La prehistòria i la mar: recursos marins en el passat
Josep Lluís Pascual Benito
Begoña Soler Mayor
Ricard Marlasca Martín
Joan Emili Aura Tortosa
2021
, ISBN 978-84-7795-875-8 , 121 p.
[page-n-1]
V
V
V
V
L PREHISTORI I L M R
R E CUR SO S MA RINS EN EL PA S SAT
[page-n-2]
[page-n-3]
V
V
V
V
L PREHISTORI I L M R
RE CURSOS MA RINS EN EL PA SSAT
Autors
Josep Lluís Pascual-Benito
Begoña Soler Mayor
Ricard Marlasca Martí
J. Emili Aura Tortosa
MUSEU DE PREHISTÒRIA DE VALÈNCIA
2021
TRESORS
Àrea de Cultura
DEL MUSEU
DE PREHISTÒRIA
[page-n-4]
V
V
V
V
L PREHISTORI I L M R
RECUR SOS MARINS E N E L PAS SAT
Tresors del Museu de Prehistòria
JUN-NOV 2021
DIPUTACIÓ DE VALÈNCIA
President
Antoni Francesc Gaspar Ramos
Diputat de Cultura
Xavier Rius i Torres
MUSEU DE PREHISTÒRIA
DE VALÈNCIA
Directora
María Jesús de Pedro Michó
Cap Unitat de Difusió, Didàctica i
Exposicions
Santiago Grau Gadea
Gràfica i direcció artística / Gráfica y
dirección artística
Vanesa Mora Casanova (Tacadetinta)
Tractament escenogràfic mobiliari i teló/
Tratamiento escenográfico mobiliario
y telón
Sfumato pintura escènica
Audiovisual «La Prehistòria i la mar» /
Audiovisual «La Prehistoria y la mar»
Francisco Pavón Tudela
Animació quadre a quadre (dofins) /
Animación cuadro a cuadro (delfines)
Juan Pajares (Flextatowa)
Restauració materials arqueològics /
Restauración materiales arqueológicos
Trinidad Pasíes Oviedo, Ramón Canal
Roca, Giula Cernieri, Laura Aguilar
Tamarit, Clara Portilla Romero
Rèpliques / Réplicas
Paco Blay (Arca cultural), Paula Jardón Giner
Muntatge materials arqueològics /
Montaje materiales arqueológicos
Francesc Chiner Vives, Ramón Canal
Roca, Laura Aguilar Tamarit
EXPOSICIÓ / EXPOSICIÓN
Comissari / Comisario
Josep Lluís Pascual-Benito
Dibuixos / Dibujos
Francesc Chiner Vives
Coordinació tècnica / Coordinación técnica
Santiago Grau Gadea, Eva Ferraz García
Programa didàctic / Programa didáctico
Laura Fortea Cervera, Eva Ripollés
Adelantado
Projecte museogràfic / Proyecto
museográfico
Miguel Ángel Navarrete Santana,
Francesc Chiner Vives
Assessorament científic / Asesoramiento
científico
Joan Emili Aura Tortosa, Ricard Marlasca
Martín, Alfred Sanchis Serra, Begoña
Soler Mayor
Coordinació muntatge / Coordinación
montaje
Francesc Chiner Vives, Isabel Carbó Dolz
Imatge de l’exposició i disseny gràfic /
Imagen de la exposición y diseño gráfico
Pascual Lucas Castelló
Tallers didàctics caps de setmana /
Talleres didácticos fines de semana
Tomás Hurtado Mullor, Francisca
Molina Gómez, Laura Hortelano
Piqueras, Vía Heraclia
Difusió i xarxes socials / Difusión y
redes sociales
Begoña Soler Mayor, Francisco Pavón Tudela
Gestió administrativa / Gestión
administrativa
Cristina Richarte Martínez, Ana Beltrán
Olmos
Impressió cartell / Impresión cartel
Impremta Provincial de la Diputació de
València
Traducció i correcció texts sala al
valencià i castellà / Traducción y
corrección textos sala en valenciano y
castellano
Joaquin Abarca Pérez
CATÀLEG / CATÁLOGO
Coordinació / Coordinación
Josep Lluís Pascual-Benito
Traducció texts sala a l’anglès /
Traducción textos sala en inglés
Michael Maudsley
Autors / Autores
Josep Lluís Pascual-Benito
Begoña Soler Mayor
Ricard Marlasca Martí
Joan Emili Aura Tortosa
Traducció texts sala a l’italià /
Traducción textos sala en italiano
Centro G. Leopardi
Disseny catàleg / Diseño catálogo
Pascual Lucas Castelló
Traducció texts sala al francès /
Traducción textos sala en francés
Christine Comiti
Fons exposats / Fondos expuestos
Museu de Prehistòria de València
L’ETNO. Museu Valencià de Etnologia
Imatges / Imágenes
Arxiu SIP. Museu de Prehistòria de
València, Universitat de València, Joan
Emili Aura Tortosa, Francesc Chiner
Vives, Enric Flors Ureña, Ricard Marlasca
Martí, Josep Pascual Beneyto, Josep Lluís
Pascual-Benito, José Luis Sanchidrián Torti,
Begoña Soler Mayor, João Zilhão. ICREA /
Universitat de Barcelona
Muntatge instal·lació i execució
producció / Montaje instalación y
ejecución producción
Espais d’Art – Vicent Carda, Símbols
Senyalització Integral, Carpintería
Sebastián López
Assegurances / Seguros
Allianz
Organització i producció /
Organización y producción
Diputació de València
Museu de Prehistòria de València
Agraïments / Agradecimientos
Lucrecia Centelles Fullana, Angel
Sánchez Molina, José A. Esteban Simón.
Xaloc, asociación para el estudio y
conservación del entorno. (So original
dofins / Sonido original delfines)
Supervisió edició / Supervisión edición
Begoña Soler Mayor, Eva Ferraz García
Traducció al valencià i castellà /
Traducción al valenciano y castellano
Joaquin Abarca Pérez
Traducció a l’anglès / Traducción al inglés
Michael Maudsley
Imatges / Imágenes
Arxiu SIP. Museu de Prehistòria de València,
Universitat de València, Joan Emili Aura
Tortosa, Francesc Chiner Vives, Enric Flors
Ureña, Rafael de Luis Casademunt, Ricard
Marlasca Martí, Josep Pascual Beneyto,
Josep Lluís Pascual-Benito, Manuel Pérez
Ripoll, Juan Salazar Bonet, José Luis
Sanchidrián Torti, Begoña Soler Mayor, João
Zilhão. ICREA /Universitat de Barcelona
Agraïments / Agradecimientos
Mapa realitzat per Adolfo Maestro
González (IGME). Les dades sobre els
recursos marins durant el Paleolític i
Mesolític s’han obtingut dins del projecte
AICO 2020/097, Conselleria d’Innovació,
Universitats, Ciència i Societat Digital
Impressió / Impresión
La Gráfica Comunicación
Edita
Museu de Prehistòria de València
Diputació de València
© del text/de los textos: els autors/es
© de les imatges/de las imágenes: els autors/
es o institucions propietàries
© de l’edició/de la edición: Diputació de
València. Museu de Prehistòria, 2021
I.S.B.N. 978-84-7795-875-8
D.L.: V-1722-2021
[page-n-5]
Presentació
Presentación
13
La Prehistòria i la mar
La Prehistoria y la mar
17
Els antecedents
Los antecedentes
23
La regió mediterrània ibèrica
La región mediterránea ibérica
27
Obtenció, consum i ús. Pesca i marisqueig
Obtención, consumo y uso. Pesca y marisqueo
33
Consum i conservació
Consumo y conservación
49
L’elaboració d’instruments
La elaboración de instrumentos
59
El simbolisme
El simbolismo
63
Els adorns
Los adornos
69
Els adorns de les comunitats caçadores-recol·lectores-pescadores del País Valencià
Los adornos de las comunidades cazadoras-recolectoras-pescadoras del País Valenciano
77
Els adorns de les comunitats productores del País Valencià
Los adornos de las comunidades productoras del País Valenciano
87
Els rituals funeraris
Los rituales funerarios
96
Peixos representats a l’exposició
Peces representados en la exposición
100
Bibliografia
105
English texts
ÍNDEX / ÍNDICE
7
[page-n-6]
[page-n-7]
V
V
PRESENT CIO
PRESENT CION
María Jesús de Pedro Michó
Directora Museu de Prehistòria de València
Dins la trajectòria d’exposicions de producció
En la trayectoria de exposiciones de producción
pròpia del Museu de Prehistòria de València,
propia del Museo de Prehistoria de Valencia,
encetàrem ara fa deu anys la sèrie Tresors del
hace diez años iniciamos la serie Tesoros del Mu-
Museu, línia expositiva de temporals per a do-
seo, una línea expositiva de temporales para dar
nar a conèixer peces destacades de les nostres
a conocer piezas destacadas de nuestras coleccio-
col·leccions, d’un gran valor artístic, però també
nes, de gran valor artístico, y también conjuntos
conjunts d’alt valor científic que requereixen i
de alto valor científico que requieren y merecen
mereixen una acurada exposició monogràfica.
una cuidadosa exposición monográfica.
Exposiciones en las que siempre subyace el
Exposicions en què sempre subjau l’interès
pel patrimoni arqueològic present al Museu, des
interés por el patrimonio arqueológico presente
de la seua creació, i el compromís de la nostra
en el Museo, desde su creación, y el compromiso
institució amb la ciutadania per difondre les
de nuestra institución con la ciudadanía por
nostres col·leccions i mostrar els resultats de les
difundir nuestras colecciones y mostrar los re-
nostres investigacions als diferents tipus de pú-
sultados de nuestra investigación a los diferentes
blic que s’acosten a visitar-nos.
tipos de público que vienen a visitarnos.
7
[page-n-8]
Exemple clar d’esta dinàmica és l’exposició
Un claro ejemplo de esta dinámica es la expo-
que, amb el títol «La Prehistòria i la mar. Recur-
sición que, con el título «La Prehistoria y la mar.
sos marins en el passat», es presenta ara al Museu
Recursos marinos en el pasado», se presenta ahora
de Prehistòria. Exposició de producció pròpia
en el Museo de Prehistoria. Exposición de produc-
que ens endinsa en el paper que la mar ha jugat
ción propia que profundiza en el papel que el mar
en el desenvolupament de les nostres societats;
ha desempeñado en el desarrollo de nuestras socie-
amb la presentació de peces destacades dels
dades; con la presentación de piezas destacadas de
nostres fons, la majoria de les quals, no obstant
nuestras colecciones, la mayoría de las cuales, sin
això, no havien estat exposades fins ara; de gran
embargo, no habían sido expuestas hasta ahora; de
valor científic i que responen a projectes d’inves-
gran valor científico y que responden a proyectos
tigació molt actuals i avantguardistes.
de investigación muy actuales y vanguardistas.
En general, estamos hablando de recursos
En general, parlem de recursos marins com
ara mol·luscos, crustacis, peixos, aus i mamí-
marinos como moluscos, crustáceos, peces, aves
fers, trobats en diferents jaciments arqueològics
y mamíferos, encontrados en diferentes yaci-
valencians, entre els quals es troben Cova del
mientos arqueológicos valencianos, entre los que
Parpalló (Gandia), l’Hort de Cortés-Volcán del
se encuentran Cova del Parpalló (Gandia), l’Hort
Faro (Cullera), El Collao (Oliva), Cueva de la
de Cortés-Volcán del Faro (Cullera), El Collao
Cocina (Dos Aguas), Cova de l’Or (Beniarrés),
(Oliva), Cueva de la Cocina (Dos Aguas), Cova
Cova de la Sarsa (Bocairent), Ereta del Pedregal
de l’Or (Beniarrés), Cova de la Sarsa (Bocairent),
(Navarrés), La Vital-Sanxo Llop (Gandia) i la
Ereta del Pedregal (Navarrés), La Vital-Sanxo
Lloma de Betxí (Paterna). Testimonis que són
Llop (Gandia) y la Lloma de Betxí (Paterna).
objecte d’estudi de la arqueomalacologia i la
Testimonios que son objeto de estudio de la ar-
ictioarqueologia, disciplines que ens permeten
queomalacología y la ictioarqueología, disciplinas
8
[page-n-9]
identificar espècies i obtenir informació sobre
que nos permiten identificar especies y obtener
la dieta de les comunitats que les empraren, i
información sobre la dieta de las comunidades
també sobre altres aspectes socials i ecològics.
que las utilizaron, así como sobre otros aspectos
Disciplines l’estudi de les quals és, avui per avui,
sociales y ecológicos. Disciplinas cuyo estudio es,
molt recent.
hoy por hoy, muy reciente.
Fent una mica d’història, és a partir dels anys
Haciendo un poco de historia, es a partir de los
setanta del segle passat quan els estudis de fauna
años setenta del siglo pasado cuando los estudios de
assoleixen una importància cada vegada més des-
fauna alcanzan una importancia cada vez más des-
tacada, prova de la qual és la nombrosa presència
tacada, prueba de lo cual es la numerosa presencia
al Servei d’Investigació Prehistòrica (SIP) d’estu-
en el Servicio de Investigación Prehistórica (SIP) de
diosos i investigadors d’aquestes matèries al llarg
estudiosos e investigadores de estas materias a lo lar-
dels anys. El fet és que les troballes faunístiques
go de los años. El hecho es que los hallazgos faunís-
estan presents en les col·leccions del Museu i
ticos están presentes en las colecciones del Museo y
s’exhibeixen a les sales permanents. Finalment,
se exhiben en las salas permanentes. Por último, la
la creació del Gabinet de Fauna Quaternària
creación del Gabinete de Fauna Cuaternaria a partir
a partir de la donació el 2001 de la col·lecció
de la donación en 2001 de la colección Sarrión, de
Sarrión, de fauna quaternària i actual, és el ger-
fauna cuaternaria y actual, es el germen del presti-
men del prestigiós laboratori d’estudi de restes
gioso laboratorio para el estudio de restos de fauna
faunístiques al si del Museu de Prehistòria i està
en el seno del Museo de Prehistoria y también está
també en l’origen de la celebració de les Jornades
en el origen de la celebración de las Jornadas de
d’Arqueozoologia des de l’any 2011.
Arqueozoología desde 2011.
Jornadas que, en su cuarta edición, en 2017,
Jornades que, en la quarta edició, el 2017,
propiciaron la celebración de una sesión dedicada a
propiciaren la celebració d’una sessió dedicada
9
[page-n-10]
als recursos marins en el passat, en contextos de
los recursos marinos en el pasado, en contextos de
la vessant mediterrània de la península Ibèrica.
la vertiente mediterránea de la península Ibérica.
Els treballs d’aquella sessió es publicaren poste-
Los trabajos de esa sesión se publicaron posterior-
riorment en les actes de les IV Jornades, sobre
mente en las actas de las IV Jornadas, sobre el uso
l’aprofitament de recursos procedents del mar;
y aprovechamiento de recursos procedentes del
un tema al qual, en opinió dels organitzadors de
mar; un tema al que, en opinión de los organiza-
les Jornades, no s’havia dedicat molt d’esforç en
dores de las Jornadas, no se había dedicado mucho
reunions anteriors. I això, malgrat l’abundància
empeño en reuniones anteriores. Incluso a pesar
de restes d’origen marí que es documenten als
de la abundancia de restos de origen marino que se
jaciments arqueològics, testimoni de l’explotació
documentan en los yacimientos arqueológicos, tes-
d’una gran varietat d’animals, tant invertebrats
timonio de la explotación de una gran variedad de
com vertebrats, que foren obtinguts emprant
animales, tanto invertebrados como vertebrados,
diferents estratègies de pesca i de recol·lecció en
que fueron obtenidos utilizando diferentes estrate-
les zones litorals.
gias de pesca y recolección en las zonas litorales.
Se trata, pues, de una disciplina reciente y de
Es tracta, doncs, d’una disciplina recent i
d’una exposició pionera que es presenta ara al
una exposición pionera que se presenta ahora en
Museu de Prehistòria; amb una acurada i inno-
el Museo de Prehistoria; con una cuidada y nove-
vadora museografia íntimament vinculada a la
dosa museografía íntimamente vinculada al mar,
mar, on la línia de continguts es veu reforçada
en la que la línea de contenidos se ve reforzada
en la seua presentació a través de l’ambientació
en su presentación a través de la ambientación
de llum i color, del tractament escenogràfic del
de luz y color, del tratamiento escenográfico del
mobiliari i de l’espai, i dels recursos audiovisuals
mobiliario y del espacio, y de los recursos audio-
i gràfics que l’acompanyen.
visuales y gráficos que la acompañan.
10
[page-n-11]
Com a reflexió final, en parlar de la mar, con-
Como reflexión final, al hablar del mar, concre-
cretament de la mar Mediterrània, ens adonem
tamente del Mediterráneo, comprobamos el difícil
del difícil equilibri que avui existeix entre els
equilibrio que hoy en día existe entre los recursos
recursos disponibles i el seu consum abusiu que
disponibles y su abusivo consumo que acaba por
acaba per exhaurir les espècies; de la brutícia que
esquilmar las especies; la porquería que cada día
cada dia aboquem a les seues aigües; i escoltem a
arrojamos a sus aguas; y escuchamos a diario las
diari les tristes noticies que ens arriben sobre les
tristes noticias que nos llegan sobre las numerosas
nombroses vides truncades en voler-lo travessar.
vidas truncadas por quererlo atravesar. Nuestro
La nostra mar, les nostres mars s’han convertit en
mar, nuestros mares se han convertido en cemente-
vergonyosos cementeris i descomunals femers.
rios vergonzosos y basureros descomunales.
I ara, mirant la mar i pensant en el que ha
Ahora, mirando el mar y pensando en lo que
sigut per a nosaltres des de la Prehistòria i en
ha significado para nosotros desde la Prehistoria
què s’ha convertir, no puc deixar de recordar els
y en lo que se ha convertido, no dejo de recordar
versos de Joan Manuel Serrat, tan actuals i tan
los versos de Joan Manuel Serrat, tan actuales y
quotidians:
tan cotidianos:
«Bressol de vida, camins de somnis, pont de cultures,
ai qui ho diria, que ha estat el mar!
Mireu-lo fet una claveguera,
mireu-lo anar i venir sense parar!»
Joan Manuel Serrat
Plany al mar (1984)
11
[page-n-12]
12
[page-n-13]
V
V
L
PREHISTORI
IL M R
L
PREHISTORI
YL M R
Conéixer com es van utilitzar els recursos
Conocer cómo se utilizaron los recursos marinos
marins en la prehistòria ajuda a comprendre
en la prehistoria ayuda a comprender la historia
la història de la dispersió humana pel planeta.
de la dispersión humana por el planeta. Las
Les costes i les grans conques concentren
costas y las grandes cuencas concentran una
una àmplia varietat de nutrients que van ser
amplia variedad de nutrientes que fueron
essencials per a la nostra evolució com a espècie.
esenciales para nuestra evolución como especie.
Al mateix temps, van servir com a grans vials de
Al mismo tiempo, sirvieron como grandes viales
comunicació en les seues migracions (figura 1)
de comunicación en sus migraciones (figura 1)
i com una referència per a la trobada dels grups
y como una referencia para el encuentro de los
humans dispersos.
grupos humanos dispersos.
V
V
V
V
V
V
RECURSOS MARINS EN EL PASSAT
RECURSOS MARINOS EN EL PASADO
En aquestes pàgines es donen a conéixer
En estas páginas se dan a conocer los
els recursos marins trobats en jaciments
recursos marinos encontrados en yacimientos
arqueològics localitzats a la regió central de
arqueológicos localizados en la región central
l’àrea mediterrània ibèrica. Entenem per
del área mediterránea ibérica. Entendemos
Figura 1. Platja mediterrània / Playa mediterránea
13
[page-n-14]
recursos marins les espècies de mol·luscos,
por recursos marinos las especies de moluscos,
crustacis, peixos, ocells i mamífers que viuen
crustáceos, peces, aves y mamíferos que viven
en aquest mitjà durant la totalitat o una part
en este medio durante la totalidad o una parte
significativa del seu cicle biològic. La cronologia
significativa de su ciclo biológico. La cronología
d’aquests llocs abasta una part de la prehistòria:
de estos sitios abarca una parte de la prehistoria:
des dels inicis del Paleolític superior fins a l’Edat
desde los inicios del Paleolítico superior hasta
del Bronze, entre 35.000 i 3.300 anys abans del
la Edad del Bronce, entre 35.000 y 3.300 años
present.
antes del presente.
Les restes marines estudiades es van
Los restos marinos estudiados se
documentar en excavacions arqueològiques
documentaron en excavaciones arqueológicas
conservades actualment al Museu de
conservadas actualmente en el Museu de
Prehistòria de València i procedeixen dels
Prehistòria de València y proceden de los
jaciments de la Cova del Parpalló (Gandia),
yacimientos de la Cova del Parpalló (Gandía),
Cova de l’Hort de Cortés-Volcán del Faro
Cova de l’Hort de Cortés-Volcán del Faro
(Cullera), El Collao (Oliva), Cueva de la
(Cullera), El Collao (Oliva), Cueva de la Cocina
Cocina (Dos Aguas), Cova de l’Or (Beniarrés),
(Dos Aguas), Cova de l’Or (Beniarrés), Cova
Cova de la Sarsa (Bocairent), Ereta del
de la Sarsa (Bocairent), Ereta del Pedregal
Pedregal (Navarrés), La Vital-Sanxo Llop
(Navarrés), La Vital-Sanxo Llop (Gandía)
(Gandia) i la Lloma de Betxí (Paterna). També
y la Lloma de Betxí (Paterna). También se
s’esmenten les troballes documentades a la
mencionan los hallazgos documentados en la
Cova de les Cendres (Teulada-Moraira) o les
Cova de les Cendres (Teulada-Moraira) o les
Coves de Santa Maira (Castell de Castells) i
Coves de Santa Maira (Castell de Castells) y
altres llocs de l’àmbit mediterrani. Aquestes
otros sitios del ámbito mediterráneo. Estas serán
14
[page-n-15]
seran les referències utilitzades per a l’estudi
las referencias utilizadas para el estudio de las
de les relacions entre els humans i la mar en
relaciones entre los humanos y el mar en este
aquest territori.
territorio.
Les disciplines que s’ocupen de l’estudi
Las disciplinas que se ocupan del estudio
d’aquesta mena d’evidències marines són
de este tipo de evidencias marinas son la
l’arqueomalacologia i l’ictioarqueologia, que
arqueomalacología y la ictioarqueología, que
s’encarreguen respectivament de l’anàlisi
se encargan respectivamente del análisis de
de les restes de mol·luscos i peixos trobats
los restos de moluscos y peces encontrados en
en els jaciments arqueològics. La seua
los yacimientos arqueológicos. Su finalidad
finalitat és identificar les espècies utilitzades
es identificar las especies utilizadas y extraer
i extraure’n informació sobre aspectes molt
información sobre aspectos muy variados
variats relacionats no sols amb la dieta sinó
relacionados no solo con la dieta sino también
també amb aspectes socials i ecològics de les
con aspectos sociales y ecológicos de las
comunitats que les van emprar. A més, en les
comunidades que las emplearon. Además,
últimes dècades s’han desenvolupat estudis
en las últimas décadas se han desarrollado
moleculars a partir de l’anàlisi dels isòtops
estudios moleculares a partir del análisis de los
estables, principalment de carboni i nitrogen,
isótopos estables, principalmente de carbono
conservats al col·lagen dels ossos humans. Les
y nitrógeno, conservados en el colágeno de los
seues variacions serveixen per a la reconstrucció
huesos humanos. Sus variaciones sirven para la
de les paleodietes que permetran mesurar el seu
reconstrucción de las paleodietas permitiendo
origen: vegetal o animal, d’origen terrestre o
medir su origen: vegetal o animal, de origen
marí.
terrestre o marino.
15
[page-n-16]
16
1
cm
2
3
[page-n-17]
Figura 2. Anvers i revers d’una valva de Pecten. Paleolític
mitjà. Cueva Antón. Fotografia: João Zilhão, ICREA/
Universitat de Barcelona.
Figura 2. Anverso y reverso de una valva de Pecten.
Paleolítico medio. Cueva Antón. Fotografía: João Zilhão,
ICREA/Universitat de Barcelona.
01
01
El consum de recursos aquàtics més antic
El consumo de recursos acuáticos más antiguo
conegut fins ara està datat al llac Turkana entorn
conocido hasta ahora está datado en el lago
de dos milions d’anys, concretament peixos i
Turkana en torno a dos millones de años, concre
tortugues. No obstant això, se sol donar major
tamente peces y tortugas. Sin embargo, se suele dar
rellevància a l’ús dels recursos marins, potser per
mayor relevancia al uso de los recursos marinos,
la seua diversitat i la fàcil conservació d’algunes
quizás por su diversidad y la fácil conservación de
restes, com les petxines dels mol·luscos. La seua
algunos restos, como las conchas de moluscos. Su
preservació ha quedat limitada a algunes àrees del
conservación ha quedado limitada a algunas áreas
planeta degut als canvis ocorreguts en el nivell
del planeta debido a los cambios ocurridos en el
de la mar després de l’últim gran desglaç, datat
nivel del mar tras el último gran deshielo, datado
fa uns 21.000 anys. Només en les zones litorals
hace unos 21.000 años. Solo en las zonas litorales
no submergides es conserven els campaments
no sumergidas se conservan los campamentos
relacionats amb l’explotació dels recursos marins.
relacionados con la explotación de los recursos
Els antecedents
Los antecedentes
Les primeres evidències del consum de
marinos.
Las primeras evidencias del consumo de
recursos marins són escasses i procedeixen també
de jaciments africans. La més antiga es constata
recursos marinos son escasas y proceden también
al jaciment de Dungo V (Angola) i està datada
de yacimientos africanos. La más antigua se
en més d’un milió d’anys. Ací es documenta el
constata en el yacimiento de Dungo V (Angola) y
carronyeig d’una balena encallada, en associar-se
está datada en más de un millón de años. Aquí se
17
[page-n-18]
a les restes del seu esquelet instruments lítics
documenta el carroñeo de una ballena varada, al
utilitzats per al seu esbocinament. Aquestes
asociarse a los restos de su esqueleto instrumentos
proves de l’explotació de la mar són més
líticos utilizados para su despedazado. Estas
nombroses a partir de l’expansió dels Humans
pruebas de la explotación del mar son más
Anatòmicament Moderns (Homo sapiens).
numerosas a partir de la expansión de los
A Sud-àfrica fa uns 165.000 anys i a la costa
Humanos Anatómicamente Modernos (Homo
atlàntica del Marroc entorn de 100.000, s’hi han
sapiens). En Sudáfrica hace unos 165.000 años
excavat diverses cavitats costaneres que contenen
y en la costa atlántica de Marruecos en torno
abundants restes marines recollides per al seu
a 100.000, se han excavado varias cavidades
consum, sobretot mol·luscos de substrat rocós
costeras que contienen abundantes restos marinos
—clòtxines i llepasses—.
recogidos para su consumo, sobre todo moluscos
A Europa, les primeres proves sobre el
de sustrato rocoso —mejillones y lapas—.
En Europa, las primeras pruebas sobre el con
consum de recursos marins se situen en
dates similars, però ací s’associen a grups de
sumo de recursos marinos se datan en fechas simi
neandertals que van viure en el litoral del
lares, pero aquí se asocian a grupos de neandertales
sud de la península ibèrica, des de la façana
que vivieron en el litoral del sur de la península
atlàntica portuguesa a les costes de Màlaga i
ibérica, desde la fachada atlántica portuguesa a
Múrcia. Es tracta de restes de foques i cetacis,
las costas de Málaga y Murcia. Se trata de restos
sobretot dofins, els ossos dels quals presenten
de focas y cetáceos, sobre todo delfines, cuyos
a vegades marques de tall realitzades amb estris
huesos presentan en ocasiones marcas de corte
de pedra. Els mol·luscos que habiten ambients
realizadas con útiles de piedra. Los moluscos que
rocosos, com llepasses, clòtxines i altres espècies
habitan ambientes rocosos, como lapas, mejillones
a l’Atlàntic (Litorina littorea i Oxylinus lineatus)
y otras especies en el Atlántico (Litorina littorea y
18
[page-n-19]
i al Mediterrani (Oxylinus turbinatus), van
Oxylinus lineatus) y en el Mediterráneo (Oxylinus
ser recollits i transportats als campaments
turbinatus), fueron recogidos y transportados a los
pròxims a la costa per al consum. Les petxines
campamentos cercanos a la costa para su consumo.
de mol·luscos també van servir com a matèria
Las conchas de moluscos también sirvieron como
primera per a la fabricació d’utensilis i adorns
materia prima para la fabricación de utensilios y
personals, aprofitant-ne la morfologia natural o
adornos personales, aprovechando su morfología
fabricant denes i penjolls facetats. Són materials
natural o fabricando cuentas y colgantes
abundants i accessibles, àmpliament distribuïts a
facetados. Son materiales abundantes y accesibles,
partir de l’expansió de la humanitat moderna.
ampliamente distribuidos a partir de la expansión
Les primeres evidències de l’ús de malacofauna
de la humanidad moderna.
Las primeras evidencias del uso de
marina amb finalitats no alimentàries es constaten
en grups neandertals del Pròxim Orient i del
malacofauna marina con fines no alimentarios
sud d’Europa, on s’han trobat també petxines
se constatan en grupos neandertales del Próximo
utilitzades com a instruments o com a matèria
Oriente y del sur de Europa, donde se han
primera per a la seua fabricació. Les més antigues
encontrado también conchas utilizadas como
procedeixen de contextos del Paleolític mitjà de
instrumentos o como materia prima para su
coves d’Itàlia i Grècia datades entre 110.000 i
fabricación. Las más antiguas proceden de
50.000 anys. Allí s’han documentat instruments
contextos del Paleolítico medio de cuevas de Italia
fabricats amb fragments de petxines de mol·luscos
y Grecia datadas entre 110.000 y 50.000 años.
bivalves —Callista chione i Glycymeris glycymeris-—,
Allí se han documentado instrumentos fabricados
les vores de les quals van ser retocades amb la
con fragmentos de conchas de moluscos bivalvos
mateixa tecnologia que les de les ascles de pedra.
—Callista chione y Glycymeris glycymeris—, cuyos
En altres casos la presència de colorant en algunes
bordes fueron retocados con la misma tecnología
19
[page-n-20]
Figura 3. Anverso y reverso de una valva de Spondylus
gaederopus. Cueva de los Aviones, Murcia. Paleolítico
medio. Fotografía: João Zilhão, ICREA/Universitat de
Barcelona.
Figura 3. Anvers i revers d’una valva de Spondylus
gaederopus. Cueva de los Aviones, Murcia. Paleolític mitjà.
Fotografia: João Zilhão, ICREA/Universitat de Barcelona.
1 cm
petxines de bivalves de grans
que los de piedra. En otros casos
dimensions no modificades (Pecten
la presencia de colorante en
sp., Glycymeris nummaria i Spondylus
algunas conchas de bivalvos de gran
gaederopus, entre altres) apunta al seu ús
tamaño no modificadas (Pecten sp.,
com a paletes o contenidors d’ocre, com
Glycymeris nummaria y Spondylus
ocorre a Qafzeh (Israel) en nivells datats
gaederopus, entre otras) apunta a su
entorn de 92.000 anys, a la Cueva de
uso como paletas o contenedores de
los Aviones (Cartagena) fa uns 115.000
ocre, como ocurre en Qafzeh (Israel) en
(figura 3) i a Cueva Antón (Mula),
niveles datados en torno a 92.000 años,
situada en l’actualitat a més de 50 km de
en la Cueva de Los Aviones (Cartagena)
la costa, entorn de 50.000 anys (figura 2).
hace unos 115.000 (figura 3) y en Cueva Antón
A l’Àfrica, hi ha un bon nombre de
(Mula), situada en la actualidad a más de 50 km
jaciments on tambén es documenten mol·luscos
de la costa, en torno a 50.000 años (figura 2).
En África hay un buen número de yacimientos
transformats en objectes d’adorn personal,
associats a l’expansió de la nostra espècie i datats
donde también se documentan moluscos
entre 100.000 i 70.000 anys. Al nord d’Àfrica
transformados en objetos de adorno personal,
s’han recuperat petxines de Nassarius gibbosulus i,
asociados a la expansión de nuestra especie y
puntualment, de Columbella rustica, la major part
fechados entre 100.000 y 70.000 años. En el norte
perforades de manera natural o antròpica, algunes
de África se han recuperado conchas de Nassarius
amb indicis d’ús i colorant roig. A Sud-àfrica
gibbosulus y, puntualmente, de Columbella rustica,
destaca Blombos Cave, on de nivells datats entorn
la mayoría perforadas de forma natural o antrópica,
de 75.000 anys procedeixen nombroses closques
algunas con huellas de uso y colorante rojo. En
de Nassarius kraussianus amb perforació i marques
Sudáfrica destaca Blombos Cave, donde de niveles
20
[page-n-21]
Figura 4. Valvas de Glycymeris sp. y de cardíido perforadas.
Cueva de Los Aviones, Murcia. Paleolítico medio.
Fotografía: João Zilhão, ICREA/Universitat de Barcelona.
Figura 4. Valves de Glycymeris sp. i de cardíid perforades.
Cueva de los Aviones, Murcia. Paleolític mitjà. Fotografia:
João Zilhão, ICREA/Universitat de Barcelona.
d’ús, i a Border
datados en torno a 75.000
Cave, una petxina
años proceden numerosas
perforada del gènere
conchas de Nassarius
Conus es va trobar
kraussianus con perforación
en un enterrament
infantil de fa uns 74.000
y marcas de uso, y en Border
1 cm
Cave, una concha perforada del
anys, considerat com la primera evidència de
género Conus se halló en un enterramiento infantil
la presència d’adorn en una tomba. Una atenta
de hace unos 74.000 años, considerado como la
mirada a l’Orient Pròxim i l’Àfrica mostra com
primera evidencia de la presencia de adorno en una
hi ha una predilecció entre les espècies utilitzades
tumba. Una atenta mirada a Oriente Próximo y
com a adorn, una elecció cultural basada en els
África, muestra cómo existe una predilección entre
gèneres Tritia i Nassarius.
las especies utilizadas como adorno, una elección
Al sud d’Europa es van utilitzar com a
cultural basada en los géneros Tritia y Nassarius.
adorns diverses valves dels gèneres Glycymeris
En el sur de Europa se utilizaron como
i Acanthocardia recollides a les platges, com
adornos diversas valvas de los géneros Glycymeris y
indiquen les erosions i perforacions naturals
Acanthocardia recogidas en las playas, como indican
que comporten (figura 4), i que mostren també
sus erosiones y perforaciones naturales (figura 4),
restes de colorant. Si els grups neandertals van
y que muestran también restos de colorante. Si
començar a utilitzar les petxines de mol·luscos
los grupos neandertales comenzaron a utilizar las
amb finalitats no alimentàries, la generalització
conchas de moluscos con fines no alimentarios, la
de l’ús dels adorns personals esdevé amb el
generalización del uso de los adornos personales
desenvolupament del Paleolític superior en
acontece con el desarrollo del Paleolítico superior
contextos associats a la nostra espècie.
en contextos asociados a nuestra especie.
21
[page-n-22]
[page-n-23]
Figura 5. Mapa batimètric del litoral mediterrani
peninsular. La línia blanca mostra la posició de la línia de
costa actual. En color verd s’indica la superfície terrestre
existent fa uns 20.000 anys actualment inundada (-120 m
de costa per davall del nivell de la mar).
Figura 5. Mapa batimétrico del litoral mediterráneo
peninsular. La línea blanca indica la línea de costa actual y la
superficie coloreada en verde corresponde a la llanura litoral
existente hace unos 20.000 años actualmente inundada
(-120 m respecto de la cota actual del nivel del mar).
02
02
Els canvis en el nivell de les aigües marines i
Los cambios en el nivel de las aguas marinas
els seus efectes sobre la posició de la línia de
y sus efectos sobre la posición de la línea de
costa han afectat la conservació dels
costa han afectado a la conservación de los
jaciments arqueològics costaners. Alguns
yacimientos arqueológicos costeros. Algunos
exemples poden mostrar l’abast de la
ejemplos pueden mostrar el alcance de la
inundació de la plana litoral des de l’últim
inundación de la llanura litoral desde el último
màxim glacial, fa uns 21.000 anys. Al
máximo glaciar, hace unos 21.000 años. Al
nord del cap de la Nau, l’amplària de la
norte del cabo de la Nao, la anchura de la
superfície inundada oscil·la entre els 40 km
superficie inundada oscila entre los 40 km
enfront de Gandia i els més de 100 km al
enfrente de Gandía y los más de 100 km al sur
sud del delta de l’Ebre (figura 5). Per aquest
del delta del Ebro (figura 5). Por este motivo, en
motiu, al golf de València no es coneixen
el golfo de Valencia no se conocen yacimientos
jaciments costaners fins a ben entrat l’Holocé
costeros hasta bien entrado el Holoceno hace
fa uns 9.000 anys, moment en el qual la
unos 9.000 años, momento en el que la línea
línia de costa tenia una posició pròxima a
de costa tenía una posición cercana a la actual.
l’actual. Al sud, a les costes andaluses de
Al sur, en las costas andaluzas del mar de
la mar d’Alborán, la morfologia del marge
Alborán, la morfología del margen continental
continental ha impedit canvis tan marcats
ha impedido cambios tan marcados en la
La regió mediterrània ibèrica
La región mediterránea ibérica
23
[page-n-24]
[page-n-25]
Figura 6. Gorham’s Cave (Gibraltar).
Fotografia: J. Emili Aura Tortosa.
Figura 6. Gorham’s Cave (Gibraltar).
Fotografia: J. Emili Aura Tortosa.
en la posició de la línia de costa. Allí es
posición de la línea de costa. Allí, se conservan
conserven llocs que actualment estan sobre la
sitios que actualmente están sobre la costa, pero
costa, però que en els episodis amb un nivell
que en los episodios con un nivel del mar más
de la mar més baixa distaven només uns 5 km
bajo distaban sólo unos 5 km de la posición del
de la posició de la mar, mentre que a l’àrea
mar, mientras que en el área de Valencia esta
de València aquesta informació ha de trobar-
información debe encontrarse a varios metros
se a diversos metres de profunditat, en els
de profundidad, en los yacimientos costeros hoy
jaciments costaners hui submergits.
sumergidos.
Aquestes situacions mostren importants
Estas situaciones muestran importantes
diferències regionals que afecten la visibilitat
diferencias regionales que afectan a la visibilidad
de l’explotació dels recursos marins. Així,
de la explotación de los recursos marinos.
les dades més antigues i també les més
Así, los datos más antiguos y también los más
nombroses procedeixen de les regions les
numerosos proceden de las regiones cuyas costas
costes de les quals han patit una menor
han sufrido una menor inundación. Este sería
inundació. Aquest devia ser el cas de jaciments
el caso de yacimientos portugueses, como la
portuguesos, com la Gruta de Figueira Brava
Gruta de Figueira Brava (Setúbal), de Gorham’s
(Setúbal), de Gorham’s Cave (figura 6) i
Cave (figura 6) y Vanguard’s (Gibraltar) o de
Vanguard’s (Gibraltar) o de Cueva Bajondillo
Cueva Bajondillo (Torremolinos), datados hace
(Torremolinos), datats fa uns 150.000 anys i
unos 150.000 años y asociados a los grupos
associats als grups neandertals.
neandertales.
25
[page-n-26]
26
[page-n-27]
Figura 7. Recreació d’un grup mesolític que explota un
medi marí. Aquarel·la: Francesc Chiner Vives.
Figura 7. Recreación de un grupo mesolítico explotando
un medio marino. Acuarela: Francesc Chiner Vives.
03
03
Pesca i marisqueig
Pesca y marisqueo
El medi marí oferia nombrosos atractius per
El medio marino ofrecía numerosos atractivos
als grups prehistòrics. A la riquesa i diversitat
para los grupos prehistóricos. A la riqueza
d’espècies, molt major que en el medi
y diversidad de especies, mucho mayor que
terrestre, s’afigen proteïnes i rics nutrients,
en el medio terrestre, se añaden proteínas
com els àcids mono i poliinsaturats. A més,
y ricos nutrientes, como los ácidos mono y
en molts casos l’obtenció no en requereix de
poliinsaturados. Además, en muchos casos
complexos equips tècnics i va poder realitzar-
su obtención no requiere de complejos
se de manera col·laborativa per tots els
equipos técnicos y pudo realizarse de forma
membres del grup, incloent-hi persones de
colaborativa por todos los miembros del
totes les edats. El marisqueig, la recollida de
grupo, incluyendo personas de todas las
peixos, ocells i mamífers retornats per la mar
edades. El marisqueo, la recogida de peces,
van ser estratègies simples.
aves y mamíferos devueltos por el mar fueron
Obtenció, consum i ús.
Obtención, consumo y uso.
Sobre les tècniques d’obtenció d’aquests
estrategias simples.
recursos disposem de dos fonts d’informació:
Sobre las técnicas de obtención de estos
l’hàbitat de les espècies i l’evidència
recursos disponemos de dos fuentes de
recuperada sobre els equips emprats.
información: el hábitat de las especies y
L’hàbitat de les espècies identificades és
la evidencia recuperada sobre los equipos
costaner, la qual cosa resulta indicativa
empleados. El hábitat de las especies
27
[page-n-28]
Figura 8. Mandíbula de foca. Cueva de Nerja, Màlaga.
Paleolític superior. Fotografia: Manuel Pérez Ripoll.
Figura 8. Mandíbula de foca. Cueva de Nerja, Málaga.
Paleolítico superior. Fotografía: Manuel Pérez Ripoll.
de les àrees recorregudes i explotades pels
identificadas es costero, lo que resulta
grups prehistòrics. La majoria d’aquestes
indicativo de las áreas recorridas y explotadas
espècies es troben en la mateixa costa i en
por los grupos prehistóricos. La mayoría de
àrees d’estuari, tant en platges i cales de fons
estas especies se encuentran en la misma costa
arenós com en penya-segats sobre el substrat
y en áreas de estuario, tanto en playas y calas
rocós. En aquestes platges van ser localitzades
de fondo arenoso como en acantilados sobre
les restes de cetacis encallats que, després
el sustrato rocoso. En estas playas fueron
del seu trossejament, van ser transportats als
localizados los restos de cetáceos varados que,
jaciments pròxims. També va ser l’entorn per
tras su troceado, fueron transportados a los
28
[page-n-29]
a la caça de foques mediterrànies (figura 8),
yacimientos cercanos. También fue el entorno
com sabem a partir de les dades de les coves
para la caza de focas mediterráneas (figura 8),
de Nerja (Maro-Nerja) i de Cendres, com
como sabemos a partir de los datos de las
també de diverses espècies d’ocells.
cuevas de Nerja (Maro-Nerja) y de Cendres,
así como de diversas especies de aves.
No obstant això, al final del Paleolític
Sin embargo, al final del Paleolítico
es coneix un cas de pesca sobre espècies
migratòries d’aigües profundes. La
se conoce un caso de pesca sobre especies
identificació a Nerja de milers de restes
migratorias de aguas profundas. La
de diverses espècies d’abadejos (gàdids),
identificación en Nerja de miles de restos
suggereix l’ús de tècniques més complexes,
de diversas especies de bacalaos (gádidos),
que arribaren a proposar l’existència d’alguna
sugiere el empleo de técnicas más complejas,
mena d’aparells per a abordar i adreçar
llegando a proponerse la existencia de algún
els bancs de pesca cap a la costa. Aquesta
tipo de aparejos para abordar y direccionar los
hipòtesi es troba lligada a l’existència
bancos de pesca hacia la costa. Esta hipótesis
de xarxes i nanses, conservades al nord
se encuentra ligada a la existencia de redes
d’Europa, en el Mesolític de Suècia fa
y nasas, conservadas en el norte de Europa,
9.000 anys, però desconegudes en la nostra
en el Mesolítico de Suecia hace 9.000 años,
àrea d’estudi. No obstant això existeix una
pero desconocidas en nuestra área de estudio.
evidència indirecta que pot relacionar-se amb
No obstante existe una evidencia indirecta
aquesta qüestió: la recuperació de fragments
que puede relacionarse con esta cuestión: la
de corda trenada a partir de fibres vegetals a
recuperación de fragmentos de cuerda trenzada
Santa Maira, datats fa 12.000 anys, demostra
a partir de fibras vegetales en Santa Maira,
29
[page-n-30]
Figura 9. De izquierda a derecha: tres arpones de la Cova
del Parpalló, y tres anzuelos rectos de la Cueva de Nerja,
Cova de l’Or y Sanxo Llop. Paleolítico superior, Neolítico
antiguo y Calcolítico. Fotografías: Archivo SIP, J. Emili
Aura Tortosa y Josep Ll. Pascual-Benito.
Figura 9. D’esquerra a dreta: tres arpons de la Cova del
Parpalló, i tres hams rectes de la Cueva de Nerja, Cova
de l’Or i Sanxo Llop. Paleolític superior, Neolític antic i
Calcolític. Fotografies: Arxiu SIP, J. Emili Aura Tortosa i
Josep Ll. Pascual-Benito.
1
cm
30
2
[page-n-31]
l’ús de tècniques de cordelleria-cistelleria,
datados hace 12.000 años, demuestra el uso de
perfectament aplicables a la fabricació de
técnicas de cordelería-cestería, perfectamente
xarxes i paranys.
aplicables a la fabricación de redes y trampas.
Los instrumentos más antiguos relacionados
Els instruments més antics relacionats
amb la pesca corresponen, ara com ara, al
con la pesca corresponden, por ahora, al final
final del Paleolític. Puntes dentades o arpons
del Paleolítico. Puntas dentadas o arpones y
i hams rectes fabricats sobre banya i os solen
anzuelos rectos fabricados sobre asta y hueso
relacionar-se amb aquesta activitat (figura 9).
suelen relacionarse con esta actividad (figura 9).
Durant el Neolític i fins al tercer mil·lenni
Durante el Neolítico y hasta el tercer milenio
abans del present, devien perdurar els hams
antes del presente, perdurarían los anzuelos
rectes, paral·lelament a l’aparició d’altres
rectos, paralelamente a la aparición de otros
corbs, a manera de ganxo, també en os. En el
curvos, a modo de gancho, también en hueso.
sud d’Europa, l’ús de materials peribles com
En el sur de Europa, el empleo de materiales
la fusta i les fibres vegetals per a la captura
perecederos como la madera y las fibras
de peixos, només pot ser argumentat amb
vegetales para la captura de peces, sólo puede
evidències indirectes, però possiblement
ser argumentado con evidencias indirectas,
van començar a utilitzar-se en dates molt
pero posiblemente empezaron a utilizarse en
anteriors.
fechas muy anteriores.
31
[page-n-32]
[page-n-33]
Figura 10. Peixos assecant-se al sol. Formentera.
Fotografia: Ricard Marlasca Martín.
Figura 10. Peces secándose al sol. Formentera.
Fotografía: Ricard Marlasca Martín.
04
04
Sobre les formes de consum i les tècniques
Sobre las formas de consumo y las técnicas
de conservació del peix, disposem de poca
de conservación del pescado se dispone de
informació. A França s’han descrit estructures
poca información. En Francia se han descrito
relacionades amb el fumat del salmó i és
estructuras relacionadas con el ahumado del
probable que l’assecat fóra una altra variant.
salmón y es probable que el secado fuera
La simplicitat de mitjans que comporten
otra variante. La simplicidad de medios que
aquestes tècniques ens fan veure que la seua
suponen estas técnicas, nos hacen ver que
documentació arqueològica devia ser molt
su documentación arqueológica sería muy
difícil, per no dir pràcticament impossible.
difícil, por no decir prácticamente imposible.
Un exemple actual d’aquesta mena de
Un ejemplo actual de este tipo de técnicas
tècniques és la usada a l’illa de Formentera,
es la usada en la isla de Formentera, donde
on es duu a terme l’assecat al sol dels cossos
se lleva a cabo el secado al sol de los cuerpos
oberts i escapçats de diferents espècies de
abiertos y descabezados de diferentes especies
xicotets taurons i rajades, penjades de les
de pequeños tiburones y rayas, colgadas de las
branques de l’esquelet d’una savina, molt
ramas del esqueleto de una sabina, muy cerca
prop de la mateixa costa (figura 10).
de la misma costa (figura 10).
Consum i conservació
Consumo y conservación
Respecte als mol·luscos, rics en vitamines
Respecto a los moluscos, ricos en vitaminas
D i E i amb carbohidrats que normalment
D y E y con carbohidratos que normalmente
no es troben en els mamífers terrestres, van
no se encuentran en los mamíferos terrestres,
33
[page-n-34]
poder ser consumits crus, bullits o bullits al
pudieron ser consumidos crudos, hervidos
vapor tirant aigua sobre paviments de pedres
o cocidos al vapor echando agua sobre
calentes, tal com s’ha descrit per al jaciment
encachados de piedras calientes, tal como se
neolític del Tossal de les Basses (l’Albufereta,
ha descrito para el yacimiento neolítico del
Alacant).
Tossal de les Basses (l’Albufereta, Alicante).
La desigual conservació de llocs costaners
La desigual conservación de sitios costeros
entre regions explica el que sabem sobre les
entre regiones explica lo que sabemos sobre
espècies de mol·luscos i peixos marins que
las especies de moluscos y peces marinos que
van ser consumides com a aliment durant
fueron consumidas como alimento durante el
el Paleolític: molt nombroses aquestes en
Paleolítico: muy numerosas en las costas del
les costes del sud d’Ibèria i pràcticament
sur de Iberia y prácticamente desconocidas en
desconegudes en l’àrea valenciana. Aquesta
el área valenciana. Esta evidencia sugiere que
evidència suggereix que aquest tipus de
este tipo de recursos debieron ser consumidos
recursos degueren ser consumits prop d’on
cerca de donde fueron obtenidos y por ello
van ser obtinguts i per això les seues restes
sus restos prácticamente desaparecen a medida
pràcticament desapareixen a mesura que ens
que nos alejamos de la costa.
allunyem de la costa.
Los datos conocidos para el Paleolítico
Les dades conegudes per al Paleolític
superior del territorio valenciano son muy
superior del territori valencià són molt
escasos. En Parpalló y Hort de Cortés-Volcán
escasses. A Parpalló i Hort de Cortés-Volcán
del Faro se han identificado unos pocos restos
del Faro s’han identificat unes poques restes
de salmónidos —posiblemente truchas— y
de salmònids —possiblement truites— i
espáridos como la dorada. En Cendres, se han
34
[page-n-35]
espàrids com l’orada. A Cendres, s’han
recuperado miles de restos de anguilas, pero
recuperat milers de restes d’anguiles, però
su posible aporte antrópico está en estudio.
la seua possible aportació antròpica està
El número de evidencias parece aumentar al
en estudi. El nombre d’evidències sembla
final del Paleolítico, como indican los datos de
augmentar al final del Paleolític, com
Tossal de la Roca (Vall d’Alcalà) y, sobre todo,
indiquen les dades de Tossal de la Roca (Vall
de Santa Maira. En este último yacimiento
d’Alcalà) i, sobretot, de Santa Maira. En
se constata el transporte de alimentos
aquest últim jaciment es constata el transport
marinos a distancias superiores a los 35 km,
d’aliments marins a distàncies superiors als
identificando un conjunto significativo de
35 km, on s’identifica un conjunt significatiu
restos de moluscos bivalvos y de peces marinos
de restes de mol·luscos bivalves i de peixos
—mugílidos, espáridos o carángidos—
marins —mugílids, espàrids o caràngids—
relacionados con el consumo.
relacionats amb el consum.
Durante el Mesolítico aumenta el número
Durant el Mesolític augmenta el nombre
de yacimientos con recursos procedentes
de jaciments amb recursos procedents
del mar y de los humedales cercanos a la
de la mar i dels aiguamolls pròxims a la
costa. La presencia de huesos de dorada y de
costa. La presència d’ossos d’orada i de
conchas de berberecho indica la explotación
petxines d’escopinya indica l’explotació de
de lagunas salobres con fondos blandos:
llacunes salobres amb fons blanets: marenys,
marismas, albuferas y estuarios. Así se constata
albuferes i estuaris. Així es constata a El
en El Collao, conchero cercano a la costa y
Collao, depòsit de petxines pròxim a la
a un marjal, dominado por berberechos y
costa i a una marjal, dominat per escopinyes
Cerithium, donde predomina como recurso
35
[page-n-36]
i Cerithium, on predomina com a recurs
pesquero los espáridos (doradas) y, en menor
pesquer els espàrids (orades) i, en menor
medida, los mugílidos (lisas), y algunos
mesura, els mugílids (llises), i alguns peixos
peces cartilaginosos, como las rayas (figura
cartilaginosos, com les rajades (figura 11).
11). Así mismo, en la cueva de la Cocina, a
Així mateix, a la Cueva de la Cocina, a
unos 40 km en línea recta del mar, se han
uns 40 km en línia recta de la mar, s’han
determinado restos ictiológicos, entre los que
determinat restes ictiològiques, entre les
destaca de nuevo la dorada, alguno de raya,
quals destaca de nou l’orada, alguna de
y malacológicos como el berberecho. Este
rajada, i malacològiques com l’escopinya.
yacimiento fue un lugar frecuentado de forma
Aquest jaciment va ser un lloc freqüentat de
recurrente desde la mitad del IX hasta la
manera recurrent desde la mitat del IX fins
mitad del VIII milenio antes del presente por
la mitat del VIII mil·lenni abans del present
los últimos grupos de cazadores-recolectores-
pels últims grups de caçadors-recol·lectors-
pescadores, en el marco de una estrategia de
pescadors, en el marc d’una estratègia
explotación del territorio móvil que estaría
d’explotació del territori mòbil que potser
ligada a desplazamientos costa-interior, una
estaria lligada a desplaçaments costa-interior,
estrategia que también se documenta en Santa
una estratègia que també es documenta a
Maira.
Santa Maira.
En el litoral valenciano existen yacimientos
En el litoral valencià hi ha jaciments
del Neolítico antiguo (segunda mitad del VIII
del Neolític antic (segona mitat del VIII i
y primera mitad del VII milenio antes del
primera mitat del VII mil·lenni abans del
presente) con importantes concentraciones
present) amb importants concentracions
de conchas de moluscos comestibles que,
36
[page-n-37]
Figura 11. Restes ictiològiques. El Collao. Mesolític.
Fotografia: Josep Ll. Pascual-Benito.
Figura 11. Restos ictiológicos. El Collao. Mesolítico.
Fotografía: Josep Ll. Pascual-Benito.
37
[page-n-38]
[page-n-39]
Figura 12. Costa rocosa amb llepasses.
Fotografia: Josep Ll. Pascual-Benito.
Figura 12. Costa rocosa con lapas.
Fotografía: Josep Ll. Pascual-Benito.
de petxines de mol·luscos comestibles que,
en función de su ubicación explotaban
d’acord amb la seua ubicació explotaven
ecosistemas diferentes. En Cendres, cueva
ecosistemes diversos. A Cendres, cova oberta
abierta en un acantilado, se recogían
en un penya-segat, es recollien gasteròpodes
gasterópodos en medios rocosos de la zona
en medis rocosos de la zona intermareal,
intermareal, esencialmente patélidos y
essencialment patèl·lis i tròquids (figura 12),
tróquidos (figura 12), donde estos moluscos
on aquests mol·luscos apareixen visibles i
aparecen visibles y son fáciles de recolectar
són fàcils de recol·lectar sense gaire esforç
sin apenas esfuerzo energético por todos los
energètic per tots els individus del grup.
individuos del grupo. Sin embargo, en la
No obstant això, a la Cova de Bolumini
Cova de Bolumini (Benimeli-Beniarbeig)
(Benimeli-Beniarbeig) es recol·lectaven
se recolectaban berberechos en medios
escopinyes en medis blanets, sobretot
blandos, sobre todo de albuferas. En Cendres
d’albuferes. A Cendres es constata també
se constata también la presencia de forma
la presència de manera esporàdica de sépia,
esporádica de sepia, cangrejos y erizos, además
crancs i eriçons, a més d’abundants restes
de abundantes restos ictiológicos de especies
ictiològiques d’espècies molt variades
muy variadas pescadas durante los primeros
pescades durant els primers estadis del
estadios del Neolítico. Como es lógico los
Neolític. Com és lògic els més representats
más representados son los peces que abundan
són els peixos que abunden en aquesta mena
en este tipo de entorno rocoso, y en Cendres
d’entorns rocosos, i a Cendres es va realitzar
se realizó una explotación pesquera donde
una explotació pesquera on dos famílies —
dos familias —meros y espáridos— suponen
anfossos i espàrids— suposen més del 90%
más del 90% de los taxones identificados,
39
[page-n-40]
Figura 13. Mandíbula d’orada. Cova de l’Or. Neolític
antic. Fotografia: Arxiu SIP.
Figura 13. Mandíbula de dorada. Cova de l’Or. Neolítico
antiguo. Fotografía: Archivo SIP.
dels tàxons identificats, quasi sempre de
casi siempre de medio y gran tamaño. Cabe
mitjanes i grans dimensions. Cal destacar
destacar en este yacimiento que la mayoría de
en aquest jaciment que la majoria dels ossos
los huesos de peces
de peixos documentats pertanyen als caps
documentados
o a les primeres vèrtebres, i que
pertenecen a las
majoritàriament van aparéixer
cabezas o a las
associats a estructures
primeras vértebras,
de combustió, la
y que mayoritariamente
qual cosa potser
aparecieron asociados a estructuras de
es relaciona amb
combustión, lo que se podría relacionar
el fumat dels cossos
con el ahumado de los cuerpos de
d’aquests peixos,
estos pescados, no representados
no representats en el
en el yacimiento, y que se
jaciment, i que es devien
habrían transportado y
haver transportat i consumit
consumido en otro lugar una
en un altre lloc una vegada
vez procesados.
processats.
Los peces marinos
Els peixos marins també van
también llegaron, en
arribar, en escàs nombre, a alguns
escaso número, a algunos
jaciments neolítics interiors com la
yacimientos neolíticos interiores
Cova de l’Or, amb restes de llisa, mújol,
espàrids i orada (figura 13), i fins
como la Cova de l’Or, con restos
1
cm
40
de lisa, mújol, espáridos y dorada
[page-n-41]
i tot a d’altres situats a més de 40 km, com és
(figura 13), e incluso a otros ubicados a
el cas de la Cova Fosca (Ares del Maestrat),
más de 40 km, como es el caso de Cova
on es documenten restes d’orada, pagell i
Fosca (Ares del Maestre), donde se
tonyina, que donen testimoniatge del seu
documentan restos de dorada, pagel y atún,
processament, perquè probablement van
que dan testimonio de su procesado, pues
ser transportats després de ser assecats. Si
probablemente fueron transportados después
fóra així, els pesos per a les mostres més
de ser secados. Si fuera así, los pesos para las
menudes devien ser inferiors a 100 g i potser
muestras más pequeñas serían inferiores a 100 g
podien constituir paquets d’aliments per a les
y podrían constituir paquetes de alimentos para
persones que es van desplaçar des de la mar
las personas que se desplazaron desde el mar
a la cova. En aqueix cas, el valor d’aquestes
a la cueva. En ese caso, el valor de estos restos
restes devia ser qualitatiu, en satisfer
sería cualitativo al satisfacer necesidades muy
necessitats molt puntuals.
puntuales.
Una hipótesis de trabajo, sin confirmar,
Una hipòtesi de treball, sense confirmar,
sobre l’estacionalitat de les activitats
sobre la estacionalidad de las actividades de
de pesca i marisqueig és que, durant el
pesca y marisqueo es que, durante el Neolítico,
Neolític, alguns dels jaciments costaners
algunos de los yacimientos costeros fueron
van ser de caràcter estacional, dedicats a
de carácter estacional, dedicados a tareas
tasques concretes, mentre que la major
concretas, mientras que la mayor parte del
part de l’any els grups neolítics restaven en
año, estos grupos lo pasaran en asentamientos
assentaments situats a l’interior. L’obtenció
ubicados en el interior. La obtención de
de matèries primeres per a l’elaboració
materias primas para la elaboración de
41
[page-n-42]
[page-n-43]
Figura 14. Acumulació de petxines en una platja.
Fotografia: Josep Ll. Pascual-Benito.
Figura 14. Acumulación de conchas en una playa.
Fotografía: Josep Ll. Pascual-Benito.
d’adorns i estris podría ser una d’aquestes
adornos y útiles podría ser una de estas tareas
tasques desenvolupades per part del grup,
desarrolladas por parte del grupo, obteniendo
que obtenien i recol·lectaven les petxines
y recolectando las conchas marinas (figura 14)
marines (figura 14) i les vèrtebres de peixos
y las vértebras de peces marinos que de forma
marins que de manera habitual es troben en
habitual se encuentran en los yacimientos
els jaciments neolítics de l’interior. Per tant,
neolíticos del interior. Por tanto, el consumo
el consum de productes marins es podría
de productos marinos se podría haber
haver produït en temporades possiblement
producido en temporadas posiblemente muy
molt curtes i com a complement d’unes
cortas y como complemento de unas dietas
dietes en què els recursos terrestres —cereals
en las que los recursos terrestres —cereales y
i productes càrnics— n’eren potser el
productos cárnicos— serían su componente
component principal.
principal.
De alguna manera, esta hipótesis
D’alguna manera, aquesta hipòtesi
deu conciliar les evidències del consum
conciliaría las evidencias del consumo de
de mol·luscos que ofereix el registre
moluscos que ofrece el registro arqueológico
arqueològic amb la seua poca incidència
con su poca incidencia en la dieta que,
en la dieta que, com veurem a continuació,
como veremos a continuación, señalan los
assenyalen les análisis isotòpiques sobre
análisis isotópicos sobre huesos humanos.
ossos humans. Només un major nombre
Solo un mayor número de estudios
d’estudis arqueomalacològics, isotòpics i
arqueomalacológicos, isotópicos y de
d’estacionalitat seran capaços d’aclarir la
estacionalidad serán capaces de aclarar la
contradicció que actualment ofereixen les
contradicción que actualmente ofrecen las
43
[page-n-44]
diverses disciplines que intenten acostar-nos
diversas disciplinas que intentan acercarnos
a la dieta i a la manera de vida d’aquestes
a la dieta y al modo de vida de estas
comunitats neolítiques.
comunidades neolíticas.
A pesar que per als períodes més recents
A pesar de que para los periodos más
de la prehistòria valenciana les dades
recientes de la prehistoria valenciana, los
referents a la pesca són molt escasses i la
datos referentes a la pesca son muy escasos
investigació es troba a penes en un estadi
y la investigación se encuentra apenas en
inicial, s’han documentat algunes restes
un estadio inicial, se han documentado
que posen de manifest la continuació en
algunos restos que ponen de manifiesto
l’explotació d’aquests recursos marins.
la continuación en la explotación de estos
Durant el Neolític final i el Calcolític
recursos marinos.
(VI i V mil·lennis abans del present)
Durante el Neolítico final y el Calcolítico
continua l’explotació de gasteròpodes que
(VI y V milenios antes del presente) continúa
habiten en un substrat rocós —llepasses,
la explotación de gasterópodos que habitan
caragolins i porpres— tant en jaciments
en un sustrato rocoso —lapas, bígaros y
situats en aqueix medi, com ocorre a
púrpuras— tanto en yacimientos ubicados en
Cendres, com en altres situats en ambient
ese medio, como ocurre en Cendres, como en
arenós, cas de La Vital-Sanxo Llop. En
otros ubicados en ambiente arenoso, caso de
tots dos jaciments la documentació de
La Vital-Sanxo Llop. En ambos yacimientos
peixos és menor. En La Vital-Sanxo Llop
la documentación de peces es menor. En
es documenten escasses evidències d’orada,
La Vital-Sanxo Llop se documentan escasas
corbina, reig i escurçana, espècies que
evidencias de dorada, corvina, reig y raya
44
[page-n-45]
Figura 15. Vèrtebra de llisa i mandíbula d’orada. La
Lloma de Betxí. Edat del Bronze. Fotografia: Josep Ll.
Pascual-Benito.
Figura 15. Vértebra de lisa y mandíbula de dorada. La
Lloma de Betxí. Edad del Bronce. Fotografía: Josep Ll.
Pascual-Benito.
incideixen en l’explotació, com en èpoques
látigo común, especies que inciden en la
precedents, d’un medi deltaic o de
explotación, como en épocas
llacunes costaneres al costat del
precedentes, de un medio
qual es devia assentar aquest
deltaico o de lagunas costeras
poblat, i es constata també
junto al que se asentaría
alguna resta d’orada en el
este poblado, y se constata
jaciment interior de l’Ereta
también algún resto de
del Pedregal.
dorada en el yacimiento
En els nivells de l’Edat
interior de la Ereta del Pedregal.
del Bronze de Cendres, ja a
En los niveles de la Edad del
la fi del IV mil·lenni abans
Bronce de Cendres, ya a finales
del present, pràcticament no
del IV milenio antes del presente,
es pesca però es continuen
prácticamente no se pesca pero se
recol·lectant els mateixos
siguen recolectando los mismos
gasteròpodes de roca
gasterópodos de roca que
que observem en
observamos en momentos
moments anteriors;
anteriores; mientras en la
mentre a la Lloma de
Lloma del Betxí, durante
Betxí, durant el III
el III milenio antes del
mil·lenni abans del
presente se han recuperado
present s’han recuperat
fonamentalment ossos de mújol
fundamentalmente
1 cm
45
huesos de mújol (Mugil cephalus),
[page-n-46]
(Mugil cephalus), a més d’orada (figura 15),
además de la presencia de dorada (figura 15),
que potser assenyala la pesca a la part baixa
que indicarían la pesca en la parte baja o el
o el delta del riu Túria, el qual es devia
delta del río Turia, el cual se encontraría en
trobar en aquell moment al peu o molt prop
aquel momento al pie o muy cerca de este
d’aquest assentament.
asentamiento.
Malgrat les evidències faunístiques
A pesar de las evidencias faunísticas
procedents dels jaciments arqueològics, les
procedentes de los yacimientos arqueológicos,
anàlisis isotòpiques sobre restes humanes
los análisis isotópicos sobre restos humanos
semblen indicar una escassa aportació dels
parecen indicar una escasa aportación de
recursos marins en la paleodieta de les
los recursos marinos en la paleodieta de las
comunitats prehistòriques, si bé les dades
comunidades prehistóricas, si bien los datos
obtingudes en el territori valencià són encara
obtenidos en el territorio valenciano son todavía
desiguals. En primer lloc les restes humanes
desiguales. En primer lugar los restos humanos
són escasses fins al Mesolític i, a més, les
son escasos hasta el Mesolítico y además, los
analitzades corresponen a un mostreig i els
analizados corresponden a un muestreo y
resultats poden ser producte de l’atzar. Cal
los resultados pueden ser producto del azar.
no oblidar que els protocols analítics no
Tampoco hay que olvidar que los protocolos
solen discriminar completament la traça
analíticos no suelen discriminar completamente
d’ingesta de determinats recursos —els
la traza de ingesta de determinados recursos
aquàtics d’aigües dolces— o els consumits
—los acuáticos de aguas dulces— o los
en proporcions molt xicotetes o durant curts
consumidos en proporciones muy pequeñas o
espais temporals.
durante cortos espacios temporales.
46
[page-n-47]
Les poques dades conegudes per als
Los pocos datos conocidos para los
neandertals han permés reconéixer alguna
neandertales han permitido reconocer alguna
traça de recursos aquàtics. Per al Paleolític
traza de recursos acuáticos. Para el Paleolítico
superior no es disposa de dades, però
superior no se dispone de datos, pero sí para
sí per al Mesolític, que coincideix amb
el Mesolítico, coincidiendo con el incremento
l’increment significatiu d’enterraments
significativo de enterramientos y cementerios.
i cementeris. Al Cingle del Mas Nou,
En el Cingle del Mas Nou, El Collao y Santa
El Collao i Santa Maira es reconeixen
Maira se reconocen individuos con trazas
individus amb traces de consum de recursos
de consumo de recursos marinos superiores
marins superiors al 25%, mentre que
al 25%, mientras que algunos individuos
alguns individus mostren una dieta basada
muestran una dieta basada exclusivamente en
exclusivament en recursos terrestres, cas dels
recursos terrestres, caso de los documentados
documentats en jaciments més interiors
en yacimientos más interiores como Penya
com Penya del Comptador (Alcoi) i Casa
del Comptador (Alcoi) y Casa Corona
Corona (Villena). Durant el Neolític
(Villena). Durante el Neolítico antiguo, en
antic, al jaciment de Costamar (Cabanes)
el yacimiento de Costamar (Cabanes) se
es detecta el consum de recursos marins
detecta el consumo de recursos marinos como
com a complement de la dieta terrestre,
complemento de la dieta terrestre, mientras
mentre que en jaciments del Neolític final i
que en yacimientos del Neolítico final y
Calcolític no es constata evidència isotòpica
Calcolítico no se constata evidencia isotópica
del consum de recursos aquàtics inclosos els
del consumo de recursos acuáticos incluidos
enclavaments litorals.
los enclaves litorales.
47
[page-n-48]
1 2 34 5
cm
1 cm
48
[page-n-49]
Figura 16. Costella de balena amb senyals d’ús. Sanxo
Llop. Calcolític. Fotografia: Josep Ll. Pascual-Benito.
Figura 16. Costilla de ballena con señales de uso. Sanxo
Llop. Calcolítico. Fotografía: Josep Ll. Pascual-Benito.
05
05
Els mol·luscos, especialment els d’origen marí,
Los moluscos, especialmente los de origen
han sigut i són utilitzats pels humans en tot el
marino, han sido y son utilizados por los
planeta per a fins molt diversos. Les seues parts
humanos en todo el planeta para fines muy
blanes es mengen i amb les seues petxines es
diversos. Sus partes blandas se comen y con sus
fabriquen manufactures, serveixen de moneda o
conchas se fabrican manufacturas, sirven de
posseeixen un valor simbòlic.
moneda o poseen un valor simbólico.
L’elaboració d’instruments
La elaboración de instrumentos
Algunes petxines de mol·luscos van tindre
Algunas conchas de moluscos tuvieron un
un ús relacionat amb la seua morfologia natural
uso relacionado con su morfología natural y
i també van ser emprades per a la confecció
también fueron empleadas para la confección
d’utensilis —o simplement utilitzades—,
de útiles —o simplemente utilizadas—, aunque
encara que ara com ara aquesta funció és
por ahora esta función es menos frecuente que
menys freqüent que la de servir de suport per a
la de servir de soporte para elaborar adornos
elaborar adorns personals.
personales.
Amb antecedents en el Paleolític mitjà,
Con antecedentes en el Paleolítico medio,
serà a partir de començaments del Paleolític
será a partir de comienzos del Paleolítico
superior, quan les evidències disponibles
superior, cuando las evidencias disponibles
siguen més abundants i pròximes. A Parpalló,
sean más abundantes y cercanas. En Parpalló,
algunes valves van ser considerades com a
algunas valvas fueron consideradas recipientes
recipients a principis del passat segle pel seu
a principios del pasado siglo por su excavador
49
[page-n-50]
excavador Lluís Pericot. És el cas dels tres
Lluís Pericot. Es el caso de los tres Pecten
Pecten (petxina de pelegrí) que es van trobar
(concha de peregrino) que se encontraron
«ajuntades l’una dins de l’altra i col·locades
«ajuntadas una dentro de otra y colocadas
horitzontalment», «fent la impressió d’un
horizontalmente», «dando la impresión de un
muntó de vaixella». Així mateix, una «valva
montón de vajilla». Así mismo, una
de Lutraria lutraria amb mostres de desgast
«valva de Lutraria lutraria con muestras
en un dels seus extrems, va ser considerada
de desgaste en uno de sus extremos, fue
una probable cullera o tassa», i una «gran
considerada una probable cuchara o taza», y una
valva de Pectunculus glycimeris (87 mm)
«gran valva de Pectunculus glycimeris (87 mm)
que presenta rebaixades per fregament les
que presenta rebajadas por frotamiento las
parts sortints del seu interior i les vores,
partes salientes de su interior y los bordes, así
com també transversalment, al costat de
como transversalmente, junto al umbo,
l’umbo, sens dubte per a agafar-la» i, en
sin duda para poderla asir» y, en su cara
la seua cara interior, una sèrie de «ratlles
interior, una serie de «rayas indefinibles»,
indefinibles», que van ser atribuïdes al fregat
que fueron atribuidas al fregado con arena.
amb arena. També, moltes de les restes de
También, muchos de los restos de Pecten
Pecten documentades en aquest jaciment
documentados en este yacimiento muestran
mostren signes d’haver sigut utilitzades com a
signos de haber sido utilizados como
instruments (figura 17).
instrumentos (figura 17).
En l’àmbit cantàbric, en un context
En el ámbito cantábrico, en un contexto
Magdalenià de fa entre 17.500 i 15.000 anys,
Magdaleniense de hace entre 17.500 y 15.000
els ossos de cetacis van ser emprats per a
años, los huesos de cetáceos fueron empleados
50
[page-n-51]
Figura 17. Valva de pectínid. Cova del Parpalló. Paleolític
superior. Fotografia: Begoña Soler Mayor.
Figura 17. Valva de pectínido. Cova del Parpalló.
Paleolítico superior. Fotografía: Begoña Soler Mayor.
fabricar artefactes, en la seua majoria atzagaies
para fabricar artefactos, en su mayoría azagayas o
o puntes d’os que es van distribuir per l’àrea
puntas de hueso que se distribuyeron por el área
dels Pirineus occidentals, amb
de Pirineos occidentales, con distancias
distàncies superiors a 350 km de
superiores a 350 km del mar.
la mar.
En la vertiente mediterránea,
En el vessant
en un contexto
mediterrani, en un
Epipaleolítico de hace
context Epipaleolític
unos 10.000 años, en
de fa uns 10.000
la Coveta del Marge
anys, a la Coveta
del Moro (Begues),
del Marge del
se han documentado
Moro (Begues),
algunos elementos de
s’han documentat
dorso retocados como
alguns elements de
los líticos (biapuntados,
dors retocats com els
puntas y láminas)
lítics (biapuntats, puntes i
fabricados con los bordes de
lámines) fabricats amb les vores d’una valva
una valva de especie indeterminada.
d’espècie indeterminada.
Entre el Neolítico y la Edad del Bronce
Entre el Neolític i l’Edat del Bronze és
es cuando el uso de conchas marinas como
quan l’ús de petxines marines com a utensilis
utensilios resulta más frecuente. En un buen
resulta més freqüent. En un bon nombre
número de yacimientos de las comarcas
de jaciments de les comarques centrals
centrales valencianas que cubren esa cronología,
51
[page-n-52]
Figura 18. Valva de Glycymeris sp. amb cinabri. Cova de
l’Or. Neolític antic. Fotografia: Arxiu SIP.
Figura 18. Valva de Glycymeris sp. con cinabrio. Cova de
l’Or. Neolítico antiguo. Fotografía: Archivo SIP.
valencianes que cobreixen aqueixa cronologia,
se documentan numerosas conchas marinas
es documenten nombroses petxines
con trazas de carácter antrópico que
marines amb traces de caràcter
evidencian su empleo como utensilios.
Estas conchas corresponden
antròpic que n’evidencien l’ús
a, al menos, nueve
com a utensilis.
especies de moluscos
Aquestes petxines
corresponen, almenys,
marinos, de los
a nou espècies de
que seis pertenecen
mol·luscos marins,
a bivalvos y tres
dels quals sis pertanyen
a gasterópodos.
a bivalves i tres a
Las conchas más
gasteròpodes. Les
utilizadas son las del
género Glycymeris,
petxines més utilitzades
cuyas valvas se cuentan
són les del gènere Glycymeris,
entre las más numerosas
que les seues valves es compten
que se pueden encontrar en las playas
entre les més nombroses que es poden trobar a
les platges mediterrànies. En la seua recollida
mediterráneas. En su recogida se constata
es constata una selecció sobre la base de la
una selección en base al tamaño y una
grandària i una preferència pels exemplars
preferencia por los ejemplares de mayores
de majors dimensions, els quals són utilitzats
dimensiones, las cuales son utilizadas sin
sense modificar o amb una modificació molt
modificar o con una modificación muy
lleugera consistent en el retoc o bisellat de la
ligera consistente en el retocado o biselado
52
[page-n-53]
vora. Les evidències d’ús es localitzen sobretot
del borde. Las evidencias de uso se localizan
en la superfície externa o en la vora de les
sobre todo en la superficie externa o en
valves i són de diversa naturalesa: facetes
el borde de las valvas y son de diversa
d’abrasió, microestries, poliment, llustre, retoc
naturaleza: facetas de abrasión, microestrías,
o presència de matèria colorant (figura 18).
pulido, lustre, retoque o presencia de materia
Els seus diferents senyals d’ús ens indiquen
colorante (figura 18). Sus diferentes señales
que van ser emprades per a diversos fins, entre
de uso nos indican que fueron empleadas
els quals són segurs l’ús com a recipients de
para diversos fines, entre los que son
colorant, i molt probable com a allisadors-
seguros su utilización como recipientes de
brunyidors aplicats a matèries toves (pell i
colorante, y muy probable como alisadores-
cerámica). Unes altres valves de cardíids i
bruñidores aplicados a materias blandas
d’ostra espinosa (Spondylus gaederopus) van ser
(piel y cerámica). Otras valvas de cardíidos
utilitzades també com a allisadors o recipients
y de ostra espinosa (Spondylus gaederopus)
i per a contindre o triturar ocre en el seu
fueron utilizadas también como alisadores o
interior.
recipientes y para contener o triturar ocre en
Durant el Neolític antic, altres petxines
su interior.
Durante el Neolítico antiguo, otras conchas
es van utilitzar sense modificar la seua
morfologia natural com a utensilis per a la
se utilizaron sin modificar su morfología natural
decoració ceràmica realitzada abans de la
como utensilios para la decoración cerámica
cocció, especialment les de cardíids per a la
realizada antes de la cocción, especialmente las
decoració impresa cardial, utilitzant-ne les
de cardíidos para la decoración impresa cardial,
vores dentades, l’àpex o la superfície dorsal
utilizando sus bordes dentados, su ápice o la
53
[page-n-54]
Figura 19. Recipient ceràmic amb decoració cardial. Cova
de l’Or. Neolític antic. Fotografia: Arxiu SIP.
Figura 19. Recipiente cerámico con decoración cardial.
Cova de l’Or. Neolítico antiguo. Fotografía: Archivo SIP.
54
[page-n-55]
(figura 19). La vora d’altres bivalves llisos
superficie dorsal (figura 19). El borde de otros
com els glicimèrids també es va utilitzar per
bivalvos lisos como los gliciméridos también se
a decorar altres motius impresos del Neolític
utilizó para decorar otros motivos impresos del
antic.
Neolítico antiguo.
De forma més esporádica, durant el
De forma más esporádica, durante el
Neolític i el Calcolític, es documenten altres
Neolítico y el Calcolítico, se documentan otras
petxines emprades sense modificació, un
conchas empleadas sin apenas modificación,
fragment de Strombus fòsil com a percussor a
un Strombus fósil como percutor en Cendres
Cendres o grans caragols de tritó (Cymatium
o grandes caracolas de tritón (Cymatium
parteopaneum) amb l’àpex eliminat com a
parteopaneum) con el ápice eliminado como
instrument sonor a La Vital-Sanxo Llop.
instrumento sonoro en La Vital-Sanxo Llop.
En menor nombre trobem utensilis més
En menor número encontramos utensilios
elaborats que modifiquen substancialment
más elaborados que modifican sustancialmente
la morfologia de les petxines. Durant el
la morfología de las conchas. Durante el
Neolític antic es redueixen a una valva de
Neolítico antiguo se reducen a una valva de
Glycymeris procedent de Cendres amb tota la
Glycymeris procedente de Cendres con todo
vora rebaixada per abrasió antròpica, i a un
el borde rebajado por abrasión antrópica, y a
cisell de Costamar que utilitza una petxina
un cincel de Costamar, totalmente facetado
de Spondylus gaederopus totalment facetada
mediante pulimento, que utiliza una concha
mitjançant poliment. Durant el Calcolític
de Spondylus gaederopus. Durante el Calcolítico
destaquen les culleres d’Ereta del Pedregal i de
destacan las cucharas de Ereta del Pedregal y
Sanxo Llop, per a la confecció de les quals s’ha
Sanxo Llop, que aprovechan el canal sifonal
55
[page-n-56]
Figura 20. Culleres de petxina. Ereta del Pedregal i Sanxo
Llop. Calcolític. Fotografia: Josep Ll. Pascual-Benito.
Figura 20. Cucharas de concha. Ereta del Pedregal y Sanxo
Llop. Calcolítico. Fotografía: Josep Ll. Pascual-Benito.
aprofitat el canal sifonal
como mango y la última vuelta de
com a mànec i l’última
Charonia como pala (figura 20), y el
volta de una Charonia
cucharón de Sanxo Llop fabricado
com a pala (figura 20),
a partir de la mitad longitudinal de
i el cullerot de Sanxo
una Cymatidae indeterminada.
Llop fabricat a partir de
Mención aparte por
la mitat longitudinal d’una
su singularidad sería el
aprovechamiento de
Cymatidae indeterminada.
vértebras, discos vertebrales
Esment a part, per la seua
singularitat, hauria de tindre
y costillas de ballena
l’aprofitament de vèrtebres,
halladas en silos de
discos vertebrals i costelles de
diversos sectores de
balena trobades en sitges de diversos
La Vital-Sanxo Llop,
sectors de La Vital-Sanxo Llop, les
las cuales presentan
quals presenten abundants senyals
abundantes huellas
de percussió i de tall produïdes per
de percusión y de corte
producidas por instrumentos
instruments lítics i metàl·lics que
indiquen el seu ús com a taules
líticos y metálicos que indican su
de treball o encluses (figures 16
uso como mesas de trabajo o yunques
(figuras 16 y 21).
i 21).
1
2
3
cm
56
[page-n-57]
Figura 21. Vértebras de ballena con señales de uso,
utilizadas como yunques o mesas de trabajo. La Vital.
Calcolítico. Fotografía: Josep Ll. Pascual-Benito.
Figura 21. Vèrtebres de balena amb senyals d’ús,
utilitzades com a encluses o taules de treball. La Vital.
Calcolític. Fotografia: Josep Ll. Pascual-Benito.
1 2 3 4
5
cm
57
[page-n-58]
1
58
cm
[page-n-59]
Figura 22. Petxina de Bolinus brandaris. Cova de l’Or.
Neolític antic. Fotografia: Josep. Ll. Pascual-Benito.
Figura 22. Concha de Bolinus brandaris. Cova de l’Or.
Neolítico antiguo. Fotografía: Josep. Ll. Pascual-Benito.
06
06
Els testimoniatges d’enterraments, adorns i
Los testimonios de enterramientos, adornos
expressions gràfiques no figuratives mostren
y expresiones gráficas no figurativas muestran
una certa continuïtat des de fa uns 100.000
cierta continuidad desde hace unos 100.000
anys, coincidint també amb una reduïda,
años, coincidiendo también con una reducida,
però àmplia dispersió d’exemples a l’Àfrica
pero amplia dispersión de ejemplos en África
i l’Euràsia. Aquests tres fenòmens se solen
y Eurasia. Estos tres fenómenos se suelen uti
utilitzar com a arguments en l’anàlisi
lizar como argumentos en el análisis sobre la
sobre la capacitat cognitiva i simbòlica
capacidad cognitiva y simbólica de las pobla
de les poblacions humanes. Aquestes
ciones humanas. Estas manifestaciones se
manifestacions es troben també entre alguns
encuentran también entre algunos grupos
grups neandertals, com hem vist, i cobren
neandertales, como hemos visto, y cobran
entitat, també diversitat, amb la humanitat
entidad, también diversidad, con la humanidad
moderna.
moderna.
El simbolisme
El simbolismo
El transporte a yacimientos alejados de la
El transport a jaciments allunyats de la
costa de petxines sense valor alimentari i
costa de conchas sin valor alimenticio y sin
sense senyals de manipulació humana es va
huellas de manipulación humana se inició,
iniciar, tímidament, durant el Paleolític mitjà.
tímidamente, durante el Paleolítico medio. Estos
Aquests elements van tindre des de l’inici un
elementos pudieron tener desde su inicio un
valor simbòlic, fet que es consolida durant
valor simbólico, hecho que se consolida durante
59
[page-n-60]
Figura 23. Peix pintat en negre de la Cueva de la Pileta
(Benaoján, Màlaga). Paleolític superior. Fotografia: José
Luis Sanchidrián Torti.
Figura 23. Pez pintado en negro de la Cueva de la Pileta
(Benaoján, Málaga). Paleolítico superior. Fotografía: José
Luis Sanchidrián Torti.
el Paleolític superior. Un exemple es troba
el Paleolítico superior. Un ejemplo se encuentra
a Parpalló, d’on procedeix una petxina de
en Parpalló de donde procede una concha
caragol punxós (Bolinus brandaris) sense cap
de cañailla (Bolinus brandaris) sin ninguna
manipulació antròpica i extraordinàriament
manipulación antrópica y extraordinariamente
60
[page-n-61]
ben conservada, incloent les seues llargues
bien conservada, incluyendo sus largas púas
pues característiques.
características.
L’increment substancial de les restes
El incremento sustancial de los restos
marines a la regió centre-meridional ibèrica
marinos en la región centro-meridional
es produeix al final del Paleolític superior
ibérica se produce al final del Paleolítico
i durant el Mesolític, tant amb finalitats
superior y durante el Mesolítico, tanto con
nutricionals com simbòliques. Aquest
fines nutricionales como simbólicos. Este
interés econòmic pot ser correlacionat
interés económico puede ser correlacionado
amb l’aparició de representacions de fauna
con la aparición de representaciones de
marina en l’art parietal paleolític, pintades i
fauna marina en el arte parietal paleolítico,
gravades (figura 23). Encara que en número
pintadas y grabadas (figura 23). Aunque en
escàs i concentrades a Andalusia, no hi
número escaso y concentradas en Andalucía,
ha dubtes sobre el seu caràcter simbòlic.
no hay dudas sobre su carácter simbólico.
Entre les representacions identificades al
Entre las representaciones identificadas en
Mediterrani occidental destaquen les de
el Mediterráneo occidental destacan las de
foques, peixos i ocells, i també es reconeix
focas, peces y aves, entre las que se reconoce la
la de l’Alca impennis, únic pingüí que va
presencia del Alca impennis, único pingüino que
existir a l’hemisferi nord, hui extingit. En
existió en el hemisferio norte, hoy extinguido.
l’àmbit cantàbric hi ha igualment figuracions
En el ámbito cantábrico también se reconocen
de fauna marina, i ací les dents de foques
representaciones de fauna marina y aquí los
i cetacis van ser utilitzades com a adorns-
dientes de focas y cetáceos fueron utilizados
penjolls.
como adornos-colgantes.
61
[page-n-62]
[page-n-63]
Figura 24. Petxines de Columbella rustica perforades.
Cova de la Sarsa. Neolític antic. Fotografia: Josep. Ll.
Pascual-Benito.
Figura 24. Conchas de Columbella rustica perforadas.
Cova de la Sarsa. Neolítico antiguo. Fotografía: Josep. Ll.
Pascual-Benito.
07
07
En la investigació arqueològica es defineixen
En la investigación arqueológica se definen
com a adorns aquells elements que no
como adornos aquellos elementos que no
tenen una finalitat concreta establida i
tienen una finalidad concreta establecida y
que, quasi sempre, són relacionats amb el
que, casi siempre, son relacionados con el
denominat món simbòlic i amb l’art. Els
denominado mundo simbólico y con el arte.
símbols serveixen per a representar idees,
Los símbolos sirven para representar ideas,
reflectir pensaments o convencions de
reflejar pensamientos o convenciones de
caràcter social. En aqueix sentit, les petxines
carácter social. En ese sentido, las conchas
manipulades sense finalitat utilitària van
manipuladas sin fines utilitarios pudieron
poder tindre valor simbòlic i per tant van
tener valor simbólico y por tanto relacionarse
relacionar-se també amb el món dels mites
también con el mundo de los mitos y los
i els ritus. Ara bé, els símbols només poden
ritos. Ahora bien, los símbolos sólo pueden
ser identificats per les societats que els
ser identificados por las sociedades que los
creen, elles són les que proporcionen les
crean, ellas son quienes proporcionan las
claus interpretatives a aquests objectes. Per
claves interpretativas a estos objetos. Por
aquesta raó, quan es parla d’objectes d’adorn
esta razón, cuando se habla de objetos de
com a elements simbòlics es parla també
adorno como elementos simbólicos se está
d’objectes que transmeten informació sobre
hablando también de objetos que transmiten
els qui els van fabricar, els van portar o els
información sobre quienes los fabricaron, los
Els adorns
Los adornos
63
[page-n-64]
64
[page-n-65]
Figura 25. Utilització d’un trepant d’arc per a perforar
petxines. Aquarel·la: Francesc Chiner Vives.
Figura 25. Utilización de un taladro de arco para perforar
conchas. Acuarela: Francesc Chiner Vives.
van intercanviar. Informació que va poder
portaron o los intercambiaron. Información
estar referida al sexe, a l’edat, a un ritual de
que pudo estar referida al sexo, a la edad,
pas, a una posició social dins del grup o a la
a un ritual de paso, a una posición social
identificació d’un grup respecte a uns altres.
dentro del grupo o a la identificación de un
Un exemple actual són les tribus urbanes,
grupo respecto a otros. Un ejemplo actual
els seus símbols les identifiquen: roba,
serían las tribus urbanas, sus símbolos las
pentinat, tatuatges, adorns corporals, etc.
identifican: ropa, peinado, tatuajes, adornos
El significat últim dels adorns prehistòrics
corporales, etc. La significación última de los
no es podrà establir de manera absoluta,
adornos prehistóricos no se podrá establecer
però les dades revelades per diferents estudis
de manera absoluta, pero los datos revelados
etnogràfics i el nostre propi ús en la societat
por diferentes estudios etnográficos y nuestro
contemporània, ens permeten un cert
propio uso en la sociedad contemporánea, nos
acostament.
permiten un cierto acercamiento.
En la prehistoria se emplearon materias
En la prehistòria es van emprar matèries
primeres molt diverses per a la confecció
primas muy diversas para la confección de
d’adorns. Les petxines de mol·luscos
adornos. Las conchas de moluscos marinos
marins van ocupar un lloc preponderant,
ocuparon un lugar preponderante, mediante
mitjançant la utilització de gran varietat
la utilización de gran variedad de especies
d’espècies de gasteròpodes, bivalves i
de gasterópodos, bivalvos y escafópodos.
escafòpodes. Un nombre important de
Un número importante de conchas fueron
petxines van ser recollides de les platges ja
recogidas de las playas ya perforadas, bien
perforades, bé per l’acció de la mar o per
por la acción del mar o por la de algún
65
[page-n-66]
la d’algun animal litòfag. La resta van ser
animal litófago. El resto fueron perforadas
perforades amb diferents tècniques per a
con diferentes técnicas para ser usadas como
ser usades com a denes, penjolls, botons o
cuentas, colgantes, botones o broches. Entre
fermalls. Entre les perforacions antròpiques,
las perforaciones antrópicas, reconocidas
reconegudes a través de l’arqueologia
a través de la arqueología experimental,
experimental, es documenten l’abrasió
se documentan la abrasión mediante la
mitjançant el fregament de la petxina contra
frotación de la concha contra una roca
una roca arenosa, la percussió directa sobre
arenisca, la percusión directa sobre la concha
la petxina amb una pedra o un percussor
con una piedra o un percutor duro, la
dur, la pressió des de l’orifici de la petxina
presión desde el orificio de la concha con
amb un objecte punxant de pedra o os, o la
un objeto punzante de piedra o hueso, o la
rotació realitzada amb un trepant de pedra
rotación realizada con un taladro de piedra
(figura 25). Totes aquestes accions deixen
(figura 25). Todas estas acciones dejan huellas
marques sobre les petxines que permeten
sobre las conchas que permiten reconocer
reconéixer el tipus de tècnica emprada per a
el tipo de técnica empleado para realizar la
realitzar la perforació.
perforación.
En la utilización de las conchas se
En la utilització de les petxines
s’observen canvis en la quantitat i la selecció
observan cambios en la cantidad y selección
d’espècies preferides en cada moment.
de especies preferidas en cada momento.
L’elecció de determinades espècies entre
La elección de determinadas especies entre
l’àmplia varietat que potencialment poden
la amplia variedad que potencialmente
ser recol·lectades en el litoral mediterrani
pueden ser recolectadas en el litoral
66
[page-n-67]
pot considerar-se com reflex de dos factors.
mediterráneo puede considerarse como
D’una banda, les seues característiques
reflejo de dos factores. Por una parte,
morfològiques van poder determinar-
sus características morfológicas pudieron
ne la utilització. Són petxines que es
determinar su utilización. Son conchas
troben àmpliament difoses durant tota la
que se encuentran ampliamente difundidas
prehistòria com per exemple els escafòpodes,
durante toda la prehistoria como por ejemplo
la forma cilíndrica dels quals en determina
los escafópodos, cuya forma cilíndrica
la utilització com a denes. De l’altra
determina su utilización como cuentas. Por
banda, es devia tractar d’una elecció reflex
otra parte, se trataría de una elección reflejo
del component cultural. Així, s’observen
del componente cultural. Así, se observan
espècies que van ser objecte d’una atenció
especies que fueron objeto de una atención
especial en determinats moments per a caure
especial en determinados momentos para caer
pràcticament en l’oblit en uns altres.
prácticamente en el olvido en otros.
La recogida de moluscos en las playas no
La recollida de mol·luscos a les platges
no resultava difícil als grups que habitaven
resultaba difícil a los grupos que habitaban los
els jaciments costaners. És probable que ells
yacimientos costeros. Es probable que ellos
mateixos utilitzaren la fàcil disponibilitat
mismos utilizaran su fácil disponibilidad de
de petxines marines per convertir-les, a
conchas marinas para convertirlas, además
més d’elements d’adorn personal i estris, en
de en elementos de adorno personal y útiles,
objectes d’intercanvi destinats a altres grups
en objetos de intercambio destinados a otros
humans situats terra endins.
grupos humanos situados tierra adentro.
67
[page-n-68]
[page-n-69]
Figura 26. Collaret muntat amb diverses petxines marines.
Cova del Parpalló. Paleolític superior. Fotografía: Rafael
de Luis Casademunt. Arxiu SIP.
Figura 26. Collar montado con diversas conchas marinas.
Cova del Parpalló. Paleolítico superior. Fotografía: Rafael
de Luis Casademunt. Archivo SIP.
08
08
recol·lectores-pescadores del País Valencià
recolectoras-pescadoras del País Valenciano
Les petxines de mol·luscos no han deixat
Las conchas de moluscos no han dejado de
d’utilitzar-se per dones i homes de qualsevol
utilizarse por mujeres y hombres de cualquier
edat des de la prehistòria més antiga fins a
edad desde la prehistoria más antigua hasta la
l’actualitat. A partir del Paleolític superior,
actualidad. A partir del Paleolítico superior,
entre 35.000 i 11.500 anys abans del present,
entre 35.000 y 11.500 años antes del presente,
les evidències de mol·luscos modificats
las evidencias de moluscos modificados
intencionalment són abundants (figura 26).
intencionalmente son abundantes (figura 26).
La mar ha sigut el lloc d’aprovisionament
El mar ha sido el lugar de aprovisionamiento
per excel·lència per a la creació d’aquests
por excelencia para la creación de estos
elements encara que també van ser realitzats
elementos aunque también fueron realizados
sobre altres matèries primeres com la pedra,
sobre otras materias primas como la piedra,
l’os, la banya o les dents d’animals terrestres.
el hueso, el asta o los dientes de animales
Les petxines que apareixen en els jaciments
terrestres. Las conchas que aparecen en los
paleolítics valencians procedeixen de la mar
yacimientos paleolíticos valencianos proceden
Mediterrània.
del mar Mediterráneo.
Els adorns de les comunitats caçadores-
Los adornos de las comunidades cazadoras-
Durante el Paleolítico superior se han
Durant el Paleolític superior s’han
identificat xarxes d’intercanvi de materials
identificado redes de intercambio de materiales
a llarga distància, cas de les petxines
a larga distancia, caso de conchas mediterráneas
69
[page-n-70]
mediterrànies aparegudes en jaciments de
aparecidas en yacimientos de la zona cantábrica,
la zona cantàbrica, de les puntes fabricades
de las puntas fabricadas con huesos de cetáceos
amb ossos de cetacis o de roques utilitzades
o de rocas utilizadas para fabricar instrumentos
per a fabricar instruments de pedra. En l’àrea
de piedra. En el área central del Mediterráneo
central del Mediterrani peninsular les dades
peninsular los datos actuales no permiten ser
actuals no permeten ser concloents sobre
concluyentes sobre estos intercambios a larga
aquests intercanvis a llarga distància, almenys
distancia, al menos a partir de las especies de
a partir de les espècies de mol·luscos marins
moluscos marinos utilizadas como ornamento.
Entre los yacimientos valencianos que
utilitzades com a ornament.
presentan materiales ornamentales sobre
Entre els jaciments valencians que
presenten materials ornamentals sobre
conchas marinas, hay seis que destacan por
petxines marines, n’hi ha sis que destaquen
sus colecciones y cronologías: Cova del
per les seues col·leccions i cronologies: Cova
Parpalló, Cova de l’Hort de Cortés-Volcán
del Parpalló, Cova de l’Hort de Cortés-
del Faro, Cova de les Cendres, Cova Beneito
Volcán del Faro, Cova de les Cendres, Cova
(Muro), Cova del Comte (Pedreguer) y Coves
Beneito (Muro), Cova del Comte (Pedreguer)
de Santa Maira. En ellos se recoge el mayor
i Coves de Santa Maira. En aquests jaciments
número de restos de malacofauna marina
es recull el major nombre de restes de
utilizada como ornamento, 25 especies
malacofauna marina utilitzada com a
diferentes (figura 27).
Teniendo en cuenta la información recogida
ornament, 25 espècies diferents (figura 27).
en este conjunto de yacimientos, se observa
Tenint en compte la informació recollida
que hace 28.000 años, durante el inicio del
en aquest conjunt de jaciments, s’observa que
70
[page-n-71]
Figura 27. Adornos de conchas de molusco. Paleolítico
superior. Cova del Parpalló, l’Hort de Cortés - Volcán del
Faro y Santa Maira. Fotografía: Begoña Soler Mayor.
Figura 27. Adorns de petxines de mol·lusc. Paleolític
superior. Cova del Parpalló, l’Hort de Cortés - Volcán de
Faro i Santa Maira. Fotografia: Begoña Soler Mayor.
1
2
cm
71
3
[page-n-72]
fa 28.000 anys, durant l’inici del Paleolític
Paleolítico superior, los moluscos gasterópodos
superior, els mol·luscos gasteròpodes eren
eran ya los soportes más utilizados. Más tarde,
ja el suport més utilitzat. Més tard, fa uns
hace unos 20.000 años, durante el máximo
20.000 anys, durant el màxim glacial i
glaciar y cuando las temperaturas eran más
quan les temperatures eren més baixes, els
bajas, los escafópodos (moluscos cuya forma
escafòpodes (mol·luscos la forma natural
natural recuerda la forma de un colmillo
dels quals recorda una defensa d’elefant en
de elefante en miniatura), serán el soporte
miniatura), seran el suport més utilitzat per a
más utilizado para fabricar adornos; junto a
fabricar adorns; al costat d’ells apareixen uns
ellos aparecen unos caracoles, denominados
caragols, denominats Nucella lapillus, que
Nucella lapillus, que viven en aguas frías y
viuen en aigües fredes i que són característics
que son característicos de este periodo. Estos
d’aquest període. Aquests gasteròpodes
gasterópodos podrían considerarse como
podrien considerar-se com marcadors
marcadores culturales de este momento
culturals d’aquest moment cronològic
cronológico especialmente frío ya que antes y
especialment fred ja que, abans i després, la
después su presencia no es significativa. Sólo al
seua presència no és significativa. Només al
final de Paleolítico superior, hace entre 12.000 y
final de Paleolític superior, fa entre 12.000 i
11.000 años, los bivalvos serán más abundantes
11.000 anys, els bivalves seran més abundants
como soportes de adornos que los gasterópodos
com a suports d’adorns que els gasteròpodes
o los escafópodos.
La información que conocemos de los
o els escafòpodes.
La informació que coneixem dels
yacimientos mediterráneos muestra que
jaciments mediterranis mostra el que els grups
estos grupos humanos seleccionaron, para
72
[page-n-73]
paleolítics van seleccionar, per a fabricar els
fabricar sus adornos, especies poco utilizadas
seus adorns, espècies poc utilitzades per a
para la alimentación. Es importante
l’alimentació. És important remarcar que
remarcar que todas estas especies fueron
totes aquestes espècies van ser triades entre
elegidas entre otras muchas, la mayoría
moltes altres, la majoria es van recollir mortes,
se recogieron muertas, nunca fueron
mai van ser usades com a comestibles i, per
usadas como comestibles y, por tanto, es
tant, és una elecció marcadament cultural i
una elección marcadamente cultural y
social que proporciona informació sobre el
social que proporciona información sobre
comportament d’aquestes societats. Quan
el comportamiento de estas sociedades.
aquests mol·luscos apareixen associats a
Cuando estos moluscos aparecen asociados
enterraments permeten anar més enllà en
a enterramientos permiten ir más allá en las
les interpretacions, però no és el cas dels
interpretaciones, pero no es el caso de los
jaciments paleolítics valencians.
yacimientos paleolíticos valencianos.
A partir de l’Holocé, el nombre
A partir del Holoceno, el número de
d’espècies emprades per a confeccionar
especies empleadas para confeccionar adornos
adorns es redueix considerablement i en
se reduce considerablemente y en todos
tots els jaciments mesolítics l’espècie que
los yacimientos mesolíticos la especie que
més abunda és el gasteròpode Columbella
más abunda es el gasterópodo Columbella
rustica. Així es constata tant en jaciments
rustica. Así se constata tanto en yacimientos
costaners com el dipòsit de petxines d’El
costeros como el conchero de El Collao,
Collao, on marginalment també s’utilitzen
donde marginalmente también se utilizan
Tritia reticulata i escafòpodes, com en altres
Tritia reticulata y escafópodos, como en otros
73
[page-n-74]
Figura 28. Adorns de petxines de mol·lusc. Cueva de
la Cocina. Mesolític geomètric. Fotografia: Josep Ll.
Pascual-Benito.
Figura 28. Adornos de conchas de molusco. Cueva de
la Cocina. Mesolítico geométrico. Fotografía: Josep Ll.
Pascual-Benito.
1
2
cm
74
3
[page-n-75]
situats en l’interior, cas de la Cueva de la
ubicados en el interior, caso de la Cueva de
Cocina, amb més de 400 peces d’adorn sobre
la Cocina, con más de 400 piezas de adorno
petxina marina, entre les quals s’ha constatat
sobre concha marina, entre las que se ha
l’ús d’almenys vuit espècies de mol·luscos,
constatado el empleo de, al menos, ocho
dos de bivalves, cinc de gasteròpodes i
especies de moluscos, dos de bivalvos, cinco
una d’escafòpodes (figura 28), amb ampli
de gasterópodos y una de escafópodos (figura
predomini de la Columbella rustica, que
28), con amplio predominio de la Columbella
forma el conjunt d’adorns malacològics
rustica, constituyendo el conjunto de adornos
del Mesolític més nombrós i variat del
malacológicos del Mesolítico más numeroso y
vessant mediterrani peninsular. Només s’han
variado de la vertiente mediterránea peninsular.
documentat en Cocina un parell de peces en
Solo se han documentado en Cocina un
procés de fabricació, dos penjolls ovals sobre
par de piezas en proceso de fabricación, dos
fragments rodats de valva de Glycymeris amb
colgantes ovales sobre fragmentos rodados de
una perforació bipolar iniciada en un extrem.
valva de Glycymeris con una perforación bipolar
La resta són petxines senceres que presenten
iniciada en un extremo. El resto son conchas
erosió natural en major o menor mesura
enteras que presentan erosión natural en mayor
i pràcticament totes es troben perforades,
o menor medida y prácticamente todas se
per la qual cosa es dedueix que els penjolls
encuentran perforadas, por lo que se deduce
van poder arribar a la cova mitjançant
que los colgantes pudieron llegar a la cueva por
els moviments estacionals anuals amb
medio de los movimientos estacionales anuales
desplaçaments costa-interior.
con desplazamientos costa-interior.
75
[page-n-76]
[page-n-77]
Figura 29. Collaret de petxines de Gibberula miliaria. Cau
Raboser. Calcolític. Fotografia: Juan Salazar Bonet.
Figura 29. Collar de conchas de Gibberula miliaria. Cau
Raboser. Calcolítico. Fotografía: Juan Salazar Bonet.
09
09
País Valencià
del País Valenciano
Hem vist que en els adorns de petxines de
Hemos visto que en los adornos de conchas
les comunitats caçadores-recol·lectores-
de las comunidades cazadoras-recolectoras-
pescadores hi ha una escassa transformació de
pescadoras existe una escasa transformación
la matèria primera que, en la major part dels
de la materia prima que, en la mayor parte de
casos, consisteix en realitzar una perforació.
los casos, consiste en realizar una perforación.
No obstant, a partir de la introducció de
Sin embargo a partir de la introducción de la
l’economia de producció, a més de fabricar
economía de producción, además de fabricar
adorns respectant la morfologia natural de les
adornos respetando la morfología natural de las
petxines, es van confeccionar també uns altres
conchas, se confeccionaron también otros de
de diversa morfologia totalment facetats.
diversa morfología totalmente facetados.
Els adorns de les comunitats productores del
Los adornos de las comunidades productoras
Durant el Neolític antic es constata un
Durante el Neolítico antiguo se constata
net predomini de l’ús de petxines per a la
un neto predominio del empleo de conchas
confecció d’adorns. Aquests són presents
para la confección de adornos. Están presentes
en tots els jaciments, on són el tipus més
en todos los yacimientos, donde constituyen
nombrós i superen sempre la mitat del
el tipo más numeroso superando siempre la
total d’adorns, seguit des de lluny per l’os
mitad del total de adornos, seguido de lejos
i en menor mesura pels materials minerals
por el hueso y en menor medida por los
i la ceràmica. Les espècies utilitzades ara
materiales minerales y la cerámica. Las especies
77
[page-n-78]
Figura 30. Proceso de fabricación de cuentas discoidales
a partir de valvas de cardíidos. Sanxo Llop. Calcolítico.
Fotografía: Josep Ll. Pascual-Benito.
Figura 30. Procés de fabricació de denes discoidals a partir
de valves de cardíids. Sanxo Llop. Calcolític.
Fotografia: Josep Ll. Pascual-Benito.
1
cm
78
2
3
[page-n-79]
són més nombroses que en moments
utilizadas ahora son más numerosas que en
anteriors. Trobem 23 espècies de mol·luscos
momentos anteriores. Encontramos 23 especies
representades, entre les quals la Columbella
de moluscos representadas, entre las que la
rustica continua sent la preferida, tant en
Columbella rustica sigue siendo la preferida,
nombre d’exemplars (70% del total de
tanto en número de ejemplares (70% del total
petxines perforades) com en jaciments
de conchas perforadas) como en yacimientos
on apareix, seguida pels cardíids, Conus
donde aparece, seguida por los cardíidos, Conus
mediterraneus, Glycymeris sp. i Luria lurida.
mediterraneus, Glycymeris sp. y Luria lurida.
Diverses espècies es documenten només en
Varias especies se documentan solo en contextos
contextos del Neolític antic, quasi sempre
del Neolítico antiguo, casi siempre con un
amb un únic exemplar, i en algunes ocasions
único ejemplar, y en algunas ocasiones se
s’empren gasteròpodes de dimensions molt
emplean gasterópodos de muy pequeño tamaño
menudes com Gibberula miliaria, que
como Gibberula miliaria, que requiere de miles
requereix de milers d’exemplars per a la
de ejemplares para la fabricación de un collar
fabricació d’un collar (figura 29).
(figura 29).
Entre els adorns facetats d’aquest
Entre los adornos facetados de este
moment, hi destaquen les nombroses
momento destacan las numerosas cuentas
denes de collar discoidals confeccionades
discoidales confeccionadas a partir de valvas
a partir de valves de cardíids, el procés de
de cardíidos, cuyo proceso de fabricación
fabricació de les quals es documenta en un
se documenta en un buen número de
bon nombre de jaciments durant tota la
yacimientos durante toda la Prehistoria
Prehistòria recent (figura 30), i altres que
reciente (figura 30), y otras que aprovechan
79
[page-n-80]
aprofiten les parts apicals de Conus. Així
las partes apicales de Conus. Así mismo,
mateix, són freqüents també els penjolls
son frecuentes también los colgantes ovales,
ovals, realitzats majoritàriament sobre
realizados mayoritariamente sobre concha
petxina i també sobre pedra o os, que es
y también sobre piedra o hueso, que se
documenten en quasi tots els jaciments en
documentan en prácticamente todos los
les seues dos variants, els de secció plana,
yacimientos en sus dos variantes, los de
que amb freqüència presenten la perforació
sección plana, que con frecuencia presentan la
centrada, i els de base engrossida, que imiten
perforación centrada, y los de base abultada,
a ullals atrofiats de cérvol. Altres adorns
que imitan a caninos atrofiados de ciervo.
amb facetes característics d’aquest moment,
Otros adornos facetados, característicos de este
són els anells fabricats a partir de Conus de
momento, son los anillos fabricados a partir
gran dimensos i els anomenats braçalets
de Conus de gran tamaño y los denominados
de pectuncle, en tots dos casos minoritaris
brazaletes de pectúnculo, en ambos casos
respecte als confeccionats amb os o amb
minoritarios respecto a confeccionados con
pedra (figura 31).
hueso o con piedra (figura 31).
Durant la Prehistòria recent, a més
Durante la Prehistoria reciente, además
de petxines de mol·lusc trobem denes
de conchas de molusco encontramos cuentas
confeccionades a partir d’un altre recurs marí,
confeccionadas a partir de otro recurso marino,
les vèrtebres de peixos cartilaginosos. En el
las vértebras de peces cartilaginosos. En el
Neolític antic pertanyents a tres espècies de
Neolítico antiguo pertenecientes a tres especies
taurons (tauró blau, mussola i caçó) i a dos de
de tiburones (tiburón azul, musola y cazón) y a
rajades (escurçana i manta).
dos de rayas (raya látigo común y raya mobile).
80
[page-n-81]
Figura 31. Adorns de petxines de mol·lusc senceres o
erosionades, denes de vèrtebres de peix i adorns facetats
(penjolls ovals, denes d’àpex de Conus mediterraneus i
anells). Cova de l’Or i Cova de la Sarsa. Neolític antic.
Fotografia: Josep Ll. Pascual-Benito.
Figura 31. Adornos de conchas de molusco enteras
o erosionadas, cuentas de vértebras de pez y adornos
facetados (colgantes ovales, cuentas de ápice de Conus
mediterraneus y anillos). Cova de l’Or y Cova de la Sarsa.
Neolítico antiguo. Fotografía: Josep Ll. Pascual-Benito.
1
2
cm
81
3
[page-n-82]
A partir del Neolític final es percep un
A partir del Neolítico final se percibe un
canvi significatiu en l’elecció de la matèria
cambio significativo en la elección de la materia
primera per a l’elaboració d’adorns, atès que
prima para la elaboración de adornos, toda vez
els suports d’origen mineral passen a ser
que los soportes de origen mineral pasan a ser
els millor representats, per davant dels de
los mejor representados, por delante de los de
petxina que, no obstant això, representen
concha que, no obstante, representan algo más
una mica més de la tercera part del total
de la tercera parte del total de adornos. Los
d’adorns. Els penjolls de petxina sencera
colgantes de concha entera son abundantes
són abundants tant en contextos d’hàbitat
tanto en contextos de hábitat como funerarios.
com funeraris. En els poblats, les valves
En los poblados, las valvas de Glycymeris
de Glycymeris suposen més de la mitat
suponen más de la mitad de conchas perforadas
de petxines perforades i es troben a més
y se encuentran además Cerastoderma glaucum,
Cerastoderma glaucum, Trivia monacha,
Trivia monacha, Conus mediterraneus y Luria
Conus mediterraneus i Luria lurida, mentre
lurida, mientras en las cuevas de enterramiento
en les coves d’enterrament són Gibberula
son Gibberula miliaria, Tricolia pullus, Conus
miliaria, Tricolia pullus, Conus mediterraneus,
mediterraneus, Trivia monacha y Antalis sp.
Trivia monacha i Antalis sp. les espècies que
las especies que dominan, apareciendo ahora
dominen, i hi apareix ara en menor nombre
en menor número y frecuencia Columbella
i freqüència Columbella rustica. Entre les
rustica. Entre las cuentas de vértebras de pez,
denes de vèrtebres de peix, continua l’ús de
continúa el uso de las de raya látigo común y
les d’escurçana i es documenten també les
se documentan también las del tiburón zorro
del peix guilla (figura 32).
(figura 32).
82
[page-n-83]
Figura 32. Adornos de conchas de molusco enteras
o erosionadas, cuentas de vértebras de pez y adornos
facetados (botones piramidal con perforación en «V» y
arciforme con perforación central). La Vital, Sanxo Llop,
Beniteixir y Ereta del Pedregal. Calcolítico.
Fotografía: Josep Ll. Pascual-Benito.
Figura 32. Adorns de petxines de mol·lusc senceres o
erosionades, denes de vèrtebres de peix i adorns facetats
(botons piramidals amb perforació en «V» i arciforme
amb perforació central). La Vital, Sanxo Llop, Beniteixir i
Ereta del Pedregal. Calcolític.
Fotografia: Josep Ll. Pascual-Benito.
1
2
3
cm
83
[page-n-84]
Durant el Calcolític, es produeix una
Durante el Calcolítico, se produce una
notable reducció en el nombre d’adorns
notable reducción en el número de adornos
documentats, si bé trobem algunes novetats
documentados, si bien encontramos algunas
respecte als horitzons precedents, amb un
novedades respecto a los horizontes precedentes,
net predomini de les matèries d’origen
con un neto predominio de las materias de
mineral, un descens en l’ús de petxina i
origen mineral, un descenso en el empleo de
os, i l’ús de matèries noves (ivori i metall).
concha y hueso, y el uso de materias nuevas
Els penjolls de petxina sencera perforada
(marfil y metal). Los colgantes de concha entera
signifiquen ara el tercer tipus millor
perforada representan ahora el tercer tipo mejor
representat, per damunt de l’11% del total
representado, por encima del 11% del total
d’adorns i el nombre d’espècies es redueix
de adornos y el número de especies se reduce
considerablement enfront dels horitzons
considerablemente frente a los horizontes
anteriors. En el Calcolític campaniforme
anteriores. En el Calcolítico campaniforme
apareixen nous tipus d’adorns totalment
aparecen nuevos tipos de adornos totalmente
facetats, alguns dels quals es fabriquen a
facetados, algunos de los cuales se fabrican en
vegades a partir de petxines, com els botons
ocasiones a partir de conchas, como los botones
piramidals amb perforació en V i els penjolls
piramidales con perforación en V y los colgantes
o botons arciformes amb perforació central,
o botones arciformes con perforación central,
aquests últims confeccionats a partir de
estos últimos confeccionados a partir de labios
llavis del gasteròpode Semicassis undulata,
del gasterópodo Semicassis undulata, tal como
tal com s’observa al jaciment de La Vital, on
se observa en el yacimiento de La Vital, donde
es documenta tot el procés de fabricació i
se documenta todo el proceso de fabricación
84
[page-n-85]
Figura 33. Dena de vèrtebra de tauró. Lloma de Betxí.
Edat del Bronze. Fotografia: Josep Ll. Pascual-Benito.
Figura 33. Cuenta de vértebra de tiburón. Lloma de Betxí.
Edad del Bronce. Fotografía: Josep Ll. Pascual-Benito.
la presència d’un penjoll acabat a la tomba
y la presencia de un colgante acabado en la
d’un home adult, juntament amb el qual es
tumba de un varón adulto, junto con el que
van depositar també un vas campaniforme
se depositaron también un vaso campaniforme
d’estil marítim, un punyal de
de estilo marítimo, un puñal de cobre
coure i una punta de fletxa de
y una punta de flecha de sílex. En
sílex. En les denes de vèrtebres
las cuentas de vértebras de pez,
de peix, a més de l’escurçana
además de la raya látigo común
es constaten ara les de dos
se constatan ahora las de dos
espècies de tauró, la mussola i
especies de tiburón, la musola y el
el solraig. A partir de l’Edat del
marrajo. A partir de la Edad del
Bronze els adorns de petxines
Bronce los adornos de conchas se
es redueixen considerablement,
reducen considerablemente, tanto
tant en nombre com en la
en número como en la variedad de
varietat d’espècies, on trobem
especies, encontrando básicamente
bàsicament valves de glicimèrids
valvas de gliciméridos y cardíidos
i cardíids i escassos gasteròpodes
1 cm
com Columbella rustica i Luria
y escasos gasterópodos como
Columbella rustica y Luria lurida.
lurida. Hi continua la fabricació de denes
Continúa la fabricación de cuentas de vértebras
de vèrtebres de peix amb presència del tauró
de pez con presencia del tiburón trozo en las
gris a les comarques centrals valencianes
comarcas centrales valencianas (figura 33), y de
(figura 33), i de rajades i altres taurons en les
rayas y otros tiburones en las meridionales, en
meridionals, en contextos del Bronze argàric.
contextos del Bronce argárico.
85
[page-n-86]
[page-n-87]
Figura 34. Esquelet de dofí mular en procés d’excavació.
Sanxo Llop. Calcolític. Fotografia: Josep Pascual Beneyto.
Figura 34. Esqueleto de delfín mular en proceso de
excavación. Sanxo Llop. Calcolítico. Fotografía: Josep
Pascual Beneyto.
10
10
El reconeixement de pràctiques funeràries
El reconocimiento de prácticas funerarias ha
ha servit per argumentar que les societats
servido para argumentar que las sociedades
prehistòriques van desenvolupar creences
prehistóricas desarrollaron creencias
sobrenaturals i que la disposició dels cossos
sobrenaturales y que la disposición de
i els objectes associats als difunts han sigut
los cuerpos y los objetos asociados a los
apreciats com a rituals i ofrenes. Quan aquestes
difuntos han sido apreciados como rituales y
pràctiques aconsegueixen una formalització
ofrendas. Cuando estas prácticas alcanzan una
i continuïtat, cal pensar que van ser
formalización y continuidad, cabe pensar que
transmeses culturalment, i que s’integren en la
fueron transmitidas culturalmente, integrándose
simbolització col·lectiva.
en la simbolización colectiva.
Els rituals funeraris
Los rituales funerarios
En la región mediterránea ibérica el número
A la regió mediterrània ibèrica el nombre
d’enterraments paleolítics és reduït i els
de enterramientos paleolíticos es reducido y los
casos coneguts plantegen moltes incerteses
casos conocidos plantean muchas incertidumbres
a causa de l’època i els mètodes d’excavació
debido a la época y los métodos de excavación
emprats. Aquest tret és més o menys comú
empleados. Este rasgo es más o menos común
a la resta de la península ibèrica, en contrast
en el resto de la península ibérica, en contraste
amb l’ocorregut a França i, sobretot a Itàlia,
con lo ocurrido en Francia y, sobre todo en
on el nombre d’enterraments és molt més
Italia, donde el número de enterramientos
nombrós. Aquesta trajectòria mostra canvis
es mucho más numeroso. Esta trayectoria
87
[page-n-88]
1
2
3
4
5
cm
88
[page-n-89]
Figura 35. Enterrament amb adorns de petxines (braçalets
i collaret). Costamar. Neolític antic.
Fotografia: Enric Flors Ureña.
Figura 35. Enterramiento con adornos de conchas
(brazaletes y collar). Costamar. Neolítico antiguo.
Fotografía: Enric Flors Ureña.
durant el Mesolític, a partir de fa uns 9.500
muestra cambios durante el Mesolítico, a partir
anys, quan s’aprecia un increment significatiu
de hace unos 9.500 años, cuando se aprecia
de les pràctiques funeràries. No obstant això,
un incremento significativo de las prácticas
es desconeix l’ús d’adorns marins associats a
funerarias. Sin embargo, se desconoce el empleo
enterraments en el nostre àmbit d’estudi, un
de adornos marinos asociados a enterramientos
aspecte que sí queda documentat en èpoques
en nuestro ámbito de estudio, un aspecto que sí
més recents.
se documenta en épocas más recientes.
Será a partir del Neolítico cuando
Serà a partir del Neolític quan trobem
materials d’origen marí, transformats en adorns
encontremos materiales de origen marino,
o sense modificar, associats a inhumacions. En
trasformados en adornos o sin modificar,
una fossa circular del jaciment de Costamar, en
asociados a inhumaciones. En una fosa circular
un context del Neolític antic datat entre finals
del yacimiento de Costamar en un contexto
del VIII i començaments del VII mil·lenni
del Neolítico antiguo datado entre finales del
abans del present, un home adult d’entre 30
VIII y comienzos de VII milenio antes del
i 35 anys va ser depositat juntament amb
presente, un varón adulto de entre 30 y 35
set braçalets de pectuncle amb restes d’ocre,
años fue depositado junto con siete brazaletes
alguns d’ells en l’húmer, i un collaret de més
de pectúnculo con restos de ocre, algunos
de vuit-centes denes discoidals de petxina,
de ellos en el húmero, y un collar de más de
entre altres materials malacològics (figura 35).
ochocientas cuentas discoidales de concha, entre
Més complex resulta l’enterrament individual
otros materiales malacológicos (figura 35). Más
d’un home adult d’entre 25-35 anys d’edat
complejo resulta el enterramiento individual de
documentat a l’assentament de Tossal de
un varón adulto de entre 25-35 años de edad
89
[page-n-90]
les Basses, en un context del Neolític mitjà
documentado en el asentamiento de Tossal de
(últim quart del VII i primera mitat del VI
les Basses, en un contexto del Neolítico medio
mil·lenni abans del present), associat a una
(último cuarto del VII y primera mitad del VI
fossa que contenia dos braçalets de pectuncle
milenio antes del presente), asociado a una fosa
i a tres agrupacions de material malacològic,
que contenía dos brazaletes de pectúnculo y
amb llepasses, Phorcus turbinatus i glicimèrids.
a tres agrupaciones de material malacológico,
En tots dos casos aquestes inhumacions
con lapas, Phorcus turbinatus y gliciméridos. En
individuals s’han interpretat com a tombes de
ambos casos estas inhumaciones individuales
persones destacades d’aqueixes comunitats.
se han interpretado como tumbas de personas
La càrrega simbòlica de les petxines de
destacadas de esas comunidades.
La carga simbólica de las conchas de
mol·luscos marins no modificades sembla
més evident quan són depositades en
moluscos marinos no modificadas parece más
contextos funeraris, com ocorre també en
evidente cuando son depositadas en contextos
nombroses coves d’enterrament del Neolític
funerarios, como ocurre también en numerosas
final i del Calcolític (segona meitat del VI
cuevas de enterramiento del Neolítico final
i el V mil·lenni abans del present) situades
y del Calcolítico (segunda mitad del VI y el
en comarques interiors del territori valencià,
V milenio antes del presente) ubicadas en
on aquests elements van poder representar
comarcas interiores de tierras valencianas, donde
ofrenes funeràries. Ací trobem tant petxines de
estos elementos pudieron representar ofrendas
bivalves (Cerastoderma glaucum, Acanthocardia
funerarias. Aquí encontramos tanto conchas de
tuberculata i Spondylus gaederopus) com de
bivalvos (Cerastoderma glaucum, Acanthocardia
gasteròpodes (Turritela sp., Luria lurida
tuberculata y Spondylus gaederopus) como de
90
[page-n-91]
i Stramonita haemastoma), que apareixen
gasterópodos (Turritela sp., Luria lurida y
sempre en nombre molt escàs i, en quasi tots
Stramonita haemastoma), que aparecen siempre
els casos, van ser recollides en les platges una
en número muy escaso y, en casi todos los casos,
vegada mort l’animal segons es dedueix dels
fueron recogidas en las playas una vez muerto el
senyals d’erosió marina que presenten. Un
animal según se deduce de las señales de erosión
cas particular el constitueix la presència a la
marina que presentan. Un caso particular lo
Cova del Cara-sol de Vernissa (Xàtiva) de deu
constituye la presencia en la Cova del Cara-
exemplars adults de Phorcus turbinatus, un
sol de Vernissa (Xàtiva) de diez ejemplares
gasteròpode comestible, que no presenten cap
adultos de Phorcus turbinatus, un gasterópodo
evidència de bioerosió, per la qual cosa van
comestible, que no presentan ninguna evidencia
poder ser recollits vius en un ambient rocós
de bioerosión, por lo que pudieron ser recogidos
litoral i depositats possiblement com a ofrena
vivos en un ambiente rocoso litoral y depositados
alimentaria.
posiblemente como ofrenda alimenticia.
Un altre cas excepcional es va
Otro caso excepcional se documentó en
documentar en una de les nombroses sitges
uno de los numerosos silos de almacenamiento
d’emmagatzematge excavades al jaciment
excavados en el yacimiento calcolítico de Sanxo
calcolític de Sanxo Llop que, després de la
Llop que, tras su amortización, fue reaprovechado
seua amortització, va ser reaprofitada amb
con finalidad funeraria. Allí se depositó un
finalitat funerària. Allí es va depositar un
delfín mular (Tursiops truncatus) asociado a un
dofí mular (Tursiops truncatus) associat a un
enterramiento secundario con restos humanos
enterrament secundari amb restes humanes
de un varón adulto —fragmentos de cráneo, la
d’un home adult —fragments de crani, la
mandíbula, y de la extremidad inferior derecha
91
[page-n-92]
Figura 36. Restos de delfín mular asociado a un
enterramiento secundario. Sanxo Llop. Calcolítico.
Fotografía: Josep Ll. Pascual-Benito.
Figura 36. Restes de dofí mular associat a un enterrament
secundari. Sanxo Llop. Calcolític.
Fotografia: Josep Ll. Pascual-Benito.
1
2
3
4
5
cm
mandíbula, i de l’extremitat inferior dreta
(fémur, tibia y coxal)—. Los restos del delfín
(fèmur, tíbia i coxal)—. Les restes del dofí
no presentan alteración, todas las fracturas son
no presenten alteració, totes les fractures són
postdeposicionales y algunas recientes del proceso
postdeposicionals i algunes recents del procés
de excavación. No se observa ninguna evidencia
92
[page-n-93]
d’excavació. No s’observa cap evidència de
de manipulación antrópica que indique que sirvió
manipulació antròpica que indique que va
de alimento, lo que apunta a que se depositó
servir d’aliment, la qual cosa apunta al fet que
el animal entero como posible ofrenda funeraria
es va depositar l’animal sencer com a possible
(figuras 34 y 36). Se trata de un depósito
ofrena funeraria (figures 34 i 36). Es tracta
extraordinario toda vez que en el yacimiento se
d’un depòsit extraordinari atès que al jaciment
han excavado otras estructuras funerarias que
s’han excavat altres estructures funeràries
contenían el depósito de animales terrestres
que contenien el depòsit d’animals terrestres
completos o parciales —perros, bóvidos, cápridos
complets o parcials —gossos, bòvids, caprins
y suidos—, hecho frecuente en otros yacimientos
i suids—, fet freqüent en altres jaciments
calcolíticos peninsulares. Los ejemplos en los que
calcolítics peninsulars. Els exemples en els quals
restos de cetáceos se asocian a rituales funerarios,
restes de cetacis s’associen a rituals funeraris,
como parece suceder con el delfín de Sanxo Llop,
com sembla succeir amb el dofí de Sanxo Llop,
son excepcionales. Tan solo conocemos un caso
són excepcionals. Tan sols coneixem un cas
distanciado geográfica y culturalmente, un único
distanciat geogràfica i culturalment, un únic
hueso de cetáceo presente en un hogar asociado a
os de cetaci present en una llar associada a una
una tumba mesolítica del noroeste francés.
Así mismo, en contextos habitacionales del
tomba mesolítica del nord-oest francés.
Així mateix, en contextos residencials del
Neolítico antiguo algunas conchas completas
Neolític antic algunes petxines completes i
y sin modificación pudieron ser consideradas
sense modificació van poder ser considerades
amuletos y relacionarse con el mundo simbólico,
amulets i relacionar-les amb el món simbòlic,
como un Strombus fósil y una concha de
com un Strombus fòssil i una petxina de
Bolinus brandaris que conserva todas sus púas,
93
[page-n-94]
Figura 37. Ídolos de concha con un par de escotaduras
laterales e ídolo de hueso con dos pares de escotaduras.
Ereta del Pedregal y Les Jovades. Neolítico final.
Fotografía: Josep Ll. Pascual-Benito.
Figura 37. Ídols de petxina amb un parell d’escotadures
laterals i ídol d’os amb dos parells d’escotadures. Ereta del
Pedregal i les Jovades. Neolític final.
Fotografia: Josep Ll. Pascual-Benito.
Bolinus brandaris que
procedentes de la Cova de
conserva totes les seues
l’Or (figura 22).
En menor número,
pues, procedents de la
Cova de l’Or
en algunos yacimientos
(figura 22).
de hábitat del Neolítico
En menor nombre, en
final y Calcolítico como
alguns jaciments d’hàbitat
Ereta del Pedregal o Les
del Neolític final i Calcolític
com Ereta del Pedregal o Les
Jovades (Cocentaina),
1 cm
fragmentos erosionados de valva
Jovades (Cocentaina), fragments erosionats de
de Glycymeris de forma oval alargada, fueron
valva de Glycymeris de forma oval allargada,
aprovechados para la confección de pequeños
van ser aprofitats per a la confecció de xicotets
ídolos planos con escotaduras laterales, mediante
ídols plans amb escotadures laterals, mitjançant
la realización de un par de muescas enfrentadas
la realització d’un parell d’osques enfrontades
en los bordes más largos del fragmento
en les vores més llargues del fragment
rodado, a semejanza de otros ídolos realizados
rodat, a semblança d’altres ídols realitzats
mayoritariamente sobre huesos largos de
majoritàriament sobre ossos llargs de vertebrats
vertebrados terrestres (figura 37).
El estudio de los recursos marinos
terrestres (figura 37).
L’estudi dels recursos marins depositats en
depositados en los yacimientos arqueológicos,
els jaciments arqueològics, està proporcionant
está proporcionando nuevas informaciones
noves informacions sobre les maneres de
sobre los modos de vida de las sociedades
vida de les societats del passat. Així mateix,
del pasado. Asimismo, la aplicación de
94
[page-n-95]
l’aplicació de tècniques analítiques procedents
técnicas analíticas procedentes de diferentes
de diferents camps de la investigació com
campos de la investigación como la biológica,
la biològica, mediambiental, molecular, etc.
medioambiental, molecular, etc. permiten un
permeten un coneixement cada vegada més
conocimiento cada vez más exhaustivo de las
exhaustiu de les poblacions que es van assentar
poblaciones que se asentaron desde el Paleolítico
des del Paleolític en les terres valencianes.
en las tierras valencianas.
A lo largo de estas páginas hemos visto
Al llarg d’aquestes pàgines hem vist com la
mar Mediterrània ha servit no sols com a font
como el mar Mediterráneo ha servido en
de nutrients per a les societats prehistòriques,
nuestras tierras no sólo como fuente de
sinó que també ha proveït de recursos culturals
nutrientes para las sociedades prehistóricas,
i simbòlics als grups humans que en el cas del
sino que también ha provisto de recursos
territori valencià i de regions litorals properes,
culturales y simbólicos a los grupos humanos
hi van viure des de fa més de 150.000 anys.
que aquí vivieron desde hace más de 150.000
Peixos, mol·luscos i mamífers marins s’associen
años. Peces, moluscos y mamíferos marinos se
a la subsistència i a rituals de vida i mort, i han
asocian a la subsistencia y a rituales de vida y
deixat una petjada inesborrable de la relació
muerte, dejando una huella imborrable de la
dels éssers humans amb la mar.
relación de los seres humanos con el mar.
El mar. La mar.
El mar. ¡Sólo la mar!
Rafael Alberti
Marinero en tierra (1924)
95
[page-n-96]
V
L’EXPOSICIÓ
V
V
V
PEIXOS REPRESENT TS
PECES REPRESENT DOS EN L EXPOSICIÓN
Familia
Especie
Valencià
Dasyatidae
Dasyatis pastinaca
Escurçana
Mobulidae
Mobula mobular
Manta
Myliobatidae
Myliobatis aquila
Milana
Torpedinidae
Torpedo marmorata
Vaca comuna
Carcharhinidae
Prionace lauca
Tintorera
Carcharhinidae
Carcharhinus plumbeus
Tauró gris
Alopiidae
Alopias vulpinus
Peix guilla
Triakidae
Mustelus mustelus
Mussola vera
96
[page-n-97]
Nom comú
Castellà
Anglés
Jaciment
Raya látigo común
Common stingray
Cocina, Or, Pastora, Giner, Sanxo Llop,
Almuixic
Manta
Devil ray
El Collao, Or
Aguila marina
Common eagle ray
Sanxo Llop
Tremolina
Common torpedo
Almuixic
Tiburón azul, tintorera
Blue shark
Or
Tiburón trozo
Sandbar shark
Lloma de Betxí
Tiburón zorro
Thresher shark
Mal Paso
Musola
Smooth-hound
Sanxo Llop
97
[page-n-98]
Familia
Especie
Valencià
Lamnidae
Isurus oxyrrinchus
Marraix
Salmonidae
Salmo trutta
Truita
Sparidae
Sparus aurata
Orada
Sparidae
Diplodus sp.
Sarg
Mugilidae
Mugil cephalus
Llissa
Mugilidae
Chelon labrosus
Llissa vera
Mugilidae
Liza aurata
Llissa galta-roja
Sciaenidae
Sciaena umbra
Corball de roca
Sciaenidae
Argyrosomus regius
Reig, corvall
98
[page-n-99]
Nom comú
Castellà
Anglés
Jaciment
Marrajo común
Shortfin mako
Sanxo Llop
Trucha
Sea trout
Volcán
Dorada
Gilthead seabream
Parpalló, El Collao, Cocina, Or,
Ereta del Pedregal, Sanxo LLop
Lloma de Betxí
Sargo
Seabream
El Collao
Lisa, mújol
Flathead grey mullet
El Collao, Or, Llop, Lloma de Betxí
Lisa
Thiclip grey mullet
Sanxo LLop
Galupe
Golden grey mullet
El Collao, Lloma de Betxí
Corvallo
Brown meagre
Sanxo LLop
Corvina
Meagre
Sanxo LLop
99
[page-n-100]
V V
BIBLIOGR FI
Bouzouggar, A. et al. (2007): 82,000-year-old shell
beads from North Africa and implications for the
origins of modern human behaviour. PNAS 104, 24,
9964–9969.
Colonese, A.C., Mannino, M.A., Bar-Yosef, D.E.,
Fa, D.A., Finlayson, J.C., Lubell, D., Stiner,
M.C. (2011): Marine mollusc exploitation in
Mediterranean prehistory: An overview, Quaternary
International 239, 1-2, 86-103.
Cuenca Solana, D. (2013): Utilización de instrumentos de
concha para la realización de actividades productivas
en las formaciones económico-sociales de los cazadoresrecolectores-pescadores y primeras sociedades tribales de la
fachada atlántica europea. Ediciones de la Universidad
de Cantabria. Santander.
Cunnane, S.C., Stewart, K.M. (eds.) (2010): Human
Brain Evolution: The Influence of Freshwater and
Marine Food Resources. Wiley, Hoboken.
d’Errico, F., Jardón, P., Soler, B. (1993): Techniques de
perforations des coquillages et usures de suspension:
critères d’analyse à basse experimental. ERAUL 50,
Liège, 243-254.
d’Errico, F., Henshilwood, C., Lawson, G., Vanhaeren,
M., Soressi, M., Bresson, F., Tillier, A.-M., Maureille,
B., Nowell, A., Backwell, L., Lakarra, J.A., Julien, M.
(2003): The search for the origin of symbolism, music
and language: multidisciplinary endeavour. J. World
Prehist. 17, 1-70.
d’Errico, F., Vanhaeren, M., van Niekerk, K.,
Henshilwood, C., Erasmus, R.M. (2013): Assessing
the accidental versus deliberate Colour modification
of shell beads: a case study on perforated Nassarius
kraussianus from blombos Cave middle stone age
levels. Archaeometry. University of Oxford, 1-27.
1. Generals i extramediterranis
Generales y extramediterráneos
Álvarez Fernández, E. (2010): Una de cal y otra de arena:
primeras evidencias de Explotación de moluscos
marinos en la península ibérica. I Reunión Científica
de Arqueomalacología de la Península Ibérica. Férvedes
6, 95-103.
Bar-Yosef Mayer, D.E., Bosch, M.D. (2019): Humans’
Earliest Personal Ornaments. En Introduction. PaleoAnthropology, 19-23.
Bailey, G.N. (2008): The wider significance of submerged
archaeological sites and their relevance to world
prehistory. En N.C. Flemming (ed.), Submarine
prehistoric Archaeology of the North Sea, York: CBA
Research Report 141, 3-10.
Bicho, N. (2009): Fashion and glamour: weaponry and
beads as territorial markers in Southern Iberia. En
F. Djindjian, J. K. Kozlowski y N. Bicho (eds.), Le
concept de territoires dans le Paléolithique supérieur
européen. Proceedings of the XV Congress of UISPP.
BAR, 243-252.
Boivin, N., Fuller, D.Q., Dennell, R., Allaby, R.,
Petraglia, M.D. (2013): Human dispersal across
diverse environments of Asia during the Upper
Pleistocene. Quaternary International 300, 32-47.
100
[page-n-101]
Upper Paleolithic. Journal of Human Evolution 65,
525-543.
Richards, M.P., Jacobi, R., Cook, J., Pettit, P.B., Stringer,
C.B. (2005): Isotope evidence for the intensive use
of marine foods by Late Upper Palaeolithic humans.
Journal of Human Evolution 49, 390-394.
Steele, T.E., Álvarez-Fernández, E., Hallett-Desguez,
E. (2019): A Review of Shells as Personal
Ornaments during the African Middle Stone Age.
PaleoAnthropology, 24-51.
Vanhaeren, M., d’Errico, F., Stringer, C., James, S.L.,
Todd, J.A., Mienis, H.K. (2006): Middle Paleolithic
shell beads in Israel and Algeria. Science 312 (5781),
1785-1788.
Erlandson, J.M. (2001): The Archaeology of Aquatic
Adaptations: Paradigms for a New Millennium.
Journal of Archaeological Research 9 (4), 287-350.
Guerrero, V. (2009): La Prehistoria de la navegación.
Origen y desarrollo de la arquitectura naval primigenia.
BAR-Int. Series, 1952, Oxford.
Henshilwood, C., d’Errico F., Vanhaeren M., van
Niekerk, K., Jacobs Z. (2004): Middle Stone Age
Shell Beads from South Africa. Science, 304-404.
Kuhn, S.L., Stiner, M.C. (2006): Les parures au Paléolithique. Enjeux congnitifs, démographiques et identitaires. Diogenes 214, Numéro Spécial: Naissance de
la Pensée Symbolique et du Langage, 47-58.
Khun, S.L., Stiner, M.C. (2007): Body Ornamentation as
Information Technology: Towards an Understanding
of the Significance of Early Beads. En P. Mellars, K.
Boyle, O. Bar-Yosef y C. Stringer (eds.), Rethinking
the Human Revolution: New Behavioural and Biological Perspectives on the Origin and Dispersal of Modern
Humans. McDonald Institute Monograph. University
of Cambridge, 45-54.
Leppard, T.P. (2015): The Evolution of Modern
Behaviour and its Implications for Maritime
Dispersal During the Palaeolithic. Cambridge
Archaeological Journal 25, 829-846.
Langley, M.C., O’Connor, S. (2019): 40,000
Years of Ochre Utilization in Timor-Leste:
Powders, Prehensile Traces, and Body Painting.
PaleoAnthropology, 82-104.
Marean, C.M. (2014): The origins and significance of
coastal resource use in Africa and Western Eurasia.
Journal of Human Evolution 77, 17-40.
Pétillon J.-M. (2013): Circulation of whale-bone
artifacts in the northern Pyrenees during the Late
2. Regió mediterrània ibérica
Región mediterránea ibérica
Álvarez-Fernández, E. et al. (2014): Occurrence of whale
barnacles in Nerja Cave (Málaga, southern Spain):
Indirect of whale consumption by humans in the Upper
Magdalenian, Quaternary International 337, 163-169.
Aura Tortosa, J.E., Jordá Pardo, J.F., Pérez Ripoll, M.,
Rodrigo García, M.J. (2001): Sobre dunas, playas
y calas. Los pescadores prehistóricos de la Cueva de
Nerja (Málaga) y su expresión arqueológica en el
tránsito Pleistoceno-Holoceno. Archivo de Prehistoria
Levantina XXIV, 9-39.
Aura Tortosa, J.E., Jordá Pardo, J.F., Pérez Ripoll, M.,
Badal García, E., Tiffagom, M., Morales Pérez, J.V.,
Avezuela Aristu, B. (2013): Concheros del sur de
Iberia en el límite Pleistoceno-Holoceno. En M. de
la Rasilla (ed.), F. Javier Fortea Pérez. Universitatis
Ovetensis Magister. Estudios en homenaje. Universidad
de Oviedo, 179-194.
101
[page-n-102]
Aura Tortosa, J.E., Jordá Pardo, J.F., Álvarez-Fernández,
E., Pérez Ripoll, M., Avezuela, B., Morales-Pérez,
J.V., Rodrigo García, M.J., Marlasca, R., Alcover,
J.A., Jardón, P., Pérez, C.I., Pardo, S., Maestro,
A., Villalba, M.P., Salazar-García, D.C. (2016):
Palaeolithic-Epipalaeolithic Sea People of the
Southern Iberian coast (Spain): an overview. En
G. Marchand y C. Dupont (eds.), Archéologie des
chasseurs-cueilleurs maritimes: de la fonction des
habitats à l’organisation de l’espace littoral. Séances de
la Societé Préhistorique Française 6, 69-92.
Barton, R.N.E., Stringer, C.B., Finlayson, J.C. (eds.)
(2012): Neanderthals in Context. A Report of the 1995–
1998 Excavations at Gorham’s and Vanguard Caves,
Gibraltar. Institute of Archaeology, Univ. of Oxford.
Cortés-Sánchez, M., Morales-Muñiz, A., Simón-Vallejo,
M.D., Lozano-Francisco, M.C., Vera-Peláez, J.L.,
Finlayson, C., Rodríguez-Vidal, J., DelgadoHuertas, A., Jiménez-Espejo, F.J., Martínez-Ruiz, F.,
Aranzazu Martínez-Aguirre, M., Pascual Granged,
A.J., Bergadá-Zapata, M., Gibaja, J.F., Sakai, S.,
Sugisaki, S., Finlayson, G., Fa, D.A., Bicho, N.F.
(2011): Earliest known use of marine resources by
Neanderthals. PLoS One 6, 24026.
Jordá Pardo, J., Maestro González, A., Aura Tortosa,
J.E., Álvarez-Fernández, E., Avezuela Aristu, B.,
Badal García, E., Morales Pérez, J.V., Pérez Ripoll,
M., Villalba Currás, M. P. (2011): Evolución
paleogeográfica, paleoclimática y paleoambiental de
la costa meridional de la Península Ibérica durante
el Pleistoceno superior. El caso de la Cueva de Nerja
(Málaga, Andalucía, España), Bol. de la Real Sociedad
Española de Historia Natural, Sección Geología 105
(1-4), 137-147.
Jordá Pardo, J.F., Aura Tortosa J.E., Avezuela Aristu B.,
Álvarez-Fernández E., García-Pérez A., Maestro
A. (2016): Breaking the Waves: Human Use of
Marine Bivalves in a Microtidal Range Coast during
the Upper Pleistocene and the Early Holocene,
Vestíbulo chamber, Nerja Cave (Málaga, southern
Spain), Quaternary International 407, 59-79.
Martínez, S. (2017): Los adornos en concha del Paleolítico superior de la Región de Murcia (España). Entre
Ciência e Cultura. Da Interdisciplinaridade à Transversalidade da Arqueologia, 269-276.
Morales A., Roselló, E. (2008): Twenty thousand years of
fishing in the Strait. En T.C. Rick y J.M. Erlandson
(Eds.), Human Impacts on Ancient Marine Ecosystems.
A Global Perspective, University of California Press,
Berkeley, 243-277.
Oliva Poveda, M. (2015): Aprofitament i transformació
de matèries primeres per a l’elaboració d’ornaments
durant la prehistòria recent (5600-3400 cal. ane)
al nord-est de la península Ibèrica. Tesis Doctoral.
Universitat Autònoma de Barcelona.
Pascual-Benito, J.Ll., Marlasca, R. (2019): Tiburones
y rayas. Aprovechamiento de vértebras de pez para
la fabricación de cuentas de collar en la vertiente
mediterránea peninsular entre el Neolítico antiguo
y la Edad del Bronce. En J.Ll. Pascual-Benito y
A. Sanchis (eds.). Recursos Marins en el passat. IV
Jornades d’Arqueozoologia. Museu de Prehistòria de
València, 193-220.
Pascual-Benito, J.Ll., Sanchis, A., Pascual Beneyto,
J. (2019): Ballenas y delfines en la prehistoria
peninsular. Los restos de cetáceo de La Vital
(Gandía). En J.Ll. Pascual-Benito y A. Sanchis
(eds.). Recursos marins en el passat. IV Jornades
102
[page-n-103]
3. País Valencià
País Valenciano
Aura, J.E., Marlasca, R., Rodrigo, M.J., Jordà, J.F.,
Salazar-García, D.C., Morales, J.V., Pérez Ripoll, M.
(2015): Llisses, orades i alguna anguila. L’ictiofauna
mesolítica de les Coves de Santa Maira (Castell de
Castells, la Marina Alta, Alacant). En A. Sanchis
y J.Ll. Pascual-Benito (eds.). Preses petites i grups
humans en el passat. II Jornades d’arqueozoologia.
Museu de Prehistòria de València, 121-138.
Aura, J.E. (2019): Áreas litorales y recursos marinos
durante el Paleolítico-Mesolítico en la región
mediterránea ibérica. Sesgos y evidencias. En J.Ll.
Pascual-Benito y A. Sanchis (eds.). Recursos marins
en el passat. IV Jornades d’Arqueozoologia. Museu de
Prehistòria de València, 15-46.
Barciela, V. (2015): El lenguaje de los adornos: tecnología,
uso y función. Adornos personales de la Edad del Bronce
en Alicante y Albacete. Tesis Doctoral. Universitat
d’Alacant.
Fernández-López de Pablo, J., Gabriel, S. (2016): El
Collado shell midden and the exploitation patterns of
littoral resources during the Mesolithic in the Eastern
Iberian Peninsula. Quaternary international 407,
106-117.
Flors, E. (2010): Enterramientos neolíticos en Costamar.
En A. Pérez y B. Soler (coord.). Restes de vida, restes de
mort. Museu de Prehistòria de València, 179-182.
Luján Navas, A. (2016). Aprovechamiento y gestión de
recursos malacológicos marinos en la fachada mediterránea
de la Península Ibérica durante la prehistoria reciente.
Tesis Doctoral. Universitat d’Alacant.
Marlasca, R. (2019): La explotación de los recursos
pesqueros en la costa mediterránea de la península
d’arqueozoologia. Museu de Prehistòria de València,
165-192.
Ramos, J., Cantillo, J.J. (2009): Los recursos litorales
en el Pleistoceno y Holoceno. Un balance de su
explotación por las sociedades cazadoras-recolectoras,
tribales comunitarias y clasistas iniciales en la región
del Estrecho de Gibraltar. En D. Bernal (ed.),
Arqueología de la pesca en Estrecho de Gibraltar. De la
Prehistoria al fin del mundo antiguo, Universidad de
Cádiz, 17-79.
Román, D., Martínez-Andreu, M., Aguilella, G., Fullola,
J.M., Nadal, J. (2020): Shellfish collectors on the
seashore: The exploitation of the marine environment
between the end of the Paleolithic and the Mesolithic
in the Mediterranean Iberia, The Journal of Island and
Coastal Archaeology. doi.org/10.1080/15564894.202
0.1755395.
Zilhão, J., Angelucci, D.E., Badal, E., d´Errico, F.,
Daniel, F., Dayet, L., Douka, K., Higham, T.F.G.,
Martínez, J., Montes, R., Murcia, S., Péret, C.,
Roldán, C., Vanhaeren, M., Villaverde, V., Wood,
R., Zapata, J. (2010): Symbolic use of marine shells
and mineral pigments by Iberian Neanderthals.
Proceedings of the National Academy of Sciences 107
(3), 1023-1028.
Zilhão, J., Angelucci, D.E., Araújo, M., Arnold, L.J.,
Badal, E., Callapez, P., Cardoso, J.L., d’Errico, F.,
Daura, J., Demuro, M., Deschamps, M., Dupont,
C., Gabriel, S., Hoffmann, D.L., Legoinha, P.,
Matias, H., Monge Soares, A.M., Nabais, M.,
Portela, P., Queffelec, A., Rodrigues, F., Souto, P.
(2020): Last Interglacial Iberian Neandertals as
fisher-hunter-gatherers. Science 367, DOI: 10.1126/
science.aaz7943.
103
[page-n-104]
Rodrigo, M.J., Marlasca, R. (2010): La ictiofauna. En J.
Bernabeu y L. Molina (eds.): La Cova de les Cendres
(Moraira-Teulada, Alicante), Serie Major 6. MARQ,
163-179.
Roselló-Izquierdo, E., Llorente-Rodríguez, L., MoralesMuñiz, A. (2015): Los Peces de Cova Fosca (Castellón,
España): ¿Signos perdidos de una tradición?.
Cuadernos de Prehistoria y Arqueología de la Universidad
Autónoma de Madrid 41: 87-96.
Rosser, P. (2010): Enterramientos neolíticos y creencias en
el Tossal de les Basses: primeros datos. En A. Pérez y B.
Soler (coord.). Restes de vida, restes de mort. Museu de
Prehistòria de València, 183-190.
Salazar-García, D.C., Aura, J.E., Olária, C.R., Talamo, S.,
Morales, J.V., Richards, M.P. (2014): Isotope evidence
for the use of marine resources in the Eastern Iberian
Mesolithic. Journal of Archaeological Science 42, 231-240.
Soler Mayor, B. (2001): Adorno, imagen y comunicación.
En V. Villaverde (ed.), De Neandertales a Cromañones.
El inicio del poblamiento humano en tierras valencianas.
Universitat de València, 367-376.
Soler Mayor, B., Tiffagom, M., Aura, J.E. (2013): La
Cova del Volcán del Faro (Cullera): més preguntes
que respostes. Primeres dades sobre els elements
ornamentals. En A. Sanchis y J.Ll. Pascual-Benito (eds.),
Animals i arqueologia hui. I Jornades d’arqueozoologia.
Museu de Prehistòria de València, 159-180.
Soler Mayor, B. (2015): Elementos de adorno
malacológicos de la secuencia solutrense de la Cova
del Parpalló (Gandia, València). Nuevos datos. En I.
Gutiérrez Zugasti, D. Cuenca Solana y M.R. González
Morales (eds.), La Investigación Arqueomalacológica
en la Península Ibérica: Nuevas Aportaciones. Nadir
Ediciones. Santander, 13-26.
Ibérica: del Neolítico a época ibérica. En J.Ll.
Pascual-Benito y A. Sanchis (eds.). Recursos Marins
en el passat. IV Jornades d’Arqueozoologia. Museu de
Prehistòria de València, 135-164.
Pascual-Benito, J.Ll. (1998): Utillaje óseo, adornos e
ídolos neolíticos valencianos. Serie de Trabajos Varios
del SIP 95, València.
Pascual-Benito, J.Ll. (2008): Instrumentos neolíticos
sobre soporte malacológico de las comarcas centrales
valencianas. IV Congreso del Neolítico Peninsular,
Tomo II. MARQ. Alicante, 290-298
Pascual-Benito, J.Ll. (2010): La malacofauna marina
en los poblados del Neolítico final de las comarcas
centrales valencianas. I Reunión Científica de
Arqueomalacología de la Península Ibérica. Férvedes 6,
121-130.
Pascual-Benito, J.Ll. (2014): El consumo de moluscos
marinos durante el Neolítico antiguo en la región
central del mediterráneo peninsular. Archaeofauna 23,
205-220.
Pascual-Benito, J.Ll., García Puchol, O. (2015): Los
moluscos marinos del Mesolítico de la Cueva
de la Cocina (Dos Aguas, Valencia). Análisis
arqueomalacológico de la campaña de 1941. En
I. Gutierrez, D., Cuenca y M.R. González (eds.).
La investigación arqueomalacológica en la Península
Ibérica. Nuevas aportaciones. Actas de la IV Reunión
de Arqueomalacología de la Península Ibérica.
Santander, 65-76.
Pericot, L. (1942): La cueva del Parpalló (Gandía).
Excavaciones del Servicio de Investigación Prehistórica
de la Excma. Diputación Provincial de Valencia.
Consejo Superior de Investigaciones Científicas.
Instituto Diego Velázquez. Madrid.
104
[page-n-105]
V
V
PREHISTORY ND THE SE
MARINE RESOURCES IN THE PA ST
[page-n-106]
[page-n-107]
PREHISTORY
ND THE SE
(Gandía) and la Lloma de Betxí
(Paterna). The findings documented
V
in the Cova de les Cendres (TeuladaMoraira) and les Coves de Santa
V
MARINE RESOURCES IN THE PAST
Maira (Castell de Castells) and other
sites in the Mediterranean area are
also included. These will be the
references that we use for the study
of relationships between humans and
the sea in our geographical region.
The technical names of
A knowledge of how marine
throughout their biological cycle
the disciplines that study
resources were used in prehistoric
or during a significant part of it.
this type of marine evidence
times can help us to understand the
The chronology of these sites covers
are archaeomalacology and
history of the spread of humankind
the prehistoric period between the
ichthyloarchaeology, which analyse,
around the planet. Coastlines and
beginning of the Upper Palaeolithic
respectively, the remains of molluscs
large river basins concentrate a
to the Bronze Age, that is, between
and the remains of fish found at
wide variety of nutrients that were
35,000 and 3,300 years before the
archaeological sites. The aim is
essential for our evolution as a
present.
to identify the species used and
species. They also served as great
The marine remains described
to extract information related
thoroughfares in the migrations of
here were found in archaeological
not just to diet, but also to social
peoples, and as reference points for
excavations, and are currently
and ecological aspects of the
the meeting of dispersed human
preserved in the Museum of
communities that used them. In
groups.
Prehistory of València. They
recent decades, molecular studies
come from the sites of the Cova
have analysed stable isotopes (mainly
the marine resources found at
del Parpalló (Gandía), Cova de
carbon and nitrogen) conserved in
archaeological sites in the central
l’Hort de Cortés - Volcán del Faro
the collagen of human bones. The
area of the Iberian Mediterranean.
(Cullera), El Collao (Oliva), Cueva
variations recorded can aid in the
We understand marine resources as
de la Cocina (Dos Aguas), Cova de
reconstruction of palaeodiets, and
the species of molluscs, crustaceans,
l’Or (Beniarrés), Cova de la Sarsa
allow researchers to identify their
fish, birds and mammals that
(Bocairent), Ereta del Pedregal
origin: that is, vegetable or animal,
live in this environment, either
(Navarrés), La Vital - Sanxo Llop
or terrestrial or marine.
In these pages we explore
107
[page-n-108]
01
associating the remains of its
species from the Atlantic (Litorina
skeleton with the stone instruments
littorea and Oxylinus lineatus) and
The background
used to tear it apart. Evidence of
in the Mediterranean (Oxylinus
The earliest known use of aquatic
the exploitation of the sea becomes
turbinatus), were collected and
resources dates from around two
more plentiful from the time of the
transported to the sites near the
million years ago, in Lake Turkana
expansion of Anatomically Modern
coast where they were consumed.
in the Kenyan Rift Valley, where
Humans (Homo sapiens). Dated
Mollusc shells also served as raw
evidence of the consumption of
around 165,000 years ago in South
materials for the manufacture of
fish and turtles has been found.
Africa, and from around 100,000
utensils and personal ornaments,
However, the use of marine
years ago on the Atlantic coast
either without adapting their natural
resources has usually attracted more
of Morocco, several coastal caves
shape or by creating faceted beads
attention, perhaps due to their
have been excavated that contain
and pendants. These materials are
diversity and the ease with which
abundant marine remains collected
abundant and easy to find, and have
some of their remains, such as
for consumption – above all, rocky
spread widely since the expansion of
mollusc shells, are preserved. Due
substrate molluscs such as mussels
modern humankind.
to changes in sea level after the last
and limpets.
great thaw some 21,000 years ago,
The first evidence of the use of
In Europe, the first traces of the
marine mollusc fauna for non-food
their preservation has been limited
consumption of marine resources
purposes is found in Neanderthal
to particular areas of the planet; in
are dated to similar eras, but here
groups in the Near East and southern
fact, only in non-submerged coastal
they are associated with groups of
Europe, where shells were also used,
areas do we have traces of the sites
Neanderthals living on the southern
either without any modification as
associated with the exploitation of
coast of the Iberian Peninsula,
tools or as raw materials for tool
marine resources.
spreading from the Portuguese
manufacture. The earliest ones come
The first indications of the
Atlantic shores to the coastlines of
from Middle Palaeolithic contexts
consumption of marine resources are
Malaga and Murcia. The evidence
from caves in Italy and Greece dated
scarce, and also come from African
comprises the remains of seals and
between 110,000 and 50,000 years
deposits. The earliest evidence is
cetaceans, especially dolphins, whose
BP. Tools made with fragments of
found at the Dungo V site (Angola)
bones sometimes bear cut marks
bivalve molluscs – Callista chione
and is dated at more than a million
made with stone tools. The molluscs
and Glycymeris glycymeris – have been
years. Here, the scavenging of a
that inhabit rocky environments,
documented there, with their edges
beached whale is recorded, by
such as limpets, mussels and other
altered by applying the technology
108
[page-n-109]
used to make stone tools. In other
dated around 75,000 years BP,
the coastline, have affected
cases, the presence of dye in large
and in Border Cave, a perforated
the conservation of coastal
unmodified bivalve shells (Pecten sp.,
shell of the genus Conus was found
archaeological sites. Several
Glycymeris numaria and Spondylus
in a child burial of about 74,000
examples can show the extent of
gaderopus, among others) points
years ago, which is considered as
the flooding of the littoral plain in
to their use as pallets or ochre
the first evidence of the presence
the Iberian Mediterranean since
containers – for instance, in the
of ornamentation in a grave. A
the Last Glacial Maximum, some
Qafzeh cave in Israel in levels dating
careful look at the Middle East and
21,000 years ago. North of Cabo
back around 92,000 years, in the
Africa will reveal certain cultural
de la Nao, the flooded area ranged
Cueva de Los Aviones (Cartagena)
preferences among the species used
in width from 40 km near Gandía
dated to some 115,000 years BP and
as ornaments, with a predilection for
to more than 100 km south of
in the Cueva Antón (Mula), now
the genera Tritia and Nassarius.
the Ebro Delta. For this reason,
located more than 50 km inland
In southern Europe, various
in the Gulf of Valencia no coastal
from the coast, dated to around
shells of the genera Glycymeris and
deposits are known until well into
50,000 years ago.
Acanthocardia collected on the
the Holocene, about 9,000 years
beaches were used as ornaments, as
ago, at which time the position of
evidence of molluscs converted
indicated by the erosion and natural
the coastline was close to what it is
into objects of personal adornment,
perforations they present. They also
today. In the south of the Iberian
associated with the expansion of our
bear traces of dye. Although the
peninsula, on the Andalusian coasts
species between 100,000 and 70,000
Neanderthals had been pioneers in
of the Alboran Sea, the morphology
years before the present. In north
using mollusc shells for non-food
of the continental margin has
Africa, shells of Nassarius gibbosulus
purposes, the spread of the use of
prevented any notable changes in
and, occasionally, of Columbella
personal ornaments is reflected in
the position of the coastline; there,
rustica have been recovered, most
contexts associated with our species
we find sites that are currently on
of them perforated either naturally
during the Upper Palaeolithic.
the coast, but in times when the sea
Many sites in Africa contain
or by human hand, and some
level was lower were only some five
bearing traces of wear and red dye.
In the Blombos Cave in South
02
kilometres inland. In the Valencia
Africa, numerous shells of Nassarius
The iberian mediterranean region
have to be sought at a depth of
kraussianus with perforations and
Changes in the sea level, and
several metres, in coastal sites that
traces of wear were found in levels
its impact on the position of
are currently under water.
area information of this kind would
109
[page-n-110]
These situations show major
young and old; shellfish harvesting
of thousands of remains of various
regional differences that affect
and the collection of fish, birds,
species of cod (Gadidae) indicates
the evidence available to us of the
and mammals from the sea were
the use of more complex techniques,
exploitation of marine resources.
straightforward tasks.
and may even suggest the existence
Thus, the earliest data (and also the
We have two sources of
of some type of equipment used
most plentiful) come from regions
information on the techniques used
to approach the shoals of fish
whose coasts have suffered less
to obtain these resources. The first
and to direct them towards the
flooding: for example, sites such
is the habitat of the species, and the
coastline. This hypothesis is linked
as the Gruta de Figueira Brava in
second is the evidence recovered of
to the existence of traps and nets
Setúbal, Portugal, Gorham’s Cave
the equipment used. The habitat of
in Sweden in northern Europe
and Vanguard Cave in Gibraltar and
the species identified was coastal,
during the Mesolithic some 9,000
Cueva Bajondillo in Torremolinos,
and can thus give us an idea of
years ago, although there is no
dated some 150,000 years ago and
the areas covered and exploited by
direct evidence in our area of study.
associated with Neanderthal groups.
prehistoric groups. Most of these
The discovery of braided rope
species are found on the coastline
fragments made from plant fibres
03
itself and in estuaries, both on
in Santa Maira, dated 12,000 years
sandy bottom beaches and coves
ago, may possibly represent some
Procurement, consumption and use
and on cliffs on the rocky substrate.
indirect evidence of this practice;
Fish and shellfish
On these beaches, the remains of
it demonstrates the use of cordage
The marine environment offered
stranded cetaceans have been found;
and basketry techniques that would
many attractions for prehistoric
after being chopped up, the bodies
have been particularly useful for the
groups. The species living in the
would have been transported to
manufacture of nets and traps.
sea were far richer and more diverse
nearby sites. Mediterranean seals
than on land, and they provided
were also hunted, as we know from
to fishing that we know of at present
proteins and other nutrients such
the data from the Nerja cave (Maro-
date from the end of the Palaeolithic.
as mono and polyunsaturated
Nerja) and from Cendres, as well as
Serrated arrowheads or harpoons,
acids. Furthermore, in many cases,
various species of birds.
and straight hooks made of shaft
their procurement did not require
At the end of the Palaeolithic,
The earliest instruments related
and bone, are often associated with
the use of any complex technical
however, we know of an example
this activity. During the Neolithic
equipment, and all members of
of fishing on migratory deep-sea
and until the third millennium
the group could take part, both
species. The identification in Nerja
BP, straight hooks persisted in
110
[page-n-111]
parallel to the appearance of other
carbohydrates that are not normally
confirmed and remains under study.
curved hooks, also made of bone.
found in terrestrial mammals. They
The evidence seems to increase at the
In southern Europe, there is only
could be consumed raw, boiled or
end of the Palaeolithic, as indicated
indirect evidence of the use of
steamed by pouring water over hot
by the data from Tossal de la Roca
perishable materials such as wood
stones, as reported at the Neolithic
(Vall d’Alcalà) and, above all, from
and plant fibres for catching fish, but
site of the Tossal de les Basses in
Santa Maira. At this latter site, the
it is conceivable that they began to
l’Albufereta.
evidence of the consumption of a
be used much earlier.
Our knowledge of the species
significant set of remains of bivalve
04
of molluscs and seafish that were
molluscs and saltwater fish (mullets,
consumed as food during the
sparids and Carangidae) indicate the
Consumption and preservation
Palaeolithic varies widely from
transport of seafood over distances of
Very little is known about the
region to region, because of the
more than 35 km.
forms of consumption of fish or the
uneven preservation of coastal sites in
techniques used for its preservation.
different areas: we know of numerous
is an increase in the number of
In France, structures used for
species on the southern coasts of
deposits with resources from the
smoking salmon have been reported,
Iberia, but of hardly any in the
sea and from the wetlands near the
and it is probable that drying was
Valencia area. The evidence suggests
coast. The presence of sea bream
another variant. Given the simplicity
that these foodstuffs were consumed
bones and cockleshells indicates the
of the means required for these
near the place where they were
exploitation of brackish lagoons
techniques, they are unlikely to have
obtained; as we move away from the
with soft bottoms, marshes, and
left any traces in the archaeological
coast, the traces practically disappear.
estuaries. An example is found in
record. A present-day example of
The data for the Upper
During the Mesolithic, there
El Collao, a shell deposit near the
this type of technique is found on
Palaeolithic in the Valencia area are
coast and a marsh, where cockles
the island of Formentera, where the
very scarce. In Parpalló and Hort
and Cerithium predominate; among
opened headless bodies of several
de Cortés-Volcán del Faro, a few
the fish, we find sparids (gilthead
species of small sharks and rays are
remains of salmonids (possibly
bream) and, to a lesser extent,
dried in the sun, hanging from the
trout) and sparids such as sea bream
mullets and some cartilaginous fish
branches of skeletons of juniper trees
have been identified. In Cendres,
such as rays. Likewise, some 40 km
very close to the coast.
thousands of eel remains have been
inland in the Cueva de la Cocina,
recovered, but the question of their
fish remains have been identified,
exploitation by humans has not been
among them bream and ray, and
As for molluscs, they are rich
in vitamins D and E and contained
111
[page-n-112]
molluscs such as cockles. This site
of fish species caught during the early
remains would be qualitative as they
was frequented during the first half
Neolithic. Naturally, the most widely
satisfied very specific needs.
of the eighth millennium BP by the
represented are the fish that abound
last groups of hunter-gatherers, part
in this type of rocky environment,
hypothesis regarding fishing and
of a strategy of a mobile exploitation
and in fact groupers and sparids,
shellfish gathering is that, during
of the land characterized by
almost always medium-sized or large,
the Neolithic, some of the coastal
movements between the coastline
account for more than 90% of the
sites were occupied at certain times
and the interior. This practice is also
taxa identified. Interestingly, most
of year, when specific tasks were
documented in Santa Maira.
of the fish bones documented at this
performed, and that the groups
site belong to the heads or the first
spent most of the year in settlements
early Neolithic sites, from the
vertebrae, and they mostly appeared
located inland. Obtaining raw
second half of the eighth and first
alongside combustion structures; so
materials for the elaboration of
half of the seventh millennium BP,
these fish may have been smoked at
ornaments and tools might have
with significant concentrations
the site, and then transported and
been one of these seasonal tasks; at
of shells of edible molluscs which
consumed elsewhere.
these times, the group would have
The Valencian coast has some
exploited different ecosystems
Small numbers of saltwater fish
An unconfirmed working
collected the seashells and vertebrae
depending on their location. In
also reached inland Neolithic sites
of marine fish that are commonly
Cendres, an open cave in a cliff,
like the Cova de l’Or, where remains
found in inland Neolithic sites.
gastropods (mainly Patellidae and
of mullet, sparids and bream are
Therefore, marine products may
Trochidae) were collected in rocky
found, and other sites more than 40
have been consumed only in very
environments in the intertidal zone;
km away such as the Cova Fosca in
short periods, as a complement
they would have been easy to see and
Ares del Maestre, with its remains
to diets composed primarily by
could have been collected by any
of sea bream, pandora and tuna.
resources from the land such as
member of the group. In contrast,
These fish were probably dried and
cereals and meat.
in the Cova de Bolumini (Benimeli-
then transported to this site, where
Beniarbeig) cockles were collected
they were processed. If this is the
the apparent paradox of the evidence
in soft-bottomed environments,
case, the smallest samples would
of the consumption of molluscs in
especially from lagoons. In Cendres
weigh less than 100 g and may
the archaeological record and its low
there is also a sporadic presence of
have constituted food packages for
incidence in the diet as indicated
cuttlefish, crabs and urchins, as well
people travelling from the sea to the
by isotopic analyses of human
as abundant remains of a wide variety
cave. In that case, the value of these
bones, as we will see below. More
112
Perhaps this hypothesis explains
[page-n-113]
data on this issue are needed from
In the Bronze Age levels at
reliably between the traces of
archaeomalacological, isotopic and
Cendres, at the end of the fourth
ingestion of certain resources (in this
seasonality studies.
millennium BP there are practically
case, freshwater aquatic resources)
no traces of fishing but the same
or those consumed in very small
to fishing are very scarce for the
Even though the data referring
rock gastropods that we observed
proportions or for short periods of
most recent periods of the prehistory
in previous periods were still being
time.
of Valencia, and although the
collected. In the Lloma del Betxí,
research is only in its initial stages,
bones of mullet (Mugil cephalus)
Neanderthals suggest some traces
the results of some studies suggest
have been recovered, in addition
of aquatic resources. No data are
that these resources continued
to sea bream, from the third
available for the Upper Palaeolithic,
to be exploited. During the final
millennium BP. These findings bear
but we do have information from
Neolithic and Chalcolithic (sixth
witness to the practice of fishing
the Mesolithic, coinciding with
and fifth millennia before the
in the lower part or the delta of
the significant increase in burials
present), gastropods that inhabit
the river Turia, which at that time
and cemeteries. In the Cingle del
rocky substrates such as limpets,
would have been very close to this
Mas Nou, El Collao and Santa
winkles and purpuras continued to
settlement.
Maira, individuals with traces of
be used and consumed, both in sites
Despite the faunal evidence
The few data regarding the
consumption of above 25% of
located in these rocky environments
from archaeological sites, isotopic
marine resources are observed,
such as Cendres, and in others in
analyses on human remains seem
while others present diets based
sandy environments such as La
to indicate a low contribution of
exclusively on resources from land
Vital-Sanxo Llop. At both these
marine resources in the palaeodiet of
– for example, those documented in
sites the documentation of fish is
prehistoric communities, although
more inland deposits such as Penya
less common. However, at La Vital-
the data obtained in our territory
del Comptador in Alcoi and Casa
Sanxo Llop there is some evidence
are inconclusive. In the first place,
Corona in Villena. During the early
of gilthead sea bream, meagre, and
human remains are scarce until the
Neolithic, at the site of Costamar
stingray – species which, as in earlier
Mesolithic, and those that have been
(Cabanes) the consumption of
periods, inhabited deltas or coastal
analysed may not be representative
marine resources has been found
lagoons next to which the settlement
due to the sampling methods used
complementing resources from land,
grew up. There are also some
in the early studies. It should also
while in sites of the late Neolithic
remains of seabream in the inland
be borne in mind that analytical
and Chalcolithic there is no isotopic
site of Ereta del Pedregal.
protocols do not usually distinguish
evidence of the consumption of
113
[page-n-114]
aquatic resources, not even in coastal
of a set of crockery”. Pericot also
blades) made with the edges of a
enclaves.
records a “Lutraria lutraria shell with
shell of an indeterminate species.
signs of wear at one of its ends”,
Between the Neolithic and the
05
considered to be a “probable spoon
Bronze Age the use of seashells as
or cup”, and a “large Pectunculus
utensils becomes more frequent.
The production of instruments
glycimeris shell (87 mm) with the
In a large number of sites in the
Molluscs, especially those of marine
protruding parts of its interior and
central regions of Valencia from this
origin, have been used by humans
the edges reduced by rubbing, as
time period, numerous sea shells are
all over the planet for very different
well as transversally, next to the
documented with traces of anthropic
purposes. Their soft parts are edible,
umbo, no doubt in order to be able
activity indicating their use as tools.
and their shells can be used to make
to hold it” and, on its inner face, a
These shells correspond to at least
instruments, serve as currency, or
series of “indefinable stripes”, which
nine species of marine molluscs,
be granted a symbolic value. The
were attributed to scrubbing with
of which six are bivalves and three
shape of certain mollusc shells made
sand. Many of the Pecten remains
gastropods. The most commonly used
them ideal for particular uses, while
documented at this site show signs
shells are of the genus Glycymeris,
others were used to make tools. The
of use as instruments.
which are among the most numerous
evidence recorded so far, however,
In the Cantabrian area, in a
on Mediterranean beaches. The
suggests that they were mainly used
Magdalenian context between 17,500
selection of these shells seems to have
as supports for personal adornments.
and 15,000 years ago, cetacean bones
been based on size, with a preference
were used to make artefacts, mostly
for larger specimens; they were used
Palaeolithic, the available evidence
assagais or bone tips. They were
without any alterations, or with only
becomes more abundant from the
distributed throughout the western
very slight modifications consisting of
beginning of the Upper Palaeolithic.
Pyrenees, at distances greater than
retouching or bevelling the edge. The
Some shells found in Parpalló
350 km from the sea.
evidence of use is found mainly on
With antecedents in the Middle
by its excavator Lluís Pericot at
On the Mediterranean side, in
the outer surface or on the edge of the
the beginning of the last century
the Coveta del Marge del Moro in
shells, and is quite varied: abrasion
were believed to have been used as
Begues, an epipalaeolithic site dating
facets, micro-striations, polishing,
containers: the three Pecten (scallop
from about 10,000 years BP, some
lustre, retouching, or the presence
shells) that were found “joined
retouched backed elements have
of dyestuffs. These different signs of
one inside the other and placed
been documented, such as stone
wear indicate that they were used for
horizontally”, “giving the impression
objects (double-pointed, tips and
a range of purposes: for instance, as
114
[page-n-115]
containers for dyestuffs, and most
shells. From the early Neolithic
years, which also coincides with
likely to smoothen and burnish
we have only a Glycymeris shell
a small-scale but wide dispersion
soft materials such as leather and
from Cendres with the entire edge
of examples in Africa and Eurasia.
ceramics. Other shells of cockles and
reduced by anthropic abrasion,
These three manifestations are often
spiny oysters (Spondylus gaederopus)
and an adze from Costamar,
used as arguments in the analysis of
were also used for smoothening or as
fully faceted by polishing with a
the cognitive and symbolic capacity
containers for crushing ochre.
Spondylus gaederopus shell. From the
of human populations. They are also
Chalcolithic period, we have the
found among some Neanderthal
other shells were used, without
spoons from Ereta del Pedregal and
groups, as we have seen, and but
altering their natural morphology,
Sanxo Llop which use the siphonal
they grew in importance, and also in
for decorating ceramics prior to
channel as a handle and the last
diversity, with modern humankind.
firing. Cockle shells were employed
whorl of a Charonia, and the Sanxo
especially for decorating cardial
Llop ladle made from half of an
nutritional value and without traces
pottery, using their toothed edges,
indeterminate Cymatidae.
of human manipulation to sites
During the early Neolithic
Due to their uniqueness, special
their apex or dorsal surface. The
The transport of shells of no
far from the coast made its first
edge of other smooth bivalves such
mention should be made of the use
tentative steps during the Middle
as bittersweet clams were also used
of whale vertebrae, spinal discs and
Palaeolithic. Shells may have had
to decorate other imprinted motifs
ribs found in silos in various sectors
a symbolic importance from the
from the early Neolithic.
of La Vital-Sanxo Llop. They present
beginning, and this role became
abundant traces of beating and
consolidated during the Upper
Neolithic and Chalcolithic periods,
cutting produced by stone and metal
Palaeolithic. An example is found in
other shells are documented, with
instruments, which bear witness to
Parpalló in the form of an extremely
very little modification: a Strombus
their use as work benches or anvils.
well-preserved spiny-dye murex
More sporadically, during the
fossil used as a hammerstone in
shell (Bolinus brandaris) without any
Cendres, and large triton shells
alteration by humans, including its
(Cymatium parteopaneum) with the
06
apex removed, used as percussion
Symbolism
instruments in La Vital-Sanxo Llop.
characteristic long spikes.
Here is a substantial increase
The evidence of burials, ornaments
in marine remains in the central-
More rarely, we find more
and non-figurative graphic
southern Iberian region from the
elaborate utensils that substantially
expressions shows a certain
end of the Upper Palaeolithic and
modify the morphology of the
continuity over a period of 100,000
during the Mesolithic, used for both
115
[page-n-116]
nutritional and symbolic purposes.
conventions. In this regard,
This nutritional interest may be
shells modified without any
raw materials were used to make
associated with the appearance of
utilitarian aim in mind took on a
ornaments. Preponderant among
representations of marine fauna in
symbolic value and were related
them were the shells of marine
Palaeolithic wall art, either painted
to the world of myths and rites.
molluscs – gastropods, bivalves and
or engraved; though present only
However, symbols can only be
scaphopods. A significant number
in small numbers and concentrated
identified by the societies that
of shells already perforated by the
in Andalusia, there is no doubting
create them; it is the societies
action of the sea or by lithophagous
their symbolic nature. The most
themselves that provide the clues
animals were collected on beaches;
characteristic representations
to their interpretation. So when
the others were pierced using a
identified in the western
we speak of ornamental objects
variety of techniques for use as beads,
Mediterranean are of seals, fish and
as symbolic elements, we are also
pendants, buttons or brooches.
birds – among them Alca impennis,
talking about objects that convey
Among the methods used by humans
the only penguin of the northern
information about the people who
to create perforations, experimental
hemisphere, which is now extinct. In
made, wore, or exchanged them
archaeology has identified abrasion,
the Cantabrian area, representations
– information possibly related to
by rubbing the shell against a
of marine fauna are also found; here
sex, age, a rite of passage, a social
sandstone rock, direct percussion
the teeth of seals and cetaceans were
position within the group, or the
on the shell with a stone or a hard
used as ornaments or pendants.
identification of a group with
hammer, pressure exerted on the hole
respect to others. Urban tribes
in the shell with a pointed stone or
07
represent a modern-day example,
bone object, or rotation performed
with their clothing, hairstyle,
with a stone drill. All these actions
Ornamentation
tattoos, and body adornments
leave traces on the shells that identify
In archaeological research,
that identify them. The ultimate
the technique applied to them.
ornaments are defined as elements
significance of prehistoric
which do not have a specific
ornaments cannot be established
of shells used, the quantity and
established purpose and which
conclusively, but the data revealed
selection of the preferred species
are almost always related to
by different ethnographic studies
change according to the periods.
the symbolic world and to art.
and our own use of similar items
The choice of particular species
Symbols serve to represent ideas,
in contemporary society may bring
among the wide variety that can
and to reflect thoughts or social
us close to an interpretation.
potentially be collected on the
116
In prehistory, a wide range of
With regard to the types
[page-n-117]
Mediterranean coast reflects two
has been the place of supply par
Cova del Comte (Pedreguer) and
factors. The first is morphology:
excellence for the creation of these
Coves de Santa Maira. These sites
shells such as scaphopods, with
items, even though they could also
are home to remains of marine
a cylindrical shape that makes
be made of other raw materials such
malacofauna used as ornaments,
them ideal for use as beads, were
as stone, bone, antlers and animal
from 25 different species.
widespread throughout prehistory.
teeth. The shells that appear in the
The second is culture: species might
Valencian Palaeolithic sites come
these sites shows that, 28,000 years
be the object of special attention at
from the Mediterranean Sea.
BP, at the beginning of the Upper
certain times but practically absent
from the record in others.
During the Upper Palaeolithic,
The information collected at
Palaeolithic, gastropod molluscs were
long-distance material exchange
already frequently used for creating
networks have been identified
ornaments. Later, some 20,000
beaches would not have been an
on the strength of the presence
years ago, when temperatures had
arduous task for the groups that
of Mediterranean shells found in
fallen during the Glacial Maximum,
inhabited the coastlines. The
deposits in the Cantabrian area,
scaphopods (molluscs that resemble
seashells were in plentiful supply and
arrowheads made from cetacean
miniature elephant tusks) were the
were used for personal adornment
bones, or rock used to make
most often used; next we find the
and as tools; they could also be used
stone instruments. In the central
sea snails Nucella lapillus, which
as items to exchange with other
Mediterranean area of the
peninsula,
lived in cold waters and were
human groups located inland.
however, the current data do not
characteristic of this era. These
allow us to draw firm conclusions
gastropods can be considered as
about these long-distance exchanges,
cultural markers of this particularly
The hunter-gatherer-fisher
at least of the species of sea molluscs
cold chronological period, since their
communities of the Valencian region
used as ornaments.
presence both before and since this
Collecting molluscs on the
08
Mollusc shells have been used by
Among the sites in the Valencia
time is insignificant. Only at the end
women and men of all ages since
area that present ornamental
of the Upper Palaeolithic, between
the earliest prehistoric times to the
materials on seashells, six are
12,000 and 11,000 years ago, did
present day. Starting in the Upper
particularly interesting due to the
bivalves outnumber gastropods
Palaeolithic, between 35,000 and
contents and their chronologies:
and scaphopods in the creation of
11,500 years before the present, the
Cova del Parpalló, Cova de l’Hort
ornaments.
evidence of intentionally modified
de Cortés-Volcán del Faro, Cova de
molluscs is abundant. The sea
les Cendres, Cova Beneito (Muro),
117
The information gathered
from Mediterranean sites shows
[page-n-118]
that these human groups made
with a large predominance of
advent of the production economy,
their ornaments from species that
Columbella rustica. This is the
artisans began to make other fully
were rarely used for food. These
most numerous and varied set of
faceted ornaments of various shapes
species were specifically chosen from
malacological ornaments from the
and sizes.
among many others; most of them
Mesolithic anywhere in the Spanish
had already died when they were
Mediterranean. Only a couple
is a clear predominance of the use
collected, and, as they were not
of unfinished pieces have been
of ornaments made from shells.
gathered to be eaten, the decision
documented in Cocina: two oval
They are found at all the sites from
to collect them is a markedly
pendants with rounded fragments
this period; they always account for
cultural and social one that provides
of Glycymeris shells, with a bipolar
more than half of the total number,
some insights into the behaviour
perforation initiated at one end.
followed at a considerable distance
of these societies. When we find
The rest are intact shells with
by objects made from bone or from
these molluscs at burial sites we can
varying degrees of natural erosion,
mineral materials and ceramics. The
expand our interpretations further,
practically all of them bearing
species used are more numerous
but no such evidence is found at
perforations. So it appears that the
than in previous times. Twenty-three
Palaeolithic sites in Valencia.
pendants may have reached the cave
species of molluscs are represented,
From the Holocene onwards,
During the early Neolithic there
as a result of the annual seasonal
among which Columbella rustica
the number of species used to make
movements between the coast and
continues to be the most frequent,
ornaments falls considerably, and
the inland.
in terms of both the number of
in all the Mesolithic sites the most
specimens (70% of the total of
abundant species is the gastropod
perforated shells) and the sites where
Columbella rustica. This is so both
09
in coastal sites such as El Collao,
Producer communities in the area
Conus mediterraneus, Glycymeris sp.
where there are some traces of Tritia
of Valencia
and Luria lurida. Several species are
reticulata and scaphopods, and in
We have seen that the shell
documented only in early Neolithic
others located inland such as the
ornaments of the hunter-gatherer
contexts, almost always a single
Cueva de la Cocina, with more than
communities display few signs of
specimen. On some occasions,
400 examples of ornaments made of
work on the raw material other
very small gastropods such as
seashells, among them at least eight
than perforation, and that most
Gibberula milaria were used; in this
species of mollusc: two bivalves,
preserved the natural morphology
case, thousands of specimens were
five gastropods and one scaphopod
of the shells. However, with the
required to make a pendant.
it appears, followed by Cardidiae,
118
[page-n-119]
observed in the choice of raw
whole shell pendants are now
ornaments of this period are discoidal
materials for creating ornaments.
the third most represented type,
beads made from cockle shells (traces
Supports of mineral origin now
accounting for only 11% of the
of their manufacture are found at
overtake those using shells, although
total, and the number of species
a great many sites), and others that
shells still account for slightly more
is now considerably lower than
used the apical parts of Conus. Oval
than a third of the total. Whole
in earlier periods. In the time of
pendants are also frequent, mainly
shell pendants are abundant in both
the Beaker culture, new types of
made out of shells and also from
residential and funeral contexts. In
fully faceted ornaments appear,
stone or bone, which are documented
the settlements, more than half of
some of them made from shells:
in practically all the sites in their two
the perforated shells are Glycymeris;
for instance, pyramidal buttons
variants: pieces with a flat section,
Cerastoderma glaucum, Trivia
with a V-shaped perforation and
which often bear a central hole, and
monacha, Conus mediterraneus and
bow-shaped pendants or buttons
those with a bulging base that mimic
Luria lurida are also represented, while
with central perforations, the latter
atrophied deer canines. Other faceted
in the burial caves the predominant
made from lips of the gastropod
ornaments characteristic of this
species are Gibberula miliaria, Tricolia
Semicassis undulata. At the La Vital
time are the rings made from large
pullus, Conus mediterraneus, Trivia
site, the entire manufacturing
Conus and the so-called pectunculus
monacha and Antalis sp., and, to a
process of these items is documented
bracelets, both of which are less
lesser extent, Columbella rustica.
and the grave of an adult male
common than the pieces made from
Among the beads made from fish
was found to contain a finished
bone or stone.
vertebrae, the common stingray
pendant, along with a maritime
continues to be used and the thresher
bell beaker, a copper dagger and a
shark also appears.
flint arrowhead. In the beads made
The most plentiful faceted
During recent prehistory, in
addition to mollusc shells, we
find beads made from another
During the Chalcolithic, the
from fish vertebrae, in addition to
marine resource: the vertebrae of
number of ornaments documented
the common stingray, we now find
cartilaginous fish. In early Neolithic
falls notably, although we observe
specimens made from two species
times, three species of sharks were
some novel findings with respect to
of shark, the smoothhound and the
used (blue shark, smoothhound and
previous times: a clear predominance
shortfin mako. With the arrival of
tope shark) and two species of rays
of materials of mineral origin, a
the Bronze Age, the number of shell
(common stingray and devil ray).
decrease in the use of shell and
ornaments falls notably, as does the
bone, and the use of new materials
variety of species used: basically,
such as ivory and metal. Perforated
we find shells of Glycymeris and
At the end of the Neolithic
period, a significant change is
119
[page-n-120]
Cardidae and a few gastropods such
initial excavations. In fact there is
a pit from the Middle Neolithic (last
as Columbella rustica and Luria
little evidence of Palaeolithic burials
quarter of the seventh and first half
lurida. The manufacture of beads
in the Iberian Peninsula as a whole,
of the sixth millennium before the
from fish vertebrae continues, as
in contrast to France and, above
present) containing two pectunculus
reflected by the presence of vertebrae
all, in Italy, where the number of
bracelets and three groups of mollusc
from sandbar sharks in the central
burials is much more numerous.
shells, including limpets, Phorcus
Valencian regions, and from rays
This situation changes during the
turbinatus and clams. In both cases,
and other sharks further south, in
Mesolithic, starting around 9,500
these individual burials are believed to
Argaric Bronze Age contexts.
years ago, when a significant increase
correspond to prominent members of
in funeral practices is observed. In
those communities.
10
our study setting, however, marine
The symbolic meaning of
ornaments do not appear in burial
unmodified marine mollusc shells
Funeral rites
sites until more recent times.
deposited in funerary contexts
The evidence found of funerary
From the Neolithic onwards we
seems evident. These shells are
practices in prehistoric times
do find materials of marine origin
also found in numerous burial
suggests that these societies
in burial sites, either unmodified or
caves of the late Neolithic and
developed belief systems, and that
transformed into adornments. In a
Chalcolithic (second half of the sixth
the arrangement of the corpse and of
circular grave at the early Neolithic
and fifth millennium BP) located
objects associated with the deceased
site of Costamar, dated between the
in the inland regions of Valencia,
were important elements of funeral
end of the eighth and the beginning
where they may have been used as
rituals. If these practices attain a
of the seventh millennium BP, an
funerary offerings. Here we find
certain degree of formalization and
adult male between 30 and 35
shells of both bivalves (Cerastodema
continuity, the justifiable conclusion
years old was interred with seven
glaucum, Acanthocardia tuberculata
is that they were transmitted
pectunculus bracelets with remains of
and Spondylus gaederopus) and
culturally, becoming part of the
ochre, some of them on the humerus,
gastropods (Turritela sp, Luria lurida
collective imagination.
and a necklace comprising more than
and Stramonita hemastoma), always
eight hundred discoidal mollusc shell
in very small numbers and almost
region the number of Palaeolithic
beads. More complex is the individual
always with signs of marine erosion,
burials is small and the cases known
grave of an adult male between 25-
indicating that they were collected
pose many doubts due to the
35 years of age documented in the
on the beaches once the animal
methodological shortcomings of the
settlement of Tossal de les Basses, in
was dead. However, the study of
In the Iberian Mediterranean
120
[page-n-121]
the Cova del Cara-sol in Vernissa
bovids, caprids and swine), which
(Xàtiva) yielded ten adult specimens
is a frequent occurrence in other
deposited at archaeological sites
of Phorcus turbinatus, an edible
Chalcolithic sites in Iberia, but
is providing new information on
gastropod, which do not show any
the depositing of a dolphin in
the ways of life of past societies.
evidence of bioerosion; conceivably,
association with funerary rituals is
Likewise, the application of
they were collected alive in a rocky
exceptional. In fact, we know of
analytical techniques from different
coastal environment and were then
only one example, which is both
areas such as biology, environmental
deposited as a food offering.
geographically and culturally distant
science, and molecular research
Another exceptional case appears
The study of marine resources
– a single cetacean bone present in a
has significantly broadened our
in one of the numerous storage
hearth associated with a Mesolithic
understanding of the populations
silos excavated at the Chalcolithic
grave in northwestern France.
that settled in the Valencian lands
site of Sanxo Llop which was later
Likewise, some intact,
from the Palaeolithic onwards.
Throughout these pages we
reused for funeral purposes. There
unmodified shells found in early
a bottlenose dolphin (Tursiops
Neolithic dwelling spaces might
have seen how the Mediterranean
truncatus) was deposited in a
be considered amulets and related
Sea not only served as a source of
secondary burial alongside human
to the symbolic world. Examples
nutrients for prehistoric societies
remains, those of an adult male –
are a Strombus fossil and a Bolinus
in our geographical area, but has
the skull, mandible, and fragments
brandaris shell that preserves all its
also provided cultural and symbolic
of the right femur, tibia and hip
spikes, from the Cova de l’Or.
resources for the human groups
bone. The dolphin remains are
Some late Neolithic and
that have lived here for more than
unaltered: all the fractures are post-
Chalcolithic dwelling sites such as
150,000 years. Fish, molluscs and
depositional, and some are in fact
Ereta del Pedregal and Les Jovades
marine mammals are associated with
recent, caused by the excavation
(Cocentaina) also contained
rituals of life and death, and have left
process. There is no evidence of
eroded fragments of elongated
an indelible mark on the relationship
anthropic manipulation that might
oval Glycymeris shells. They were
of human beings with the sea.
indicate that the animal was eaten,
used to make small flat idols with
so it may have been deposited whole
lateral notches, with a pair of facing
as a funeral offering. Excavations
notches on the longer edges of the
of other funerary structures at the
rounded fragment, similar to other
Sanxo Llop site have revealed the
idols usually made from the long
presence of land animals (dogs,
bones of terrestrial vertebrates.
121
El mar. La mar.
El mar. ¡Sólo la mar!
Rafael Alberti
Marinero en tierra (1924)
[page-n-122]
[page-n-123]
[page-n-124]
TRESORS
DEL MUSEU
DE PREHISTÒRIA
[page-n-125]
V
V
V
V
L PREHISTORI I L M R
R E CUR SO S MA RINS EN EL PA S SAT
[page-n-2]
[page-n-3]
V
V
V
V
L PREHISTORI I L M R
RE CURSOS MA RINS EN EL PA SSAT
Autors
Josep Lluís Pascual-Benito
Begoña Soler Mayor
Ricard Marlasca Martí
J. Emili Aura Tortosa
MUSEU DE PREHISTÒRIA DE VALÈNCIA
2021
TRESORS
Àrea de Cultura
DEL MUSEU
DE PREHISTÒRIA
[page-n-4]
V
V
V
V
L PREHISTORI I L M R
RECUR SOS MARINS E N E L PAS SAT
Tresors del Museu de Prehistòria
JUN-NOV 2021
DIPUTACIÓ DE VALÈNCIA
President
Antoni Francesc Gaspar Ramos
Diputat de Cultura
Xavier Rius i Torres
MUSEU DE PREHISTÒRIA
DE VALÈNCIA
Directora
María Jesús de Pedro Michó
Cap Unitat de Difusió, Didàctica i
Exposicions
Santiago Grau Gadea
Gràfica i direcció artística / Gráfica y
dirección artística
Vanesa Mora Casanova (Tacadetinta)
Tractament escenogràfic mobiliari i teló/
Tratamiento escenográfico mobiliario
y telón
Sfumato pintura escènica
Audiovisual «La Prehistòria i la mar» /
Audiovisual «La Prehistoria y la mar»
Francisco Pavón Tudela
Animació quadre a quadre (dofins) /
Animación cuadro a cuadro (delfines)
Juan Pajares (Flextatowa)
Restauració materials arqueològics /
Restauración materiales arqueológicos
Trinidad Pasíes Oviedo, Ramón Canal
Roca, Giula Cernieri, Laura Aguilar
Tamarit, Clara Portilla Romero
Rèpliques / Réplicas
Paco Blay (Arca cultural), Paula Jardón Giner
Muntatge materials arqueològics /
Montaje materiales arqueológicos
Francesc Chiner Vives, Ramón Canal
Roca, Laura Aguilar Tamarit
EXPOSICIÓ / EXPOSICIÓN
Comissari / Comisario
Josep Lluís Pascual-Benito
Dibuixos / Dibujos
Francesc Chiner Vives
Coordinació tècnica / Coordinación técnica
Santiago Grau Gadea, Eva Ferraz García
Programa didàctic / Programa didáctico
Laura Fortea Cervera, Eva Ripollés
Adelantado
Projecte museogràfic / Proyecto
museográfico
Miguel Ángel Navarrete Santana,
Francesc Chiner Vives
Assessorament científic / Asesoramiento
científico
Joan Emili Aura Tortosa, Ricard Marlasca
Martín, Alfred Sanchis Serra, Begoña
Soler Mayor
Coordinació muntatge / Coordinación
montaje
Francesc Chiner Vives, Isabel Carbó Dolz
Imatge de l’exposició i disseny gràfic /
Imagen de la exposición y diseño gráfico
Pascual Lucas Castelló
Tallers didàctics caps de setmana /
Talleres didácticos fines de semana
Tomás Hurtado Mullor, Francisca
Molina Gómez, Laura Hortelano
Piqueras, Vía Heraclia
Difusió i xarxes socials / Difusión y
redes sociales
Begoña Soler Mayor, Francisco Pavón Tudela
Gestió administrativa / Gestión
administrativa
Cristina Richarte Martínez, Ana Beltrán
Olmos
Impressió cartell / Impresión cartel
Impremta Provincial de la Diputació de
València
Traducció i correcció texts sala al
valencià i castellà / Traducción y
corrección textos sala en valenciano y
castellano
Joaquin Abarca Pérez
CATÀLEG / CATÁLOGO
Coordinació / Coordinación
Josep Lluís Pascual-Benito
Traducció texts sala a l’anglès /
Traducción textos sala en inglés
Michael Maudsley
Autors / Autores
Josep Lluís Pascual-Benito
Begoña Soler Mayor
Ricard Marlasca Martí
Joan Emili Aura Tortosa
Traducció texts sala a l’italià /
Traducción textos sala en italiano
Centro G. Leopardi
Disseny catàleg / Diseño catálogo
Pascual Lucas Castelló
Traducció texts sala al francès /
Traducción textos sala en francés
Christine Comiti
Fons exposats / Fondos expuestos
Museu de Prehistòria de València
L’ETNO. Museu Valencià de Etnologia
Imatges / Imágenes
Arxiu SIP. Museu de Prehistòria de
València, Universitat de València, Joan
Emili Aura Tortosa, Francesc Chiner
Vives, Enric Flors Ureña, Ricard Marlasca
Martí, Josep Pascual Beneyto, Josep Lluís
Pascual-Benito, José Luis Sanchidrián Torti,
Begoña Soler Mayor, João Zilhão. ICREA /
Universitat de Barcelona
Muntatge instal·lació i execució
producció / Montaje instalación y
ejecución producción
Espais d’Art – Vicent Carda, Símbols
Senyalització Integral, Carpintería
Sebastián López
Assegurances / Seguros
Allianz
Organització i producció /
Organización y producción
Diputació de València
Museu de Prehistòria de València
Agraïments / Agradecimientos
Lucrecia Centelles Fullana, Angel
Sánchez Molina, José A. Esteban Simón.
Xaloc, asociación para el estudio y
conservación del entorno. (So original
dofins / Sonido original delfines)
Supervisió edició / Supervisión edición
Begoña Soler Mayor, Eva Ferraz García
Traducció al valencià i castellà /
Traducción al valenciano y castellano
Joaquin Abarca Pérez
Traducció a l’anglès / Traducción al inglés
Michael Maudsley
Imatges / Imágenes
Arxiu SIP. Museu de Prehistòria de València,
Universitat de València, Joan Emili Aura
Tortosa, Francesc Chiner Vives, Enric Flors
Ureña, Rafael de Luis Casademunt, Ricard
Marlasca Martí, Josep Pascual Beneyto,
Josep Lluís Pascual-Benito, Manuel Pérez
Ripoll, Juan Salazar Bonet, José Luis
Sanchidrián Torti, Begoña Soler Mayor, João
Zilhão. ICREA /Universitat de Barcelona
Agraïments / Agradecimientos
Mapa realitzat per Adolfo Maestro
González (IGME). Les dades sobre els
recursos marins durant el Paleolític i
Mesolític s’han obtingut dins del projecte
AICO 2020/097, Conselleria d’Innovació,
Universitats, Ciència i Societat Digital
Impressió / Impresión
La Gráfica Comunicación
Edita
Museu de Prehistòria de València
Diputació de València
© del text/de los textos: els autors/es
© de les imatges/de las imágenes: els autors/
es o institucions propietàries
© de l’edició/de la edición: Diputació de
València. Museu de Prehistòria, 2021
I.S.B.N. 978-84-7795-875-8
D.L.: V-1722-2021
[page-n-5]
Presentació
Presentación
13
La Prehistòria i la mar
La Prehistoria y la mar
17
Els antecedents
Los antecedentes
23
La regió mediterrània ibèrica
La región mediterránea ibérica
27
Obtenció, consum i ús. Pesca i marisqueig
Obtención, consumo y uso. Pesca y marisqueo
33
Consum i conservació
Consumo y conservación
49
L’elaboració d’instruments
La elaboración de instrumentos
59
El simbolisme
El simbolismo
63
Els adorns
Los adornos
69
Els adorns de les comunitats caçadores-recol·lectores-pescadores del País Valencià
Los adornos de las comunidades cazadoras-recolectoras-pescadoras del País Valenciano
77
Els adorns de les comunitats productores del País Valencià
Los adornos de las comunidades productoras del País Valenciano
87
Els rituals funeraris
Los rituales funerarios
96
Peixos representats a l’exposició
Peces representados en la exposición
100
Bibliografia
105
English texts
ÍNDEX / ÍNDICE
7
[page-n-6]
[page-n-7]
V
V
PRESENT CIO
PRESENT CION
María Jesús de Pedro Michó
Directora Museu de Prehistòria de València
Dins la trajectòria d’exposicions de producció
En la trayectoria de exposiciones de producción
pròpia del Museu de Prehistòria de València,
propia del Museo de Prehistoria de Valencia,
encetàrem ara fa deu anys la sèrie Tresors del
hace diez años iniciamos la serie Tesoros del Mu-
Museu, línia expositiva de temporals per a do-
seo, una línea expositiva de temporales para dar
nar a conèixer peces destacades de les nostres
a conocer piezas destacadas de nuestras coleccio-
col·leccions, d’un gran valor artístic, però també
nes, de gran valor artístico, y también conjuntos
conjunts d’alt valor científic que requereixen i
de alto valor científico que requieren y merecen
mereixen una acurada exposició monogràfica.
una cuidadosa exposición monográfica.
Exposiciones en las que siempre subyace el
Exposicions en què sempre subjau l’interès
pel patrimoni arqueològic present al Museu, des
interés por el patrimonio arqueológico presente
de la seua creació, i el compromís de la nostra
en el Museo, desde su creación, y el compromiso
institució amb la ciutadania per difondre les
de nuestra institución con la ciudadanía por
nostres col·leccions i mostrar els resultats de les
difundir nuestras colecciones y mostrar los re-
nostres investigacions als diferents tipus de pú-
sultados de nuestra investigación a los diferentes
blic que s’acosten a visitar-nos.
tipos de público que vienen a visitarnos.
7
[page-n-8]
Exemple clar d’esta dinàmica és l’exposició
Un claro ejemplo de esta dinámica es la expo-
que, amb el títol «La Prehistòria i la mar. Recur-
sición que, con el título «La Prehistoria y la mar.
sos marins en el passat», es presenta ara al Museu
Recursos marinos en el pasado», se presenta ahora
de Prehistòria. Exposició de producció pròpia
en el Museo de Prehistoria. Exposición de produc-
que ens endinsa en el paper que la mar ha jugat
ción propia que profundiza en el papel que el mar
en el desenvolupament de les nostres societats;
ha desempeñado en el desarrollo de nuestras socie-
amb la presentació de peces destacades dels
dades; con la presentación de piezas destacadas de
nostres fons, la majoria de les quals, no obstant
nuestras colecciones, la mayoría de las cuales, sin
això, no havien estat exposades fins ara; de gran
embargo, no habían sido expuestas hasta ahora; de
valor científic i que responen a projectes d’inves-
gran valor científico y que responden a proyectos
tigació molt actuals i avantguardistes.
de investigación muy actuales y vanguardistas.
En general, estamos hablando de recursos
En general, parlem de recursos marins com
ara mol·luscos, crustacis, peixos, aus i mamí-
marinos como moluscos, crustáceos, peces, aves
fers, trobats en diferents jaciments arqueològics
y mamíferos, encontrados en diferentes yaci-
valencians, entre els quals es troben Cova del
mientos arqueológicos valencianos, entre los que
Parpalló (Gandia), l’Hort de Cortés-Volcán del
se encuentran Cova del Parpalló (Gandia), l’Hort
Faro (Cullera), El Collao (Oliva), Cueva de la
de Cortés-Volcán del Faro (Cullera), El Collao
Cocina (Dos Aguas), Cova de l’Or (Beniarrés),
(Oliva), Cueva de la Cocina (Dos Aguas), Cova
Cova de la Sarsa (Bocairent), Ereta del Pedregal
de l’Or (Beniarrés), Cova de la Sarsa (Bocairent),
(Navarrés), La Vital-Sanxo Llop (Gandia) i la
Ereta del Pedregal (Navarrés), La Vital-Sanxo
Lloma de Betxí (Paterna). Testimonis que són
Llop (Gandia) y la Lloma de Betxí (Paterna).
objecte d’estudi de la arqueomalacologia i la
Testimonios que son objeto de estudio de la ar-
ictioarqueologia, disciplines que ens permeten
queomalacología y la ictioarqueología, disciplinas
8
[page-n-9]
identificar espècies i obtenir informació sobre
que nos permiten identificar especies y obtener
la dieta de les comunitats que les empraren, i
información sobre la dieta de las comunidades
també sobre altres aspectes socials i ecològics.
que las utilizaron, así como sobre otros aspectos
Disciplines l’estudi de les quals és, avui per avui,
sociales y ecológicos. Disciplinas cuyo estudio es,
molt recent.
hoy por hoy, muy reciente.
Fent una mica d’història, és a partir dels anys
Haciendo un poco de historia, es a partir de los
setanta del segle passat quan els estudis de fauna
años setenta del siglo pasado cuando los estudios de
assoleixen una importància cada vegada més des-
fauna alcanzan una importancia cada vez más des-
tacada, prova de la qual és la nombrosa presència
tacada, prueba de lo cual es la numerosa presencia
al Servei d’Investigació Prehistòrica (SIP) d’estu-
en el Servicio de Investigación Prehistórica (SIP) de
diosos i investigadors d’aquestes matèries al llarg
estudiosos e investigadores de estas materias a lo lar-
dels anys. El fet és que les troballes faunístiques
go de los años. El hecho es que los hallazgos faunís-
estan presents en les col·leccions del Museu i
ticos están presentes en las colecciones del Museo y
s’exhibeixen a les sales permanents. Finalment,
se exhiben en las salas permanentes. Por último, la
la creació del Gabinet de Fauna Quaternària
creación del Gabinete de Fauna Cuaternaria a partir
a partir de la donació el 2001 de la col·lecció
de la donación en 2001 de la colección Sarrión, de
Sarrión, de fauna quaternària i actual, és el ger-
fauna cuaternaria y actual, es el germen del presti-
men del prestigiós laboratori d’estudi de restes
gioso laboratorio para el estudio de restos de fauna
faunístiques al si del Museu de Prehistòria i està
en el seno del Museo de Prehistoria y también está
també en l’origen de la celebració de les Jornades
en el origen de la celebración de las Jornadas de
d’Arqueozoologia des de l’any 2011.
Arqueozoología desde 2011.
Jornadas que, en su cuarta edición, en 2017,
Jornades que, en la quarta edició, el 2017,
propiciaron la celebración de una sesión dedicada a
propiciaren la celebració d’una sessió dedicada
9
[page-n-10]
als recursos marins en el passat, en contextos de
los recursos marinos en el pasado, en contextos de
la vessant mediterrània de la península Ibèrica.
la vertiente mediterránea de la península Ibérica.
Els treballs d’aquella sessió es publicaren poste-
Los trabajos de esa sesión se publicaron posterior-
riorment en les actes de les IV Jornades, sobre
mente en las actas de las IV Jornadas, sobre el uso
l’aprofitament de recursos procedents del mar;
y aprovechamiento de recursos procedentes del
un tema al qual, en opinió dels organitzadors de
mar; un tema al que, en opinión de los organiza-
les Jornades, no s’havia dedicat molt d’esforç en
dores de las Jornadas, no se había dedicado mucho
reunions anteriors. I això, malgrat l’abundància
empeño en reuniones anteriores. Incluso a pesar
de restes d’origen marí que es documenten als
de la abundancia de restos de origen marino que se
jaciments arqueològics, testimoni de l’explotació
documentan en los yacimientos arqueológicos, tes-
d’una gran varietat d’animals, tant invertebrats
timonio de la explotación de una gran variedad de
com vertebrats, que foren obtinguts emprant
animales, tanto invertebrados como vertebrados,
diferents estratègies de pesca i de recol·lecció en
que fueron obtenidos utilizando diferentes estrate-
les zones litorals.
gias de pesca y recolección en las zonas litorales.
Se trata, pues, de una disciplina reciente y de
Es tracta, doncs, d’una disciplina recent i
d’una exposició pionera que es presenta ara al
una exposición pionera que se presenta ahora en
Museu de Prehistòria; amb una acurada i inno-
el Museo de Prehistoria; con una cuidada y nove-
vadora museografia íntimament vinculada a la
dosa museografía íntimamente vinculada al mar,
mar, on la línia de continguts es veu reforçada
en la que la línea de contenidos se ve reforzada
en la seua presentació a través de l’ambientació
en su presentación a través de la ambientación
de llum i color, del tractament escenogràfic del
de luz y color, del tratamiento escenográfico del
mobiliari i de l’espai, i dels recursos audiovisuals
mobiliario y del espacio, y de los recursos audio-
i gràfics que l’acompanyen.
visuales y gráficos que la acompañan.
10
[page-n-11]
Com a reflexió final, en parlar de la mar, con-
Como reflexión final, al hablar del mar, concre-
cretament de la mar Mediterrània, ens adonem
tamente del Mediterráneo, comprobamos el difícil
del difícil equilibri que avui existeix entre els
equilibrio que hoy en día existe entre los recursos
recursos disponibles i el seu consum abusiu que
disponibles y su abusivo consumo que acaba por
acaba per exhaurir les espècies; de la brutícia que
esquilmar las especies; la porquería que cada día
cada dia aboquem a les seues aigües; i escoltem a
arrojamos a sus aguas; y escuchamos a diario las
diari les tristes noticies que ens arriben sobre les
tristes noticias que nos llegan sobre las numerosas
nombroses vides truncades en voler-lo travessar.
vidas truncadas por quererlo atravesar. Nuestro
La nostra mar, les nostres mars s’han convertit en
mar, nuestros mares se han convertido en cemente-
vergonyosos cementeris i descomunals femers.
rios vergonzosos y basureros descomunales.
I ara, mirant la mar i pensant en el que ha
Ahora, mirando el mar y pensando en lo que
sigut per a nosaltres des de la Prehistòria i en
ha significado para nosotros desde la Prehistoria
què s’ha convertir, no puc deixar de recordar els
y en lo que se ha convertido, no dejo de recordar
versos de Joan Manuel Serrat, tan actuals i tan
los versos de Joan Manuel Serrat, tan actuales y
quotidians:
tan cotidianos:
«Bressol de vida, camins de somnis, pont de cultures,
ai qui ho diria, que ha estat el mar!
Mireu-lo fet una claveguera,
mireu-lo anar i venir sense parar!»
Joan Manuel Serrat
Plany al mar (1984)
11
[page-n-12]
12
[page-n-13]
V
V
L
PREHISTORI
IL M R
L
PREHISTORI
YL M R
Conéixer com es van utilitzar els recursos
Conocer cómo se utilizaron los recursos marinos
marins en la prehistòria ajuda a comprendre
en la prehistoria ayuda a comprender la historia
la història de la dispersió humana pel planeta.
de la dispersión humana por el planeta. Las
Les costes i les grans conques concentren
costas y las grandes cuencas concentran una
una àmplia varietat de nutrients que van ser
amplia variedad de nutrientes que fueron
essencials per a la nostra evolució com a espècie.
esenciales para nuestra evolución como especie.
Al mateix temps, van servir com a grans vials de
Al mismo tiempo, sirvieron como grandes viales
comunicació en les seues migracions (figura 1)
de comunicación en sus migraciones (figura 1)
i com una referència per a la trobada dels grups
y como una referencia para el encuentro de los
humans dispersos.
grupos humanos dispersos.
V
V
V
V
V
V
RECURSOS MARINS EN EL PASSAT
RECURSOS MARINOS EN EL PASADO
En aquestes pàgines es donen a conéixer
En estas páginas se dan a conocer los
els recursos marins trobats en jaciments
recursos marinos encontrados en yacimientos
arqueològics localitzats a la regió central de
arqueológicos localizados en la región central
l’àrea mediterrània ibèrica. Entenem per
del área mediterránea ibérica. Entendemos
Figura 1. Platja mediterrània / Playa mediterránea
13
[page-n-14]
recursos marins les espècies de mol·luscos,
por recursos marinos las especies de moluscos,
crustacis, peixos, ocells i mamífers que viuen
crustáceos, peces, aves y mamíferos que viven
en aquest mitjà durant la totalitat o una part
en este medio durante la totalidad o una parte
significativa del seu cicle biològic. La cronologia
significativa de su ciclo biológico. La cronología
d’aquests llocs abasta una part de la prehistòria:
de estos sitios abarca una parte de la prehistoria:
des dels inicis del Paleolític superior fins a l’Edat
desde los inicios del Paleolítico superior hasta
del Bronze, entre 35.000 i 3.300 anys abans del
la Edad del Bronce, entre 35.000 y 3.300 años
present.
antes del presente.
Les restes marines estudiades es van
Los restos marinos estudiados se
documentar en excavacions arqueològiques
documentaron en excavaciones arqueológicas
conservades actualment al Museu de
conservadas actualmente en el Museu de
Prehistòria de València i procedeixen dels
Prehistòria de València y proceden de los
jaciments de la Cova del Parpalló (Gandia),
yacimientos de la Cova del Parpalló (Gandía),
Cova de l’Hort de Cortés-Volcán del Faro
Cova de l’Hort de Cortés-Volcán del Faro
(Cullera), El Collao (Oliva), Cueva de la
(Cullera), El Collao (Oliva), Cueva de la Cocina
Cocina (Dos Aguas), Cova de l’Or (Beniarrés),
(Dos Aguas), Cova de l’Or (Beniarrés), Cova
Cova de la Sarsa (Bocairent), Ereta del
de la Sarsa (Bocairent), Ereta del Pedregal
Pedregal (Navarrés), La Vital-Sanxo Llop
(Navarrés), La Vital-Sanxo Llop (Gandía)
(Gandia) i la Lloma de Betxí (Paterna). També
y la Lloma de Betxí (Paterna). También se
s’esmenten les troballes documentades a la
mencionan los hallazgos documentados en la
Cova de les Cendres (Teulada-Moraira) o les
Cova de les Cendres (Teulada-Moraira) o les
Coves de Santa Maira (Castell de Castells) i
Coves de Santa Maira (Castell de Castells) y
altres llocs de l’àmbit mediterrani. Aquestes
otros sitios del ámbito mediterráneo. Estas serán
14
[page-n-15]
seran les referències utilitzades per a l’estudi
las referencias utilizadas para el estudio de las
de les relacions entre els humans i la mar en
relaciones entre los humanos y el mar en este
aquest territori.
territorio.
Les disciplines que s’ocupen de l’estudi
Las disciplinas que se ocupan del estudio
d’aquesta mena d’evidències marines són
de este tipo de evidencias marinas son la
l’arqueomalacologia i l’ictioarqueologia, que
arqueomalacología y la ictioarqueología, que
s’encarreguen respectivament de l’anàlisi
se encargan respectivamente del análisis de
de les restes de mol·luscos i peixos trobats
los restos de moluscos y peces encontrados en
en els jaciments arqueològics. La seua
los yacimientos arqueológicos. Su finalidad
finalitat és identificar les espècies utilitzades
es identificar las especies utilizadas y extraer
i extraure’n informació sobre aspectes molt
información sobre aspectos muy variados
variats relacionats no sols amb la dieta sinó
relacionados no solo con la dieta sino también
també amb aspectes socials i ecològics de les
con aspectos sociales y ecológicos de las
comunitats que les van emprar. A més, en les
comunidades que las emplearon. Además,
últimes dècades s’han desenvolupat estudis
en las últimas décadas se han desarrollado
moleculars a partir de l’anàlisi dels isòtops
estudios moleculares a partir del análisis de los
estables, principalment de carboni i nitrogen,
isótopos estables, principalmente de carbono
conservats al col·lagen dels ossos humans. Les
y nitrógeno, conservados en el colágeno de los
seues variacions serveixen per a la reconstrucció
huesos humanos. Sus variaciones sirven para la
de les paleodietes que permetran mesurar el seu
reconstrucción de las paleodietas permitiendo
origen: vegetal o animal, d’origen terrestre o
medir su origen: vegetal o animal, de origen
marí.
terrestre o marino.
15
[page-n-16]
16
1
cm
2
3
[page-n-17]
Figura 2. Anvers i revers d’una valva de Pecten. Paleolític
mitjà. Cueva Antón. Fotografia: João Zilhão, ICREA/
Universitat de Barcelona.
Figura 2. Anverso y reverso de una valva de Pecten.
Paleolítico medio. Cueva Antón. Fotografía: João Zilhão,
ICREA/Universitat de Barcelona.
01
01
El consum de recursos aquàtics més antic
El consumo de recursos acuáticos más antiguo
conegut fins ara està datat al llac Turkana entorn
conocido hasta ahora está datado en el lago
de dos milions d’anys, concretament peixos i
Turkana en torno a dos millones de años, concre
tortugues. No obstant això, se sol donar major
tamente peces y tortugas. Sin embargo, se suele dar
rellevància a l’ús dels recursos marins, potser per
mayor relevancia al uso de los recursos marinos,
la seua diversitat i la fàcil conservació d’algunes
quizás por su diversidad y la fácil conservación de
restes, com les petxines dels mol·luscos. La seua
algunos restos, como las conchas de moluscos. Su
preservació ha quedat limitada a algunes àrees del
conservación ha quedado limitada a algunas áreas
planeta degut als canvis ocorreguts en el nivell
del planeta debido a los cambios ocurridos en el
de la mar després de l’últim gran desglaç, datat
nivel del mar tras el último gran deshielo, datado
fa uns 21.000 anys. Només en les zones litorals
hace unos 21.000 años. Solo en las zonas litorales
no submergides es conserven els campaments
no sumergidas se conservan los campamentos
relacionats amb l’explotació dels recursos marins.
relacionados con la explotación de los recursos
Els antecedents
Los antecedentes
Les primeres evidències del consum de
marinos.
Las primeras evidencias del consumo de
recursos marins són escasses i procedeixen també
de jaciments africans. La més antiga es constata
recursos marinos son escasas y proceden también
al jaciment de Dungo V (Angola) i està datada
de yacimientos africanos. La más antigua se
en més d’un milió d’anys. Ací es documenta el
constata en el yacimiento de Dungo V (Angola) y
carronyeig d’una balena encallada, en associar-se
está datada en más de un millón de años. Aquí se
17
[page-n-18]
a les restes del seu esquelet instruments lítics
documenta el carroñeo de una ballena varada, al
utilitzats per al seu esbocinament. Aquestes
asociarse a los restos de su esqueleto instrumentos
proves de l’explotació de la mar són més
líticos utilizados para su despedazado. Estas
nombroses a partir de l’expansió dels Humans
pruebas de la explotación del mar son más
Anatòmicament Moderns (Homo sapiens).
numerosas a partir de la expansión de los
A Sud-àfrica fa uns 165.000 anys i a la costa
Humanos Anatómicamente Modernos (Homo
atlàntica del Marroc entorn de 100.000, s’hi han
sapiens). En Sudáfrica hace unos 165.000 años
excavat diverses cavitats costaneres que contenen
y en la costa atlántica de Marruecos en torno
abundants restes marines recollides per al seu
a 100.000, se han excavado varias cavidades
consum, sobretot mol·luscos de substrat rocós
costeras que contienen abundantes restos marinos
—clòtxines i llepasses—.
recogidos para su consumo, sobre todo moluscos
A Europa, les primeres proves sobre el
de sustrato rocoso —mejillones y lapas—.
En Europa, las primeras pruebas sobre el con
consum de recursos marins se situen en
dates similars, però ací s’associen a grups de
sumo de recursos marinos se datan en fechas simi
neandertals que van viure en el litoral del
lares, pero aquí se asocian a grupos de neandertales
sud de la península ibèrica, des de la façana
que vivieron en el litoral del sur de la península
atlàntica portuguesa a les costes de Màlaga i
ibérica, desde la fachada atlántica portuguesa a
Múrcia. Es tracta de restes de foques i cetacis,
las costas de Málaga y Murcia. Se trata de restos
sobretot dofins, els ossos dels quals presenten
de focas y cetáceos, sobre todo delfines, cuyos
a vegades marques de tall realitzades amb estris
huesos presentan en ocasiones marcas de corte
de pedra. Els mol·luscos que habiten ambients
realizadas con útiles de piedra. Los moluscos que
rocosos, com llepasses, clòtxines i altres espècies
habitan ambientes rocosos, como lapas, mejillones
a l’Atlàntic (Litorina littorea i Oxylinus lineatus)
y otras especies en el Atlántico (Litorina littorea y
18
[page-n-19]
i al Mediterrani (Oxylinus turbinatus), van
Oxylinus lineatus) y en el Mediterráneo (Oxylinus
ser recollits i transportats als campaments
turbinatus), fueron recogidos y transportados a los
pròxims a la costa per al consum. Les petxines
campamentos cercanos a la costa para su consumo.
de mol·luscos també van servir com a matèria
Las conchas de moluscos también sirvieron como
primera per a la fabricació d’utensilis i adorns
materia prima para la fabricación de utensilios y
personals, aprofitant-ne la morfologia natural o
adornos personales, aprovechando su morfología
fabricant denes i penjolls facetats. Són materials
natural o fabricando cuentas y colgantes
abundants i accessibles, àmpliament distribuïts a
facetados. Son materiales abundantes y accesibles,
partir de l’expansió de la humanitat moderna.
ampliamente distribuidos a partir de la expansión
Les primeres evidències de l’ús de malacofauna
de la humanidad moderna.
Las primeras evidencias del uso de
marina amb finalitats no alimentàries es constaten
en grups neandertals del Pròxim Orient i del
malacofauna marina con fines no alimentarios
sud d’Europa, on s’han trobat també petxines
se constatan en grupos neandertales del Próximo
utilitzades com a instruments o com a matèria
Oriente y del sur de Europa, donde se han
primera per a la seua fabricació. Les més antigues
encontrado también conchas utilizadas como
procedeixen de contextos del Paleolític mitjà de
instrumentos o como materia prima para su
coves d’Itàlia i Grècia datades entre 110.000 i
fabricación. Las más antiguas proceden de
50.000 anys. Allí s’han documentat instruments
contextos del Paleolítico medio de cuevas de Italia
fabricats amb fragments de petxines de mol·luscos
y Grecia datadas entre 110.000 y 50.000 años.
bivalves —Callista chione i Glycymeris glycymeris-—,
Allí se han documentado instrumentos fabricados
les vores de les quals van ser retocades amb la
con fragmentos de conchas de moluscos bivalvos
mateixa tecnologia que les de les ascles de pedra.
—Callista chione y Glycymeris glycymeris—, cuyos
En altres casos la presència de colorant en algunes
bordes fueron retocados con la misma tecnología
19
[page-n-20]
Figura 3. Anverso y reverso de una valva de Spondylus
gaederopus. Cueva de los Aviones, Murcia. Paleolítico
medio. Fotografía: João Zilhão, ICREA/Universitat de
Barcelona.
Figura 3. Anvers i revers d’una valva de Spondylus
gaederopus. Cueva de los Aviones, Murcia. Paleolític mitjà.
Fotografia: João Zilhão, ICREA/Universitat de Barcelona.
1 cm
petxines de bivalves de grans
que los de piedra. En otros casos
dimensions no modificades (Pecten
la presencia de colorante en
sp., Glycymeris nummaria i Spondylus
algunas conchas de bivalvos de gran
gaederopus, entre altres) apunta al seu ús
tamaño no modificadas (Pecten sp.,
com a paletes o contenidors d’ocre, com
Glycymeris nummaria y Spondylus
ocorre a Qafzeh (Israel) en nivells datats
gaederopus, entre otras) apunta a su
entorn de 92.000 anys, a la Cueva de
uso como paletas o contenedores de
los Aviones (Cartagena) fa uns 115.000
ocre, como ocurre en Qafzeh (Israel) en
(figura 3) i a Cueva Antón (Mula),
niveles datados en torno a 92.000 años,
situada en l’actualitat a més de 50 km de
en la Cueva de Los Aviones (Cartagena)
la costa, entorn de 50.000 anys (figura 2).
hace unos 115.000 (figura 3) y en Cueva Antón
A l’Àfrica, hi ha un bon nombre de
(Mula), situada en la actualidad a más de 50 km
jaciments on tambén es documenten mol·luscos
de la costa, en torno a 50.000 años (figura 2).
En África hay un buen número de yacimientos
transformats en objectes d’adorn personal,
associats a l’expansió de la nostra espècie i datats
donde también se documentan moluscos
entre 100.000 i 70.000 anys. Al nord d’Àfrica
transformados en objetos de adorno personal,
s’han recuperat petxines de Nassarius gibbosulus i,
asociados a la expansión de nuestra especie y
puntualment, de Columbella rustica, la major part
fechados entre 100.000 y 70.000 años. En el norte
perforades de manera natural o antròpica, algunes
de África se han recuperado conchas de Nassarius
amb indicis d’ús i colorant roig. A Sud-àfrica
gibbosulus y, puntualmente, de Columbella rustica,
destaca Blombos Cave, on de nivells datats entorn
la mayoría perforadas de forma natural o antrópica,
de 75.000 anys procedeixen nombroses closques
algunas con huellas de uso y colorante rojo. En
de Nassarius kraussianus amb perforació i marques
Sudáfrica destaca Blombos Cave, donde de niveles
20
[page-n-21]
Figura 4. Valvas de Glycymeris sp. y de cardíido perforadas.
Cueva de Los Aviones, Murcia. Paleolítico medio.
Fotografía: João Zilhão, ICREA/Universitat de Barcelona.
Figura 4. Valves de Glycymeris sp. i de cardíid perforades.
Cueva de los Aviones, Murcia. Paleolític mitjà. Fotografia:
João Zilhão, ICREA/Universitat de Barcelona.
d’ús, i a Border
datados en torno a 75.000
Cave, una petxina
años proceden numerosas
perforada del gènere
conchas de Nassarius
Conus es va trobar
kraussianus con perforación
en un enterrament
infantil de fa uns 74.000
y marcas de uso, y en Border
1 cm
Cave, una concha perforada del
anys, considerat com la primera evidència de
género Conus se halló en un enterramiento infantil
la presència d’adorn en una tomba. Una atenta
de hace unos 74.000 años, considerado como la
mirada a l’Orient Pròxim i l’Àfrica mostra com
primera evidencia de la presencia de adorno en una
hi ha una predilecció entre les espècies utilitzades
tumba. Una atenta mirada a Oriente Próximo y
com a adorn, una elecció cultural basada en els
África, muestra cómo existe una predilección entre
gèneres Tritia i Nassarius.
las especies utilizadas como adorno, una elección
Al sud d’Europa es van utilitzar com a
cultural basada en los géneros Tritia y Nassarius.
adorns diverses valves dels gèneres Glycymeris
En el sur de Europa se utilizaron como
i Acanthocardia recollides a les platges, com
adornos diversas valvas de los géneros Glycymeris y
indiquen les erosions i perforacions naturals
Acanthocardia recogidas en las playas, como indican
que comporten (figura 4), i que mostren també
sus erosiones y perforaciones naturales (figura 4),
restes de colorant. Si els grups neandertals van
y que muestran también restos de colorante. Si
començar a utilitzar les petxines de mol·luscos
los grupos neandertales comenzaron a utilizar las
amb finalitats no alimentàries, la generalització
conchas de moluscos con fines no alimentarios, la
de l’ús dels adorns personals esdevé amb el
generalización del uso de los adornos personales
desenvolupament del Paleolític superior en
acontece con el desarrollo del Paleolítico superior
contextos associats a la nostra espècie.
en contextos asociados a nuestra especie.
21
[page-n-22]
[page-n-23]
Figura 5. Mapa batimètric del litoral mediterrani
peninsular. La línia blanca mostra la posició de la línia de
costa actual. En color verd s’indica la superfície terrestre
existent fa uns 20.000 anys actualment inundada (-120 m
de costa per davall del nivell de la mar).
Figura 5. Mapa batimétrico del litoral mediterráneo
peninsular. La línea blanca indica la línea de costa actual y la
superficie coloreada en verde corresponde a la llanura litoral
existente hace unos 20.000 años actualmente inundada
(-120 m respecto de la cota actual del nivel del mar).
02
02
Els canvis en el nivell de les aigües marines i
Los cambios en el nivel de las aguas marinas
els seus efectes sobre la posició de la línia de
y sus efectos sobre la posición de la línea de
costa han afectat la conservació dels
costa han afectado a la conservación de los
jaciments arqueològics costaners. Alguns
yacimientos arqueológicos costeros. Algunos
exemples poden mostrar l’abast de la
ejemplos pueden mostrar el alcance de la
inundació de la plana litoral des de l’últim
inundación de la llanura litoral desde el último
màxim glacial, fa uns 21.000 anys. Al
máximo glaciar, hace unos 21.000 años. Al
nord del cap de la Nau, l’amplària de la
norte del cabo de la Nao, la anchura de la
superfície inundada oscil·la entre els 40 km
superficie inundada oscila entre los 40 km
enfront de Gandia i els més de 100 km al
enfrente de Gandía y los más de 100 km al sur
sud del delta de l’Ebre (figura 5). Per aquest
del delta del Ebro (figura 5). Por este motivo, en
motiu, al golf de València no es coneixen
el golfo de Valencia no se conocen yacimientos
jaciments costaners fins a ben entrat l’Holocé
costeros hasta bien entrado el Holoceno hace
fa uns 9.000 anys, moment en el qual la
unos 9.000 años, momento en el que la línea
línia de costa tenia una posició pròxima a
de costa tenía una posición cercana a la actual.
l’actual. Al sud, a les costes andaluses de
Al sur, en las costas andaluzas del mar de
la mar d’Alborán, la morfologia del marge
Alborán, la morfología del margen continental
continental ha impedit canvis tan marcats
ha impedido cambios tan marcados en la
La regió mediterrània ibèrica
La región mediterránea ibérica
23
[page-n-24]
[page-n-25]
Figura 6. Gorham’s Cave (Gibraltar).
Fotografia: J. Emili Aura Tortosa.
Figura 6. Gorham’s Cave (Gibraltar).
Fotografia: J. Emili Aura Tortosa.
en la posició de la línia de costa. Allí es
posición de la línea de costa. Allí, se conservan
conserven llocs que actualment estan sobre la
sitios que actualmente están sobre la costa, pero
costa, però que en els episodis amb un nivell
que en los episodios con un nivel del mar más
de la mar més baixa distaven només uns 5 km
bajo distaban sólo unos 5 km de la posición del
de la posició de la mar, mentre que a l’àrea
mar, mientras que en el área de Valencia esta
de València aquesta informació ha de trobar-
información debe encontrarse a varios metros
se a diversos metres de profunditat, en els
de profundidad, en los yacimientos costeros hoy
jaciments costaners hui submergits.
sumergidos.
Aquestes situacions mostren importants
Estas situaciones muestran importantes
diferències regionals que afecten la visibilitat
diferencias regionales que afectan a la visibilidad
de l’explotació dels recursos marins. Així,
de la explotación de los recursos marinos.
les dades més antigues i també les més
Así, los datos más antiguos y también los más
nombroses procedeixen de les regions les
numerosos proceden de las regiones cuyas costas
costes de les quals han patit una menor
han sufrido una menor inundación. Este sería
inundació. Aquest devia ser el cas de jaciments
el caso de yacimientos portugueses, como la
portuguesos, com la Gruta de Figueira Brava
Gruta de Figueira Brava (Setúbal), de Gorham’s
(Setúbal), de Gorham’s Cave (figura 6) i
Cave (figura 6) y Vanguard’s (Gibraltar) o de
Vanguard’s (Gibraltar) o de Cueva Bajondillo
Cueva Bajondillo (Torremolinos), datados hace
(Torremolinos), datats fa uns 150.000 anys i
unos 150.000 años y asociados a los grupos
associats als grups neandertals.
neandertales.
25
[page-n-26]
26
[page-n-27]
Figura 7. Recreació d’un grup mesolític que explota un
medi marí. Aquarel·la: Francesc Chiner Vives.
Figura 7. Recreación de un grupo mesolítico explotando
un medio marino. Acuarela: Francesc Chiner Vives.
03
03
Pesca i marisqueig
Pesca y marisqueo
El medi marí oferia nombrosos atractius per
El medio marino ofrecía numerosos atractivos
als grups prehistòrics. A la riquesa i diversitat
para los grupos prehistóricos. A la riqueza
d’espècies, molt major que en el medi
y diversidad de especies, mucho mayor que
terrestre, s’afigen proteïnes i rics nutrients,
en el medio terrestre, se añaden proteínas
com els àcids mono i poliinsaturats. A més,
y ricos nutrientes, como los ácidos mono y
en molts casos l’obtenció no en requereix de
poliinsaturados. Además, en muchos casos
complexos equips tècnics i va poder realitzar-
su obtención no requiere de complejos
se de manera col·laborativa per tots els
equipos técnicos y pudo realizarse de forma
membres del grup, incloent-hi persones de
colaborativa por todos los miembros del
totes les edats. El marisqueig, la recollida de
grupo, incluyendo personas de todas las
peixos, ocells i mamífers retornats per la mar
edades. El marisqueo, la recogida de peces,
van ser estratègies simples.
aves y mamíferos devueltos por el mar fueron
Obtenció, consum i ús.
Obtención, consumo y uso.
Sobre les tècniques d’obtenció d’aquests
estrategias simples.
recursos disposem de dos fonts d’informació:
Sobre las técnicas de obtención de estos
l’hàbitat de les espècies i l’evidència
recursos disponemos de dos fuentes de
recuperada sobre els equips emprats.
información: el hábitat de las especies y
L’hàbitat de les espècies identificades és
la evidencia recuperada sobre los equipos
costaner, la qual cosa resulta indicativa
empleados. El hábitat de las especies
27
[page-n-28]
Figura 8. Mandíbula de foca. Cueva de Nerja, Màlaga.
Paleolític superior. Fotografia: Manuel Pérez Ripoll.
Figura 8. Mandíbula de foca. Cueva de Nerja, Málaga.
Paleolítico superior. Fotografía: Manuel Pérez Ripoll.
de les àrees recorregudes i explotades pels
identificadas es costero, lo que resulta
grups prehistòrics. La majoria d’aquestes
indicativo de las áreas recorridas y explotadas
espècies es troben en la mateixa costa i en
por los grupos prehistóricos. La mayoría de
àrees d’estuari, tant en platges i cales de fons
estas especies se encuentran en la misma costa
arenós com en penya-segats sobre el substrat
y en áreas de estuario, tanto en playas y calas
rocós. En aquestes platges van ser localitzades
de fondo arenoso como en acantilados sobre
les restes de cetacis encallats que, després
el sustrato rocoso. En estas playas fueron
del seu trossejament, van ser transportats als
localizados los restos de cetáceos varados que,
jaciments pròxims. També va ser l’entorn per
tras su troceado, fueron transportados a los
28
[page-n-29]
a la caça de foques mediterrànies (figura 8),
yacimientos cercanos. También fue el entorno
com sabem a partir de les dades de les coves
para la caza de focas mediterráneas (figura 8),
de Nerja (Maro-Nerja) i de Cendres, com
como sabemos a partir de los datos de las
també de diverses espècies d’ocells.
cuevas de Nerja (Maro-Nerja) y de Cendres,
así como de diversas especies de aves.
No obstant això, al final del Paleolític
Sin embargo, al final del Paleolítico
es coneix un cas de pesca sobre espècies
migratòries d’aigües profundes. La
se conoce un caso de pesca sobre especies
identificació a Nerja de milers de restes
migratorias de aguas profundas. La
de diverses espècies d’abadejos (gàdids),
identificación en Nerja de miles de restos
suggereix l’ús de tècniques més complexes,
de diversas especies de bacalaos (gádidos),
que arribaren a proposar l’existència d’alguna
sugiere el empleo de técnicas más complejas,
mena d’aparells per a abordar i adreçar
llegando a proponerse la existencia de algún
els bancs de pesca cap a la costa. Aquesta
tipo de aparejos para abordar y direccionar los
hipòtesi es troba lligada a l’existència
bancos de pesca hacia la costa. Esta hipótesis
de xarxes i nanses, conservades al nord
se encuentra ligada a la existencia de redes
d’Europa, en el Mesolític de Suècia fa
y nasas, conservadas en el norte de Europa,
9.000 anys, però desconegudes en la nostra
en el Mesolítico de Suecia hace 9.000 años,
àrea d’estudi. No obstant això existeix una
pero desconocidas en nuestra área de estudio.
evidència indirecta que pot relacionar-se amb
No obstante existe una evidencia indirecta
aquesta qüestió: la recuperació de fragments
que puede relacionarse con esta cuestión: la
de corda trenada a partir de fibres vegetals a
recuperación de fragmentos de cuerda trenzada
Santa Maira, datats fa 12.000 anys, demostra
a partir de fibras vegetales en Santa Maira,
29
[page-n-30]
Figura 9. De izquierda a derecha: tres arpones de la Cova
del Parpalló, y tres anzuelos rectos de la Cueva de Nerja,
Cova de l’Or y Sanxo Llop. Paleolítico superior, Neolítico
antiguo y Calcolítico. Fotografías: Archivo SIP, J. Emili
Aura Tortosa y Josep Ll. Pascual-Benito.
Figura 9. D’esquerra a dreta: tres arpons de la Cova del
Parpalló, i tres hams rectes de la Cueva de Nerja, Cova
de l’Or i Sanxo Llop. Paleolític superior, Neolític antic i
Calcolític. Fotografies: Arxiu SIP, J. Emili Aura Tortosa i
Josep Ll. Pascual-Benito.
1
cm
30
2
[page-n-31]
l’ús de tècniques de cordelleria-cistelleria,
datados hace 12.000 años, demuestra el uso de
perfectament aplicables a la fabricació de
técnicas de cordelería-cestería, perfectamente
xarxes i paranys.
aplicables a la fabricación de redes y trampas.
Los instrumentos más antiguos relacionados
Els instruments més antics relacionats
amb la pesca corresponen, ara com ara, al
con la pesca corresponden, por ahora, al final
final del Paleolític. Puntes dentades o arpons
del Paleolítico. Puntas dentadas o arpones y
i hams rectes fabricats sobre banya i os solen
anzuelos rectos fabricados sobre asta y hueso
relacionar-se amb aquesta activitat (figura 9).
suelen relacionarse con esta actividad (figura 9).
Durant el Neolític i fins al tercer mil·lenni
Durante el Neolítico y hasta el tercer milenio
abans del present, devien perdurar els hams
antes del presente, perdurarían los anzuelos
rectes, paral·lelament a l’aparició d’altres
rectos, paralelamente a la aparición de otros
corbs, a manera de ganxo, també en os. En el
curvos, a modo de gancho, también en hueso.
sud d’Europa, l’ús de materials peribles com
En el sur de Europa, el empleo de materiales
la fusta i les fibres vegetals per a la captura
perecederos como la madera y las fibras
de peixos, només pot ser argumentat amb
vegetales para la captura de peces, sólo puede
evidències indirectes, però possiblement
ser argumentado con evidencias indirectas,
van començar a utilitzar-se en dates molt
pero posiblemente empezaron a utilizarse en
anteriors.
fechas muy anteriores.
31
[page-n-32]
[page-n-33]
Figura 10. Peixos assecant-se al sol. Formentera.
Fotografia: Ricard Marlasca Martín.
Figura 10. Peces secándose al sol. Formentera.
Fotografía: Ricard Marlasca Martín.
04
04
Sobre les formes de consum i les tècniques
Sobre las formas de consumo y las técnicas
de conservació del peix, disposem de poca
de conservación del pescado se dispone de
informació. A França s’han descrit estructures
poca información. En Francia se han descrito
relacionades amb el fumat del salmó i és
estructuras relacionadas con el ahumado del
probable que l’assecat fóra una altra variant.
salmón y es probable que el secado fuera
La simplicitat de mitjans que comporten
otra variante. La simplicidad de medios que
aquestes tècniques ens fan veure que la seua
suponen estas técnicas, nos hacen ver que
documentació arqueològica devia ser molt
su documentación arqueológica sería muy
difícil, per no dir pràcticament impossible.
difícil, por no decir prácticamente imposible.
Un exemple actual d’aquesta mena de
Un ejemplo actual de este tipo de técnicas
tècniques és la usada a l’illa de Formentera,
es la usada en la isla de Formentera, donde
on es duu a terme l’assecat al sol dels cossos
se lleva a cabo el secado al sol de los cuerpos
oberts i escapçats de diferents espècies de
abiertos y descabezados de diferentes especies
xicotets taurons i rajades, penjades de les
de pequeños tiburones y rayas, colgadas de las
branques de l’esquelet d’una savina, molt
ramas del esqueleto de una sabina, muy cerca
prop de la mateixa costa (figura 10).
de la misma costa (figura 10).
Consum i conservació
Consumo y conservación
Respecte als mol·luscos, rics en vitamines
Respecto a los moluscos, ricos en vitaminas
D i E i amb carbohidrats que normalment
D y E y con carbohidratos que normalmente
no es troben en els mamífers terrestres, van
no se encuentran en los mamíferos terrestres,
33
[page-n-34]
poder ser consumits crus, bullits o bullits al
pudieron ser consumidos crudos, hervidos
vapor tirant aigua sobre paviments de pedres
o cocidos al vapor echando agua sobre
calentes, tal com s’ha descrit per al jaciment
encachados de piedras calientes, tal como se
neolític del Tossal de les Basses (l’Albufereta,
ha descrito para el yacimiento neolítico del
Alacant).
Tossal de les Basses (l’Albufereta, Alicante).
La desigual conservació de llocs costaners
La desigual conservación de sitios costeros
entre regions explica el que sabem sobre les
entre regiones explica lo que sabemos sobre
espècies de mol·luscos i peixos marins que
las especies de moluscos y peces marinos que
van ser consumides com a aliment durant
fueron consumidas como alimento durante el
el Paleolític: molt nombroses aquestes en
Paleolítico: muy numerosas en las costas del
les costes del sud d’Ibèria i pràcticament
sur de Iberia y prácticamente desconocidas en
desconegudes en l’àrea valenciana. Aquesta
el área valenciana. Esta evidencia sugiere que
evidència suggereix que aquest tipus de
este tipo de recursos debieron ser consumidos
recursos degueren ser consumits prop d’on
cerca de donde fueron obtenidos y por ello
van ser obtinguts i per això les seues restes
sus restos prácticamente desaparecen a medida
pràcticament desapareixen a mesura que ens
que nos alejamos de la costa.
allunyem de la costa.
Los datos conocidos para el Paleolítico
Les dades conegudes per al Paleolític
superior del territorio valenciano son muy
superior del territori valencià són molt
escasos. En Parpalló y Hort de Cortés-Volcán
escasses. A Parpalló i Hort de Cortés-Volcán
del Faro se han identificado unos pocos restos
del Faro s’han identificat unes poques restes
de salmónidos —posiblemente truchas— y
de salmònids —possiblement truites— i
espáridos como la dorada. En Cendres, se han
34
[page-n-35]
espàrids com l’orada. A Cendres, s’han
recuperado miles de restos de anguilas, pero
recuperat milers de restes d’anguiles, però
su posible aporte antrópico está en estudio.
la seua possible aportació antròpica està
El número de evidencias parece aumentar al
en estudi. El nombre d’evidències sembla
final del Paleolítico, como indican los datos de
augmentar al final del Paleolític, com
Tossal de la Roca (Vall d’Alcalà) y, sobre todo,
indiquen les dades de Tossal de la Roca (Vall
de Santa Maira. En este último yacimiento
d’Alcalà) i, sobretot, de Santa Maira. En
se constata el transporte de alimentos
aquest últim jaciment es constata el transport
marinos a distancias superiores a los 35 km,
d’aliments marins a distàncies superiors als
identificando un conjunto significativo de
35 km, on s’identifica un conjunt significatiu
restos de moluscos bivalvos y de peces marinos
de restes de mol·luscos bivalves i de peixos
—mugílidos, espáridos o carángidos—
marins —mugílids, espàrids o caràngids—
relacionados con el consumo.
relacionats amb el consum.
Durante el Mesolítico aumenta el número
Durant el Mesolític augmenta el nombre
de yacimientos con recursos procedentes
de jaciments amb recursos procedents
del mar y de los humedales cercanos a la
de la mar i dels aiguamolls pròxims a la
costa. La presencia de huesos de dorada y de
costa. La presència d’ossos d’orada i de
conchas de berberecho indica la explotación
petxines d’escopinya indica l’explotació de
de lagunas salobres con fondos blandos:
llacunes salobres amb fons blanets: marenys,
marismas, albuferas y estuarios. Así se constata
albuferes i estuaris. Així es constata a El
en El Collao, conchero cercano a la costa y
Collao, depòsit de petxines pròxim a la
a un marjal, dominado por berberechos y
costa i a una marjal, dominat per escopinyes
Cerithium, donde predomina como recurso
35
[page-n-36]
i Cerithium, on predomina com a recurs
pesquero los espáridos (doradas) y, en menor
pesquer els espàrids (orades) i, en menor
medida, los mugílidos (lisas), y algunos
mesura, els mugílids (llises), i alguns peixos
peces cartilaginosos, como las rayas (figura
cartilaginosos, com les rajades (figura 11).
11). Así mismo, en la cueva de la Cocina, a
Així mateix, a la Cueva de la Cocina, a
unos 40 km en línea recta del mar, se han
uns 40 km en línia recta de la mar, s’han
determinado restos ictiológicos, entre los que
determinat restes ictiològiques, entre les
destaca de nuevo la dorada, alguno de raya,
quals destaca de nou l’orada, alguna de
y malacológicos como el berberecho. Este
rajada, i malacològiques com l’escopinya.
yacimiento fue un lugar frecuentado de forma
Aquest jaciment va ser un lloc freqüentat de
recurrente desde la mitad del IX hasta la
manera recurrent desde la mitat del IX fins
mitad del VIII milenio antes del presente por
la mitat del VIII mil·lenni abans del present
los últimos grupos de cazadores-recolectores-
pels últims grups de caçadors-recol·lectors-
pescadores, en el marco de una estrategia de
pescadors, en el marc d’una estratègia
explotación del territorio móvil que estaría
d’explotació del territori mòbil que potser
ligada a desplazamientos costa-interior, una
estaria lligada a desplaçaments costa-interior,
estrategia que también se documenta en Santa
una estratègia que també es documenta a
Maira.
Santa Maira.
En el litoral valenciano existen yacimientos
En el litoral valencià hi ha jaciments
del Neolítico antiguo (segunda mitad del VIII
del Neolític antic (segona mitat del VIII i
y primera mitad del VII milenio antes del
primera mitat del VII mil·lenni abans del
presente) con importantes concentraciones
present) amb importants concentracions
de conchas de moluscos comestibles que,
36
[page-n-37]
Figura 11. Restes ictiològiques. El Collao. Mesolític.
Fotografia: Josep Ll. Pascual-Benito.
Figura 11. Restos ictiológicos. El Collao. Mesolítico.
Fotografía: Josep Ll. Pascual-Benito.
37
[page-n-38]
[page-n-39]
Figura 12. Costa rocosa amb llepasses.
Fotografia: Josep Ll. Pascual-Benito.
Figura 12. Costa rocosa con lapas.
Fotografía: Josep Ll. Pascual-Benito.
de petxines de mol·luscos comestibles que,
en función de su ubicación explotaban
d’acord amb la seua ubicació explotaven
ecosistemas diferentes. En Cendres, cueva
ecosistemes diversos. A Cendres, cova oberta
abierta en un acantilado, se recogían
en un penya-segat, es recollien gasteròpodes
gasterópodos en medios rocosos de la zona
en medis rocosos de la zona intermareal,
intermareal, esencialmente patélidos y
essencialment patèl·lis i tròquids (figura 12),
tróquidos (figura 12), donde estos moluscos
on aquests mol·luscos apareixen visibles i
aparecen visibles y son fáciles de recolectar
són fàcils de recol·lectar sense gaire esforç
sin apenas esfuerzo energético por todos los
energètic per tots els individus del grup.
individuos del grupo. Sin embargo, en la
No obstant això, a la Cova de Bolumini
Cova de Bolumini (Benimeli-Beniarbeig)
(Benimeli-Beniarbeig) es recol·lectaven
se recolectaban berberechos en medios
escopinyes en medis blanets, sobretot
blandos, sobre todo de albuferas. En Cendres
d’albuferes. A Cendres es constata també
se constata también la presencia de forma
la presència de manera esporàdica de sépia,
esporádica de sepia, cangrejos y erizos, además
crancs i eriçons, a més d’abundants restes
de abundantes restos ictiológicos de especies
ictiològiques d’espècies molt variades
muy variadas pescadas durante los primeros
pescades durant els primers estadis del
estadios del Neolítico. Como es lógico los
Neolític. Com és lògic els més representats
más representados son los peces que abundan
són els peixos que abunden en aquesta mena
en este tipo de entorno rocoso, y en Cendres
d’entorns rocosos, i a Cendres es va realitzar
se realizó una explotación pesquera donde
una explotació pesquera on dos famílies —
dos familias —meros y espáridos— suponen
anfossos i espàrids— suposen més del 90%
más del 90% de los taxones identificados,
39
[page-n-40]
Figura 13. Mandíbula d’orada. Cova de l’Or. Neolític
antic. Fotografia: Arxiu SIP.
Figura 13. Mandíbula de dorada. Cova de l’Or. Neolítico
antiguo. Fotografía: Archivo SIP.
dels tàxons identificats, quasi sempre de
casi siempre de medio y gran tamaño. Cabe
mitjanes i grans dimensions. Cal destacar
destacar en este yacimiento que la mayoría de
en aquest jaciment que la majoria dels ossos
los huesos de peces
de peixos documentats pertanyen als caps
documentados
o a les primeres vèrtebres, i que
pertenecen a las
majoritàriament van aparéixer
cabezas o a las
associats a estructures
primeras vértebras,
de combustió, la
y que mayoritariamente
qual cosa potser
aparecieron asociados a estructuras de
es relaciona amb
combustión, lo que se podría relacionar
el fumat dels cossos
con el ahumado de los cuerpos de
d’aquests peixos,
estos pescados, no representados
no representats en el
en el yacimiento, y que se
jaciment, i que es devien
habrían transportado y
haver transportat i consumit
consumido en otro lugar una
en un altre lloc una vegada
vez procesados.
processats.
Los peces marinos
Els peixos marins també van
también llegaron, en
arribar, en escàs nombre, a alguns
escaso número, a algunos
jaciments neolítics interiors com la
yacimientos neolíticos interiores
Cova de l’Or, amb restes de llisa, mújol,
espàrids i orada (figura 13), i fins
como la Cova de l’Or, con restos
1
cm
40
de lisa, mújol, espáridos y dorada
[page-n-41]
i tot a d’altres situats a més de 40 km, com és
(figura 13), e incluso a otros ubicados a
el cas de la Cova Fosca (Ares del Maestrat),
más de 40 km, como es el caso de Cova
on es documenten restes d’orada, pagell i
Fosca (Ares del Maestre), donde se
tonyina, que donen testimoniatge del seu
documentan restos de dorada, pagel y atún,
processament, perquè probablement van
que dan testimonio de su procesado, pues
ser transportats després de ser assecats. Si
probablemente fueron transportados después
fóra així, els pesos per a les mostres més
de ser secados. Si fuera así, los pesos para las
menudes devien ser inferiors a 100 g i potser
muestras más pequeñas serían inferiores a 100 g
podien constituir paquets d’aliments per a les
y podrían constituir paquetes de alimentos para
persones que es van desplaçar des de la mar
las personas que se desplazaron desde el mar
a la cova. En aqueix cas, el valor d’aquestes
a la cueva. En ese caso, el valor de estos restos
restes devia ser qualitatiu, en satisfer
sería cualitativo al satisfacer necesidades muy
necessitats molt puntuals.
puntuales.
Una hipótesis de trabajo, sin confirmar,
Una hipòtesi de treball, sense confirmar,
sobre l’estacionalitat de les activitats
sobre la estacionalidad de las actividades de
de pesca i marisqueig és que, durant el
pesca y marisqueo es que, durante el Neolítico,
Neolític, alguns dels jaciments costaners
algunos de los yacimientos costeros fueron
van ser de caràcter estacional, dedicats a
de carácter estacional, dedicados a tareas
tasques concretes, mentre que la major
concretas, mientras que la mayor parte del
part de l’any els grups neolítics restaven en
año, estos grupos lo pasaran en asentamientos
assentaments situats a l’interior. L’obtenció
ubicados en el interior. La obtención de
de matèries primeres per a l’elaboració
materias primas para la elaboración de
41
[page-n-42]
[page-n-43]
Figura 14. Acumulació de petxines en una platja.
Fotografia: Josep Ll. Pascual-Benito.
Figura 14. Acumulación de conchas en una playa.
Fotografía: Josep Ll. Pascual-Benito.
d’adorns i estris podría ser una d’aquestes
adornos y útiles podría ser una de estas tareas
tasques desenvolupades per part del grup,
desarrolladas por parte del grupo, obteniendo
que obtenien i recol·lectaven les petxines
y recolectando las conchas marinas (figura 14)
marines (figura 14) i les vèrtebres de peixos
y las vértebras de peces marinos que de forma
marins que de manera habitual es troben en
habitual se encuentran en los yacimientos
els jaciments neolítics de l’interior. Per tant,
neolíticos del interior. Por tanto, el consumo
el consum de productes marins es podría
de productos marinos se podría haber
haver produït en temporades possiblement
producido en temporadas posiblemente muy
molt curtes i com a complement d’unes
cortas y como complemento de unas dietas
dietes en què els recursos terrestres —cereals
en las que los recursos terrestres —cereales y
i productes càrnics— n’eren potser el
productos cárnicos— serían su componente
component principal.
principal.
De alguna manera, esta hipótesis
D’alguna manera, aquesta hipòtesi
deu conciliar les evidències del consum
conciliaría las evidencias del consumo de
de mol·luscos que ofereix el registre
moluscos que ofrece el registro arqueológico
arqueològic amb la seua poca incidència
con su poca incidencia en la dieta que,
en la dieta que, com veurem a continuació,
como veremos a continuación, señalan los
assenyalen les análisis isotòpiques sobre
análisis isotópicos sobre huesos humanos.
ossos humans. Només un major nombre
Solo un mayor número de estudios
d’estudis arqueomalacològics, isotòpics i
arqueomalacológicos, isotópicos y de
d’estacionalitat seran capaços d’aclarir la
estacionalidad serán capaces de aclarar la
contradicció que actualment ofereixen les
contradicción que actualmente ofrecen las
43
[page-n-44]
diverses disciplines que intenten acostar-nos
diversas disciplinas que intentan acercarnos
a la dieta i a la manera de vida d’aquestes
a la dieta y al modo de vida de estas
comunitats neolítiques.
comunidades neolíticas.
A pesar que per als períodes més recents
A pesar de que para los periodos más
de la prehistòria valenciana les dades
recientes de la prehistoria valenciana, los
referents a la pesca són molt escasses i la
datos referentes a la pesca son muy escasos
investigació es troba a penes en un estadi
y la investigación se encuentra apenas en
inicial, s’han documentat algunes restes
un estadio inicial, se han documentado
que posen de manifest la continuació en
algunos restos que ponen de manifiesto
l’explotació d’aquests recursos marins.
la continuación en la explotación de estos
Durant el Neolític final i el Calcolític
recursos marinos.
(VI i V mil·lennis abans del present)
Durante el Neolítico final y el Calcolítico
continua l’explotació de gasteròpodes que
(VI y V milenios antes del presente) continúa
habiten en un substrat rocós —llepasses,
la explotación de gasterópodos que habitan
caragolins i porpres— tant en jaciments
en un sustrato rocoso —lapas, bígaros y
situats en aqueix medi, com ocorre a
púrpuras— tanto en yacimientos ubicados en
Cendres, com en altres situats en ambient
ese medio, como ocurre en Cendres, como en
arenós, cas de La Vital-Sanxo Llop. En
otros ubicados en ambiente arenoso, caso de
tots dos jaciments la documentació de
La Vital-Sanxo Llop. En ambos yacimientos
peixos és menor. En La Vital-Sanxo Llop
la documentación de peces es menor. En
es documenten escasses evidències d’orada,
La Vital-Sanxo Llop se documentan escasas
corbina, reig i escurçana, espècies que
evidencias de dorada, corvina, reig y raya
44
[page-n-45]
Figura 15. Vèrtebra de llisa i mandíbula d’orada. La
Lloma de Betxí. Edat del Bronze. Fotografia: Josep Ll.
Pascual-Benito.
Figura 15. Vértebra de lisa y mandíbula de dorada. La
Lloma de Betxí. Edad del Bronce. Fotografía: Josep Ll.
Pascual-Benito.
incideixen en l’explotació, com en èpoques
látigo común, especies que inciden en la
precedents, d’un medi deltaic o de
explotación, como en épocas
llacunes costaneres al costat del
precedentes, de un medio
qual es devia assentar aquest
deltaico o de lagunas costeras
poblat, i es constata també
junto al que se asentaría
alguna resta d’orada en el
este poblado, y se constata
jaciment interior de l’Ereta
también algún resto de
del Pedregal.
dorada en el yacimiento
En els nivells de l’Edat
interior de la Ereta del Pedregal.
del Bronze de Cendres, ja a
En los niveles de la Edad del
la fi del IV mil·lenni abans
Bronce de Cendres, ya a finales
del present, pràcticament no
del IV milenio antes del presente,
es pesca però es continuen
prácticamente no se pesca pero se
recol·lectant els mateixos
siguen recolectando los mismos
gasteròpodes de roca
gasterópodos de roca que
que observem en
observamos en momentos
moments anteriors;
anteriores; mientras en la
mentre a la Lloma de
Lloma del Betxí, durante
Betxí, durant el III
el III milenio antes del
mil·lenni abans del
presente se han recuperado
present s’han recuperat
fonamentalment ossos de mújol
fundamentalmente
1 cm
45
huesos de mújol (Mugil cephalus),
[page-n-46]
(Mugil cephalus), a més d’orada (figura 15),
además de la presencia de dorada (figura 15),
que potser assenyala la pesca a la part baixa
que indicarían la pesca en la parte baja o el
o el delta del riu Túria, el qual es devia
delta del río Turia, el cual se encontraría en
trobar en aquell moment al peu o molt prop
aquel momento al pie o muy cerca de este
d’aquest assentament.
asentamiento.
Malgrat les evidències faunístiques
A pesar de las evidencias faunísticas
procedents dels jaciments arqueològics, les
procedentes de los yacimientos arqueológicos,
anàlisis isotòpiques sobre restes humanes
los análisis isotópicos sobre restos humanos
semblen indicar una escassa aportació dels
parecen indicar una escasa aportación de
recursos marins en la paleodieta de les
los recursos marinos en la paleodieta de las
comunitats prehistòriques, si bé les dades
comunidades prehistóricas, si bien los datos
obtingudes en el territori valencià són encara
obtenidos en el territorio valenciano son todavía
desiguals. En primer lloc les restes humanes
desiguales. En primer lugar los restos humanos
són escasses fins al Mesolític i, a més, les
son escasos hasta el Mesolítico y además, los
analitzades corresponen a un mostreig i els
analizados corresponden a un muestreo y
resultats poden ser producte de l’atzar. Cal
los resultados pueden ser producto del azar.
no oblidar que els protocols analítics no
Tampoco hay que olvidar que los protocolos
solen discriminar completament la traça
analíticos no suelen discriminar completamente
d’ingesta de determinats recursos —els
la traza de ingesta de determinados recursos
aquàtics d’aigües dolces— o els consumits
—los acuáticos de aguas dulces— o los
en proporcions molt xicotetes o durant curts
consumidos en proporciones muy pequeñas o
espais temporals.
durante cortos espacios temporales.
46
[page-n-47]
Les poques dades conegudes per als
Los pocos datos conocidos para los
neandertals han permés reconéixer alguna
neandertales han permitido reconocer alguna
traça de recursos aquàtics. Per al Paleolític
traza de recursos acuáticos. Para el Paleolítico
superior no es disposa de dades, però
superior no se dispone de datos, pero sí para
sí per al Mesolític, que coincideix amb
el Mesolítico, coincidiendo con el incremento
l’increment significatiu d’enterraments
significativo de enterramientos y cementerios.
i cementeris. Al Cingle del Mas Nou,
En el Cingle del Mas Nou, El Collao y Santa
El Collao i Santa Maira es reconeixen
Maira se reconocen individuos con trazas
individus amb traces de consum de recursos
de consumo de recursos marinos superiores
marins superiors al 25%, mentre que
al 25%, mientras que algunos individuos
alguns individus mostren una dieta basada
muestran una dieta basada exclusivamente en
exclusivament en recursos terrestres, cas dels
recursos terrestres, caso de los documentados
documentats en jaciments més interiors
en yacimientos más interiores como Penya
com Penya del Comptador (Alcoi) i Casa
del Comptador (Alcoi) y Casa Corona
Corona (Villena). Durant el Neolític
(Villena). Durante el Neolítico antiguo, en
antic, al jaciment de Costamar (Cabanes)
el yacimiento de Costamar (Cabanes) se
es detecta el consum de recursos marins
detecta el consumo de recursos marinos como
com a complement de la dieta terrestre,
complemento de la dieta terrestre, mientras
mentre que en jaciments del Neolític final i
que en yacimientos del Neolítico final y
Calcolític no es constata evidència isotòpica
Calcolítico no se constata evidencia isotópica
del consum de recursos aquàtics inclosos els
del consumo de recursos acuáticos incluidos
enclavaments litorals.
los enclaves litorales.
47
[page-n-48]
1 2 34 5
cm
1 cm
48
[page-n-49]
Figura 16. Costella de balena amb senyals d’ús. Sanxo
Llop. Calcolític. Fotografia: Josep Ll. Pascual-Benito.
Figura 16. Costilla de ballena con señales de uso. Sanxo
Llop. Calcolítico. Fotografía: Josep Ll. Pascual-Benito.
05
05
Els mol·luscos, especialment els d’origen marí,
Los moluscos, especialmente los de origen
han sigut i són utilitzats pels humans en tot el
marino, han sido y son utilizados por los
planeta per a fins molt diversos. Les seues parts
humanos en todo el planeta para fines muy
blanes es mengen i amb les seues petxines es
diversos. Sus partes blandas se comen y con sus
fabriquen manufactures, serveixen de moneda o
conchas se fabrican manufacturas, sirven de
posseeixen un valor simbòlic.
moneda o poseen un valor simbólico.
L’elaboració d’instruments
La elaboración de instrumentos
Algunes petxines de mol·luscos van tindre
Algunas conchas de moluscos tuvieron un
un ús relacionat amb la seua morfologia natural
uso relacionado con su morfología natural y
i també van ser emprades per a la confecció
también fueron empleadas para la confección
d’utensilis —o simplement utilitzades—,
de útiles —o simplemente utilizadas—, aunque
encara que ara com ara aquesta funció és
por ahora esta función es menos frecuente que
menys freqüent que la de servir de suport per a
la de servir de soporte para elaborar adornos
elaborar adorns personals.
personales.
Amb antecedents en el Paleolític mitjà,
Con antecedentes en el Paleolítico medio,
serà a partir de començaments del Paleolític
será a partir de comienzos del Paleolítico
superior, quan les evidències disponibles
superior, cuando las evidencias disponibles
siguen més abundants i pròximes. A Parpalló,
sean más abundantes y cercanas. En Parpalló,
algunes valves van ser considerades com a
algunas valvas fueron consideradas recipientes
recipients a principis del passat segle pel seu
a principios del pasado siglo por su excavador
49
[page-n-50]
excavador Lluís Pericot. És el cas dels tres
Lluís Pericot. Es el caso de los tres Pecten
Pecten (petxina de pelegrí) que es van trobar
(concha de peregrino) que se encontraron
«ajuntades l’una dins de l’altra i col·locades
«ajuntadas una dentro de otra y colocadas
horitzontalment», «fent la impressió d’un
horizontalmente», «dando la impresión de un
muntó de vaixella». Així mateix, una «valva
montón de vajilla». Así mismo, una
de Lutraria lutraria amb mostres de desgast
«valva de Lutraria lutraria con muestras
en un dels seus extrems, va ser considerada
de desgaste en uno de sus extremos, fue
una probable cullera o tassa», i una «gran
considerada una probable cuchara o taza», y una
valva de Pectunculus glycimeris (87 mm)
«gran valva de Pectunculus glycimeris (87 mm)
que presenta rebaixades per fregament les
que presenta rebajadas por frotamiento las
parts sortints del seu interior i les vores,
partes salientes de su interior y los bordes, así
com també transversalment, al costat de
como transversalmente, junto al umbo,
l’umbo, sens dubte per a agafar-la» i, en
sin duda para poderla asir» y, en su cara
la seua cara interior, una sèrie de «ratlles
interior, una serie de «rayas indefinibles»,
indefinibles», que van ser atribuïdes al fregat
que fueron atribuidas al fregado con arena.
amb arena. També, moltes de les restes de
También, muchos de los restos de Pecten
Pecten documentades en aquest jaciment
documentados en este yacimiento muestran
mostren signes d’haver sigut utilitzades com a
signos de haber sido utilizados como
instruments (figura 17).
instrumentos (figura 17).
En l’àmbit cantàbric, en un context
En el ámbito cantábrico, en un contexto
Magdalenià de fa entre 17.500 i 15.000 anys,
Magdaleniense de hace entre 17.500 y 15.000
els ossos de cetacis van ser emprats per a
años, los huesos de cetáceos fueron empleados
50
[page-n-51]
Figura 17. Valva de pectínid. Cova del Parpalló. Paleolític
superior. Fotografia: Begoña Soler Mayor.
Figura 17. Valva de pectínido. Cova del Parpalló.
Paleolítico superior. Fotografía: Begoña Soler Mayor.
fabricar artefactes, en la seua majoria atzagaies
para fabricar artefactos, en su mayoría azagayas o
o puntes d’os que es van distribuir per l’àrea
puntas de hueso que se distribuyeron por el área
dels Pirineus occidentals, amb
de Pirineos occidentales, con distancias
distàncies superiors a 350 km de
superiores a 350 km del mar.
la mar.
En la vertiente mediterránea,
En el vessant
en un contexto
mediterrani, en un
Epipaleolítico de hace
context Epipaleolític
unos 10.000 años, en
de fa uns 10.000
la Coveta del Marge
anys, a la Coveta
del Moro (Begues),
del Marge del
se han documentado
Moro (Begues),
algunos elementos de
s’han documentat
dorso retocados como
alguns elements de
los líticos (biapuntados,
dors retocats com els
puntas y láminas)
lítics (biapuntats, puntes i
fabricados con los bordes de
lámines) fabricats amb les vores d’una valva
una valva de especie indeterminada.
d’espècie indeterminada.
Entre el Neolítico y la Edad del Bronce
Entre el Neolític i l’Edat del Bronze és
es cuando el uso de conchas marinas como
quan l’ús de petxines marines com a utensilis
utensilios resulta más frecuente. En un buen
resulta més freqüent. En un bon nombre
número de yacimientos de las comarcas
de jaciments de les comarques centrals
centrales valencianas que cubren esa cronología,
51
[page-n-52]
Figura 18. Valva de Glycymeris sp. amb cinabri. Cova de
l’Or. Neolític antic. Fotografia: Arxiu SIP.
Figura 18. Valva de Glycymeris sp. con cinabrio. Cova de
l’Or. Neolítico antiguo. Fotografía: Archivo SIP.
valencianes que cobreixen aqueixa cronologia,
se documentan numerosas conchas marinas
es documenten nombroses petxines
con trazas de carácter antrópico que
marines amb traces de caràcter
evidencian su empleo como utensilios.
Estas conchas corresponden
antròpic que n’evidencien l’ús
a, al menos, nueve
com a utensilis.
especies de moluscos
Aquestes petxines
corresponen, almenys,
marinos, de los
a nou espècies de
que seis pertenecen
mol·luscos marins,
a bivalvos y tres
dels quals sis pertanyen
a gasterópodos.
a bivalves i tres a
Las conchas más
gasteròpodes. Les
utilizadas son las del
género Glycymeris,
petxines més utilitzades
cuyas valvas se cuentan
són les del gènere Glycymeris,
entre las más numerosas
que les seues valves es compten
que se pueden encontrar en las playas
entre les més nombroses que es poden trobar a
les platges mediterrànies. En la seua recollida
mediterráneas. En su recogida se constata
es constata una selecció sobre la base de la
una selección en base al tamaño y una
grandària i una preferència pels exemplars
preferencia por los ejemplares de mayores
de majors dimensions, els quals són utilitzats
dimensiones, las cuales son utilizadas sin
sense modificar o amb una modificació molt
modificar o con una modificación muy
lleugera consistent en el retoc o bisellat de la
ligera consistente en el retocado o biselado
52
[page-n-53]
vora. Les evidències d’ús es localitzen sobretot
del borde. Las evidencias de uso se localizan
en la superfície externa o en la vora de les
sobre todo en la superficie externa o en
valves i són de diversa naturalesa: facetes
el borde de las valvas y son de diversa
d’abrasió, microestries, poliment, llustre, retoc
naturaleza: facetas de abrasión, microestrías,
o presència de matèria colorant (figura 18).
pulido, lustre, retoque o presencia de materia
Els seus diferents senyals d’ús ens indiquen
colorante (figura 18). Sus diferentes señales
que van ser emprades per a diversos fins, entre
de uso nos indican que fueron empleadas
els quals són segurs l’ús com a recipients de
para diversos fines, entre los que son
colorant, i molt probable com a allisadors-
seguros su utilización como recipientes de
brunyidors aplicats a matèries toves (pell i
colorante, y muy probable como alisadores-
cerámica). Unes altres valves de cardíids i
bruñidores aplicados a materias blandas
d’ostra espinosa (Spondylus gaederopus) van ser
(piel y cerámica). Otras valvas de cardíidos
utilitzades també com a allisadors o recipients
y de ostra espinosa (Spondylus gaederopus)
i per a contindre o triturar ocre en el seu
fueron utilizadas también como alisadores o
interior.
recipientes y para contener o triturar ocre en
Durant el Neolític antic, altres petxines
su interior.
Durante el Neolítico antiguo, otras conchas
es van utilitzar sense modificar la seua
morfologia natural com a utensilis per a la
se utilizaron sin modificar su morfología natural
decoració ceràmica realitzada abans de la
como utensilios para la decoración cerámica
cocció, especialment les de cardíids per a la
realizada antes de la cocción, especialmente las
decoració impresa cardial, utilitzant-ne les
de cardíidos para la decoración impresa cardial,
vores dentades, l’àpex o la superfície dorsal
utilizando sus bordes dentados, su ápice o la
53
[page-n-54]
Figura 19. Recipient ceràmic amb decoració cardial. Cova
de l’Or. Neolític antic. Fotografia: Arxiu SIP.
Figura 19. Recipiente cerámico con decoración cardial.
Cova de l’Or. Neolítico antiguo. Fotografía: Archivo SIP.
54
[page-n-55]
(figura 19). La vora d’altres bivalves llisos
superficie dorsal (figura 19). El borde de otros
com els glicimèrids també es va utilitzar per
bivalvos lisos como los gliciméridos también se
a decorar altres motius impresos del Neolític
utilizó para decorar otros motivos impresos del
antic.
Neolítico antiguo.
De forma més esporádica, durant el
De forma más esporádica, durante el
Neolític i el Calcolític, es documenten altres
Neolítico y el Calcolítico, se documentan otras
petxines emprades sense modificació, un
conchas empleadas sin apenas modificación,
fragment de Strombus fòsil com a percussor a
un Strombus fósil como percutor en Cendres
Cendres o grans caragols de tritó (Cymatium
o grandes caracolas de tritón (Cymatium
parteopaneum) amb l’àpex eliminat com a
parteopaneum) con el ápice eliminado como
instrument sonor a La Vital-Sanxo Llop.
instrumento sonoro en La Vital-Sanxo Llop.
En menor nombre trobem utensilis més
En menor número encontramos utensilios
elaborats que modifiquen substancialment
más elaborados que modifican sustancialmente
la morfologia de les petxines. Durant el
la morfología de las conchas. Durante el
Neolític antic es redueixen a una valva de
Neolítico antiguo se reducen a una valva de
Glycymeris procedent de Cendres amb tota la
Glycymeris procedente de Cendres con todo
vora rebaixada per abrasió antròpica, i a un
el borde rebajado por abrasión antrópica, y a
cisell de Costamar que utilitza una petxina
un cincel de Costamar, totalmente facetado
de Spondylus gaederopus totalment facetada
mediante pulimento, que utiliza una concha
mitjançant poliment. Durant el Calcolític
de Spondylus gaederopus. Durante el Calcolítico
destaquen les culleres d’Ereta del Pedregal i de
destacan las cucharas de Ereta del Pedregal y
Sanxo Llop, per a la confecció de les quals s’ha
Sanxo Llop, que aprovechan el canal sifonal
55
[page-n-56]
Figura 20. Culleres de petxina. Ereta del Pedregal i Sanxo
Llop. Calcolític. Fotografia: Josep Ll. Pascual-Benito.
Figura 20. Cucharas de concha. Ereta del Pedregal y Sanxo
Llop. Calcolítico. Fotografía: Josep Ll. Pascual-Benito.
aprofitat el canal sifonal
como mango y la última vuelta de
com a mànec i l’última
Charonia como pala (figura 20), y el
volta de una Charonia
cucharón de Sanxo Llop fabricado
com a pala (figura 20),
a partir de la mitad longitudinal de
i el cullerot de Sanxo
una Cymatidae indeterminada.
Llop fabricat a partir de
Mención aparte por
la mitat longitudinal d’una
su singularidad sería el
aprovechamiento de
Cymatidae indeterminada.
vértebras, discos vertebrales
Esment a part, per la seua
singularitat, hauria de tindre
y costillas de ballena
l’aprofitament de vèrtebres,
halladas en silos de
discos vertebrals i costelles de
diversos sectores de
balena trobades en sitges de diversos
La Vital-Sanxo Llop,
sectors de La Vital-Sanxo Llop, les
las cuales presentan
quals presenten abundants senyals
abundantes huellas
de percussió i de tall produïdes per
de percusión y de corte
producidas por instrumentos
instruments lítics i metàl·lics que
indiquen el seu ús com a taules
líticos y metálicos que indican su
de treball o encluses (figures 16
uso como mesas de trabajo o yunques
(figuras 16 y 21).
i 21).
1
2
3
cm
56
[page-n-57]
Figura 21. Vértebras de ballena con señales de uso,
utilizadas como yunques o mesas de trabajo. La Vital.
Calcolítico. Fotografía: Josep Ll. Pascual-Benito.
Figura 21. Vèrtebres de balena amb senyals d’ús,
utilitzades com a encluses o taules de treball. La Vital.
Calcolític. Fotografia: Josep Ll. Pascual-Benito.
1 2 3 4
5
cm
57
[page-n-58]
1
58
cm
[page-n-59]
Figura 22. Petxina de Bolinus brandaris. Cova de l’Or.
Neolític antic. Fotografia: Josep. Ll. Pascual-Benito.
Figura 22. Concha de Bolinus brandaris. Cova de l’Or.
Neolítico antiguo. Fotografía: Josep. Ll. Pascual-Benito.
06
06
Els testimoniatges d’enterraments, adorns i
Los testimonios de enterramientos, adornos
expressions gràfiques no figuratives mostren
y expresiones gráficas no figurativas muestran
una certa continuïtat des de fa uns 100.000
cierta continuidad desde hace unos 100.000
anys, coincidint també amb una reduïda,
años, coincidiendo también con una reducida,
però àmplia dispersió d’exemples a l’Àfrica
pero amplia dispersión de ejemplos en África
i l’Euràsia. Aquests tres fenòmens se solen
y Eurasia. Estos tres fenómenos se suelen uti
utilitzar com a arguments en l’anàlisi
lizar como argumentos en el análisis sobre la
sobre la capacitat cognitiva i simbòlica
capacidad cognitiva y simbólica de las pobla
de les poblacions humanes. Aquestes
ciones humanas. Estas manifestaciones se
manifestacions es troben també entre alguns
encuentran también entre algunos grupos
grups neandertals, com hem vist, i cobren
neandertales, como hemos visto, y cobran
entitat, també diversitat, amb la humanitat
entidad, también diversidad, con la humanidad
moderna.
moderna.
El simbolisme
El simbolismo
El transporte a yacimientos alejados de la
El transport a jaciments allunyats de la
costa de petxines sense valor alimentari i
costa de conchas sin valor alimenticio y sin
sense senyals de manipulació humana es va
huellas de manipulación humana se inició,
iniciar, tímidament, durant el Paleolític mitjà.
tímidamente, durante el Paleolítico medio. Estos
Aquests elements van tindre des de l’inici un
elementos pudieron tener desde su inicio un
valor simbòlic, fet que es consolida durant
valor simbólico, hecho que se consolida durante
59
[page-n-60]
Figura 23. Peix pintat en negre de la Cueva de la Pileta
(Benaoján, Màlaga). Paleolític superior. Fotografia: José
Luis Sanchidrián Torti.
Figura 23. Pez pintado en negro de la Cueva de la Pileta
(Benaoján, Málaga). Paleolítico superior. Fotografía: José
Luis Sanchidrián Torti.
el Paleolític superior. Un exemple es troba
el Paleolítico superior. Un ejemplo se encuentra
a Parpalló, d’on procedeix una petxina de
en Parpalló de donde procede una concha
caragol punxós (Bolinus brandaris) sense cap
de cañailla (Bolinus brandaris) sin ninguna
manipulació antròpica i extraordinàriament
manipulación antrópica y extraordinariamente
60
[page-n-61]
ben conservada, incloent les seues llargues
bien conservada, incluyendo sus largas púas
pues característiques.
características.
L’increment substancial de les restes
El incremento sustancial de los restos
marines a la regió centre-meridional ibèrica
marinos en la región centro-meridional
es produeix al final del Paleolític superior
ibérica se produce al final del Paleolítico
i durant el Mesolític, tant amb finalitats
superior y durante el Mesolítico, tanto con
nutricionals com simbòliques. Aquest
fines nutricionales como simbólicos. Este
interés econòmic pot ser correlacionat
interés económico puede ser correlacionado
amb l’aparició de representacions de fauna
con la aparición de representaciones de
marina en l’art parietal paleolític, pintades i
fauna marina en el arte parietal paleolítico,
gravades (figura 23). Encara que en número
pintadas y grabadas (figura 23). Aunque en
escàs i concentrades a Andalusia, no hi
número escaso y concentradas en Andalucía,
ha dubtes sobre el seu caràcter simbòlic.
no hay dudas sobre su carácter simbólico.
Entre les representacions identificades al
Entre las representaciones identificadas en
Mediterrani occidental destaquen les de
el Mediterráneo occidental destacan las de
foques, peixos i ocells, i també es reconeix
focas, peces y aves, entre las que se reconoce la
la de l’Alca impennis, únic pingüí que va
presencia del Alca impennis, único pingüino que
existir a l’hemisferi nord, hui extingit. En
existió en el hemisferio norte, hoy extinguido.
l’àmbit cantàbric hi ha igualment figuracions
En el ámbito cantábrico también se reconocen
de fauna marina, i ací les dents de foques
representaciones de fauna marina y aquí los
i cetacis van ser utilitzades com a adorns-
dientes de focas y cetáceos fueron utilizados
penjolls.
como adornos-colgantes.
61
[page-n-62]
[page-n-63]
Figura 24. Petxines de Columbella rustica perforades.
Cova de la Sarsa. Neolític antic. Fotografia: Josep. Ll.
Pascual-Benito.
Figura 24. Conchas de Columbella rustica perforadas.
Cova de la Sarsa. Neolítico antiguo. Fotografía: Josep. Ll.
Pascual-Benito.
07
07
En la investigació arqueològica es defineixen
En la investigación arqueológica se definen
com a adorns aquells elements que no
como adornos aquellos elementos que no
tenen una finalitat concreta establida i
tienen una finalidad concreta establecida y
que, quasi sempre, són relacionats amb el
que, casi siempre, son relacionados con el
denominat món simbòlic i amb l’art. Els
denominado mundo simbólico y con el arte.
símbols serveixen per a representar idees,
Los símbolos sirven para representar ideas,
reflectir pensaments o convencions de
reflejar pensamientos o convenciones de
caràcter social. En aqueix sentit, les petxines
carácter social. En ese sentido, las conchas
manipulades sense finalitat utilitària van
manipuladas sin fines utilitarios pudieron
poder tindre valor simbòlic i per tant van
tener valor simbólico y por tanto relacionarse
relacionar-se també amb el món dels mites
también con el mundo de los mitos y los
i els ritus. Ara bé, els símbols només poden
ritos. Ahora bien, los símbolos sólo pueden
ser identificats per les societats que els
ser identificados por las sociedades que los
creen, elles són les que proporcionen les
crean, ellas son quienes proporcionan las
claus interpretatives a aquests objectes. Per
claves interpretativas a estos objetos. Por
aquesta raó, quan es parla d’objectes d’adorn
esta razón, cuando se habla de objetos de
com a elements simbòlics es parla també
adorno como elementos simbólicos se está
d’objectes que transmeten informació sobre
hablando también de objetos que transmiten
els qui els van fabricar, els van portar o els
información sobre quienes los fabricaron, los
Els adorns
Los adornos
63
[page-n-64]
64
[page-n-65]
Figura 25. Utilització d’un trepant d’arc per a perforar
petxines. Aquarel·la: Francesc Chiner Vives.
Figura 25. Utilización de un taladro de arco para perforar
conchas. Acuarela: Francesc Chiner Vives.
van intercanviar. Informació que va poder
portaron o los intercambiaron. Información
estar referida al sexe, a l’edat, a un ritual de
que pudo estar referida al sexo, a la edad,
pas, a una posició social dins del grup o a la
a un ritual de paso, a una posición social
identificació d’un grup respecte a uns altres.
dentro del grupo o a la identificación de un
Un exemple actual són les tribus urbanes,
grupo respecto a otros. Un ejemplo actual
els seus símbols les identifiquen: roba,
serían las tribus urbanas, sus símbolos las
pentinat, tatuatges, adorns corporals, etc.
identifican: ropa, peinado, tatuajes, adornos
El significat últim dels adorns prehistòrics
corporales, etc. La significación última de los
no es podrà establir de manera absoluta,
adornos prehistóricos no se podrá establecer
però les dades revelades per diferents estudis
de manera absoluta, pero los datos revelados
etnogràfics i el nostre propi ús en la societat
por diferentes estudios etnográficos y nuestro
contemporània, ens permeten un cert
propio uso en la sociedad contemporánea, nos
acostament.
permiten un cierto acercamiento.
En la prehistoria se emplearon materias
En la prehistòria es van emprar matèries
primeres molt diverses per a la confecció
primas muy diversas para la confección de
d’adorns. Les petxines de mol·luscos
adornos. Las conchas de moluscos marinos
marins van ocupar un lloc preponderant,
ocuparon un lugar preponderante, mediante
mitjançant la utilització de gran varietat
la utilización de gran variedad de especies
d’espècies de gasteròpodes, bivalves i
de gasterópodos, bivalvos y escafópodos.
escafòpodes. Un nombre important de
Un número importante de conchas fueron
petxines van ser recollides de les platges ja
recogidas de las playas ya perforadas, bien
perforades, bé per l’acció de la mar o per
por la acción del mar o por la de algún
65
[page-n-66]
la d’algun animal litòfag. La resta van ser
animal litófago. El resto fueron perforadas
perforades amb diferents tècniques per a
con diferentes técnicas para ser usadas como
ser usades com a denes, penjolls, botons o
cuentas, colgantes, botones o broches. Entre
fermalls. Entre les perforacions antròpiques,
las perforaciones antrópicas, reconocidas
reconegudes a través de l’arqueologia
a través de la arqueología experimental,
experimental, es documenten l’abrasió
se documentan la abrasión mediante la
mitjançant el fregament de la petxina contra
frotación de la concha contra una roca
una roca arenosa, la percussió directa sobre
arenisca, la percusión directa sobre la concha
la petxina amb una pedra o un percussor
con una piedra o un percutor duro, la
dur, la pressió des de l’orifici de la petxina
presión desde el orificio de la concha con
amb un objecte punxant de pedra o os, o la
un objeto punzante de piedra o hueso, o la
rotació realitzada amb un trepant de pedra
rotación realizada con un taladro de piedra
(figura 25). Totes aquestes accions deixen
(figura 25). Todas estas acciones dejan huellas
marques sobre les petxines que permeten
sobre las conchas que permiten reconocer
reconéixer el tipus de tècnica emprada per a
el tipo de técnica empleado para realizar la
realitzar la perforació.
perforación.
En la utilización de las conchas se
En la utilització de les petxines
s’observen canvis en la quantitat i la selecció
observan cambios en la cantidad y selección
d’espècies preferides en cada moment.
de especies preferidas en cada momento.
L’elecció de determinades espècies entre
La elección de determinadas especies entre
l’àmplia varietat que potencialment poden
la amplia variedad que potencialmente
ser recol·lectades en el litoral mediterrani
pueden ser recolectadas en el litoral
66
[page-n-67]
pot considerar-se com reflex de dos factors.
mediterráneo puede considerarse como
D’una banda, les seues característiques
reflejo de dos factores. Por una parte,
morfològiques van poder determinar-
sus características morfológicas pudieron
ne la utilització. Són petxines que es
determinar su utilización. Son conchas
troben àmpliament difoses durant tota la
que se encuentran ampliamente difundidas
prehistòria com per exemple els escafòpodes,
durante toda la prehistoria como por ejemplo
la forma cilíndrica dels quals en determina
los escafópodos, cuya forma cilíndrica
la utilització com a denes. De l’altra
determina su utilización como cuentas. Por
banda, es devia tractar d’una elecció reflex
otra parte, se trataría de una elección reflejo
del component cultural. Així, s’observen
del componente cultural. Así, se observan
espècies que van ser objecte d’una atenció
especies que fueron objeto de una atención
especial en determinats moments per a caure
especial en determinados momentos para caer
pràcticament en l’oblit en uns altres.
prácticamente en el olvido en otros.
La recogida de moluscos en las playas no
La recollida de mol·luscos a les platges
no resultava difícil als grups que habitaven
resultaba difícil a los grupos que habitaban los
els jaciments costaners. És probable que ells
yacimientos costeros. Es probable que ellos
mateixos utilitzaren la fàcil disponibilitat
mismos utilizaran su fácil disponibilidad de
de petxines marines per convertir-les, a
conchas marinas para convertirlas, además
més d’elements d’adorn personal i estris, en
de en elementos de adorno personal y útiles,
objectes d’intercanvi destinats a altres grups
en objetos de intercambio destinados a otros
humans situats terra endins.
grupos humanos situados tierra adentro.
67
[page-n-68]
[page-n-69]
Figura 26. Collaret muntat amb diverses petxines marines.
Cova del Parpalló. Paleolític superior. Fotografía: Rafael
de Luis Casademunt. Arxiu SIP.
Figura 26. Collar montado con diversas conchas marinas.
Cova del Parpalló. Paleolítico superior. Fotografía: Rafael
de Luis Casademunt. Archivo SIP.
08
08
recol·lectores-pescadores del País Valencià
recolectoras-pescadoras del País Valenciano
Les petxines de mol·luscos no han deixat
Las conchas de moluscos no han dejado de
d’utilitzar-se per dones i homes de qualsevol
utilizarse por mujeres y hombres de cualquier
edat des de la prehistòria més antiga fins a
edad desde la prehistoria más antigua hasta la
l’actualitat. A partir del Paleolític superior,
actualidad. A partir del Paleolítico superior,
entre 35.000 i 11.500 anys abans del present,
entre 35.000 y 11.500 años antes del presente,
les evidències de mol·luscos modificats
las evidencias de moluscos modificados
intencionalment són abundants (figura 26).
intencionalmente son abundantes (figura 26).
La mar ha sigut el lloc d’aprovisionament
El mar ha sido el lugar de aprovisionamiento
per excel·lència per a la creació d’aquests
por excelencia para la creación de estos
elements encara que també van ser realitzats
elementos aunque también fueron realizados
sobre altres matèries primeres com la pedra,
sobre otras materias primas como la piedra,
l’os, la banya o les dents d’animals terrestres.
el hueso, el asta o los dientes de animales
Les petxines que apareixen en els jaciments
terrestres. Las conchas que aparecen en los
paleolítics valencians procedeixen de la mar
yacimientos paleolíticos valencianos proceden
Mediterrània.
del mar Mediterráneo.
Els adorns de les comunitats caçadores-
Los adornos de las comunidades cazadoras-
Durante el Paleolítico superior se han
Durant el Paleolític superior s’han
identificat xarxes d’intercanvi de materials
identificado redes de intercambio de materiales
a llarga distància, cas de les petxines
a larga distancia, caso de conchas mediterráneas
69
[page-n-70]
mediterrànies aparegudes en jaciments de
aparecidas en yacimientos de la zona cantábrica,
la zona cantàbrica, de les puntes fabricades
de las puntas fabricadas con huesos de cetáceos
amb ossos de cetacis o de roques utilitzades
o de rocas utilizadas para fabricar instrumentos
per a fabricar instruments de pedra. En l’àrea
de piedra. En el área central del Mediterráneo
central del Mediterrani peninsular les dades
peninsular los datos actuales no permiten ser
actuals no permeten ser concloents sobre
concluyentes sobre estos intercambios a larga
aquests intercanvis a llarga distància, almenys
distancia, al menos a partir de las especies de
a partir de les espècies de mol·luscos marins
moluscos marinos utilizadas como ornamento.
Entre los yacimientos valencianos que
utilitzades com a ornament.
presentan materiales ornamentales sobre
Entre els jaciments valencians que
presenten materials ornamentals sobre
conchas marinas, hay seis que destacan por
petxines marines, n’hi ha sis que destaquen
sus colecciones y cronologías: Cova del
per les seues col·leccions i cronologies: Cova
Parpalló, Cova de l’Hort de Cortés-Volcán
del Parpalló, Cova de l’Hort de Cortés-
del Faro, Cova de les Cendres, Cova Beneito
Volcán del Faro, Cova de les Cendres, Cova
(Muro), Cova del Comte (Pedreguer) y Coves
Beneito (Muro), Cova del Comte (Pedreguer)
de Santa Maira. En ellos se recoge el mayor
i Coves de Santa Maira. En aquests jaciments
número de restos de malacofauna marina
es recull el major nombre de restes de
utilizada como ornamento, 25 especies
malacofauna marina utilitzada com a
diferentes (figura 27).
Teniendo en cuenta la información recogida
ornament, 25 espècies diferents (figura 27).
en este conjunto de yacimientos, se observa
Tenint en compte la informació recollida
que hace 28.000 años, durante el inicio del
en aquest conjunt de jaciments, s’observa que
70
[page-n-71]
Figura 27. Adornos de conchas de molusco. Paleolítico
superior. Cova del Parpalló, l’Hort de Cortés - Volcán del
Faro y Santa Maira. Fotografía: Begoña Soler Mayor.
Figura 27. Adorns de petxines de mol·lusc. Paleolític
superior. Cova del Parpalló, l’Hort de Cortés - Volcán de
Faro i Santa Maira. Fotografia: Begoña Soler Mayor.
1
2
cm
71
3
[page-n-72]
fa 28.000 anys, durant l’inici del Paleolític
Paleolítico superior, los moluscos gasterópodos
superior, els mol·luscos gasteròpodes eren
eran ya los soportes más utilizados. Más tarde,
ja el suport més utilitzat. Més tard, fa uns
hace unos 20.000 años, durante el máximo
20.000 anys, durant el màxim glacial i
glaciar y cuando las temperaturas eran más
quan les temperatures eren més baixes, els
bajas, los escafópodos (moluscos cuya forma
escafòpodes (mol·luscos la forma natural
natural recuerda la forma de un colmillo
dels quals recorda una defensa d’elefant en
de elefante en miniatura), serán el soporte
miniatura), seran el suport més utilitzat per a
más utilizado para fabricar adornos; junto a
fabricar adorns; al costat d’ells apareixen uns
ellos aparecen unos caracoles, denominados
caragols, denominats Nucella lapillus, que
Nucella lapillus, que viven en aguas frías y
viuen en aigües fredes i que són característics
que son característicos de este periodo. Estos
d’aquest període. Aquests gasteròpodes
gasterópodos podrían considerarse como
podrien considerar-se com marcadors
marcadores culturales de este momento
culturals d’aquest moment cronològic
cronológico especialmente frío ya que antes y
especialment fred ja que, abans i després, la
después su presencia no es significativa. Sólo al
seua presència no és significativa. Només al
final de Paleolítico superior, hace entre 12.000 y
final de Paleolític superior, fa entre 12.000 i
11.000 años, los bivalvos serán más abundantes
11.000 anys, els bivalves seran més abundants
como soportes de adornos que los gasterópodos
com a suports d’adorns que els gasteròpodes
o los escafópodos.
La información que conocemos de los
o els escafòpodes.
La informació que coneixem dels
yacimientos mediterráneos muestra que
jaciments mediterranis mostra el que els grups
estos grupos humanos seleccionaron, para
72
[page-n-73]
paleolítics van seleccionar, per a fabricar els
fabricar sus adornos, especies poco utilizadas
seus adorns, espècies poc utilitzades per a
para la alimentación. Es importante
l’alimentació. És important remarcar que
remarcar que todas estas especies fueron
totes aquestes espècies van ser triades entre
elegidas entre otras muchas, la mayoría
moltes altres, la majoria es van recollir mortes,
se recogieron muertas, nunca fueron
mai van ser usades com a comestibles i, per
usadas como comestibles y, por tanto, es
tant, és una elecció marcadament cultural i
una elección marcadamente cultural y
social que proporciona informació sobre el
social que proporciona información sobre
comportament d’aquestes societats. Quan
el comportamiento de estas sociedades.
aquests mol·luscos apareixen associats a
Cuando estos moluscos aparecen asociados
enterraments permeten anar més enllà en
a enterramientos permiten ir más allá en las
les interpretacions, però no és el cas dels
interpretaciones, pero no es el caso de los
jaciments paleolítics valencians.
yacimientos paleolíticos valencianos.
A partir de l’Holocé, el nombre
A partir del Holoceno, el número de
d’espècies emprades per a confeccionar
especies empleadas para confeccionar adornos
adorns es redueix considerablement i en
se reduce considerablemente y en todos
tots els jaciments mesolítics l’espècie que
los yacimientos mesolíticos la especie que
més abunda és el gasteròpode Columbella
más abunda es el gasterópodo Columbella
rustica. Així es constata tant en jaciments
rustica. Así se constata tanto en yacimientos
costaners com el dipòsit de petxines d’El
costeros como el conchero de El Collao,
Collao, on marginalment també s’utilitzen
donde marginalmente también se utilizan
Tritia reticulata i escafòpodes, com en altres
Tritia reticulata y escafópodos, como en otros
73
[page-n-74]
Figura 28. Adorns de petxines de mol·lusc. Cueva de
la Cocina. Mesolític geomètric. Fotografia: Josep Ll.
Pascual-Benito.
Figura 28. Adornos de conchas de molusco. Cueva de
la Cocina. Mesolítico geométrico. Fotografía: Josep Ll.
Pascual-Benito.
1
2
cm
74
3
[page-n-75]
situats en l’interior, cas de la Cueva de la
ubicados en el interior, caso de la Cueva de
Cocina, amb més de 400 peces d’adorn sobre
la Cocina, con más de 400 piezas de adorno
petxina marina, entre les quals s’ha constatat
sobre concha marina, entre las que se ha
l’ús d’almenys vuit espècies de mol·luscos,
constatado el empleo de, al menos, ocho
dos de bivalves, cinc de gasteròpodes i
especies de moluscos, dos de bivalvos, cinco
una d’escafòpodes (figura 28), amb ampli
de gasterópodos y una de escafópodos (figura
predomini de la Columbella rustica, que
28), con amplio predominio de la Columbella
forma el conjunt d’adorns malacològics
rustica, constituyendo el conjunto de adornos
del Mesolític més nombrós i variat del
malacológicos del Mesolítico más numeroso y
vessant mediterrani peninsular. Només s’han
variado de la vertiente mediterránea peninsular.
documentat en Cocina un parell de peces en
Solo se han documentado en Cocina un
procés de fabricació, dos penjolls ovals sobre
par de piezas en proceso de fabricación, dos
fragments rodats de valva de Glycymeris amb
colgantes ovales sobre fragmentos rodados de
una perforació bipolar iniciada en un extrem.
valva de Glycymeris con una perforación bipolar
La resta són petxines senceres que presenten
iniciada en un extremo. El resto son conchas
erosió natural en major o menor mesura
enteras que presentan erosión natural en mayor
i pràcticament totes es troben perforades,
o menor medida y prácticamente todas se
per la qual cosa es dedueix que els penjolls
encuentran perforadas, por lo que se deduce
van poder arribar a la cova mitjançant
que los colgantes pudieron llegar a la cueva por
els moviments estacionals anuals amb
medio de los movimientos estacionales anuales
desplaçaments costa-interior.
con desplazamientos costa-interior.
75
[page-n-76]
[page-n-77]
Figura 29. Collaret de petxines de Gibberula miliaria. Cau
Raboser. Calcolític. Fotografia: Juan Salazar Bonet.
Figura 29. Collar de conchas de Gibberula miliaria. Cau
Raboser. Calcolítico. Fotografía: Juan Salazar Bonet.
09
09
País Valencià
del País Valenciano
Hem vist que en els adorns de petxines de
Hemos visto que en los adornos de conchas
les comunitats caçadores-recol·lectores-
de las comunidades cazadoras-recolectoras-
pescadores hi ha una escassa transformació de
pescadoras existe una escasa transformación
la matèria primera que, en la major part dels
de la materia prima que, en la mayor parte de
casos, consisteix en realitzar una perforació.
los casos, consiste en realizar una perforación.
No obstant, a partir de la introducció de
Sin embargo a partir de la introducción de la
l’economia de producció, a més de fabricar
economía de producción, además de fabricar
adorns respectant la morfologia natural de les
adornos respetando la morfología natural de las
petxines, es van confeccionar també uns altres
conchas, se confeccionaron también otros de
de diversa morfologia totalment facetats.
diversa morfología totalmente facetados.
Els adorns de les comunitats productores del
Los adornos de las comunidades productoras
Durant el Neolític antic es constata un
Durante el Neolítico antiguo se constata
net predomini de l’ús de petxines per a la
un neto predominio del empleo de conchas
confecció d’adorns. Aquests són presents
para la confección de adornos. Están presentes
en tots els jaciments, on són el tipus més
en todos los yacimientos, donde constituyen
nombrós i superen sempre la mitat del
el tipo más numeroso superando siempre la
total d’adorns, seguit des de lluny per l’os
mitad del total de adornos, seguido de lejos
i en menor mesura pels materials minerals
por el hueso y en menor medida por los
i la ceràmica. Les espècies utilitzades ara
materiales minerales y la cerámica. Las especies
77
[page-n-78]
Figura 30. Proceso de fabricación de cuentas discoidales
a partir de valvas de cardíidos. Sanxo Llop. Calcolítico.
Fotografía: Josep Ll. Pascual-Benito.
Figura 30. Procés de fabricació de denes discoidals a partir
de valves de cardíids. Sanxo Llop. Calcolític.
Fotografia: Josep Ll. Pascual-Benito.
1
cm
78
2
3
[page-n-79]
són més nombroses que en moments
utilizadas ahora son más numerosas que en
anteriors. Trobem 23 espècies de mol·luscos
momentos anteriores. Encontramos 23 especies
representades, entre les quals la Columbella
de moluscos representadas, entre las que la
rustica continua sent la preferida, tant en
Columbella rustica sigue siendo la preferida,
nombre d’exemplars (70% del total de
tanto en número de ejemplares (70% del total
petxines perforades) com en jaciments
de conchas perforadas) como en yacimientos
on apareix, seguida pels cardíids, Conus
donde aparece, seguida por los cardíidos, Conus
mediterraneus, Glycymeris sp. i Luria lurida.
mediterraneus, Glycymeris sp. y Luria lurida.
Diverses espècies es documenten només en
Varias especies se documentan solo en contextos
contextos del Neolític antic, quasi sempre
del Neolítico antiguo, casi siempre con un
amb un únic exemplar, i en algunes ocasions
único ejemplar, y en algunas ocasiones se
s’empren gasteròpodes de dimensions molt
emplean gasterópodos de muy pequeño tamaño
menudes com Gibberula miliaria, que
como Gibberula miliaria, que requiere de miles
requereix de milers d’exemplars per a la
de ejemplares para la fabricación de un collar
fabricació d’un collar (figura 29).
(figura 29).
Entre els adorns facetats d’aquest
Entre los adornos facetados de este
moment, hi destaquen les nombroses
momento destacan las numerosas cuentas
denes de collar discoidals confeccionades
discoidales confeccionadas a partir de valvas
a partir de valves de cardíids, el procés de
de cardíidos, cuyo proceso de fabricación
fabricació de les quals es documenta en un
se documenta en un buen número de
bon nombre de jaciments durant tota la
yacimientos durante toda la Prehistoria
Prehistòria recent (figura 30), i altres que
reciente (figura 30), y otras que aprovechan
79
[page-n-80]
aprofiten les parts apicals de Conus. Així
las partes apicales de Conus. Así mismo,
mateix, són freqüents també els penjolls
son frecuentes también los colgantes ovales,
ovals, realitzats majoritàriament sobre
realizados mayoritariamente sobre concha
petxina i també sobre pedra o os, que es
y también sobre piedra o hueso, que se
documenten en quasi tots els jaciments en
documentan en prácticamente todos los
les seues dos variants, els de secció plana,
yacimientos en sus dos variantes, los de
que amb freqüència presenten la perforació
sección plana, que con frecuencia presentan la
centrada, i els de base engrossida, que imiten
perforación centrada, y los de base abultada,
a ullals atrofiats de cérvol. Altres adorns
que imitan a caninos atrofiados de ciervo.
amb facetes característics d’aquest moment,
Otros adornos facetados, característicos de este
són els anells fabricats a partir de Conus de
momento, son los anillos fabricados a partir
gran dimensos i els anomenats braçalets
de Conus de gran tamaño y los denominados
de pectuncle, en tots dos casos minoritaris
brazaletes de pectúnculo, en ambos casos
respecte als confeccionats amb os o amb
minoritarios respecto a confeccionados con
pedra (figura 31).
hueso o con piedra (figura 31).
Durant la Prehistòria recent, a més
Durante la Prehistoria reciente, además
de petxines de mol·lusc trobem denes
de conchas de molusco encontramos cuentas
confeccionades a partir d’un altre recurs marí,
confeccionadas a partir de otro recurso marino,
les vèrtebres de peixos cartilaginosos. En el
las vértebras de peces cartilaginosos. En el
Neolític antic pertanyents a tres espècies de
Neolítico antiguo pertenecientes a tres especies
taurons (tauró blau, mussola i caçó) i a dos de
de tiburones (tiburón azul, musola y cazón) y a
rajades (escurçana i manta).
dos de rayas (raya látigo común y raya mobile).
80
[page-n-81]
Figura 31. Adorns de petxines de mol·lusc senceres o
erosionades, denes de vèrtebres de peix i adorns facetats
(penjolls ovals, denes d’àpex de Conus mediterraneus i
anells). Cova de l’Or i Cova de la Sarsa. Neolític antic.
Fotografia: Josep Ll. Pascual-Benito.
Figura 31. Adornos de conchas de molusco enteras
o erosionadas, cuentas de vértebras de pez y adornos
facetados (colgantes ovales, cuentas de ápice de Conus
mediterraneus y anillos). Cova de l’Or y Cova de la Sarsa.
Neolítico antiguo. Fotografía: Josep Ll. Pascual-Benito.
1
2
cm
81
3
[page-n-82]
A partir del Neolític final es percep un
A partir del Neolítico final se percibe un
canvi significatiu en l’elecció de la matèria
cambio significativo en la elección de la materia
primera per a l’elaboració d’adorns, atès que
prima para la elaboración de adornos, toda vez
els suports d’origen mineral passen a ser
que los soportes de origen mineral pasan a ser
els millor representats, per davant dels de
los mejor representados, por delante de los de
petxina que, no obstant això, representen
concha que, no obstante, representan algo más
una mica més de la tercera part del total
de la tercera parte del total de adornos. Los
d’adorns. Els penjolls de petxina sencera
colgantes de concha entera son abundantes
són abundants tant en contextos d’hàbitat
tanto en contextos de hábitat como funerarios.
com funeraris. En els poblats, les valves
En los poblados, las valvas de Glycymeris
de Glycymeris suposen més de la mitat
suponen más de la mitad de conchas perforadas
de petxines perforades i es troben a més
y se encuentran además Cerastoderma glaucum,
Cerastoderma glaucum, Trivia monacha,
Trivia monacha, Conus mediterraneus y Luria
Conus mediterraneus i Luria lurida, mentre
lurida, mientras en las cuevas de enterramiento
en les coves d’enterrament són Gibberula
son Gibberula miliaria, Tricolia pullus, Conus
miliaria, Tricolia pullus, Conus mediterraneus,
mediterraneus, Trivia monacha y Antalis sp.
Trivia monacha i Antalis sp. les espècies que
las especies que dominan, apareciendo ahora
dominen, i hi apareix ara en menor nombre
en menor número y frecuencia Columbella
i freqüència Columbella rustica. Entre les
rustica. Entre las cuentas de vértebras de pez,
denes de vèrtebres de peix, continua l’ús de
continúa el uso de las de raya látigo común y
les d’escurçana i es documenten també les
se documentan también las del tiburón zorro
del peix guilla (figura 32).
(figura 32).
82
[page-n-83]
Figura 32. Adornos de conchas de molusco enteras
o erosionadas, cuentas de vértebras de pez y adornos
facetados (botones piramidal con perforación en «V» y
arciforme con perforación central). La Vital, Sanxo Llop,
Beniteixir y Ereta del Pedregal. Calcolítico.
Fotografía: Josep Ll. Pascual-Benito.
Figura 32. Adorns de petxines de mol·lusc senceres o
erosionades, denes de vèrtebres de peix i adorns facetats
(botons piramidals amb perforació en «V» i arciforme
amb perforació central). La Vital, Sanxo Llop, Beniteixir i
Ereta del Pedregal. Calcolític.
Fotografia: Josep Ll. Pascual-Benito.
1
2
3
cm
83
[page-n-84]
Durant el Calcolític, es produeix una
Durante el Calcolítico, se produce una
notable reducció en el nombre d’adorns
notable reducción en el número de adornos
documentats, si bé trobem algunes novetats
documentados, si bien encontramos algunas
respecte als horitzons precedents, amb un
novedades respecto a los horizontes precedentes,
net predomini de les matèries d’origen
con un neto predominio de las materias de
mineral, un descens en l’ús de petxina i
origen mineral, un descenso en el empleo de
os, i l’ús de matèries noves (ivori i metall).
concha y hueso, y el uso de materias nuevas
Els penjolls de petxina sencera perforada
(marfil y metal). Los colgantes de concha entera
signifiquen ara el tercer tipus millor
perforada representan ahora el tercer tipo mejor
representat, per damunt de l’11% del total
representado, por encima del 11% del total
d’adorns i el nombre d’espècies es redueix
de adornos y el número de especies se reduce
considerablement enfront dels horitzons
considerablemente frente a los horizontes
anteriors. En el Calcolític campaniforme
anteriores. En el Calcolítico campaniforme
apareixen nous tipus d’adorns totalment
aparecen nuevos tipos de adornos totalmente
facetats, alguns dels quals es fabriquen a
facetados, algunos de los cuales se fabrican en
vegades a partir de petxines, com els botons
ocasiones a partir de conchas, como los botones
piramidals amb perforació en V i els penjolls
piramidales con perforación en V y los colgantes
o botons arciformes amb perforació central,
o botones arciformes con perforación central,
aquests últims confeccionats a partir de
estos últimos confeccionados a partir de labios
llavis del gasteròpode Semicassis undulata,
del gasterópodo Semicassis undulata, tal como
tal com s’observa al jaciment de La Vital, on
se observa en el yacimiento de La Vital, donde
es documenta tot el procés de fabricació i
se documenta todo el proceso de fabricación
84
[page-n-85]
Figura 33. Dena de vèrtebra de tauró. Lloma de Betxí.
Edat del Bronze. Fotografia: Josep Ll. Pascual-Benito.
Figura 33. Cuenta de vértebra de tiburón. Lloma de Betxí.
Edad del Bronce. Fotografía: Josep Ll. Pascual-Benito.
la presència d’un penjoll acabat a la tomba
y la presencia de un colgante acabado en la
d’un home adult, juntament amb el qual es
tumba de un varón adulto, junto con el que
van depositar també un vas campaniforme
se depositaron también un vaso campaniforme
d’estil marítim, un punyal de
de estilo marítimo, un puñal de cobre
coure i una punta de fletxa de
y una punta de flecha de sílex. En
sílex. En les denes de vèrtebres
las cuentas de vértebras de pez,
de peix, a més de l’escurçana
además de la raya látigo común
es constaten ara les de dos
se constatan ahora las de dos
espècies de tauró, la mussola i
especies de tiburón, la musola y el
el solraig. A partir de l’Edat del
marrajo. A partir de la Edad del
Bronze els adorns de petxines
Bronce los adornos de conchas se
es redueixen considerablement,
reducen considerablemente, tanto
tant en nombre com en la
en número como en la variedad de
varietat d’espècies, on trobem
especies, encontrando básicamente
bàsicament valves de glicimèrids
valvas de gliciméridos y cardíidos
i cardíids i escassos gasteròpodes
1 cm
com Columbella rustica i Luria
y escasos gasterópodos como
Columbella rustica y Luria lurida.
lurida. Hi continua la fabricació de denes
Continúa la fabricación de cuentas de vértebras
de vèrtebres de peix amb presència del tauró
de pez con presencia del tiburón trozo en las
gris a les comarques centrals valencianes
comarcas centrales valencianas (figura 33), y de
(figura 33), i de rajades i altres taurons en les
rayas y otros tiburones en las meridionales, en
meridionals, en contextos del Bronze argàric.
contextos del Bronce argárico.
85
[page-n-86]
[page-n-87]
Figura 34. Esquelet de dofí mular en procés d’excavació.
Sanxo Llop. Calcolític. Fotografia: Josep Pascual Beneyto.
Figura 34. Esqueleto de delfín mular en proceso de
excavación. Sanxo Llop. Calcolítico. Fotografía: Josep
Pascual Beneyto.
10
10
El reconeixement de pràctiques funeràries
El reconocimiento de prácticas funerarias ha
ha servit per argumentar que les societats
servido para argumentar que las sociedades
prehistòriques van desenvolupar creences
prehistóricas desarrollaron creencias
sobrenaturals i que la disposició dels cossos
sobrenaturales y que la disposición de
i els objectes associats als difunts han sigut
los cuerpos y los objetos asociados a los
apreciats com a rituals i ofrenes. Quan aquestes
difuntos han sido apreciados como rituales y
pràctiques aconsegueixen una formalització
ofrendas. Cuando estas prácticas alcanzan una
i continuïtat, cal pensar que van ser
formalización y continuidad, cabe pensar que
transmeses culturalment, i que s’integren en la
fueron transmitidas culturalmente, integrándose
simbolització col·lectiva.
en la simbolización colectiva.
Els rituals funeraris
Los rituales funerarios
En la región mediterránea ibérica el número
A la regió mediterrània ibèrica el nombre
d’enterraments paleolítics és reduït i els
de enterramientos paleolíticos es reducido y los
casos coneguts plantegen moltes incerteses
casos conocidos plantean muchas incertidumbres
a causa de l’època i els mètodes d’excavació
debido a la época y los métodos de excavación
emprats. Aquest tret és més o menys comú
empleados. Este rasgo es más o menos común
a la resta de la península ibèrica, en contrast
en el resto de la península ibérica, en contraste
amb l’ocorregut a França i, sobretot a Itàlia,
con lo ocurrido en Francia y, sobre todo en
on el nombre d’enterraments és molt més
Italia, donde el número de enterramientos
nombrós. Aquesta trajectòria mostra canvis
es mucho más numeroso. Esta trayectoria
87
[page-n-88]
1
2
3
4
5
cm
88
[page-n-89]
Figura 35. Enterrament amb adorns de petxines (braçalets
i collaret). Costamar. Neolític antic.
Fotografia: Enric Flors Ureña.
Figura 35. Enterramiento con adornos de conchas
(brazaletes y collar). Costamar. Neolítico antiguo.
Fotografía: Enric Flors Ureña.
durant el Mesolític, a partir de fa uns 9.500
muestra cambios durante el Mesolítico, a partir
anys, quan s’aprecia un increment significatiu
de hace unos 9.500 años, cuando se aprecia
de les pràctiques funeràries. No obstant això,
un incremento significativo de las prácticas
es desconeix l’ús d’adorns marins associats a
funerarias. Sin embargo, se desconoce el empleo
enterraments en el nostre àmbit d’estudi, un
de adornos marinos asociados a enterramientos
aspecte que sí queda documentat en èpoques
en nuestro ámbito de estudio, un aspecto que sí
més recents.
se documenta en épocas más recientes.
Será a partir del Neolítico cuando
Serà a partir del Neolític quan trobem
materials d’origen marí, transformats en adorns
encontremos materiales de origen marino,
o sense modificar, associats a inhumacions. En
trasformados en adornos o sin modificar,
una fossa circular del jaciment de Costamar, en
asociados a inhumaciones. En una fosa circular
un context del Neolític antic datat entre finals
del yacimiento de Costamar en un contexto
del VIII i començaments del VII mil·lenni
del Neolítico antiguo datado entre finales del
abans del present, un home adult d’entre 30
VIII y comienzos de VII milenio antes del
i 35 anys va ser depositat juntament amb
presente, un varón adulto de entre 30 y 35
set braçalets de pectuncle amb restes d’ocre,
años fue depositado junto con siete brazaletes
alguns d’ells en l’húmer, i un collaret de més
de pectúnculo con restos de ocre, algunos
de vuit-centes denes discoidals de petxina,
de ellos en el húmero, y un collar de más de
entre altres materials malacològics (figura 35).
ochocientas cuentas discoidales de concha, entre
Més complex resulta l’enterrament individual
otros materiales malacológicos (figura 35). Más
d’un home adult d’entre 25-35 anys d’edat
complejo resulta el enterramiento individual de
documentat a l’assentament de Tossal de
un varón adulto de entre 25-35 años de edad
89
[page-n-90]
les Basses, en un context del Neolític mitjà
documentado en el asentamiento de Tossal de
(últim quart del VII i primera mitat del VI
les Basses, en un contexto del Neolítico medio
mil·lenni abans del present), associat a una
(último cuarto del VII y primera mitad del VI
fossa que contenia dos braçalets de pectuncle
milenio antes del presente), asociado a una fosa
i a tres agrupacions de material malacològic,
que contenía dos brazaletes de pectúnculo y
amb llepasses, Phorcus turbinatus i glicimèrids.
a tres agrupaciones de material malacológico,
En tots dos casos aquestes inhumacions
con lapas, Phorcus turbinatus y gliciméridos. En
individuals s’han interpretat com a tombes de
ambos casos estas inhumaciones individuales
persones destacades d’aqueixes comunitats.
se han interpretado como tumbas de personas
La càrrega simbòlica de les petxines de
destacadas de esas comunidades.
La carga simbólica de las conchas de
mol·luscos marins no modificades sembla
més evident quan són depositades en
moluscos marinos no modificadas parece más
contextos funeraris, com ocorre també en
evidente cuando son depositadas en contextos
nombroses coves d’enterrament del Neolític
funerarios, como ocurre también en numerosas
final i del Calcolític (segona meitat del VI
cuevas de enterramiento del Neolítico final
i el V mil·lenni abans del present) situades
y del Calcolítico (segunda mitad del VI y el
en comarques interiors del territori valencià,
V milenio antes del presente) ubicadas en
on aquests elements van poder representar
comarcas interiores de tierras valencianas, donde
ofrenes funeràries. Ací trobem tant petxines de
estos elementos pudieron representar ofrendas
bivalves (Cerastoderma glaucum, Acanthocardia
funerarias. Aquí encontramos tanto conchas de
tuberculata i Spondylus gaederopus) com de
bivalvos (Cerastoderma glaucum, Acanthocardia
gasteròpodes (Turritela sp., Luria lurida
tuberculata y Spondylus gaederopus) como de
90
[page-n-91]
i Stramonita haemastoma), que apareixen
gasterópodos (Turritela sp., Luria lurida y
sempre en nombre molt escàs i, en quasi tots
Stramonita haemastoma), que aparecen siempre
els casos, van ser recollides en les platges una
en número muy escaso y, en casi todos los casos,
vegada mort l’animal segons es dedueix dels
fueron recogidas en las playas una vez muerto el
senyals d’erosió marina que presenten. Un
animal según se deduce de las señales de erosión
cas particular el constitueix la presència a la
marina que presentan. Un caso particular lo
Cova del Cara-sol de Vernissa (Xàtiva) de deu
constituye la presencia en la Cova del Cara-
exemplars adults de Phorcus turbinatus, un
sol de Vernissa (Xàtiva) de diez ejemplares
gasteròpode comestible, que no presenten cap
adultos de Phorcus turbinatus, un gasterópodo
evidència de bioerosió, per la qual cosa van
comestible, que no presentan ninguna evidencia
poder ser recollits vius en un ambient rocós
de bioerosión, por lo que pudieron ser recogidos
litoral i depositats possiblement com a ofrena
vivos en un ambiente rocoso litoral y depositados
alimentaria.
posiblemente como ofrenda alimenticia.
Un altre cas excepcional es va
Otro caso excepcional se documentó en
documentar en una de les nombroses sitges
uno de los numerosos silos de almacenamiento
d’emmagatzematge excavades al jaciment
excavados en el yacimiento calcolítico de Sanxo
calcolític de Sanxo Llop que, després de la
Llop que, tras su amortización, fue reaprovechado
seua amortització, va ser reaprofitada amb
con finalidad funeraria. Allí se depositó un
finalitat funerària. Allí es va depositar un
delfín mular (Tursiops truncatus) asociado a un
dofí mular (Tursiops truncatus) associat a un
enterramiento secundario con restos humanos
enterrament secundari amb restes humanes
de un varón adulto —fragmentos de cráneo, la
d’un home adult —fragments de crani, la
mandíbula, y de la extremidad inferior derecha
91
[page-n-92]
Figura 36. Restos de delfín mular asociado a un
enterramiento secundario. Sanxo Llop. Calcolítico.
Fotografía: Josep Ll. Pascual-Benito.
Figura 36. Restes de dofí mular associat a un enterrament
secundari. Sanxo Llop. Calcolític.
Fotografia: Josep Ll. Pascual-Benito.
1
2
3
4
5
cm
mandíbula, i de l’extremitat inferior dreta
(fémur, tibia y coxal)—. Los restos del delfín
(fèmur, tíbia i coxal)—. Les restes del dofí
no presentan alteración, todas las fracturas son
no presenten alteració, totes les fractures són
postdeposicionales y algunas recientes del proceso
postdeposicionals i algunes recents del procés
de excavación. No se observa ninguna evidencia
92
[page-n-93]
d’excavació. No s’observa cap evidència de
de manipulación antrópica que indique que sirvió
manipulació antròpica que indique que va
de alimento, lo que apunta a que se depositó
servir d’aliment, la qual cosa apunta al fet que
el animal entero como posible ofrenda funeraria
es va depositar l’animal sencer com a possible
(figuras 34 y 36). Se trata de un depósito
ofrena funeraria (figures 34 i 36). Es tracta
extraordinario toda vez que en el yacimiento se
d’un depòsit extraordinari atès que al jaciment
han excavado otras estructuras funerarias que
s’han excavat altres estructures funeràries
contenían el depósito de animales terrestres
que contenien el depòsit d’animals terrestres
completos o parciales —perros, bóvidos, cápridos
complets o parcials —gossos, bòvids, caprins
y suidos—, hecho frecuente en otros yacimientos
i suids—, fet freqüent en altres jaciments
calcolíticos peninsulares. Los ejemplos en los que
calcolítics peninsulars. Els exemples en els quals
restos de cetáceos se asocian a rituales funerarios,
restes de cetacis s’associen a rituals funeraris,
como parece suceder con el delfín de Sanxo Llop,
com sembla succeir amb el dofí de Sanxo Llop,
son excepcionales. Tan solo conocemos un caso
són excepcionals. Tan sols coneixem un cas
distanciado geográfica y culturalmente, un único
distanciat geogràfica i culturalment, un únic
hueso de cetáceo presente en un hogar asociado a
os de cetaci present en una llar associada a una
una tumba mesolítica del noroeste francés.
Así mismo, en contextos habitacionales del
tomba mesolítica del nord-oest francés.
Així mateix, en contextos residencials del
Neolítico antiguo algunas conchas completas
Neolític antic algunes petxines completes i
y sin modificación pudieron ser consideradas
sense modificació van poder ser considerades
amuletos y relacionarse con el mundo simbólico,
amulets i relacionar-les amb el món simbòlic,
como un Strombus fósil y una concha de
com un Strombus fòssil i una petxina de
Bolinus brandaris que conserva todas sus púas,
93
[page-n-94]
Figura 37. Ídolos de concha con un par de escotaduras
laterales e ídolo de hueso con dos pares de escotaduras.
Ereta del Pedregal y Les Jovades. Neolítico final.
Fotografía: Josep Ll. Pascual-Benito.
Figura 37. Ídols de petxina amb un parell d’escotadures
laterals i ídol d’os amb dos parells d’escotadures. Ereta del
Pedregal i les Jovades. Neolític final.
Fotografia: Josep Ll. Pascual-Benito.
Bolinus brandaris que
procedentes de la Cova de
conserva totes les seues
l’Or (figura 22).
En menor número,
pues, procedents de la
Cova de l’Or
en algunos yacimientos
(figura 22).
de hábitat del Neolítico
En menor nombre, en
final y Calcolítico como
alguns jaciments d’hàbitat
Ereta del Pedregal o Les
del Neolític final i Calcolític
com Ereta del Pedregal o Les
Jovades (Cocentaina),
1 cm
fragmentos erosionados de valva
Jovades (Cocentaina), fragments erosionats de
de Glycymeris de forma oval alargada, fueron
valva de Glycymeris de forma oval allargada,
aprovechados para la confección de pequeños
van ser aprofitats per a la confecció de xicotets
ídolos planos con escotaduras laterales, mediante
ídols plans amb escotadures laterals, mitjançant
la realización de un par de muescas enfrentadas
la realització d’un parell d’osques enfrontades
en los bordes más largos del fragmento
en les vores més llargues del fragment
rodado, a semejanza de otros ídolos realizados
rodat, a semblança d’altres ídols realitzats
mayoritariamente sobre huesos largos de
majoritàriament sobre ossos llargs de vertebrats
vertebrados terrestres (figura 37).
El estudio de los recursos marinos
terrestres (figura 37).
L’estudi dels recursos marins depositats en
depositados en los yacimientos arqueológicos,
els jaciments arqueològics, està proporcionant
está proporcionando nuevas informaciones
noves informacions sobre les maneres de
sobre los modos de vida de las sociedades
vida de les societats del passat. Així mateix,
del pasado. Asimismo, la aplicación de
94
[page-n-95]
l’aplicació de tècniques analítiques procedents
técnicas analíticas procedentes de diferentes
de diferents camps de la investigació com
campos de la investigación como la biológica,
la biològica, mediambiental, molecular, etc.
medioambiental, molecular, etc. permiten un
permeten un coneixement cada vegada més
conocimiento cada vez más exhaustivo de las
exhaustiu de les poblacions que es van assentar
poblaciones que se asentaron desde el Paleolítico
des del Paleolític en les terres valencianes.
en las tierras valencianas.
A lo largo de estas páginas hemos visto
Al llarg d’aquestes pàgines hem vist com la
mar Mediterrània ha servit no sols com a font
como el mar Mediterráneo ha servido en
de nutrients per a les societats prehistòriques,
nuestras tierras no sólo como fuente de
sinó que també ha proveït de recursos culturals
nutrientes para las sociedades prehistóricas,
i simbòlics als grups humans que en el cas del
sino que también ha provisto de recursos
territori valencià i de regions litorals properes,
culturales y simbólicos a los grupos humanos
hi van viure des de fa més de 150.000 anys.
que aquí vivieron desde hace más de 150.000
Peixos, mol·luscos i mamífers marins s’associen
años. Peces, moluscos y mamíferos marinos se
a la subsistència i a rituals de vida i mort, i han
asocian a la subsistencia y a rituales de vida y
deixat una petjada inesborrable de la relació
muerte, dejando una huella imborrable de la
dels éssers humans amb la mar.
relación de los seres humanos con el mar.
El mar. La mar.
El mar. ¡Sólo la mar!
Rafael Alberti
Marinero en tierra (1924)
95
[page-n-96]
V
L’EXPOSICIÓ
V
V
V
PEIXOS REPRESENT TS
PECES REPRESENT DOS EN L EXPOSICIÓN
Familia
Especie
Valencià
Dasyatidae
Dasyatis pastinaca
Escurçana
Mobulidae
Mobula mobular
Manta
Myliobatidae
Myliobatis aquila
Milana
Torpedinidae
Torpedo marmorata
Vaca comuna
Carcharhinidae
Prionace lauca
Tintorera
Carcharhinidae
Carcharhinus plumbeus
Tauró gris
Alopiidae
Alopias vulpinus
Peix guilla
Triakidae
Mustelus mustelus
Mussola vera
96
[page-n-97]
Nom comú
Castellà
Anglés
Jaciment
Raya látigo común
Common stingray
Cocina, Or, Pastora, Giner, Sanxo Llop,
Almuixic
Manta
Devil ray
El Collao, Or
Aguila marina
Common eagle ray
Sanxo Llop
Tremolina
Common torpedo
Almuixic
Tiburón azul, tintorera
Blue shark
Or
Tiburón trozo
Sandbar shark
Lloma de Betxí
Tiburón zorro
Thresher shark
Mal Paso
Musola
Smooth-hound
Sanxo Llop
97
[page-n-98]
Familia
Especie
Valencià
Lamnidae
Isurus oxyrrinchus
Marraix
Salmonidae
Salmo trutta
Truita
Sparidae
Sparus aurata
Orada
Sparidae
Diplodus sp.
Sarg
Mugilidae
Mugil cephalus
Llissa
Mugilidae
Chelon labrosus
Llissa vera
Mugilidae
Liza aurata
Llissa galta-roja
Sciaenidae
Sciaena umbra
Corball de roca
Sciaenidae
Argyrosomus regius
Reig, corvall
98
[page-n-99]
Nom comú
Castellà
Anglés
Jaciment
Marrajo común
Shortfin mako
Sanxo Llop
Trucha
Sea trout
Volcán
Dorada
Gilthead seabream
Parpalló, El Collao, Cocina, Or,
Ereta del Pedregal, Sanxo LLop
Lloma de Betxí
Sargo
Seabream
El Collao
Lisa, mújol
Flathead grey mullet
El Collao, Or, Llop, Lloma de Betxí
Lisa
Thiclip grey mullet
Sanxo LLop
Galupe
Golden grey mullet
El Collao, Lloma de Betxí
Corvallo
Brown meagre
Sanxo LLop
Corvina
Meagre
Sanxo LLop
99
[page-n-100]
V V
BIBLIOGR FI
Bouzouggar, A. et al. (2007): 82,000-year-old shell
beads from North Africa and implications for the
origins of modern human behaviour. PNAS 104, 24,
9964–9969.
Colonese, A.C., Mannino, M.A., Bar-Yosef, D.E.,
Fa, D.A., Finlayson, J.C., Lubell, D., Stiner,
M.C. (2011): Marine mollusc exploitation in
Mediterranean prehistory: An overview, Quaternary
International 239, 1-2, 86-103.
Cuenca Solana, D. (2013): Utilización de instrumentos de
concha para la realización de actividades productivas
en las formaciones económico-sociales de los cazadoresrecolectores-pescadores y primeras sociedades tribales de la
fachada atlántica europea. Ediciones de la Universidad
de Cantabria. Santander.
Cunnane, S.C., Stewart, K.M. (eds.) (2010): Human
Brain Evolution: The Influence of Freshwater and
Marine Food Resources. Wiley, Hoboken.
d’Errico, F., Jardón, P., Soler, B. (1993): Techniques de
perforations des coquillages et usures de suspension:
critères d’analyse à basse experimental. ERAUL 50,
Liège, 243-254.
d’Errico, F., Henshilwood, C., Lawson, G., Vanhaeren,
M., Soressi, M., Bresson, F., Tillier, A.-M., Maureille,
B., Nowell, A., Backwell, L., Lakarra, J.A., Julien, M.
(2003): The search for the origin of symbolism, music
and language: multidisciplinary endeavour. J. World
Prehist. 17, 1-70.
d’Errico, F., Vanhaeren, M., van Niekerk, K.,
Henshilwood, C., Erasmus, R.M. (2013): Assessing
the accidental versus deliberate Colour modification
of shell beads: a case study on perforated Nassarius
kraussianus from blombos Cave middle stone age
levels. Archaeometry. University of Oxford, 1-27.
1. Generals i extramediterranis
Generales y extramediterráneos
Álvarez Fernández, E. (2010): Una de cal y otra de arena:
primeras evidencias de Explotación de moluscos
marinos en la península ibérica. I Reunión Científica
de Arqueomalacología de la Península Ibérica. Férvedes
6, 95-103.
Bar-Yosef Mayer, D.E., Bosch, M.D. (2019): Humans’
Earliest Personal Ornaments. En Introduction. PaleoAnthropology, 19-23.
Bailey, G.N. (2008): The wider significance of submerged
archaeological sites and their relevance to world
prehistory. En N.C. Flemming (ed.), Submarine
prehistoric Archaeology of the North Sea, York: CBA
Research Report 141, 3-10.
Bicho, N. (2009): Fashion and glamour: weaponry and
beads as territorial markers in Southern Iberia. En
F. Djindjian, J. K. Kozlowski y N. Bicho (eds.), Le
concept de territoires dans le Paléolithique supérieur
européen. Proceedings of the XV Congress of UISPP.
BAR, 243-252.
Boivin, N., Fuller, D.Q., Dennell, R., Allaby, R.,
Petraglia, M.D. (2013): Human dispersal across
diverse environments of Asia during the Upper
Pleistocene. Quaternary International 300, 32-47.
100
[page-n-101]
Upper Paleolithic. Journal of Human Evolution 65,
525-543.
Richards, M.P., Jacobi, R., Cook, J., Pettit, P.B., Stringer,
C.B. (2005): Isotope evidence for the intensive use
of marine foods by Late Upper Palaeolithic humans.
Journal of Human Evolution 49, 390-394.
Steele, T.E., Álvarez-Fernández, E., Hallett-Desguez,
E. (2019): A Review of Shells as Personal
Ornaments during the African Middle Stone Age.
PaleoAnthropology, 24-51.
Vanhaeren, M., d’Errico, F., Stringer, C., James, S.L.,
Todd, J.A., Mienis, H.K. (2006): Middle Paleolithic
shell beads in Israel and Algeria. Science 312 (5781),
1785-1788.
Erlandson, J.M. (2001): The Archaeology of Aquatic
Adaptations: Paradigms for a New Millennium.
Journal of Archaeological Research 9 (4), 287-350.
Guerrero, V. (2009): La Prehistoria de la navegación.
Origen y desarrollo de la arquitectura naval primigenia.
BAR-Int. Series, 1952, Oxford.
Henshilwood, C., d’Errico F., Vanhaeren M., van
Niekerk, K., Jacobs Z. (2004): Middle Stone Age
Shell Beads from South Africa. Science, 304-404.
Kuhn, S.L., Stiner, M.C. (2006): Les parures au Paléolithique. Enjeux congnitifs, démographiques et identitaires. Diogenes 214, Numéro Spécial: Naissance de
la Pensée Symbolique et du Langage, 47-58.
Khun, S.L., Stiner, M.C. (2007): Body Ornamentation as
Information Technology: Towards an Understanding
of the Significance of Early Beads. En P. Mellars, K.
Boyle, O. Bar-Yosef y C. Stringer (eds.), Rethinking
the Human Revolution: New Behavioural and Biological Perspectives on the Origin and Dispersal of Modern
Humans. McDonald Institute Monograph. University
of Cambridge, 45-54.
Leppard, T.P. (2015): The Evolution of Modern
Behaviour and its Implications for Maritime
Dispersal During the Palaeolithic. Cambridge
Archaeological Journal 25, 829-846.
Langley, M.C., O’Connor, S. (2019): 40,000
Years of Ochre Utilization in Timor-Leste:
Powders, Prehensile Traces, and Body Painting.
PaleoAnthropology, 82-104.
Marean, C.M. (2014): The origins and significance of
coastal resource use in Africa and Western Eurasia.
Journal of Human Evolution 77, 17-40.
Pétillon J.-M. (2013): Circulation of whale-bone
artifacts in the northern Pyrenees during the Late
2. Regió mediterrània ibérica
Región mediterránea ibérica
Álvarez-Fernández, E. et al. (2014): Occurrence of whale
barnacles in Nerja Cave (Málaga, southern Spain):
Indirect of whale consumption by humans in the Upper
Magdalenian, Quaternary International 337, 163-169.
Aura Tortosa, J.E., Jordá Pardo, J.F., Pérez Ripoll, M.,
Rodrigo García, M.J. (2001): Sobre dunas, playas
y calas. Los pescadores prehistóricos de la Cueva de
Nerja (Málaga) y su expresión arqueológica en el
tránsito Pleistoceno-Holoceno. Archivo de Prehistoria
Levantina XXIV, 9-39.
Aura Tortosa, J.E., Jordá Pardo, J.F., Pérez Ripoll, M.,
Badal García, E., Tiffagom, M., Morales Pérez, J.V.,
Avezuela Aristu, B. (2013): Concheros del sur de
Iberia en el límite Pleistoceno-Holoceno. En M. de
la Rasilla (ed.), F. Javier Fortea Pérez. Universitatis
Ovetensis Magister. Estudios en homenaje. Universidad
de Oviedo, 179-194.
101
[page-n-102]
Aura Tortosa, J.E., Jordá Pardo, J.F., Álvarez-Fernández,
E., Pérez Ripoll, M., Avezuela, B., Morales-Pérez,
J.V., Rodrigo García, M.J., Marlasca, R., Alcover,
J.A., Jardón, P., Pérez, C.I., Pardo, S., Maestro,
A., Villalba, M.P., Salazar-García, D.C. (2016):
Palaeolithic-Epipalaeolithic Sea People of the
Southern Iberian coast (Spain): an overview. En
G. Marchand y C. Dupont (eds.), Archéologie des
chasseurs-cueilleurs maritimes: de la fonction des
habitats à l’organisation de l’espace littoral. Séances de
la Societé Préhistorique Française 6, 69-92.
Barton, R.N.E., Stringer, C.B., Finlayson, J.C. (eds.)
(2012): Neanderthals in Context. A Report of the 1995–
1998 Excavations at Gorham’s and Vanguard Caves,
Gibraltar. Institute of Archaeology, Univ. of Oxford.
Cortés-Sánchez, M., Morales-Muñiz, A., Simón-Vallejo,
M.D., Lozano-Francisco, M.C., Vera-Peláez, J.L.,
Finlayson, C., Rodríguez-Vidal, J., DelgadoHuertas, A., Jiménez-Espejo, F.J., Martínez-Ruiz, F.,
Aranzazu Martínez-Aguirre, M., Pascual Granged,
A.J., Bergadá-Zapata, M., Gibaja, J.F., Sakai, S.,
Sugisaki, S., Finlayson, G., Fa, D.A., Bicho, N.F.
(2011): Earliest known use of marine resources by
Neanderthals. PLoS One 6, 24026.
Jordá Pardo, J., Maestro González, A., Aura Tortosa,
J.E., Álvarez-Fernández, E., Avezuela Aristu, B.,
Badal García, E., Morales Pérez, J.V., Pérez Ripoll,
M., Villalba Currás, M. P. (2011): Evolución
paleogeográfica, paleoclimática y paleoambiental de
la costa meridional de la Península Ibérica durante
el Pleistoceno superior. El caso de la Cueva de Nerja
(Málaga, Andalucía, España), Bol. de la Real Sociedad
Española de Historia Natural, Sección Geología 105
(1-4), 137-147.
Jordá Pardo, J.F., Aura Tortosa J.E., Avezuela Aristu B.,
Álvarez-Fernández E., García-Pérez A., Maestro
A. (2016): Breaking the Waves: Human Use of
Marine Bivalves in a Microtidal Range Coast during
the Upper Pleistocene and the Early Holocene,
Vestíbulo chamber, Nerja Cave (Málaga, southern
Spain), Quaternary International 407, 59-79.
Martínez, S. (2017): Los adornos en concha del Paleolítico superior de la Región de Murcia (España). Entre
Ciência e Cultura. Da Interdisciplinaridade à Transversalidade da Arqueologia, 269-276.
Morales A., Roselló, E. (2008): Twenty thousand years of
fishing in the Strait. En T.C. Rick y J.M. Erlandson
(Eds.), Human Impacts on Ancient Marine Ecosystems.
A Global Perspective, University of California Press,
Berkeley, 243-277.
Oliva Poveda, M. (2015): Aprofitament i transformació
de matèries primeres per a l’elaboració d’ornaments
durant la prehistòria recent (5600-3400 cal. ane)
al nord-est de la península Ibèrica. Tesis Doctoral.
Universitat Autònoma de Barcelona.
Pascual-Benito, J.Ll., Marlasca, R. (2019): Tiburones
y rayas. Aprovechamiento de vértebras de pez para
la fabricación de cuentas de collar en la vertiente
mediterránea peninsular entre el Neolítico antiguo
y la Edad del Bronce. En J.Ll. Pascual-Benito y
A. Sanchis (eds.). Recursos Marins en el passat. IV
Jornades d’Arqueozoologia. Museu de Prehistòria de
València, 193-220.
Pascual-Benito, J.Ll., Sanchis, A., Pascual Beneyto,
J. (2019): Ballenas y delfines en la prehistoria
peninsular. Los restos de cetáceo de La Vital
(Gandía). En J.Ll. Pascual-Benito y A. Sanchis
(eds.). Recursos marins en el passat. IV Jornades
102
[page-n-103]
3. País Valencià
País Valenciano
Aura, J.E., Marlasca, R., Rodrigo, M.J., Jordà, J.F.,
Salazar-García, D.C., Morales, J.V., Pérez Ripoll, M.
(2015): Llisses, orades i alguna anguila. L’ictiofauna
mesolítica de les Coves de Santa Maira (Castell de
Castells, la Marina Alta, Alacant). En A. Sanchis
y J.Ll. Pascual-Benito (eds.). Preses petites i grups
humans en el passat. II Jornades d’arqueozoologia.
Museu de Prehistòria de València, 121-138.
Aura, J.E. (2019): Áreas litorales y recursos marinos
durante el Paleolítico-Mesolítico en la región
mediterránea ibérica. Sesgos y evidencias. En J.Ll.
Pascual-Benito y A. Sanchis (eds.). Recursos marins
en el passat. IV Jornades d’Arqueozoologia. Museu de
Prehistòria de València, 15-46.
Barciela, V. (2015): El lenguaje de los adornos: tecnología,
uso y función. Adornos personales de la Edad del Bronce
en Alicante y Albacete. Tesis Doctoral. Universitat
d’Alacant.
Fernández-López de Pablo, J., Gabriel, S. (2016): El
Collado shell midden and the exploitation patterns of
littoral resources during the Mesolithic in the Eastern
Iberian Peninsula. Quaternary international 407,
106-117.
Flors, E. (2010): Enterramientos neolíticos en Costamar.
En A. Pérez y B. Soler (coord.). Restes de vida, restes de
mort. Museu de Prehistòria de València, 179-182.
Luján Navas, A. (2016). Aprovechamiento y gestión de
recursos malacológicos marinos en la fachada mediterránea
de la Península Ibérica durante la prehistoria reciente.
Tesis Doctoral. Universitat d’Alacant.
Marlasca, R. (2019): La explotación de los recursos
pesqueros en la costa mediterránea de la península
d’arqueozoologia. Museu de Prehistòria de València,
165-192.
Ramos, J., Cantillo, J.J. (2009): Los recursos litorales
en el Pleistoceno y Holoceno. Un balance de su
explotación por las sociedades cazadoras-recolectoras,
tribales comunitarias y clasistas iniciales en la región
del Estrecho de Gibraltar. En D. Bernal (ed.),
Arqueología de la pesca en Estrecho de Gibraltar. De la
Prehistoria al fin del mundo antiguo, Universidad de
Cádiz, 17-79.
Román, D., Martínez-Andreu, M., Aguilella, G., Fullola,
J.M., Nadal, J. (2020): Shellfish collectors on the
seashore: The exploitation of the marine environment
between the end of the Paleolithic and the Mesolithic
in the Mediterranean Iberia, The Journal of Island and
Coastal Archaeology. doi.org/10.1080/15564894.202
0.1755395.
Zilhão, J., Angelucci, D.E., Badal, E., d´Errico, F.,
Daniel, F., Dayet, L., Douka, K., Higham, T.F.G.,
Martínez, J., Montes, R., Murcia, S., Péret, C.,
Roldán, C., Vanhaeren, M., Villaverde, V., Wood,
R., Zapata, J. (2010): Symbolic use of marine shells
and mineral pigments by Iberian Neanderthals.
Proceedings of the National Academy of Sciences 107
(3), 1023-1028.
Zilhão, J., Angelucci, D.E., Araújo, M., Arnold, L.J.,
Badal, E., Callapez, P., Cardoso, J.L., d’Errico, F.,
Daura, J., Demuro, M., Deschamps, M., Dupont,
C., Gabriel, S., Hoffmann, D.L., Legoinha, P.,
Matias, H., Monge Soares, A.M., Nabais, M.,
Portela, P., Queffelec, A., Rodrigues, F., Souto, P.
(2020): Last Interglacial Iberian Neandertals as
fisher-hunter-gatherers. Science 367, DOI: 10.1126/
science.aaz7943.
103
[page-n-104]
Rodrigo, M.J., Marlasca, R. (2010): La ictiofauna. En J.
Bernabeu y L. Molina (eds.): La Cova de les Cendres
(Moraira-Teulada, Alicante), Serie Major 6. MARQ,
163-179.
Roselló-Izquierdo, E., Llorente-Rodríguez, L., MoralesMuñiz, A. (2015): Los Peces de Cova Fosca (Castellón,
España): ¿Signos perdidos de una tradición?.
Cuadernos de Prehistoria y Arqueología de la Universidad
Autónoma de Madrid 41: 87-96.
Rosser, P. (2010): Enterramientos neolíticos y creencias en
el Tossal de les Basses: primeros datos. En A. Pérez y B.
Soler (coord.). Restes de vida, restes de mort. Museu de
Prehistòria de València, 183-190.
Salazar-García, D.C., Aura, J.E., Olária, C.R., Talamo, S.,
Morales, J.V., Richards, M.P. (2014): Isotope evidence
for the use of marine resources in the Eastern Iberian
Mesolithic. Journal of Archaeological Science 42, 231-240.
Soler Mayor, B. (2001): Adorno, imagen y comunicación.
En V. Villaverde (ed.), De Neandertales a Cromañones.
El inicio del poblamiento humano en tierras valencianas.
Universitat de València, 367-376.
Soler Mayor, B., Tiffagom, M., Aura, J.E. (2013): La
Cova del Volcán del Faro (Cullera): més preguntes
que respostes. Primeres dades sobre els elements
ornamentals. En A. Sanchis y J.Ll. Pascual-Benito (eds.),
Animals i arqueologia hui. I Jornades d’arqueozoologia.
Museu de Prehistòria de València, 159-180.
Soler Mayor, B. (2015): Elementos de adorno
malacológicos de la secuencia solutrense de la Cova
del Parpalló (Gandia, València). Nuevos datos. En I.
Gutiérrez Zugasti, D. Cuenca Solana y M.R. González
Morales (eds.), La Investigación Arqueomalacológica
en la Península Ibérica: Nuevas Aportaciones. Nadir
Ediciones. Santander, 13-26.
Ibérica: del Neolítico a época ibérica. En J.Ll.
Pascual-Benito y A. Sanchis (eds.). Recursos Marins
en el passat. IV Jornades d’Arqueozoologia. Museu de
Prehistòria de València, 135-164.
Pascual-Benito, J.Ll. (1998): Utillaje óseo, adornos e
ídolos neolíticos valencianos. Serie de Trabajos Varios
del SIP 95, València.
Pascual-Benito, J.Ll. (2008): Instrumentos neolíticos
sobre soporte malacológico de las comarcas centrales
valencianas. IV Congreso del Neolítico Peninsular,
Tomo II. MARQ. Alicante, 290-298
Pascual-Benito, J.Ll. (2010): La malacofauna marina
en los poblados del Neolítico final de las comarcas
centrales valencianas. I Reunión Científica de
Arqueomalacología de la Península Ibérica. Férvedes 6,
121-130.
Pascual-Benito, J.Ll. (2014): El consumo de moluscos
marinos durante el Neolítico antiguo en la región
central del mediterráneo peninsular. Archaeofauna 23,
205-220.
Pascual-Benito, J.Ll., García Puchol, O. (2015): Los
moluscos marinos del Mesolítico de la Cueva
de la Cocina (Dos Aguas, Valencia). Análisis
arqueomalacológico de la campaña de 1941. En
I. Gutierrez, D., Cuenca y M.R. González (eds.).
La investigación arqueomalacológica en la Península
Ibérica. Nuevas aportaciones. Actas de la IV Reunión
de Arqueomalacología de la Península Ibérica.
Santander, 65-76.
Pericot, L. (1942): La cueva del Parpalló (Gandía).
Excavaciones del Servicio de Investigación Prehistórica
de la Excma. Diputación Provincial de Valencia.
Consejo Superior de Investigaciones Científicas.
Instituto Diego Velázquez. Madrid.
104
[page-n-105]
V
V
PREHISTORY ND THE SE
MARINE RESOURCES IN THE PA ST
[page-n-106]
[page-n-107]
PREHISTORY
ND THE SE
(Gandía) and la Lloma de Betxí
(Paterna). The findings documented
V
in the Cova de les Cendres (TeuladaMoraira) and les Coves de Santa
V
MARINE RESOURCES IN THE PAST
Maira (Castell de Castells) and other
sites in the Mediterranean area are
also included. These will be the
references that we use for the study
of relationships between humans and
the sea in our geographical region.
The technical names of
A knowledge of how marine
throughout their biological cycle
the disciplines that study
resources were used in prehistoric
or during a significant part of it.
this type of marine evidence
times can help us to understand the
The chronology of these sites covers
are archaeomalacology and
history of the spread of humankind
the prehistoric period between the
ichthyloarchaeology, which analyse,
around the planet. Coastlines and
beginning of the Upper Palaeolithic
respectively, the remains of molluscs
large river basins concentrate a
to the Bronze Age, that is, between
and the remains of fish found at
wide variety of nutrients that were
35,000 and 3,300 years before the
archaeological sites. The aim is
essential for our evolution as a
present.
to identify the species used and
species. They also served as great
The marine remains described
to extract information related
thoroughfares in the migrations of
here were found in archaeological
not just to diet, but also to social
peoples, and as reference points for
excavations, and are currently
and ecological aspects of the
the meeting of dispersed human
preserved in the Museum of
communities that used them. In
groups.
Prehistory of València. They
recent decades, molecular studies
come from the sites of the Cova
have analysed stable isotopes (mainly
the marine resources found at
del Parpalló (Gandía), Cova de
carbon and nitrogen) conserved in
archaeological sites in the central
l’Hort de Cortés - Volcán del Faro
the collagen of human bones. The
area of the Iberian Mediterranean.
(Cullera), El Collao (Oliva), Cueva
variations recorded can aid in the
We understand marine resources as
de la Cocina (Dos Aguas), Cova de
reconstruction of palaeodiets, and
the species of molluscs, crustaceans,
l’Or (Beniarrés), Cova de la Sarsa
allow researchers to identify their
fish, birds and mammals that
(Bocairent), Ereta del Pedregal
origin: that is, vegetable or animal,
live in this environment, either
(Navarrés), La Vital - Sanxo Llop
or terrestrial or marine.
In these pages we explore
107
[page-n-108]
01
associating the remains of its
species from the Atlantic (Litorina
skeleton with the stone instruments
littorea and Oxylinus lineatus) and
The background
used to tear it apart. Evidence of
in the Mediterranean (Oxylinus
The earliest known use of aquatic
the exploitation of the sea becomes
turbinatus), were collected and
resources dates from around two
more plentiful from the time of the
transported to the sites near the
million years ago, in Lake Turkana
expansion of Anatomically Modern
coast where they were consumed.
in the Kenyan Rift Valley, where
Humans (Homo sapiens). Dated
Mollusc shells also served as raw
evidence of the consumption of
around 165,000 years ago in South
materials for the manufacture of
fish and turtles has been found.
Africa, and from around 100,000
utensils and personal ornaments,
However, the use of marine
years ago on the Atlantic coast
either without adapting their natural
resources has usually attracted more
of Morocco, several coastal caves
shape or by creating faceted beads
attention, perhaps due to their
have been excavated that contain
and pendants. These materials are
diversity and the ease with which
abundant marine remains collected
abundant and easy to find, and have
some of their remains, such as
for consumption – above all, rocky
spread widely since the expansion of
mollusc shells, are preserved. Due
substrate molluscs such as mussels
modern humankind.
to changes in sea level after the last
and limpets.
great thaw some 21,000 years ago,
The first evidence of the use of
In Europe, the first traces of the
marine mollusc fauna for non-food
their preservation has been limited
consumption of marine resources
purposes is found in Neanderthal
to particular areas of the planet; in
are dated to similar eras, but here
groups in the Near East and southern
fact, only in non-submerged coastal
they are associated with groups of
Europe, where shells were also used,
areas do we have traces of the sites
Neanderthals living on the southern
either without any modification as
associated with the exploitation of
coast of the Iberian Peninsula,
tools or as raw materials for tool
marine resources.
spreading from the Portuguese
manufacture. The earliest ones come
The first indications of the
Atlantic shores to the coastlines of
from Middle Palaeolithic contexts
consumption of marine resources are
Malaga and Murcia. The evidence
from caves in Italy and Greece dated
scarce, and also come from African
comprises the remains of seals and
between 110,000 and 50,000 years
deposits. The earliest evidence is
cetaceans, especially dolphins, whose
BP. Tools made with fragments of
found at the Dungo V site (Angola)
bones sometimes bear cut marks
bivalve molluscs – Callista chione
and is dated at more than a million
made with stone tools. The molluscs
and Glycymeris glycymeris – have been
years. Here, the scavenging of a
that inhabit rocky environments,
documented there, with their edges
beached whale is recorded, by
such as limpets, mussels and other
altered by applying the technology
108
[page-n-109]
used to make stone tools. In other
dated around 75,000 years BP,
the coastline, have affected
cases, the presence of dye in large
and in Border Cave, a perforated
the conservation of coastal
unmodified bivalve shells (Pecten sp.,
shell of the genus Conus was found
archaeological sites. Several
Glycymeris numaria and Spondylus
in a child burial of about 74,000
examples can show the extent of
gaderopus, among others) points
years ago, which is considered as
the flooding of the littoral plain in
to their use as pallets or ochre
the first evidence of the presence
the Iberian Mediterranean since
containers – for instance, in the
of ornamentation in a grave. A
the Last Glacial Maximum, some
Qafzeh cave in Israel in levels dating
careful look at the Middle East and
21,000 years ago. North of Cabo
back around 92,000 years, in the
Africa will reveal certain cultural
de la Nao, the flooded area ranged
Cueva de Los Aviones (Cartagena)
preferences among the species used
in width from 40 km near Gandía
dated to some 115,000 years BP and
as ornaments, with a predilection for
to more than 100 km south of
in the Cueva Antón (Mula), now
the genera Tritia and Nassarius.
the Ebro Delta. For this reason,
located more than 50 km inland
In southern Europe, various
in the Gulf of Valencia no coastal
from the coast, dated to around
shells of the genera Glycymeris and
deposits are known until well into
50,000 years ago.
Acanthocardia collected on the
the Holocene, about 9,000 years
beaches were used as ornaments, as
ago, at which time the position of
evidence of molluscs converted
indicated by the erosion and natural
the coastline was close to what it is
into objects of personal adornment,
perforations they present. They also
today. In the south of the Iberian
associated with the expansion of our
bear traces of dye. Although the
peninsula, on the Andalusian coasts
species between 100,000 and 70,000
Neanderthals had been pioneers in
of the Alboran Sea, the morphology
years before the present. In north
using mollusc shells for non-food
of the continental margin has
Africa, shells of Nassarius gibbosulus
purposes, the spread of the use of
prevented any notable changes in
and, occasionally, of Columbella
personal ornaments is reflected in
the position of the coastline; there,
rustica have been recovered, most
contexts associated with our species
we find sites that are currently on
of them perforated either naturally
during the Upper Palaeolithic.
the coast, but in times when the sea
Many sites in Africa contain
or by human hand, and some
level was lower were only some five
bearing traces of wear and red dye.
In the Blombos Cave in South
02
kilometres inland. In the Valencia
Africa, numerous shells of Nassarius
The iberian mediterranean region
have to be sought at a depth of
kraussianus with perforations and
Changes in the sea level, and
several metres, in coastal sites that
traces of wear were found in levels
its impact on the position of
are currently under water.
area information of this kind would
109
[page-n-110]
These situations show major
young and old; shellfish harvesting
of thousands of remains of various
regional differences that affect
and the collection of fish, birds,
species of cod (Gadidae) indicates
the evidence available to us of the
and mammals from the sea were
the use of more complex techniques,
exploitation of marine resources.
straightforward tasks.
and may even suggest the existence
Thus, the earliest data (and also the
We have two sources of
of some type of equipment used
most plentiful) come from regions
information on the techniques used
to approach the shoals of fish
whose coasts have suffered less
to obtain these resources. The first
and to direct them towards the
flooding: for example, sites such
is the habitat of the species, and the
coastline. This hypothesis is linked
as the Gruta de Figueira Brava in
second is the evidence recovered of
to the existence of traps and nets
Setúbal, Portugal, Gorham’s Cave
the equipment used. The habitat of
in Sweden in northern Europe
and Vanguard Cave in Gibraltar and
the species identified was coastal,
during the Mesolithic some 9,000
Cueva Bajondillo in Torremolinos,
and can thus give us an idea of
years ago, although there is no
dated some 150,000 years ago and
the areas covered and exploited by
direct evidence in our area of study.
associated with Neanderthal groups.
prehistoric groups. Most of these
The discovery of braided rope
species are found on the coastline
fragments made from plant fibres
03
itself and in estuaries, both on
in Santa Maira, dated 12,000 years
sandy bottom beaches and coves
ago, may possibly represent some
Procurement, consumption and use
and on cliffs on the rocky substrate.
indirect evidence of this practice;
Fish and shellfish
On these beaches, the remains of
it demonstrates the use of cordage
The marine environment offered
stranded cetaceans have been found;
and basketry techniques that would
many attractions for prehistoric
after being chopped up, the bodies
have been particularly useful for the
groups. The species living in the
would have been transported to
manufacture of nets and traps.
sea were far richer and more diverse
nearby sites. Mediterranean seals
than on land, and they provided
were also hunted, as we know from
to fishing that we know of at present
proteins and other nutrients such
the data from the Nerja cave (Maro-
date from the end of the Palaeolithic.
as mono and polyunsaturated
Nerja) and from Cendres, as well as
Serrated arrowheads or harpoons,
acids. Furthermore, in many cases,
various species of birds.
and straight hooks made of shaft
their procurement did not require
At the end of the Palaeolithic,
The earliest instruments related
and bone, are often associated with
the use of any complex technical
however, we know of an example
this activity. During the Neolithic
equipment, and all members of
of fishing on migratory deep-sea
and until the third millennium
the group could take part, both
species. The identification in Nerja
BP, straight hooks persisted in
110
[page-n-111]
parallel to the appearance of other
carbohydrates that are not normally
confirmed and remains under study.
curved hooks, also made of bone.
found in terrestrial mammals. They
The evidence seems to increase at the
In southern Europe, there is only
could be consumed raw, boiled or
end of the Palaeolithic, as indicated
indirect evidence of the use of
steamed by pouring water over hot
by the data from Tossal de la Roca
perishable materials such as wood
stones, as reported at the Neolithic
(Vall d’Alcalà) and, above all, from
and plant fibres for catching fish, but
site of the Tossal de les Basses in
Santa Maira. At this latter site, the
it is conceivable that they began to
l’Albufereta.
evidence of the consumption of a
be used much earlier.
Our knowledge of the species
significant set of remains of bivalve
04
of molluscs and seafish that were
molluscs and saltwater fish (mullets,
consumed as food during the
sparids and Carangidae) indicate the
Consumption and preservation
Palaeolithic varies widely from
transport of seafood over distances of
Very little is known about the
region to region, because of the
more than 35 km.
forms of consumption of fish or the
uneven preservation of coastal sites in
techniques used for its preservation.
different areas: we know of numerous
is an increase in the number of
In France, structures used for
species on the southern coasts of
deposits with resources from the
smoking salmon have been reported,
Iberia, but of hardly any in the
sea and from the wetlands near the
and it is probable that drying was
Valencia area. The evidence suggests
coast. The presence of sea bream
another variant. Given the simplicity
that these foodstuffs were consumed
bones and cockleshells indicates the
of the means required for these
near the place where they were
exploitation of brackish lagoons
techniques, they are unlikely to have
obtained; as we move away from the
with soft bottoms, marshes, and
left any traces in the archaeological
coast, the traces practically disappear.
estuaries. An example is found in
record. A present-day example of
The data for the Upper
During the Mesolithic, there
El Collao, a shell deposit near the
this type of technique is found on
Palaeolithic in the Valencia area are
coast and a marsh, where cockles
the island of Formentera, where the
very scarce. In Parpalló and Hort
and Cerithium predominate; among
opened headless bodies of several
de Cortés-Volcán del Faro, a few
the fish, we find sparids (gilthead
species of small sharks and rays are
remains of salmonids (possibly
bream) and, to a lesser extent,
dried in the sun, hanging from the
trout) and sparids such as sea bream
mullets and some cartilaginous fish
branches of skeletons of juniper trees
have been identified. In Cendres,
such as rays. Likewise, some 40 km
very close to the coast.
thousands of eel remains have been
inland in the Cueva de la Cocina,
recovered, but the question of their
fish remains have been identified,
exploitation by humans has not been
among them bream and ray, and
As for molluscs, they are rich
in vitamins D and E and contained
111
[page-n-112]
molluscs such as cockles. This site
of fish species caught during the early
remains would be qualitative as they
was frequented during the first half
Neolithic. Naturally, the most widely
satisfied very specific needs.
of the eighth millennium BP by the
represented are the fish that abound
last groups of hunter-gatherers, part
in this type of rocky environment,
hypothesis regarding fishing and
of a strategy of a mobile exploitation
and in fact groupers and sparids,
shellfish gathering is that, during
of the land characterized by
almost always medium-sized or large,
the Neolithic, some of the coastal
movements between the coastline
account for more than 90% of the
sites were occupied at certain times
and the interior. This practice is also
taxa identified. Interestingly, most
of year, when specific tasks were
documented in Santa Maira.
of the fish bones documented at this
performed, and that the groups
site belong to the heads or the first
spent most of the year in settlements
early Neolithic sites, from the
vertebrae, and they mostly appeared
located inland. Obtaining raw
second half of the eighth and first
alongside combustion structures; so
materials for the elaboration of
half of the seventh millennium BP,
these fish may have been smoked at
ornaments and tools might have
with significant concentrations
the site, and then transported and
been one of these seasonal tasks; at
of shells of edible molluscs which
consumed elsewhere.
these times, the group would have
The Valencian coast has some
exploited different ecosystems
Small numbers of saltwater fish
An unconfirmed working
collected the seashells and vertebrae
depending on their location. In
also reached inland Neolithic sites
of marine fish that are commonly
Cendres, an open cave in a cliff,
like the Cova de l’Or, where remains
found in inland Neolithic sites.
gastropods (mainly Patellidae and
of mullet, sparids and bream are
Therefore, marine products may
Trochidae) were collected in rocky
found, and other sites more than 40
have been consumed only in very
environments in the intertidal zone;
km away such as the Cova Fosca in
short periods, as a complement
they would have been easy to see and
Ares del Maestre, with its remains
to diets composed primarily by
could have been collected by any
of sea bream, pandora and tuna.
resources from the land such as
member of the group. In contrast,
These fish were probably dried and
cereals and meat.
in the Cova de Bolumini (Benimeli-
then transported to this site, where
Beniarbeig) cockles were collected
they were processed. If this is the
the apparent paradox of the evidence
in soft-bottomed environments,
case, the smallest samples would
of the consumption of molluscs in
especially from lagoons. In Cendres
weigh less than 100 g and may
the archaeological record and its low
there is also a sporadic presence of
have constituted food packages for
incidence in the diet as indicated
cuttlefish, crabs and urchins, as well
people travelling from the sea to the
by isotopic analyses of human
as abundant remains of a wide variety
cave. In that case, the value of these
bones, as we will see below. More
112
Perhaps this hypothesis explains
[page-n-113]
data on this issue are needed from
In the Bronze Age levels at
reliably between the traces of
archaeomalacological, isotopic and
Cendres, at the end of the fourth
ingestion of certain resources (in this
seasonality studies.
millennium BP there are practically
case, freshwater aquatic resources)
no traces of fishing but the same
or those consumed in very small
to fishing are very scarce for the
Even though the data referring
rock gastropods that we observed
proportions or for short periods of
most recent periods of the prehistory
in previous periods were still being
time.
of Valencia, and although the
collected. In the Lloma del Betxí,
research is only in its initial stages,
bones of mullet (Mugil cephalus)
Neanderthals suggest some traces
the results of some studies suggest
have been recovered, in addition
of aquatic resources. No data are
that these resources continued
to sea bream, from the third
available for the Upper Palaeolithic,
to be exploited. During the final
millennium BP. These findings bear
but we do have information from
Neolithic and Chalcolithic (sixth
witness to the practice of fishing
the Mesolithic, coinciding with
and fifth millennia before the
in the lower part or the delta of
the significant increase in burials
present), gastropods that inhabit
the river Turia, which at that time
and cemeteries. In the Cingle del
rocky substrates such as limpets,
would have been very close to this
Mas Nou, El Collao and Santa
winkles and purpuras continued to
settlement.
Maira, individuals with traces of
be used and consumed, both in sites
Despite the faunal evidence
The few data regarding the
consumption of above 25% of
located in these rocky environments
from archaeological sites, isotopic
marine resources are observed,
such as Cendres, and in others in
analyses on human remains seem
while others present diets based
sandy environments such as La
to indicate a low contribution of
exclusively on resources from land
Vital-Sanxo Llop. At both these
marine resources in the palaeodiet of
– for example, those documented in
sites the documentation of fish is
prehistoric communities, although
more inland deposits such as Penya
less common. However, at La Vital-
the data obtained in our territory
del Comptador in Alcoi and Casa
Sanxo Llop there is some evidence
are inconclusive. In the first place,
Corona in Villena. During the early
of gilthead sea bream, meagre, and
human remains are scarce until the
Neolithic, at the site of Costamar
stingray – species which, as in earlier
Mesolithic, and those that have been
(Cabanes) the consumption of
periods, inhabited deltas or coastal
analysed may not be representative
marine resources has been found
lagoons next to which the settlement
due to the sampling methods used
complementing resources from land,
grew up. There are also some
in the early studies. It should also
while in sites of the late Neolithic
remains of seabream in the inland
be borne in mind that analytical
and Chalcolithic there is no isotopic
site of Ereta del Pedregal.
protocols do not usually distinguish
evidence of the consumption of
113
[page-n-114]
aquatic resources, not even in coastal
of a set of crockery”. Pericot also
blades) made with the edges of a
enclaves.
records a “Lutraria lutraria shell with
shell of an indeterminate species.
signs of wear at one of its ends”,
Between the Neolithic and the
05
considered to be a “probable spoon
Bronze Age the use of seashells as
or cup”, and a “large Pectunculus
utensils becomes more frequent.
The production of instruments
glycimeris shell (87 mm) with the
In a large number of sites in the
Molluscs, especially those of marine
protruding parts of its interior and
central regions of Valencia from this
origin, have been used by humans
the edges reduced by rubbing, as
time period, numerous sea shells are
all over the planet for very different
well as transversally, next to the
documented with traces of anthropic
purposes. Their soft parts are edible,
umbo, no doubt in order to be able
activity indicating their use as tools.
and their shells can be used to make
to hold it” and, on its inner face, a
These shells correspond to at least
instruments, serve as currency, or
series of “indefinable stripes”, which
nine species of marine molluscs,
be granted a symbolic value. The
were attributed to scrubbing with
of which six are bivalves and three
shape of certain mollusc shells made
sand. Many of the Pecten remains
gastropods. The most commonly used
them ideal for particular uses, while
documented at this site show signs
shells are of the genus Glycymeris,
others were used to make tools. The
of use as instruments.
which are among the most numerous
evidence recorded so far, however,
In the Cantabrian area, in a
on Mediterranean beaches. The
suggests that they were mainly used
Magdalenian context between 17,500
selection of these shells seems to have
as supports for personal adornments.
and 15,000 years ago, cetacean bones
been based on size, with a preference
were used to make artefacts, mostly
for larger specimens; they were used
Palaeolithic, the available evidence
assagais or bone tips. They were
without any alterations, or with only
becomes more abundant from the
distributed throughout the western
very slight modifications consisting of
beginning of the Upper Palaeolithic.
Pyrenees, at distances greater than
retouching or bevelling the edge. The
Some shells found in Parpalló
350 km from the sea.
evidence of use is found mainly on
With antecedents in the Middle
by its excavator Lluís Pericot at
On the Mediterranean side, in
the outer surface or on the edge of the
the beginning of the last century
the Coveta del Marge del Moro in
shells, and is quite varied: abrasion
were believed to have been used as
Begues, an epipalaeolithic site dating
facets, micro-striations, polishing,
containers: the three Pecten (scallop
from about 10,000 years BP, some
lustre, retouching, or the presence
shells) that were found “joined
retouched backed elements have
of dyestuffs. These different signs of
one inside the other and placed
been documented, such as stone
wear indicate that they were used for
horizontally”, “giving the impression
objects (double-pointed, tips and
a range of purposes: for instance, as
114
[page-n-115]
containers for dyestuffs, and most
shells. From the early Neolithic
years, which also coincides with
likely to smoothen and burnish
we have only a Glycymeris shell
a small-scale but wide dispersion
soft materials such as leather and
from Cendres with the entire edge
of examples in Africa and Eurasia.
ceramics. Other shells of cockles and
reduced by anthropic abrasion,
These three manifestations are often
spiny oysters (Spondylus gaederopus)
and an adze from Costamar,
used as arguments in the analysis of
were also used for smoothening or as
fully faceted by polishing with a
the cognitive and symbolic capacity
containers for crushing ochre.
Spondylus gaederopus shell. From the
of human populations. They are also
Chalcolithic period, we have the
found among some Neanderthal
other shells were used, without
spoons from Ereta del Pedregal and
groups, as we have seen, and but
altering their natural morphology,
Sanxo Llop which use the siphonal
they grew in importance, and also in
for decorating ceramics prior to
channel as a handle and the last
diversity, with modern humankind.
firing. Cockle shells were employed
whorl of a Charonia, and the Sanxo
especially for decorating cardial
Llop ladle made from half of an
nutritional value and without traces
pottery, using their toothed edges,
indeterminate Cymatidae.
of human manipulation to sites
During the early Neolithic
Due to their uniqueness, special
their apex or dorsal surface. The
The transport of shells of no
far from the coast made its first
edge of other smooth bivalves such
mention should be made of the use
tentative steps during the Middle
as bittersweet clams were also used
of whale vertebrae, spinal discs and
Palaeolithic. Shells may have had
to decorate other imprinted motifs
ribs found in silos in various sectors
a symbolic importance from the
from the early Neolithic.
of La Vital-Sanxo Llop. They present
beginning, and this role became
abundant traces of beating and
consolidated during the Upper
Neolithic and Chalcolithic periods,
cutting produced by stone and metal
Palaeolithic. An example is found in
other shells are documented, with
instruments, which bear witness to
Parpalló in the form of an extremely
very little modification: a Strombus
their use as work benches or anvils.
well-preserved spiny-dye murex
More sporadically, during the
fossil used as a hammerstone in
shell (Bolinus brandaris) without any
Cendres, and large triton shells
alteration by humans, including its
(Cymatium parteopaneum) with the
06
apex removed, used as percussion
Symbolism
instruments in La Vital-Sanxo Llop.
characteristic long spikes.
Here is a substantial increase
The evidence of burials, ornaments
in marine remains in the central-
More rarely, we find more
and non-figurative graphic
southern Iberian region from the
elaborate utensils that substantially
expressions shows a certain
end of the Upper Palaeolithic and
modify the morphology of the
continuity over a period of 100,000
during the Mesolithic, used for both
115
[page-n-116]
nutritional and symbolic purposes.
conventions. In this regard,
This nutritional interest may be
shells modified without any
raw materials were used to make
associated with the appearance of
utilitarian aim in mind took on a
ornaments. Preponderant among
representations of marine fauna in
symbolic value and were related
them were the shells of marine
Palaeolithic wall art, either painted
to the world of myths and rites.
molluscs – gastropods, bivalves and
or engraved; though present only
However, symbols can only be
scaphopods. A significant number
in small numbers and concentrated
identified by the societies that
of shells already perforated by the
in Andalusia, there is no doubting
create them; it is the societies
action of the sea or by lithophagous
their symbolic nature. The most
themselves that provide the clues
animals were collected on beaches;
characteristic representations
to their interpretation. So when
the others were pierced using a
identified in the western
we speak of ornamental objects
variety of techniques for use as beads,
Mediterranean are of seals, fish and
as symbolic elements, we are also
pendants, buttons or brooches.
birds – among them Alca impennis,
talking about objects that convey
Among the methods used by humans
the only penguin of the northern
information about the people who
to create perforations, experimental
hemisphere, which is now extinct. In
made, wore, or exchanged them
archaeology has identified abrasion,
the Cantabrian area, representations
– information possibly related to
by rubbing the shell against a
of marine fauna are also found; here
sex, age, a rite of passage, a social
sandstone rock, direct percussion
the teeth of seals and cetaceans were
position within the group, or the
on the shell with a stone or a hard
used as ornaments or pendants.
identification of a group with
hammer, pressure exerted on the hole
respect to others. Urban tribes
in the shell with a pointed stone or
07
represent a modern-day example,
bone object, or rotation performed
with their clothing, hairstyle,
with a stone drill. All these actions
Ornamentation
tattoos, and body adornments
leave traces on the shells that identify
In archaeological research,
that identify them. The ultimate
the technique applied to them.
ornaments are defined as elements
significance of prehistoric
which do not have a specific
ornaments cannot be established
of shells used, the quantity and
established purpose and which
conclusively, but the data revealed
selection of the preferred species
are almost always related to
by different ethnographic studies
change according to the periods.
the symbolic world and to art.
and our own use of similar items
The choice of particular species
Symbols serve to represent ideas,
in contemporary society may bring
among the wide variety that can
and to reflect thoughts or social
us close to an interpretation.
potentially be collected on the
116
In prehistory, a wide range of
With regard to the types
[page-n-117]
Mediterranean coast reflects two
has been the place of supply par
Cova del Comte (Pedreguer) and
factors. The first is morphology:
excellence for the creation of these
Coves de Santa Maira. These sites
shells such as scaphopods, with
items, even though they could also
are home to remains of marine
a cylindrical shape that makes
be made of other raw materials such
malacofauna used as ornaments,
them ideal for use as beads, were
as stone, bone, antlers and animal
from 25 different species.
widespread throughout prehistory.
teeth. The shells that appear in the
The second is culture: species might
Valencian Palaeolithic sites come
these sites shows that, 28,000 years
be the object of special attention at
from the Mediterranean Sea.
BP, at the beginning of the Upper
certain times but practically absent
from the record in others.
During the Upper Palaeolithic,
The information collected at
Palaeolithic, gastropod molluscs were
long-distance material exchange
already frequently used for creating
networks have been identified
ornaments. Later, some 20,000
beaches would not have been an
on the strength of the presence
years ago, when temperatures had
arduous task for the groups that
of Mediterranean shells found in
fallen during the Glacial Maximum,
inhabited the coastlines. The
deposits in the Cantabrian area,
scaphopods (molluscs that resemble
seashells were in plentiful supply and
arrowheads made from cetacean
miniature elephant tusks) were the
were used for personal adornment
bones, or rock used to make
most often used; next we find the
and as tools; they could also be used
stone instruments. In the central
sea snails Nucella lapillus, which
as items to exchange with other
Mediterranean area of the
peninsula,
lived in cold waters and were
human groups located inland.
however, the current data do not
characteristic of this era. These
allow us to draw firm conclusions
gastropods can be considered as
about these long-distance exchanges,
cultural markers of this particularly
The hunter-gatherer-fisher
at least of the species of sea molluscs
cold chronological period, since their
communities of the Valencian region
used as ornaments.
presence both before and since this
Collecting molluscs on the
08
Mollusc shells have been used by
Among the sites in the Valencia
time is insignificant. Only at the end
women and men of all ages since
area that present ornamental
of the Upper Palaeolithic, between
the earliest prehistoric times to the
materials on seashells, six are
12,000 and 11,000 years ago, did
present day. Starting in the Upper
particularly interesting due to the
bivalves outnumber gastropods
Palaeolithic, between 35,000 and
contents and their chronologies:
and scaphopods in the creation of
11,500 years before the present, the
Cova del Parpalló, Cova de l’Hort
ornaments.
evidence of intentionally modified
de Cortés-Volcán del Faro, Cova de
molluscs is abundant. The sea
les Cendres, Cova Beneito (Muro),
117
The information gathered
from Mediterranean sites shows
[page-n-118]
that these human groups made
with a large predominance of
advent of the production economy,
their ornaments from species that
Columbella rustica. This is the
artisans began to make other fully
were rarely used for food. These
most numerous and varied set of
faceted ornaments of various shapes
species were specifically chosen from
malacological ornaments from the
and sizes.
among many others; most of them
Mesolithic anywhere in the Spanish
had already died when they were
Mediterranean. Only a couple
is a clear predominance of the use
collected, and, as they were not
of unfinished pieces have been
of ornaments made from shells.
gathered to be eaten, the decision
documented in Cocina: two oval
They are found at all the sites from
to collect them is a markedly
pendants with rounded fragments
this period; they always account for
cultural and social one that provides
of Glycymeris shells, with a bipolar
more than half of the total number,
some insights into the behaviour
perforation initiated at one end.
followed at a considerable distance
of these societies. When we find
The rest are intact shells with
by objects made from bone or from
these molluscs at burial sites we can
varying degrees of natural erosion,
mineral materials and ceramics. The
expand our interpretations further,
practically all of them bearing
species used are more numerous
but no such evidence is found at
perforations. So it appears that the
than in previous times. Twenty-three
Palaeolithic sites in Valencia.
pendants may have reached the cave
species of molluscs are represented,
From the Holocene onwards,
During the early Neolithic there
as a result of the annual seasonal
among which Columbella rustica
the number of species used to make
movements between the coast and
continues to be the most frequent,
ornaments falls considerably, and
the inland.
in terms of both the number of
in all the Mesolithic sites the most
specimens (70% of the total of
abundant species is the gastropod
perforated shells) and the sites where
Columbella rustica. This is so both
09
in coastal sites such as El Collao,
Producer communities in the area
Conus mediterraneus, Glycymeris sp.
where there are some traces of Tritia
of Valencia
and Luria lurida. Several species are
reticulata and scaphopods, and in
We have seen that the shell
documented only in early Neolithic
others located inland such as the
ornaments of the hunter-gatherer
contexts, almost always a single
Cueva de la Cocina, with more than
communities display few signs of
specimen. On some occasions,
400 examples of ornaments made of
work on the raw material other
very small gastropods such as
seashells, among them at least eight
than perforation, and that most
Gibberula milaria were used; in this
species of mollusc: two bivalves,
preserved the natural morphology
case, thousands of specimens were
five gastropods and one scaphopod
of the shells. However, with the
required to make a pendant.
it appears, followed by Cardidiae,
118
[page-n-119]
observed in the choice of raw
whole shell pendants are now
ornaments of this period are discoidal
materials for creating ornaments.
the third most represented type,
beads made from cockle shells (traces
Supports of mineral origin now
accounting for only 11% of the
of their manufacture are found at
overtake those using shells, although
total, and the number of species
a great many sites), and others that
shells still account for slightly more
is now considerably lower than
used the apical parts of Conus. Oval
than a third of the total. Whole
in earlier periods. In the time of
pendants are also frequent, mainly
shell pendants are abundant in both
the Beaker culture, new types of
made out of shells and also from
residential and funeral contexts. In
fully faceted ornaments appear,
stone or bone, which are documented
the settlements, more than half of
some of them made from shells:
in practically all the sites in their two
the perforated shells are Glycymeris;
for instance, pyramidal buttons
variants: pieces with a flat section,
Cerastoderma glaucum, Trivia
with a V-shaped perforation and
which often bear a central hole, and
monacha, Conus mediterraneus and
bow-shaped pendants or buttons
those with a bulging base that mimic
Luria lurida are also represented, while
with central perforations, the latter
atrophied deer canines. Other faceted
in the burial caves the predominant
made from lips of the gastropod
ornaments characteristic of this
species are Gibberula miliaria, Tricolia
Semicassis undulata. At the La Vital
time are the rings made from large
pullus, Conus mediterraneus, Trivia
site, the entire manufacturing
Conus and the so-called pectunculus
monacha and Antalis sp., and, to a
process of these items is documented
bracelets, both of which are less
lesser extent, Columbella rustica.
and the grave of an adult male
common than the pieces made from
Among the beads made from fish
was found to contain a finished
bone or stone.
vertebrae, the common stingray
pendant, along with a maritime
continues to be used and the thresher
bell beaker, a copper dagger and a
shark also appears.
flint arrowhead. In the beads made
The most plentiful faceted
During recent prehistory, in
addition to mollusc shells, we
find beads made from another
During the Chalcolithic, the
from fish vertebrae, in addition to
marine resource: the vertebrae of
number of ornaments documented
the common stingray, we now find
cartilaginous fish. In early Neolithic
falls notably, although we observe
specimens made from two species
times, three species of sharks were
some novel findings with respect to
of shark, the smoothhound and the
used (blue shark, smoothhound and
previous times: a clear predominance
shortfin mako. With the arrival of
tope shark) and two species of rays
of materials of mineral origin, a
the Bronze Age, the number of shell
(common stingray and devil ray).
decrease in the use of shell and
ornaments falls notably, as does the
bone, and the use of new materials
variety of species used: basically,
such as ivory and metal. Perforated
we find shells of Glycymeris and
At the end of the Neolithic
period, a significant change is
119
[page-n-120]
Cardidae and a few gastropods such
initial excavations. In fact there is
a pit from the Middle Neolithic (last
as Columbella rustica and Luria
little evidence of Palaeolithic burials
quarter of the seventh and first half
lurida. The manufacture of beads
in the Iberian Peninsula as a whole,
of the sixth millennium before the
from fish vertebrae continues, as
in contrast to France and, above
present) containing two pectunculus
reflected by the presence of vertebrae
all, in Italy, where the number of
bracelets and three groups of mollusc
from sandbar sharks in the central
burials is much more numerous.
shells, including limpets, Phorcus
Valencian regions, and from rays
This situation changes during the
turbinatus and clams. In both cases,
and other sharks further south, in
Mesolithic, starting around 9,500
these individual burials are believed to
Argaric Bronze Age contexts.
years ago, when a significant increase
correspond to prominent members of
in funeral practices is observed. In
those communities.
10
our study setting, however, marine
The symbolic meaning of
ornaments do not appear in burial
unmodified marine mollusc shells
Funeral rites
sites until more recent times.
deposited in funerary contexts
The evidence found of funerary
From the Neolithic onwards we
seems evident. These shells are
practices in prehistoric times
do find materials of marine origin
also found in numerous burial
suggests that these societies
in burial sites, either unmodified or
caves of the late Neolithic and
developed belief systems, and that
transformed into adornments. In a
Chalcolithic (second half of the sixth
the arrangement of the corpse and of
circular grave at the early Neolithic
and fifth millennium BP) located
objects associated with the deceased
site of Costamar, dated between the
in the inland regions of Valencia,
were important elements of funeral
end of the eighth and the beginning
where they may have been used as
rituals. If these practices attain a
of the seventh millennium BP, an
funerary offerings. Here we find
certain degree of formalization and
adult male between 30 and 35
shells of both bivalves (Cerastodema
continuity, the justifiable conclusion
years old was interred with seven
glaucum, Acanthocardia tuberculata
is that they were transmitted
pectunculus bracelets with remains of
and Spondylus gaederopus) and
culturally, becoming part of the
ochre, some of them on the humerus,
gastropods (Turritela sp, Luria lurida
collective imagination.
and a necklace comprising more than
and Stramonita hemastoma), always
eight hundred discoidal mollusc shell
in very small numbers and almost
region the number of Palaeolithic
beads. More complex is the individual
always with signs of marine erosion,
burials is small and the cases known
grave of an adult male between 25-
indicating that they were collected
pose many doubts due to the
35 years of age documented in the
on the beaches once the animal
methodological shortcomings of the
settlement of Tossal de les Basses, in
was dead. However, the study of
In the Iberian Mediterranean
120
[page-n-121]
the Cova del Cara-sol in Vernissa
bovids, caprids and swine), which
(Xàtiva) yielded ten adult specimens
is a frequent occurrence in other
deposited at archaeological sites
of Phorcus turbinatus, an edible
Chalcolithic sites in Iberia, but
is providing new information on
gastropod, which do not show any
the depositing of a dolphin in
the ways of life of past societies.
evidence of bioerosion; conceivably,
association with funerary rituals is
Likewise, the application of
they were collected alive in a rocky
exceptional. In fact, we know of
analytical techniques from different
coastal environment and were then
only one example, which is both
areas such as biology, environmental
deposited as a food offering.
geographically and culturally distant
science, and molecular research
Another exceptional case appears
The study of marine resources
– a single cetacean bone present in a
has significantly broadened our
in one of the numerous storage
hearth associated with a Mesolithic
understanding of the populations
silos excavated at the Chalcolithic
grave in northwestern France.
that settled in the Valencian lands
site of Sanxo Llop which was later
Likewise, some intact,
from the Palaeolithic onwards.
Throughout these pages we
reused for funeral purposes. There
unmodified shells found in early
a bottlenose dolphin (Tursiops
Neolithic dwelling spaces might
have seen how the Mediterranean
truncatus) was deposited in a
be considered amulets and related
Sea not only served as a source of
secondary burial alongside human
to the symbolic world. Examples
nutrients for prehistoric societies
remains, those of an adult male –
are a Strombus fossil and a Bolinus
in our geographical area, but has
the skull, mandible, and fragments
brandaris shell that preserves all its
also provided cultural and symbolic
of the right femur, tibia and hip
spikes, from the Cova de l’Or.
resources for the human groups
bone. The dolphin remains are
Some late Neolithic and
that have lived here for more than
unaltered: all the fractures are post-
Chalcolithic dwelling sites such as
150,000 years. Fish, molluscs and
depositional, and some are in fact
Ereta del Pedregal and Les Jovades
marine mammals are associated with
recent, caused by the excavation
(Cocentaina) also contained
rituals of life and death, and have left
process. There is no evidence of
eroded fragments of elongated
an indelible mark on the relationship
anthropic manipulation that might
oval Glycymeris shells. They were
of human beings with the sea.
indicate that the animal was eaten,
used to make small flat idols with
so it may have been deposited whole
lateral notches, with a pair of facing
as a funeral offering. Excavations
notches on the longer edges of the
of other funerary structures at the
rounded fragment, similar to other
Sanxo Llop site have revealed the
idols usually made from the long
presence of land animals (dogs,
bones of terrestrial vertebrates.
121
El mar. La mar.
El mar. ¡Sólo la mar!
Rafael Alberti
Marinero en tierra (1924)
[page-n-122]
[page-n-123]
[page-n-124]
TRESORS
DEL MUSEU
DE PREHISTÒRIA
[page-n-125]