La mirada de l'ídol

Coneixem un gran nombre d'imatges simbòliques de les primeres comunitats agrícoles i ramaderes: petites figures, decoracions ceràmiques, gravats i pintures rupestres que mostren una gran diversitat formal i són testimoni de les seues creences.
Els ídols oculats són figuracions antropomorfes on es destaquen els ulls. La decoració oculada és pròpia de les comunitats camperoles de la meitat meridional peninsular durant el IV i el III mil · lenni aC. Aquesta decoració es plasma sobre diversos materials, entre sobre ossos llargs, la màxima concentració dels quals es dóna en territori valencià.
L'ídol de l'Ereta del Pedregal (Navarrés) va ser trobat en la campanya d'excavacions del Servei d'Investigació Prehistòrica de l'any 1944. És una peça singular, tant per la seua matèria primera, una candela seccionada de banya de cérvol, com per la seua decoració, amb dos parells d'ulls i nombroses bandes de triangles.
Aquestes figuracions simbòlic-religioses posseeixen diverses interpretacions. Per a alguns investigadors derivarien de la "Deessa mare" d'origen neolític, reflex de la preocupació dels grups humans per la supervivència en termes de producció agrícola o ramadera, amb un concepte de fecunditat que agruparia les persones, els animals i la terra. La seua presència en les tombes indicaria, a més, un caràcter de divinitat funerària, protectora de les sepultures. Els ulls oberts de la deessa portarien un missatge codificat: mirada protectora o vigilant. Per a altres, donada la seua diversitat, alguns d'aquests ídols serien la representació de la filiació genealògica i el llinatge de l'individu enterrat.