Noves propostes d’interpretació sobre el conjunt monumental de la Muntanyeta dels Estanys d’Almenara (la Plana Baixa, Castelló)

[page-n-301]
ARCHIVO DE PREHlSTORlA LEVAN11NA
Vol. XX III (\IaIncia. 1999l

~ AltASA 1 GIL·

NOVES PROPOSTES D'INTERPRETACIÓ SOBRE EL CONJUNT
MONUMENTAL DE LA MUNTANYETA DELS ESTANYS D'ALMENARA
(LA PLANA BAIXA, CASTELLÓ)
La Muntanyeta dels Estanys està situada a 10,5 km al nord de la ciutat de Sagunlum i a 2 km
de la costa (fig. I) ( I). És el graó ~s oriental de la serra d'Almenara, la barrera orogrlfica que
en direcció E-O separa les comarques de la Plana Baixa i el Camp de Morvedre (fig. 2). L'altura
sobre el nivell del mar en l'actualitat 6s de 28 m en el seu cim oest i de 16 m en l'est. Als seus
peus es troba el sorgiment d'aigua dolça de les Llacunes -conegudes tambt amb el nom dels
Estanys- que dóna pas a la marjal (Rosselló, 1975). Descrites inicialment per Cavanilles (1195,
I J7) (2), aquestes llacunes van ser reproduïdes pocs anys desprts en sengles gravats per Valc!rcel
( 1852, 19, làm. 47) i Laborde (1811, pl . CVm). Tenen el seu origen en tres ullals, per al desguàs
del quals es va construir un canal anomenat el Braç que desemboca en la mar per la Gola de
l'Estany. El sanejament de la marjal va ser abordat l' any 1864 amb diverses obres d'enginyeria
(ealera, 1971 . 228-229) (3). A partir dels anys seixanta. desprfs d'una intensa transfonnació agrfcola de la zona situada al peu del vessant septentrional, la major part de la Muntanyeta va ser destrulda per una pedrera (fig. 3, I).
El propòsit d'aquest treball és la reinterpretació de les notícies i troballes arqueològiques
d'aquest jaciment. Per això hem revisat els textos que en donen notícia, especialment referits a
les construccions i elements arquitectònics i decoratius, així com els gravats i fotografies que s' hi
coneixen. El fet que el jaciment haja desaparegut en la seua major part limita les possibilitats de
• Depanamcnl de Prehi5llril i Arq~ Universitat de ValmciL

( I) Coordenades IJTM: lOSYK<406()&.i. Rota. 1922. 28l. a1·IudciJ; a unaanlip ~com M
Muntanyecadels FmWos-,
que respon sem dubW a ta populariwd6 d' \III& inIerpmad6 erudiu. que hil de JiIu.r·SC amb posterioritat a la klcaIiwri6 dd
;.ament. EllOp6nim roodcr& ls ta Pmya dds &can)'$.
(2) M~ ta raiz orienlal del 4Itimo em'O salm mudIas quas.. que ronnan tmI ~_ (011 COIDIIIIicac'.ioa SCIISibIe: lOdoI tmI
daquan en el azarbe que tJpe basu. d mar. lIevando ni tiempos rqul.a de siete , odio mutla$ de qua. Oetde 105 eswx¡ues
bula el mar sc uticQdea 105 maQaIes Imltiles
O) M~ (1845, I. 117,1. 11. M
Almenan")';' r. rerertncia ata iniciativa del Comce de Rip&lda. Les obres er«tives, però, no
van C'OftICIIÇW fins all!71 (Duri. 1972.31 -32).

(_r.

-301 -

[page-n-302]
fERRAN ARASA I GIL

302

Flpra 1....

Ma,.

amb" aitud6 d'Almman I el tnçat de lli ... ADpIlL

treball al camp de la interpretació de les notícies proporcionades pels autors que en van donar tes·
timoni directe. En aquest sentit.. les aportacions dels manuscrits de Ribelles que ací donem a
co~ixer són de gran int~ . D'alna banda. donat que la majoria de les troballes es repeteixen en
els successius treballs que s'hi han ocupat. intentarem sintetitzar les principals notícies reJerides
a la descripció del conjunt i dels seus monuments (fig. 3. 2), els elements arquitectònics individualitzats, els fragments escultòrics, les troballes monetlries i epigràfiques i altres peces d'inlerEs. a partir dels qua1s podem plantejar les hipOtesis sobre la interpretació del jaciment que s'ajusten a la documentació arqueològica coneguda.

1. ANTECEDENTS
La primera notícia arqueològica del Uoc fs de Pla y Cabrera (18218. 9- 14) en una carta del
10 de maig de 1199 dirigida a Valdccel i publicada pel seu autor alguns anys dcsprts. on diu que
va localitzar el jaciment el 2 de maig del 1799 i esmenta a1gunes de les troballes que havia efectuat en companyia del rector de la població J. B. Figols:
"Apenas hab(amos puesto los pies en el collado. advero li la (alda de sus montecillos unos
grandes caniles. los que fuimos siguiendo basta dar en el rnontecillo dicho vulgarrnente dels
eSlan.r (estanques) por estar casi lamiendo las aguas sus (aldas. Puesto en su superficie. conside~
que una gran parte de ella se habia formado de mucbas ruinas acinadas. que el curso de los
tiempos habia petrificado. (...).
Combinadas estas especies y rnonumentos raciocini!: que este montecillo estuvo ilustrado con
algun templo antiguo; y mirando detenidamente su loca1idad. me persuadí que era el Fanum

-302 -

[page-n-303]
EL CONJUNT MONUMENTAL DE LA MUNTANYETA DELS ESTANYS D'ALMENARA

...

/

30J

.~ ...
"0.'. · u

,.

"

· U

'.

Ma.-

f1cu... 2..- Shu.d6 de .. Mu.ntaD1eU1 dtk Estanys.
E. 1:10.000, Rtltitud6 rotop'UDkrka
de '993 sobre 1'01 de Juliol de 1991. CerwrlJeriII de MtdJ AmbitoL GftwraIjtlll Va1md ene (112).

Veneris, ~ quien en griego llaman Aphroditide. que hasla el presente nuestros historiadores no han
podido fijar su sitio. ( ...).
En su vista, y por los evidentes vestigios y monumentos descubienos. con la loc:alidad tan
bien significada., se sigue. que el Fano de Vénus eSIUvo indefectiblemente en el indicado monteeillo de las excavaciones de Almenara. porque las cinco m.illas que dice Polivio que distaba de
Murviedro, estin lan puntuales como si las hubiera medido. pues actualmente est4 11 cinco cuartos
de nuestras leguas. que corresponden li las cinco millas romanas".
La identificació del jaciment amb el temple de Venus es basa en la troballa d'una inscripció
fragmentada que Pia descriu a Valc4rccI(Cll.. IP114. 688). Aquest. en la seua contestació del 18 de
maig de 1799 (Pla, 1821a, 15), hi restitueix {Ve/nu; Smrfclae). Aquest document epigñfic va passar
a ser la prova decissiva per a la reducció del temple esmentat per Polibi a les ruïnes existents a la
Muntanyeta, interpretació que com veurem encara mantenen alguns autors i la tradició popular (4).
D'altra banda, el mateix Pla (1807. 22, 25-26 i 33-34). en un article publicat els dies 6, 7 i 9
de gener de 1807 en el Diario de Valencia. que en realitat és la seua primera noÚcia publicada
sobre el jaciment, es desdiu de la data del descobriment tot descrivint-lo com segueix:

(4) Duri ( 1972, 11. noti 2) _yalII que en aI¡uns escull Oc .. locaIitll filun ci nom d 'Afrot/itio junl al de .. població. ea

ruord del tell antic Grip.

-303-

[page-n-304]
FERR AN ARASA I GI L

t · EDIFICI A
2.- EDIFICI B
3.- EDlFlCt e
4._ CAlÇADA
5.- CARRETERA.
15.- ELS ESTANYS

2

Figura J _- I) .·otGgrafia a~ria de la zona dels ü lanys. amb la localit'l.lldó del jaciment. Ampliacl6 sob~
rotogrllna E.. 1:30.000, "01 de juny de 1985. del Cenlro Nacio na l de Infonnación Geognifica. ( In )_
2) Croquis de la Muntanyeta dels Estanys M'gons Mesado (1965),
amb la localitucló dels difert'nls monuments.

- 304 -

[page-n-305]
EL CONJUNT MONUMEJlITAL DE LA MUNTANYETA DELS ESTANYS D'ALMENARA

lO$

"A 18 de Junio del afto 1802 haUé las ruinas de este tan celebrado Aphroditis Fanum, ó
Fanum Ven~ris, ó Templo de Venus, al oriente de la villa de Almenara..t poca mas de media hora
de camino en la superficie de un monteci1lo, dicho vulgannente: Dels Estaífs, (estanques) por
estar casi lamiendo las aguas sus faldas" .
Masdeu (1800, 406, mim, 1814), infonnat possiblement per Valc4rceI, resulta ser l'autor que
publica la primera refe~ncia a les troballes epigràfiques d'Almenara.
Valc.trcel ( 1852, 17-20, fig. 27-32), que remet la seua Memòria a la R~al Acad~mia d~ la
Historia l'any 1805, basa la seua descripció en les notícies de Pla i és qui li confIrma la identificació de les ruïnes amb les del temple de Venus esmentat per Polibi a partir dels fragments epigñfics en qu~ figura el nom de la divinitat. Reprodueix un croquis dels Estanys i destaca l'abundància de les troballes (fig. 4, 1-7),
Pocs anys després,l..aborde (1811, 57-58, pI. CVm-CIX) reprodueix també un croquis de la
Muntanyeta i alguns elements arquitectònics (fig, 4. 8). En el costat sud del seu cim oriental situa
una construcció de planta rectangular -les ruïnes del "temple de Venus"- amb el que sembla una
pona pel costat sud, que s'alça al costat de construccions modernes situades en la part més alta.
AI costat de l'Estanyes veuen altres ruïnes que testimonien l'extensió "de l'antiga ciutat".
En 1818, el rector d'Almenara J. B. Figols, testimoni directe de les troballes de Pla i informador de Ribelles, en va redactar una memòria per a la " Real Sociedad Ec:onómica de Amigos
del País", de la qual era soci, malauradament desapareguda. Chabret (1888, li, 21. nota I) reprodueix un paràgraf d'aquesta memòria on s'explica que "toda la canteria de la torre del Mar que
volamn los ingleses el afto 1801, fabricada según decfan en el reinado de Carlos V, se transportó
de aquel monte igua1mente que toda la de la obra nueva de la capilla del Convento de Almenara.
en cuya plaza se colocó otra de las grandes basas de columna trarda de aquel sitio para poner una
cruz; fué tanta la piedra azullabrada transportada de aquel monte del templo, que ocupaba toda
la plau, muchas piedras atallanladas con el rru1s perfecto pulimento".
Ribelles, frare dominic i cronista de la ciutat de Val~ncia (S), va donar notícia de les troballes de la Muntanyeta dels Estanys l'any 1820, en dos articles publicats en el Viario d~ la Ciudad
d~ Val~ncia amb el pseudònim Elchor (El Cronista), Aquests articles van provocar la rèplica de
Pla (1821a i b), que va acusar Ribelles de voler apropiar-se del seu descobriment (6). D'altra
banda, Ribelles (ms. 17,670-672; ms. 81, 756-765) va deixar abundant infonnació -en part~­
dita- sobre el lloc en els seus manuscrits, que han de datar-se amb anterioritat a la seua mort el
gener de 1826. Des del punt de vista de la investigació, la infonnació que transmet Ribelles
-sobretot en el manuscrits- és més exhaustiva i rigorosa que la de Pla.
De manera general, les notícies i descripcions de Ribelles (1820) són semblants a les de Pla;
en alguns casos concreta m\!s i en altres discrepa quant a les dimensions de les peces, Esmenta el
paviment i descriu la construcció on es trobaven els pedestals. Ribelles no planteja la identificació del jaciment amb el temple de Venus esmentat per Polibi, ni tan sols esmenta la inscripció
sobre la qual descansa aquesta En un dels seus manuscrits (ms. 81,757-765) figura un text que
possiblement és l'esborrany dels articles publicats en el Viario d~ Val~ncia . on apareixen alguns

(5) Solft li _
vida i obra. vep els treballs de FIIri6 (1913 . 11 ·38) i.v.. i RipolJb (1996, 4Q5-407).
"IpropiIdó~ del cIeseobrinw:nI de PlI. AquQta
(6) CbIbR1 ( 1811. 11, 19. ftOCI I) i Balbú (1192, 41-42) van dmunci. li _
inter¡:JRtlCió pol maliJM-se, ja que Ribelks en tap mommt diu que el dcsoobrimt'J1l l i¡a1C:\l la ma refertnc:i •• l ' ~ en q~
es va ra-. Put COIIIidcrv·IC. doocs, que estava ea ellC:\l elm d 'eKrillR lObre el temi ma de 20 an)'1 desprb deli fecs.

r.

-305-

[page-n-306]
306

FERRAN ARASA I GI L

~
:;~ i

~
~

'. ""7-~ "- . \
.
.
.
.s

_

•

. _.

2

.
5

q .. . ..(0.
lJ)=
~.

s

t e o -...

CS>
7

8

Figura 4._ Dihuixos de Valcal'fi'l (1852): I) Base de pedestal: 2) FrnJ;1l1enl de relleu a mb ca nal;
J) BoU' lIa de bronze: 4) Cuntingul solidificat de la botella anlerior: 5·1) Objectes de bronze, IaI wgada grapes.
li) Dibuixos de !..aborde (18 11 ). A Ja pari superior: ,"¡SIa de Ics U acu nes. A la pari inferi or:
A ·n) 8 astS de pedestals; e) Pa rt d' un mur de car reus a mb encoixinat; D) Elemenl motllurat;
1-:) ElemenlS de pilastra l'Slriada.

- 306 -

[page-n-307]
EL CONJUNT MONUMENTAL DE LA MUNTANYETA DELS ESTANYS D'ALMENARA

307

detalls d'interes omesos en aquells, En l'altre manuscrit (ms. 17.24-29 i 670-672) descriu les inscripcions, fragments escultòrics i arquitectònics i monedes que s'hi havien trobat (fig, 5-6). Hi
destaca la referencia a la inscripci6 CIL 111114. 694. quan diu que el rector capellà J, B. Figols
"guarda en su poder una calavera de hombre que estaba detr1lS de esta piedra. y una medalla de
letras desconocidas que habiajunto ~ eUa",
En la replica de Pla ( 182Ib) a Ribelles. aquell afegeix algunes notícies i consideracions d'in·
terés referides fonamentalment a l' existència d'un pon a les Llacunes. que suposa construí"t pels
fenicis. i a la importAncia de les restes trobades pels voltants de la Muntanyeta:
"( .. ,) se evidencia ser su hechura el dicho pueno de Almenara, (, .. ) y en su consecuencia es
muy verosírrül que profundizarian y ensancharian ellago. y antes que esta operaci6n construirian
en el centro la torre que aClualmente se ve de treinta palmas de elevacion bajo del agua y ocho
que la cubren. que se fabricaria al parecer frente del canal . 6 bien para defensa del puerto, ó para
faro. ( .. ,) Para mayor aclaraci6n de este punto quedan en pic foftÍsimas restos del pretiló barba·
cana de aquel antiquísimo honnigon. (, ..) y el canal que se comunica con el mar. que aun de
nueslro tiempo entraban los marineros del Grao de Valencia con sus lanchas ( .. ,),
( ...) el capilan general de esle reino de Valencia D, Francisco Javier EUo destinó una partida
de presidiarios para que ~ las aguas que se derramaban del lago ~ inutiJizaban aquella dilatada
planicie hiciesen el mas oportuno desague. Con esle motivo. y ofreciendo las ruinas del cerro del
templo la piedra necesaria para la ereccion de una calzada. se hicieron en la parte septentrional
de su cumbre excavaciones de veinte palmos de longitud. doce de latitud y tres de profundidad,
y se descubrieron envueltos entre las roinas varios huesos humanos. ( ... )" (7).
Ce4n (1832. 47 i 77-78) segueix fonamenlalmenlles notícies de Valcúcel-el manuscrit del
qual degut consultar a la RAH · i hi situa una gran ciutat amb port i el temple de Venus esmentat
per Polibi. Cortts (1836) (8) creu que aquest temple devia estar situat a Almenara i hi assenyala
la troballa de ''trozos de mArmoles y columnas" i "varias inscripciones" . Madoz ( 1845, n , 93, s.
u. "Almenara'1 arreplega la identificació amb el Fanum Vt'n~ris, però sense fer esment de les
ruïnes (9). M~ endav..' Boix (1865. 44). MinlIles del Imperial (1868. 17 i 35). LI"",nle ( 1887.
260), Cuveiro ( 1891, 247) i BaI~ (1892, 18 i 41-43) donen notícia dels vestigis i troballes del
jaciment a partir de les notícies anteriors i de la seua la identificació amb el Fanum Vt'nt'ris de
Polibi.
Chabret ( 1888. Il. 15· 28), possiblement informat per Cebri4n. de qui reconeix ser amic. fa
un repAs dels antecedents: el descobriment d'aquestes ruïnes per Pla. la seua comunicació a
Valcúccl, la posterior visita del cronista Ribelles i la seua publicació com a descobriment propi.
[)espets passa a fer una descripci6 del lloc i de les ruïnes. La Muntanyeta (l' extrem oriental 1)
lenia uns 60 x 40 m i uns 10 peus (3 m) d'altura. La part superior fonnava un altiplà de fàcil accts
i el vessant meridional ·un poc escarpa- era l'únic que tenia una U
eugera capa de Iem vegetal.
que apareixia sembrada de restes pertanyents al monument que s'alçava en l'altiplà (edifici B).
A continuaci6 descriu un monument (edifici C) que no apareix en les descripcions anteriors i pos-

(7) AqueA ("amf que porta. la Cau BIaDca.. ~ p¡..tja. lICtualment asfaltat. ell roneU. amb tltopònim de I. C~ada.
(I) Con&. 1&36. 11, 1.0· 144" . I/. M
AphrocIis.ium H 4.59-460, " I/. MFanum Vf,neris". O'altn banda. l'autor r. d' lqucst wposa!
;
lernpIc l'caccftIri de les operadonI de VlriallXllltn s,,ooriltJ, CJYC com b nonnaI en aquesta ~ ~. Soaorb.
(9) L' autOr mnet • II1II \'al "Fanum \Ic:rIeris". 011 dóna. C1Ktndte que trKtIrt amb utmsló d' lquest lloc:. pa6 ell aqutsUI
(MacIoz. 1847. VOl. 19.,. I/. "f...um \'mai,") mDel.lII \'al "AlmenMa
H

•

-307-

[page-n-308]
FERRAN ARASA I GIL

1

•

!!.;;)~!' ~~~

•

- --

-,A "... •

7

fiaun 5 ... DlbubOl de RJbeDa (- . 17): 1-4) Peca de mart.- blaDc:

1) Ekmmt de t'OnIia dKoondat
2) EJaDeaIIDOllh&nll. ,a.lblemeDt de awaiu Ulla; J) CoIuauwb adoIudl¡ . ) FntpDtDt W. de ~OIta.
Peca de takltb: 5) EIemnII de cakiria deconI UIb Ull doble YOIuta; f) FJemnt de pUastra estJUda;
7)
d ' .... pIJastn que Jtnill de bMt I ..... tma; 1-10) Tta daDtatI de pDutra ntriIIda.

a.e

-)08-

[page-n-309]
EL CONJUNT MONUMENTAL DE U. MUNTANYETA DELS ESTANYS D' ALMENARA

J(11

detalls d' interts omesos en aquells, En l'allte manuscrit (ms. 17.24-29 i 670-672) descriu les ins~
cripcions, fragments escuhbrics i arquitectbnics i monedes que s'hi havien trobat (fig. 5-6). Hi
destaca la refeftncia a la inscripció ClL rPII4, 694. quan diu que el rector capellà J. B. Figols
"guarda en su poder una ca1avera de hombre que estaba detras de esta piedra, y una medalla de
letras desconocidas que habiajunto 4 ella".
En la ~plica de Pla ( 182 Ib) a Ribelles, aquell afegeix alg unes noticies i consideracions d'in·
te~s referides fonamentalment a l'existència d' un pon a les Llacunes, que suposa construït pels
fenicis, i a la importància de les restes trobades pels voltants de la Muntanyeta:
"( ...) se evidencia ser su bechura el dicho pue rto de Almenara, ( ... ) y e n su consecuencia es
muy veros(mil que profundizarian y ensancharian el lago, y antes que esta operación construirian
en el centro Ja torre que actualmente se ve de treinta palmos de elevacion bajo del agua y ocho
que la cubren, que se fabricaria a1 parecer frente del canal, ó bien para defensa del pue rto, ó para
faro, (...) Para mayor aclaración de esle punto quedan en pie fortfsimos restos del pretil ó barbacana de aquel antiquísimo honnigon, ( ... ) y el canal que se comunica con el mat, que aun de
nuestro tiempo e ntraban los marineros del Grao de Valencia con sus lanchas ( ...).
( .. ,) el capitan general de este reino de Valencia D. Francisco Javier EUo destinó una partida
de presidiarios para que 4 las aguas que se derramaban del lago ~ inutilizaban aquella dilatada
planicie hiciesen el mas oportuno desague. Con este motivo, y ofreciendo las ruinas del cerro del
templo la piedra necesaria para la ercccion de una ca1zada. se hicicron en la pacte septentrional
de su cumbre excavaciones de veinte palmas de longitud. docc de latitud y tres de profundidad.
y se descubrieron envueltos entre las ruinas varios huesos huntanos, ( ...)" (7),
CetIl ( 1832, 47 i 77~78) segueix fonamentalment les notícies de Valcmel-el manuscrit del
qual degu~ consultar a la RAH· i hi situa una gran ciutat amb port i el temple de Venus esmentat
per Polibi. COJ"t6¡ ( 1836) (8) creu que aquest temple devia estar situat a Almenara i bi assenyala
93, s.
la troballa de "trozos de mAnnoles y columnas" i "varias inscripciones". Madoz ( 1845.
u, "Almenara") arreplega la identificació amb el Fanum Veneris, però sense fer esment de les
ruïnes (9). M~ endavant Boix (1865, 44), Miralles del Imperial ( 1868, 17 i 35), Llorente ( 1887.
260), Cuveiro ( 189 1, 247) i Ba1b4s (1892, 18 i 41-43) donen noticia dels vestigis i troballes del
jacimenl a partir de les notícies anteriors i de la seua la identificació amb el Fanum Veneris de
Polibi.
Chabret (1888, U. 15~28), possiblement infonnat per Cebri4n. de qui reconeix ser amic, fa
un repàs dels antecedents: el descobriment d'aquestes ruïnes per Pla. la seua comunicació a
Va1cmel, la posterior visita del cronista Ribelles i la seua publicació com a descobriment propi .
DesprEs passa a fer una descripció del lloc i de les ruïnes. La Muntanyeta (l'extrem oriental 7)
tenia uns 60 x 40 m i uns 10 peus (3 m) d'altura. La part superior fonnava un altiplà de fàcil accés
i el vessant meridiona1-un poc cscaJpa- era l' únic que tenia una lleugera capa de terra vegetal,
que apareixia sembrada de restes pertanyents al monument que s'a1çava en l'altiplà (edifici B).
A continuació descriu un monument (edifici e) que no apareix e n les descripcions anteriors i pos-

n.

r..

es

(7) AqueSI caml que por'UI ... c.. B~ • III pl.tja. ~ ... w. conciJ; unb el Iopbaim de .. euç.da.
(1) Conb,IIJ6, li, 14).144. 6. Ilo ~ApIwdi$Ïum~: 4»-460,6. Ilo "f-.m Vtnem D·...,. t.da.1'.... d ·~5I.IpOW
leIDpk: r esttIIIri de Ics lIpCfIICions de V...w t'OIItnI. ~fObriftl. que rom Ib DOmJ&I en ~ tpoca redueil • Socorb(9 ) L'1UklI" mort. _ veu "F1IIUlII ~M, 011 dOna. e*ndre que tnaañ unb ultMi6 d 'aquest noe, pcr6 en ~
(MIcIoz.. 1147. VIII. 19. 6. 11. '"F1IIUm Ve.riJ") lanCt . . . veu - ~M.
M

•

-301-

r.

[page-n-310]
FERRAN ARASA I GIL

308

•
3

.- -- - ....
....
!

~

1

FIpra 5,.. IMbuixoI de RJbàIn (IIIL 17): 1-4) lWts de aarbrt bUc: I) Eleawal de corm.. deconda;
2) EltmeDI moc.Darat, poIIIbkmeot de corm.. llisa; 3) CohuDaeta.¿ ...",.; ol) f'rapIeGt WI de volta.
Ptas de Welrtr!: 5) FJemaaI de c:aJdria decorat amb UnII doble voluta¡ 6) F.lemtat de püutn atrúda;
7) a.. d'uM püutn q.ae1U'Ybl de bat. na ema; 8-10) Tres dmImtI de piIaItn eslrUda.

-308-

[page-n-311]
EL CONJUNT MON UMEl\'TAL DE LA MUNTANYETA DELS ESTAN YS O"ALM ENA RA

L

,

Figura 6.- Peces escultòriques: I) Oihub: de Ribelles (nIS. 17) del relleu d 'armes;
2) FotograOa actual del relleu d 'armes: 3) Dibuix de Ribelles (ms. 17) del relleu en fornIa de petxina.

-309 -

309

[page-n-312]
310

FERRAN ARASA I OIL

siblement havia estat excavat per CebriAn (fig. 7. I), i. en el costat sud d'aquest, situa el paviment
corresponent a l'edifici (O) amb els pedestals descrit per Pla i Ribelles. Chabrel reprodueix Ja
base d'un dels pedestals amb inscripció i diversos elements arquitectònics (fig. 7, 3·5).
Sobre les activitats de V. Melchor Polo, propietari de les finques immediates a la
Muntanyeta. explica que "ha verificada recientemente excavaciones en tl, habiendo sacado
much!simos sillares ( ... ) que ha aprovechado para fonnar las lindes de su propiedad. En cambio.
la Comisi6n de monumentos de Castellón. ( ... ) no se cuida de cerrarlas con una cerca, y ejercer
alguna v¡g¡landa para que no se destruyan las inscripciones 6 se Jas lleve el que se le antoje. Con
los miembros arquitect6nicos que todavfa se conservan entre las ruinas del templo. y los que
vieron los antiguos escritores. no seria difícil hacer un estudio de reconstrucción de aquel monumento, que no carecerfa de interts".
Entre les darreres dècades del segle passat i les primeres del present, L. CebrilÚl Mezquita,
que va ser metge d'Almenara ( 10), va estudiar aquestes ruïnes i va redactar una "Historia de
Almenara", inMita, el manuscrit de la quaJ coneixem a travts de diferents autors i ha estat recentment localitzat per J. CoreU. Llorente (1887, 261-262) esmenta per primera vegada la memòria
de L. Cebri4n quan afirma que aquest, en referir-se a les ruïnes trobades. "con mejor criterio en
mi concepto, los considera vestigios de aJgún edícula sepulcral". Tambt Chabret (1888. 22 i 25)
fa refe~ncia a la monografia escrita per aquest amor i en reprodueix la planta dels monuments
que havia estudiat (fig . 7. 2). D'altra banda, segons arreplega Alcina (1950, 95 i 101 ). que tingut
oportunitat de consultar-la, Cebri4n va acompanyar Schulten en la visita que aquest va realitzar
al recinte murat del Punt del Cid. Cebri4n va realitzar excavacions en el jaciment, però entre els
seus papers no hi ha m6s que algunes refeJtncies aillades i no una memòria específica. Tambt,
gràcies a les seues notes, sabem dels treballs que hi va realitzar J'aJeshores propietari del terreny,
V. Melchor Polo. que per fer els seus hons de tarongers a la vora dels Estanys va extraure tota Ja
terra del vessant meridional de la Muntanyeta, operaci6 en qu~ va trobar diverses sepultures,
carreus i nombrosos objectes ceràmics, tot malauradament perdut.
Inicialment Paris (1903, 46, nota l, fig. 15) esmenta el capitell jònic reproduil per Chabrel,
i mts endavant descriu el jaciment -que havia visitat- seguint aquest (Paris. 1921 , u. 137-139, pI.
XXXVI). El monument descrit per Chabret (edifici C) li sembla mts bt: una esgltsia cristiana que
un temple pagà. Quant aJ capitell jònic que reprodueix Chabrel, el va veure a casa de Cebri:in. La
seua impressi6 sobre l'estat de conservaci6 del jaciment ts prou negativa, puix el considera un
"lamentable exemple d'abandonament i de barbàrie", una ''trista expressi6 de vandalisme".
Huguet (1913) esmenta, entre els fons de l'antic Museu Provincial de Castell6, un capitell
trobat prop d' Almenara l'any 1868 per E. BoscA (Codina, 1946.40, núm . 137). En aquesta ~poca,
el mateix Huguet (en Sarthou, sia, 199-20 1) reprodueix una fotografia del cim est de la
Muntanyeta, on es veuen ruïnes d'una construcci6 i la base d'una pilastra estriada (fig. 7, 6), i
afegeix que nomts es veu "un capitel d6rico, que no acusa gran pureza de stilo. y algunos paredones, escalinatas y cimientos de mamposteria". Sarthou (sia, 742-745) diu que nomts va poder
veure un tros de mur d' I m d'aJçària.l'esmentada base de pilastra i restes d'una escalinata encarats al sud; d'altra banda, diu que J. Peris es va portar a la seua biblioteca de Borriana, a mitjan
de 1913, "uno de los remates de columna cuadrada", la base de pilastra abans esmentada.
( 10) UI.IÚCebrün i Muquita ~ 18.51 · 19).4). va _ ~ polftic. hillOriador i dCrÏpIOr. F\lndadorde "Lo Rat Penal
( 1878) i de:suat vakncianiRa. va _ lIOI'IIIeIIIl aoniJu de la aUla! de VaJmciII el 19 11 (I. t/. "CeI:riAn i MetqWI&. Uu&R. GERV.
J. 1973. 138).
M

-310-

[page-n-313]
EL CONJUNT ~ I ONUMENTf\ L DE LA /'>IUNTANYETA DELS ESTANYS D' ALMENARA

e-···,
:···_····_··1 .

.
,
A

N

•

B

¡-_ .....:

I
I
I
III

,.--:
r';
.

,

¡i

LJ
:"'::·:1

- _....... L._ .l
~==~

I--- -- - -- -cc

t

cc

311

,

",

.

i
I)' -\

•

[J'

'-.-.-

•
•
•
DO
DO

,

I

l
•
2

D CI,

o CI

J

FigUr'd 7,- I·S) Dibuixos de Chllbre l ( 1888): 1) Croquis de la planlll de l'edilici C segons Chabret:
2) Cl"1Kluis de la planla dels edIficis C i O segons Cebrili n: J ) Base canlonera de pilastra;

4) Cupilell dI' pil:lstra; 5) Cupilell jònic figurat .
6) .'otografia de Sarlbou (sia) al1lb les ruïnes del cim est dI' la !\·tunhmyl'tll dels E tanys.
s

- 3 11 -

[page-n-314]
312

FERRAN ARASA J GIL

En un treball sobre Almenara en el segle XVI, Roig (1922, 282) assenyala que a1 cim de la
Muntanyeta es veien les ruïnes de l'antic temple de Venus Afrodita. Puig i Cadafalch (1934. III)
es fa ressò de l'existència d'aquestes ruïnes i interpreta que es tractava d' un temple al qual es
refereix la inscripció elL 116057, on figura la dedicatOria d'AlIïs Endym;on. qui l'hauria pagat
amb els seus diners.
M~ endavant. Garcla y Bellido (1947) segueix Pla y Cabrera i interpreta )¡teraJment la desc ripció de Polibi. Basant-se en el croquis de Chabret. creu que es tracta d'un temple itàlic de tres
eel·les que tal vegada podia datar-se en el segle li aC o poc m~s tard; tanmateix. reconeix que la

nau transversal que apareix en la capçalera i comunica les a1trts tres paraJ.leles no ~s un element
propi dels temples itàlics. però podria tractar-se d ' una mena d'adylon com el que apareix en
alguns temples grecs de SicOia. Més endavanl (GarcIa Bellido, 1960, 591), encara cita les ruïnes
d' un petit temple, prop del qual han aparegut dedicatòries a Venus.
En 1949 Alcina va realitzar uns treballs sobre el jacime nt, a partir dels quals va redactar un
infonne prou clarificador de les característiques i importància d'aquest conjunt monumental
(Alcina, 1950). Aquest autor va centrar el seu estudi en tres aspectes fonamental s: la revisió de
les noticies proporcionades per la bibliografia, per a la qual cosa va localitzar i consultar la documentació ¡nMila de Cebri4n, que aleshores conservava L. Herrero; l' anàlisi de les fonts clàssiques per tal de veure si era justificada la reducció del temple de Venus esmentat per Polibi ; i l'actuació sobre els diferents conjunts de rurnes amb la finalitat d'identificar el suposat temple i contrastar la documentaci6 arreplegada amb les nodcies anteriors. En la seua descri)Xi6 esmenta tres
grups diferents de ruïnes (fig. 2, 2). En el cim més elevat, el de ponent, es veia la planta ben conhavia un
servada d' una primera construcció (edifici A). En el cim oriental, de menor altura,
segon grup de ruïnes. molt arrasades i sense dibuixar una planta clara (edifici B). En el vessant
meridional d'aquest segon cim
havia un tercer grup, que va identificar amb el monument
esmentat en la bibliografia (edifici C) i va estudiar ~ detingudament (fig . 8).
Com a conclusions de major interts, Alcina creu probable l' exist~ncia d'un port al voltant
del qual es desenvoluparia una petita poblaci6 comercial. Quant al monument, planteja tres hipòtesis: 1) Que es tracte veritablement del temple de Venus esmentat per Polibi: des~ d ' analitzar
els arguments a favor i en contra (distància a Sagunt, possible campament, etc), conclou que no
~s probable, fonamentalment perqu~ l' edifici excavat cont~ sepultures i, per tant, no ts un temple.
2) Que siga un mausoleu: la inscri)Xi6 de caràcters monumentals citada per Ribelles podia estar
situada en l'entaulament; a m~s, a Sagunt es coneix un monument dedicat a la famnia dels Sergii¡
els pedestals existents sobre el paviment contigu al monument podien ser ofrenes situades davant
l'entrada del mausoleu. J 3) Que es tracte d'un temple romà reutilitz.at posterionnent pels cristians, amb l'únic suport de la ceràmica medieval trobada. Finalment, tot i que considera més versemblant la segona, conclou que nomts una excavaci6 completa del jaciment permetria donar
llum sobre la qüesti6 de la funcionalitat del monument.
Aetcher i Alc4cer ( 1956) i Bru ( 1958 i 1963) van fer una síntesi de totes les noticies d' interés,
entre les quals aquest esmenta la troballa de tessel·les de mosaic ( I I). L'Estany Gran va ser objecte
d' una prospecci6 submarina l' any 1958 en qu~ es va comprovar l' abundlncia de ceràmica romana
i medieval al seu fons (fig. 9), aixe com les restes del mur de contenci6 i de la suposada torre

ro

ro

(11 ) Flekher I AIc:Ku. 1956. 147. 149. 151. 153. 156 i 158: Bru. 1958. 159- 160: 8na, 1963. 154. 159. 17• . 187. 207 i 21• .

-312-

[page-n-315]
El.. CONIUI'IT MONUMENTAL DE LA MUNTANYETA DELS ESTANYS O"ALMENARA

313

•

-

.

•

I~
._.
li .tiiG-:::wM

"'"" • • • • • 0

',----

2

3

Ha"'"

FIpra a.- Croquk d'AIdu (l9S0): 1) Pluta de la part
del moaU1DnIt C; 2) SKdcNas d·...uest;
3) Sftd6 de la cambra l'amerirla¡ ol) Pt:npec:tlva de la cambra l'amtrlrb amb la tres tomba.

-313-

[page-n-316]
314

FERRAN ARASA I (jIL

(Martín. 1971). Fletcher i Tarradell van prospectar el jaciment en diverses ocasions des de 1958 i
al llarg dels anys seixanta (12). L'any 1959 els membres del Centro Arqueol6gico Sogunlino van
realitzat una visita al jaciment (Anònim. 1959), on van identificar les restes d'un segon monument
de menors dimensions que tamb6 consideraven un temple i van traslladar algunes peces al museu
de Sagunt. D'aquests. Cueco (1960, 10), que segueix Chabret, va centrar les seues exploracions
en les notícies sobre el mur existent a la vora de l' Estany Gran i Ja suposada torre que hi havia
enmig d'aquest. Tamb6 en aquest any Schu1ten (1959. 400-401 i 410) fa refe~ncia al temple de
Venus en relació amb el suposat campament dels Escipions que situa al Punt del Cid.
El segon i darrer dels treballs monogràfics que tracten amb extensió sobre el jaciment ~s el
de Mesada (l966), que el va visitar ¡'any 1965, abans de la seua destrucció parcial per una
pedrera (13). Despits de resumir la historiografia sobre el jaciment, es va centrar igualment en
l'edifici C, del qual va fer una acurada descripció i va plantejar les possibles interpretacions sobre
la seua finalitat. TamM va arreplegar la notícia de la darrera transfonnació l'any 1961 de la lOna
situada al sud de la Muntanyeta, quan es van desfer les restes d'una necròpolis. Finalment, recull
els elements arquitectònics coneguts i altres restes arqueològiques d'importància (fig. 10-12).
En una monografia local, Dur4 (1972, 17 i 25-27) fa una srntesi de les troballes i de la identificació de les ruïnes amb el temple de Venus. L'autor segueix fonamentalment Chabret i incorpora les notícies sobre els treballs d'Alcina i Mesada, sense afegir m~s infonnació.
Amb posterioritat, Aranegui (1976, 12; 1988, 63-65; 1992, 67-68) ha tractat del jaciment en
relació amb la problemàtica del port de Sagunt i el santuari de Venus. Hi destaca el caràcter funerari de l'epigrafia d'Almenara i dels seus monuments, així com la seua ocupació tardana i
medieval. Quant a la inscripció on apareix la menció a Venus, considera que està mal llegida i
que no pot utilitzar-se com argument per localitzar-hi un temple dedicat a aquesta deessa.
Pel que fa als treballs ~ recents, Gorges ( 1979, 244) el va incloure en la seua relació de
vil ·les romanes. Posterionnen~ Uobregat (1980. 107-108) i Abad ( 1985. 357 i 359; 1986. 166)
n'han fet ref~ncia en estudis generals sobre la història i l'art del Pafs Valencià. El mateix Abad
(1982,1. liS) i Monraval (1992, 44) han arreplegat la noticia sobre la troballa d'estuc pintat. Corell
(1986) va reprendre la hipòtesi de la seua identificació amb un santuari dedicat a Venus i en va
recopilar l'epigrafia (CoreU, 1989). En aquest camp, Alftildy (Cn.. [PI, 130) ha publicat un resum
sobre la problemàtica del jaciment i tota la seua epigrafia. En els darrers anys, he preparat una
sinopsi del jaciment (Arasa, en Aranegui, 1996, 111-112), l'he esmentat en un article sobre les
comarques septentrionals dellitoraJ valencià entre els segles IV i VI (Arasa, 1997, 1153) j he donat
a conéixer un avanç de les consideracions desenvolupades en el present treball (Arass, 1998a) ( 14).

2. DESCRIPCIÓ DEL CONJUNT
La Muntanyeta dels Estanys tenia una fonna allargada, amb dos cims, un ritual a l'oest de
major dimensions i altura i vessants més pronunciats, i l'altre a l'est rms reduït i de menor altura
( 12) Pla. 1960. 213: Pla. 1963. 56; Pla. 1968. 71.
( 13) VIIII v.pra.w. Norbert Maado d meti ~I pd ret d'MY\'t>me r..iIilallad0eumaKaci6 rOlOplfICl de rall)' 1965.
qlle pn- l'IÓ de ~ la darma ~ abuls de la destrved6 de la MunlM}'CtII rau/LI de ¡nn nIor hUl:erie.
( 14) Veteu allR:S rcrMncies aljKirnenlen Casscll6. 1970. ... 11. ~AImenan~. GEC!. 641 ; i Pla. 1973.... .... ~Almmara~. GERV.

1. 200.

-314-

[page-n-317]
EL CONJUNT MONUMerrAL DE LA MUNTANYETA DELS ESTANYS D'ALMENARA

1]
~

l

,

\

I

\

1

w.

2

I : Iu

5

/

10

7

I ::

-3 15-

31'

[page-n-318]
316

FERRAN ARASA I GI L

2
Figura 10.- Folograr.es de Mesado (1966): I) VISia de la Muntanye ta, amb els Estanys al rOlls;
2) Sector nordesl del monument C.

-3 16 -

[page-n-319]
EL CONJUNT MONUMENTAL DE LA M UNTANYETA DELS ESTANYS D' ALMENARA

FigurI! 11 .- ¡"otografi es de 1\lesado (1966): 1) Sc!ctor nordoest del monument Cò
2) Cllmbrll funerà ria del monument C.

-

317 -

317

[page-n-320]
FERRAN ARASA [ GIL

3 18

r-

I

,

-',

"

2
Figura 12.- Fotogrunes de Mesado (1966): I) Capi tell de pilastra <¡ue es trobln 'a
en casa dll J. "llris (Borriana); 2) Elemenl de cornJslI reulllilzada en l'ooilici C.

- 318 -

[page-n-321]
EL CONJlJfIIT MONUMEm"AL DE U. MUNTANYETA DELS ESTANYS D' AlMENARA

) 19

que s'alçava sobre els Estanys (fig. 3,2). En l'actualitat ROIMS es conserva el vessant meridional
del cim oest i la part baixa d' aquest en el cim est, on encara es poden veure alguns murs i carreus
de les estructures esmentades per la bibliografia. La resta ha estat destruïda per les obres d' una
pedrera, paralitzades ja fa anys.
En les primeres refel'tncies al jaciment s'esmenten unes grans carrilades que pujaven pel
vessant nord del collet que unia la Muntanyeta amb la Muntanya Blanca, el següent graó de la
serra cap a l'oest. Pla ( 1821a, 13) les descriu de la següent fonna: "(,.,) los grandes carriles que
se ven socavados en pefta viva en las faldas de aquellos montes, que siguen basta el mismo borde,
que al cabo de tantos siglos que es~ sin curso su tn1fico y comercio se conserv&D profundes y
pennanentes, (...)". Quan Mesado (1966, 192, nota 16) les va veure l'any 1965 tenien una longitud de 10 m i una fondAria màxima de 50 cm. Com la via Augusta passa a I.S km cap a )' ONO,
~s molt possible que el jaciment hi comptàs amb accessos propis, tal vegada en ambdós sentits,
Però aquestes carrilades, possiblement excavades i no conseqü~ncia única del pas dels carros.
tam~ poden trobar explicació en l' existència d'un carni que comunicava el sector septentrional
-on tam~ s' han lI'Obat restes- amb aquesta zona, ja que el pas no podia efectuar-se per la vora
dels Estanys per arribar aquests fins a la vora de la Muntanyeta.
E1 lloc fou ocupat per un assentament almenys en el període I~ric Final. Ribelles i Pla
esmenten la troballa de monedes i~riques i consulars. Posteriorment, Alcina esmenta la troballa
d'alguns fragments de ceràmica i~rica amb "decoración rojiza geolMtrica muy vulgar: eruejado.
cmulos concfntricos, etc", Mesado (1966) hi va realitzar una intensa prospecció, en la qual va
trobar algunes restes ibèriques en els aterrassaments que van desemboscar la part baixa de la
Muntanyeta. Entre els materials trobats esmenta part d'una possible/alcata i dues monedes republicanes, En les nostres prospeccions hem pogut trobar dos fragments d'àmfora republicana d'origen campà, un a l' extrem est i l'altre a l'oest del cim oriental. Tam~ se'ns ha comunicat la tr0balla de dues monedes d'ArSI!' en la part oest de la Muntanyeta. Aquestes restes peoneten assenyalar l'existència d'una primera ocupació que pot datar-se almenys entre el segle 11 i la primera
meitat de l'I aC (Arasa, en premsa a).
Sobre la importància de les restes, Pla (1807. 25-26) assenyala inicialment: "( .. ,) Su contorno
es~ quaxado de vestigios de paredes antiquísimas, ( .. . ), comisas, ( .. .)". M6s endavant toma a
repetir (Pla. 1821a, 10): "Toda su contorno es~ lleno de vestigios de paredes romanas, ( ... )". Però
Pla ( 182Ib. 4-S) explica que les restes no sols es trobaven a la Muntanyeta: "Asimismo es otra
prueba nada equívoca la grande poblacion que ocupaba no solo la extremidad del monte que
¡amen las aguas del lago, y en que estaba el templo de Venus, sina tambien gran parle de la
antigua lIanura oriental, en que se encuenlran t cada paso ladrillos sepulcrales. fragmentos de
vasos purpúreos, anforas y otros vasos de alfareria gruesa, que con dificultad se hallari igual
muchedumbre en ninguna parte del reina en tan carta espacio tantos restos de antigUedad ( ...) Lo
cierto es que los naturales del païs trabajando en sus labores encuenlran continuamente ramales
de paredes enterns; (... ) que toda anuncia haber existida allí una ciudad opulenta",
AI seu tom, Ribelles (1820, 221-222 i 228) tam~ parla de l'abundlncia de les restes: ''Tiene
por todos lados sembrada la superficie de restos de pavimentos antiqufsimos, ( .. ,)". A continuació afegeix: "( .. ,) t espaldas de este cerro hubo en tiempos antiguos una grande poblacion,
como lo evidencian los fragmentos de tinajas, anforas. ladrillos, tejas y barros saguntinos que
cubren la tierra en la extension de un cuarto de Jegua (1.3 !tm)", tal vegada la ciutat de
Cherronessos esmentada per Estrab6. En un dels seus manuscrits (ms. 17, 26) en què parla del

-319-

[page-n-322]
320

FERRAN ARASA I OIL

monetari del capellà J. B. Figols. explica: ''Todas han sido halladas en Jas referidas ruinas, y en
otras de mayor extension que se ven entre Almenara y la Llosa t la parte septentrional del
Collado". Laborde (1811) afegeix que "al costat de l'estany, hom veu altres ruïnes que testimonien ¡'extensió de l' antiga ciutat".
Pel que fa a les troballes ceràmiques, Pla (1807, 25·26; t821a. 10) parla de "trozos de umas
sepulcrales, (...) baJTOs y 1nforas" i de "fragmentos de umas, (... ) de anforas cinerarias, vasos purpúreos,ladrillos sepulcra1es". Ribelles (1820, 221-222) esmenta "tinajas. anforas. barros saguntinos y ladrillos sin cocer de varias figures y dimensiones"; en un dels seus manuscrits (ms. 81 t
757-765) esmenta la troballa d' una "amphora cineraria destrozada de piedta cenicienta" i de
"'adrillos siD cocer de varias dimensiones y tamaños, habiendo algunos hasta de 6 y 7 dedos de
gordos". Valc4rce1 (1852, 18) parla de ""'foras y vasos de barros saguntinos". Alcina (1950, IlO111 ) indica que la temssa medieval era abundant i la romana escassa; d ' aquesta va trobar alguns
fragments de terra sigil/ata i gran quantitat de tegulae i imbrices, alguns amb marques digitals.
A més va trobar alguns fragments de vidre, claus i grapes metàl·liques. De les prospeccions suba·
quàtiques de l'Estany Gran del 1958 (Martín, 1971,97·98) es van recuperar diverses peces cetà·
miques d'època romana (fig. 9), entre les quals hi havia fragments d'àmfores (núm. 1-4), un plat
de TS Africana (núm. 5), tres tubs ceràmics (núms. 6.8), un opèrcul (núm. 9) i dos petits reci·
pients (núm. 10-11 ). L'estiu de 1970 s' hi van rea1itzar noves prospeccions subaquAtiques en què
es va recuperar almenys un plat de terra sigiJJara sudgAl·lica (Duri. 1972,26), conservat en l'ac·
tualitat al Museu Arqueològic de Bomana.
Aquestes referències ens indiquen clarament que al voltant de la Muntanyeta hi havia un
important assentament. Tanmateix, els darrers treballs en el jaciment van proporcionar escasses
troballes de maleria1 moble, si ens atenem a les referències d'Alcina i Mesado. Nosaltres hem
pogut comprovar l'extensió de les restes pels bancals situats a1 sud de la Muntanyeta i la
presència de ceràmiques romanes en la petita altura situada a1 nord de l'Estany Gran, a l'altre
costat de la carretera de la platja. que possiblement és el lloc indicat per Ribelles. Entre les restes
trobades, a més de material ceràmic de construcció (lateres, teguJae, imbrices), ca1 destacar la
presència d' escassos fragments de TSH, TSA A i D, ceràmica comuna i més nombrosos d'àm·
fora , entre els quals es poden distingir a1guns de procedència africana. D' altra banda, les pros·
peccions per la zona on devia estendre's la part residencia1 han pennés trobar una tessel·la de
pasta vítria de color blau que confirma l'existència de paviments mosaics d'opus tessellalum
(Arasa, 1998b, 221). Aquestes tessel·les s'utilitzen tant en els mosaics poHcroms, com en mosaics
bícroms per a rea1çar detalls de les figures .
La troballa de diversos elements d'almàssera resulta fonamental per determinar la pràctica
d ' activitats pròpies d'un assentament rural. Segons Pla (1821a, 13· 14), "a menos de medio cuarto
de camino, a la pacte orienta1 del templo de Vénus, encontré cubierto de tierra un rollo de piedra
azul de mas de 500 arrobas de peso (més de 5 tones) con sus muescas latera1es para el encaje de
las vigas, que lo levantan para la compresion de la oliva ( .. .)". Més endavant afegeix la lrOballa
d'altres dos contrapesos: "En el mismo campo enconlré otra piedra, que considere de igual peso
de la otra, pero de figura cuadrangular, con sus dos grandes muescas, que es la libra segun aqui
se explican ó el contrapeso, A la falda del montecillo hay un trozo de otra piedra de igual confi·
guracion que la primera, y sem. como una cuarta pacte de su todo ( ...)". Finalment, A1cina (1950,
to8, fig . 10) esmenta, també al vessant de la Muntanyeta, una base de premsa que reprodueix en
una fotografia i atribueix amb dubtes a una base de columna. La descripció d' aquestes peces

-320-

[page-n-323]
EL CONJUNT MONUMENTAL DE LA MUNTANYETA DElS ESTANYS D' ALMENARA

321

s'adiu amb la tipologia dels contrapesos i bases de premsa (et Brun, 1986), dels quals s' han
trobat diversos exemplars en nombroses vil·les del territori de Sagunt, com ara la Torrassa (8etxI·
Vi1a·real) (Doi'iate, 1969,224 i 232, fig . 19, núm. 57, 11m IV).
Quant a les necròpolis, gri.cies a Chabret ( 1888, 1,24, nota 2) i a les notes de Cebri4n con·
sultades per Alcina (1950, 119) sabem que a la darreria del segle XIX l'aleshores propietari de
les finques immediates a la Muntanyeta, V. Melchor Polo, va extraure tota la terra del vessant
meridional per fer els horts de tarongers situaLS a la vora dels Estanys. operació en qu~ va trobar
diverses sepultures, carreus i nombrosos objectes ceràmics, tot malauradament perdut. El propi
Cebri4n va excavar en aquesta zona a1tres tombes semblants sense trobar cap aixovar. Resulta
impossible adscriure aquests enterramets a les ~poques romana o medieval. Tam~ Alcina va
arreplegar una notrcia sobre l'aparició de tombes fetes amb teguJae disposades en doble ves·
sant en un dels horts de tarongers pròxims als Estanys. Finalment, Mesado ( 1966, 192·194)
recull la notícia sobre la darrera transfonnació, l'any 1961. de la zona situada al sud de la
Muntanyeta. un camp de garroferes que s'estenia als dos costaLS del Camí de Tallola que es van
arrancar per a la instal·lació de regadiu (tarongers). L'acció del tractor va destruir nombrosos
enterraments coberts amb una llosa, entre els qua1s apareixien ferros quasi desfets.
Segons Pla (I821a. 13·14), en el contrapés d'a1màssera trobat cap a l'est de la Muntanyeta
descansaven alguns enterraments, }lues encon~ pegados en la misma muchos de sus ladrillos
sepulcraJes, y una redomita de bronce ó lacrimatorio. y dentro una tortita petrificada. ( ... ); a1
arrancamiento ó ruiz del cuello. tiene dos asas con un pedacito de cadena de bronce cada una. la
que entregu~ a1 mismo Cura. y posee con mucho aprecio por ser un monumenlo de los mas rams
de la antigUedad". Coneixem aquesta peça gràcies a la reproducció de VaIc4rcel (1852. 19, 11m.
46. núm. 272) (fig . 4. 3). Es tracta d'una botella de cos es~ric, coll estret i vora recta. És una
forma assimilable a la tipologia de la vaixella metàl ·lica tarda.romana que no arreplega Palol,
però que compta amb un paraI·lel aproximat en l'aixovar de la tomba I de la necròpolis de
Fuentespreadas (CabaJlero, 1974, 138 i 141·142, núm. 2. fig . 35, 2). que l'autor denomina tipus
1i com a continuació de la classifi cació de Palol. i es data en el segle IV. Fuentes ( 1989, 155)
assenyala que en realitat aquesta peça ha de considerar·se com una variant del tipus 10 (Iecit) de
Palol (1970, 233, fig . li ) ( 15). Aixr, doncs, la peça d'Almenara possiblement t~ una cronologia
semblant i pot situar·se en la fase tarda.romana de la vil·la.
D'altra banda. Pla (1807, 34) esmenta "varias c1avijas y c1avos de bronce, que a1gunos
existen en poder del expresado Cura PArroco". En un altre lloc (Pla, 182la, 11 ) explica que es
tracta de "16 clavos. ó bien sean pemos romanos de bronce torneados de figura de tocho cabe·
teado , entrambos extremos, unos de bellotas con filetes , otros redondos con cuatro cordones, ó
trenzas , la romana, y otros de fonna de cascabel piramidal afiligranado. algunas planchas de
plomo y de hierro, pero tan envejecido, que apenas parece serio: uno y otro entregu~ al sei'i or
Cura, que con mucho gusto y aprecio lo posee" (fig. 4, 5·7). ValcArcel ( 1852, 19, 11m. 46. núm.
274-276) reprodueix tres dels suposats claus de bronze que considera ornaments de dona.
Tota la zona fou objecte d' una intensa reocupació, possiblement des de l'Alta Edat Mitjana.
Així ho indiquen la reutilització dels edificis, amb les consegüents reformes interiors. l'abundant
(1 5) Palol m:u1llft:5 e¡¡:empI..wJ; d '~ tipus procedents d' HomiUo del Camino (BIIfJOf). T~ (Sbria) i Val105.l de
Piwerp (PaIrncia). Cree. amb CIbaIIcro, que Vttitabkmmt Ics difatncies mira ~ e.umplar1 i eb de F~ i
AlmmM'11 juJtir¡quen .. _
ldsaipei6. tipus difamIS.

- 32 1 -

[page-n-324]
322

fERRAN ARASA I GIL

ceràmica medieval trobada per tot arreu i els nombrosos enterraments descobens. Possiblement
d' aquesta ~poca eren els enterraments coberts amb una llosa desllUïts en la darrera transfonnaci6
soferta per la zona de )' any 1961 . En el tall existent al peu de la Muntanyeta sobre el primer d'a·
quesls camps, Mesada encara va poder veure tres d'aquesls enterraments.
Respecte als Estanys, Pla (182Ia, 13) hi va identificar un port que atribueix a època fenfcia:
"El estanque 6 lago, que casi ¡ame el montecil1o dellemplo de V~nus, se divide en tres ramos Ó
estanques; y el del centro liene casi en su comedio un resto de torre de piedras sillares. que conserva 28 palmos (6.3 m) baja del agua, y diez desde su superficie hasta la cara de eUa. Habiendo
calada en muchfsimas partes de los lJ'eS estanques, hall~ de profundidad 6 mayor fondo 40 palmos
(9 m) de agua. En el espado de 20 palmas (4.5 m) valencianos. observ~ en el borde de los estanques que lame el montecillo indicado en forma obtusa fort:fsimos restos de barbacana Ó pretil de
hormigon antiquísimo, por cu)'as clrcunstancias no dud~ afinnar que fue puerto )' obra de los
Fenicios, ( ...

r'.

En un croquis dels Estanys, Valcúcel situa el mur de formig6 a mode de malec6 i la suposada torre. Cueco ( 1960) va centrar les seues exploracions en les notfcies sobre el mur existent
a la vora de l'Estany Gran i la suposada torre que hi havia enmig d'aquest. Ambd6s elements
tenien més de 4 m d' alçària; la torre tenia 1,75 m de diàmetre i a1 seu voltant hi havia una gran
quantitat de carreus amuntegats; a la vora oest d'aquest estany va recon~ixer una a1ineaci6 de
carreus que formaven un mur de contenci6 de m6; de 100 m de llargària. a trams ensulsit i
esmotxat. En les prospeccions submarines realitzades l' any 1958 es va poder confirmar l'existència d'aquest mur, fet de pedra seca amb carreus de dimensions regulars, que arriba a una
profunditat de 5 a 7 m; en el centre d' aquest estanyes va loca1itzar un amuntegament de carreus
de factura semblant i forma circular, amb un diàmetre en la base de 8-10 m i d'uns 3 m en la part
superior (Martín, 1971. 96-97). L'estiatge d'anys de sequera com el 1994 ha penn~s observar-lo
directament ( 16).
L'existència d'aquests elements resulta inqUestionable i denoten una forta antropització d'aquest espai aquàtic en l'antiguitat. La interpretaci6 que pot fer-se del mur ~s senzilla: si la zona
residencia1 s'estenia a1s peus de la Muntanyeta, en la terrassa existent a la banda oest de l'Estany
Gran, sembla lògic que els propietaris de la vil·la volgueren assegurar el terreny sobre el qua1
s' assentava i controlar les crescudes de la llacuna mitjançant la construcció d' una mena de dic.
Quant a ¡'amuntegament de blocs existent al centre d'aquest estany, ¡'anomenada torre, l' explicació m~s raonable sembla considerar-la una mena d' ;nsu!a artificial, la base de substentació
d'una petita terrassa o polSer d'una construcci6 que, amb una finalitat recreativa, van construir
els propietaris. Per l'emplaçament de la vil·la a la vora d'aquest estany, creiem molt possible que
l'aprofitàs a mode de lacus.

(16) SeJOrlS IIttpkp Alcillll ( 19S0. 120). 1
.1ndici6 popular diu que en el lloc on .vui dia es troben els Eatan)'& hi IuIvia en
un lempI el pobk de la Uo.a. que fou nepc pet les . i,l\es, pet la qual COI.I els 5C:UJ hllbilllU.S ba&~n de rugir a UD lkx: , icual m&
• 1'inecm.-. on actualmenl es 1tObI, L'ancic poble va quedar davall les
¡ diuen que en els dies tlan es poc veure encara el
tampuw.•re,inl allunI que I. nil de SanI Joan 5C: senten lOc:V les campanes.

_,llu.

- 322 -

[page-n-325]
El... CONJUNT MONUMENTAL DE LA MUNTANYETA DELS ESTANYS O' ALMENARA

323

3. ELEMENTS ARQUITECTÒNICS I DECORATIUS
Molts dels elements arquitectònics decorats que s'esmenten no tenen una procedència clara
o no s'especifica on foren trobats. O·altres. en canvi, s'indica el lloc on es conservaven. Així, a
la Torre del Mar, "que se fabricó en el reinado del Emperador Carlos V" i "min4ron los ingleses
4 7 de Junio de 180 l '", segons Pla (1807. 33) es va trobar "una inmesa porcion de piedras azuladas sillares del mismo tamai\o y disposicion de las encontradas en el montecillo de las excavaciones, que patentizan ser unas y otras de una misma f4brica. las pilastras y otros fragmentos del
Templo antiguo se han invertido en la reedificacion de la Torre. que vi concluir" (17).
AI principi del segle XlX, el Capità General F. X. Elfo va realitzar unes excavacions en la
part septentrional de la muntanya e n què es van trobar nombroses peces. Segons Ribelles ( 1820,
223-224), aquestes excavacions tenien unes dimensions de 20 x 12 x 3 vares (18.2 x 10,9 x 2,7
m). Les dimensions que dóna Pla ( 1821b, 6) són prou més redu·ídes. de 20 x 12 x 3 pams (4,5 x

2.7 x 0.67 ml.
La capella nova del convent de la població fou bastida amb materials procedents de la
Muntanyeta; segons Pla ( 1807, 26), "la mayor parte de la obro (de la Capilla de nuestra Sei\ora
del Rosario, que es,," construyendo) es de piedras s illares de un color 8Zulado de las consabidas
excavaciones" ( 18). Fou tanta la pedra transportada, segons Figols, que ocupava tota la plaça.
Ribelles (ms. 17,24) descriu i reprodueix tres elements de pilastra conservats en les parets
de l'Ermita de Sant Joan d' Almenara (19), que es trobava prou allunyada de la Muntanyeta dels
Estanys, de manera que no és segur que aquestes peces foren transportades des d'aquest jaciment.
encara que ho considerem probable.
Segons Pla ( 182 1b, 5), "otras muchas piedras labradas que se ven frecuentemente por las
calles en paredes, umbrales y poyos de la villa, son del mismo monte del templo".
També en l'excavació del Punt del Cid, la muntanya pròxima on hi ha una gran fortificació
alto-medieval, es van trobar diversos carreus i fragments motllurats de pedra calcària que deuen
tenir la mateixa procedència (Arasa, 1980,229).
Els elements arquitectònics decorats són nombrosos i deuen pertànyer a diferents monuments i ambients, tot i que no resulta fàcil atribuir-los a algun en particular. Els repassarem a continuació;
Pla ( 1807, 34) explica que en las ruinas de la Torre del Mar "se hall4ron algunas pilastras
islriadas, y una con su capitel bien entendi do, la llave de un arco toral". En un altre lloc (pla,
1821a, 10-11 ) esmenta la troballa "de pedestales, de colunas ismadas, molduros del gusto griego
y romano, de volutas ó espiras con su sistelo y rosa, de comisas, y ( ... ) tres basas enteras de piedra
&Iul saguntina de grandor de cuatro palmos por banda (90 cm) ( ... ). AI declive del montecillo
encon~ una llave de arco toral de rruirmol blanco ( ...r'. Entre altres peces que guardava el rector
d' Almenara hi havia mitja voluta de marbre, possiblement d ' un capitel jònic, que li havia regalat
el Capità General del Regne O. Domingo Izquierdo (Pla, 182 1b, 4). D'altra banda, en l'excavació

(17) AI COAaI d'tqIIC$Ia IGrft. ala qual ra rerermeu EsroIano (1611, S58). es va alçar una ami... dedicada ala Mate de Df\I
de la TOIR. que va ser dc:suulct. pels ~ ca 1& mueiu Kci6 (t:>Iri. 1912. 91).
(181 Aquc:sI roDvmI dels 00mi4ies va ser desuIIlt I"any 1&39. quan es va rerer la mon/la de la pobIId6 (Madol. I84S. U.
117.1. lO. M
Almenant: MunditIa. II7J. 6 1).
(19) Aquesu ermi... eslava 1i1uad1 a I"ocst de la població. ala 1DIIIIWlyet.a que ptWU ci ICU nom (Durt. 1972. 9). AcluaImm!
dc:sapIre&uda. en queda ellOp6aim d'una putida del k"nne municipal..

-323 -

[page-n-326]
324

FERRAN ARASA I GlL

practicada pel Capità General F. X. EUa es van trobar " muc hos trozos de m.úmol finfsimo con
diferentes molduras; otros de igual especie. pero de piedra blanca muy semejanle al mlirm.ol"
(pla, 1821 b, 6).
L.aborde (181 J, 57-58. pl. CVlII-ClX) reprodueix tambt alguns elements arquitectònics (fig.
4, 8): les bases motllurades de dues pilastres. Ja segona de les quals servia de suport a una creu
davant el convent dels dominics (A-S); un fragment de mur d'opu.f quadratum amb encoixinat
(C): un fragment motllurat d' una "base que hom suposa que havia estat la de l'estilobat" (O); i
dos fragments de fust de pilastres estriades (E).
RibeUes (1820. 222 i 224) recorda que "en el sigla pasado se sacaron de I!I muchas piedras
de marmol azut saguntina, y en a1gunas de elias habia molduras muy diferentcs de las que trabajacon los griegos y romanos", M~s endavant afegeix que "a1gunas de estas piedras eran aJmohadillaclas. y en otras habia estrias ya semicirculares. ya angulares entalladas con s ingular primor".
Conclou amb la notícia de la troballa de molts fragments de marbre finíssim en l'excavació que
va dirigir el Capità General F. X. EUa. En un dels seus manuscrits Ribelles (ms. 81, 7S7-7S8)
esmenta "dos zocalos de pilastras de quatro caras" i explica que les pedres manifestaven haver
estar exposades a un incendi. En l'altre manuscrit (ms. 17,24,27-28 i 672) descriu i reprodueix
diveBeS peces (fig. S), en primer lloc quatre elements arquitectònics de marbre blanc que guardava el mateix J. B. Figols (nl1m. 1-4): un element de cornisa decorada de 4 x I pams (90 x 22,5
c m); un element motllurat, possiblement de cornisa llisa, d'l,5 pams x S quarts (34 x 28 cm); una
columneta adossada amb el fust estriat de 2 x I pams (4S x 22,S cm); i un fragment llis de volta
d ' l,5 x I pams (34 x 22,S cm). De calcària eren un element decorat amb una do ble voluta., de
2 x 2 pams (4S cm) (nl1m. S); un element de pilastra estriada de 2 x 3 pams (4S x 68 cm) (nl1m.
6); la base d' una pilastra de 2 x 2 pams (4S c m) amb un plint de 4 x 4 pams (90 cm) que servia
de base a la creu que hi havia davant del Convent (nl1m. 7); i 3 elements de pilastra estriada (nl1m.
8-10), un d' l ,S x l,S pams (34 x 34 cm), el segon d' I pam d ' amplària (22,S cm) i el tercer de
2 x 2,5 pams (45 x 56,5 cm).
Valc4rce1 ( 18S2, 18-19, làm. 46, nl1m. 270) esmenta "trozos de comisas" i reprodueix la base
que servia de pedestal a la creu del convent (fig . 4. I). i esmenta les peces emprades per a la construcció de la Torre del Mar, entre les quals hi havia algunes de pilatres estriades, tambors de
columna. dos capitells i altres fragments.
Chabret (1888. n, 21 i 24, nota 2, fig. 14) reprodueix una base àtica de pilastra estriada i el
capitell d'una pilastra (fig. 7, 3-4). Aquest autor especifica que V. Melchor Polo, propietari dels
camps immediats, va traure " muc h!simos sillares con estrías y molduras, basas y capiteles que ha
aprovechado para fonnar las lindes de su propiedad". Possiblement en aquests treballs degué
trobar-se també el capitell jònic que Chabret va donar a conéixer per primera vegada (fig . 7, S).
Huguet ( 1913) esmenta, entre els fons de l'antic Museu Provincial de Castelló, un capitell
trobat prop d'Almenara l'any 1868, actuaJment desaparegut. En un altre lloc, afegeix que del
mo nument es veu "un capitel d6rico, que no acusa gran pureza de estilo" i reprodueix una fotografia del cim est de la Muntanyeta on es veu Ja base d' una pilastra estriada (fig. 7, 6) (Huguet,
a Sartho u, sia, 199-201 ). En l' inventari del Museu de Belles Arts de Castelló figura un capitell
(Codina, 1946,40, núm. 137), però es tracta d' un capitell gòtic (20).
(20) Segons m'ha confumat Ferran Ollrlla. director del MUK\I de Bclkl Arts de CasleJl6,. qui .".11<: III notl<:ll. en els $eus
fons no l'li ha cap capite ll romt., de manen que pot wpo$aI'·1e que deu hava UIUI confusió.

-324-

[page-n-327]
a

CONJlfm' MONUMENTAL DE LA Mlfm'ANYETA DElS fSTANYS D' ALMENARA

32!i

Alcina (1950. 107· 110). que fa una síntesi de les noucies dels aJtres autors i indica que en
l'excavació no va trobar cap element arquitectònic. afegeix les notícies de Cebri4n sobre "un fun·
damenlo de columna" quadrat. amb un forat en el centre reblit de pedres i argamassa; una base
de columna que creu probable que fos una que va veure a uns 10m del monument. de la quaJ
publica una fotografia ; un fragment de pilastra amb estries; diversos fragments de metopes i tri·
glifs i mitja voluta ja esmentada per Pla. Finalment. en un dels bancals existents al peu de la
Muntanyeta va veure un fragment de marbre blanc amb motllures.
Mesado (1966. 194-195. làm. llI, 34; IV. 2·3) assenyala que entre els elements trobats en
els darrers treballs de desemboscament hi havia ~ de vuit peces de pilastra estriada, que foren
trencades i reaprofitades en els parats dels horts. Ell va veure un capitell de pilastra a 1.5 m a
l'oest de l'escala principal, que era semblant aJ que tenia feris a la seua casa de Borriana (2 1)
(fig. 12, I); ambdós amidaven 33 x 60 x. 100 cm. Reutilitzat en el monument C va trobar un ele·
ment motllurat, possiblement el cimaci d' una cornisa amb una motllura en fonna de gola o eyma
(tela, en la part inferior de la qual es veu una mossa en fonna de cua de milà (fig. 12, 2). En el
vessant meridional va veure un cilindre de marbre blanc de 56 x 40 cm, amb l'interior buidat fins
a 26 cm, ara conservat aJ museu de Sagunt. Altres dues peces que va veure eren un tambor de
columna de 53 x 30 c m que es trobava en el camí d ' accts a la finca. i una base de calcària que
amidava 37 x 30 cm i es trobava a uns 100 m de l' estació del tren.
Entre els elements decorats reproduïts per Ribelles destaquen els quatre de marbre blanc que
conservava J. B. Figols (fig . 5. 14). La columneta adossada tenia el fust estriat i sembla estar
coronada per un capitell d'ordre toscà. sobre el quaJ es distingeix l'arquitrau. De les aJtres dues
peces motllurades, la llisa pot ser el cimaci d' una cornisa i presenta una motllura de taló. La
segona sembla igualment el cimaci d'una cornisa i t~ un perfil similar, però està decorada amb
estrígiles molt separades tallades en el seu extrem inferior a causa de la fractura de la peça. La
falta d'altres motius decoratius impossibilita quaJsevol aproximació cronològica. La quarta peça
ts un fragment de volta llisa. L'element de caJcària decorat amb una doble voluta pot tenir dife·
rents funcions (fig. S, 5).
D'aquestes peces ...oe proce&:ncia concreta i cronologia incertes· pot deduir·se J'exist~ncia
d'un edifici que comptava amb una volta i almenys una cornisa de marbre blanc. Les seues ~
porcions permeten identificar· les sens dubtes amb clements arquitectònics, tot i que no ts segura
la pertinença de les tres aJ mateix edifici. La columneta adossada sembla de caràcter ornamental.
pot pertànyer a diferents ambients i ~s més insegura la seua adscripció.
Els altres elements poden ser estudiats amb major profunditat. D'aquests, l'únic que ha estat ben
tmctat per la bibliografia és el capitell jònic. Els elements de pilastra no han estat estudiats fins ara.

ELS ELEMENTS DE PILASTRA
Ribelles, ms. 81. 24 i 28; Chabrel, 1888, n, 21, fig . 14; Laborde, 1811 , pI. ClX, E; Huguet,
a Sarthou, sia, 2(X).201; Mesado. 1966, 195,lV, 2·3.

(21) Pouer,,1IC$UI peçI ronnava

PIrt de 11 çO{·lctti6 de Pm, que va

la"

Mlqllirida ¡xl MIISC\I Arqueol6&jc de Bucclona.

JeIOIII notkUI d· ....1mIgro ( 1945. 21 ·22). mara que 110 hi ~ilI esmml.da.. L'a1n es conserva en eu {ons del Cm~ Arqucol6sic:

"''''''.

-325-

[page-n-328]
"6

FERRAN ARASA I GIL

En conjunt, apareixen representats nou elements de pilastra estriada: 4 de fust reprodurts per
Ribelles. una base reproduïda per Chabrel i Huguet, dos m~ de fust amb el capitell representats
per Chabrtt i Mesada i allreS dos de fust reproduïts per Laborde. D'aquestes peces. només
conei:ll:cm les dimensions de les que va veure Mesada, corresponents als capitells. que amidaven
33 x 60 x 100 cm i tenien en el costat oposat al front decorat un ressall de 62 cm d'amplària. Entre
aquests. Ribelles ja indica que uns tenien estries "semicirculars" i a1tres les tenien "angulars". de
la qual cosa es pol deduir que probablement penanyien a edificis diferents. La discordança en el
nombre d'estries. 6 en la base i alguns elements de fust i 5 en els capitells i altres elements de
fust. no ha de ser necessàriament indicativa de la seua pertinença a dos monuments diferents.
encara que aquesta no es puga descanar (22).
Pel que fa a la base, ~s àtica i de cantó. amb dos bocells separats per sengles filets i una
escòcia, i no tl! plint (fig. 7, 3 i 6). La base i l' imOscap del fust estan llaurats en una mateiu peça.
Segons es pot apreciar en la fotografia de Sarthou, en el fust les estries estan reomplertes amb
baquetons o rudenturae. En els altres elements de pilastra reproduïts per Laborde i Ribelles es
veuen les estries, que pareixen filetejades.
La base pot assimilar-se a la variant itàlica del tipus àtic (Wesenberg, 1994, s. u. "Base",
EAA, Sup. U, l , 608-609). La llaura en una mateixa peça de la base i de J' imOscap deJ fust I!s una
característica de les bases itàliques, que a Hispània s'observa en edificis augusteus i perdura en
el període juli-claudi i fins aJ primer moment del flavi. De la mateixa manera. el bocell superior
es redueix i s'estreny des d ' ~poca d'August. Parat.lelament.l'escòcia comença a adoptar la tradicionaJ fonna parabòlica a partir del període augusteu. Les bases àtiques sense plint són molt
freqüents en ~poca tardo-republicana i es fan estranyes entre August i Adrià. En aquesta !Cnia. per
a Ji~nez ( 1975, 290-291) a Hispània tindrien el seu auge entre els anys 100 aC i 50 dC i desapareixerien quasi per complet a continuació. De fet, en l'arquitectura hispànica es pot veure que
la majoria dels monuments d ' ~poca d' August no tenen plint (23). Amb posterioritat. les bases àtiques sense plint són poc freqüents, pern segueixen utilitzant-se, segons podem veure en l'Arc
quadrifonte de CAparra (CAceres) d'~poca flàvia (Nünnerich-Asmus. 1996.43, fig . 35), els dos
monuments d'Edela (Aranegui, 1995.200-202. fig . 7 i l3a) i el monument tuniforme de Daimús
(Val ~ncia) del segle IJ dC (Abad i BendaJa. 1985. 149- 150 i 169. fig. 5). El plint I!s un element
que a Itàlia no es generalitza fins al període augusteu. quan e ncara segueixen construint-se aJguns
edificis que no en tenen (Amy i Gros, 1979, 123). La seua p~ncia en l'arquitectura hispanoromana es confinna a partir d'~poca júlio-clàudia (24). Per la seua proximitat i similtud en el
(22) AqIleSUl difertnc:ifI pot donar-se. per exemple. en In pilastm Oc tanlÓ. iegOllI yeiem en el petitfomi:r d' &Iem, 011 en
n' hl "" 5 I en 1'1I11B 6 (Arane&ui. 1995. 200. fig. 7). Difm:nu ampllrin. però. no tonuponcn na:uUnllment li direrent
~ d'estries, rom ell pot yeure en l'al~ morwment d 'IqUCiIl dullt en forma d'edlc:ulll JotR podi. 011 lITli:lducJ taru tenen
ditetent ampllril14 estries (Aranegui , 1995,202-203, fi,. 1311).
(23) L' Alt: Oc Berl Oc TItTIJOIII (Ouprl. 1994. 1!Ii. fia. 65-66): el temple Oc Diana d '~ri/(l A",lISla (AIVIIU MII1fnu.
1992, 91 , !lm. 7: De III BanuI, 1993. 358): el temple de 8ar(;ttQ(Guti&ru Ikhcmerid.. 1992a. 97, llm. 1. 3): ci monument IqJUkRI
de lIIIipa (Qan:ú, Y Bcllido i Mmmdu Pidal. 1963, 42. lia. 16); el tlpitoli de Bae/o, amb el probkml Oc ta lCI.iII hipoma m:onstNcció en ~II ciludio-ncroniana (Silliba, 1995. 9 1: SiII)bes. 199i. 211'9). etC.
(24) Trobem bue,: d'aquest tipus end tca~ Oc 50,l1li1_ (ChiDn-. 1990. 39 i 102. B.P.IO): el p()rtkexltrioroest del ~fI_
Oc Bada, que et data ili final del ieaJe I de (Didierjean.. Ney i Paillet. 1986. U 7-16O, (l¡. 115-1 17); en monumtnU funeraris rom
cls de s..,oaa: el dels Alilii de SidIIba. d ·~ severiana (M~l PidIi. 1970, 92. fil. 8· 11 ; I...MIII, 1980, 69, rl¡. I: SllnIllllftÍ,
19&4.99. fi ... 5): Chlpnna. del sqk 11 de (1..05laI. 1980. 173. r... 12: Sanmanf, 19&4, 100, fi ... 6); Flly.... que ell data m~ III
i e p I meiw del K¡Je 11 i el principi del III de (LosW. 1980, 181 , rll. 16; Sanmant, 1914, 91): i Minlpm.. que ell data enlftl el
qJe 11 I princ:ipil Oci III (LotW, 1980. 165- 170. li... 9-11: SanmanI, 1984, 108- 112. fi ... 10- 12). AI País Vakncilllellim cllDOIIIID1I:IIt
fllQel"Vi de III Vilajotor.ll (A.bant). lImIX del se¡Je 11 de (A'-I i BcndIILa.. I"" ' " I 169. fil. 2!1). e1(;.

1.11111

ClIn

-326-

[page-n-329]
EL CONJUNT MONUMENTAL DE I.J\ MUNTANYETA DELS ESTANYS D' Au.tENARA

)21

perfil, destaquen les bases del monument funerari dels Sergi; de Sagunt, que es data entre el final
del segle J i el principi del JJ de (Jiménez Salvador, 1989,210, fig. 1-2).
D'aquesta manera, a partir del principat d'August i sobretot en els períodes juli-claudi i flavi,
la base àtica adquireix unes característiques fonnals que l'acompanyaran al llarg de tot el període
imperial : p~ncia de plint, desenvolupament de l'escòcia en altura fins a adquirir la fonna
parabòlica per unir els bocells de diferents amplàries i indepenlRncia del fust, l'imòscap del qual
no es llaura en la mateixa peça que la base (M4rquez. 1998, 116-117). La base de pilastra
d'Almenara pot pertlnyer a aquesta curta sèrie de bases sense plint que pot datar-se amb posterioritat a npoca d'August. La fonna de J' escòcia així ho indica. La llaura de la base i de
l'imòscap del fust en una mateixa peça poden prolongar la seua datació almenys fins al principi
dels flavis .
Pel que fa a les dimensions, segons Mesado l'amplària del fust és de 33 cm, major que bona
part de les pilastres conegudes d'aquests monuments: 24 cm a S<1daba, 26 cm a Chiprana i 31 cm
a La Iglesuela del Cid (25); en altres, però, és superior, com en els monuments d'Edeta, on es
donen amplàries des de 39,5 fins a 45 cm. Si apliquem la proporció vitruviana de 8,5 vegades
l'amplària de la pilastra per calcular la seua alçària, obtindrem 280,5 cm, als quals caldria afegir
l'alçària de la base i del capitell,
Quant als capitells de pilastra, els dos exemplars coneguts tenen 5 estries filetejades ben marcades, coronades per un bocell sobre el qual hi ha un capitell corinti de fulles llises (fig. 7, 4: 12,
I). El capitell i el summoscap estan llaurats en la mateixa peça. L'exemplar fotografiat per
Mesado presenta els cantons esvorellats, el que afecta a la decoració. Aquesta apareix en dos
camps: el fons llis del càlat i el primer pla constituït per tres fulles esquematitzades de la corona
inferior. Aquestes apareixen completes, són molt altes i s'estenen per tota la superfície. sense
arribar a tocar-se, ocupant la part superior del capitell nonnalment decorada pels altres elements,
sense que en les lones lliures del càlat aparega cap motiu més. L'extrem superior de les fulles
està trencat, per la qual cosa no s'aprecia si sobresurt del plànol de llaura.
Entre els tipus de capitells que coronen les pilastres trobem freqüentment els corintis i, en
menor mesura, els toscans (26). L'exemplar estudiat és un capitell corinti de fulles llises decorat
només amb les tres de la corona inrerior, el que resulta força atípic i en dificulta l'estudi. Hi destaca el seu esquematisme i un alt grau d'abstracció. El capitell de fulles llises deriva del capitell

(25) Atasa. 1987. En ci moment de rulittar l'atudi lOIe aq.uat mooumcnl. ci mur que el conservi III Vfillbul de l' emUli
el lroben nhnI anbIanquinat: poIICrionnent YI tel' nekjat i ~ el v-. tk5CObrit UNl ptlutrl ~ amb UNl base itiel
al el cantó NE. Aquest monument hi estat comidcrat per Beltria foties (1990. 198) com Ull mlusoku en formi d' altar per 11
~ de dot pttlmi monllll"ltlll.llJ mIliliwl.l en l'utmfl superior dd mw romt. 101 i que lWmyala que: ks lUIeI de l' edifi·
c:w:ió.on de dirnensioGJ molt pam. En flqUeltl rnatdu Ifnil s'hi pronunciat ~II ( 1993. 25 1·252: Cancell i MIrtÍD·Bue:no.
1993. 4(6). Crec: que: 110 pot dcKanar·Mi 11 pminmça d' M¡1IeIIS elemcnu I doli InIIDWIInII.I diferenu.: un mausoku ni formi d'lIItar
al qual ckum ~ lmIi dubte els ".¡¡"bll. i un edirKi dels tipus: edku.1I1Obre pòdium o turriforme: III qual conupon poui_
bkmcnt d mur conservIL Pc:dia trxtar' Mi ~ d' un mlusoku en formi d' lIItar lOIe pòdium. L' aperici6 de 11 pt1as1nl CII el cantó
d 'flquest mur no permet dctcrmill.lt d tipus d' edirlCi de qut es trao;QYI, puix IIQIInlel apmrixen en divasos tipus.
(26) Trobem eapítells corintis. per exemple, en l'Arc quadrifonlC de Clparn (Ckun) (N\lnnericb..Asmus. 1996. ....5. fi ..
MoM) ¡ l'Arc. de Bcd (Duprt. 1994. 16Q..162, fi,. S8 i 68-70): i ni els monumcnl.l funeraris de SWaba (Menlndu Pidal. Im . 92.
l'i,. 7· 11), Cbipnnl {\...ostaI. 1980, 173. fi .. 12). Mi ... lpeix (Lost.aI. 1980. 169. fi, . 10.11 : CancelL 1993. 243,2-'4. Ilm. Il . 1).
Soruenlel (FMb i Mut{n-Bueno. 1977.2441262. Tar. 48d). Numincil (Quli«ttllkhcmcrid.. 1993. l'i, . I. Ilm. n . 1. 3). o.iml1s
(AhId i 8endal1. 198$. 150.
5). R«¡\lCNI (Vlltnt:iI) (Mutfnel Vl lk:, 1995, 264-265. l'il. 6-7) i Mel!Jlbar i Cas/NIo (Bellm i
BWQI, 1996. 106 i 114-115, l'i.. 41 1 55). En IIIra CUOI. mb 0lnlIys.. d i capitells són 1OICanI. com ni di monumenlJ de Fn...
(Loual. 1980, 179· 181. fil'. 16-17) 1 Salunl (limbiu SalY8dor. 1989. 210. fiJi. 1·2).

fi,.

-321-

[page-n-330]
328

FERRAN ARASA I GIL

corinti. Concebuts inicialment com capitells corintis canònics als quals els faltava la darrera talla,
a partir del segle U comencen a desenvolupar-se de manera autònoma (Pensabene. 1986. 387394). AI final d'aquest segle i en el m comencen a faltar en aquests alguns elements per analogia
amb els corintis de fulles lJaurades. Els usos que se'ls donaven eren molt variats. però majoritàriament en l'àmbit dormstic i públic no religiós, tOl i que hi ha algunes excepcions. Si els capitells corintis de fulles llises són freqüents (27), no ho són tant els corintitzants de fulles llises (if.
Pensabene. 1973. 116-121; Guti~rrez Behemerid. 1992b. 162-163). És justament a ÒStia on
trobem alguns exemplars pròxims que es daten en els segles In-IV. encara que en la major part
dels casos completen la decoració del cà1at a1tres elements com els caulicles (cf. Pensabene,

1973. 120 i 247·248. núm. 453).
L'entema simplificació dels elements compositius del capitell el separa dels tipus més freqüents i pennet atribuir-lo a un taller local. El grau d'abstracció de l'element vegetal que es refle-

tecteix en les seues rulles l'allunya de la tradició clàssica i sembla propi de moments avançats.
No pot descartar-se. però, que la seua simplicitat no trobe explicació únicament en la seua pertinença a una fase evolucionada del propi desenvolupament de l'ordre corinti, sinó que siga intencionada. En conseqüència. creiem que aquests exemplars poden datar-se de manera aproximada
en els segles U-IU .

EL CAPITELL JÒNIC
Chab..~ 1888. U. 24-25. fig. 15; Paris. 1903. I. 46. nota I. fig. 15; Albenini. 1913. 352·353.
núm. 42, fig. 56; Paris, 1921 , 139; Puig i Cadafalch. 1934, 375, fig. 50S; Von MerckJin, 1962.
219...lm. 539. Abb. 1020-1021 ; Balil. 1962. 156. núm. 14; Balil. 1979. 201; Balil. 1981.218;
Jiml!nez. 1995,219.
El capitell jònic de pilastra reprodu'!l per Chabret era de tipus figurat. de 60 cm d' amplària i
possiblement de calcària blavenca (fig. 7, S). L'àbac era llis i sembla rectangular en el dibuix, per
la qual cosa podria ser de pilastra. Els coixinets laterals tambl! eren llisos, sense cap tipus de decoració, Les volutes eren circulars, sense canal, i en els ulls estaven decorades amb flors de quatre
~tals amb botó centraL A la part central de l'equí figuraven dos dofins afrontats flanquejant un
trident. El co1Jarl estava trencat i no es veu rastre de la seua possible decoració. Segons notícia
de Tramoyeres citada per Albertini, va ser destruït.
Quant a la decoració de l'equí, la representació de dofins I!s freqüent en l'antiguitat sobre tot
tipus de suports (28), tant associats a la figura d'Afrodita com amb un sentit funerari (Cumont.
1942, I SS, nota 4). El primer grup d'aquestes representacions marines decora edificis com ba/nea,
termes, domus i vil,les (29), mentre que el segon apareix en monuments funeraris (30). El dofins
(27) Cf.

De .. Barren. 1984, 96-98: Gutibft2. BdIemerid. 1992b. 1.53-163: Mirqua. 1993,203-206. Hi dcsIaeamn els de

s..,wu per" IC\II ptO.limitll: Qliaer. 1990, &S-87, Entre els de pi1aWa, podem ritar·ne d. dels monuments de .. Vi"joioA (A.bId

i BcndaIa, 191.5, 160. fi .. 17-11) i lA 1¡Ic$uc" del Cid (Ansa. 1987. 164-IM. fi¡J. 5, I. i 7. I ).
(28) Wclmann. So 11. ·'Odpftln", RE. IV. 2. 2504-2509; TO)'!Ibee. 1973, 2CJ6.lOI,
(29) 0et-0mI. percumplc, oJCiIID. IDD un de TatrqonII amb dol dofins Cft actinld de Uançv-te a l' u p (Koppc:I. 1993. li ,
fi .. 1), un altre de BldaJona amb dol dolill5 amb Ics C\Ie$ CftlrCIJ~ lObrc Illllim6 (Koppd. 1993. 1S-16. fi .. 23) i un allR: de
Pompcia ca q~ 1JIIR:Ï.wn afruntaU amb ellim6 cnmi¡ (Dwye:r, 198 1. 215. lI4ln. 145. N . In. 4).
(30) &en: eh _ _ ucmplcs hispMia b'Obcm ci de lA I¡ksuc:" cid Cid (A.tua.. 1987. IR fi .. 6) i els de \tlkluid. úhlil
i Benifairó de Ics Valls • s.pnc (Jimfnu. 1995).

-328-

[page-n-331]
EL CONJUNT MONUMENTAL DE Ut. MUNTANYETA DElS ESTANYS D'ALMENARA

329

aparei~en en composicions ai1lades o en combinació amb altres motius de caràcter marf, com petxines, rems, tridents, etc. Donat el caràcter marf d'aquest repenori iconogrMic. capitells amb
aquests motius es localitzen de manera preferent en tennes. Les peces ~ antigues conegudes
amb aquesta ornamentació procedeixen de POm¡Mia. A Hispània, aquesta mateixa composició apareix en un capitell de pilastra o placa de marbre de Sagun/um, igualment desaparegut (31). Els
dofins els trobem lam~ decorant les volutes d' un capitell jònic d'aquesta mateixa ciutat (32). A
Itàlia, peces amb figures de dofins i petxines sobre plaques-capitells, molt semblants a la de
Sagun/um, hi ha a Os/ia, amb una datació en el segle U, i Milà, amb la mateixa datació (33).
Aquests motius són relativament freqüents en els capitells figurats romans, però quasi sempre apareixen sobre els d'ordre corinti. En aquest sentit, fs simptomàtic el fet que de tots els capitells
hispànics amb dofins, no~ els de Sagunlum i Almenara corresponen a aquesta modalitat jònica
(Gutifrrez Behemerid, 1988, 96-97). Von Merck1in (1962) en recull 37 casos, en S dels quals els
dofins flanquegen un trident. Balil assenyala la possibilitat d'una datació tardana per a aquests
capitells, en els segles O-ili, quan esdevf un nou auge del capitell jònic. García-Bellido ( 1990. 7881) atribueix aquest capitell al temple d'Afrodita marina situat junt al suposat campament romà.
Pel que fa a les flors amb quatre pèta1s i botó central, també: són un motiu freqüent en el món
romà, que decora en ocasions l'ull de les volutes dels capitells jònics. Al Pafs Valencià hi ha un
exemplar a Sa~/ab;s que es data en el segle n de; posteriors en són un d'Estepona (Màlaga), que
es data entre el final del segle U i el principi del
i un d'Astorga (UCÓ), del segle
(34). El
conjunt ~ ampli, però, el trobem a Corduba, on la decoració floral en l'ull de la voluta fs un
dels trets característics de la producció local (3S).
Sobre la seua datació, les volutes circulan. sense canal, amb la flor ocupant lOt l'espai. i els
coixinets llisos, suggereixen una ~poca avançada. entre la segona meitat del segle Il i el III.

m.

ro

4. FRAGMENTS ESCULTÒRICS
Els fragments escultòrics esmentats per la bibliografia, que han estat donats a confixer
recentment (Arasa, 1998c. i en premsa b), són tres:
I) Ribelles. 1820, 224; Ribelles. ms. 17. 670; Ribelles. nu. 81, 760-761; Pla. 1821a. 10; Pla.
1821 b. 6; Alcina. 1950. III; eoren. 1988. 781. làm. lli; eoren. 1996. 133.
La primera peça fs un baix relleu d'annes que Ribelles reprodueix en el manuscrit 17 i descriu com "un buo relieve entallado en piedra blanca muy parecida al mannol que se descubrió
en la misma pieza semicircular ( ...) El buo relieve tiene un dedo ( ... ) Parece ser un trozo de

(31) Valarttl. 1152. 5&. Im. XIII. núm. 115; Balil. 1979. 200; Balil. 1981. 219. mlm. 60.
(32) Balit 1979. 199.2(10; Balil. 198 1. 217-218. nliln. 57. 1lm. I. 2; Gutimtt Ikbemcricl. 1918. n·78. nlim. 29, !lm. XV;
ChiDer, 1990. 20. 87..a8, Ilm.. III, C. 16; Guú&ru 8dIemerid. 1992. 220. 114m. 921.
(33) PeMabme, 1973. 17". 114m. 732-734. UlY. LXVlD i CVl1; Belloai., 1958. 64. nOm. 57.
(34) (ll) Altra exnnpks hiJplnia: ris trobmI. Unara (libi ) i Sos del Re)' CIt6IiC'o (s.r.,o..): Gutibrex Brbrmerid. 1992b,
l5-36. 114m. 107-108; qUIllI al, de ConIubtr. MM¡uu. 1991. 21·2... 26-28. lO. 32·33 i 112. nOm. 6-13. 11-19, 21, 23. 21 i 32-24.
A Ostitl nom& n'hi ha \1/1 q!,lr et diu. ea 11 seJOllll metili cid sr¡.Ie IV dC (Pmsabmc. 1973. 50. 114m. I.... UlY. XVI). A Mill hi ha
un altre rxempIIr qur es dIlI.lInb dubIn. ea ~ d' Au¡ust (lkllolú. 1958. 69-70. nlim. al). Ull altre rnmpllr hi ha al M_
di Suani (Equini Sthneldcf, 1979. "7-48. mlm. "2. Tlv. XXXDC, 114m. I). A l'Afm Protvnsu1lr hi ha un urmpllr. Te$IOUI" que
al dial tIIlI'C d rll'lll delsc¡le I i el U (Fcrdüou.. 1989. 191· 192, pl. UI. I).

-329-

[page-n-332]
330

FERRAN ARASA I GIL

Trofeo militar. El dCa 9 de Febrero de 1820 estaba depositada esta piedra en Ja casa de On. Juan
Baubsta Figols Cura de Almenara" (fig. 6, I). En un altre lloc (Ribelles. 1820) el descriu com
"una losa de esta piedra, de cuatro palmos en cuadro, con un b4jo relieve. en cuyo centro se ve
una coraza con todos sus colgantes, rodeada de escudos. paveses y picas. 4 manera de trofeo
militar" , AI seu tom, Pla el descriu com "un losange de cuatrQ palmos en cuadro con un trofeo
militar de bajo relievc". Segons la primera refe~ncia es va trobar a )' exedra oest de la construcció

amb doble absis en qu~ es conservaven 8 pedestals (edifici O), alguns d'clls amb inscripció. Això
no implica que aquest fos el seu lloc de procedència, puix tambt s'hi van trobar dos fragments
d' una inscripció monumental que podria pertànyer a un altre edifici.
En ¡'actualitat es conserva en un domicili panicular d'Almenara, encastat en una paret (fig.
6. 2). Les seues dimensions són 65 x 54 cm i esrà tallat en una pedra calcària blanca d'aspecte
mannori. Tot i que Ribelles no precisa la seua grossària. per les proporcions del seu dibuix i el
testimoni dels actuals propietaris deu tractar-se d'una llosa de no rms de 10/12 cm . La seua conservació 6s en general bona i els trencalls que té són antics. Respecte a l'estat que presenta en el
dibuix de Ribelles, pareix haver sofert mutilacions en els laterals, paniculannent en el superior
dret. on falta la punta de llança representada en aquell. i en menor mesura en els dos inferiors. La
superficie està polida i un poc erosionada en el terç inferior. Els extrems superior i inferior són
original", segons pot apreciar-se en el dibuix de Ribelles. En la pan superior està delimitat per un
llistell i en l'inferior el relleu deixa una estreta franja rebaixada fins a la vora de la peça. ~ un
baix relleu de no més de 2 cm. Representa un lropaeum amb una composició si~trica en qu~
figura al centre un tors Ihoracalo i als dos costalS sengles grups d'escuts i piques; tots ells són
llisos, sense decoració alguna. La lorica amida 55 cm d'alçària. està disposada verticalment amb
una lleugera asimetria i apareix trave.~~ longitudinalment per un solc un poc inclinat cap a la
dreta que representa de manera esquemàtica la musculatura. El coll està rematat per un engrossiment a mode de borlet. Les bocamànegues estan representades en l'espai que queda entre aquella
i els escuts. La part inferior representa el plec inguinal lleugerament asimètric. Por davall. una
franja llisa amb el mateix perfil ocupa el lloc dels llambrequins, que no s'han representat. En la
part inferior pengen verticalment les llaunes llises en nombre de set. separades per Unies incises
i disposades tam~ de fonna asimètrica. que acaben abruptament en una ¡(nia horitzontal. En el
costat dret es veuen dos escuts rectangulars inclinalS disposalS en dos plans, per darrere dels quals
sobresurten les astes de dues llances; falta la superior que segons el dibuix de Ribelles tenia la
punta triangular. En el costat esquerre es veuen dos escuts ovalats, per darrere dels quals sobresonen tam~ les astes de tres llances, de les quals tal vegada la superior tenia representada la
punta ara danyada. La disposició de les tres astes és simi lar en els dos costalS: la superior sobresurt per darrere del primer escut i està inclinada cap al centre; la d'enmig arranca del punt on es
juxtaposen ambdós escuts en posició horitzontal; i la inferior sorgeix igualment por dava1 1 del
segon escut i està inclinada cap al centre.
2) Ribelles. 1820. 221 : Ribelles. ms. 17. 25: Ribelles. ms. 81. 757: Pla. 1821 a. 10.
La segona peça és un gran carreu de pedra de Sagunt (calcària gris-blavenca) de 6 li. 3 pams
( 135 x 68 cm) que Pla descriu com "una perfecta concha con sus estrias que se desprenden de un
triAngulo entallada en su basa de órden jónico, toda de una pieza", que es trobava a la vora de la
llacuna major l'any 1804. El reprodueix Ribelles en el manuscrit 17, d'on reproduïsc el dibuix
(fig. 6. 3).
3) Pla. 1807.34: Pla. 1821a, 10: ValcAroe1. 1852. 19. làm. 46. núm. 271.
- 330-

[page-n-333]
EL CONJUNT MONUMEm'AL DE Ur. MUNTANYETA Dfl.S ESTANYS D' ALMENARA

))1

La tereera i última peça la descriu Pla com un "gfnero de canal de m4rmo1 blanco de cerca
de dos pa1mos y tereio de largo, y uno y tereio de ancho (52 x 29 cm) (,..), en baja relieve en
figura de conchas cóncavas convexas". La va veure reaprofilada com a materia1 constructiu, junt
a altres elements arquitectònics, a la Torre del Mar. La reprodueix Va1c4rcel, de qui tambf reproduïsc el dibuix (fig. 4, 2).
La interpretació, aixl com la datació d'aquestes peces no ~s fàcil, però deuen pertànyer a
diferents ambients i sens dubte són un reflex del que deguf ser un conjunt escultòric mfs ampli
i luxós de la vil ·la. pròxima a la ciutat de Saguntum, on es conserva una de las col·leccions
escultòriques m~s importants de les ciulats romanes del Pafs Valencià (Aranegui dir., 1990).
La primera peça i I1nica conservada fs el relleu d' anoes. És d'una gran simplicitat, tant des
del punt de vista tècnic com del temàtic. Hi destaca la falla de detalls i motius decoratius que sol
caracteritzar aquest tipus de composicions, particularment la cuirassa i els escuts, per la qual cosa
pot tractar-se de l'obra d'una oJJicina local. Les armes o spolia representades són de tres tipus: la
cuirassa, els escuts i les llances. Els escuts, al seu tom, són de dos tipus: el rectangular o sculum
i el cireular o clifNuS (AJbert, s. u. "Clipeus", DS, l, 2, 1248-1260; Feugère, 1993, 109-117). De
les llances, en el dibuix de Ribelles sc'n veu la punta d' una, ampla i de forma triangular, que en
l'actualitat no es conserva (Beurlier, s. u. "Hasta", DS, IU, I. 33-42). Quant a la lorica, la seua
simplicitat i la manca de motius decoratius no en penneten fer precisions d'índole tipològica o
cronològica (Stemmer, 1978),
Els relleus decorats amb spolia no SÓn molt nombrosos a Hispània: a Emerita Augusta es
coneixen els del temple de Mart (León, 1974) i del sace/Jum del peristil del teatre (Sa1cedo,
1983). A la Meseta nord s'han estudiat els de Còria (Díaz. Martos, 1957-58), e/unia (AcuñaFenWldez, 1974) i San Esteban de Gonnaz (Garcia Merino, 1977 i 1986). A Aragó s'han publicat
els de Sofuentes (Fallis i Manln-Bueno. 1977) i al Pafs Valencià no~s es coneixia fins ara el
d'llie; (36). La complexitat i la qualitat artística de tolS ells 6¡ notablement superior a les del
relleu d' AJmenara.
El tipus de composició simètrica ad representat ~ freqüent i entre els seus precedents figura
el trofeu cesarià de Pompeia (Picard, 1957, pI. VII). Pel que fa als relleus hispànics, recorda la
composició que apareix en tres dels relleus de e/unia: el núm. I i el que formen els mlm. 3-4,
amb el tors thoracato al centre i als seus costats escuts i armes vàries. Aquest sentit de la simetria es manifesta tambf en els de Sofuentes, on l'element central fs un escut. Quant als motius
representats, generalment són molt estereotipats, puix es tracta de reproduccions de cartons que
van tenir una gran difusió.
L' alçària del relleu respon al mòdul de 2,2 peus. No és possible deduir el tipus de monument
a què degué pertànyer: una ara, un fris o un relleu (37). Respecte a la funció, els relleus d'armes
decoren sovint monuments funeraris , com és el cas del mausoleu de Sofuentes i d' altres monuments mfs senzills com ares i esteles. A Hispània podem citar l' estela d' Astorga dedicada a
Su/picio P/acidino, en la qual es poden veure dues llances creuades, un casc i un gladius al centre.

()6)
()7)

Ramo6. 1963, 239. Iia. 36: Ramo$, 1975. 196. 219-2-"O, IUn. CXXXV, f!J. 6: NOIuaa. 1996, lOJ-3().t.
Els fl'ÚOlll decorau amb anna fonnm p.rt SOYinl de monummlJ

JqJUJcnls I «IIMInnOI'IIius. oom ini rb ara. Els
Enlni: ris primers trnim dol; bloca C'OI\JrrVMJ al MIlSrO Nazion&k Romano
(Bonamonr. a Gluliano.. 198.5. J~JlI. nl1m. VII. 5b-c). En~ r1slqOn$ hi ha un fris de: PInna (Frova i Sraranl. 19M. 155. nóm.
8-9. Tav. XCV). O·a!u. buida. rb relkuJ d' _
5Ón noontwoso. a Narbona. focvs que a1¡unJ IUIOI"I erwm qur podria haver in"un
rn rlt tüsplnic:s: c:f. &prrandicu. 1907. nl1m. 68&-7Ol.

rxrmplrs. a buKIJ¡ deb m& C'OneIllIJ.. ca Ida

~

-33 1 -

[page-n-334]
332

FERRAN ARASA I GIL

i una pelfa i un sculum en els costats (Maftanes. J982, 71-72. núm. 56. làm. XXIII). Entre les ares
podem recordar alguns exemplars de Pola, a la Cisalpina, que representen armes amades o en
grup (Franzoni. 1987, 17- 19.21-22. lav. I-lI, 4). Quant a la seua cronologia, de manera general
aquest tipus de relleus es data en el segle I dC. Aquesta ~s la datació que es dóna als exemplars
de elunia i Sofuentes (eaneela, 1993,249-250). Per això, considerem que -tot i la seua senzillesa- el relleu d'armes d'Almenara pot datar-se també en el segle I de (38).
Pel que fa al segon relleu que representa una gran petxina. desconeixem si formava part -com
sembla probable- d'un conjunt major. Segons Pla, descansava sobre un capitell jònic. La figura
d ' una petxina -8 banda del seu simbolisme eròtic- pot relacionar-se amb Afrodita (Becatti, J971.
27-28 i 38). Aquesta era una deessa del mar, cosa per la qualla petxina era un del seus atributs
(39). Es deia que la deessa havia estat transportada a Xipre en una petxina. o fins i tot que havia
nascut en una petxina. versions aquestes que possiblement deriven de les mateixes representacions anfstiques (Delivonias, s. u. "Aphrodite", UMC, 11, I, 103-104, núm. tOll - tOI7). Amb la
seua assimilació a Venus. aquests atributs passaran a la iconografia de la deessa romana. D'altra
banda, la petxina tam~ és un atribut de les nimfes. Ets escultors repetien aquest motiu per a la
decoració de fonts, nimfeus, banys i termes (Saglio, s. u. ''Concha'', DS, 1, 2,1431 ). Com atribut
d'Afrodita, la deessa es representa en ocasions amb una petxina en les mans sobre la zona púbica,
com es pot veure en la nimfa o Afrodita púdica de Saguntum (40) i en dues nimfes de Tarraco
(Koppel, 1985, 118- 119, núm. 196-187, Tar. 83); aquesta serveix en algun cas com a boca per a
la font (Kapossy, 1969, 12-14, Abb. 1-3). També en els mosaics es representa la deessa navegant
cap a Citerea i Xipre, asseguda sobre una gran petxina nonnalment transportada per tritons (41).
Per les seues grans dimensions aquesta peça deguE figurar en un lloc obert i en un context
aquàtic, possiblement el jardí d' un peristil o tal vegada en unes tennes. El seu caràcter d'atribut
pennet suposar que degu~ formar part d ' un conjunt major. La tercera peça encaixa en un conjunt
d'aquestes característiques, puix presenta un canal la funció indubtable del qual era el pas de
l'aigua, i anava decorada amb una sèrie de protuberàncies que tambE poden representar petxines
de menor grandària. Possiblement ens lrObem amb les restes del programa ornamental d'una o
més fonts en l'ambient privat d' una vil· la. del qual es coneixen una gran petxina que va poder
fonnar part de la base d' un grup escultòric, i una eixida d'aigua. Jardins i peristils, on se situen
les fonts i els nimfeus, junt a les termes, on se'n troben sobretot en elsfrigidaria. són els espais
de les uillae on apareixen les estàtues-fonts (Letzner, 1990,258-262). Aquest tipus de decoració
Es relativament freqüent en les vil·les hispàniques (KoppeJ, 1995,42), que ha estat estudiada per
Lou (1992 i 1993).

(38) CeRU (1989, 188-189) relaciona IIqI.le$l relleu amb els fragments d 'inscripcions de c:àI:ter monumental en q~ Ii,uren
membra de Ilo famllilo deb SI1,.,;¡. wu de I. mateiu Almc:nara com de Benayites. pui", un dels . iJM1lU d' una inscripció dedicwir.
• L AnlOllilU N_idll, miliw squntf relar:ioaat amb I. famflilo SI1,.,IQ, es diu M. SI1"flU Tf- I , d'on illfereill que aquest wnbl!
podriIlCr miliw ¡ KI' el penonatge que fiauta en una d 'lIquestes inscripcions monumentaU.
(39) Sechan. I , I/.. ~VmIlS... DS. V. 721 ·736: WlS5OWa. $ . li, ··VenIlSR•• Roscher. VI. 183-209: Koch. So I/.. MVenut.... RE. VlllA,

.
1, 828·&87;
(40) Balil. 1983; Balii. I~, nJ..230, nllm.. 172. 1lm.. XW , I : Schroeder, en Arane¡ui dir.. 1990. 10) i lOS.
(41) ~ una C"OnIpOIici6 ba5lanI rreqlknl. que ltObem. CVtama (M~) (IIlhquez. 1981 , 85·88, m1m.. 61 , 1lm.. 7(}'76IA),
LI QuinlaniUa (Mdttia) (RamalIo. 1985, 95-99.
17), la DonuI$ dei Dioscuri d '(h¡ia (Becalú. 19 61. 119-120. laY. CCXJV) i.
.
solItetot. a l'Àfrica. com per Cllempk a la Maison de rÀne de Cuicul (BlanclJard..l..em&. 1975). a la u la principal d' uns Ixny.
piYlI5 de Setir (Lusus. 196.5. 1n.17&. Fi,. 3). i en allmi mosaics de TImpd. ~l. Carthap. eu:. Ve,en. sobre lIqueslleml.
ellteball de San N'lCOIú (1194).

li"

-332-

[page-n-335]
EL CONJUNT MONUMENTAL DE LA MUNrANYETA Das ESTANYS O' ALMENARA

333

Tambt la petxina apareix en la decoració arquitectònica saguntina. concretament en un capi·
tell jònic figurat, associada a dos dofins (42). La representació de petxines és freqüent en ~poca
imperial. Solen a~ixer en combinació amb altres motius de caràcter marí. com dofins. rems,
lridents, etc. Donat el caràcter marí d'aquest repertori iconogn\fic. capitells amb aquests motius
es localitzen de manera preferent en conjunts tennals.
D' altra banda. a Sagunt la introducció de la uenera esdevé a través de la numismàtica en una
~poca molt primerenca. Garcfa·Bellido (1990, 78·83, làm. V, 11) ha assenyalat que en les encunyacions d'Arse-Sagunlum apareix en les emissions de finals del segle m i del n aC. La seua
associació a la proa de nau, motiu utilitzat en el revers de les encunyacions romanes, sembla que
permet confinnar que s'introdueix per primera vegada despn!s de la conquesta romana (Ripollès,
1991. 26, fig . 1). Per a Garcra-BeUido es tractaria d ' un símbol que faria refe~ncia a la divinitat
femenina esmentada pels textos al final del segle m en el passatge citat de Polibi, amb atributs
de rertilitat marina, deessa de la caça i protectora de la ciutat.

S. ELS EDlFICIS
Els edificis que apareixen descrits en la bibliografia són quatre (fig. 3, 2). Un estava situat al
cim oest (A) i els altres tres estaven dislribuïts de manera escalonada en tres terrasses situades al
cim est de la Muntanyeta (B) i el seu vessant meridional (C i O). Els estudiarem en aquest ordre,
analitzant la informació que ens proporciona la bibliografia i cercant hipòtesis sobre la seua
funció i cronologia.

EDIFICI A
Com hem vist, estava situat al cim oest i ha desaparegut quasi en la seua totalitat. Alcina
(1950, 103-104, fig. 3) assenyala que norejaven alguns dels seus murs, a partir dels quals va
poder alçar una planta preliminar que va completar obrint diversos sondeigs (fig. 13). L'edifici
estava orientat al NO i tenia una planta rectangular de 9,1 x 7,7 m, amb un absis central que li
donava una llargària màxima de 10,8 m i una disposició sim~lrica (43). L'interior es dislribu'ía en
tres naus: la central (B) tenia 3,1 m d' amplària i es prolongava en la petita capçalera (A) a través
d'una porta; a dreta i esquerra s'obrien quatre peces amb accés des de la nau central, dues més
petites pròximes a l'absis (C i O) i altres dues a1largades i majors en el costat de la porta (E i F).
En els primers sondeigs va trobar el paviment a una profunditat de 30 cm des de l' altura conservada dels murs. La grossària d'aquests variava entre 60 i 70 cm i l'a1çària conservada anava
des dels 10 cm en les zones m6s arrasades, com el murs SO de les cambres O i F, fins als 40 o
SO cm en els millor conservats, com els murs de les sales B i C . Els murs estaven lluïts amb un
estuc molt feble i deteriorat per les arrels de les plantes. que conservava restes de pintura verda i
(42) Balil, 1962. 156. mim. 14: BIIiI. 1979. 199· 200; Balil. 19S4. 211-218. nl1m. 51. llm .. 1. 2: Outittrn Behemerid. 1988.

n.18. nl1m. 29.llm. XV: ChiDeI". 1990. 20. 81-88. 1lm. III. C. 16.
(43) Akin.a 11(1 d6a.I d· ..uest edifici lJIb; dimensiorts que r.1çtria roMCfVtda dels murs i la SCUI &f'OSSlria. Les dimensioni
que jo done 5ÓII purament ipI'Ollinwi~ i $III Cakllilde$. pMir de l'escairo ¡rt,rtcl que ~ÚI ea el noqui. de 11 planta que
indoll en el JCII trdIaU. JObrr; el qual he ~ el dibIW. de la fil'lnl 13.

-333-

[page-n-336]
334

FERRAN ARASA I GIL

o

2m.

FIp.n 13.- Croquk de l'edHId A. partir cid dlbub:: d'Ak:6ct:r (l9S0).

roja. Un sondeig en la sala 8 va proporcionar gran quantitat de fragments ceràmics: anses, vores,
bases. etc, amb una decoració de canalats que va considerar medieval. Tambt va trobar grans
rajoles amb signes digitals i gran abundància de t~gules amb o sense signes digitals, semblants a
les que desp~s va trobar en els sondeigs de l'edifici C. Algunes d'aquestes I~gules van ser tr0bades formant un bloc. unides amb argamassa, i va considerar que indubtablement procedien de

la teulada de la construcció.
Pel que considerava l'orientació quasi perfecta de l'edifici. la seua planta amb una nau central. capçalera situada aproximadament a l'est, entrada en l'extrem oposat i petites sa1es laterals,
i per la gran quantitat de ceràmica que considerava procedent segurament de les voltes o arcs,
Alcina va identificar aquest edifici amb una ermita o capella medieval molt pobra i de construcció prou simple. Pel fet que les ruïnes eren perfectament visibles. es mostrava estranyat de no
trobar cap refe~ncia en la bibliografia, i més en considerar que per l'~poca del seu descobriment
els seus murs devien estar millor conservats.
En l'actua1itat. el cim oest ha estat destruït quasi en la seua totalitat i només queda una zona
reduïda en qu~ es veuen dos mun formant un angle recte. amb un parament de pedres irregulars

- 334-

[page-n-337]
El... CONJUNT MONUMENTAL DE LJ.. MUNTANYETA DELS ESTANYS D' AlMENARA

315

i algun carreu travats amb morter, en la mateixa vora de la pedrera, i dos carreus de calcària solts,
un amb una mossa profunda. El material ceràmic de construcció ~s relativament freqÜent i de fac ~
tura romana (toleres, tegu/ae, imbrius). Encara es poden trobar fragments de ceràmica comuna
d'aspecte "medieval", amb decoració de canalats al coll i anses de cinla.
ftrez S4nchez (1985, 167) va assenyalar la possibilitat que es tractàs d ' un edifici amb una
funció religiosolfunerària de cronologia tardana. En efecte, l'edifici recorda la planta d ' algunes
esglfsies paleocristianes hispàniques, amb una estructura tripanita que s'assembla a la planta
basilical (44). La fonna de l'absis encaixa perfectament en la tipologia d'aquesta part dels edi~
ficis de culte cristians (c! Cerrillo, 1994). Aquest tipus de capçalera exempta de planta aproxi~
madament rectangular, que a l'interior pot ser semicircular, ha estat estudiat per Palol (1987.
297), que ha destacat la seua gran difusió des de les Illes Balears fins a la Lusitània, on compta
amb diversos paral·lels (45). La reduïda amplària de la nau (8) respon a les modestes proporcions
de l'edifici . Com va assenyalar Llobregat ( 1977, 129) en refe~ncia a les basniques vaJencianes,
~s nonnal que linguen unes dimensions reduïdes, com els I1 x S m de la d' /lici i els 7 x 6 de la
de Saelabi3. L' amplària de la nau central ~s tambt reduïda en altres basfiiques com les de San
Pedra de Mfrida. de 2 m: San Gilo, de 4 m; i es Cap des Pon, de 5 m.
En l'organització de l'espai litúrgic, l'absis (A) correspondria al sancluorium, on estaria
emplaçat l'altar. Pel que fa a les dues petites cambres situades prop de la capçalera (C i O), la
interpretació ~s senzilJa en faria els àmbits de servei del cler. una podria ser el socrarium on es
guardaven els objectes litúrgics. i l'altra podria serelthesaurum on es guardaven els objectes rms
preciats de l'esglfsia. Aquestes cambres podien estar situades als costats laterals de l'absis, amb
accés des d'aquest a travfs de sengles portes laterals -les conegudes capçaJeres tripartites (Godoy,
1995, SS-I03).. pern en ocasions es troben endarrerides respecte d' aquest, de forma que l'accfs
s'hi efectua des de la nau central (46).
La distribució interna de l'edifici fs semblant a la de l'esglfsia de San Gilo, encara que en
aquesta les naus laterals tenen una divisió tripartita. Es tractaria d' una petita esglfsia d'aula
única. d'una sola nau, segons un tipus no molt es~ a Hispània: es Fomls de Torelló, es Cap des
Port, Santa Margarida de ManoreU, el Gatillo. etc (Godoy. 1995, 104-106). No & inversemblant
pensar en la possible cxist~ncia d' un pis superior per a la ubicació d'una tribuna per a les dones.
Possiblement hi t~ relació un tret que a nivell arquitectònic crida l'atenció: la major grossària dels
dos murs que separen les cambres laterals CoE i D-F.

(44 ) Cal reconiItque ~ tipiU de pIaWI q ser lItilitzada ~ .¡·Àfria en ellelle v ptt. cdiflcilllllb a1ua f'IaaI:ioIII.
kiencltlats tradicioaaImentllllb bIdliques i _nin.: Ouvll i Ouval. 1972.
(,U) s-. M.n. del CImf (MaIIortr.). que ea dIlI ell d qle VJ (Palol. 1967. 1-10. fil. 1: SchIunt I HluKhUd. Im. 79.
Ahb. 51: Go6oy. Im. 161 · 164. fi .. 16): Soa Paet6 ( M _. MalbaI).
primera rQC que es dIlIlbe1u de .. ~illl
delleale VI (Palol. 1989. 198I-1m); es For-. de ToreU6 (Maó, Mcaon:.). que ea daLl en
mritIt delltJk VJ (PUoL
1967, 11-23.
Go6oy. ,m, IlO. fil. 22): ea c.p da Pon (Fomdb. Menara). que es dial CIp' principil del tqIe VI (PUoL
19IJ. 1S-': PIIGI. 1919. 1971- 191-': Go6oy. Im . 16&. fil. 19bU): SIa hdro de M6ide (~!pK lImbI! ea'" en d tqIe
Vl (AIIIIIF' I MIrCOf" 19-'1. fi" , : Palol. 1967. 91-99. fi" 29: SdWIIk i HautchUd, Im. 4U-46. AblI. 23: Go6oy. 199'. 213.
IlO): SID(iiJo (Nu.t. PonuJ&l)(SdlIunk i ~ 1971. 21J.214. Abb. In: Godoy. Im, f.,. 71) I SID Pedro de BabemIo
(PunupI) (Sc:blunIc i HIuIclWd. Im. 117· 211. Ahb. 127a; Godoy. 199-'. 134,
1$).

ni" _

f.,. ,:

"qou

f.,.

ni"

f.,.

JttOM"

(46) ExcmpIa: d '~ lIIlb 'Q\ICIII cIiIpoIici6la aubaa
da c.p da PQrl,
ÏlIIa¡ImIciÓ propoNdI. ptt
Godoy (Im. 11O-1n,1t¡. 19bU): " vil·.. de FomtNlIIU (Fnp. 0Ka). dapfú de .. COIIIInICri6 de 1'- " en" rate UI (PUoI.

1967. aa.90. f!J. 26: Sc:bIunIc I Hlutdlild. Im. 162- 163. Ahb. 94: ..... 1989. 20Q0.2004: Oodoy, Im, 232· 2)4.
de 10& C - (~). lImbI! 1qOID" ~ de: Godoy (1m. 242. f!J. 42).

-335-

f.,. 41 ): i Zoriu

[page-n-338]
336

FERRAN ARASA I GIL

Una vegada desaparegut l'edifici. no podem aportar informació complementària que possibilite determinar amb seguretat la seua funció . A1cina en va fer una aproximació. ja que el va
identificar amb un edifici de culte cristià. Possiblement ja el degu~ veure saquejat i destruït. de
manera que objectes fonamentals per a determinar les funcions litt1r¡iques, com ara l'a1tar i el
mobiliari, no han pogut ser documentats. Igualment. el fet que no s'hagen trobat cancells. restes
del baptisteri. relleus ornamentals i l'aparent inexist~ncia de tombes a l'interior i pels seus voltants immediats són problemes afegits; aquestes, però. podien trobar-sc a1s peus del cim on
s'alçava J'esgl~ia . Nom~s ens queda la planta. La seua coberta amb tegulae i imbrices pennet
adscriure'! a la tradició ediHcia romana. La nostra interpretació. doncs. ~ que ens trobem davant
una basnica. un edifici de culte eucarístic, que possiblement pot datar-sc en el segle VI . El fet que
es trobe anlat. sense altres estructures al seu voltant, permet deduir que no es tractava de l'esgl6sia d'un monestir, sinó que devia tractar-se d'una xicoteta parròquia d'una reduïda comunitat
cristiana que va habitar aquest llogaret situat no molt lluny de la ciutat de Sagunlum.
D'altra banda, entre l'epigrafia llatina d'aquest lloc hi ha una inscripció de dif(cillectura, que
pot ser interpretada com a cristiana. Es tracta de la part dreta d'una llosa de gres, trencada i molt
erosionada, trobada cap a l'any 1970 en unes prospeccions submarines a l'Estany Gran i conservada al Museu de Belles Arts de Castelló (47). Gimeno ( 1988, 55) la inclou entre les possibles
mencions d'oficis en l'epigrafia llatina hispànica per la terminació -Ior. Nosaltres, però, creiem
m6s prompte en la seua consideració com una inscripció cristiana, en la qual aquesta tenninació
podria correspondre -entre altres possibilitats- a un dels dos termes utilitzats en l'epigrafia per a
cridar l'atenció de qui passava per davant del monument: uialor o leclor, utilitzats àmpliament
amb anterioritat en l'epigrafia pagana; aquests rarament apareixen a l'inici del text (cf. Muftoz.
1995,278-280). La confirmació del seu caràcter cristià reforçaria la hipòtesi de la ~ncia d ' un
edifici de culte.

EDIFICIB

En el cim oriental se situava l'edifici B, que 6s el pitjor conegut Tal vegada la seua primera
menció 6s de Laborde ( 1811 , 57, pl. CVl.II), puix en fer referencia a les ruïnes del suposat temple
de Venus, diu que es trobava al costat de construccions modernes que situa al nord d'aquest, al
cim de la Muntanyeta, segons es pot veure en el seu dibuix (fig. 4, 8). En la fotografia que va
publicar Sarthou (sia, 742-745) a primeries de segle, es veuen restes d' un mur d'un metre
d'alçària i la base de pilastra estriada anteriorment estudiada (fig. 7, 6).
Segons la notCcia d'Alcina, el cim oriental de la Muntanyeta havia estat objecte d ' una reocupació que havia deixat nombroses estructures de difícil interpretació. Almenys una part d'aquestes construccions devia correspondre a l'assentament alto-medieval que va deixar restes evidents en tot el jaciment, a les quals possiblement es rereria Laborde. Alcina (1950, 104) va lrobar
aquest edifici molt arrasat i no el va excavar en la seua totalitat, per la qual cosa no va dibuixar-

(47) RipollU. 1976. 236. "11m. 15: Bdtrin UoriJ. 1980. 275. mlm. 335. 1lm. LXXXVII; CIRil. 1989. 194. nGm. 22. fi,. 21;
Ol 0 '/14. 707. El COIW dret i probebIemc:nlla p.n MIpcrior t6n ori¡inab. les ~ dilllm5ionl t6n 53 li. 32 li. 13 cm i l"aIçlrU de
kllktm a de 3.5-7 ml. la p.n k¡ibk dellUI ls com ~lI.: {- I+tdl_!/ 11 1++111+ 11 1."'., 1 I- J.IOr. l a _
factvn ls molt 1fOIm. les !lnia estan iDc:liJacIes ap • la dret&. la lkua .-ón moll inq:1l1an. fins i 101 (fi 101M mateis.a !lnia.

-336 -

[page-n-339]
EL CONJU!'ff MONUMENTAL DE LA MU!'ffANYETA OELS ESTANYS O' ALMENARA

331

ne la planta. En el vessant nord es veia el tall d ' un paviment des d'on va traçar una trinxera
obUqua per tot el cim al llar¡ de la qual va trobar una sèrie de murs que formaven diversos angles;
un d'aquests tenia 150 cm de grossària però estava molt arrasat. El material trobat va ser majoritAriament ceràmica medieval, però tambt vidres, una base d' àmfora, gran quantitat de claus i
fragments de grapes de feno. Hi havia signes evidents d'incendi en el terra i les parets. Com la
disposició dels murs no es corresponia amb la planta de l'edifici que buscava, no hi va prosseguir els treballs.
En la descripció d' Alcina destaca el mur d' 1.50 m de grossària que devia pertànyer a un edifici de proporcions monumentals. D'altra banda. la base de pilastra que es veu en la fotografia
publicada per Sarthou està situada en la zona que devien ocupar aquestes ruïnes, que aleshores
es trobaven millor conservades, puix hi aparei,;en un mur de certa alçada i una escalinata.
Considere molt possible la pertinença d' aquest element de pilastra a l'edifici que s' erigia en
aquest cim de la Muntanyeta, tant per raons de proximitat com per altres de tipus arquitectònic,
ja que no pareix encaixar en els altres edificis identificats (C i O). Amb ell poden relacionar-se
almenys una part dels altres elements de pilastra anteriorment vistos i, lai vegada, el tros de mur
amb encoixinat que representa Laborde. La datació posterior dels altres dos edificis (C i O) que
analitzarem a continuació ens dóna un major marge de certesa. Tanmateix, les diferències observades entre els elements de pilastra, com són les estries filetejades i planes, i l'aparent caràcter
tardà del capitell corinti de fulles llises, no permeten descartar la possible existència de dos edificis decorats amb pilastres.
De manera general, la col·locació de pilastres en la superficie e,;tema dels monuments,
dotant-los d'una estructura pseudoarquitectònica, correspon a un esquema de decoració ben
documentat en l'arquitectura funerària romana des d'època tardo-republicana (Mansuelli. s. u.
"Monumento funerario", &tA, V, 195; Von Hesberg, 1992, 128). Els tipus de monuments que utilitzen les pilastres estriades com elements sustentants o omamentals són variats: de tipus naomorf
(Sagunt, Chiprana i Sédaba), de tipus d'edícula sobre podi (Favara, Miralpeix i Numància), de
tipus turriforme (Daimús i la Vilajoiosa) i fins i tot del tipus d'altar monumental (c! Beltn1n
Fones, 1990). La cronologia d'aquests monuments és àmplia i s'estén entre: les èpoques d'August
i severiana.
Aquest edifici, doncs, devia comptar amb pilastres, de les quals coneixem una base cantonera representada per Chabret. Si els capitel1s pertanyien al mateix edifici. per les seues dimensions (1 m de llargària) devien correspondre a murs molt sòlids, tal vegada d ' un edifici de gran
alçària. En aquest sentit. cal recordar el mur d' 1.5 m de grossària que va veure Alcina. És evident
que amb aquests escassos elements no podem determinar el tipus d' edifici de qu~ es tractava:
podia ser de qualsevol dels anteriorment vistos. Tanmateix, murs d'aquesta grossària poden
correspondre a un monument del tipus d'edícula sobre podi. que pot arribar a tenir una alçària
considerable i és freqüent en l'arquitectura funerària romana (Van Hesberg, 1992, 144-184).
Atenent a la ubicació de la vil·la, el monument podia estar orientat cap al sud. amb la façana principal visible des de la lona residencial, on possiblement figuraria una inscripció de caràcters
monumentals.
Sobre aquesta qüestió, en la descripció de Ribelles de l'Edifici O esmenta la troballa en
l'exedra de ponent de part d'una inscripció de caràcters monumentals trencada en tres trossos, de
7 pams de llargària per 4 d ' alçària (l,58 x 0.9 m), amb lletres d' un pam d'alçària (22,6 cm) i el
següent text: Sugia M. f- Jo
Aquesta alçària només es veu superada en J'epigrafia saguntina per

- 337-

[page-n-340]
JlS

FERRAN ARASA I GIL

les lletres de la inscripció del ~rum, de 28/30 cm (CIL Ul / 14. 374). La seua restitució. amb la
resta de la filiació i el cognom. donaria un mínim de 3 m de llargària. Com ja va assenyalar Alcina
(1950. 124), aquesta inscripció, que possiblement es trobava desplaçada. pertanyia amb seguretat
a un edifici de caràcter monumental. on figuraria en la façana principal sobre la porta. El cognom
Sergia el trobem tam~ en una famflia de la ciutat de Saguntum. on es conserven alguns epitafis
d' una dona anomenada &rg;o M(arci) j(ilia) Pt!fegrifU1. nom que presenta una gran semblança
amb el que apareix incomplet en aquesta inscripció. No resuluuia molt agosarat plantejar la hipòtesi que, més que una simple coincidència onomàstica. es tractàs de la mateixa pe~na. com ja
va assenyalar el mateix Ribelles (ms. 17.668), membre d' una rica família saguntina. que hauria

erigit un monument en la seua vil-la, situada a poca distància de la ciutat. Sergia M. f.

Pe~grina

~s

precisament un dels personatges que apareix en qualre de les dedicatòries que figuraven en el
monument funerari dels SuglÏ de Sagunt (ClL lP / 14, 339, 340, 344 i 345), que tant per l' epigrafia com per la tipologia de l'edifici pot datar-se entre el final del segle I i el principi del Il. A
partir dels pocs elements amb qu~ comptem, la base Alica de pilastra i aquesta inscripció monumental, l'edifici a qu~ pertanyien pot datar-se de manera aproximada en els segles 1-11. Devia
tractar-se, doncs. d'un monument que aquest mateix personatge va erigir en el cim oriental de la
Muntanyeta amb una funció indetenninada, però possiblement funerària .

EDIFICI C
El tercer conjunt de ruïnes (C) ~s l'ÚDic del qual dibuixen la planta Chabret i Cebri1n i també
el que va centrar els treballs d' A1cina i Mesada. Estava situat en el vessant meridional del cim
oriental, a uns 10 m al sud de les restes de l'anterior (fig. 3, 2). La seua planta estava desfigurada
per una strie de compartimentacions interiors producte de la seua reutilització, possiblement des
de )' Alta Edat Mitjana.
El primer autor que identifica aquest edifici com un monument funerari va ser Cebri1n,
segons sabem per Llorente (1887. 260). qui afinnava que les ruïnes de l'edifici C. "con mejor criterio en mi concepto. los considera vestigios de algún edículo sepulcral".
Chabret ( 1888,11, 19-20, fig . 12) el descriu com un edifici de planta rectangular que estava
orientat seguint l'eix major de la muntanya. d'oest a est (fig. 7. I). Dels murs a penes quedava 1
m d'alçària i estaven fets d'argamassa amb filades de pedres desiguals. L'interpreta com un
temple de tres cel ·les amb adylum, al qual s'accedia per dues portes des de les naus laterals. En
l'extrem del rectangle (A) es veien vestigis de l'escala d'accts, mentre que un altre mur (8) transversal separava les dues zones. Hi havia senyals evidents que aquest edifici havia comptat amb
un pbrtic columnat avançat. per la qual cosa considerava que era un temple pròstil. El croquis de
Cebri1n (fig. 7. 2). amb l'error en l'orientació, no difereix massa del de Chabret.
Com hem vist, Alcina va centrar els seus treballs en aquest monument, que identificava amb
el descrit per Pla (fig. 8). El descriu com un edifici de planta rectangular orientat ESE-ONO. amb
unes dimensions màximes de 12,8 x 3,8 m, amb el terç oest de major amplària (4,2 m) (48).

(48) O·-.uest edirlc:l Akilll QO d60a WIIpIX Ics dirnmNom. ai IM soI.J; ¡" lJ'O'àri.I del _
IIW/'J. La que jo eta. lÓa
puramenl apnWmalivu i euaa takvJadcs. pirtir de l' e:sem plf.c:. que apareix en el ~ de ¡" piui... que inclou en d ICU

,,".11.

- 338 -

[page-n-341]
EL CONJUNT MONUMENTAL DE LA MUNTANYETA DElS ESTANYS D'ALMENARA

339

Aques18 nau comptava amb dues portes: una en el COS18t sud, desplaçada cap a l'est, i l'altra en
el lateral oest, junt a l'angle SO, amb dos graons d' una escala; en el vessant sud, però desplaçada
cap a l'est de la línia de Ja pana, hi havia una altra escalinata ~ ampla. Els murs estaven fets
amb un parament irregular de pedres travades amb morter i conservaven fins a l,I m d ' alçària.
En llocs senyaJats com els angles i les portes s'havien utililZat carreus. En l'angle NE va veure
un revestiment de carreus regulars de pedra de Sagunt, cosa de la qual dedueix que tot l'edifici
devia estar recobert d 'aquesta pedra. Davant de la porta oest hi havia un paviment fet de grans
lloses, tovots i pedres de menor grandària.
El mur nord era d' un sol tram i d'ell arrancava un mur perpendicular en direcció nord a uns
5 m de l'angle NE, potser un contrafort. El mur sud constava de tres trams, dels quals el de l'oest
estava un poc desplaçat cap al sud. raó per la quaJla nau ací era m~s ampla. D'aquest mur sud
arrancaven altres tres perpendiculars de diferent llargària: el de l'extrem oest era la continuació
del mateix costat de la nau i feia angle amb el tram corresponent del mur sud; a poc més de 3 m
cap a l'est n'arrancava un altre fenl angle amb l' altre tram del mur sud, ací lleugerament desplaçat cap al nord. per la qual cosa quedava un buit entre ambdós trams del mur sud, sense que
hi haja seguretat que es trac18va d'una porta; a uns 5.5 m cap a l'est es trobava el tercer, que arrancava a uns 2 m de l'angle SE de la nau i era el més llarg dels tres.
Del paviment de morter esmenlat per Pla, Ribelles i Valc4rceI, que creu pertanyent a aquest
edifici, AJcina diu que no vei~ vestigis, ni creu que poguts existir en el lloc on el situen aquests
autors, com no fos sobre un gran terrapl~; assenyaJa com possible la seua exist~ncia a l'oest de
l'edifici. Tanmateix. en el text de Ja descripció i en la planta situa el tall d'UR paviment enfront
de l'escalinata meridionaJ, on es trobava l' edifici D al qual realment pertanyia.
A l'interior de la nau, &dosada al mur nord, va trobar una cambra funerària de planta rectangular, amb unes dimensions de 8.80 x 4 m. El costat est eslava tancat per una paret de 60 cm de
grossària en qu! s'obria una porta de 0,64 m de llum. situada a 1,6 m del mur nord i cegada amb
pedres i terra, que ja apareix en els croquis de Chabret i Cebri4n; el fet que en l'angle SE pareixia
no haver cap carreu li fa suposar que aquest mur podia prolongar-se cap al sud. El mur sud, tam~
de 60cm de grossària, tenia en el seu extrem oest dos grans carreus, l' inferior dels quals sobreixia
cap a1 sud. com si s' hagu~s prolongat en aquesta direcció; de fet , Alcina hi situa un mur. D'altra
banda, pegots de moner en la cara nord d' aquest angle permeten suposar que la cambra funerària
estava tancada pel costat oest amb un altre mur ja desaparegut. El mur existent en aquest costat
es trobava a uns 80 cm de l'angle SO i estava fet de fragments de paviment i pedres irregulars
travades amb terra. Un a1tre mur de semblants caracterfstiques i 3 m de llargària arranca del mur
meridional de la cambra funerària en direcció sud. Alcina dibuixa un altre mur en direcció E-O
que arranca del costat oest a l'altura del brancal sud de la pona lateral, possiblement de les
mateixes caracterfstiques que els dos anteriors, que Mesado no va trobar. Possiblement, en el
moment d'aquestes reformes degu~ cegar-se la porta est de la cambra funerària i obrir-se una a1tra
en el costat sud. que ~s la que va trobar Alcina.
La cella funerària contenia tres tombes d'inhumació situades en el costat est (fig. 8, 3-4).
Estaven constru'ídes amb lloses vertica1s travades amb morter i tapades amb altres lloses irregulars recobertes de morter. La primera amidava 190 x 50 cm i contenia les restes d' una persona
anciana, tal vegada una dona. La segona eslava orientada cap a J' est i es va trobar mig remoguda.
La tercera estava intacta. tam~ orientada cap a l'est i contenia les restes d ' un home jove. No con·
tenien aixovar, tan sols a1guns fragments de ceràmica ib!rica. Per la disposició de les tombes.
creu que la segona i la tercera són contemporànies a l'edifici i totes són d'!poca romana.

-339-

[page-n-342]
FERRAN ARASA I GIL

Segons Mesado ( 1966), aquest monument tenia una planta rectangular de 17.05 x 8.45 m,
amb una superficie construïda de 144 m! i dues portes. La principal, que aleshores ja havia desaparegut, devia estar situada en el costat sud. possiblement a l'altura de l'escalinata, que quedava
desplaçada cap a l' est de l'eix longitudinal i conservava 4,50 m de llargària: dos petits carreus
clavats a terra i separats 1,80 m senyalaven possiblement el lloc que ocupava la porta i en
donaven la llum. La porta secundària 6; la ja senyalada per Alcina en el costat oest, que tenia 1.40
m de llum i quedaria desplaçada cap al nord de l'eix transversal, a 2,65 m de ¡'angle NO; dels
dos carreus que formaven els brancals. el del costat nord era un element reaprofitat. una peça
motllurada amb una gola. possiblement de cornisa (fig. 12,2), el que li feia plantejar-se la possibilitat que aquesta porta fos posterior. Mesado apunta la possibilitat d'un tercer ac~s pel costat
est, que no quedava clar i no considerem probable. El mur nord, de 60 cm de grossària, tenia un
gran carreu en l'angle NO i a 4,6 m d'aquest arrancava un altre perpendicular en direcció nord;
aproximadament a 1,4 m cap a l'est d 'aquest arrancava el mur esmentat per Alcina en la mateixa
direcció. El mur meridional comptava amb una sòlida base formada per grans carreus, dels quals
veié encara el de l'extrem oest in S;lu i el segUent desplaçat, de 0,45 x 1.80 x 0,50 m. El mur oest
tenia 60 cm de grossària i de l'angle SO arrancava un fort conglomerat de morter i pedres mitjanes, a mode d'anta. d ' l ,85 m de llargària, que li donava una longitud total de 10.30 m; el corresponent del costat est es va trobar en una neteja superficial. Del mur est, que no va excavar,
sobreixia un carreu situat a 3,35 m de l' angle NE que tenia 45 cm de grossària. Aquest pot ser
l'únic element visible d'aquest edifici avui dia.
En l'actualitat les seues restes a penes s'hi poden distingir. Queden alguns grans carreus solts
pel vessant meridional de la muntanya que hi poden pertànyer. Tots són de calcària gris-blavenca
de gran qualitat (pedra de Sagunt) i la majoria conserven adhe~ncies de morter antic. Hi destaca
un en forma de gran llosa de 186 cm de llargària i 44 de grossària, amb dues mosses de 3 cm
d' amplària, mides que es corresponen amb les assenyalades per Mesado per a un dels carreus desplaçats del mur meridional. Altres tres fragments de grans lloses trencades i soltes tenen grossàries de 15. 16 i 16,5 cm. A l'oest hi ha un altre carreu trencat i al11at amb una grossària de 30 cm.
A l'extrem sud, sobre els bancals, hi ha un gran carreu de forma cúbica, trencat, que conserva
unes dimensions de 50 x 66 x 61 cm.
La planta que dibuixa Mesado guarda la mateixa orientació perO difereix notablement de la
d'Alcina, i tampoc s'aproxima a les plantes de Chabret i CebrilÚl. Sobre la planta d' aquell, els
laterals est i oest es prolonguen cap al sud i es tanquen per aquest costat amb un nou mur que
Alcina no vei~, de manera que la nau on va excavar les sepultures es queda com la cambra
funerària d ' un edifici notablement major (fig. 14). Aquest edifici tenia afegits posteriors que
deformaven la planta original. Possiblement, Alcina va centrar els seus treballs en la zona nord
del monument. sense arribar a tenir-ne una visió completa. Tot i que Alcina suposa que el monument devia anar revestit de carreus de pedra calcària. i que Mesado restitueix una porta flanquejada amb pilastres. no hi ha indicis segurs que aquest monument comptàs amb elements arquitectònics decorats. La pre~ncia de dues t~niques constructives clarament diferenciades pennet
disLingir els murs de la primera construcció dels afegits posteriors, possiblement medievals, que
dividien l'interior en diferents espais. Com ja va assenyalar Alcina. l'edifici estava construn amb
murs fets de pedres de grandària mitjana travades amb morter i carreus en determinats punts, com
ara alguns angles. Les tombes estaven construïdes de la mateixa forma i eren indubtablement
contemporànies.

-34Il -

[page-n-343]
EL CONJUNT MONUMENTAL DE LA MUNTANYETA DELS ESTANYS D' ALMENARA

341

~'=-~
O
Sm.
F1pn 14.- Croq.... del monumeal e • partir cid dlbuJ.x de Meudo (1960).

Uns 7 m al nord d'aquest edifici (C), a uns 3 m de l'estructura que ocupava el cim oriental
de la Muntanyeta (edifici B), hi havia pegots de morter roig vinós. Com que del mur nord arrancava almenys un altre en aquesta direcció, i el desnivell existent enlre ambdues estructures era
nom~s d'I,70 m. Mesado creu possible la connexió entre ells.
Com destaca Mesada, davant aquesta confusió de murs j sense haver realitzat excavacions
sistemàtiques. no resulta estrany que autors com CebrilÚl -en qui possiblement es basa ChabretinteIprewsen de manera errònia la planta d'aquesta construcció. Els vestigis de l'escala conservats en el costat oest van determinar que l'orientaren E-O; possiblement l'escala principal. en el
costat sud. devia estar completament colgada pels enderrocs. La idea pre-concebuda que es tr0baven davant un temple clàssic els va portar a una interpretació forçada cercant una divisió interior pròxima a aquests. amb pronaos, ct!JJa i adylum; si afegim la regularització de la planta resultant. podem comprendre penetrament el resultat final . Aquesta interpretació fou seguida per
Garcia y Bellido ( 1947), qui creia que es tractava d' un temple itàlic de tres cel·les que tal vegada
podia datar-se en el segle II aC o poc ~ tard.

-34 1 -

[page-n-344]
342

fERRAN ARASA I GIL

La planta del monument dóna una relació entre llargària i amplària de 2: I. Quant a l' acabat
de la façana. Mesado va suposar que la pona principa1 estava nanquejada per pilastres. També
cabria Ja possibilitat que la façana estigués precedida d'un pòrtic columnal. com assenyalava
Chabret. amb la qual cosa el monument adoptaria eXlerionnenl la fonna d' un temple in antis.
Tanmateix. les seues dimensions no s'avenen a una modulació canònica: per a ser hexàstil els
intercolumnis resultarien petits. amb 2.8 m. i per a ser tetn\stil serien excessivament grans, de
4.25 m. O ' a1tra banda, l'orientació de l'edifici. amb la façana en un dels costats mts llargs. no
sembla molt canònica. Donada la seua cronologia avançada. creiem que aquest edifici no devia
comptar amb elements arquitectònics decorats. Si tenia algun tipus de decoració. tal vegada es
limitava a un recobriment estucat dels paraments exteriors.
La pre~ncia de tombes peonet concloure que es tractava d'un edifici funerari , una tomba de
caràcter monumental que paJesa un tractament privilegiat dels difunts i ~s una clara evidència de
jerarquització (Picard, a AAVV, 1986,9). La pobresa en la decoració arquitectònica de l'edifici
s'adiu amb la utilització del ritual de la inhumació i ens permet datar el conjunt en època tardana.
Això no obstant. per a la seua datació, donada la manca d' aixovar, hi ha ben pocs elements. En
primer lloc. tenim la utilització del ritual d' inhumació, que ens proporciona una datació avançada
però excessivament àmplia. En segon lloc. amb una importància molt relativa. tenim el fet que
en la pana oest del monument s' haja trobat un element arquitectònic motllurat reutilitzat, possiblement una peça de cornisa: no sabem si la seua inclusió correspon al moment de construcció
del monument o a una refonna posterior. Sobre aquestes bases, nomts es pol aproximar una
datació entre els segles IV i V.
Encara que no són molt freqUenlS . coneixem aJguns paraJ.lels de tombes tardanes d'aquestes
caracterfstiques. En territori vaJencià s'ha excavat un mausoleu a la necròpolis de l'Albir
(Morote, 1986; Fem4ndez Rojo i Amorós, 1991), un gran edifici de planta rectangular (I] x 5 m)
amb sis contraforts i l'interior dividit en dues habitacions. En l'habitació del costat oest hi havia
un paviment de moner, sobre el quaJ es disposaven uns prims tabics lluïts que formaven una sèrie
de cambres cobertes amb lloses precintades amb argamassa. Al voltant hi havia diverses tombes
de diferents tipus: construïdes, en àmfora i amb teules en doble vessant. Les tombes que hi havia
a l'interior estaven saquejades i destruïdes. Les to mbes adosades al mausoleu en la seua cara
nord, ben conservades, es daten a partir de l'aixovar cerlmic i dues monedes cap al tercer quart
del segle IV. A la necròpolis paleocristiana de Tarraco hi ha a lguns edificis funeraris de caràcter
monumental, algun dels quaJs presenta tombes similars recobertes amb lloses de morter. com el
mausoleu 8, que es data aJmenys en la segona meitat del segle IV (Del Amo, 1979, 185- 186, fig.
27-28). A Mèrida coneixem un monument semblant: el mausoleu de la ''Casa del Anfiteatro", de
planta rectangular, amb contraforts. que es data en el segle lli (palma i Bejarano, 1997).

EDmCI D
Al sud d'aquest monument Pla i Ribelles esmenten una quarta construcció o n aquell va realitzar les primeres excavacions, que apareix representat en els croquis de Chabret i Cebri4n. Com
no ha estat esmentat de manera singularitzada, l'anomenarem edifici D. Es tracta del paviment
de morter en què s'aJçaven vuit pedestals. que aquells situen aJ sud del monument e, però del

-342-

[page-n-345]
EL CONJUNt" MONUMENTAL DE LA. MUNrANYETA DELS ESTANYS D' ALMENARA

343

qua1 ni Alcina ni Mesado van trobar rastre. Com aquests indiquen, podia haver estat situat a1 peu
de l'esca1a d'accts a la porta principa1 del monument C, on hi havia una extensa superficie horit·
zontal. La seua desaparici6 pot explicar·se pels treballs d ' excavaci6 del propietari de la finca, V.
Melchor Polo.
En les primeres ref~ncies no~ s'assenya1a la ~ncia del paviment d'aquesta cons·
trucci6. D' aquesta manera, Pla (1807, 25) indica: '< la superficie expresada, entre sus ruinas y
En
excavaciones descubrf un pavimento de onnigon de ladriJlo roxo, y piedrecitas menudas. y desde
un extremo 11 otro, por las partes descubiertas, medi 50 pasos de longitud (45.20 m)". Aquesta
distància ts excessiva: o està equivocada o es refereix a l'extensió del conjunt de ruïnes i no a la
llargària del paviment. ja que posteriorment el mateix Pla (1821a, 10) assenyala que: "(... )
empezé a excavar la tierra y encontrt basta 40 pa1mos (9 m) de pavimento formado de ladrillo
rojo y piedrecitas menudas (.,.)",
Ribelles (1820, 225· 226) el descriu de la següent forma: "El sitio que ocuJtaba estos restos
de antigüedad liene como unos 40 palmos de largo y 24 de ancho (9 x 5,4 ml. Cem1banlo por
todas partes paredes de dos palmos (45 cm), de la cuales queda una en pie formada de hiladas de
piedras de diferentes tamai\os. A los extremos de este paralel6gramo quedan vestigios de dos
piezas semicirculares. y en el pavimento romano de la oriental hay dos agugeros cuadrados. y
otro circular. en cuyo fondo se halló una porcion de carbon de pino. El pavimento de las tres
piezas es uno mismo. y trabajado segun las reg1as que prescribió Vitruvio hablando de los pavi·
mentos. En medio del piso del para1elógramo huba en otro tiempo erigidos ocho pedestales de
marmol uul Saguntino adornados con arreglo a1 gusto de la arquitectura romana. Cada uno de
ellos eslUvO colocado en frente de otro, distando cinco palmos ( 1.13 m) entre si. y seis (1.35 m)
de las paredes JateraJes, y dejando en medio un tnmsito de algo mas de una vam...
Dels 5 pedestals que encara vei~ in si/u, 4 tenien inscripcions i l'altre era anepígraf; d'un
altre pedestal encara va veure alguns fragments que li permeteren reconstruir part del text. En
l'absis de ponent vei~ el relleu d'armes i els fragments de la inscripció de caràcters monumentals
anteriorment esmentas.
En l' esborrany del seu article RibeUes (ms. 81. 761) completa la descripció d'aquesta
estança: "CierraJo por un lado una pared ruslÏca de pie,dra en seco, y JX)r el otro existen solamente
los fundamentos de Olra al parecer semejante. En los extremos se unen las dos formando un semicirculo, dividido en su base por una pared travesera". Pla i Ribelles coincideixen en la llargària
del paviment i en les seues característiques, segons les quals devia ser d'opus signinum. Però
norms Ribelles assenyala l'exis~ncia en els extrems d'aquest rectangle de 9 x 5.4 m de dues
peces semicirculars. dns absis. La descripció. doncs. ~s clara: era una estança amb doble absis.
El fet d' haver·se trobat ací la inscripció de car.kters monumentals no dóna seguretat sobre la seua
pertinença a aquest monument. perqu~ tot el conjunt es trobava enderrocat i podia procedir d' un
altre lloc.
Chabret ( 1888. Il. 20.2 1, tig. 12) representa en el seu croquis el paviment situat al costat sud
de l'anterior monument i explica que estava fet de formigó de rajola i grava (C). amb part dels
seus murs est i nord i la localització dels pedestals. quatre a cada extrem, en l'interior (fig. 7, l ,
C). Afegeix que ell n ' havia pogut veure encara un. D'altra banda, en el croquis de Cebri4n que
reprodueix Alcina (fig . 7. 2. C) es veu el que sembla l'absis oest representat amb traços discontinus.

- 343-

[page-n-346]
FERRAN ARASA I GIL

En l'actualitat, l'erosió i probablement alguns treballs d' excavació furtiva han deixat a la
llum part d ' una estructura que pot correspondre a aquest edifici. Es tracta de dos murs
para.l·lels disposats en direcció N-S, sobre els quals es conserva una superfície horitzontal de
morter. A l'oest es veu un altre mur orientat E-O que no està exactament alineat amb les restes
anteriors. però podria correspondre al mur sud de la tenassa sobre la qual s' alçaria aquest
edifici .
La restitució d' aquesta planta ens dóna un edifici biabsidiat, una cella dicora (fig . 15). La
presència dels pedestals confereix a aquesta estança un inequívoc caràcter funerari . Sembla,
doncs, que devia tractar-se d'una mena d"'aula de culte" o cenotafi on s'aplegarien les dedicatòries funeràries del grup familiar, possiblement soterrats en la ciutat. No pot descartar-se, però, la
reutilització d'un edifici construït amb una funció diferent. Per a la seua datació només comptem
amb les aproximacions cronològiques proporcionades pels pedestals i llurs textos epigràfics, que
els situen entre el final del segle U i el principi del lli (cI Corell, 1989). Cal assenyalar un cert
paral·lelisme entre el Monument de la Trinitat de Sagunt i aquest edifici pel que fa al conjunt
epigràfic, puix en aquell les 10 dedicatòries a la famma constituïda pel malrimoni de 1... Antonius
1...f Gal. Numi(ÚJ i Sergia M. f. Puegrina i la seua filla Amonia 1...f. Sergilla , eSlan signades per
familiars , lliberts i amics (CIL OlI, 77), i en aquest figuren dedicatòries de familiars i lliberts
-entre altres- a dos magistrats municipals.
Els precedents d ' aquesl tipus d'eslances biabsidiades els tenim en les basfliques alto-imperials. Com assenyala Gros (1996. 253-259), lot i que la Basflica Úlpia, acabada en el 1121113, és
la més coneguda de les que compten amb dos absis, altres basfliques de les províncies occidenta1s poden datar-se amb anterioritat: Nyon (Germània Superior). en el regnat de Nero; Manigny
(A/pes Poeninae), en el de Claudi i la del primer fòrum de Kempten (Rètia), cap al 80. Amb posterioritat, aquest tipus de basflica serà freqüent a Àfrica en època severiana. segons podem veure
a Hulla Regia, Volubilis, Lepcis Magna, etc.
Trobem estructures semblants en vil·les i conjunlS palatins, sobretot en el Baix Imperi, freqüentment com a vestíbuls de les estances senyorials oberts al peristil. Aixr, per exemple, al palau
flavi de Fishboume (Anglaterra) hi ha un corredor biabsidiat en el costat oest. darrere de la sala
d' audiència (Cunliffe, 1974. 76 ss, fig . 13- 14). A la vil ·la de la Piazza Armerina (Sicília) la basílica està precedida per un llarg ambulacrum biabsidiat que dóna al peristil ; els banys, l'atri i el
tepidarium són també sa1es biabsidiades (Carandini, Rici i De Vos, 1982, 194-197, núm. 36; 335
i 362. núm. 3 i 6). A la vil·la de Lalonquette (França) trobem una llarga estança biabsidiada oberta
a mode de pòrtic (Lauffray, Schreyeck i Dupré, 1973, 15 I, fig . 26). A Àfrica hi ha dos exemples
d'aules biabsidiades en sengles cases d' Hippo Regius (Tunrsia), la Maison de la Chasse i la
Maison à l'Est du Forum (Rebuffat. 1969, 674). En l'arquitectura privada hispànica les estances
amb doble absis també són característiques de les vil ·les del Baix Imperi i solen tenir un caràcter
senyorial (Femindel. Castro, 1982, 207; Alonso, 1983) (49). Tenim alguns exemples en les vil ·les
de La Sevillana (Badajoz), del final del segle IV. on hi ha una estructura biabsidiada a l'exterior
amb funció de criplopòrtic (Aguilar i Guichard, 1993, 120-121 . fig. 38); Bruñel (Jaén), que es

(49) Aquest tipus arq\lllect6niç terl i¡\lIImem emprat m el món cristi. m la planta d' a1i \lnes basmquc:s rom les de Cu.
Henmtt (MmeIa. Badajoz). Torre de Palma (Monrone de Alemlejo. Portupl). San hdro de AJd nlU1l (La Vep del Mar. MlI...).
dc (Godoy. I99S. 284-291 . fi¡s. 6 1-62: 294-303. fii . 6:1: 262-266. fii. S2).

- 344 -

[page-n-347]
EL CONJUNT MONUMENTAL DE LA MUNTANYETA OELS ESTANYS O' ALMENARA

34S

•• ••
•• •
fIaun 15.- (;roquill de l'edUkf D . . . . de 18 deKripd6 de RJbdkI (l8ZO}.

data en el segle IV, situada en un dels costats del peristil, amb unes dimensions d'uns 13 x 40 m
(Palol i Sotomayor. 1972, 377-378, fig. 12; Sch1unk i Hauschild. 1978. 116-117); Torre de
Cordeira (Beja, Portugal), que es data en la primera meitat del segle IV. amb dues estances biabsidiades en les temes (Gorges, 1979,475-476, pI. LXX); i la de Barros-Oledo. on trobem 2
estructures rectangulars biabsidiades als costats d'un pati, que es data entre el fina1 del segle lli
i el IV (Carvalho i Costa, 1994. 71, fig, 2). Finalment, en el conjunt palatí de CercadilJa
(Còrdova), l' editici E tt igualment un vestíbul bíabsidiat (Hidalgo, 1996, 43, fig, 3).

6. LES INSCRIPCIONS I LES TROBALLES MONETÀRIES
Un dels elements destacats des de les primeres refe~ncies de Pla i Ribelles són les inscripcions. de les quals es van trobar un mínim de tretze. majoritàriament de caràcter funerari (SO).
Pel que fa a l'onomàstica. com ja va assenyalar Chabret, "los nombres de las familias que suenan
en todas las inscripciones del referido templo. son saguntinos. y como todas las que se hallan en
la jurisdicción de la antigua ciudad tienen basta las particularidades que usaban en la redacción
de los epfgrafes". Aquesta relació de l'epigrafia d ' Almenara amb la de Saguntum t.s palesa no
únicament en ¡'onomàstica, sinó tambt en la morfologia del suports, En aquest sentit. hi desta-

(50) ClL fi 3973-3979, 3981-3983 i ~1 ; 8e1tñrL. 1980. ndl!l. ]19-]]7; aL 11'114, 6S7.7OL L'q:Ji¡tafil d' AIn-aara
Malli. e5tIIdiadr. ck lIWIenI ~ pE1Cordl (1989). Lo. rest.I d' insl:ripcionl d ·.c¡uesta Kaliw nolenea proce:ItnciI çmcma
ICJIIR pa- tRlMr-te mllilitudes. IOC I que: k ' " poc SIIpOSII" ci malm oriJen almen}" pa-. UIIII I*' (Ansa. et! p!'Cmsa e),

-345-

[page-n-348]
FERRAN .\RASA I GIL

queR dos pedestals dedicats a sengles magistrats municipa1s que, per raons de pro~imitat, deuen
ser saguntins: {.I Geminius (. ¿ Maxilmus i 1.. Valerius 1.. f Gal. O{pral/us.
Pel que fa a la inscripció de caràclers monumentals en què es podia llegir Sergia M.
[j. -I, ja hem vist que el gentilici Sergius figura en una famnia d'aquesta ciutat, on es conserven quatre epígrafs dedicats a una dona anomenada Sergia M(arci)f(i1ia) Peregrina . Corel!
(1989, 187- 188) relaciona amb aquesta inscripció un fragment trobat a Benavites, també amb
caràcters monumentals, en què es llegeix Su{-I, d'on restitueix un hipotètic nom Sergia M.
f. Ser{gillaJ. Aquesta relació entre els fragments d'Almenara i de Benavites ens sembla un tant
forçada , encara que no ~s descartable, puix podria tractar-se d'una a1tra inscripció de caràcter
monumental procedent del mateix jaciment on es van trobar altres epfgrafs coneguts en aquesta
localitat. De fet, en el mateix monument de la Trinitat figura una altra dona de nom Antonia 1..
f Sergilla. possiblement filla de l'anterior i de 1.. Antonius Numida, el nom de la qual podria
figurar en un monument d' una altra propietat familiar situada a la veïna Benavites.
Però la inscripció més coneguda és aquella en què apareix una dedicatòria religiosa a Venus
(CIL 11:/14,688). La troballa d 'aquest epígraf ha estat detenninant en la reducció del santuari
d'aquesta deessa esmentat per Polibi a1jacimenl de la Muntanyeta. Aquesta interpretació trddicional ha estat represa darrerament per Corell ( 1986). La inscripció estava trencada en quatre
fragments. En els tres primers fragments apareix una dedicatòria votiva, mentre que en el quart
apareix una xifra corresponent a l'edat. La interpretació dels dos primers fragments difícilment
pot ser diferent de la que va fer Valcarcel (Pla, 1821a, 15): "Me persuado que son de una misma
inscripcion, y podran leerse los dos primeros VENERI SANCTAE ó SANCTISSlMAE (... ) El
tercer fragmento que es IN H M significa In Honorrm M emoriamque". En el quart es llegeix el
que sembla una referència a l'edat: (an(norum) ¿ IXl/. Les inscripcions funeràries amb dedicatòries a divinitats són relativament freqüents a Hispània (51). Segons Vazquez (1982, 716),
els epitafis hispans en què es menciona Venus pertanyen només a dones, mentre que els dedicants són generalment homes. És molt probable, doncs, que a continuació de la dedicatòria aparegués el nom de la difunta, potser la filiació i l'edat, que trobaríem possiblement incompleta
en el fragment núm. 4. D'aquesta manera, molt probablement ens trobem amb un epígraf funerari dedicat a Venus. La seua pre~ncia, per tant, no ha d'explicar-se necessàriament en relació
amb un hipotètic culte a aquesta divinitat i la seua identificació amb el santuari esmentat per
Polibi .
Quant a les troballes monetàries, han estat molt nombroses al jaciment. Inicialment, Pla
(1807, 34) dóna unes xifres menors i segurament més prò~imes a la realitat: «En sus contomos
se han hallado numeros!simas monedas antiguas, (...) So)amente Josef Gomis, de dieha Villa, y
un Pastor de la Llosa, exceden1n de 200 monedas las que se han encontrada en este parage". Més
endavant, Pla (182Ia.13) diu que "en Iodo su cOOlomo (se ballan) un sinúmero de meda1las antiguas. así de letras desconocidas como romanas". A continuació posa diversos exemples per i1 ·1us-

(5 1) Vegeu el comentui de HObnc:r en ClL 11 5261 : lkdiNtiOtte6 u m6 dri6 dnibtuw foc,Qe ili honorrm dejime,ol1Utf noti
mrae IM' potilSim_ ¡" HilpOnia; vt'¡cu ~ OL Il. 1194· 1195 i 1202. Les fórmules util¡tudes en 1q\IIeSteJ ~ erm
divaxs: J. ml$ (~lIent en i" hotwnm (OL 1122. 23. 46. 3l86. 1716. son. 5261 ): en lWo ocasió apIIleill in - " - (elL 11
8): lO~int es combinaven ambdues fórmules: ¡" iIonorrm l"
(OL 114080. 4087. 4458). in Itonorf!m /fff!trtOriwrIqw (OL
11 6181 ) o simplement ¡" IwMorrm ~IIIO~ (elL 11 5522).

_Il10"_

-)46-

[page-n-349]
fl. CONJUNT MONUMENTAL DE LA MUNTANYETA DELS ESTANYS D' ALMENARA

347

trar la quantitat de monedes que s' hi trobaven (Pla, 1821b, 4): "solamente el Sr, Arcediano de
Alcira D, Vicente Saus tenia mas de dos mil, asi de las mas antiguas de letras desconocidas como
de romanas, que un vecino de la viUa de Almenara le recogió de dichos t~nninos , Un pastor de
la Llosa, pueblo anexo de Almenara. 4 centenares ha vendido al Dr, D. Enrique Palos, de
Murviedro, de todas clases de monedas antiguas halladas en el mismo terreno. Dicho Cura tam·
bien posee una buena partiono entre elias una. asimismo hallada en el monte del templo de Venus,
tan preciosa por su antigüedad, que enmudece 4 todos los criticos mas severos; en el anverso tiene

4 Mercurio el dios del comercio, (...); en el reverso el caduceo con las dos sierpes encaramadas,
y en el exergo cuatro letras de un canicter desconocido basta del mismo Sr. Perez Bayer, versa·
dfsimo en tOOos los alfabetos".
Segons Ribelles (1820, 222): "Entre sus ruinas se han descubierto sucesivament mil y mil
medallas de tOOas clases, y de ~poeas muy remotas. D. Juan Bautisla Figols. cura parroco de esta
ViUa, ha juntado en poeos aftos muchas de los primeros Emperadores Romanos. con oltaS con·
sulares. coloniales. y de letras desconocidas. (... ) y por otra parte se sabe, que en el siglo pasado
un vecino de Almenara llegó 4 recoger mas de dos mil". En un dels seus manuscrits (ms. 17. 26)
parla del monetari d'aquest capellà: "En las mismas ruinas se han hallado varias meda1las de
letras desconocidas. de la cuales tiene en su poder el referido Cura una con la inscripcion en el
reverso So;'i. Olta con esta Ke/se. y Olta con esta Arse, y Olta con esta Bi/bilis y otras muchas
lmperiales de Hadriano, Vespasiano, Domiciano, Claudio, con algunas Consulares, y una muni·
cipa! de Sagunto", Entre les monedes dibuixades en aquest manuscrit (Arasa i Ripoll~, 1996.
409-413, mlm. 8, 12 i 19) i vistes en el monetari de l'esmentat rector n'inclou tres, la primera de
les quals diu expressament que fou trobada en aquest lloc: una unitat de Soilabi de la segona
meitat del segle n, una unitat d'Arse tam~ de la segona meitat d'aquest segle i una unitat
bilingUe de Kelse de mitjan del segle 1 aC.
Celin ( 1832. 47, 77), per a qui "pasan de 100 monedas las que se han encontrado" en aquest
Uoc. & l'únic autor que ofereix una mínima relació de peces ja que esmenta "direrenles monedas
romanas de Adriano. Antonino Pío y Gordiano, y de las colonias Ce/sa. lIIid. lIerda, Cartago
No\'a y Corduba". Tam~ Valclrcel ( 1852, 49) recorda l'abundància de monedes trobades en
aquest lloc: "en este sitio se han encontrado porcion de monedas romanas. de las cuales solo un
vecino de Almenara, lIamado Jo~ Gomez, recogio cincuenta, y un pastor del pueblo de Losa,
otras tantas". Mesado (1966. 196) esmenta dues monedes rtimana.republicanes, arreplegades per
Ripoll~s ( 1982, 95). Aquest mateix autor va publicar un sesterci de Titus (Ripoll~s, 1980, 33).
Darrerament se'ns ha comunicat la troballa d'altres dues monedes d'Arse en la part oest de la
Muntanyeta.
La importància quantitativa de les troballes monelAries en aquest lloc, de les quals ben
poques han pogut ser identificades, correspon sens dubte a una llarga ocupació que deu
començar almenys en els segles 11· 1 aC. quan poden datar·se les monedes i~riques i republi·
canes ("consulars", de " lelr8S desconocidas" i de les seques Arse. Saitabi i Kelse). Amb poste·
rioritat destaca el nombre de peces provincials que esmenta Cún. entre les quals n' hi ha de
Catalunya (lIerda), la Vall de l'Ebre (Ce/sa), el Pafs ValenciA (Ilicl), Mtlrcia (Carthago Nova)
i Andalusia (Corduba). la seqU~ncia corresponent a les encunyacions imperials comp~n els
segles l· lII, amb peces de Tilus, Adrià, Antoní Pius i Gordià; hi destaca l'absència de monedes
del Baix Imperi .

-347-

[page-n-350]
FERRAN ARASA t OIL

7. CONCLUSIONS
Començarem amb el text de Polibi (lli, 91, 6-8) que es troba en la base del corrent d'opinió
sobre la identificació del jaciment que perdura fins a l'actualitat (52), el qual es complementa
amb un altre de Livi (XXll, 22, 4) sobre el mateix fet (53). En la narració de la Segona Guerra
Púnica, Polibi conta que l'any 211 els romans, comandats pel procònsol P. Corneli Escipió, des¡ns de passar l'Ebre van dirigir-se cap a Sagunlum i van acampar a uns 40 estadis (1.4 km) d'aquesta ciutat, prop d'un temple dedicat a Afrodita, El passatge de Livi narra el mateix esdeveniment, però no con~ els detalls del temple i de la distAncia del campament a Sagunt. Aquest & el
primer contacte entre ambdós ex~rcits en terres valencianes, del qual no hi ha constAncia sobre
un enfrontament militar. Despn!s, els romans tomen al seu campament d'hivern al nord de l'Ebre.
En el passatge de Polibi apareixen dos elements de gran inten!s: el campament dels romans
i un temple consagrat a Afrodita. Com hem vist, aquest santuari va ser reduït des d'un principi a
les ru'ines trobades a la Muntanyeta dels Estanys. L'aparició d'una dedicatòria a Venus va donar
suport -mitjançant una interpretació interessada- a aquesta hipòtesi, que va arrelar molt entre els
erudits i historiadors valencians i es va popularitzar fins al punt que encara perdura. La dedicatòria, però, correspon a una inscripció funerària i cal considerar-la insuficient per admetre la
pre~ncia d'un santuari (54), La identificació del campament amb el recinte emmurallat de la
muntanya del Punt del Cid va ser posterior (55), Esmentat inicialment per Chabret (1888, 25-28),
va ser identificat per Cebri4n -segons sabem pel primer- i Schulten amb el campament alçat pels
Escipions en aquest primer avanç cap a Sagunt, que passava així a ser el m& antic d' Hispània (56).
La reducció del temple va trobar suport en la del campament; tots plegats confirmaven el text de
Polibi. Aquesta opinió ha estat seguida per la major part dels autors posteriors, Encara GateCa y
BelJido (1916, 64) i, m& recentment, Morillo (1991. 148), han seguit considerant aquest recinte
el campament romà m& antic d'Hispània, L'excavació realitzada en aquest jaciment ¡'any 1980,
però, ha penll& confinnar que es tracta d'una fortificació alto-medieval (Arasa, 1980).
(S2) PoIihi,lII, 97. 6-8: 6 ' Em!!) 'fÒp 1IOlmld.~~ to\( 1It¡)\ 1flv &6:Poatv o lKOÚYtOÇ tÓIY ' IMpmv ttmv ltpÒI;
rl¡v tÓIY ZaICaV9a¡QJ'IIIól,¡V. ~ 7 ~ TÓIIoV r:flt\lóIÇ. m~v lIj)ÓÇ tr: Tflv CIIÒ t iàY 1IO).q1i1llV ilotú~uv m\ lIpbç rl¡v b 8aA.lnTTlÇ lOP'l'fÍUV

• I OpoO )Òp o:úto.tç awt{knvr: m\
1Itp'lItmo: totúr.r:.

lÒV

mÓÀoV IIOtcloeo:. (m\) tbv

JI04)Ód.ouv, ~EvEIo:

&fIlivnoí nIO

KpClltlÓ:UIJV

'"Ea ~rec&e. ~ d' intill1Miat Ies!ribw íbem: que habilllYell V(II'II el pa¡ del riu. arribuen I J.. d ul.ll de $qunl i Kampum
I J.. dilllDciJ, d' UM quarantll esIadi. prop del kmpIc d' Afrodita. Escolliren un IndreI molc ben .h\lal. tanC pa' J.. 5eluretal contra ~b
~nemkt com pa' la rlldliw pa' I mn ~ del mar. rom fOl que la flou¡ lIUIV' COIIejanc alhora amb clls
(S3) Uvi. XXII. 22. 4: OccItpOIIJ I,ilur CDI1M,llIielUl/xu C~/lilwrlco kllo MIMi CIUK'IQn"r Hiknmt Tru/lS,mlilllllur
ullo uiso /tolle Su,lln/um fWlJlUIl il't'. quod Ibi obJldeJ lO/llU HlspaniiU lradlltu 00 Ii/Jllllibale ¡Q/IIO eml mot/Ico in on:e ClUlodi.;
pmcsidio.
~AiJJ doneJ. com cll caru¡inelOl C:SUIvcn ocupau en la Iuma contra els cclllbcts. VIII traVClW" l'Ebre Jelt5e dubur-ho i.
Jense haver v~ ap cncmk. CI van diposar I marxar. Squnl. pttqlll; sc: Abi.a que di ho5W8Cl de !OCI HIspMia enU'Cpl$ pa'
Annlbal hi crm CIISIOdiacs en l1l\I pdÏlI rortale:sa
(54) No pot dcseutar,sc un C\llte en ~1aci6 amb la deu dels EAaoyl. com pa' u~mpIe ci que demostB la Inscripció dedicada
• Las nimfCl junC I Ull lloc semblant I J.. d Uia! d'ü/eta (elL D'/ 14, 121). perà 110 hi halcSlimonil qJiplf'a lli rqRSCnllci6
CSC\Ihàica dellIlIMrn que ho docuIneIuoen,
(.5.5) UIIII de Ics primemo ~ratncics donunmtaIs sobre aquest jlCitncnl ha estat lotaUtuI.b. I l' Miu HUl(ric: d' A1mcnan i
1nA5Cri1ll per J. A, VICC:IIl. I qlli qnlm la aotfcia. Es lrJCU d' lII\I VISl/n!' del tIOtIri MltSllllth de l' II de IIOvembre de 1656 ca ~
CI dC:It;riu la visi ... del mlliWlf i prohoms de la vila; "(...) havent init • _
la 'YI\II que: bIiu del puil del s.kI en Itmps de
IY¡ueJ han vlll que pa' lmIpI puut. ca I11III ~ que y.a llli o fOllllDeDU .'CIIJ Y lIItidts sc ha fd un portell ( ..,) Iol tres deIerminen que la dilll 'Y¡UI ¡iR per dall de les ~CI ruiDe:s de 1rt ~ '1 vaja. per la maIcixa montIII'f& clou Jo tsIIOy (...
¡.56) Sdluhcn. 1927b. 232,23.5: Sc:hulkll. 1928a. 36; Schuhca. 19'J..Ib: Schultm. 1933 • .521-.527. CwioumcaI. PariI (1921 .
14().141, PI. XXXVI) pmsa.... que era l1li rmftle iWric.
H

•

,,«

H

,

r,

-348-

[page-n-351]
EL CONJl1m' MONUMENTAL DE LA MUNTANYETA DELS ESTANYS o ' ALMENARA

349

A l'hora d'analitzar els elements que apareixen en aquest episodi, si cerquem un marc
geogrlfic concret, les muntanyes d' Almenara no s' hi adeqUen en absolut. La Muntanyeta dels
Estanys, situada avui dia a 2 km de la costa, no deu haver estat accessible des del mar en ~poca
històrica -sinó era a trav6 d'un canal- a causa de la barrera fonnada per la restinga Litoral, coneguda amb el nom del Serradal; a ~ a més justament aleshores el nivell del mar era més baix
que en l'actualitat, i entre aquest i els Estanys hi havia una extensa franja d'albufera. En conseqü~ncia.la hipòtesi del port ~s completament descartable. El santuari de Venus, sobre l'exist~ncia
del qual no deu haver inicialment dubtes, 6 més probable que estigu~s situat en un lloc pròxim
a la mar com el Cap de Canet, accident m6 propi per a la localització d'aquest tipus de llocs
sacres lligats estretament a la navegació. Quant al campament dels Escipions, si l'episodi de
Polibi respon a un avanç real de l'ex~rcit romà, cosa que no admeten tots els historiadors. degu~
estar situat en un punt m~s pròxim a la costa, on l'albufera no difi cult~s la comunicació entre
l ' ex~rcit de terra i la nota, possiblement prop de l'esmentat cap on podia trobar-se el santuari.
Tots els autors coincideixen a atribuir l'extensió i importància de les troballes a una gran
població, Així, Ribelles va considerar que tal vegada es tractava de la ciutat de Chur6nesos
esmentada per Estrabó. Per a Pla. al voltant del santuari devia haver una important població que
comptaria amb un port, hipòtesi que va arrelar i durant algun temps es va creure que podia ser el
port de la ciutat de Soguntum (57). Encara Alcina creu probable l' exi st~ncia d' un port. al voltant
del qual es desenvoluparia una petita població comercial.
Segons hom pot deduir de les restes arqueològiques trobades, l'ocupació del lloc s'inicia en
~poca ibmca. com ho indiquen la ceràmica pintada pròpia d' aquesta cultura, els fragments d'àmfora romano-republicana i les monedes hispano-romanes. Desconeixem. però, la importància i
característiques d'aquesta ocupació, probablement contemporània de la darrera fase i~rica del
Castell d'Almenara (Arasa, en premsa a). Possiblement es tractava d'un petit assentament rural
situat als peus del vessant meridional de la Muntanyeta dels Estanys, semblant a tants altres que
existien pel territori de la ciutat d'Arse-Sagun/um. En aquest sentit, cal recordar que als Estanys
s'han trobat indicis d'ocupació humana de l' Epipa1eolític i que a la veïna Muntanya Blanca hi ha
restes d'un assentament de l'Edat del Bronze. El lloc, doncs, ha estat freqüentat o ocupat directament des de la Prehistòria.
El conjunt de les ruïnes descrites i excavades parcialment per diferents autors correspon a un
important assentament romà, en l' emplaçament del qual sens dubte va ser detenninant la
pre~JlCia dels Estanys. Devia tractar-se d'una vil·la que s'estendria al voltant de la Muntanyeta
dels Estanys, amb una àrea monumental en el seu cim i vessant meridional i la zona residencial
que possiblement ocuparia l'àmplia terrassa existent als peus d' aquesta, a l'ocst de l'Estany Gran.
La vil·la comptava amb un camí propi apte per a carros que possiblement hi permetia l'acc~s des
de la via Augusta. Algunes de les troballes com el capitell jònic, dos fragments escultòrics que
poden relacionar-se amb un ambient aquàtic, nombrosos fragments de marbre possiblement de
crus/ae i tessel·les de mosaic, deuen correspondre a la par! urbana de la vil ·la. Possiblement
tam~ s'hi poden relacionar la construcció de defenses a la vora de l'Estany Gran, una mena de
dic per protegir la zona residencial, aid com una illa artificial en el seu centre, elements que han
estat identificats tradicionalment amb les restes d' un port i una torre, respectivament. La
(57) Aquesta ida VI ~ rml ¡ 101. li ÜIenlUn m l'obn de V. Blasco 1b6IIa.S6ftim III a H f t _ ('IaIlacia. 1923). cscrica
al

1
909.

-349-

[page-n-352]
350

FERRAN ARASA I GIL

p~ncia de contrapesos i a1tres elements d'almàssera, almenys en paJt trobats al NE de la zona
residencial. corresponen a la pars fructuoria i indiquen la realització d'activitats agrícoles que
proven el caràcter rural de ¡'assentament. Les ceràmiques i monedes trobades en confumen ¡'0cupació i pennelen determinar-ne la dalaCió generaJ. almenys en els segles I-IV.
La part millor coneguda i l'única en qu~ s' han efectuat excavacions Es la zona monumenta1
que s'estenia des del cim i de forma escalonada per tot el vessant meridional. Ací van anar construint-se fins a tres monuments de diferents ~poques i tipologia. El primer de.'lCrit per Pla i
Ribelles. l'edifici D. era el situat més avall. en el lloc m6 pròxim a la zona residencial. Tenia
planta rectangular biabsidiada i en el seu interior hi havia fins a vuit pedestals. que poden datarse entre el darrer terç del segle n i el primer del m. En relació amb el caràcter funerari dels pedestals. sembla tractar-se d' una mena de recinte de culte funerari de caràcter familiar. En una terrassa
superior hi havia l'edifici
excavat per A1cina i Mesada, un mausoleu funerari -com ja va
suposar Cebri4n- d '~poca tardana, que possiblement pot datar-se en els segles JV-V. Finalment,
al cim de la Muntanyeta. en un lloc preeminent que pennetia una perfecta visualització, degué
existir un tercer edifici (B), tal vegada de caràcter funerari . possiblement d ' ~poca altoimperial del
qual no,ms s' han conservat alguns elements arquitectònics decorats.
El lloc ha proporcionat un ampli conjunt epigràfic. majoritàriament de caràcter funerari, que
pot datar-se almenys entre el final del segle I i el lli dC. amb una major concentració en el Il. Hi
destaca la pre~ncia de dos magistrats municipals que degueren exercir els seus càrrecs en la pròxima ciutat de Sagunlum. L' onomàstica pennet establir una estreta relació amb algunes de les
més ¡I·lustres fammes saguntines, com els Baeb;;, Se'l;; i Valeri;. En un d'aquests epCgrafs, de
caràcter monumental, es llegia el nom d' una dona anomenada Sergia M. lJ. -J. que devia
figurar en un mur d ' algun dels monuments identificats en el jaciment. possiblement l'existent eo
el cim est de la Muntanyeta (B). La vil·la. doncs, degué ser propietat -almenys en alguna ~poca­
d'aquesta famma saguntina.
En aquest sentit, devia ser una més de les nombroses vil·les pertanyents als membres de
l'elit saguntina. sens dubte importants possessores en el territori municipal, com possiblement
tam~ ho eren altres com l'existent en les proximitats de Benavites (Valc4rcel, 1852.24-25), on
tam~ s'esmenta la troballa d'un fragment d ' inscripció amb caràcters monumentals (Corell.
1988,93-94. núm. 3, làm. VO; l'Antigor d'Albasset de Benifairó (Valc4rcel, 1852,26), on
s'esmenta la presència d' una escultura; el Cabeçolet (Sagunt), on es va trobar una henna de
Bacus (58); el Cabeçol (Sagunt), on s'han trobat carreus d'algun edifici monumental (Bru, 1958,
157), etc.
En relació amb la continuïtat en l'ocupació en l'antiguitat tardana, ¡'edifici existent al cim
oest de la Muntanyeta (edifici A) pot identificar-se per la seua tipologia amb un edifici de culte,
possiblement una petita basmca paleocristiana al servei d'una reduïda comunitat rural que pol
datar-se en el segle VI. La seua destrucció impedeix confinnar la presència d'indicadors arqueològics de ritual. Tal vegada a aquesta ~poca correspon la inscripció esmentada, possiblement
cristiana. L'ocupació del lloc sembla continuar allla.rg de l'Alta Edat Mitjana, període al qual
deuen pertànyer aJguns dels enterraments i construccions esmentats. Els nombrosos fragments de

e

(SI) 8t\1,

I~.

1sa.1S9 i 169-111.1lm.. IV. 1·2: BaIil. 1981 . 12· 1). 1Mlnl. 65. Ilm. IV. ) : Bama. m~ dir~ 1990. 87-88.

-350-

[page-n-353]
EL CONJUNT MONUMENTAL DE LA MUNTANYETA DELS ESTANYS D' ALMENARA

35 1

ceràmica medieval que es trobaven per tota la seua superficie indiquen una intensa ocupació del
lloc en aquesta ~poca. quan tam~ degueren reutiJitzar·se els edificis romans millor conservats.
En un moment indetenninat d ' aquest període. possiblement en els primers moments de l'ocu·
pació andalusí, s'inicia el prods de destrucció del lloc amb el reaprofitament de carreus per a la
construcció del recinte murat del Punt del Cid.

FONTS LITERÀRIES

TITUS UVI
RAMfREZ. A. i FERNANoEZ. J. (1992): TIto Ü v;o. Historia d~ Roma. La s~gunda gu~rra púnica. I: übros

21-25. Alianz.a Ed.. Madrid.

POLIBI
RAMON I ARRUFAT.

A.

( 1935): Polibi. His,òria. Uibrrs III-IV, UI, Fundació Bernat Melge, Barcelona.

ABREVIATURES
OL Il . H08NER. E. (1867): Corpw Inscrip,;onum Lalinarum. Inscrip,ion~s Hispon ia~ Latina~, U. Berlin.
en.
AUOLOY, O.: MAYER. M., i STYLQW. A. U. eds. (1995): Corpus ;nscriplionwn lal;nanIM 11:

(f' .

Inscriptionu Hispaniac fatino~. Editio af'~ra. Pars XIV: COtIv~n'us Tarracon~nsjs. Fmciculw
primus: pars meridiOlUJlis Conv~n'w Tarracon~nsis (CIL fP/ U J, fasc. J, Berlin.
os . OAREMBERG. c.: SAGLlO. E. i POmER. E. (l8TI·1919): Die,ionna;ty d~s M,jqu;"s grrcquu ~,
romainu, Pans.
fAA . Enciclo~dja d~If 'A.m A.miea, Class;ca ~ Ori~nta/~ (1958 ss), Roma.
GEC - Gran EnciclopMia Catalana. Barcelona ( 1970 SS).
GERV = Gran Enciclopedia de la Región Valenciana, Va1encia (1973).
UMC - ux;con lconographieum Milholog ia~ Classica~ (1981 ss), Ztlrich·MUnchen.
RE . WlSSOWA. G.: KROu.. W. i MITTELHAUS, K. (1&83 ss): Pauly's R~al-EnC)'Clo¡Nid;e du Klassich~n
A.1,utumswiss~nchaft.

Sluugart.

-351-

[page-n-354]
FERRAN ARASA I OIL

3>2

BIBLIOGRAFIA
AA VV. (19M): L 'jnhunwl;on privil~8ilt! du ~ aux Vllle siècle en Occident, Actes du colloque de Cretiel,
Paris.
ABAC CASAL L (1982): La pintum romana t'li EspaíúJ. Alicanle-Sevilla.
ABAC CASAL L (198.5): "Arqueologfa romana del Pafs Valenciano: panorama y perspectivas", I Jomados
de Arqueolog(a de la Unil'ersidad de A.licanle, Alicante, pp. 337·382.
ABAC CASAL. L (1986): "L'art romà", Història de l'art vaJencilJ. I. Val!ncia. pp. 147-189.
ABAC CASAL. L. ¡ BENDA1.A GAÚN. M. (1985): "Los scpulcros turriformes de Daimuz y Villajoyosa: dos
monumenlos romanos olvidados". Lucetltum. IV. Alicante. pp. 147-184.
ACUfÏlA-FERNANOEZ. P (1974): Los "¡¡n'es romano! de e/unia decorada! con motivos milita"s. Studia
.
Archaeologica. 30. Santiago de Compostela-Valladolid.
AGUILAR. A. I GUICHARD. P. (1993): Villas roma;nes d'Est,imadurr. Doña Maria, la &villana et leur env;ronment. Madrid.
ALBERT1NI, E. (1913): "Sculptures antiques du Convenlus Tarraconensis", Annuari de "Institut d'Estudis
Catalans, IV, Barcelona, pp. 323-474.
ALCINA FRANCH. J. (19.50): "Las ruinas romanas de Almenara (Castellón)". Bo/etfn de la Sociedad
Castellonense de Cultura , XXVI, Castellón, pp. 92·128.
ALMAGRO BASCH, M . (194S) : "Museo Arqueológico de Barcelona", Memorias de los Museos
Arqueo/6gicos Provincia/es, VI, Madrid.
ALMAGRO. M. i MARCOS, A. ( 1958): "Excavaciones de ruinas de fpoca visi80da en la a1dea de San Pedro
de Ml!rida", Revista de Estudios btrrmeños. 14, Badajoz. pp. 75·93.
ALONSO SANCHEZ. A. (1983): "Las eslanCias absidiadas en las villae rornaDas de Extremadura". Noma, IV,
CAceres, pp. 199· 206.
ALVAREZ MAmNEZ. J. M. (1992): "El templa de Diana", Temp/os romanos de Espoifl1, CUiJdemos de
Arquitectura RonwfliJ, I , Murcia, pp. 95·123.
AMY, R. i GROS. P. (1979): lA Ma;son Ca"ie de MIMS, xxxvrn Supp. l Gama, Paris.
ANÒNIM ( 1959): "Exploraciones", Ar.re, 3, SagunlO, p. 17.
ARANEGUl GASCó, C. (1976): "Las excavaciones del Grau Vell y el puerto de la ciudad de Arse·
Sa8untum", Sai(abi, XXVI. VaJencÏa. pp. 41-46.
ARANEOUJ GASCó. C. (1988): MAlgunes qUestions entorn de la història de Sagunt", FonllrMnu. 7,
Barcelona, pp. 57.fi6.
ARANEOUI GASCÓ; C. ( 1992): "Un templo republicano en el centro cívico saguntino", CuadernDs de
Arquitectura Ronwna, l, Murcia, pp. 67·82.
ARANEOUJ GASCÓ, C. (1995): "Los monumentos funerarios romanos descubiertos en &Jeta {Llfria,
Valencia)", Sagufllum, 29, Va1~ncia, pp. 197·210.
ARANEGUI GASCÓ. C. dir. (1990): Espai públic i espai privat. us escullurrs romanes del Museu de Sagunt.
Val~ncia .

ARANEQUJ GASCÓ. C. coord. (1996): E/s romans a les ferrrs valencianes, Val~ncia.
ARASA I GIL. F. (l98O): "E1 Punl del Cid d'Almenara (Ja Plana Baixa, Castelló). Notes sobre la primera

campanya d'excavacions". CUlJdemos de Prrhistoria y ArqueoJogfa Castellonenses, 7, Castellón, pp.
219·242.
ARASA I GIL. F. (1987): "El monumento romano de la Ermita de la Vir¡en del Cid (La Iglesuc:la del Cid.
Teruel)", BoI~ffn d~1 Mus~o Arq~o16gico de Zaragour, 6. Zangaz.a, pp. 141-179.
ARASA I Gn.. F. (1997): "Les comarques septentrionals de) litoral va1encil entre els segles IV i vr',
Hispf}nia i Roma. D'August a Carl~many. Congris d'homenalge al Dr. Perr d~ Palo/, 2, Annals de
)' Institut d ' Estudis Gironil1J, XXXVD, Girona. pp. 1145· 11S9.
ARASA I GIL. F. (1998a): "La vil·la romana de la Muntanyeta dels Estanys d'Almenara (la Plana Baixa)",
2n Congris d'Estudis sobrr ~l Camp d~ Morv~drr, Sagunt. pp. 1~145.

-352-

[page-n-355]
EL CONJUNT MONUMENTAL DE U. MUNTANYETA DELS ESTANYS D' AJJ.{ENA.RA

J5J

ARASAI GlL F, (l998b): "Mosaics romans a les comarques septentrionals del Pars VaJencil", Saguntum,
31, Val~ncia. pp. 213-224.
ARASA I GIL, F. (1998c): "Escultures romanes de Castelló", Quad~ms d~ Pnhistòria i Arqu~ologia d~
Cast~1I6, 19, Castelló, pp. 311 -347.
ARA.SA I GIL, F. (en premsa a): LA romanització a I~s comarqu~s septentrionals d~1 litoral va/~nci4.
T~rritori ; poblament en tpoca npllblicQ1lQ (s~gles li-I aC), Monografies de Prehistbria i
Arqueologia Castellonenques, 6, Castelló de la Plana.
A.RASAI GIL, F. (en premsa b): " Escultuns romanas de la provincia de Castellón", Actas d~ la 11/ R~uni6n
sobn Escultura Romana en HUpa1Iia. AMjol d~ Anales de Arquologla d~ C6rr/oba, I. Córdoba.
A.RA.SAI GlL F. (en premsa e): Inscripcioru romtlIUS d~ Cast~1I6, Societat CasteUOOCDCa de Cultura.
A.RASA. F. i RIPOu.ts. P. P. (1996): "Noticies numismltiques de fra 8artolomf Ribelles". Quadmu d~
Pnhisloria i Arqueologia de CastelM, 11. Castelló de la Plana. pp. 405-418.
BA.L8AS. J. A. (1892): Ellibro d~ la provinda d~ Cas,~II6n , VaJencia.
BA.UL, A. (1962): "MaleriaJes para un "Corpus" de escultura romana del Conventus Tarraconense (U)",
Arrhivo Espaifol de ArqueologIa, XXXV. Madrid, pp. 145-151.
BA.UL, A. (1919): "Capiteles romanos figu.rados de Sagunto y Almenara", Papeles d~/LAboratorio d~
Arqueologlad~ Vo/~ncia, 14. Valencia. pp. 199-201.
BA.UL A.. (1981): ~Escultuns romanas de la Península Ib&ica. IV", BoIetln del Seminario de Al1'e y
ArqueologIa, XLVU, Valladolid, pp. 214-236.
BAULA.. (1983): "Una escultura romana de Sagunto: la Venus de la Concha", Arse, 18. Sagunto., pp. 3441 .
BA.UL. A. (1985): "Escultuns romanas de la Península Ib&ica. VU'" Boletl" del Seminario de Atu y
ArqueologIa, LI. Valladolid. pp. 181-230.
BECATTI, G. (1961): Mosaic; ~ pavimenti marmoni, Scavi di Ostia. IV, Roma.
BECATTI. G. (1911): Ninfe ~ divinità marin~. R;c~rche mitologiche iconograftche e siti/iJtiche, Studi
Miscelanei, 11, Roma.
BEU..ONl. O. O. ( 1958): I cap;t~1Jj romani di Mi/ona (Mweo Archeologico ~ d ttà). Roma.
BELTRAN FORTES, J. (1990): "Mausoleos romanos eo forma de altar del $Uf de la Península Ib&ica",
AfChivo E.rpañol de ArqueologIa, 63, Madrid, pp. 183-226.
BELTRAN. J. i BA.ENA.. L (1996): Arquitectura juMraria romana de la Colon.ia Salaria (ÚMdo, Jaill).
Ensayo de sutematizaci6n de IOJ IDOIIWDeota juMrarios altoimperiales del alto Guadalquivir,
Sevilla.
BEL11tAN LLORlS. F. ( 1980): Epigrajfo /atina de Saguntum y su ttrritorium (Cronologra. Turilorium.
Notas prosopogrdftcas. Cuestiones mllnicipales), Serie de Trabajos Varios. Musca de Prehistoria, 61,
Valencia.
BLA.NCHA.RD-LEMaE. M. (1915): Maisons à mosaiques du qll(Irtiu c~tltral de Dj~mila (Cuïcul), Aix-enProvence.
BLAzQuEz. J. M. (1981 ): Mosaicos romanos d~ Córdoba, Jain y M61aga, Corpus de Mosaicos Romanos
de Espoila, W.
BOIX, v. ( 1865): Memarias de SagUlltO, Saguuto.
BRU I VIDAL. S. (1958): " Notas de arqueolog!a saguntina", Archivo d~ Pnhistoria lLwmtina, vn, VaIeocia,

pp. 141-111.
BRU 1 VIDAL. S. (1963): Les tenYs valencianes durant l'lpoca romana, Val~ncia.
BRUN. I.-P. ( 1986): L'oliicultun antiqut! en Prov~nce. Les hui/eries du dipartement du Var, Paris.
CABA.UHO ZOREDA. L (1914): LA necr6polis tarr/orromana de Fu~tltespnadas (Zamora). Un asentamimto en ~I voll~ del Duero, Exeavaciones Arqueológieas en Espalla, 80, Madrid.
CA.LERO LAFlIENlE. M. C. ( 1911 ): ''Geografia agraria de Almenara", Cuademos de Geografta, 9, Valencia,
pp. 221 -243.

-353-

[page-n-356]
fERRAN AltASA J CiU.

3>4

CANCELA.. M" L (1993): "Elemcntos decorativos de la arquitectura funerari. de la Tarraconense orientar'.
AClas de lo I RellllitÑ! sob~ Escultura Romana en Hispania. Madrid. pp. 239-261.
CANCELA. M" L i MAR11.BUENO. M. (1993): "Hispanie roma.ine: architecture fun&airc monumenla.le dans
te monde nuaJ", Mom/e des Morts. Mont/e des »"vanls en Gau/e Rumie, TOlItS, pp. 399409.
NCARANDINl, A.; R10.A. 1DE VOS. M.. (1982): FilosofiCUllJ: La villo di

PiOW1Af7Mrina.lmag;ne di un aris-

tocrot;co romana al tempo di Costamino. Palermo.
CARVALHO. R. i COSTA, M. (1994): w viII. romana dos Barros-Oledo. Primera IlOlfcia", Portugalia. XV,
A

Porto. pp. 61 ·82.
CAVANlUJiS PALOP, A. J. (1795-97): ObstrvociOtlt!S sobre la historia natural, geograjfa. agricultura.

pobÚJci6n y lrutol del Reyno de \'alencio. Madrid.
CEAN BERMÚDEZ. J. A. (1832): Sumario de ltu antigUedades romanas quI! hayen Espoña. Madrid.
CERRlUO MARTfN DE CACERES. E. (1994): "ArqueologIa de los cenuos de cullO en las iglcsias de época
paleocristiana y visigoda de la Península I~rica : d.bsides y santuarios", Cuademos de Arqueolog(a
de la Uni\1f!TSidad de Navarra, 2, Pamplona, pp. 261 -282.
CHABRET FRAGA, A. ( 1888): Sagunto. Su hi$ton'a y monumenIO$, Barcelona.
CHJNER MARTORELL. P. (1990): La decoracidn an¡uilecl6nica en Sagumum, Valencia.
CODINA ARMENOOT. E. (1946): Inyentario$ de la$ obras del M,ueo proyincial de Bellas Ane$ y de las
coleccione$ de la Excma. Diputaci6n de CastelJ6n, Castellón.
COREU. VICENT. J. (1986): "La dedicatoria a Venus procedente de la ' Muntanyeta dels Estanys' (A1menara,
Castellón) y Polibio 3, 97, 6-8", Bol~ffn de la Sociedad eosfelJonenst!. dt!. Cultura, LXll, Caslellón.
pp. 247-260.
COREU. VICENT, l, (1988): "Hallazgos epigrMicos en Quartell, Benavitcs y Sagunlo", Ant!., 23, Sagunto,
pp. 781-791.
COREI.L VICENT,J. (1989): "lnscripciones romanas de A1mcnara", Bo/etfn dt!.la Sociedad Ca$fellonensede
Cultura, LXVI, Castellón, pp. 173-206.
COREU.. I, (1996): ""Tres sanluanS de ¡' antic lmitori de Sagunt", Fona~nt.r, 9, Barccluna. pp. 121-142,
CORrts Y lÓPfZ. M. (1835-36): Diccionario geogrd/ico·hist6rico de la &paífD an/igua Tarraconense,
Bltica y Lusitania, con la corTr$pont/encia de SIU rrgione$, ciudadu, monfu, riO$, caminos, puenos
e islas a los conocido$ en nuestros dfas, Madrid,
CUECO ADR1AN. M . (1960): "Los tres puertos de Sagunlo", Va/eneia Atracci6n. 300, Valentia. pp. 10-11.
CUMONT. F. (1942): Reche,des sur /e s)'mbolismefunlrai¡y des Romain.r, Paris,
CUNUFFE. B. (1974): Fi$hboume: a Roman Pa/au anil its Garrlen. London.
CUVElRO PlRoL. J. (1891 ): /beria Protohist6rica, Valladolid.
DE LA BARRERA ANTÓN,I. 1.. (1984): Los capiteles romanos de Mlrida, Badajoz.
DE LA BARRERA ANTÓN, 1. 1.. (1993): Lo decoracidn arquil«t6niea de los ¡oros de Augusta Emerita, Tesi
Doctoral, Córdoba.
DEL AMO, M" D. (1979): Estudio critico de la n«ropolis paleocristiana de Tarragona, Tarragona.
D(AZ MARTOS. A. (1957-58): "El reJieve romano de Coria", Ampurias, 19-20, Barcelona, pp. 226-232.
DlDIERJEAN, F.; NEV. C. I PAIll.ET.l.·1.. (1986): Belo 111: Le Macellum, Madrid.
OORATE SEBASTJA. l. M. (1969): "Arqueologia romana de Villarreal (Castellón),'. Archi'110 de Prrhistoria
Levant;na, XII, Valencia, pp. 205-240.
Dl1PR1: I RAVENTÓS, x. (1994): L'arc ronu) de Bem (Hispan;o Cilerior), Roma.
DURA LÓPEZ. F. (1972): Almenara. &ludio monogrdfico, VaJencia.
DUVAL. N. I DUVAL. Y (1972): "Fausses basiHques (et faux martyr): quelques 'batiments à Auges'
.
d' Afriquc", Mllangrs de l'tro/e Française dI! Rome. Antiquitl. 84, Rome, pp: 675-719.
DWYER. E.. I. (1981): "Pompeian Osci1la Col1ection", MittriJungen drs lkut.rchen Archaeologischen
Instituts, 88, Mainz am Rhein. pp. 247-306.
EQU1N1 SCHNEIDER. E.. (1979): Catalogo delle .Jcullun romane del Museo Nat. "G. A. $onna" di SastJri e
del CommUMI! di Pono TOTTts, Firenz.c.

-354-

[page-n-357]
EL CONJUNT MONUMENTAL DE LA MUNTANYETA DELS ESTANYS D' ALMENARA

355

ESCOLANO, O. ( 1611 ): DkalJas de la Insigne y Coronatl6 ciudad y Reino de Hzlenda. U, Valencia.
ESPERANDIEU, E. (1907): Reclteil gin/ral des bas rrliefs de la Caule ront/line, I. Paris.
FATAs. o . i MARTfN-8UENO, M. (Im): "Un mausoleo de lpoca imperial en Sofuentes", Madrider

Mitteilungen, 18, Beriin. pp. 232·271 .
FERCHIOU. N. (1989): DkorafChitf!Ctonique d 'Afrique proconsulairr (llle s. avant J.C.-Ier s. apris J.c.),

Gap.
FERNANDEZ CAST1l0. M. C. (1982): VilJas ront/lna.J en Espolla, Madrid.
FERNANOEZ ROJO. A. i AMORÓS SEMPERE. A. (1991): "Una tomba excepcional de la nccr6polis li de El
Albir, AlflU del Pi. Alicante". Cullaira. 3, Cullera, pp. 43-52.
FEUotRE. M. (1993): ús armes des romains de la Ripublique" l 'Antiquit/ tordille, Paris.
FLETCHER. D. i AI..CÍ.CER. J. (1956): "Ayance a una arqueologra romana de la provincia de Casle1l6n".
Bolerfn de lo Sociedad CasrelJonense de Cultura, XXXII, Cuslell6n. pp. 135-164.
FRANZONI. C. (1987): Habitus atque habitudo militis. Monumenti funerari di militori nella Cisalpina
romalUJ, Roma.
FROVA. A. i SCARAN1. R. (1965): Panna. Museo N01.iolUJ/e di Antichittl, Panna.
F\JEtIITES OOMfNOUEl.A. (1989): La nf!Cr6polis toroorromana de Albolate de la.r Noguuas (Cuenca) y el
problema de las denominada.r "necr6pofis del Duero ". Cuenca.
fURJÓ. A. (1983): "Examen hist6rico-crilico del uñorlo, jurisdicci6n y derrcho a rrducirse a la rral
corolUJ de la insigne lIillo de Sueca ". Reproducci6 del manuscrit del 1814 amb una notfcia de l'aulor
j l'obra. Sueca.
GARdA Y 8ELUOO. A. (1947): "Un lemplo romana arclico en Valencia 7'. Arr:hillO Español de
Arqueologfa, 67. Madrid. pp. 149-151.
OARru Y 8EUJOO. A. ( 1960): "La colonizaci6n grieg. ... Historia de E.rpoifD dirigida por R. Menindez
Pidal, " 2. Madrid, pp. 493-680.
OARdA Y BEU.IOO. A. ( 1976): "El ejército romanc en Hispania", Arr:hillO E.rpañol de Arquf!Ologfa, 49,

Madrid. pp. 59-IOl .
OARdA Y BELUOO. A. ¡ MENWoEZ PlDAL. J. (1963): El dfsf)'lo sepulcral romano de luUpa (Zatamea).
Anejos de "ArcruyO Espal\ol de Arqueologfa", lU, Madrid.
OARcIA Y BEU.IOO. M. (1990): El tesDra de Mogmte y su entomo monetal, EslUdis numismAtics valencians, S, VaJ~ncia.
OARdA MERINO. C. (1971): "Un nucyo relieyc de lema mililar en la Meseta. Ellrofeo de San Esteban de
Gormaz". BDletfn del Seminario de Arre y Arqueologfa. XLIU, Valladolid, pp. 361 -370.
OARCtA MERINO. C. (1986): "Una nueya pieza del relieyc de armas de San Eslcban de Gonnaz (Seria), un
fragmenlo de ínscripci6n relacionable con ci cullo imperial y vana de Uxama", Numonlia, li, Soria.
pp. 271-289.
GIMENO PASCUAL. H. (1988): Am.ranos y licnicos en la Epigrapa de Hispan;a, Faycntia. Monogn.fics, 8.
Bellatem.
OIlJUANO, A. ed. ( 1985): Museo Navonale Romano. LI! Sculturr, I. 8111. Roma.
OOOOY FERNANDEZ. C. (1995): Arqueologfa y lilurgia. 19le.ria.r hi.rpdnica.r (siglos IV al VlJJ), Barcelona.
GORGES. J. (1979): Us lIillu híspano-romoines. ln\lenta;rr et Problimotique afChlologique, Paris.
OROS. p. (1996): L'Arr:hitecturr romaine du dibut du lJJe sikle all. l .-C. l! tafin du H(Jut-Empirr. I . ús
monUntf!nts publics. Paris.
OU1ttRR.EZ BEHEMERID. M. A. ( 1988): "Bases para un estudio del capilel j6nico en I. Península Ib6ica",
Boletfn del Stminario de A.rre y Arquf!Olog(a, UV, Valladolid. pp. 65-135.
OU1ttRR.EZ BEHEMER1D. M. A. (19918): "El templo romanc de Barcino. An'lisis de la docoraci6n arquilect6nica", Cuademos de Arquitf!Ctura Romana, 1. Murcia. pp. 95-105.
OU1ttRR.EZ 8EHEMER1D. M. A. (l992b): Capiteles Romanos de la Penfnsula lbirica, SlUd.ia Archaeologica.
81 . Valladolid.

-355-

[page-n-358]
'50

FERRAN ARASA I GIL

GIJTl~ 8EHEMERID, M. A. (1993): "EJ

monumento runerario de Lucia Valeno Nepote de Numancia",
del &minario de Ant' y ArqjAeoJog(o. LIX. Valladolid. pp. 155-169.
HESBERO. fi.. VON (1992): R6mische Grabbault'n. Datmstadt.
HJDALGO PRlETO. R. (1996): Espado público y espado privada en el conjwrlo ptJlatino de Cerr:adillo
(C6rdoba): el aula cenlral y las termos, Sevilla.
HUGUET SEGARRA. R. (1913): "Ruinas del CasnUo de la MagdaJena IV"', Hem/do de Caslell6n. Castell6n.
JlMéJEz. A. (I97S): "De Vitruvio a Vignola; autoridad de la tradici6n", Hobis. 6. Sevilla. pp. 253-294.
JlMtNEz SALVADOR. J. L (1989): "El monumento funerario de los Sergii en S.gunto", Homenatge A.
Chab~, /888-1988. Val~ncia. pp. 201-220.
IIMtNEz SALVADOR. J. L (1995): "Un monumento funerario romano en forma de altar procedenlc de
Va1cncia", Saguntum. 29, Val~ncia. pp. 21 1-220.
KAPOSSy, B. ( 1969): Bnmnenfigurrn du hellenistichen und riimischen Ztil. ZUrich.
KOPPEL. E. M' (1985): Die rlJmischen SkuJptunn von Tarraco. Madrider Forschungen. 15. Bonn.
KOPPEL. E. M" (1993): "Los relieves decoralÏvos de Catalui\a". Empúri~s. 48-50. Il. Barcelona. pp. 8-20.
KOPPEL. E. M' (1995): "La decoración escult6rica de las villQ~ romanas en Hispania". Poblami~nlo nlral
romana en el sunt!st~ d~ Hispania. Murcia. pp. 27-48.
LASORDE. A. DE (18 I I): Viatg~ pintont!sc i histlJric. El Pafs Va/~ncilJ i I~s Illes Ba/~ar$. Paris [Mont5em.t,
1975).
LASSUS. I. (1965): "Vtnus marlne". Actes du Colloqu~ Int~matjonal sur lo Mosorqu~ grlco-romain~.
Paris. pp. 175-191.
LAUFFRAY, J.; 5CHREYEK, J. i Dl1PH.. N. (1973): "Les établissemenu et les villes gallo-romains de
Lalonqueue (Pyrénks-Atlantiques)", Gaflia. 31. Paris. pp. 123-155.
~N , P. (1970): "Los relieves del Templo de Marte en Mtrida". Habis. I. Sevill•• pp. 181 - 191.
J.ErlNER. w. (1990): ROmisch~ Bnmn~n und Nympha~a in der Westlich~n Re;ch.shiJlfte. MOnsler.
U08REQATCONESA, E. A. (1977): UJ primiliva cristiandat valenciaNJ. VaRnci•.
UOSREGATCONESA. E. A. ( 1980): Nuestro Historio. U. Valencia. pp. 9-200.
lLORENTE OUVARES, T. (1887): VaJ~ncia. SIlS nwnwnentas y arte; su naturo/etJ1 e historia. Barcelona.
LOSTAL I. ( 1980): Arqueolog(a del Arag&! 1OmiJIW. Zaragoza.
LOZA, M' 1.. ( 1992): UJ decoraci6n escult6rica de fuent~s en Hispania. Mli1aga.
LOZA. M' l.. (1993): "La escultura de fuentes en Hispania: ejemplos de la Bactic. ... Actas de la 1 ReUlli6n
sobre Escu/turo Romana en Hispania. Madrid. pp. 97-110.
MADOZ, P. (1848-50): Diccionario geogr6ji~stadútico-hist6rico de Espaíla. Madrid.
MAAANES. T. (1982): Epigrafia y numismdtica de Astorga romana y su entomo, Salamanc•.
MARQUEZ, C. (1993): Capiteles romanos de Cordubo Co/onia Patricia, C6rd0ba.
MARQUEZ. C. (1998): UJ d«oroci6n arquil~cl6nica d~ Colonio Potricia. UNJ oproximaci6n a lo arquiI~clura y urbanismo de la C6rdoba romana. C6rdoba.
MAKTfN AVILA. Q . (1971): "El problema de las lagunas de Almenan", III Congresso Int~m01.ionale di
Arqueologia Sottomarina. Barcelona. pp. 91 -99.
MAmNEZ VAU.E, A. (1995): "El monumenl0 funerario de la Calerilla de Hortunas (Requena. Valencia)",
ArchiWJ Español de Arqueologfa. 68. Madrid. pp. 2S9-28 I.
MASDEU, J. F. (1800): Historio critica de España y de la culluro Española. XIX. Madrid.
ME'.lffiN0f2 PlDAL. J. (1970): "El mausoleo de los Atilios". Archivo &pañol de Arqu~olog(o . XLlU.
Madrid, pp. 89· 112.
MERCKUN. E. VON (1962): Antiu Figuralkapitelle. Berlin.
MESAOOOUVER., N. ( 1966): "Breves llOlaS sobre las ruinas romanas de 'Els Estanys' (Almenara)". Arclrivo
d~ Prrhistorio Ltvontína, XJ. Va1encia. pp. ITI·I96.
MlRAU.ES DEL 1MPERlAL.A. ( 1868): Cr6nica de Ctut~1I6n de. lo Plana. Madrid.
MONRAVAL S~A. M. (1992): "La pintura mural romana en el Pafs Va1enciano. Estado de la investig.ci6n y nuevos hallazgos. Metodologfa de excavaci6n-recupenlCi6n". I Coloquio de Pintura murol
romana en EspaJJo. Va1encia. pp. 43-60.
BoJ~'(n

-356-

[page-n-359]
EL CONJUNT MONUMENTAL DE LA MUNTANYETA DELS ESTANYS D' AlMENARA

3"

l'OOW1a en Espai\a", Archivo
&pañol d~ Arqu~olog(a, 64, Madrid. pp, 135-190,
MORQTE BARBERA, 1. Q . (1986); "El Albir", Arqu~olog(a en Alicant~ 1976-1986, Alicante, pp. 57-60.
MUNDINA MlLAU.AVE. B. (1873): Historia, g~ogrojfa y ~stad(stica de la provincia d~ Cast~1I6n, Castell6n.
MUAm GARciA DE rruRROSPE. M. T. (1995): Tradici6n fannular y I;'~roria ~n lru ~pjtafios /atinos d~ la
Hispania cristiano, Vitoria-GasteiL
NOGUERA. J. M . (1996): "Aproximaci6n a un primer corpus de la pl4stica romana de ~poc:a imperial de la
Colonia Julia Ilici Augusta (Elche, AlicanteY', Actas d~ la l/ R~uni6n sob~ Escultura Romano ~n
Hispania, Tam.gona. pp. 285-318.
NÜNNERlCH·ASMUS, A. (1996): Et arco cuadrifonte d~ C6parra (CtJce~s). Un ~s,udio sob~ la arquitectura flavia ~n la Pen(nsula Ib/rica, Anejos de "Atchivo Espai\ol de Arqueologfa", XVI, Madrid.
PA.UvtA, F. I BEJARANO. A. (1997): "Excavación del Mausoleo de la «Casa del AnfitealtO)O", Ml rida.
ExcaWJcion~s arqueol6gicas 1994-1995, Mi rida, pp. 44-.52.
PALOL, P. DE (1967): Arqu~olog(a cristiano de la España romana. Siglos IV- VI, Valladolid.
PALOL, P. DE (1970): " NeclÓpOlis hispanorromanas del siglo ¡Ven el va1le del Duero. m. Los vasos y recipientes de bronce", Bo/elfn del Mm;norio de Ane y Arqu~olog(a, XXXVI, Valladolid. pp. 205-236.
P
ALOL, P. DE (1983): "La basOica des Cap des Port, de Fornell, Menorca", l/ Reunid d 'Arqueologia
Paleocristiana Hispànica, Barcelona. pp. 353-404.
P
ALOL, P. DE (1987): "Arqueologfa paJeocristiana en la Hispania romana y visigoda", XXXIV Corsa di
Cultura sull'Arte Ra~nnat~ e BiZJUltino, Ravenna, pp. 291-300.
PALOl- P. DE (1989): "La Arqueolog!a Cristiana en la Hispania romana y visigoda. Descubrimientos
rec:ientes y nuevOl puntos de visla", Actes du Xl~ Congris Int~mat;onal d 'Archlologi~ Chri,i~M~.
U, CiuA del Vaticano, pp. 1975-2022.
PALOl- P. DE i coRms, J. (1972): "Excavaciones en la villa romana de Brui\el (Quesada) de la provincia de
Jaln", ActQJ d~l V/lI Congrt'so Internacional de Arqu~oloBÚJ CrisrilJno, Barttlona-Cillà del
Vaticano, pp. 37S-381 .
PARIS. P. (1903): E.sSlJ; sur l'Art ~t l'Indus,ri~ de /'&ptJgne primili~, l, Paris.
PARIS, P. (1921): Prom~nades Archlologiqu~s ~n Espagne, U, Paris.
PENSA8ENE. P. (1973): I Q¡pit~IIi, Scavi di Ostia, VII, Roma.
PENSABENE. p. (1986): "La deooraz.ione architettonica. l'impiego del marmo e l'importaz.ione di manufatti
orientali a Roma, in Jlalia e in Africa (O-VI d. C,)" , Socie(lJ Romana e Impero Tart/oan/ico, /li, Le
Mere; gil InstdilJm~n/i. A. Giardina ed.. Roma-Bari, pp. 28.5-429
l'tREz SANCHEZ, A. (1985): "Ane", VtJ/~ncia. Colecci6n nerras d~ España, Madrid.
PICARD, G. 0.. (1957): us troph/es ro1tlOins. Contribution lJ l'histoirt! d~ la ~Jjgjon ~t de l'ort (riompllal
de Rome, BibJi~ue des Écoles Françaises d'AlMnes et de Rome, 187, Paris.
J>L..\ 8AU..ESTER, E. (1960): "Actividades del SIP (19.56-1960)", ArchÍ\'O d~ P~historia u\'ant;no, IX,
Valencia, pp. 2 11 · 2.53.
J>L..\ BAU..ESTER, E. (1963): La labor del SIP y su Museo en ~I pasodo año 1958. Valencia.
Pl..A. 8AU..ESTER, E.. (1968): La labor del SIP y su Mus~o en el posado OM 1966, Valencia.
Pl..A. Y CABRERA. V. (1807): '"Templos de los Númenes Griegos en la Cosla Marítima del Reyno de
Va1encia", Diario d~ Valencia, 5. 6, 7 i 9 de gener, valencia, pp. 17.18, 21 -22, 25-26 i 33-35
Pl..A. Y CABRERA. v. (1821a): Dis~rtaci6n hist6rico-crilica d~ IQJ anligU~dDdes d~ la vil/a d~ Almenara y
descubrimi~nlo d~ su famoso t~mplo d~ V~nus. Carta primera, Valencia.
Pl..A. Y CABRERA, V (182Ib): T~rcero carta critica sobrt! IQJ antigU~dad~s de lo vil/a d~ Almenara, y su
.
famosa /emplo de V~nu.r, ValenciL
PUIG I CADA.FALCH. I. (1934): L'arquit«tura rontQno a Catalunya, Barcelona.
RAMAU..OASENSIO. S. F. (198.5): Mosaicos romanru de Carthago Nova (Hispania Cit~rior), Muda.

MORJU.O CERDAN, A. (1991): "Fortificaciones campame:ntales de Epoca

-351-

[page-n-360]
3>'

FERRAN ARASA I GIL

RAMOSA. (1963): "Unos pozos manamialcs de q,oca romana en laAlcudia de Elche", Archivo &pailol d~
Arqu~ofog(a , Madrid, XXXVI. pp. 234-249.
RAMOS, R. (1975): La ciudad romana d~ /lici. Alic8mc.
REBUFFAT. R. ( 1969): "Maisons à púistyJe d'Afrique du nord. R~pertoire de plans publits", Mi /anges
d'Archlologie et d 'HíSIO;", LXXXI. 2. Paris, pp. 659-724.
RIBEllES, B. (1820): ..AntigUedades descubienas en los contomos de la Villa de Almenara, distantc poco
mas de una Jegua de la famosa Sagunlo", Diario de la Ciudad de Vafencia. Sl-52. 20-21 de febrer.
Valentia. pp. 221-228.
RIBEllES. B. (nu. J7): Colecci6n de Itfp jdos y antigUedodu romanas de la ciudad y f"r}'110 de Valencia,
An:hivo PP. Dominicos de Val~ncia (segle XIX).
RIBELLES, B. (ms. 8 1): Documentas varios, Archivo PP. Dominicos de València (segle XIX).
RIPOU..ÈS ALEGRE. P. P. (1976): "Sinopsis de epigrafia latina castellonensc", Cllodemas de Pn hisloria y
Arqueofogfa Castellonense. 3, Caslell6n. pp. 229-211.
RJPOLLts AllGRE. P. P. (1980): lA circulaci6n monetaria Im la$ tiura$ valenciana$ durante la antigUedad.
Barcelona.

RJPOLlls ALEGRE. P. P. (1982): La circulaci&! monetaria en la Tarraconense mediterrdnea, Serie de
Trabajos Vanos. Musco de Prchisloria. 11. Valencia.
RIPOLLtsALEGRE. P P. (1991 ): "Los tipos navales en la monedas de Arse-Saguntum". Saguntum y el mor,
.
Valentia. pp. 26-3 I .
ROIG BATAlLER. T. (1922): " Almenara en el sigla XVr-, Bo/etfn de la Sociedod Castellonense dI! Cultura,
m. Castcll6n. pp. 221-232 i 282-286.
ROSCHER. W H. (1978): AusfiJhrliches Le.rjkon du griechjschen und romischen Myth%gie, Hildesheim.
New York [1884-1 886].
ROSSEl..J...Ó I VERGER. V. M. (1915): "El medio gcogrtfico-gco16gico dels Estanys de Almenara y su hAbital
arqucol6gico", Cuadl!T1IOS de Prehisloria y Arqueologfa Castellonef/$e, 2. Castellón, pp. 14-21 .
SALCEDO. F. (1983): "Los relieves de annas del TcalJO de Mérida", Lucentum, 2. Alicantc, pp. 243-283.
SAN NlCOLAs PEDRAZ. M.P (1994): "La iconograrra de Venus en los mosaicos romanos", VI Coloquio
.
Internacional sobre mosoico antiguo, Guadalajara, pp. 393-406.
SANMARTf. J. (1984): "Els edificis scpulcra1s del PaIsos Cat.a1anas, Arag6 i Múrcia", Fonaments. 4.
Barcelona. pp. 87-160.
SARTHOU CARRERES. C. (sia): Provincia de Castell6n, Geografia Genera) del Reino de Valentia.
Barcelona.
SOD..UNK, H. ¡ HAUSCHILD, Th. (1978): Die DenlcmJJlu du frUhchrist/ichen und westgotischen hit.
Hispania Antiqua. MaiOl. arn Rhein.
SCHULTEN, A. (1927): "Forschungen in Spanien", ArchlJologischu An~igu, Berlin, pp. 198-235.
SCHULlEN, A. (1928a): "Campamcnlos romanos en Espada", Investigaci6n y Progreso, 5, Madrid. pp.

34-36.
SCHULTEN,A. (l928b): "R6mischcn Lager in Spanicn", Forschungen und Forlschritte. 4, Berlin. pp. 4143.

ArchlJologischu Anuigu, Berlin, pp. 522-527.
SCHULTEN, A. (1959): Geografia y etnografia antiguas de la Penfnsula Ib/rica. I. Madrid.
SlWDEs, P. (1995): "Lc Capilole de Baelo Claudia: un cas d'incohérencc de dat.alÏons arcbéologique el
stylistiquc et un exemple de solulion", Annas, 7-8, Mérid.a, pp. 285-298.
STEMMER, K. (1978): Untersuchungen ZJlr Typofogie, Chronologie und Jkonogrtlphie du Panurstatuen.
Berlin.
TOYNBEE. J. M. C. (J973): Animals in Roman lifl! and AI1, London.
VALCARCEL. A. (1852): /nscripciones y antigUedades del Reino de Va/encia, Boletfn de la Real Acadcmia
de la Hisloria, VIII. Madrid [18051.
vAzQUEZ Y HOYS. AM. (1982): La " ligi&! romana en Hispania. Fu~nles ~pigrdJicas, orqueol6gicas y
numism6ticas, Madrid.
SCHULlEN, A. (1933): "Forschungen in Spanien 1933",

- 358-

[page-n-361]