[page-n-167]
[page-n-168]
Aquest llibre es va editar amb motiu
de l’exposició temporal «Prehistòria i
Còmic», inaugurada el juny del 2016.
Animacions 3D
Agraïments
Ángel Sánchez Molina
Cecilio Alonso Alonso
Jorge Iván Arguiz
Suresh Ariaratnam
Emili Aura Tortosa
Gilles Bourgarel
Adam Brockbank
Maggie Calt
Chantal Chéret
Lora Fountain & Associates
Judit Foz Povill
Gloria García
Manuel Gozalbes Fernández de Palencia
Manel Granell
Ben Haggarty
Tanino Liberatore
Cristina Rihuete
Jose María Segura Martí
Museu Arqueològic Son Fornés
Dude Comics
Editorial Toxosoutos
El Patio editorial
Grupo Planeta
Audiovisuals
DIPUTACIÓ DE VALÈNCIA
Gravació, edició i muntatge
President
Jorge Rodríguez Gramage
Empreses col·laboradores de la producció
Diputat de Cultura
Xavier Rius i Torres
Render Comunicación, SL
Disseny de la gràfica de l’exposició
Vanesa Mora Casanova
Disseny del material imprés
MUSEU DE PREHISTÒRIA DE VALÈNCIA
Marc Granell Artal
Directora
Helena Bonet Rosado
Impressió del material de difusió
Cap de la Unitat de Difusió, Didàctica i
Exposicions
Santiago Grau Gadea
EXPOSICIÓ
Projecte expositiu
Museu de Prehistòria de València
Comissariat
Helena Bonet Rosado
Álvaro Pons Moreno
Equip de treball
Francisco Chiner Vives
Eva Ferraz García
Santiago Grau Gadea
Vanesa Mora Casanova
Begoña Soler Mayor
Impremta Provincial Diputació de València
Transport de l’obra
TTI
Assegurança
Muñiz y Asociados. Generali Seguros
Traduccions anglès / francès
Lambe & Nieto
Marc Tiffagom
Producció
Museu de Prehistòria de València
Reinadecorazones Espacios para el Ocio y
la Cultura
PUBLICACIÓ
Projecte editorial i coordinació
Amb la col·laboració de
Josep Lluís Pascual Benito
Bernat Martí Oliver
Alfred Sanchis Serra
Museu de Prehistòria de València
Disseny, instal·lació i muntatge
Francisco Chiner Vives
Autors dels articles
Imatge del cartell i coberta del catàleg
Paco Roca
Equip d’edició
Joaquín Abarca Pérez
Helena Bonet Rosado
Ernestina Badal García
Santiago Grau Gadea
Antoni Guiral Conti
Didàctica
Laura Fortea Cervera
Eva Ripollés Adelantado
Vicky Menor Cuenca
Ajudant de muntatge
Amadeo Moliner Blay
Pedro Porcel Torrens
Fons exposats
Museu de Prehistòria de València
Col·lecció Helena Bonet Rosado
Emmanuel Roudier
Miguel Quesada
Antonio Fraguas «Forges»
Mikel Begoña i Iñaki Martínez «Iñaket»
Ortifus
Mireia Pérez
Philuc
Museu Arqueològic Municipal
Camil Visedo Moltó d’Alcoi
Didier Pasamonik
Álvaro Pons Moreno
Emmanuel Roudier
Gonzalo Ruiz Zapatero
Begoña Soler Mayor
Joaquín Soler Navarro
Traducció al valencià i correcció
Unitat de Normalització Lingüística de la
Diputació de València
Disseny i maquetació
Marc Granell Artal
Impressió
Pentagraf Impresores, s.l.
Nota dels editors
Els autors i els editors d’aquest llibre
comuniquen als drethavents de les
il·lustracions o d’altre tipus d’imatges no
trobats, que poden posar-se en contacte
amb l’editorial per a acreditar la seua
propietat intel·lectual o d’una altra índole.
Contacte: Museu de Prehistòria de València,
Tel.: 963 883 627 i gestio.exposicio@dival.es.
ISBN: 978-84-7795-763-8
DL: V 1293-2016
© dels textos: els autors, 2016.
© de les imatges: els autors, 2016.
© de l’edició: Museu de Prehistòria de
València. Diputació de València, 2016.
[page-n-169]
07
09
37
59
87
107
125
149
167
193
219
233
presentació
Helena Bonet Rosado
Prehistòria i còmic: la màgia de la imatge
Helena Bonet Rosado
PRIMER VA SER LA CIÈNCIA… DESPRÉS, LA FICCIÓ
Ernestina Badal García i Joaquín Soler Navarro
Il·lustració prehistòrica i còmic de prehistòria:
Camins divergents o convergents?
Gonzalo Ruiz Zapatero
LA PREHISTÒRIA EN EL CÒMIC INFANTIL
Antoni Guiral Conti
Barbes, garrots i dinosaures: els
cavernícoles de paper
Pedro Porcel Torrens
La prehistòria en els còmics americans
Álvaro Pons Moreno
ENTRE PEDAGOGIA I PARÒDIA, LA PREHISTÒRIA EN
EL CÒMIC FRANCÒFON
Didier Pasamonik
GRÀCIES LUCY!
Begoña Soler Mayor
EL CÒMIC COM A RECURS DIDÀCTIC PER A
L’APRENENTATGE DE LA PREHISTÒRIA ALS MUSEUS
Santiago Grau Gadea
Conversacions amb Emmanuel Roudier
Helena Bonet Rosado
CATÀLEG DE SELECCIÓ DE CÒMICS
Vicky Menor Cuenca
[page-n-170]
[page-n-171]
168
Begoña Soler Mayor
Gràcies a Lucy, aquella austrolopiteca menuda, a penes d’1,30 m d’alçària,
descoberta el 1974 a la vall d’Afar, a Etiòpia, el naixement de la humanitat
s’ha remuntat a 3,2 milions d’anys, i ha situat el sexe femení, la dona, en
l’origen de l’evolució humana. En homenatge a Lucy, aquest article estudia
la imatge de la dona en els còmics de temàtica prehistòrica des d’un punt
de vista feminista i analitza els estereotips de gènere de les protagonistes
en els còmics americans, francobelgues i espanyols al llarg del segle
xx
i
fins a l’actualitat.
El món imaginat de la prehistòria s’ha transmés, amb més o menys rigor
i imaginació, en les novel·les i el cine. Servisquen com a exemple la molt
reeditada sèrie encapçalada pel Clan de l’ós de les cavernes (Auel, 1980) o
la no menys famosa pel·lícula La recerca del foc (Annaud, 1981), les quals
han ajudat a reforçar un imaginari col·lectiu sobre la prehistòria del qual el
còmic és partícip.
Com expressa Díaz (2011) el còmic és un mitjà de comunicació «escrit-icònic però estructurat en imatges consecutives (vinyetes), que representen
seqüencialment fases d’un relat […] i en les quals se solen integrar elements
d’escriptura fonètica (onomatopeies) […] normalment és més important la
imatge que el text, ja que les històries en el còmic poden existir sense paraules
però no sense dibuixos». I a través d’aquestes vinyetes, el còmic ha portat a
l’extrem tots els tòpics que sobre la prehistòria s’han anat reproduint al llarg
dels últims segles. Conceptes que es repeteixen fins a arribar a perpetuar-se
en molts públics, partint de la premissa del seu desconeixement parcial o
total del tema. D’aquesta manera s’assenten determinats anacronismes històrics, com la convivència de dinosaures i humans, o es generen estereotips
relacionats amb la funció dels membres del grup, des d’una perspectiva
patriarcal, que deixa de costat les dones com a éssers humans actius dels
grups prehistòrics, amb tòpics com: «els homes cacen, són forts i dominants;
les dones són submises».
[page-n-172]
169
GRÀCIES LUCY!
El còmic en general, sense especificar èpoques, ha maximitzat tots aquests
tòpics. Són històries que ens fan sentir protagonistes, evadint-nos de la realitat i viatjant en el temps a aquell lloc remot, fantàstic i atractiu que és la
prehistòria. El còmic aconsegueix generar un impuls a la imaginació en cada
vinyeta i això té un valor intrínsec indubtable.
Però la comprensió de la prehistòria a través del còmic pot ser especialment
pertorbadora, ja que la imatge que es crea sobre ella en la ment del lector pot
estar molt allunyada de la realitat arqueològica. I la imatge que es projecta
en les diferents històries forma opinions, no sols sobre elements del present
sinó també sobre tendències del futur (Díaz, 2011) o del passat. Igual que
ocorre amb el cine o la televisió, és un art amb un valor social i formatiu alt.
És aquest un valor negatiu? No hauria de ser-ho, ja que com planteja G. A.
Toapanta Pérez (2014: 2), el còmic pot servir «com a eina de comunicació per
a la població i propendir-ne a la participació en la construcció d’una consciència del procés organitzatiu i polític». Però, si les historietes transmeten
tòpics ancorats en el patriarcat més ranci o donen una visió esbiaixada del
passat, llavors sí que transmeten una visió negativa, ja que els còmics també
són vehicles transmissors d’ideologia (Díez Balda, 2000).
Com veurem, el protagonisme de les dones en els còmics de temàtica prehistòrica és escàs. Davant els més de trenta protagonistes masculins, des
dels primers anys del segle passat fins als nostres dies, només trobem una
dotzena de dones que hagen sigut personatges protagonistes. En la pàgina:
http://listas.20minutos.es/lista/buscando-las-mejores-100-heroinas-y-villanas-del-comic-296576/, on es presenten més de cent dones protagonistes de
còmics, només dues es vinculen d’alguna manera al món de la prehistòria.
Aquestes són Jungle Girl i Cavewoman. Encara que no estan ambientades
exactament en un món prehistòric, perquè hem de recordar que una de
les característiques d’aquests còmics són els viatges en el temps, entre un
passat moltes vegades incert i un present o futur més incert encara. Les verdaderes protagonistes que anirem coneixent seran: Cave Girl, Rima, Shanna
the She-devil, Cavewoman, Roquita, Touna Mara, Zukie, Hozna, Ly-Noock,
Vo’hounâ, La muchacha salvaje i, finalment, Lucy.
El professor Ruiz Zapatero (1997, 2005) és qui més ha estudiat i classificat els
còmics de temàtica prehistòrica. Basant-nos en la seua classificació, dividirem
els còmics analitzats en tres tipus: còmic de ficció fantàstic, còmic històric
realista i còmic caricaturesc. Aquesta elecció ve donada per la recerca del
protagonisme de les dones.
Abans de parlar d’aquestes, creiem que val la pena citar una dona que no és
estrictament prehistòrica, ja que és una princesa guerrera de les amazones,
CERCANT LES DONES:
LES DOTZE MAGNÍFIQUES I LUCY
[page-n-173]
170
Begoña Soler Mayor
Número 1 en castellà de Wonder Woman.
La Mujer Maravilla de G. Potter i G. Pérez.
Ediciones Zinco S.A., 1988.
basada en la mitologia grega, però que sí que té el seu origen en un passat
prehistòric. Es tracta de Wonder Woman
1
. La historieta s’inicia en el passat
prehistòric -fa 30.000 anys-, quan les dones morien a causa de la violència
dels homes i eren portades a l’Hades, on estan les ànimes d’aquelles dones
que les deesses tornen a la terra en forma d’amazones. La Mujer Maravilla
-com la coneixem ací- representa una dona forta, resolutiva, afectuosa, és
la reina de les amazones.
Aquesta protagonista femenina apareix publicada per primera vegada l’any
1941 als Estats Units. El seu autor, William Mourton Marston, va decidir crear
un nou superheroi, i va ser la seua esposa, Elizabeth, qui li va suggerir que
fóra una superheroïna femenina. En una edició de The American Scholar,
Marston (1944) va escriure: «ni tan sols les xiquetes volen ser xiquetes tant
de temps com el nostre model femení que no tenia força i poder. No volent
ser xiques, elles no volen que se les veja sensibles, submises, com a dones
1
[page-n-174]
GRÀCIES LUCY!
bones amants de la pau. Les qualitats fortes de les dones s’han convertit en
una cosa menyspreable a causa de la seua debilitat. El remei obvi era crear
un personatge femení amb tota la força de Superman, a més de tot l’encant
d’una dona bona i bella». D’aquesta visió resulta una superheroïna que lluita
per la justícia, l’amor, la pau i la igualtat sexual. La seua història mostra clarament com va canviar de manera radical el paper de la dona amb la segona
guerra mundial, moment en què les diferents necessitats de la contesa les
obliga a eixir de les cases i incorporar-se a la sustentació de l’economia de
guerra, com ja va succeir durant la primera guerra mundial. El poder d’aquest
personatge va ser tan important que va arribar a influenciar en el moviment
feminista dels Estats Units «I poderosa ho va ser. Wonder Woman no es va
convertir només en el tercer còmic més durable de la història -darrere dels
goliats Superman i Batman-, sinó que el personatge de Marston va influir
directament en el moviment feminista» (Joyce, 2008). El creador d’aquesta
superheroïna, a qui li concedeix tot tipus de poders, és l’inventor del polígraf,
per això Wonder Woman inclou el Llaç de la Veritat, que obliga a dir la veritat
a qualsevol subjecte.
CÒMIC DE FICCIÓ FANTÀSTIC
En els còmics d’aventures o fantàstics resulta difícil definir el mitjà on es
desenvolupa la narració, la subsistència o les relacions entre els personatges, encara que s’hi reitera l’aparició de selves, deserts o llocs agrestos. Com
a exemples tenim la selva on viu Rima, la tundra gelada de Touna Mara o el
paisatge volcànic on es desenvolupen les històries de Shanna.
En aquestes historietes de dones aguerrides i valentes és indiferent que elles
siguen protagonistes o núvies, cap no n’és mare. El concepte de maternitat
en la ficció fantàstica s’oposa al de dona de bellesa exuberant (sempre als
ulls occidentals), de guerrera, de fetillera o d’amazona. I açò resulta al mateix
temps cridaner i contradictori. Si reflexionem sobre la informació que tenim
de les dones prehistòriques a través de les restes arqueològiques, observem
que durant molt de temps se les ha vinculat amb la maternitat, en estar representades en figuretes femenines de formes voluminoses, conegudes com «les
venus paleolítiques», i interpretades genèricament com unes deesses mare o
de la fertilitat
2
. Per aquesta raó s’han representat multitud de vegades en les
il·lustracions divulgatives com a mares, alletant al fons de la cova o a la porta
de la cabanya. Aquesta visió maternal, que sí que serà arreplegada pel còmic
realista històric, desapareix quan es tracta de crear heroïnes fantàstiques,
sempre lliures. Però, coneguem-les.
Cave Girl
3
apareix per primera vegada el 1952 i els seus creadors, Bob Powell
i Gardner Fox, continuen publicant aquesta historieta fins al 1988. Com en
altres moltes que en veurem, aquesta historieta no es desenvolupa en la
171
[page-n-175]
172
Begoña Soler Mayor
2
Figureta femenina del Paleolític superior,
fa unos 22.000 anys. Willendorf (Àustria).
Cave Girl. Powell i Fox. Savage jungle beauty.
Special Limited Edition.
AC Comics Florida, 1988.
prehistòria real, sinó que ambienta els seus personatges en un món selvàtic
que recorda la prehistòria. A la protagonista li agrada més la selva que la
civilització. És independent, sap lluitar i s’enfronta als seus enemics amb
una llança menuda. És forta, com totes les nostres protagonistes, i sempre
vist una espècie de mallot que simula la pell d’un animal. Aquest és un personatge inspirat en les protagonistes de les novel·les The Cave Girl (1913) i
del cicle de Pellucidar (1915), creades per E. R. Burroughs, l’autor de Tarzan
i Jhon Carter, el qual va crear Dian, la bella que, com Cave Girl, viu també en
un món fantàstic entre el passat i el present.
Una altra de les protagonistes americanes és Shanna the She-devil o Shanna
la Diablessa, de Carole Seuling i George Tuska. Formava part del pla estratègic
de l’editorial Marvel, el 1972, per a obrir el mercat a les lectores femenines
als Estats Units al costat d’altres publicacions com Night Nurse (Infermera
de nit). La sèrie, no obstant això, no va aconseguir fer-se popular i va durar
només cinc números. Els seus autors convertiran Shanna més tard en la parella de Ka-Zar el Salvatge. Tampoc no és aquesta una història ambientada
3
[page-n-176]
GRÀCIES LUCY!
173
[page-n-177]
174
Begoña Soler Mayor
en la prehistòria. Només converteix el personatge principal, una dona forta
i musculada, amb mallot que simula la pell d’un lleopard o amb biquini de
pell, en algú que recorda una amazona, ja que Shanna naix a l’Àfrica i és filla
d’un buscador de diamants. Passa la major part de la infància a les selves de
Zaire. Es converteix en veterinària i treballa en un zoològic. Cuida un lleopard
anomenat Julani, que morirà pels tirs d’un guàrdia de zoològic, fet que provoca que Shanna agafe els cadells i se’n vaja a l’Àfrica, on protegirà la reserva
d’animals dels caçadors furtius, per això el nom de Shanna la Diablessa. En
alguna portada diuen «ha nascut la reina de la jungla».
Entre el 1974 i el 1975, també als Estats Units, Nestor Redondo i Joe Kubert
creen el personatge femení de còmic Rima. The Jungle Girl
4
que procedeix
d’una novel·la escrita el 1904 per W. H. Hudson, titulada Green Mansions: A
Romance of the Tropical Forest, on la protagonista és una dona primitiva. El
1959 ja va ser adaptada al cine i la seua protagonista va ser Audrey Hepburn.
El 1974 DC Comics publica el primer número d’aquesta sèrie i posteriorment
s’adaptarà per a la televisió amb els dibuixos animats realitzats per Hanna
i Barbera. La protagonista és una nativa d’una selva de Sud-amèrica que
no parla, però que és capaç de comunicar-se amb els ocells i posseeix certs
poders. Es desenvolupa en un temps no precís del present, però amb personatges denominats primitius. Rima està enamorada de l’explorador Abel
(blanc, ros i que vist amb pantalons vaquers). Com quasi totes les xiques
protagonistes és forta, independent, sap lluitar i vist aquells mallots que
simulen la pell d’un animal.
Ja el 1993, Budd Rott comença a dibuixar Cavewoman
5
, que en la realitat
de la historieta s’anomena Meriem Cooper i, encara que naix a Oregon, per
una sèrie de successos en la seua vida acaba viatjant en el temps al Cretaci,
l’era dels dinosaures. És una superdona de la jungla amb habilitats extraordinàries, forta i exuberant i vestida amb biquini. Té poders sobrehumans i
lluita amb un ganivet que sempre porta damunt. Possiblement és una de les
protagonistes més hipersexualitzades, ja que ressalta en totes les portades la
seua voluptuositat per damunt de qualsevol altre concepte.
L’última de les protagonistes americanes és Jungle Girl, publicada el 2007 i 2008
i creada per Frank Cho, James Murray i Adriano Batista. La seua protagonista
és Jana Sky, habitant d’una illa plena de bèsties i dinosaures perillosos. Ella
tria el nom de Jungle Girl. Jana ha perfeccionat les seues habilitats naturals
a un nivell més alt que qualsevol altra dona i és molt enginyosa. La vida de
Jana es va detindre abruptament quan un avió, amb uns aventurers, es va
estavellar en la seua selva. Ella decideix mantindre’ls fora de perill fins que
un altre avió vinga a rescatar-los. Aquest personatge té molta similitud amb
el del mateix nom que van crear Hanna i Barbera. Vestida sempre amb un
biquini escàs, forta, sensual, intel·ligent i lluitadora, s’enfronta a qualsevol
[page-n-178]
GRÀCIES LUCY!
175
classe d’animals i monstres. En les seues aventures usa un ganivet i una espècie de llança amb punta que sembla de pedra tallada com les prehistòriques.
I l’última protagonista del còmic fantàstic és Touna Mara
6
, creada per
Patrick Galliano i Mario Milano. Publicat l’any 2008, és la primera heroïna
que coneixerem de la denominada bande dessinée. Touna va ser una xiqueta
prehistòrica educada pels llops que, ja adulta, jura venjar-se del dirigent sanguinari que ha violat i esclavitzat sa mare. En paral·lel a aquesta història es
narra una altra ambientada en el present, que es basa en la recerca de xiquets
llop en una tribu a Sibèria per part d’una científica anomenada Mara. És una
història que viatja en el temps entre la prehistòria i el present i que té com a
protagonistes una dona lloba que defensa la humanitat de la maldat, representada en un estrany monòlit de pedra en forma de bifaç que va arribar a la
terra fa 50.000 anys. Ambdues dones estan connectades per un llaç invisible.
Malgrat que és una història fantàstica, la part que narra la prehistòria presenta per primera vegada una dona prou real, embarassada, parint, lluitant
i formant part del grup.
Rima. The Jungle Girl., Vol. 1, núm. 4.
Coberta J. Kubert.
DC, National Periodical Publications,
INC, New York, 1974.
4
Cavewoman. Cover Gallery. Budd Root.
Basement Comic. San Diego, 2002.
5
[page-n-179]
176
Begoña Soler Mayor
[page-n-180]
GRÀCIES LUCY!
177
CÒMIC REALISTA HISTÒRIC
En aquest apartat destaca sens dubte el món de la bande dessinée, on el còmic de ficció d’inspiració prehistòrica té el seu màxim exponent en la figura
d’Emmanuel Roudier. Aquest il·lustrador ha publicat històries fonamentades
per la investigació arqueològica i ha utilitzat com a protagonistes aquells
que van poder ser-ho en el passat més remot. Aquest seria l’exemple de la
sèrie Neandertal (Roudier, 2012), d’Ao le petit néandertal (2010) i de la sèrie
Vo’hounâ (2003).
Vo’hounâ
7
és una sèrie que consta de quatre números, la protagonista de la
qual és una xamana neandertal que ha rebut els poders de la deessa mare Ao.
És una història ambientada fa 35.000 anys, amb una documentació arqueològica exhaustiva que recrea un viatge iniciàtic pel sud de la França actual,
en el qual s’encreuaran cromanyons i neandertals. La protagonista és una
dona independent de cabellera rogenca, vestida amb pells, musculada i amb
grans pits. Perseguida per Thuriaq que vol posseir-la a la força; ella es nega
i es revela, i lluitarà per alliberar-se’n. Enamorada d’un caçador cromanyó,
l’autor ens mostra una dona que és capaç de rebel·lar-se per amor contra
allò establit, arriscant-se a la seua pròpia mort, alhora que ens presenta la
possibilitat que alguns grups de neandertals i cromanyons compartiren un
temps i un espai comú al sud d’Europa. A diferència d’altres tractaments,
les dones dibuixades per Roudier tenen la característica de participar en
les activitats del grup i d’arribar a convertir-se en protagonistes absolutes.
André Chéret, l’autor de Rahan, l’heroi prehistòric més popular de França,
publica amb Michel Rodrigue, Ly-Noock, una sèrie francobelga de dos toms
(2003 i 2004) on Chéret va voler crear una heroïna de còmic
8
. La historieta
està ambientada a l’Edat del Bronze. Ly-Noock és una dona pantera que no té
passat i que ha sigut educada per Selene, que li ensenya tots els recursos de la
naturalesa. Caça ocells amb arc i fletxes i és capaç d’amar apassionadament,
va vestida amb pells i també és presentada com una dona molt sensual. Ella
lluita per la seua llibertat i reivindica el paper de les dones. L’autor li va voler
donar una independència i una força màgica a través de Selene, la qual li diu:
«No deixes que cap home t’impose la seua llei, el teu cos i el teu destí només
et pertanyen a tu». Es converteix així en una heroïna forta i independent, a
pesar de les agressions a què es veu sotmesa al llarg del relat. A diferència
de la sèrie de Vo’hounâ, Ly-Noock és una història d’aventures i fantasia on es
mesclen déus, mortals i animals amb aquesta heroïna que busca el lloc de
les dones en un món d’homes.
Una altra publicació interessant és Les chasseurs de l’aube, una obra del belga
René Hausman, publicada a França el 2003. Ambientada fa uns 30.000 anys,
Kanh, el caçador, i el seu grup viuen dominats per Hozna, la dona sàvia que
els assegura protecció i la clemència de la naturalesa. Reeh, una jove d’un clan
Touna Mara. Integral. P. Galiano i M. Milano.
Ed. Les Humanoïdes Associés, Paris, 2012.
6
[page-n-181]
178
7
Begoña Soler Mayor
Vo’hounâ. Le souffle de Montharoumone,
Roudier, vol. 3
Ed. Soleil, 2005.
diferent, es troba amb Kanh i es genera una història d’amor, però també de
venjança, d’odi, de zels i de còlera. Aquest autor ambienta en la prehistòria un
relat on es desencadenen tots els sentiments humans i dóna protagonisme en
la narració també a les dones. Així les veiem que transmeten coneixements fent
tasques quotidianes, com ara raspar la pell (una adulta i una xiqueta juntes fan
la mateixa tasca)
9
, també tallen la pedra, preparen l’aliment o recol·lecten
llenya. De totes les protagonistes que hem analitzat Reeh, amb el cabell escarotat, uns grans pits descoberts i escassament coberta amb pells, és una dona
que pateix, que ama i que és mare. Veiem el seu part, com alleta i cuida el seu
nadó i com s’enfrontarà al futur sola amb el seu fill, després que Kanh muira.
[page-n-182]
GRÀCIES LUCY!
La muchacha salvaje
10
179
és l’únic còmic basat en la prehistòria escrit i di-
Ly-Noock, vol. 2 A. Chéret i M. Rodrigue.
Joker editorial, 2004.
buixat per una dona, Mireia Pérez, des d’una òptica que l’autora considera
feminista, i es publica a Espanya l’any 2011. Aquest còmic conta la història
d’una jove que pertany a una tribu nòmada i com descobreix que n’és diferent
i inicia un viatge que la portarà a conéixer altres tribus i altres personatges
amb nous costums que l’ajudaran a comprendre millor la seua identitat. La
protagonista és una xica de quinze anys, pèl-roja i salvatge, que es nega a
recol·lectar o deixar-se muntar per qualsevol home. En paraules de l’autora,
«la xicota és lliure en tot moment, trenca la voluntat de son pare, abandona
aquells que s’encreuen pel seu camí i roman curiosa». És muda, perquè el
seu estat és contemplatiu, és una xicota que aprén, que absorbeix amb els
seus grans ulls oberts i, com descriu Santiago García en el seu blog (http://
santiagogarciablog.blogspot.com.es/2011/12/la-chica-silvestre.html): «Des
de Laura Mulvey, la mirada ha sigut un punt de discussió clau per a la història
de l’art feminista, i en certa manera és la mirada de la xica silvestre, la que
desconstrueix la invenció social del gènere contra la qual es rebel·la en la seua
recerca». Com hem esmentat, l’autora d’aquest treball és l’únic exemple que
coneixem en l’àmbit de la prehistòria d’una dona que dibuixe còmics i faça
protagonistes les dones. Mireia Pérez ens relata, en diferents entrevistes, com
ha volgut dibuixar una dona que vol ser independent, que ama el seu cos i
la seua sexualitat, que experimenta i aprén per si mateixa. És un exemple de
com les joves creadores volen trencar amb l’herència d’una història basada en
el patriarcat que els ha impedit ser protagonistes de la seua pròpia història.
Ana Merino (2000a) explica com les dones han creat, a partir dels anys
setanta del segle xx, un còmic alternatiu i feminista on narren amb humor
vivències pròpies o de dones reals, creïbles i pròximes; on, a més, trobem
el reflex dels sentiments i de la sexualitat femenins no distorsionats per la
8
[page-n-183]
180
Begoña Soler Mayor
[page-n-184]
GRÀCIES LUCY!
9
Les chasseurs de l’aube. Hausman
Ed. Aire libre Dupuis. 2003.
La muchacha salvaje. M. Pérez
Ed. Sins entido, 2011.
10
visió androcèntrica. Aquest còmic és una novetat, moltes vegades és autobiogràfic i les lectores ens hi reconeixem. En el còmic feminista les autores
expressen el seu malestar en sentir-se marginades en el món actual, injust,
desigual i patriarcal.
I per fi arribem a ella, a Lucy. L’espoir. El 2007, T. Liberatore i P Norbert por.
ten al còmic la història novel·lada de la nostra avantpassada comuna més
coneguda, l’australopiteca Lucy. El guionista compta amb la col·laboració del
prestigiós prehistoriador francés Yves Coppens, qui l’ajuda a donar consistència i versemblança al personatge. Lucy apareix com una femella en totes
les seues facetes, la veiem embarassada, que pareix, alleta i cuida el seu nadó,
però al mateix temps s’enfronta als perills que els aguaiten i aconsegueix que
sobrevisquen els dos
11
. L’aspecte del personatge és el que podria tindre una
femella d’Australopithecus i és en aquests detalls on és evident la presència de
Coppens, encara que, pel que fa al desenvolupament de la història, no deixa
de ser una aventura una mica romàntica de final agredolç on se’ns suggereix
la presència d’una família ambientada fa milions d’anys.
181
[page-n-185]
182
Begoña Soler Mayor
CÒMIC CARICATURESC INFANTIL
Són les historietes narrades en els còmics infantils com Els Picapedra,
Roquita o Saki i Zunie. Les primeres són més descriptives del món prehistòric imaginat que descriuen. En aquestes podem fer-nos una idea en dues
vinyetes de com és la realitat dels personatges, el seu mode de subsistència,
les seues relacions socials i familiars, etc. Mentre que la resta són mers
còmics humorístics.
El 1958, el belga René Hausman, el mateix autor de Les chasseurs de l’aube,
amb guió de Yvan Delporte, crea Saki i Zunie, un xiquet i una xiqueta de les
cavernes que en un principi apareixeran en la revista Spirou. Són historietes
d’humor i d’aventura, on la naturalesa i els animals estan molt cuidats. Saki
és un xiquet que està a soles a la cerca d’un amic i, després de trobar un mamut, un tigre i una mona, descobreix la seua amiga Zunie, i junts aniran a la
cerca de la verdadera tribu d’aquesta. En un moment posterior, el personatge
de Zunie s’emancipa, i és ella l’heroïna de les historietes. És una feminista
avançada al seu temps i amb molta personalitat.
A l’Espanya del 1979 apareix Roquita
12
, dibuixada per J. Gosset i Rubio per
a l’editorial Bruguera, que és l’únic personatge infantil protagonista femení.
És una xiqueta cavernícola que viu en una cova amb la seua mare, Doña
Roca; el seu gos, Pocas Pulgas, i una aranya llesta. Sempre està discutint
amb la mare a causa de la sopa d’ossos que no vol menjar i que la mare
li dóna cada dia. En aquesta historieta no hi ha homes, hi ha personatges
al voltant dels dos principals que suporten el pes de les històries. Va ser
creada pel mateix autor d’Hug, el troglodita i és la versió en femení de Zipi
i Zape. La protagonista és una xiqueta de cabell fosc amb cua i ulleres que
comet maldats divertides.
I no podíem deixar de parlar de Wilma i Betty
13
, les Picapedra. Els dibui-
xos d’Els Picapedra van ser creats per Hanna i Barbera els anys seixanta i,
inicialment, buscaven una identificació amb la classe mitjana americana
blanca i amb el manteniment del seu estatus, la seua conformitat i el seu
immobilisme. I encara que elles són tan protagonistes com els seus marits,
Fred i Barney, en realitat són tractades en un segon pla. No deixarem de
subratllar que en aquestes historietes, les intel·ligents (una més que l’altra),
les previsores, les que realment són resolutives, són elles, fent ús del sentit
comú, però sempre quedant-se en aquest segon pla discret. S’ocupen de
la casa, dels fills i de mantindre contents els seus marits estant guapes (els
encanta anar de compres per a anar a la moda). L’èxit d’aquesta sèrie de
dibuixos va ser espectacular, de la televisió va passar a la gran pantalla i es
va mantindre en antena fins als anys huitanta amb uns canvis lleugers. La
11
Lucy. L’espoir. P. Norbert i T. Liberatore.
Capitol Editions, Paris, 2007.
recreació d’una part del món occidental prehistoritzat i el fet d’estar dirigida
a la classe mitjana, sens dubte en va ser part de l’èxit. No entrarem a valorar
[page-n-186]
GRÀCIES LUCY!
183
[page-n-187]
184
Begoña Soler Mayor
Roquita. Gosset. Colección Olé
Ed. B grupo Z, Barcelona, 1981.
amb més detall aquestes coprotagonistes, ja que elles soles mereixen un
article; només hem d’afegir que durant més de trenta anys hem vist una
vegada i una altra, generació rere generació, aquestes dues dones encantades de ser senyores de, sense independència econòmica, reivindicant el
sentiment judeocristià de família i assumint que la seua realitat és la millor
i l’única possible.
LES ALTRES
En molts dels còmics de temàtica prehistòrica protagonitzats per herois
masculins apareixen dones com a núvies o companyes. Aquestes són les
12
[page-n-188]
GRÀCIES LUCY!
13
Los Picapiedra de Hanna-Barbera
Ediciones Laida. Colección Comicsor.
Bilbao,1975.
que hem denominat «les altres», perquè encara que són dones amb un paper
destacat o secundari, no ho fan com a protagonistes.
Ací hem de fer una distinció entre els còmics de ficció i els més realistes
amb base documental. En els primers, les dones que apareixen amb els
herois mai no són protagonistes, encara que les seues aventures en transcorren prop. Amb exemples com Ohama, la dona associada a les històries
de Tounga; de Naouna, que es casarà amb Rahan i tindran dos fills que
compartiran aventures amb el seu pare, o de Lila, l’eterna núvia de Purk.
També és el cas de Yor, de Juan Zanotto (1975) i la seua parella Ka-laa,
sense que deixen d’aparéixer altres dones al llarg de la història, totes elles
185
[page-n-189]
186
14
Begoña Soler Mayor
Yor, il cacciatore. J. Zanotto .
Ed. Eura, Roma, 1978.
belleses europees espectaculars
14
. Sempre dones esculturals segons els
cànons estètics a l’ús, a penes vestides el més just per a destacar les seues
proporcions a l’ombra de l’heroi que les salva i les protegeix.
En el còmic francòfon, més narratiu, les dones que apareixen com a companyes, o formant part del grup, tenen un tractament completament diferent.
En Néandertal, Roudier (2007-2011), Mana és la companya de Laghu, el
protagonista de la història que se n’acabarà enamorant. En Homo sapiens
(adaptació al còmic del documental de Jacques Malaterre), figuren algunes
dones al llarg de la historieta. En aquestes vinyetes la relació entre els personatges masculins i femenins és diferent; el primer sapiens que naix és una
[page-n-190]
187
GRÀCIES LUCY!
dona, i apareixen Noaki; Nata, la xamana, i altres. També hi ha una relació
distinta en Le sacré de l’homme de Chéret, Malaterre i Malnati (2007) on, a
pesar del títol en masculí de l’obra, en l’interior trobem dones que formen
part del grup i en participen en les activitats quotidianes. Probablement, és
el còmic que més s’ocupa del paper de les dones.
I encara que el tractament és molt més positiu que en els còmics americans
i espanyols, tots els caps de clans i grups que apareixen en aquestes històries
són homes i també ací les dones són dominades i agredides sexualment.
D’aquesta manera comprovem que, malgrat el gran esforç dut a terme per
aquests autors per a transmetre una realitat prehistòrica el més ajustada
possible a les dades que proporciona la investigació arqueològica, el paper
submís i sexual de les dones continua sent el que el mainstream i l’Acadèmia
li han atorgat al llarg dels últims trenta anys, sense incorporar les investigacions que l’arqueologia feminista, de gènere, o de les dones han aportat
a aquest camp. A través d’aquestes anàlisis s’ha reivindicat el paper de les
dones mitjançant l’estudi de les diferents activitats en què van participar,
com el treball del part i el manteniment dels nadons, o en les quals van poder
participar, com el processament dels aliments, l’atenció de les persones o la
transmissió de valors, entre altres.
Com veiem, totes aquestes dones també estan presents, però hem volgut
deixar-les a un costat en aquest repàs, ja que el seu paper és sempre secundari i en molts casos prou negatiu: núvies submises, acompanyants fidels
dels seus protagonistes.
Sens dubte el gènere d’aventures i fantàstic és el que més s’ha utilitzat per a
donar protagonisme a les dones, seguit pel d’estil històric més realista. En
aquell on trobem una menor presència és el caricaturesc infantil, on només
Roquita i Zunie són protagonistes, i compta amb les xiques d’Els Picapedra
que tenen molt de pes per la seua repercussió posterior en altres mitjans
com el cine o la televisió.
Les dones protagonistes en les històries d’aventures s’enfronten a grans dinosaures en el cas de Cavewoman o de Shanna -descrita com una màquina
de matar perfecta-, són atacades, però sobreviuen, com Rima la xica de la
jungla, lluiten contra els homes simi, usen arc i fletxes i saben defendre’s
com Cave Girl.
La violència és un tema recurrent en els còmics ambientats en la prehistòria, ja en siguen d’un tipus o d’un altre. Aquesta violència es desenvolupa
tant entre humans (contra els altres, els diferents, els salvatges) com entre
humans i animals, ja siguen reals o fantàstics. Sens dubte els dinosaures són
ELS GÈNERES I ELS TEMES
DE LES HEROÏNES
[page-n-191]
188
Begoña Soler Mayor
[page-n-192]
189
GRÀCIES LUCY!
els principals rivals, seguits de diferents espècies de mones o homes simi, tal
com veiem en Cave Girl. És destacable la violència contra les dones, ja que
en molts dels còmics apareixen escenes de sexe forçat, de rapte i violació,
encara que aquestes dones siguen protagonistes de les històries, com en el
cas de Touna Mara i Ly-Noock
15
.
Com ja s’ha comentat, en els còmics fantàstics el tema de la maternitat no
existeix, només en els còmics històrics realistes documentats apareix i forma
part de la història de la vida de la protagonista. Així passa amb Vo’hounâ,
Ly-Noock, Reeh, Touna Mara i finalment amb Lucy
11
. Ací trobem vinyetes
en què es veu les protagonistes gestant, parint i alletant, soles o amb altres
personatges. També en els personatges femenins no protagonistes apareixen
dones embarassades, parts i nadons, en un intent d’aproximar la realitat
prehistòrica a la societat actual.
La màgia i saviesa és un altre dels temes que trobem relacionat amb algunes
de les protagonistes. Són xamanas, normalment d’edat madura, que usen
pocions i beuratges per a veure el futur i donar consells al grup.
Els arquetips de personatges femenins que hem vist al llarg d’aquestes
pàgines ens remeten a heroïnes blanques, xamanes, guerreres o dones
Reflexions
finals
indefenses quasi sempre hipersexualitzades. El còmic d’estil fantàstic és el
que dóna una visió més negativa de les dones, ja que hi apareixen sempre
no sensuals sinó sexuals, amb malucs marcats i cabellera al vent, nues o
vestides amb pells, primes i de pits prominents: un missatge als lectors
masculins per als quals es fa aquest tipus de publicacions. Només en alguns
casos, com Rima, són creades perquè el públic femení s’hi identifique i
compre aquestes historietes.
Les dones que trobem en els còmics més realistes, no sols les protagonistes,
també les que apareixen formant part dels grups, són el reflex d’allò que la
investigació prehistòrica ha transmés als diferents creadors. En aquest cas, els
artistes han tractat d’emular una realitat prehistòrica descrita per aquells que
l’han investigada, però donant-li el toc de màgia que requereix la historieta
per a ser atractiva, i així, ens han presentat dones com Vo’hounâ o Hozna que
són xamanas amb grans poders, o com Ly-Noock que, per a ser poderosa, ha
hagut de ser educada per una deessa.
Però també hem conegut dones que s’enamoren, pateixen, pareixen i crien,
amb les quals es podrien identificar moltes dones de hui en dia. I això és
possible perquè, com explica Merino (2000), «el paregut que trobem entre
una persona qualsevol (una dona) i la visió d’aquesta mateixa dona en
un còmic […] és producte de l’educació social/cultural que ens permet
Ly-Noock, vol. 1. A. Chéret i M. Rodrigue.
Joker editorial, 2004.
15
[page-n-193]
190
Begoña Soler
justament trobar aquest paregut». Malgrat això, no hem vist dones com a
caps de clan que organitzen els grups i prenguen decisions. Quan ho fan
és perquè estan soles i les han de prendre per a sobreviure. I açò encaixa
perfectament en la realitat de les dones de hui, on moltes treballen, però
molt poques ocupen els llocs de decisió, el fenomen conegut com «sostre
de vidre». «El còmic funciona no sols com a forma de representació de
la societat en què s’enquadra, a través de les idees dels autors: funciona
també com a forma de reivindicar aquest model social». (McCloud, 2012);
però també pot servir per a canviar-lo i, en aquest sentit, el còmic feminista en dóna una bona prova presentant les dones amb les seues pròpies
vivències i sentiments. Creiem que el còmic és un mitjà de difusió potent,
és didàctic, atractiu i permet reivindicar alhora que somiar i aprendre a
evadir-se, gaudir i abandonar-se al plaer de la imaginació. Fa temps que es
parla de la distància que hi ha entre els qui investiguen el passat i el còmic
(Ruiz Zapatero, 1997, 2005). És hora que l’arqueologia feminista entre per
la porta gran del còmic per a explicar, a través dels ulls i les mans d’aquells
que tenen la capacitat de crear, el paper de les dones en els diferents moments de la prehistòria.
Representar les dones de la prehistòria, ja siguen imaginades en el còmic o
reals, estudiant-ne les restes arqueològiques, ha de tindre sempre un component de vindicació, de reconeixement, de lluita contra la invisibilitat que
les ha retingut ocultes en el passat i encara en el present.
[page-n-194]
GRÀCIES LUCY!
191
BIBLIOGRAFIA
AUEL, J. (1980): El clan del oso cavernario. Madrid, Ed. Maeva.
BRUNO, L. (2013): Modelos de mujer en el cómic norteamericano y el
manga japonés en los años 80. Treball de fi de grau, curs acadèmic:
2012-2013. Grau de Sociologia. Universidad de La Coruña.
DÍAZ BALDA, M. A. (2011): El cómic feminista: Un poco de historia.
Universidad de Salamanca.
RUIZ ZAPATERO (1997): «Héroes de piedra en papel: la prehistoria
en el cómic». Complutum, 8. p. 285-310.
— (2005): «Comics and prehistory a european perspective». The SAA
Archaeological Record, special issue: cartoons in archaeology. Vol. 5,
núm. 5, p. 27-29.
— Disponible en: http://gredos.usal.es/jspui/bitstream/10366/112914/1/
DGL_DiezBalda_ comic.pdf
TOAPANTA PÉREZ, G.A. (2014): El cómic como herramienta de comunicación: Realización de un cómic sobre la historia del Caso Texaco
dirigido a un público piloto del cantón Lago Agrio, Sucumbíos- Ecuador.
Treball de grau. Ecuador.
MAERSTON, W.M. (1944): «Why 100,000,000 Americans read comics».
The American Scholar, 13 (1), p. 35–44.
— Disponible en: http://www.tebeosfera.com/1/Seccion/DMH/01/
MujeresDibujadas.htm
McCLOUD, S. (2012): Hacer Comics: Secretos Narrativos del comic, el
manga y la novela gráfica. Astiberri Ediciones.
— Disponible en: http://listas.20minutos.es/lista/buscando-las-mejores-100-heroinas-y-villanas-del-comic-296576/
MERINO, A. (2000a): «Se admiten mujeres». Dentro de la Viñeta
(ddLV), núm. 11, p. 20-21.
— Disponible en: http://www.trussel.com/prehist/prehist4.htm#J
(2000b): «Se admiten mujeres. Segunda parte». Dentro de la Viñeta
(ddLV) núm. 12, p. 31-32.
JOYCE, N. (2008): «Wonder Woman: A psychologist’s creation. William
Moulton Marston’s contribution to pop culture was ahead of its time».
Time Capsule, 39, núm. 11, p. 20.
— Disponible en: http://www.theflagrants.com/blog/category/artes/
comic/de-purk-a-atila-comic-e-historia/
[page-n-195]
[page-n-168]
Aquest llibre es va editar amb motiu
de l’exposició temporal «Prehistòria i
Còmic», inaugurada el juny del 2016.
Animacions 3D
Agraïments
Ángel Sánchez Molina
Cecilio Alonso Alonso
Jorge Iván Arguiz
Suresh Ariaratnam
Emili Aura Tortosa
Gilles Bourgarel
Adam Brockbank
Maggie Calt
Chantal Chéret
Lora Fountain & Associates
Judit Foz Povill
Gloria García
Manuel Gozalbes Fernández de Palencia
Manel Granell
Ben Haggarty
Tanino Liberatore
Cristina Rihuete
Jose María Segura Martí
Museu Arqueològic Son Fornés
Dude Comics
Editorial Toxosoutos
El Patio editorial
Grupo Planeta
Audiovisuals
DIPUTACIÓ DE VALÈNCIA
Gravació, edició i muntatge
President
Jorge Rodríguez Gramage
Empreses col·laboradores de la producció
Diputat de Cultura
Xavier Rius i Torres
Render Comunicación, SL
Disseny de la gràfica de l’exposició
Vanesa Mora Casanova
Disseny del material imprés
MUSEU DE PREHISTÒRIA DE VALÈNCIA
Marc Granell Artal
Directora
Helena Bonet Rosado
Impressió del material de difusió
Cap de la Unitat de Difusió, Didàctica i
Exposicions
Santiago Grau Gadea
EXPOSICIÓ
Projecte expositiu
Museu de Prehistòria de València
Comissariat
Helena Bonet Rosado
Álvaro Pons Moreno
Equip de treball
Francisco Chiner Vives
Eva Ferraz García
Santiago Grau Gadea
Vanesa Mora Casanova
Begoña Soler Mayor
Impremta Provincial Diputació de València
Transport de l’obra
TTI
Assegurança
Muñiz y Asociados. Generali Seguros
Traduccions anglès / francès
Lambe & Nieto
Marc Tiffagom
Producció
Museu de Prehistòria de València
Reinadecorazones Espacios para el Ocio y
la Cultura
PUBLICACIÓ
Projecte editorial i coordinació
Amb la col·laboració de
Josep Lluís Pascual Benito
Bernat Martí Oliver
Alfred Sanchis Serra
Museu de Prehistòria de València
Disseny, instal·lació i muntatge
Francisco Chiner Vives
Autors dels articles
Imatge del cartell i coberta del catàleg
Paco Roca
Equip d’edició
Joaquín Abarca Pérez
Helena Bonet Rosado
Ernestina Badal García
Santiago Grau Gadea
Antoni Guiral Conti
Didàctica
Laura Fortea Cervera
Eva Ripollés Adelantado
Vicky Menor Cuenca
Ajudant de muntatge
Amadeo Moliner Blay
Pedro Porcel Torrens
Fons exposats
Museu de Prehistòria de València
Col·lecció Helena Bonet Rosado
Emmanuel Roudier
Miguel Quesada
Antonio Fraguas «Forges»
Mikel Begoña i Iñaki Martínez «Iñaket»
Ortifus
Mireia Pérez
Philuc
Museu Arqueològic Municipal
Camil Visedo Moltó d’Alcoi
Didier Pasamonik
Álvaro Pons Moreno
Emmanuel Roudier
Gonzalo Ruiz Zapatero
Begoña Soler Mayor
Joaquín Soler Navarro
Traducció al valencià i correcció
Unitat de Normalització Lingüística de la
Diputació de València
Disseny i maquetació
Marc Granell Artal
Impressió
Pentagraf Impresores, s.l.
Nota dels editors
Els autors i els editors d’aquest llibre
comuniquen als drethavents de les
il·lustracions o d’altre tipus d’imatges no
trobats, que poden posar-se en contacte
amb l’editorial per a acreditar la seua
propietat intel·lectual o d’una altra índole.
Contacte: Museu de Prehistòria de València,
Tel.: 963 883 627 i gestio.exposicio@dival.es.
ISBN: 978-84-7795-763-8
DL: V 1293-2016
© dels textos: els autors, 2016.
© de les imatges: els autors, 2016.
© de l’edició: Museu de Prehistòria de
València. Diputació de València, 2016.
[page-n-169]
07
09
37
59
87
107
125
149
167
193
219
233
presentació
Helena Bonet Rosado
Prehistòria i còmic: la màgia de la imatge
Helena Bonet Rosado
PRIMER VA SER LA CIÈNCIA… DESPRÉS, LA FICCIÓ
Ernestina Badal García i Joaquín Soler Navarro
Il·lustració prehistòrica i còmic de prehistòria:
Camins divergents o convergents?
Gonzalo Ruiz Zapatero
LA PREHISTÒRIA EN EL CÒMIC INFANTIL
Antoni Guiral Conti
Barbes, garrots i dinosaures: els
cavernícoles de paper
Pedro Porcel Torrens
La prehistòria en els còmics americans
Álvaro Pons Moreno
ENTRE PEDAGOGIA I PARÒDIA, LA PREHISTÒRIA EN
EL CÒMIC FRANCÒFON
Didier Pasamonik
GRÀCIES LUCY!
Begoña Soler Mayor
EL CÒMIC COM A RECURS DIDÀCTIC PER A
L’APRENENTATGE DE LA PREHISTÒRIA ALS MUSEUS
Santiago Grau Gadea
Conversacions amb Emmanuel Roudier
Helena Bonet Rosado
CATÀLEG DE SELECCIÓ DE CÒMICS
Vicky Menor Cuenca
[page-n-170]
[page-n-171]
168
Begoña Soler Mayor
Gràcies a Lucy, aquella austrolopiteca menuda, a penes d’1,30 m d’alçària,
descoberta el 1974 a la vall d’Afar, a Etiòpia, el naixement de la humanitat
s’ha remuntat a 3,2 milions d’anys, i ha situat el sexe femení, la dona, en
l’origen de l’evolució humana. En homenatge a Lucy, aquest article estudia
la imatge de la dona en els còmics de temàtica prehistòrica des d’un punt
de vista feminista i analitza els estereotips de gènere de les protagonistes
en els còmics americans, francobelgues i espanyols al llarg del segle
xx
i
fins a l’actualitat.
El món imaginat de la prehistòria s’ha transmés, amb més o menys rigor
i imaginació, en les novel·les i el cine. Servisquen com a exemple la molt
reeditada sèrie encapçalada pel Clan de l’ós de les cavernes (Auel, 1980) o
la no menys famosa pel·lícula La recerca del foc (Annaud, 1981), les quals
han ajudat a reforçar un imaginari col·lectiu sobre la prehistòria del qual el
còmic és partícip.
Com expressa Díaz (2011) el còmic és un mitjà de comunicació «escrit-icònic però estructurat en imatges consecutives (vinyetes), que representen
seqüencialment fases d’un relat […] i en les quals se solen integrar elements
d’escriptura fonètica (onomatopeies) […] normalment és més important la
imatge que el text, ja que les històries en el còmic poden existir sense paraules
però no sense dibuixos». I a través d’aquestes vinyetes, el còmic ha portat a
l’extrem tots els tòpics que sobre la prehistòria s’han anat reproduint al llarg
dels últims segles. Conceptes que es repeteixen fins a arribar a perpetuar-se
en molts públics, partint de la premissa del seu desconeixement parcial o
total del tema. D’aquesta manera s’assenten determinats anacronismes històrics, com la convivència de dinosaures i humans, o es generen estereotips
relacionats amb la funció dels membres del grup, des d’una perspectiva
patriarcal, que deixa de costat les dones com a éssers humans actius dels
grups prehistòrics, amb tòpics com: «els homes cacen, són forts i dominants;
les dones són submises».
[page-n-172]
169
GRÀCIES LUCY!
El còmic en general, sense especificar èpoques, ha maximitzat tots aquests
tòpics. Són històries que ens fan sentir protagonistes, evadint-nos de la realitat i viatjant en el temps a aquell lloc remot, fantàstic i atractiu que és la
prehistòria. El còmic aconsegueix generar un impuls a la imaginació en cada
vinyeta i això té un valor intrínsec indubtable.
Però la comprensió de la prehistòria a través del còmic pot ser especialment
pertorbadora, ja que la imatge que es crea sobre ella en la ment del lector pot
estar molt allunyada de la realitat arqueològica. I la imatge que es projecta
en les diferents històries forma opinions, no sols sobre elements del present
sinó també sobre tendències del futur (Díaz, 2011) o del passat. Igual que
ocorre amb el cine o la televisió, és un art amb un valor social i formatiu alt.
És aquest un valor negatiu? No hauria de ser-ho, ja que com planteja G. A.
Toapanta Pérez (2014: 2), el còmic pot servir «com a eina de comunicació per
a la població i propendir-ne a la participació en la construcció d’una consciència del procés organitzatiu i polític». Però, si les historietes transmeten
tòpics ancorats en el patriarcat més ranci o donen una visió esbiaixada del
passat, llavors sí que transmeten una visió negativa, ja que els còmics també
són vehicles transmissors d’ideologia (Díez Balda, 2000).
Com veurem, el protagonisme de les dones en els còmics de temàtica prehistòrica és escàs. Davant els més de trenta protagonistes masculins, des
dels primers anys del segle passat fins als nostres dies, només trobem una
dotzena de dones que hagen sigut personatges protagonistes. En la pàgina:
http://listas.20minutos.es/lista/buscando-las-mejores-100-heroinas-y-villanas-del-comic-296576/, on es presenten més de cent dones protagonistes de
còmics, només dues es vinculen d’alguna manera al món de la prehistòria.
Aquestes són Jungle Girl i Cavewoman. Encara que no estan ambientades
exactament en un món prehistòric, perquè hem de recordar que una de
les característiques d’aquests còmics són els viatges en el temps, entre un
passat moltes vegades incert i un present o futur més incert encara. Les verdaderes protagonistes que anirem coneixent seran: Cave Girl, Rima, Shanna
the She-devil, Cavewoman, Roquita, Touna Mara, Zukie, Hozna, Ly-Noock,
Vo’hounâ, La muchacha salvaje i, finalment, Lucy.
El professor Ruiz Zapatero (1997, 2005) és qui més ha estudiat i classificat els
còmics de temàtica prehistòrica. Basant-nos en la seua classificació, dividirem
els còmics analitzats en tres tipus: còmic de ficció fantàstic, còmic històric
realista i còmic caricaturesc. Aquesta elecció ve donada per la recerca del
protagonisme de les dones.
Abans de parlar d’aquestes, creiem que val la pena citar una dona que no és
estrictament prehistòrica, ja que és una princesa guerrera de les amazones,
CERCANT LES DONES:
LES DOTZE MAGNÍFIQUES I LUCY
[page-n-173]
170
Begoña Soler Mayor
Número 1 en castellà de Wonder Woman.
La Mujer Maravilla de G. Potter i G. Pérez.
Ediciones Zinco S.A., 1988.
basada en la mitologia grega, però que sí que té el seu origen en un passat
prehistòric. Es tracta de Wonder Woman
1
. La historieta s’inicia en el passat
prehistòric -fa 30.000 anys-, quan les dones morien a causa de la violència
dels homes i eren portades a l’Hades, on estan les ànimes d’aquelles dones
que les deesses tornen a la terra en forma d’amazones. La Mujer Maravilla
-com la coneixem ací- representa una dona forta, resolutiva, afectuosa, és
la reina de les amazones.
Aquesta protagonista femenina apareix publicada per primera vegada l’any
1941 als Estats Units. El seu autor, William Mourton Marston, va decidir crear
un nou superheroi, i va ser la seua esposa, Elizabeth, qui li va suggerir que
fóra una superheroïna femenina. En una edició de The American Scholar,
Marston (1944) va escriure: «ni tan sols les xiquetes volen ser xiquetes tant
de temps com el nostre model femení que no tenia força i poder. No volent
ser xiques, elles no volen que se les veja sensibles, submises, com a dones
1
[page-n-174]
GRÀCIES LUCY!
bones amants de la pau. Les qualitats fortes de les dones s’han convertit en
una cosa menyspreable a causa de la seua debilitat. El remei obvi era crear
un personatge femení amb tota la força de Superman, a més de tot l’encant
d’una dona bona i bella». D’aquesta visió resulta una superheroïna que lluita
per la justícia, l’amor, la pau i la igualtat sexual. La seua història mostra clarament com va canviar de manera radical el paper de la dona amb la segona
guerra mundial, moment en què les diferents necessitats de la contesa les
obliga a eixir de les cases i incorporar-se a la sustentació de l’economia de
guerra, com ja va succeir durant la primera guerra mundial. El poder d’aquest
personatge va ser tan important que va arribar a influenciar en el moviment
feminista dels Estats Units «I poderosa ho va ser. Wonder Woman no es va
convertir només en el tercer còmic més durable de la història -darrere dels
goliats Superman i Batman-, sinó que el personatge de Marston va influir
directament en el moviment feminista» (Joyce, 2008). El creador d’aquesta
superheroïna, a qui li concedeix tot tipus de poders, és l’inventor del polígraf,
per això Wonder Woman inclou el Llaç de la Veritat, que obliga a dir la veritat
a qualsevol subjecte.
CÒMIC DE FICCIÓ FANTÀSTIC
En els còmics d’aventures o fantàstics resulta difícil definir el mitjà on es
desenvolupa la narració, la subsistència o les relacions entre els personatges, encara que s’hi reitera l’aparició de selves, deserts o llocs agrestos. Com
a exemples tenim la selva on viu Rima, la tundra gelada de Touna Mara o el
paisatge volcànic on es desenvolupen les històries de Shanna.
En aquestes historietes de dones aguerrides i valentes és indiferent que elles
siguen protagonistes o núvies, cap no n’és mare. El concepte de maternitat
en la ficció fantàstica s’oposa al de dona de bellesa exuberant (sempre als
ulls occidentals), de guerrera, de fetillera o d’amazona. I açò resulta al mateix
temps cridaner i contradictori. Si reflexionem sobre la informació que tenim
de les dones prehistòriques a través de les restes arqueològiques, observem
que durant molt de temps se les ha vinculat amb la maternitat, en estar representades en figuretes femenines de formes voluminoses, conegudes com «les
venus paleolítiques», i interpretades genèricament com unes deesses mare o
de la fertilitat
2
. Per aquesta raó s’han representat multitud de vegades en les
il·lustracions divulgatives com a mares, alletant al fons de la cova o a la porta
de la cabanya. Aquesta visió maternal, que sí que serà arreplegada pel còmic
realista històric, desapareix quan es tracta de crear heroïnes fantàstiques,
sempre lliures. Però, coneguem-les.
Cave Girl
3
apareix per primera vegada el 1952 i els seus creadors, Bob Powell
i Gardner Fox, continuen publicant aquesta historieta fins al 1988. Com en
altres moltes que en veurem, aquesta historieta no es desenvolupa en la
171
[page-n-175]
172
Begoña Soler Mayor
2
Figureta femenina del Paleolític superior,
fa unos 22.000 anys. Willendorf (Àustria).
Cave Girl. Powell i Fox. Savage jungle beauty.
Special Limited Edition.
AC Comics Florida, 1988.
prehistòria real, sinó que ambienta els seus personatges en un món selvàtic
que recorda la prehistòria. A la protagonista li agrada més la selva que la
civilització. És independent, sap lluitar i s’enfronta als seus enemics amb
una llança menuda. És forta, com totes les nostres protagonistes, i sempre
vist una espècie de mallot que simula la pell d’un animal. Aquest és un personatge inspirat en les protagonistes de les novel·les The Cave Girl (1913) i
del cicle de Pellucidar (1915), creades per E. R. Burroughs, l’autor de Tarzan
i Jhon Carter, el qual va crear Dian, la bella que, com Cave Girl, viu també en
un món fantàstic entre el passat i el present.
Una altra de les protagonistes americanes és Shanna the She-devil o Shanna
la Diablessa, de Carole Seuling i George Tuska. Formava part del pla estratègic
de l’editorial Marvel, el 1972, per a obrir el mercat a les lectores femenines
als Estats Units al costat d’altres publicacions com Night Nurse (Infermera
de nit). La sèrie, no obstant això, no va aconseguir fer-se popular i va durar
només cinc números. Els seus autors convertiran Shanna més tard en la parella de Ka-Zar el Salvatge. Tampoc no és aquesta una història ambientada
3
[page-n-176]
GRÀCIES LUCY!
173
[page-n-177]
174
Begoña Soler Mayor
en la prehistòria. Només converteix el personatge principal, una dona forta
i musculada, amb mallot que simula la pell d’un lleopard o amb biquini de
pell, en algú que recorda una amazona, ja que Shanna naix a l’Àfrica i és filla
d’un buscador de diamants. Passa la major part de la infància a les selves de
Zaire. Es converteix en veterinària i treballa en un zoològic. Cuida un lleopard
anomenat Julani, que morirà pels tirs d’un guàrdia de zoològic, fet que provoca que Shanna agafe els cadells i se’n vaja a l’Àfrica, on protegirà la reserva
d’animals dels caçadors furtius, per això el nom de Shanna la Diablessa. En
alguna portada diuen «ha nascut la reina de la jungla».
Entre el 1974 i el 1975, també als Estats Units, Nestor Redondo i Joe Kubert
creen el personatge femení de còmic Rima. The Jungle Girl
4
que procedeix
d’una novel·la escrita el 1904 per W. H. Hudson, titulada Green Mansions: A
Romance of the Tropical Forest, on la protagonista és una dona primitiva. El
1959 ja va ser adaptada al cine i la seua protagonista va ser Audrey Hepburn.
El 1974 DC Comics publica el primer número d’aquesta sèrie i posteriorment
s’adaptarà per a la televisió amb els dibuixos animats realitzats per Hanna
i Barbera. La protagonista és una nativa d’una selva de Sud-amèrica que
no parla, però que és capaç de comunicar-se amb els ocells i posseeix certs
poders. Es desenvolupa en un temps no precís del present, però amb personatges denominats primitius. Rima està enamorada de l’explorador Abel
(blanc, ros i que vist amb pantalons vaquers). Com quasi totes les xiques
protagonistes és forta, independent, sap lluitar i vist aquells mallots que
simulen la pell d’un animal.
Ja el 1993, Budd Rott comença a dibuixar Cavewoman
5
, que en la realitat
de la historieta s’anomena Meriem Cooper i, encara que naix a Oregon, per
una sèrie de successos en la seua vida acaba viatjant en el temps al Cretaci,
l’era dels dinosaures. És una superdona de la jungla amb habilitats extraordinàries, forta i exuberant i vestida amb biquini. Té poders sobrehumans i
lluita amb un ganivet que sempre porta damunt. Possiblement és una de les
protagonistes més hipersexualitzades, ja que ressalta en totes les portades la
seua voluptuositat per damunt de qualsevol altre concepte.
L’última de les protagonistes americanes és Jungle Girl, publicada el 2007 i 2008
i creada per Frank Cho, James Murray i Adriano Batista. La seua protagonista
és Jana Sky, habitant d’una illa plena de bèsties i dinosaures perillosos. Ella
tria el nom de Jungle Girl. Jana ha perfeccionat les seues habilitats naturals
a un nivell més alt que qualsevol altra dona i és molt enginyosa. La vida de
Jana es va detindre abruptament quan un avió, amb uns aventurers, es va
estavellar en la seua selva. Ella decideix mantindre’ls fora de perill fins que
un altre avió vinga a rescatar-los. Aquest personatge té molta similitud amb
el del mateix nom que van crear Hanna i Barbera. Vestida sempre amb un
biquini escàs, forta, sensual, intel·ligent i lluitadora, s’enfronta a qualsevol
[page-n-178]
GRÀCIES LUCY!
175
classe d’animals i monstres. En les seues aventures usa un ganivet i una espècie de llança amb punta que sembla de pedra tallada com les prehistòriques.
I l’última protagonista del còmic fantàstic és Touna Mara
6
, creada per
Patrick Galliano i Mario Milano. Publicat l’any 2008, és la primera heroïna
que coneixerem de la denominada bande dessinée. Touna va ser una xiqueta
prehistòrica educada pels llops que, ja adulta, jura venjar-se del dirigent sanguinari que ha violat i esclavitzat sa mare. En paral·lel a aquesta història es
narra una altra ambientada en el present, que es basa en la recerca de xiquets
llop en una tribu a Sibèria per part d’una científica anomenada Mara. És una
història que viatja en el temps entre la prehistòria i el present i que té com a
protagonistes una dona lloba que defensa la humanitat de la maldat, representada en un estrany monòlit de pedra en forma de bifaç que va arribar a la
terra fa 50.000 anys. Ambdues dones estan connectades per un llaç invisible.
Malgrat que és una història fantàstica, la part que narra la prehistòria presenta per primera vegada una dona prou real, embarassada, parint, lluitant
i formant part del grup.
Rima. The Jungle Girl., Vol. 1, núm. 4.
Coberta J. Kubert.
DC, National Periodical Publications,
INC, New York, 1974.
4
Cavewoman. Cover Gallery. Budd Root.
Basement Comic. San Diego, 2002.
5
[page-n-179]
176
Begoña Soler Mayor
[page-n-180]
GRÀCIES LUCY!
177
CÒMIC REALISTA HISTÒRIC
En aquest apartat destaca sens dubte el món de la bande dessinée, on el còmic de ficció d’inspiració prehistòrica té el seu màxim exponent en la figura
d’Emmanuel Roudier. Aquest il·lustrador ha publicat històries fonamentades
per la investigació arqueològica i ha utilitzat com a protagonistes aquells
que van poder ser-ho en el passat més remot. Aquest seria l’exemple de la
sèrie Neandertal (Roudier, 2012), d’Ao le petit néandertal (2010) i de la sèrie
Vo’hounâ (2003).
Vo’hounâ
7
és una sèrie que consta de quatre números, la protagonista de la
qual és una xamana neandertal que ha rebut els poders de la deessa mare Ao.
És una història ambientada fa 35.000 anys, amb una documentació arqueològica exhaustiva que recrea un viatge iniciàtic pel sud de la França actual,
en el qual s’encreuaran cromanyons i neandertals. La protagonista és una
dona independent de cabellera rogenca, vestida amb pells, musculada i amb
grans pits. Perseguida per Thuriaq que vol posseir-la a la força; ella es nega
i es revela, i lluitarà per alliberar-se’n. Enamorada d’un caçador cromanyó,
l’autor ens mostra una dona que és capaç de rebel·lar-se per amor contra
allò establit, arriscant-se a la seua pròpia mort, alhora que ens presenta la
possibilitat que alguns grups de neandertals i cromanyons compartiren un
temps i un espai comú al sud d’Europa. A diferència d’altres tractaments,
les dones dibuixades per Roudier tenen la característica de participar en
les activitats del grup i d’arribar a convertir-se en protagonistes absolutes.
André Chéret, l’autor de Rahan, l’heroi prehistòric més popular de França,
publica amb Michel Rodrigue, Ly-Noock, una sèrie francobelga de dos toms
(2003 i 2004) on Chéret va voler crear una heroïna de còmic
8
. La historieta
està ambientada a l’Edat del Bronze. Ly-Noock és una dona pantera que no té
passat i que ha sigut educada per Selene, que li ensenya tots els recursos de la
naturalesa. Caça ocells amb arc i fletxes i és capaç d’amar apassionadament,
va vestida amb pells i també és presentada com una dona molt sensual. Ella
lluita per la seua llibertat i reivindica el paper de les dones. L’autor li va voler
donar una independència i una força màgica a través de Selene, la qual li diu:
«No deixes que cap home t’impose la seua llei, el teu cos i el teu destí només
et pertanyen a tu». Es converteix així en una heroïna forta i independent, a
pesar de les agressions a què es veu sotmesa al llarg del relat. A diferència
de la sèrie de Vo’hounâ, Ly-Noock és una història d’aventures i fantasia on es
mesclen déus, mortals i animals amb aquesta heroïna que busca el lloc de
les dones en un món d’homes.
Una altra publicació interessant és Les chasseurs de l’aube, una obra del belga
René Hausman, publicada a França el 2003. Ambientada fa uns 30.000 anys,
Kanh, el caçador, i el seu grup viuen dominats per Hozna, la dona sàvia que
els assegura protecció i la clemència de la naturalesa. Reeh, una jove d’un clan
Touna Mara. Integral. P. Galiano i M. Milano.
Ed. Les Humanoïdes Associés, Paris, 2012.
6
[page-n-181]
178
7
Begoña Soler Mayor
Vo’hounâ. Le souffle de Montharoumone,
Roudier, vol. 3
Ed. Soleil, 2005.
diferent, es troba amb Kanh i es genera una història d’amor, però també de
venjança, d’odi, de zels i de còlera. Aquest autor ambienta en la prehistòria un
relat on es desencadenen tots els sentiments humans i dóna protagonisme en
la narració també a les dones. Així les veiem que transmeten coneixements fent
tasques quotidianes, com ara raspar la pell (una adulta i una xiqueta juntes fan
la mateixa tasca)
9
, també tallen la pedra, preparen l’aliment o recol·lecten
llenya. De totes les protagonistes que hem analitzat Reeh, amb el cabell escarotat, uns grans pits descoberts i escassament coberta amb pells, és una dona
que pateix, que ama i que és mare. Veiem el seu part, com alleta i cuida el seu
nadó i com s’enfrontarà al futur sola amb el seu fill, després que Kanh muira.
[page-n-182]
GRÀCIES LUCY!
La muchacha salvaje
10
179
és l’únic còmic basat en la prehistòria escrit i di-
Ly-Noock, vol. 2 A. Chéret i M. Rodrigue.
Joker editorial, 2004.
buixat per una dona, Mireia Pérez, des d’una òptica que l’autora considera
feminista, i es publica a Espanya l’any 2011. Aquest còmic conta la història
d’una jove que pertany a una tribu nòmada i com descobreix que n’és diferent
i inicia un viatge que la portarà a conéixer altres tribus i altres personatges
amb nous costums que l’ajudaran a comprendre millor la seua identitat. La
protagonista és una xica de quinze anys, pèl-roja i salvatge, que es nega a
recol·lectar o deixar-se muntar per qualsevol home. En paraules de l’autora,
«la xicota és lliure en tot moment, trenca la voluntat de son pare, abandona
aquells que s’encreuen pel seu camí i roman curiosa». És muda, perquè el
seu estat és contemplatiu, és una xicota que aprén, que absorbeix amb els
seus grans ulls oberts i, com descriu Santiago García en el seu blog (http://
santiagogarciablog.blogspot.com.es/2011/12/la-chica-silvestre.html): «Des
de Laura Mulvey, la mirada ha sigut un punt de discussió clau per a la història
de l’art feminista, i en certa manera és la mirada de la xica silvestre, la que
desconstrueix la invenció social del gènere contra la qual es rebel·la en la seua
recerca». Com hem esmentat, l’autora d’aquest treball és l’únic exemple que
coneixem en l’àmbit de la prehistòria d’una dona que dibuixe còmics i faça
protagonistes les dones. Mireia Pérez ens relata, en diferents entrevistes, com
ha volgut dibuixar una dona que vol ser independent, que ama el seu cos i
la seua sexualitat, que experimenta i aprén per si mateixa. És un exemple de
com les joves creadores volen trencar amb l’herència d’una història basada en
el patriarcat que els ha impedit ser protagonistes de la seua pròpia història.
Ana Merino (2000a) explica com les dones han creat, a partir dels anys
setanta del segle xx, un còmic alternatiu i feminista on narren amb humor
vivències pròpies o de dones reals, creïbles i pròximes; on, a més, trobem
el reflex dels sentiments i de la sexualitat femenins no distorsionats per la
8
[page-n-183]
180
Begoña Soler Mayor
[page-n-184]
GRÀCIES LUCY!
9
Les chasseurs de l’aube. Hausman
Ed. Aire libre Dupuis. 2003.
La muchacha salvaje. M. Pérez
Ed. Sins entido, 2011.
10
visió androcèntrica. Aquest còmic és una novetat, moltes vegades és autobiogràfic i les lectores ens hi reconeixem. En el còmic feminista les autores
expressen el seu malestar en sentir-se marginades en el món actual, injust,
desigual i patriarcal.
I per fi arribem a ella, a Lucy. L’espoir. El 2007, T. Liberatore i P Norbert por.
ten al còmic la història novel·lada de la nostra avantpassada comuna més
coneguda, l’australopiteca Lucy. El guionista compta amb la col·laboració del
prestigiós prehistoriador francés Yves Coppens, qui l’ajuda a donar consistència i versemblança al personatge. Lucy apareix com una femella en totes
les seues facetes, la veiem embarassada, que pareix, alleta i cuida el seu nadó,
però al mateix temps s’enfronta als perills que els aguaiten i aconsegueix que
sobrevisquen els dos
11
. L’aspecte del personatge és el que podria tindre una
femella d’Australopithecus i és en aquests detalls on és evident la presència de
Coppens, encara que, pel que fa al desenvolupament de la història, no deixa
de ser una aventura una mica romàntica de final agredolç on se’ns suggereix
la presència d’una família ambientada fa milions d’anys.
181
[page-n-185]
182
Begoña Soler Mayor
CÒMIC CARICATURESC INFANTIL
Són les historietes narrades en els còmics infantils com Els Picapedra,
Roquita o Saki i Zunie. Les primeres són més descriptives del món prehistòric imaginat que descriuen. En aquestes podem fer-nos una idea en dues
vinyetes de com és la realitat dels personatges, el seu mode de subsistència,
les seues relacions socials i familiars, etc. Mentre que la resta són mers
còmics humorístics.
El 1958, el belga René Hausman, el mateix autor de Les chasseurs de l’aube,
amb guió de Yvan Delporte, crea Saki i Zunie, un xiquet i una xiqueta de les
cavernes que en un principi apareixeran en la revista Spirou. Són historietes
d’humor i d’aventura, on la naturalesa i els animals estan molt cuidats. Saki
és un xiquet que està a soles a la cerca d’un amic i, després de trobar un mamut, un tigre i una mona, descobreix la seua amiga Zunie, i junts aniran a la
cerca de la verdadera tribu d’aquesta. En un moment posterior, el personatge
de Zunie s’emancipa, i és ella l’heroïna de les historietes. És una feminista
avançada al seu temps i amb molta personalitat.
A l’Espanya del 1979 apareix Roquita
12
, dibuixada per J. Gosset i Rubio per
a l’editorial Bruguera, que és l’únic personatge infantil protagonista femení.
És una xiqueta cavernícola que viu en una cova amb la seua mare, Doña
Roca; el seu gos, Pocas Pulgas, i una aranya llesta. Sempre està discutint
amb la mare a causa de la sopa d’ossos que no vol menjar i que la mare
li dóna cada dia. En aquesta historieta no hi ha homes, hi ha personatges
al voltant dels dos principals que suporten el pes de les històries. Va ser
creada pel mateix autor d’Hug, el troglodita i és la versió en femení de Zipi
i Zape. La protagonista és una xiqueta de cabell fosc amb cua i ulleres que
comet maldats divertides.
I no podíem deixar de parlar de Wilma i Betty
13
, les Picapedra. Els dibui-
xos d’Els Picapedra van ser creats per Hanna i Barbera els anys seixanta i,
inicialment, buscaven una identificació amb la classe mitjana americana
blanca i amb el manteniment del seu estatus, la seua conformitat i el seu
immobilisme. I encara que elles són tan protagonistes com els seus marits,
Fred i Barney, en realitat són tractades en un segon pla. No deixarem de
subratllar que en aquestes historietes, les intel·ligents (una més que l’altra),
les previsores, les que realment són resolutives, són elles, fent ús del sentit
comú, però sempre quedant-se en aquest segon pla discret. S’ocupen de
la casa, dels fills i de mantindre contents els seus marits estant guapes (els
encanta anar de compres per a anar a la moda). L’èxit d’aquesta sèrie de
dibuixos va ser espectacular, de la televisió va passar a la gran pantalla i es
va mantindre en antena fins als anys huitanta amb uns canvis lleugers. La
11
Lucy. L’espoir. P. Norbert i T. Liberatore.
Capitol Editions, Paris, 2007.
recreació d’una part del món occidental prehistoritzat i el fet d’estar dirigida
a la classe mitjana, sens dubte en va ser part de l’èxit. No entrarem a valorar
[page-n-186]
GRÀCIES LUCY!
183
[page-n-187]
184
Begoña Soler Mayor
Roquita. Gosset. Colección Olé
Ed. B grupo Z, Barcelona, 1981.
amb més detall aquestes coprotagonistes, ja que elles soles mereixen un
article; només hem d’afegir que durant més de trenta anys hem vist una
vegada i una altra, generació rere generació, aquestes dues dones encantades de ser senyores de, sense independència econòmica, reivindicant el
sentiment judeocristià de família i assumint que la seua realitat és la millor
i l’única possible.
LES ALTRES
En molts dels còmics de temàtica prehistòrica protagonitzats per herois
masculins apareixen dones com a núvies o companyes. Aquestes són les
12
[page-n-188]
GRÀCIES LUCY!
13
Los Picapiedra de Hanna-Barbera
Ediciones Laida. Colección Comicsor.
Bilbao,1975.
que hem denominat «les altres», perquè encara que són dones amb un paper
destacat o secundari, no ho fan com a protagonistes.
Ací hem de fer una distinció entre els còmics de ficció i els més realistes
amb base documental. En els primers, les dones que apareixen amb els
herois mai no són protagonistes, encara que les seues aventures en transcorren prop. Amb exemples com Ohama, la dona associada a les històries
de Tounga; de Naouna, que es casarà amb Rahan i tindran dos fills que
compartiran aventures amb el seu pare, o de Lila, l’eterna núvia de Purk.
També és el cas de Yor, de Juan Zanotto (1975) i la seua parella Ka-laa,
sense que deixen d’aparéixer altres dones al llarg de la història, totes elles
185
[page-n-189]
186
14
Begoña Soler Mayor
Yor, il cacciatore. J. Zanotto .
Ed. Eura, Roma, 1978.
belleses europees espectaculars
14
. Sempre dones esculturals segons els
cànons estètics a l’ús, a penes vestides el més just per a destacar les seues
proporcions a l’ombra de l’heroi que les salva i les protegeix.
En el còmic francòfon, més narratiu, les dones que apareixen com a companyes, o formant part del grup, tenen un tractament completament diferent.
En Néandertal, Roudier (2007-2011), Mana és la companya de Laghu, el
protagonista de la història que se n’acabarà enamorant. En Homo sapiens
(adaptació al còmic del documental de Jacques Malaterre), figuren algunes
dones al llarg de la historieta. En aquestes vinyetes la relació entre els personatges masculins i femenins és diferent; el primer sapiens que naix és una
[page-n-190]
187
GRÀCIES LUCY!
dona, i apareixen Noaki; Nata, la xamana, i altres. També hi ha una relació
distinta en Le sacré de l’homme de Chéret, Malaterre i Malnati (2007) on, a
pesar del títol en masculí de l’obra, en l’interior trobem dones que formen
part del grup i en participen en les activitats quotidianes. Probablement, és
el còmic que més s’ocupa del paper de les dones.
I encara que el tractament és molt més positiu que en els còmics americans
i espanyols, tots els caps de clans i grups que apareixen en aquestes històries
són homes i també ací les dones són dominades i agredides sexualment.
D’aquesta manera comprovem que, malgrat el gran esforç dut a terme per
aquests autors per a transmetre una realitat prehistòrica el més ajustada
possible a les dades que proporciona la investigació arqueològica, el paper
submís i sexual de les dones continua sent el que el mainstream i l’Acadèmia
li han atorgat al llarg dels últims trenta anys, sense incorporar les investigacions que l’arqueologia feminista, de gènere, o de les dones han aportat
a aquest camp. A través d’aquestes anàlisis s’ha reivindicat el paper de les
dones mitjançant l’estudi de les diferents activitats en què van participar,
com el treball del part i el manteniment dels nadons, o en les quals van poder
participar, com el processament dels aliments, l’atenció de les persones o la
transmissió de valors, entre altres.
Com veiem, totes aquestes dones també estan presents, però hem volgut
deixar-les a un costat en aquest repàs, ja que el seu paper és sempre secundari i en molts casos prou negatiu: núvies submises, acompanyants fidels
dels seus protagonistes.
Sens dubte el gènere d’aventures i fantàstic és el que més s’ha utilitzat per a
donar protagonisme a les dones, seguit pel d’estil històric més realista. En
aquell on trobem una menor presència és el caricaturesc infantil, on només
Roquita i Zunie són protagonistes, i compta amb les xiques d’Els Picapedra
que tenen molt de pes per la seua repercussió posterior en altres mitjans
com el cine o la televisió.
Les dones protagonistes en les històries d’aventures s’enfronten a grans dinosaures en el cas de Cavewoman o de Shanna -descrita com una màquina
de matar perfecta-, són atacades, però sobreviuen, com Rima la xica de la
jungla, lluiten contra els homes simi, usen arc i fletxes i saben defendre’s
com Cave Girl.
La violència és un tema recurrent en els còmics ambientats en la prehistòria, ja en siguen d’un tipus o d’un altre. Aquesta violència es desenvolupa
tant entre humans (contra els altres, els diferents, els salvatges) com entre
humans i animals, ja siguen reals o fantàstics. Sens dubte els dinosaures són
ELS GÈNERES I ELS TEMES
DE LES HEROÏNES
[page-n-191]
188
Begoña Soler Mayor
[page-n-192]
189
GRÀCIES LUCY!
els principals rivals, seguits de diferents espècies de mones o homes simi, tal
com veiem en Cave Girl. És destacable la violència contra les dones, ja que
en molts dels còmics apareixen escenes de sexe forçat, de rapte i violació,
encara que aquestes dones siguen protagonistes de les històries, com en el
cas de Touna Mara i Ly-Noock
15
.
Com ja s’ha comentat, en els còmics fantàstics el tema de la maternitat no
existeix, només en els còmics històrics realistes documentats apareix i forma
part de la història de la vida de la protagonista. Així passa amb Vo’hounâ,
Ly-Noock, Reeh, Touna Mara i finalment amb Lucy
11
. Ací trobem vinyetes
en què es veu les protagonistes gestant, parint i alletant, soles o amb altres
personatges. També en els personatges femenins no protagonistes apareixen
dones embarassades, parts i nadons, en un intent d’aproximar la realitat
prehistòrica a la societat actual.
La màgia i saviesa és un altre dels temes que trobem relacionat amb algunes
de les protagonistes. Són xamanas, normalment d’edat madura, que usen
pocions i beuratges per a veure el futur i donar consells al grup.
Els arquetips de personatges femenins que hem vist al llarg d’aquestes
pàgines ens remeten a heroïnes blanques, xamanes, guerreres o dones
Reflexions
finals
indefenses quasi sempre hipersexualitzades. El còmic d’estil fantàstic és el
que dóna una visió més negativa de les dones, ja que hi apareixen sempre
no sensuals sinó sexuals, amb malucs marcats i cabellera al vent, nues o
vestides amb pells, primes i de pits prominents: un missatge als lectors
masculins per als quals es fa aquest tipus de publicacions. Només en alguns
casos, com Rima, són creades perquè el públic femení s’hi identifique i
compre aquestes historietes.
Les dones que trobem en els còmics més realistes, no sols les protagonistes,
també les que apareixen formant part dels grups, són el reflex d’allò que la
investigació prehistòrica ha transmés als diferents creadors. En aquest cas, els
artistes han tractat d’emular una realitat prehistòrica descrita per aquells que
l’han investigada, però donant-li el toc de màgia que requereix la historieta
per a ser atractiva, i així, ens han presentat dones com Vo’hounâ o Hozna que
són xamanas amb grans poders, o com Ly-Noock que, per a ser poderosa, ha
hagut de ser educada per una deessa.
Però també hem conegut dones que s’enamoren, pateixen, pareixen i crien,
amb les quals es podrien identificar moltes dones de hui en dia. I això és
possible perquè, com explica Merino (2000), «el paregut que trobem entre
una persona qualsevol (una dona) i la visió d’aquesta mateixa dona en
un còmic […] és producte de l’educació social/cultural que ens permet
Ly-Noock, vol. 1. A. Chéret i M. Rodrigue.
Joker editorial, 2004.
15
[page-n-193]
190
Begoña Soler
justament trobar aquest paregut». Malgrat això, no hem vist dones com a
caps de clan que organitzen els grups i prenguen decisions. Quan ho fan
és perquè estan soles i les han de prendre per a sobreviure. I açò encaixa
perfectament en la realitat de les dones de hui, on moltes treballen, però
molt poques ocupen els llocs de decisió, el fenomen conegut com «sostre
de vidre». «El còmic funciona no sols com a forma de representació de
la societat en què s’enquadra, a través de les idees dels autors: funciona
també com a forma de reivindicar aquest model social». (McCloud, 2012);
però també pot servir per a canviar-lo i, en aquest sentit, el còmic feminista en dóna una bona prova presentant les dones amb les seues pròpies
vivències i sentiments. Creiem que el còmic és un mitjà de difusió potent,
és didàctic, atractiu i permet reivindicar alhora que somiar i aprendre a
evadir-se, gaudir i abandonar-se al plaer de la imaginació. Fa temps que es
parla de la distància que hi ha entre els qui investiguen el passat i el còmic
(Ruiz Zapatero, 1997, 2005). És hora que l’arqueologia feminista entre per
la porta gran del còmic per a explicar, a través dels ulls i les mans d’aquells
que tenen la capacitat de crear, el paper de les dones en els diferents moments de la prehistòria.
Representar les dones de la prehistòria, ja siguen imaginades en el còmic o
reals, estudiant-ne les restes arqueològiques, ha de tindre sempre un component de vindicació, de reconeixement, de lluita contra la invisibilitat que
les ha retingut ocultes en el passat i encara en el present.
[page-n-194]
GRÀCIES LUCY!
191
BIBLIOGRAFIA
AUEL, J. (1980): El clan del oso cavernario. Madrid, Ed. Maeva.
BRUNO, L. (2013): Modelos de mujer en el cómic norteamericano y el
manga japonés en los años 80. Treball de fi de grau, curs acadèmic:
2012-2013. Grau de Sociologia. Universidad de La Coruña.
DÍAZ BALDA, M. A. (2011): El cómic feminista: Un poco de historia.
Universidad de Salamanca.
RUIZ ZAPATERO (1997): «Héroes de piedra en papel: la prehistoria
en el cómic». Complutum, 8. p. 285-310.
— (2005): «Comics and prehistory a european perspective». The SAA
Archaeological Record, special issue: cartoons in archaeology. Vol. 5,
núm. 5, p. 27-29.
— Disponible en: http://gredos.usal.es/jspui/bitstream/10366/112914/1/
DGL_DiezBalda_ comic.pdf
TOAPANTA PÉREZ, G.A. (2014): El cómic como herramienta de comunicación: Realización de un cómic sobre la historia del Caso Texaco
dirigido a un público piloto del cantón Lago Agrio, Sucumbíos- Ecuador.
Treball de grau. Ecuador.
MAERSTON, W.M. (1944): «Why 100,000,000 Americans read comics».
The American Scholar, 13 (1), p. 35–44.
— Disponible en: http://www.tebeosfera.com/1/Seccion/DMH/01/
MujeresDibujadas.htm
McCLOUD, S. (2012): Hacer Comics: Secretos Narrativos del comic, el
manga y la novela gráfica. Astiberri Ediciones.
— Disponible en: http://listas.20minutos.es/lista/buscando-las-mejores-100-heroinas-y-villanas-del-comic-296576/
MERINO, A. (2000a): «Se admiten mujeres». Dentro de la Viñeta
(ddLV), núm. 11, p. 20-21.
— Disponible en: http://www.trussel.com/prehist/prehist4.htm#J
(2000b): «Se admiten mujeres. Segunda parte». Dentro de la Viñeta
(ddLV) núm. 12, p. 31-32.
JOYCE, N. (2008): «Wonder Woman: A psychologist’s creation. William
Moulton Marston’s contribution to pop culture was ahead of its time».
Time Capsule, 39, núm. 11, p. 20.
— Disponible en: http://www.theflagrants.com/blog/category/artes/
comic/de-purk-a-atila-comic-e-historia/
[page-n-195]