Bioantropologia i paleopatologia. Eines per a la investigació històrico-arqueològica

[page-n-1]
La investigació bioantropològica i paleopatològica, i
l’activitat arqueològica
Hi ha una discrepància entre el gran volum de necròpolis que s’han excavat des de la dècada de 1980 a la
Comunitat Valenciana i l’escassa realització d’estudis
bioantropològics i paleopatològics efectuats, la qual
cosa denota la precària situació que aqueixes disciplines tenen en aquesta àrea geogràfica. Si a açò unim
que tampoc no hi ha una formació específica en els

BIOANTROPOLOGIA I PALEOPATOLOGIA.
EINES PER A LA INVESTIGACIÓ HISTÒRICO-ARQUEOLÒGICA
MANUEL POLO CERDÁ

nivells de grau i postgrau en les universitats públiques i

Grup Paleolab. València

privades d’aquesta Comunitat, a excepció de la que es

ELISA GARCÍA PRÓSPER
Grup Paleolab. València

duu a terme en la Universitat d’Alacant, és obvi que la
investigació del registre biològic humà procedent de
les intervencions arqueològiques no és una font habi-

ALEJANDRO ROMERO
Departament de Biotecnologia
Facultat de Ciències
Universitat d´Alacant

tual de treball i menys encara d’interés institucional.
Aquesta situació és consentida i mantinguda des de
fa anys per una Administració pública que fins fa relativament poc de temps no exigia la investigació del
registre osteoarqueològic. A hores d’ara, aquesta exigència no consta en cap reglament d’activitats arqueològiques, precisament perquè aquest no existeix. Ara
com ara, aquesta situació, per bé que ha millorat sensiblement, és encara anecdòtica i lamentablement capritxosa, ja que depenent del projecte i de l’equip arqueològic, els tècnics que vetlen pel compliment de la Llei

BIOANTROPOLOGIA I PALEOPATOLOGIA

95

[page-n-2]
4/1998, d’11 de juny, del Patrimoni Cultural Valencià,

poden donar la solució futura per a una vertadera inte-

exigeixen o no estudis complementaris, com els de

gració arqueològica i bioantropològica-paleopatològi-

tipus bioantropològic o paleopatològic. D’altra banda,

ca. Ens referim al canvi substancial que des de 1999 viu

des de les Administracions públiques no es regula qui

Portugal amb l’entrada en vigor del Regulamento dos

està capacitat per a aquestes investigacions, la qual

Trabalhos Arqueológicos (Decret Llei 270/99, de 15 de

cosa deriva cap a estudis amb resultats diversos, molts

juliol, DR 163/99, sèrie I-A, p. 4412 a 4417), que en

d’escassa qualitat i d’altres realitzats per personal no

l’article huit estipula que l’excavació de necròpolis o

especialitzat, i que contrasten amb l’alt nivell científic

intervencions on puga haver-hi restes antropològiques

de diferents grups d’investigació a nivell nacional que

només serà autoritzada en el cas que l’equip promotor

des d’un prisma multidisciplinari, publiquen els seus

tinga garantida la presència d’especialistes en antro-

treballs en congressos nacionals i internacionals d’an-

pologia física. D’altra banda, les administracions públi-

tropologia física, paleopatologia i arqueologia, mante-

ques certifiquen una cartera professional d’antropò-

nint vives les investigacions prehistòriques i històriques

legs i paleopatòlegs mitjançant l’acreditació correspo-

en aquestes àrees del coneixement.

nent. Des de llavors, totes les intervencions arqueofu-

És, doncs, una realitat que les necròpolis excavades

neràries tenen el seu corresponent estudi osteoar-

en aquestes terres s’emmagatzemen fins al seu oblit en

queològic, cosa que s’ha traduït en un increment quan-

museus o en serveis municipals d’arqueologia, sense

titatiu quant a publicacions.

ser conservades adequadament per a la seua preserva-

A pesar de la lamentable situació particular que viu

ció i sense ser investigades per equips multidisciplina-

aquesta àrea del Llevant peninsular, la realitat espanyo-

ris de cap institució que manifeste interés per aquestes

la està quantificada a través d’estudis bibliomètrics

disciplines. Segurament, la inexorable destrucció o fins

recents, com els de González, Blanco i Robles (2007) i

i tot l’excavació dins dels museus mateixos serà l’única

Etxeberria (2009) sobre l’estat de la paleopatologia a

possibilitat d’investigar en les dècades futures.

Espanya. Entre les xifres que es donen sobre la produc-

L’obligada reglamentació de les activitats arqueolò-

ció científica destaca el fet que el 82,5% dels investiga-

giques permetria una solució a unes anàlisis, les oste-

dors que publiquen treballs sobre paleopatologia estan

oarqueològiques, on ha imperat, fins al moment, la

integrats en diversos centres i universitats, enfront d’un

bona voluntat, en el millor dels casos, i la desídia admi-

17,5% que treballen des de l’àmbit privat. D’altra

nistrativa, en la majoria d’ells. No obstant això, aques-

banda, el 24% dels treballs publicats procedeix de

ta situació és dispar en la resta dels territoris a causa

Madrid, el 21% de Catalunya i el 21% de la Comunitat

de les diferents lleis de patrimoni autonòmiques i a les

Valenciana (fonamentalment per personal no vinculat a

seues diferents reglamentacions sobre activitats

institucions públiques). Només el 40% dels investiga-

arqueològiques. Exemples molt vàlids i pròxims ens

dors són metges i un 39% de les observacions patològi-

96

RESTES DE VIDA, RESTES DE MORT

[page-n-3]
160

Nº artícles

140

ques no van acompanyades d’un diagnòstic diferencial

120
100
80
60

(absència que vindria donada perquè la majoria dels

40

autors no metges desconeixen les fonts de la patologia).

20

Finalment, pel que fa al període cronològic investigat, el

Lo
gr
o
Lo ño
gr 19
o
8
Lo ño 8
gr 19
Sa
oñ 89
n
o
Se
19
ba
90
st
iá
Va n
le 19
B nci 91
Sa arce a 1
9
n
l
Fe ona 93
Al rna 19
ca
n
9
lá do 5
la
1
Re 99
7
M al 1
ad 99
rid 9
M
ah 200
1
ó
Cá n
ce 200
re
3
M s2
or
00
el
la 5
20
07

0

15% versa sobre col·leccions prehistòriques, mentre que
només l’11% són estudis poblacionals.
Així mateix, en el treball de Vizcaíno, Monroy i
González (2009) sobre anàlisi bibliomètrica de les publi-

Figura 1. Evolució de la producció científica en paleopatologia a través dels
congressos de la Societat Espanyola de Paleopatologia (1988-2007).

cacions de la Societat Espanyola d’Antropologia Física
(SEAF), lamentablement cap universitat valenciana no

per entitats nosològiques, els estudis sobre trauma en

figura entre les que han publicat en el període 1978-

poblacions antigues representen fins al 28% de la pro-

2005, sent Barcelona, Madrid i Granada les universitats

ducció científica, seguits de l’anàlisi de malalties infec-

que aglutinen el pes de la investigació espanyola.

cioses (13%), degeneratives i articulars (12%), metabò-

Sobre la dimensió que la paleopatologia té a nivell

liques i endocrines (9%), neoplàsiques (8%), congènites

internacional és de consulta obligada el treball de

(8%), dentals (7%), indicadors d’estrés (2%) i malalties

Stodder et al. (2006), en el qual a partir d’una anàlisi

vasculars (2%). En la revista Journal of Archaeological

bibliomètrica del període 1996-2005 sobre quatre

Science (JAS) per al mateix període, predominen els

bases de dades on estan indexades la majoria de les

treballs sobre paleodieta i indicadors (isòtops estables i

revistes científiques que publiquen bioantropologia i

elements traça) d’estrés fins a un 53%, seguits de pale-

paleopatologia (Medline, Anthropological Literature,

opatologia traumàtica (17%), paleopatologia dental

ISI

[Institute

for

Scientific

Information]

i

AIO

(12%) i ADN antic (8%).

[Anthropological Index Online]) s’analitzen fins a 1.013

A pesar de disposar de fonts i de recursos suficients,

articles, dels quals el 15,6% es publiquen en

l’anàlisi de l’impacte de la investigació actual en bioan-

International Journal of Osteoarchaeology (IJO), el

tropologia i paleopatologia està extremadament limita-

13,33% en American Journal of Physical Anthropology

da a la gran dispersió de la bibliografia, en què un gran

(AJPA), el 4,4% en Anthropologischer Anzeiger, i la

volum de les aportacions no es publiquen en cap de les

resta es distribueix entre un 1 i un 3% entre un variat

tres revistes amb un índex d’impacte més gran, fins i tot

conjunt de revistes (Journal of Archaeological Science

molts treballs apareixen a nivell nacional en revistes,

[JAS], Homo, Chungara, Paleopathology Newsletter,

actes o monografies, com es pot observar quan s’acu-

Anthropologie, Human Evolution, etc.).

deix a consultar alguns dels pocs repertoris bibliogrà-

Si analitzem el repertori de la revista International

Journal of Osteoarchaeology (IJO) entre 1996 i 2005

fics

existents

sobre

paleopatologia,

com

la

Paleopathology Bibliography of the San Diego

BIOANTROPOLOGIA I PALEOPATOLOGIA

97

[page-n-4]
Museum of Man o la Bibliografía sobre paleopatología

disciplines com la paleomicrobiologia i la paleogenèti-

en España, de la Societat Espanyola de Paleopatologia

ca estan realitzant sobre l’impacte de les malalties

(SEP), recopilada pel professor Francisco Etxeberria

infeccioses en el passat (Malgosa et al., 2005).

(2007). No obstant això, a Espanya s’ha produït un

Al capdavall, l’anàlisi de les restes humanes en con-

increment notable de les publicacions sobre paleopato-

text arqueològic ha d’incloure sempre un doble paper:

logia, si atenem el volum de treballs arreplegats en els

en primer lloc, la integració de la informació en un qua-

llibres d’actes de congressos de la SEP [Societat

dre de coneixement paleoambiental general (a través

Espanyola de Paleopatologia] en els seus vint anys d’e-

de patrons de paleonutrició, indicadors d’estrés adap-

xistència (Fig. 1). Es pot dir que a Espanya aquesta

tatiu, impacte de les malalties o anàlisi d’economies de

ciència té un gran dinamisme i unes expectatives de

subsistència), i, en segon lloc, ha d’incloure la investiga-

futur enormes (Etxeberria, 2009).

ció sobre l’home i el seu comportament davant la mort
en un context cronocultural específic, bé siga prehistò-

Arqueologia funerària i paleopatologia

ric o històric. En definitiva, en la lectura del registre

L’arqueologia i la bioantropologia-paleopatologia

osteoarqueològic, l’antropologia física s’encarrega de

tenen el seu nexe d’unió en la denominada «arqueolo-

la variabilitat de l’individu i de la població; la paleopa-

gia de la mort» o «arqueologia funerària», que ha evo-

tologia, de la normalitat i de la malaltia del grup humà;

lucionat cap a la integració gradual de diferents con-

i l’arqueologia funerària, de l’aportació dels materials

ceptes biològics i biomèdics traspassant la clàssica anà-

d’estudi en un context cronocultural determinat.

lisi estàtica poblacional sobre el registre funerari. S’ha

El terme paleopatologia va ser utilitzat per primera

passat d’utilitzar l’aplicació de ciències com l’antropolo-

vegada per Schufeldt (1892) com a «terme sota el qual

gia física durant l’excavació arqueològica, a través de

poden ser descrites totes les malalties o condicions

l’«arqueoantropologia de camp», a la conceptualització

patològiques trobades en les restes d’animals extingits

de l’excavació funerària des d’una perspectiva biològi-

o fossilitzats» (Villalaín, 2007). A partir d’aquest concep-

ca integradora, i en la qual les ciències mèdiques tenen

te, s’accepta que va ser el 1913 quan Sir Marc Armand

també el seu espai.

Ruffer definí el concepte de paleopatologia «com la

En el segle

dins de l’estudi multidimensional de

ciència que té com a objecte l’estudi de les malalties

les societats del passat, tota excavació arqueofunerària,

capaces de deixar la seua empremta en els teixits orgà-

prehistòrica o històrica, s’hauria de fer des d’una pers-

nics, sobretot en els ossos, més antics o menys ».

pectiva àmplia que obligatòriament inclouria la paleo-

Posteriorment, els estudis de Moodie (1923) i Pales

patologia. Hui en dia, els nous conceptes biològics s’in-

(1930) van permetre a la disciplina d’aconseguir la seua

corporen a l’arqueologia de la mort, i valga com a

pròpia maduresa com a especialitat mèdica, amb

exemple recordar la importància de les aportacions que

objectius i metodologia específics dins dels estudis de

98

XXI,

RESTES DE VIDA, RESTES DE MORT

[page-n-5]
paleoantropologia (Etxeberria, 2009). La paleopatolo-

de…» a l’anàlisi epidemiològica poblacional i interpo-

gia s’ha d’entendre, per tant, com una especialitat his-

blacional. Es pot dir que, a Espanya, és encara una

tòrico-mèdica (Campillo, 1992, 1997).

ciència jove l’origen de la qual podríem situar cap a

Però, com ja indicàvem anteriorment, durant molts

1970, ja que amb anterioritat només notes científiques

anys l’arqueologia funerària no ha dirigit la seua mirada

esporàdiques, sobretot efectuades per estrangers,

cap a l’aspecte biològic, llevat d’algunes escasses apor-

havien aportat alguns exemples paleopatològics.

tacions. L’estudi del ritual funerari, l’anàlisi tipològica

Menció a part té el desenvolupament d’aquesta cièn-

del soterrament i, sobretot, la riquesa d’elements, com

cia a Canàries, en gran manera impulsada per Bosch

adorns o el tipus d’aixovar, concentraven la base de

Millares des de la dècada de 1960 i desconnectada fins

l’interés científic. En la dècada de 1980, l’«arqueologia

fa ben poc de la investigació peninsular (Bosch

de terreny» o «de camp», promoguda des de diferents

Millares, 1975).

grups francesos, s’estén per Europa (Duday et al., 1990)

En l’àmbit geogràfic mediterrani peninsular s’ha

i els antropòlegs comencen a practicar una arqueotana-

passat de la importància de descriure casos aïllats, com

tologia en què resulta fonamental la presència de l’an-

els cranis trepanats de la Cova de la Pastora, d’Alcoi

tropòleg en l’excavació arqueològica, participant direc-

(Rincón de Arellano i Fenollosa, 1950), en què es feien

tament en les labors de documentació, registre de ges-

unes breus anotacions paleopatològiques (possible-

tos funeraris i recuperació de restes humanes (Mallegni

ment les primeres a terres valencianes), a estudis pobla-

i Rubini, 1994). Des de llavors, sorgeixen conceptes

cionals més o menys amplis (Campillo, 1977; Puchalt,

nous vinculats a la paleopatologia, com l’osteoarqueo-

1990; Baxarías, 2002; entre altres), i, finalment, a infe-

logia i la bioarqueologia, que comencen a insinuar la

rències interpoblacionals (Chimenos, 1990; Cloquell,

seua entrada en els plans educatius universitaris. No

1994; Romero, 2005; entre altres). El futur de la paleo-

podem oblidar les noves publicacions monogràfiques

patologia s’encamina cap a una paleoepidemiologia

que han introduït la disciplina a través de manuals

local, regional i global.

(Campillo, 1983; Aufderheide i Rodríguez-Martín, 1998;
Campillo, 2001; Isidro i Malgosa, 2003; Campillo i

Estàndards en bioantropologia i paleopatologia

Subirà, 2004) i que constitueixen les principals fonts

En la sistemàtica de l’estudi osteoarqueològic hi ha

d’estudi per als nous estudiants i investigadors.

múltiples protocols i mètodes. Per a l’estudi paleopato-

D’acord amb l’opinió de Pales (1930), la malaltia

lògic estan consensuades les recomanacions de la

sempre ha existit i no es pot separar del naixement

Paleopathology Association (1991). Aquestes estructu-

dels éssers vius i, per tant, des de l’aparició de l’home.

ren no sols l’anàlisi de patologia en les restes òssies

Com qualsevol disciplina científica, la paleopatologia

humanes, sinó que estandarditzen aspectes com la

ha evolucionat, i així s’ha passat de descriure «un cas

demografia, l’antropometria, la paleodieta, etcètera.

BIOANTROPOLOGIA I PALEOPATOLOGIA

99

[page-n-6]
Demografia

la Universitat de Tennessee (Moore-Jansen, Ousley i

Per a l’anàlisi bàsica de l’estudi esquelètic es recoma-

Jantz, 1994) o les mesures arreplegades en el manual

na l’ús dels Standards for Data Collection from Human

de Campillo i Subirà (2004). Per al càlcul de l’estatura

Skeletal Remains, de Buikstra i Ubelaker (1994). Per a

de la població sempre han d’emprar-se diverses taules

les estimacions d’edat i sexe, és recomanable d’usar

i equacions, com les de Trotter i Gleser (1958),

European

Manouvrier (1893) o De Mendonça (2000), especial-

Anthropologists (1980); de vegades, a causa de l’estat

ment per a poblacions de la Península Ibèrica. En tot

de fragmentació d’alguns esquelets, es poden utilitzar,

cas, sempre cal tractar d’emprar estàndards com més

amb una certa cautela, mètodes bioantropològics

ajustats a la població d’estudi millor i no oblidar les

d’estimació d’edat i sexe habitualment emprats en les

limitacions i els marges d’error de cada mètode.

les

propostes

del

Workshop

of

anàlisis de cremacions (Gejvall, 1980). Per a l’estudi de
restes òssies infantils i juvenils és referència obligada el

Paleodontologia

manual de Fazekas i Kosa (1978), que arreplega un

L’estudi paleodontològic i de salut bucodental es pot

estudi detallat del creixement i desenvolupament

fer utilitzant la fitxa de registre proposada per

infantils.

Chimenos et al. (1999), que valora l’estat alveolar, l’es-

Una vegada realitzada la distribució mostral de la

tat dentari, el desgast oclusal, les càries, la reabsorció

població objecte d’estudi, cal acudir a la utilització de

alveolar, el càlcul, els abscessos i les fístules, i la hipo-

les taules de vida, sempre que es dispose de sèries

plàsia. Per a estudis específics, com la hipoplàsia de

osteològiques representatives. Aquestes taules mos-

l’esmalt, es pot acudir a mètodes clàssics (Goodman i

tren la història de la mortalitat, des del naixement fins a

Jerome, 1991) o a d’altres revisats i més actuals (Hillson

la mort, dels diferents grups d’edat. Amb elles es pre-

i Bond, 1997). Finalment, l’anàlisi odontomètrica pot

tén determinar l’esperança de vida a distintes edats de

ser de gran importància per a observar la variabilitat

la població i, per a procedir a la seua obtenció s’han de

entre poblacions o per a explorar diferències entre

resoldre equacions diverses. L’aplicació de fonaments

sexes en una població (Hillson, 1996). Les anàlisis esta-

estadístics ha permés, entre altres avanços, de conéixer

bleixen diferents índexs mètrics basats en el diàmetre

la transició demogràfica durant el neolític (Bocquet-

mesiodistal (MD) i vestibulolingual (VL) per a obtindre,

Appel, 2002).

entre d’altres, l’índex de robustesa, el mòdul de la corona o el seu índex.

Osteometria
Per a l’anàlisi antropomètrica és recomanable l’ús de les

Marcadors d’estrés ocupacional

78 mesures proposades en protocols com el Data

A causa de la plasticitat òssia, les insercions musculoli-

Collection Procedures for Forensic Skeletal Material, de

gamentoses poden patir processos inflamatoris locals.

100

RESTES DE VIDA, RESTES DE MORT

[page-n-7]
Les lesions entesopàtiques són atribuïdes a una hipe-

Paleodietes

ractivitat muscular i és fàcil d’observar-les en restes

Caracteritzar la dieta d’una població humana antiga és

òssies arqueològiques; així es pot establir una estreta

important per a obtindre una aproximació a les seues

relació amb determinades activitats laborals; per això,

formes de vida, directament relacionades amb l’explo-

s’han conceptualitzat com a indicadors paleoocupacio-

tació i l’adaptació a un medi. En bioantropologia, jun-

nals o marcadors d’estrès ocupacional, que resulten

tament amb diverses patologies òssies o amb l’anàlisi

molt útils per a caracteritzar la biomecànica repetida de

del desgast dentari i les dades —sovint parcials— arre-

les poblacions antigues (Castellana i Malgosa, 1991;

plegades del jaciment arqueològic (fauna, llavors, uti-

Galera i Garralda, 1993; Rodríguez-Martín i Martín-

llatge, etc.), les evidències quantitatives més directes

Oval, 1997). En aquest sentit, en tot estudi poblacional

per a obtindre informació sobre els tipus d’aliments

és important de diferenciar els d’origen entesopàtic,

consumits es basen en les anàlisis bioquímiques dels

d’altres que tenen un origen patològic i que s’han rela-

ossos i microscòpiques de les dents.

cionat clàssicament amb activitats laborals, com són

Des del final de la dècada dels anys setanta, l’anà-

alguns tipus d’artrosi, la miositis ossificant traumàtica,

lisi bioquímica de l’os va introduir la possibilitat d’ob-

etc. Per a aquest tipus d’estudis es recomana l’ús de

tindre informació dels aliments consumits per un grup

treballs com els de Kennedy (1989) o l’Atles de

humà a partir dels nivells o de la concentració d’ele-

Capasso, Kennedy i Wilczak (1999).

ments químics presents en l’os. L’anàlisi d’elements
traça com l’estronci (Sr) i la seua relació amb el calci

Variants anatòmiques epigenètiques

(Ca) en l’os (Sr/Ca) permet determinar la importància

L’estudi de la prevalença de variants anatòmiques

de la carn o de productes d’origen vegetal en la dieta,

de caràcter epigenètic presents en la població podria

basada en una relació menor Sr/Ca com major siga la

servir per a valorar el grau d’endogàmia. Es denominen

proporció de carn en la dieta (Sillen i Kavanagh, 1982).

epigenètics perquè fan referència al fet que l’expressió

D’altra banda, l’anàlisi d’isòtops estables del carboni

d’aquests vindria donada per factors genètics, als quals

(12C i 13C) i del nitrogen (14N i 15N) sobre el col·lagen de

s’uneixen factors ambientals. Aquesta anàlisi permet de

l’os permet, d’una forma més precisa, discriminar die-

caracteritzar la població i poder confrontar-la amb d’al-

tes d’origen marí d’altres de terrestre, i fins i tot una

tres de la mateixa cronologia i àmbit geogràfic. Per a

aproximació

aquest tipus d’estudis es pot acudir a la relació propo-

(Schoeninger, 1995). D’esta manera, per exemple, con-

sada

la

sumidors de productes carnis d’origen terrestre pre-

Paleopathology Association (1991) o al manual de

senten valors inferiors de δ 13C i δ 15N respecte al d’a-

Pastor et al. (2001) pel que fa a variants cranials en

quells amb un alt consum de carn d’origen marí. No

poblacions peninsulars.

obstant això, aquest tipus d’anàlisi requereix d’un cali-

per

les

recomanacions

mateixes

de

al

tipus

de

plantes

(C3

o

BIOANTROPOLOGIA I PALEOPATOLOGIA

C4)

101

[page-n-8]
bratge; en primer lloc, la mostra òssia ha de conservar

superfície vestibular de la dentició postcanina perma-

prou de matèria orgànica per a poder ser analitzada;

nent en el seu terç mitjà i amb preferència a M1, amb

així mateix, cal controlar l’efecte diagenètic o de con-

un microscopi electrònic d’escombratge (MEE). Sobre

taminació per altres elements químics presents en el

aquestes superfícies no hi ha un contacte entre dents i

lloc de deposició on ha estat la mostra fins a la seua

la presència d’abrasions microscòpiques es troba

anàlisi. Aquests factors en compliquen l’anàlisi, ja que

directament associada al diferent grau d’abrasivitat,

cal observar els nivells dels elements químics en el sòl

natural o artificial, dels tipus d’aliments mastegats.

i en restes de fauna associada als mateixos nivells

D’aquesta manera, la hipòtesi de treball parteix del

estratigràfics. Per a la Comunitat Valenciana, de

principi que la variabilitat en els patrons de microdes-

moment, hi ha pocs exemples que informen de la dieta

gast es deu a la importància del consum d’aliments

de comunitats humanes antigues a partir de les anàli-

naturals no abrasius, com la carn, respecte d’altres

sis bioquímiques en os (García-Guixé, Richards i

amb característiques abrasives intrínseques, com els

Subirà, 2006; Romero, Martínez-Ruiz i De Juan, 2002),

productes d’origen vegetal en la dieta, però conside-

potser per les dificultats intrínseques del mètode o per

rant també com a factor de diferenciació els possibles

impossibilitat de contextualitzar materials d’excava-

procediments tècnics de transformació dels aliments.

cions antigues.

A partir de l’anàlisi de caçadors recol·lectors del plisto-

Una línia d’anàlisi nova que està aplicant-se per a

cé i de l’holocé i de poblacions agrícoles (Pérez-Pérez

l’aproximació al coneixement dels tipus d’aliments

et al., 2003; Romero i De Juan, 2008) s’ha demostrat

consumits en grups humans antics es basa en l’anàlisi

que la variabilitat en el patró de microdesgast es veu

del microdesgast dental. Les característiques fisicoquí-

que és menor a nivell intragrupal que intergrupal.

miques dels aliments, com també la seua forma de

Grups caçadors recol·lectors amb un elevat compo-

preparar-los i de conservar-los, són factors directament

nent carni en la dieta es caracteritzen per una densitat

relacionats amb la pèrdua d’esmalt de la dent.

menor de microestries dentàries més llargues, un

Partícules d’igual duresa que l’esmalt o superior (4,5-5

model que, de moment, es mostra inversament pro-

en l’escala de Mohs) contingudes en els aliments, com

porcional al d’altres grups humans amb un sistema

els fitòlits d’origen vegetal o la sílice cristal·litzada

econòmic de subsistència basat en la producció d’ali-

adherida durant la transformació de l’aliment per al

ments.

seu consum (mòlta del gra o assecat de carn i peix),
produeixen, a nivell microscòpic, abrasions en l’esmalt

Indicadors d’estrés ambiental-nutricional

de la dent (Romero, 2005; Romero et al., 2009). La

Els indicadors d’estrès ambiental constitueixen mar-

densitat i la longitud d’aquestes microestries s’analit-

cadors osteològics resultants de la interacció entre

zen en reduïdes àrees d’esmalt (~ 0,5 mm ) sobre la

l’individu i el medi ambient (per exemple, cribra orbi-

2

102

RESTES DE VIDA, RESTES DE MORT

[page-n-9]
PRESSIONS
AMBIENTALS

Motius
econòmics

tàlia, hiperostosi poròtica, línies de Harris o hipoplàsia de l’esmalt). Sense cap dubte, de tots els factors
ambientals que poden afectar el creixement i el desenrotllament d’una població, la nutrició és el que està

Recursos
existents
(Disponibilitat
alimentària)

Motius
culturals
Recursos
limitants
(Mode de vida,
característiques
individuals, etc.)

implicat més directament. Si considerem l’estrès

FILTRE
CULTURAL

ambiental com la limitació en la disponibilitat de
recursos alimentaris, ja siga per motius econòmics

RESISTÈNCIA
Edat

Sexe

gastronòmica, la forma de vida, les característiques

pel de «nutricional».

Indicadors de dieta
bioquímics
(oligoelements, isòtops)

restes esquelètiques provenen directament de l’escas-

una situació alimentària deficitària d’origen ambiental

Indicadors de dieta
morfològics, radiològics i
demogràfics

Alteracions de la talla, línies de Harris,
periostitis, hipoplàsia de lʼesmalt, patologies bucodentals, cribra orbitàlia, síndrome porós, placticèmia, etc.

Òbviament, els marcadors que analitzem en les

setat alimentària o bé de la resistència de l’individu a

Susceptibilitat
genètica

CANVIS I
TRASTORNS

individuals, etc.), arribem directament a la conclusió
que perfectament és substituïble el vocable «estrès»

Produeix noves
pressions

Modifica pressions

(períodes de pobresa, escala social, epidèmies, etc.)
o culturals (situacions bèl·liques, la pròpia cultura

Factors
estressants
(Malalties)

Figura 2. Estrés ambiental i indicadors paleonutricionals (modificat de
Goodman, 1984).

(Fig. 2). No obstant això, les mateixes dades poden

bles (infantils-juvenils) a agents adversos no donaria

ser utilitzades per a fonamentar hipòtesis contradictò-

temps al desenrotllament de marcadors esquelètics

ries si no s’analitzen tots els indicadors des d’una pers-

visibles». Aquesta interacció entre estrés ambiental i

pectiva més àmplia. Aquesta reflexió, formulada per

patologia ha permés reflexionar i reinterpretar la infor-

Wood et al. (1992), és la base de la «paradoxa osteo-

mació paleoecològica sorgida de l’estudi de les

lògica», que parla de la doble intepretació de l’anàlisi

poblacions antigues.

d’indicadors d’estrès ambiental o paleonutricional:

Per a l’estudi d’aquests indicadors es recomana

«Sota condicions ambientals estables, l’alta presència

emprar la proposta de Pérez-Pérez (1996), i sobre

d’indicadors pareix que indica baixos nivells d’adapta-

alguns indicadors, com els fenòmens porosos, sugge-

bilitat al medi o una elevada susceptibilitat o debilitat

rim la revisió d’algunes de les nostres aportacions (Polo,

enfront de condicions ambientals desfavorables. No

2000; 2001; Polo i Villalaín, 2003).

obstant això, la major freqüència d’indicadors esquelètics estaria reflectint una major capacitat de sobre-

Paleopatologia i entitats nosològiques

viure a episodis de malaltia o d’estrès ambiental. Així

En antropologia física i en osteologia es recomana

mateix, una ràpida mortalitat en individus molt sensi-

l’ús de la Nomina Anatomica, la qual pot ser perfec-

BIOANTROPOLOGIA I PALEOPATOLOGIA

103

[page-n-10]
tament aplicable a les poblacions antigues (Debu i
Mafart, 2002). En paleopatologia, per contra, estem
immersos en diferents discussions semàntiques que a
vegades no aclareixen res, per la qual cosa seria
aconsellable una correcta nomenclatura que anara
des de l’ús de conceptes bàsics, com les lesions elementals òssies proposades per Thillaud i Charon
(1994), al pla del diagnòstic retrospectiu o de presumpció de les diferents entitats nosològiques. L’ús
de les esmentades lesions elementals permet una
estandardització de les descripcions patològiques i
definiria les principals observacions macroscòpiques i
radiològiques en l’os arqueològic (per exemple, erosió, cavitat, perforació, osteòlisi, osteoblàstic, osteoclàstic, periostitis, porositat, cribrositat, nòdul, espícula, osteòfit, exostosi, eburnació, osteopènia, deformació axial, deformació volumètrica, anquilosi, pseudoartrosi, etc.).
El mètode diagnòstic paleopatològic es fonamenta en la ubicació crono-cultural i demogràfica del
cas o casos d’estudi per a, posteriorment, dur a terme
una primera descripció de la lesió elemental segons la
morfologia macroscòpica, ubicar-la segons l’anatomia
topogràfica, confrontar-la amb la imatge mèdica, descartar l’alteració tafonòmica post mortem i, després
d’un diagnòstic diferencial, inferir un diagnòstic mèdic
Figura 3. Paleopatologia infecciosa. (a-b) Brucel·losi (Necròpolis vil·la romana de la Vall d’Uixó, s. I-II dC); (c) tuberculosi, mal de Pott (necròpolis romana del carrer de Quart, València, s. II aC); (d) pleuritis, tuberculosi pulmonar
(necròpolis romana del carrer de Quart, València, s. II aC); (e-f) Tuberculosi
coxofemoral, necrosi de cap femoral (església fortalesa de Castielfabib, s.
XVIII dC) i (g) tuberculosi dactilar o espina ventosa (Cova dels Blaus, la Vall
d’Uixó, Castelló, edat del bronze).

de presumpció. A tot aquest procés es poden aplicar
tècniques complementàries, com l’anatomia patològica, la radiologia, la bioquímica, la biologia molecular
etc. Amb tot això s’arriba a establir una síndrome osteoarqueològica semblant a l’entitat nosològica en medicina clínica (Thillaud i Charon, 1994).

104

RESTES DE VIDA, RESTES DE MORT

[page-n-11]
La paleopatologia ha permés documentar en el
passat la majoria de les malalties osteològiques i moltes de les sistèmiques que hui en dia coneixem. A pesar
de tot, el percentatge d’identificació és baix, perquè
majoritàriament només arribem a valorar entre el 10 i el
20 per cent de les malalties. Entre les entitats nosològiques freqüentment documentades destaquen les
següents, moltes de les quals s’han descrit en la literatura paleopatològica sobre estudis de necròpolis valencianes:

· Inflamacions-infeccions (Fig. 3): artritis, periostitis,
treponematosi, osteomielitis, tuberculosi òssia,
tuberculosi pulmonar, brucel·losi, lepra, discitis, etc.

· Neoplàsies o tumors (Fig. 4): osteomes, condromes,
carcinomes, osteoblastomes, metàstasis, osteosarcomes, quists ossis, etc.

· Traumatismes (Fig. 5): fractures (simples, comminutes, patològiques, etc.), fissures, hematomes,
lesions (per arma blanca, per arma de foc, etc.)

· Vasculars: angiomes, aneurismes, necrosis, etc.
· Degeneratives i reumàtiques (Fig. 6): artrosi, artritis,
etc.

· Deficiències nutricionals (Fig. 7): cribra orbitàlia,

Figura 4. Paleopatologia tumoral. (a) Encondroma protuberans (necròpolis
islàmica de Huelva, s. XI-XII dC); (b) osteoma osteoide en placa (cas forense actual).

hiperostosi poròtica, cribra femoral, cribra humeral,
alteracions volumètriques costals i metafisials, etc.

· Malformacions i anomalies congènites: cranials,
axials, apendiculars, etc.

· Modificacions culturals (Fig. 9): trepanacions, deformacions cranials intencionals o mutilacions dentàries, etc.

· Patologia i desgast dentari (Fig. 8): abscessos, malaltia periodontal, càries i graus d’exposició de denti-

Paleopatologia i ADN

na que es relaciona amb la gènesi de diverses pato-

El desenvolupament científic ha contribuït a l’aplicació

logies en funció del seu grau i de l’edat de l’indivi-

de noves metodologies biomèdiques al desenvolupa-

du, etc.

ment de l’estudi ecològic i l’impacte de les malalties

BIOANTROPOLOGIA I PALEOPATOLOGIA

105

[page-n-12]
infeccioses. L’avanç en biologia molecular, en genètica
i en microbiologia ha permés la seua aplicació a l’anàlisi de restes òssies antigues, la qual cosa ha propiciat
el desenvolupament de manera autònoma d’una paleogenètica i una paleomicrobiologia (Malgosa et al.,
2005) que han fet possible, entre altres èxits, la recuperació d’ADN d’alguns dels principals microorganismes causants de moltes de les malalties infeccioses
que han delmat les poblacions en l’antiguitat (tuberculosi, lepra, pesta, sífilis, etc.). Aquests treballs han permés confirmar diagnòstics de presumpció sobre mostres osteològiques enquadrades en àmbits cronoculturals definits i que fins llavors només havien pogut ser
diagnosticades per les característiques macroscòpiques o topogràfiques de les lesions. Entre els nous
avanços, s’ha aconseguit recuperar ADN de mycobacteris com el Mycobacterium tuberculosis (Spigelman i
Lemma, 1993), del Mycobacterium leprae (Taylor et
Figura 5. Paleopatologia traumàtica. (a) Fractura espiroide femoral (necròpolis parroquial de Puçol, València, s. XV dC; (b) fractura radial amb defecte de consolidació o pseudoartrosi (necròpolis de l’Hospital d’En Conill,
València, s. XV dC); (c-d) hematoma subperiòstic calcificat femoral (necròpolis vil·la romana de la Vall d’Uixó, s. I-II dC i (e) necrosi avascular posttraumàtica de cap humeral (necròpolis islàmica dels Alters, l’Ènova [València],
s. XI-XII dC).

al., 2009), del Treponema pallidum (Mulligan, Norris i
Lukehart, 2008) o del Yersinia pestis (Wiechmann i
Grupe, 2005). Respecte a aquest últim, són significatius els treballs de Drancourt et al. (1996; 1998) sobre
l’evidència osteoarqueològica i paleogenètica de
pesta en les víctimes de l’epidèmia de Marsella de
1722.

Bases de dades i arxivament
Finalment, en tota anàlisi paleopatològica és recomanable que tota la informació bioantropològica i paleoFigura 6. Paleopatologia degenerativa. (a) Espondiloartrosi cervical; (b)
uncartrosi cervical; (c) artrosi de cap humeral (els tres corresponen a casos
procedents de la necròpoli parroquial d’Hortells, Castelló, ss. XIII-XIV dC).

patològica siga introduïda en una fitxa de registre (Polo
i García-Prósper, 2004) per a la seua valoració; posteriorment es poden usar programes informàtics per a l’a-

106

RESTES DE VIDA, RESTES DE MORT

[page-n-13]
Figura 7. Paleopatologia de mancança. (a) Cribra orbitàlia trabecular; (b) cribra orbitàlia proliferativa; (c) raquitisme; (d) hiperostosi parietal (els tres
corresponen a casos procedents de la necròpoli islàmica del Portal de
València, a Borriana (Castelló), ss. XI-XIII dC).

nàlisi de dades, com l’SPSS [Statistical Package for the

Figura 8. Patologia i desgast dentari. (a) Malaltia periodontal i càries (necròpoli parroquial d’Hortells, Castelló, ss. XIII-XIV dC); (b-c) dos exemples de
càries de major (Cueva del Molinico, Villena, Alacant, III mil·leni aC) i menor
grau d’afectació en la dent (necròpoli islàmica de La Losilla, Villena
(Alacant), ss. X-XIII dC); (d) abscés apical mandibular (necròpoli de Benizahat,
la Vall d’Uixó (Castelló), ss. XII-XIII dC, i (e-f) variabilitat en el grau d’exposició de dentina en dents postcanines d’individus adults (~30 anys) relacionat
amb diferències en el caràcter abrasiu de la dieta.

Social Sciences] o Excel. Recentment, van sorgint programes informàtics que permeten establir anàlisis intra

envolupament. Els seus treballs sistemàtics des de

i interpoblacionals, com el Fordisc (d’ús preferent en

1976 han motivat un merescut premi Pàtera d’Honor de

estudis forenses) o el Herrin’s Project (http://proyecto-

l’Arqueologia Catalana (2003). Amb anterioritat, només

herrerin.blogspot.com), que permetran nodrir un fons

podem citar les notes publicades per Rincón de

poblacional peninsular.

Arellano i Fenollosa (1950) i per Riquet (1953) sobre la
Cova de la Pastora. No obstant això, des d’un punt de

La investigació bioantropològica i paleopatològica en

vista bioantropològic, el primer treball poblacional es

terres valencianes a través d’alguns exemples

pot atribuir a Fusté (1957), sobre els pobladors neo-

Sense cap dubte es pot considerar el professor

eneolítics de la regió valenciana.

Domènec Campillo l’introductor de la paleopatologia

En la paleopatologia valenciana també s’ha evolu-

en terres valencianes i qui establí les bases del seu des-

cionat des de la descripció singular de certes patolo-

BIOANTROPOLOGIA I PALEOPATOLOGIA

107

[page-n-14]
rent de la que van viure els primers paleopatòlegs, i és
en aquest context a on han sorgit interessants projectes
interdisciplinaris, com l’estudi de les sepultures neolítiques del PAI de la Torre de la Sal, a Castelló. Altres projectes, tanmateix, sorgeixen per iniciativa de museus,
com l’anàlisi de la Cova dels Blaus, també a Castelló, o
fins i tot promoguts per entitats científiques privades,2
com l’estudi de la necròpoli romana més antiga, documentada fins ara a la ciutat de València (García-Prósper,
2002; García-Prósper i Polo, 2003; García-Prósper, Polo
i Guerin, 2007).

Projecte Costamar (PAI de la Torre de la Sal, Castelló)
(Neolític)
El jaciment de Costamar és, fins al moment, un dels
Figura 9. Modificacions culturals. (a) Trepanació incompleta (cripta de Santa
Bàrbara, a l’església de Sant Joan de l’Hospital, València, s. XVI-XVIII dC); (b)
maxil·lar de l’individu PZC159 (dona-adulta) amb evidències de mutilació
en dents anteriors (I1, I2 i C) conservats in situ (necròpoli islàmica de la Plaza
del Castillo, Pamplona, s. VIII dC).

majors assentaments neolítics a l’aire lliure excavats en
extensió. La seua excavació, promoguda des de la
Fundació Marina d’Or de la C.V. i sota la direcció
arqueològica d’Enric Flors, es duu a terme a través de

gies procedents de necròpolis prehistòriques i històri-

diversos projectes d’intervenció arqueològica d’urgèn-

ques cap a inferències poblacionals. No hi ha dubte

cia com a mesura prèvia a les obres d’urbanització i edi-

que moltes de les investigacions bioantropològiques i

ficació de l’àrea urbana de la Torre de la Sal, de més de

paleopatològiques dutes a terme en els últims vint anys

56.000 m2. De les 694 estructures arqueològiques exca-

han estat i estan condicionades a una certa exigència

vades, 478 corresponen a una cronologia neolítica,

administrativa en el context d’intervencions arqueològi-

entre les quals destaca un conjunt funerari que ha sigut

ques d’urgència o de salvament sorgides a propòsit de

objecte d’estudi bioantropològic i paleopatològic.

1

plans urbanístics (PAI), d’obres civils o d’infraestructures

Les restes humanes estudiades procedeixen de sis

públiques o privades. Aquesta és una realitat molt dife-

estructures funeràries circulars (sitges) que o bé van ser

1.- Valga d’exemple el treball pioner de Campillo (1988) sobre la malaltia en la prehistòria valenciana, en el qual es descriuen casos paleopatològics procedents del Barranc d’En Llopis, a Castelló de Rugat, de la cova eneolítica del Palanqués, la Cova de la Pastora, la Coveta Emparetà, de Bocairent, o
la Cova de les Llometes (Alcoi).
2.- El projecte Bioantropologia dels Primers Pobladors de Valentia, que des de 1999 aborda el Grup Paleolab amb finançament privat, comprén l’estudi de
la necròpoli del carrer de Quart i ha proporcionat, entre altres resultats, tendències sobre l’esperança de vida i l’impacte de certes patologies infeccioses a la València romana (Polo i García-Prósper, 2002a, 2002b, 2009; Polo et al., 2004).

108

RESTES DE VIDA, RESTES DE MORT

[page-n-15]
reutilitzades com a estructures d’enterrament, o bé van

Catalunya, o Cloquell (1994) per al Llevant peninsular

ser construïdes intencionalment com a tombes d’inhu-

(Vall del Vinalopó, Alacant). Totes aquestes dades

mació. Des d’un punt de vista cronològic, la seua data-

odontomètriques s’associarien al procés de gracilitza-

ció comprendria entre el final del

ció neolítica descrit per múltiples autors.

V

VI

mil·lenni i l’inici del

mil·lenni aC, amb una fase cronològica posterior, o

segona ocupació, datada en el

IV

mil·lenni aC.

En relació a la patologia oral resulta significativa
l’absència de l’observació de càries i l’escassa incidèn-

La demografia obtinguda representa set individus

cia de tosca dentària. Per contra, s’ha observat la pre-

amb edats que van des de la infància fins a l’edat adul-

sència de malaltia periodontal, en una sola peça dental

ta (quatre probables barons entre 30-45 anys, dos

de la sèrie es presenta hipoplàsia de l’esmalt i també

infantils, entre 4 i 6 anys, i un juvenil entre 12 i 15 anys).

s’ha observat un sol cas de malaltia infecciosa bucal en

Tot i tractar-se d’una sèrie reduïda, l’esperança de vida

forma d’abscés apical. El desgast oclusal assoleix

al naixement (e0) se situa entorn dels 25 anys, en con-

nivells mitjans-alts (4-5) per a la sèrie adulta, fins i tot

cordança amb els resultats de l’estudi sobre demogra-

presenta morfologia bisellada atribuïble a activitat mas-

fia durant la transició neolítica desenvolupat per

ticatòria patològica (bruxisme). Des de la infància, com

Bocquet-Appel (2002).

ho testimonia l’esquelet GE-257, ja s’objectiva un des-

En general, les troballes paleopatològiques són

gast 3-4, indicatiu d’una dieta extremadament abrasiva

escasses per culpa, en part, del deficient estat de con-

i amb abundants elements exògens derivats d’un trac-

servació de la sèrie (entre un 10 i un 30 % d’índex de

tament alimentari poc elaborat d’una dieta majoritària-

conservació esquelètica). Només s’ha documentat un

ment cerealista.

cas lleuger de cribra orbitàlia en l’estructura GE-254,
fenomen porós inespecífic i multifactorial associat a

Projecte Cova dels Blaus (Edat del bronze)

anèmia, malnutrició calòrico-proteica o infecció gas-

Un altre projecte d’estudi multidisciplinari ha sigut l’a-

trointestinal (Polo, 2000, 2001), i una lleugera artrosi

nàlisi de la sèrie de la Cova dels Blaus (CDB) (la Vall

radiocarpiana en GE-310, indicativa probablement d’e-

d’Uixó, Castelló), adscrita a l’edat del bronze. Aquest

tiologia ocupacional.

projecte, dirigit per Josep Casabó i María Luisa Rovira

L’estudi paleodontològic s’ha realitzat sobre una

des del Museu d’Arqueologia de la Vall d’Uixó, ha

mostra total de 98 dents. Els resultats odotomètrics

inclòs l’estudi bioantropològic, paleopatològic i paleo-

indiquen que els diàmetres mesiodistal (MD) i vestibu-

nutricional (Polo i Casabó, 2004; Romero et al., 2004;

lolingual (VL) com també l’índex de robustesa (àrea

Polo et al., 2007). La sepultura col·lectiva de la Cova

oclusal), l’índex de la corona i el mòdul de la corona,

dels Blaus està formada per nou inhumacions: sis adults

estan dins dels valors per a poblacions neolítiques que

i tres infantils. L’edat de mort dels adults oscil·la entre

proposen Anfruns et al. (1996) per a sèries de

els 20 i els 30 anys, i la mortalitat infantil se situa entre

BIOANTROPOLOGIA I PALEOPATOLOGIA

109

[page-n-16]
1,5 i 3,5 anys. Els marcadors d’activitats físiques docu-

bronze castellonenc, com la Cova dels Castellets (8,9

mentats estan relacionats probablement amb la

%) a Artana, o a la Vall del Vinalopó a Alacant (17,1 %)

recol·lecta, la preparació de l’aliment, la caça i les acti-

(Cloquell i Aguilar, 1996; Cloquell et al., 2001). Aquests

vitats artesanals. Hi ha certes variants anatòmiques epi-

valors de càries baixos en la CDB s’associen a una pre-

genètiques que poden suposar relacions familiars entre

sència de càlcul dentari també menor respecte als con-

els individus.

junts prehistòrics de Castelló (Cova dels Castellets o

L’aproximació a la paleodieta del grup es va dur a

Cova de la Masadeta), sent aquest tipus de patologies

terme a partir de la mostra d’individus adults aplicant

les que caracteritzen un conjunt singular de dieta en

diferents mètodes d’anàlisi dentària (Romero, Polo i De

terres valencianes ja que la resta de patologies compa-

Juan, 2004; Polo et al., 2007). En primer lloc, l’anàlisi de

rades, com la malaltia periodontal o l’hipoplàsia, es tro-

la patologia dentària va comprendre l’examen, a nivell

ben en valors semblants.

intrapoblacional, del càlcul dentari, la càries, hipoplàsia

Juntament amb l’anàlisi de la patologia dentària, l’a-

de l’esmalt, malaltia periodontal, pèrdues ante mortem

nàlisi de desgast en dents de poblacions humanes s’ha

i abscessos. A més, es valorà el grau d’exposició de

relacionat amb el tipus de dieta i també amb les tècni-

dentina i s’efectuaren anàlisis de microdesgast dentari.

ques de preparació dels aliments. Anàlisis recents de

Les dades obtingudes es presenten ara en el marc

revisió i correlació d’aquestes entitats nosològiques en

d’una variabilitat interpoblacional a partir de resultats

poblacions prehistòriques i històriques de la Vall del

obtinguts per a altres sèries prehistòriques de la Vall del

Vinalopó (Gómez, Romero i De Juan, 2009) han mostrat

Vinalopó (Alacant), de València i de Castelló.

que el grau d’exposició de dentina presenta relació

El problema de la caracterització alimentària d’un

amb la freqüència, el tipus i la severitat de la càries. En

grup humà antic basada en l’anàlisi de la patologia

la CDB, el desgast de les dents no és marcat, el 75,6 %

bucodental radica en la significació dels resultats. Les

presenten valors inferiors al grau 5 basat en una escala

restes humanes recuperades en terres valencianes (IV-II

d’1-10 (Smith, 1984) i semblants als d’altres poblacions

mil·lenni aC) es caracteritzen, en molts casos, per con-

de la Vall del Vinalopó (Gómez Romero i De Juan, 2008)

junts reduïts, que no permeten establir diferències fia-

caracteritzades per sistemes econòmics de subsistència

bles entre rangs d’edat i sexe. De la mateixa manera,

basats en el cultiu de cereals i en la cabanya ramadera.

els valors de patologies varien en funció de la seua pre-

No obstant això, diferències en la patologia i el desgast

sència per individu o si considerem el nombre de dents

dentari entre poblacions poden estar vinculades als

en el grup analitzat. Per tant, la interpretació dels resul-

procediments tècnics de processament i transformació

tats s’ha d’enfocar a la variabilitat interpoblacional. La

dels aliments. En aquest sentit, la caracterització de l’a-

càries dental en la CDB (5,4 %) és significativament

nàlisi del microdesgast dentari en la CDB i la seua varia-

menor que l’observada en altres conjunts de l’edat del

bilitat respecte a altres poblacions del IV-II mil·lenni aC

110

RESTES DE VIDA, RESTES DE MORT

[page-n-17]
ha permés mostrar un model alimentari per a la prehistòria a la Comunitat Valenciana i les seues àrees limítrofes (Romero, 2005; Romero i De Juan, 2007, 2008;
Romero, Martínez-Ruiz i De Juan, 2004). Un ampli conjunt de jaciments han sigut analitzats des de 1999
(veure Fig. 10, símbols entre parèntesis) pertanyents al
neolític, com el Tossal de les Basses (l’Albufereta,
Alacant) (TB) (Rosser i Fonts, 2007) o la Cova de Sant
Martí (Agost, Alacant) (csm) (Torregrosa i López, 2004).
Per al calcolític, s’han inclòs un conjunt de coves o
covetes de la vall alta del Vinalopó (Villena, Alacant)
com la Cueva del Molinico (mol), Cueva del Lagrimal
(LG), Cuevas del Alto (CA), Cueva de las Delicias (D) o
la Cueva de las Lechuzas (L) (Soler, 1993) i restes adscrites al campaniforme (Jover i De Miguel, 2002), com el
Peñón de la Zorra (PZ) o el Puntal de los Carniceros (P).
Els conjunts de l’edat del bronze són més variats pel
que fa a la seua localització i corresponen a la referida
Cova dels Blaus (CDB) (Polo et al., 2007) a Castelló, El
Cuchillo (Almansa, Albacete) (CU) (De Miguel, 2002), el
Tabaià (Asp, Alacant) (TA) (De Miguel, 2001), Cabezo
Redondo (CR) (Soler, 1987; 1993) o el Cabezo de la
Escoba (ce) (Villena, Alacant) (Soler, 1993), la Lloma de
Betxí (Paterna, València) (bx) o les Raboses (Albalat dels
Tarongers, València) (R) (De Pedro, 2004). Finalment,
com a grup de control es presenten resultats sobre
població actual (mostra in vivo) (C) (Romero, MartínezRuiz i De Juan, 2006).

Figura 10. Microdesgast dentari. (a) Procés d’obtenció de motles dentaris;
micrografia obtinguda per microscòpia electrònica d’escombratge (MEE) a
30X d’una rèplica dentària (M1 inferior-esquerre humà adult), on es mostra
la superfície vestibular i s’indica l’àrea d’anàlisi en el terç mitjà de la dent
davall de la cúspide protocònide; (b) micrografies a 100X (àrea de 0,56
mm2) que mostren diferents patrons de microdesgast dentari. Note’s la
major densitat de menor longitud mitjana (µm) de microestries (esq.) característiques de poblacions neolítiques i aquelles de menor densitat i major
longitud (dta.) que presenten poblacions de l’edat del bronze. (c)
Representació de les dues primeres Funcions Discrminants (76,1%) que
mostren la variabilitat en el patró de microdesgast (F1=longitud i F2=densitat de microestries per orientació 0º-180º) i la seua relació amb el tipus de
dieta i els seus modes tècnics d’obtenció i transformació entre poblacions
del neolític (TB i csm), el calcolític (mol, L, D, CA, LG), el campaniforme (P i
PZ), l’edat del bronze (CU, TA, CR, cdb, ce, R i bx) i un grup de control (C)
adult in vivo.

L’anàlisi de la variabilitat del patró de microdesgast
dental (densitat i longitud mitjana d’estries per orien-

longitud mitjana d’estries (µm), sent aquesta última

tació 0º-180º) mostra com les variables que més discri-

variable la que més correlació ha presentat (F1) segui-

minen entre grups per cronologia són les de densitat i

da de la seua densitat (F2) (Fig. 10). Aquests resultats

BIOANTROPOLOGIA I PALEOPATOLOGIA

111

[page-n-18]
representen un gradient que respon clarament a la

dades reforcen la hipòtesi de l’estreta relació de convi-

importància dels tipus d’aliments i el seu caràcter abra-

vència o familiar entre els individus, com també l’exis-

siu en les poblacions analitzades. D’aquesta manera, el

tència de morts pròximes en el temps, la qual cosa, a

grup de control in vivo representa un tipus de dieta

més, explicaria certes característiques de rapidesa del

industrialitzada amb un caràcter abrasiu significativa-

depòsit funerari (Polo et al., 2005). Constitueixen

ment menor que en poblacions del neolític, el calcolí-

aquests els casos més antics de tuberculosi documen-

tic i de grups humans durant el campaniforme amb un

tats fins al moment en terres valencianes.

component de cereals i carni en la dieta processats
amb procediments tècnics que incorporarien gran

Interdisciplinaritat i paleopatologia

quantitat de partícules abrasives extrínseques, per

És obvi que cap estudi del passat no es pot analitzar

exemple procedents de molins o de moles de pedra,

des d’un prisma exclusivista; només la interacció entre

menys refinades que durant l’edat del bronze. Sorprén,

disciplines permet tindre una visió global de la pobla-

al seu torn, la gran homogeneïtat en la distribució d’a-

ció, de la seua evolució i de la seua adaptació al medi

questes poblacions del IV-III mil·lenni aC en contraposi-

en el seu context cultural. La unió pluridisciplinar per-

ció amb una major variabilitat per als grups de l’edat

metrà l’anàlisi integradora amb garanties suficients de

del bronze (II mil·lenni aC), en què el component carni

qualsevol fenomen patològic. Tal com ha manifestat el

i el processament de cereals per a l’obtenció de pro-

professor Campillo (1989; 1997), l’objectiu final és con-

ductes secundaris degueren ser més refinats o variats

servar el que s’ha aconseguit fins ara en paleopatologia

(per exemple introducció de cultius de regadiu), deri-

a fi que en el futur guanye en importància aquesta dis-

vats de millores en els procediments tècnics d’obten-

ciplina històrico-mèdica i no acabem lamentant-nos de

ció i transformació dels aliments. Durant aquest perío-

la seua pèrdua per desídia. Si construïm ciència i acon-

de, les poblacions analitzades presenten una densitat

seguim traspassar la barrera divulgativa, fent veure el

d’estries més llargues, semblant a models de caçadors

valor que aquests estudis tenen per al coneixement his-

recol·lectors, amb un elevat consum carni en la seua

tòric, podrem combatre algunes tendències sorgides

alimentació.

del fanatisme i que limiten el progrés del coneixement

Finalment, cal assenyalar la importància que tenen

humà, com són la reinhumació de les sèries osteoar-

certes lesions multifocals descrites, que evidencien la

queològiques depositades en els museus, l’impedi-

presència probable de tuberculosi en la prehistòria

ment de l’anàlisi de les necròpolis procedents d’algu-

recent de la Península Ibèrica i concretament en aques-

nes col·lectivitats religioses o l’eliminació de l’exposició

ta cova. Les probables vies de contagi degueren ser el

de processos patològics en museus o exposicions. És,

consum de llet bovina en mal estat, la mala higiene o

per tant, motiu d’alegria que exposicions arqueològi-

l’apilotament de la gent en el poblat. Totes aquestes

ques com aquesta o d’altres, com la recentment cele-

112

RESTES DE VIDA, RESTES DE MORT

[page-n-19]
brada «Esquelets malalts. Una visió de la malaltia a través del temps» (Museu Egipci de Barcelona, febrersetembre de 2009), hagen permés de donar a conéixer
al públic l’impacte de la malaltia en el passat.

M.C.; Jiménez, S.; Ruiz, L.; Du Souich, Ph. (ed.): Nuevas perspectivas

en antropología. Granada: Universidad de Granada - Facultad de
Medicina - Laboratorio de Antropolgía, p. 165-178.
CHIMENOS, E. (1990): Estudio paleoestomatológico de poblaciones prehis-

tóricas de Catalunya. Saragossa: Libros Pórtico.
CHIMENOS, E.; SAFONT, S.; ALESAN, A.; ALFONSO, J.

I

MALGOSA, A. (1999):

«Propuesta de protocolo de valoración de parámetros en paleodontología», Gaceta Dental, 102, p. 44-52.

Bibliografia
ANFRUNS, J.; OMS, J.I. I PÉREZ-PÉREZ, A. (1996): «La dentición de la pobla-

CLOQUELL, B. (1994): La dentición de poblaciones prehistóricas asentadas

ción neolítica de Catalunya. Caracteres métricos y su significación

en los valles del alto y medio Vinalopó. [Tesi doctoral]. Universitat

evolutiva», Rubricatum (Revista del Museu de Gavà), 1, p. 571-574.
AUFDERHEIDE, A.C. I RODRÍGUEZ-MARTÍN, C. (1998): The Cambridge encyclo-

pedia of human paleopathology. Cambridge: Cambridge University

d’Alacant.
CLOQUELL, B.

I

AGUILAR, M. (1996): «Paleopatología oral en el valle del

Vinalopó (Alicante)». En Pérez-Pérez, A. (ed.): Salud, enfermedad y

muerte en el pasado. Consecuencias biológicas del estrés y la

Press.
BAXARIAS, J. (2002): La enfermedad en la Hispania romana: estudio de una

Paleopatología. Barcelona: Fundació Uriach, p. 65-76.
CLOQUELL, B.; RODES, F.

necrópolis tarraconense. Saragossa: Libros Pórtico.
BOCQUET-APPEL, J-P. (2002): «Paleoanthropological traces of a Neolithic
demographic transition», Current Anthropology, 43 (4), p. 637-650.

I

MARTÍ, J.B. (2001): «Estudio antropológico de

cuevas de enterramiento procedentes de Artana (Castellón)»,

Archivos de Prehistoria Levantina, 24, p. 181-197.

BOSCH MILLARES, J. (1975): Paleopatología ósea de los primitivos poblado-

DE MENDONÇA, M.C. (2000): «Estimation of height from the length of long

res de Canarias. Las Palmas de Gran Canaria: Cabildo Insular de Gran

bones in a Portuguese adult population», American Journal of

Physical Anthropology, 112, p. 39-48.

Canaria.
UBELAKER, D. (1994): Standards for Data Collection from

DE MIGUEL IBÁÑEZ, M.P. (2000): Contribución al estudio osteoarqueológico

Human Skeletal Remains. Arkansas Archaeological Survey (Arkansas

de la Prehistoria reciente en las comarcas meridionales valencianas.

BUIKSTRA, J.

I

[Tesi de llicenciatura.] Universitat d’Alacant.

Archaeological Report Research Series, 44).
CAMPILLO, D. (1976): Lesiones patológicas en cráneos prehistóricos de la

Región Valenciana. València: S.I.P. (Trabajos Varios, 50).
— (1977): Paleopatología del cráneo en Cataluña, Valencia y Baleares.
— (1983): La enfermedad en la Prehistoria. Introducción a la paleopato-

Robles, F. (ed.): ¿Dónde estamos? Pasado, presente y futuro de la
278.
— (2002): «El Cerro de El Cuchillo (Almansa, Albacete): estudio antropo-

logía. Barcelona: Salvat. 141 p.
— (1988): «Prehistoria». En López Piñero, J.Mª (cord.): Historia de la medi-

cina valenciana (vol. I). València: Vicent García Editores, p. 27-54.
— (1989): «Historic news of paleopathology in Spain», Journal of

lógico». En Sanz Gamo, R.: II Congreso de Historia de Albacete.
(Actas. Vol. I: Arqueología y prehistoria), p. 126-136.
DE PEDRO MICHÓ, Mª.J. (2004): «La lectura del Bronce valenciano: consideraciones sobre su cronología y periodización». En Hernández Alcaráz,

Paleopathology, 3, p. 714.
— (1992): «Noticia histórica de la paleopatología en España», Asclepio-

L.; Hernández Pérez, M.S. (ed.): La Edad del Bronce en tierras valen-

cianas y zonas limítrofes. Alacant: Ayuntamiento de Villena; Institut

II, p. 173-1991.
— (1997): «Paleopatologia, una especialitat historicomèdica quasi desco-

Alacantí de Cultura Juan Gil-Albert, p. 41-57.
DEBU, B. I MAFART, B. (2002): «Nomina paleo-anatomica?», Anthropologie,

neguda i negligida», Afers, 26, p. 171-179.
— (2001): Introducción a la paleopatología. Barcelona: Bellaterra

40 (1), p. 33-36.
DRACOURT, M.; ABOUDHRARAM, G.; SIGNOLI, M.; DUTOUR, O.

(Arqueologia).
CAMPILLO, D. I SUBIRÀ, M.E. (2004): Antropología física para arqueólogos.

human

remains»,

I

RAOULT, D.

(1998): «Detection of 400-year-old Yersinia pestis DNA in human
dental pulp: an approach to the diagnosis of ancient septicaemia»,

Barcelona: Ariel (Ariel Prehistoria).
CAPASSO, L.; KENNEDY, K.A.R. I WILCZAK, C.A. (1999): «Atlas of occupational
on

ciones prehistóricas del Tabayá (Aspe, Alicante)». En Campo, M.;

Paleopatología. Madrid: Universidad Autónoma de Madrid, p. 263-

Barcelona: Montblanc-Martín.

markers

— (2001): «Aspectos antropológicos y paleopatológicos de las inhuma-

Journal

of

Paleopathology

(Monographic publication, 3). Chieti (Itàlia): Edigrafital. 183 p.
CASTELLANA, C. I MALGOSA, A. (1991): «El complejo postural en cuclillas en
los individuos de s’illot des Porros (Mallorca, VI-II a.C.)». En Botella,

Proceedings of National Academy of Science, 95, p. 12637-12640.
DUDAY, H.; COURTAUD, P.; CRUBEZY, E.; SELLIER, P.

I

TILLIER, A.M. (1990):

«L’anthropologie de “terrain”: reconnaissance et interprétation des
gestes

funéraires»,

Bulletins

et

Mémoires

de

la

Société

d’Anthropologie de Paris, 2 (3-4), p. 29-50.

BIOANTROPOLOGIA I PALEOPATOLOGIA

113

[page-n-20]
ETXEBERRIA, Francisco (2007): Bibliografía de las investigaciones sobre

Paleopatología en España. (Actualización 2007). Sant Sebastià.

(els Ports, Castelló), 26-29 septiembre 2007). Grupo Paleolab;
Sociedad Española de Paleopatología, p. 657-662.

— (2009): «La Paleopatología, una ciencia dinámica en España. Orígenes

GONZÁLEZ, A.; BLANCO, F. I ROBLES, F.J. (2007): «Descripción de los trabajos

y expectativas». En Polo Cerdá, M.; García-Prósper, E. (ed.):

recogidos en las actas de los congresos y reuniones nacionales de

Investigaciones histórico-médicas sobre salud y enfermedad en el

paleopatología entre 1988 y 2001». En Barca, F.J.; Jiménez Ávila, J.

pasado. Grupo Paleolab; Sociedad Española de Paleopatología, p.

(ed.): Enfermedad, muerte y cultura en las sociedades del pasado:

importancia de la contextualización en los estudios paleopatológi-

23-25.
FAZEKAS,

I. I KOSA, F. (1978): Forensic fetal osteology. Budapest: Akadémiai

cos. Actas del VIII Congreso Nacional de Paleopatología (Cáceres,
16-19 noviembre de 2005). (Vol II). Càceres: Fundación Academia

Kiadó.
FUSTÉ, M. (1957): Estudio antropológico de los pobladores neo-eneolíti-

cos de la Región Valenciana. València: S.I.P. (Trabajos Varios, 20)
GARCIA GUIXÉ, E.; RICHARDS, M.P.

I

SUBIRÀ, M.E. (2006): «Palaeodietary

analysis of humans and fauna from the spanish Mesolithic site of El
Collado», Current Anthropology, 47, p. 549-556.

Europea de Yuste, p. 642-650.
GOODMAN, A.H. (1984): «Indication of stress from bone and teeth». En
Cohen, M.; Armelagos, G. (ed.): Paleopathology at the origins of

agriculture. Orlando: Florida Academic Press, p. 13-52.
GOODMAN, A.H. I JEROME, C.R (1991): «Dental enamel hypoplasias as indi-

GARCÍA PRÓSPER, E. (2002): Los ritos funerarios de los primeros pobladores

cators of nutritional status». En Kelley, M.A.; Larsen, C.S. (ed.):

de Valentia (ss. II-I a.C). [Treball d’investigació de tercer cicle (D.E.A.

Advances in dental Anthropology. Nova York: Wiley-Liss, p. 279-293.

d’Arqueologia).] Universitat de València.
GARCÍA PRÓSPER, E. I POLO CERDÁ, M. (2003): «Enterramientos en decúbito

HILLSON, S. (1996): Dental Anthropology. Cambridge University Press. 373 p.
HILLSON, S. I BOND, S. (1997): «Relationship of enamel hypoplasia to the

prono y un posible preso entre los primeros pobladores de Valencia

pattern of tooth crown growth: a discussion», American Journal of

(siglos II a.C.- III d.C.)». En Campo, M.; Robles, F. (ed.): ¿Dónde esta-

Physical Anthropology, 104, p. 89-103.

mos? Pasado, presente y futuro de la Paleopatología. Universidad
Autónoma de Madrid, p. 298-316.

ISIDRO, A. I MALGOSA, A. (2003): Paleopatología. La enfermedad no escri-

ta. Barcelona: Masson. 408 p.

GARCÍA PRÓSPER, E.; POLO CERDÁ, M. I GUÉRIN, P. (2007): «Aproximación a la

JOVER MAESTRE, F.J. I DE MIGUEL IBÁÑEZ, Mª.P. (2002): «Peñón de la Zorra y

arqueología funeraria de Valencia a través de la necrópolis de la calle

Puntal de los Carniceros (Villena, Alicante): revisión de dos conjuntos

Quart (ss. II a.C-III d.C): estudio preliminar de los rituales funerarios,

de yacimientos campaniformes en el corredor del Vinalopó»,

bioantropología y paleopatología». En Barca, F.J.; Jiménez Ávila, J.

KENNEDY, K.A.R. (1989): «Skeletal markers of ocupational stress». En Iscan,

importancia de la contextualización en los estudios paleopatológi-

M.Y.; Kennedy, K.A.R. (ed.), Reconstruction of life from skeleton.

cos. Actas del VIII Congreso Nacional de Paleopatología (Cáceres,
16-19 noviembre de 2005). (Vol. I). Càceres: Fundación Academia
Europea de Yuste, p. 159-187.
GALERA, V. I GARRALDA, M.D. (1993): «Enthesopathies in a Spanish medieval population. Anthropological, epidemiological and ethnohistorical
aspects», International Journal of Anthropology, 8, p. 247-258.
GEJVALL, N.G. (1980): «Cremaciones». En Brothwell, D.R.; Higgs, E.
(comp.): Ciencia en arqueología. Mèxic: Fondo de Cultura
Económica, p. 482-493.
GÓMEZ, S.; ROMERO, A.

I

DE JUAN, J. (2008): «Análisis de exposición de

dentina en poblaciones agro-pastoriles del valle del río Vinalopó

Nova York: Wiley-Liss, p. 129-160.
MALGOSA, A.; MONTIEL, R.; DÍAZ, N.; SOLÓRZANO, E.; SMERLING, A.; ISIDRO, A.;
GARCÍA, C. I SIMÓN, M. (2005): «Ancient DNA. A modern look at the
infections of the past», Recent Research Developments in

Microbiology, 9, p. 213-236.
MALLEGNI, F. I RUBINI, M. (1994): Recupero dei materiali scheletrici umani in

archeologia. Roma: CISU [Centro d’Informazione e Stampa
Universitaria].
MOODIE, R.L. (1923): Paleopathology: an introduction the study of ancient

evidences of disease. Urbana: University of Illinois Press.
MOORE-JANSEN, P.; OUSLEY, S. I JANTZ, R. (1994): Data collection procedu-

(Alicante, España)», En Nieto Amada, J.L.; Obón Nogués, J.A.;

res for forensic skeletal material. Knoxville: University of Tennessee.

Baena Pinilla, S. (ed.): Genes, ambiente y enfermedades en poblacio-

(Report of Investigations, 48).

nes humanas. Zaragoza: Prensas Universitarias de Zaragoza, p. 185193.
— (2009): «Caries y desgaste dental en poblaciones del valle del río
Vinalopó (Alicante)». En Polo Cerdá, M.; García-Prósper, E. (ed.):

114

Saguntum, 34, p. 59-74.

(ed.): Enfermedad, muerte y cultura en las sociedades del pasado:

MULLIGAN, C.J.; NORRIS, S.J. I LUKEHART, S.A. (2008): «Molecular studies in

Treponema pallidum evolution: Toward clarity?», PLoS Negl Trop Dis,
2 (1), .
PALEOPATHOLOGY ASSOCIATION (1991): Recomendaciones del comité para la

Investigaciones histórico-médicas sobre salud y enfermedad en el

base de datos de restos óseos. Madrid: Asociación Española de

pasado. (Actas del IX Congreso Nacional de Paleopatología. Morella

Paleopatología. 15 p.

RESTES DE VIDA, RESTES DE MORT

[page-n-21]
PALÉS, L. (1930): Paléopathologie et pathologie comparative. París:

POLO, M.; GARCÍA PRÓSPER, E.; GUÉRIN, P. I VILLALAÍN, J.D. (2004): «La fundación de Valentia y sus primeros pobladores: primeras evidencias

Massan.
PASTOR, J.F.; GIL, J.A.; DE PAZ, F.J. I BARBOSA, M. (2001): Atlas de variacio-

osteoarqueológicas de tuberculosis en Hispania». En Baquedano, E.;
Rubio, S. (ed.): Miscelánea en homenaje a Emiliano Aguirre. (Volum

nes epigenéticas craneales. Valladolid: Universidad de Valladolid.
PÉREZ-PÉREZ, A. (1996): «Problemática de la caracterización de las condiciones y calidad de vida de poblaciones humanas de épocas pasadas».En
Villalaín, J.D.; Gómez-Bellard, C.; Gómez-Bellard, F. (ed.): Actas del II

Congreso Nacional de Paleopatología. València: Asociación Española

III:

Paleoantropología). Comunidad de Madrid - Publicaciones ;

Museo Arqueológico Regional de Alcalá de Henares, p. 292-305.
POLO, M.; GARCÍA PRÓSPER, E.

I

VILLALAÍN, J.D. (2004): «Introducción a la

tafonomía forense. Análisis del depósito funerario y génesis de fenómenos pseudopatológicos». En Sanabria Medina, C. (ed.): Manual de

de Paleopatología; Universitat de València, p. 405-413.
PÉREZ-PÉREZ, A.; ESPURZ, V.; BERMÚDEZ DE CASTRO, J.Mª.; DE LUMLEY, M.A.

I

TURBÓN, D. (2003): «Non-occlusal dental microwear variability in a sample of Middle and Late Pleistocene human populations from Europe

antropología forense. Bogotà (Colòmbia): Instituto Nacional de
Medicina Legal y Ciencias Forenses - Fiscalía General.
POLO, M.; MIQUEL FEUCHT, M.J.

I

VILLALAÍN BLANCO, J.D. (2001):

and the Near East», Journal of Human Evolution, 44, p. 497-513.

«Experimental cribra orbitalia in Wistar rats: an etiopathogenic

POLO, M. (2000): Indicadores paleonutricionales en restos óseos arqueo-

model of porotic hyperostosis and other porotic phenomena». En La

lógicos. Propuesta conceptual y metodológica. [Treball d’investiga-

Verghetta, M.; Capasso, L. (ed.): Proceedings of XIIIth European

ció de tercer cicle.] Universitat de València - Unitat Docent de

Meeting of the Paleopathology Association. (September 2000.)
Teramo; Chieti (Itàlia): Edigrafital, p. 253-259.

Medicina Legal i Forense. 104 p.
— (2001): «El indicador de salud paleonutricional: propuesta conceptual
y

metodológica»,

Boletín

de

la

Asociación

Española

de

Paleopatología, 30, p. 7-12.
POLO, M.

I

CASABÓ, J. (2004): «Cova dels Blaus (la Vall d’Uixó - Plana

Baixa). Estudio bioantropológico y paleopatológico de los enterra-

POLO, M.; ROMERO, A.; CASABÓ, J. I DE JUAN, J. (2007): «The Bronze Age
burials from Cova dels Blaus (Vall d’Uixó, Castelló, Spain): An approach to palaeodietary reconstruction through dental pathology, occlusal wear and buccal microwear patterns», Journal of Comparative

Human Biology, 58, p. 297-307.

mientos de la Edad del Bronce». En Hernández Alcaraz, L.;

POLO, M. I VILLALAÍN, J.D. (2003): «Fenómenos porosos en paleopatología:

Hernández Pérez, M.S. (ed.): La Edad del Bronce en tierras valencia-

estado de la cuestión y nuevas aportaciones».En Campo, M.; Robles,

nas y zonas limítrofes. Alacant: Ayuntamiento de Villena - Institut

F. (ed.): ¿Dónde estamos? Pasado, presente y futuro de la paleopa-

Alacantí de Cultura Juan Gil-Albert, p. 147-158.

tología. Madrid: Universidad Autónoma de Madrid, p. 88-101.

POLO, M.; CASABÓ, J.; PUCHALT, F. I VILLALAÍN, J.D. (2005): «Probables evidencias de tuberculosis en el Bronce valenciano, Cova dels Blaus
(Vall d’Uixó, Castellón)». En Cañellas Trobat, Antonio (ed.). Nuevas

perspectivas del diagnóstico diferencial en paleopatología. AEP
[Asociación Española de Paleopatología], p. 244-257.

PUCHALT, F.J. (1990): Paleopatología en la Almoina. Necrópolis islámica.
[Tesi doctoral]. Universitat de València.
RINCÓN

DE

ARELLANO, A.

I

FENOLLOSA, J. (1950): Algunas consideraciones

acerca de los cráneos trepanados de la cueva de La Pastora (Alcoy).
València: Diputació de València; CSIC.

POLO, M. I GARCÍA PRÓSPER, E. (2002a): «Osteoarchaeological evidences of

RIQUET, R. (1953): «Analyse anthropologique des crânes énéolithiques de

tuberculosis in the first population of Valentia (Spain)». En

la grotte sepulcrale de La Pastora (Alcoy)», Archivo de Prehistoria

Paleopathology Association Papers and Posters Meeting Report.
Coimbra (Portugal), p. 24.
— (2002b): «Ritual, violencia y enfermedad. Los enterramientos en decúbito prono de la necrópolis fundacional de Valentia», Saguntum

(Papeles del Laboratorio de Arqueología de Valencia), 34, p. 137148.
— (2004): «Ficha de registro de Antropología Forense. Esqueleto adulto
(anexo nº 1)». En Sanabria Medina, C. (ed.): Antropología forense y

Levantina, IV, p. 105-122.
RODRÍGUEZ-MARTÍN, C. I MARTÍN-OVAL, M. (1997): «Marcadores esqueléticos
de stress ocupacional en la población guanche de Tenerife (Islas
Canarias)», Eres (Arqueología), 7 (1), p. 105-117.
ROMERO, A. (2005): Ecología y subsistencia de las comunidades humanas

prehistóricas en el valle del Vinalopó, Alicante, España: el patrón de
microdesgaste dental en la reconstrucción de la dieta. Alacant:
Universitat d’Alacant.

la investigación médico-legal de las muertes. Bogotà (Colòmbia):

ROMERO, A. I DE JUAN, J. (2007): «Intra- and interpopulation human buccal

Policía Nacional - Dirección Nacional de Escuelas - Facultad de

tooth surface microwear analysis: inferences about diet and forma-

Investigación Criminal, p. 123-136.

tion processes», Anthopologie, 45 (1), p. 61-70.

— (2009): «Pleuritis en la Valencia romana». [Comunicació al X Congrés

— (2008): «Patrones de subsistencia del pasado: modelo de microdesgaste

Nacional de Paleopatologia. Universidad Autónoma de Madrid, 3-5

dentario en poblaciones agro-pastoriles del oeste del Mediterráneo».

setembre de 2009.] [En premsa]

En Roca de Togores Muñoz, C.; Rodes Lloret, F. (ed.): Actas de las

BIOANTROPOLOGIA I PALEOPATOLOGIA

115

[page-n-22]
Jornadas de Antropología Física y Forense. Alacant: Institut Alacantí de
Cultura Juan Gil-Albert - Diputació d’Alacant, p. 113-126.

— (1993): Guía de los yacimientos y del Museo de Villena. València:
Generalitat Valenciana - Conselleria de Cultura, Educació i Ciència.

ROMERO, A.; MARTÍNEZ-RUIZ, N. I DE JUAN, J. (2002): «Quantitative relations-

SPIGELMAN, M. I LEMMA, E. (1993): «The use of the PCR to detect mycobac-

hip of paleonutritional indicators: dental microwear analysis and bio-

terium tuberculosis in ancient skeletons», International Journal of

chemical aspects in a Islamic sample from Alicante, Spain»,

International Journal of Dental Anthropology, 3, p. 1-13.
— (2004): «Non-occlusal dental microwear in a Bronze-Age human sample from East Spain», Anthropologie, 42 (1), p. 65-70.
— (2006): «Análisis de microdesgaste dentario-vestibular en sujetos
humanos actuales». En Martínez-Almagro Andreo, A. (ed.):

Osteoarchaeology, 3, p. 137-143.
STODDER, A.L.W.; JOHNSON, K.; CHAN, A.; HANDWERK, E.

I

RUDOLPH, K.Z.

(2006): «Publishing patterns in paleopathology: findings of publications explorations committee», Paleopathology Newsletter, 134
(juny), p. 6-13.
TAYLOR, G.M.; BLAU, S.; MAYS, S.; MONOT, M.; LEE, O.; MINNIKIN, M.; BESRA,

Diversidad biológica y salud humana. Múrcia: Universidad Católica

G.S.; COLE, S.T. I RUTLAND, P. (2009): «Mycobacterium leprae genotype

de San Antonio, p. 595-600.

amplified from an archaeological case of lepromatous leprosy in Central

ROMERO, A.; POLO CERDÁ, M. I DE JUAN, J. (2004): «Análisis por microscopía electrónica de barrido de la dentición de los individuos de la
Cova dels Blaus (la Vall d’Uixó, Castelló): aproximación a la paleodieta a través del patrón de microestriación dentaria». En Hernández
Alcaraz, L.; Hernández Pérez, M.S. (ed.): La Edad del Bronce en tie-

rras valencianas y zonas limítrofes. Alacant: Ayuntamiento de Villena
- Institut Alacantí de Cultura Juan Gil-Albert, p. 159-166.
ROMERO, A.; GALBANY, J.; MARTÍNEZ-RUIZ, N. I DE JUAN, J.; (2009): «In vivo
turnover rates in human buccal dental-microwear», American Journal

of Physical Anthropology, 138, p. 223-224.

Asia» Journal of Archaeological Science, 36 (10), p. 2408-2414.
THILLAUD, P.L. I CHARON, P. (1994): Lesions osteo-archeologiques. Recueil

et identification. Sceaux: Kronos.
TORREGROSA JIMÉNEZ, P.

I

LÓPEZ SEGUÍ, E. (2004): La Cova de Sant Martí

(Agost, Alicante). Alacant: Diputació d’Alacant - Museu Arqueològic
d’Alacant. (Excavaciones Arqueológicas. Memorias, 3).
VILLALAÍN, J. D. (2007): «¿Qué es la Paleopatología?», Jano, 1646, p. 4549.
VIZCAÍNO, E.; MONROY, D. I GONZÁLEZ, A. (2009): «La historia de la Sociedad
Española de Antropología Física a través de sus publicaciones: aná-

ROSSER, P. I FUENTES, C. (2007): Tossal de les Basses: seis mil años de his-

lisis de los trabajos recogidos en las actas de los congresos de la

toria de Alicante. Alacant: Patronat Municipal de Cultura -

SEAF (1978-2005)», Revista Española de Antropología Física, 29, p.

Ajuntament d’Alacant.
SCHOENINGER, M.J. (1995): «Stable isotope studies in human evolution».

Evolutionary Anthropology, 4, p. 83-98.
SILLEN, A. I KAVANAGH, M. (1982): «Strontium and paleodietary research»,

Yearbook of Physical Anthropology, 25, p. 67-90.
SMITH, B.H. (1984): «Patterns of molar wear in hunter-gatherers and agriculturalists», American Journal of Physical Anthropology, 63, p. 39-56.
SOLER GARCÍA, J.Mª. (1987): Excavaciones arqueológicas en el Cabezo

Redondo (Villena, Alicante). Alacant: Institut de Cultura Juan Gil-Albert.

116

RESTES DE VIDA, RESTES DE MORT

33-40.
WIECHMANN, I. I GRUPE, G. (2005): «Detection of Yersinia pestis DNA in two
early medieval skeletal finds from Aschheim (Upper Bavaria, 6th century A.D.)», American Journal of Physical Anthropology, 126, p. 48-55.
WOOD, J.W.; MILNER, G.R.; HARPENDIN, H.C. I WEISS, K.M. (1992): «The osteological paradox: problems of inferring prehistoric health from skeletal samples», Current Anthropology, 33 (4), p. 343-358.
WORKSOP OF EUROPEAN ANTHROPOLOGISTS (1980): «Recommendations for age
and sex determination», Journal of Human Evolution, 9, p. 517-549.

[page-n-23]