La ceràmica d’importació del jaciment ibèric de la Torre d’Onda (Borriana, la Plana Baixa.)

[page-n-375]
ARCHlVO DE PREHlSTORIA LEVANTINA
Vol. XXII (VaLencÏa, ¡ 997)

Ferran ARASA l GIL * i Norberto MESADO OUVER**

LA CERÀMICA D'IMPORTACIÓ DEL JACIMENT ffiÈRIC DE LA TORRE
D'ONDA (BORRIANA, LA PLANA BAIXA)

L'antic cabeçol de la Torre d'Onda està situat a la vora de la mar, a uns 400 m. al sud del
port de Borriana (fig. 1), i s'assenta sobre una plataforma de conglomerat fòssil (pinyó) que
queda un poc elevada sobre les terres contigües d'antiga marjal, a la part interior de la restinga
litoral. Actualment està delimitat a l'est pel camí de la Serratella que transcorre sobre aquesta restinga, al nord per la senda de la Torre d'Onda i a l'oest i bona part del sud per una séquia de drenatge anomenada el RajoU (MESADO, 1989). El lloc no té condicions defensives i la seua localització s'explica únicament per la posició que ocupa a la vora de la mar. La zona està parcel·lada
i cultivada i parcialment urbanitzada. La superfície per on s'estenen les restes té una forma lleugerament trapezoïdal, amb un eix major de 200 m. al costat sud i un eix menor de 170 m. al costat
est, amb I,ma superfície aproximada de 3 ha.
Les terres que ocupa foren plantades de vinya possiblement en la segona meitat del segle
XIX, cultiu que fou substituït al principi del present segle pel de la taronja. A causa d'aquesta
transformació, el jaciment va sofrir una important destrucció. En la dècada dels 70 la zona va
experimentar una nova transformació, ara de caire urbanístic: part de la séquia de drenatge que
delimita el jaciment per ponent fou reblida, mentre que les velles alqueries eren transformades en
moderns xalets i s'obrien nous camins particulars perpendiculars a la mar. Un:;¡. part considerable
de les parcel·1es, però, segueix dedicada encara a l'agricultura. L'ajuntament va insta¡'¡ar l'any
1976 la xarxa d'aigua potable i aleshores es van malmetre nombroses restes arqueològiques.
D'aleshores ençà les transformacions han continuat, per la qual cosa el Museu de Borriana hi ha
realitzat diverses campanyes d'excavacions.

*
**

Universitat de València.
Museu Arqueològic Comarcal de la Plana BaixacBorriana

-375-

[page-n-376]
2

F. ARASA

N. MESADO

...... -

'1.-..

"'1".'5

fiU ____ - - -- - - /

-'

,~.\

~

'::::::1-;::";; :;~~:~~~:~:,~::;:::~,:" ':~~:~:'.:
I

•
I
•

I

•

I

,
•

1

..... ~ ..

La Torre
d'Onda

Fig.!

-376-

[page-n-377]
LA CERÀMICA D'IMPORTACIÓ DEL JACIMENT IBÈRIC DE LA TORRE D'ONDA

1.

3

mSTÒlUA DEL JACIMENT

El jaciment es coneix des del segle XVI per una referència de Viciana (1564, p. 49): ~« ... )
hay junto a la mar un alto que nombramos, el Cabeçol, por otro nombre, el Cargador de Onda,
en el parage del qual ay en el mar cierta hondura que le nombran la Olla, donde navíos muy
gruesos surgen junto a tierra, y en este Cabeçol aun ay vestigios de edificios que en otro tiempo
fueron para el effecto de cargador». Segons aquestes referències --que també arreplega Escolano
(1611, p. 588)- i el mateix topònim actual, el lloc degué ser utilitzat com a desembarcador per
la població d'Onda, situada a 19 km. cap a l'interior.
Al principi del present segle, Sarthou (sia, p. 775) cita «unas hímparas romanas, anforas y
doliums que se encontraron en la playa, y sitio que fué el antiguo cargador de Onda». Pocs anys
després, Peris (1915, pp. 2-3) esmenta la troballa de grans quantitats de ceràmica: àmfores, de les
quals en reprodueix una del tipus Dr. l, copes caliciformes, pàteres, llànties, pitxers de boca trilobulada i decoració pintada amb ones i filets i «fragmentos negros con incisiones circulares, continuas y punteadas, ornamentación polícroma y estampados hendidos que afectan figuras simbólícas, conteniendo algunas signos alfabéticos ininteligibles de factura íbera o fenícia, y barros, en
fin, con charolado negro». Posteriorment, el mateix Peris (1931, pp. 8-10) cita uns «productos
helenísticos, cenímicos y alfareros» en aquest lloc. Pel mateix temps, Roca y Alcaide (1932, pp.
32 i 42-43) afegeix a les referències anteriors «una crateraromana del siglo n antes de J. C. (imitación por su bamíz negro al barro campaniense ... )>>. Aquestes mateixes notícies foren arreplegades per Rull (1943, p. 38) i Fletcher i Alcacer (1956, pp. 148, 152, 154 i 160), que parlen de
l'existència d'un possible poblat en aquest lloc on es trobaven àmfores i monedes.
A mitjan dels seixanta, Utrilla (1964, pp. 10-11; 1965, pp. 13-15) va fer un resum de les notícies arqueològiques sobre el lloc, amb interessants testimonis directes de gent coneixedora del
terreny i de les transformacions que hi havia sofert. Posteriorment, Mesado (1973) realitzà una
síntesi del jaciment, a la qual cal afegir la d'Arasa (1987, pp. 45-49). D'altra banda, els grafits
ibèrics sobre ceràmica han estat publicats en part per Fletcher (1972, p. 107), Oliver (1978, p.
272) i Untermann (1990, p. 375, F. 8. 1), mentre que les troballes monetàries han estat publicades
en part per Ripollès (1980, p. 105; 1982, p. 161). Al seu torn, Ribera (1982, p. 37) va estudiar les
troballes amfòriques submarines, que posteriorment han revisat Ramos, Wagner i Fernandez
Izquierdo (1991). Recentment hem publicat un breu resum sobre el jaciment (Arasa, a
ARANEGUI, 1996, pp. 165-166).
Les notícies dels vells marjalers, arreplegades per Utrilla, són de gran interés per a fer una
reconstrucció aproximada del jaciment. El poblat estava organitzat en diversos carrers, amb cases
de reduïdes dimensions i, almenys per la part que mira a la mar, estava protegit per una muralla.
Quan al principi de segle es va començar a substituir la vinya per tarongers, tots els horts es van
cavar uns 60 cm. En aquesta capa de terra era freqüent trobar «cànters acabats en punta, plats de
color terra amb dibuixos que semblaven flors». Les parets que apareixien formaven habitacions
de mides semblants a les velles alqueries, «uns quatre per cinc .metres». Formaven «com si fos
un poblat. Fileres de cases amb parets de calç i còdols lluïdes per dins. Donava la impressió que
foren depòsits o magatzems. Als racons i junt a les parets s'alineaven els cossis». L'extensió del
poblat era gran, «dos o tres meres de cases paral·leles a la mar». Les obres de transformació agrícola van traure a la llum nombroses restes arqueològiques, sobretot ceràmica, però també
monedes, en la seua majoria de bronze i de diferents seques ibèriques.

-377-

[page-n-378]
4

F. ARASA i N. MESADO

D'altra banda, en la zona SE del jaciment, a l'antiga Sénia de Melià, es va trobar una construcció amb murs d'opus quadratum i l,50 m d'alçària, amb grans carreus de pedra calcària que
en part encara es conserven. Per la mateixa zona s'han trobat algunes bases de columna i almenys
un capitell corinti molt erosionat, també d'aquesta pedra. Tot i que resulta difícil establir la funció
exacta d'aquestra construcció, sembla evident el seu caràcter monumental. Tampoc és possible
adscriure-la amb seguretat a alguna de les dues fases d'ocupació del jaciment.

2.

LES EXCAVACIONS

Entre els anys 1977 i 1991 s'hi han realitzat set campanyes d'excavacions sobre una superfície total de 332 m2 • D'aquestes, només ha estat publicat un breu resum de la tercera (ARASA,
1987, pp. 46-47). Tots els sondeigs oberts fins al moment es localitzen en la part septentrional
del jaciment. Les estructures descobertes fins ara no permeten completar la planta de cap habitatge. L'arrasament de molts murs, la pedra dels quals ha estat reaprofitada en construccions
posteriors, dificulta aquesta tasca. En les dues primeres campanyes no es van trobar estructures.
En la tercera es va descobrir, a 35 cm. de fondària, el que sembla ser un mur de tanca de l' assentament pel costat est que descansa sobre la capa de graves de l'antiga restinga. El tram descobert, amb una alçària màxima de 160 cm., té una grossària de 95-120 cm. en la base i de 5060 CID. en la part superior, presenta un parament de pedra travada amb argamassa de calç i
arena, amb grans pedres en la seua meitat inferior, i devia continuar en la seua part superior amb
un parament de tovots o tàpia. A l'interior d'aquest mur hi havia part d'un habitatge adossat
amb parets de 60 cm. de grossària, fetes de còdols travats amb fang . En la quarta campanya es
va descobrir part d'un altre habitatge amb parets de les mateixes característiques i orientat NOSE que devia obrir-se a un carrer de traçat NE-SO. Particularment interessant resulta la setena
campanya, en la qual es va descobrir part d'un gran edifici amb murs de més de 5 m. de
llargària i 75 cm. de grossària que devia estar obert a un carrer amb la mateixa orientació i una
amplària de 3,20 m.
L'estratigrafia obtinguda en tots els sondeigs oberts fins ara és molt homogènia, amb un sol
nivell d'ocupació de 25-30 cm. de potència format per argila clara, possiblement producte de la
descomposició dels murs de tovots, ric en materials arqueològics. Els talls que presenten una
seqüència completa, com ara el de la cinquena campanya, presenten la següent estratigrafia: 1)
nivell agrícola (30 cm.); 2) argila cIara amb materials arqueològics (25 cm.); 3) argila fosca, amb
escassos materials arqueològics (20 cm.); 4) argila negra (35 cm.); 5) conglomerat (50 cm.); 6)
nivell freàtic. Els sondeigs oberts en la part més pròxima a la costa, on s'ha trobat la possible
muralla, presenten un potent nivell de grava de l'antiga restinga i el nivell freàtic apareix a l75
cm. de fondària.
Els materials arqueològics apareixen distribuïts de manera molt irregular, ja que són molt
abundants en alguns sondeigs i ben escassos en altres. Així, en el sondeig obert en la quarta campanya es va trobar un gran depòsit de ceràmica a l'exterior del que podria ser la part posterior
d'un habitatge; aquests amuntegaments també es van trobar en la cinquena i sisena campanyes,
sempre davant d'obertures i amb la presència de monedes ibèriques. Contràriament, en els sondeigs oberts en la setena campanya, la més extensa, els materials arqueològics foren estranyament escassos.

-378-

[page-n-379]
LA CERÀMICA D'IMPORTACIÓ DEL JACIMENT mÈRlC DE LA TORRE D'ONDA

5

La troballa de ceràmiques alto-imperials, localitzades sobretot a la zona SE del jaciment,
però documentades també en la tercera campanya a la zona NE, mostra la continuïtat de l'ocupació del lloc, si bé amb una important reducció de superfície. Resulta impossible, pel moment,
determinar si hi ha un hiatus cronològic entre les dues fases d'ocupació o si aquestes s'esdevenen
sense solució de continuïtat. Això no obstant, l'estratigrafia permet comprovar clarament que en
els nivells tardo-ibèrics no apareix mai TS, ceràmica que es troba només en els nivells superficials. També resta oberta la possibilitat que alguna zona dels sectors central o meridional del jaciment presente una ocupació anterior, de manera que aquest hauria pogut créixer a partir d'un
nucli inicial situat més cap al sud, encara que ho considerem poc probable perquè en general és
ben conegut i les reste.s trobades són força uniformes.
En la ceràmica poden distingir-se tres grans grups: 1) ceràmica de cuina, de pasta grollera,
amb les olles com a tipus majoritari; 2) ceràmica a torn, amb tipus característics del període Ibèric
Final: olles amb la vora en forma de cap d'ànec, càlatos de grans dimensions, grans tenalles amb
la vora engrossida i plana del tipus A 1.2.1. de Mata í Bonet (1992, 125), àmfores, etc. La decoració pintada pateix les condicions del medi humit en què s'ha conservat, però s'hi poden distingir temes marins amb peixos, genets, motius vegetals i geomètrics; 3) ceràmica d'importació,
amb tres grups: vaixella de taula (campaniana i parets fines), ceràmica comuna (morters i llànties) i recipients de transport (àmfores).
El monetari és prOu variat i abundant, amb 19 peces catalogades de procedència segura. Hi
destaquen les encunyacions de la vall de l'Ebre que, amb nou exemplars, suposen quasi la meitat;
segueixen les de les seques valencianes, amb cinc exemplars, les romano-republicanes amb tres
i les andaluses i l' ebussitana, amb una cadascuna. La cronologia correspon en general al segle II
a.e., particularment a la seua segona meitat; només algun exemplar, com el semis d'Ebusus, s' inclou en un període d'encunyació més ampli que s'endinsa en el segle I a.e.
Denari
Bolskan

As

Semis

Quadrant

TOTAL

1

1

Kelse

5

5

Tamaniu

1

I

Beligio

I

I

Bilbilis

1

1

Arse

1

2

3

Saiti

1

1

2

Castulo

1
I

Ebusus
Roma

I

I

1

1

I

3
19

TOTAL
Troballes monetàries.

-379-

[page-n-380]
F. ARASA i N. MESADO

6

3.

LA CERÀMICA D'IMPORTACIÓ

En conjunt, s'han estudiat 137 peces i fragments: 126 de ceràmica de vernís negre, 8 d'àmfores, 1 de parets fines, 1 llàntia i l morter. La cerànúca de vernís negre està constituïda de manera
quasi absòluta per campaniana B tardana de Cales (124); a més d'aquesta hí ha una base de campaniana A i una gran pàtera d'aretina de vernís negre. De ceràmica de parets fines hi ha un gobelet.
Entre la cerànúca comunahí ha una llàntia i un morter itàlic. Quant a les àmfores,hi ha 8 exemplars, dels quals 7 són del tipus Dr. lA i 1 del tipus Tarraconense 1. En general és alt el nombre de
peces completes o bastant completes, bona part de les quals ha estat objecte de restauracions.
La informació essencial sobre les diferents produccions ceràmiques presents, sintetitzada a
partir dels inventaris, es reflecteix en un quadre on s'inclouen tots els materials, tant els trobats
en superfície com els procedents d'excavacions. S'hi especifiquen en set columnes la producció,
forma, nombre mínim d'individus (NMI), dimensions, observacions (decoració i grafits), figura
i nombre total de fragments (TF) de cada producció i el total del jaciment. Pel que fa a la campaniana B, en la columna referida a les dimensions, expressades sempre en centímetres, s'inclouen els diàmetres de la vora (V) i de la base (B) i l'alçària de la peça (H) dels exemplars
incomplets. En el cas de les peces més completes o restaurades, les dimensions de les quals es
presenten en un quadre a part, s'afegeix la proporció entre l'alçària i el diàmetre de la vora (H/V).
D'altra banda, en l'estudi de les produccions i formes presents més comunes les referències
bibliogràfiques s'han abreujat fQrça a causa de les limítacions d'espai.
Producci6

Forma

Camp¡¡niana A Lamb.31
Campaniana B

NM!

1

Dimensions frag.

Observacions

B= 6

Figura

2, núm. I

Filet pintat

NF
1

2, núm. 2-5; 3, núm. 12; 7, núm. 4

Lamb. I

18

v= 8,5; 13 i 18
B= 8,5 i 11,2

2/4 canaletes
Grafits: X; k~. ? i

Lamb.2

4

v= 10,5; B= 5,8

4 canaletes

Lamb. 3

5

B= 5,2; 8,7; 9 i 10

Lamb.4b

5

v= 9,5; 10; 10,5 i 11,6

213 canaletes

4, núm. 3-5

31

v= 17; 18; 19; 22; 23;
24; 25; 30 i 40

1/4 canaletes i estries;
grafits: X (2)

4, núm. 6; 5, núm. 1-5;
6, núm. 1-5

Lamb.5
Lamb.lO

t

3, núm. 3-5
4, núm. 1-2

4

7, núm. 1-3
B= (¡; 6,3; 6,6; 9 i 9,4

Indeter.

214 canaletes i estries;
grafits: X; n.; s.e.

8, núm. 1-2

6 canaletes i 8 estampilles geomètriques

8, núm. 3

1

, 8, núm. 4

1

18, núm. S

1
1

Aretina de
vernis negre

Lamb.7F 2286

1

V= 50; B= 13,9; H=
6,5; HIV= 0,13

Parets fines

Mayet li

1

V=7,2

Llàntia

Ricci H

1

2,7 x 4,5 x 6,9

Morter

Campà

I

V=2S

8, núm. 6

Dr. lA

7

V= 16; 17; 18 i 20

9, núm. 1-2; !O, núm. I

Tarrac. 1

1

V=16cm

124

"

Àmfora
TOTAL

Segell: [... ]eno/eano

lO, núm. 2

8
137

80

-380-

[page-n-381]
LA CERÀMICA D'IMPORTACIÓ DEL JACIMENT IBÈRIC DE LA TORRE D'ONDA

3.1.

7

CAMPANIANA A

D'aquesta producció només s'ha trobat un fragment de base procedent de superfície, de
pasta roig amarronit, vernís mat amb zones marró rogenques, que sembla conservar un filet
blanc pintat al fons interior (fig. 2, núm. 1). Pertany a la producció tardana, que es data a partir
de la darreria del segle 11 i en la primera meitat de l'I a.C. (MOREL, 1962-65, p. 116; 1980, p.
10; 1981a, p. 47). A Hispània, un referent fonamental per a la datació d'aquesta producció és
Emporiae, on apareix a l'estrat IV de la Muralla Robert (80/70-50/40) (SANMARTÍ, 1978, 11,
pp. 450-451). Pel que fa al repertori tipològic, els estudis de jaciments de la Provença i del
Llenguadoc oriental han permés ampliar-lo a partir de les formes assenyalades inicialment per
MOREL (Lamb. 1, 5/7a i Morel 113), amb altres considerades inicialment característiques de la
produçció mitjana: Lamb. 6, 8Bc, 27B, 31 i 36 (ARCELIN i CHABOT, 1980, pp. 161-165).
Pel que fa a la data final de les importacions, Morel (1992, p. 223) ha assenyalat que en
quasi totes les regions que voregen el Mediterrani occidental, a excepció de la de Massalia,
aquesta ceràmica és rara en època republicana tardana. En els jaciments del litoral català, com
ara Emporiae, en nivells del segle I a.C. aquesta producció és substituïda progressivament per
la campaniana B tardana de Cales: si en l'estrat V de la muralla Robert (100-80/70) encara
suposa el 32,3%, en l'estrat IV (80/70-50/40) suposa només el 9,8% (SANMARTÍ, 1978, I, p.
310). Aquesta fades sembla que és la dominant en el litoral peninsular i a les Illes Balears.
Tanmateix, les investigacions realitzades al Llenguadoc oriental i a la Provença occidental han
proporcionat dates més baixes que la resta dels jaciments del Mediterrani occidental, ja que la
producció tardana és predominant en la primera meitat del segle I a. C. (ARCELIN, 1978;
DEDET i PY, 1979).
Per a la baixa vall del Ròdan, inicialment Arcelin (1978, pp. 118-119) va proposar una
datació per al final de les importacions cap al 30/20 a.C., amb un període d'ús que es prolongaria fins al canvi d'era. Posteriorment, amb l'estudi dels conjunts de La Cloche i de La
Vayède, va situar aquest final cap a 40/30 a.C. (ARCELIN i CHABOT, 1980, p. 195). Aquesta
perduració de les importacions fins a una data tan avançada contradiu obertament la hipòtesi
del final de la producció cap al 80 a.e. mantinguda per Morel (1981 b, p. 91), que ha fet veure
la irregularitat que suposa l'existència d'aquests «clients retardataris», i per explicar aquest fet
ha plantejat la possibilitat d'una llarga perduració dels materials, hipòtesi que ha estat contestada per autors com Py i Arcelin.
Pel que fa a la forma a què devia pertànyer aquest fragment, pot tractar-se d'un bol
Lamb. 31. La seua aparició en contextos del segle I a.C. és freqüent, ja que la trobem en diferents assentaments hispànics i del migdia francés: el nivell II del depòsit del sector occidental de Burriac (90-70), l'estrat IV de la Muralla Robert i el nivell inferior de la cisterna
de la terrassa inferior de la casa núm. 1 d' Emporiae, el Pou D-18 de Pollentia (segon quart
del segle I a.C.), la fase 3C1 de Lattara (75-25), la fase IB de Le Marduel (75-25), la fase 11
de La Cloche (90/80-55/45) i el nivell maurità 2 de Dchar Jdid (80-40). El peu pertany al
tipus P 221 b2, que Motel data en el primer terç del segle I a.C. La presència de decoració
pintada als fons interior és pròpia de la forma Lamb. 31 i perdura en la producció tardana al
llarg de la primera meitat del segle I a.e. (ARCELIN, 1978, p. 110). A més dels jaciments
esmentats (Burriac, Emporiae, Pollen tia i La Cloche), la trobem també en el nivell III mitjà
de Les Castels (Nages) (70-30).
-381-

[page-n-382]
F. ARASA i N. MESADO

8

~~

_ _ _ _ _ _ _ _ _ _L -_ _ _ _ _ _ _ _ _ _

Fig. 2

-382-

~

5

x

[page-n-383]
LA CERÀMICA D'IMPORTACIÓ DEL JACIMENT IBÈRIC DE LA TORRE D'ONDA

3.2.

9

CAMPANIANA B

El conjunt ceràmic de campaniana B presenta una gran homogeneïtat en les seues característiques: pasta ocre clar, beix o beix ataronjat, homogènia i blana; vernís marró rogenc, poques
vegades negre, poc lluent, fi i d'escassa qualitat. En les bases són freqüents les marques de subjecció al voltant del peu i el fons exterior en reserva. La decoració és escassa i pobra, normalment amb canaletes i cercles concèntrics d'estries amb aquestes oblíqües al fons interior. Dels
124 fragments i peces, n'han pogut ser classificats 70. El repertori de fonnes inclou quasi totes
les pròpies d'aquesta producció: Lamb. 1, 2, 3, 4b, 5 i 10. La fonna predominant és la pàtera
Lamb. 5, amb 31 exemplars; segueix la copa Lamb. 1, amb 18 i, a molta distància, la resta de
fonnes: la píxide Lamb. 3, amb 5 exemplars; la pàtera Lamb. 4b, amb 5 i la copa Lamb. 2 i la
gerreta Lamb. 10, amb 4 exemplars cadascuna.
HIV

B

H

12

9,5

4,1

0,34

-

5

0,31

Forma

11,5

9

4

0,34

Lamb.3

12,3

9,5

4,1

12,6

10,2

12,7

Lamb.1

V

16

Forma

B

H

HIV

9,6

10

5,8

0,60

0,33

6,9

8,6

5,4

0,78

4,4

0,34

7

8,4

4,9

0,70

9,8

4,6

0,36

Lamb.4

9,2

5,5

4,9

.0,53

14

10,4

4,1

0,29

Lamb.5

17,2

6,5

2,5

0,14

14,7

10,3

4,8

0,32

21,9

7,1

3,8

0,17

15

11,4

5,1

0,34

24,8

8,1

3,2

0,12

10

5,9

6

0,60

7,2

5,1

10,1

1,40

10

6

5,1

0,51

8

4,6

9,5

1,18

10,2

Lamb.2

V

5,5

4,2

0,41

8,2

4,8

10

1,21

Lamb.lO

Dimensions de les peces senceres o restaurades.

Tot el conjunt pertany a la producció denominada «B-oïde» per Morel (1978, p. 162; 1980,
p. 103; 1981a, pp. 46-47; 1981b, pp. 82 i 95-96; 1986, pp. 469-470; 1992, p. 225), terme que es
refereix a aquells productes semblants a la campaniana B, tant en la tècnica com en les formes i
motius decoratius, que provenen en gran part d'obradors situats a la Campània septentrional i al
Laci meridional, particularment de Cales (PEDROM, 1986 i 1990), que nosaltres hem proposat
denominar producció tardana de Cales (ARASA, 1995, pp. 137-140; en premsa).
L'inici d'aquesta producció pot datar-se entre la darreria del segle li i el principi de l'I a.e.
Es caracteritza per la reducció del repertori tipològic, la simplificació dels motius decoratius
(canaletes concèntriques i cercles concèntrics d'estries) i el desenvolupament d'altres particulars
(< importacions, Morel (1978, pp. 160-161) ha assenyalat una data cap al 50 a.e. Al sud de França,
-383-

[page-n-384]
10

F. ARASA ¡N. MESADO

((

2

~

_ _ _ _ _ _ _ _L -_ _ _ _ _ _- J

Fig. 3

-384-

4

[page-n-385]
LA CERÀMICA D'IMPORTACIÓ DEL JACIMENT IBÈRIC DE LA TORRE D'ONDA

11

30

25
20
15
10

5

o
Lamb.1

Lamb.2 l..amb.3 Lamb.4 Lamb.5 Lamb.10

Gràfica de formes de campaniana B.

Arcelin situa aquest final cap a 40/30 (ARCELIN i CHABOT, 1980, p. 195; ARCELIN, 198\a, p. 7;
ARCEUN, 1991, p. 214). Amb posterioritat, la seua difusió és merament local i conviu amb la producció d'engalba roja (sigil·lata), fins a desaparéixer definitivament en època d'August.
En diverses regions del Mediterrani, com ara la península Ibèrica i el Marroc, esdevé majoritària a partir de 90/80 i constitueix unafades caracteritzada per la seua progressiva hegemonia,
que desplaça la campaniana A fins a reduir-la en el segon quart del segle a una presència testimonial. Al Llenguadoc oriental i la Provença occidental, contràriament, com ja hem vist es dóna al
llarg del segle I a.c. unafacies regional caracteritzada pel predomini de la campaniana A tardana.
Les referències cronològiques per a fixar-ne el momént d'aparició són escasses. A Valentia
les produccions «B~oïdes» comencen a aparéixer en el nivell IV, al final del segle lI, i en el nivell
V, en el primer quart del segle I, arriben a suposar el 47,3% de les ceràmiques de vernís negre
(RIBERA, 1993, p. 741). A Burriac l'aparició dels tipus «B-oïdes» emporitans (F, Gi H) se situa
en la primera fase del depòsit del sector occidental (90-80), amb un 1,5%, i la seua presència augmenta en el nivell l (70-40) (MIRÓ, PUJOL i GARCÍA, 1988, pp. 99-103). A Emporiae aquests
tipus caracteritzen l'estrat IV de la muralla Rubert (SANMARTf, 1978, I, p. 304), apareixen en el
nivell III del jardí del peristil de la casa núm. 1 i en el nivell inferior del reompliment de la cisterna de la terrassa inferior d'aquesta casa en el segon quart avançat del segle I a.c., i són un component característic dels contextos ceràmics dels nivells que es daten amb posterioritat al 75
(SANMARTÍ i SANTOS, 1986-89, pp. 297 i 300).

3.2.1.

Les formes

Lamboglia 1: està representada per 18 exemplars amb 17 diàmetres que es distribueixen de la
següent manera: 1 d' 11 cm., 5 de 12,2 de 13, 3 de 14,4 de 15, 1 de 16 i 1 de 18 cm. Les altures
varien entre 4 i 5,1 cm. i la proporció HN osciI·la entre 0,29 i 0,36, amb una mitjana de 0,33. Pel
que fa als trets morfològics, alguns exemplars presenten un lleuger engrossiment del llavi i
només un solc acanalat en la part inferior externa d'aquest (fig. 2, núm. 5). Les parets són inc1i-385-

[page-n-386]
12

F. ARASA i N. MESADO

2

6

Fig. 4

-386-

[page-n-387]
LA CERÀMICA D'IMPORTACIÓ DEL JACIMENT IBÈRIC DE LA TORRE D'ONDA

13

nades i els peus són oblics j en general baixos. Un exemplar presenta un solc en la unió de la paret
amb el peu (fig. 3, núm. 2), que en un altre arriba a ser una lleugera depressió. Quant a la decoració del fons interior, un exemplar no en té (fig. 2, núm. 2), un altre té 2 canaletes concèntriques
amples (fig. 3, núm. 1) i la resta acompanya aquestes amb un petit cercle al centre (fig. 2, núm.
3-5; fig. 3, núm. 2).
La decoració més freqüent consisteix en dos solcs davall l'exterior del llavi i 3 canaletes
concèntriques al fons intern. En els exemplars més antics les parets són més verticals i la proporció HN evoluciona des de 0,35 fins a 0,30 entre la darreria del segle 11 i mitjan del segle I
a.e. Entre els exemplars d'Emporiae, SanmartÍ (1978, I, p. 303) ha assenyalat que els peus són
molt oblics i de vegades prou alts en la producció tardana. Pel que fa als diàmetres, Py
(DICOCER, p. 151) assenyala tres sèries de 12113, 15/16 i 20/21 cm. A la baixa vall del Ròdan
s'agrupen en dues sèries de 11,5/13 i 14,5/15 cm. A La Vayède hi ha dues sèries de 12 i 14 cm.
En el derelicte de La Madrague de Giens s'agrupen en dues sèries de 11,6/13,5 cm. i de 14,8/16
cm. A Olbia hi ha dues sèries majoritàries de 12/13 i 15/16 cm., sense que falten sèries intermèdies de 14 cm., o fins i tot majors de 18 cm.
Aquesta copa és una de les formes més freqüents des del final del segle fi (MOREL, 1965, p.
87; 1968, p. 60, núm. 8; PY, 1978, p. 229). En el derelicte de Sant Ferreol, que es data cap a mitjan
del segle I a.c., representa un 35% del total. Apareix en nombrosos jaciments amb datacions del
segle I a.e.: l'estrat IV de la Muralla Robert i el nivell fi del jardí del peristil de la casa núm. 1
d'Emporíae (segon quart avançat del segle I a.e.), el nivell fi del depòsit del sector occidental de
Burriac, el Pou D-18 de Pollentia, La Galère (100/90-40/30), la fase n de La Cloche; La Vayède
(55/50-40), el nivell maurità 2 de Dchar Jdid i els derelictes de La Madrague de Giens (60/50), San
Ferreol, Titan, Planier 3 i ïle Plane (ca. 50) i Fos 1 (principi de la segona meitat del segle I a.c.).

Lamboglia 2: d'aquesta forma hi ha 4 exemplars que presenten uns diàmetres que varien entre
10 i 10,5 cm. i 3 amb altures entre 4,2 i 6 cm. La proporció HN varia entre 0,41 i 0,60. Pel que
fa als trets morfològics, la vora exvasada és quasi plana en un exemplar (fig. 3, núm. 4) i en un
altre es gira cap avall (fig. 3, núm. 3). La paret és més recta i la seua inclinació és major segons
disminueix la profunditat. Un exemplar presenta una depressió en la part inferior de la paret
interna (fig. 3, núm. 3). El peu presenta una altura irregular: baix en un cas (fig. 3, núm. 5) i alt
en un altre (fig. 3, núm. 4).
En general, la proporció HN sembla molt variable i deu correspondre a l'existència de
diverses sèries (BATS, 1988, p. 141), sense que hom puga determinar amb seguretat un criteri evolutiu: en el derelicte d'Spargi és de 0,46 i 0,48, en el de La Madrague de Giens se situa entre 0,32
i 0,44, mentre que a La Cloche se situa majoritàriament entre 0,46 i 0,59. Quant al diàmetre, a La
Cloche se situa entre 8,5 i 10 cm. i a La Madrague de Giens entre 9,5 i 11,6 cm.
Aquesta forma apareix en nombrosos jaciments amb datacions del segle I a.e.: l'estrat IV de
la Muralla Robert i el nivell inferior de la cisterna de la terrassa inferior de la casa núm. 1
d'Emporiae, el nivell I del depòsit del sector occidental de Burriac, el Pou D-18 i el nivell lli del
carrer Porticat (50-20) de Pollentia, la fase n de La Cloche i els derelictes de La Madrague de
Giens, San Ferreol, Titan, Planier 3, ïle Plane i Fos 1.
Lamboglia 3: d'aquesta forma hi ha 5 exemplars . mb diàmetres compresos entre 6,9 i 9,6 cm.
a
i altures que oscil·len entre 4,9 i 5,8 cm. La proporció HN varia entre 0,60 i 0,78. La base de
-387-

[page-n-388]
14

F. ARASA i N. MESADO

M

o

-388-

[page-n-389]
LA CERÀMICA D'IMPOE.TACIÓ DEL JACIMENT

DE LA TORRE D'ONDA

15

l'única miniatura present, incompleta, té un
un engrossiment que
Pel que fa als trets morfològics, en la
forma una lleugera depressió en la seua unió amb la
4, núm. 2), però en alguns exemplars el peu forma una prolongació de la paret dibuixant un arc (fig. 4, núm. 1). Dos exemplars
presenten una lleugera depressió en ]a unió
peu amb el
hi "r".r"'lv
Pel que fa als aspectes
i la paret
del peu. Quant als
del Ròdan hi
dues
de 4,114,7 i
sèrie de 8,5/9 cm. La ....,.r"..r.,......
Madrague de
. Una
altres, en el derelicte de La Madrague de
Aquesta pixis apareix
tardana i la trobem en nombrosos
jaciments amb datacions del
Robert i el nivell m del jardí
OCCloemal de Burriac (90-40), La
del peristil de la casa
1
La Cloche, el nivell mauGalère, la fase III mitjana de Les ""~,.."'w
rità 2 de Dchar Jdid,
Giens, Titan, Planier 3, San
Ferreol i Fos 1.
,J.YU'''Ula

Lamboglia 4: d'aquesta pàtera amb peana
"''''''UlfJU.'-''' amb diàmetres que varien entre 9,2
cm. i una proporció WV de 0,53. Pel que
i 11,6 cm.; l'únic exemplar sencer té una
formant una petita
fa als trets morfològics, en dos exemplars el
la vora
3,
la unió del cos amb la
depressió en la part superior
i el
peana està marcada per una
com en la resta sinó que
està bombat. Quant a la r1pr' ...r~I(,ln
en el cas anteriorment
esmentat no n'hi ha i en la resta les
"I-""" ..... -"".u en nombre de 2, 3 i 4
4, núm. 3-5); en aquests dos
ha una de petita al centre.
La forma dels peus sembla
cronològica: els més alts solen ser més antics
i els més baixos i amples són de
recent (SANMARTI, 1978. fi, pp. 448-449;
TCHERNIA, POMEY i
I
al diàmetre, sembla presentar una sola
talla de 9/10 cm.
en la producció
Per a algunes sèries, parti111-112) assenyala la seua presència característica en la perifèria del món
la península Ibèrica i el Marroc, i en la
major part dels casos indica que es tracta d'una producció «B-oïde» local o regional. Apareix en
nombrosos jaciments amb datacions del
I a.e.: l'estrat IV de la Muralla Robert d' Emporiae,
el nivell II del
del sector
de Burriac, el Pou D-18 de Pollentia, el nivell maurità 2
Dchar Jdid,
de La Madrague de Giens, San FerreoI, Planier 3
i Fos L
Lamboglia 5:
amb rhf',,,,,.';nro,
més nombrosa. Hi ha 31 exemplars amb uns formats
en quatre mòduls: 17-19, 21-23, 30 i 40 cm.;
compresos entre 17 i 40 cm. que
j 3,8 cm. La proporció HN varia entre 0,12 i 0,17.
l'altura, només amb 3 valors,
Pel que fa als trets
la vora és un poc engrossida i en alguns casos lleugerament còncava (fig. 5,
1),
és recta i quasi vertical (fig. 5, núm. 5) o sobretot
lU'-'U,HV,"-H.,,,,,

-389

[page-n-390]
16

F. ARASA i N. MESADO

li)

-390-

[page-n-391]
LA CERÀMICA D'IMPORTACIÓ DEL JACIMENT IBÈRIC DE LA TORRE D'ONDA

17

inclinada (fig. 4, núm. 6; 5, núm. 2 i 4; 6, núm. 1). La carena és arrodonida, sense que en cap cas
arribe a ser un angle marcat. L'exemplar de 30 cm. de diàmetre presenta dos fins graons en la part
interior de la vora. En els tres exemplars més complets, la base presenta un engrossiment característic en el peu -l'anomenat «peu de bota»- més o menys marcat (fig. 4, núm. 6; 5, núm. 2).
Altres bases semblants deuen pertànyer també a aquest tipus. La major part presenta una decoració en el fons interior consistent en un nombre variable de 2 a 4 canaletes concèntriques acompanyades en molts casos de cercles concèntrics d'estries curtes i obliqües de factura poc acurada;
en un cas aquestes apareixen sense canaletes.
Aquesta pàtera és la forma més freqüent d'aquesta producció (LAMBOGLIA, 1952, pp. 146147; ARCELIN, 1978, p. 112; DlCOCER, p. 152). No sempre resulta fàcil diferenciar-la de les
formes Lamb. 7 i 5/7 (MOREL, 1968, p. 63, nota 2; TCHERNIA, POMEY i HESNARD, 1978, p. 55;
BELTRAN LLORIS, 1979, p. 171), per la qual cosa sovint són estudiades conjuntament (cf SOLIER,
1980, p. 231; BATS, 1988, pp. 137-138). Això passa en el derelicte de San Ferreol, on el grup de
les pàteres planes suposa el 53% de la vaixella. Al Cabezo de A1cahí (Azaila) el grup format per
aquesta forma i afins (Lamb. 5/7) constitueix el 41 %. Sanmartí (1978, l, p. 303) ha assenyalat,
entre els exemplars d'Emporiae de la producció tardana, que el fons extern sol estar situat a més
altura que el punt d'unió entre les parets externes del peu i del cos; així mateix, la vora sol ser
prou oberta i lleugerament còncava. Aquesta forma sol anar decorada al fons interior amb canaletes concèntriques i una franja de rodet (ARCBLIN, 1978, p. 114), disposades segons el següent
esquema: al centre un petit cercle i, a continuació, dues sèries espaiades i formades per una o dues
canaletes a l'interior i altres dues a l'exterior, amb cercles concèntrics d'estries, sovint amb quatre
sèries d'estries oblíqües.
Pel que fa als diàmetres, en el derelicte de La Madrague de Giens s'agrupen en tres sèries:
16/17,4, 19,8/22 i 27/34 cm. A La Cloche la proporció HN és constant i pròxima a 0,16, mentre
que els diàmetres presents són 17/19,22/23,25/27,34 i 42 cm. A La Vayède hi ha una sola sèrie
de 21123 cm. A Olbia el grup de les formes Lamb. 5 i 7 ha proporcionat 3 sèries de 19,23 i 32/34
cm., a més d'un cas excepcional de 44 cm. A Burriac, en el nivell II del depòsit del sector occidental, hi ha tres grups: 18/25, 30/32 i 48/50 cm.

12
10
8

6
4
2

o
17

18

19

22

23

Gràfica de diàmetres de Ja forma Lamboglia S.

-391-

24

25

30

40

[page-n-392]
18

F. ARASA i N. MESADO

o
.

l"ig.7

-392-

5
!

[page-n-393]
LA CERÀMICA D'IMPORTACIÓ DEL JACIMENT IBÈRIC DE LA TORRE D'ONDA

19

Aquesta pàtera apareix en nombrosos jaciments amb datacions del segle I a.e.; l'estrat IV de
la Muralla Robert i el nivell III del jardí del peristil de la casa núm. I d'Emporiae, el depòsit del
sector occidental de Burriac, el Pou D-18 de Pollentia, La Galère, la fase 11 de La Cloche, la fase
IB de Le Marduel, La Vayède, el nivell maurità 2 de Dchar Jdid i els derelictes de La Madrague
de Giens, San Ferreol, Planier 3 i ïle Plane.
Lamboglia 10: hi ha 4 exemplars, amb 3 diàmetres que varien entre 7,2 i 8,2 cm. Tres exemplars
es conserven complets i presenten una proporció HN que oscil·la entre 1,18 i 1,40. Cal destacar
la Seua gran homogeneïtat formal. Pel que fa als trets morfològics, un dels dos exemplars sense
anses presenta una carena marcada en la part inferior de la paret (fig. 7, núm. 1). L'exemplar amb
anses (fig. 7, núm. 3) té un perfil més suau, amb la vora menys exvasada, i un engrossiment en
el fons interior.
Aquesta gerreta de perfil en S apareix amb i sense anses. La trobem en nombrosos jaciments
amb datacions del segle I a.e.: l'estrat IV de la Muralla Robert d'Emporiae, el depòsit del sector
occidental de Burriac, La Galère, la fase IB de Le Marduel i els derelictes de La Madrague de
Giens, San Ferreol, Planier 3, Titan i ïle Plane.

3.2.2.

La decoració

Els motius decoratius són en general molt simples: les canaletes concèntriques que apareixen
en el fons interior de les formes Lamb. 1,4 i 5 i els cercles concèntrics d'estries que apareixen
en la forma Lamb. 5 -la que més freqüentment va decorada- normalment en combinació amb
aquells i amb un petit cercle al centre; en els exemplars més tardans a penes estan marcats (et
TCHERNlA, POMEY i HESNARD, 1978, p. 51). La decoració combinada de canaletes concèntriques i cercles concèntrics d'estries a l'interior apareix ja en la segona meitat del segle li a.e. i
continua fins al final de la producció; aquestes són curtes, molt fmes, sovint a penes marcades i
estan inclinades uns 45° sobre l'eix del vas.
Aquests motius apareixen en nombrosos jaciments amb datacions del segle I a.e.: el depòsit
del sector occidental de Burriac, La Galère, la fase IB de Le Marduel, La Vayède i els derelictes
de San Ferreol, Planier 3 i Fos 1.

3.2.3.

Grafits

Es tracta de signes geomètrics i textos breus que apareixen incisos sobre la superfície dels recipients i que de manera general s'interpreten com inscripcions de propietat. La seua presència a partir
del segle III se situa en un període de generalització de l'ús de l'escriptura i d'auge de les importacions, quan aquestes passen de ser béns de prestigi a ser béns de consum. El grafit sobre l'objecte
importat és possiblement un distintiu de propietat. La progressió en l'ús de l'escriptura amb aquesta
funció al llarg del període romà és patenten la seua important presència sobre campaniana A, sobretot
al llarg del segle n, i el seu espectacular augment sobre çampaniana B tardana, ja en el segle I a.e.
-393-

[page-n-394]
20

F. ARASA i N. MESADO
Producció

Localitzaçió

Forma

TextJmotin

Campaniana B

la

Fons exterior

X

Campaniana B

la

Fons exterior

ke. ?

Campaniana B

la

Fons exterior

T
t

Campaniana B

la

Fons exterior

Campaniana B

5

Paret interior del peu

X

Campaniana B

5

Exterior

X

Campaniana B

Indeterminada

Fons exterior

n.

B

Indeterminada

Fons exterior

s.e.

Un total de 8 peces de carnp,müma
signes de caràcter ge()ID!ètnIC
quals el primer
la seua lliçó és "''-''vF>''''''',
lila.UU',Ul, la .~~,~u~~~.~
rior, 1 a la

3.3.

ARETINA DE VERNÍS NEGRE

taronja
homogènia,
D'aquesta producció hi ha una pàtera de la forma
marques de 'Subjecció
en la
vernís poc lluent, d'aplicació
i fons exterior en reserva, amb empremptes
formada
per 3 sèries de 2 canaletes
i 8 """' i 1 al centre (fig. 8, núm. 3). Pel
7 disposades en cercle entre
dues
exteriors de
que fa a les dimensions, el seu diàmetre és de 50 cm., la seua alçària de
cm. i la proporció HIV
de 0,13.
Identificada inicialment per Lamboglia (1952, p. 206) com a «campaniana B pre-aretina»,
,,,,,,,,,,,,,...... 1963, pp. 38-39; 1965,
Morel ha descrit les seues característiques en
1981 b, p. 82). Molt pròpp. 228-230,237 i 241; 1968, p. 60; 1980, pp. 103-104;
la qual no sempre
xi ma a la campaniana B per les seues
resulta fàcil d'identificar, pot distingir-se
V'VF.'V", com ara la
forma dels peus, entre els quals hi ha un tipus (P 141c)
paret interna. La forma més característica d'aquesta ,..pr~rnl("
tipus Lamb. 7, la vora i el peu de la qual presenten una estreta l'-'l"""'V
mica aretina de vernís roig que Goudineau (1968, pp.
cursora» (forma 1), és a dir, la més antiga.
amb estampilles geomètriques en forma de «dues e COJltr.1P()sa,de¡;»
que apareixen també en la ceràmica
pàteres corresponen, almenys en part,
p. 16) va anomenar «campaniana B de pasta "'''''~''''H'W
394

[page-n-395]
LA CERÀMICA D'IMPORTACIÓ DEL JACIMENT IBÈRIC DE LA TORRE D'ONDA

21

del segle II i sobretot de l'I a.e. en la regió d'Arretium. La seua exportació, sempre en volum
molt inferior al de la campaniana B tardana de Cales, es data cap a mitjan del segle I. Morel
(1992, p. 228) ha assenyalat que es tracta d'un cas excepcional de gran producció de vernís negre
amb una important difusió terrestre.
Encara que no sempre és possible determinar amb seguretat que es tracta de peces d'aquesta
producció, hem reunit algunes referències a grans pàteres decorades amb aquest tipus d'estampilles que possiblement hi pertanyen o almenys hi deuen estar relacionades. Pel que fa a Hispània,
en alguns jaciments destruïts en la guerra de Sertori s'esmenten pàteres que possiblement pertanyen a aquesta producció, que d'aquesta manera hauria començat a exportar-se ja en el primer
quart del segle I a.e. A El Cabezo de A1cahí (Azaila) Beltnín L10ris (1979, pp. 189- !l 90, núm.
223, fig. 20~21) estudia una base amb el peu característic que atribueix a la producció de «pasta
pesant». A La Caridad (Caminreal, Terol) s'esmenta una pàtera de la forma Lamb. 5/7 (F 2286a)
amb 9 estampilles d'aquest tipus (VICENTE et aliï, 1991, p. 93). Aquest motiu apareix a Burriac
en el nivell II del depòsit del sector occidental (MIRÓ, PUJOL i GARCÍA, 1988, p. 57, núm. 360).
A Emporiae hi ha diverses bases semblants, majoritàriament de la forma Lamb. 7 i de la producció de «pasta pesant», decorades amb estampilles de la «faIlli1ia de les dues C contraposades»,
que es daten en la primera meitat del segle I a.e. (SANMARTí, 1978, I, pp. 149, núm. 366, làm.
27 i 112; i 213, núm. 546, làm. 43). També es coneixen bases amb peus i estampilles similars a
Corduba (VENTURA, 1992, p. 150, núm. 34-35, fig. 14).
En el derelicte d'ïle Plane hi ha alguns exemplars d'aquesta producció amb estampilles
nominals conegudes tant en ceràmica pre-aretina de vernís negre com en aretina de vernís roig i
atribuïdes als obradors de la regió d'Arretium (LEQUÉMENT i LIOU, 1976, pp. 591-592, fig. 6 i
8, D). En el derelicte Planier 3 es va trobar una pàtera de la forma Lamb. 5 amb el peu característic i la decoració desgastada formada per 4 estampilles (TCHERNIA, 1968-70, p. 71, fig. 16,
nÚm. 1 i 3). També es coneixen bases amb peus similars i estampilles nominals a Olbia (BATS,
1988, p. 138, PI. 24, núm. 768-769), Ruscino (SOLIER, 1980, pp. 228-230, fig. 5, núm. 120, 122123) i en l'estrat VIA (100/90-30/20) d'Albintimilium (LAMBOGLIA, 1950, p. 65, fig. 27, núm.
9). A Roma, Morel (1965, p. 148, núm. 352, pI. 25, núm. 61) assenyala la presència d'un exemplar que atribueix a un taller etrusc o llatí i data cap al final del segle II o cap al 100 a.e.; un altre,
amb estampilles nominals, el data cap a mitjan del segle Ia.e. (MOREL, 1965, p. 189, núm. 501,
pI. 33). A Magdalensberg aquesta producció és abundant, amb nombroses pàteres de les formes
Lamb. 5 i 7 i alguns estrets paral·lels amb l'exemplar estudiat quant a la forma, grandària i decoració, i altres amb motius semblants (SCHINDLER, 1967, p. 14, Taf. 1, núm. 4 = F 2287al; Taf.
1, núm. 8; 2, núm. 2-3; j 4, b, cid). A Dchar Jdid aquest tipus d'estampilles apareix sobre una
pàtera de la fOrma Lamb. 7 en el nivell maurità 2 (AKERRAZ et alii, 1981-82, p. 204, pI. XIX,
78.1639). Finalment, a Delos es coneix el fons d'una gran pàtera, amb un diàmetre superior a 47
cm. i decoració forinada per 1 estampilla central i altres 9 radials a l'interior de 3 sèries dobles
de canaletes concèntriques (MOREL, 1986, p. 477, fig. 18, núm. 117, i fig. 28).

3.4.

CERÀMICA DE PARETS FINES

Només s'han trobat dos fragments d'un mateix exemplar del tipus Mayet 11 de procedència
itàlica. La pasta és de color roig fosc i la superfície és negre rogenc. El seu diàmetre és de 7,2 cm.
(fig. 8, núm. 4).
-395-

[page-n-396]
22

F. ARASA i N. MESADO

~~

________J===========~
.

2

)
10
I

.

O

5

Fig. 8

-396-

[page-n-397]
LA

,-,-,jC""".",-
D'IMPORTACIÓ DEL JACIMENT

DE LA TORRE D'ONDA

23

originària en la seua major
fou estudiada íni(1973) a partir dels
trobats a
Mayet (1975)
en va
un estudi més ampli i va establir una
dels productes hispànics,
Darrerament ha estat estudiada per Ricci
per López Mullar
(1989), a
ens remetem en general per a les troballes en contextos ben
Aquesta producció
difusió per tot el Mediterrani
manera
la seua exportació
a la meitat del segle 11 i va perdurar
al segon quart de l'I a.e.
al gobelet de la forma Mayet
els
del primer quart
la seua major difusió se situa entre el
d'aquest segle i el primer
una presència més esporàdica en el segon quart i
a l'època augustal
pp. 58-62; MAYET, 1975, pp.
MULLOR, 1989, pp. 99-103).
les
més tardanes podem incloure el nivell II del de pòsit del sector occidental de
i el pou D-18
Pollentia.
A"'«CUAL'"ll

3.5.

H de Ricci (1974, pp.
comuna i
,",VJU,,,,,.:>L,'V en el bec. Les seues dimenocre j presenta
sions
x 6,9 x, 4,5 cm. El seu cos és
i
la
també és plana,
de cua d'oroneta i presenta
l'orifici d'alimentació és ample, el rostrum és també
un petit
un poc trencat en el costat dret
8,
Es tracta d'una producció del Laci, prou simple i sense pretensions estètiques. La seua
entre mitjan segle II i mitjan de l'I
(PAVOLINI, 1981, p. 152). A la peníntipus apareix sovint en ambients
la guerra sertoriana.
exemplars ben datats
escassos.
alguns paral·lels a El
(Azaila) (BELTRAN LLORIS, 1979, pp. I
158 i 180, núm. 147-150, fig. 7 i
el Viejo (ante 80) (ULBERT, 1984, pp.
1 i 241
Taf. 41-42), Lomba do
CASTRO, GUERRA i FABIÀO, 1990, pp.
núm. 1-2), Albintimilium
i Roma (48-46) (RICC1, I
pp.
datació precisa la trobem a
REGINARD i SANCHEZ, 1990, p. 19,
i Pollentia (PALANQUES,
, làm. 1,8).
vUJlUUHv,

3.6. MORTER
'-'A',lH~JHU

estudiat és de tipus
1. Té la pasta ocre i l'engalba
un diàmetre de 25 cm. La vora té
'U~''',,",_.~•• , amb una lleugera
cenplana i el vessador està molt
8, núm. 6).
en el tipus 7 de Vegas (1973, pp.
(1988, pp.
com a «morter itàlic» i en va
Recentment, rl<"'.U""'
pp.
que ha estudiat els exemplars de la rra1corlcnse, distingeix tres tipus entre
morters tardo-republicans: el morter campà, el morter
i les imitacions tarraconenses.
Hom ha
que els obradors que fabriquen
morters campans són els mateixos que els
¡JVIV¡;Jlv""

vu

[page-n-398]
24

F. ARASA i N. MESADO

2

Fig. 9

-398

[page-n-399]
LA CERÀMICA D'IMPORTACIÓ DEL JACIMENT IBÈRIC DE LA TORRE D'ONDA

25

de les àmfores, donada la identitat de pastes, i poden situar-se a la Campània septentrional o al
Laci meridional (PY, 1978, p. 249; ARCELlN, 1981b, p. 117). Aquest tipus inclou al seu tom
diverses variants que pareixen conviure sense datacions particulars. S'ha assenyalat la semblança
del seu perfil amb el de les àmfores Dr. lA (PY, 1978, p. 249). Pel que fa a la datació, Bats (1988,
p. 163) ha situat l'inici de la difusió cap al 150, amb un final en el primer quart del segle I a.e.
Segons les referències arreplegades, aquesta forma encara és freqüent en els jaciments amb
nivells de destrucció d'època sertoriana i sembla desaparéixer a partir de mitjan segle I a.C.
Entre les datacions més tardanes, trobem aquest tipus en el pou D-18 de Pollen/ja, en el
depòsit del sector occidental de Burriac, en la fase III antiga i mitjana de Les Castels (Nages)
(100-30), en la fase IB de Le Marduel, en les fases 4nE (75-50) i 4nD (50-25) de Lattara i a La
Vayède.

3.7. ÀMFORES

3.7.1.

Dressel1A

D'aquest tipus s'han trobat 7 exemplars; la pasta és taronja, roig-amarronida o beix, amb desgreixant negre d'origen volcànic en alguns casos; l'engalba és beix, amb diferents tonalitats. Els
diàmetres s'escalonen en quatre formats de 16, 17, 18 i 20 cm. La proporció alçària/grossària de
la vora és d' 1; 1,6; 1,8; 2 i 2,3. Les vores presenten perfils variats que van des dels més pronunciats ----en ellimit amb les greco-itàliques tardanes- fins als més suaus, amb alçàries compreses
entre 3,4 i 4,9 cm. (fig. 9, núm. 1-2; 10, núm. 1). La procedència campana és segura almenys en
tres exemplars i probablement itàlica en altres dos; no pot descartar-se que algun dels dos restants
siga tarraconense.
Les limitacions de la divisió tripartita establerta per Lamboglia (1955) ha estat assenyalades
per diversos autors (LAUBENHEIMER, 1980; SANMARTÍ GREGO, 1985; EMPEREUR i HESNARD,
1987, pp. 30-31; MIRÓ, PUJOL i GARCIA, 1988, p. 25; GATEAU, 1990, pp. 166-167). Aquestes
són evidents quan es treballa només amb fragments de vora. Pel que fa a la seua caracterització,
Empereur i Hesnard fixen dos trets morfològics fonamentals: l'alçària total inferior als 11 O cm.
i l'alçària del llavi menor de 5,5 cm.; l'aplicació d'aquest darrer criteri ha determinat la classificació dels exemplars ací estudiats. La seua producció s'estén per la costa tirrènica de la Itàlia
central, des de l'Etrúria meridional, el Laci, la Campània i probablement fins a Calàbria
(TCHERNIA, 1986, pp. 45-47). Entre les Dr. lA coexisteixen llavis amb detalls diversos, com
hom pot veure a Albintimilium (LAMBOGLlA, 1955, figs. 10-11) i ha confirmat Sanmartí (1985,
pp. 134-140) al campament de Peña Redonda.
La seua aparició es data de manera aproximada cap a mitjan del segle II a.e. En la revisió
dels materials de les excavacions de Schu1ten en els campaments d'Escipió de Numantia i,
sobretot, en l'estudi del material de superfície arreplegat al campament de Peña Redonda,
Sanmartí (1985) va situar el període d'aparició de les Dr. lA entre la destrucció de Carthago el
146, on apareixen alguns exemplars (MOREL, 1988, 92-94), i l'abandonament d'aquest campament el 133. Segons Tchemia (1986, pp. 42-44), les Dr. 1 apareixen a partir de l'inici del darrer
terç d'aquest segle. Per a Empereur i Hesnard (1987, p. 31) les primeres Dr. 1 apareixen en el
tercer quart del segle II a.e. Entre les datacions més tardanes, que arriben fins a la meitat del
-399-

[page-n-400]
26

F. ARASA i N. MESADO

2

Fig. 10

-400-

[page-n-401]
LA CERÀMICA D'IMPORTACIÓ DEL JACIMENT IBÈRIC DE LA TORRE D'ONDA

27

segle I a.e., podem esmentar el nivell II del depòsit del sector occidental de Burriac, el Pou
D-18 de Pollentia, la fase IB de Le Marduel, el nivell maurità 2 de Dchar Jdid iLa Vayède.

3.7.2.

Tarraconense 1

L'únic exemplar d'aquest tipus té la pasta taronja, amb punts blan. s en el desgreixant, l'enc
galba beix groguenc, el diàmetre de 16 cm. i la vora de 7,8 cm. d'alçària (fig. 10, núm. 2).
Presenta un segell imprés davall del llavi en forma de creixent amb els extrems arrodonits, de
3,1 cm. de llargària i 0,9 cm. d'amplària màximes, del qual només es pot llegir -amb dubtesla terminació -}eno o -}eano. Les estampilles que apareixen sobre aquestes àmfores són de tipus
arcaic, de forma rectangular, només amb el prenom i el nom, però no n'ha estat publicada cap
amb aquesta forma i un nom semblant.
Aquest tipus d'àmfora vinària fou anomenat Laietana 1 per Comas (1985, pp. 65-66).
Posteriorment ha estat estudiat de manera més àmplia per Nolla (1987), que l'anomena
Tarraconense 1 per produir-se en un territori més extens que l'estrictament laietà, i per Nona i
Solias (1984-85) a partir de les troballes d'Empúries. Darrerament, Miró (1988, pp. 63-69) i
Comas i Casas (1989) n'han ampliat l'estudi. Molt probablement va fabricar-se en el territori de
la Laietània, a les vil·les de la Salut de Sabadell i del Roser de Calena (MIRÓ, 1988, pp. 28-29;
COMAS i CASAS, 1989, pp. 581-583), però també en altres llocs com Fenals (Lloret de Mar)
(NOLLA i SOLIAS, 1984-85, pp. 130-131) i probablement a la mateixa Baetulo. En els darrers
anys, la seua presència s'ha documentat en diversos jaciments de Catalunya, per exemple a
llerda (MoRAN, 1994, p. 208, fig. 7, núm. 1-2). El lloc més meridional on fins ara s'ha documentat aquest tipus d'àmfora és Tarraco, i els més occidentals Contrebia Belaisca, &ense datació
(DÍAZ i TORRALBA, 1989-1990, p. 36, làm. IV, núm. 15-16), i Salduie (50-40) (AGUAROD,
1992), on es coneix un exemplar amb segell ibèric. El període de fabricació se situa des del segon
quart del segle I i en la segona meitat del segle I a.e. També hi ha notícia d'un exemplar
a Valentia, d'atribució insegura, que es dataria en el primer quart del segle I i seria el més antic
dels coneguts fins ara (RIBERA, 1993, pp. 743-744).
Altres troballes s'han efectuat a la basílica i cúria d'Emporiae (darreria del segle I a.e.)
(AQUILUÉ et alii, 1984, pp. 147-149 i 152-159), Can Portell (Mataró) (des d'almenys mitjan del
segle I ae. fins al 15/20) (PERA et alii, 1992, pp. 170-171, fig. 14, núm. 52-54), la sitja del carrer
Pujol (abans del 30 a.e.) de Baetulo (COMAS, 1985, pp. 17-22,40-42,65-66 i 155-156), el barri
de Saint-Romain-en-Gal deVienna (30-20) (DESBAT, 1987, p. 408, fig. 4, núm. 6-8) i els derelictes de Cap Béar 3 (50-30) (COLLS, 1986, pp. 205-206, figs. 38-40) i Palamós (segona meitat
del segle I a.e.) (FOERSTER, PASCUAL i BARBERA, 1987, pp. 83-89).

4.

CONCLUSIONS

La precisió cronològica en els jaciments hispànics de la primera meitat del segle I a.e. té
una referència fonamental en aquells que foren destruïts durant la guerra de Sertori, com Valentia
(LÓPEZ et alii, 1994, pp. 99-100; RIBERA, 1993), La Caridad (Caminrea,l) (VICENTE et alii,
1991, pp. 92-93) i El Cabezo de Alcala (Azaila) (BELTRAN LLORIS, 1979). Lafacies ceràmica
-401-

[page-n-402]
28

F. ARASA i N. MESADO

constituïda per les importacions itàliques, amb el predomini de la campaniana B tardana, el
caràcter minoritari de la campaniana A i la presència de nous motius decoratius i noves produccions, caracteritza el primer quart de segle. Aquest panorama, però, no és molt diferent del que
trobem en jaciments que s'endinsen en el segon quart del segle, com el depòsit del sector occidental de Burriac (MIRÓ, PUJOL i GARCÍA, 1988), l'estrat IV de la Muralla Robert d'Emporiae
(SANMARTÍ, 1978) i el Pou D-18 de Pollentia (EQUIP DE POLLENT/A, 1993). La presència en
ambdós grups de jaciments de nous motius decoratius sobre campaniana B tardana com les
losanges, o de noves produccions com l'aretina de vernís negre, la cronologia dels quals encara
no és molt ben coneguda, no dóna més seguretat a les datacions. Només hi contribueix la
presència d'alguns tipus de llànties i de les produccions de vernís roig (pre-sigil·lata i pre-aretina). La numismàtica no ajuda a causa de la pràctica desaparició de les encunyacions a partir de
la guerra de Sertori.
Lafacies ceràmica que trobem a la Torre d'Onda es caracteritza per la presència quasi exclusiva de campaniana B tardana de Cales, amb un repertori tipològic molt reduït i una gran pobresa
de motius decoratius, i és semblant a la que trobem en nivells que es daten fonamentalment des
del 80/70. La presència testimonial de campaniana A indica que la vaixella importada està constituïda per les adquisicions fetes en un període en què aquella pràcticament ha desaparegut del
mercat. Aquest fet i la seua composició homogènia són propis d'un assentament de nova creació
i de curta existència. La presència de dues produccions minoritàries recolza la datació proposada:
l'aretina de vernís negre i sobretot l'àmfora Tarraconense 1 que comença a produir-se en el segon
quart del segle. Pel que fa al final de l'ocupació, l'absència de TSI permet fixar un terminus ante
quem en el 50/40, si ens atenem a la datació anterior al 47 del derelicte de Planier 3 (TCHERNIA,
1968-70). En conclusió, l'ocupació de la Torre d'Onda creiem que pot situar-se en el segon quart
del segle I a.e.
Diversos assentaments de Catalunya, les illes Balears, el SE de França, Itàlia i el nord d'Àfrica presenten nivells o conjunts que es daten en aquest segle, alguns dels quals prolonguen la
seua cronologia fins a passada la meitat de segle. Pel que fa als derelictes, els exemples són nombrosos i una part considerable es data de manera aproximada al voltant de la meitat de segle. Un
dels paral·lels més estrets és l' oppidum de Burriac, on el reblit del depòsi t del sector occidental
es data entre els anys 90 i 40, amb 3 fases, de les quals la darrera (70-40) presenta una datació
pròxima a la proposada per a la Torre d'Onda (MIRÓ, PUJOL i GARCÍA, 1988). Altres contexts
amb datacions similars els trobem en l'estrat IV de la Muralla Robert, el nivell lli del jardí del
peristil i el nivell inferior de la cisterna de la terrassa inferior de la casa núm. 1 d'Emporiae
(SANMARTÍ i SANTOS, 1986-89); i en el nivell IV del carrer Porticat (principi del segle 1-30 a.e.)
(ARRIBAS, TARRADELL i WOODS, 1973) i el Pou 0-18 de Pollentia. De manera general, també
les ciutats de Baetulo, lluro i Gerunda presenten datacions pròximes; recentment, Olesti (1994)
ha situat la seua fundació en el segon quart del segle, en el marc de les actuacions de Pompeu a
Hispània. Finalment, aquestafacies és la que trobem en el derelicte de San Ferreol (MAS, 1985).
Al SE de França, encara que amb una facies ceràmica diferent, tenim nivells pròxims cronològicament a La Galère (BRUN, 1991), en la fase lli mitjana de Les Castels (Nages) (PY, 1978),
a La Vayède (ARCELIN, 1981b), en la fase m de Le Marduel (PY i LEBEAUPIN, 1986), en la fase
n de La Cloche (ARCELIN i CHABOT, 1980) i en les fases 3C 1, 4nE i 4nD de Lattara (PY et alii,
1990). Cap a l'est, en la costa italiana tenim l'estrat VIA d'Albintimilium (LAMBOGLIA, 1950).
Finalment, al nord d'Àfrica ens trobem amb el nivell maurità 2 de Dchar Jdid (AKERRAZ et aliï,
-402-

[page-n-403]
LA CERÀMICA D'IMPORTACIÓ DEL JACIMENT IBÈRIC DE LA TORRE D'ONDA

29

1981-82). Pel que fa als derelictes, són nombrosos en els decennis centrals del segle: La
Madrague de Giens (TCHERNIA, POMEY i HESNARD, 1978), Titan (TAILLIEZ, 1961), Planier 3
(TCHERNIA, 1968-70), j'le Plane (LEQUÉMENT i LlOU, 1976), Fos 1 (GIACOBBI-LEQUÉMENT,
1987) i Cap Béar 3 (COLLS, 1986).
A les comarques septentrionals del litoral valencià, diversos assentaments poden prolongar
la seua ocupació més enllà del 75 (ARASA, en premsa): el Castell (la Vilavella), la Curolla (Xert),
el Puigpedró (Vilanova d'Alcolea), el Tossal de la Balaguera (la Pobla Tornesa), el Tossal de
l'Assut (Borriol), Montnegre (Borriol), el Poaig (Peníscola) i el Pujol de Gasset (Castelló de la
Plana). La dificultat de datar conjunts ceràmics d'aquesta època i, sobretot, el coneixement
superficial de la major part d'aquests assentaments, expliquen el seu reduït nombre i la inseguretat de les datacions. En la resta del País Valencià, trobem materials d'aquesta època en l'estrat
E d' ¡lici (entre el segle III i mitjan de l'I a.e.) (RAIvlOS FERNÀNDEZ, 1975). Tot i que és insuficientment conegut, també és possible que l'ocupació del Tossal de la Cala (Benidorm) es prolongue fins a un moment avançat del segle I a.e. (TARRADELL, 1985).
Les ceràmiques d'importació, les característíques i la datació del jaciment plantegen
diversos interrogants. Pel que fa a les primeres, la presència d'un exemplar de morter i de gobelet
de ceràmica de parets fines, l'absència de ceràmica comuna de cuina, la reduïda quantitat d' àmfores trobades i en general l'escassa diversificació de les produccions presents, no pareixen normals en contextos ceràmics del segon quart del segle I a.e. L'absència d'altres produccions ceràmiques com la pre-sigil·lata, pre-aretina, de vernís roig pompeià, bols hel·lenístics de relleus,
lagynoi pintats, àmfores Dr. IB i le ¡ Dr. 2-4 itàliques, etc., pot explicar-se en part per l'arribada
escassa i selectiva dels productes d'importació als assentaments rurals. Hom pot afegir, entre les
estructures arquitectòniques trobades, l'absència de tècniques constructives d'origen itàlic, com
els paviments d'opus signinum que trobem en nombrosos jaciments que poden datar-se en el
període 150~ 75, així comde material ceràmic de construcció. Quant al desfase cronològic que hi
ha entre la datació que proporciona la ceràmica d'importació i el conjunt monetari, pot explicarse per la perduració del numari.
En relació amb aquestes qüestions, cal destacar el caràcter plenament ibèric de l'assentament en un període que se situa en el segon quart del segle I a.e. Aquest iberisme es palesa
tant en les tècniques constructives utilitzades com en el material moble, amb l'excepció de les
ceràmiques i altres materials d'importació. De les plantes descobertes fins ara tampoc pot
deduir-se la presència de models itàlics en la construcció dels habitatges, com els coneguts a
La Caridad. Això no obstant, cal destacar el caràcter quasi-urbà d'aquest assentament, tant per
la xarxa de carrers com per la superfície, prou considerable en el context del poblament tardoibèric de les comarques septentrionals del País Valencià, però sense que puga Comparar-se amb
l'urbanisme ortogonal de les fundacions republicanes documentades a Aragó (ASENSIO,
1994). Les restes trobades tampoc es corresponen amb un assentamente castrense. D'altra
banda; l'existència d'un sol nivell d'ocupació i l'homogeneïtat dels materials trobats sembla
que permeten parlar d'una fundació ex nouo d'ocupació relativament curta. Per la seua
situació en la mateixa línia de costa, pot deduir-se la seua relació amb les activitats marítimes,
tant pesqueres com de tipus comercial. Pel que fa a les causes del final de l'ocupació, els resultats de les excavacions no han permès identificar indicis d'incendi, ni tampoc han proporcionat
elements que puguen fer pensar en una destrucció produïda per una acció bèl-lica. Només les
troballes de grans bosses de ceràmica trencada davant d'obertures permeten plantejar la possibHtat d'un abandonament sobtat acompanyat de saqueig.

-403-

[page-n-404]
30

F. ARASA i N. MESADO

Arnb les reserves que imposa la continuïtat de la investigació en el jaciment, sembla que es
tracta d'un gran assentament ibero-romà de nova creació, ben diferent d'un altre semblant però
de major antiguitat com la Torre de la Sal (Cabanes) (FERNAN'oEZ lZQUIERDO, 1987-88). La
seua datació tardana ha d'explicar-se en el context del canvi en el patró d'assentament que per
influència romana s'esdevé en la cultura ibèrica en el segle II a.c., quan l'ocupació del pla
comença a ser freqüent, com s'ha comprovat a les comarques del Camp de Túria (BERNABEU,
BONET i MATA, 1985) i el Maresme (Barcelona) (PUJOL i GARCIA ROSSELLÓ, 1994). Pel que fa
a les raons que expliquen la seua datació cap al segon quart del segle l a.c., creiem que pot
tractar-se d'un reassentament de població després de les convulsions a què va estar sotmés el
litoral valencià durant la guerra de Sertori. Quant a la seua desaparició, creiem que l'absència
d'indicis de destrucció i l'allunyament del litoral valencià dels escenaris de la guerra civil entre
César i Pompeu a partir de l'any 49 permeten desvincular-la de qualsevol episodi bèl·lic.
Possiblement, la causa del seu abandonament també és un canvi en el patró d'assentament, tal
vegada en relació amb les actuacions de César a Hispània. Un nou i transcendent reassentament
de la població en aquesta època va posar les bases per al desenvolupament del sistema de uil/ac
en les comarques septentrionals del País Valencià. La curta durada de l'ocupació de la Torre
d'Onda, doncs, podria explicar-se per les característiques del període històric en què es data, una
època de canvis, de transició, de conflictes interns al final de la República que van produir importants reestructuracions en el poblament. Sens dubte ens trobem amb el que degué ser la més
important de les darreres manifestacions del poblament ibèric a la Plana de Castelló, ja en el
llindar del model de poblament alto-imperial.

BIBLIOGRAFIA
AGUAROD OTAL, C. (1991): Cenímica romana importada de cocina en la Tarraconense. Zaragoza.

-

(1992): «Un anfora Tarraconense llLayetana 1 con sello ibérico procedente de Saldl,lie». Bole(Ín del
Museo de Zaragoza, 11, Zaragoza, pp. 109-116.
AKERRAZ, A.; EL i. «Fouilles de Dchar Jdid 1977-1980». Bulletin d'Archéologie Marocaine, XIV, Rabat, pp. 169-244.
AQUILUÉ, 1.; MAR, R,; NOLLA, I.M.; RUIZ DEARBULO, 1. i SANMARTÍ, E. (1984): Elfòrum romà d'Empúries.
Barcelona.
ARANEGUI GASCÓ, C. (Coord.) (1996): Els romans a les terres valencianeS. IVEI, València.
ARASA I GIL, F. (1987): «L'època romana». Borriana en su Historia, l, Burriana, pp. 43-59.
- (1995): «Material provinent del jaciment ibèric del Corrnulló dels Moros (Albocàsser, Castelló). n. Els
materials d'importació i les imitacions». Quaderns de Prehistòria i Arqueologia de Castelló, 16,
Castelló, pp. 125-155.
- (en premsa): La romanització a les comarques septentrionals del litoral valencià. Territori i poblament en
el període republicà (segles 11-1 a.c.). Monografies de Prehistòria i Arqueologia Castellonenques, 5.
ARCELIN, P. (1978): «Note sur les céramiques a vernis noir tardives en Provence Occidentale». Archéologie
en Languedoc, l, Sète, pp. 105-125.
- (1981a): «A propos des céramiques italiques tardi ves à vernis noir du groupe B. Note de mission à Cosa
et à Calès». Travaux du Laboratoire d'Anthropologi Méditerranée Occidentale, Aix-en-Provence, pp. 1-9.
-404-

[page-n-405]
LA CERÀMICA D'IMPORTACIÓ DEL JACIMENT IBÈRIC DE LA TORRE D'ONDA

31

(198lb): «Recherches archéologiques au col de la Vayède, les Baux-de-Provence». Documents
d'Archéologie Méridionale, 4, Lambesc, pp. 83-136.
(1991): «Céramiques campaniennes et dérivées régionales tardi ves de Glanum (Saint-Rémy"deProvence, B.-du-Rh.). Questions culturelles et chronologiques». Documents d'Archéologie
Méridionale, 14, Lambesc, pp. 205-238.
ARCEUN, P. i CHABOT, L. (1980): «Les céramiques à vernis noir du village préromain de La Cloche, commune des Pennes-Mirabeau (Bouches-du-Rhòne, France)>>. Mélanges de l'Ecole Française de Rome.
Archéologie,92, l, Rome, pp. 109-197.
ARRlBAS, A.; TARRADELL, M. i WQODS, D.E. (1973): Pollentia I. Excavaciones en Sa Portella, Alcudia,
Mallorca. Excavaciones Arqueológicas en España, 75, Madrid.
ASENSIO ESTEBAN, J.A. (1994): «Primeras manifestaciones del urbanismo romano-republicano en el valle
medio del Ebro: una nueva interpretación sobre las ciudades en llano de planta ortogonal en Aragón
de finales del siglo 11 y cornienzos del I a.E.» . Zephyrus, XLVII, Salamanca, pp. 219-253.
ATLANTE (1986): Atlante delle forme ceramiche, 11: Ceramica fine romana nel Bacino Mediterraneo
(Tardo Ellenismo e primo Impero). Roma.
BATS, M. (l988):VaisseUe et alimentation à Olbia de Provence (v.350 c v.50 av. J.-c.). Modèles culturels et
catégories céramiques. Revue Archéologique de Narbonnaise, Supplément 18, Paris-Montpellier.
BELTRAN LLORIS, M. (1979): «La cenímica campaniense de Azaila. Problemas de cronología del valle
meclio del Ebro». Caesaraugusta, 47-48, Zaragoza, pp. 141-232.
BERNABEU, 1.; BONET, H. i MATA, c.: (1985): «Hipótesis sobre la organización del territorio edetano en
época ibérica plena: el ejemplo del territori o de Edeta/Llíria». Iberos. Actas de las I Jomadas sobre
el Mundo Ibérico, Jaén, pp.137-156.
BRUN, J.-P. (1991): «Le village massaliote de La Galère (ïle de Porquerolles, Hyères, Var)>>. Documents
d'Archéologie Méridionale, 14, Lambesc, pp. 239-276.
COLLS, D. (1986): «Les amphores léetaruennes de l'épave Cap Béar lli». Revue d 'Études Anciennes,
LXXX.vm, Bordeaux, pp. 201-213.
COMAS, M. (1985): Baetulo. Les àmfores. Monografies Badalonines, 8, Badalona.
COMAS, M . i CASAS, T. (1989): «Nue vas aportaciones para el conocirniento del anfora Laietana 1: cronología, clifusión y producci6n». Amphores romaines et Histoire Économique. Dix ans de recherche,
Col1ectibn de l'École Française de Rome, 114, Rome, pp. 580-585.
DE CASTRO, J:; GUERRA, A. i FABlÀO, C. (1990): «As lucernas romanas do acampamento rnilitar.romano da
LOmba do Ca. ho (Arganil)>>. Conimbriga, XXIX, Coimbra, pp. 69-90.
n
DEDET, B. i PY, M. (1979): «A propos du facies de la campanienne A du Ier s. avant J.-e. dans la bas se vallée
du Rhóne» . Archéologie en Languedoc, 2, Sète, pp. 115-126.
DESBAT, A. (1987): «Les importations d'amphores vinaires à Lyon et Vienne au debut de l'empire (Rapport
préliminaire)>>. El vi a l'antiguitat, Badalona, pp, 407-416.
DÍAZ, M.-A. i TORRALBA, 1. (1989-90): «Las anforas de Contrebia Belaisca: precisi ones cronológicas».
Caesaraugusta, 66-67, Zaragoza, pp. 29-56.
DlCOCER (1993): Dictionnaire des Céramiques Antiques (V1Jème s. av. n. è. - VJJème s. de n. è) en
-

Méditerranée nord-occidentale (Provence, Languedoc, Ampurdan). Lattara, 6, Lattes.
i HESNARD, A. (1987): «Les arnfores hellérustiques». Cenimiques hellénistiques et
romaines, lI, Paris, pp. 9-71.
EQUIP D'EXCAVACIÓ DE POLLENTIA (1993): «Un conjunt de materials d'època tardo-republicana de la ciutat
romana de Pollentia (Alcúdia, Mallorca»>. Pyrenae, 24, Barcelona, pp. 227-267.
ESCOLANO, G. (1611): Décadas de la Insigne y Coronada ciudad y Reino de Valencia, Il. Valencia.
FERNÀNDEZ IZQUIERDO, A. (1987-88): «El poblado ibérico de Torre la Sal (Ribera de Cabanes-Castellón).
Campañas de excavaciones 1985-88». Cuadernos de Prehistoria y Arqueología Castellonenses, 13,
Castel1ón, pp. 227-274.
EMPEREUR, J.- Y.

-405-

[page-n-406]
F. ARASA i N. MESADO

32

Archivo de
Prehistona Levantina, xm, Valencia, pp. 103-137.
FLETCHER, D. i ALCÀCER, J. (1956): «Avance a una arqueología romana de la provincia de Castellón».
Boletín de Ú1 Socieiúu1 Castellonense de Cultura, XXXII, Castellón, pp. 135-164.
FOERSTER, F.; PASCUAL R. i BARBERÀ, J. (1987): El derelicte de Palamós. Barcelona.
GATEAU, F. (1990): «Amphores importés durant le He s. av. J.-e. dans trois habitats de Provence occidentale: Entremont, le Baou-Roux et Saint Blaise». Documents d'Archéologie Méridionale, 13,
FLETCHER VALLS, D. (1972): «Nuevas inscripciones ibéricas de la región valenciana».

Lambesc, pp. 163-183.
GIACOBBI-LEQUÉMENf, M.-F. (1987): «La cérarnique de l' épave Fos 1». Archaeonautica, 7, Paris, pp. 167-191.
GOUDINEAU, CH. (1968): La céramique arétine lisse. Mélanges de l'École Française de Rome/Antiquité,

Sup. 6, Rome.

Gli scavi di Albintimilium e la cronologia delia ceramica romana. Bordighera.
(1952): «Per una classificazione preliminare della ceramica campana». Atti del I Congresso
Internazionale di Studi Liguri, Bordighera, pp. 139-206.
- (1955): «Sulla cronologia delle anfore romane de età republicana». Rivista di Studi Liguri, XXI,
Bordighera, pp. 241-270.
LAUBENHEIMER, F. (1980): «A propos de deux amphores de Ruscino: définitíon d'un nouveau type d'amphores». Ruscino, 7e suppl. à RAN, pp. 303-325.
LÉQUEMENf, R. i LIOU, B. (1976): «Céramique étrusco-campanienne et céramique arétine, à propos d'une
núuvelle épave de Marseille». Mélanges offerts à J. Heurgon, Il, Paris, pp. 587-603.
LÓPEZ MULLOR, A. (1989): Las cerdmicas romanas de paredes finas en Cataluña. Barcelona.
LÓPEZ, I.; MARÍN, c.; MARTÍNEZ, R. i MATAMOROS, C. (1994): Hallazgos arqueológicos en el Palau de les
Corts. Valencia.
MARABINI MOEUS, M.T. (1973): The roman thin walled pottery from Cosa (1948-1954). Memoirs at
American Academy at Rome, XXXII, Rome.
MAS, J. (1985): «Excavaciones en el yacimiento sUDmarino de «San Ferreol» (Costa de Cartagena)>>. VI
Congreso Internacional de Arqueología Submarina, Madrid, pp. 189-224.
MAYET, F. (1975): Les céramiques à parois fines dans la Péninsule Ibénque. Paris.
MESADO OLIVER, N. (1973): «Torre d'Onda». Gran Enciclopedia de la Región Valenciana, Xl, Valencia,
p.267.
- (1989): «VI campaña de excavaciones». El Pla, agost, Borriana, pp. 14-17.
MIRÓ, 1. (1988): La producción de dnforas romanas en Catalunya. Un estudio sobre el comercio del vino de
la Tarraconense (siglos I a.C-I d.C). BritishArchaeological Reports. Intemational Series, 473, Oxford.
MIRÓ, J.; PUJOL, J. i GARCIA, J. (1988): El dipòsit del sector occidental del poblat ibèric de Burriac
LAMBOGLIA, N. (1950):

-

(Cabrera de Mar. El Maresme). Una aportació al coneixement de l'època ibèrica tardana al
Maresme (s. la. C). Laietania, 4, Mataró.
MoRAN, M. (1994): «Anfoms romanas en llada y Aeso». Revista d'Arqueologia de Ponent, 4, Lleida, pp.
205-215.
MOREL, J.-P. (1963): «Notes sur la céraITÚque étrusco-campanienne. Vases à vernis noir de Sardaigne et

d'Arezzo». Mélanges de l'École Française de Rome. Archéologie, LXXV, l, Rome, pp. 7-58.
- (1962-65): «Céramiques d'Hippone». Bulletin d'Archéologie Algérienne, 1, Paris, pp. 107-139.
-- (1965): Céramiques à vernís noir du Forum romain et du Palalin. Mélanges de l'École Française de
Rome. Archéologie, Supplément 3, Rome.
- (1968): «Cérarnique à vernis noir du Maroc». Antiquités Africaines, 2, Paris, pp. 55-76.
- (1978): «À propos des céramiques campaniennes de France et d' Espagne». Joumées d'étude de
Montpellier sur Ú1 céramique campanienne, Archéologie en Languedoc, 1, Sète, pp. 148-168.
- (1980): «La céramique campanienne: Acquis et problèmes». Céramiques hellénistiques et T'omaines,
Besançon, pp. 86-125.
-406-

[page-n-407]
LA CERÀMICA D'IMPORTACIÓ DEL JACIMENT IBÈRIC DE LA TORRE D'ONDA

33

(198la): Céramique campanienne: les formes. Rome.
(1981b): «La produzione deIla ceramica campana: aspetti economici e sociali». Società romana e produzione schiavistica. lI: Merei, mercati e scambi nel Mediterraneo, Roma-Bari, pp. 81-97.
- (1986): «Céramiques à vernis noir d'ltalie trouvées à Dé10s». Bulletin de Correspondance Hellénique,
CX, I, Rome, pp. 461-493.
- (1988): «NouveIles données sur 1e comrnerce de Carthage punique entre les Vlle siècle et le ne siècle
avant J.-c.». Actes du !Ve Colloque Inteny¡-lÍonal sur l'Histoire et l'Archéologie de l'Afrique du
Nord, I, Strasbourg, pp. 67-100.
- (1992): < Rome, 166, Rome, pp. 217-233.
NOLLA,J.M. (1987): «Una nova àmfora catalana: la Tarraconense 1». El vi a l'antiguitat, Badalona, pp. 217-223.
NOLLA, J.M. i SOLlAS, J.M. (1984-85): «L'àmfora Tarraconense 1. Característiques, procedència, àrees de
producció, cronologia». Butlletí Arqueològic, 6-7, Tarragona, pp. 107-144.
OLCINA, M.; REGINARD, H. i SANCHEZ, M.J. (1990): Tossal de Manises (Albufereta, Alicante). Fondos antiguos: lucernas y sigil/atas. Alicante.
OLESTI, O. (1994): «Les actuacions pompeianes a la Catalunya central: reorganització del territori i fundació de noves ciutats». La ciutat en el món romà. Actes del XIVè Congrés Internacional
d'Arqueologia Clàssica, Tarragona, pp. 316-317.
OLIVER FOIX, A. (1978): «Epigrafía ibérica de la provincia de CasteIlón». Cuadernos de Prehistoria y
Arqueología Castellonense, 5, Castellón, pp. 265-291.
PALANQUES, M. a L. (1992): Las lucernas de Pollentia. Palma de Mallorca.
PALLARÉS SALVADOR, F. (1979): «La nave romana di Spargi. Relazione preliminare delIe campagne 197780». Rivista di Studi Liguri, XLV, Bordighera, pp. 147-182.
- (1986): «11 relitto della nave romana di Spargi. Campagne di scavo 1958-1980». Archeologia
Subacquea,3, Roma, pp. 37-38 i 89-102.
PAVOLINI, C. (1981): «Le lucerne nell'ltalia romana». Società romana e produzione schiavistica. lI: Merci,
mercati e scambi nel Mediterraneo, 11, Roma-Bari, pp. 139-184 i 278-288.
PEDRONI, L. (1986): La ceramica de vernice nera di Cales. Napoli.
- (1990): La ceramica de vernice nera di Cales. Il. Napoli.
PERA, J. et alíi (1992): Can Xammar (Mataró, El Maresme). Campanya d'excavació de 1987. Laietania,
7, Mataró.
PERIS Y FUENTES, M. (1915): «Los barros saguntinos». Artes y letras. Revista de Castellón, 3, CastelIón,
pp. 1-3.
- (1931): Burriana histórica. Guía comercial de Burriana. Valencia.
PUJOL, J. i GARCÍA ROSSELLÓ, J. (1994): «El poblament ibèric dispers al Maresme central: l'exemple de
Can Bada (Mataró), i el procés de romanització des de l'inici de la colonització agrícola fins al naixement d' lluro». Laietania, 9, Mataró, pp. 89-129.
PY, M. (1978): L'oppidum des Castels à Nages (Gard) (Fou illes 1958-1974). XXXVe supplément à Gallia,
Paris.
PY, M. i LEBEAUPIN, D. (1986): «Stratigraphie du Marduel (Saint-Bonnet-du-Gard). m. Les niveaux des
lIème et ler s. av. n. è. sur le Chantier Central». Documents d'Archéologie Méridionale, 9, Lambesc,
pp. 9-80.
PY, M. et alii (1990): «Fouilles dans la ville antique de Lattes. Les llots 1, 3 et 4-nord du quartirer SaintSauveuf». Lattara, 3, Lattes.
RAMos FERNANDEZ, R. (1975): La ciudad romana de /lici. Alicante
RAMOS, J.E.; WAGNER, J. i FERNANDEZ IZQUIERDO, A. (1991): «Los contacto s comerciales en la antigüedad, a través del material arqueológico submarino». Burriana en su historia, 11, Burriana, pp.
29-46.
-

-407-

[page-n-408]
34

F. ARASA i N. MESADO

Las anforas prerromanas valencianas (jenicias, íbéricas y púnicas). Serie
de Trabajos Varios del SIP, 73, Valencia.
- (1993): Estudi arqueològic de València a l'època romano-republicana. Tesi Doctoral, Universitat de
València.
RICCL A.M. (1974): «Per una cronologia delle lucerne tardo-republicane». Rivista di Studi Liguri, XXXIX,
2-4, Bordighera, pp. 168-234.
RIPOLLÈS ALEGRE, P. P. (1980): La circulación monetana en las tierras valencianas durante la antigüedad.
Barcelona.
- (1982): La círculación monetaria en la Tarraconense mediterranea. Serie de Trabajos Varios del SIP,
77, Valencia.
ROCA Y ALCAYDE, F. (1932): Historia de Burriana. Castellón.
RULL VILLAR, B. (1943): Noticiario histórico de Onda. Alcira.
SANMARTf GREGO, E. (1978): La ceramica campaniense de Emporion y Rhode. Monografies Emporitanes,
IV, Barcelona.
- (1985): «Las anforas romanas del campamento numantino de Peña Redonda (Garroy, Soria)>>.
Empúries, 47, Barcelona, pp. 130-161.
SANMARTí, E. i SANTOS, M. (1986-89): «Algunes observacions entorn dels nivells tardo-republicans
d'Empúries». Empúries, 48-50, Barcelona, pp. 292-309.
SARTHOU CARRERES, C. (s/a): Provincia de Castellón. Geografia General del Reino de Valencia,
Barcelona.
SCHINDLER, M. (1967): Die «Schwarze Sigillata» des Magdalensberges. Karntner Museumschriften,
XLIII, Klagenfurt.
SOLIER, y. (1980): «La céramique campanienne à Ruscinno». Rusçino I, supplément 7 à Revue
Archéologique de Narbonnaise, Paris-Montpellier, pp, 217-244.
TARRADELL, M. (1985): «El poblat ibèric del Tossal de la Cala de Benidorm. Notes d'excavació».
Fonaments, 5, Barcelona, pp. 113-128.
TAILLIEZ, PH. (1961): «Travaux de l'été 1958 SDr l'épave du «Titan» à l'lle du Levant (Toulon)>>. Atti del
Il Congresso Intemazionale di Archeologia Sottomarina, Bordighera, pp. 175-198.
TCHERNIA, A. (1968-70): Premiers résultats des fouilles de juin 1968 sur l'épave 3 de Planier. Études
Classiques, III, Aix-en-Provence, pp. 51-82.
- (1986): Le vin de l'Italie romaine. Essai d'histoire economique d'après les amphores. BEFAR, 261,
Roma.
TCHERNIA, A.; POMEY, P. i HESNARD, A. (1978): L'épave romaine de La Madrague de Giens (Var). XXXIV
supplément à Gallia, Paris.
ULBERT, G. (1984): Caceres el Viejo. Madrider Beitdige, 11, Mainz arn Rhein.
UNTERMANN, J. (1990): Monumenta Linguarum Hispanicarum. III. Die iberischen Inschriften aus
Spanien. 2. Die Inscchriften. Wiesbaden.
UTRILLA, T. (1964): «Sobre los orígenes de Burriana. Investigaciones en la partida de Torre d'Onda».
Buris-Ana, 84, Burriana, pp. 10-11.
- (1965): «Sobre los orígenes de Burriana, Investigaciones en la partida de Torre d'Onda». Buris-Ana, 89,
Burriana, pp. 13-15.
VEGAS, M. (1973): Ceramica común romana del Mediterraneo Occidental. Barcelona.
VENTURA MARTÍNEZ, J.J. (1992): «Cenimica campaniense en la Corduba romana». Anales de Arqueología
Cordobesa, 3, Córdoba, pp. 137-170.
VICENTE, J.D.; PUNTER, M.P.; ESCRICHE, C. i HERCE, A.l. (1991): «La Caridad (Carninreal, Teruel)>>. La casa
urbana hispano-romana, Zaragoza, pp. 81-129.
VICIANA,R.M. DE (1564): Chrónica de la Inclita y Coronada Ciudad de Valencia. Valencia.
RIBERA LACOMBA, A. (1982):

-408-

[page-n-409]