[page-n-1]
Introducció
L’alimentació és un aspecte central en l’ecologia i en el
comportament de les espècies i condiciona la vida dels
organismes: la recerca d’aliment ocupa sovint gran part
del dia; la disponibilitat estacional pot tindre un fort
impacte en qüestions com ara pautes de mobilitat,
dimensió de la població i organització social; i, finalment, la qualitat i la quantitat del que s’ingerisca afectarà l’estat de salut de la població. A més, en el cas
ANÀLISIS QUÍMIQUES I PALEODIETA
ASSUMPCIÓ MALGOSA
GROB. Unitat d’Antropologia Biològica
Dept. Biologia Animal, Biologia Vegetal i
Ecologia
Universitat Autònoma de Barcelona
humà, les preferències i la transformació dels aliments
que constitueixen el repertori dietètic dependrà no sols
dels gustos individuals, sinó també de les tradicions culturals. Per tant, és una realitat complexa en què intervenen qüestions ecològiques, fisiològiques i culturals,
totes
entrellaçades
i
pràcticament
inseparables
(Malgosa i Subirà, 1996).
L’alimentació, a més de ser una qüestió complexa,
és també un concepte ampli. D’una banda, el terme
alimentació inclou allò que pròpiament s’ingereix: verdures, carn, peix, aigua, etc., en definitiva, les distintes substàncies que constitueixen el que anomenem
menjar o dieta. D’altra banda, en l’alimentació també
s’inclou el profit que l’organisme obtindrà d’aquests
aliments a través de la nutrició. Finalment, cal tindre
en compte l’estratègia que cal desenvolupar per a
ANÀLISIS QUÍMIQUES I PALEODIETA
81
[page-n-2]
obtindre els aliments: que es base en la recol·lecció, la
caça, el cultiu, etc., el que es denomina patró de sub-
sistència. Encara que sovint aquests conceptes —
dieta, nutrició i subsistència— es consideren sinònims,
expressen aspectes molt diferents en relació amb l’alimentació. Així, la dieta comprén un conjunt d’actes
voluntaris i conscients que van dirigits a la tria, la preparació i la ingestió dels aliments, fenòmens molt rela-
Figura 1. Bases antropològiques dels estudis sobre la dieta.
cionats amb el medi sociocultural i econòmic i que
determinen, en gran part, els hàbits dietètics i els
estils de vida. D’altra banda, la nutrició fa referència
entrellaçats que les informacions procedents de tots
als nutrients que componen els aliments, i comprén un
els camps i metodologies tenen cabuda i se sostenen
conjunt de fenòmens involuntaris que succeeixen des-
o corroboren els uns als altres (Hublin i Richards,
prés de la ingestió dels aliments (digestió, absorció i
2009).
assimilació de nutrients). La nutrició és el procés bio-
Els mètodes tradicionals per a la determinació de
lògic pel qual els organismes assimilen els aliments i
paleodietes es basen sovint en la interpretació incom-
els líquids necessaris per al funcionament, el creixe-
pleta, i a vegades enganyosa, dels registres arqueolò-
ment i el manteniment de les seues funcions vitals.
gics, com ara restes de fauna i flora, artefactes o altres
Quant al patró de subsistència, té una determinació
proves culturals. Aquesta documentació permet inferir
cultural important i es defineix pels mitjans amb què
qüestions alimentàries, però val la pena tindre en
un grup humà extrau i utilitza l’energia del seu entorn
compte totes les opcions possibles (ritual, estratificació
i que poden ser farratgers, ramaders, horticultors,
social, etc.). Per contra, els estudis efectuats sobre l’es-
agricultors, etcètera. Cada patró de subsistència com-
quelet mateix permeten abordar l’estudi de la dieta
porta el seu propi nivell d’estratificació social, els seus
d’una manera més objectiva, analitzant directament les
patrons d’assentament i el grau d’especialització de la
evidències de l’alimentació i també les conseqüències
mà d’obra.
de la presència, l’abús o el defecte d’una determinada
Aquest treball se centrarà bàsicament en l’estudi
classe d’aliment.
de la determinació de la dieta de poblacions antigues
Els estudis sobre l’esquelet analitzen tant les restes
i, per tant, en el primer dels conceptes adés esmen-
òssies com els registres dentals de les poblacions anti-
tats, és a dir, en la caracterització dels aliments que
gues (Fig. 1) (Malgosa i Subirà, 1996). En ambdós casos,
ingeria una població. No obstant això, els tres temes,
l’anàlisi es pot dur a terme fent un abordament directe
dieta, nutrició i subsistència, estan tan íntimament
—analitzant la seua composició o les restes microscòpi-
82
RESTES DE VIDA, RESTES DE MORT
[page-n-3]
ques—, o bé mitjançant l’anàlisi indirecta que la respos-
L’os està format per una matriu orgànica (30 %
ta nutricional presenta envers determinats aliments i la
aproximadament) impregnada de sals minerals (70 %
seua proporció en la dieta. Entre les primeres, hi ha les
aproximadament), bàsicament hidroxiapatita, un fosfat
anàlisis químiques de les estructures esquelètiques
càlcic hidratat. Aquesta estructura rígida és en realitat
(Ambrose i Katzenberg, 2002) i la composició del càlcul
un teixit dinàmic que després de l’etapa de creixe-
dental (Lalueza Fox et al., 1996; Henry i Piperno, 2008).
ment continua remodelant-se a un ritme aproximat de
Entre les segones, es troben el desgast dental (Pérez-
7 a 10 anys.
Pérez et al., 1999; Romero i De Juan, 2005; Romero et
D’aquesta manera, la composició de l’os varia al
al., 2005), les patologies òssies i dentals (Borgognini i
llarg de la vida d’un organisme. La doble fracció de
Repetto, 1985; Carrasco i Malgosa, 1990; Chimenos,
l’os, orgànica i inorgànica, permet d’efectuar-hi dos
1990; Chimenos i Martínez, 1993; Hillson 1979; Lukacs,
tipus d’anàlisi, segons que se n’empre una o l’altra:
1989), l’estat de creixement i el desenvolupament de
per a l’estudi amb isòtops estables s’analitza principal-
l’esquelet (Cohen i Armelagos, 1984).
ment la matriu orgànica de l’os, mentre que els elements traça s’analitzen sobre la fracció inorgànica
Anàlisis químiques
(Mays, 1998).
En les últimes dècades els estudis sobre la dieta s’han
orientat principalment cap a les anàlisis químiques
Anàlisi d’isòtops estables
(Ambrose i Katzenberg, 2002). Actualment es té un
Els elements químics en estat natural no estan formats
coneixement precís sobre els processos que segueixen
per àtoms totalment idèntics, sinó per una mescla de
els aliments perquè puguen ser utilitzats per l’organis-
diverses formes que es diferencien entre elles pel nom-
me humà i així mantindre un estat funcional òptim,
bre de neutrons del seu nucli i, per tant, en la seua
incloent-hi la formació i el manteniment de les estruc-
massa atòmica. Els isòtops estables són els que no es
tures òssies; aquests processos inclouen la digestió
descomponen i es mantenen impertorbables al llarg del
dels aliments i la seua posterior absorció i transport a
temps, sent els més abundants en la naturalesa. En
les distintes cèl·lules, on els nutrients seran utilitzats.
qualsevol reacció química o física hi ha una selecció a
Això permet relacionar la dieta amb la variabilitat en la
favor o en contra d’un o més dels isòtops, per la qual
composició química de l’os, ja que qualsevol dels ele-
cosa hi ha diferències en la proporció de les diferents
ments químics que conformen l’esquelet té una única
formes segons el medi en què es troben (Chisholm,
via d’entrada a l’organisme: l’alimentació. Per tant, es
1989). Basant-se en aquesta diferent proporció, l’estudi
pot relacionar la quantitat d’un element present en l’os
dels isòtops, principalment els del carboni i els del
amb la possible ingestió majoritària d’un tipus d’ali-
nitrogen, s’utilitza per a la reconstrucció de les paleo-
ment o d’un altre.
dietes. Actualment és un camp en ple desenvolupa-
ANÀLISIS QUÍMIQUES I PALEODIETA
83
[page-n-4]
-26‰ (plantes terrestres)
-6‰ (CO2 atmosfèric)
C3, el primer compost orgànic fabricat en la fotosínte-23‰ (carboni
orgànic)
si té tres àtoms de carboni, mentre que en el tipus C4
+
_1‰ (carbonis
inorgànics)
sediments
en té quatre. Així, la distinta incorporació del carboni
en les plantes condueix a diferents proporcions de
13
C/12C entre aquests tipus de plantes, amb un contin-
gut de 13C més elevat en les plantes C4 que en les C3.
El 85 % de les plantes superiors són del tipus C3 (quasi
Figura 2. Distribució dels nivells d'isòtops de carboni.
totes les arbòries) i tenen uns valors de δ 13C molt baixos, entre –22‰ i –30 ‰. L’altre 15 % de les plantes
són del tipus C4, la majoria d’elles són plantes tropicals
ment, per la qual cosa la bibliografia que se cita ací n’és
(dacsa, melca, canya de sucre, mill, soja, etc.) i tenen
només una reduïda representació.
uns valors de δ 13C més alts, entre –10 ‰ i –14 ‰. Així,
Carboni. Globalment, es pot dir que hi ha una variabilitat isotòpica espacial i temporal del CO2 atmosfèric
doncs, el valor δ 13C dels ossos depén, en gran part, del
tipus de planta més abundant en la dieta.
(Klinken et al., 2002). Prop del 99 % del CO2 atmosfèric conté el carboni lleuger
Un altre motiu de diferenciació entre aliments el
C, una xicoteta part,
proporciona la font de carboni: marina o atmosfèrica.
l’1,1 % del CO2, és una miqueta més pesant, ja que
En el primer cas, la proporció és major d’1:100, mentre
conté
C, i, finalment, una molt reduïda proporció
que si el carboni procedeix de l’atmosfera, la relació és
conté C, que és radioactiu i inestable, i les aplicacions
aproximadament 1:100; per tant, el valor serà major si
del qual han sigut fonamentalment paleocronològi-
l’aliment prové d’un ambient marí (Fig. 2). Així, es
ques. En el procés d’absorció fotosintètica del CO2, la
poden diferenciar tres grups de plantes pel que fa al
vegetació terrestre i el fitoplàncton marí practiquen
contingut de 13C: les marines i les terrestres, C3 i C4,
una discriminació en contra de les molècules pesants,
per la qual cosa la composició isotòpica dels ossos
absorbint una major quantitat de 12C que de 13C; d’a-
d’un animal dependrà del tipus d’alimentació, basada
questa manera, el carboni atrapat en els vegetals conté
en una major proporció del tipus de plantes que cons-
C que el carboni del CO2
tituesquen la base de la seua cadena alimentària. Els
atmosfèric, per la qual cosa s’observa una reducció de
mamífers que mengen aquestes plantes enriqueixen
la relació inicial.
els seus teixits amb isòtops pesants que resulten en
13
12
14
una menor proporció de
13
A més, no totes les plantes duen a terme les dues
mateixes fases de la fotosíntesi; d’acord amb això, es
valors d’un 3-5 ‰ superiors als de la planta ingerida
(Aufderheide, 1993).
Nitrogen. L’isòtop més freqüent del nitrogen és el
classifiquen en tres tipus: plantes C3, plantes C4 i plantes CAM [crassulacean acid metabolism]. En les plantes
84
RESTES DE VIDA, RESTES DE MORT
14
N (99,634 %) enfront del 15N. Aquest últim presenta
[page-n-5]
valors pròxims al 0 ‰ en l’atmosfera i al 10 isòtops
En els animals, la disponibilitat d’aigua pot ser crítica;
de nitrogen reflecteix els nivells basals de la cadena
per exemple, els animals adaptats a la sequera o els
alimentària: les plantes (Katzenberg, 2000). Les plan-
que habiten en els deserts mostren valors δ 15N anò-
tes obtenen el nitrogen a partir dels ions amoni i
malament alts (Schoeninger et al., 1983), cosa que
nitrats del sòl i de l’aigua o del nitrogen atmosfèric,
també s’observa en restes humanes procedents de
a partir dels bacteris fixadors del N2. Per tant, hi ha
zones àrides, que sovint mostren valors molt alts de
diferències en els nivells de nitrogen presents en l’at-
δ 15N.
mosfera i els presents en el sòl, sent el 15N més abun-
Quantificació. La desviació de la concentració isotò-
dant en el segon cas; també hi ha diferències entre
pica de 13C (δ 13C) en qualsevol mostra, viva o fòssil, es
les plantes, ja que les lleguminoses obtenen nitrogen
mesura respecte a un estàndard, que sol ser el carboni
a partir dels bacteris fixadors del nitrogen que es tro-
contingut en el carbonat càlcic de la petxina d’un deter-
ben en les arrels i, per tant, tenen nivells superiors de
minat fòssil marí denominat PDB (Pee Dee Belemnite),
14
o VPDB (Vienna Pee Dee Belemnite), que pertany a una
N.
Una altra font de nitrogen és l’aigua dolça i l’aigua
formació geològica del Cretaci a Carolina del Nord, i el
marina, en què és fixat per bacteris i per algues bla-
valor del qual ha sigut establit per l’Agència
ves. En els organismes marins, el
Internacional de l’Energia Atòmica.
15
N és més abun-
dant; els valors dels organismes aquàtics són més
Tant en el cas del carboni com en el del nitrogen, els
positius que els dels terrestres pel fet que els nitrats
valors obtinguts s’expressen en tants per mil (‰) i es
usats pel fitoplàncton estan enriquits per la dissolució
veuen reflectits en les fórmules següents:
de nitrats i d’amoníacs de l’aigua marina. A més, hi ha
un enriquiment d’un 3-4 ‰ a mesura que s’ascendeix
δ 13C = (13C/12C mostra - 13C/12C estàndard )
de nivell tròfic, tant en organismes marins com en
C/12C estàndard x 1.000
13
terrestres. Com que la cadena tròfica marina és més
llarga que la terrestre, els organismes marins presen-
δ 15N = (15N/14N mostra - 15N/14N estàndard)
ten valors més alts. Per exemple, els organismes
N/14N estàndard x 1.000
15
terrestres tenen una mitjana de +5,7 ‰, mentre que
en els mamífers marins és de +15,6 ‰; així doncs, es
En el cas del carboni els valors sempre són negatius,
produeix un increment de δ 15N al llarg de la cadena
mentre que en el nitrogen poden ser-ho o no. Els inter-
tròfica. Altres factors que afecten els valors concrets
vals de variació de δ 13C i de 15N poden ser representats
de δ 15N de les plantes inclouen la temperatura, l’alti-
en un eix de coordenades (Fig. 3) en el qual s’observen
tud, la pluviositat, la salinitat del sòl i l’aplicació de
diferents categories associades a diversos patrons ali-
fertilitzants naturals, com el guano (Ambrose, 1991).
mentaris.
ANÀLISIS QUÍMIQUES I PALEODIETA
85
[page-n-6]
Isòtop radiactiu
Carboni 12
datació
Carboni 14
Carboni 13
Isòtop estable
Isòtop
normal
dieta
CARNÍVORS MARINS
CARNÍVORS
Preses dieta C3
δ 15N‰ (AIRE)
No bosc
Preses dieta C4
HERBÍVORS
RUMIANTS
PLANTES C3
Bosc
PASTOS
PLANTES C4
No bosc
HERBÍVORS
FIXADORS N2 (C3)
Bosc
No bosc
Marins no esculls
ESCULLS MARINS
TROPICALS
δ 13C‰ (PDB)
Figura 3. Distribució dels isòtops de C i N en distints ecosistemes (modificat de Keegan, 1989).
Aplicacions. Aquest tipus d’estudis tenen diverses
aportar informacions significatives; per exemple el
aplicacions i contribueixen al coneixement sobre l’ho-
cabell (Macko et al., 1999), o fins i tot la fusta del sarcò-
mogeneïtat de la dieta en una població, les variacions
fag que va contindre l’individu (Filley et al., 2001).
espacials, ecològiques i temporals entre grups humans,
Cal no oblidar tampoc la seua aplicació a contextos
i també a la valoració de l’estatus social individual
més antics, per exemple a l’estudi d’homínids, ja que ha
(Schwarcz, 1991). També han sigut molt utilitzats en
sigut possible obtindre resultats significatius a partir de
Amèrica per a determinar el paper de la dacsa en la
material fòssil. Així, per exemple, s’ha reafirmat l’estatus
dieta dels diferents grups ètnics (Buikstra i Milner, 1991;
carnívor i depredador de l’home de Neandertal (Richards
Larsen et al., 1992), mentre que a Europa s’han emprat
et al., 2000; Bocherens et al., 2005; Bocherens, 2009) o
per a conéixer la contribució d’aliment de diversos eco-
l’oportunisme i l’adaptabilitat de l’Australopithecus afri-
sistemes —marí versus terrestre (García et al., 2004),
canus (Van der Merwe et al., 2003) o l’estacionalitat del
aigua dolça (Katzenberg et al., 2009), etc.— en distintes
Paranthropus robustus (Sponheimer, 2006).
poblacions, però sobretot per a avaluar els canvis ali-
D’altra banda, els isòtops estables poden aportar
mentaris durant la transició mesolítico-neolítica (Lubell
proves per a conéixer el moment del deslletament dels
et al., 1994; García et al., 2006; Schulting et al., 2008).
infants en l’antiguitat. Diferències en els valors de δ 15N
A pesar que tant l’esmalt, com la dentina, i l’os mostren
poden reflectir el canvi de nivell tròfic que es produeix
un bon registre de la dieta i de les pràctiques alimentà-
quan el xiquet rep aliments sòlids en compte de rebre-
ries, la utilització d’altres elements orgànics també pot
’ls a través de la mare (Fogel et al., 1997; Herring et al.,
86
RESTES DE VIDA, RESTES DE MORT
[page-n-7]
1998; Schurr, 1998). Un lactant es troba en un nivell trò-
na un 0,5 % més de δ 13C que les primeres molars del
fic superior en la cadena alimentària i, per tant, té un
mateix esquelet, mentre que les terceres molars no
valor de δ N superior al de sa mare o al d’un xiquet no
estaven significativament més enriquides que les pre-
lactant. Aquests resultats també es poden comparar
molars (Wright i Schwarcz, 1998); el canvi de les prime-
amb isòtops de carboni els valors dels quals poden
res molars premolars pareix que es deu a la transició als
reflectir la introducció d’aliments sòlids (com la dacsa)
aliments sòlids a partir de la llet materna, que és rica en
en la dieta, i amb els valors d’isòtops d’oxigen, que
lípids. Després dels dos anys, quan comença la minera-
indicarien si un bebé ingereix llet materna o altres fonts
lització de les premolars, els nivells de δ 13C de la dieta
d’aigua (Wright i Schwarcz, 1998).
infantil no van canviar sistemàticament. En relació amb
15
els isòtops d’oxigen, les primeres molars i premolars
Oxigen, hidrogen, estronci i plom. Les anàlisis d’isò-
tenen uns valors de δ 18O pareguts, encara que en les
tops estables s’han convertit, en els últims anys, en una
terceres molars la mitjana és un 0,7 % inferior respecte
eina poderosa i no invasiva per a estudiar la conducta
de les primeres molars, i un 0,5 % inferior a les premo-
animal i humana que ha ampliat l’espectre d’elements i
lars. Tant la primera molar com la premolar tenen valors
de materials analitzats. El coneixement cada vegada
de δ 18O majors, ja que la llet materna està més enriqui-
més gran dels cicles geoquímics dels isòtops i l’aug-
da en 18O que l’aigua potable. Sembla que hi hagué un
ment del nombre de qüestions plantejades amb relació
procés asincrònic en els canvis de δ
a la dieta i el seu origen, ha tingut, com a conseqüèn-
demostra que les mares kaminaljuyú practicaven una
cia, la utilització d’isòtops, que tradicionalment eren
alimentació complementària. La composició isotòpica
emprats en altres problemàtiques —per exemple la
de l’esmalt dels kaminaljuyú indica que molts xiquets
paleoclimàtica— per a la resolució de temes paleoan-
continuaven prenent llet —rica en 18O— entre els dos i
tropològics. Els isòtops de l’oxigen van ser ràpidament
els sis anys, quan les premolars es mineralitzen. Encara
integrats en aquesta temàtica per a resoldre qüestions
que els aliments sòlids es van introduir prompte, abans
com el deslletament. S’ha observat que les dents que
que s’iniciara la mineralització de les premolars, la llet
es desenvolupen més tardanament estan més enriqui-
materna pareix que haja aportat una proporció impor-
des en 13C, al mateix temps que estan més empobrides
tant dels líquids absorbits pels kaminaljuyú fins als cinc
en O, en comparança amb les dents que es desenvo-
o els sis anys d’edat (Wright i Schwarcz, 1998).
18
13
C i δ
18
O que
lupen en edats més primerenques. En la població de
També els ossos recuperats dels jaciments arqueolò-
Kaminaljuyú, un estat antic de Guatemala, la datació de
gics poden ser analitzats per a obtindre informació
la qual comprén des del Preclàssic Mitjà fins al
sobre altres aspectes de la vida, com la migració. Els
Postclàssic Tardà (del 700 aC al 1500 dC), els valors tro-
isòtops de carboni, oxigen i hidrogen poden ajudar a
bats per a les premolars, per exemple, tenien de mitja-
determinar l’origen geogràfic per mitjà de les propor-
ANÀLISIS QUÍMIQUES I PALEODIETA
87
[page-n-8]
Figura 4. Mapa de distribució dels nivells de δ 2H i δ 13O als EUA generats a través de GIS (d'Ehleringher et al., 2009).
cions d’aquests en l’aigua que beuen (Fig. 4) (Daux et
persona. D’altra banda, l’esmalt de les dents es forma
al., 2008; Thompson et al., 2008; Ehleringer et al.,
durant la infància i els canvis que puga patir la seua
2008); així mateix, els isòtops d’estronci i el plom en les
composició són relativament petits i no comporten una
dents i els ossos pot ser emprat per a reconstruir la
veritable remodelació, com la de l’os. Per això, les dife-
migració en les poblacions humanes i la seua afinitat
rències d’isòtops d’estronci entre l’os i l’esmalt de les
cultural. Per exemple, la composició isotòpica de l’es-
dents en una sola persona reflecteix els canvis en la his-
tronci dels ossos i les dents reflecteix la composició d’i-
tòria de residència d’aquella persona. Així doncs, la
sòtops d’estronci de la geologia local. Ara bé, l’estron-
relació d’aquests isòtops mesurats en les dents i en els
ci consumit és incorporat en l’esquelet durant la forma-
ossos humans pot servir com a marcador de la geologia
ció d’os, però també durant la seua remodelació. Tenint
de les àrees on els individus es van criar i on van morir,
en compte que l’os està sotmés a una contínua renova-
respectivament (Price et al., 2002).
ció de la seua fase inorgànica, els mesuraments d’es-
Quant al plom, el distint origen radiogènic de tres
tronci ossi reflecteixen els últims anys de la vida de la
dels seus quatre isòtops estables dóna lloc a un senyal
88
RESTES DE VIDA, RESTES DE MORT
[page-n-9]
isotòpic característic de qualsevol depòsit geològic.
sobre la fisiologia de les persones i dels animals antics
Com que el plom no es fracciona en els sistemes biolò-
(Appenzeller et al., 2007).
gics, inclòs el metabolisme humà, la composició isotò-
Aquests estudis ofereixen, doncs, una visió de l’am-
pica del plom de l’esquelet reflecteix la font o les fonts
plitud de possibilitats que poden tindre les anàlisis iso-
a què van estar exposades les persones. Se suposa que
tòpiques aplicades a les restes antigues. No obstant
els diferents grups culturals seran exposats a diferents
això, per a millorar-ne els resultats, l’investigador hauria
fonts de plom a través dels processos naturals i de pràc-
de poder determinar els nivells originals d’isòtops en
tiques culturals (Carlson, 1996).
l’organisme en el moment de la seua mort i això no
Un desenvolupament recent en la ciència forense és
sempre és exactament així. A partir de la mort d’un
l’anàlisi isotòpica del cabell, que podria ser aplicada a
organisme, es desencadenen una sèrie de processos i
restes capil·lars conservades. El cabell té una taxa de
de reaccions en el cos mateix i en el seu ambient imme-
creixement recognoscible d’uns 9 a 11 mm per mes, o
diat. Els processos diagenètics —físics, químics i biolò-
15 cm per any, sent aquest creixement dependent prin-
gics— tendiran a modificar les restes i la seua composi-
cipalment de la dieta, incloent sobretot l’aigua. La com-
ció. Per això, és important entendre els processos de
posició isotòpica de l’aigua potable depén de la seua
diagènesi que puguen afectar el senyal isotòpic original
ubicació i de la geologia, per això els isòtops d’estron-
a fi d’interpretar els seus nivells i obtindre una imatge
ci ( Sr, Sr) i d’oxigen ( O i O) varien en tot el món.
precisa de la paleodieta (Bocherens, 2002). També és
Aquestes diferències en la relació isotòpica es veuen
important, per a l’investigador, saber les variacions d’i-
reflectides en el nostre cabell quan creix, i, per tant, és
sòtops en els individus, entre individus i en el temps.
87
88
18
16
possible d’identificar els últims moviments geogràfics
mitjançant l’anàlisi del cabell. Per exemple, seria possi-
Anàlisi d’elements traça
ble determinar el lloc de residència recent d’un sospitós
Tal com el nom indica, els elements traça són aquells
comparant la composició isotòpica de distintes zones
elements químics que es troben en petites quantitats,
del cabell. Aquesta anàlisi del cabell és un mètode no
en aquest cas en l’os. El seu estudi segueix pautes sem-
invasiu que s’està tornant molt popular en els casos en
blants a l’estudi dels isòtops estables, perquè en amb-
què l’ADN o altres mitjans tradicionals no són resolutius
dós casos es tracta de metodologies químiques analíti-
(Sharp et al., 2003; Smith, 2007). Actualment també es
ques i es basa en el fraccionament tròfic de determinats
disposa de dades diverses que demostren que el pèl i
elements. Es tracta de quantificar la concentració d’un
les dents contenen un llarg historial dels ritmes biolò-
determinat element traça en els ossos de diferents indi-
gics, registrat en la ràtio d’isòtops; així, l’anàlisi de la
vidus d’una població i contrastar-la amb estàndards o
distribució d’isòtops en aquests materials procedents
patrons que en permeten la classificació segons el tipus
d’espècimens arqueològics podria donar informació
de dieta. En aquest cas, els patrons emprats són les res-
ANÀLISIS QUÍMIQUES I PALEODIETA
89
[page-n-10]
Sr 3850 PN
Fra
cci
on
am
ien
td
el
’Es
tro
nc
i (S
r)
Consumidors
terciaris
(grans
carnívors)
Consumidors
secundaris
(petits
carnívors)
Consumidors
primaris
(herbívors)
Productors
(plantes)
Circulació d’energia a través del sistema
Pèrdua d’energia calòrica del sistema
Figura 5. Fraccionament de l’estronci al llarg de la cadena tròfica.
tes de fauna de dieta coneguda del mateix jaciment i
comportament químic molt semblant a aquest. Els ani-
estratigrafia.
mals herbívors tenen, per tant, un accés fàcil a l’estron-
La quantitat d’un element traça al llarg d’una cade-
ci i, per això, constitueixen un important reservori d’a-
na tròfica varia en funció de raons fisiològiques de l’ali-
quest element. No obstant això, la seua concentració
mentació del grup. S’utilitzen elements químics no
en els teixits animals no és la mateixa que en les plan-
essencials per a l’organisme que no estiguen limitats
tes del lloc, ja que el tracte intestinal dels animals dis-
per uns requeriments concrets (Ezzo, 1994). Tres d’a-
crimina l’estronci en favor del calci. En les etapes suc-
quests elements en particular (l’estronci, el bari i el
cessives de la cadena tròfica (omnívors i carnívors) la
vanadi) estan significativament concentrats en les plan-
proporció d’estronci es reduirà encara més per dues
tes; uns altres dos, el coure i el zinc, es troben major-
raons (Fig. 5): una és la ja esmentada discriminació del
ment disponibles en els aliments d’origen animal
sistema digestiu i l’altra la major dificultat d’accés als
(Underwood, 1977).
depòsits d’estronci, que en els animals són els ossos
L’estronci és l’element més paradigmàtic de les anà-
(Gilbert, 1985). Aquest procés d’empobriment d’un ele-
lisis de paleodieta mitjançant elements traça. Es tracta
ment en els diferents estadis d’alimentació, des d’un
d’un element alcalinoterri que les plantes absorbeixen
herbívor fins a un carnívor, es dóna també en altres ele-
del sòl amb facilitat, juntament amb el calci, i que té un
ments traça. Així, alguns elements veuen reduïdes les
90
RESTES DE VIDA, RESTES DE MORT
[page-n-11]
Sr, Ba
seues quantitats al llarg de la cadena tròfica (en general
Herbívor – Omnívor – Carnívor
els alcalinoterris com l’estronci, el bari o el magnesi,
Zn, Cu
abundants en els sòls i en les plantes), mentre que d’altres, com el coure i el zinc, incrementen la seua ràtio en
Figura 6. Variació dels elements traça segons la base alimentària.
ser retinguts en els teixits musculars (Klepinger, 1984;
Francalacci i Borgognini, 1988). És interessant de poder
associats a l’aliment o al seu tractament, com també
integrar les dades dels diferents elements traça pel
d’altres associats a les activitats laborals (Aufderheide
diferent tipus d’informació que aporten i per la interac-
et al., 1991; Runia, 1988).
ció que hi ha entre ells (Fig. 6). En conjunt, l’estudi multielemental ens pot donar una aproximació a l’alimenta-
Limitacions de les anàlisis químiques en restes antigues
ció bàsica del grup humà (Francalacci, 1987; Subirà i
Tot tipus d’anàlisi sobre l’os necessita d’una bona con-
Malgosa, 1992).
servació del material, màximament quan aquesta anàlisi és química. A pesar de l’escassa quantitat d’os que
Aplicacions de les anàlisis d’elements traça. L’anàlisi
fa falta per a l’anàlisi d’elements traça, 0,5 grams, l’os
dels isòtops i dels elements traça facilita informació
ha d’estar tan indemne com siga possible per a poder
sobre les proporcions d’algund tipus d’aliments en la
considerar-ne acceptables les dades (Subirà, 1993). En
dieta d’un grup. S’ha aplicat a distints contextos i èpo-
el cas dels isòtops estables, cal l’extracció del col·lagen
ques, fins i tot a restes fòssils (Safont et al., 1999;
d’un gram d’os, evitant d’utilitzar aquella part de l’os
Sponheimer et al., 2004; entre d’altres), i també com-
en què la matriu orgànica pràcticament haguera des-
binant amb diversos models químics (Sillen et al.,
aparegut o estiguera alterada per la presència de
1995). Així mateix ens permeten conéixer l’estat de
microorganismes. En aquest sentit, alguns autors con-
salut d’una població, en tant que la deficiència d’algun
sideren que no es conserva col·lagen en restes de més
element químic present en un producte alimentari pot
de 10.000 anys, i que l’error en el mesurament podria
quedar reflectida en els nivells basals dels elements
procedir del 13C del carbonat present en l’hidroxiapati-
traça en l’os. D’altra banda, qualsevol supòsit que esti-
ta (Sillen, 1994).
ga relacionat amb un canvi en la dieta pot quedar
Altres consideracions a tindre en compte són la pos-
reflectit en l’os, tant les diferències entre grups socials,
sible variabilitat geogràfica i regional, i la interrelació
bé d’edat, de sexe o d’estratificació social (Auferheide,
entre marcadors alimentaris, per exemple alimentació
1989; Blakely, 1989; Hatch i Geidel, 1985), com les
marina i plantes C3 i C4, i la complexitat en la interpre-
diferències entre cronologies dins d’un mateix jaciment
tació dels resultats quan es tenen en compte influències
(Sillen, 1984). Finalment, aquest tipus d’estudi pot
fisiològiques, com les diferències de sexe en el metabo-
reflectir possibles contaminacions i enverinaments
lisme de Sr/Ca en les quals les dones solen tindre ràtios
ANÀLISIS QUÍMIQUES I PALEODIETA
91
[page-n-12]
Sr/Ca majors que els hòmens, a causa de les demandes
APPENZELLER, O.; QUALLS, C.; BARBIC, F.; FURLAN, R.,
I
PORTA, A. (2007).
«Stable isotope ratios in hair and teeth reflect biologic rhythms»,
de l’embaràs i de la lactància (Eckhardt, 2004).
PLoS ONE, 2 (7): e636. doi:10.1371/journal.pone.0000636
Però potser el principal toc d’atenció resideix en la
impossibilitat de comparar els valors absoluts obtinguts
en diferents poblacions, tant per l’ús de diverses metodologies analítiques, com pels diversos processos diagenètics lligats a les característiques pròpies de cada
jaciment i de cada època. Per això, és extremadament
important la comparació dels nivells químics obtinguts
AUFDERHEIDE, A.C. (1989). «Chemical analysis of skeletal remains». En
Iscan, M.Y.; Kennedy, K.A.R. (eds.). Reconstruction of life from the
skeleton. Nova York: Alan R. Liss, p. 237-260.
— (1993). «Reconstrucción química de la dieta del hombre de Acha»,. En
MUÑOZ I.; ARRIAZA, B.; AUFDERHEIDE, A.C. (eds). Acha-2 y los orígenes
del poblamiento humano en Arica. Arica: Universidad de Tarapacá, p.
65-80.
AUFDERHEIDE, A.C.; WITTMERS. L.E.; RAPP, G. I WALLGREN, J. (1991). «El uso
del contenido de plomo en material óseo para hipótesis antropológicas», Eres, 2, p. 51-58.
BLAKELY, R.L. (1989). «Bone strontium in pregnant and lactating females
amb els de la fauna del lloc.
from archaeological samples», American Journal of Physical
Anthropology, 80, p. 173-185.
BOCHERENS, H. (2002). «Preservation of isotopic signals in Pleistocene
Conclusions
mammals».
L’Antropologia biològica proporciona diferents eines
per estudiar la dieta d’una població, sent les anàlisis
químiques una evidència directa de la contribució alimentària. Isòtops estables –principalment de carboni i
nitrogen, però també d’oxigen, hidrogen, i estronci- i
elements traça –estronci, bari, zinc i coure- mostren la
situació del grup humà dins un marc contextual de tipus
alimentaris (herbívor/omnívor/ carnívor, dieta marítima/
terrestre, plantes C3/C4), la relació amb la lactància, l’o-
En
Ambrose,
S.H.;
Katzenberg,
M.A.
(2002).
Biogeochemical approaches to paleodietary analysis. Nova York:
Kluwer Academic Publishers, p. 65-88.
— (2009). «Neanderthal dietary habits: review of the isotopic evidence».
En Hublin, J.; Richards, M.P. (eds.) (2009). The evolution of hominid
diets. Integrating approaches to the study of Palaeolithic subsistence.
(Holanda): Springer, p. 241-250.
BOCHERENS, H.; DRUCKER, D.G.; BILLIOU, D.; PATOU-MATHIS, M.
I
VANDERMEERSCH, B. (2005). «Isotopic evidence for diet and subsistence pattern of the Saint-Césaire I Neanderthal: review and use of a
multi-source mixing model», Journal of Human Evolution, 49 (1), p.
87.
BORGOGNINI, S.M.
I
REPETTO, E. (1985). «Antropologia dentaria nella
Preisroria». En Vogel, G.; Gambacorta, G. (eds.). Storia della
Odontoiatria. Milà: Ars Medica Antiqua Editrice.
rigen i la mobilitat del grup o la persona.
BUIKSTRA, J.E. I MILNER. G.P. (1991). «Isotopic and archaeological interpre-
No obstant això, és la interpretació conjunta de les
diferents anàlisis (químiques, patològiques o de creixement) el que proporciona un cos de dades consistent
tations of diet in the Central Mississippi Valley», Journal of
Archaeologica1 Science, 18, p. 319-329.
CARLSON, A. K. (1996). «Lead isotope analysis of human bone for addressing cultural affinity: a case study from Rocky Mountain House,
Alberta», Journal of Archaeological Science, 23, p. 557-567.
per explicar l’alimentació dels grups del passat.
CARRASCO, T.
I
MALGOSA, A. (1990): «Paleopatología oral y dieta.
Interpretación de la patología oral de 112 individuos procedentes de
una necrópolis talayótica mallorquina (siglos VI al II a.C.)», Dynamis,
10, p. 17-37.
Bibliografia
AMBROSE, S.H. (1991). «Effects of diet, climate and physiology on nitrogen
isotope
abundance
in
terrestrial
foodwebs»,
Journal
of
Archaeological Science, 18, p. 293-317.
AMBROSE, S.H. I KATZENBERG, M.A. (2002). Biogeochemical approaches to
paleodietary analysis. Nova York: Kluwer Academic Publishers.
92
RESTES DE VIDA, RESTES DE MORT
CHIMENOS, E. (1990). Estudio paleoestomatológico de poblaciones prehis-
tóricas de Catalunya. Saragossa: Pórtico.
CHIMENOS, E.
I
MARTÍNEZ, A. (1993). «Prevalencia de paleopatología oral
infecciosa y su relación con la dieta en poblaciones prehistóricas»,
Archivos de Odontoestomatología, 9, p. 139-145.
[page-n-13]
CHISHOLM, B.S. (1989). «Variations in diet reconstructions based on stable
carbon isotopic evidences». En Price, T.D. (ed.). The Chemistry of
prehistoric human bone. Nova York: Cambridge University Press, p.
10-37.
HENRY, A.G.
I
PIPERNO, D.R. (2008). «Using plant microfossils from dental
calculus to recover human diet: a case study from Tell al-Raq?’i,
Syria», Journal of Archaeological Science, 35 (7), p. 1943-1950.
HERRING, D.A.; SAUNDERS, S.R. I KATZENBERG, M.A. (1998). «Investigating the
COHEN, M.N. I ARMELAGOS, G.J. (eds.) (1984). Paleopathology at the origins
of agriculture. Orlando: Academic Press.
weaning process in past populations», American Journal of Physical
Anthropology, 105, p. 425-439.
DAUX, V.; LÉCUYER, C.; HÉRAN, M.A.; AMIOT, R.; SIMON, L.; FOUREL, F.;
MARTINEAU, F.; LYNNERUP, N.; REYCHLER H.
I
ESCARGUEL G. (2008).
«Oxygen isotope fractionation between human phosphate and water
revisited», Journal of Human Evolution, 55 (6), p. 1138-1147.
HILLSON, S.W. (1979). «Diet and dental disease», World Archaeology, 111
(2), p. 147-161.
HUBLIN, J.
I
RICHARDS, M.P. (eds.) (2009). The Evolution of hominid diets.
Integrating approaches to the study of Palaeolithic subsistence.
ECKHARDT, R. B. (2004). Human paleobiology. Cambridge University
Press.
Springer. 300 p.
KATZENBERG, M.A. (1992). «Advances in stable isotope analysis of prehisto-
EHLERINGER, J.R.; BOWEN, G.J.; CHESSON, L.A.; WEST, A.G.; PODLESAK, D.W.
I
ric bones». En Saunders, S. R.; Katzenberg, M.A. (eds.). Skeletal bio-
CERLING, T.E. (2008). «From the cover: hydrogen and oxygen isotope
logy of past peoples: research methods, Wiley Liss, p. 105-119.
ratios in human hair are related to geography», Proceedings of the
— (2000). «Stable isotope analysis: a tool for studying past diet, demo-
National Academy of Sciences, 105 (8), p. 2788-2793.
EZZO, J.A. (1994). «Putting the “Chemistry” back into archaeological bone
chemistry analysis: modelling potential paleodietary indicators»,
Journal of Anthropological Archaeology, 13, p. 1-34.
graphy, and life history». En Katzenberg, M.A.; Saunders, S.R. (eds.).
Biological anthropology of the human skeleton. Nova York: WileyLiss, p. 305-328.
KATZENBERG, M.A.; GORIUNOVA, O.
I
WEBER, A. (2009). «Paleodiet recons-
FILLEY, T.R.; BLANCHETTE, R.A.; SIMPSON, E. I FOGEL, M.L. (2001). «Nitrogen
truction of Bronze Age Siberians from the mortuary site of Khuzhir-
cycling by wood decomposing soft-rot fungi in the “King Midas
Nuge XIV, Lake Baikal», Journal of Archaeological Science, 36, p.
tomb”, Gordion, Turkey», PNAS [Proceedings of the National
Academy of Sciences of the United States of America], 98 (23), p.
13346-13350.
FOGEL, M.L.; TUROSS, N.; JOHNSON, B.J.
663-674.
KEEGAN, F.W. (1989). «Stable isotopic analysis of prehistoric diet». En
Iscan, M.Y.; Kennedy, K.A.R. (eds.). Reconstruction of life from the
I
MILLER, G.H. (1997).
«Biogeochemical record of ancient humans», Organic Geochemistry,
27, p. 275-287.
skeleton. Alan R. Liss, p. 223-236.
KLEPINGER, R.L. (1984). «Nutritional assessment from bones», Annual
Review of Anthropology, 13, p. 75-96.
FRANCALACCI, P. (1987). Oligoelementi e paleonutrizione: Aspetti metohlo-
KLINKEN, G.J. V.; RICHARDS, M.P. I HEDGES, R.E.M. (2002). «An overview of cau-
gici e applicativi in due Giacimenti Italiani. (Grotta delle Arene
ses for stable isotopic variations in past European human populations:
Candide e Grotta dell’Uzzo). [Dottorato di ricerca in Scienze
environmental, ecophysiological, and cultural effects». En Ambrose,
Antropologiche.]
S.H.; Katzenberg, M.A. (2002). Biogeochemical approaches to paleo-
FRANCALACCI, P.
I
BORGOGNINI, S.M. (1988). «Multielementary analysis of
dietary analysis. Nova York: Kluwer Academic Publishers, p. 39-63.
trace elements and preliminary results on stable isotopes in two
LALUEZA FOX, C.; JUAN, J. I ALBERT, R. M. (1996). «Phytolith analysis on den-
Italian prehistoric sites. Methodological aspects». En Grupe, G.;
tal calculus, enamel surface, and burial soil: information about diet
Herrmann B. (eds.). Trace elements in environmental History. Berlín:
and paleoenvironment», American Journal of Physical Anthropology,
Springer.
GARCÍA, E.; SUBIRÀ, M.E. I RICHARDS, M.P. (2004). «Régime et société d’après
101, p. 101-113.
LARSEN, C.S.; SCHOENINGE, M.G.; VAN
DER
MERWE, J.; MOORE, K.M. i LEE-
l’analyse des isotopes stables: l’exemple de la population de “Can
THRP, J.A. (1992). «Carbon and nitrogen stable isotopic signatures of
Reinés” (Mallorca, Espagne, 600 ap. J.C.», Antropo, 7, p. 171-176.
human dietary change in the Georgia Bight», American Journal of
GARCÍA, E.; RICHARDS, M.P. I SUBIRÀ, M.E. (2006). «Paleodiets of humans and
fauna at the Spanish Mesolithic site of El Collado», Current
Anthropology, 47 (3), p. 549-556.
Physical Anthropology, 89, p. 197-214.
LUBELL, D.; JACKES, M.; SCHWARCZ, H.; KNYF, M. I MEIKLEJOHN, C. (1994). «The
Mesolithic-Neolithic transition in Portugal: isotopic and dental evi-
GILBERT, R.I. (1985). «Stress, paleonutrition, and trace elements». En
dence of diet», Journal of Archaeological Science, 21 (2), p. 20 1-216.
GILBERT, R.I.; MIELKE, J. H. (eds.). The analysis of prehistoric diets.
LUKACKS, J.R. (1989). «Dental paleopathology: methods for reconstructing
(EUA): Academic Press, p. 339-358.
HATCH, J.W. I GEIDEL, R.A. (1985). «Status-specific dietary variation in two
world cultures», Journal of Human Evolution, 14, p. 469-476.
dietary patterns». En Iscan, M.Y.; Kennedy, K.A.R. (1989).
Reconstruction of life from the skeleton. Nova York: Alan R. Liss, p.
261-286.
ANÀLISIS QUÍMIQUES I PALEODIETA
93
[page-n-14]
Maritime, France)» Journal of Archaeological Science, 35 (3), p.
MACKO, S.A.; LUBEC, G.; TESCHLER-NICOLA, M.; ANDRUSEVICH, V. I ENGEL, M.H.
(1999). «The Ice Man’s diet reflected by the stable nitrogen and carbon isotopic composition of his hair», Federation of American for
763-772.
SCHURR, M.R. (1998). «Using stable nitrogen-isotopes to study weaning
behavior in past populations», World Archaeology, 30, p. 327-342.
Experimental Biology Journal, 13 (3), p. 559-562.
MALGOSA, A. I SUBIRÀ, M.E. (1996). «Antropologia i dieta: metodologies per
SCHWARCZ, H.P. (1991). «Some theoretical aspects of isotope paleodiet stu-
a la reconstrucció de l’alimentació de poblacions antigues», Cota
Zero, 12, p. 15-27.
dies», Journal of Archaeological Science, 18, p. 261-275.
SHARP, Z.; ATUDOREI, V.; PANARELLO, H.O.; FERNÁNDEZ, J.
MAYS, S. (1998). The archaeology of human bones. Londres; Nova York:
DOUTHITT, C.
forensic applications», Journal of Archaeological Science, 30, p.
Routledge.
PÉREZ-PÉREZ, A.; BERMÚDEZ
DE
CASTRO, J.M.
I
ARSUAGA, J.L. (1999).
«Nonoclusal dental microwear analysis of 300.000-year-old Homo
1709-1716.
SILLEN, A. (1994). «L’alimentation des hommes préhistoriques», La
heidelbergensis teeth from Sima de los Huesos (Sierra de Atapuerca,
Spain)», American Journal of Physical Anthropolology, 108 (4), p.
Recherche, 264, p. 384-390.
SILLEN, A.; HALL, G.
I
ARMSTRONG, R. (1995). «Strontium calcium ratios
(Sr/Ca) and strontium isotopic ratios (87Sr/86Sr) of Australopithecus
433-457.
PRICE, T.D.; BURTON, J H.
I
(2003). «Hydrogen isotope systematics of hair: archeological and
I
robustus and Homo sp. from Swartkrans», Journal of Human
BENTLEY, R.A. (2002). «The characterization of
Evolution, 28 (3), p. 277-285
biologically available strontium isotope ratios for the study of prehistoric migration», Archaeometry, 44 (1) (2002), p. 117-135.
RICHARDS, M.P.; PETTITT, P.B.; TRINKAUS, E.; SMITH, F.H.; PAUNOVIC’, M.
SMITH, J.M. (2007). «Stable isotope abundances in forensic evidence». En
Blackledge, R.D. (ed.). Forensic analysis on the cutting edge. New
I
KARAVANI, I. (2000). «Neanderthal diet at Vindija and Neanderthal pre-
methods for trace evidence analysis. John Wiley and Sons, p. 398-
dation: the evidence from stable isotopes», Proceedings of the
421.
National Academy of Sciences of the United States of America, 97
SPONHEIMER, M.; RUITER, D.J. de, LEE-THORP, J.A. i SPÄTH, A. (2005). «Sr/Ca
(13), p. 7663-7666.
and early hominin diets revisited: new data from modern and fossil
tooth enamel», Journal of Human Evolution, 48 (2), p. 147-156.
ROMERO, A. I DE JUAN, J. (2005). «Scanning microscopy exam of hominoid
dental enamel surface: exploring the effect of abrasives in the diet».
SPONHEIMER, M.; PASSEY, B.H.; RUITER, D.J. de; GUATELLI-STEINBERG, D.;
En Science, Technology and Education of Microscopy: an overview.
CERLING, T.E.
Méndez-Vilas, A.; Labajos-Broncano, L. (eds.). (2005). Current Issues
variability in the early hominin Paranthropus robustus», Science, 314
on Multidisciplinary Microscopy Research and Education. Badajoz:
Formatex (Microscopy Book Series, 2), p. 1-17.
ROMERO, A.; MARTÍNEZ-RUIZ, N.
I DE
(5801), p. 980-982.
Saragossa: Pórtico.
SUBIRÀ, M.E.; MALGOSA, A. (1992). «Multi-element analysis for dietary
reconstruction at a Balearic Iron Age site», International Journal of
Española de Antropología Física, 25, p. 68-69.
Osteoarchaeology, 2, p. 199-204.
RUNIA, L. (1988). «Discrimination factors on different trophic levels in relation to the trace element content in human bones». En Grupe, G.;
LEE-THORP, J.A. (2006). «Isotopic evidence for dietary
SUBIRÀ, M.E. (1993). Elementos traza en restos humanos talayóticos.
JUAN, J. (2005). «Análisis de microdes-
gaste dentario-vestibular en sujetos humanos actuales», Revista.
I
THOMPSON, A.H.; CHAIX L I RICHARDS, M.P. (2008). «Stable isotopes and diet
Herrmann, B. (eds.). Trace elements in environmental History. Berlín:
at Ancient Kerma, Upper Nubia (Sudan)», Journal of Archaeological
Springer, p. 53-66.
Science, 35 (2), p. 376-387.
SAFONT, S.; MALGOSA, A.; SUBIRÀ, M.E.
I
GIBERT J. (1998). «Can trace ele-
UNDERWOOD, E.J. (1977). Trace elements in human and animal nutrition.
ments in fossils provide information about palaeodiet?», International
Journal of Osteoarchaeology, 8, p. 23-37.
4a. ed. Nova York: Academic Press.
VAN
DER
MERWE, N.; THACKERAY, J.F.; LEE-THORP, J.A I LUYT, J. (2003). «The
SCHOENINGER, M.J.; DENIRO, M.J. I TAUBER, H. (1983). «Stable nitrogen iso-
carbon isotope ecology and diet of Australopithecus africanus at
tope ratios of collagen bone reflect marine and terrestrial compo-
Sterkfontein, South Africa», Journal of Human Evolution, 44 (5), p.
nents of prehistoric diets», Science, 220, p. 1381-1383.
581-597.
SCHULTING, R.J.; BLOCKLEY, S.M.; BOCHERENS, H.; DRUCKER, D. I RICHARDS, M.
WRIGHT, L.E. I SCHWARCZ, H.P. (1998). «Stable carbon and oxygen isotopes
(2008). «Stable carbon and nitrogen isotope analysis on human
in human tooth enamel: identifying breastfeeding and weaning in
remains from the Early Mesolithic site of La Vergne (Charente-
Prehistory», American Journal of Physical Anthropology, 106, p. 1-18.
94
RESTES DE VIDA, RESTES DE MORT
[page-n-15]
Introducció
L’alimentació és un aspecte central en l’ecologia i en el
comportament de les espècies i condiciona la vida dels
organismes: la recerca d’aliment ocupa sovint gran part
del dia; la disponibilitat estacional pot tindre un fort
impacte en qüestions com ara pautes de mobilitat,
dimensió de la població i organització social; i, finalment, la qualitat i la quantitat del que s’ingerisca afectarà l’estat de salut de la població. A més, en el cas
ANÀLISIS QUÍMIQUES I PALEODIETA
ASSUMPCIÓ MALGOSA
GROB. Unitat d’Antropologia Biològica
Dept. Biologia Animal, Biologia Vegetal i
Ecologia
Universitat Autònoma de Barcelona
humà, les preferències i la transformació dels aliments
que constitueixen el repertori dietètic dependrà no sols
dels gustos individuals, sinó també de les tradicions culturals. Per tant, és una realitat complexa en què intervenen qüestions ecològiques, fisiològiques i culturals,
totes
entrellaçades
i
pràcticament
inseparables
(Malgosa i Subirà, 1996).
L’alimentació, a més de ser una qüestió complexa,
és també un concepte ampli. D’una banda, el terme
alimentació inclou allò que pròpiament s’ingereix: verdures, carn, peix, aigua, etc., en definitiva, les distintes substàncies que constitueixen el que anomenem
menjar o dieta. D’altra banda, en l’alimentació també
s’inclou el profit que l’organisme obtindrà d’aquests
aliments a través de la nutrició. Finalment, cal tindre
en compte l’estratègia que cal desenvolupar per a
ANÀLISIS QUÍMIQUES I PALEODIETA
81
[page-n-2]
obtindre els aliments: que es base en la recol·lecció, la
caça, el cultiu, etc., el que es denomina patró de sub-
sistència. Encara que sovint aquests conceptes —
dieta, nutrició i subsistència— es consideren sinònims,
expressen aspectes molt diferents en relació amb l’alimentació. Així, la dieta comprén un conjunt d’actes
voluntaris i conscients que van dirigits a la tria, la preparació i la ingestió dels aliments, fenòmens molt rela-
Figura 1. Bases antropològiques dels estudis sobre la dieta.
cionats amb el medi sociocultural i econòmic i que
determinen, en gran part, els hàbits dietètics i els
estils de vida. D’altra banda, la nutrició fa referència
entrellaçats que les informacions procedents de tots
als nutrients que componen els aliments, i comprén un
els camps i metodologies tenen cabuda i se sostenen
conjunt de fenòmens involuntaris que succeeixen des-
o corroboren els uns als altres (Hublin i Richards,
prés de la ingestió dels aliments (digestió, absorció i
2009).
assimilació de nutrients). La nutrició és el procés bio-
Els mètodes tradicionals per a la determinació de
lògic pel qual els organismes assimilen els aliments i
paleodietes es basen sovint en la interpretació incom-
els líquids necessaris per al funcionament, el creixe-
pleta, i a vegades enganyosa, dels registres arqueolò-
ment i el manteniment de les seues funcions vitals.
gics, com ara restes de fauna i flora, artefactes o altres
Quant al patró de subsistència, té una determinació
proves culturals. Aquesta documentació permet inferir
cultural important i es defineix pels mitjans amb què
qüestions alimentàries, però val la pena tindre en
un grup humà extrau i utilitza l’energia del seu entorn
compte totes les opcions possibles (ritual, estratificació
i que poden ser farratgers, ramaders, horticultors,
social, etc.). Per contra, els estudis efectuats sobre l’es-
agricultors, etcètera. Cada patró de subsistència com-
quelet mateix permeten abordar l’estudi de la dieta
porta el seu propi nivell d’estratificació social, els seus
d’una manera més objectiva, analitzant directament les
patrons d’assentament i el grau d’especialització de la
evidències de l’alimentació i també les conseqüències
mà d’obra.
de la presència, l’abús o el defecte d’una determinada
Aquest treball se centrarà bàsicament en l’estudi
classe d’aliment.
de la determinació de la dieta de poblacions antigues
Els estudis sobre l’esquelet analitzen tant les restes
i, per tant, en el primer dels conceptes adés esmen-
òssies com els registres dentals de les poblacions anti-
tats, és a dir, en la caracterització dels aliments que
gues (Fig. 1) (Malgosa i Subirà, 1996). En ambdós casos,
ingeria una població. No obstant això, els tres temes,
l’anàlisi es pot dur a terme fent un abordament directe
dieta, nutrició i subsistència, estan tan íntimament
—analitzant la seua composició o les restes microscòpi-
82
RESTES DE VIDA, RESTES DE MORT
[page-n-3]
ques—, o bé mitjançant l’anàlisi indirecta que la respos-
L’os està format per una matriu orgànica (30 %
ta nutricional presenta envers determinats aliments i la
aproximadament) impregnada de sals minerals (70 %
seua proporció en la dieta. Entre les primeres, hi ha les
aproximadament), bàsicament hidroxiapatita, un fosfat
anàlisis químiques de les estructures esquelètiques
càlcic hidratat. Aquesta estructura rígida és en realitat
(Ambrose i Katzenberg, 2002) i la composició del càlcul
un teixit dinàmic que després de l’etapa de creixe-
dental (Lalueza Fox et al., 1996; Henry i Piperno, 2008).
ment continua remodelant-se a un ritme aproximat de
Entre les segones, es troben el desgast dental (Pérez-
7 a 10 anys.
Pérez et al., 1999; Romero i De Juan, 2005; Romero et
D’aquesta manera, la composició de l’os varia al
al., 2005), les patologies òssies i dentals (Borgognini i
llarg de la vida d’un organisme. La doble fracció de
Repetto, 1985; Carrasco i Malgosa, 1990; Chimenos,
l’os, orgànica i inorgànica, permet d’efectuar-hi dos
1990; Chimenos i Martínez, 1993; Hillson 1979; Lukacs,
tipus d’anàlisi, segons que se n’empre una o l’altra:
1989), l’estat de creixement i el desenvolupament de
per a l’estudi amb isòtops estables s’analitza principal-
l’esquelet (Cohen i Armelagos, 1984).
ment la matriu orgànica de l’os, mentre que els elements traça s’analitzen sobre la fracció inorgànica
Anàlisis químiques
(Mays, 1998).
En les últimes dècades els estudis sobre la dieta s’han
orientat principalment cap a les anàlisis químiques
Anàlisi d’isòtops estables
(Ambrose i Katzenberg, 2002). Actualment es té un
Els elements químics en estat natural no estan formats
coneixement precís sobre els processos que segueixen
per àtoms totalment idèntics, sinó per una mescla de
els aliments perquè puguen ser utilitzats per l’organis-
diverses formes que es diferencien entre elles pel nom-
me humà i així mantindre un estat funcional òptim,
bre de neutrons del seu nucli i, per tant, en la seua
incloent-hi la formació i el manteniment de les estruc-
massa atòmica. Els isòtops estables són els que no es
tures òssies; aquests processos inclouen la digestió
descomponen i es mantenen impertorbables al llarg del
dels aliments i la seua posterior absorció i transport a
temps, sent els més abundants en la naturalesa. En
les distintes cèl·lules, on els nutrients seran utilitzats.
qualsevol reacció química o física hi ha una selecció a
Això permet relacionar la dieta amb la variabilitat en la
favor o en contra d’un o més dels isòtops, per la qual
composició química de l’os, ja que qualsevol dels ele-
cosa hi ha diferències en la proporció de les diferents
ments químics que conformen l’esquelet té una única
formes segons el medi en què es troben (Chisholm,
via d’entrada a l’organisme: l’alimentació. Per tant, es
1989). Basant-se en aquesta diferent proporció, l’estudi
pot relacionar la quantitat d’un element present en l’os
dels isòtops, principalment els del carboni i els del
amb la possible ingestió majoritària d’un tipus d’ali-
nitrogen, s’utilitza per a la reconstrucció de les paleo-
ment o d’un altre.
dietes. Actualment és un camp en ple desenvolupa-
ANÀLISIS QUÍMIQUES I PALEODIETA
83
[page-n-4]
-26‰ (plantes terrestres)
-6‰ (CO2 atmosfèric)
C3, el primer compost orgànic fabricat en la fotosínte-23‰ (carboni
orgànic)
si té tres àtoms de carboni, mentre que en el tipus C4
+
_1‰ (carbonis
inorgànics)
sediments
en té quatre. Així, la distinta incorporació del carboni
en les plantes condueix a diferents proporcions de
13
C/12C entre aquests tipus de plantes, amb un contin-
gut de 13C més elevat en les plantes C4 que en les C3.
El 85 % de les plantes superiors són del tipus C3 (quasi
Figura 2. Distribució dels nivells d'isòtops de carboni.
totes les arbòries) i tenen uns valors de δ 13C molt baixos, entre –22‰ i –30 ‰. L’altre 15 % de les plantes
són del tipus C4, la majoria d’elles són plantes tropicals
ment, per la qual cosa la bibliografia que se cita ací n’és
(dacsa, melca, canya de sucre, mill, soja, etc.) i tenen
només una reduïda representació.
uns valors de δ 13C més alts, entre –10 ‰ i –14 ‰. Així,
Carboni. Globalment, es pot dir que hi ha una variabilitat isotòpica espacial i temporal del CO2 atmosfèric
doncs, el valor δ 13C dels ossos depén, en gran part, del
tipus de planta més abundant en la dieta.
(Klinken et al., 2002). Prop del 99 % del CO2 atmosfèric conté el carboni lleuger
Un altre motiu de diferenciació entre aliments el
C, una xicoteta part,
proporciona la font de carboni: marina o atmosfèrica.
l’1,1 % del CO2, és una miqueta més pesant, ja que
En el primer cas, la proporció és major d’1:100, mentre
conté
C, i, finalment, una molt reduïda proporció
que si el carboni procedeix de l’atmosfera, la relació és
conté C, que és radioactiu i inestable, i les aplicacions
aproximadament 1:100; per tant, el valor serà major si
del qual han sigut fonamentalment paleocronològi-
l’aliment prové d’un ambient marí (Fig. 2). Així, es
ques. En el procés d’absorció fotosintètica del CO2, la
poden diferenciar tres grups de plantes pel que fa al
vegetació terrestre i el fitoplàncton marí practiquen
contingut de 13C: les marines i les terrestres, C3 i C4,
una discriminació en contra de les molècules pesants,
per la qual cosa la composició isotòpica dels ossos
absorbint una major quantitat de 12C que de 13C; d’a-
d’un animal dependrà del tipus d’alimentació, basada
questa manera, el carboni atrapat en els vegetals conté
en una major proporció del tipus de plantes que cons-
C que el carboni del CO2
tituesquen la base de la seua cadena alimentària. Els
atmosfèric, per la qual cosa s’observa una reducció de
mamífers que mengen aquestes plantes enriqueixen
la relació inicial.
els seus teixits amb isòtops pesants que resulten en
13
12
14
una menor proporció de
13
A més, no totes les plantes duen a terme les dues
mateixes fases de la fotosíntesi; d’acord amb això, es
valors d’un 3-5 ‰ superiors als de la planta ingerida
(Aufderheide, 1993).
Nitrogen. L’isòtop més freqüent del nitrogen és el
classifiquen en tres tipus: plantes C3, plantes C4 i plantes CAM [crassulacean acid metabolism]. En les plantes
84
RESTES DE VIDA, RESTES DE MORT
14
N (99,634 %) enfront del 15N. Aquest últim presenta
[page-n-5]
valors pròxims al 0 ‰ en l’atmosfera i al 10 isòtops
En els animals, la disponibilitat d’aigua pot ser crítica;
de nitrogen reflecteix els nivells basals de la cadena
per exemple, els animals adaptats a la sequera o els
alimentària: les plantes (Katzenberg, 2000). Les plan-
que habiten en els deserts mostren valors δ 15N anò-
tes obtenen el nitrogen a partir dels ions amoni i
malament alts (Schoeninger et al., 1983), cosa que
nitrats del sòl i de l’aigua o del nitrogen atmosfèric,
també s’observa en restes humanes procedents de
a partir dels bacteris fixadors del N2. Per tant, hi ha
zones àrides, que sovint mostren valors molt alts de
diferències en els nivells de nitrogen presents en l’at-
δ 15N.
mosfera i els presents en el sòl, sent el 15N més abun-
Quantificació. La desviació de la concentració isotò-
dant en el segon cas; també hi ha diferències entre
pica de 13C (δ 13C) en qualsevol mostra, viva o fòssil, es
les plantes, ja que les lleguminoses obtenen nitrogen
mesura respecte a un estàndard, que sol ser el carboni
a partir dels bacteris fixadors del nitrogen que es tro-
contingut en el carbonat càlcic de la petxina d’un deter-
ben en les arrels i, per tant, tenen nivells superiors de
minat fòssil marí denominat PDB (Pee Dee Belemnite),
14
o VPDB (Vienna Pee Dee Belemnite), que pertany a una
N.
Una altra font de nitrogen és l’aigua dolça i l’aigua
formació geològica del Cretaci a Carolina del Nord, i el
marina, en què és fixat per bacteris i per algues bla-
valor del qual ha sigut establit per l’Agència
ves. En els organismes marins, el
Internacional de l’Energia Atòmica.
15
N és més abun-
dant; els valors dels organismes aquàtics són més
Tant en el cas del carboni com en el del nitrogen, els
positius que els dels terrestres pel fet que els nitrats
valors obtinguts s’expressen en tants per mil (‰) i es
usats pel fitoplàncton estan enriquits per la dissolució
veuen reflectits en les fórmules següents:
de nitrats i d’amoníacs de l’aigua marina. A més, hi ha
un enriquiment d’un 3-4 ‰ a mesura que s’ascendeix
δ 13C = (13C/12C mostra - 13C/12C estàndard )
de nivell tròfic, tant en organismes marins com en
C/12C estàndard x 1.000
13
terrestres. Com que la cadena tròfica marina és més
llarga que la terrestre, els organismes marins presen-
δ 15N = (15N/14N mostra - 15N/14N estàndard)
ten valors més alts. Per exemple, els organismes
N/14N estàndard x 1.000
15
terrestres tenen una mitjana de +5,7 ‰, mentre que
en els mamífers marins és de +15,6 ‰; així doncs, es
En el cas del carboni els valors sempre són negatius,
produeix un increment de δ 15N al llarg de la cadena
mentre que en el nitrogen poden ser-ho o no. Els inter-
tròfica. Altres factors que afecten els valors concrets
vals de variació de δ 13C i de 15N poden ser representats
de δ 15N de les plantes inclouen la temperatura, l’alti-
en un eix de coordenades (Fig. 3) en el qual s’observen
tud, la pluviositat, la salinitat del sòl i l’aplicació de
diferents categories associades a diversos patrons ali-
fertilitzants naturals, com el guano (Ambrose, 1991).
mentaris.
ANÀLISIS QUÍMIQUES I PALEODIETA
85
[page-n-6]
Isòtop radiactiu
Carboni 12
datació
Carboni 14
Carboni 13
Isòtop estable
Isòtop
normal
dieta
CARNÍVORS MARINS
CARNÍVORS
Preses dieta C3
δ 15N‰ (AIRE)
No bosc
Preses dieta C4
HERBÍVORS
RUMIANTS
PLANTES C3
Bosc
PASTOS
PLANTES C4
No bosc
HERBÍVORS
FIXADORS N2 (C3)
Bosc
No bosc
Marins no esculls
ESCULLS MARINS
TROPICALS
δ 13C‰ (PDB)
Figura 3. Distribució dels isòtops de C i N en distints ecosistemes (modificat de Keegan, 1989).
Aplicacions. Aquest tipus d’estudis tenen diverses
aportar informacions significatives; per exemple el
aplicacions i contribueixen al coneixement sobre l’ho-
cabell (Macko et al., 1999), o fins i tot la fusta del sarcò-
mogeneïtat de la dieta en una població, les variacions
fag que va contindre l’individu (Filley et al., 2001).
espacials, ecològiques i temporals entre grups humans,
Cal no oblidar tampoc la seua aplicació a contextos
i també a la valoració de l’estatus social individual
més antics, per exemple a l’estudi d’homínids, ja que ha
(Schwarcz, 1991). També han sigut molt utilitzats en
sigut possible obtindre resultats significatius a partir de
Amèrica per a determinar el paper de la dacsa en la
material fòssil. Així, per exemple, s’ha reafirmat l’estatus
dieta dels diferents grups ètnics (Buikstra i Milner, 1991;
carnívor i depredador de l’home de Neandertal (Richards
Larsen et al., 1992), mentre que a Europa s’han emprat
et al., 2000; Bocherens et al., 2005; Bocherens, 2009) o
per a conéixer la contribució d’aliment de diversos eco-
l’oportunisme i l’adaptabilitat de l’Australopithecus afri-
sistemes —marí versus terrestre (García et al., 2004),
canus (Van der Merwe et al., 2003) o l’estacionalitat del
aigua dolça (Katzenberg et al., 2009), etc.— en distintes
Paranthropus robustus (Sponheimer, 2006).
poblacions, però sobretot per a avaluar els canvis ali-
D’altra banda, els isòtops estables poden aportar
mentaris durant la transició mesolítico-neolítica (Lubell
proves per a conéixer el moment del deslletament dels
et al., 1994; García et al., 2006; Schulting et al., 2008).
infants en l’antiguitat. Diferències en els valors de δ 15N
A pesar que tant l’esmalt, com la dentina, i l’os mostren
poden reflectir el canvi de nivell tròfic que es produeix
un bon registre de la dieta i de les pràctiques alimentà-
quan el xiquet rep aliments sòlids en compte de rebre-
ries, la utilització d’altres elements orgànics també pot
’ls a través de la mare (Fogel et al., 1997; Herring et al.,
86
RESTES DE VIDA, RESTES DE MORT
[page-n-7]
1998; Schurr, 1998). Un lactant es troba en un nivell trò-
na un 0,5 % més de δ 13C que les primeres molars del
fic superior en la cadena alimentària i, per tant, té un
mateix esquelet, mentre que les terceres molars no
valor de δ N superior al de sa mare o al d’un xiquet no
estaven significativament més enriquides que les pre-
lactant. Aquests resultats també es poden comparar
molars (Wright i Schwarcz, 1998); el canvi de les prime-
amb isòtops de carboni els valors dels quals poden
res molars premolars pareix que es deu a la transició als
reflectir la introducció d’aliments sòlids (com la dacsa)
aliments sòlids a partir de la llet materna, que és rica en
en la dieta, i amb els valors d’isòtops d’oxigen, que
lípids. Després dels dos anys, quan comença la minera-
indicarien si un bebé ingereix llet materna o altres fonts
lització de les premolars, els nivells de δ 13C de la dieta
d’aigua (Wright i Schwarcz, 1998).
infantil no van canviar sistemàticament. En relació amb
15
els isòtops d’oxigen, les primeres molars i premolars
Oxigen, hidrogen, estronci i plom. Les anàlisis d’isò-
tenen uns valors de δ 18O pareguts, encara que en les
tops estables s’han convertit, en els últims anys, en una
terceres molars la mitjana és un 0,7 % inferior respecte
eina poderosa i no invasiva per a estudiar la conducta
de les primeres molars, i un 0,5 % inferior a les premo-
animal i humana que ha ampliat l’espectre d’elements i
lars. Tant la primera molar com la premolar tenen valors
de materials analitzats. El coneixement cada vegada
de δ 18O majors, ja que la llet materna està més enriqui-
més gran dels cicles geoquímics dels isòtops i l’aug-
da en 18O que l’aigua potable. Sembla que hi hagué un
ment del nombre de qüestions plantejades amb relació
procés asincrònic en els canvis de δ
a la dieta i el seu origen, ha tingut, com a conseqüèn-
demostra que les mares kaminaljuyú practicaven una
cia, la utilització d’isòtops, que tradicionalment eren
alimentació complementària. La composició isotòpica
emprats en altres problemàtiques —per exemple la
de l’esmalt dels kaminaljuyú indica que molts xiquets
paleoclimàtica— per a la resolució de temes paleoan-
continuaven prenent llet —rica en 18O— entre els dos i
tropològics. Els isòtops de l’oxigen van ser ràpidament
els sis anys, quan les premolars es mineralitzen. Encara
integrats en aquesta temàtica per a resoldre qüestions
que els aliments sòlids es van introduir prompte, abans
com el deslletament. S’ha observat que les dents que
que s’iniciara la mineralització de les premolars, la llet
es desenvolupen més tardanament estan més enriqui-
materna pareix que haja aportat una proporció impor-
des en 13C, al mateix temps que estan més empobrides
tant dels líquids absorbits pels kaminaljuyú fins als cinc
en O, en comparança amb les dents que es desenvo-
o els sis anys d’edat (Wright i Schwarcz, 1998).
18
13
C i δ
18
O que
lupen en edats més primerenques. En la població de
També els ossos recuperats dels jaciments arqueolò-
Kaminaljuyú, un estat antic de Guatemala, la datació de
gics poden ser analitzats per a obtindre informació
la qual comprén des del Preclàssic Mitjà fins al
sobre altres aspectes de la vida, com la migració. Els
Postclàssic Tardà (del 700 aC al 1500 dC), els valors tro-
isòtops de carboni, oxigen i hidrogen poden ajudar a
bats per a les premolars, per exemple, tenien de mitja-
determinar l’origen geogràfic per mitjà de les propor-
ANÀLISIS QUÍMIQUES I PALEODIETA
87
[page-n-8]
Figura 4. Mapa de distribució dels nivells de δ 2H i δ 13O als EUA generats a través de GIS (d'Ehleringher et al., 2009).
cions d’aquests en l’aigua que beuen (Fig. 4) (Daux et
persona. D’altra banda, l’esmalt de les dents es forma
al., 2008; Thompson et al., 2008; Ehleringer et al.,
durant la infància i els canvis que puga patir la seua
2008); així mateix, els isòtops d’estronci i el plom en les
composició són relativament petits i no comporten una
dents i els ossos pot ser emprat per a reconstruir la
veritable remodelació, com la de l’os. Per això, les dife-
migració en les poblacions humanes i la seua afinitat
rències d’isòtops d’estronci entre l’os i l’esmalt de les
cultural. Per exemple, la composició isotòpica de l’es-
dents en una sola persona reflecteix els canvis en la his-
tronci dels ossos i les dents reflecteix la composició d’i-
tòria de residència d’aquella persona. Així doncs, la
sòtops d’estronci de la geologia local. Ara bé, l’estron-
relació d’aquests isòtops mesurats en les dents i en els
ci consumit és incorporat en l’esquelet durant la forma-
ossos humans pot servir com a marcador de la geologia
ció d’os, però també durant la seua remodelació. Tenint
de les àrees on els individus es van criar i on van morir,
en compte que l’os està sotmés a una contínua renova-
respectivament (Price et al., 2002).
ció de la seua fase inorgànica, els mesuraments d’es-
Quant al plom, el distint origen radiogènic de tres
tronci ossi reflecteixen els últims anys de la vida de la
dels seus quatre isòtops estables dóna lloc a un senyal
88
RESTES DE VIDA, RESTES DE MORT
[page-n-9]
isotòpic característic de qualsevol depòsit geològic.
sobre la fisiologia de les persones i dels animals antics
Com que el plom no es fracciona en els sistemes biolò-
(Appenzeller et al., 2007).
gics, inclòs el metabolisme humà, la composició isotò-
Aquests estudis ofereixen, doncs, una visió de l’am-
pica del plom de l’esquelet reflecteix la font o les fonts
plitud de possibilitats que poden tindre les anàlisis iso-
a què van estar exposades les persones. Se suposa que
tòpiques aplicades a les restes antigues. No obstant
els diferents grups culturals seran exposats a diferents
això, per a millorar-ne els resultats, l’investigador hauria
fonts de plom a través dels processos naturals i de pràc-
de poder determinar els nivells originals d’isòtops en
tiques culturals (Carlson, 1996).
l’organisme en el moment de la seua mort i això no
Un desenvolupament recent en la ciència forense és
sempre és exactament així. A partir de la mort d’un
l’anàlisi isotòpica del cabell, que podria ser aplicada a
organisme, es desencadenen una sèrie de processos i
restes capil·lars conservades. El cabell té una taxa de
de reaccions en el cos mateix i en el seu ambient imme-
creixement recognoscible d’uns 9 a 11 mm per mes, o
diat. Els processos diagenètics —físics, químics i biolò-
15 cm per any, sent aquest creixement dependent prin-
gics— tendiran a modificar les restes i la seua composi-
cipalment de la dieta, incloent sobretot l’aigua. La com-
ció. Per això, és important entendre els processos de
posició isotòpica de l’aigua potable depén de la seua
diagènesi que puguen afectar el senyal isotòpic original
ubicació i de la geologia, per això els isòtops d’estron-
a fi d’interpretar els seus nivells i obtindre una imatge
ci ( Sr, Sr) i d’oxigen ( O i O) varien en tot el món.
precisa de la paleodieta (Bocherens, 2002). També és
Aquestes diferències en la relació isotòpica es veuen
important, per a l’investigador, saber les variacions d’i-
reflectides en el nostre cabell quan creix, i, per tant, és
sòtops en els individus, entre individus i en el temps.
87
88
18
16
possible d’identificar els últims moviments geogràfics
mitjançant l’anàlisi del cabell. Per exemple, seria possi-
Anàlisi d’elements traça
ble determinar el lloc de residència recent d’un sospitós
Tal com el nom indica, els elements traça són aquells
comparant la composició isotòpica de distintes zones
elements químics que es troben en petites quantitats,
del cabell. Aquesta anàlisi del cabell és un mètode no
en aquest cas en l’os. El seu estudi segueix pautes sem-
invasiu que s’està tornant molt popular en els casos en
blants a l’estudi dels isòtops estables, perquè en amb-
què l’ADN o altres mitjans tradicionals no són resolutius
dós casos es tracta de metodologies químiques analíti-
(Sharp et al., 2003; Smith, 2007). Actualment també es
ques i es basa en el fraccionament tròfic de determinats
disposa de dades diverses que demostren que el pèl i
elements. Es tracta de quantificar la concentració d’un
les dents contenen un llarg historial dels ritmes biolò-
determinat element traça en els ossos de diferents indi-
gics, registrat en la ràtio d’isòtops; així, l’anàlisi de la
vidus d’una població i contrastar-la amb estàndards o
distribució d’isòtops en aquests materials procedents
patrons que en permeten la classificació segons el tipus
d’espècimens arqueològics podria donar informació
de dieta. En aquest cas, els patrons emprats són les res-
ANÀLISIS QUÍMIQUES I PALEODIETA
89
[page-n-10]
Sr 3850 PN
Fra
cci
on
am
ien
td
el
’Es
tro
nc
i (S
r)
Consumidors
terciaris
(grans
carnívors)
Consumidors
secundaris
(petits
carnívors)
Consumidors
primaris
(herbívors)
Productors
(plantes)
Circulació d’energia a través del sistema
Pèrdua d’energia calòrica del sistema
Figura 5. Fraccionament de l’estronci al llarg de la cadena tròfica.
tes de fauna de dieta coneguda del mateix jaciment i
comportament químic molt semblant a aquest. Els ani-
estratigrafia.
mals herbívors tenen, per tant, un accés fàcil a l’estron-
La quantitat d’un element traça al llarg d’una cade-
ci i, per això, constitueixen un important reservori d’a-
na tròfica varia en funció de raons fisiològiques de l’ali-
quest element. No obstant això, la seua concentració
mentació del grup. S’utilitzen elements químics no
en els teixits animals no és la mateixa que en les plan-
essencials per a l’organisme que no estiguen limitats
tes del lloc, ja que el tracte intestinal dels animals dis-
per uns requeriments concrets (Ezzo, 1994). Tres d’a-
crimina l’estronci en favor del calci. En les etapes suc-
quests elements en particular (l’estronci, el bari i el
cessives de la cadena tròfica (omnívors i carnívors) la
vanadi) estan significativament concentrats en les plan-
proporció d’estronci es reduirà encara més per dues
tes; uns altres dos, el coure i el zinc, es troben major-
raons (Fig. 5): una és la ja esmentada discriminació del
ment disponibles en els aliments d’origen animal
sistema digestiu i l’altra la major dificultat d’accés als
(Underwood, 1977).
depòsits d’estronci, que en els animals són els ossos
L’estronci és l’element més paradigmàtic de les anà-
(Gilbert, 1985). Aquest procés d’empobriment d’un ele-
lisis de paleodieta mitjançant elements traça. Es tracta
ment en els diferents estadis d’alimentació, des d’un
d’un element alcalinoterri que les plantes absorbeixen
herbívor fins a un carnívor, es dóna també en altres ele-
del sòl amb facilitat, juntament amb el calci, i que té un
ments traça. Així, alguns elements veuen reduïdes les
90
RESTES DE VIDA, RESTES DE MORT
[page-n-11]
Sr, Ba
seues quantitats al llarg de la cadena tròfica (en general
Herbívor – Omnívor – Carnívor
els alcalinoterris com l’estronci, el bari o el magnesi,
Zn, Cu
abundants en els sòls i en les plantes), mentre que d’altres, com el coure i el zinc, incrementen la seua ràtio en
Figura 6. Variació dels elements traça segons la base alimentària.
ser retinguts en els teixits musculars (Klepinger, 1984;
Francalacci i Borgognini, 1988). És interessant de poder
associats a l’aliment o al seu tractament, com també
integrar les dades dels diferents elements traça pel
d’altres associats a les activitats laborals (Aufderheide
diferent tipus d’informació que aporten i per la interac-
et al., 1991; Runia, 1988).
ció que hi ha entre ells (Fig. 6). En conjunt, l’estudi multielemental ens pot donar una aproximació a l’alimenta-
Limitacions de les anàlisis químiques en restes antigues
ció bàsica del grup humà (Francalacci, 1987; Subirà i
Tot tipus d’anàlisi sobre l’os necessita d’una bona con-
Malgosa, 1992).
servació del material, màximament quan aquesta anàlisi és química. A pesar de l’escassa quantitat d’os que
Aplicacions de les anàlisis d’elements traça. L’anàlisi
fa falta per a l’anàlisi d’elements traça, 0,5 grams, l’os
dels isòtops i dels elements traça facilita informació
ha d’estar tan indemne com siga possible per a poder
sobre les proporcions d’algund tipus d’aliments en la
considerar-ne acceptables les dades (Subirà, 1993). En
dieta d’un grup. S’ha aplicat a distints contextos i èpo-
el cas dels isòtops estables, cal l’extracció del col·lagen
ques, fins i tot a restes fòssils (Safont et al., 1999;
d’un gram d’os, evitant d’utilitzar aquella part de l’os
Sponheimer et al., 2004; entre d’altres), i també com-
en què la matriu orgànica pràcticament haguera des-
binant amb diversos models químics (Sillen et al.,
aparegut o estiguera alterada per la presència de
1995). Així mateix ens permeten conéixer l’estat de
microorganismes. En aquest sentit, alguns autors con-
salut d’una població, en tant que la deficiència d’algun
sideren que no es conserva col·lagen en restes de més
element químic present en un producte alimentari pot
de 10.000 anys, i que l’error en el mesurament podria
quedar reflectida en els nivells basals dels elements
procedir del 13C del carbonat present en l’hidroxiapati-
traça en l’os. D’altra banda, qualsevol supòsit que esti-
ta (Sillen, 1994).
ga relacionat amb un canvi en la dieta pot quedar
Altres consideracions a tindre en compte són la pos-
reflectit en l’os, tant les diferències entre grups socials,
sible variabilitat geogràfica i regional, i la interrelació
bé d’edat, de sexe o d’estratificació social (Auferheide,
entre marcadors alimentaris, per exemple alimentació
1989; Blakely, 1989; Hatch i Geidel, 1985), com les
marina i plantes C3 i C4, i la complexitat en la interpre-
diferències entre cronologies dins d’un mateix jaciment
tació dels resultats quan es tenen en compte influències
(Sillen, 1984). Finalment, aquest tipus d’estudi pot
fisiològiques, com les diferències de sexe en el metabo-
reflectir possibles contaminacions i enverinaments
lisme de Sr/Ca en les quals les dones solen tindre ràtios
ANÀLISIS QUÍMIQUES I PALEODIETA
91
[page-n-12]
Sr/Ca majors que els hòmens, a causa de les demandes
APPENZELLER, O.; QUALLS, C.; BARBIC, F.; FURLAN, R.,
I
PORTA, A. (2007).
«Stable isotope ratios in hair and teeth reflect biologic rhythms»,
de l’embaràs i de la lactància (Eckhardt, 2004).
PLoS ONE, 2 (7): e636. doi:10.1371/journal.pone.0000636
Però potser el principal toc d’atenció resideix en la
impossibilitat de comparar els valors absoluts obtinguts
en diferents poblacions, tant per l’ús de diverses metodologies analítiques, com pels diversos processos diagenètics lligats a les característiques pròpies de cada
jaciment i de cada època. Per això, és extremadament
important la comparació dels nivells químics obtinguts
AUFDERHEIDE, A.C. (1989). «Chemical analysis of skeletal remains». En
Iscan, M.Y.; Kennedy, K.A.R. (eds.). Reconstruction of life from the
skeleton. Nova York: Alan R. Liss, p. 237-260.
— (1993). «Reconstrucción química de la dieta del hombre de Acha»,. En
MUÑOZ I.; ARRIAZA, B.; AUFDERHEIDE, A.C. (eds). Acha-2 y los orígenes
del poblamiento humano en Arica. Arica: Universidad de Tarapacá, p.
65-80.
AUFDERHEIDE, A.C.; WITTMERS. L.E.; RAPP, G. I WALLGREN, J. (1991). «El uso
del contenido de plomo en material óseo para hipótesis antropológicas», Eres, 2, p. 51-58.
BLAKELY, R.L. (1989). «Bone strontium in pregnant and lactating females
amb els de la fauna del lloc.
from archaeological samples», American Journal of Physical
Anthropology, 80, p. 173-185.
BOCHERENS, H. (2002). «Preservation of isotopic signals in Pleistocene
Conclusions
mammals».
L’Antropologia biològica proporciona diferents eines
per estudiar la dieta d’una població, sent les anàlisis
químiques una evidència directa de la contribució alimentària. Isòtops estables –principalment de carboni i
nitrogen, però també d’oxigen, hidrogen, i estronci- i
elements traça –estronci, bari, zinc i coure- mostren la
situació del grup humà dins un marc contextual de tipus
alimentaris (herbívor/omnívor/ carnívor, dieta marítima/
terrestre, plantes C3/C4), la relació amb la lactància, l’o-
En
Ambrose,
S.H.;
Katzenberg,
M.A.
(2002).
Biogeochemical approaches to paleodietary analysis. Nova York:
Kluwer Academic Publishers, p. 65-88.
— (2009). «Neanderthal dietary habits: review of the isotopic evidence».
En Hublin, J.; Richards, M.P. (eds.) (2009). The evolution of hominid
diets. Integrating approaches to the study of Palaeolithic subsistence.
(Holanda): Springer, p. 241-250.
BOCHERENS, H.; DRUCKER, D.G.; BILLIOU, D.; PATOU-MATHIS, M.
I
VANDERMEERSCH, B. (2005). «Isotopic evidence for diet and subsistence pattern of the Saint-Césaire I Neanderthal: review and use of a
multi-source mixing model», Journal of Human Evolution, 49 (1), p.
87.
BORGOGNINI, S.M.
I
REPETTO, E. (1985). «Antropologia dentaria nella
Preisroria». En Vogel, G.; Gambacorta, G. (eds.). Storia della
Odontoiatria. Milà: Ars Medica Antiqua Editrice.
rigen i la mobilitat del grup o la persona.
BUIKSTRA, J.E. I MILNER. G.P. (1991). «Isotopic and archaeological interpre-
No obstant això, és la interpretació conjunta de les
diferents anàlisis (químiques, patològiques o de creixement) el que proporciona un cos de dades consistent
tations of diet in the Central Mississippi Valley», Journal of
Archaeologica1 Science, 18, p. 319-329.
CARLSON, A. K. (1996). «Lead isotope analysis of human bone for addressing cultural affinity: a case study from Rocky Mountain House,
Alberta», Journal of Archaeological Science, 23, p. 557-567.
per explicar l’alimentació dels grups del passat.
CARRASCO, T.
I
MALGOSA, A. (1990): «Paleopatología oral y dieta.
Interpretación de la patología oral de 112 individuos procedentes de
una necrópolis talayótica mallorquina (siglos VI al II a.C.)», Dynamis,
10, p. 17-37.
Bibliografia
AMBROSE, S.H. (1991). «Effects of diet, climate and physiology on nitrogen
isotope
abundance
in
terrestrial
foodwebs»,
Journal
of
Archaeological Science, 18, p. 293-317.
AMBROSE, S.H. I KATZENBERG, M.A. (2002). Biogeochemical approaches to
paleodietary analysis. Nova York: Kluwer Academic Publishers.
92
RESTES DE VIDA, RESTES DE MORT
CHIMENOS, E. (1990). Estudio paleoestomatológico de poblaciones prehis-
tóricas de Catalunya. Saragossa: Pórtico.
CHIMENOS, E.
I
MARTÍNEZ, A. (1993). «Prevalencia de paleopatología oral
infecciosa y su relación con la dieta en poblaciones prehistóricas»,
Archivos de Odontoestomatología, 9, p. 139-145.
[page-n-13]
CHISHOLM, B.S. (1989). «Variations in diet reconstructions based on stable
carbon isotopic evidences». En Price, T.D. (ed.). The Chemistry of
prehistoric human bone. Nova York: Cambridge University Press, p.
10-37.
HENRY, A.G.
I
PIPERNO, D.R. (2008). «Using plant microfossils from dental
calculus to recover human diet: a case study from Tell al-Raq?’i,
Syria», Journal of Archaeological Science, 35 (7), p. 1943-1950.
HERRING, D.A.; SAUNDERS, S.R. I KATZENBERG, M.A. (1998). «Investigating the
COHEN, M.N. I ARMELAGOS, G.J. (eds.) (1984). Paleopathology at the origins
of agriculture. Orlando: Academic Press.
weaning process in past populations», American Journal of Physical
Anthropology, 105, p. 425-439.
DAUX, V.; LÉCUYER, C.; HÉRAN, M.A.; AMIOT, R.; SIMON, L.; FOUREL, F.;
MARTINEAU, F.; LYNNERUP, N.; REYCHLER H.
I
ESCARGUEL G. (2008).
«Oxygen isotope fractionation between human phosphate and water
revisited», Journal of Human Evolution, 55 (6), p. 1138-1147.
HILLSON, S.W. (1979). «Diet and dental disease», World Archaeology, 111
(2), p. 147-161.
HUBLIN, J.
I
RICHARDS, M.P. (eds.) (2009). The Evolution of hominid diets.
Integrating approaches to the study of Palaeolithic subsistence.
ECKHARDT, R. B. (2004). Human paleobiology. Cambridge University
Press.
Springer. 300 p.
KATZENBERG, M.A. (1992). «Advances in stable isotope analysis of prehisto-
EHLERINGER, J.R.; BOWEN, G.J.; CHESSON, L.A.; WEST, A.G.; PODLESAK, D.W.
I
ric bones». En Saunders, S. R.; Katzenberg, M.A. (eds.). Skeletal bio-
CERLING, T.E. (2008). «From the cover: hydrogen and oxygen isotope
logy of past peoples: research methods, Wiley Liss, p. 105-119.
ratios in human hair are related to geography», Proceedings of the
— (2000). «Stable isotope analysis: a tool for studying past diet, demo-
National Academy of Sciences, 105 (8), p. 2788-2793.
EZZO, J.A. (1994). «Putting the “Chemistry” back into archaeological bone
chemistry analysis: modelling potential paleodietary indicators»,
Journal of Anthropological Archaeology, 13, p. 1-34.
graphy, and life history». En Katzenberg, M.A.; Saunders, S.R. (eds.).
Biological anthropology of the human skeleton. Nova York: WileyLiss, p. 305-328.
KATZENBERG, M.A.; GORIUNOVA, O.
I
WEBER, A. (2009). «Paleodiet recons-
FILLEY, T.R.; BLANCHETTE, R.A.; SIMPSON, E. I FOGEL, M.L. (2001). «Nitrogen
truction of Bronze Age Siberians from the mortuary site of Khuzhir-
cycling by wood decomposing soft-rot fungi in the “King Midas
Nuge XIV, Lake Baikal», Journal of Archaeological Science, 36, p.
tomb”, Gordion, Turkey», PNAS [Proceedings of the National
Academy of Sciences of the United States of America], 98 (23), p.
13346-13350.
FOGEL, M.L.; TUROSS, N.; JOHNSON, B.J.
663-674.
KEEGAN, F.W. (1989). «Stable isotopic analysis of prehistoric diet». En
Iscan, M.Y.; Kennedy, K.A.R. (eds.). Reconstruction of life from the
I
MILLER, G.H. (1997).
«Biogeochemical record of ancient humans», Organic Geochemistry,
27, p. 275-287.
skeleton. Alan R. Liss, p. 223-236.
KLEPINGER, R.L. (1984). «Nutritional assessment from bones», Annual
Review of Anthropology, 13, p. 75-96.
FRANCALACCI, P. (1987). Oligoelementi e paleonutrizione: Aspetti metohlo-
KLINKEN, G.J. V.; RICHARDS, M.P. I HEDGES, R.E.M. (2002). «An overview of cau-
gici e applicativi in due Giacimenti Italiani. (Grotta delle Arene
ses for stable isotopic variations in past European human populations:
Candide e Grotta dell’Uzzo). [Dottorato di ricerca in Scienze
environmental, ecophysiological, and cultural effects». En Ambrose,
Antropologiche.]
S.H.; Katzenberg, M.A. (2002). Biogeochemical approaches to paleo-
FRANCALACCI, P.
I
BORGOGNINI, S.M. (1988). «Multielementary analysis of
dietary analysis. Nova York: Kluwer Academic Publishers, p. 39-63.
trace elements and preliminary results on stable isotopes in two
LALUEZA FOX, C.; JUAN, J. I ALBERT, R. M. (1996). «Phytolith analysis on den-
Italian prehistoric sites. Methodological aspects». En Grupe, G.;
tal calculus, enamel surface, and burial soil: information about diet
Herrmann B. (eds.). Trace elements in environmental History. Berlín:
and paleoenvironment», American Journal of Physical Anthropology,
Springer.
GARCÍA, E.; SUBIRÀ, M.E. I RICHARDS, M.P. (2004). «Régime et société d’après
101, p. 101-113.
LARSEN, C.S.; SCHOENINGE, M.G.; VAN
DER
MERWE, J.; MOORE, K.M. i LEE-
l’analyse des isotopes stables: l’exemple de la population de “Can
THRP, J.A. (1992). «Carbon and nitrogen stable isotopic signatures of
Reinés” (Mallorca, Espagne, 600 ap. J.C.», Antropo, 7, p. 171-176.
human dietary change in the Georgia Bight», American Journal of
GARCÍA, E.; RICHARDS, M.P. I SUBIRÀ, M.E. (2006). «Paleodiets of humans and
fauna at the Spanish Mesolithic site of El Collado», Current
Anthropology, 47 (3), p. 549-556.
Physical Anthropology, 89, p. 197-214.
LUBELL, D.; JACKES, M.; SCHWARCZ, H.; KNYF, M. I MEIKLEJOHN, C. (1994). «The
Mesolithic-Neolithic transition in Portugal: isotopic and dental evi-
GILBERT, R.I. (1985). «Stress, paleonutrition, and trace elements». En
dence of diet», Journal of Archaeological Science, 21 (2), p. 20 1-216.
GILBERT, R.I.; MIELKE, J. H. (eds.). The analysis of prehistoric diets.
LUKACKS, J.R. (1989). «Dental paleopathology: methods for reconstructing
(EUA): Academic Press, p. 339-358.
HATCH, J.W. I GEIDEL, R.A. (1985). «Status-specific dietary variation in two
world cultures», Journal of Human Evolution, 14, p. 469-476.
dietary patterns». En Iscan, M.Y.; Kennedy, K.A.R. (1989).
Reconstruction of life from the skeleton. Nova York: Alan R. Liss, p.
261-286.
ANÀLISIS QUÍMIQUES I PALEODIETA
93
[page-n-14]
Maritime, France)» Journal of Archaeological Science, 35 (3), p.
MACKO, S.A.; LUBEC, G.; TESCHLER-NICOLA, M.; ANDRUSEVICH, V. I ENGEL, M.H.
(1999). «The Ice Man’s diet reflected by the stable nitrogen and carbon isotopic composition of his hair», Federation of American for
763-772.
SCHURR, M.R. (1998). «Using stable nitrogen-isotopes to study weaning
behavior in past populations», World Archaeology, 30, p. 327-342.
Experimental Biology Journal, 13 (3), p. 559-562.
MALGOSA, A. I SUBIRÀ, M.E. (1996). «Antropologia i dieta: metodologies per
SCHWARCZ, H.P. (1991). «Some theoretical aspects of isotope paleodiet stu-
a la reconstrucció de l’alimentació de poblacions antigues», Cota
Zero, 12, p. 15-27.
dies», Journal of Archaeological Science, 18, p. 261-275.
SHARP, Z.; ATUDOREI, V.; PANARELLO, H.O.; FERNÁNDEZ, J.
MAYS, S. (1998). The archaeology of human bones. Londres; Nova York:
DOUTHITT, C.
forensic applications», Journal of Archaeological Science, 30, p.
Routledge.
PÉREZ-PÉREZ, A.; BERMÚDEZ
DE
CASTRO, J.M.
I
ARSUAGA, J.L. (1999).
«Nonoclusal dental microwear analysis of 300.000-year-old Homo
1709-1716.
SILLEN, A. (1994). «L’alimentation des hommes préhistoriques», La
heidelbergensis teeth from Sima de los Huesos (Sierra de Atapuerca,
Spain)», American Journal of Physical Anthropolology, 108 (4), p.
Recherche, 264, p. 384-390.
SILLEN, A.; HALL, G.
I
ARMSTRONG, R. (1995). «Strontium calcium ratios
(Sr/Ca) and strontium isotopic ratios (87Sr/86Sr) of Australopithecus
433-457.
PRICE, T.D.; BURTON, J H.
I
(2003). «Hydrogen isotope systematics of hair: archeological and
I
robustus and Homo sp. from Swartkrans», Journal of Human
BENTLEY, R.A. (2002). «The characterization of
Evolution, 28 (3), p. 277-285
biologically available strontium isotope ratios for the study of prehistoric migration», Archaeometry, 44 (1) (2002), p. 117-135.
RICHARDS, M.P.; PETTITT, P.B.; TRINKAUS, E.; SMITH, F.H.; PAUNOVIC’, M.
SMITH, J.M. (2007). «Stable isotope abundances in forensic evidence». En
Blackledge, R.D. (ed.). Forensic analysis on the cutting edge. New
I
KARAVANI, I. (2000). «Neanderthal diet at Vindija and Neanderthal pre-
methods for trace evidence analysis. John Wiley and Sons, p. 398-
dation: the evidence from stable isotopes», Proceedings of the
421.
National Academy of Sciences of the United States of America, 97
SPONHEIMER, M.; RUITER, D.J. de, LEE-THORP, J.A. i SPÄTH, A. (2005). «Sr/Ca
(13), p. 7663-7666.
and early hominin diets revisited: new data from modern and fossil
tooth enamel», Journal of Human Evolution, 48 (2), p. 147-156.
ROMERO, A. I DE JUAN, J. (2005). «Scanning microscopy exam of hominoid
dental enamel surface: exploring the effect of abrasives in the diet».
SPONHEIMER, M.; PASSEY, B.H.; RUITER, D.J. de; GUATELLI-STEINBERG, D.;
En Science, Technology and Education of Microscopy: an overview.
CERLING, T.E.
Méndez-Vilas, A.; Labajos-Broncano, L. (eds.). (2005). Current Issues
variability in the early hominin Paranthropus robustus», Science, 314
on Multidisciplinary Microscopy Research and Education. Badajoz:
Formatex (Microscopy Book Series, 2), p. 1-17.
ROMERO, A.; MARTÍNEZ-RUIZ, N.
I DE
(5801), p. 980-982.
Saragossa: Pórtico.
SUBIRÀ, M.E.; MALGOSA, A. (1992). «Multi-element analysis for dietary
reconstruction at a Balearic Iron Age site», International Journal of
Española de Antropología Física, 25, p. 68-69.
Osteoarchaeology, 2, p. 199-204.
RUNIA, L. (1988). «Discrimination factors on different trophic levels in relation to the trace element content in human bones». En Grupe, G.;
LEE-THORP, J.A. (2006). «Isotopic evidence for dietary
SUBIRÀ, M.E. (1993). Elementos traza en restos humanos talayóticos.
JUAN, J. (2005). «Análisis de microdes-
gaste dentario-vestibular en sujetos humanos actuales», Revista.
I
THOMPSON, A.H.; CHAIX L I RICHARDS, M.P. (2008). «Stable isotopes and diet
Herrmann, B. (eds.). Trace elements in environmental History. Berlín:
at Ancient Kerma, Upper Nubia (Sudan)», Journal of Archaeological
Springer, p. 53-66.
Science, 35 (2), p. 376-387.
SAFONT, S.; MALGOSA, A.; SUBIRÀ, M.E.
I
GIBERT J. (1998). «Can trace ele-
UNDERWOOD, E.J. (1977). Trace elements in human and animal nutrition.
ments in fossils provide information about palaeodiet?», International
Journal of Osteoarchaeology, 8, p. 23-37.
4a. ed. Nova York: Academic Press.
VAN
DER
MERWE, N.; THACKERAY, J.F.; LEE-THORP, J.A I LUYT, J. (2003). «The
SCHOENINGER, M.J.; DENIRO, M.J. I TAUBER, H. (1983). «Stable nitrogen iso-
carbon isotope ecology and diet of Australopithecus africanus at
tope ratios of collagen bone reflect marine and terrestrial compo-
Sterkfontein, South Africa», Journal of Human Evolution, 44 (5), p.
nents of prehistoric diets», Science, 220, p. 1381-1383.
581-597.
SCHULTING, R.J.; BLOCKLEY, S.M.; BOCHERENS, H.; DRUCKER, D. I RICHARDS, M.
WRIGHT, L.E. I SCHWARCZ, H.P. (1998). «Stable carbon and oxygen isotopes
(2008). «Stable carbon and nitrogen isotope analysis on human
in human tooth enamel: identifying breastfeeding and weaning in
remains from the Early Mesolithic site of La Vergne (Charente-
Prehistory», American Journal of Physical Anthropology, 106, p. 1-18.
94
RESTES DE VIDA, RESTES DE MORT
[page-n-15]