Innocenci Sarrión Montañana. La vocació per la paleontologia i l'arqueologia
Joaquim Juan Cabanilles
2017
[page-n-1]
INNOCENCI SARRIÓN MONTAÑANA
LA VOCACIÓ PER LA PALEONTOLOGIA I L’ARQUEOLOGIA
Joaquim Juan Cabanilles
En la nota necrològica redactada el dia del seu traspàs, el 27 de març del 2017,
el Museu de Prehistòria de València, la institució que l’havia acollit com a
membre a finals dels anys 1980, es referia a Innocenci Sarrión Montañana
en els termes de «destacat paleontòleg». Ben mirat, Innocenci Sarrión havia
estat això i més coses, entre elles arqueòleg, etnòleg, fotògraf costumista o
restaurador de museu, per bé que és aqueixa faceta de paleontòleg, d’estudiós
de la fauna quaternària, el que justifica completament el recordatori que se li
fa dins d’aquestes actes de les III Jornades d’Arqueozoologia del MPV.
Innocenci Sarrión va nàixer el 5 de novembre del 1939 a Benimaclet, quan
encara aquesta població no era una pedania de la ciutat de València. Després
dels estudis primaris, als 13 anys, s’incorporà a la sastreria de son pare, negoci
del qual s’hagué de fer càrrec als 17 anys, arran de la mort del genitor.1 Els anys
40 i 50 del segle passat van ser difícils per a molta gent, i en general per a qui
volia continuar una formació fora dels oficis o les arts manuals.
El 1960, I. Sarrión ingressa al Centre Excursionista de València, fet
cabdal si es té en compte tota la trajectòria, personal i intel·lectual, que
s’hi enceta. El CEV era llavors un lloc on concorria gent culturalment molt
inquieta, amants de la natura i les ciències naturals, la geografia, l’etnologia,
la història, etc. Dins d’aquest ambient, Sarrión s’impregna i acaba trobant
1 Els detalls més biogràfics han estat extrets d’unes notes del mateix I. Sarrión, conservades en la Biblioteca del SIP-Museu de Prehistòria de València (sense ref.), redactades
cap al 1989. També s’ha tingut present el text: «Innocenci Sarrión Montañana, una semblança des de l’excursionisme a la ciència (nota biogràfica)», de Josep Fernández Peris i
Policarp Garay Martín, repartit amb motiu de l’homenatge a I. Sarrión promogut, entre
altres associacions i institucions, pel Grup Valencià de Quaternari (AEQUA) i el Museu
de Prehistòria de València, realitzat en el Campus de Burjassot de la Universitat de València el 10 de novembre del 2015.
Interaccions entre felins i humans. III Jornades d’arqueozoologia.
Museu de Prehistòria de València (2017): 17-31.
[page-n-2]
a l’excursionisme un sentit més enllà del mer esplai, el risc o l’aventura,
en definitiva, una forma d’esbargiment cultural. Les llargues i constants
caminades per la muntanya, per serrals, barrancs i cingleres, el portaran
a cims, coves i avencs que cal explorar, activitat que el posarà en contacte
primerament amb l’arqueologia. Els objectes trobats, testets ceràmics,
estris de pedra i metall, adorns d’os o de closques de mol·luscs, etc., s’han
de classificar i datar. Això farà acostar-se Sarrión al Museu de Prehistòria
de València, a la cerca de llibres i d’opinions autoritzades. Cap a mitjans
dels 1960 serà ja en el cercle de col·laboradors del MPV, relació que certifica
la memòria d’activitats del MPV corresponent a l’any 1967, on s’anota el
lliurament que fa, com a donatiu, d’un lot de ceràmica procedent del poblat
de l’edat del bronze de La Majarilla (Bugarra, València), com també dels
primers escrits propis, dos breus notes arqueològiques sobre la Cova de la
Cerdanya (Pina de Montalgrao, Castelló).2 Aquesta relació de col·laboració
ja no es detindrà mai, intensificant-se amb els anys 1970, fins a l’ingrés de
Sarrión en el mateix MPV a finals, com hem dit, dels anys 1980.
L’interès primerenc d’Innocenci Sarrión per l’arqueologia el posa en
relleu el gros de les seues publicacions i informes amb data dels anys 1960
i 1970, tal com mostra el llistat bibliogràfic que acompanya a aquest text.
Així, hi ha un bon nombre d’informes inèdits, a poc a poc depositats en
la Biblioteca del SIP-MPV (com registren les memòries anuals d’activitats
de la institució), sobre els jaciments –per exemple– de la Cova Sarinyago
(Ador, València), Las Cuevas (Cofrents, València), l’estació a l’aire lliure de
Sotecuelos de la Brezosa (Villar del Humo, Cuenca), la Cova del Racó del
Duc (Vilallonga, València), o el poblat de La Majarilla (Bugarra, València);
o sobre el gravat rupestre del Barranco de la Vid (Villargordo del Cabriel,
València), o les pintures rupestres del Barranco de Coy (Tous, València).
Publicats, hi ha notes i xicotets estudis en revistes i bolletins dels àmbits
excursionista i muntanyista, on pot destacar-se l’escrit sobre les restes
de la primera edat del ferro de la Cueva Honda de Cirat (Castelló), dins
la revista Lapiaz del Comitè d’Espeleologia de la Federació Valenciana
de Muntanyisme (núm. 2, I època, 1975). Però també hi ha estudis més
elaborats, en revistes especialitzades d’abast més ampli, com ara l’article
sobre el jaciment neolític de la Cova de Dalt (Tàrbena, Alacant), en la Revista
2
Cf. La labor del Servicio de Investigación Prehistórica y su Museo en el pasado año 1967.
València, 1969, p. 76 i 92.
18
[page-n-3]
Innocenci Sarrión amb
un vas neolític de la Cova
de l’Or de Beniarrés, al
Museu de Prehistòria de
València. 1985.
Innocenci Sarrión en el
Laboratori de Restauració
del Museu de Prehistòria
de València. 1992.
19
[page-n-4]
del Instituto de Estudios Alicantinos (núm. 18, 1976), o sobre el poblat ibèric
de la Peña de las Majadas (El Toro, Castelló), en Archivo de Prehistoria
Levantina, revista del Servei d’Investigació Prehistòrica (SIP) i Museu de
Prehistòria de València (núm. XV, 1978), o sobre l’estació meso-neolítica
de Valdecuevas (Cazorla, Jaén), en Saguntum-Papeles del Laboratorio de
Arqueología, revista del Departament de Prehistòria i Arqueologia de la
Universitat de València (núm. 15, 1980). Per fer algun comentari, aquest
darrer article encara constitueix hui en dia l’única referència bibliogràfica
sobre la possible presència de la fase B del Mesolític recent mediterrani
en terres d’Andalusia, fase cronocultural que precedeix immediatament el
Neolític, etapa aquesta darrera representada igualment en l’estratigrafia de
Valdecuevas, en les seues fases inicials. La data de l’article sobre Valdecuevas
marca una fita important, atès que, a partir del 1980, l’estricta arqueologia
passarà a un pla bastant allunyat del que seran els temes preferents abordats
per Sarrión.
En les coves i els llocs arqueològics, a banda dels objectes i atifells de
producció antròpica, sol haver-hi restes òssies de fauna, que poden estar
relacionades o no amb la subsistència humana. Aquest tipus de restes
també poden trobar-se en avencs, escletxes i altres llocs no exactament
arqueològics. Innocenci Sarrión no menysprea els ossos de fauna, els
arreplega i s’interessa per ells pràcticament al mateix temps que ho fa pels
objectes arqueològics: naix així el «paleontòleg» quasi simultàniament a
l’«arqueòleg». La paleontologia, doncs, l’obliga també a un aprenentatge
que el portarà a buscar llibres i manuals, necessaris per a determinar
i filiar les espècies, i a contactar amb gent i centres especialitzats, entre
aquests l’Institut de Paleontologia de Sabadell, l’Institut de Ciències de la
Terra ‘Jaume Almera’ de Barcelona, o la Facultat de Ciències Biològiques
de la Universitat de València. Paral·lelament a la formació paleontològica,
Sarrión anirà aplegant una nombrosa i diversa col·lecció òssia de referència,
recorrent muntanyes i camps, granges, corrals i estables, i zoos.
El primer treball específicament «paleontològic» el publica a mitjans
dels 1970 en la revista Lapiaz, editada, com hem dit, pel Comitè Regional
Valencià d’Espeleologia, abans d’esdevindre Federació. Amb anterioritat a
aqueixa data, en les publicacions i els informes arqueològics poden haver
referències a la fauna trobada, en forma de classificacions simples d’espècies,
com s’observa, per exemple, en el manuscrit sobre la cova ja anomenada del
20
[page-n-5]
Racó del Duc (1974), amb determinació de les restes òssies capa a capa de la
cala estratigràfica efectuada i les d’altres zones de la cavitat, o en la publicació
de la Cova de Dalt de Tàrbena (1976), amb classificació semblant. En els
darrers treballs arqueològics, que, com ja hem dit, pràcticament no depassen
el 1980, n’hi ha també algun amb esment de la fauna arreplegada, com ara –i
principal– el dedicat a l’estació andalusa de Valdecuevas (1980).
En el Lapiaz al·ludit (núm. 3, I època, 1976) es presenten, entre altres,
les primeres restes de Panthera pardus trobades en la Cova del Racó del
Duc, en un pou al fons de la cavitat, de les quals es donen diferents dades
osteomètriques.3 En la mateixa revista Lapiaz –especialment–, en números
subsegüents, fins al 1980, seguiran aportant-se dades paleontològiques de
diferents jaciments, arqueològics i no: sobre un linx de la Cueva del Puerto
(Calasparra, Múrcia) i altres restes d’altres llocs (1978), sobre cabirols de
llocs valencians i de Conca (1979), sobre les restes faunístiques de la Cueva
del Cerezo de Castielfabib (1980), o sobre la fauna pleistocena de la Cova del
Llentiscle de Vilamarxant (1980).
Alguns d’aquests treballs estan al límit de l’arqueozoologia, però és als
anys 1980 que Innocenci Sarrión esdevé més «arqueozoòleg». La seua
condició ja d’expert coneixedor de la fauna quaternària, adquirida durant els
1970, l’aproparà a l’arqueologia més «acadèmica», en un moment en què es
disparen els programes de recerca i els estudis multidisciplinaris. En aquest
període, Sarrión rebrà nombrosos encàrrecs de departaments universitaris
i d’altres centres, dels investigadors al cap de projectes homologats, i
classificarà tota mena de faunes de jaciments arqueològics ben diversos.
Alguns treballs de classificació seran publicats, i d’altres no, com revela la
bibliografia que s’adjunta. Entre els primers, hi ha els referits a la fauna del
jaciment romà de Santa Bàrbera (la Vilavella, Castelló), del 1981; la fauna
del poblat ibèric del Puntal dels Llops (Olocau, València), també del 1981;
la fauna de l’edat del bronze de la Cueva Soterraña (Requena, València), del
1982, i del poblat de la Muntanya Assolada (Alzira, València), del 1983; o la
3
Per remarcar-ne l’interès, aquestes restes, pertanyents a un sol individu, més les de dos
altres individus recuperades en el sondeig arqueològic practicat per Sarrión en el vestíbul de la cova (informe del 1974), nivells pre-solutrians, han estat objecte recentment
d’un acurat estudi arqueozoològic (cf. V. Sauqué i A. Sanchis, «Leopards as taphonomic
agents in the Iberian Pleistocene, the case of Racó del Duc (Valencia, Spain)», Palaeo 3,
472, 2017, p. 67-82. http://dx.doi.org/10.1016/j. palaeo.2017.01.016).
21
[page-n-6]
Innocenci Sarrión en el Gabinet de Fauna Quaternària del Museu de Prehistòria de
València. 2002 i 2007.
22
[page-n-7]
fauna de les coves-santuari ibèriques del Puntal del Horno Ciego (Villargordo
del Cabriel, València), del 1990. Entre els informes inèdits, cal ressenyar els
corresponents al jaciment mosterià del Salt (Alcoi, Alacant), del 1981; al
jaciment neolític de la Cueva del Toro (Antequera, Màlaga), igualment del
1981; a l’abric mesolític i neolític de la Falguera (Alcoi, Alacant), del 1982; a la
necròpolis ibèrica del Molar (Sant Fulgenci-Guardamar del Segura, Alacant),
del 1984; al jaciment romà del Grau Vell (Sagunt, València), també del 1984;
al poblat argàric de Las Viñas (Coy, Múrcia), del 1985; o al jaciment canari de
la Cueva de las Fuentes I (Buena Vista del Norte, Tenerife), del 1988.
Com és natural, els treballs arqueozoològics es compaginen amb els
paleontològics, la majoria publicats, com ara els dedicats a les restes
faunístiques d’algunes cavitats de Calseca (Santander), del 1982; a la fauna
würmiana de la Cueva de San Antón (Villanueva de Viver, Castelló), del
1983; a algunes restes de hienes de l’est peninsular, també del 1983; a la fauna
del Würm superior de la Cueva Merino (Dos Aguas, València), del 1984; a
la fauna pleistocena de diversos jaciments paleontològics de la Ribera Baixa
(València), del 1984, i del jaciment de Molí Mató (Agres, Alacant), del 1987,
dos treballs importants per al seu moment; a un tret morfològic diferenciador
per a les restes òssies de Capra pyrenaica i Capra hircus, del 1988, treball
mitat «arqueozoològic» pel seu innegable interès –cal assenyalar-ho– per a
la classificació de faunes del Neolític inicial; o a la fauna del Plistocè mitjà de
la Cova del Corb (Ondara, Alacant), del 1990.
Els 1980 són també els anys d’una intensificació de la col·laboració
d’Innocenci Sarrión amb el Museu de Prehistòria de València, relació que,
com hem vist, venia de mitjans dels 1960. En aqueixes dates, el MPV està
en procés de remodelació, després d’un trasllat de seu a l’antiga Casa de
Beneficència, la seua ubicació actual. Les sales del museu s’han de muntar
i obrir de nou, per a la qual cosa cal seleccionar, catalogar i reparar els
materials expositius, arqueològics i paleontològics. Per aconseguir-ne
el muntatge global, es recorre estratègicament a exposicions temàtiques
successives, on van acomplint-se les tasques museogràfiques assenyalades.
En aquest procés, I. Sarrión és cridat per al control de les restes de fauna,
en relació, primer, amb les exposicions La cultura ibèrica (1983) i Paleolític
i Epipaleolític: les societats caçadores de la prehistòria valenciana (1984).
Tot seguit serà contractat (1984 i 1985) per a la futura exposició El Neolític
valencià: els primers agricultors i ramaders (inaugurada el 1987), però ja
23
[page-n-8]
no només com a expert en fauna, sinó per a fer-se càrrec de la restauració
de la col·lecció ingent de vasos neolítics de la Cova de l’Or de Beniarrés
(Alacant), col·lecció una part important de la qual continua tenint
presència destacada en la sala de Neolític del MPV. Constatades les mans
excel·lents de Sarrión per a la restauració, el MPV l’incorpora en la seua
plantilla el desembre del 1986, en qualitat d’ajudant-restaurador, l’única
plaça possible en aquell moment, aconseguida per concurs-oposició.
Dins del MPV, les noves funcions d’I. Sarrión no l’impedeixen en un primer
moment (finals dels 1980) continuar dedicant-se a la fauna, com hem vist en
repassar-ne la producció bibliogràfica dels anys 1980. Els 1990, en canvi, sí
que tindran capficat Sarrión en la restauració arqueològica. A banda de la
labor quotidiana de reparació del material provinent de les excavacions del
MPV, dels vells fons o dels nous dipòsits, amb vista a l’exposició permanent
o les mostres temporals, de les mans de Sarrión eixirà una àmplia col·lecció
de motles i rèpliques de les peces més singulars del museu, destinades a
propòsits expositius i didàctics. Només a finals de la dècada publicarà un
treball faunístic, dins l’estudi del poblat de l’edat del bronze de la Lloma de
Betxí (Paterna, València), del 1998.
El 2000, Innocenci Sarrión dóna la seua col·lecció de fauna, la de
referència i l’arreplegada en llocs arqueològics i paleontològics, al
Museu de Prehistòria de València. Arran d’aquesta donació, el MPV crea
un Gabinet de Fauna Quaternària, al càrrec del qual estarà el mateix
Sarrión, que obté alhora una millora del lloc de treball. Des del Gabinet, i
deslliurat de la restauració arqueològica, Sarrión reprendrà els estudis de
paleontologia i arqueozoologia, amb un ànim que es mantindrà més enllà
encara de la seua jubilació, esdevinguda el 2010. D’aquest darrer període,
són treballs importants els concernents, per exemple, les restes de cànids
de jaciments valencians de l’edat del bronze, signat junt amb A. Sanchis
Serra, del 2004; el parietal neandertal arcaic de la Cova del Bolomor
(Tavernes de la Valldigna, València), del 2006; les possibles restes humanes
del Plistocè inferior i el mitjà dels jaciments de la Muntanyeta dels Sants
(Sueca, València) i la Cova del Llentiscle (Vilamarxant, València), del
2008, restes que pertanyerien als primers pobladors del territori valencià
(entre 1,3 i 1 milions d’anys l’«home» de Sueca, i entre 0,8 i 0,7 el de
Vilamarxant); o la fauna del Plistocè inferior del Pla de les Llomes (Serra,
València). Altres treballs a enumerar serien els referits al cavall ibèric de
24
[page-n-9]
la Regenta (Borriana, Castelló), del 2003; a la fauna neolítica de la Cova
de les Bruixes (Rossell, Castelló), del 2005; a les restes d’Ursus thibetanus
mediterraneus de la Cova del Bolomor, article signat junt amb J. Fernández
Peris, del 2006; la datació bioestratigràfica del jaciment paleontològic de
la Vilavella (Castelló), del 2009; les puntualitzacions sobre la fauna del
Plistocè inferior/mitjà de la Cova del Llentiscle, del 2010; o el caprí de la
Cova del Molí Mató (Agres, Alacant), també del 2010.
Des de la seua creació, el Gabinet de Fauna Quaternària ha estat un nou
lloc de trobada per a vells i joves arqueozoòlegs, valencians i forans, seguint
la tradició d’acollida del Museu de Prehistòria de València, obert sempre
als corrents avantguardistes de la recerca arqueològica. Estudiant conjunts
faunístics del museu o consultant-ne les col·leccions de referència, en
el marc de treballs puntuals, de tesis i tesines, pel Gabinet han passat –i
continuen passant– investigadors com M. Pérez Ripoll, R. Martínez Valle,
P.M. Guillem Calatayud, A. Sanchis Serra (actual encarregat del Gabinet),
M.P. Iborra Eres, J.V. Morales Pérez, C. Tormo Cuñat o C. Real Margalef, per
citar només alguns dels arqueozoòlegs valencians. Fins al 2010, la presència
d’I. Sarrión hi ha estat constant, sempre prest a la consulta, a l’intercanvi de
parers i, també, al debat.
Innocenci Sarrión, al remat de tot, pot considerar-se un pioner dels
estudis de fauna quaternària al País Valencià, juntament amb M. Pérez
Ripoll, per bé que ambdues trajectòries arranquen i discorren de manera
diferent.4 I. Sarrión era autodidacte, condició que no rebaixa en res el que
ha estat el seu treball, sinó que el revalora. D’altra banda, és cert que no
ha creat el que diríem una «escola», separat com estava de qualsevol praxi
magisterial, però sí que ha exercit una influència innegable en una part
important dels arqueozoòlegs locals.
Per tota la seua singladura intel·lectual, veritablement polifacètica, Innocenci
Sarrión es mereix un respecte i un record, que és el que ací li mostrem i li fem, i
que, ben segur, compartiran molts dels participants en aquestes actes.
4
Una aproximació històrica a aquests estudis pot veure’s en: M. Pérez Ripoll, «Una visión
de la arqueozoología valenciana a través del tiempo», dins A. Sanchis Serra i J.L. Pascual
Benito (ed.), Animals i arqueozoologia hui. I Jornades d’arqueozoologia del Museu de
Prehistòria de València, Museu de Prehistòria de València, València, p. 3-17.
25
[page-n-10]
BIBLIOGRAFIA D’INNOCENCI SARRIÓN MONTAÑANA
SARRIÓN MONTAÑANA, I. (1967): “Prehistoria. Cueva de la Cerdaña (Pina de
Montalgrao, Castellón)”. Centre Excursionista de València, Maig-67 (circular para
socios), València, p. 7-10.
— (1967): “La Cueva de la Cerdaña”. Riscos, 15, Federación Valenciana de
Montañismo, Valencia, p. 6-7.
— (1967): “Grabados esquemáticos sobre columnas estalagmíticas en la Cueva de
Cerdaña (Castellón)”. Geo y Bio Karst, 12, Barcelona, p. 14-15.
— (1968-70): “Cova Sarinyago. Covacha sepulcral de la Vall de la Canaleta (Ador)”.
Original mecanografiat inèdit, depositat en la Biblioteca del SIP-Museu de
Prehistòria de València (sense ref.), 2 p. + croquis i fotografies.
— (1970): “Actividades arqueológicas realizadas por miembros del C.E. de Valencia, en
la zona del Gran Atlas de Marrakech. Octubre 1970”. Original mecanografiat inèdit,
depositat en la Biblioteca del SIP-Museu de Prehistòria de València (sense ref.), 8 p.
— (1971): “Cova de Dalt”. Boletín Cavernango, 2 (II Jornadas Espeleológicas.
Prehistoria), Grupo Espeleológico, Centro Excursionista de Alicante, Alicante.
— (1974): “Sobre el «Iunstir» ibérico, sobre «Eban-ebanen», sobre el vocablo
«Kaikabas»”. Original mecanografiat inèdit, depositat en la Biblioteca del SIPMuseu de Prehistòria de València (ref. 31-74/15210; 12379), 9 p.
— (1974): “Grabado rupestre en el Barranco de la Vid (Villargordo del Cabriel,
Valencia)”. Original mecanografiat inèdit, depositat en la Biblioteca del SIP-Museu
de Prehistòria de València (ref. 609-74/15788; 12808), 3 p. + calcs i dibuixos.
— (1974): “El yacimiento arqueológico de Las Cuevas (Cofrentes, Valencia)”. Original
mecanografiat inèdit, depositat en la Biblioteca del SIP-Museu de Prehistòria de
València (ref. 183-77/17791; 14316), 8 p. + plànols, dibuixos i fotografies.
— (1974): “Sobre conchas de Cardium edule en la Cueva de la Cocina (Dos AguasValencia)”. Original mecanografiat inèdit, depositat en la Biblioteca del SIP-Museu
de Prehistòria de València (ref. 184-77/17792; 14317), 4 p.
— (1974): “Notas sobre la estación de Sotecuelos de la Brezosa (Villar del Humo,
Cuenca)”. Original mecanografiat inèdit, depositat en la Biblioteca del SIP-Museu
de Prehistòria de València (ref. 185-77/17793; 14318), 4 p. + figures.
— (1974): “La Cova del Recolduc (Vilallonga, Valencia)”. Original mecanografiat
inèdit, depositat en la Biblioteca del SIP-Museu de Prehistòria de València (sense
ref.), 10 p. + plànols, dibuixos i fotografies.
— (1974): “Apuntes sobre cuevas ofrendatorias”. Original mecanografiat inèdit,
depositat en la Biblioteca del SIP-Museu de Prehistòria de València (sense ref.), 3 p.
— (1975): “Restos de la Primera Edad del Hierro en la Cueva Honda de Cirat
(Castellón)”. Lapiaz, 2 (I época), Comité Regional Valenciano de Espeleología,
Federación Valenciana de Montañismo, Valencia, p. 4-9.
26
[page-n-11]
— (1975): “Notas arqueológicas sobre la sierra Calderona”. II Marcha y Asamblea
Nacional de Veteranos de la Montaña (1-2 Noviembre de 1975). Centro Excursionista
de Valencia, Valencia, p. 12-15.
— (1975): “Restos eneolíticos en Tabernes de Valldigna”. D.Y.A. (monografía III
Aniversari), Centre Excursionista de Tavernes de la Valldigna.
— (1976): “El yacimiento neolítico de la Cova de Dalt (Tárbena)”. Revista del Instituto
de Estudios Alicantinos, 18, Alicante, p. 41-56.
— (1976): “Apuntes sobre fauna cuaternaria”. Lapiaz, 3 (I época), Comité Regional
Valenciano de Espeleología, Federación Valenciana de Montañismo, Valencia,
p. 15-22.
— (1976): “Cueva Cirat. Arqueología”. Karrem, 2, Sección de Exploraciones
Subterráneas-S.E.S. del Centro Excursionista de Valencia - S.E.S. de San José,
Valencia.
— (1976): Text introductori a Artesanado en la alfarería de la Península. Catàleg
d’exposició, Galeria Temps, València, p. 1-6.
— (1976): Arqueología. Normas para la identificación y clasificación de yacimientos
prehistóricos e históricos, adaptadas al excursionista. Centre Excursionista de
València, text ciclostilat, 52 p.
— (1976): “Pinturas rupestres del Barranco Coy (Tous, Valencia)”. Original manuscrit
inèdit, depositat en la Biblioteca del SIP-Museu de Prehistòria de València
(ref. 39-76/16826; 13553), 4 p. de croquis, calcs i fotografies.
— (1976): “El poblado de la Edad del Bronce de La Majarilla (Bugarra, Valencia)”.
Original mecanografiat inèdit, depositat en la Biblioteca del SIP-Museu de
Prehistòria de València (ref. 40-76/16827; 13554), 5 p. + dibuixos i fotografies.
— (1976): “Coveta dels Fardatxos (Albalat de Segart)”. Fotocòpia d’original manuscrit
inèdit, depositat en la Biblioteca del SIP-Museu de Prehistòria de València
(ref. 170-76/16957; 13659), 2 p.
— (1976): “Apuntes sobre la fauna cuaternaria (II)”. Original mecanografiat inèdit,
depositat en la Biblioteca del SIP-Museu de Prehistòria de València (ref. 52276/17309; 13956), 5 p.
— (1978): “El poblado ibérico de la Peña de las Majadas (El Toro, Castellón de la
Plana)”. Archivo de Prehistoria Levantina, XV, Valencia, p. 177-190.
— (1978): “Un lince de las cavernas en la Cueva del Puerto (Calasparra, Murcia) y
otros restos inéditos”. Lapiaz, 2 (II época), Federació Valenciana d’Espeleologia,
València, p. 7-26.
— (1979): “Restos de corzo en yacimientos valencianos y conquenses”. Lapiaz, 3-4,
Federació Valenciana d’Espeleologia, València, p. 93-108.
— (1980): “Valdecuevas, estación Meso-Neolítica en la Sierra de Cazorla (Jaén)”.
Saguntum-PLAV, 15, Valencia, p. 23-56.
— (1980): “Restos faunísticos en la Cueva del Cerezo (Castielfabib)”. Lapiaz, 5,
Federació Valenciana d’Espeleologia, València, p. 27-36.
27
[page-n-12]
— (1980): “La fauna pleistocénica de la Cova del Llentiscle (Vilamarxant, Valencia)”.
Lapiaz, 6, Federació Valenciana d’Espeleologia, València, p. 11-27.
— (1980): “Tres restos óseos singulares, de Aquila chrisaetos L., Microtus nivalis M.
y Bos primigenius B., procedentes de la Cova del Parpalló (Gandía)”. Guaita, 6,
Centre Excursionista de València, València, p. 25-27.
— (1981): “Grafitos ibéricos del Cerro de San Miguel (Llíria, Valencia). Archivo de
Prehistoria Levantina, XVI, Valencia, p. 455-461.
— (1981): “Clasificación de la fauna del yacimiento romano de Santa Bárbara
(La Vilavella, Castellón)”. Cuadernos de Prehistoria y Arqueología Castellonenses,
6, Castellón de la Plana, p. 247-258.
— (1981): “Apéndice I. Estudio de la fauna”. En H. Bonet Rosado, C. Mata Parreño:
El poblado ibérico del Puntal dels Llops (El Colmenar), (Olocau, Valencia).
Servicio de Investigación Prehistórica, Diputación Provincial de Valencia (Trabajos
Varios del SIP, 71), Valencia, p. 163-180.
— (1981): “Clasificación de la fauna del yacimiento musteriense de El Salt (Alcoy)”.
Fotocòpia d’original manuscrit inèdit, depositat en la Biblioteca del SIP-Museu de
Prehistòria de València (ref. 53-81/21426; 17192), 19 p.
— (1981): “Especificación y revisión de la fauna de la Cova de Dalt (Tárbena)”.
Original mecanografiat inèdit, depositat en la Biblioteca del SIP-Museu de
Prehistòria de València (ref. 103-81/21476; 17230), 2 p.
— (1981): “Clasificación de la fauna de la Cueva del Toro (Antequera, Málaga).
Original manuscrit inèdit, depositat en la Biblioteca del SIP-Museu de Prehistòria
de València (sense ref.), 72 p. amb dibuixos i quadres.
— (1982): “Clasificación de la fauna de la Cueva Soterraña (Requena, Valencia).
Yacimiento de la Edad del Bronce Valenciano”. Lapiaz, 9, Federació Valenciana
d’Espeleologia, València, p. 11-20.
— (1982): “Restos faunísticos en cavidades de Calseca (Santander)”. Lapiaz, 10,
Federació Valenciana d’Espeleologia, València, p. 47-58.
— (1982): “Clasificación de la fauna del Abric de la Falguera (Polop, Alcoy)”. Original
mecanografiat inèdit, depositat en la Biblioteca del SIP-Museu de Prehistòria de
València (sense ref.), 15 p.
— (1982): “La fauna en la cultura ibérica, según las representaciones pictóricas”.
Original mecanografiat inèdit, depositat en la Biblioteca del SIP-Museu de
Prehistòria de València (sense ref.), 12 p.
— (1983): “Análisis de los restos de fauna recuperados en la Muntanya Assolada
de Alzira en la campaña de 1978”. En B. Martí Oliver: “La Muntanya Assolada
(Alzira, Valencia)”. Lucentum, II, Alicante, p. 59-62.
— (1983): “La fauna würmiense de la Cueva de San Antón. Villanueva de Viver
(Castellón)”. Spélaion, 2, Secció d’Exploracions Subterrànies del Centre
Excursionista de València, València, p. 23-37.
28
[page-n-13]
— (1983): “Hallazgos paleontológicos en diversas cavidades valencianas”. Lapiaz, 11,
Federació Valenciana d’Espeleologia, València, p. 2-6.
— (1983): “Restos inéditos de Hyaenidae en el levante peninsular”. Lapiaz, 12,
Federació Valenciana d’Espeleologia, València, p. 45-48.
— (1983): “Clasificación de la fauna de la Cueva del Sapo (Chiva, Valencia).
Yacimiento de la Cultura Ibérica. Campaña de 1983”. Original mecanografiat
inèdit, depositat en la Biblioteca del SIP-Museu de Prehistòria de València (sense
ref.), 8 p. + quadres.
— (1983): “Sobre la fauna del Mont-Garau (Sanary-Var)”. Original mecanografiat
inèdit, depositat en la Biblioteca del SIP-Museu de Prehistòria de València (sense
ref.), 2 p.
— (1984): “Nota preliminar sobre yacimientos paleontológicos pleistocénicos en la
Ribera Baixa. Valencia”. Cuadernos de Geografía, 35, Valencia, p. 163-174.
— (1984): “La fauna del Würm superior de la Cueva Merino (Dos Aguas, Valencia).
Lapiaz, 13, Federació Valenciana d’Espeleologia, València, p. 31-36.
— (1984): “Clasificación de la fauna de la necrópolis ibérica de El Molar (Sant Fulgenci
- Guardamar del Segura, Alacant). Campaña 1982”. Original mecanografiat inèdit,
depositat en la Biblioteca del SIP-Museu de Prehistòria de València (sense ref.), 6 p.
— (1984): “Grau Vell. Fauna. Sagunto-83”. Original mecanografiat inèdit, depositat en
la Biblioteca del SIP-Museu de Prehistòria de València (sense ref.), 3 p.
— (1984): “La fauna del Grau Vell de Sagunto. Campaña del 84”. Original
mecanografiat inèdit, depositat en la Biblioteca del SIP-Museu de Prehistòria de
València (sense ref.), 8 p.
— (1985): “Yacimiento de Las Viñas, Coy - Lorca, Murcia”. Original mecanografiat
inèdit, depositat en la Biblioteca del SIP-Museu de Prehistòria de València (sense
ref.), 5 p.
— (1985): “La fauna del yacimiento romano de La Rápita (Cullera, Valencia). Campaña
del 84”. Original mecanografiat inèdit, depositat en la Biblioteca del SIP-Museu de
Prehistòria de València (sense ref.), 13 p.
— (1987): “La fauna del yacimiento de la Edad del Bronce de Cueva de los Murciélagos
de Altura, Castellón”. Original mecanografiat inèdit, depositat en la Biblioteca del
SIP-Museu de Prehistòria de València (sense ref.), 18 p.
—; DUPRÉ OLLIVIER, M.; FUMANAL GARCÍA, M.P.; GARAY, P. (1987):
“El yacimiento paleontológico de Molí de Mató (Agres, Alicante)”. Actas de la VII
Reunión sobre el Cuaternario (Santander, 21-26 septiembre de 1987). Asociación
Española para el Estudio del Cuaternario-AEQUA - Sociedad Española de
Geomorfología (Cuaternario y geomorfología, vol. 1-4), Santander, p. 59-62.
— (1988): “Notas sobre una morfología diferenciada en los restos óseos de Capra
pyrenaica y Capra hircus”. Archivo de Prehistoria Levantina, XVIII, Valencia, p.
129-134.
29
[page-n-14]
— (1988): “Clasificación de la fauna de la Cueva de las Fuentes I. Buena Vista del
Norte - Tenerife. Campaña 1977-78”. Original mecanografiat inèdit, depositat en la
Biblioteca del SIP-Museu de Prehistòria de València (sense ref.), 72 p.
— (1990): “El yacimiento del Pleistoceno medio de la Cova del Corb (Ondara,
Alicante)”. Archivo de Prehistoria Levantina, XX, Valencia, p. 43-78.
— (1990): “Apéndice I. Estudio de la fauna de la Cueva II”. En M.A. Martí Bonafé:
“Las Cuevas del Puntal del Horno Ciego: Villargordo del Cabriel - Valencia”.
Saguntum-PLAV, 23, Valencia, p. 180-182.
— (1998): “Clasificación preliminar de la fauna”. En M.J. de Pedro Michó: La Lloma
de Betxí, Paterna, Valencia. Un poblado de la Edad del Bronce. Servicio de
Investigación Prehistórica, Diputación de Valencia (Trabajos Varios del SIP, 94),
Valencia, p. 247-260.
—; MESADO OLIVER, N. (2000): “Un covacho con pinturas rupestres en el Barranco
de la Hoz (Enguera, La Canal de Navarrés, Valencia)”. BARA-Boletín de Arte
Rupestre de Aragón, 3, Zaragoza, p. 65-80.
MARTÍNEZ VALLE, R.; SARRIÓN MONTAÑANA, I. (2001): “El gos salvatge:
un cànid asiàtic en les faunes europees”. En V. Villaverde (ed.): De neandertals a
cromanyons. L’inici del poblament humà a les terres valencianes. Universitat de
València, València, p. 111-112.
SARRIÓN MONTAÑANA, I. (2003): “El caballo de La Regenta (Burriana): estado
de conservación y restauración”. En F. Quesada Sanz, M. Zamora Merchán (ed.):
El caballo en la antigua Iberia. Estudio sobre los équidos en la Edad del Hierro.
Real Academia Española de la Historia (Bibliotheca Archaeologica Hispana, 19),
Madrid, p. 187-190.
— (2003): “Osteometría del caballo ibérico de La Regenta (Burriana). En F. Quesada
Sanz, M. Zamora Merchán (ed.): El caballo en la antigua Iberia. Estudio sobre los
équidos en la Edad del Hierro. Real Academia Española de la Historia (Bibliotheca
Archaeologica Hispana, 19), Madrid, p. 191-200.
SANCHIS SERRA, A.; SARRIÓN MONTAÑANA, I. (2004): “Restos de cánidos
(Canis familiaris ssp.) en yacimientos valencianos de la Edad del Bronce”. Archivo
de Prehistoria Levantina, XXV, Valencia, p. 161-198.
SARRIÓN MONTAÑANA, I. (2005): “La fauna de la Cova de les Bruixes”.
En N. Mesado Oliver: La Cova de les Bruixes (Rossell, Castellón). Servicio de
Investigación Prehistórica, Diputación de Valencia (Trabajos Varios del SIP, 105),
Valencia, p. 77-108.
— (2006): “Hallazgo de un parietal humano del tránsito del Pleistoceno MedioSuperior procedente de la Cova del Bolomor. Tavernes de la Valldigna, Valencia”.
Archivo de Prehistoria Levantina, XXVI, Valencia, p. 11-23.
—; FERNÁNDEZ PERIS, J. (2006): “Presencia de Ursus thibetanus mediterraneus
(Forsyth Major, 1873) en la Cova del Bolomor. Tavernes de la Valldigna, Valencia”.
Archivo de Prehistoria Levantina, XXVI, Valencia, p. 25-38.
30
[page-n-15]
SANCHIS SERRA, A.; SARRIÓN MONTAÑANA, I. (2006): “Primers estudis al
voltant de la fauna mosteriana de la Cova Negra de Xàtiva”. En H. Bonet Rosado,
M.J. de Pedro Michó, C. Ferrer García, A. Sánchez Molina (coord.): Arqueologia
en blanc i negre. La labor del SIP 1927-1950. Museu de Prehistòria de València,
Diputació de València, València, p. 163-169.
SARRIÓN MONTAÑANA, I. (2008): “Presencia de Homo en el Pleistoceno inferior
y medio valenciano”. Archivo de Prehistoria Levantina, XXVII, Valencia, p. 9-23.
— (2009): “Datación bioestratigráfica (Ruscino-Villanyiense) del yacimiento
paleontológico de La Vilavella (Castelló)”. Boletín de la Sociedad Castellonense
de Cultura, LXXXV, Castellón de la Plana, p. 7-41.
— (2010): “Puntualizaciones sobre la fauna del Pleistoceno inferior/medio de la Cova
del Llentiscle (Vilamarxant, Valencia)”. Archivo de Prehistoria Levantina, XXVIII,
Valencia, p. 11-45.
— (2010): “El cáprido del yacimiento de la Cova del Molí Mató, Agres, Alacant”.
Recerques del Museu d’Alcoi, 19, Alcoi, p. 7-18.
PÉREZ RIPOLL, M.; MORALES PÉREZ, J.V.; SANCHIS SERRA, A.; AURA
TORTOSA, J.E.; SARRIÓN MONTAÑANA, I. (2010): “Presence of the genus
Cuon in upper Pleistocene and initial Holocene sites of the Iberian Peninsula: new
remains identified in archaeological contexts of the Mediterranean region”. Journal
of Archaeological Science, 37 (3), p. 437-450.
SARRIÓN MONTAÑANA, I. (2012): “Restos paleontológicos del Pleistoceno
inferior en la sima del Pla de les Llomes (Serra, Valencia)”. Archivo de Prehistoria
Levantina, XXIX, Valencia, p. 9-51.
— (2014): “VII. Puntualizaciones sobre la fauna del Pleistoceno inferior/medio de
la Cova del Llentiscle”. En A. Sendra Mocholí, A. Ballester Potenciano (coord.):
Les Rodanes. Un paraje de cuevas y simas (Vilamarxant, València). Generalitat
Valenciana (CITMA) - Federació d’Espeleologia de la Comunitat Valenciana,
València, p. 102-119.
—; AURA TORTOSA, J.E.; PASCUAL BENITO, J.L.; TIFFAGOM, M.; SANCHIS
SERRA, A. (2014): “VIII. Primeros datos acerca de la ocupación prehistórica de
la Cueva de los Murciélagos”. En A. Sendra Mocholí, A. Ballester Potenciano
(coord.): Les Rodanes. Un paraje de cuevas y simas (Vilamarxant, València).
Generalitat Valenciana (CITMA) - Federació d’Espeleologia de la Comunitat
Valenciana, València, p. 120-122.
31
[page-n-16]
INNOCENCI SARRIÓN MONTAÑANA
LA VOCACIÓ PER LA PALEONTOLOGIA I L’ARQUEOLOGIA
Joaquim Juan Cabanilles
En la nota necrològica redactada el dia del seu traspàs, el 27 de març del 2017,
el Museu de Prehistòria de València, la institució que l’havia acollit com a
membre a finals dels anys 1980, es referia a Innocenci Sarrión Montañana
en els termes de «destacat paleontòleg». Ben mirat, Innocenci Sarrión havia
estat això i més coses, entre elles arqueòleg, etnòleg, fotògraf costumista o
restaurador de museu, per bé que és aqueixa faceta de paleontòleg, d’estudiós
de la fauna quaternària, el que justifica completament el recordatori que se li
fa dins d’aquestes actes de les III Jornades d’Arqueozoologia del MPV.
Innocenci Sarrión va nàixer el 5 de novembre del 1939 a Benimaclet, quan
encara aquesta població no era una pedania de la ciutat de València. Després
dels estudis primaris, als 13 anys, s’incorporà a la sastreria de son pare, negoci
del qual s’hagué de fer càrrec als 17 anys, arran de la mort del genitor.1 Els anys
40 i 50 del segle passat van ser difícils per a molta gent, i en general per a qui
volia continuar una formació fora dels oficis o les arts manuals.
El 1960, I. Sarrión ingressa al Centre Excursionista de València, fet
cabdal si es té en compte tota la trajectòria, personal i intel·lectual, que
s’hi enceta. El CEV era llavors un lloc on concorria gent culturalment molt
inquieta, amants de la natura i les ciències naturals, la geografia, l’etnologia,
la història, etc. Dins d’aquest ambient, Sarrión s’impregna i acaba trobant
1 Els detalls més biogràfics han estat extrets d’unes notes del mateix I. Sarrión, conservades en la Biblioteca del SIP-Museu de Prehistòria de València (sense ref.), redactades
cap al 1989. També s’ha tingut present el text: «Innocenci Sarrión Montañana, una semblança des de l’excursionisme a la ciència (nota biogràfica)», de Josep Fernández Peris i
Policarp Garay Martín, repartit amb motiu de l’homenatge a I. Sarrión promogut, entre
altres associacions i institucions, pel Grup Valencià de Quaternari (AEQUA) i el Museu
de Prehistòria de València, realitzat en el Campus de Burjassot de la Universitat de València el 10 de novembre del 2015.
Interaccions entre felins i humans. III Jornades d’arqueozoologia.
Museu de Prehistòria de València (2017): 17-31.
[page-n-2]
a l’excursionisme un sentit més enllà del mer esplai, el risc o l’aventura,
en definitiva, una forma d’esbargiment cultural. Les llargues i constants
caminades per la muntanya, per serrals, barrancs i cingleres, el portaran
a cims, coves i avencs que cal explorar, activitat que el posarà en contacte
primerament amb l’arqueologia. Els objectes trobats, testets ceràmics,
estris de pedra i metall, adorns d’os o de closques de mol·luscs, etc., s’han
de classificar i datar. Això farà acostar-se Sarrión al Museu de Prehistòria
de València, a la cerca de llibres i d’opinions autoritzades. Cap a mitjans
dels 1960 serà ja en el cercle de col·laboradors del MPV, relació que certifica
la memòria d’activitats del MPV corresponent a l’any 1967, on s’anota el
lliurament que fa, com a donatiu, d’un lot de ceràmica procedent del poblat
de l’edat del bronze de La Majarilla (Bugarra, València), com també dels
primers escrits propis, dos breus notes arqueològiques sobre la Cova de la
Cerdanya (Pina de Montalgrao, Castelló).2 Aquesta relació de col·laboració
ja no es detindrà mai, intensificant-se amb els anys 1970, fins a l’ingrés de
Sarrión en el mateix MPV a finals, com hem dit, dels anys 1980.
L’interès primerenc d’Innocenci Sarrión per l’arqueologia el posa en
relleu el gros de les seues publicacions i informes amb data dels anys 1960
i 1970, tal com mostra el llistat bibliogràfic que acompanya a aquest text.
Així, hi ha un bon nombre d’informes inèdits, a poc a poc depositats en
la Biblioteca del SIP-MPV (com registren les memòries anuals d’activitats
de la institució), sobre els jaciments –per exemple– de la Cova Sarinyago
(Ador, València), Las Cuevas (Cofrents, València), l’estació a l’aire lliure de
Sotecuelos de la Brezosa (Villar del Humo, Cuenca), la Cova del Racó del
Duc (Vilallonga, València), o el poblat de La Majarilla (Bugarra, València);
o sobre el gravat rupestre del Barranco de la Vid (Villargordo del Cabriel,
València), o les pintures rupestres del Barranco de Coy (Tous, València).
Publicats, hi ha notes i xicotets estudis en revistes i bolletins dels àmbits
excursionista i muntanyista, on pot destacar-se l’escrit sobre les restes
de la primera edat del ferro de la Cueva Honda de Cirat (Castelló), dins
la revista Lapiaz del Comitè d’Espeleologia de la Federació Valenciana
de Muntanyisme (núm. 2, I època, 1975). Però també hi ha estudis més
elaborats, en revistes especialitzades d’abast més ampli, com ara l’article
sobre el jaciment neolític de la Cova de Dalt (Tàrbena, Alacant), en la Revista
2
Cf. La labor del Servicio de Investigación Prehistórica y su Museo en el pasado año 1967.
València, 1969, p. 76 i 92.
18
[page-n-3]
Innocenci Sarrión amb
un vas neolític de la Cova
de l’Or de Beniarrés, al
Museu de Prehistòria de
València. 1985.
Innocenci Sarrión en el
Laboratori de Restauració
del Museu de Prehistòria
de València. 1992.
19
[page-n-4]
del Instituto de Estudios Alicantinos (núm. 18, 1976), o sobre el poblat ibèric
de la Peña de las Majadas (El Toro, Castelló), en Archivo de Prehistoria
Levantina, revista del Servei d’Investigació Prehistòrica (SIP) i Museu de
Prehistòria de València (núm. XV, 1978), o sobre l’estació meso-neolítica
de Valdecuevas (Cazorla, Jaén), en Saguntum-Papeles del Laboratorio de
Arqueología, revista del Departament de Prehistòria i Arqueologia de la
Universitat de València (núm. 15, 1980). Per fer algun comentari, aquest
darrer article encara constitueix hui en dia l’única referència bibliogràfica
sobre la possible presència de la fase B del Mesolític recent mediterrani
en terres d’Andalusia, fase cronocultural que precedeix immediatament el
Neolític, etapa aquesta darrera representada igualment en l’estratigrafia de
Valdecuevas, en les seues fases inicials. La data de l’article sobre Valdecuevas
marca una fita important, atès que, a partir del 1980, l’estricta arqueologia
passarà a un pla bastant allunyat del que seran els temes preferents abordats
per Sarrión.
En les coves i els llocs arqueològics, a banda dels objectes i atifells de
producció antròpica, sol haver-hi restes òssies de fauna, que poden estar
relacionades o no amb la subsistència humana. Aquest tipus de restes
també poden trobar-se en avencs, escletxes i altres llocs no exactament
arqueològics. Innocenci Sarrión no menysprea els ossos de fauna, els
arreplega i s’interessa per ells pràcticament al mateix temps que ho fa pels
objectes arqueològics: naix així el «paleontòleg» quasi simultàniament a
l’«arqueòleg». La paleontologia, doncs, l’obliga també a un aprenentatge
que el portarà a buscar llibres i manuals, necessaris per a determinar
i filiar les espècies, i a contactar amb gent i centres especialitzats, entre
aquests l’Institut de Paleontologia de Sabadell, l’Institut de Ciències de la
Terra ‘Jaume Almera’ de Barcelona, o la Facultat de Ciències Biològiques
de la Universitat de València. Paral·lelament a la formació paleontològica,
Sarrión anirà aplegant una nombrosa i diversa col·lecció òssia de referència,
recorrent muntanyes i camps, granges, corrals i estables, i zoos.
El primer treball específicament «paleontològic» el publica a mitjans
dels 1970 en la revista Lapiaz, editada, com hem dit, pel Comitè Regional
Valencià d’Espeleologia, abans d’esdevindre Federació. Amb anterioritat a
aqueixa data, en les publicacions i els informes arqueològics poden haver
referències a la fauna trobada, en forma de classificacions simples d’espècies,
com s’observa, per exemple, en el manuscrit sobre la cova ja anomenada del
20
[page-n-5]
Racó del Duc (1974), amb determinació de les restes òssies capa a capa de la
cala estratigràfica efectuada i les d’altres zones de la cavitat, o en la publicació
de la Cova de Dalt de Tàrbena (1976), amb classificació semblant. En els
darrers treballs arqueològics, que, com ja hem dit, pràcticament no depassen
el 1980, n’hi ha també algun amb esment de la fauna arreplegada, com ara –i
principal– el dedicat a l’estació andalusa de Valdecuevas (1980).
En el Lapiaz al·ludit (núm. 3, I època, 1976) es presenten, entre altres,
les primeres restes de Panthera pardus trobades en la Cova del Racó del
Duc, en un pou al fons de la cavitat, de les quals es donen diferents dades
osteomètriques.3 En la mateixa revista Lapiaz –especialment–, en números
subsegüents, fins al 1980, seguiran aportant-se dades paleontològiques de
diferents jaciments, arqueològics i no: sobre un linx de la Cueva del Puerto
(Calasparra, Múrcia) i altres restes d’altres llocs (1978), sobre cabirols de
llocs valencians i de Conca (1979), sobre les restes faunístiques de la Cueva
del Cerezo de Castielfabib (1980), o sobre la fauna pleistocena de la Cova del
Llentiscle de Vilamarxant (1980).
Alguns d’aquests treballs estan al límit de l’arqueozoologia, però és als
anys 1980 que Innocenci Sarrión esdevé més «arqueozoòleg». La seua
condició ja d’expert coneixedor de la fauna quaternària, adquirida durant els
1970, l’aproparà a l’arqueologia més «acadèmica», en un moment en què es
disparen els programes de recerca i els estudis multidisciplinaris. En aquest
període, Sarrión rebrà nombrosos encàrrecs de departaments universitaris
i d’altres centres, dels investigadors al cap de projectes homologats, i
classificarà tota mena de faunes de jaciments arqueològics ben diversos.
Alguns treballs de classificació seran publicats, i d’altres no, com revela la
bibliografia que s’adjunta. Entre els primers, hi ha els referits a la fauna del
jaciment romà de Santa Bàrbera (la Vilavella, Castelló), del 1981; la fauna
del poblat ibèric del Puntal dels Llops (Olocau, València), també del 1981;
la fauna de l’edat del bronze de la Cueva Soterraña (Requena, València), del
1982, i del poblat de la Muntanya Assolada (Alzira, València), del 1983; o la
3
Per remarcar-ne l’interès, aquestes restes, pertanyents a un sol individu, més les de dos
altres individus recuperades en el sondeig arqueològic practicat per Sarrión en el vestíbul de la cova (informe del 1974), nivells pre-solutrians, han estat objecte recentment
d’un acurat estudi arqueozoològic (cf. V. Sauqué i A. Sanchis, «Leopards as taphonomic
agents in the Iberian Pleistocene, the case of Racó del Duc (Valencia, Spain)», Palaeo 3,
472, 2017, p. 67-82. http://dx.doi.org/10.1016/j. palaeo.2017.01.016).
21
[page-n-6]
Innocenci Sarrión en el Gabinet de Fauna Quaternària del Museu de Prehistòria de
València. 2002 i 2007.
22
[page-n-7]
fauna de les coves-santuari ibèriques del Puntal del Horno Ciego (Villargordo
del Cabriel, València), del 1990. Entre els informes inèdits, cal ressenyar els
corresponents al jaciment mosterià del Salt (Alcoi, Alacant), del 1981; al
jaciment neolític de la Cueva del Toro (Antequera, Màlaga), igualment del
1981; a l’abric mesolític i neolític de la Falguera (Alcoi, Alacant), del 1982; a la
necròpolis ibèrica del Molar (Sant Fulgenci-Guardamar del Segura, Alacant),
del 1984; al jaciment romà del Grau Vell (Sagunt, València), també del 1984;
al poblat argàric de Las Viñas (Coy, Múrcia), del 1985; o al jaciment canari de
la Cueva de las Fuentes I (Buena Vista del Norte, Tenerife), del 1988.
Com és natural, els treballs arqueozoològics es compaginen amb els
paleontològics, la majoria publicats, com ara els dedicats a les restes
faunístiques d’algunes cavitats de Calseca (Santander), del 1982; a la fauna
würmiana de la Cueva de San Antón (Villanueva de Viver, Castelló), del
1983; a algunes restes de hienes de l’est peninsular, també del 1983; a la fauna
del Würm superior de la Cueva Merino (Dos Aguas, València), del 1984; a
la fauna pleistocena de diversos jaciments paleontològics de la Ribera Baixa
(València), del 1984, i del jaciment de Molí Mató (Agres, Alacant), del 1987,
dos treballs importants per al seu moment; a un tret morfològic diferenciador
per a les restes òssies de Capra pyrenaica i Capra hircus, del 1988, treball
mitat «arqueozoològic» pel seu innegable interès –cal assenyalar-ho– per a
la classificació de faunes del Neolític inicial; o a la fauna del Plistocè mitjà de
la Cova del Corb (Ondara, Alacant), del 1990.
Els 1980 són també els anys d’una intensificació de la col·laboració
d’Innocenci Sarrión amb el Museu de Prehistòria de València, relació que,
com hem vist, venia de mitjans dels 1960. En aqueixes dates, el MPV està
en procés de remodelació, després d’un trasllat de seu a l’antiga Casa de
Beneficència, la seua ubicació actual. Les sales del museu s’han de muntar
i obrir de nou, per a la qual cosa cal seleccionar, catalogar i reparar els
materials expositius, arqueològics i paleontològics. Per aconseguir-ne
el muntatge global, es recorre estratègicament a exposicions temàtiques
successives, on van acomplint-se les tasques museogràfiques assenyalades.
En aquest procés, I. Sarrión és cridat per al control de les restes de fauna,
en relació, primer, amb les exposicions La cultura ibèrica (1983) i Paleolític
i Epipaleolític: les societats caçadores de la prehistòria valenciana (1984).
Tot seguit serà contractat (1984 i 1985) per a la futura exposició El Neolític
valencià: els primers agricultors i ramaders (inaugurada el 1987), però ja
23
[page-n-8]
no només com a expert en fauna, sinó per a fer-se càrrec de la restauració
de la col·lecció ingent de vasos neolítics de la Cova de l’Or de Beniarrés
(Alacant), col·lecció una part important de la qual continua tenint
presència destacada en la sala de Neolític del MPV. Constatades les mans
excel·lents de Sarrión per a la restauració, el MPV l’incorpora en la seua
plantilla el desembre del 1986, en qualitat d’ajudant-restaurador, l’única
plaça possible en aquell moment, aconseguida per concurs-oposició.
Dins del MPV, les noves funcions d’I. Sarrión no l’impedeixen en un primer
moment (finals dels 1980) continuar dedicant-se a la fauna, com hem vist en
repassar-ne la producció bibliogràfica dels anys 1980. Els 1990, en canvi, sí
que tindran capficat Sarrión en la restauració arqueològica. A banda de la
labor quotidiana de reparació del material provinent de les excavacions del
MPV, dels vells fons o dels nous dipòsits, amb vista a l’exposició permanent
o les mostres temporals, de les mans de Sarrión eixirà una àmplia col·lecció
de motles i rèpliques de les peces més singulars del museu, destinades a
propòsits expositius i didàctics. Només a finals de la dècada publicarà un
treball faunístic, dins l’estudi del poblat de l’edat del bronze de la Lloma de
Betxí (Paterna, València), del 1998.
El 2000, Innocenci Sarrión dóna la seua col·lecció de fauna, la de
referència i l’arreplegada en llocs arqueològics i paleontològics, al
Museu de Prehistòria de València. Arran d’aquesta donació, el MPV crea
un Gabinet de Fauna Quaternària, al càrrec del qual estarà el mateix
Sarrión, que obté alhora una millora del lloc de treball. Des del Gabinet, i
deslliurat de la restauració arqueològica, Sarrión reprendrà els estudis de
paleontologia i arqueozoologia, amb un ànim que es mantindrà més enllà
encara de la seua jubilació, esdevinguda el 2010. D’aquest darrer període,
són treballs importants els concernents, per exemple, les restes de cànids
de jaciments valencians de l’edat del bronze, signat junt amb A. Sanchis
Serra, del 2004; el parietal neandertal arcaic de la Cova del Bolomor
(Tavernes de la Valldigna, València), del 2006; les possibles restes humanes
del Plistocè inferior i el mitjà dels jaciments de la Muntanyeta dels Sants
(Sueca, València) i la Cova del Llentiscle (Vilamarxant, València), del
2008, restes que pertanyerien als primers pobladors del territori valencià
(entre 1,3 i 1 milions d’anys l’«home» de Sueca, i entre 0,8 i 0,7 el de
Vilamarxant); o la fauna del Plistocè inferior del Pla de les Llomes (Serra,
València). Altres treballs a enumerar serien els referits al cavall ibèric de
24
[page-n-9]
la Regenta (Borriana, Castelló), del 2003; a la fauna neolítica de la Cova
de les Bruixes (Rossell, Castelló), del 2005; a les restes d’Ursus thibetanus
mediterraneus de la Cova del Bolomor, article signat junt amb J. Fernández
Peris, del 2006; la datació bioestratigràfica del jaciment paleontològic de
la Vilavella (Castelló), del 2009; les puntualitzacions sobre la fauna del
Plistocè inferior/mitjà de la Cova del Llentiscle, del 2010; o el caprí de la
Cova del Molí Mató (Agres, Alacant), també del 2010.
Des de la seua creació, el Gabinet de Fauna Quaternària ha estat un nou
lloc de trobada per a vells i joves arqueozoòlegs, valencians i forans, seguint
la tradició d’acollida del Museu de Prehistòria de València, obert sempre
als corrents avantguardistes de la recerca arqueològica. Estudiant conjunts
faunístics del museu o consultant-ne les col·leccions de referència, en
el marc de treballs puntuals, de tesis i tesines, pel Gabinet han passat –i
continuen passant– investigadors com M. Pérez Ripoll, R. Martínez Valle,
P.M. Guillem Calatayud, A. Sanchis Serra (actual encarregat del Gabinet),
M.P. Iborra Eres, J.V. Morales Pérez, C. Tormo Cuñat o C. Real Margalef, per
citar només alguns dels arqueozoòlegs valencians. Fins al 2010, la presència
d’I. Sarrión hi ha estat constant, sempre prest a la consulta, a l’intercanvi de
parers i, també, al debat.
Innocenci Sarrión, al remat de tot, pot considerar-se un pioner dels
estudis de fauna quaternària al País Valencià, juntament amb M. Pérez
Ripoll, per bé que ambdues trajectòries arranquen i discorren de manera
diferent.4 I. Sarrión era autodidacte, condició que no rebaixa en res el que
ha estat el seu treball, sinó que el revalora. D’altra banda, és cert que no
ha creat el que diríem una «escola», separat com estava de qualsevol praxi
magisterial, però sí que ha exercit una influència innegable en una part
important dels arqueozoòlegs locals.
Per tota la seua singladura intel·lectual, veritablement polifacètica, Innocenci
Sarrión es mereix un respecte i un record, que és el que ací li mostrem i li fem, i
que, ben segur, compartiran molts dels participants en aquestes actes.
4
Una aproximació històrica a aquests estudis pot veure’s en: M. Pérez Ripoll, «Una visión
de la arqueozoología valenciana a través del tiempo», dins A. Sanchis Serra i J.L. Pascual
Benito (ed.), Animals i arqueozoologia hui. I Jornades d’arqueozoologia del Museu de
Prehistòria de València, Museu de Prehistòria de València, València, p. 3-17.
25
[page-n-10]
BIBLIOGRAFIA D’INNOCENCI SARRIÓN MONTAÑANA
SARRIÓN MONTAÑANA, I. (1967): “Prehistoria. Cueva de la Cerdaña (Pina de
Montalgrao, Castellón)”. Centre Excursionista de València, Maig-67 (circular para
socios), València, p. 7-10.
— (1967): “La Cueva de la Cerdaña”. Riscos, 15, Federación Valenciana de
Montañismo, Valencia, p. 6-7.
— (1967): “Grabados esquemáticos sobre columnas estalagmíticas en la Cueva de
Cerdaña (Castellón)”. Geo y Bio Karst, 12, Barcelona, p. 14-15.
— (1968-70): “Cova Sarinyago. Covacha sepulcral de la Vall de la Canaleta (Ador)”.
Original mecanografiat inèdit, depositat en la Biblioteca del SIP-Museu de
Prehistòria de València (sense ref.), 2 p. + croquis i fotografies.
— (1970): “Actividades arqueológicas realizadas por miembros del C.E. de Valencia, en
la zona del Gran Atlas de Marrakech. Octubre 1970”. Original mecanografiat inèdit,
depositat en la Biblioteca del SIP-Museu de Prehistòria de València (sense ref.), 8 p.
— (1971): “Cova de Dalt”. Boletín Cavernango, 2 (II Jornadas Espeleológicas.
Prehistoria), Grupo Espeleológico, Centro Excursionista de Alicante, Alicante.
— (1974): “Sobre el «Iunstir» ibérico, sobre «Eban-ebanen», sobre el vocablo
«Kaikabas»”. Original mecanografiat inèdit, depositat en la Biblioteca del SIPMuseu de Prehistòria de València (ref. 31-74/15210; 12379), 9 p.
— (1974): “Grabado rupestre en el Barranco de la Vid (Villargordo del Cabriel,
Valencia)”. Original mecanografiat inèdit, depositat en la Biblioteca del SIP-Museu
de Prehistòria de València (ref. 609-74/15788; 12808), 3 p. + calcs i dibuixos.
— (1974): “El yacimiento arqueológico de Las Cuevas (Cofrentes, Valencia)”. Original
mecanografiat inèdit, depositat en la Biblioteca del SIP-Museu de Prehistòria de
València (ref. 183-77/17791; 14316), 8 p. + plànols, dibuixos i fotografies.
— (1974): “Sobre conchas de Cardium edule en la Cueva de la Cocina (Dos AguasValencia)”. Original mecanografiat inèdit, depositat en la Biblioteca del SIP-Museu
de Prehistòria de València (ref. 184-77/17792; 14317), 4 p.
— (1974): “Notas sobre la estación de Sotecuelos de la Brezosa (Villar del Humo,
Cuenca)”. Original mecanografiat inèdit, depositat en la Biblioteca del SIP-Museu
de Prehistòria de València (ref. 185-77/17793; 14318), 4 p. + figures.
— (1974): “La Cova del Recolduc (Vilallonga, Valencia)”. Original mecanografiat
inèdit, depositat en la Biblioteca del SIP-Museu de Prehistòria de València (sense
ref.), 10 p. + plànols, dibuixos i fotografies.
— (1974): “Apuntes sobre cuevas ofrendatorias”. Original mecanografiat inèdit,
depositat en la Biblioteca del SIP-Museu de Prehistòria de València (sense ref.), 3 p.
— (1975): “Restos de la Primera Edad del Hierro en la Cueva Honda de Cirat
(Castellón)”. Lapiaz, 2 (I época), Comité Regional Valenciano de Espeleología,
Federación Valenciana de Montañismo, Valencia, p. 4-9.
26
[page-n-11]
— (1975): “Notas arqueológicas sobre la sierra Calderona”. II Marcha y Asamblea
Nacional de Veteranos de la Montaña (1-2 Noviembre de 1975). Centro Excursionista
de Valencia, Valencia, p. 12-15.
— (1975): “Restos eneolíticos en Tabernes de Valldigna”. D.Y.A. (monografía III
Aniversari), Centre Excursionista de Tavernes de la Valldigna.
— (1976): “El yacimiento neolítico de la Cova de Dalt (Tárbena)”. Revista del Instituto
de Estudios Alicantinos, 18, Alicante, p. 41-56.
— (1976): “Apuntes sobre fauna cuaternaria”. Lapiaz, 3 (I época), Comité Regional
Valenciano de Espeleología, Federación Valenciana de Montañismo, Valencia,
p. 15-22.
— (1976): “Cueva Cirat. Arqueología”. Karrem, 2, Sección de Exploraciones
Subterráneas-S.E.S. del Centro Excursionista de Valencia - S.E.S. de San José,
Valencia.
— (1976): Text introductori a Artesanado en la alfarería de la Península. Catàleg
d’exposició, Galeria Temps, València, p. 1-6.
— (1976): Arqueología. Normas para la identificación y clasificación de yacimientos
prehistóricos e históricos, adaptadas al excursionista. Centre Excursionista de
València, text ciclostilat, 52 p.
— (1976): “Pinturas rupestres del Barranco Coy (Tous, Valencia)”. Original manuscrit
inèdit, depositat en la Biblioteca del SIP-Museu de Prehistòria de València
(ref. 39-76/16826; 13553), 4 p. de croquis, calcs i fotografies.
— (1976): “El poblado de la Edad del Bronce de La Majarilla (Bugarra, Valencia)”.
Original mecanografiat inèdit, depositat en la Biblioteca del SIP-Museu de
Prehistòria de València (ref. 40-76/16827; 13554), 5 p. + dibuixos i fotografies.
— (1976): “Coveta dels Fardatxos (Albalat de Segart)”. Fotocòpia d’original manuscrit
inèdit, depositat en la Biblioteca del SIP-Museu de Prehistòria de València
(ref. 170-76/16957; 13659), 2 p.
— (1976): “Apuntes sobre la fauna cuaternaria (II)”. Original mecanografiat inèdit,
depositat en la Biblioteca del SIP-Museu de Prehistòria de València (ref. 52276/17309; 13956), 5 p.
— (1978): “El poblado ibérico de la Peña de las Majadas (El Toro, Castellón de la
Plana)”. Archivo de Prehistoria Levantina, XV, Valencia, p. 177-190.
— (1978): “Un lince de las cavernas en la Cueva del Puerto (Calasparra, Murcia) y
otros restos inéditos”. Lapiaz, 2 (II época), Federació Valenciana d’Espeleologia,
València, p. 7-26.
— (1979): “Restos de corzo en yacimientos valencianos y conquenses”. Lapiaz, 3-4,
Federació Valenciana d’Espeleologia, València, p. 93-108.
— (1980): “Valdecuevas, estación Meso-Neolítica en la Sierra de Cazorla (Jaén)”.
Saguntum-PLAV, 15, Valencia, p. 23-56.
— (1980): “Restos faunísticos en la Cueva del Cerezo (Castielfabib)”. Lapiaz, 5,
Federació Valenciana d’Espeleologia, València, p. 27-36.
27
[page-n-12]
— (1980): “La fauna pleistocénica de la Cova del Llentiscle (Vilamarxant, Valencia)”.
Lapiaz, 6, Federació Valenciana d’Espeleologia, València, p. 11-27.
— (1980): “Tres restos óseos singulares, de Aquila chrisaetos L., Microtus nivalis M.
y Bos primigenius B., procedentes de la Cova del Parpalló (Gandía)”. Guaita, 6,
Centre Excursionista de València, València, p. 25-27.
— (1981): “Grafitos ibéricos del Cerro de San Miguel (Llíria, Valencia). Archivo de
Prehistoria Levantina, XVI, Valencia, p. 455-461.
— (1981): “Clasificación de la fauna del yacimiento romano de Santa Bárbara
(La Vilavella, Castellón)”. Cuadernos de Prehistoria y Arqueología Castellonenses,
6, Castellón de la Plana, p. 247-258.
— (1981): “Apéndice I. Estudio de la fauna”. En H. Bonet Rosado, C. Mata Parreño:
El poblado ibérico del Puntal dels Llops (El Colmenar), (Olocau, Valencia).
Servicio de Investigación Prehistórica, Diputación Provincial de Valencia (Trabajos
Varios del SIP, 71), Valencia, p. 163-180.
— (1981): “Clasificación de la fauna del yacimiento musteriense de El Salt (Alcoy)”.
Fotocòpia d’original manuscrit inèdit, depositat en la Biblioteca del SIP-Museu de
Prehistòria de València (ref. 53-81/21426; 17192), 19 p.
— (1981): “Especificación y revisión de la fauna de la Cova de Dalt (Tárbena)”.
Original mecanografiat inèdit, depositat en la Biblioteca del SIP-Museu de
Prehistòria de València (ref. 103-81/21476; 17230), 2 p.
— (1981): “Clasificación de la fauna de la Cueva del Toro (Antequera, Málaga).
Original manuscrit inèdit, depositat en la Biblioteca del SIP-Museu de Prehistòria
de València (sense ref.), 72 p. amb dibuixos i quadres.
— (1982): “Clasificación de la fauna de la Cueva Soterraña (Requena, Valencia).
Yacimiento de la Edad del Bronce Valenciano”. Lapiaz, 9, Federació Valenciana
d’Espeleologia, València, p. 11-20.
— (1982): “Restos faunísticos en cavidades de Calseca (Santander)”. Lapiaz, 10,
Federació Valenciana d’Espeleologia, València, p. 47-58.
— (1982): “Clasificación de la fauna del Abric de la Falguera (Polop, Alcoy)”. Original
mecanografiat inèdit, depositat en la Biblioteca del SIP-Museu de Prehistòria de
València (sense ref.), 15 p.
— (1982): “La fauna en la cultura ibérica, según las representaciones pictóricas”.
Original mecanografiat inèdit, depositat en la Biblioteca del SIP-Museu de
Prehistòria de València (sense ref.), 12 p.
— (1983): “Análisis de los restos de fauna recuperados en la Muntanya Assolada
de Alzira en la campaña de 1978”. En B. Martí Oliver: “La Muntanya Assolada
(Alzira, Valencia)”. Lucentum, II, Alicante, p. 59-62.
— (1983): “La fauna würmiense de la Cueva de San Antón. Villanueva de Viver
(Castellón)”. Spélaion, 2, Secció d’Exploracions Subterrànies del Centre
Excursionista de València, València, p. 23-37.
28
[page-n-13]
— (1983): “Hallazgos paleontológicos en diversas cavidades valencianas”. Lapiaz, 11,
Federació Valenciana d’Espeleologia, València, p. 2-6.
— (1983): “Restos inéditos de Hyaenidae en el levante peninsular”. Lapiaz, 12,
Federació Valenciana d’Espeleologia, València, p. 45-48.
— (1983): “Clasificación de la fauna de la Cueva del Sapo (Chiva, Valencia).
Yacimiento de la Cultura Ibérica. Campaña de 1983”. Original mecanografiat
inèdit, depositat en la Biblioteca del SIP-Museu de Prehistòria de València (sense
ref.), 8 p. + quadres.
— (1983): “Sobre la fauna del Mont-Garau (Sanary-Var)”. Original mecanografiat
inèdit, depositat en la Biblioteca del SIP-Museu de Prehistòria de València (sense
ref.), 2 p.
— (1984): “Nota preliminar sobre yacimientos paleontológicos pleistocénicos en la
Ribera Baixa. Valencia”. Cuadernos de Geografía, 35, Valencia, p. 163-174.
— (1984): “La fauna del Würm superior de la Cueva Merino (Dos Aguas, Valencia).
Lapiaz, 13, Federació Valenciana d’Espeleologia, València, p. 31-36.
— (1984): “Clasificación de la fauna de la necrópolis ibérica de El Molar (Sant Fulgenci
- Guardamar del Segura, Alacant). Campaña 1982”. Original mecanografiat inèdit,
depositat en la Biblioteca del SIP-Museu de Prehistòria de València (sense ref.), 6 p.
— (1984): “Grau Vell. Fauna. Sagunto-83”. Original mecanografiat inèdit, depositat en
la Biblioteca del SIP-Museu de Prehistòria de València (sense ref.), 3 p.
— (1984): “La fauna del Grau Vell de Sagunto. Campaña del 84”. Original
mecanografiat inèdit, depositat en la Biblioteca del SIP-Museu de Prehistòria de
València (sense ref.), 8 p.
— (1985): “Yacimiento de Las Viñas, Coy - Lorca, Murcia”. Original mecanografiat
inèdit, depositat en la Biblioteca del SIP-Museu de Prehistòria de València (sense
ref.), 5 p.
— (1985): “La fauna del yacimiento romano de La Rápita (Cullera, Valencia). Campaña
del 84”. Original mecanografiat inèdit, depositat en la Biblioteca del SIP-Museu de
Prehistòria de València (sense ref.), 13 p.
— (1987): “La fauna del yacimiento de la Edad del Bronce de Cueva de los Murciélagos
de Altura, Castellón”. Original mecanografiat inèdit, depositat en la Biblioteca del
SIP-Museu de Prehistòria de València (sense ref.), 18 p.
—; DUPRÉ OLLIVIER, M.; FUMANAL GARCÍA, M.P.; GARAY, P. (1987):
“El yacimiento paleontológico de Molí de Mató (Agres, Alicante)”. Actas de la VII
Reunión sobre el Cuaternario (Santander, 21-26 septiembre de 1987). Asociación
Española para el Estudio del Cuaternario-AEQUA - Sociedad Española de
Geomorfología (Cuaternario y geomorfología, vol. 1-4), Santander, p. 59-62.
— (1988): “Notas sobre una morfología diferenciada en los restos óseos de Capra
pyrenaica y Capra hircus”. Archivo de Prehistoria Levantina, XVIII, Valencia, p.
129-134.
29
[page-n-14]
— (1988): “Clasificación de la fauna de la Cueva de las Fuentes I. Buena Vista del
Norte - Tenerife. Campaña 1977-78”. Original mecanografiat inèdit, depositat en la
Biblioteca del SIP-Museu de Prehistòria de València (sense ref.), 72 p.
— (1990): “El yacimiento del Pleistoceno medio de la Cova del Corb (Ondara,
Alicante)”. Archivo de Prehistoria Levantina, XX, Valencia, p. 43-78.
— (1990): “Apéndice I. Estudio de la fauna de la Cueva II”. En M.A. Martí Bonafé:
“Las Cuevas del Puntal del Horno Ciego: Villargordo del Cabriel - Valencia”.
Saguntum-PLAV, 23, Valencia, p. 180-182.
— (1998): “Clasificación preliminar de la fauna”. En M.J. de Pedro Michó: La Lloma
de Betxí, Paterna, Valencia. Un poblado de la Edad del Bronce. Servicio de
Investigación Prehistórica, Diputación de Valencia (Trabajos Varios del SIP, 94),
Valencia, p. 247-260.
—; MESADO OLIVER, N. (2000): “Un covacho con pinturas rupestres en el Barranco
de la Hoz (Enguera, La Canal de Navarrés, Valencia)”. BARA-Boletín de Arte
Rupestre de Aragón, 3, Zaragoza, p. 65-80.
MARTÍNEZ VALLE, R.; SARRIÓN MONTAÑANA, I. (2001): “El gos salvatge:
un cànid asiàtic en les faunes europees”. En V. Villaverde (ed.): De neandertals a
cromanyons. L’inici del poblament humà a les terres valencianes. Universitat de
València, València, p. 111-112.
SARRIÓN MONTAÑANA, I. (2003): “El caballo de La Regenta (Burriana): estado
de conservación y restauración”. En F. Quesada Sanz, M. Zamora Merchán (ed.):
El caballo en la antigua Iberia. Estudio sobre los équidos en la Edad del Hierro.
Real Academia Española de la Historia (Bibliotheca Archaeologica Hispana, 19),
Madrid, p. 187-190.
— (2003): “Osteometría del caballo ibérico de La Regenta (Burriana). En F. Quesada
Sanz, M. Zamora Merchán (ed.): El caballo en la antigua Iberia. Estudio sobre los
équidos en la Edad del Hierro. Real Academia Española de la Historia (Bibliotheca
Archaeologica Hispana, 19), Madrid, p. 191-200.
SANCHIS SERRA, A.; SARRIÓN MONTAÑANA, I. (2004): “Restos de cánidos
(Canis familiaris ssp.) en yacimientos valencianos de la Edad del Bronce”. Archivo
de Prehistoria Levantina, XXV, Valencia, p. 161-198.
SARRIÓN MONTAÑANA, I. (2005): “La fauna de la Cova de les Bruixes”.
En N. Mesado Oliver: La Cova de les Bruixes (Rossell, Castellón). Servicio de
Investigación Prehistórica, Diputación de Valencia (Trabajos Varios del SIP, 105),
Valencia, p. 77-108.
— (2006): “Hallazgo de un parietal humano del tránsito del Pleistoceno MedioSuperior procedente de la Cova del Bolomor. Tavernes de la Valldigna, Valencia”.
Archivo de Prehistoria Levantina, XXVI, Valencia, p. 11-23.
—; FERNÁNDEZ PERIS, J. (2006): “Presencia de Ursus thibetanus mediterraneus
(Forsyth Major, 1873) en la Cova del Bolomor. Tavernes de la Valldigna, Valencia”.
Archivo de Prehistoria Levantina, XXVI, Valencia, p. 25-38.
30
[page-n-15]
SANCHIS SERRA, A.; SARRIÓN MONTAÑANA, I. (2006): “Primers estudis al
voltant de la fauna mosteriana de la Cova Negra de Xàtiva”. En H. Bonet Rosado,
M.J. de Pedro Michó, C. Ferrer García, A. Sánchez Molina (coord.): Arqueologia
en blanc i negre. La labor del SIP 1927-1950. Museu de Prehistòria de València,
Diputació de València, València, p. 163-169.
SARRIÓN MONTAÑANA, I. (2008): “Presencia de Homo en el Pleistoceno inferior
y medio valenciano”. Archivo de Prehistoria Levantina, XXVII, Valencia, p. 9-23.
— (2009): “Datación bioestratigráfica (Ruscino-Villanyiense) del yacimiento
paleontológico de La Vilavella (Castelló)”. Boletín de la Sociedad Castellonense
de Cultura, LXXXV, Castellón de la Plana, p. 7-41.
— (2010): “Puntualizaciones sobre la fauna del Pleistoceno inferior/medio de la Cova
del Llentiscle (Vilamarxant, Valencia)”. Archivo de Prehistoria Levantina, XXVIII,
Valencia, p. 11-45.
— (2010): “El cáprido del yacimiento de la Cova del Molí Mató, Agres, Alacant”.
Recerques del Museu d’Alcoi, 19, Alcoi, p. 7-18.
PÉREZ RIPOLL, M.; MORALES PÉREZ, J.V.; SANCHIS SERRA, A.; AURA
TORTOSA, J.E.; SARRIÓN MONTAÑANA, I. (2010): “Presence of the genus
Cuon in upper Pleistocene and initial Holocene sites of the Iberian Peninsula: new
remains identified in archaeological contexts of the Mediterranean region”. Journal
of Archaeological Science, 37 (3), p. 437-450.
SARRIÓN MONTAÑANA, I. (2012): “Restos paleontológicos del Pleistoceno
inferior en la sima del Pla de les Llomes (Serra, Valencia)”. Archivo de Prehistoria
Levantina, XXIX, Valencia, p. 9-51.
— (2014): “VII. Puntualizaciones sobre la fauna del Pleistoceno inferior/medio de
la Cova del Llentiscle”. En A. Sendra Mocholí, A. Ballester Potenciano (coord.):
Les Rodanes. Un paraje de cuevas y simas (Vilamarxant, València). Generalitat
Valenciana (CITMA) - Federació d’Espeleologia de la Comunitat Valenciana,
València, p. 102-119.
—; AURA TORTOSA, J.E.; PASCUAL BENITO, J.L.; TIFFAGOM, M.; SANCHIS
SERRA, A. (2014): “VIII. Primeros datos acerca de la ocupación prehistórica de
la Cueva de los Murciélagos”. En A. Sendra Mocholí, A. Ballester Potenciano
(coord.): Les Rodanes. Un paraje de cuevas y simas (Vilamarxant, València).
Generalitat Valenciana (CITMA) - Federació d’Espeleologia de la Comunitat
Valenciana, València, p. 120-122.
31
[page-n-16]