Les inhumacions prehistòriques de la Cova dels Blaus (La Vall d'Uixó, Plana Baixa, Castelló)
Josep Casabó Bernard
Mª Luisa Rovira Gomar
2010
[page-n-1]
Descoberta per a l’arqueologia el 1986, la cova dels
Blaus es localitza a 2 km al nord-est de la Vall d’Uixó, al
vessant oriental del turó de la Murta, que constitueix un
dels primers contraforts de la serra d’Espadà. Situada a
tan sols 120 m sobre el nivell del mar, es troba molt pròxima a la plana litoral que s’estén davant d’ella, en un
paratge que rep l’adequat apel·latiu de Miramar.
Des de l’entrada s’albira un paisatge de plana que
coincideix amb la pràctica totalitat de la Plana de
LES INHUMACIONS PREHISTÒRIQUES DE LA COVA
DELS BLAUS
(LA VALL D’UIXÓ, PLANA BAIXA, CASTELLÓ)
JOSEP CASABÓ
Castelló, les terres fèrtils de la qual són excel·lents per
Direcció Territorial de Patrimoni
a l’agricultura, mentre que al darrere s’estén la serra,
de Castelló
Conselleria de Cultura
amb fonts i pastius pels quals, fins i tot hui, ronda el
Generalitat Valenciana
bestiar. Aquestes condicions expliquen segurament
que al voltant de Blaus es documenten quatre poblats
M.ª LUISA ROVIRA
Museu Arqueològic Municipal
Ajuntament de la Vall d’Uixó
i d’altres coves amb inhumacions de la prehistòria
recent.
La cova dels Blaus va començar a excavar-se amb
l’objectiu prioritari de conéixer aspectes rellevants de l’ocupació humana en la transició del paleolític superior i
l’epipaleolític, però des de l’inici s’hi documentaren
nivells pertanyents a una fase de necròpolis prehistòrica
que pensàvem que estava reclosa en una coveta vora
l’entrada, no obstant això, durant la tardor del 1995, en
obrir en extensió el sector del corredor es va posar de
manifest la verdadera entitat de la necròpolis i van pren-
LES INHUMACIONS PREHISTÒRIQUES DE LA COVA DELS BLAUS
217
[page-n-2]
sobre el pit i amb els caps orientats cap a l’entrada. De
la paret superior de la cambra partien alineacions de lloses horitzontals, a manera de rampa escalonada, que
acabaven al peu d’un gran bloc que pràcticament tancava l’entrada, el buit restant es va cobrir amb lloses, de les
Detall del tancament de Blaus on s'aprecia una llosa recolzada sobre un
gran bloc.
quals només se’n conserva una.
dre sentit estructures que fins al moment no havíem estat
diferents unitats estratigràfiques es pot inferir la seqüèn-
capaços d’interpretar (Casabó, 2005).
cia de fets següent:
De l’anàlisi de l’estratigrafia i de les relacions entre les
Enmig de la cova va aparéixer una cambra funerària
Les ocupacions de final del plistocé superior i holocé
delimitada per dues grans alineacions de blocs de grans
inicial acaben amb un episodi mecanoclàstic que va pro-
dimensions, perpendiculars a l’eix de la cavitat, en l’inte-
duir un progressiu desmantellament del sostre vora l’en-
rior de la qual es van exhumar les restes de nou esque-
trada, que va acabar per fer inhabitable la cavitat.
lets en connexió anatòmica, col·locats en posició decúbit
A final del tercer mil·lenni aC els éssers humans tor-
lateral, encollits, amb els braços i les cames plegats
nen a utilitzar Blaus, però aquesta vegada no com a
refugi sinó com a necròpolis. Amb aquesta finalitat
excavaran una cubeta (UE 1.025) i llançaran els sediments al fons de la cova (UE 1.015), després alçaran un
mur de grans blocs, transversal a l’eix de la galeria (UE
1.011), que es reforçarà amb un altre més menut en un
dels seus costats (UE 1.010), i tancaran la cambra funerària per l’interior amb blocs en la part més estreta de
la galeria (UE 1.013), entre tots dos s’estén un sòl, en el
qual es practicaran les primeres inhumacions (nivell IIID,
UE 1.008).
Amb el pas del temps aquesta cambra haurà de ser
reparada o reutilitzada, per a la qual cosa la van netejar i
van llançar més sediments al fons de la cova (UE 1.014),
es va reparar el mur de tancament interior (UE 1.012) i es
va construir una rampa escalonada fins a la mateixa boca
de la cova, on un gran bloc la tancava quasi per complet
Planta dels enterraments del nivell III.
218
RESTES DE VIDA, RESTES DE MORT
(UE 1.009). En aquell procés es va alterar considerable-
[page-n-3]
ment el nivell més recent de les ocupacions epipaleolítiques, el nivell IVA (UE 1.016).
Posteriorment, es van practicar nou inhumacions en
l’interior de la cambra (nivells IIIC, UE 1.007, i IIIB, UE
1.006), que després d’un procés erosiu breu i puntual (UE
1.005) van quedar cobertes per un nivell amb aixovars i
alguna resta humana (nivell IIIA, UE 1.004), que fossilitzava la cambra i s’estenia des del mur interior a l’exterior
de la cavitat que es trobava tancada amb lloses verticals.
L’erosió del vessant va acabar per segellar completament
la cova amb la formació del nivell II (UE 1.003).
El 1938, en el transcurs de la Guerra Civil, quan els
militars excavaven una trinxera (UE 1.002), van trobar de
nou la cova i li van provocar algunes remocions de poca
importància i van generar l’últim nivell excavat (UE 1.001),
que correspon al sediment extret en cavar la trinxera.
Detall d'una de les inhumacions.
Els aixovars funeraris, depositats de manera col·lectiva
geomètrica formada per cordons amb digitacions, onze
vora l’entrada, semblen apuntar també en la direcció que
puntes de fletxa, un ganivet sobre làmina de grans
la cambra es va utilitzar durant un llarg període de temps
dimensions, un altre de sílex tabular, cinc geomètrics
que probablement se situa entre el 2300 i el 1700 aC.
(tres segments, un trapezi i un triangle) i més d’un cen-
Els moments més antics, corresponents a la construc-
tenar de grans de collar.
ció de la cambra i al nivell IVD, es caracteritzen per cerà-
Segellant el depòsit, el nivell II és sens dubte el més
miques llises, globulars o de casquet esfèric, a les quals
peculiar amb atuells de cos bicònic, coll recte i vora lleu-
s’associen cinc grans de collar, dues puntes de peduncle
gerament exvasada, profusament decorats amb motius
i aletes, un ganivet sobre làmina de gran format i un
geomètrics incisos que formen motius en zig-zag, amb
punxó metàl·lic biapuntat de secció quadrada.
sèries de curtes línies paral·leles obliqües a aquests i
Els nivells IIIA, B i C, que contenen les inhumacions i
segellen la cambra i el corredor, reuneixen la major part
espigues invertides, als quals s’associen 24 grans de
collar i dues puntes de fletxa.
dels aixovars. Crida l’atenció que aquests estan majori-
Aquestes tres fases s’evidencien també en les restes
tàriament a l’entrada, fora de l’estructura funerària. Es
humanes. Del primer moment són diversos ossos sense
tracta de ceràmiques llises de formes globulars i de cas-
connexió anatòmica, localitzats en el nivell IIID o disper-
quet esfèric junt amb una gran gerra amb decoració
sos pels nivells de condicionament de la cambra funerà-
LES INHUMACIONS PREHISTÒRIQUES DE LA COVA DELS BLAUS
219
[page-n-4]
va haver-hi una aportació important de recursos carnis
(Polo et al., 2007).
A partir de la informació que tenim en aquests
moments, difícilment podem plantejar-nos altres qüestions, en un futur breu podrem disposar de datacions
absolutes que milloraran l’enquadrament cronològic,
però la falta d’un finançament adequat per a dur a terme
les anàlisis d’ADN no permet abordar qüestions rellevants, al nostre parer, com el parentiu o la procedència
de la gent inhumada a Blaus, per la qual cosa, de
moment, preguntes com si els enterraments col·lectius
Restitució de les ceràmiques incises del nivell II.
ria; a la segona fase pertanyen segurament la majoria de
responen o no a hipogeus familiars o si l’estatus personal
s’adquireix o s’hereta queden encara en l’aire.
les restes humanes exhumades que es trobaven parcialment articulades, però alterades de la seua posició original, i finalment associem les restes inconnexes de la
coveta amb la tercera fase.
Els estudis antropològics han demostrat que en la
cambra funerària de Blaus es van inhumar sis adults i tres
xiquets. Entre els adults hi ha quatre dones, un home i un
individu de sexe desconegut. L’edat de mort se situa
entre els 20 i els 35 anys en els adults, mentre que en els
xiquets es va produir entre el primer i el quart any de
vida. La causa de la mort va ser majoritàriament la tuberculosi (Polo et al., 2002), encara que en un cas va estar
causada per la fractura de l’húmer i diverses costelles a
conseqüència, probablement, d’una caiguda.
L’anàlisi de les patologies i estries dentàries ha permés concloure que els individus de Blaus van tindre una
dieta rica en hidrats de carboni a causa del consum de
grans quantitats de vegetals però, al contrari del que
ocorre en altres poblacions de cronologia similar, també
220
RESTES DE VIDA, RESTES DE MORT
Bibliografia
CASABÓ BERNAD, J.A. (2004): Paleolítico Superior Final y Epipaleolítico en la
Comunidad Valenciana. MARQ. Serie Mayor, 3. Alacant, p. 381.
POLO CERDÁ, M.
I
CASABÓ BERNAD, J.A. (2002): «Cova dels Blaus (La Vall
d’Uixó-Plana Baixa). Estudio bioantropológico y paleopatológico de
los enterramientos de la edad del bronce». Primeras Jornadas de la
Edad del Bronce en tierras valencianas y zonas limítrofes. Villena,
Alicante; del 18 al 20 de abril de 2002.
POLO CERDÁ, M.; CASABÓ BERNAD, J.A.; PUCHALT FORTEA, F.J.
I
VILLALAÍN
BLANCO, J.D. (2003): «Probables evidencias de tuberculosis en el
Bronce Valenciano. Cova dels Blaus (Vall d’Uixó, Castelló)». Actas del
VII Congreso Nacional de Paleopatología. Nuevas perspectivas del
diagnóstico diferencial en paleopatología. Mahón, Menorca; del 2 al 5
de octubre de 2003.
POLO CERDÁ, M.; ROMERO, A.; CASABÓ BERNAD, J.A. I DE JUAN, J. (2007): «The
Bronze Age burials from Cova dels Blaus (La Vall d’Uixó, Castelló,
Spain): An approach to paleodietary reconstruction through dental
pathology, occlusal wear and buccal microwear patterns». HOMO.
Journal of Comparative Human Biology, 58, p. 297-307.
ROMERO, A.; POLO CERDÁ, M. I DE JUAN, J. (2002): «Análisis por Microscopía
Electrónica de Barrido de la dentición de los individuos de la Cova dels
Blaus (Vall d’Uixó, Castelló): Aproximación a la paleodieta a través del
patrón de microestriación dentaria». Primeras Jornadas de la Edad del
Bronce en tierras valencianas y zonas limítrofes. Villena, Alicante; del
18 al 20 de abril de 2002.
[page-n-5]
Descoberta per a l’arqueologia el 1986, la cova dels
Blaus es localitza a 2 km al nord-est de la Vall d’Uixó, al
vessant oriental del turó de la Murta, que constitueix un
dels primers contraforts de la serra d’Espadà. Situada a
tan sols 120 m sobre el nivell del mar, es troba molt pròxima a la plana litoral que s’estén davant d’ella, en un
paratge que rep l’adequat apel·latiu de Miramar.
Des de l’entrada s’albira un paisatge de plana que
coincideix amb la pràctica totalitat de la Plana de
LES INHUMACIONS PREHISTÒRIQUES DE LA COVA
DELS BLAUS
(LA VALL D’UIXÓ, PLANA BAIXA, CASTELLÓ)
JOSEP CASABÓ
Castelló, les terres fèrtils de la qual són excel·lents per
Direcció Territorial de Patrimoni
a l’agricultura, mentre que al darrere s’estén la serra,
de Castelló
Conselleria de Cultura
amb fonts i pastius pels quals, fins i tot hui, ronda el
Generalitat Valenciana
bestiar. Aquestes condicions expliquen segurament
que al voltant de Blaus es documenten quatre poblats
M.ª LUISA ROVIRA
Museu Arqueològic Municipal
Ajuntament de la Vall d’Uixó
i d’altres coves amb inhumacions de la prehistòria
recent.
La cova dels Blaus va començar a excavar-se amb
l’objectiu prioritari de conéixer aspectes rellevants de l’ocupació humana en la transició del paleolític superior i
l’epipaleolític, però des de l’inici s’hi documentaren
nivells pertanyents a una fase de necròpolis prehistòrica
que pensàvem que estava reclosa en una coveta vora
l’entrada, no obstant això, durant la tardor del 1995, en
obrir en extensió el sector del corredor es va posar de
manifest la verdadera entitat de la necròpolis i van pren-
LES INHUMACIONS PREHISTÒRIQUES DE LA COVA DELS BLAUS
217
[page-n-2]
sobre el pit i amb els caps orientats cap a l’entrada. De
la paret superior de la cambra partien alineacions de lloses horitzontals, a manera de rampa escalonada, que
acabaven al peu d’un gran bloc que pràcticament tancava l’entrada, el buit restant es va cobrir amb lloses, de les
Detall del tancament de Blaus on s'aprecia una llosa recolzada sobre un
gran bloc.
quals només se’n conserva una.
dre sentit estructures que fins al moment no havíem estat
diferents unitats estratigràfiques es pot inferir la seqüèn-
capaços d’interpretar (Casabó, 2005).
cia de fets següent:
De l’anàlisi de l’estratigrafia i de les relacions entre les
Enmig de la cova va aparéixer una cambra funerària
Les ocupacions de final del plistocé superior i holocé
delimitada per dues grans alineacions de blocs de grans
inicial acaben amb un episodi mecanoclàstic que va pro-
dimensions, perpendiculars a l’eix de la cavitat, en l’inte-
duir un progressiu desmantellament del sostre vora l’en-
rior de la qual es van exhumar les restes de nou esque-
trada, que va acabar per fer inhabitable la cavitat.
lets en connexió anatòmica, col·locats en posició decúbit
A final del tercer mil·lenni aC els éssers humans tor-
lateral, encollits, amb els braços i les cames plegats
nen a utilitzar Blaus, però aquesta vegada no com a
refugi sinó com a necròpolis. Amb aquesta finalitat
excavaran una cubeta (UE 1.025) i llançaran els sediments al fons de la cova (UE 1.015), després alçaran un
mur de grans blocs, transversal a l’eix de la galeria (UE
1.011), que es reforçarà amb un altre més menut en un
dels seus costats (UE 1.010), i tancaran la cambra funerària per l’interior amb blocs en la part més estreta de
la galeria (UE 1.013), entre tots dos s’estén un sòl, en el
qual es practicaran les primeres inhumacions (nivell IIID,
UE 1.008).
Amb el pas del temps aquesta cambra haurà de ser
reparada o reutilitzada, per a la qual cosa la van netejar i
van llançar més sediments al fons de la cova (UE 1.014),
es va reparar el mur de tancament interior (UE 1.012) i es
va construir una rampa escalonada fins a la mateixa boca
de la cova, on un gran bloc la tancava quasi per complet
Planta dels enterraments del nivell III.
218
RESTES DE VIDA, RESTES DE MORT
(UE 1.009). En aquell procés es va alterar considerable-
[page-n-3]
ment el nivell més recent de les ocupacions epipaleolítiques, el nivell IVA (UE 1.016).
Posteriorment, es van practicar nou inhumacions en
l’interior de la cambra (nivells IIIC, UE 1.007, i IIIB, UE
1.006), que després d’un procés erosiu breu i puntual (UE
1.005) van quedar cobertes per un nivell amb aixovars i
alguna resta humana (nivell IIIA, UE 1.004), que fossilitzava la cambra i s’estenia des del mur interior a l’exterior
de la cavitat que es trobava tancada amb lloses verticals.
L’erosió del vessant va acabar per segellar completament
la cova amb la formació del nivell II (UE 1.003).
El 1938, en el transcurs de la Guerra Civil, quan els
militars excavaven una trinxera (UE 1.002), van trobar de
nou la cova i li van provocar algunes remocions de poca
importància i van generar l’últim nivell excavat (UE 1.001),
que correspon al sediment extret en cavar la trinxera.
Detall d'una de les inhumacions.
Els aixovars funeraris, depositats de manera col·lectiva
geomètrica formada per cordons amb digitacions, onze
vora l’entrada, semblen apuntar també en la direcció que
puntes de fletxa, un ganivet sobre làmina de grans
la cambra es va utilitzar durant un llarg període de temps
dimensions, un altre de sílex tabular, cinc geomètrics
que probablement se situa entre el 2300 i el 1700 aC.
(tres segments, un trapezi i un triangle) i més d’un cen-
Els moments més antics, corresponents a la construc-
tenar de grans de collar.
ció de la cambra i al nivell IVD, es caracteritzen per cerà-
Segellant el depòsit, el nivell II és sens dubte el més
miques llises, globulars o de casquet esfèric, a les quals
peculiar amb atuells de cos bicònic, coll recte i vora lleu-
s’associen cinc grans de collar, dues puntes de peduncle
gerament exvasada, profusament decorats amb motius
i aletes, un ganivet sobre làmina de gran format i un
geomètrics incisos que formen motius en zig-zag, amb
punxó metàl·lic biapuntat de secció quadrada.
sèries de curtes línies paral·leles obliqües a aquests i
Els nivells IIIA, B i C, que contenen les inhumacions i
segellen la cambra i el corredor, reuneixen la major part
espigues invertides, als quals s’associen 24 grans de
collar i dues puntes de fletxa.
dels aixovars. Crida l’atenció que aquests estan majori-
Aquestes tres fases s’evidencien també en les restes
tàriament a l’entrada, fora de l’estructura funerària. Es
humanes. Del primer moment són diversos ossos sense
tracta de ceràmiques llises de formes globulars i de cas-
connexió anatòmica, localitzats en el nivell IIID o disper-
quet esfèric junt amb una gran gerra amb decoració
sos pels nivells de condicionament de la cambra funerà-
LES INHUMACIONS PREHISTÒRIQUES DE LA COVA DELS BLAUS
219
[page-n-4]
va haver-hi una aportació important de recursos carnis
(Polo et al., 2007).
A partir de la informació que tenim en aquests
moments, difícilment podem plantejar-nos altres qüestions, en un futur breu podrem disposar de datacions
absolutes que milloraran l’enquadrament cronològic,
però la falta d’un finançament adequat per a dur a terme
les anàlisis d’ADN no permet abordar qüestions rellevants, al nostre parer, com el parentiu o la procedència
de la gent inhumada a Blaus, per la qual cosa, de
moment, preguntes com si els enterraments col·lectius
Restitució de les ceràmiques incises del nivell II.
ria; a la segona fase pertanyen segurament la majoria de
responen o no a hipogeus familiars o si l’estatus personal
s’adquireix o s’hereta queden encara en l’aire.
les restes humanes exhumades que es trobaven parcialment articulades, però alterades de la seua posició original, i finalment associem les restes inconnexes de la
coveta amb la tercera fase.
Els estudis antropològics han demostrat que en la
cambra funerària de Blaus es van inhumar sis adults i tres
xiquets. Entre els adults hi ha quatre dones, un home i un
individu de sexe desconegut. L’edat de mort se situa
entre els 20 i els 35 anys en els adults, mentre que en els
xiquets es va produir entre el primer i el quart any de
vida. La causa de la mort va ser majoritàriament la tuberculosi (Polo et al., 2002), encara que en un cas va estar
causada per la fractura de l’húmer i diverses costelles a
conseqüència, probablement, d’una caiguda.
L’anàlisi de les patologies i estries dentàries ha permés concloure que els individus de Blaus van tindre una
dieta rica en hidrats de carboni a causa del consum de
grans quantitats de vegetals però, al contrari del que
ocorre en altres poblacions de cronologia similar, també
220
RESTES DE VIDA, RESTES DE MORT
Bibliografia
CASABÓ BERNAD, J.A. (2004): Paleolítico Superior Final y Epipaleolítico en la
Comunidad Valenciana. MARQ. Serie Mayor, 3. Alacant, p. 381.
POLO CERDÁ, M.
I
CASABÓ BERNAD, J.A. (2002): «Cova dels Blaus (La Vall
d’Uixó-Plana Baixa). Estudio bioantropológico y paleopatológico de
los enterramientos de la edad del bronce». Primeras Jornadas de la
Edad del Bronce en tierras valencianas y zonas limítrofes. Villena,
Alicante; del 18 al 20 de abril de 2002.
POLO CERDÁ, M.; CASABÓ BERNAD, J.A.; PUCHALT FORTEA, F.J.
I
VILLALAÍN
BLANCO, J.D. (2003): «Probables evidencias de tuberculosis en el
Bronce Valenciano. Cova dels Blaus (Vall d’Uixó, Castelló)». Actas del
VII Congreso Nacional de Paleopatología. Nuevas perspectivas del
diagnóstico diferencial en paleopatología. Mahón, Menorca; del 2 al 5
de octubre de 2003.
POLO CERDÁ, M.; ROMERO, A.; CASABÓ BERNAD, J.A. I DE JUAN, J. (2007): «The
Bronze Age burials from Cova dels Blaus (La Vall d’Uixó, Castelló,
Spain): An approach to paleodietary reconstruction through dental
pathology, occlusal wear and buccal microwear patterns». HOMO.
Journal of Comparative Human Biology, 58, p. 297-307.
ROMERO, A.; POLO CERDÁ, M. I DE JUAN, J. (2002): «Análisis por Microscopía
Electrónica de Barrido de la dentición de los individuos de la Cova dels
Blaus (Vall d’Uixó, Castelló): Aproximación a la paleodieta a través del
patrón de microestriación dentaria». Primeras Jornadas de la Edad del
Bronce en tierras valencianas y zonas limítrofes. Villena, Alicante; del
18 al 20 de abril de 2002.
[page-n-5]