadas da 1 ldade do Ferro do Sul de Portugal". Setúbal, 1979.
lngressat pel Sr. Bernat Martí Oliver, de Valencia.
Beltrán Uoris, Francisco : "Los magistrados monetales en Hispania". Madrid,
1978.
Beltrán Uoris, Francisco : "Algunos ejemplos de pautado y ordinatio saguntinos". Saragossa, 1979.
Beltrán Lloris, Francisco i Laura Sancho Rocher : "Consideraciones acerca
de la población antigua de la mitad meridional de los Conventos Cesaraugustano y Tarraconense". Saragossa, 1979.
Beltrán Martínez, Antonio: "De Arqueología Aragonesa. 1". Saragossa, 1978.
Remés pel Sr. Luis García Ejarque, de Madrid. ·
Beltrán Martínez, Antonio: "Arte rupestre levantino (Adiciones 1968-1978)".
Monograñas del Departamento de Prehistoria y Arqueología de la Universidad de Zaragoza, número 21. Saragossa, 1979.
Benes, Jan: "Auxilia Romana in Moesia atque in Dacia. Zu den Fragen des
romischen V erteidigungssystems im Unteren Donauraum und in den angrenzenden Gebieten". Brno, 1978. Remés per 1' Archeologicky ústav
de la Ceskoslovenká Akademie Ved de Brno.
Berenguer Alonso, Magín : ''El arte parietal prehistórico de la Cueva de Llonin (Peñamelera Alta). Asturias". Oviedo, 1979. Remés per !'Instituto de
Estudios Asturianos.
Bernabeu, Leopoldo: "En Benidorm, pocos restos arqueológicos ... y olvida.. dos. Piezas de hueso labradas a mano están, incluso, sin clasificar". En
"La Verdad'', Alacant, 4 de novemhre de 1978. Ingressat per Na Rosa Enguix Aleomany, de Valencia.
Bernabeu Aubán, Jullll i José Vicente Lerma Alegría: "La Coveta del MontP
Picayo (Sagunto), Valencia)". Valencia, 1978.
Bernal, Ignacio i Lorenzo Gamio : "Yagul, el Palacio de los seis patios", M éxico, 1974. Remés pel Instituto de Investigaciones Antropológicas de la
Universidad Nacional Autónoma de México.
Beverido P., Francisco: "Tres monumentos olmecas más de la zona nuclear".
México, 1974. Remés pel mateix Centre que la publicació anterior.
S.berson, Pierre: "Torralba el Amhrona. Notes sur denx stations •acheuléen.
nes de chasseurs d'elephants de la Vieille Castille". Barcelona, 1964. PasPassat de la Biblioteca General de la Diputació a aquesta especialitzada.
Biernacka-Lubanska, Malgorzata: "A preliminary classification of Greek reinwater intakes". W arszawa, 1977.
Biernacka-Lubanska, Malgorzata : "Numizmatyczne zródla ikonograficzne do
rzymskiego budownictwa obronn~go z terenu pólnocnej Tracji". Sense lloc
ni data.
Billamhoz, .A.: Vegeu "Petrequin, Pierre".
Biot, N.: Vegeu "Petrequin, Pierre".
23,

[page-n-24]
Blanco Freijeiro, Antonio:· "Mosaicos romanos de Mérida". Madrid, 1978.
Remés pel Sr. Luis García Ejarque, de Madrid.
Blanco Freijeiro, Antonio: "Mosaicos 'romanos de Mérida". Barcelona, 1979.
Remés pel Sr, José María Valderas,- de Barcelona.
Blanco Freijeiro,. Antonio: "Mosaicos romanos de Itálica (1). Mosaicos conservados en colecciones públicas y particulares de la ciudad de Sevilla".
Madrid. Retnés per !'Instituto Español de Arqueología "Rodrigo Cato'\ de
Madrid.
Blasco, Norbert: "Anem descohrini... Ribera Alta l. Alzira. Cerámica'~. Alzira, 1979. Remés pel Sr. Joan Matoses, d'Alzira.
Blázquez Martínez, José María: "Historia económica de la Hispania romana". Madrid, 1978.
Blázquez Martínez, José María: "Economía de la Hispania romana". Bilbao,
,. 1978.
Blázquez Martinez, José María : "Ultimas -aportaciones a las religiones primitivas de Hispania". Cáceres, 1979.
Blondin, -Roland: · "Le toponyme Conimbriga". Coimhro; 1977. Rémés pel
Centre Pierre París, de Burdeos.
Bogdan-Cataniciu, Ioaria: Vegeu "Barnea, Alexandru".
Boi~ Querol, Manuel: "Cinctorres. De nuestra historia". Cirictorres, 1979.
Boix Querol, Manuel: ••Datos para la Historia de Cinctorres". Cinctorres,
1979.
Bonet Rosado, -Helena : -"Fragmento de rostro, de terracota, --procedente deJ
poblado ibérico del Castellet de Bernabé (Liria)". Valencia, 1978.
"Bonn presenta el libro más actual de la Historia de Renania. Exposición de
hallazgos de las 'últimas excavacio.11es". Bonn, 9 de ma:rc; de 1979. Ingres~
sat pel Sr. Vicent Roa Belda, de Valencia.
Bosch Gimpera, Pedro: "El arte rupestre de América". Barcelona, 1964. Passat de la Biblioteca .Central de la Diputació a la d'aquest Servei.
Botín~Sanz de Sautuola López, Emilio : Vegeu "Sanz de -Sautuola, Marcelino".
BoUhe~Picot, Chtistiane: "Les bronces -antiques du Maroc. II. Le Mohilier.
Texte". Rabat 1975. Remés pel Service de l'Archéologie de Rahat.
Bramhila, Rosa Margarita: "Un candelero teotihucano". México, 1974. Remés per !'Instituto de lnvestigaeiories Antropológicas de la Uni\Tersidad
· Nacional Autónoma de México.
Bukowska-Gedigowa, Janina, Jacek Lecb i E. Noworyta: "L.e Néolithique en
Silésie". Warszawa-Lodz, 1979. Remés pel Zaklad Atcheologi Polski Srodkowej; Instytut Historii Kultury Materialnej, Polska Akadeinia Nauk, de
Lodz.
·
Butavand, F. : "Véniguie Ibere. Le plomh d' Akoy; Le hronze de Luzaga; Le
, plomh de Puchol''. París, 1937; Remés' pel professor - Albert Debeaux,
·de Pontivy (Morbihan).
"C-14 y Prehistoria de la Península Ibérica. Reunión 197S". Fundación Juan
March. Madrid, 1978.
·
Calatayud Pascual, Fausto: Vegeu ••Faus Cardona, Juari".
Calicó-, ·x; & .F. : ''Catálogo de Monedas· Antigllas de Hispania. ·Subasta 18 y
19 de junio de 1979". Barcelona, 1979.
Calicó, X. & F.: "A. N. E. Asociaéión Numismática Española. Catiílclgo. 15
y 16 de octubre de 1979". Barcelona, 1979.

[page-n-25]
"Campaña de excavaciones (en el Corral de Saos de Moixent)". A "Las Provincias", Valimcia, 7 d'agost de 1979. Ingressat pel Director senyor
Fletcher.
Campillo V alero, Domingo : "Dos notas de paleopatología". Valencia, 1978.
Campillo V alero, Domingo i Elisenda Vives.: "Estudio paleopatológico de
los restos exhumados en la necrópolis medieval del Reial Monestir de Santa María (Ripoll, Gerona)". Madrid, 1978.
Campillo V alero, Domingo: "Afecciones otorrinolaringológicas en la Prehistoria". Sense lloc, 1978.
Campillo V alero, Domingo i Marcelo Casademont Vilaseca: "Atropatía degenerativa en un individuo de la Era precristiana". Valencia, 1979.
Campos Mouriz, Federico: "El hombre prehistórico vivió en el término de
Canalejas. Se trata de unos hallazgos de hace cincuenta mil años". A
"Diario de Cuenca". Conca, 26 de gener de 1979.
Campos Mouriz, Federico: "El misterioso poblado de Barchín del Hoyo". A
"Diario de Cuenca". Conca, 4 d'agost de 1979.
Campos Mouriz, Federico: ·"Algo más sobre la Prehistoria. PeligrO para nuestros yacimientos arqueológicos. Desaparecen enterrados en la nueva carretera· del puente de la Sartenilla en Canalejas". A "Diario de Cuenca",
Conca, 2 de maig de 1979.
Campos Mouriz, Federico: "Una visita al Cerro del Socorro. Cruces pintadas
y tesoros". A "Diario de Cuenca". Conca, 28 de juny de 1979.
·
Campos Mouriz, Federico: "Descenso al subterráneo del Castillo de Carboneras". A "Diario de Cuenca", Conca, 1979.
Campos Mouriz, Federico: "Grabado en una cueva entre Bóllíga y la Ventosa. URLKIKEBA, un mensaje de otro tiempo". A ''Diario de Cuenca'\
Conca, ll d'octubre de 1979.
Campos Mouriz, Federico: "Los enterramientos celtas de Pajaroncillo". A
"Diario de Cuenca", Conca, 6 d'octubre de 1979.
Cañamero, José Luis: "Acondicionamiento, vallado y limpieza del pueblo
ibérico de La Bastida. Las obras están a cargo del profesor Aparicio Pérez". A '•Las Provincias", Valencia, l l de juny de 1978. Ingressat pel
Director del Servei, senyor Fletcher V alls.
Cañamero, José Luis: "Noticiario de Alzira. Excavaciones arqueológicas". A
"Las Provincias", Valencia, 24 d'agost de 1979. Ingressat per la Bibliotecaria del Servei, Na Maria Victor:i11 Goberna.
Cañamero, José Luis: ''A la búsqueda del origen de Denia. Importante hallazgo de José Soler Salvá". A "Las Provincias", Valencia, 1 d'agost de
1979. lngressat pel Director senyor Fletcher.
Cañamero, José Luis: "Excavaciones arqueológicas. A1zira". A '~Las Provincias", Valencia, 18 de setembre de 1979. lngressat per Na Maria Victoria
Goberna.
Cañamero, José Luis: "Excavaciones arqueológicas. Alzira". A "Las Provincavaciones en A1zira". A "Las Provincias", Valimcia, 30 de novembre · de
1979. lng..-essat per la Bibliotecaria del S. l. P., senyora Goberna.
Capitanio, Mariantonia: "Gli inumati di Pedersano (Trento) del VII sec. d.
C.-Nota riassuntiva". Padova, 1979.
Capitanía Mariantonia: Vegeu "Corrain, Cleto".
Carneiro, Robert L. : Vegeu "Kozák, Vladimir".

25

J.

[page-n-26]
Carrasco Rus, Javier i Manuel García Sánchez: "Las pinturas esquemática~
de la Cañada de Corcuela, en Moclín". Granada, 1975.
Carrasco Rus, Javier, C. Aníhal González i Manuel García Sáuchez: "Un
interesante fragmento cerámico ibérico con decoración incisa procedente
de Castulo (Linares, Jaén)". Jaén, 1977.
Carrasco Rus, Javier, Manuel García Sánchez i C. Aníhal González: "Avance
al estudio de la covacha sepulcral eneolítica de La Presa (Loja, Granada)".
Saragossa,· 1979.
Carrasco Rus, Javier i Manuel García Sánchez: "Análisis espectrográfico de
objetos metálicos procedentes de la provincia de Granada". Saragossa, 1979.
Carrasco Rus, Javier: "Algunas cuestiones acerca de la cultura argárica en
la provincia de Granada". Saragossa, 1979.
Carrásco Rus, Javier, C. Aníhal González, l. Toro Moyano, M. Almohalla Gallego i J. Gámiz Jiménez: "El yacimiento paleolítico de Puente Mocho
(Beas de Segura; Jaén). :Nuevos hallazgos". Jaén, 1979.
Casademont Vilaseca, Marcelo: Vegeu "Campillo Valero, Domingo".
Casanova Vañó, Vicente : "El enterramiento doble de la Cova de la Sarsa
(Bocairente, Valencia)". Valencia, 1978.
Casasola, Luis : "Una figurilla olmeca de Coatepeque, Santa Ana, El Salvador", México, 1974. Remés per !'Instituto de Investigaciones Antropo'lógicas de la Universidad Nacional Autónoma de México.
Casilla, Leticia E. : Vegeu "Vargas Guadarrama, Luis Alberto".
Castella Loreiite,- Milagros: Vegeu "Docavo Alberti, Ignacio".
Castiella Rodríguez, Amparo: "La Edad del Hierro en Navarra y· Rioja".
Pamplona; 1977. Rem-és pel Sr. Luis García Ejarque, de Madrid. Cástro, ·Eduardo:. "Un -pleito entre un particular y el Estado paraliza la investigación. El yacimiento donde apareció la Dama de Baza, abandonado
desde hace ocho años" A ''El País", Madrid, 25 de setembre de 1979. Ingressai per l' Ajudant del Servei Sr. Bernat Martí Oliver.
"Catálogo colectivo de pubJicaciones periódicas en Bibliotecas españolas. 5.
Humanidades II. Lingüística y Literatura". Madrid, 1979. Remés per l'lns.tituto Bibliográfico Hispánico, de Madrid.
"Catálogo y reseña de los objetos que se encuentran en la Exposición arqueológica celebrada por el Excelentísimo Ayuntamie_nto constitucional de Valencia con inoiivó del énlace de S. M. el Rey, situada en los claustrO!! del
Real Colegio del Corpus Christi". Valencia, 1878. Donatiu del Sr. Vicent
Vilar Hueso, de Valencia.
"Catálogo de yacimientos arqueológicos con datación mediante Carbono-14
de la Península Ibérica e Islas Baleares y Canarias''. Instituto Español de
Prehistoria y Departamento de Prehistoria de la Universidad Complutense. Madrid, 1978.
Centre d'Estudis Contestans: "La Mola de Agres". Valencia, 1978.
"Certamina Praehistorica. IV. l. Hiilfte". Bono, 1978. Remés pel lnstitut für Vor- und Frühgeschichte der Rheinischen Friedrich-Wilhelms-Universitat, ·de . :Bono. ·
"Certami11a Praehistorica. IV. 2. Hiilfte". Bono, 1978. Remés per la mateixa
- institució que el volum anterior.
"Cien años del descubrimiento de Altamira". Suhdirecció d'Arqueologia, Direcció General del Patrimoni Artístic, Arxius i Museos. Ministeri de Cultura. Madrid, 1979.
26.

[page-n-27]
Cigliano, Eduardo Mario: "Industrias precerámicas de la Puna Argcmtina".
Barcelona, 1962. Passat de la Biblioteca General de la Diputació a la del
Servei.
Cigliano, Eduardo Mario : "Algunos motivos en el arte rupestre del Noroeste
de la Rep-Qblica Argentina". Barcelona, 1964. De la mateixa procedencia
que !'anterior.
"Cincuentenario de las excavaciones de la Cova del Parpalló". A "L~~os Pro·
vincias", Valencia, 14 de setembre de 1979. lngressat per Na Maria Yic··
toria Goberna.
Clark, J. Desmond : "The Sangoan culture of Equatoria : the implications of
its stone equipment". Barcelona, 1964. lngressat per la Biblioteca General
de la Diputació.
Coelho, A. V. Pinto : Vegeu "Gon~alves, Francisco".
Comas Campa, Juan: "El metopismo: sus causas y frecuencias en los cráneos
mexicanos". México, 1976. Remés per !'Instituto de Investigaciones
Antropológicas de la Universidad Nacional Autónoma de México.
"Comprar un edificio para Museo de Prehistoria". A ·"Levante", Valencia~· 3
de juny de 1979. lngressat pel Director, senyor Fletcher.
·
"Cooperación Provincial a los Servicios Municipales. Resumen de cooperación
1952-1975. Plan Provincial de obras y servicios 1976-1977". Excma. Diputació Provincial de Valencia, Valencia, 1977.
·
Cordeiro de Sousa, J. M.: "lnscri~oes portuguesas do Museo do Carmo';. Lisboa, 1936. Remés pel Sr. Vicente Martínez Morellá, d'Alacant.
·
Corell, Luis: "Foios, no; Foyos". A "Las Provincias". Valencia, 18 de setembre de 1979. lngressat a la Biblioteca per Na Maria Victoria Goherna.
Corell, Josep: "Foios o Foyos?". A "Levante", Valencia, 24 d'octubre de
1979. lngressat per la Sra. Maria Victoria Goberna.
Corrllin, Cleto i Mariantonia Capitanio: "Resti scheletrici della necropoli
enea di Monte Orcino (Diganano d'btria)". Padova, 1968.
Corrain, Cleto i Gabriela Erspamer : "Osservazioni sugli elementi scheletrici
della mano e del piede, provenienti dalla stazione enea di Belvedere, presso Cetona (Toscana)". Padova, 1978.
·
Corrain, Cleto : "Un addio personaJe alle ricerche aulla sostanza organica in
ossa umane antiche". Padova, 1978.
Corrain, Cleto: "Osservazioni sui reperti umani del Riparo Mezzena''· AvesaVerona, 1979.
Correa, José A.: "La estela tartesia de Villámanrique de la Condesa". A
"A B C", Madrid, 20 d'abrif de 1979. lngressat pel Sr. Manuel Fe~nández
Escalante, de Valencia.
Cortell Pérez, Emilio: Vegeu "Faus Cardona, Juan".
Costantini, J osef Antonio : "Sobre el origen de los americanos". MéxiCO:,
1977. Remés per !'Instituto de Investigaciones Antropológicas de la Universidad Nacional Autónoma de México.
Crespo Giner, Jaime: "San Juan. Estudio demográfico-económico de un
nicipio de la Huerta de Alicante". Instituto de Estudios Alicantinos. Alacant, 1979.
·
Cruz Ruiz, Juan : "El largo reposo de las pinturas rupestres de Altamira". A
"El País", Madrid, 24 de novembre de 1979. lngressat · pel Sr.· Bernat
Martí Oliver.

mu-

27

[page-n-28]
"Cuando se estaba instalando una conducción de agua potable, descubierta
- una necrópolis romana en AHaz del Pi". A "Las Provincias", V alimcia, lO
d'agost de 1979. lngressat pel Director del S. l. P., senyor Fletcher.
Cuscoy, Luis Diego: "El conjunto ceremonial del Guargacho (Arqueología y
Religión)". Santa Cruz de Tenerife, 1979. Remés pel Sr. Luis García
Ejarque, de Madrid.
Chaix, Louis: Vegeu "Petrequin, Pierre".
Chapa Brunet, Teresa, Pilar López García i María Isabel Martínez Navarre·
te: "Nuevos hallazgos de la Edad del Bronce en Cervera del Llano (Cuenca)". Conc;t, 1979. Remés pel Sr. Luis García Ejarque, de Madrid.
Chéhah, Maurice H.: "Tyr a l'époque des Croissades. l. Histoire militaire
et polithique". París, 1975. Remés per la Direction Générale des Antiquités, de Beyrouth.
Cheynier, André i Joaquín González Echegaray: "La Grotte de Valle". Barcelona, 1964. Procedent de la Biblioteca General de l'Excma. Diputació.
Chiarucci, Pino: "Guida storico-archeologica. Museo Civico Albano". Albano
La:ziale, 1979.
Chiarucci, Pino: "Colli Albaní. Preistoria i protostoria". Albano Laziale,
1979.
Chover, Manuel: "Sagunto. Se trabaja sobre la recuperación de restos arqueológicos romanos". A "Levante", Valencia, S de desembre de 1979. logressal per l' Ajudant del Servei, Sr. J osep Aparicio Pérez.
Chropovsky, Bohuslav: "Krása Slovieskeho Sperku". Bratislava, 1978. Remés
per l'Archeologicky ústav, Ceskoslovenska Akademie Ved, de Nitra.
Churchward, James: "El Continente perdido de Mu". Barcelona, 1978. Remés pel Sr. Luis García Ejarque, de Madrid.
Dart, Raymoild A. : "The Abbé Breuil and the Osteodontokeratic culture".
Barcelona, 1964. lngressat a la Biblioteca del S. I.P. per cessió de la General de la Diputació.
"Decimoquinto Congreso Nacional de Arqueología", 1977. Lugo. "Crónica del
XV Congreso Nacional de Arqueología (Lugo, 28-30 de septiembre de
1977)". Saragossa, 1979. Remés pel Sr. Antonio Beltrán Martínez, de Saragossa.
Delgado, Antonio: "Antigiiedades de Murviedro". Sagunto, 1978. Remés pel
Sr. Facund Roca Ribelles, de Sagunt.
Delibes de C;tstro, Germán : "Una inhumación triple de facies Cogotas 1 en
San Román de la Hornija (Valladolid)". Madrid, 1978.
Delibes de Castro, Germán : Vegeu "Martín V alls, Ricardo", quatre títols.
Delibrias, Georgette: Vegeu "Petrequin, Pierre" .
.Delporte, Henri: "Observations sur les Vénus paléolithiques de Russie". Bar·. celona, 1964. Procedent de la Biblioteca General de la Diputació de VaIimcia.
'.' Departamento de Historia Antigua. Segunda etapa de excavaciones en la
. Cueva Santa de Fuente la Higuera": A "Las Provincias", Valencia, 3 de
julio} de 1979. lngressat per la Sra. Maria Victoria Goberna.
Desanges, Jehan: "Recherches sur l'activité des méditerranéens aux confina de
l' Afrique (VIe siecle avant J. C.-IVe siecle aprés J. C.).". École Fran~ais
de Rome. París, 1978.
"8
2

[page-n-29]
"Descubierta una cueva-santuario de 15.000 años de antigüedad (en Santan•
der)". A "Las Provincias", 18 de setembre de 1979. lngressat per la Bibiloteciiria del Servei, Sra. Goberna.
"Diario de excavaciones del Pie deis Corps". Centro Arqueológico Saguntino.
Sagunt, agost de 1978.
Dinz Rualto, Delfino: "Museo delle Arti Primitive. Africa, Oceanía, América
Pre-colombiana. Catálogo". Municipio di Rimini. Rímini, sense any. Remés per la Comuna de Rímini.
Docavo Alberti, Ignacio: "Itinerarios de la Naturaleza. Valencia, ruta Norte.
Alto Turia, Zona de la Caballera, Sistema Ibérico", per Milagros Castella
Lorente, Miguel Mainteiga Orón, Juan Saiz Ribera i Manuel Tatay Puchal.
Equip dirigit per Ignacio Docavo Alberti. Patronat d'Educació Rural de
la Diputació Provincial de Valencia. Valencia, 1979.
Donat Zopo, José i Miguel Angel Navarro Cuéllar :"Una nueva modalidad
genética. La Cueva de la Judía (Bárcheta)". Valencia, 1978.
Drennan, Rohert D.: "Excavations at Quachilco. A report on the 1977 season
of the Palo Blanco project in the Tehuacan Valley". Museum of Anthrópology, University of Michigan. Ano Arhor, 1978.
Duda, Dorothea: Vegeu "Ewert, Christian".
Dupré Ollivier, Michele: "Breve manual de análisis políníco y su aplicación
a sedimentos arqueológicos". Departament de Geografía de la Universitat
de Valencia. Instituto Juan Sebastián Elcano del Consejo Superior de Investigaciones Científicas. Valencia, 1979. lngressat per !'autora.
Durham, Roger S; : Vegeu "Thomas, David Hurst".
Du Ry, Carel J.: "Volker des Alteo Orient". München, 1979. Remés pe1 Sr.
Luis García Ejarque, de Madrid.
Earle, Timothy : "Economic and social organizatioo of a complex chiefdom:
the Halelea district, Kaua'i, Hawaii". Museum of Anthropology, University of Michigan. Ano Arbor, 1978.
.
"Ecuador : piezas de hace diez mil años". A "Levante", Valencia, 13 de ilovembre de 1979. lngressat per la Sra. Maria Victoria Goherna.
"Encuentran un templo egipcio bajo el Quirinal". A "Las Provincias", Valencia, 30 de juny de 1979. lngressat per la Sra. Maria Victoria Goberna.
Enrique E. : "Campello : se excava por sexto año consecutivo. La Diputación
puede acabar en tres años las excavaciones de la isleta. Son las más avanzadas de todas las provinciales". A "La Verdad", Alacant, 20 de setembre de 1978. Remés perla Sra. Rosa Enguix Alemaoy, de Valencia.
Entrena, Enrique: "Santa Pola : Enterrado el Partos, nuevas posibilidades
arqueológicas. Aparece un yacimiento arqueológico de una ciudad ibérica.
En él, cerámicas griegas de mayor importancia provincial". A "La Verdad", Alacaot, 8 de marc; de 1979. lngressat pel Sr. Joao Antoni Cala.
buig, de Valencia.
Erspamer, Gabriela: Vegeu "Corrain, Cleto".
Esclapez· Maciá, Josep: Vegeu "Marín Ferre, Josep Manuel".
Espanya, Xavier : Vegeu "Grau, Eleuterio".
','Estatutos del Consejo Internacional de Museos". Madrid, 1969. Remés pel
Sr. Luis García Ejarque, de Madrid.
Etienne, Robert: "Deux Dacquois en péninsule ibérique". Aire-sur-l'Adout,
1977. Remés pel Centre Pierre París, lnstitut d'Histoire, Université de
Bordeaux III.

[page-n-30]
Étiemie, Robert: "Le Centre Pierre París (Era 522) et la révision des inscriptions grecques et latines de la Penínsule lbérique". Coimbra, 1977. Remés
per la mateixa institucj.ó que !'anterior.
Euzennat, Malirice i Daniele 'I'errer: "Archéologie de l' Afrique Antique,
1977-1978. Bibliographie réunie par Maurice Euzennat, avec la participation de Daniele Térrer (1977) et puhliée avec la collaboration de Sylvie
Girard et Sylvie Sempere". lnstitut d'Archéologie Méditerranéenne. Aixen-Provence, 1979.
Ewert, Christian: "Hallazgos islámicos en Balaguer y la Aljafería de Zara•
goza". Con contribuciones de Dorothea Duda i Gisela Kircher. Excavaciones Arqueológicas en España, número 97. Madrid, 1979. Remés pel Patronal Nacional de Museus de la Direcció General del Patrimoni Artístic,
Arxius i Museus, Madrid.
"Expoliaban un navío romano. Cuatro franceses detenidos en la isla Cabrera". A "Levante", Valencia, 25 d'octubre de 1979. lngressat per la Sra.
Maria Victoria Goberna.
Fages, Gilhert: "L'Aven des Corneilles. Prades, Lozere". Puhlications de
l' Association pour la Recherche Archéologique en Languedoc Oriental, Cahier, núm. 7. Caveirac, 1979.
Farrington, Benjamín: "Ciencia griega". Barcelona, 1979. Remés per Icaria Editorial, S. A., de Barcelona.
Faus Cardona, Juan, Vicente Aragonés Sanchis, Fausto Calatayud Pascual i
Emilio Cortell Pérez: "Noticia sobre los orígenes humanos en los Valles
de la Montaña de Alicante. l. La laguna de Polop". Alcoi, 1978. Remés
pel Sr. Faus Cardona.
Faus Sevilla, Pilar: Vegeu "Aleixandre Tena, Francisca".
Femández Aller, María del Carmen: "Epigrafía y numismática romanas en
el Museo Arqueológico de León". León, 1978. Remés per el Sr. Luis García Ejarque, de Madrid.
Fernández-Chicarro y de Dios, Concepción: "Inscripciones de militares en
el Museo Arqueológico de Sevilla". Madrid, 1955. Remés pel Sr. Luis
García Ejarque, de Madrid.
Fernández de Escalante, Manuel: ''Topónima lbérrika". Huelva, 1976. Donatiu de !'autor.
Fernández de Escalante, Manuel: "Elche, topónimo vascoide". Valencia, 1979.
Fernández Fuster, Luis: "La escena hispanorromana del banquete". Madrid,
1954. Remés pel Sr. Luis García Ejarque, de Madrid.
Fernández Larrondo, Pacho: "Don José Miguel de Barandiarán, la memoria
de un pueblo". A "Mundo Obrero". Madrid, 1 a 7 de novP.mbre de 1979.
lngressat per 1' Ajudant del Servei, Sr. J osep Aparicio Pérez.
Fernández Medrano, Domingo: Vegeu "Apellániz Castr,o viejo, Juan María".
Fernández-Miranda Fernández, Manuel : "Secuencia cultural de la Prehistoria de Mallorca". Biblioteca Praehistorica Hispana, XV. Madrid, 1978.
Remés per !'Instituto de Prehistoria del Consejo Superior de Investigaciones Científicas, de Madrid.
Fernández Pousa, Ramón: "Planto y la educación romana". Madrid, 1954.
Remés pel Sr. Luis García Ejarque, de Madrid.
Fetrando Sendra, Bernardino : "Vergel. Hallazgo arqueológico". A "Información". Alacant, 20 d'abril de 1979. Remés pel Sr. Vicente Martínez
Morellá, d' Alacant.

30

[page-n-31]
Ferrando Sendra, Bemardino : "Vergel. Los hallazgos arqueológicos de la
Setla, tumbas romanas del siglo 11". A "Información", Alacant, 5 de maig
de 1979. Remés pel Sr. Vicente Martínez Moreá, d'Alacant.
Filipowiak, Wladyslaw: "Swiatowit z Wolina". Moravske Museum v Brne:
Bmo, 1978.
Fletcher Valls, Domingo: "Cinco inscripciones ibéricas de Los Villares (Caudete de las Fuentes, Valencia)". Valencia, 1978.
Fletcher Valls, Domingo: "De nuevo sobre el signo ibérico Y". Valencia, 1979.
Fletcher Valls, Domingo: "Villares VI. Nuevo plomo ibérico escrito". Valencia, 1979.
Fletcher Valls, Domingo: "La Cova del Parpalló (Gandía, Valencia). Nota
informativa con motivo del cincuenta aniversario del inicio de sus excavaciones (1929-1979)". Valencia, 1979.
Flodin, Barbro: "Svante Stenbocks Epitafoum i Uppsala Domkyrka". Antikvariskt Arkiv, 67. Stockholm, 1979. Remés per la- Kungl Vitterhets Historie och Antikvitets Akademie, de Stockholm.
Foltete, J. : Vegeu "Petrequin, Pierre".
Ford, Richard l.: "The Nature and Status of Ethnobotany". Museum of Anthropology, University of Michigan. Ann Arbor, 1978.
Forés Lahoz, José: "El Museo del Medio Ambiente de Valencia, uno de los
mejores del mundo". A "Levante", Valencia, 11 de novembre de 1979. lngressat per la Sra. Maria Victoria Goberna.
Freed, Ruth S. i Stanley A . Freed: "Shanti Nagar: the effectes of urhanization in a village of North India. 2. Aspects of economy, technology and
ecology". American Museum of Natural History, New York, 1978.
Freed, Ruth S. i Stanley A. Freed: "Shanti Nagar: the effectes of urbanization in a village in a North India. 3. Sickness and health".American Museum of Natural History, New York, 1979.
Freed, Stanley A.: Vegeu "Freed, Ruth S.", dos títo)s.
Freeman, Leslie G.: Vegeu "González Echegaray, Joaquín".
Frizot, Michel : "Stucs de Gaule et de provinces romaines. Motifs et techniques". Centre de Recherches sur les Techniques Gréco-romaines, Dijon,
1977.
Fullola Pericot, Jo11é María: "Revisión de la industria lítica de los niveles solutrenses de la Cueva del Parpalló". Barcelona, 1976.
Fullola Pericot, Josep Maria: "El solútreo-gravetiense o Parpallense, industria mediterranea". Salamanca, 1978.
Fullola Pericot, Josep Maria: "Las industrias líticas del Paleolítico superior
ibérico". Valencia, 1979.
Furmánek, Václav: "Svedectvo Bronzového Veku". Bratislava, 1979. Remés
per l'Archeologicky ústav, Slovenske Akademia Ved, Nitra.
G. C.: "Laboratorio arqueológico en Altamira (Elche)". A "Información",
Alacant, 3 de maig de 1979. Remés pel Sr. Vicente Martínez Moréllá,
d'Alacant.
Gabriel, Ingo: "Studien zur Tonware der Bandkeramik in Westfalen und.
Nordhessen". l volum; Text; 2 volum: Literatur, Tafeln, Musterbuch".
Bonn, 1979. Remesos pel lnstitut für Vor- und Frühgeschichte der Rhcinischen Friedrich-Wilhelms-Universitat, de Bonn.
Gamio, Lorenzo: Vegeu "Bernal, Ignacio".
Gámiz J iménez, J. : Vegeu "Carrasco Ruz, Javier".

31_

[page-n-32]
"Gandía. Los scouts, ante el centenario (sic) del Parpalló". A "Levante",
Valencia, 20 de setembre de 1979. Ingressat pel Director, senyor Fletcher.
Gane, Raymond de: Vegeu "Annequin, Guy".
García-Bárcena, Joaquín: "Fechas por hidratación de obsidiana: posible
incremento en su exactitud a través de la determinación directa de la temperatura efectiva de hidratación". Mexic, 1974. Remés per l'Instituto
de Investigaciones Antropológicas de la Universidad Nacional Autónoma
de México.
García Gallo, Luis : "De las mentiras de la Egiptología a las verdades de la
Gran Pirámide". Bilbao, 1978. Enviat pel Sr. Luis García Ejarque, de
Madrid.
García García, Francisco¡ "Ribarroja del Turia. Descubrimientos arqueológicos';. A "Levante", Valencia 22 d'octubre de 1977. lngressat per la Sra.
Maria Victoria Gobema.
García García, Francisco: "El despoblado romano de Riharroja del Tnria ¿es
la primitiva Valencia?". A "Levante", Valimcia, 14 de juny de 1979. Ingressat pd Director, senyor Fletcher.
García García, Francisco : V egeu "Sánchez Martínez, Carlos", dos titols.
García Sánchez, Manuel : V egeu "Carrasco Rus, Javier", quatre títols.
Garvín, Panl L. i Yolanda Lastra de Suárez: "Antología de estudios de etnolingüística y sociolingüística". Mexic, 1974. Remés per !'Instituto de
Investigaciones Antropológicas de México.
Gaspar, M.: "Sonó la hora de la Arqueología. Un técnico de la Subdirección
General visitó ayer el Museo y La Alcudia". A "La Verdad", Alacant, 2!1
d;abril de 1979. Remés pel Sr. Vicente Martínez Morellá, d' Alacant.
Gaspar, M.: "Excavaciones arqueológicas en L' Aigua. Los hallazgos superan las previsiones. Se han descubierto tres estratos que comprenden del
Neolítico a la íbera". A "La Verdad", Alacant, 17 de maig de 1979. lte·
més perla Sra. Rosa Enguix Alemany, de Valencia.
Gaspar, M.: "Más de 4.000 piezas de cerámica se extrajeron del Promontori.
Se publicará la memoria de las excavaciones". A "La Verdad", Alacant,
27 de setemh:re de 1979. Ingressat per la Sra. Rosa Enguix Alemany, de
Vali'mcia.
Gedl, Marek: "Bronze II-111 (Mont.). Civilisation lusacienne (Groupe Silésien. Sous-groupe de Glubcyce)". W arszawa-Lodz, 1978. Remés per la
Zaklad Archeologi Polski Srodkowej. lnstytut Historii Kultury Materialnej. Polska Akademia Nauk, de Lodz.
Germain, Suzanne: "Les mosa1ques de Timgad. Étude descriptive et analytique". París, 1979. Remés per l'Institut d' Archéologie Méditerranéenne,
Aix-en-Provence.
Gil-Mascarell Boscá, Milagro: "El poblado ibérico de la Torre-Seca (Casinos,
Valencia)". Valencia, 1969.
Gil-Mascarell Boscá, Milagro: "El poblado ibérico de Cova Forada (UíriaV alencia)". Valencia, 1970.
Gil-Mascarell Boscá, Milagro : "Sobre las cuevas ibéricas del País valenciano.
Materiales y problemas". Valencia, 1975.
Gil-Mascarell Boscá, Milagro : "Resumen de las excavaciones realizadas en el
poblado ibérico de La Carencia (Turís, Valencia)". Saragossa, 1975.

32

[page-n-33]
Gil-Mascarell Boscá, Milagro: "Excavaciones en la cueva ritual ibérica de
Villargordo del Cabriel (Valencia)". Saragossa, 1977.
Gil-Mascarell Boscá, Milagro: "La Torre de Foios (Llucena, Castellón). 'Elementos para su cronología". Valimcia, 1978.
Gil-Mascaren Boscá, Milagro: "Excavaciones en la Torre de Foios; Llu.c ena
(Castellón)". Castelló de la Plana, 1979.
Gil-Mascaren Boscá, Milagro: Vegeu "Aranegni Gaseó, Carmen".
Gil-Mascaren Boscá, Milagro: Vegeu "Pla Ballester, Enrique".
Gil Sancho, Juan: Vegeu "Martí Oliver, Bernardo". ·
Giménez Reyna, Simeón: "La Cueva de Doña Trinidad, en Ardales". Barcelona, 1964. Procedent de la Biblioteca General de l'Excma. Diputació
de Valencia.
Giner Sospedra, Vicente: Vegeu "Meseguer Folch, Vicente".
Giot, Pierre-Roland, Charles-Tanguy Le Roux, Y ves Lecerf i J oiH Lecornec:
"Souterrains armoricains de l' Age du Fer". Rennes, 1978.
·
Girard, Sylvie : Vegeu "Euzennat, Maurice".
Gomes, Mario Varela: Vegeu ''Bairao, Caetano de Melo".
Gómez, G., R.: Vegeu "Aburto D., S.".
Gómez García, Raúl : Vegeu "Ripollés Alegre, Pere Pau". .
Gómez Tab;mera, José Manuel: "Los pueblos y sus cosi.umbres. EJ;isayo de
Antropología social". Madrid, 1965.
Gómez Tabanera, José Manuel: "Les statuettes .feminines paléolithiques . di tes
"venus" et sa signification daos le monde préhistorique". Gijón, 1978.
Gon~alves, Francisco i Jacinto Correiá Perdigao: "Carta Geológica de Portugal na escala de 1/50.000. Noticia explicativa da folha 33-A, ASSUMAR".
Estudos petrográficos de A. V. P. Coelho e J. M. Munhá; Servi~os Geológicos de Portugal. Lisboa, 1978.
González Echegaray, Joaquín: Vegeu "Cheynier, André".
González Echegaray, Joaquín: Vegeu ''Barandiarán Maestu, IgnaCio María".
González Echegaray, Joaquín i Leslie G. Freetnan : "Vida y muerte eii Cueva Morín". Santander, 1978. Remés pel Sr. Luis García Ejarque, de Madrid.
·
González Ortiz, José: "Notas sobre un yacimiento paleolítico d~ supe~ficie
localizado en el río Jabalón (Ciudad Realr'. Valencia, 1978.
·
· ·.
González Prats, Alfredo : "Carta arqueológica del Alto Maestrazgo". Serie
de Trabajos Varios del S. l. P., número 63. Valencia, 1979.
·
González Prats, Aliredo : "Excavaciones en el yacimiento protohistórico de
la Peña Negra (Crevillente, Alicante) (La y 2.a campañas)". Excavaciones
Arqueológicas en España, número 99. Badrid, 1979. Remés per la Suhdirecció General d' Arqueología, de Madrid.
·
Granger Jr., Joseph E.: "Meadowood phase _
settlement pattern in the Niagara frontier region of Western New York State". Museum of Anthropology,'
University of Michigan. Ann Arbor, 1978.
Grau, Eleuterio i :X:avier Espanya: "Inauguración del Museo de Costumbres
en Alzira. Presentación del libro "Ribera Alta y Alzira Cerámica". A
"Levante", Valencia, 27 de mar~ de 1979. lngressat · pel memhre del
S.I.P. En Josep Lluís Leandro.
Graziosi, Paolo : "Levanzo. Pitture e incisioni". Firenze, 1962. Remés per
l'autor.

S

[page-n-34]
Graziosi, Paolo ~ "L'arte preistorica in Italia". Firenze, 1973. Com }'anterior,
remés per l'autor.
Griffin, James B. : Vegeu "Price, James E.".
Grosjean, A. M.: Vegeu "Petrequin, Pierre".
Groupe de Travail de Préhistoire Cantahrique. Santander : "Chronostratigraphie et écologie des cultures du Paléolithique final en Espagne cantahrique". París, 1977. Remés pel Sr. Ignacio María Barandiarán Maestu, de
Santander.
Grupo de Arqueología Petrelense : "Nuestra máxima aspiración es poder disponer de un local". A "La Verdad", Alacant, 17 de niaig de 1979. lngressat per la Col.lahoradora del S. l. P., Sra. Rosa Enguix Alemany.
Guadán, Antonio María: "Los iberos como auxiliares en las legiones romanas: sus armas según las figuraciones numismáticas". Madrid, 1979.
Goal Camarena, Miguel : "Estudio Histórico-geográfico sobre la acequia Real
del Júcar". Instituto de Geograña de la Institución "Alfonso el Magnánimo". Valencia, 1979.
Guichard, Pierre: "Toponimia y geograña musulmana de Valencia". Serie
Temas Valencianos, número 36. Saragossa, 1979. Ingressat pel Director
del S. l. P., senyor Fletcher.
Guichard, Pierre: Vegeu "Bazzana, André", dos títols.
Guirao, Pedro: "La Protohistoria". Barcelona, 1979. Remés pel Sr. Luis
García Ejarque, de Madrid.
Guiter·, Henry: "Glottochronologie et langues occidentales". Louvain, 1977.
Ingressat pel Director del Servei, senyor Fletcher Valls.
Guiter, Henry: "A propos de glottochronologie". Louvain, 1977. Tamhé ingressat pel Sr. Fletcher V alls.
Guiter, Henry: "D. Fletcher Valls, "Cinco inscripciones ibéricas de Los Villares (Valencia)". "Archivo de Prehistoria Levantina", XV, 191. Valencia,
1978". Montpellier, 1978.
Guíter, Henry: "Domingo Fletcher i Enrique Pla, "Cincuenta años de actividades del Servicio de Investigación Prehistórica (1927-1977)". Valencia,
1977, 192 pp. et 16 gravures hors-texte". Montpellier, 1978.
Guiter, Henry: "Geza Alfoldy, "Res publica leserensis", Valencia, Servicio
de Investigación Prehistórica, 1977, 48 pp. et 4 gravures hors-texte". Montpellier, 1978.
·
Guiter, Henry: "Geza Alfoldy, "Los Baebii de Saguntum". Valencia, Servicio
de Investigación Prehistórica, 1977, 88 pp. et 8 gravures hors-texte". Montpellier, 1978.
Guiter, Henry: "Domingo Fletcher Valls, "Grafito ibérico del poblado de La
Balaguera". Elche, Festa d'Elig, 1978, 4 pp.". Montpellier, 1978.
Guitér, Henry: "Un trait morphosyntaxique de l'aranais". Toulouse-Le Miraíl, 1978.
Guifer, Henry: "Encore la Glottochronologie". Louvain, 1978.
Gurrea Crespo, Vicente: "Historia y socio-economía de La Safor. GandíaOliva-Villalonga". Gandia, setembre de 1979.
Gurrea Crespo, Vicente: "Els cips de Beniarjó i Ador, vestigis d'una possible
colonia númida en la comarca de Gandia". Gandia, setembre de 1979.
Gutiérrez V., A.: Vegeu "Aburto D., S."

34

[page-n-35]
Haevernick, Thea Elisabeth: "Doppelkofchen". Rostock, 1968.. Ingressal pel
Subdirector del Servei, senyor Pla.
Haevenrck, Thea Elisabeth: "Filottranoperlen". Mainz, 1970. lngressat pel
Sr. Pla Ballester.
"Hallazgo Arqueológico en la Setla". A "Las Provincias", Valimcia, 15 de
juny de 1979. lngressat per la Sra. Maria Victoria Goberna ..
"Hallazgo arqueológico en Silla". A "Las Provincias", Valencia, 14 de setemhre de 1979. lngressat per la Sra. Maria Victoria Goberna.
"Hallazgos arqueológicos en la calle de Juristas de la ciudad de Valencia".
A '·Levante", Valencia, 19 d'octuhre de 1979. Ingressat pel Director, senyor
Fletcher.
Barden, Donald: "Los fenicios". Dos volums. Sevilla, 1979. Remés pel Sr.
Luis García Ejarque, de Madrid.
Harrison, Richard J. : "The Bell Beaker Cultures of Spain and Portugal".
Bulletin 35 de la American School of Prehistoric Research. Cambridge
(Mass.), 1977.
Hartl, Jiri: "Eponyme Fundstelle Knovíz". Fontes Archeologici Pragenses,
15. Praha, 1972. Remés pel Narodni Muzeum v Praze.
Hernández Reyes, Carlos : "Una banda labial en serpentina del Dios Tlaloc".
México, 1974. Remés per !'Instituto de Investigaciones Antropológicas
de la Universidad Nacional Autónoma de México.
Hesse, Albert : "Manuel de prospection géophysique appliqué a la reconnaissance archéologique", amh la col.lahoració d' Ala in J olivet i J ean Rémy.
Puhlication du Centre de Recherches sur les téchniques gréco-romaines",
número 8. Dijon, 1978.
Hoefer, Hans: "Stoned images". London, 1978. Remés pel Sr. Luis García Ejarque, de Madrid.
..
"Homenaje a García y Bellido", tom III. Madrid, 1977. Remés pel senyor
José María Blázquez Martínez, de Madrid.
Horcasitas, Fernando: "Aquí iba a ser México. Un cuento etiológico". México, 1973. Remés per !'Instituto de Investigaciones Antropológicas de
México.
Horcasitas, Fernando: "Nuevos datos sobre colonias Tlaxcaltecas en Saltillo
y Monterrey". Mexic, 1974. Enviat per la mateixa institució que !'anterior.
Huxley, Frederick Charles : ''Wasita in a lebanese context social exchange
among villagers and outsiders". Museum of .Anthropology. University of
Michigan. Ann Arbor, 1978.
.
lgdemir, Ulug: ''Atatürk ve Anzaklar". Turk Tarih Kurumu. Ankara, 1978.
"Importante robo de piezas de la Necrópolis de Carmona" A "Las Provincias", Valencia, 1 de julio} de 1979. Ingressat a la Biblioteca per la Sra.
Maria Victoria Goherna.
Institut d'Estudis Ceretans: "Els pobles pre-romans del Pirineu". Puigcerda,
1978. Remés pel Sr. Luis García Ejarque, de Madrid.
lonita, Ion : "La nécropole du IVe siecle de N .E. a Miorcani". Bucuresti,
1977. Remés per l'Institutul de Arheologie si Istorie "A. D. Xenopol'',
Sectia de lstorie Veche si Arheologie, lasi.
lonita, Ion y V asile Ursache: "La nécropole carpe des IIe-IIIe siecles de N.E.
a Valeni''. Bucuresti, 1977. Remés per la mateixa institució que !'anterior.
Jiménez J., M.: Vegeu "Ahurto D., S.".

35

[page-n-36]
Jhnénez Moreno, Wigberto: "El enigma de los olmecas". México, 1976. Remés pel Instituto de Investigaciones Antropológicas de la Universidad
_ Nacional Autónoma de México.
Jolivet, Alain: Vegeu "Hesse, Albert".
Jones, Grailt D.: Vegeu "Thomas, David Hurst".
"Journées d'Études de Montpellier sur la céramiqoe campanienne. 17-18 Décemhre 1977, animées par Jean Paul Morel". Féderation Archéologique de
l'Hérault, Sete, 1978.
Juan y Grao, Julita: "Estudio de las monedas de la República Romana del
Monetario del Archivo Municipal de Valencia". Original mecanografiat.
Valencia, 1979.
Jurkic, Vesna: "Museo Archeologico d'lstria, Pola. Guida Ill". Pola, 1979.
Remet l' Arheoloski Muzej lstre.
Keeley, Lawrence H.: Vegeu "Noten, Francis Van".
Kirhhoff, Paul: "Gatherers and iarmers in the greater South-West. A problem in classification". Mexic, 1976. Remés per !'Instituto de Investigaciones Antropológicas de México.
Kirchhoff, Paul: "Los recolectores cazadores del Norte de México". Mexic,
1976. Remés per la mateixa institució que el títol anterior.
Kircher, Gisela: Vegeu "Ewert, Christian".
Klima, Bohuslav: V egeo "Absolon, Karel".
Kolníková, El'a: "Keltské mince na Slovensku". Bratislava, 1978. Remés per
l'Archeologicky ústav, Slovenská Akademie Ved, de Nitra .
.Kozak, Vladimir, David Baxter, Laila Williamson i Rohert L. Carneiro:
"The Héta Indians: fish in a dry pond". American Museum of Natural
History, New York, 1979.
"La cera mica al País Valencia des de la Prehistoria al Segle XIX". Cataleg
· de l'Expoaició celebrada a Ontinyent del 17 al 24 de febrer de 1979. On:
tinyent, 1979. lngressat pel Director, Sr. Fletcher.
"La Constitución y el diccionario ilustrado Sopena de la Lengua Española, Antorcha". Barcelona, 1978. Enviat per Editorial Sopena.
Lamhelet, KKurt: "Tut-Ankh-Amen". Barcelona, 1976. Remés pel Sr. Luis
~ .· · García Ejarque, de Madrid.
Lamh·e let, Kurt: "Aegyptian Museum in Cairo. Masterpieces ·from the Egyptian Museum in Cairo". Barcelona, 1979. Remés per l'esmentat senyor
, : ·Giitcía Ejarque:
.
: La~Uhelet, Edouard :. "Orbis Terrae Aegiptiae. Museum Aegiptium. lllustrated guide of the Egyptian Museum". Barcelona, 1978. Remés com els an/ fer.iors ·pel Sr; García Ejarque.
·
Lapla~e, Georges.: "Note préliminaire sur un nouvel étage mésolithiqoe py. rénéen. Décoovert d'un squelette humaine". Pan, 1951. ·
L¡¡pl~ce, Georges: "Paléntologie Humaine. Découverte de galets taillés ("pebble culture") dans le Quaternaire ancien du Platean du Mansourah (Consta~tine)". Paris, 1956.
Laplace, Georges: "Le paléolithique supérieur de l' Abrí Romani". Paris,
1962.
Lap.lace, Georges: "Recherches sor }'origine et l'evolution des complexes lep; .- .~olit~iq'ues. Le probleme des Perigordiens 1 et 11 et l'hypothese du Synthétotype aorignaco-gravettien. Essai de typologie analytique". Roma, 1962.
Laplace, Georges: "Pourquoi una typologie analytique?". Paria, 1966.

[page-n-37]
Laplace, Georges : "Les niveaux castelperroniens, protoaurignaciens et aurignaciens de la Grotte Gatzarria a Suhare en Pays Basque (Fouilles 19611963)". Bono, 1966.
Laplace, Georges : "Le Magdalénien du Grand Abri Charasse a Entrecbaux
(Vaucluse)". Lisboa, 1967.
Laplace, Georges: "Recherches de typologie analytique. 1968". Roma, 1968.
Laplace, Georges: "L'industrie de Krems Hundssteig et le probleme de !'origine des complexes aurignaciens". Küln-Wien, 1970.
Laplace, Georges: "Les niveaux aurignaciens et l'hypothése du Synthetoty"
pe". Paris, 1970.
Laplace, Georges: "De l'application des coordonées cartésiennes a la fouille
stratigraphique". Sant Sebastia, 1971.
La place, Georges : "La typologie analytique et structurale: Base rationnelle
d'étude des industries lithiques et osseuses". Paris, 1972.
Laplace, Georges : "Sobre la aplicación de las coordenadas cartesianas en las
excavaciones estratigráficas". Barcelona, 1973.
Laplace, Georges: "De la dynamique de l'analyse structurale ou la typologie
analytique". Firenze, 1974.
Laplace, Georges: "Application de la phytocinétiqoe Biogéographique de
Paul Rey a la Géologie dynamiqoe du Quaternaire : Le cyclotheme ombrothermique". Montpellier, 1975.
Laplace, Georges: "Il Riparo Mochi ai Balzi Rossi di Grimaldi (Fouilles
1938-1949). Les industries leptolithiques". Firenze, 1978.
Lapott, Jacek: "Umení západní afriky". Moravské Museum v Brné. Brno,
1979.
Larsen, Clark Spencer : Vegeu "Thomas, David Hurst".
Lastra de Suárez, Yolanda: "Distribución de hablantes de Nahuatl en la República mexicana: observaciones sobre el censo de 1970". Mexic, 1974.
Remés per !'Instituto de Investigaciones Antropológicas de la Universidad Nacional Autónoma de México.
Lastra de Suárez, Yolanda : V egeu "Garvin, Pau L.".
Lassalle, Víctor: "Les Arenes de Nimes (Gard)". Niines, 1979 . . Remés pe]
Musée d'Archéologie de Nimes.
Laville, Henri: "Climatologie et chronologie du Paléolithique en Périgord.
Étude sedimentologique de dépots en grottes et sous abrís". Marseille, 1978.
Remitido por el Laboratoire de Paléontologie Humaine et de Préhistóire.
Université de Provence, Marseille.
Layton, Thomas N. i David Hurst Thomas: "The Archaeology of Süent Snake Springs Humboldt County, Nevada". American Museum of Natural History, New York, 1979.
Lecerf, Y ves : V egeu "Giot, Pierre-Rolland".
Lecomec, Joel: Vegeu "Giot, Pierre-Rolland".
Lech, Jacet: Véase "Bokowska-Gedigowa, Janina".
Le Gall, Joel: "Le Tibre, fleuve de Rome, daos l'Antiquité". Paris, 1953.
Lemos de Sousa, M. J. : "Contribution a l'étude du Bassin Houiller du Douro
(N. W. de Portugal). Atlas de Micropetrographie des Peranthracites". Servi~s Geológicos de Portugal; Lisboa, 1978.
t
Lent, Hans : ''Ü'ber den Ursprung der norwegischen Stabkirchen, eine bautechnische Untersuchung". Marburg, 1978. Remés pel Vorgeschichtliches S~minar der Philipps-Universitiit,. de Marburg.
, ,
37

[page-n-38]
León, Nicolás: "Historia de la Antropología Física en México". Mexic, 1976.
Remés per !'Instituto de Investigaciones Antropológicas de la Universidad Nacional Autónoma de México.
Lerma Alegría, José Vicente : "Los orígenes de la metalurgía en el País Valenciano". Memoria de Licenciatura. Copia mecanografi.ca. Facultat de Filosofía i Uetres de la Universitat de Valencia. Valencia, 1979.
Lerma, Alegría, José Vicente: Vegeu "Bernabeu Aubán, Juan".
Le Roux, Charles-Tanguy: Vegeu "Giot, Pierre-Rolland".
"Les fouilles protohistoriques dans la Vallée de l'Aisne. S. Rapport d'activité:
Campagne de fouille 1977". París, sense data. Remés pel Centre de
Recherches Protohistoriques (Université de París, 1), París.
Lilliu, Giovanni: "Las Nuragas". Barcelona, 1962. Passat de la Biblioteca
General de la Diputació de Valencia a la del S. l. P."
Litvak K., J.: Vegeu "Ahurto D., S.".
Lombardo Toled¡mo, Vicente: "Geograña de las lenguas de la Sierra de Puebla, con algunas observaciones sobre sus primeros y sus actuales pobladores". Mexic, 1976. Remés per !'Instituto de Investigaciones Antropológicas de México.
López, Julia: "Los Museos de Valencia. En el de Prehistoria destaca el célebre guerrero de Moixent". A "Levante", Valimcia, 22 de juliol de 1979.
lngressat pel senyor Fletcher Valla.
López, Julia : "El arqueólogo Reynolds, en Valencia. Se encuentra realizando un estudio sobre el acueducto de La Covatella". A "Levante", Valencia, 29 de juliol de 1979. Ingressat pel Director del S. l. P., senyor Fletcher.
López Loli: "El tesoro de Villena, expuesto al público en su Museo". A "Las
Provincias", Valencia, 1 de desemhre de 1979. També ingressat pel senyor
Fletcher.
López Austin, AHredo : "La cruz y el petate en la simbología meso-americana
y la relación entre un Dios patrono y el oficio de su pueblo". Mexic, 1973.
Remés pel Instituto de Investigaciones Antropológicas de la Universidad Nacional Autónoma de México.
López García, Pilar : "Resultados polínicos del Holoceno en la Península
Ibérica". Madrid, 1978.
López García, Pilar: Vegeu "Chapa Brunet, Teresa".
López Martínez, Nieves: Vegeu "Santonja Gómez, Manuel, dos títols.
López Rodríguez, José Ramón : "La colección de la Casa de la Condesa de Lebrija. l. Terra sigillata". Valladolid, 1979. Remés pel Sr. Luis García
Ejarque, de Madrid.
Lorenz, Herbert: "Kommentierte Bibliographie zur Archaologie der Kelten".
Tomo 1, 1976-1977. Vorgeschichtliches Seminar der Philipps-Universitat
Marburg, 1978.
Llagostera Cuenca, Esteban : "Estudio radiológico de las momias egipcias del
Museo Arqueológico Nacional de Madrid". Madrid, 1978. Remés pel senyor
Luis García Ejarque, de Madrid.
Llobregat Conesa, Enrique A. : "La toponimia litoral valenciana en el Atlas
Catalán de Cresques Ahraham (A. D. 1375)". Alacant, 1978.
Llobregat Conesa, Enrique A. : "La circulación monetaria del País Valenciano (Alicante y Valencia) hasta el 27 A. J. C.". Alacant, 1979.

38

[page-n-39]
Llobregat Conesa, Enrique A.: "Iniciación a la Arqueología Alicantina", se·
gona edició. Alacant, 1979.
Mac Quitty, Williams: "Ramesses the Great, Master of the World". New York,
1978. Remés pel Sr. Luis García Ejarque, de Madrid.
Mac Quitty, Williams : "Ramses le Grand, Maitre du Monde". París, 1978.
Remitido por don Luis García Ejarque, de Madrid.
Macquown, Norman A.: "Sobre un diccionario totonaco de Papantla, Veracruz". Mexic, 1974. Remés per !'Instituto de Investigaciones Antropológicas de México.
Maciá, Gaspar: "Elche. Aunque el Ministerio autorizó las excavaciones en el
Aigua Dolc;a i Sala, no hay peones para la arqueología. Roque Soler, conserje del Museo, trabaja con Rafael Ramos en la restauración". A "La
Verdad", Alacant, 6 de marc,¡ de 1979. Remés pel Sr. Joan Antoni Calabuig, de Valencia.
Madariaga de la Campa, Benito : V egeu "Sanz de Sautuola, Marcelino".
Manteiga Orón, Miguel: Vegeu "Docavo Alberti, Ignacio".
Manupella, G., Georges Zbyszewski i Octavio da Veiga Ferreira: "Carta Geológica de Portugal na escala de 1/50.000. Noticia explicativa da folha 23-A
POMBAL". Servic;os Geológicos de Portugal, Lisboa, 1978.
Mañanea Pérez, Tomás: Vegeu "Balil JUana, Alberto".
Marco Simón, Francisco : "Las estelas decoradas de los conventos Caesaraugustano y Cluniense". Saragossa, 1978. Remés pel Seminario de Arqueo·
logia y Numismática Aragonesas de Zaragoza.
Marcos Pous, Alejandro : "Trabajos arqueológicos en la Libia de los Berones
(Herramélluri, Logroño)". Logronyo, 1979.
Marchi, Donatella de: "Alcuni resti scheletrici umani provenienti dell'area
di Monte Tabor, in Vico Garganico (111 sec. a. C.)". Padova, 1979.
Margineanu-Carstoiu, Monica : Vegeu "Barnea, Alexandru".
Mario Ferrer, Josep Manuel i Josep Esclapez Maciá: "Alexandre Ramo!;! i
Folqués, un esforc; marginat". Valencia, 1979. lngressat per l'Ajudant
del S. l. P. En Josep Aparicio Pérez.
Marshack, Alexander : "lmplications of the Paleolithic symbolic evidence for
the origin of language". Sense lloc ni data.
Marshack, Alexander : _"The meander as a system : The analysis and recognition of iconographic units in Upper Palaeolithic compositions". Canberra,
1977.
Marshack, Alexander: "Upper Palaeolithic symbol systems of the Russian
Plain: Cognitive and comparative analysis". Chicago, 1979.
Marshack, Alexander : "Ice Age Art. An exhibition of Ice art and symhol
prepared by the American Museum of Natural History and Alexander
Marshack, curatorial consultant. February 17 to August 31, 1979". San
Francisco, 1979.
Martí Oliver, Bernardo i Juan Gil Sancho: "Perlas de aletas y glóbulos de
Cau Rahoser (Carcaixent, Valencia)". Valencia, 1978.
Martí Oliver, Bernardo : "El Neolítico Valenciano". Valencia, 1979.
Martí Oliver, Bernardo: "La neolitización en la zona oriental de la Península Ibérica". Original mecanografiat. Valencia, 1979.
Martín, Thierry: "Céramiques romaines tardives de Maguelone. (Hérault)".
Valencia, 1978.
39

[page-n-40]
Martín Avila, Gabriela: "Terra sigillata clara D estampada de Pollentia". Valimcia, 1978.
Martín Bueno, Manuel: "Aragón arqueológico: Sus rutas". Saragossa, 1977.
Martín de la Cruz, José C.: Vegeu "Ruiz Mata, Diego".
Martín Ortega, María Aurora : "Ullastret. Guía de les e:JI(cavacions i del seti
Museu". Girona, 1978. Remés pel Sr. Luis García Ejarque, de Madrid.
Martín Ortega, María Aurora, F. Javier Nieto Prieto i Josep María Nolla
Brtifau: "Excavaciones en la Ciudadela de Rosas (Campaña 1976 y 1977)".
Servei Tecnic d'Investigacions Arqueologiques de la Diputació de Girona.
Girona, 1979.
Martín Socas, Dimas : "Contribución al estudio del Eneolítico en la Península
de Setúbal (Portugal)". La Laguna, 1979.
Martín Valls, Ricardo : "Varia. Hallazgos arqueológicos en la provincia de
Zamora". Valladolid, 1974. Remés pel Sr. Germán Delibes de Castro, de
Valladolid.
·
Martín Valla, Ricardo i Germán Delibes de Castro: "Hallazgos arqueológicos en la provincia de Zamora, 11". Valladolid, 1975. Com !'anterior, enviat pel Sr. Delibes de Castro.
Martín V alls, Ricardo i Germán Delibes de Castro : "Hallazgos arqueológicos en la provincia de Zamora; III". Valladolid, 1976. Igualment remés
pel senyor Delibes de Castro.
Martín V alls, Ricardo i Germán Delibes de Castro : "Hallazgos arqueológicos
en la provincia de Zamora, IV". Valladolid, 1977. També remés pel senyor
Delibes de Castro.
Martín V alls, Ricardo i Germán Delihes de Castro : "Hallazgos arqueológicos en la provincia de Zamora, V". Valladolid, 1978. Remés pel senyor
Germán Delihes de Castro, de Valladolid.
Martín Valla, Ricardo: Vegeu "Balil Illana, Alberto".
Martinet, A.: Vegeu "Petrequin, Pierre".
Martínez Morella, Vicente : "Repertorio de Bibliografía Arqueológica Valenciana". A "La Verdad", Alacant, 27 de gener de 1979.
Martínez Morellá, Vicente: "Benisa Arqueológica". Benisa, 1979. Remés per
la Sra. Rosa Enguix Alemany, de Valencia.
Martínez Navarrete, María Isabel : Vegeu "Chapa Brunet, Teresa.
Martínez Perona, José Vicente i Francisco Zanón Rodrigo: "Los Villaricos
(Bugarra)". Valencia, 1978.
Martínez Perona, José Vicente : "Hace 4.500 años se originaron los primeros
núcleos urbanos de la Safor". Gandia, 1979. Remés pel Sr. Vicente Gurrea
Crespo, de Gandia.
Marusic, Branko : "Il grupo istriano dei monumenti di architettura sacra con
abside inscritta". Trieste, 1978.
Mata Parreño, Consuelo : "La Cova del Cavall y unos enterramientos en urna,
de Liria". Valencia, 1978.
Mateu y Llopis, Felipe: "Lérida y sus relaciones con Valencia (algunos aspectos)". Lleida, 1976. lngressat per la Sra. Julita Juan Grau, de Valencia.
Mateu y Llopis, Felipe: "De Asturiae a Astorga". Barcelona, 1979.
Maugh 11, Thomas H.: "Any horse trader could have told you. Racemization
of amino acids in téeth an eve lenses make it possible to tell the age of
human and animals". Remés pel Sr. Alberto Sois, de Madrid.

40

[page-n-41]
Mayet, Fran~oise: "Marques d'amphores de Maurétanie Tingitane- (Benasa;
Thamusida, Volubilis)". París, 1978. Remés pel Centre Pierre París,
Institut d 'Histoire de la Université de Bordeaux, III, Bordeaux-Talence.
Medina, Andrés : "Tres puntos de referencia en el indigenismo mexicano con"
temporáneo". Mexic, 1973. Remés per !'Instituto de Investigaciones Antro~
pológicas de México.
"Memoria del Grupo de Rescate 339. XIII Campaña de Misión Rescate". Alzira, 1979. Remés pel Sr. Antonio Martínez Pérez, d'Alzira.
Menanteau, L.: Vegeu "Pellicer Catalán, Manuel".
Meón-Vilain, H.: Vegeu "Petrequin, Pierre".
Mesado Oliver, Norberto i Oswaldo Arteaga Matute: "Vinarragell (Burria- na, Castellón), II". Serie de Trabajos Varios del S. l. P., número 61. V alencia, 1979.
Meseguer Folch, Vicente i Vicente Giner Sospedra: "Objetos de bronce del
poblado ibérico de El Puig-Benicarló';. Benicarló, 1979. Remés pel Sr.
Vicente Giner Sospedra, de Benicarló.
Messer, Ellen : "Prehistory and Human Ecology of the V alley of Oaxaca.
Part 1: Zapotec plant knowledge: Classification, uses and communication
about plants in Mitla, Oaxaca, Mexico". Museum of Anthropology, University of Michigan, Ann Arbor, 1978.
Meyer, Wolfgang: "Bestandsaufnahme von Grabhügelgruppen im Raume
Oberwart, Burgenland". Eisenstadt, 1977. Remés pel Burgenlandische _ uM
seum, de Eisenstadt.
Mezquiriz de Catalán, María Angeles : "Cerámica merueval hallada en la excavación estratigráfica de- la Catedral de Pamplona". Saragossa, 1977.
Moeyersons, Jan: Vegeu "Noten, Francis Van".
Molina García, Jerónimo: "Urna de orejetas perforadas procedente del Pasico de San Pascual (Jumilla)". Valencia, 1978.
Molina González, Fernando i Trinidad Nájera: "Die Motillas von Azuer und
Los Palacios (Prov. Ciudad Real). Ein Beitrag zur Bronzezeit der Man•
cha". Heidelberg, 1978. _
Molina González, Fernando: Vegeu "Arribas Palau, Antonio".
Montjardin, Raymond: "B. Martí Oliver: El Neolítico valenciano. Saguntum, 13, 1978. FaclJ}tat de Geografía i Historia. Universitat de Valencia,
1978, pp. 59-98". Sete, 1979.
Morel, Jean Paul: Vegeu "Journées d'Étude de Montpellier sur la céramique
campanienne".
Moreno, Mari Fe: "La Prehistoria andaluza (En Almería y en plena Sierra
Almagro)". A "Arriba", Madrid, 20 de novembre de 1977. Ingressat pel
Sr. Josep Pelejero de Valencia.
Morintz, Sebastian: "Contributii arheologice la istoria tracilor timpurii. l.
Epoca bronzului in spatiul carpato-balcanic". Biblioteca de Arheologie,
XXXIV. Bucuresti, 1978. Remés per l'lnstitutul de Arheologie. Acade_mia Republicii Socialiste Romanía, de Bucarest.
Morote Barberá, Guillermo: "Aportación al estudio de las Vías Romanas en
el País Valenciano". Tesi de Llicenciatura. Facultat de Filosofía i Lletres
de la Universitat de Valencia. Valencia, 1979.
Morote Barberá, GuilJermo: "Altea. Notas arqueológicas". Altea, 1979.

41

[page-n-42]
Morote Barherá, Guillermo : "Los hallazgos arqueológicos de la calle j uris:
tas". A "Levante", Valencia, 30 d'octubre de 1979. lngressat per l'Ajudant
del Servei En J osep Aparicio Pérez.
Morral Romeu, Eulalia: Vegeu "Barberá Farrás, Josep".
Müller, Hanns-Hermann: "Bibliographie zur Archao-Zoologie und Geschichte der Haustiere (1977-1978)". Zentralinstitut für Alte Geschichte und Archaologie; Akademie der Wissenschahen der DDR. Berlín, 1979.
Münch, Guido: "El sistema de parentesco entre los mixes de Ayutla, Oaxaca", Mexic, 1973. Remés per l'lnstituto de Investigaciones Antropológicas
de la Universidad Nacional Autónoma de México.
Munha~ J; M.: Vegeu "Gon~alves, Francisco".
Murillo, Vicente : "La Diputación por dentro, Fletcher protesta al Minieterio
de Cultura". A "Levante", Valencia, 1 d'agost de 1979. Ingressat pel Director, Sr. Fletcher.
Museo de Pontevedra: "Exposición CVI. Historia del Fonograma". Pontevedra, 1978.
"Museos de Alava". Vitoria, 1979. Junta de Museos del Consejo de Cultura de
. la Diputación Foral de Alava.
Nájera, Trinidad: Vegeu "Molina González, Fernando".
Na:varrete, Carlos: "Material cerámico de la cueva de Xelha, Quintana Roo".
Mexic, 1974. Remés per )'Instituto de Investigaciones Antropológicas de la
Universidad Autónoma de México.
Navarro Cnéllar, Miguel Angel: Vegeu "Donat Zopo, José".
Navarro Mederos, Juan Francisco: "Excavaciones arqueológicas en El Hormiguero de Casablanca, Firgas (Gran Canaria)". Saragossa, 1979.
Nieto Prieto, Francisco Javier: Vegeu "Martín Ortega, María Aurora".
Nolla Brufau, Josep Maria: Vegeu "Martín Ortega, María Aurora".
"Notas de Arqueología de Cataluña y Baleares, 1". Barcelona, 1961. Passat
de la Biblioteca General de la Diputació de Valencia a la del S. l. P.
"Notas de Arqueología de Cataluña y Baleares, 11". Barcelona, 1962. De la
mateixa procedencia que el títol anterior.
Noten, Francia Van: "Les chausseurs de Meer". Dos volums. Dissertationes Archeologicas Gandenses, XVIII. Brugge, 1978. Remés pel Seminarie voor Archaeologie der Staatsuniversiteit te Gent.
Noguera, Eduardo: "Representaciones de danzantes". Mexic, 1974. Remés
pel Instituto de Investigaciones Antropológicas de México.
Noguera, Eduardo: "Cerámica de Xochicalco". Mexic, 1977. Enviat per la
matei:xa institució que l'anterior.
Noworyta, E.: Vegeu "Bokowska-Gedigowa, Janina".
Ochoa, Lorenzo : "La cerámica moderna de Soyataco, Tabasco". Mexic, 1974.
Remés per !'Instituto de Investigaciones Antropológicas de Mexico;
Olaria de Gusi, Carmen : "Las cuevas de los Botijos y de la Zorrera en Benalmádena. Aportación al estudio de las cuevas neo-eneolíticas de la Andalu, · cía Centro-Oriental". Benalmádena, 1977. Remés pel senyor Luis García
· Ejarque, de Madrid.
Olaria de Gusi, Carmen: "Repertorio de fechaciones de C-14 para el País Valenciano". Castelló de la Plana, 1978;
4'0rganizadas por la Diputación:
Campaña de excavaciones arqueológicas".
A "Las Provincias". Valimcia, 17 de juliol de 1979. Ingressat per la Sra.
Maria Victoria Goberna.

42

[page-n-43]
Painter, J. M.: Vegeu "Parker, Antony J.".
.
_
Pala u Mas, V. S. : "De la Prehistoria al futuro". Barcelona, 1978. Remis pel
Sr. Luis García Ejarque, de Madrid.
Papuc, Gheorghe: Vegeu ''Barnea, Alexandru".
"Para el Ministerio de Cultura todavía somos el Levante español". A "Las
Provincias". Valencia, 1 d'agost de 1979. lngressat pel Director senyor
Fletcher.
Parker, Antony J.: "Lusitanian Amphoras". Paris, 1977. Remés per l'autor,
Brístol.
Parker, Antony J. i J. M. Painter: "A computer-based index of ancient shipwrecks". Sense lloc ni data.
Parker, Antony J.: "L'épave romaine de la Madrague de Giens · (Var), Caropagues 1972-5, Fouilles de l'lnstitut d' Archéologie Méditerrapéenne. A.
Tchernia, P. Pomey and A. Hernard (with ll other contributions) 122 pp.
41 pls. 16 figs. Gallia, Supplement 24, París, Editions du CNRS, 1978,
85'00 F.". Seos-e lloc ni data.
Parry, Willim J.: Vegeu ''Speth, John D.".
Paso y Troncoso, Francisco del: "Los trabajos llngüísticos de D. Miguel Trinidad de Palma". Mexic, 1977. Remés per !'Instituto de Investigaciones Antropológicas de la Universidad Nacional Autónoma de México.
Paso y Troncoso, Francisco del : "Lingüística de la República mexicana (segundo artículo)". Mexic, 1977. Remés per la mateixa institució que !'anterior.
Paso y Troncoso, Francisco del: "Utilidad de la lengua mexicana en algunos
estudios literarios. El profesor de mexicano en la Escuela Nacional Preparatoria a los alumnos del establecimiento". Mexic, 1977. Remés per
la mateixa institució que els dos anteriors títols.
Passard, F. : V egeu "Petrequin, Pierre".
Patsor Alherola, Enrique: "Cuenco con cazoleta interior, · del poblado de la
Buitrera (Castellón de Rugat)". Valencia, 1978.
Pastor Muñoz, J. : "El yacimiento musteriense de Los Cenagales (Madrid)".
Valencia, 1978.
Paulsen, Peter i Helga Schach-Dorges : "Das alamanische - Grlibedeld voit
Giengen an der Brenz (Kreis Heidenheim)". Stuttgart, 1978. Remés per
Landesdenkmalamt Baden-Württenberg, de Stuttgart.
Pelejero Ferrer, José: "¿Qué pot ocórrer en les excavacions arqueologiques
de la plac,;a de l' Almoina ?" A "Murta", Valencia, 1978.
Pelejero Ferrer, José: "Nous descobriments arqueologics en Vallada. Els soterraments comprenen de finals de l'Eneolític al comenc_oament del Bronie
Valencia. Els treballa d'excavació i ordenació de materials han segut .realitzats pel S. l. P. de la Diputació Provincial". A "Murta", Valimcia,
1978.
Pelejero Ferrer, José: "En Méjico, en 1981, se celebrará el décimo Congreso
Internacional de la Unión Internacional de las Ciencias Prehistóricas y
Protohistóricas. Un valenciano, José Aparicio Pérez, en una _ las comide
siones". A "Levante", Valencia, 22 de desembre de 1978.- Ingressat per
1' Ajudant del Servei, Sr. Aparicio Pérez.
Pelejero Ferrer, José: "Repertorio de bibliografía arqueológica valenciana,
de D. Fletcher y E. Pla". A "Levante", Valencia, 27 de gener de 1979.

[page-n-44]
Pelejero Ferrer, José: "Oliva y su Historia. Un gran estudio para un gran
pueblo". A "Levante", Valimcia, 10 de maig de 1979.
Pelejero Ferrer, José: ''Rafael Graullera, nuevo presidente del GISED. Estamos preparando el estudio de unas excavaciones arqueológicas marítimas".
A ''Levante'', Valencia, 30 de juny de 1979.
Pelejero Ferrer, José: "Excavaciones arqueológicas en Liria. Han sido dirigidas por el catedrático Julián San V alero y los profesores Aparicio y Martínez Perona". A "Levante", Valencia, 8 de setembre de 1979.
Pelejero Ferrer, José: "Protección de yacimientos arqueológicos. Con ello se
intenta conservar la rica herencia del pasado". A "Levante", Valencia, 31
d'octubre de 1979. Ingressat pel Sr. José Luis Leandro Sánchez, del S.I.P.
Pellicer Catalán, Manuel, L. Menanteau i Pierre Rouillard : "Para una metodología de localización de colonias fenicias en las costas ibéricas : El Cerro del Prado". Sevilla, 1977. Remés per Pierre Rouillard, de Bordeus.
Pena Gimeno, María José: "La tumba y los libros de Numa". Barcelona,
1979.
Peña Santos, Antonio de la i José Manuel Vázquez Varela: "Los petroglilos
gallegos. Grabados rupestres prehistódcos al aire libre en Galicia", La Co. ruña, 1979. Remés pel Sr. Luis García Ejarque, de Madrid.
Pera,les, Ernesto: "Descubrimiento arqueológico en V aliada". A "Levante",
. Valencia, 4 de gener de 1979. Ingressat pel Sr. José Pelejero Ferrer, de
Valencia.
Perdigao, Jacinto Correia : "Carta Geológica de Portugal na escala de
1/50.000. Notícia explicativa da folha 37-C JUROMENHA". ServiC10S Geológicos de Portugal. Lisboa, 1976.
Perdigao, Jacinto Correia: Véase "GonC1alves, Francisco".
Pereira Menaut, Gerardo : "Inscripciones latinas del Museo de Prehistoria de
Valencia". Valencia, 1978.
Pericot García, Luis: "Cerámica Ibérica". Barcelona, 1979. Remés per
Ediciones Polígrafa S. A., de Barcelona.
Pérez González, Alfredo: Vegeu "Santonja Gómez, Manuel", dos títols.
"Perspectivas de la Antropología española". Llibre editat per Miguel Ribera
Dorado, de Madrid. Madrid, 1978.
Petiot, Robert : Vegeu "Petrequin, Pierre".
·Petrbok, J ar : "Mesolithische Mollusken aus der Kartsquelle Ain-es-Saadi am
Karmel (Paliistina)". Frankfurt, 1943. lngressat pels senyors Fernando
Robles i José Daniel Acuña, de Valimcia.
Petrbok, Jar: "Die Mollusken des Flussgenister von Nar-el-Mukatta und der
Sanddünnen b~i Haifa-bay "Paliistina)". Frankfurt, 1943. Ingressat pels
mateixos . senyors que !'anterior.
Petrequin, Pierre: "Le gisement néolithique et protohistorique de BesanC1onSaint-Paul (Doubs)". Ouvrage en collaboration: D. Baudais, A. Billamboz, A. M. Grosjean, F. Passard, P. Petrequin, C. Tournier, J. L. Voruz
et D. Vuaillat. Analyses et Déterminations: L. Chaix, G. Delibrias, J. Foltete, A. Martinet, H. Meon-Vilain, N. Morre-Biot, R. Petiot et J. P. Puissegur. Sous la direction de Pierre Petrequin. Anuales Literaires de l'Université de Besan4lon, número 228. París, 1979.
Pinho Monteiro, Jorge: Vegeu "Beirao, Caetano de Melo".

[page-n-45]
Pinta, J. L. de la i J. Río Miranda : "El poblado ibérico de Puig Castellar".
A "La Vanguardia", Barcelona, 31 de desembre de 1978. Remés pel Sr.
Juan Antonio Caparrós, de Valencia.
Pla Ballester, Enrique i Milagro Gil-Mascarell Boscá: "Un interesante vaso
de Los Villares (Caudete de las Fuentes, Valencia)". Valencia, 1978.
Pla Ballester, Enrique: "Prehistoria y Protohistoria (de Oliva)". Valencia,
1978.
"Plan General de Ordenación de La Safor. Documento de Consulta". Departament d'Urbanisme de l'Excma. Diputació Provincial de Valencia. Valencia, 1979.
Plaza, Caridad : "Se descubre el primer ancestro del hombre. Vivió en Africa
hace tres o cuatro millones de años". A "Las Provincias", Valencia, 21 de
gener de 1979. lngressat per la Sra. Maria Victoria Goberna.
Ponsich, Michel: "lmplantation rurale antique sur le Bas Guadalquivir. T.
11, La Campana-Palma del Río-Posadas". Pnblicació de la Casa de Velázquez de Madrid, París, 1979.
Poveda, Paco: "Probable existencia de un poblado ibérico. Importantes hallazgos arqueológicos en Santa Pola". A "Información", Alacant, 8 de mar~
de 1979. Remés pel Sr. Joan Antoni Calabuig, de Valencia.
Prada, Fernando: "Inaugurado el Museo Histórico de Caudete de las Fuentes". A "Levante", Valencia, 29 d'abril de 1979. Remés pel Sr. Joan Antoni Calabuig, de Valencia.
"Prehistoria e arqueología de Galicia. Estado da cuestión". Lugo, 1979. Ingressat pel Director, Sr. Fletcher Valls.
"Prehistoria y Arqueología de la Península Ibérica. Seis unidades didácticas".
Universidad Nacional de Educación a Distancia. Madrid, 1976. Remés pel
Sr. Luis García Ejarque, de Madrid.
.
Price, James E. i James B. Grillin: "The Snodgrass site of the Power Phase
of Southwest Missouri". Museum of Anthropology, University of Michigan. Ann Arbor, 1979.
"Primer Simposio de Antropología Biológica de España. Madrid, 1978". Madrid, 1979. Remés per la Sra. María Dolores Garralda Benajas, de Madrid.
"Proyectos del S. l. P. Escuela-residencia de Arqueología en la Bastida de
les Alcuses". A "Las Provincias". Valencia, 9 d'octuhre de 1979. lngressat
pel Sr. Domenec Fletcher Valls.
Puissegur, J ean-J acques : Vegeu "Petrequin, Pierre".
Querol Fernández, María de los Angeles: Vegeu "Santonja Gómez, Manuel'',
dos títols.
Querol Segura, Pedro: Vegeu "Boix Querol, Manuel".
Ramos Fernández, Rafael: "Arqueología. Métodos y técnicas", Barcelona,
1977.
Ramos Fernández, Rafael: "Vaso de tipo megárico del Portus Illicitanus".
Alacant, 1978.
Ramos Fernández, Rafael : "Lecciones de Arqueología". Primera i segona entrega. Elx, 1979.
Ramos Folqués, Alejandro: "Vocabulari Valencia-Castella". Publicacions de
l'Institut d'Estudis Alacantins. Alacant, 1979.
Reag, Joseph: "La destrucción de las civilizaciones". Barcelona, 1978. Remés
pel Sr. Luis García Ejarque, Madrid.

45

[page-n-46]
Reag, Joseph: "Civilizaciones extrañas y misteriosas". Barcelona, 1978. Remés pel Sr. Luis García Ejarque, de Madrid.
Real Alarcón, Manuel: "Pueblos de mi Cuenca". Valencia, 1978.
Rémy, Jean: Vegeu "Hesse, Albert".
Rey-Coquais, Jean-Paul: "lnscriptions grecques et latines découvertes daos
les fouilles de Tyr (1963-1974). l. lnscriptions de la Nécropole". Beyrouth,
1977. Remés per la Direction Générale des Antiquités de Beyrouth.
Rey Huesca, Casildo: "Importantes descubrimientos arqueológicos en Navarrés. Troncos trabajados hace 50.000 años". A "Levante", Valencia, 3 de
juny de 1979. lngressat pel Director del S. l. P., Sr. Fletcher.
Reyes-Mazzoni, Roberto: "El nombre de Olancho y los grupos de habla Nahuathl en Honduras". Mexic, 1974. Remés pel Institut de Investigaciones Antropológicas de México.
Rhodes, Franck H. T., H. S. Zim i P. R. Shaffer: "Fósiles". Barcelona, 1970.
Remés pel Sr. Luis García Ejarque, de Madrid.
Ribera Lacomha, Alberto : "Las ánforas prerromanas en el País Valenciano.
Fenicias, ibéricas y púnicas". Memoria de Licenciatura. Universitat de
Valencia, Facultat de Filosofía i Uetres. Valencia, 1979.
Rimnacova, Natasa: "Descubierto el secreto de los Hititas. Con ocasión del
centenario del natalicio de Bedrich Hrozny". Praha, 1979. Remés per
1' Agencia de Premsa Orbis, de Praga.
Río Miranda, J. : Vegeu "Pinta, J. L. de la".
Ripollés Alegre, Pere Pau : "La circulación monetaria en las tierras valencianas durante la Antigüedad". Tesi de Uicenciatura. Universitat de Valencia, Facultat de Filosofía i Uetres. Valencia, 1978.
Ripollés Alegre, Pere Pau i Raúl Gómez García : "Hallazgos numismáticos
en Camporrobles". Valencia, 1978.
Roberts Jr., Frank H. H.: Vegeu "Wilmsen, Edwin N.".
Rodríguez Colmenero, Antonio: "Augusto e Hispania. Conquista y organización del Norte peninsular". Cuadernos de Arqueología de Deusto, 7. Bilbao, 1979. Remés pel Seminario de Arqueología de la Universidad de
Deusto.
Rodríguez Martín : "Elche. Llegó el permiso del Ministerio. Excavaciones en
el nuevo poblado calcolítico. Los niños descubridores han cedido todas las
piezas. En el oficio ministerial se cita : El aigua dolc;a y salá". A "Información", Alacant, 6 de marc_t de 1979. Remés pel senyor Joan Antoni
Calabuig, de Valencia.
Rodríguez Martín: "Con tierras de hasta el quinto milenio A. C. El yacimiento ilicitano (de l' Aigua Dolc_ta) confirma su importancia". En "Información", Alacant, 18 de maig de 1979. lngressat pel Sr. Joan Antoni
Calabuig.
Rodríguez Oliva, Pedro: "La Villa Romana del Faro de Torrox (Málaga)".
Studia Archaeologica, número 48. Valladolid, 1978. Remés pel Departamento de Prehistoria y Arqueología de la Universidad de Valladolid.
Rodríguez de Rivas, Mariano: "Museo Romántico". Guías de los Museos de
España, IV. Madrid, 1955. Remés pel senyor Luis García Ejarque, de
Madrid.
Romé, Jesús i Lucienne Romé: "La vie des Incas dans l'ancien Pérou". Geneve, 1978. Remés pel Sr. Luis García Ejarque, de Madrid.
Romé, Lucienne, V egeu "Romé, Jesús".
46

[page-n-47]
Romero, Javier: "Técnica antropológica de exploración". Mexic, 1977. Remés per !'Instituto de Investigaciones Antropológicas de la Universidad
Nacional Autónoma de México.
Romero Carnicero, Fernando: Vegeu "Romero Carnicero, Maria Victoria".
Romero Carnicero, María Victoria : "VIlo, un alfarero de terra sigillata hispánica". Studia Aorchaeologica, número 55. Valladolid, 1979. Remés pel
Departamento de Prehistoria y Arqueología de la Universidad de Valladolid.
Romero Carnicero, María Victoria, Fernando Romero Carnicero i Alberto
Balil lllana: "Estudios de cerámica romana, VI". Studia Archaeologica,
número 56.Valladolid. Remés per la mateixa institució que el títol anterior.
Roudil, J ean-Louis, Odile Roudil i Marcel Soulier: ''La Grotte de 1' Aigle a
Mejannes-le-Clap (Gard) et le Néolithique ancien du Languedoc Oriental".
Société Languedocienne de Préhistoire, Montpellier, 1979.
·
Roudil, Odile: Vegeu "Roudil, Jean-Louis".
Rouillard, Pierre: Vegeu "Pellicer Catalán, Manuel".
Rouillard, Pierre: "Breve note sur le Cerro del Prado, si te phénicien de
l'Ouest, a l'embouchure du Río Guadarr¡¡nque (San Roque-Cadix)" . . Heidelberg, 1978.
Rouillard, Pierre : "Investigaciones sobre la muralla ibérica de Sagunto (V alencia)''. Serie de Trabajos Varios del S. l. P., número 62. Valencia, 1979.
Rosselló Bordoy, Guillermo: Vegeu "Tar:radell Mateu, Miquel".
Rozoy, J ean-Georges: "Les derniers chasseurs. L'Épipaleolithique en France
et en Belgique. Essai de synthese". Tres volums. Charleville, 1978.
Rubio Paredes, José María : "Fulgencio Cerezuela : Antigüedades de Cartagens''. Madrid, 1978. Remés pel Sr. Luis García Ejarque, de Madrid.
Ruiz Mata, Diego: "Cerámicas del Bronce del poblado de Valencina de la
Concepción (Sevilla)". Heidelberg, 1975.
Ruiz Mata, Diego : "Cerámicas del Bronce del poblado de V alencina de la
Concepción (Sevilla): Los Platos". Madrid, 1976.
Ruiz Mata, Diego i José C. Martín de la Cruz: "Noticias preliminares sobre
los materiales del yacimiento de Papauvas (Aljaraque, Huelva)". Madrid,
1979.
Ruttkay. Alexander: "Umenie Kované v Zbraniach". Bratislava, 1978. Remés per la Archeologicky ústav, Slovenska Akademia Ved, de Nitra.
Ruttkay, Alexander: "Stredoveké umelecké remeslo". Bratislava, 197!}. Remés pel mateix centre que }'anterior publicació.
Sáiz Ribera, Juan: Vegeu "Docavo Alberti, Ignacio".
Sánchez, Jesús: "Glosario de voces castellanas derivadas del idioma Nahüathl
o Mexicano". Mexic, 1977. Remés per !'Instituto de Investigaciones Antropológicas de México.
Sánchez, Jesús: "Lingüístic¡¡ de la República mexicana". Mexic; 1977. Remés
per la mateixa instítució que el títol anterior.
Sánchez Ferrer, José: "Las cardas vegetales de Sax, Villena y Caudete" . . Institut d'Estudis Alacantins, Alacant, 1979.
Sánchez Martínez, Carlos i Francisco García García : "Las pinturas rupestres
de La Cantera, en Otiñar (Jaén). Saragossa, 1979.

47

[page-n-48]
Sánchez Martínez, Carlos i Francisco García García : "Una curiosa muestra
de arte rupestre en la Cueva de los Muñecos (Santa Elena, Jaén)". Sara·
gossa, 1979.
Sancho Rocher, Laura: Vegeu "Beltrán Lloris, Francisco".
Sanemeterio Cobo, Modesto : Vegeu "Sauz de Sautuola, Marcelino".
Sanmartí Grego, Enrie: "La cerámica campaniense de Emporion y Rhode".
Monografies Empuritanes, IV, tom l. Barcelona, 1978.
Sanmartí Grego, Enrie : Vegeu "Barberá Farrás, J osep".
Santonja Gómez, Manuel, Nieves López Martínez i Alfredo Pérez González:
"Acheulean occupation si tes in the J arama V alley (Madrid, Spain)". Chicago, 1978.
Santonja Gómez, Manuel i María Angeles Querol Fernández: "Sistema de
clasificación de cantos trabajados y su aplicación en yacimientos del Paleolítico antiguo de la Península ibérica". Valencia, 1978.
Santonja Gómez, Manuel~ Nieves López Martínez, Alfredo Pérez González i
María Angeles Querol Fernández: "Posición cronológica de los sitios de
ocupación Achelense de áridos (Valle del Jarama, Arganda, Madrid)". Madrid, 1978.
Santos Gon~alves, Víctor dos: "A neolitiza~ao e o megalítismo a Regiao de
Alcoba~a··. Lisboa, 1978. Ingressat per 1' Ajudant del Servei, senyor Bernat Martí Oliver.
Santoscoy, Alberto: "Los idiomas indígenas en varios de los pueblos del antiguo Obispado de Guadalajara". Mexic, 1977. Remés per !'Instituto
de Investigaciones Antropológicas de la Universidad Nacional Autónoma
de México.
Santoscoy, Alberto: "Diversos errores acerca de las lenguas indígenas del antiguo Obispado y del actual Arzobispado de Guadalajara". Mexic, 1977.
Remés per la mateixa institució que }'anterior.
Santoscoy, Alberto: "Observaciones acerca de la nómina de las lenguas indígenas que se hablaban en el Obispado de Guadalajara". També remé11
per la mateixa institució que els dos anteriors títols.
Sanz de Sautuola, Marcelino : "Escritos y documentos". Preparats, amb un
estudi i notes, per a aquesta edició, per Benito Madariaga de la Campa.
Amb "Palabras preliminares" de l'Excm. senyor don Emilio Botín-Sanz
de Sautuola y López, seguit d'"Apuntes bibliográficos sobre el descubrí~
miento de la cueva de Altamira". del Dr. Modeeto Sanemeterio Cobo. Santander, 1976. Remés pel Sr. Luis García Ejarque, de Madrid.
Sarrión Montañana, lnocencio : "El poblado ibérico de la Peña de las Majadas (El Toro, Castellón de la Plana)". Valencia, 1978.
Sarrión Montañana, lnocencio : "Restos de corzo en yacimientos valencianos
y conquenses". Valimcia, 1979.
Sasel, Jaroslav: "Tahula lmperii Romani. Naissus-Dyrrhachion-Scupi-Serdica-Thessalonike. D'aprés la carte internationale du Monde au 1: 1.000.000,
K 34 Sofia". Publicació dirigida per Jaroslav Sasel. Slovenska Akademija
Znanosti in Umetnósú. ·Ljubljana, 1976.
Saumage, Charles : "Saint Cyprien, Eveque de Carthage, Pape d' Aírique
(248-258). Contribution a l'étude des persécutions de Dece et de Valérien".
Paria, 1975. Remés per l'lnstitut d' Archéologie Méditerranéenne de
l'Université de Provence, Aix-en-Provence.
Schach-Dorges, Helga : Vegeu "Paulsen, Peter".

48

[page-n-49]
Schoeninger, Margaret J.: "Dietary reconstruction at Chalcatzingo, a Formative Period site in Morelos, Mexico". Museum of Anthropology, University
of Michigan. Ann Arhor, 1979.
Schwartz, Jefrey H. i lan Tatersall: "The phylogenetic relationships of Adapidae (Primates, Lemuriformes)". American Museum of Natural History,
New York, 1979.
Schweitzer, Franz R.: "Excavations at Die Kelders, Cape Province, South
Africa. The Holocene deposite". The South African Museum, Cape Town,
1979.
Scott, Stuart D. : "Un templo en el estuario: hallazgos prehistóricos en las
marismas de Sinaloa y Nayarit". Mexic, 1974. Remés per !'Instituto de Investigaciones Antropológicas de México.
"Scripta Academica. Doctoral theses puhlished at the University of Lund.
Academic year 1977-78". University Lihrary of Lund. Lund, 1978.
"Scripta Academica. Doctoral theses puhlished at the University of Lund.
Academia year 1978-79. Lund, 1979. Remés per l'esmentada Universitat
de Lund.
"Según los técnicos del ;Museo Arqueológico, carecen de interés los restos hallados (en el chalet de Santonja)". A "La Verdad", Alacant, 15 d'abril
de 1979. lngressat per la col.lahoradora del S. l. P., Na Rosa Enguix Ale·
many.
Seijo Alonso, Francisco G.: "Cerámica popular en la Región Valenciana".
Alacant, 1977.
Seijo Alonso, Francisco G.: "Arquitectura rústica ~n la Región Valenciana".
Alacant, 1979. Remés pel Sr. Jaume Barherán Juan, d'Enguera.
Sempere, Sylvie : Vegeu "Euzennat, Maurice".
Sena, A. : Vegeu "Boix Querol, Manuel".
Serrano, José Luis : "Se pretende establecer el estado de la arqueología en
el País Valenciano". A "Mediterráneo", Castelló de la Plana, 29 d'ahril de
1979. lngressat pel Col.Iahorador del S. l. P. Sr. Francesc Grao Gómez.
Serrano Ramos, Encarnación : "Sigillata hispánica de los hornos de Cartuja
(Granada)". Studia Archaeologica, número 57. Valladolid, 1979. Remés
pel Departamento de Prehistoria y Arqueología de la Universidad de
Valladolid.
Sevilla Merino, Carolina: Vegeu "Aleixandre Tena, Francisca".
Sevillano Carhajal, Virgilio: "Testimonio arqueológico de la provincia de
Zamora". Zamora, 1978. Remés pel senyor Luis García Ejarque, de Madrid.
Seyer, Rosemarie: "Zur Besiedlungsgeschichte im nordlichen Mittelelh-Havel-Gehiet im den Beginn unserer Zeitrechnung". Zentralinstitut für Alte
Geschichte und Archiiologie, Akademie der Wissenschaften der DDR. Berlín, 1976.
Shaffer, P. R.: Vegeu "Rhodes, Franck H. T.".
Sheftel, Phoebe Sherman : "The Archaeological Institute of America, 18791979. A Centennial Review". The Archaeological Institute of America; New
York, 1979.
Shefton, Brian B.: "Die Rhodischen Bronzekannen". Mainz-am-Rhein, 1979.
Remés pel Vorgeschichtliches Seminar der Philipps · Universitiit, Marburg.
49

7

[page-n-50]
Siles Ruiz, Jaime: "Léxico de las inscripciones ibéricas. 1". Tesis Doctoral,
Universidad de Salamanca, Faculiad de · Filosofía y Letras, Filología Clásica. Salamanca, 1976.
''Simposiio Internacional de ·Arte Rupestre. Barcelona, 1966". Institut ae
Prehistoria i Arqueología de la Diputació Provincial. Barcelona, 1968.
"Simposio Internacional de Colonizaciones. Barcelona, 1971". Institut de•Prehistoria i Arqueología de la Diputació Provincial, Barcelona,· 1974.
·
Smith, C; Earle:· "Piehistory and Human Ecology·ot the . Valley of:Oaxaca.
Part l. The vegetational history of the Oaxaca Valley". Museum of An·. · thropology, University 'o t Michigan, · Ann · Arhor, 1978.
Smith, A. Ledyard: "Excavations at Altar de Sacrificios. Architecture settlement, burials and caches". Papers of the Peabody Museum ot Archaeology
and Ethnology, Harvard University, voliun 62, 2. Cambridge (Mass.)~
1972.
..
"Societat Catalana d' Antropologiá. P'rimera Taula Rodona d' Antropología· catalana". Lleida, 1977. Remés pel Sr. Luis García Ejarque, de Madrid.
Soulier, Marcel: Vegeu "Roudil, Jean-Louis".
Specht, Jim Í J. Peter White: "Trade exchailge in Oceanía and Australia'~;
Sydney, 1978. Remés per lain Davidson, de Armidale.
Speth; Johri i William 1. Parry: "Late prehistoric bison procuremEmt in
Southeastern New Mexico: the 1977 season at the Garnsey Site". Museum
of Anthropology, Umversity of Michigan, Ano Arbor, 1978.
Sporry, Bob Tademan: "Fascinants pharaons". Bruxelles, 1979~ Remés ·pel
Sr. Luis' García Ejarque; de Madrid.
.
Stekelis, M.: "La necrópolis megalítica de Ala-Safat,- Transjordania''. Barcelona, 1962. Passat de la Biblioteca Central de la Diputació de Valencia a·
la d'aquest Servei.
._
.
." .
Stroud, Ronald: "The Axones and Kyrbeis of Drakm:i and Solon". Classical
· Studies, vol. 19. University of CalitÓrnia, Berkeley-Los Angeles, 1979.
Sullivan, Thelma D.: "Posible reminiscencia glífica de. un mito .antiguo".
MeJCic, 1974. Remés per l'lhsíituto de Investigaciones Antropológica!! de la
Universidad Nacional Autónoma de México.
Tarradell_ Mateu, Miquel, Antonio Arribas Palau i Guillermo Rosselló Bordoy: ''Historia de Alcudia. Tomo L Prehistoria y Antigüedad". Excm.
Ajuntament de l'Alcúdia. L'Alcúdia, 1978.
Tarradell Mateu, Miguel: "lberian Art''. New York, 1978. Reniés pel senyor
Luis García Ejarque, de Madrid.
Tarradell Maten, Miqnel : Vegeu "Arrih~s Palau, Antonio".
Tatay Puchal, Manuel: Vegeu "Docavo Alberti, Ignacio".
'fattersall, Jan: Vegeu "Schwartz, Jefrey H.".
Terrer, Daniele: Vegeu "Euzenna,t, Maurice".
"Tesis doctorales aprobadas en las Universidades Españolas durante el curso 1976-77". Ministerio de Educación y Ciencia, Centro de Proceso de -D~" ­
-tos. Madrid, 1977.
Thor,nas, David Hurst, Grant D. Jones, Roger ·S. - Durha~ i Clark Spencer:
"The Anthropology of St. Catherines Islands. l. Natural and Cultural History". .American Museum of.Natural History, New York, 1978.. .
Thomas, David Hurst: Vegéu ''Layton, Thomas N,".
Toro Moyano, 1: Vegeu "Carrasco Rus, Javier".
5(1.

[page-n-51]
Torres, Pablo: "En Cabeza de Griego (Saelices, Cuenca). Segóbriga '_: Centro
romano de acuyaciones de m_oneda". A "Pueblo", Madrid, 8 de maig de
1979. Remés pel Sr. Joan Antoni Calabuig, de Valencia.
Torres, Pablo: "En abril, pudo arder el Museo Arqueológico de Albacete".
A "Pueblo", Madrid, 12 de juliol de 1979. lngressat pel Director del
S. J. P., senyor _
Fletcher Valls.
_
_ _
_
Torres Carro, Mercedes _ Alberto Balil lllana: "Estudios sobre mosaicos roi
manos. VI. La escena de Ulises y las Sirenas del mosaico de Santa Victoria (Portugal). Mosaico de Dionysos hallado en Sagunto". Studia Archaeologica, número 53. Valladolid, 1979. Remés pe} Departamento de PrehiStoria y Arqueología de la Universidad de Valladolid.
Tovar Lorente, Antonio: "Notas epigráficas sobre objetos -del Museo Arqueo-- lógico Nacional". Madrid, 1955. Remés pel Sr. Luis Ga:rcía Ejarque,
de Madrid.
Traver Guinot, Vicente: "Varios artículos". Va U d'Uixó, 30 de m.ar~ i 20
d'abril de 1968. lngressat pel Director del Setvei, Sr. Dome0 ec Fletcher V alls. "Tutankhamun: the {ace behind the mask". A "The Sunday Times", Loodon; 26 de marct de 1972. Ingressat pel Sr. Vicent Greus Prini, de Valencia.
Ursache; V asile í Ion Ionita: -"La nécropole carpe des Ile-IIIe siecles de N.
E. a Valeni". Bucuresti, 1977.
!'Valeamonica. Shnposium 1_11. Les expressions intellectuelles de l'homme préhistorique. V alcamonica, 28 juillet-2 Aoñt 1979". Centro Camuno di Studi
Preistorici. Capo di Ponte, 1979.
Vaquero, José Manuel : _
"Aumenta _ interés sobre las pinturas rupestres de
el
la -cueva· del N alón, descubiertas por la Universidad de Oviedo". A ''El
País", Madrid, novembre de 1979. -Ingressat per l' Ajudant del Servei_ Sr.
,
En Josep Aparicio Pérez.
_
Valcárcel Pío de Sahoya, Antonio : "Inscripciones y antigüedades del Reino
_de Valencia. Comarca de Sagunto". Ilustradas por Antonio Delgado (Madrid, 1852). Centre Arqueológic Sagúntí. Sagunt, 1979.
-- -"Solicitan la declaración de conjunto histórico-artístico para Valencia la Ve- lla". A "Levante", Valencia, 30 d'agost de 1978. Ingressat pel senyor
: Fletcher V alls.
Valoch, Karel: _"Die endpaliiolitische Siedlung in Smolin". Brno, 1978. Re- més per l'Archeologicky ústav, Ceskoslovenská Akademie Ved, Brno.
Vargas Guadarrama, Luis Alberto i Leticia E. Casillas: -"Modologí~ ~xter0 a
de un grupo de jóvenes asmáticos". Mexic, 1975. -Remés per !'Instituto de
Investig~tciones Antropológicas de México.
·
"Varia 1". Serie Arqueológica número 6. Departament d'Histori~ Ántiga.
_ Facultat de Filosofia i Lletres de la Universitat. Val~ncia, 1979. - - ··
Váz(¡uez Varela, José M8nuei: Vegeu '':f~ña Santos, Án~onio ~de la".
_.
Veiga Ferreira, Octavio da: Vegeu "Zbyszewsk:i, Georges", dos títols . . ·
. Veiga Ferreira, Octavio da: Vegeu "Manupella, G.'"'.
Verheek, ·Y ves: Vegeu "Annequin, Guy".
Villa verde Bonilla, V alentín : "El Solutrense en el País Valenciano. Estado
actual de su conocimiento". Memoria de Llicenciatura. Facultat de Geogr¡¡• fía i Historia de la Uriiversitat de Valimcia. Vale)lcia, 1979.
51

[page-n-52]
Viñals, J. : "Junto a la torre medieval del Ayuntamiento, importantes hallazgos arqueológicos en Silla". A "Levante", V alimcia, 2 de novemhre de
1979. Ingressat pel Sr. José Villanueva Andújar, del S. I. P.
Viñals, j. B. : "Silla. Creación de un Museo Histórico Municipal. Limpieza
del vertedero y adquisición de nuevos terrenos". A "Levante", VaHmcia,
20 d'octubre de 1979. Ingressat per la Sra. Maria Victoria Goherna.
Víñals, j. B. : "Hallazgos arqueológicos junto a la torre medieval de Sillaf'.
A "Las Provincias". Valimcia, 16 de novemhre de 1979. Ingressat pel Director, Sr. Fletcher.
Viñas Vallverdú, Ramón i Ana Alonso: "L'abri de Los Toros. Las Bojadillas,
Nerpio (Albacete)". Tarascon-sur-Ariege, 1978.
Vives, Elisenda: Vegeu "Campillo V alero, Domingo".
Vladar, Jozef: "Umenié Dávnovekého Spisa". Bratislava, 1978. Remés per
l'Archeologicky ústav, Slovenska Akademie Ved, de Nitra.
Voruz, j ean-Louis : V egeu "Petrequin, Pierre".
Vuaillat, Dominique: Vegeu "Petrequin, Pierre".
Walker, Michael: "Schematised rock markings as archaeological evidence".
Camherra, 1977.
Walker, Michael: "The persistence of upper Palaeolithic toolkits into the
early South-East Spanisch Neolithic". Camherra, 1977.
Walker, Michael: "Archaeological investigations at El Castillico, near El Sahinar, Murcia, Spain". Washington, 1978.
Walker, Michael: "Neolithic and ca1colithic pottery of S. E. Spain". Sydney,
1979.
Walker, Michael: "From hunter-gatherers to paatoralist: Rock paintinga and
neolithic origina in Southeastern Spain" . Washington, 1979.
Werner, Paul: "Das Lehen in Rom in Alter ¿eit". Geneve, 1977. Reméa pel
Sr. Luis García Ejarque, de Madrid.
Westendorf, W olfhart: "Das Alte Agypten". München, 1979. Reméa pel Sr.
Luis García Ejarque, de Madrid.
Wetzel, Günter: "Die Schonfelder Kultur". Landesmuseum für Vorgeachichte in Halle (Saale). Berlín, 1979.
White, J. Peter: Vegeu "Specht, j im".
Wiegels, Rainer: "Iherische Landeskunde, Teil 2. Antonio Tovar: Die Volker und die Stiidte des antiken Hispanien, Bd. 1 : Baetica. Bd. 2: Lusitanien. Baden-Baden: Koerner 1974. 1976~ Zua, 307 S. 3 Karten". München,
1978.
Wilmaen, Edwin N. i H. H. Frank Roherts Jr.: "Lindenmeier, 1934-1974.
Concluding report on investigations". Sm.ithsonian Institution, Washington, 1978.
Williamson, Laila : Vegeu "Kozák, Vladimir".
Wiatrand, Erik: "The ao-called Laudatio Turiae. Introduction, text, translation, commentary". Gotehorg, 1976.
Woods, Daniel: Vegeu "Arribas Palau, Antonio".
Wright, Henry T.: "Archaeological investigationa in Northeast Xuzestan,
1976". Mueeum of Anthropology, University of Michigan. Ano Arhor,
1979. ..
Y agüe, Antonio M. : "Nuestra arqueología y sus Museos en la indigencia. La
escasez de presupuesto y de personal hace que el cincuenta por ciento no

52

[page-n-53]
tengan ni catalogados sus fondos". A "La Verdad", Alacant, 22 de maig
de 1979. lngressat pel Sr. Joan Antoni Calabuig, de Valencia.
Zanón Rodridgo, Francisco: Vegeu "Martínez Perona, José Vicente".
Zbyszewski, Georges: "Carta Geológica de Portugal na escala de l/50.000.
Noticia explicativa da folha 39-A AGUAS DE MOURA". Servi~os Geológicos de Portugal. . Lisboa, 1976.
Zbyszewski, Georges i Octavio da Veiga Ferreira: "Carta Geológica de Portugal na escala de l/50.000. Notcia explicativa da Iolba 35-B MORA". Ser·
vi~os Geológicos de Portugal. Lisboa, 1979.
Zbyszewski, Georgee : Vegeu "Manupella, G.".
Zim, H. S.: Vegeu "Rhodes, Franck H. T.".
El resum d'ingressos a la Biblioteca durant l'any 1979 és el següent:
Revistes ingressades per compra :
Títols ... ........... . .. .
Volums ... .. .

20

Publicacions no periodiques ingressades per compra :
Títols .. . ... ... .. . ..... .
Volums .... .. .. .... . ..

ll
ll

4

TOTAL D'INGRESSOS PER COMPRA :

Títols .. ......... . ..... .
Volums ..... . ..... ... .

31

Revistes ingressades per intercanvi :
Títols .. . .. .... ... .. . .. .
Volums . .. .. . ..... . .. .

207
435

Publicacions no periodiques ingressades per intercanvi :
Títols ..... .... .. . .. . .. .
Volums . ..... .. . .. . .. . .. . . ..

599
606

15

TOTAL D'INGRESSOS PER INTERCANVI :

Títols .. . .. . ... .. . ... .. .
Volums .. ... ... . . .. .. .

806
1.041

TOTAL o'INGRESSOS PER TOTS ELS CONCEPTES:

Títols ... .. .... ... .. ... .
Volums ...
.. . .. . .. .

821
1.072

Per nacions, les publicacions rebudes es distribueixen de la següent manera:
Puhlicacions espanyoles ...
546
Publicacions estrangeres :
Fran~a ... ... ... ... .. . ... ... .. .
Estats Units d'America ... .. ... .
Italia .. .... . .. ... .. .... ..... .. . .
Alemanya Occidental . . . . ..
Mexic ...... .. . .. . .. . .. .
Txecoslovaquia . . . . . . . . . . ..

151
51
42
41

33
32
53

[page-n-54]
Gran· Bretanya .... ... ... .... ..
Alemanya Oriental .. . . .. .. . . .. .. .
Portugal: .........- ... .. . ... . ..
Romanía . .. . .. .. . .. . . .·. .. . .. . ·. .. .. ... ..
.
Polonia . ... .. . .. . .: . ... ........ .
Sui:ssa .. . .. . .. . . .. .. . .·. . ·... _· .. .
Israel , .. . .. · ... -. , . .. . . .. .. . ..· .
.Austria .. : .... .. . . .. . :. .. . .. . . ..
Turquía . , . .. . .... .. . .. . :.. . .. .. .
Suecia .. . .-. .. . .. . ... : :: :...
Australia .. . .. . .. . .. . . __ .
Belgica .. .
S.e negal. . . . . . . . . : - . . . . ... . . . . . . . . . . . . ··
.

Sud-África . . .. . . .. .. . .. . .. .

U. R. S. S... . .. . ...... .. .
Hongria . .. . .. .. . .. . .. . . .. .. .
Líban .. . .. . . .. .·.. . .. .. .
~ug()slavia .. . .. . . : . . .. .. . .. .
Argelia .. . . . . .. .. . .. . . .. . ..
XiJ?r~ .. . . .. .. . . .. .. . . .. .. .
Grecia .. . . .. .. . .. . . .. .. . .. .
Holanda .. . .. . . . . .. . .. . .. . . .. . ..
Marroc ......... ... .. . ........ .
Principat de Monaco . , . . . . . ..
Sultanat d'Oman ·... .. . .. . .. .
Total de publicacions estrimgeres

24
17

15
13

12
ll

lO
9.

8
7
6
6
.:6
5

· s·
4
4

4
3
2
l
l
l
l
l

526

Les institucions i pe,rsop.es que han remés publicacione a aquest Servei
durant el passat any de 1979 com a conseqüencia deis intercanvis que amb ·ellea
es mantenen ha.n estat les següents :
ALEMANYA OCCIDENTAL

Baden
Géza Alloldy. Seminar für Alte Geschichte. Universitiit Heide}herg. .
Rainer Wiegels. Seminar für Alte Geschichte. Universitiit Freihurg im Breisgau.
~~~viera

Gisela Freund. lnstitut für Ur- und Frügeschichte der Universitiit. Erlangen.
Bayerisches Landesamt für Denk.malplege. Abteilung für Vor~ und Frühgeschichte. München.
Historischer Verein für Strauging und Umgebutig e. V. Strimbing.

Hesse-Nassau
Romisch-Germanische Kommission der Deutschen Archiiologischen lnstituts.
Frankfürt-am-Mainz.
Vorgesc:hichtliches Seminar der Philipps.Universitat. Marburg.

: 54,

[page-n-55]
. . . . ... .

Reniinia

·"·'·' .

. '·
Deutsche Forschungsgemeinschaft. Bad Godesherg óei Bonn.
Verein vor Altertumsfreunden im Rheilanden. Bonn.
Verein der Forderer des Instituts fur Vor- und Frühgeschichte der Rheinischen Friedrich-Wilhelms.Universitat. Bonn.
·
·
Institut für Sprachwissenschaft der Universitat. Koln.
W ürttemberg
Landesdenkmalamt Baden-Württemherg, Stuttgart.
ALEMANYA

ORIE~TAL

Brandenburg
Zentralinstitut für Alte Geschichte und Archaologie der Akademia der Wíe:
senschaften der Deuts~hen Demokratischen Repuhlik. Berlín.
-

.. · :.

,\-

Turíngia
Museum für Ur- und :Frühgeschichte Th~ringens. Weimar.

.

.... ··... ·-

Saximia
Landesmuseum für Vorgeschichte. Halle (Saale}.
·:

ARGELIA
Alger ·.

'

.

-~

··-._ · ¡.

-'·

Centre de Recherches Anthropologiques, Préhistoriques et Ethnographiques.
Alger.
, ..
·-

Ora

.

.

.

.

Société de Géographie et d' Archéologie d'Oran.

• . '

; ,

••

~

t. . .

.::: •

AUSTRALIA

Nova Gal.les del Sud
Michael Walker. Department of Anthropology. University of Sydney. :· '
lain Davidson. Department of Prehistory and A~chaeology. The .U_qiversity
of New England. Armidale.
AUSTRIA
;l .•• :

Burgenland
Burgenlandische Landesmuseum. Eisenstadt.
BELGICA

·:· •

..

.

.•
.
::~

Association des Diplomés en Archéologie. Louval1L ,

: •••

-..

¡ ._, . • •

-

_
,,,
'···:

' ·

......

[page-n-56]
Flandes Orient4l
Seminarie voor Archaeologie der Staatsuniversiteit te Gent.

Lieja
Institut Archéologique Liégeois. Université de Liege.
TXECOSLOVAQUIA
Bohemia
Radomir Pleiner. Comité pour la Sidérurgie Ancienne. Prague.
Agencia de Premsa Orhis. Praga.
Archeologicky ústav. Ceskoslovenské Akademie Ved. Praha.
Narodni Muzeum v Praze.

Eslovaquia
Archaeologicky ústav. Slovenska Akademia Ved. Nitra.

Monivia
Aroheologicky ústav. Ceskoslovenská Akademie Ved. Brno.
Moravské museum v Brné.

XIPRE
NicOsia
Department of Antiquities, Ministry of Communications and Work. Repuhlic
of Cyprus. Nicosia.
ESTATS UNITS D' AM:ERICA

California
University of California. Berkeley-Los Angeles.

Colúmbia
The Smithsonian lnstitution. Washington.

Connecticut
Early Sites Research Society. Danielson.

Indiana
Indiana University. Bloomington.

Massachussets
The American School of Prehistoric Research. Peahody Museum. Harvard
University. Cambridge.
Peabody Museum of Archaeology and Ethnology. Harvard University. Cambridge.
The Epigraphic Society. Arlington.

56

[page-n-57]
Michigan
Museum of Anthropology. University of Michigan. Aun Arhor.

Missouri
Saint Louis University Lihrary. Saint Louis.

New Jersey
American School of Clasí!ical Studies. Princeton.

New York
Alexander Mashack. New York.
The Archaeological Institute of America. New York.
The American Museum óf Natural History. New York.
FRAN(:A

A lpes-Maritimes
Accademia Nissarda. Nice.

Ardennes
Jean-Georges Rozoy. Charleville (Meziers).

Ariege
Romain Rohert. Tarascon-sur-Ariege.
Société Préhistorique de l' Ariege. Tarascon-sur-Arie,2e.

Aude
Dominique Sacchi. Carcassonne.

Basses-Pyrénées
Georges Laplace. Corraze.

Bouches-du-Rhone
Georges Souville. Aix-en.Provence.
Antiquités Africaines. Université de Provence. Aix-eri-Provence.
Institut d'Archéologie Méditerranéenne. Université de Provence. Aix-en-Provence.
Lahoratoire de Paléontologie Humaine et de Préhistoire. Centre Saint Charles. Université de Provence. Marseille.
Musée d'Histoire Naturelle de Marseille.

Cote-d'Or
Centre de Recherches sur les Techniques Gréco-romaines. Université de Dijon.
Société Archéologique de l'Est et du Centre-Est. Dijon.

57.

R

[page-n-58]
Doubs
Institut d'Atchéologie de la Faculté des Lettres et Sciences Humaines. Besan
Drome
Société d'Archéologie et Statistique de la Drome. Valence.

Gard
Musées d'Art et d'Histoire. Musée d'Archéologie. Nimes.

Gironde
Pierre Rouillard. Bordeaux.
Centre Pierre París. Institt:it d'Histoire. Université lll de Bordeaux. BordeauxTalence.
Société Historique et Archéologique de Lihourne. Lihourne.

Haute-Garonne
Institut d' Art Préhistorique. Université de Toulouse-Le Mirail.
Université de Toulouse-Le Mirail.
Association pour la Récherche Archéologique en Languedoc Orientale. Caveirac.

Hérault
Fédération Archéologique de l'Herault. Sete.
Société Languedocienne de Préhistoire. Montpellier.
llle-et-J'i~ine

Lahoratoire "Anthropologie · Préhistoire • Protohistoire - Quaternaire Armoricains". Université de Rennes.

lsere
Groupe d'Études Historiques, Géographiques et Folkloriques du Bas-Dauphiné. Crémieu.

Morbihan
Albert Debeaux. Pontivy.
Pyrénées·Orientales
Henry Guiter. Perpignan.
Rhóne
André
Pierre
Musée
M. F.

58

Bazzana. Lyon.
Goichard. Lyon.
Guimet d'Histoire Naturelle. Lyon.
Demazoin. Sécretaire des "Études Préhistoriques". Saint-Foy-les-Lyon.

[page-n-59]
Seine
Joi'H Le Gall. París.
Centre de Documentatíon Scíences Humaines. CNRS. París.
Centre d'Études Archéologiques de la Méditerranée Occidentale. Université
de Paris-Sorbonne.
Centre de Recherches Protohistoriques (Universite de Paris 1). Unité de Recherche Archéologique núm. 12. Centre de Recherche Archéologique. CN
RS. París.
Société Nationale des Antiquaires de France. París.

Seine-et-Oise
Musée des Antiquités Nationales. Saint-Germain-en-Laye.

Var
Société des Sciences Naturelles et d'Archéologie de Toulon et du Var. Toulon
GRAN BRETANYA

Escocia
Society of Antíquaríes of Scotland. Edinburgh (Midlothianshire).
Anglaterra
Antony J. Parker. University of Bristol.
The British School at Athens. London.
The British School at Rome. London.
lnstitute of Archaeology. University of London.
The Royal Anthropological lnstítute. London,
The Cambridge Antiquarian Society. Cambridge (Cambridgeshire).
Department of Archaeology. University of Southampton (Hampshire).
The Y orkshire Archaeological Society. Leeds (Yorkshire).
Irlanda del Nord
The Queen's University of Belfast (Autrimshire).
GRECIA

Atenes
Archaeologhiki Etaireia. Athenai.
HOLANDA

Holanda Meridional
Het Rijksmuseum van oudheden te Leiden.
HONGRIA

Budapest
A Magyar Tudományos Akadémia Kéinyvtára. Budapest.
59

[page-n-60]
ISRAEL

]erusalem
The Department of Antiquities and Museums. Ministry of Education and Cul·ture. Jerusalem.
The Israel Museum. J erusalem.
The Jewish National and University Library. Jerusalem.
ITALIA

Campitnia
Domenico Capolongo. Roccaraínola. Napols.

S ardenya
Istitut0 per gli Studi Sardi. Universita degli Studi di Cagliari.

Ciutat Lliure de Trieste
Branko Marusic. Trieste.

Emília
lstituto di Glottologia dell'Universita degli Studi di Bologna.
Museo del1e Arti Primitive. Comune de Rimini.

Laci
Piero Chiarucci. Museo Cívico Albano. Albano-Laziale.
Giorgio Bretschneider. Roma.
Aceademia Nazionale dei Lincei. Roma.
Deutsche Archaeologische Instituts. Roemische Abteilung. Roma.
École Fran~ais de Rome.
Istituto di Archeologie dell'Universita. Roma.
lstituto Nazionale d' Archeologia e Storia dell' Arte. Roma.
Museo delle Origini. Istituto di Paletnologia. Universita degli Studi. Roma.

Ligúria
Istituto lnternazionale di Studi Liguri. La Spezia.

Lombardia
Centro Camuno di Studi Preistorici. Capo di Ponte. Brescia.
Museo Cívico Archeologico "Giovio". Societa Archeologica Comense. Como.
Centro di Studi Preistorici et Archeologici. Musei Civici di Villa Mirahello.
Varese.

Toscana
Paolo Graziosi. Firenze.
lstituto di Antropología e Paleontología Umana. Universita di Siena.

60

[page-n-61]
Venecia Euganea
Clt~to

Corrain. Padova.
Mariantonia Capitanio. Padova.
Donatella de Marchi. Padova.
lstituto di Antropología dell'Universita. Padova.
Museo Cívico di Storia Naturale. Verona.

UBAN

Beirut
The American University of Beirut.
Direction Génerale des Antiquités. Beyrouth.
MARROC

Rabat
Service de 1'Archéologie. Division de l' Archéologie, .des .Moziuments Historiqnes et des Sites et des Musées. M.inistere d'Etat chargee des Affaires Culturelles. Royaume du Maroc. Rabat.
M:EXIC

Mexic D. F.

·~;

,·.

Instituto de Investigaciones Antropológicas de la Universidad Nacional Autónoma de México.
MóNACO

Monaco

.

~

Musée d' Anthropologie Préhistorique de Mónaco.
POLoNIA

Cracovia
Sprawozdania Archeologiczne. Polska Akademia Nauk. lnstytut Historii K:ultury Materialnej. ~akow,
. .
Muzeum Archeologiczne w Krakowie. Krak~w.

Lodz
Katedra Archeologii Uniwersytetu Lodzkiego. Lodz.
Zaklad Archeologi Polski Srodkowéj. lnstytut Hystorii Kultury Matei:ialnej.
Polska Akademia Nauk. Lodz.
·

Posniinia
Zaklad Archeologii Wielkopolski. lnstytutu Historii Kultury Materialnej.
Polska Akademia Nauk. Poznan.

61

[page-n-62]
Silesia
Zaklad Archeologi Polski Srodkowej. Instytut Historii Kultury Materialnej.
Polska Akademia Nauk. Wroclaw.

Varsovia
Malgorzata Biernacka-Lubariska. Warszawa.
Instytut Historii Kultury Materialnej. Polska Akademia Nauk. Warszawa.
PORTUGAL

Douro Litoral
Sociedade Portuguesa de Numismatica. Porto.

Estremadura
Museo Nacional de Arqueología e Etnología. Lisboa.
Servi~s Geológicos de Portugal. Lisboa.
Museo de Arqueología e Etnografía da Junta Distrital de Setúbal.
ROMANIA
Bucovína
Muzeul din Suceava. Suceava.

Gran Y alisquia
lnstitotul de Arheologie. Universitatea din Bucoresti.
lnstitutul de Arheologie. Academia Republicii Socialiste Romanía. Bucarest.
Moldiwia

Muzeul de Istorie. Bacau.
Institutul de lstorie si Arheologie "A. D. Xenopol", Sectia de lstorie Veche ai
Arheologie. lasi.
SENEGAL

Dakar
lnstitut Fondamental d'Afrique Noire. Université de Dakar.
SUD-AFRICA

El Cabo
The South African Archaeological Society. Claremont-Cape.
The South African Museum. Cape-Town.
SUECIA
Goteborg-Bous
Erik Wistrand. Goteborg.

62

[page-n-63]
Malmohus
Universitetsbiblioteket. Lund.

Stockholm
Kungl. Vitterhets Historie och Antikvitetlil Akademie. Stockholm.
Medelhavsmuseet. The Museum of Mediterranean and Near Eastern Antiquités. Stockholm.

Uppsala
Universitetsbiblioteket. Uppsala.

SUISSA
Berna
Peter Lang. Bern.

Ginebra
Musée d'art et d'histoire. Geneve.
Schweizerische Gesellschaft für Anthropologie. Geneve.

Zürich
Schweizerische Landesmuseum in Zürich.
SULTANAT D'OMAN

Oman
Ministry of National Heritage. Muscat.
TURQUIA

Ankara
Türk Tarih Kurumu. Ankara.

U. R. S. S.
U. R. S. S. Europea
Institut Vscobshchei lstorii. Akademiya Nauk SSSR. Moskva.
IUGOSLAVIA

Croiicia
Arheoloski muzej. Pula.

Bosnia-Herzegovina
Arheoloski muzej. Split.

63

[page-n-64]
Eslovimia
Slovenska Akademija Znanosti in Umetnosti. Institut za Arheologijo. Ljuhljana.
ESPANYA

Alcoi
Joan Fans

Cardona.

Alacant
LlorenQ Abad i Casal. Universitat.
Enrie A. Llobregat i Conesa. Musen Arqueologic Provincial.
Vicent Martínez i Morella. Arxiu Municipal.
Francesc G. Seijo i Alonso.
Centre d'Estudis Universitaria. Facultat de Filosofia i Lletres.
lnstitut d'Estudis Alacantins. Excma. Diputació ProvinciaL ··

Alzira
Antoni Martínez i Pérez.
J oan M a toses.

Barcelona
X. & F. Calicó.
Domimec Campillo i Valero.
Josep Exarch i Frasno.
J osep Maria Fullola i Perico t.
Felip Maten i Llopis.
Eduard Ripoll i Perelló.
Enrie Sanmartí i Grego.
Miquel Tarradell i Mateu.
Josep Maria Valderas.
Ramon Viñas i Vallverdú.
Centre d'Etnologia Peninsular. C. S. l. C.
Consell Superior d'lnvestigacions Cien tífiques. Delegació de· Barcelona.
Edicions Polígrafa, S. A.
Editorial Sopena.
Grup d'lnvestigadors units per a l'estudi i divulgació de les. Ciimcies.
Institnt d'Arqueologia i Prehistoria de la Universitat.
lnstitut de Prehistoria i Arqueológia de la Diputació Provincial.
Musen d"Arqueologia de Barcelona.
Maria Josepa Pena i Gimeno.

Benicarló
Vicent Giner i Sospedra

Bilbao
Juan María Apellániz Castroviejo.
64

[page-n-65]
Grupo Espeleológico Vizcaíno. Excma. Diputación Foral del Señorío de Vizcaya.

Borriana
Agrupació Borrianenca de Cultura.

Castelló de la Plana
Ferran Arasa i Gil
Carme Olaria de Gusi.
Departament d' Arqueología. Diputació Provincial.
Societat Castellonenca de Cultura.
·

Cordova
Alejandro Marcos Pous.

Deusto.
Seminario de Arqueología. Facultad de Filosofía y Letras de ·la
~D~~ .

:U~ivei'sidad

.

Elx
Rafael Ramos i

Fern~ndez.

Enguera
Jaime Barberá Juan.

Gandia
Vicent Gurrea i Crespo.

Girona
lnstitut d'Estudis Gironins.
Servei Tecnic d'lnvestigacions Arqueologiques de la Diputació de Girona.

Granada
J avíer Carrasco Roa.
Manuel García Sánchez. Lahorato.r io de Antropología ·de la Facultad de Medicina.
Fernando Molina González.
Departamento de Prehistoria de la Universidad.

Guadalajara
Museo Provincial.
Jaén

Instituto de Estudios Gienenses.

9

[page-n-66]
La Carolina
Carlos Sánchez Martínez.

La Laguna
Dimas Martín Socas.
Juan Francisco Navarro Mederos.
Departamento de Arqueología y Prehistoria de la Universidad.

Logronyo
Colegio Universitario de Logroño.

Madrid
Antonio Avila Vega.
José María Blázquez Martínez.
Luis García Ejarque.
Antonio María de Guadán.
Michel Ponsich.
Alberto Sols.
María Dolores Garralda Benajas.
Asociación Española de Amigos de la Arqueología.
Casa de Velázquez.
Centro de Procesos de Datos. Ministerio de Educación y Ciencia.
Consejo Superior de Investigaciones Científicas.
Departamento de Prehistoria y Arqueología de la Facultad de Filosofía y Letras. Universidad Autónoma.
Fundación Juan March.
Instituto "Antonio de Nebrija". C. S. l. C.
Instituto Arqueológico Alemán, Sección de Madrid.
Instituto Bibliográfico Hispánico. Subdirección General de Bibliotecas. Dirección General del Libro y Bibliotecas. Ministerio de Cultura.
Instituto Español de Arqueología. C. S. l. C.
Instituto Español de Prehistoria. C. S. l. C.
Instituto Geológico y Minero de España.
Instituto Hispano-Arabe de Cultura.
Instituto "Jerónimo de Zurita". C. S. l. C.
Patronato Nacional de Museos. Publicaciones. Dirección General del Patrimonio Artístico, Archivos y Museos. Ministerio de Cultura.
Real Academia de la Historia.
.·..
Secretaría General Técnica del Ministerio de Cultura.
Subdirección General de Arqueología. Dirección General del Patrimonio Artístico, Archivos y Museos . . Ministerio de Cultura.
Sociedad Ibero-americana de Estudios Numismáticos.

Malaga
Facultad de Filosofía y Letras. Universidad.
Mataró
Secció Arqueologica del Musen Municipal.

66

[page-n-67]
Múrcia
Servicio de Investigación y Defensa de la Naturaleza de la Excma. Diputación
Provincial.

Oviedo
Juan Manuel Gómez Tabanera.
Instituto de Historia Antigua. Facultad de Filosofía y Letras de la Universidad.

Palma de Mallorca
Comité Balear d'Espeleologia.

Pamplona
María Angeles Mezquiriz. Museo de Navarra.
Institución "Príncipe de Viana". Diputación Foral de Navarra.

Pontevedra
Museo de Pontevedra.

Sabadell
lnstitut de Paleontología de Sabadell. Diputació de Barcelona.

Sagunt
Facund Rosa i Ribelles.
Centre Arqueologic Saguntí.

Salamanca
Manuel Santonja Gómez. Museo Provincial.
Jaime Siles Ruiz.
Centro de Perfeccionamiento Clásico. Colegio de San Estanislao.
Secretariado de Publicaciones de la Universidad.
Universidad Pontificia.

Sant Sebastia
Facultad de Filosoña y Letras. Estudios Universitarios y Técnicos de Guipúzcoa.
Real Sociedad Bascongada de Amigos del País.
Sociedad de Ciencias Naturales "Aranzadi".
Santa Coloma de Gramanet
Museo Municipal "Puig Castellar". Secció d'Estudis del Centre Excursionista
"Puig Castellar".
Santander
Ignacio Barandiarán Maestu.

67

[page-n-68]
Santiago de Compostela
Departamento de Prehistoria y Arqueología. Facultad de Historia y Geografí.t
de la Universidad.

Sevilla
María Luisa de la Bandera.
Diego Ruiz Mata.
Facultad de Filosofía y Letras de la Universidad.

Sória
Centro de Estudios Sorianos.

Tarragona
Institut d'Estudis Tarragonins "Ramón Berenguer IV". l!.:Y.cma. Diputaeii
Provincial.
Real Societat Arqueologica Tarragonina.

Tavernes de Valldigna
France~c

Grau i Gómez.

Torrent
Vicent Beguer i Esteve.

Valencia
Josep Daniel i Acuña. Facultat de Biologiques.
Martí Almagro i Gorbea.
Josep Aparicio i Pérez.
Joan Antoni Calabuig i Ferre.
Frederic Campos i Mouriz.
Joan Antoni Caparrós i Benavent.
Michele Dupré Ollivier.
Rosa Enguix i Alemany.
Manuel Fernández de Escalante.
Miracle Gil-Masearell i Bosca.
Carme Aranegui i Gaseó.
Maria Victoria Goberna i Valencia.
Vi~ent Greus i Prini.
.
Julita Juan i Gran.
J osep Lluís Leandro i Sánchez.
Josep Vicent Lerma i Alegria.
Bemat Martí i Oliver.
Josep Guillem Morote i Barbera.
Joáep Pelejero i Ferrer.
Manuel Real i Alareón.
Albert Ribera i Lacomha.
Ferran Robles. Facultat de Biologiques.
Vicent Ros i Belda.

68

[page-n-69]
Innocenci Sarrión i Montañana.
Joan Salvador Torremocha i Fuster. Grup Espeleologic Marcel Loubens.
Vicent Vilar i Hueso.
Josep Villanueva i Andújar.
V alentí Villaverde i Bonilla.
Centre de Cultura Valenciana.
Comité Espeleologic del País Valencia.
Delegació Provincial del Ministeri de Cultura.
Departament de Prehistoria i Arqueología de la Facultat de Geografía i Historia de la Universitat.
Excm. Ajuntament.
Excma. Diputació Provincial. Secretaria General.
Excma. Diputació Provincial. Biblioteca General.
Excma. Diputació Provincial. Patronat d'Educació Rural.
Excma. Diputació Provincial. Secció d'Urbanisme.
Institució "Alfons el Magnanim".
Societat Valenciana F oment de Turis:me.

Valladolid
Alberto Balil Illana.
Germán Delibes de Castro.
Departamento de Filología Latina. Universidad. Facultad de Filosofía y Letras.
Departamento de Prehistoria y Arqueología. Universidad. Facultad de Filosofía y Letras.
Museo Arqueológico Provincial.
Seminario de Arte y Arqueología. Facultad de Filosofía y Letras de la Universidad.

Vitoria
Institución "Sancho el Sabio". Obra Cultural de la Caja de Ahorros de la
Ciudad de Vitoria.
Instituto Alavés de Arqueología. Consejo de Cultura de la Diputación Foral
de Alava.
Junta de Museos del Consejo de Cultura de la Diputación Foral de Alava.

Saragossa
Francisco Beltrán Uoris.
Antonio Beltrán Martínez.
Manuel Martín Bueno.
Departamento de Prehistoria y Arqueología de la Universidad.
Seminario de Arqueología y Numismática Aragonesas de la Institución "Fernando el Católico".
La Bibliotecaria Maria Victoria Goberna i Valencia ha mantingut al día
els fitxers d'autors, ha anat buidant les revistes segons es rebien i ha continuat
treballant en la llarga i complexa tasca de confeccionar un fitxer de materies.
Moltes de les publicacions rebudes per intercanvi la tematica de les quals
no corespon a la de la nostra Biblioteca especialitzad!l són ingressades a la

69

[page-n-70]
Biblioteca General de la Diputació. Durant l'any comprés en la present MEMORIA se n'han realitzat diverses trameses.

Ill.-Museu
A finals de l'any 1978 es dona per acabada la reJiovació de v1trmes d'exposició i la reestructuració deis materials exposats. Durant l'any comprés en
la present MEMORI¡\ han estat molt poques les variacions que sobre la instal.lació s'hi han realitzat, limitant-se'n a la millor col.locació d'alguns objectes
i a la selecció cl'altres, l'excessiu nombre deis quals no afavoria llur bona
exposició.
A més a més, a la vit. ina número 56 de la Sala VI s'ha instal.lat una punr
ta de fletxa d'un indret indeterminat de La Manxa, donada per En Vicenl
Rostoll i Soler, i a la número 87 de la Sala X, 35 peces de sílex de la regió
existent entre Copiaco i Caldera, a Xile, donades al Musen per En Manuel
Delcampo.

!V.-Visites
Nombroses han estat, coro en anys anteriors, les visites rebudes al Musen.
El resum estadístic de visites i visitants durant l'any 1979 ha estat el següent:

lndividuals

Col.lectives
Número Visitants

Total

Total .. .

867
824
973
1.043
987
898
1.316
1.474
1.339
1.085
930
984

21
39
24
12
27
10
3
1
4
31
32
26

921
1.648
1.077
585
1.208
506
70
32
140
1.479
1.042
961

1,788
2.472
2.050
1.628
2.195
1.404
1.386
1.506
1.479
2.564
1.972
1.945

12.720

230

9.669

22.389

Visites

Gener .. .. . . .. .... .. .
Febrer ... ... ... ...
Marc;: .. .
Abril ... .. .
Maig . . . ... ...
Juny ... ...
Juliol .. . .. . ...
Agost ... ... ... ...
Setembre . . . .. ... .
Octubre . .. ... .. . ...
Novembre
Dese mbre

Visitants

133
72
9
13

6.383
2.567
229
408

227

9.587

Visites col.lectives espanyoles

D'Ensenyament General Basic . ... .. . .. .... . .
D'Ensenyament Mitja . . . . . . . . . . . . . . . . . . . ..
D'Ensenyament Superior . . .
.. . .. . .. .
De grupa diversos . . . . . . . . . .. . . . . .. . .. . .. . .. .
Total ...... . .. .. . ... .. .... .. .......... ..... .

70

[page-n-71]
Visites col.lectives estrangeres
Visites
D'Ensenyament Mitja ...
D'Ensenyament Superior ...

Visitants

2
1

3

Total ...

52
30
82

Total de visites col.lectives
Visites

Visitants

133
74
13

6.383
2.619
259
408

230

9.669

Majors

Menors

Visitanu

8.964
1.880

1.770
160

10.734
2.040

10.884

1.930

12.774

D'Ensenyament Primari . . . .
D'Ensenyament Mitja . ..
D'Ensenyament Superior
De Grnps Diversos ...

lO

Total ..

Visites individuals
Espanyols ..
Estrangers ..
Total . . .

Total de visitants
Majors
D'espanyols ...
D'estrangers
Total ..... .

Menors

Visitant.~

12.452
1.962

7.869
106

20.321
2.068

14.414

7.975

22.389

El detall nominal deis visitants especialitzats en Prehistoria, Arqueología
o temes s·e mhlants, així com la relació deis grups que han efectuat visites
col.lectives faria excessivament llarga aquesta MEMORIA. Així, dones, considerem que amh les dades que s'acaben de proporcionar es pot tenir una
idea suficient del moviment de visitants del Musen.

V .-Publicacions
Durant l'any 1979 han estat sis les puhlicacions que ha editat aquests Centre, de les quals cinc corresponen a la Serie de Trehalls V aris i la sisen a és
un petit fullet de caracter circumstancial aparegut amh motín de la commemoració del cinquantenari de l'inici de les excavacions a la Cova del Parpalió.
Les pertanyents a la Serie de Trehalls V aris porten els núms. 60, 61, 62,
63 i 64. El núm. 59 és a finals d'any a punt d'eixir.
El día 21 de febrer aparegué el núm. 61 de la serie esmentada, titulat "Vinarragel (Borriana, Castelló), Il", del qual són autors En Norhert Mesado
Oliver i N'Osvald Arteaga Matute. En consta de 80 pagines, 26 figures i 16 lamines fora de text.
71

[page-n-72]
El núm. 62 veié la llum el dia 23 de mar41 i el títol és el de "Investigaciones sobre la muralla ibérica de Sagunto (Valencia)", essent-ne !'autor
l'arqueoleg francés :Pierre Rouillard. És un llibre de 80 pagines, 30 figures i 18
lamines.
El Treball Vari núm. 60 aparegué el día ll d'abril. Se'n titula "Las industrias líticas del Paleolítico superior ibérico" i és obra del Dr. En Josep Maria
Fullola i :Pericot, professor de la Universitat de Tarragona. En consta de 264
pagines i 63 figures.
.
El dia 20 de juliol sortí d'impremta el núm. 63 d'aquesta mateixa seri~.
El títol és "·Carta arqueológica del Alto Maestrazgo" i !'autor és N'Alfred
González i Prats. En té 88 pagines, 51 figures i 45 lamines fora de text.
Finalment, a últims d'any aparegué el núm. 64, dedicat a les "Inscripciones romanas de V alentia", essent-ne l'autor l'actualment catedra tic de la
Universitat d'Oviedo, Dr. En Guerau Pereira i Menaut. En consta de 88 pagines i 45 lamines fora de text.
La siseua publicació que abans hem esmentat es titula "La Cova del Parpalió (Gandía, Valencia). Nota informativa con motivo del Cincuenta aniversario del inicio de sus excavaciones (1929-1979)", essent-ne l'autor el Director
del Servei, En Domenec Fletcher V alis. N' és un fullet de 18 pagines, 6 figu.
res i 4 lamines.
En total, les sis publicacions editades comprenen 618 pagines, 176 figures
i 128 lamines fora de text.
Al tancament de l'exercici comprés en la present MEMORIA hi ha a impremta diversos títols més igualment corresponents a la Serie de Treballs V aria. Entre ells hem de citar primerament el que portara el núm. 59, del qual
és autor l' Ajudant del Servei En Josep Aparicio i Pérez i el títol del qual
és "El Mesolítico valenciano i sus relaciones con el del Mediterráneo occidental". Els altres números de la Serie de Treballs V aris que es troben a impremta i que aniran apareixent al llarg del primer trimestre de l'any 1980
són:
"Cova de l'Or (Beniarrés, Alicante), Vol. II", del qual són autors el Dr. En
Bernat Martí Oliver, Ajudant de Servei, i altres investigadors.
''Los plomos ibéricos escritos del Pico de los Ajos (Y á tova, Valencia)", pel
Director del Servei En Domenec Fletcher i V alls.
"Inscripciones romanas de Saguntum y su Territorium", pel membre de
la Universitat de Saragossa Dr. En Francesc Beltrán i Lloris.
A més, es ·segueixen rebent articles i treballs peral volum XV d"'Archivo
de Prehistoria Levantina", les tasques d'edició del qual s'iniciaran a la fi de
l'any 1980.
S'han entregat per a llur venda a la Delegació Tecnica de la Institució
"Alfons el Magnanim" les següents publicacions d'aquest Servei:

S er i e
Archivo de. Prehistoria Levantina ...
Treballs V aris . . . . . . . . . . . .. . .. . . . . .. .
La Labor del S. l. P. y su Museo
Nociones de Prehistoria
Separates de diversos A. P. L ...... .
De di verses puhlicacions fora de serie ...
En total són : 154 títols . . . . ..

72

Exemplars

Preu V. P.

63
405
92
129
652
ll4

73.350
199.590
5.775
25.800
30.751
11.700

1.455

346.966

[page-n-73]
Tamhé a la Delegació Timica de la Institució "AIIons el Magnlmim", perque aquesta els remetés a la Secció de Puhlicacions del Consell Superior d'lnvestigacions Científiques de Madrid, s'hi han entregat les segiients edicions
del Servei:

S er i e

Exemplars

Archivo de Prehistoria Levantina . . . . . . . . .
Treballs V aris . . . . . .
. . . . . . . . . . . . . . . . . . . ..
En total són : 23 títols

Preu V. P.

17
730

34.000
420.250 .

747

454.250

En resum, el total de publicacions propies entregades a la lnstitud.ó "Alfons el Magnimim", tant per a la venda directa com per a trametre-les al Consell Superior d'lnvestigacions Científiques, ha estat de 154 tíiols, 2.202 exemplars per un preu de venda al públic de vuit-centes una mil dues-ceiltes setze
pessetes (801.216).

VI.-Tasques de camp
Vuit han estat les campanyes d'excavacions realitzades durant el present
any de 1979. S'han continuat els treballs a la "Cova de la Cuina" de Dos
Aguas, a la "Cova de l'Or" de Beniarrés, a l"'Ereta del Pedregal"· de Navarrés, a la "Muntanya Assola" d' Alzira, al "Puntal deis Llops del Colmenar",
d'Olocau i a "Los Villares" de Caudete de las Fuentes i a la necropolis :de.l
"Corral de Saus", de Moixent.
De la mateixa manera han estat, com en anys anteriors, nomhroses les visites i prospeccions realitzades a diversos jaciments, en alguns casos per a comprovar l'estat de conservació i en altres per conformar les notícies que sobre
aparició de materials arqueologics havien arribat al S. l. P.
· ·.
A continuació, donem un resum deis treballs de camp més importante efectuats per aquest Servei durant l'any 1979, separant-los en dos apartats corresponents a les prospeccions i a les excavacions. Per últim, donarem notícia
de les tasques per a la protecció i tancament de jaciments arqueologics.

1.-P r o s p e e e i o n s
a)

Prospecció a "Las Fuentes", de Navarrés

A la partida de "Las Fuentes", inmediata a l"'Ereta ·del Pedregal", en
terme de Navarrés, s'hi vénen realitzant troballes arqueologiques des de faja
molts anys. En l'hivern de 1970, amb ruotiu d'efectuar-s'hi per 1' Ajmiiainent
de la població una serie de perforacions i rebaixes de terrenys per tal d'ainpliar una llacuna artificial que aprofités de nucli d'una urbanització que f\8
denomina ''Playa-monte", hi aparegueren molts materials arqueologic!l: sílex
i altres pedres, unas fustes hen conservarles per trobar-s'hi ·en zona torbol!.a
i algunes ceramiques. El veí de Navarrés i aficcionat a l' Arqueología En Francesc Martínez, així com altres persones, recolliren un bon lot d'aquestes peces. Avisat el Servei quan la zona ja estava coberta per les aigiies; no s'hi
pogué fer un estudi útil de les condicions de la troballa, essent visitat l'indret,

lO

[page-n-74]
poc de temps després pel Sub-director del S. l. P., Sr. Pla i Ballester, qui
pogué solament prendre notes de les circumstiincies del trobament, les quals li
explicaren alguns deis ohrers que havien estat testimonia presencials, així com
dihuixar les peces més interessants que es trobaven en poder del Sr. Martínez.
Semhla que en extraure les terres un tractor, crida l'atenció l'aparjció, soterrada al fons de la llacuna artificial, d'una armadura de fusta en bastant bon
estat de conservació. Les peces lítiques que hi pogueren estudiar-se es trohaven entre la terra amuntegada a la vora, extreta durant els treballa de condicionament, entre les quals hom veuen varíes puntes mosterianes tallades
en tecnica levalloisiana, nombroses rascladeres, nuclis discoidals, resquills retocata amh un taló afacetat, una punta gravetiana de molt xicoteta grandaria,
un trapezi, un hurí i bon nombre de peces atípiques encara que caracteritza.•
des per una patina lletosa i, en alguns casos, dectades d'nn principi de descomposició. A més, hi havia alguns fragments de ceramica basta feta a ma,
diverses clotxines de mol.luscs, ossos i dente d'animals. La varietat de tipus en
les peces de sílex i !'existencia de ceramiques feien de moment difícil la classificació del jaciment, on es donaven, com acabem de dir, materials pertanyent3
~ epoques tan distintes com les que van des del Paleolític mitja fins l'Edat
del Bronze, quedant-hi la incognita de }'existencia de fustes. Vegeu "La Labor
del S. l. P . . . .", de 1970, pags. 106 i 107.
Pel que hem dit fins al moment, des de la troballa fine a hores d'ara ha estal l'indret estretament vigilat, a !'expectativa que pogueren aparéixer més
restes arqueologiques. L' Ajudant del Servei, Sr. Aparicio i Pérez, ha visitat
des d'aleshores i sovint l'indret i el resultat de les senes visites ha quedat
resumit en les diverses Memories del Servei a partir de 1970.
El dia 30 de maig de 1979, quan l'Ajuntament de Navarrés va efectuar
noves obres de condicionament de la llacuna artificial, aparegueren altres
troncs de fusta, el trohament deis quals va ésser immediatament comunicat
al S. l. P. pel Sr. Martínez Sanchis. L'Ajudant d'aquest Servei, Sr. Aparicio,
s'hi persona tot seguit, aconseguint de rescatar les restes aparegudes. S'hi
realitza una excavació d'urgencia durant els dies 31 de maig a 2 de juny
i de l'informe presentat pel Sr. Aparicio a la Direcció del S. l. P. hem rea.
litzat el resum que segueix:
Les restes estaven situats quasi al fons de }'actual embass;tment, un poc
desviats cap al nord-oest. Pel pas deis tractors, de les remocions manuals efectuarles amh eines inapropiades i al descurament deis ohrers, tot s'hi trohava
revoltat i les restes que quedaven havien estat en part destrossades, d'altres
havien estat despla~ades de JJur lloc d'origen i d'altres havien desaparegut.
L'examen ocular de la zona permeté d'observar l'existimcia d'un gran tronc
en posició horitzontal i, al seu voltant, grans taques negroses en les quals hom
veía trossos de fusta pertanyents a d'altres troncs, tot aixo entre sediments
calcaris o argilencs, ~videntment remoguts, recollint-s'hi alguns fragments de
sílex hlancosos deshidratats.
Davant d'aquest estat s'hi realitza una rapida i acurada excavació. La primera impress10 va ser que es tractava d'una armadura horitzontal de grans
tronc11 en zona pantanosa o semi-pantanosa. Pero. l'excavació demostra qu"

74

[page-n-75]
amb el tronc que hi restava no apareouen altres en idtmtica posicio, encara
que l'aparició de diversos peus drets de base conica trobats "in situ" amL
aquell feren prevaler la idea que es tractava de restes d 'una cabanya, per
a la qual els pals vertícals troben justificació, pero no el gran tronc horitzontal.
En superfície s'havien recollit útils mosterians semblants als trobats amb
abundimcia en anys anteriors, com ja s'ha dit. A(lo obliga l'intent de trobar
una estratigrafía que pogués donar base a una relació entre els materials lítica i les fustes. L'excavació demostra que els peus drets es trobaven recoberts
per arenes grises de textura molt fina i regular i molt compacta, esteril en
la part excavada i que englobava totalment aquells que refermaven llurs peusbase sobre una capa d'arenes groguenques amb elements grossos, en la qual
es donaren restes lítiques i de fauna corresponents indubtablement a un nivell mosteria, sobre el qual també descansava el tronc horitzontal.
El material lític estava fet sobre sílex i quarcites, pero per la poca extensió excavada no fou molt ahu_ndós, sohreixint-hi diverses rascladores. La fauna
fou igualment escassa i les restes estaven molt esmicolades, distingint-se entre elles ossos de cérvol, cavall i, potser, rinoceront.
Segons l'esmentat s'evidencia la importancia del jaciment, així com la nece.ssitat de realitzar una metodica i tranquil.la eJJ;cavació, ja que el problema
de l'adscripció cultural de les restes de fusta no ha quedat resolt.
S'hi prengueren mostres per a un futur analisi pel procediment del C-14
i les investigadores adscrites al Departament de Geografía de la Universitat
de Valencia, senyores Na Pilar Fumanal i Na Michele Dupré prengueren
mostres per a l'estudi sedimentalogic i pal.linologic. Igualment pels serveis corresponents de !'Excma. Diputació Provincial s'ha topografiat la zona, sota
la direcció del Sr. Arrufat.

b) Visites al jaciment mostena de la "Cova Negra", de Xativa

A aquest important jaciment valencia, un deis més interessants de l'epoca
mosteriana en tot el Mediterrani Occidental que ha estat objecte de diverses campanyes d'excavacions pel Servei, es realitzen sovint visites, tant per
vigilar la sena conservació com per a reparar els desperfectes que en la barana de tancament fan els rebuscadora clandestina.
El 29 de setembre fou visitat per l' Ajudant del Servei En Bernat Marti i
Oliver, acompanyant-hi a En J oan Pérez i Ripoll, qui ha estndiat la fauna
del jaciment. Aquest es troha molt descurat com a conseqüimcia de les r~­
husques clandestines, i el cadenat que tanca la harana estava trencat. Se n'ha
repost, i sobre els danys causats es cursa la corresponent denúncia al Govern Civil de la província.
lgualment el Sr. Martí i Oliver acompanya una com1ssw d'espedalistes en
qüestions geologiques formada pels components del Departament de Geografia de la Universitat de Valencia doctor En Vicent Rosselló i Verger, Na Pilar
Fumanal, Na Michele Dnpré i En Joan Maten i pel professor Karl W. Butler,
geomorfoleg del Departament of Anthropology de la Universitat de Chicago.
La visita es dugué a terme el dia lO d'octubre i els especialistes esmentats
prengueren notes i mostres d'utilitat per a llurs estudis.

75

[page-n-76]
e)

Visita

al.

jaciment mosteria de la "Cova del Salt", d' Alcoi

Tamhé l'Ajudant del Servei Sr. Martí Oliver i la comissió de geolegs a
la qual s'ha fet referencia en l'apartat anterior visitaren aquesta important
cova alcoiana, acompanyats d'En Federic Rubio i En Josep Maria Segura,
direct El jaciment mosteria de la "Cova del Salt" es troha a uns 4 Km. de la
ciutl\lt i va ésser ex<;avat en part en 1960 pel Servei d'Investigacions Arqueologiques de la Diputació Provincial de Barcelona, sota la direcció d'En Vicent
Pasqual i Pérez, aleshores director del Musen d' Alcoi, amh la col.lahoració
d'Eu Ricard Martín i Tobías, de l'esmentat Servei. Els trehalls posaren de rell_eu !'existencia d'una estratigrafía de gran interés: una capa superficial inclinada fo:rmada per gravetes amh intercalació de xicotetes capes arenoses;
una altra de terra roja esteril arqueologicament i altres sis, separades per
línies de llars, en les quals es donaren les trohalles lítiques formades per una
rica i interessant indústria mosteriana amh fauna abundosa.

d)

Visites al jaciment paleolític de la "Cova del Parpalló", de Gandia

Aquesta important cova paleolítica excavada pel Servei d'Investigació Prehistorica durant els anys 1929, 1930 i 1931, és també contínuament visitada
pels memhres d'aquest Servei que acompanyen els nombrosos visitants in·
vestigadors nacionals i estrangers que volen conéixer directament el famós
jaciment.
Aquest any de 1979 en feia cinquanta que s'havien iniciat els treballa científica a la cova i tant el S. l. P. com l' Ajuntament de la ciutat de Gandia
volien commemorar l'esdeveniment de forma solemne. Per a aixo, els actes
del qU:al corresponents seran resumits més endavant en l'apartat adient, l'Aju.
dant del Servei Sr. Aparicio i Pérez va efectuar diverses visites al lloc per
a condicionar la cova i condicionar els accesos a la mateixa. En aquestes visites, amb el Delegat del S. l. P. a Gandia, En Vicent Gurrea i Crespo, director del Museu Arqueologic de la ciutat, es mantingueren una serie de conversacions amb el Concejal Ponent de Cultura de l' Ajuntament gandienc i
Vice-President de l'Excma. Diputació Provincial, N'Enric Peris i Vidal, amh
el qual hom tra~a un pla d'actes a celebrar amb el motiu esmentat. Tals actes
tingueren lloc, com es dira més endavant, el día 3 d'octuhre.
e)~

Visita a la "Cova de les Meravelles" de Marxuquera, a Gandia

- La "Cova de les Meravelles" és un deis jaciments el reconeixement del qual
arqtJ.eologicament es remunta als primers temps de la investigació en terres
valencianes. Expoliada en la major part ja fa molts anys, encara en 1953
s'hi pogue realitzar l'excavació d'una petita galería natural que havia restat
intacta. Els treballa d'excavació foren investigats i dirigits per N'Enric Pla
i Ballester, amh la col.lahoració del Delegat del S. I. P. a Gandia, En Vicent
G;u~rea i Crespo. Els resultats d'aquests treballs, els quals no arribaren a esgotar el jaciment, confirmaren la succesió estratigrafica que s'hi havia deduit
abans deis materials que es coneixien i de les conclusions deduides d'altres
coves -immediates i, segons semhlava, contemporanies : Sota un nivell de terres revoltades amb ceramica cardial i un fragment de vas campaniforme, apa·

76

[page-n-77]
regué un estrat de tipos solútreo-gravetia amb elements epigravetians, altres
més avall, de característiques semblants a !'anterior pero sense elements epigravetians, i altre, !'inferior que arriba als 1'30 mts. de profunditat, gravetja.
Havent estat estudiats els mate1·ials que es recolliren en aquesta petita excavació, és projecle del Servei la seua publicació, per a la qual s'estan realitzant una serie de treballs complementaris. Entre ells era essencial el posseir
un bon pla de la cova i per a la seua confecció es despla~aren al jaciment el
dia 29 d'abrü l'Ajudant del Servei, Dr. Martí Oliver, Na Consol Mata i farreño, En Valentí Villaverde i Bonilla i N'Ismael Miralles.
Es recolliren superficials alguns resquills de sílex i un hurí, un fragment
de ceramica cardial, fragmenta de Iluernes romanes i alguna que altra petita
cosa més, com trossos de varetes d'os. L'estat del jaciment és deplorable, havent-se remogut i buidat la resta d'estrat arqueologic que s'hi deixa després
de la campanya de 1953.

f)

Visites al _jaciment de la "Cova del Volea del Far", de Cullera

La zona en la qual es troba aquesta interessant cova paleolítica esta essent
objecte, com ja es dira més endavant, d'una serie de treballs de protecció
mitjan~ant la instal.lació d'una tanca que allle el terreny en el qual estan
duent-se a terme les excavacions, aíxí com una petita zona pels voltants en
la qual hom pot realitzar noves investigacions en un futur.
En aquest jaciment, fins a 1977 s'han dut a terme pel Servei d'Investigació Prehistorica deu campanyes d'excavacions. Durant l'any 1979, tampoc
no s'hi ha excavat, encara que han estat diverses les visites que ha realitzat
!'excavador, l'Ajudant del Servei En Josep Aparicio i Pérez.
El dia 25 d'abril va estar veent l'estat en que es trobava la tanca i prepar¡¡nt les noves obres per acabar d'instal.lar-la, acompa.nyant el memhre de
la Suhdirecció General d'Excavacions Arqueologiques En Santiago Broncano
i la investigadora Na Paloma Acuña. I el dia 16 de novembre va repetir la
visita, acompanyant en aquesta ocasió Na Carme Cacho, paleolitista de la Univresitat Cocmplutense i excavadora de diversos jaciments de la provincia
d' Almeria. En aquesta ocasíó formaren part del grup visitant Na Pilar Fumana! i García, del Departament de Geografía de la Universitat i En J osep
Vicent Martínez i Perona, del Departament d'Historia Antiga d'aquesta mateixa Universitat de Valencia.

g)

Prospecció a l"'Abric de la Senda Veda", de Sumacarcer

Aquest jaciment, situat en la part alta del turó que limita per la part
nord el Barranc de la Senda Veda, en terme de Sumacarcer, fou descobert
per En Salvador Benavent, Llicenciat en Filosofía i Lletres per la Universitat
de Valencia i que amb freqüencia col.labora en les tasques del Servei, el qual
va recollir algunes peces de sílex superficials comunicant la troballa al S. I. P.
Amh el descobridor realitzaren una prospecció a l'indret l' Ajudant del
Servei En Bernat Martí i Oliver, el Capatas-Reconstructor En Rafael Fambuena i Lucía, En V alentí Villa verde i Bonilla i N'Ismael Mi ralles i els aficcionats
N'Isa'ies Mineto i N' Amador Calvo. La visita s'hi efectua el 13 d'abril.

77

[page-n-78]
Es tracta d'nn gran ahr.ic d'uns 17 mts. d'ampliuia i uns 8 o lO de fons
i després d'assahentar-se'n de la importancia s'hi recolliren superficialment
raspadora, hurins, {ulletes de dors rehaixat i ahundants restes de talla de sílex que permeten d'assignar-los al Paleolític Superior.
S'estan fent gestiona adients prop del propietari del terreny per a sol.licitar l'excavació.

h)

Visita a diversos llocs del terme municipal de Llíria

Tamhé l'Ajudant del Servei, Dr. Martí Oliver, acompanyat per l'Ajudant
del Capatas-Reconstructor del S. I. P. En Josep Maria Montañana i García,
efectua una visita a diversos punts arqueologics del terme municipal de Uíria el dia 25 de fehrer.
Entre els llocs visitats destaquein el "Prat", jaciment mesolític a l'aire
lliure, situat entre els Km. 1 i 2 de la carretera de Llíria a Olocau, abans
d'arribar a la "Font de Sant Vicent", a la dreta de la carretera. Aquest indrP.t
és objecte de prospeccions pels diversos components del Servei de 1965 enc¿a;
el fet que s'hi hagen recollit repetídament peces de süex indiquen que aquest
jaciment es pot situar a finals del mesolític. Amb ocasió de la visita que ressenyem s'hi obtingueren algunes peces lítiques, la major part de restes de
talla, destacant-hi una fulleta de dors rebaixat incompleta.
Tamhé es visitaren les distintes restes romanes que aparegueren al "Pla
de 1' Are" i l'important poblat íber del "Cerro de San Miguel".
La Comissió prospectora va ésser formada, a més deis memhres del S. l. P.
esmentats, per Na Maria Oroval i Sánchez i pel professor En Joan Mateo j
Bellés, del Departament de Geografía de la Universitat de Valencia.

i)

Prospecció a "Les Covatelles", de Real de Montroi

Amh motiu del despla41ament efectuat a la zona de Montroi per l' Ajudant
del Servei En Josep Aparicio i Pérez amh el funcionati de la Diputació En
Manuel Delcampo i En Josep Vicent Martínez i Perona, d'aquesta prospecció
ens referirem més endavant en tractar del "Bovalar" s'efectua també una
nova prospecció a "Les Covatelles".
El jaciment es troba en una zona proxima a Real de Montro~, vora la carretera de Dos Aguas, immediata al llit del riu Magre. N'és una estació a
l'aire lliure al recer d'uns petits abrics orientats a Ponent i oberts en una
antiga terrassa consolidada de l'esmentat riu. Superficialment i des de l'any
1972 en el qual el Sr. Aparicio efectua la seua primera prospecció s'hi vénen
recollint materials lítics que han estat qualificats com a pertanyents al Mesólític. El dia 30 d'octuhre, data en la qual hom realitza la visita que ressenyem, es recuperaren diversos raspadors, hurins i folles d'envers rebaixat,
de süex, a banda de nomhroses restes de talla.

j)

Visites a les "Coves de l'Aranya", de Bicorp

La vigilancia de l'estat de les pintores rupestres de les famoses coves, així
com la de les haranes de tancament on sovint s'ocasionen desperfectes que
han d'ésser rapidament reparats, obliga a efectuar-hi moltes visites a l'any.
Durant el període que comprén la present MEMORIA, en destacarem les següents:

78

[page-n-79]
El día 8 d'abril l' Ajudant Sr. Aparicio es desplac;a a Bicorp acompailyant
En Joan Antoni Calabuig i Ferre, Cap del G.-binet de Premsa i Sub-Cap de
la Secció de Cultura de l'Excma. Diputació Provincial i els funcionaria En
Josep Espejo i Na Maria Josep Bueno.
El día l l d'ahril també el Sr. Aparicio guia la visita que realitzaren a les
pintores els Excma. Srs. En Manuel Pérez i Olea, Governador Civil de la província; N'lgnasi Carrau i Leonarte, President de la Diputació; N' Angel Con es, Diputat provincial; En Miquel Angel Serra, Cap de Personal de la Corporació, i En Vicent Garzón, Alcalde de Bicorp.
Per últim, el día 21 d'agost efectua una visita 1' Ajudant del Servei, En
Bernat Martí i Oliver, acompanyat deis seus col.laboradors En V alentí Villaverde i Bonilla, En Salvador Benavent, Én Josep Miralles i En Salvador Argente. En les recerques eiectuades amb motiu d'aquesta visita pels voltants
deis ahrics pintats s'hi recolliren alguna resquills de sílex, dos d'aquests amb
retoca marginals d'ús i una petita fulla de dors rehaixat també de sílex, així
com un petit fragment de ceramica feta a ma, atípic i molt rodat. Les peces
es trobaren principalment al peu del covatx central amh pintures.

k)

Visites a la "Cova de l'Or", de Beniarrés ( Alacant)

En aquesta important cova neolítica es realitzen des de fa ja uns quant~
anys excavacions arqueologiques pel S.I.P. En 1979 s' hi efectua la IX campanya durant els dies 16 de juny al 2 d'agost, com s'explicara més endavant.
Per completar dades i deixar en bon estat la protecció del jaciment, s'hj
efectuaren posteriorment als treballs d'excavació diverses visites.
El dia 31 d'agost es desplac;a l'Ajudant del Servei i excavador de la cova
En Bernat Martí i Oliver acompanyat de N'lsmael Miral1es, qui prengué
dades per a l'alc;ament del pla i les col.laboradores del Departament de Geografía de la Universitat de Valencia Na Pilar Fumanal i García i Na Michele
Dupré Ollivier, les quals recollir~n mostres per a l'estudi sedimentologic i
pal.linologic del jaciment.
També acompanyant una comissió de geolegs formada pel professor Karl
W. Butler del Departament of Anthropology de la Universitat de Chicago i
especialista en Geomorfologia; el Prof. Dr. En Vicent Rosselló i V erger, Cap
del Departament de Geografía de la Universitat de Valencia; el Prof. Dr. En
Joan Mateu Bellés, !'especialista en Edafología Na Pilar Fumanal i García i
!'especialista en Pal.linologia Na Michele Dupré Ollivier, tots del Departament
de Geografía, es desplac;a a la "Cova de l'Or" l' Ajudant del Servei i excavador del jaciment Dr. En Bernat Martí i Oliver el dia 14 d;octubre. S'hi prengueren dades i mostres per a l'estudi geomodologic de la cova.
1)

Prospecció en un lloc del terme d'Alfarrasí

El Centre d'Estudis Contestans comunica al Servei d'lnvestigació Prehistorica que als voltants de la localitat d' Alfarrasí, en el creuer d'un camí vei:nal
amb la carretera de :Xativa a Alcoi s'observaven unes taques a la terra que
podrien ésser restes de fons de cabanyes prehistoriques o sitges.
79

[page-n-80]
La Direcció del S. I. P. encarrega l'Ajudant Sr. Martí Oliver que es desplac;as al lloc assenyalat i informara sobre !'interés de la troballa. La visita
es realitza el dia 8 de setembre, essent acompanyat el Sr. Martí deis Srs. En
_ ere Ferrer, En Josep Benito i Na Josepa Moltó, de l'esmentat Centre d'EsP
tudis Contestans i per Na Consol Mata i Parreño, N'Helena Bonet i Rosado,
En Joan Bernabeu i Aubán i En Josep Vicent Lerma i Alegría.
Hom pogné comprovar-hi l'existimcia d'uns fons de cabanya de forma
concava que apareixen plens de fragmenta de ceramica de vasos fets a roa, aixi
coro alguna trossos de fang cuit. Hom va veure també que hi havia una xicoteta sitja de forma acampanada. Tant els fons de la cabanya coro la sitja es ·
tan excavats en la marga blanca i recoberts per la terra de conreu.
ll)

Prospecció a la "Covacha Batía", de Siete Aguas

Els primers dies de novembre de 1976 una comissió del Servei formada pels
Ajudants Sr. Aparicio i Pérez i Martí i Oliver realitzaren una amplia exploració del terme de Siete Aguas, guiats per En J oan Botía i Puerta, gran
aficcionat a !'Arqueología i bon prospector de la zona. D'entre els llocs visitats es presta especial atenció a una petita cova, la qual, coro que no tenia
nom conegut, se l'anomena en honor al mencionat arqueoleg local, "Covacha
Botía'', d'on es va recollir un crani huma, diversos ossos i un fragment de cP-ramica Ilisa corresponent a un got fet a roa.
Durant el present any el Sr. Botía advertí al S. l. P. la possibilitat de destrucció del jaciment a conseqüimcia de les depredacions que continuament hi
realitzaven alguns excavadora clandestina, per la qual cosa la Direcció d'aquest
encomana a En Josep Vicent Martínez i Perona que realitzés una visita a
l'indret i intentés salvar el que restava.
El Sr. Martínez i Perona, amh la col.laboració d'En Joan Botía, efectua
durant els dies 6 d'octubre i 3 de novembre una rapida excavació d'urgencia
amb els resultats que a continuació consignem :
La covatxa és molt xicoteta, no arribant-hi als tres metres de Ilargaria
per sois mig d'amplaria i un escas d'altura. L'interior esta replé amb gran
quantitat de pedrea, les quals en extreure's proporcionaren diverses puntes de
fletxa i uns trapezis de sílex. Igualment s'extragué la terra revoltada en la
qual es feren les troballes de l'any 1976.
Sota la capa de cantells i pedres eixia una terra blancosa i massissa amb
gran quantitat de carbonat calcic, en la qual segurament es dipositaren els
soterraments que posteriorment, bé per l'arrossegament de les aigües, bé
per }'animalia com s'hi pogué comprovar, en foren dispersats per les clivelles,
trobant-s'hi una maixella d'un individu infantil, una destral de pedra polida i puntes de fletxa i sílex.
Les terres que descansaven directament sobre el sol del covatx, el qual era
molt irregular, presentaven una coloració rogenca superior a les terrea de
més amunt i no hi donaren cap objecte. Les de les clivelles voltants, especialment les del fons, n'eren negroses, contenint-ne materia organica abundosa i
deixalles d'animals recents, fruites seques, etc., cosa que era ciar testimoni que
havien estat remogudes i arrossegades per animalia.
En l'extracció de terres aparegueren nombrosos objectes arqueologics.
Sempre que s'apropaven a l'eixida del covatx, n'eren de coloració més fosca
i mancaven de material prehistoric.

80

[page-n-81]
Entre els objectes arreplegats destaquem: una destral de pedra polida;
nou puntes de fletxa, set trapezis, tres triangles i un trinxet de sílex; nna
aJena de coure de secció quadrada i part d'altra peC1a semblant; vint-i-quatre
comptes de collar de tipus d'oliva en pedra verda i dos fragments de fulles
iguals; set comptes de collar bitronco-coniques de calC1; tres comptes de collar discoidals de calC1 o os; una espatula d'os; tretze fragments de ceramica
de vasos fets a ma, sense decorar, amb desgreixant en la massa, alguns pertanyents a petits cossins; una Iilaixella humana infantil i altres ossos hnmans,
i restes de fauna.
Encara que solament s'hi han trohat les despulles de dos inhumats, l'ahun·
dor de ]'aixovar funerari va sospitar que foren més els individus soterrats;
es tracta pel que es veu possihlement d'un soterrament col.lectiu d'epoca
eneolítica.

m)

Prospecció a la "Cova deis Gats", d'Alzira

Es troba aquesta cova als escarps que pel nord-oest limiten el "PJa del
Gall", mirant la vall d'Aigüesvives, en terme d'Alzira. Fou descobert al 1965,
efectuant-hi el S. l. P. una ampla analisi i es recollí el material que ha vi en
trobat els descohridors, entre el qual destaquen les restes de quatre vasos
campaniformes. Per a evita.r els subsegüents expolis, per indicaCió de la Direcció del Servei es tapia per l'Il.lm. Ajuntament d' Alzira l'entrada al jaciment.
Aquesta tapia fou en diverses ocasiona enderrocada per rebuscadora clandestina i refeta per compte de l'esmentat Ajuntament.
últimament es sabé que havien ohert, no se sap qui, una nova entrada per
la part superior, removent i expoliant part del jaciment.
Per aixo, el dia 22 de setemhre l'Ajudant del Servei, En Bernat Martí i
Oliver, acompanyat pels aficcionats locals N' Assumpció Perepérez, Na Isabel
Climent, En Rafael Matoses i N'Agustí Ferrer, hi efectua una visita d'inspec~
ció, comprovant-hi l'obertura de la nova entrada aíxí com la remoció d'algunes zones i la dispersió de les restes humanes que hi restaven.

n)

Prospecció a la "Cova Santa", de Vallada

És la "Cova Santa" una petita cavitat situada a l'omhriu de- la Muntanya
del Castell, immediata als darrers hancals per al conreu agrícola, al sud-oest
de la població de Vallada. En la MEMORIA corresponent a l'any passat, 1978,
es dona noticia d'aquest jaciment, així com deis resultats de diverses exploracions hi realitzades pel S. l. P. en col.lahoració amh el "Grup Pare Presentat"
de la localitat.
Per aquest grup d'aficcionats es comunica al Servei l'aparició de noves restes i la necessitat de llur rapida recuperació per la pQssibilitat d'una rapida
destrucció.
La Direcció del S. l. P. encarrega a l'Ajudant Sr. Martí Oliver la realització d'una prospecció amh aquesta finalitat, la qual es dugué a terme durant
els dies 14 a 17 de juny, sota la direcció d'aquest i amh l'ajuda de N'Helena
Bonet i Rosado, En Josep Vicent Lerma i Alegría, En Ferran Giner, En Fran~
cese Ruiz i altres membres del "Grup Pare Presentat" de V aliada.
L 'interés pele trehalls realitzats radica en la presencia de nomhrosos soterraments humana en la part més immediata a la boca d'entrad¡¡ i _ n_·un
e

81

11

[page-n-82]
petit buit que s'obre sota d'ell. S'hi han identificat, en un primer estudi, les
restes corresponents a un mínim de vuit individua, alguna de molt curta edat,
recuperant-s'hi igualment par de l'aixovar que acompanyava els inhumats.
Entre els materials recuperats destaquen unes belles puntes de fletxa de sílex, diverses fulles-ganivet del mateix material, destrals de pedra polida, nombrosos trossos d'enfilall, botons d'os deis de perforació en V i una punta de
javelina de coure, així com diversos vasos ceramics fets a ma i sense decorar.
Fou possible d'estudiar la disposició de les despulles humanes fent~ee un
pla detallat de la ubicació. A diferencia del que succeeix en altres molte casos en ele quale apareixen restes humanes agrupades en petits muntons o paquete, en la Cova Santa es tracta d'inhumacions de primer grau, és a dir, eepulcres que no han sofert cap acomodament posterior, trobant-s'hi tal i com
foren dipositats, amh l'excepció de les naturals remocione sofertes amb motiu
deis succeseius enterraments i els produ!te per causes naturals.
De l'estudi provisional deis materials recuperats hom pot deduir amb cer·
ta seguretat que a la "Cova Santa" hagué un soterrament col.lectiu corresp~nent ale moments finals de l'Eneolític i comenc;aments de l'Edat del Bronze,
propi deis primera segles del segon mil.lenari anterior a l'Era.
ny)

Prospecció a la "Font de Mahiques", de Quatretonda

Al mes de gener es comunica al Servei d'Investigació Prehistorica l'aparició d'unes taques fosques que contenien ceramiques fetes a ma en el terreny
existent a la vora del camí que va per damunt de la Font de Mahiques, en
terme de Quatretonda, notades en fer l'ampliació del camí. En una visita realitzada al lloc per les aficcionades a l'arqueologia Na Maria del Carme Vidal,
Na Magdalena Monraval i Na Maria Jesús de Pedro, s'hi recolliren fragmenta
de terrissa i una petita aixada de pedra polida, materials que la primera amb
En Rafael Benavent diposita al S. I. P.
La zona en la qual s'havien fet les troballes era ja coneguda i a la MEMORIA corresponent a les activitats de 1978 hom deixa constancia d'unes prospeccions allí realitzades. Altramerit, i davant !'interés que podrien tenir nom
trobaments, s'hi desplac;a l'Ajudant de Servei Sr. Martí Oliver, qui amb le!!
persones esmentades i amb N'Helena Bonet i Rosado, Na Maria Oroval i Sánchez, En Josep Vicent Lerma i Alegría, En Salvador Benavent i En Josep
Gisbert, hi efectua una detinguda prospecció el dia l l de febrer.
Al "Camí de la Font de Mahiques" i com a conseqiiencia com ja s'ha
dit de l'ampliació s'obser'Ven uns talla recents en els quals apareixen unes
taques de terra de color gris fose amb cendres abundants, carbona i fragmenta
de ceramiques fetes a ma. Les dimensiona d'aquests possibles fons de cabanya
són variables, des d'un metre per 0'50 a dos metres per un, aproximadament,
depenent aquestes mides del punt uer on han estat tallats.
Aquestes restes es troben proximes a !"'Ermita de Sant Martí", on s'arreplegaren fragmenta de ceramiques romanes i també al camp de Na Carme

82

[page-n-83]
Oltra i Santandreu, on igualment aparegueren trossos de terra sigillata i ceramiques medievals tal com queda descrit en la MEMORIA de 1978.

...
o)

:;

Prospecció al poblat de l'Edat de Bronze de la "Coronela del Rei"
a Alberic
~

.

L' Ajudant del S. l. P. tan tes vega des esmentat, En Bernat Martí i Oliver,
acompanyat per En V alentí Villa verde i Bonilla, En Salvador Benavent i En
J osep Miralles, rea1itza una visita el dia 19 d'agost al despoblat de l'Edat dt>
Bronze de la "Coronela del Reí", en terme d' Alheric i amena~at, com es digné a la MEMORIA de 1977, de destrucció per l'edificació als seus voltants
d'una urbanització.
El seu estat és poc més o menys el mateix que ja es deixa consignat a la
MEMORIA esmentada. En la visita practicada ara, s'hi recolliren diversos materials ep.tre els quals són destacables diversos fragments de terrissa, alguns
resquills i una dent de corbella de sílex.
El jaciment es troba a uns quatre Km. al Sud d'Alberic, en la Serra Muntanya, a la vora de les corbes de Gavarda.

p)

Visites a la "Muntanya Assola", d'Alzira

A la "Muntanya Assola" existeix un poblat de l'Edat del Bronze en el
qual el Servei d'lnvestigació Prehistorica ha realitzat dues campanyes d'excavacions. De la primera es dona nota a la MEMORIA corresponent a 1978 i de
la segona es tractara més endavant, al capítol corresponent.
La construcció d'un diposit d'aigua a l'extrem septentrional del contrafort sobre el qual s'assenta el poblat fa que se sovintegeli les visites en evitació de danys al jaciment. N'han estat diverses les efectuades l'any 1979 dirigides sempre per !'excavador Sr. Martí Oliver, Ajudant del S. l. P. i en elles
han participat Na Maria Victoria Goberna i Valencia i Na Miracle Gíl-Mascarell i Bosca, !'investigador valencia i tamhé col.laborador del Servei N'Innocenci Sarrión i Montañana i els membres del Departament de Prehistoria i
Arqueología de la Universitat de La Laguna, Na Bertil.la Galván i En Xavier
Alom.

q) Prospecció a la "Lloma de Montiel", a Benaguasil
L 'existencia de restes corresponents a un establiment de l'Edat del Bronze
en l'aiguavessant del "Tossal de Montiel" de Benaguasil és coneguda des de
fa més de cinquanta anys. El 1928 l'erudit valencia En Nicolau Primitiu Gómez i Serrano ja diposita alguna materials al Centre de Cultura Valenciana
i publica diverses notes als "Anales" del Centre.
El mes d'agost de l'any corresponent a la present MEMORIA el cronista
de la localitat, En Joan Domínguez, denuncia al Servei }'existencia d'nns
clots realitzats, segons sembla, per rehuscadors clandestina, per la qual cosa
la Direcció encarrega a N'Helena Bonet i Rosado que realitzés una visita
d'inspecció i informés deis fets.
La visita s'hi efectua el día 17 d'agost, participant-hi N'Helena Bonet, Na
Consol Mata i Parreño i N'Albert Ribera i Lacomha.
Hom pogné comprovar la presencia en superficie de molts fragmenta de
terrissa, existint-hi alguns fugments decorats amh mameUons i cordons en
relleu.

83

[page-n-84]
Així mateix s'hi van veure restes de mura i algunes estructures corresponents a hahitacions de planta quadrada. El conjunt semhla que era totalment
tancat per una muralla en la base de la qual les pedres són de gran grossaria
i la ·resta· de pedres mitjanes, sense trehallar, col. loca des en sec. En alguna
treta la muralla semhla confondre's amh les formes deis hancals moderns,
abundante al vertex, pero malgrat aixo hom pot seguir el tra~at perfectament
en tot el seu contorn .
.. Al ~im del jaciment hi ha una cova modernament convertida en ermita i
la construcció de la qual destrossa la major part del jaciment.

r)

Prospecció a la "Muntanya de Caries", de Corbera de la Ribera

El dia 17 de setembre l' Ajudant del Servei En Bernat Martí i Oliver efectua una inspecció a aquest jaciment de l'Edat de Bronze, del qual ja es tenien
notícies. en el S. l. P. des de feia molts anys.
Al Sr. Martí l'acompanyaren els aficcionats a }'Arqueología N'Antoni Martínez i En Bernat Montagut, el primer dels quals havia descobert recentment
uns abrics en l'aiguavessant septentrional del monticle.
Les restes corresponen a .un pohlat de la cultura del Bronze Valencia que
presenta una gran muralla en la part accessihle, pero que es troha molt
erosionat a !'interior, essent escassa la sedimentació que hi resta. S'hi recolliren una punta de fletxa de sílex i alguna resquil1s de sílex i quarsita,
així com uns pocs fragmenta de terrissa.
En l'aiguavés del turó hi ha un gran ahric, amh dues covatxes, descohert
per' l'esmentat Sr. Martínez. En l'escarpat que limita l'abric s'hi observa
una bretxa amh 08808 i peces de sílex, recollint-s'hi una rascladora i diversos
resquills amh senyals d'ús; tamhé abunden els resquills de quarsita. Després d'una primera impressió i amh totes les reserves del cas, podría tractar-se d'un jaciment del Paleolític mitja.

s).. Prospecció al turó de "Santa Anna", de Xativa
L'Ajudant de Servei En Josep Aparicio i Pérez, acompanyat per Na Júlia
Baldó i altres memhres del grup espeleologic de Llosa de Ranes, visita el dia
ll de febrer el turó de !'Ermita de "Santa Anna", proxim a la ciutat de Xativa i al seu terme municipal.
S'hi detecta la presencia d'un pohlat de la cultura del Bronze Valencia,
sobre el qual s'assenta !'ermita gotica. Hom pogué comprovar que en l'aiguavessant septentrional subsisteix una potent i extensa sedimentació amb materials corresponents a l'esmentada cultura. Segons el Sr. Aparicio, i pel que
es desprén de certes restes ceramiques recollides superficialment, hom suposa
la possihilitat que es tracte d'un pohlat ja de data avan~ada.

t)

Prospecció al poblat de Bronze de "Sant loan", a Llosa de Ranes

També l'Ajudant del Servei Sr. Aparicio Pérez, igualment acompanyat
per la Srta. Na Júlia Baldó i diversos componente del grup arqueologic de
llosa de Ranes, visitá el mateix dia ll de febrer les restes d'un altre poblat
·de l'Edat del Bronze existent al turó de "Sant Joan", en l'esmentat terme mu·
nicipal.

[page-n-85]
Es tracta d'un pohlat hastit en un monticle de caiugudes suaus, on s'arreplegaren, superficialment, fragmenta de ceramica feta a ma, dents de corhella
de sílex i fragments de molí de tipos normal de pedra rodena.

u)

Prospecció al "Barranc de Forcall", de la Pobla del Duc

El dia 9 de fehrer últim l' Ajudant del Servei En Bernat Martí i Oliver
efectua una exploració en dues petites elevacions situades al Sud del "Barranc
del ForcalJ", proximes al "Camí de Mahiques", del qual hem fet adés relació,
pero al terme municipal de la Pohla del Duc.
Estan ahancalades i conreades, pero encara s'hi arreplegaren superficialment alguns fragments de ceratnica feta a ma i una pedra de molí, material
que per les característiques pot ésser atrihu'it a la cultura del Bronze Valencia.

v)

Prospecció al "Camí de la Vallesa", de Siete Aguas

Amh ocasió de !'estada de la Comissió del Servei que realitza les prospeccions abans ressenyades de la "Covacha Botía", a Siete Aguas, En Josep Vícent Martínez i Perona realitza amb En J oan Botía una exploració per la
zona del Raidón. Prop de la covatxa esmentada, en el camí de rucs de la
Vallesa, al peu de la Penya Rúbia, es trobaren uns fragments de ceramica
feta a ma, amh desengreixant en la massa, trobada entre terres negroses. Malgrat les recerques realitzades no s'hi troba un centre d'habitació o soterrament
als scamps deis voltants, plantats actualment d'ametllers. La visita s'hi efectua al 6 d'octuhre.

x)

Prospecció al "Castell de Raidón", a Siete Aguas

El mateix dia 6 d'octubre l'esmentat Sr. Martínez i Perona, acompanyat
tamhé per En Joan Botía, féu una visita al "Castell de Raidón", jaciment ja
conegut pela arqueolegs valenciana des de que al 1928 En Josep Ma. Corbín
i Carbó publicas diversos articles a la premsa donant-hi notícia de diversos
jaciments de la zona de Raidón, a Siete Aguas.
Es tracta d'un poblat de l'Edat del Bronze fortificat que es troba a un montide de dífícil accés que domina tota la valJ de Raidón. El Sr. Martínez i Perona pogué comprovar els desperfectes que en aquestes runes estan causant
els excavadora clandestins que !'espolien constantment i intensa.

y)

Visites al poblat iberic de "Los Villares", a Caudete de las Fzrentes

Per comprovar l'estat del jaciment i preparar el terreny per a l'excavació,
la qual es va fer el mes de setembre com es relaciona més endavant, el SubDirector del Servei N'Enric Pla i Ballester i la Professora Na Miracle Gil-Mascarell i Boscá hi han efectuat alllarg de l'any 1979 d,iverses visites. Entre elles
són remarcables les efectuades els dies 8 d'ahril i 5 de setembre, en les quals
es recolliren, per a llur construcció i posterior estudí, alguns materials que
havien recuperat fora deis límits de la parcel.la encerclada els afi.ccionats
locals En Rafael Gabaldon i En Francesc Gabaldón.

85

[page-n-86]
z)

Visita a la necrópolis iberica del "Corral de Saus", de Moixent

El dia 8 d'octubre últim l'Ajudant del Servei, Sr. Aparicio Pérez acompanya el Diputat Ponent de Cultura En Ricard Avellán i Aguado, el topograf
de la Diputació N'Enric Arrufat i Molina i En Ricard Triviño, periodista
adscrit al gabinet de premsa de la Corporació provincial, a visitar la necro·
polis iberica del "Corral de Saus", en terme de Moixent, on !'última quinzena
de !'anterior mes de julio! s'havia efectuat la VII campanya d'excavacions,
cosa que sera dita en el moment oportú.
aa)

Visita a la "Torre de la Sal", de Cabanes

L'Ajudant del S. l. P. En Bernat Martí i Oliver, acompanyat d'En Nor·
bert Mesado i Oliver, Director del Museu Arqueologic de Borriana i d'En
Joan Maten i Bellés, del Departament de Geografía de la Universitat de VaIimcia, visita el dia 9 de febrer el jaciment castellonenc de la "Torre de la
Sal", en terme municipal de Cabanes.
El jaciment arqueologic de la "Torre de la Sal" es troba als voltants d'una
torre d'aguait que s'assenta sobre un tell, prop de la Mar. És conegut des
d'antic i el 1922 !'investigador En J. Peris i Fuentes dona noticia de l'aparició i consegüent destrucció de més de cent quinze urnes funeriuies iberiques,
algunes de les quals que pogué estudiar el Sr. Peris proporcionaren un aixovar molt pobre. Posteriorment s'han anat continuament produint-hi noves
troballes, tant de la necropolis com de l'immediat poblat iberic, havent-hi donat noticia últimament, el Director del S. l. P., senyor Fletcher, del trobament de dos bouets de bronze ("Penyagolosa", 13. Castellar, 1976).
En la visita realitzada pel Sr. Martí Oliver s'hi han vist clarament restes
de construcció formades per estructures de pedra que constítulen habitacions
rectangulars. Són abundases les restes de ceramiques iberiques, d'amfores romanes, d'altres de vernís negre i d'algunes fetes a ma.
El fet que les onades de la mar baten aquestes construccions és prova induhtable del canvi operat en el litoral de la zona.
bb)

Prospecció al "Castillarejo de Alcotas", en terme de Chelva

El dia 1 de novembre de l'any comprés en la present MEMORIA, el Secretari
de l'Ajuntament de Higueruelas comunica al S. l. P. que en terme de Chelva,
en realitzar determinades tasques agrícoles, havien aparegut uns sepulcres. La
Direcció del Servei encarrega En Josep Vicent Martínez i Perona que efectuas una prospecció i informas deis resultats.
La visita s'hi efectua el dia 2 de novembre. L'Alcalde d'Higueruelas, En
Francesc Gil i García, amb N' Angel Solaz i Deltoro, acompanya el Sr. Martínez i Perona al caserío d'Aclotas, als voltants del qual s'havien fet les troballes. Aquest caseriu pertany al municipi de Calles, pero és ubicat dins el
terme de Chelva.
Les restes aparegudes es troben a uns terrenys propietat de N' Antoni Deltoro i Díaz, situats en el cara-sol del monticle on es troba el "Castillarejo de
Alcotas", pero ja en terme de Chelva, com el mateix turó.
Les restes aparegueren en realitzar-se uns elote per a plantar ametlleers
i en dos d'ells s'ensopega amb unes lloses d'arena o cal~, sota les quals el
propietari troba i estragué uns ossos humans. Segons les senes dades, les fosses

86

[page-n-87]
no podien tindre més de cinquanta centímetres d'ample i els sepulcres tenien
llurs caps al Sud. També s'informá al Sr. Martínez i Perona que en tota
aquella zona ja s'havien produ!t troballes semblants, aixi coro en altres indrets proxims, propietat d'En Pasqual Alcaide, de Villar del Arzobispo, on
havia aparegut una especie de sitges excavades en terra, en forma de gerres
i tapadea amb una lamina de sauló o cal~: que en foren tres les trobades,
pero que poden haver-ne més.
S'ascendí al "Castillarejo", jaciment emmurallat d'epoca iberica, recollint•
s'hi fragments de ceramica iberica sense decoració i observant-hi !'existencia
de clots realitzats per excavadora clandestina.
ce)

Prospecció al "Pla de les A leuses", de M oixent

En una de les diverses visites efectuades a la "Bastida de les Alcuses" per
l' Ajudant del Servei Sr. Aparicio i Pérez, de les quals donarem nota més
endavant en tractar de la protecció deis jaciments, el dia 3 de setembre s'explora un camp aleshores acabat de desfondar, al peu del turó, on unes taque3
circulars de terra negrosa semblaven ésser senyal de !'existencia d'una necropolis. El material arqueologic va ésser escas, recollint-s'hi solament dos
fragments de cedtmica ibérica.
dd)

Estudi d'unes restes romanes aparegudes a la ciutat de Sagunt

En atenció a un ofici de l'Excm. Ajuntament de Sagunt remés a l'Excma.
Diputació Provincial i transmés per la Presidencia al Servei, la Direcció
d'aquest encarrega a la col.laboradora Na Carme Aranegui i Gaseó que realitzas una visita a Sagunt i informas sobre les restes romanes aparegudes. La
visita es realitza el dia 6 de setembre i !'informe de la doctora Aranegui i
Gaseó fou el segiient :
En un solar edificable situat al xamfra deis carrers Huertos, Ordóñez i Remedio han aparegut vestigis arqueologics consistents en restes de murs fets
de carreus de pedra calcaría disposats en tongades horitzontals i travats amb
morter de cale;. Aquests murs surten a la profunditat de 2'50 mts., coincidinthi amb el nivell corresponent a la porta del circ roma que es conserva al carrer
Huertos, únic element visible per ara de l'important edifici monumental.
La técnica de construcció éa indubtablement romana i la seua categoría la
col.loca dins del tipus d'obrea de caracter noble. Destaca el mur que finalitza
en una pilastra escalonada que conforma un accés pavimentat que es perd
en un extrem del solar. L'orientació d'aquest llene; és perpendicular a la porta esmentada, la qual es conserva des de fa molt de temps.
La Direcció del Servei, en transmetre aquest informe a l'Excm. Ajuntament de Sagunt, destaca la conveniencia que les tals restes, tant per llu!'
cariicter intrínsec com per la relació amb el circ roma, únic edifici d'aquesta
índole en tot el País Valencia, siguen protegits i conservats, i va remetre la documentació corresponent a la. Comissió de Monuments de la Delegació de Valencia del Ministeri de Cúltura, amb la finalitat que, d'acord
amb l' Ajuntament saguntí, decidesca i resolga les mides adients.
ee)

Visita a la vi la romana del "Bovalar", en terme de M ontroi

Amb motiu de fixar la situació exacta de la vila romana d'El Bovalar"
per a la seua inclusió en el pla d'ordenació del terme municipal de Montroi,

87

[page-n-88]
l' Ajudant del Servei Sr. Aparicio i Pérez, acompanyat per En Manuel dd
Campo, funcionari de la Diputació i d'En Josep Vicent Martínez i Perona,
es trasllada a l'esmentada localitat.
És aquest un jaciment conegut des de fa molts anys i d'ells es coneixen
monedes iberiques i romanes, fragmenta de ceramica comuna, restes de lluernes, d'amlores, etc.
En la visita realitzada es comprova la ubicació, així com !'abundancia de
materials romans, especialment terra sigillata, disseminada per tot el pla conreat actualment de vinya, pero especialment la maxima concentració de restes es troba en la vessant deis tossals proxims, a la vora d'un camí ve1nal asfaltat.

ff)

Prospecció als "Caseruchos de los Moros", de Raidón, a Siete Aguas

En la serie de prospeccions realitzades per En Josep Vicent Martínez i
Perona al terme de Siete Aguas, de la qual ja s'ha fet esment adés, visita
el 6 d'octuhre acompanyat per En Joan Botía el jaciment dels "Caseruchos
de los Moros" a la zona de Raidón, jaciment conegut ja per En Josep Ma.
Corbín i Carbó i del qual dona notícia en la premsa valenciana de l'any 1928.
Segons aquest erudit, existía un pohlat on es veien les restes de més de cinquanta cases i on es recollien superficialment ahundants fragmenta de ceramica romana. El Sr. Martínez i Perona comprova }'existencia de les restes de
construccions esmentades, recollint-hi fragments de tegules, ímbrices, ceramiques tardanes romanes i medievals.
gg)

Prospecció a la localitat d' El Puig

El Secretari de l' Ajuntament d'El Puig comunica al Servei d ' lnvestigació
Prehistorica l'aparició de restes que podien ésser d'interés arqueologic a um
solars propietat del Sr. Carbonen situats al carrer del Poeta Llorente d'aquesta localitat. La Direcció encarrega a la Col.laboradora Na Carme Aranegui i
Gaseó que realitzas una visita al lloc i informas deis resultats. Aquesta, acom··
panyada per En J osep Vicent Lerma i Alegria, féu la prospecció el día 23 de
gener de 1979. Del sen informe resumim las següents dades:
Se' n troba als límjts orientals de la localitat, contigu ja amh els camp:>
conreuats, on s'estava realitzant una ampla remoguda del sol per condicio·
nar-lo i bastir-hi un edifici. En sup~rñcie apareixien, sota del metre del nivell primitiu un les terres ja havien estat tretes, fragments de tegules i ímbrices, i tam.bé algun os i trossos molt espatllats de ceramica comuna romana
mesclats am.b un sol fragment de terra sigillata hispanica d'un vas de forma
inidentificable. Segons sembla, les troballes s'havien presentat de manera
irregular sense que estiguessen escampades per tota la zona excavada i sens~
que foren en cap ocasió abundases. No s'hi apreciaren fragmenta de paviment, murs ni cap altra classe de construcció.
Assabentada la Sra. Aranegui que el monjos del Monestir de Sta. Maria
havien recollit part deis materials apareguts, es trasllada al Convent on se li
mostraren algunes tegnles fragmentades, ossos humans i un tros d'ansa corresponent a una amfora romana.
88

[page-n-89]
Totes les coses vistes feren pensar que ela trobamenta corresponen a una
zona de aoterramenta romana, poc nombrosos, segons sembla, i ja en molt
precari estat de conaervació.
hh)

Altres visites i prospeccions

Silla. - Amh motiu de realitzar-se unes obres de cimentació a la vora
de l'antiga torre musulmana de Silla, aparegueren alguns fragmenta de vasos
ceramÍC!! que semblaven d'interés. L' Ajuntament de la Localitat, després de
prendre les mides adients per a la conservació deis trobaments, comunica el fet
al Servei d'Investigació Prehistorica, el qual, encara que l'aparegut no entrava dins de l'especialitat d'aquest, encarrega als Srs. N'lsmael Miralles i En
Vicent Lerma i Alegría que realitzaren una visita de prospecció i pren·
guren les decisions adients per a l'estudi del jaciment.
La Comissió excavadora efectua unes proves aconseguint de salvar i d'estudiar en l'indret un bon nombre de materials ceramics. Es tracta d'un
bon conjunt de vasos molt homoe:eni, la qual cosa fa pensar que aquest lloc
fóra una especie de magatzem. Els vasos estaven decorats de senzills trac;os
de pintura, probablement d'oxid de manganés. Cal destacar llur bon estat de
conservació, car s'hi troharen quasi totes senceres. Segons el Sr. Miralles la
cronologia d'elles podría situar-se en un moment anterior a la conquesta del
rei En Jaume I, encara que caldra que l'estudí es fac;a més detingudament
així coro els resultats de les excavacions que s'hi efectuen. La valoració
d'aquests trobaments ha de fer-se en funció de l'origen de !'actual població
de Silla, referint-se a la seua torre, la qual ha de remontar-se a l'epoca musulmana, encara que existeixen indicia d'un poblament en epoca imperial romana.
Cal destacar l'ajut total que 1'Ajuntament de la població presta als excavadora, fent-hi possible que les prospeccions que es dugueren a terme durant els dies 11 a 15 de setembre s'efectuaren amh tota la tranquil.litat possible per a un millor resultat.
Marxnquera de Gandia. - El dia 3 de setemhre i aprofitant l'assistencia
als actes que es celebraren a la "Cova del Parpalló" amb motiu del cinqüentenari del comenc;ament de les excavacions en ella, un grup d'assistents a
aquesta es traalladaren al pla de la Marxuquera, quasi al peu de la vessant
on es troba la "Cova de les Meravelles", per estudiar-hi una edificació IDP·
dieval i propoaar la forma que es puga conservar. Es tracta, coro ja s'ha
dit, d'nna construcció de pedra i ma~oneria de planta circular i cúpula que
per algun investigador ha estat qualificada de "morabit". V aren estar presenta
en aquesta visita els Srs. Vice-President de l'Excma. Diputació N'Enric Peris
i Vidal; el Diputat Ponent de Cultura de dita Corporació, En Ricard Ave·
llán i Aguado; el Director i Sub-Director del S. I. P., Srs. Fletcher i Valls
i Pla i Ballester; els Ajudants d'aquests Srs. Aparicio i Pérez i Martí i Oliver;
els delegats del Servei a Gandia En Vicent Gurrea i Crespo i En Josep Camarena i Mahiques i N' Antoni Sancho i Santamaría; 1' Arquitecte de la Diputació Sr. Stuyk i d'altres díverses persones interessades en !'arqueología i en
la historia antiga de la comarca. S'estudia per especialistes l'edificació i es
prengué nota de les dades necessilries per a 11ur consolidació i conservació.

.
89

12

[page-n-90]
Montserrrat. - Requerit el Servei per l'Ajuntament d'aquesta localitat
perque estudias unes deixalles humanes aparegudes al case urba d'ella, s'encarrega a l'Ajudant Sr. Aparicio perque dectuas una exploració. Aquest va
veure diverses restes osees trobades en un solar immediat a l'Església parroquial i a l'edifici de l' Ajuntament quan s'excava el seu subsol per a bastir
una casa. Estudiats aquests i el lloc del trobament s'arriba a la conclusió que
es tractava d'uns residus medievals d'escas interés arqueologic, per la qual
cosa es recoman&. la continuació de les obres.
"Cova Fuma", de Picassent. - Pel Sr. En Rafael Muñoz i Bastit i uns
amics es comunica al S. I. P. !'existencia de certes restes osees a una cova del
terme municipal de Picassent. El S. I. P. encarrega a En Josep Vicent Martínez i Perona que fera una visita a l'indret i informara deis resultats. Se'.tt
tractava de la "Cova Fuma" on per un trencament en la roca pie de raspats
procedente de !'exterior o d'una galería superior es recolliren alguns ossos
humana i d'animals, pero sense anar acompanyats de cap indici d'objecte fabricat o utilitzat per l'home.

2.-E x e a v a e i o n s
a)

Desena campanya d'excavacions a la "Cova de la Cuina",
de Dos Aguas

Durant el mes de juliol de l'any que ara ressenyem es dugué a terme la
desena campanya d'excavacions que el S. l. P. ve realitzant en l'important
jaciment de la "Cova de la Cuina" en terme de Dos Aguas, sisena de les que
s'efectuen amb col.laboració amb el Departament de Prehistoria de la Universitat de Salamanca.
Els treballa de les excavacions de l'any actual s'iniciaren el dia l de julio!,
coordinats pel Dr. Xavier Fortea i Pérez, Catedratic de la Universitat de
Oviedo. De !'informe elevat per !'excavador a la Direcció del S. I. P. fem el
segiient resum :
Dedicada la campanya de 1978 a tasques de prospecció arqueologica per
l'entorn, els treballa de 1979 continuaren el pla proposat a la fi de la
campanya de 1977. En acabar aquesta, la part superior de l'estrat H resta
excavat horitzontalment en una superficie de 12 mts. quadrats. Entre els materials més significatius s'hi trobaren dos fragmenta de ceramica impressa car·
dial immediates a uns aforaments de pedres que tancaven un espai interior,
amb taques carbonases pels voltants. Prospectat profundament aquell espai,
la seua estructura aparent semblava indicar la presencia d'una llar de pedres
disposades verticalment amh una potencia de base a sostre de 15 a 20 cm. El
pla de treball aleshores proposat i dut a terme en la campanya que ara realitzem va consistir en prendre coro a punt de referencia la possible llar, per
a continuació, anar-hi excavant la gruixa sedimentaria que, a poc a poc, va
anar recobrint-la fins deixar-la a caramull.
La potencia al.ludida de 15 a 20 cm. implicava duee consideracions al menys
en el quadre B-4, on es localitzava la possible llar. La primera, que allo quPcobrira la llar fins acaramullar-la del tot, en seria en part el producte de les
activitats i sedimentació esdevingudes al seu entorn. Pero, molt possiblement,
no tot el gruix sedimentari estaría en relació directa funcional amb ell; sí, la
part inferior, pero potser no la superior ni el replé fina al caramull. La segona
consideració es referiría a que les pedres de la llar podrien haver estat endin-

90

[page-n-91]
sades afectant-hi un període sedimentari anterior que estratigraficament i
cultural podría ésser diferent o no.
Puix que fins a eix nivell s'hi havia excavat horitzontalment i en les rodalies no existía cap tall amh control vertical suficient, i que el gruix de
15 a 20 cms. era una magnitud considerable, hom decidí de promediar el
gruix en dues capes d'excavació, Hl i H2, les quals, irradiant-se de la llar B-4
foren controlant els possibles canvis estratigrafics i culturals en els quadres
adjacents, des del més proxim al mes llunya. Hl s'adaptaria al sentir general
de la inclinació del terreny vista en les campanyes anteriors i H2 finalitzaria,
almenys en B4, en el nivell inferior en que les pedres de la llar es recolzaven
en terra, amb el qual s'establia un límit en principi ni estratigrafic ni cultural,
sino d'activitat.
A reserves de l'analisi sedimentalogica fina, el comput de la fracció grossa
fins lO cm., la coloració i textura sedimentaria, no permeteren de diferenciar
Hl i H2. únicament s'hi observa un aprimament estratigrafic de la massa sedimentaria en els quadres C-2 i C-3, on reposava sobre un fort encrostament
estalacmític. Aquest aprimament es correspon amb el sentit general d'inclinació estratigrafica en el sector vedat: als quadres de !'esquerra, bandes 2 i 3,
els estrats apareixen més alts i prims per a descendir engruixant-se cap a la
dreta, on formen una cubeta en A, B. C i D-6. Altres variacions no estratigrafiques s'indicaran més endavant.
De tal manera, de Hl s'excavaren 12 mts. quadrats en A, B, C-3, 4, 5 i 6,
i d'H2, 9 m2., en A, B, C-3, 4 i 5.
Estrat H1:
Material lític. - Continúa amh la tonica general de pobresa en troballes,
destacant-ne la presencia de triangles, alguns apendix laterals, microhurins
i resquills amb mosses i denticulació.
Ceramica. - Es redueixen a dotze fragmenta, deis quals nou són llisos i
dos pertanyent a vores. Cal destl!.car per la seua importancia qualitativa la pre·
sencia d'un hon fragment imprés no cardial de pasta negrenca de hona qua·
litat i decoració molt cuidada, en el qual s'alternen una serie de bandes horitzontals impresses amb d'altres d'exemptes, repetint-hi un tema freqüent
en l'horitzó cardial classic on també se'n dóna amb les dues tecniques. La
presencia d-4 (quadre), estrat H, deis dos fragments impressos cardials i l'adjacent B-3, estrat Hl, del fragment imprés no cardial esmentat, indica la mateixa valoració cultural, sensu lato, per a amhdues divisions sedimentaries.
Art moble. - Una serie de vores tacades de negre i roig, trobades al voltant de la llar, que no cal confondre amb vores ruhefactades, i una vora calcaria conformada per algunes percussions laterals on hi ha un petit cap de
cervola de factura estilitzada. A reserves d'un observació macroscópica deis
treta, la importancia d'aquesta dada seria inqüestionable, car podría erigir-se
en el primer testimoni moble d'Art Llevantí, magníficat pel context cultural
on s 'hi troha immers.
Domesticació. - Segueixen les característiques observades a les anteriors
campanyes. Predomini massiu de la fauna salvatge, pero domesticació present referida principalment a cabra, ovelJa i porc. Mínima, per no dir nul.la
presencia de llavors i cap de cereals.

91

[page-n-92]
Estrat H2:
Com adés s'ha indicat, no hi ha solució de continuitat entre Hl i H2.
Dintre la pobresa general del sector acotat, sí s'hi observa a H2 una major
abundancia de material arqueologic i, fonamentalment, una quantitat mo1t
superior de vores i plaquetes de talla superior a 10 cm., arribant en bastanB
quadres quasi a l'empastament de la superficie. L'examen de les series sedimentaries de la cova en aquells llocs on existeixen talls verticals profunda,
els quals quedaren assenyalats en les MEMORIES anteriors) permet d;assegurar
que la major part d'aquesta acumulació de vores i plaquetes és producte del
tragí huma.
D'altra banda, també s'hi observa una diferent localització de les pedres
rubefactades resultants de l'ús de la llar. Si a Hl se'n registraren a A5 i B5,
a H2 ho feren una mica per tots els quadres amb una clara concentració a CS.
D'alguna manera a~o pot posar-se en relació amb les diferents fases d'ntilització de llar en diferents temps, pero tampoc no pot deixar-se d'avaluar el fet
que els canvis de localització poden ésser acceptats pel gruix arbitrari deis
talls de les divisions Hl i H2.
lndústria lítica. - Triangles, trapezis, microburins, mosses i denticulació;
raspalls i burins, escasssament representats. Major abundor de nuclis i productes de trossejat.
Ceramica. -Dos petits fragmenta llisos i un de decorat amb un mamelló.
Encara tenint en compte l'escassa quantítat de fragments ceramics a Hl i H2,
la relació nombre peces i superficie excavada al mateix sector dóna 100 per
a Hl i 33 per a H2, indicant-hi una disminució de 2 ter~os. Amb aixo cal
assenyalar també que en funció de les seues coordenades i aparició quan
s'iniciava H2, els tres fragments podrien correspondre a la zona de contacte
entre dues divisions arbitraries.
Art moble. - Fragmenta d'ocre roig. Vores pintades amb taques sub-circulara roges i ocres.
La pec;a més significativa és l'apareguda a C-3, sobre el nivell d'encrostament superior. Una plaqueta gravada Ünial geometrica amb la cara gravada
cap avall. Aquesta plaqueta s'identifica amb les trobades pel Dr. Lluís Pericot a l'horitzó final de Cuina 11, considerat per nosaltres com a terme de l'Epipaleolític fieometric en sentit cronologic immediatament abans . del seu contacte amb el món deis portadora de la ceramica impressa cardial.
Domesticació. - Segueix el context general. De cara a la problemática de
la domesticació, a més de 42 restes diferents d'ovicaprinae té un interés cru.
cial una tíbia, un metacarp, i dues escapules de cabra domestica; un metapodi i una tíbia de porc i una falange i una esciipula d'ovella, segons determinació preliminar amb una primera contrastació d'En Manuel Pérez i Ripoll.
Les observacions estratigrllfico-culturals dotes a terme en 1979 semblen
indicar que l'excavació s'hi troba paralitzada amh estratigrafía horitzontal en
el moment transcicional entre l'epipaleolític i la neulitització cardial, haventne plantejat problemes que caldra intentar de resoldre en 1980 quan els treballa que aleshores s'hi realitzen aporten una major profunditat temporal
per a la consideració global de la prohlematica:
1.-Estratigraficament, cal determinar on finalitza H2. El problema és reeolt a C2 i C3, als quals el sondeig realitzat al primer quadre mostea un sub-

92

[page-n-93]
jacent de nivell d'encrostació. Pero no pas així a la dreta deis quadres de les
bandes 4, 5 i 6, ja que les alenes penetraven en terra molla.
2.-Verificar !'exacta valoració deis tres fragmenta ceramics d'H2. Per les
dades adés exposades, se'n podrien assignar a Hl, pero per a aixo caldra com·
provar si en la hipotetica continuació d'H2 no apareix ceramica als quadres
de les bandes 4, 5 i 6.
3.-Esbrinar si la fauna segueix oferint testimonia de domesticació en la
sedimentació suhjacent ,que de confirmar-se'n o negar-se'n, incidiría direc·
tament en la consideració que obtinguen els testimonia d'H2. És possihle des
d'una optica evolucionista la presencia de porc í cabra domestica, podría explicar-se en sí mateíxa sense el recurs d'un contacte cultural. Pero les restes
d'ovella plantegen un cuitós interrogant perque no existeix pel moment cap
resta d'ovicaprinae amh suficient profunditat temporal al litoral mediterrani
espanyol, a reserves de la valoració definitiva de la possihle resta d'ovicaprinae
apareguda a l'epipaleolític micro-laminar de la "Cova de les Mallaetes" de
Barx. A més a més, queden per exposar de mode convíncent les hipotesis franceses sobre una domestícació autoctona, des d'un punt de mira evolucionista.
Pero en qualsevol cas, la posicíó a C3 sobre la concreció i les coordenades
de profudítat (p), frontal (f) i lateral (1) de la plaqueta gravada: 61 (p),
47'5 (f) i 9 cm. (1); del metapodi de "sus familiaris": 57, 55 i 33, respectivament i de les dues escapules: 60 i 60, 46 i 7, 35 i 35, són dades que advoquen
clarament per a llur associació contextua!, semhlant indicar de mode preliminar que el moment epipaleolític típicament representat per les plaquete~
linial-geometriques coneixia la domesticació de la cabra, el porc i l'ovella i si
ens referim a la tipometría de les restes, aquesta domesticació ja estava tan
avanc¿ada que oferia clars canvis morfologics. Per aixo als comen~aments del
procés domesticador hagueren d'ésser molt més antics. És molt possible que
!'estratigrafía suhjacent per excavar-hi oferesca dades en aquest sentit.

b)

Novena campanya d'excavacions a la "Cova de l'Or", de Beniarrés
( Alacant)

La novena campanya d'excavacions en aquesta cova durant l'any 1979 tingué lloc entre els dies 16 de juliol i 2 d'agost, amhdós inclosos, i estigué realitzada sota la direcci del qual es pren el següent resum.
Com s'exposa a les MEMORIES corresponents a les últimes campanyes, eh
trehalls actuals comprenen l'excavació en extensió de l'anomenat Sector K,
dios del qual les quadrícules K34 i K35 serveíxen de sondeig director. En
aquestes dues quadrícules es constata de anys anteriors !'existencia de quatre potente nivells de llars des deis quals el superior pot considerar-se modero i els tres inferiores corresponents a una fase neulítica posterior a aquella
representada per les ceramiques impresses cardials i considerada coro la més
antiga. L'existencia d'aquests potents nivells d'hahitació acompanyats d'estructures, en confirmava els resultats obtinguts a d'altres zones de la Cova,
així com l'observat a l'excavació occidental en curs en el sentit que el jaciment va conéíxer una llarga evolució post-cardial.

93

[page-n-94]
L'objectiu principal de la present campanya era el de desvedar la seqüencia sencera de les quadrícules K34 i K35, atents a la possibilitat que aquesta
zona de la cova pogués oferir alguna particularitat en relació a aquelles altres
ja excavades i amb mita a la planificació deis treballs en extensió que actualmeot s'hi realitzeo, la complexitat deis quals requereix un detallat coneixement preví.
Aconsegnit el nivell de hase, les quadrícules K34 i K35 ofereixen una potencia de l'ordre de 210 cm. i resumeixen a través de llur seqüi'mcia estratigrafica l'evolució del Neolític a la zona oriental de la Península Iberica des dels
seus comem;¡aments caracteritzats pel predomini de les ceramiques impresses
cardials fins a la transició a l'Eneolític.
Centrant-nos als nivells inferiors d'aquestes quadrícules, objecte de !'actual campanya, els materials recobrats formen un ric coojunt d'indústria lítica, ossia, ceramica, restes de fauna, etc., característica del Neolític ántic.
A més deis materials, destacarem !'existencia d'una possible estructura sem;·
circular de pedra adossada a les restes d'una llar a les proximitats de la qual
foren extraordinariament abundosos els materials així com una petita moledissa.
Una valoració preliminar de les dades proporcionades per aquests nivells
inferiors comen~a per la constatació que l'habitació del jaciment s'inicia amb
el Neolític antic i que aquest apareix plenament format, sense que el jaciment
aporte indicis anteriors; problema la discussió i interpretació del qual no hi
podem aturar-nos ara. La indústria lítica mostra el predomini del tall laminar amb notable presencia dels elements de fa)~ i escassa representació geometrica trapezoidal. Entre la ceramica predomina la decoració impressa cardial, pero també hi existeixen riques decoracions impresses no eardials : incisses, plastiques, nngulacions, etc. ; les formes deis vasos mostren petits buits
amb decoracíó, vasos globulars amb coll, graos gerres de parets reentrants,
així com variats tipus d'anses i nomhroses perforacions de gafes. Els elements
d'ornament comprenen diverses classes de petxines perforades, enfilats de forma oval, anells i fins punxons d'os. Formant part de la indústria ossia s'han
recuperat algnnes peces de gran valua, com ara dues culleres i fragmenta d'altres, una llarga espat~la, canyes d ' os amb incissions destinades l'obtenció
d'anells, etc.
·
En coujunt, tot aix(l confirma les característiques atribuldes els última anys
al Neolític antic, encara que com ja hem dit en anteriors ocasions, les nove<~
evidencies manifesten que l'elecció de la decoració ceramica com a element
més característic del món Neolític del Ve. mil.lenari A. C. no respon a la
complexitat que aquest ofereix.
Durant la present campanya ha estat especialment valuosa la col.laboració
prestada pel paleontoleg En Manuel P érez i Ripoll. Les restes de faunes estudiades palesen la importancia deis animals domestics, cosa que unida a la
gran quantitat de llavors de cereals, és un clar exponent de l'activitat productora deis grups neolítica que habitaren la "Cova de l'Or" des deis incis del Ve.
mil.lenari anterior a l'Era.
També hi han prestat llur col.laboració, com en campanyes anteriors,
Na Pilar Fumanal i García, Na Michele Dupré Olivier, del Departament de
Geografía de la Universitat de Valencia, les quals realitzaren els estudis d.sedimentació i analisi polínic.

94

[page-n-95]
S'ha de lamentar, finalment, que malgrat la protecció del jaciment mltJantancament metal.lic efectual per aquest Servei, grups de desaprensius
s'hagen dedicat a destruir part de la sedimentació durant l'hivern passat.

~ant

e)

Dinovena campanya d'excavacions al poblat de l"'Ereta
del Pedregal", de Navarrés

La dinovena campanya d'excavacions en aquest important poblat Eneolític tingué lloc entre els dies lO i 28 d'agost ambdós inclosos. En fou dirigida
per N'Enric Pla i Bal1ester, Sub-Director del Servei d'l. P., amb la col.lahoraeió de l' Ajudant del mateix En Bernat Martí i Oliver, al davant deis trehalls
de camp.
L'excavació es centra principalment a la zona nord-est del poblat seguint
els treballs de !'anterior campanya, encara que coro assenyalarem després
tamhé es treballa a l'angle sud-occidental, encara que en menor mesura.
Fent un bren halan~ deis resultats obtinguts a les campanyes immediatament precedents, destaca l'existimcia a dnes zones distintes del jaciment (les
corresponents a les quadrícules K-7 i L-7, d'una banda, i les quadrícules A-20
i A-21 de l'altra), d'un nivell inicial d'habitació format per estructures de pedra que provisionalment denominarem fons de cabanya i que s'assentaven
directament sobre la torva o terra torvosa.
Tanmateix, l'evolució posterior del jaciment no apareix reflectida amb cla·
redat a la zona corresponent a les quadrícules K-7 i L-7, on exceptuant alguna crosta de fang cuit no s'hi documentaren restes de construccions als nivells
superiora. Pel contrari, a la zona nord-est, els resultats obtinguts a la campanya de 1963, els quals quedaren oportunament reflectits a la MEMORIA
corresponent a l'esmentat any, les distintes notícies conservades als pertinents
diaris d'excavacions i l'estudi dels talls estratigrafics existents al jaciment, indicaven que en aquest angle del poblat s'havien conservat millor les estructU·
res propies deis nivells superiors o simplement que, per la irregular dispersió
deis habitats o cabanes en un poblat eneolític coro és el cas de l'"Ereta del
Pedregal"', en aquella zona era més probable de trobar-los.
Amb tot, les majors dificultats per a poder estudiar amh deteniment les
estructures del jaciment, n'eren en la sistematica destrucció a que aquest es
trobava sotmés per part d'excavadors furtius, la qual cosa no aconsellava de
procedir a la necessaria exeavació en extensió; per ai.xo, en el transcurs de
la campanya que relacionero i paral.lelament als treballs d'excavació, s'hi ha
procedit a tancar el recinte en la forma que després ressenyarem. Aixo ha
permés d'obrír una extensa zona, amb un total de 18 quadrícules d'un m2.
cadascuna, a més de netejar altres 16 m2. que havien ja estat excavats en
part en anteriors campanyes.
Els trehalls, coro s'esperava, han deixat al descobert un nivell d'habitació
format per restes de construccions de pedra, encara que resulta difícil de descendir a una interpretació precisa en tailt no s'hi excaven en futures campanyes les zones adjacents on, per haver-se conservat la terra superficial amb
major potencia. És d'esperar que les estructures apareguen menys alterades.
Malgrat tot, podem dir amb seguretat que ens trobem davant d'unes estructures d'hahitació que comprenen les restes d'un mur ( quadrícules B-23 i B-24);

95

[page-n-96]
un fons de cabana format per pedres de simüar tamany (q. a-23, a-24 i A-23);
un possible alineament de pedres ( q. e-24 i d-25), i un petit conjunt de pedres i restes de fanc cuit (q. D-23).
Si completem aquests resultats amb l'observat a les quadr'ícules A-20 i A-21
els nivells inferiors de les quals s'excavaren durant la campanya de 1978, podem afirmar l'existimcia de dos nivells diferents de fons de cabanes de pedra,
a més d"un nivell intermedi de Iang cuit.
L'atribució cultural i cronologica d'aquest nivell superior és de gran importancia. Pels materials recohrats ens trohem al pie Eneolític, perque una
sola dent de fal~ de sílex, de tipología poc precisa ens permetria de parlar
d'una cronología avanc;ada. Al contrari, els materials més abundosos foren els
normals al jaciment: fl.etxes (puntes de sílex), destrals i un petit cisell de pedra polida, ceramiques sense decoració amb alguns mamellons, elements
d'aprehensió i restes de fauna. Pero, encara que aquesta siga la impressió
donada pels materials i encara per les propies restes constructives, com que
el fons de cabana no es correspon amb les construccions de la cultura del Bronze Valencia, cal comptar que l'area excavada en la present campanya havia
estat objecte de treballs anteriors i part de la sedimentació que cohria aques·
tes estructures havia estat aixecada.
El contrapunt d'aquests resultats és a l'angle oposat del jaciment, la zona
sud-oest a que abans hem fet referencia. Ací i amb la finalitat d'anivellar
l'assentament del tancament del jaciment s'excava una petita zona que afecta
les capes superficials per damunt del que es denomina "capa dura", a les
quadrícules S-Tjl-IV, destacant l'aparició d'un bra~alet d'arquer, un petit
cisell de coure de secció quadrada i una possible dent de falc; de sílex.
Encara que comptant amb }'interés d'aquestes troballes i de la possibilitat
de limitar l'últim nivell de l'habitació del jaciment esmentat a les senes propies estructures d'hahitació, les dades que posseim són encara escasses per
a poder abordar amh profunditat la problematica del final de l'Eneolític i la
transició a la cultura del Bronze Valencia, cosa que sera l'ohjectiu preferent
de les proximes campanyes d'excavació.
Per tal de procedir a l'estudi sedimentologic i polínic foren preses les corresponents mostres per Na Püar Fumanal i García i Na Michele Dupré Olivier del Departament de Geografía de la Universitat de Valencia. També cal
destacar la participació en la present campanya del paleontoleg i col.laborador del S. l. P. En Manuel Pérez i Ripoll.

d) Segona campanya d' excavacions al poblat de l' E®t del Bronze
de la "Muntanya Assola", d'Alzira
La segona campanya de treballs arqueologics en aquest interessant pohlat
de la cultura del Bronze Valencia, s 'hi féu entre els di es 3 i 22 de setembre,
amhdós inclosos, sota la direcció del Dr. En Bernat Martí i Oliver.
Els treballs es centraren a la banda nord-oest del poblat, zona ja objecte
de preferent atenció a la primera campanya d'excavació realitzada el 1978
i que fou ressenyada a la MEMORIA corresponent, palesant-se l' existencia de
potents i molts fertils nivells d'hahitació, així com la de restes de construc-

96

[page-n-97]
cions fetes de pedra i fang cuit. Al final de la campanya, la superficie excavada en aquesta zona nord-oest, és d'un 50 mts2., deis qnals 36 dividits en dues
quadrícules de 2 x 2 mts. corresponen a enguany.
Els resultats obtinguts són de gran interés per al coneixement de la cultura
del Bronze Valencia, tant pel relatiu als materials recobrats com, especialment, respecte a les estructures d'babitació.
A diferencia del que passa a la major part deis poblats de l'esmentada
cultura que per llur situació al damunt de petits turons, se'n troben molt
erosionats, la "Muntanya Assola" ofereix una potent sedimentació que en
ocasions sobrepassa els dos metres de profunditat.
Si bé a !'anterior campanya, com fou ja oportunament ressenyat, es palesa
!'existencia de construccions de pedra, el reduit de l'area en que aqnesiPs
aparegueren no feia possible de delimitar amb exactitud la seua natura. A
l'acabament deis treballs que es relacionen ara pot parlar-se ja amb algun
detall de les estructures d'habitació del jaciment, havent-se descobert un
tram de] que considerem muralla septentrional del poblat, diversos murs de
cases, agrupacions de pedres destinades a falcar els pals de fusta, restes de
fang cuit amb empremtes de canyes o brancatges i algunes Ilars.
El que bem considerat muralla correspon a les estructures més septentriooals del poblat, a partir de les quals la sedimentació és escassa, i consisteixen
en un tram d'una mica més de qnatre metres de longitut, en direcció aproximada N-S. La seua amplaria és de 140 a 150 centímetres i les pedres apareixen
disposades en fileres, . conserva des aquestes en nombre de tres que van estrenyent-se a mesura que el mur guanya altura.
A l'est de la muralla s'excavaren diverses quadrícules on apareixen murs
perpendiculars entre sí, amb uns trams descoberts de 6 i 3 metres de longitud
respectivament, encara que per no baver-s'hi excavat, la seua possible zona
d'unió és prematur d'aventurar si correspon o no a una mateixa construcció.
Per últim destacarem el que sembla aer la part central d'una casa, excavada
a la cata B, a uns 14 metres en línia recta de la muralla: s'observa un sol de
terra massissa sobre la roca verge a una banda o sobre un empedrat artificial
a l'altra, així com una clara estructura de pedres destinada a falcar un pa]
que bagué de sostenir el sostre.
Amb meny claredat s'observaren altres dos conjunts de pedres, possibles
bases de pals, a les proximitats de la muralla, així com dues llars, una de lt-s
quals correspon a la zona ocupada actualnient pel camí i que bagué d'ésser
continuació del ressenyat a la MEMORIA corresponent a la primera campanya,
a la Cata CA.
Si a tot aixo unim la presencia del fang cuit, el qual en alguns casos conserva l"empremta de canyes i d'altres restes que semblen formar un paviment
de terra massissa, podeni intentar una primera aproximació a !'estructura general del poblat. Aquest presentaría una doble muralla : per la seua banda
nord-est, la descoberta enguany i, per la seua banda sud-est, afegint-bi les indicacions de l'ohservació superficial; per la banda sud-est resulta impossible
de saber-ho per ser la zona utilitzada per a la construcció del camí d'accés
i per la .seua banda nord-est l'escarpat de la vessant constitueixen ja ~a protecció suficient. Dintre d'aquest recinte, les cases serien formades per murs
amh ampli socol de pedra completat a la part superior i sostre per brancatges

97

13

[page-n-98]
i fang cuit, utilitzant-se pals convenientment falcats per pedres per a la sustentació del sostre. La forma de les cases seria quadrada o rectangular.
Els materials recohrats concorden amh l'observat a la primera campanya
i confirmen l'atrihució del poblat a la cultura del Bronze Valencia. Hi són
abundants les troballes de ceramiques entre les quals predominen els cossiols
de parets exvasades, els vasos carenats, glohulars, etc., tots ells sense decorar
a excepció d'alguns mamellons petits situats vora el tall. Destaquen algun~
fragmenta de ceramica decorats amh incisions i que semhlen pertanyer a un
vas de forma globular amh dues petites anses verticals.
La indústria lítica s'hi redueix a les dents de corhella de silex, essent molt
escasses les restes de talla. Són nomhrosos els molins de ma, en pedra saulosa.
i els percutors, molts d'ells de quarsita.
El metall ha estat escas, a düertmcia de !'anterior campanya, reduit-se'n
les trohalles a tres punxons de coure de secció quadrada. Tamhé es recolliren
un botó prismatic triangular amh perforació en V i un tros d'anell, així com
alguns punxons d'os.
Encara que futurs treballa podran demostrar-ho amh la necessaria claredat, ja que cal trehallar ahans sobre els nivells arqueologics inferiors a la
hase deis murs, semhla que el poblat de la "Mnntanya Assola" hagué de conéixer dues fases distintes d'ocupació, encara que pertanyents amhdues a la
cultura del Bronze Valencia, les quals comprendrien la major part del II
mil.lenari a. C.
Per a procedir a l'estudi sedimentalogic i polínic s'hi prengueren les co··
rrespondents mostres per Na Pilar Fumanal i García i Na Michele Dupré Ollivier, del Dep. de Geografia de la Universitat de Valencia. Igualment s'ha
comptat amh la col.lahoració de N'lnnocenci Sarrión i Montañana per a l'estudi d'abundoses restes de fauna.
Cal fer un esment especial a la col.lahoració i ajut economic donats per
l'Ajuntament d'Alzira; per la Urbanització "Sant Bemat de la Murta", en
especial per a En Josep Balaguer i pel nomhrós grup de veins que col.lahora
tan activament en els trehalls.

e)

Cinquena campanya d'excavacions al poblat iberic de "Los Villares", de Caudete de las Fuentes

Durant els dies compresos entre el 14 i el 27 de setemhre, es dngueren 3
terme els trehalls d'excavació corresponents a la V Campanya al pohlat iberic de "Los Villares", del terme municipal de Caudete de las Fuentes.
Els treballa s'efectuaren sota la direcció de N'Enric Pla i Ballester, SubDirector del S. l. P. de l'Excma. Diputació Provincial de Valencia, dirigint
els treballa de camp la Professora de Prehistoria de la Facultat de Geografía
i Historia de la Universitat de Valencia i col.laboradora del S. l. P., Dra. Na
Miracle Gil-Mascarell i Boscá, la qual va ésser ajudada per Na Maria Ángela
Valla i Ojeda, Professora de la Universitat Laboral de Cheste i també col.laboradora del S. l. P. i d'un actiu i competent grup d'estudiants de la Facultat
esmentada.
El pohlat de "Los Villares" del qual venim ocupant-nos sovint en les corresponents MEMORIES, ha estat excavat de manera intermitent des de l'any 1956
i els resultats fets públics en diverses publicacions. El seu interés i importan-

98

[page-n-99]
cia han quedat reflectits en les citades MEMORiES i publicacions: n'és un deis
pocs jaciments del P. V. d'epoca iberica on s'observa una successió estratigrafica que va des del final de l'Edat del Bronze fins un període iberic bastant avan~at, amb un nivell intermedi pertanyent al que podríem denominar
Ferro l.

La presencia d'aquests tres nivells clarament diferenciats, amb un ric i
variat registre arqueologic, ens dóna dades imprescindibles per a l'estudi del
transit des de la Cultura del Bronze Valencia fins a la Iberica, problema tan
qüestionable a la nostra terra davant l'escassessa, en línies generals, de nivells i materials que enllacen ambdues etapes.
Considerant la importi'mcia del jaciment l'Excma. "Diputació Provincial de
Valencia, a petició d'aquest Servei d'Investigació Prehistorica, adquirí ja fa
anys part deis terrenys on esta situat -aquella que estaven menys remoguts
pels conreus agrícoles i que se'n troben a la part més álta del turó-- i després, comptant-hi amb l'ajut economic de la Sub-Direcció d'Excavacions Arqueologiques, es va protegir l'espai a excavar mitjan~ant una tanca metal.lica,
amb la qua1 ha minvat la possibilitat que s'hi efectuen recerques clandestines.
En la campanya realitzada l'any comprés en la present MEMORIA s'han coutinuat els treballa al sector ohert en campanyes anteriors, inciant-s'hi I'excavació del quadre XXI de cinc metres de vora, el qual queda suh-dividit al
temps pels corresponents sectors d'un metre quadrat. El total de quadrícules excavades durant la campanya que ressenyem ha estat de quinze: els números 1, 2, 3, 4 i 5 de les franges a, b i c.
QUADRÍCULES

a, 1 a 4, i b, 1 a 4 :

l.- Estratigrafía. terístiques :

S'hi excavaren cinc estrats amb les segiients carac-

Estrat l. - Terra roja, remoguda per conreus agrícoles. D'un gruix aproximat entre 20 i 30 cm.
Estrat H.-En té una profunditat de 70 a 80 cm. Terra roja, lleugerament més
clara la de l'estrat superior i de gran duresa, agreujada en la present campanya per la sequedat del sol. Nivell de replé format en part per la descomposició de toves i altres materials provinents de l'enderrocament de
les parts altes de les parets i del sostratge de les cases. Vora els murs apareixen gran quantitat de fragments de lluit o revestiment d'aquests.
Estrat liT. - Arriba fins a 1 m. per 1'lO de fons. Terra fosca, negrosas, salta,
d'origen organic amb abundimcia de carbona, alguns deis quals bastant
grans, de cendra, de trossos de toves i pedres amb senyals d'haver estat
exposades al foc.
Estrat IV. - Fins a 1'20-1'25 m. de fons. Terra roja, dura, amb bossades de
terra marró solta amb carhonets. Pedres mitjanes i xicotetes que s'amunteguen principalment a les quadrícules a/2, a/3, h/2 i b/3.
Estrat V. -Arriba fins 1'40 a 1'50 m. de fons. Terra marró-rogenca, salta, amb bossades de terra roja compacta i fragmenta de toves. No s'ha
arrihat en la present campanya al sol natural del turó.

99

[page-n-100]
2.-Estructurea:
a} A 30 cm. aproximadament de la superfície natural del terreny comenceo a aparéixer dos murs que segueixen direcció sud-est/nord-oest i nord-est/
sud-oest, respectivament. En són fets de pedra mitjana, sense travar i sense
esquadrar, per la qual cosa les cares són irregulars. Aquestes estaven recohertes per un enlluit, el qual i pel que semhla pels trossos trohats estava al
temps pintat de roig. No s'hí troha cap tros pegat al mur, sinó que se'n trobaren mesclats amh la terra de replé. Els murs tenen una amplaria mitjana
de 40 cm. i arriben a una profunditat de l 'lO m., coincidint-hi la part més
haixa amh la hase de l'Estrat III.
h) A una fondaria d'l'20 a 1'25 m., a l'Estrat V i a les quadrícules a/2
i a/3, comenc;a a aparéixer al tall nord-est una nova alineació de pedres, possihle mur del qual sois s'ha exhumat una filada, per la qual cosa caldra esperar una próxima campanya d'excavacions per a poder confirmar-ne la naturalesa.
e) A la hase de l'Estrat IV, a la vora del mur sud-est/nord-est i a les quadrícules h/2 i h/3 aparegué una possihle llar, formada per un gran amuntegament de cendres que descansaven sobre una capa d'argila cremada, endurida,
i tot el conjunt parcialment envoltat de pedrea seguint una alineació de semicercle: els diametres maxims en foren l '90 per 0'50 m.
3.-Materials:
Les trohalles de materiaJs a cadascú deis estrats excavats és com segueix:
Estrat l. Estrat II. -

Ceramica a torn molt trossejada.
Nivell de replé, practicament esteril.

Estrat III. - Materials ceramics molt ahundosos. Predominen les grans gerre'!
mob espatllades, algunes quasi completes, fetes a torn i amb decoració pintada : entre elles hi han alguns fragmenta amh meremec ahocador proxiw
al fons, part de possihles candiotes. Així mateix aparegueren dues fusaioles.
Aquest estrat correspon a la hase deis mur, o el que és el mateix, al
fons de l'hahitació. Esta clarament diferenciat de !'interior, malgrat no
haver-s'hi trohat cap paviment que marque el final.
Estrat IV. - La ceramica segueix essent l'element exclusiu deis trohament,
pero la seua quantitat decreix en relació amh l'estrat superior. Apareix
molt fragmentada i vora la pertanyent a gerres fetes a torn, de pastes i
superfícies grises i rogenques, comencen a trobar-se d'altres fragmen ta de
vasos fets a ma, generalment de pasta depurada i amh les superficies hrunyides o decorades amb incisions. Cal destacar-hi la presencia de dues
fusaioles í de restes de fauna, aquesta última completament ahsent als estrats superiors.
Estrat V. - Continua l'apari<:ió de materials de les mateixes caractenstiques
que les del estrat superior-anterior: trossos de gerres fetes a torn i a ma.

lOO

[page-n-101]
QUADRÍCULES

a/5 i b/5 :

A partir deis vint cm. aproxim:adament de fondaria comenc;a a descobrir-se
un mur que estreta molt l'espai per a poder treballar. S'arriba a 40 cm. de
fons i s'ahandona per aquesta causa l'excavació d'aquestes quadrícules. S'hi
seguira el trehall en la futura campanya, quan en excavar els laterals quede
espai sohrat per als treballs.
QUADRÍCULES

c/1 a 5:

A diferencia de l'ohservat en les quadrícules l'excavació de les quals s'ha
descrit anteriorment, l'estratigrafia de les que ara ens ocupa, no es manüesta
de forma tan clara, reduint-se generalment a simples matisacions en el color
de la terra. A ac;o afegim que l'area excavada és hastant menys extensa, no és
d'estranyar, dones, que els resultats que s' hi han assolit siguen provisionals,
a !'espera que en futurs trehalls amplíen la zona.
Tant a la quadrícula c/1 com a les c/4 i c/5, l'aparició de m:oltes pedre8
a unes profunditats de 0'86 i 0'68 m. respectivament ,obliga d'interrompre
en elles l'excavació amh la 6 de poder ohservar-hi amh major perspectiva
aquestes acumulacions i el possihle origen quan es compte amh una major superfície excavada. Pel contrari, tant a la c/ 2 coro a la c/3, es va aprofundir
d'1 '71 i 1 '16 m. respectivament, sen se arribar en cap d'amhdós casos al sol
natural del turó.
1.-Estratigrafia :
Estrat l. - Terra remoguda pels conreus agrícoles. Assolí una profunditat
aproximada de 20 a 30 cm.
Estrat Il. petites.

Fins 0'80 a 0'91 m. de fons. Terra roja compacta amh pedres

Estrat III. - Arriba fins 0'97 a 1'07 m. de fondaria. Terra color castany,
molt solta, amb taques de cendra, carhons i fragments de toves.
Estrat IV. - Arriba fins 1'16 a 1'18 m. de fons. Terra color castany gris
amh petits carhons i bossades de terra compacta i roja-castany.
Estrat V. - Fins 1'66 m. de fondaria, terra color castany solta amh hossades
d'altres terres de coloració gris amb carhonets. Apareix el paviment a la
base.
A partir deis 1'66 m. i fins a 1'71 on s'acaha l'estrat continúa apareixent la terra color castany amh petites pedres.
2 .- Estructures :
Les característiques tecniques del mur sud-est/nord-oest descrites anteriorment són aplicables, com n'és logic, a la part recaent a aquestes quadrícules. Tanmateix, cal destacar el fet que no aparegueren restes de lluit o
revestiment com succeia a les quadrícules a i h . Aquest mur acaba tamhé a
la hase de l'Estrat 111.
A la quadrícula c/5, entre l'acumulació de pedres s'ohserven tres de gran
volum, situades de perfil i aliniades entre elles. La possihle funcionalitat de
les quals no és pel momeilt determinable.
101

[page-n-102]
A 1 '16 m., al quadre c/2 apareix un paviment de terra batuda que descansa sobre una capa de gravilla, amb un gruix total de sis cm. Aquests paviment sois cohreix la meitat nord-est de la quadrícula, havent-hi desaparegut
la resta, on es veieren indicis d'haver estat totalment destru"its.
3.-Materials:
Estrat l. -

Ceramica a toro molt fragmentada.

Estrat 11. - Dio-ceramica, metall i restes de fauna. De ceramica, graos
ahundosos fragments de gerres fetes a torn, entre les quals destaca una calici-forme quasi completa. De metall s'hi troba una ñbula anular hispanica
de hronze i una vareta del mateix metall, així con alguns fragments informes de ferro. També aparegué una moledíssa de pedra.
Estrat 111. - Els materials trohats guarden gran relació amb els de l'estrat
anterior. La ceranüca a torn, iherica, seg11eix essent ruolt abundosa i entte
elles destacarem la presencia d'una tapadora pertanyent a una urna d'orP.lletes de xicotet format, completa, decorada amb tra¡;os i circumferencie;¡
concentriques. De ceramica importada hem de destacar una bona part de
copa de tipus jonic de vernís negre. De ferro és un fragment de forma rectangula.r i un amuntegament de trossos informes q1;1e descansava sobre una
estoreta trenada d'espart de forma possiblement circular: aquest amuntegament hauria de presentar un aspecte conic.
Estrat IV. - Material escas, reduint-s'hi a fragments de ceramica corresponent a vasos fets a torn i també a d'altres fets a ma, essent aquests darrers
decorats amb incisions o presentant les superfícies brunyides.
Estrat V. - Continuen apareixent-hi
i classes que en l'estrat anterior. A
pic. Al nivell inferior al paviment
ceraruica corresponents a vasos fets
tades.

fragments ceraruics dels mateixos ti pus
més, s'hi troba un resquill de sílex atíes troba un punxó d'os i fragments de
a ma, toscos i amh les superficies trac-

CONCLUSIONS

A les campanyes anteriors realitzades en aquest poblat es va fer palés com
n'apuntavem al principi, !'existencia de tres nivells claraiilent diferenciats.
Aquests resultats són aplicables perfectament als de !'actual campanya, amb
l'excepció, és ciar, del tercer nivell, el més fons, al qual no s'arriba per manca de temps.
Així dones, i a mode de resum de les coses que hem dit fins ara, a la campanya que ressenyem s'han exhumat dos nivells o dos moments d'ocupació del
poblat. El més recent o superior correspon sens dubte a la cultura iberica
plenament formada: tipus d'habitatge, formes de poblament, materials, etc.,
i dins d'ella a un moment antic a jutjar per la cronología que ens proporciona la tapadora de l'urna d'orelletes iberica i pel tipus de la copa jonica
-l'anomenat B-2- de vernís negre. El segon moment, representat pels Estrats IV i V, ve delimitat per l'aparició del paviment a c-2 i pel possible mur

102

[page-n-103]
d'a/2 i a/3: se'n caracteritza, grosso modo, per la presencia de fragment~
de vasos fets a ma, amh decoracions inserides i superficies brunyides, i amb
gerres fetes a ma/torn: aquest nivell correspondria a un moment pre-iberic
o del Ferro 1 tarda, potser amb cronología del segle Vle a. de C.
Tanmateix aquesta resultats són merament provisionals i esperem que tant
l'estudi detallat deis materials trobats com els resultats que ens proporcionen
successives campanyes d'excavacions ens ajudaran a completar, matisar i confirmar els aconseguits en la present.

f)

Primera campanya d'excavacions al "Puntal dels Llops"
(El Colmenar) d'Olocau del Carraixet

Aquesta s'ha dut a efecte durant els dies 15 al 31 de juliol, ambdós indosos, dirigint els treballs de camp N'Helena Bonet i Rosado, la qual tingué
l'ajut de Na Consol Mata i Pareño.
El jaciment, al qual en principi se l'anomena amb el nom de la partida,
"El Colmenar", és conegut a la localitat i en la bibliografía com "Puntal deis
Llops" i, tamhé, el "Castellar d'Olocau". Nosaltres, unint-nos a la denominació més generalitzada, l'anomenarem "El Puntal deis Llops del Colmenar''.
Se'n troba en terrenys del C. l. R. núm. 7 amb base a Marines, a 447 m. sobre el nivell del mar i entre els Km. 14 i 15 de la carretera local de Bétera a
Olocau, en terme municipal d'aquesta última localitat. Es tracta d'un xicotet
poblat, de 54 m. de llarg per 17 d'ample, fortament defensat per una muralla en la seua vessant ac~esible i per un alt tallat, ubicat en un punt estrategic:
pas natural de Llíria a Segorbe, al final de les estribacions que dominen
el pla del Camp de Túria.
El recinte presenta una muralla en molt hon estat de conservació i d'aspecte acnrat sobre la qual es referma, en alguns trets, nna segona muralla
de construcció més tosca. A la part més alta del poblat s'alc;a una torre de
doble parament, rectangular, de pedres molt ben enquadrades. A sis metres
d'aquesta última construcció i paral.lela a ella corre un llene; de grans blocs
poligonals que tanca el recinte en la seua part més septentrional i que desapareix sota un derrumhament de la muralla, el qual possjblement oculte un
accés cap a !'interior del recinte.
La prospecció d'urgencia, realitzada del 5 al 17 de setembre de 1978 com
queda ressenyat en la MEMORIA corresponent, amh motiu de les destrossea
produi"des al jaciment per rebuscadora clandestins, tenia com a finalitat conéixer la seua estratigrafía, per la importancia que palesava el nombrós material abandonat en superficie pels rebuscadors. S'hi trabaren restes d'un
primer assentament propi de l'Edat del Bronze, sobre el qual s'alc;a el poblar
iberic amh materials deis segles V i IV a. de C.
Durant l'hivern de 1978-1979 el jaciment fou visitat en nombrases ocasioDI!
pels components de l'equip excavador, comprovant-hi en cada visita que la
zona destruida i revoltada pels excavadors clandestins era cada vegada més
gran. En una d'aquestes visites una vei:na d'Olocau, Na Pepa Agustí, entrega
un "oinotxoe" iheric recollit al poblat i es pogué estudiar i fotografiar un interessant "kernos" anular amb ansa, decorat amb pintura iberica a base de
cercles i dents de llop, amh filtre i broc vertedor en forma de cap d'animal,
103

[page-n-104]
pe~,;;a

que es troba en poder d'En Maria Castellano i Escolano, recollida també al poblat.
Els antecedents proporcionats duraut la primera campanya deis treballa
i les abundoses depredacions que cada vegada amb major intensitat han anat
produint-se aconsellava la realització d'una ampla campanya d'excavacions,
la qual s'organitza per a les dates que s;han indicat suara. La finalitat del;¡
trehalls era d'estudiar i netejar la zona expoliada, que semhla ésser la més
rica, i anar delimitant-hi algunes zones del poblat.
A la campanya de 1978 s'assenyala una zona de possibles habitatges al costat oest, mentre que a la part central, on el material era escas, hom cregué
que no hauria de correspondre a lloc on hagueren habitatges. El primer suposit queda confirmat en aparéixer dos murs, paral.lels entre ells i perpendiculars a la muralla, a la zona més remoguda pels rebnscadors.
Per comprovar definitivament ambdues hipotesis es féu una prova, assenyalada amh la lletra e, de quatre metres de llarg per un d'ampla, orientada
de llevant a ponent, paral.lela a les efectuades l'any anterior i que tallava transversalment part del pohlat. Els resultats d'aquesta a nivell d'obtenció de materials foren escassos i poc aclaridors, ja que la ceramica feta a ma,
terrissa, i la iberica estaven mesclades. Nogensmenys, revela la possible existencia de dos habitatges separata entre sí per dos metres: al tall de llevant i
paral.lel a ell va eixir un mur, }'interior del qual hauria de mirar cap a l'est i
altres dos murs més que formaven l'entrada d'un altre habitatge orientat cap
a ponent. Pero sota d'aquests tres murs n'ix un altre de forma circular el
qual recorre tota la prova de nord-oest a sud-est.
Ensems, s'hi obrí una nova prova, la D, de dos metres per tres de superficie, orientada de nord a sud i perpendicular, per tant, a la prova
separada uns quatre metres de la muralla, corresponent tamhé a la zona remoguda. Aquesta prova queda dividida per un mur que separava dues estances,
les Da i Db; a la Da correspon l'entrada que apareixia a la prova C, i el material no va ésser molt ahundós (fragments de ceramica iberica, amfores j
fragments de vasos de vernís negre) localitzant-se preferentment a l'anglc
nord-oest i a la base del mur. Aquest hahitatge queda tamhé dividit per un
muret de pedres poc significant. L'estatigrafia mostra un sol nivell iberic que
acaba a la hase del mur; a sota va eixir terra molt negra, cremada, i altra terra blanca, compacta, la qual indica el final del nivell iheric. Més avall es
trohen pedres soltes i terrissa fins arribar al sol verge.
A l'habitatge Dh, el nivell iheric que correspon al mur era de terra negra amh material ahundós : ceramiques iheriques, figures de terracota, peces
de telar, fussioles, ponderale, etc., tot plegat presentant senyals d'haver sofert
l'acció del foc. A la hase del mur aparegué una capa de terra negra i gran
quantitat de ceramica espatllada i per sobre ella restes d'espart trenat formant una estora. Per sota d' aquest nivell eixia de h ell nou la capa de terra
blanca, compacta, les pedres soltes i finalment una terra marron amh trossos
de terrissa.
Per a ohrir una nova prova, la E, es va medir la distancia existent ~ntrP­
els murs de les provea C i D que corresponien a un hahitatge amh l'esperan~,;;a de poder investigar una hahitació. Ja s'hi tenia un hahitatge localitzat,
pero estava quasi tot enderrocat pels excavadora clandestins, per la qual cosa
no es va creure oportuna la seua excavació, ja que l'aixovar que es pogués

e,

104

[page-n-105]
recuperar hauria d'estar necessaríament incomplet. Per tant, es busca, per a
la prova e, una altra estan~a que estigués el més completa possible. Efedivament, als poca centímetres de fondaria, apareixia un mur a la vora del tall
sud, paral.lel al de la prova D. El material trobat va ésser molt abundós i estava ben conservat, trobant-s'hi diversos vasos completa. Cal destacar la minica de ceraniica importada i entre el material exhumat hi havia·· una planx:a
de plom, gran, restes de fundició del mateix meta1l ·i les restes d'un possible
"oinotxoe" decorat amh una escena de cacera i d'altres motius vegetals: ~s
important assenyalar la gran quantitat de fragments d'amfores que apareixieu
al tall de ponent en una terra cuita, molt dura, amb restes de cale;. En la resta de la prova el material és més diversificat essent la terra generalment negrosa. Com succeeix en les proves anteríors, a la base del mur apareix la terra
blanca compacta i per sota d'ella les pedres de xicoteta grandaria, moment
en que es suspén l'excavació de la quadrícula per manca de temps, ja: que
interessava més d'excavar un habitatge complet deis j11 delimitats.
En primer lloc es dedica l'atenció a la possible estan~a compresa. entre els
murs de les proves D i E, a la qual varem denominar Departament número l.
La sena estratigrafía resulta similar a la de la resta del jaciment coneguda
fins ara, o siga, un estrat iberic d'un metre de potencia aproximadament, que
és el que correspon a }'altura del mur. En futures campanyes s'int~ntara
d'arribar al sol verge del turó.
Aquest Departament és de forma rectangular, de tres per vuit m.etres de
llárgaria maxima i es troba orientat perpendicularnient a la muralla amb
!'entrada per l'extrem sud del mur de llevant. L'aparell deis mnrs esta· format en la sena base i en alguna trama que arriben 6os a la meitat de !'altura
per graos blocs de pedra confrontada ( aproximadament de 30 x 40 cm·. i . de
50 x 60 cm.) sobre els quals es col.locaren filades més o menys horitzontals
de maClons mitjans, ben treballats. N'estan llSsentades en sec, amb fang i petites pedres als · intersticis. únicament el mur sud, cap a la meitat del- sen· recorregut,. presenta una forma davallada cap a la muralla. A ·!'altura de I~
base deis murs i en tota la meitat sud havia una capa de terra negra amb testei!
d'estora carbonitzada i per sota una gran quantitat de "tests molt espatllats,
formant un paviment ceramic. Al cantó nord-est del Depar·t~ment hi ha un
enllosat de lloses de rodé formant un cuart de cercle.
.
Els materials apareguts foren molt abundants i espectaculars sobretot en
la meitat de llevant de l'estanqa, de terra negra, mentre que en la meitat- de
ponent, de hlocs de terra. cuita amh restes de cale;, són més heqüents les amfores i la ceramica · comuna. D'enire les peces a destacar cal ressenyar: de
ceramica de vernís negre, dos craters deis quals un porta un grafit grect di~
verses pateres amb palmetes impresses al fons interior, copes· hagmentades,
dues lluernes i un guttus en forma de peu calc;at amb sandalia, · i a més, dos
thymiateria de terracota en forma de cap femení; de ceramica iberica, gel"res, oinotxoes, vasos caliciformes, tapadores, amfores, etc., i de metall, · una
campaneta, un tros de ·ñ'bula, una punta de dard i altra · de llanc;a;~ divei'gos
ponderals i una paleta allargada.
Com a conclusió, i tenint en compte que resten per estudiar detalladamerit
els materials i }'estratigrafía, s'hi poden avanc;ar dos fets: 1), que: !'estratigrafía exhumada durant la prospecció anterior ha restat confirmada . im_ totll

105

[page-n-106]
la zona ara excavada, o siga, que hi existeixen tres nivells ben diferenciats,
l'I, de replé, el qual acaba aproximadament a la part superior deis murs, el
II, iberic, d'una potencia equivalent a l'altura d'aquests, amb ric i abundós
material d'importació, i el III, al qual apareix terrisssa possiblement de
l'Edat del Bronze, sois palesat en les proves A, B i D; i 2), s'han pogut delimitar quatre estances a la zona sud-oest del jaciment, paral.leles entre SI 1
perpendiculars a la muralla, de les quals dues almenys, tenen entrada pt>t"
!'interior del poblat, segurament per un carrer central.
Finalment, i a !'espera de l'estudi total deis materials, no s'hi pot avanc_;al'
altra cronología que la que ofereixen, després d'un primer estudi no exhaustiu, les ceramiques importades, datables entre la segona meitat del segle IV
fins a la primera meitat del segle II a. de C.

g)

Setena campanya d' excavacions a la necrópolis iberica del "Corral
de Saus", a Moixent

Aquesta nova campanya d'excavacions es féu sota les ordres i direcció
d'En Doménec Fletxer i Valls, dirigint els treballs de camp 1' Ajudant d'aquest
En Josep Aparicio i Pérez. Els treballs es realitzaren durant els dies 17 ál 30
de juliol, ambdós inclosos.
La zona elegida per a les activitats de la present campanya lou l'existent
entre les excavades durant les campanyes de 1976 i 1977 i la deis anys anteriors, per tal d'unificar tot el conjunt. La primera zona indicada va ésser on
es traba un cap femení en pedra, mentres que en la segona es trabaren. les
graos tombes ja descrites en anteriors informes.
Correspon la zona excavada ara a les quadrícules JOll a J020 i IOU a 1029,
alc;ant-se la capa remoguda per la maquinaria agrícola, la qual causa les con·
seqüents destrm¡ses: unitariament i en arribar al terreny no remogut, es separaren els materials de les quadrícules JOll/12 i IOll/12 deis de la resta,
per correspondre aquesta segona superficie a l'espai on apareixen .tombes de
forat, les quals per la superficialitat han estat destrossades en les parts més
altes.
Als sectors immediats a les zones contlgues quedaren al descobert dos
empedrats que semblen estar en relació amb ells a través de la zona excavada
i que és possible que corresponguen al basament de la coberta tumular d'una
gran tomba quadrangular que es veu molt més destrossada que les excavades
en campanyes anteriors. Tanmateix, l'excavació no arriba fins aquest nivell,
per la qual cosa no s'hi pagué confirmar la hipotesi ni determinar la superfí.
cie i estructura de la possible tamba. En KOll, en la part mitjana amb JOll,
és on aparegué l'esmentat bust femení, utilitzat com a simple pedra de l'em·
pedrat citat.
La capa superficial, de terres color ·marran fose, es correspon amb les te·
nes remogudes i desfondades per la maquinaria agrícola, i així manca de
qualsevol estratigrafía amb estructures, pero els materials. que s'hi arreple•
guen són abundosos, especialment fragments ceramics, els quals foren acqradament examinats i entre els quals destacaren els següents :
Fragmenta, generalment xicotets pero abundants, de gerres iberiques sense
decoració o amb decoració floral i geometrica pintada.
Fragmenta de ceramica de vernís negre i uns pocs de terra sigillata i d'epoca modt>rna.

106

[page-n-107]
Fragmenta de fusaoioles.
Unes pinces de depilació, de bronze.
Trossos d'útils de hronze, ferro, plom, i pasta de vidre.
Ossos humana calcinats.
Una vegada extretes aquestes terres remogudes, s'hi procedí a alc;¡ar una
segona capa de terrea marron-groguenques a JOll i ]012 i negrosa a la
resta. En aquelles es recolliren fragmenta ceramics summament ennegrits i
gran quantitat de cendres adherides, per la qual cosa haurien de correspondre a les deixalles d'una incineració existent a les quadrícules contigües, encara no excava des i destrossades per les causes abans indica des; en relació
amb elles s'hi recolliren nombrosos fragmenta d'ossos humans calcinats.
A la resta de les quadrícules les trohalles foren similars a les esmentades.
destacant en 1014/15 !'extraordinaria abundlmcia de fragmenta ceramics iherics, els quals formaven un autentic mantell en terres negroses sobre altre~
de ciares.
A J'acahament d'aquesta curta campanya, la solució de la prohlematica
plantejada al llarg d'aquest informe queda posposada per a futures excava·
cions.

h) Segona campanya d'xcavacions a "Valencia la Vella", de Riba-roja

de Túria
La segona campanya d'excavacions al jaciinent roma de "Valencia la Vella" en terme inunicipal de Riha-roja de Túria es realitza sota la direcció del
, Dr. Gerard Pereira i Menaut, Catedratic de la Universitat d'Oviedo durant els
dies 5 al 24 de julio!, amhdós inclosos, i va oferir-ne interessants resultats
que van completant el coneixement que d'aquestes runes romanes es va t~·
nint. L'enorme extensió del jaciment, d'unes tres Ha. i mitja, fa que una
campanya de vint dies siga insuficient per a resoldre tots els prohlemes plantejats respecte a la sena identificació i cronología. Pero els resultats d'aquesta
segona campanya de treballs palesa la conveniencia i !'interés de continuar
en anys successius.
La campanya d'aquest any 1979 s'ha caracteritzat, en primer lloc, per una
diversificació de les exploracions. En efecte, aix:í com en la primera campanya
es limita a l'excavació de les restes d'un edifici de graos proporciona com ja
va quedar ressenyat a la MEMORIA corresponent, ara, al mateix temps que es
continua l'excavació s'hi obriren diverses proves a d'altres punts del jaciment, els resultats de les quals es detallen a continuació :
l.-Restes de l'edifici parcialment estudiat en la primera campanya (quadrícules PC 6 a ll).
Es recomenc;¡aren els treballa amb !'obertura d'una quadrícula de dos per
tres metres de superfície a !'interior de l'edifici, seguida més tard per altre~
cinc quadrícules, dos d' elles també cap al centre de l'edifici i altres tres,
aquestes de tres per tres metres, precisament a l'extrem oposat a aquell on
s'excava l'any anterior. Els resultats d'aquestes sis quadrícules no alteraren
el panorama ja conegut respecte als materials arqueologics trohats. Els fragmenta ceramics recollits són deis mateixos tipos i qualitats que els ja coneguts, és a dir, fragments de vasos romans comuns i atípics. Ni per les pastt>.a
ni per les formes poden ésser considerats des de la perspectiva de les tipologies
hahituals, la qual cosa indica una altra vegada que es tracta de materials molt
tardans.

107

[page-n-108]
Com ja succeí en la primera campanya, s'hi troben abundants testimonia de
l'enderrocament de l'edifici, amb freqüentíssims fragmenta de morter, alguns
de proporciona considerables. Amh el morter apareixen pedres i teules desordenadament, fragmentades, i als nivells inieriors tamhé alguns carreus ben
treballats, en posició irregular que indica l'haver estat remoguts del lloc on
haurien d'ésser originariament, segurament a les propies parets de l'edifici.
També, com en la campanya anterior, s'observá que en la construcció de l'edifici s'utilitzaren carreus d'epoca anterior.
Els treballa eiectuats en aquesta segona campanya no foren suficieilts· per
a conéixer la planta de l'edifici. Les quadrícules obertes a l'extrem oposat
a l'excavat en l'any an't erior i dues de les obertes ara a l'interior, han permés
de conéixer un deis murs mestres de l 'edifici en tota la sena longitud, que
resulta ésser de 24 metres. Hi ha, almenys, dos murs perpendiculan a aquest,
situats igualment a la part interior de l'edifici, pero no és possible encara
de determinar la naturalesa i funció exacta d'aquests murs creuats. Tampoc no és possible de conéixer la forma de l'edifici excavat enguany, perque
la. seua destrucció i enderrocament o potser l'expoli posterior de pedres i ca·
rreus deuen d'haver-ne alterat !'estructura. En efecte, a l'esmentat extrem
aparegué un non mur, exterior al que es considerava un deis mestres, el qual
presel}ta al temps restes deis murs que haurien de tancar la planta de l'edifici. A la vora d'aquestes restes de !'estructura de l'edifici apareixen també
graos amuntegaments de pedres travades amb morter, de forma que semblav¡i. ·aconsellable de respectar-los firi.s que l'excavació de la resta permeta conéixer amh detall quina és la seua estructura arquitectonica~
És digne d'ésser esmentat que tots els murli transversals, tant a les parta
de· .ma~oneria com a les que s'utilitzaren carreus de qualitats, presentaven una
inclinació clárament apreciable cap a l'est, seos dubte resultat de l'enderro•
cament de l'edifici.
No res, dones, pot afegir-se a les coses di tes després de la primera campa-.
nya i que varen quedar ressenyades a la MEMORIA de l'any 1978. Les grans
proporciona de l'edifici, graos sobretot per a !'epoca tardana a la que sembla
corre!lpondre, possiblement als acabaments de l' Antiguetat, li assignen probablement un caracter públic, potser religiós, és a dir, que podría tractar-se'n
d'una de les primeres esglésies cristianes com ja s'hi digué a titol d'hipotesi.
2.-Excavació del lloc on afloraven dos carteus ( quadrícules CS l, 2).
A poca distancia de l'edifici del qual acabem de tractar afloraven a la superficie dos carreus, parcialment descoberts per alguna prova clandestina.
L'indret on apareixien estava sense conrear i un poc més elevat que el terreny
dels voltants. -En aquest i molt prop d'on comen"'ava l'elevació s'observaren
diverses pedres aliniades que una vega da descobertes · de terra resultaren
ésser una especie de paret de poca al~ada, paral.lela als murs de l'esmentat
~difici. La seua investigació es deixa per a futures excavacions.
O berta una prova de dos per dos metres de quadrícula que deixava al seu.
centre ambdós carreus, no es pogué acabar en la campanya que ressenyen la
seua excavació perque malgrat haver-s'hi arribat als 1'20 m. de proiunditat,
no s'arriba al nivell arqueologicament esteril. Aquest mateix iet presentava
ací una clara importancia, des del moment que va oierir la primera estratigrafía complexa de "Valencia la Vella". Mentre· que en l'excavació de les res•
tes de l'edifici s'arriba molt aviat al sol esteril, sense que els material arqueo108

[page-n-109]
logics trobats permeten de distingir estrats o capes diferents, l'excavació de la
quadrícula que ara ens ocupa permet d'observar una potent estratigrafia que
continúa encara sota el nivell inferior assolit en aquesta campanya. Tampoc
no s'arribat encara al final deis dos carreus visibles en superficie, els quals
presentaven per tant ja una altura considerable. El més alt d'ells, de forma re·
dona en la part superior, similar a certes esteles funeraries, és de pedra
gris clara o groguenca i eslava molt desgastat en superficie. L'altre, un xic
més baix, és de bona pedr¡¡ calcaría blau-fosca, pero de treball .bast. En l'excavació d'aquesta quadrícula s'observaren fins al final de la campanya d'excavacions que no arribaren com s'ha dit a l'acabament de l'estrat fertil, nou estrata, sense canvis evidents entre els materials arqueologics, llevat la major
o menor importancia i una tendencia a l'augment de pastes color taronja
cap a les capes més antigues:
a) Nivell superficial. Terra fosca, abundoses pedres de gran volum, teules, argamassa i alguns materials arqueologics, probablement arribats accidentalment, com ara un fragment de terra sigillata aparegut a l'angle sud-oest;
30 cm.
b) Nivell d'argila siena-rogenca, compacta, amb escasses pedres i de xicotet format, morter, teules fragmentades i ceramica. És el nivell més baix
assolit en es 2, i on no es va seguir per manca de telilps. 30-55 cm.
e) Nivell d'argila siena-groguenca, dura, practicament sense pedres i amh
algunes restes ceramiques; algun os. 55-65 cm.
d) Nivell de terra fosca, solta, amb molts ossos, ceri!mica i restes de carbó ; quelcom de vidre. 65-75 cm.
e) Nivell d'argila dura, groguenca, amb algun tros de teula, morter, xico·
tetes pedres, ossos, ceramica i vídre. 75-87 cm.
f) Nivell de terra fosca, solta, amb abundosos ossos, ceramica, restes de
carbó, vidre i algun fragment de paviment ceramic. La seua intensitat és variable, fent-se'n més gros a la vora de l'angle est.
g) Argila compacta, amb abundants taques roig-groguenques travant una
grossa capa de pedres de bona grandaria, amb escassos ossos, ceramica i vidre.
h) Per sota de ]'anterior, deixa d'aparéixer la pedra mentre que l'argila
ofereix un lleu canvi en la coloració, presentant-hi alguns materials ceramics;
o8so8 i vidre8.
i) Per sota del tal nivell d'argila apareix, sobretot a la part de llevant de
dit sector de la quadrícula, una superficie amb abundoses restes de cendres
que malgrat no ésser excavada més que superficialmeilt, va oferir abundants
os8o8 i algun tros de ceramica que contrasta per la seua pasta amb la majoria
de les peces anteriors.
Les troballes realitzades i la success10, almenys de tres nivells amb llar,
indiquen que !'interior de l'edifici hauria d'estar en aquest sector excavat més
profundament. Segurament se'n tractava d'alguna casa per les abundanH
restes de cuina.

109

[page-n-110]
Des del carreu situat a menor altura i en direcció sud-oest, perpendicularment al mur excavat, semhla d'arrencar una filada de pedrea que tal vegada
fóra un altre mur, pero no fou possible de confirmar-ne per les dificultats
d'excavació d'aquest sector. Si així ho fos, és molt possihle que anés a trohar•
se amh l'aliniació de pedres ja esmentada del terreny deis voltants.
El mur central de CS l presenta una factura irregular, amh els dos carreus
reaprofitats i un muntatge tamhé irregular de pedres travades amh fang, sense restes d'argamasa.
3.-Excavació d'una quadrícula a la part més alta del jaciment ("Acropolis". Acr. M 1).
Al mur que forma el bancal més alt del jaciment s'ohserva que la part
inferior era de factura antiga, tractant-se'n d'un mur de construcció iregular
pero hen travat, amh morter de qualitat. Per aixo s'ohrí allí una quadrícula
de dos per dos metres de superfície, amh la qual cosa s'hi intentava de conéixer el jaciment en diferente punts. Un deis costats de la quadrícula estava
definit, precisament, pel mur de referencia.
L'excavació d'aquesta quadrícula dona els següents resultats:
El mur visible en superfície continuava cap avall fins una profunditat aproximadament d'un metre. Al sen acahament aparegué ja el sol verge, que és
la terrassa fluvial del Túria suhjacent en tot el despohlat. Els materials trobats no ofereixen cap particularitat que permeta d'adscriure'ls a una determinada tipología, tractant-se'n de ceramica hasta atípica, alguns fragmenta de
vidre i ahundós morter, present sens duhte com a conseqüencia de l'enderrocament de l'ohra antiga. Nogensmenys, a la parte sud-oest de la quadrícula,
davant del mur antic visible en superfície, va canviar el panorama. En efecte,
sota una pedra, a 75 cm. de la superfície aparegué un fragment de terra sigillata sud-ga.I.lica, potser arrihada allí per causes accidentals. En aquest sector
de la quadrícula el sol verge no es presenta al mateix nivell que en el sector
adjacent al mur antic visible en superfície, sinó que la terra presenta la mateixa coloració més fosca (la terrassa del riu té un color ocre-groguenc) i eh
materials foren més ahundosos i variats; mitja moneda de hronze i coure molt
mal conservada i i].legihle, diversos trossos d'escoria de metall i algunes vores ceramiques de vasos comuns pero de pasta de millor qualitat que aquella
que apareixien al sector nord-oest. L'excavació del sector sud-oest va oferir
encara una altra troballa d'intetés. A partir deis 75 cm. de profunditat sota
el lloc on es troha el fragment de terra sigiUata sud-gal.lica, comen~ava un
mur de construcció de poca qualitat travat amh morter, de considerable amplaria, encara no determinable per ésser ocult parcialment sota la part exterior de la quadrícula. Aquest mur continuava cap avall fins una profunditat
de l '70 m. El sol verge de la terrassa fluvial va ésser tallat aquí per tal de
construir aquest mur i no tomava a aparéixer fins arribar a tal fondaria. La
construcció del mur no és tampoc tipificahle, pero !'existencia de restes material$ més definibles, mée abundante i variades i la gran profunditat indicaven
que tamhé en aquesta part del jaciment hi hagué edificacions d'entitat, la investigació de les quals caldra continuar en futures campanyes. Una vegada
coneguda !'existencia d'aquest mur va ésser possihle de comprovar a la su.
perfície del bancal que es conserven algunes filades de pedrea, les quals indi-

no

[page-n-111]
quen hi hagué en epoca anterior a la del mur que era visible en superííci~
una ordenació del terreny diferent, les restes del qual són ara soterrades a
considerable profunditat. L'excavació d'aquesta part del despoblat caldra continuar-la, dones, amb el major interés.
4.-Excavació d'una quadrícula al "Camp Negre" (CN 1).
Hom denomina "Camp Negre" un espai situat cap al centre del jaciment
que, en fotos aeries, mostra un color més fose que la resta del terreny, coloració deguda a una majar abundancia de substancies organiques. De supedície
clarament horitzontal, trencat pero en la seua meitat per UJl bancal, i on
aflora un carreu que el divideix en dos nivells distinta, presenta en superfície
una relativament major abundancia de materials arqueologics, entre els quals
es veien fragmenta de terra sigillata.
Aqnest camp Jio s'havia éonreat des de feia tres anys, i en l'actualitat ex:istien taques de vegetació repartides de forma irregular, cosa que sembla podía
deure's a !'existencia de restes d'edificacions soterradess.
Es decideix d'obrir una prova de tres per dos metres (CN 1). Als 30 cm.
excavats aparegné una terra fosca on és notable l'absencia de pedres i !'abundancia de fragmenta de ceramica, tots de mala qualitat, pertanyents a vasos
atípica. Hi aparegueren tamhé alguns trossos de gerres ceramiques, ossos i vidres. Als 30 cm. de profunditat els fragmenta de gerres de ceramica que continuen essent abundante eren ja de millor qualitat de pasta, apareixent-hi algun fragment am.h decoració sobreixi~t entre la generalitat. Al mateix temps,
comencen a aparéixer fragmenta de morter. lmmediatament la terra esdevé
molt més groguenca i els materials arqueologics desapareixen absolutament.
S'arriba, dones, a tan poca profunditat al nivell de terra verge. NogensmenyEI,
al sector sud-oest continuen apareixent materials, especialment ceramiques i
ossos, dins d'una especie de bossa de terra molt més fosca inserida dins del
sül verge, hossa que continua cap a la part exterior de la quadrícula. Allí
apareixen abundants fragmenta d'una gerra fumada, de qualitat vulgar, a cinquanta-vuit cm. de profunditat. En aquesta part el sol verge surt quinze cm.
més avall.
5.-Excavació d'una quadrícub a la "plataforma elevada" (PE 1).
Hom denomina "Plataforma elevada" una elevació del terreny, refermada
en la major part del seu entorn per alts ahancalaments de superficie relativament horitzontal sobretot en la seua part central i que s'alc;a de manera particular respecte del seu entorn, de tal forma que és opinió generalitzada que
no pot tractar-se'n d'una elevació natural. Tanmateix, en la superficie aflora,
al nivel] actual del sol, la roca natural propia d'aquesta zona, encara que
sois en part del sector, de forma que semblava que s'hagués excavat aqueixa
roca deixant-hi alguns punta més alts com a base de sosteniment d'algun tipus
de construcció, perque hom diria que n'aprofitaren de base una 6Jera de columnes. En un punt d'aquesta plataforma elevada, on perdía l'horitzontalitat, aftorava superficialment el cantó d'nn carreu de pedra cale; grisa-clara.
S'obrí al seu voltant una quadrícula de tres metres de costat. Els resultats
de l'excavació d'aquestsa quadrícula varen ésser molt pobres, ja que a molt
pocs cm. de profunditat aparegué ja en part la mateixa roca natural que t'd
veu en la superficie; solament vora el carreu es troben els materials arqueo.

lll

[page-n-112]
logics més abundante : ceramica comuna pero de certa qtialitat. A la vora del
carreu un amuntegament de pedres i un resquill de regular grandaria. El sol
verge de roca aparegué immediatament després del punt més baix del carren,
com si tot el que es conservés fos allo que per causa d'una ensulsiada o enderrocament arriba més avall, hávent-hi desaparegut tota la ;resta.
Després d'aquests treballa es dona per finida aquesta campanya d'excava·
cions, els resultats de la qual, com ja hem dit adés, no han fet més que con•
firmar les conclusions a les quals s'arriba a l'acabament de la primera campanya i que restaren reflectides a la MEMORIA de l'any 78.
t i p r o t e e e
arqueologics

3.-T a n e a m e n

1

o

de

j a e i m

en

t s

Continuant les tasques de tancament i protecció de jaciments arqueologics
en perill d'ésser remoguts i destruits per rebuscadora clandestina i visitante
desaprensius i ignorante, durant l'any comprés en la present MEMORIA s'han
efectual els següents :

a) Tancament del poblat eneolític de l'"Ereta del Pedregal'', a Navarré.i
Aprofitant !'estada a Navarrés amb motiu d'efectuar-s'hi la XIX campanya
d'excavacions a l'important poblat eneolític de l'"Ereta del Pedregal", · de la
qual hem donat compte adés, la Comissió excavadora, sota la direcció del
Dr. En Bernat. Martí i Oliver; simultaniament als treballa d'excavació va instal.lar una tan ca protectora del jaciment. Aquest ha · estat últimament objecte
de recerques, especialment des de que als seos voltants, en l'ndret també ar.
queologic de "Las Fuentes" i del qual igualment s'ha tractat anteriorment,
s'han bastit una serie d'edificacionss d'estiueg amh un embassament artificial.
La protecció s 'ha dut a terme tancant tot el perímetre de la zona excavable, carnp propietat del veí de Navarrés En Vicent Tarancón i Argente, amb
una tanca de tela metal.lica galvanitzada de dos metres d'alC1ada i amb unn
extensió total de 122'5 m. Els costs de la instal.lació han estat subvencionats
per la Subdirecció General d'Excavacions Arqueologiques. lgualment volem
fer ací constancia de l'agralment del Servei a En Vicent Tarancón, qui a
més d'haver donat sempre les maximes facilitats perque s'excavas en la seua
propietat, va autoritzar el tancament.
·

b) Tancament de la zona on es troba la "Cova del Volea del Far",
de Cullera
A la MEMORIA corresponent a l'any 1978 s'exposaren els antecedente que
obligart>.n aquest Servei a prendre mesures necessaries per a la protecció del
jaciment, molt visitat i depredat.
A més de la finalitat protectora, era precís d'evitar les visites per tal que
no s;hi produiren accidente, perque a la zona de les excavacions hi ha un
profund avene descobert, summameilt perillós per a les persones no coneixe~ores del terreny.
Encara que practicament queda tancat el jaciment l'any anterior, una serie . de desperfectes ocasiona te fortuitament alguna i voluntariament, pels re-

112

[page-n-113]
buscadora clandestina, la major part, han aconsellat al S. l. P. d'efectuar una
reestructuració de la tanca i reparació de les entrades que havien estat for~a­
des i, en un cas, destruida. És intenció de reempla~ar la tanca de 6I de pum::a
per una altra de tela metal.lica, més resistent i de major dificultat d'accés,
així com de refor~ar les portes d'entrada.
Per tal motiu, 1' Ajudant del Servei, En Josep Aparicio i Pérez, excavador
del jaciment, es despla~a en diverses ocasions a Collera, per tra¡;ar els plan~
de trehall. En algunes d'aquestes visites s'entrevista amb els directius de la
Cooperativa d'Habitatges "Faro del Mediterráneo", propietaria deis terrenys
i cooperadora economica deis treballs arqueologics, amh personal de l'empre·
sa "Angilfer", encarregada de realitzar els treballs i obres d'aquella i amb diversos funcionaria de l'Excm. Ajuntament de Cullera, el qual també ha subvencionat anualment les tasques d'excavació i protecció del jaciment.
Malgrat la urgencia d'aquests treballa de protecció, no se'n pugueren duJ'
a terme durant l'any comprés en aquesta MEMORIA, quedant tot preparat per
a realitzar-se els primers mesos de l'any vinent. .

e) Tancament dels abrics amb pintures rupestres de la zona
d'"El Buitre", a Bicorp
En aquesta zona, proxima al lloc on es troben les famoses "Cuevas de la
Araña", s'han produ'it des de l'any 1974 descobriments d'abrics i covatxea
amh restes de pintores de gran interés, com queda consignat a les corresponents MEMORIES. Encara que s'ha procurat de donar a les tals troballes la menor publicítat possible en espera de poder protegír-hi les pintores, no ha estat
possible de mantenir-les en silenci, per la qual cosa varen atreure aviat la curiositat d'excursionistes i aficcionats, entre els quals alguns causaren danys
als frisos.
El Servei d'lnvsetigació Prehistorica es proposa des del primer moment
protegir aquesta abrics mitjan~ant tanques metal.liques que no impedeixe'n
la visió deis visitants. Així, s'obtingué de la Subdirecció General d'Excavacions Arqueologiques una subvenció que, amb altres consignacions economiques de !'Excma. Diputació Provincial, permeteren de realitzar els treballs.
A la MEMORIA corresponent a 1977 ja es dona compte de l'execució de tals
obres als abrics del "Barranco de los Gineses", de "Gavidia'\ del "Barranco
del Garrofero" i del de la "Balsa de Calicanto en el Barranc·o de Moreno".
Mentre s'efectuaven els treballs de tancament foren descoberts altres dos
llocs amb pintores: la "Cueva de la Zorra" i el "Abrigo de la Madera", els
quals havien quedat fora deis plans de protecció. Immediatament s'hi efectuaren els corresponents projectes d'obra i s'iniciaren els expedienta davant la
Subdirecció suara citada, els resultats deis quals han donat el resultat esperat.
En 1979 s'han rebut les pertinente suhvencions i s'han iniciat les tasques de
preparació subsegüents. A finals de l'any al qual es refereix la present. MEMORIA estaven els trehalls a punt d'acahar-se, sota la direcció de l'esmentat Ajudant del S. I. P. En Josep Aparicio i Pérez.

113

15

[page-n-114]
d)

Tancament del poblai iberic de la "Bastida de les Alcuses'', de Moixent

L'Ajudant del Servei En Josep Aparicio i Pérez ha proseguit durant l'any
comprés en aquesta MEMORIA els treballs de condicionament i preparació per
a la instal.lació d' una tanca que envolta tot el poblat, el perímetre del qual
éa, com ja s'ha dit en anteriors ocasione, de mil cinc-cents metres.
·
Durant 1979 a'ha completat l'aplanament i delimitació de la franja de ter:reny circumdant on ha d'anar el tancat i s'ha obert una ampla trinxera per
a l'asaentament d'un muret que aprofitara de base la tanca.
Tots els treballa efectuata enguany han estsat subvencionats per l'Excma.
Diputació · ·Provincial, comptant-a'hi també amb la valuosa cooperació
d'ICONA.

e) Protecció de la zona on esta la "Cova del Parpalló", a Gandia
Amb moti u de ·¡a celebra ció del Cinquantenari de la iniciació de les excavacions a la "Cova del Parpalló'\ varen realitzar-se una serie d'actes commemoratius en la mateixa cova en el curs del quals, ressenyats més endavant,
es manifesta pel Sr. Alcalde de Gandia· la cessió a 1' Ajuntament de la ciutat
per !'empresa urbanitzadora propietaria deis terrenys on esta la cova, d'aquesta i d"una zona al voltant d'ella en una extensió de cent metres. El Vice-Prt:sident de la Corporació provincial, Excm. Sr. N'Enric Peris i Vidal, regidor
tainhé de l'Ajuntament de Gandia, també present en l'acte, p:rometé la to-tal
ajuda de la Corporació per ·al condicionament de la zona.
Aquest Servei, aprofitant tan favorables circumstancies inicia immediata·ment les gestione per a dur a bon terme el condicionament i tancament de
l'indret. Es sol.licita per la Diputació a l' Arquitecte Provincial, Sr. Stuyk,
Cap de la Secció d'Urbanisme, la confecció del corresponent projecte i pres·
supost com a pas preví per a sol.licitar de la Subdirecció General d'Exca:vacions Arqueologiques del Mini&teri de Cultura, a través de la sena Secció
d'ldentificació i Protecció del Patrim(!ni Artístic, la col.laboració economica
que ajude la Diputació Provincial a sufragar les despeses. L'esmentada Sub"
direcció General ha consignat ja la quantitat de . 900.000 pessetes, amb les
quals ·realitzara l'aplanament de terree de la zona que envolta la cova, el re·
pié de formigó per a l'assentament del muret sobre el qual s'instal.lara el
tancat i la construcció de tal muret. La quantitat esmentada fou consignada
acabant ja l'any 1979.
Ela treballa a'iniciaren una vegada formalitzada legalment la doriació de la
Cóva i el seu entorn a l'Excm. Ajuntament de Gandia.

VII.-Altres activitats
b-'·""D o n a t i u s
Com ésnormal ~ota els anya,_ han estat nombroaos ela objectea arqueoloque per d~verse_e persones i entitats han estat donata o deixata en diposit
en: aquest Servei. Una relació detallada d'ells faria excesaivament Uarga aquesta relació i exposició d'activitate, i així solament co~eignem ela aegüenis:

gics
114

[page-n-115]
En Joan Faus i Cardona diposita en diverses ocasiona unslots de sílex i
quarcites recollits per ell en diversos punts del terme d' Alcoi, principalment
vora els ''BardeUos de Moya" i la "Vinya de la Cordeta". Entre ·aquests objectes destaquen: quatre nuclis, d'ells un en tortuga· bipolaritzada; tres per"
cutors, una rascladora lateral dreta; una fulla amb retoce escatosos: escalaformes, directes, continus i totals esquerrans, un resquill de descorfat · amb
front de raspador com a resultat de la preparació del nucli; ·un gran resquill
amb vora dreta concava treballat mitjan~ant retocs escatosos directes, continus i totals, una gran fulla sense retocs, un resquill amb retocs simples discontinua directes drets i bon nombre de resquills i fragmenta informes.
.niajor part d'aquestes peces estan fetes sobre sílex de coloració externa blanca
lletosa com a conseqüimcia d'una patinació per la deshidratació soferta a éausa de la llarga exposició a l'aire lliure. lgualment hoin pot dir ·que · un boJÍ,
nombre d'elles mostren un aspecte propi del Paleolític inferior, 1a qual cosa
de confirmar-se faria de molta importancia tals jaciments, per ésser-ne - els
primers de tan primitiva epoca en tot el País Valencia.
Per 1' Aparellador de la Diputació Provincial de Valencia, En Manuel Delcampo, es va fer un diposit de trenta-cinc peces de sílex tallat procedente de
la regió ex.istent entre Copiaco i Caldera, . de Xile.
En Vicent Rostoll i Soler, de Valencia, va donar una punta de fletx~- de
bronze procedent d'un lloc no determinat de la regió de La Mancha.
1 els senyors N' Enrie Morán i N' Agustí Sierra feren donació d'un ·b loc de
plom que una vegada desembolicat contenia tres llargues i interessants lamines escrites en alfabet iberic, procedent del "Pico de los Ajos", de Yátova.
Aquest don.a tiu pot considerar-se del més alt interés científic per a l'estudi de
la llengua iberica.
., '
. En Vicent Ferrer féu lliurament de dos glande de plom romans, un ,a inb
la inscripció CN MAG, procedente d'Osuna.
..
Fínalment, ressenyarem la important donació efectuada per N' Antoni Martínez i Pérez, el 22 de desembre, d'un plom escrit amh caracters iberics de
l'alfabet "andalús-oriental", procedent del Llano .d e la Consolación (Montealegre del Castillo, Alhacete).

La

2.__:_c o 1 . l a b o r a e i ó a m b
e n t i t a t s alienes

persones
a 1 S. l. P.

Com va succeint tots els anys, s'ha donat ajut i cc;)Dsell als deixebles de les
Universitats i altres Centres d'ensenyament valenciana, així .c.0 m a aficcion~ts
i investigadora de la Historia antiga del País, als quals se'ls ha facilitat dades,
la utilització de la Biblioteca especialitzada i materials arqueologic!!, tant deis
exposats a les vitrines del Museu com deis emmagatzemats . .
L'historiador francés Dr. André Bazzana, del Centre Universitaire d'Hi$toire et d' Archéologie de la Universitat de Lyon II, va fer lliurament al Servei
de les fotografíes aeries obtingudes com a conseqüencia de la realització del
pla de cobertura aeria de la regió, treballa que es realitzen; respecte a . la província de Valencia i com ja es digné en l'edició de !'anterior MEMÓRlA, sota
la direcció, inspecció i vigilimcia del Director del S. l. P., En Doménec Fletcher.

115

[page-n-116]
Al Dr. Hermano Gerdsen, becari del Deutsches Archaeologisches Institut.
i pertanyent al Seminar ffir Vor-un Frühgeschichte de Giessen, se'l dona
l'ajut per als seus estudis sobre els íhers, acompayant-lo i explicant-li els ja·
cimenta de la "Bastida de les Alcuses" i de la necropolis del "Corral de Saus",
de Moixent.
Al professor Karl W. Butzer, geomorfoleg del Departament of Anthropo·
logy de la Universitat de Chicago, se l'acompanya a visitar, donant-li les ne·
cessaries explicacions, els jaciments paleolítics de la "Cova Negra" de Xativa
i de la "Cova del Salt" d' Alcoi i el neolític de la "Cova de l'Or" de Beniarrés.
A la Dra. Thea Elisabeth Haevernick, del Romisch-Germanische Zentralmuseum de Mainz, especialista en vidres antics, qui va estudiar els conservats al Museu de Prehistoria procedents de la "Bastida de les Alcuses" de
Moixent i de la "Covalta" d'Alhaida, entre d'altre11.
Al Dr. john Pfeiffer, de la Universitat de Pensilvania, EE. UU., el qual
esta preparant uns estudie sobre art prehistoric, se li proporcionaren copies
de les plaquetes de pedra calcaría pintades i gravades de la "Cova del Parpalló" de Gandia. Aquest investigador visita el Servei acompanyat de la Dra.
Lya R. Dams, especialista belga també en temes d'art prehistoric.
Al Dr. Jerzy Wielowiejski, de Varsovia, dedicat als estudia d'historia ro·
mana, se li donaren durant els diversos dies que va estar en aquest Servei les
dades que va sol.licitar sobre les restes de la romanització en terres valen·
cianes.
Al becari de l'Institute of Archaeology de la Universitat de Londres, Mr.
P¡¡ul Reynolds, qui assistí regularment durant dos mesos a aquest Centr~
consultant-hi bibliografía sobre aqüedU:ctes romans valencians, se li dona tot
l'ajut possible per a l'estudi "in situ" de les restes d'aquells.
Als investigadora francesas Mme. Janine Michae1-Leon i Mr. Henri Leon,
els quals assistiren durant mig mes a aquest Centre, se'ls ajuda en la presa
de dades i notes i en la consulta de la Biblioteca especialitzada, per a estudie
sobre l'epoca romana.
Els membres del Departament d' Arqueoologia i Historia de la Universitat
de La Laguna, professors Na Bertil.la Galván Santos i En Xavier Alom, ro·
mangueren, com venen fent-ne ja fa un parell d'anys, durant tot el mes
d'agost i part de setembre estudiant els materials mosterians que es conserven
al Museu de Prehistoria.
A la Srta. Na Carme Cacho, de la Universitat Complutense, qui esta fent
estudia sobre el Mesolític, se li va facilitar durant la seua estada en aques Centre la consnlta deis materials de dita cultura procedent de la "Cueva de la
Cocina'' de Dos Aguas que es conserven al Museu d'aquest Servei.
Na Maria Llui:sa de la Bandera, de la Universitat de Sevilla, efectua diverses visites a aquest Centre al llarg de l' any que ressenyem, estudiant-hi i
prenent dades de les joies iberiques que es guarden al Museu de Prehistoria.
En Frederic Rubio i Gomis, Director del Museu Arqueologic d' Alcoi, el
qual esta preparant la seua tesi doctoral sobre la necropolis iberica de "1' Albufereta d'Alacant", romangué alguns dies en aquest Servei consultant-hi bibliografia i prenent notes per al seu estudi.
El professor En Josep Uroz, del Centre d'Estudis Universitaria d' Alacant,
qui tenia bastant avan~ada la seua tesi doctoral sobre l'Edeti'mia, va estar en

H6

[page-n-117]
diverses ocasions treballant a la Biblioteca especialitzada del S. l. P, prenent-hi notes per a completar el seu estudi.
Han continuat durant el present any els estudis per a la confecció de les
Tesis de llicenciatura diversos deixebles de la Facultat de Geografia i Historia
de la nostra Universitat. Entre ells les acabaren i llegiren els següents estudiants : N' Albert Ribera i Lacomba, sobre "Les amfores prerromanes al País
Valencia"; En Josep Vicent Lerma i Alegría, sobre "Els origens de la metal.lúrgia"; En Joan Bernabeu i Auban, sobre "Els elements d'ornament de
1'Eneolític valencia", i En V alentí Villa verde i Bonilla sobre "El Solu tria al
País Valencia". Aquestes quatre tesines van ésser dirigides pel Catedratic
d'Arqueologia de la Universitat, Dr. En Martí Almagro i Gorbea, i per a la
preparació i confecció han comptat els autors amb tot l'ajut que els ha donat
el ·personal del S. l. P., tant aconsellant-los sobre alguns punts com proporcional-los els materials arqueologics necessaris.
A d'altres alumnes de la Facultat de Geografía i Historia de la Universitat
se'ls ajuda també en la preparació de les Tesis doctorals i de llicenciatura.
En Josep Lluís Peña i Sánchez esta confeccionant la seua tesi doctoral sobre
"Estudis referents a la indústria de la pedra poli mentada" i En V alentí Villaverde i Bonilla la que tractara sobre la "Cova Negra de Xativa i el Mosteria
Valencia". També estan iniciant treballs de tesis de llicenciatura entre d'altres,
En Xavier Llombart, sobre "Ceramica neolítica" i En Ferran Arasa sobre "Poblament roma de la provincia de Castelló", treballa dirigits també pel Dr. En
Martí Almagro i Gorbea.
S'ha pro.sseguit la col.laboració mútua entre el S. l. P. i el Departament
de Geografia de la Facultat de Geografía i Historia de la nostra Universitat,
especialment a través de les investigadores Na Pilar Fumanal i García i Na
Michele Dupré i Ollivier, especialistes respectivament en edafología i pal.linologia, les quals estan realitzant diversos estudis sobre jaciments valenciana
eneolítics, neolítica i paleolítica.
lgualment s'ha continuat la promoció als Ajuntaments de la provincia per
a la creació de Museus Locals. Enguany s'han inaugural, amh la col.laboració
j ajut del Servei, els de Llosa de Ranes i Caudete de las Fuentes i s'han ree!ltructurat i millorat els de Chella i V aliada. Per a la creació del Museu de
Huñol s'hi remeteren en diposit diverses vitrines de les retirades de les sales
d'exposisció del Museu de Prehistoria.
El Musen Historico-Artístic Municipal de Chella, per a la instal.lació del
qual s'havien remés diverses vitrines de fusta i cristall, queda muntat a comen~aments de l'any 1979. Per aquest motiu s'hi desplac;a en diverses ocasiona 1'Ajudant del Servei En J osep Aparicio i Pérez, el qual a més de dirigir la col.locació dels materials a les vitrines, porta com a diposit del Museu
de Prehistoria per a ésser exposats, objectes mosterians de "Las Fuentes" de
Navarrés, paleolítica de la "Cova del Parpalló" de Gandia, mesolítics, eneolítics i de l'Edat del Bronze de "El Bolantín" i del "Barranco del Lobo" de
Chella, neolítica de la "Cova de la Sarsa" de Bocairent, eneolítics de l'"Ereta
del Pedregal" de Navarrés i de "Los Bafos" de Chella, de l'Edat del Bronze
del "Pico de la Olla" de Bicorp i del "Mas de Menente" d'Alcoi, iberics dele
"Secanos Altos" de Chella i del "Cerro de San Miguel" de Llíria, i romans
de "Troya", Setúbal, Portugal.

117

[page-n-118]
També per l'anomenat Ajudant del S. l. P. senyor Aparicio queda muntat, el mes de mar~ últim, el Museu Historico-Artístic Municipal de la
llosa de Ranes. L'aportació del Servei a la creació d'aquest Museu ha estat,
a banda de l'ajut personal de dit Ajudant Sr. Aparicio, el diposit d'un bon
nombre de vitrines de fusta i cristall i d'un lot d'objectes arqueologics, entre
els quals podem destacar peces lítiques mosterianes del "Monte Arabí" de
Yecla, ceramiques de la "Cova de la Sarsa" de Bocairent, materials de l'Edat
del Bronze de "Mas de Menente" d' Alcoi, de "Santa Ana" de Xativa i de
"Sant Joan" de La Llosa, iberics del "Cerro de San Miguel" de Lüria i romana de la "Canya de Confites" també de Llíria, i un xicotet lot de dinerets
valenciana format per 24 peces, procedents del trobament de la Muntanyeta
de Santa Anna.
lgualment s'ha seguit col.laborant amb el Museu "Pare Presentat" de Vallada. En diverses ocasions i aprofitant !'estada a la localitat amb motiu de
practicar distintes prospeccions, l' Ajudant del Servei En Bernat Martí i Olíver dedica part del se!l temps a la reinstal.lació i reestructuració deis materials exposats a les vitrines i a la col.locació de nous materials apareguts després de la seua inauguració.
Per últim, el Subdirector del Servei, senyor Pla i Ballester i la Dra. Na
Miracle Gil-Mascarell i Boscá, professora de la Facultat de Geografía i Historia, amh un grup d'alumnes, es dedicaren en diversos dies a estructurar i
instal.lar els materials iberics, tots procedents del poblat de "Los Villares"
de Caudete de las Fuentes, en una sala de la Biblioteca Municipal d'aquesta
població, on ha quedat muntat el Museu Arqueologic de Caudete. L'aportació del Servei a la creació d'aquest Museu ha estat en la tramesa, en diposit,
d'una serie de vi trines de cristall i fusta i en el lliurament, també en diposit,
d'un lot de ceramiques entregades al S. l. P. per l'aficcionat N'Enric Morán,
de Buñol. La resta deis materials exposats pertanyen a les col.leccions particulars d'En Rafael Gabaldón i Sierra i d'En Ftancesc Gabaldón i Valle, aficcionats locals i col.laboradors del Servei en la contrada.
Sota el patrocini de l'Excm. Ajuntament de la ciutat d'Ontinyent i orga·
nitzada per un grup d'aficcionats locals a la historia i arqueología de la comarca, dirigits per En J oan Barberá i Martínez, es celebra a dita localitat
una exposició de ceramiques del País Valencia. Per figurar en ella el Servei
d'lnvestigació Prehistórica deixa un lot de gerres format per un tonellet i rm
xicotet vas globular de ceramica cardial neolítica procedents de la "Cova de
l'Or" de Beniarrés, un vas campaniforme de la "Cova de les Aranyes", d'Alzira, diversos vasos de l'Edat del Bronze deis poblats de "Mas de Menente"
d'Alcoi, "El Castellet", de Montserrat i el "Castillarejo de los Moross" d'Andilla, un conjunt de ceramica atica de vernís negre de la "Bastida de les Alcuses" de Moixent, alguns vasos iberics d'aquest mateix jaciment i del "Cerro
de San Miguel" de Lüria i d'"Altea la Vella", d'Altea, una patera de terra
sigillata romana del "Pla de 1' Are" de Llíria, un olpe de ceramica comuna
romana de les Alqueries del Niño Perdido de Vila-real i una ampolla de ceramica visigotica d'El Romaní" de Sollana. Tots aquesta objectes foren retirata del S. l. P. el dia 17 de febrer i tornats el 6 de marQ.
El dia 13 de novembre es remeté a l' Akademia der Wissenschaften de la
República Democratica Alemanya de Berlín, una fotocopia del fullet editat

118

[page-n-119]
peJ Servei i esgotat totalment "La labor del S. l. P. y su Museo en el pasado
año de 1953", per haver-lo sol.licitat l'esmentada institució,
La Direcció General del Patrimoni Artístic, Arxius i Museos envía a aquest
Servei la senyoreta Na Teresa Chapa i Brunet, la qual amb un equip de fotografs realitza una serie de treballa fotografics de materials del Museo per
a l' Arxiu de dita Direcció General. El día 24 d'octubre es fotografiaren els
vasos "de les magranes", de la "ca~ta de cervols", del "comhat naval", deis
"Guerrera", el kalathos de la dansa, tots del "Cerro de San Miguel" de Llíria,
els ploms escrits en aHabet iberic del "Pico de los Ajos" de Yátova i diverses
plaquetes gravades i pintades de la "Cova del Parpalló", de Gandia.
El Director del S. I. P., En Dom(mec Fletxer i Valls, es va reunir el 25
d'octubre amh el Director General de Cultura del Consell del País Valencia,
amb el qual tracta d'alguns deis problemes que afecten l'arqueologia i les
excavacions del País
·
En diverses etapes s'han presentat al Museo Arqueologic de Sagunt eh
clixés fotografics de les lapides iberiques i romanes procedents de dita localitat, perque St')'n tragueren les corresponents positives per a l' Arxiu de dit
Musen.
lgualment es prestaren fotografies de materials del nostre Museo de Prehistoria i es donaren les necessaries explicacions sobre tals materials al senyor
Sánchez i Navarrete que esta redactant una succinta guia d'aquest Museo per
compte de la Caixa d'Estalvis de Valencia.
L'Editorial Alhambra iorna el 27 de febrer algunes fotografíes d'objectes
d'aquest Must')u que se li deixaren l'any anterior per a una publicació.
El dia 28 de marc; es lliura a la Delegació Provincial del Ministeri de Cultura, a instancies de la mateixa, tota la documentació necessaria per a la sol.licitud de dedaració de Monument Historico-Artístic al conjunt de "Valencia
la Vella", en terme de Riba-roja de Túria, motivada pels resultats de les excavacions d'aquest important jaciment roma per aquest Servei, cosa que queda reflectida en la corresponent MEMORIA. A la vista d'aquesta documentació,
per la Direcció General del Patrimoni Artístic s'incoa en el mes de maig el
corresponent expedient. Vegeu "La Labor", any 1978, pag. 77.
Amb motiu del trobament al jaciment mosteria de "Las Fuentes" a Navarrés d'uns residus de troncs de fustes que per la situació podrien tindre una
importancia excepcional, el dia 5 de juliol es remeteren al Laboratori de Geocronologia de l'lnstitut de Química Física "Rocasolano", del Consell Superior
d'lnvestigacions Científiques, de Madrid, mostres d'una serie de fragmenta dt>
fusta carbonitzada, recollides a la mateixa profunditat que un gran tronc
que estava en posició horitzontal, per sota d'unes capes remogudes on es
veien peces mosterianes i immediatament damunt d'altres tamhé amh indústria del Paleolític Mitja. Vegeu resum deis treballs d'extracció d'aquestes reates a l'apartat corresponent dedicat a les prospeccions. L'lnstitut esmentat ha
remés al Servei d'lnvestigació Prehistorica els resultats de l'analisi pel Carboni-14 de dues d'elles: mostres CSIC-467 i CSIC-468: "més de quaranta mil
anys". A la vista d'aquests resultats s'ha trac;at un pla per realitzar noves excavacions i sol.licitar d'altres analisis que confirmen i completen les efectuades.
El Dr. Fraus Verhaege, de la Fundació Nacional Belga per a la Investigació Científica va estar en aquest Servei en representació de la European Scien-

119

[page-n-120]
ce Founclation prenent-hi dades sobre caracterí.stiques i finalitat d'aquest Centre per a la seua inclusió en el repertori d'institucions científiques que aqueRt
organisme europeu va preparant. La documentació que se li proporciona ha
estat publicada en el volum II d"'Archeology, Natural Science and Technology: The European Situation", fitxa e. 21, editat a Estrasburg a finals d'aqueRt
mateix any 1979.
Per últim, ressenyem els actea organitzats amb motiu d'haver-se complit
aquest any el Cinquantenari de l'inici de les excavacions a la internacionalment coneguda "Cova del Parpalló" de Gandia. La commemoració fou preparada per I'Excm. Ajuntament d'aquesta població i I'Excma. Diputació Provincial de Valencia, amb la col.laboració del Servei d'Investigació Prehistorica. Al mateix temps que es celebrava aquest Cinquantenari, es volgué tam·
bé retrP. un homenatge al Dr. En Lluis Pericot i Garcia perque, en nom deJ
S. I. P., porta endavant les excavacions del jaciment durant els anys 1929,
1930 i 1931, qui posteriorment va ésser Sub-Director del Servei i, a partir de
1950, Director Honorari d'aquest, el decés del qual es va produir precisament
un any abans de la data prevista per a efectuar els actea commemoratius.
Aixi dones, el dia 3 d'octubre es celebraren aquesta, traslladant-se al .lloc on
és _el jaciment l'Excm. Sr. Vice-President de la Diputació, N'Enric Peris i
Vidal; el Ponent de Cultura d'aquesta, En Ricard Avellán i Aguado; els Alcaldes de- Gandia i de Barx amb diversos regidora deis respectius Ajuntamenta; el Director del S. I. P., En Doménec Fletxer i Valls; el Sub-Director,
N'Enric Pla i Ballester; els ajudants En Josep Aparicio i Pérez i En Bernat
Martí i Olí ver; la Bibliotecaria, N a Maria Victoria Goberna i Valencia; la
professora de la Facultat de Geografía i Historia Na Miracle Gil-Mascarell en
representació del Departament d'Arqueologia, i el Professor En Josep Vicent Martínez i Perona pel Departament d'Historia Antiga; els arqueolegs
de Gandia En Vicent Gurrea i Crespo, director del Museu Arqueologic Comarcal, En J osep Camarena i Mahiques i N' Antoni Sancho i Santamaría; En
Guillem Stuyck, Arquitecte Provincial; En Ricard Triviño, del Gabinet de
Premsa de la Corporació i algunes personalitats més, a més d'un bon nombr~
d'aficcionats a l'arqueologia i a la historia comarcaL Els organitzadors invitaren la Dra. Maria Llu'isa Pericot i Raurich, professora de la Universitat de
Barcelona, i el Dr. Josep Maria Fullola i Pericot, professor de la Universitat
de Tarragona, filia i nét, respectivament del Dr. Pericot i García, els quals
es despla~aren a la "Cova del Parpalló" per ésser presenta als actes. Aquesta
s'iniciaren amb unes paraules d'oferiment de la commemoració per part d~
I'Excm. Sr. Román, Alcalde de Gandia, qui manifesta, entre d'altres coses, la cessió feta a la Corporació municipal que presideix, per part de !'empresa propietaria deis terrenys, de la zona del Parpalló i el sen entorn, com
ja ha queda dit adés. A continuació varen prendre la paraula successivament
l'll.lm. Sr, Alcalde de Barx, l'Excm. Sr. N'Enric Peris i Vidal, Vice-President
de la Díputacíó, En Josep Maria Fullola i Pericot i el Director del S. I. P. En
Doménec Fletxer i Valls. Cal destacar la presencia entre els assistents d'En
Vicent Alberola i Ferrer, de La Drova, únic supervivent del grup d'obrers
que durant els tres anys d'excavació participaren en ella. Després d'aquests actea, els invitats es traslladaren a la "Font de la Puigmola" en terme de Barx,
on els organitzadors varen oferir un dinar.
120

[page-n-121]
3.-P a r t i e i p a e i ó
Congressos

e n A s s e m b 1 e e s,
Reunions

Organitzada per l' Associació Es pan yola d 'Amies de 1' Arqueología, amb
seu a Madrid, amb motiu del Xe. aniversari de la seua fundació, es celebra
una "Taula Redona sobre la Baixa Epoca de la Cultura Iberi.ca", per a la qual
s'encarrega al S. l. P. el desenvolupament de la ponencia sobre "Ceramicll
indígena tardana". Aquesta fou preparada i redactada per la professora d' Arqueología de la Facultat de Geografía i Historia de la Universitat i Col.laboradora del S. l. P., Dra. Na Carme Aranegui i Gaseó, i pel Sub-Director
d'aquest, N'Enric Pla i Ballester. La reunió es celebra a Madrid, al saló
d'actes de la "Fundació General Mediterrania", durant els dies 23 a 25 de
mar~, exposant-s'hi la ponencia preparada en aquest Servei el dia 23 a la
tarda. Les sessions es van cloure el dia 25 a Albacete, on després de visitar
el Museu Arqueologic Provincial es traslladaren els participants, sota la direcció del Dr. En Martí Almagro i Gorbea, a les rones de la necropolis de
"Pozo Moro" en terme de Chinchilla.
A la ciutat de Palmela (Setúhal, Portugal) i organitzada pel Musen d' Arqueología e Etnografía do Distrito de Setúbal, es celebra durant els dies 26
a 29 de maig la "1 Taula Redona sobre "A Pree a Protohistoria do Sudoeste
Peninsular", amb la participació de diversos in,·estigadors portuguesas i espanyols. Els temes tractats foren el Neolític, la gimesi i desenvolupament dP,
les societats calcolítiques, la periodització, poblament i facies culturals de
l'Edat del Bronze i el desenvolpament de les Societats en l'Edat del Ferro.
El Servei, especialment invitat a les r~unions, delega en l' Ajudant del mateix
Dr. En Bernat Martí i Oliver, qui presenta una comunicació sobre "La neoli.
tització en la zona oriental de la Península", en la qual planteja els models
explicatius del procés de neolitització en l'ambit del Mediterrani Occidental
en relació amb els fets observats al sud-oest peninsular. A la sena comunicació
acompanya una extensa mostra grafica deis materials -procedents del Musen
de Prehistoria d'aquest Servei. Dintre de les activitats de la Taula Redona
s'efectuaren diverses vis.ites i excursíons, dintre d'elles a les coves artificiah
de la "Quinta do Anjo de Palmela, al Musen d' Arqueología e Etnografía de
Setúbal i diversos monuments megalítics i estacions de les Edats del Bronze
i del Ferro de la zona sud del Baix Alemtejo, prop d'Ouri.que. El dia 30 de
maig, acabada ja la Taula Redona, varen ésser examinats pel Dr. Martí i Olíver, al Centre d'Historia de la Facultat de Lisboa, els materials neolítics i
eneolítics que procedents de diversos jaciments són motiu d'estudi pel professor de dit Centre, Víctor dos Santos Gonllalves.
Amb motiu d'organitzar-se a Xativa durant els dies 26 de novembre a 2
de desembre la "11 Setmana Cultural", organitzada per 1' Associació d' Amics
de la Costera amb la col.laboració de l'Excma. Diputació Provincial de Valimcia i l'Exém. Ajuntament de la ciutat, el Sub-Director del Servei prengué
part el dia 27 de novembre en la taula redona sobre "Conservació i Protecció
del Patrimoni Artístic" amb la ponencia referent a la conservació i protecció
deis jaciments arqueologics. La reunió tingué lloc al Saló d'Actes del Cercle Setabense i les ponencies foren seguides d'una llarga i interessant discusió
amh la participació del púhlic.

121

16

[page-n-122]
4.-X e r r a d e s

conferencies

El Sub-Director del S. l. P., N'Enric Pla i Ballester, pronuncia els dies 23
i 30 de novembre sengles conferencies a Sagunt amh motiu de la celebració
d'un "curset d'lniciació a l' Arqueología" organitzat pel Centre Arqueologic
Saguntí i patrocinat pel Departament d'Obres Socials de la Cai:xa d'Estalvia
i Socors de Sagunt. La primera de tals xerrades tracta sobre "Metal.lúrgia i
orfebrería" i la segona sobre "Tipología metal.lica". Després de l'exposició
de les materies de les xerrades hi bagué un animat dialeg.
Per últim, el Dr. Martí i Oliver, Ajudant del Servei, féu una xerrada sota
el títol de "Vallada i la seua prehistoria" a Vallada el día 26 de juliol, amh
motiu de la celebració de la "III setmana de la cultura i la joventut" organitzada pel "Grup Pare Presentat" i el Museu Historico-Artistic de la població.
No volem acabar aquest apartat sense destacar la decisiva col.laboració
donada per la Sub-Direcció General d'Excavacions Arqueologiques del Ministeri de Cultura, la qual ha vingut contribuint amb importants aportacions econom.iques en les campanyes d'excavacions fetes a Cueva de la Cocina, Cova
de l'Or, Ereta del Pedregal, Muntanya Assola, Los Villares, Puntal deis Llops
i Corral de Saus, així com en la protecció i tancament de les pintures rupestres d'El Buitre, La Zorra i La Madera, Ereta del Pedregal i Cova del Parpalió, tot aixo referit a l'any 1979.

5.-P e r s o n a I
A sol.licitud de la Direcció del Servei, la Corporació Provincial, en sessw
del Pie de 26 de gener, acorda de "crear en plantilla una pla"a d' Ajudant del
Servei d'lnvestigació Prehistorica amb exigencia de títol superior i nivell de
proporcionalitat 10, sotmetent el present acord al visat de la Direcció General
d'Administració Local, per a procedir a la reglamentaria provisió de dita pla"a; contractant mentre tant ... " el Dr. En Bernat Martí i Oliver, proposat per
aquest Servei i que venia col.laborant amh ell des de ja feia alguns anys. El
Sr. Marti i Oliver prengué possesió de la pla"a el día 1 de febrer.
Tam.bé en la matei:Jrra sessió del Pie de la Corporació s'acorda de contractar
com a Mosso del Museu En Josep Villanueva i Andújar, en substitució de
qui havia estat essent-ne fins poc de temps abans, En Manuel Guillot i Ruiz,
el qual havia cessat el seu treball per passar a formar part de la plantilla del
Consell del País Valencia.
Aquesta ha estat, en resum, l'activitat desenvolupada pel Servei d'lnvestigació Prehistorica de !'Excma. Diputació Provincial durant l'any 1979.

122

[page-n-123]
[page-n-124]