La Prehistòria i la Mar. Recursos marins en el passat

Exposició PRORROGADA fins el 26 de JUNY de 2022

En aquesta mostra es presenten les últimes investigacions realitzades al litoral mediterrani peninsular sobre l'aprofitament de recursos marins. S’exposen més d'un centenar de peces procedents d’una dotzena de jaciments valencians conservades al Museu de Prehistòria de València, amb una cronologia d'entre 30.000 i 3.000 anys.

La informació sobre l'ús alimentari de productes marins durant el Paleolític superior és escassa. Els jaciments costaners es troben actualment sota l'aigua, degut a la inundació de les plataformes costaneres per la pujada del nivell de la mar al final del període glacial. Al Mesolític –fa 10.000 anys–, es consumiran mol·luscos com les escopinyes, llepasses i caragolins, i peixos com les orades, rajades, llises i corbines. Aquests productes de la mar van arribar a jaciments a més de 40 km de la costa, el que constata l'ús de sistemes de conservació, com l'assecat al sol o el fumat. Les petxines es van aprofitar per la decoració ceràmica  o com a recipients, allisadors i raspadors. Amb altres petxines es van confeccionar culleres, cullerots, agulles i instruments musicals (trompes) i, grans ossos de cetacis -costella i vèrtebres-, van ser utilitzats com a taules de treball o encluses. Altre ús va ser la fabricació d'adorns personals. Es presenten tres processos complets de fabricació d'adorns: perles discoidals, penjolls o botons arciformes i penjolls ovals.

A partir del Neolític es van fabricar adorns més elaborats: al Neolític antic penjolls ovals, anells i braçalets, durant el Calcolític botons i perles discoidals durant tota la Prehistòria recent. També es van usar les vèrtebres de peixos de rajades i de taurons. Molts dels adorns podrien tindre un valor simbòlic, també associat al món funerari, com les petxines no perforades ni manipulades documentades en coves d'enterrament, fa uns 5.000 anys.

Un cas excepcional és la presència d'un dofí mular depositat en un enterrament humà de caràcter secundari situat en una fossa junt a la desembocadura del Serpis. Es tracta d'un fet únic i extraordinari perquè mai no s'havia trobat un cetaci en un context funerari.

En definitiva, l'exposició ens mostra la gran varietat d'usos que les societats del passat van donar als productes de la mar.