El Castellet de Bernabé

Caseriu murallat destinat a l’explotació agrària i ramadera, ocupat entre els segles V i III abans de la nostra era. Va ser la residència, al final d’aquest període, d’una família de l’elit edetana que convivia amb un grup de persones al seu servei.
El poblat, totalment excavat, ocupa un xicotet relleu poc prominent al nord dels promontoris de Tres Pics, separats dels relleus principals de la serra Calderona per sengles corredors que comuniquen Llíria i Casinos amb el Pla de Bernabé, i que junts conformen el pla cultivat pels seus habitants. Un camí enllosat recorre la muralla fins a una porta, en la qual encara s’aprecien testimonis de la circulació de carros, i que dóna pas a un carrer central des del qual s’accedeix a tots els departaments.
Restes carbonitzades d’ordi, oliva, raïm, figa, poma o bellota, testimonien les principals espècies cultivades. Les seues acumulacions en determinats espais delaten àrees d’activitat relacionades amb l’elaboració de vi o la mòlta de cereal per a fer pa.