L’Aljub de Montsant en el solar de la Xàtiva romana
Agustín Ventura Conejero
[page-n-331]
ARCHlVO DE PR!HI8TORIA LEVANTlNA
'\Iol. XIX (Valen";", 19s9i
AGUSTí
(Xàtiva)
L'ALJUB DE MoNTsANT EN EL SOLAR DE
XÀTIVA ROMANA
Amb molt de gust
en l'homenatge a En
Fletcher Valls a
qui desitge tota classe de felicitats. EU en 1971 entre les sessions del I Congrèa
Hliilto.rIa del País Valencià, va.
en lés meues modestes
sobre
la Xàtiva %OI'I'l8na, i &UÒ va. ser
d'u,na bona amistat.
La meua
actual vol ser un
dl'aquelles dades escuses que
posseïm respecte a
convent de MOntsant, On es troba 1.in important aljUb,
totes les característiques de ser tomA en origen, i unes reflexions entorn a l'abastiment
d'aigua en el solar de
Saetabis.
L'AiGUA A SAETABlS
No
trobat cap resta d'aqüeducte
per abastir d'aigua una ciutat tan
com Catul,
Plini el Vell, Silius Itàlic, Graci Falisc, etc., i
més de 60 in8CripciQns llatines (1).
La. màxima altura
castell de Xàtiva
308 m. El solar de
8aetabis'
estava, segoDs tots els indicis. en un rectangle d'uns 600 m.. de llarg en la paral.lela del
castell ~r uns 300 m. d'ample en la. vertical. deJ castell, .Aquest ~gle està sobre la
cota d'altura de 122 m.. segons el mapa geogràfic 1:50.000 del Servei Geogràfic
rExèrcit que tinc El la vista.
JUl]1Xe¡:nellt de l'aigua de Bel16s que 8ubm~trava
l'edat mitjana i
......;.u.u...... ,""... encara d'aigua la
no supera la cota
100 m.; seu naixement
important com la Saetabis romana, citada per diversos escriptors
-331-
[page-n-332]
A, VENTUl!.A
.està a l'Estret de les Aigües, a la vora del riu Alb. ida, aigü~8 amunt d'QIl es troba la
a
Cova Negra: supera el barranc del Pont Seç amb un aqüeducte almenys medieval, ja
que sabem que fou reparat en temps del rei Martí l'Humà. L'altra conducci6, menor, i
ja abandonada, que entrava per la part Oeet de la ciutat, l'Aigua Santa. va per la cota
deIa 110 m.
Amb aquestes dades ja te:n.im plantejat el problema de l'abastiment d'aigua a la
ciutat romana. Un altre tema seria el del ~gadíu de l'ho$, que j-a: havem tl'actat en
\in. altre treball: \lIl8. producci6 com, el lli, testimoniat per Catul i Plini, que requereix
molta aigua per a
amerat suposa l"eriatèn.c ia del regadiu (que es podria deduir
també del text de Silius I~c); i la partida de Meses, si venia del participi mensae.,
podria testifiC8l'" up.a centuriatío romana (2). Però ara el tema ~ un altre: ¿D'on bevien
eis saetabitani1 ¿Els enginyers romans no han deixat cap rest~ d'obres hidràuliques?
Després de llargues t"efle~orut i 'conversacions 8Jl1b alguns historiadors i arquitectes xativins, hem arribat al que podria ser una primera hipòtesi de treball: La ciutat va
baixar de les altures de la «Costa}) o «Albacar» .el dia en què es va procurar d'una
forma regular i contínua l'abastiment d'aigua a les cotes 100 Ó 110 m.., mitjançant les
conduçci.pns tradicionals de l'aigua Santa per l'Oest i l'aigua de Bellús per l'Est. Sj
Jaume I ja va trobar la ciutat avall de l'Albacar, encara qu.e aquest no estava
aba.ndon.a.t sin6 habitat) potser aql,le'st procés e.8 produiria en època musulmana
En les ex~vacio'Il8 fetes enguany en el Bellveret, ha aparegut un aljub d'obra
romana adoaat a la muralla de la g¡ateixa època, segurament per abastir una vil.la
exterior de la part ibaixa. Això mateÍlt podria provar que els ~Dl8Jl8 no usaven encara
l'aigua de Bellús, però lulunem de ser prudents en qualsevol afumaci6 rotunda.
ser
¿QUINA AlGUA UTILITZAVEN ELS SAETABJTANlf
Per a contèstar aq\l.esta qüeeti6 ha1lJ"Íem de penllar en tres possibles respostes: fonts
naturals en !amuntanya, recollida d'aigua pel satèma,d'alca.voruJ i aljubs per a l'aigua.
.de pluja.
1. LES FONTS NATURALS. Podem suposar l'existència de naixements d'aigua
en la mun4mya per diversos testimonis, í eixa seria.l'explicaci.ó ·q ue Xàtiva s'expandira cap al Nord. Encara que·el clima de la vall de Bi:xqu.ert. situada al Sud.del castell, és
més agradable i sec, com ho demostra el 8èi' UÏl8I ZOna d'estiueig ttadi.cional des de
sempre, la ciutat va ,c réixer cç al Nord, va baixar del castell cap ~ la vàli del CAnyoles,
de clima més ex.tremat i humit . però amb una gran riquesa d'aigües. Del cronista
medieval Bernat Desclot (any i1.28a) és aquest text, que ens PJ'Ovf1rÏa l'existència de
naixements en la muntanya': «Són doa castells en una wuntanya, e la muntanya és tan
forta, que no hi pot hom. muntar 8Íno per un noC, e aquell lloc guardarien vint hàmens
(2) A. VB.NTUBA: ~ d'1I8&' poaIble _0'Ï4tiIl ell l. pen;da da " - dt ~YD. BtúU.u tDiaiQr de t. &;ietat..d'OoouWtiea (X
CaJ,loqui, Va1i1Dci.&, 2fl..lIO'JIWÇ llNI5). ..ol. XXIV, V~i.. llÍ88, ~ ~ P~t, ..tu.umt Iiocuauooq mediewala, heuo ~bat. L. m40
a.nbga ~ ~ .. Hq.... cf. lol.. ea Im 1Ioc:umaft~ d. Ja....... I, d. iO d·..... de l2'73,. dooI \Iaal puluem . . . aY1Dlt.
-332-
[page-n-333]
~
DE MON!I'SANT
a deu mí1ia. E molt bé clos
forts murs e
fortes torres; e era
bé eétablit de
cavallers, e de sirvents e de moltes armes. E havien qué menjar tres anyS; e ha una fon.t
al castell, qui ~ basta a beure~ a ells .e a)lurs cavalls, mentre obs n'han.» (3).
UUlltiJl.I. ara noticia d'una font
dins els murs de la ciuta~ que conduïda
de l'Ermita de les' Santes. antiga sinagòga jueva, eixia a W1a font del C~ de les
iI.lustració fotogràfica (làm. I, A), encara que ara ja no
Ànimes, de la qual
s'utilitza.
la seua
creiem que era privativa de la jueria o call
Xàtiva;
Vegem que en diu d'ella Gonçal VIDes (4):
«En la impo8ibilidad de h.acer un estudio particular de cada una de las fuentes
terciariaa. que resultarla demasiado prolijo y de poca
general. me ............... "".....,
después de lo dicho a enumt;l!'ar las principales que surgen en nuest:ra loca1idad.
primera que he de mencionar es la de Sent Jordi,
llamada por
sida conducida
la puerta de la ciudad que llevaba el
nombre. Antiguamente se la
denon::tin.6 ~nte Salada. Bin duda pol' elligero sabor picante y fresco de sus agua.s; y
tendrí.a a la saz6n gran import.ancia~ que aÚll conserva en parte,
hallarse situada
en la
mas alta la pobIaci6n. vÍ4to en el
Municipal una Iista de
privilegioi:! reales, otorgados a la ciudad, y entre estos, uno de D. Jaime XIde Aragón,.
fuente, dado en
por el
Be expropiaria aqueUs para
ptíbUCQ
servido, segiin se dèdüee de la descripción que de la misma Be hace en dicho documento, y que di~e
'4Nace del
y sale en el huerto o corral
una caBS Uamada de
Padilla que se halla en la falda a
del monte co,ntiguo a los mumB
la ciudad; fue
c.onducida por a:rea:duces de barro cOntigua ~ la muralla y i! la puerta de San Jorge se
fabricó un vivero o estanque." Hoy se b.all.a situada en la calle del
un po.co
abajo de la iglesis de las A1ma.s. Bus aguas provienen las filtraciones veriñcaQ.8J en
el monte del ca8tillo~
estratos buzan bada
valie. recogidaa por un lBoho
que no
ser otro que el de Iu
del Keüper.
lech.o
fonna.ra, Bin duda, una depreei6n o sinclinal en la direeción aproximada de E. a 0"
como la del bs:rranco que baja desde Montsant:basta Iu
dando
a una
pequeña cuenea subterranea que se corresponde con la superficial ó exterior del
baITanco mencionada.»
. (8} JIB,l'I.NAT na.cL01'= ~_ cÇ. 48. En da,Q!ult:rB Grell ~ ~de
r.-n.~ I!d. ge~ ~-,
lB11, M
4,43,
(') 0, lll:RiS ~ ..~ ~ ..Tnlbajo~.m lMj""""" F1~ ~«n J4tim éclt el ~ 1.9U.(mp. Vhve de
la
s.o. J!1:in. 1114, ¡¡ÀI!' &7. SI ~ és cital. per C. 8AR'l'HOU: «Dato. p4n!.. lA.~ d4-Jitm.J>, 11l8ll, t.I. pq. fltl..- ~ne 111
pmo8lllmda.
.A. ""l-- (tJ.a &ÚAdIJ: "'" ~,. IIIII!U ......... dJúif4 Wi ~ tU l'~JlI. Pmr.. fill. ~ 1. • !li ck í.!dW dot JJ1'6 (AnJ,u ~
d'A. . . , . 8J1,friJ..
Enta1 MAR~ FERRAJfDO,~ ck
d41 ACA, ~ ...l~. V~, 111.94, mJm. !l:0ti).
DÚ4 txb{ .... lli lUl!Ílb'd '~ lm " - $ :
..N,,!lfrin.l ullil>U'ai qnod,..,. "oia"" '!'àru'_f>B_.e_ ~ ~d~ 1i6i G~. Cdk ~X4ll....
in ptc~",m UliJm fllrl'll1ll Ï1I/4'riw' sÍUlm. in X4tWo a¡mtJ. ~ q/J.lli ~ ptlIIf4 • &a. 7I!d.II d ""l"""', ~ ~ ...u dblcW'f'UÚ d4
q .......... 1!'- Stú4rri.t qu.t., .ubms...- ~.lWivo, ' l - 49- CóII1étm dtttlit li/)( ~ d4 ~ b,oJWue _
XGDW d 49"'*'"
p~'
oiJ _
~ """""",..rtua""", I!I r i -jul, qHi: lM. M .....
~juIls ~ l\l""J'i.utlmtPme... per IlQiI.1 ..le nCill_ll_ eo~ i ÓIl!IIfI1'mOO'l ... tIl Guin- <1& Cl>ll WII d.. X:atl".. 1 • twa pilli' 11 ~
aquell.. ~ ÚlI;e~t flita iIP Q;I;¡Vo.junt " lA porta ''l'''' ,,'~ <1.& SuI:rmriI. d'_ Font EIe.WIII, q\UI
ni.úI _ ..eIa U>11I"lI de l'Al~ dé JW.i~a, 1.0. qWll 6igwI, _
te la "a doIw- (Iru'l.lain de Tan .. !'W! dlIl _li
a..;
.,UW
J_',
d"""
[page-n-334]
....
Bll(ClunT
•
..
?>
~
z
...,
c:
:;Q
).
amb la ubicaçió de les fonts. alcavOJl1$ i
*
citats en el text.
[page-n-335]
AWUD DE MONTSA.NT
6
Hem tractat de comprovar en la mesura de les possibilitats. les a.firmaCions de
Viñes. parlant·amb un dels propietariB de la Societat dels Ob:rers, en el Carrer de leS
Animes, on fins fa. poc encara b~nava l'aigua pe~ la font de la qual pu'bliquem la foto
(iàm.. l, A), i hem tractat de situar-la en el dibuix (fig. 1). Baixava a quatre o cinc
metres de la muralla, encara que açò ho desconeixia el nostre informador, i passant
per Mvall de l'antic trinquet ~ ~ 2 metres i mig de ~funditat anava cap a l.a Plaça
de la Galera, però per una desviació en angle recte eixia a la font del Carrer de les
Ànimes, antic fossar. a. la Societat dels Obrers. El fet que malgrat la construcci6 de la
C8lTetera del ewrtell no fo~ destn.úda la condl.,lcci6 demostra que anava mplt propera de
la muralla., possiblement a l'exterior. Nosaltres pensem que potser fóra la mateixa
conducció que observem en un pou, a cinc: metres a l'exterior de la mW'tÚla, a la von
d'una caseta destruïda anomenada de Lluch. Encara que no hem pogut comprova.reho
perquè ara ei pou està ate.rra.t, sembla que era un dels alcavons, que després descriurem, en la font de les Santes. Perquè en efecte. la nostra confusió actu.al ve de qúe hi
ha al mateix lloc altres dues fonts que no tenen res a veure amb aquesta, com molt M
distingeix Viñes: «MAs superficiales y en consecueneia mucho men08 cauda.loeas aon
las lla.madas de la Edra y la conducida al patio de la ermita de las Bantas, cuyü
filtraciones originarias. determinades por la favorable inclin:a,ción 'de lQB el:ltratos, se
recogen en galerías m.ú o menos profundru!, practicad8B en la baBe de 108 acan'e08
mooernos y calizas del castillo.))
La Font de l'Edro, situada en la muralla romana entre les Santes i la mu.ralla
medieval, ja no hi existeix: acompanyem foto de la ubicació (1àm. l. B). La Cova de
l'Edra, d'on naixia i que estava habitada.. es va afonar. En canvi ]a de les Santes l'hem.
vista. i estudiada, i és el típic alcavó o qanat àrab o potser romA (les altres fonts, ara
destruïdes, també eren aJ.cavons). Però abans de descriure-la donarem notícia d'aquests
coI.lectors d'aigües,
2.. ELS ALCAVON8. La paraula ve segons Coromines (5) de l'àrab hispànic
qabú= volta, cúpula; amb la seua accepció hidràulica sols apareix des de Xàtiva fins a
. la Marina i Nord d'Alacant, o siga allò que era l'antiga Contestània o la governació
foral de Xàtiva «des del Xúquer fins. al riu de Xixona.». La majo.r Pa.rt dels tract.adiBtes
creuen que és d'origen persa o mesopotàmic, i que hom deu la difusió als àrabs. No
o~~t, com en tantes a:ltres coses j a era conegut pels romans.. Ferwínd~ Casado (6)
en cita a lea ciutats romanes de èhercheD (Cauarea de Mauritania.. Algeria) i de
Segobriga (= Sa.elices, Cuenca). Vsurem la descripció dels darrers: «Se trata de una.
capta.ci6n. mediante ga1erla de 225 m. de longitud, de las aguss que se depositan en un
plieg:ue de calizas que fo.rman como un geoainclinal en miniatura eubierto con sedi·
,mentos posteriores que las ocultan y protegen. Las dimensiones no:rm.ales de la galeria
son de 1'70 por 0'70 m. y en la base un canaHBo con au CQrrespQndiente revestimiento
al Çê Iill' "" ~ e lIaotaI. ; al ",..1IOiJr. iloc:ument -.n&a allna
repobhIdam d'~ catal. oom pm. de MOD!:Imyola, Amau de &mi ¡ ~ D.... !iai..
(li) .I. OOROMlNI!S: ~ ~ i """",-entari dn la n~ ",,\.6lmlD. Curitl ~ cati..l.me... &..!.aIcma, 19IIO, vall, pAc. l82.
(6) C. l'ERNANDli'.Z CA8ADO: ..Ingenleria bUI.rAulJ... .........".,.. ~ ~, Madrid, 1983, ~p. 479 I 611.
-336-
[page-n-336]
ASSA DE
RECOLLIDA
D'AIGUA
A;¡L--r"--.GANAl DE
CIACULACld
O'AIGUA
fO
~ 1110
I,
CONDUCCld ,--+-SUBTERRÀNIA
PER COSSIS
POU DE - ,---+--VENTlLACIÒ
ENl'RADA
~g.
2.-AlC1lv6 de la Font de les S&nte'5.
[page-n-337]
?
de "opus s.igninum" entre dos hermas: lateral es pOl" las çuales se camina. con las piertas
abiertas
enturbiar ni contaminAr 18.8 aguas captada.s. El mi:nado de" la galeria se
filcilitó mediante la perfura.ción de 14 pozos verticales de s~cción euadra.da. excepte
uno circular con diametro de 0'80 m. y profundidades entre 17 y 3 m. Al fondo tiena una.
ligera. pendiente para. que las a.gua.s circulen ha.cie. Ulle. arqueta de recogida. de la cual
arranca el canal de conducci6n.»
El terme d~Alca.v6 en aquest sentit hidràulic és CQnegut a tota la comarca i fins i tot
ha passat a la topjnÍmi.a, com per exemple. la partida dels Alcavons li Aiacor, i A1cavó
de la Freira a l'Olleria. mentre que altres topònims com la Font Voltà (la font vol~da
o abotJeilada), a Bixquert, ens fan pensar també en aquest sistema d'alcavons o qanat
segons la terminologia àrab, però que potser el procediment és més antic. Uns arqUitectes locals descrivien així el sistema (7): «Los alcavones o galerías de captaci6n son
largas túneles cubierloo con bóvedas de mampostena cuando es necesario por las
característic8s- del te.r:reno, o .mas comÚIDnente en la Costera por dos g:randes losas
inclinadas formando un arco triangular oorrido li lo largo de la mina. Sus dimensiones
son únicamente las necesarias para su construcción y reparaci6n, de unos 60 cm. de
ancho y no 80brepasan la altura de un hombre. En ocasiones presentan poZ08 de
ventilaci6n y el agua se recoge 8. lo largo de la mina y corre por un C8nflliJlo
construido en elsuelo. &daten variant4;¡s según se recoja el a.gua en la misma galeria
cegando la boca mediante un murete o mediante una balsa que se sitúa al final de la
Werla. Del primer típa existen bastantes ejemplos en el térmíno de la Font de la
Figuera, y del segundo eli Montesa (Basseta d'Evaristo).)}
Les tres fonts, la Salada, la de l'Edra, i la de les Santes (antiga Sinagoga) devien
pertànyer ~ l'Edat Mitjana a la jueria de Xàtiva. Descriurem ata la de lea Sa.n~, que
encara honl. pot visitar (fig. 2). La boca d'entrada està darrere de les 'Santes, ara un
grup de cases del$ treballadors del paper de Gregono Molina, a escassos metres. A ~
10 m. de l'entrada. trobem el primer pou de ventilaci6, en una mena de cúpula. Als 4'40
m. més està l'a.rc¡uet.a, on es recull l'aigua i d'alli aixen tres galeries, separades per
angles de 45°. Cadascuna d'elles té uns 15 m. de profunditat i acaben en una. cambra en
farma de creu. La de la dreta. que encara trau aigua, té allí mat;ei:;x: U1lB. arqueta o
dipÒsit, que quan s'ompli vessa l'aigua a la conducció. La galeria en forma de volta i
excavada directament en la roca tov~ sense obra de cap classe té una altura de 1'60 m.
i una amplària de l'50, però a la part exterior 1'80 d'altura per 1'20 d'amplària. La
conducció central, que va enmig de les dues voreres té uns 3O"CDl. de profunditat per
altres 30 d'ample. Sembla que aquesta disposició tenninal en tres galeries t~a també
la FOnt de rEdra. i el pou de Ià caseta de Lluch, que peIÏsem si se:d el de l'Aigua SAlada
o dé Sant Jordi..La font de l'Edra omplia un viver per amerar vímet que encara hi
exhlteí:x:, i la de Sant Jordi tenia encara al segle passat Un viver en la plaça de Sant
Jordi o de la Galera, que com també servia per amerar et3part i vímet, s-anomenava
am
-337-
[page-n-338]
8
A. VENTtIRA
[page-n-339]
ALJUB DE MONTSANT
plaça dels agramadors, que era el nom que rebien els qui practicaven
~quest
ofici:
llibre capitul8l' de. Xàtiva, any 1809, fol. 112: «(Sobre la fabrica de casas que pretende
haser D. Francisco Feuei' a la plaça de Agramadors, a la salida de la Puerta. de San
Jorge.» l al diccionari C!!.talà-Va1encià-Balear, trobem per AGRAMAR: '(Batre i cascar el càn@1 amb l'agrama, per separar la canya del bri». Aquesta operaci6 d'agramar
es t'eia per tant, a principis del segle passat, al costat del viver o a~ry:a d.e la PJaç!!. del
Portal de Sant Jordi, amb aigua provinent de la Font Salada.
Però n'hi havia altres fonts més. A uns 200 m. cap a l'Oest fora les muralles hi ha un
altre alcav6 a la vora d'una casa ara destruïda. Mlls cap a rOes.t està la Font de la
Cirera, dins d'una finca particular anomenada la Polàca, a la vora del camí del portat
on hi ha restes d'altres alca.vons. Aquesta la cita Viñes: «En iguales condiciones a la.
de las Sa.ntas se halla la fuente de la finca llamada la Polaca, sin ,que tanga ninguna
relaci6n con el PIà d'Agull6, como se cree generalmente, y sm duda también la de la
Salud, ai bien ésta pertenece a terreno francamente cretacico, cual es Bernisa.»)
«Un poco mas abajo de la. confluencia de los ba.rranC08 de la subida de' Bixquert y
del que baja déSde el castillo pOl' las espaldas del Montsant, apa.rece otra fuente, boy
conducida a una casa particula.r de la Alameda. Sus aguas provienen de las que se
recogen en la. peqileña cuenca subterranea correspondiente a la superficial de los
barranc08 dicho$. No con02.CO en que condiciones surge, pero es de 8uponer que alguna
grieta de la roca. pone en comUnicaci6n el ta1weg de la cuenca 8ubterranea èon la
cuanea exterior, hoy tQraplenaQ.Q.»)
El mateix infQnnador de la Font Salada, èns va dit que hi havia també una font que
partia d'un alcav6 que naixia en la Nevera, construcció singular per a guard8l' la n~u
de la ciutat antigament (làm. II, A), i anava a una casa particular del carrer Sant
Cristòfol.
Mora de la muralla Est de la ciutat, vora la torre almohade selílicircu18l', hi ha
resteS d'Un altre alcav6 que potser assortia l'alj'ub de Montsant (fig, 3 i làm. m, A). La
.galeria excavada en la roca tova i amb millor tècnica que la de les Santes té en la boca
una altura de 2'30 m. i una. amplària de 0'60 m. en els primers S'50 m. de profunditat. En
eixe moment s'abans a 1'50 m. en una profunditat de 17'80 m. En aquest punt apareix
el primer pou de ventilaci6 que lls quadrat i té l'56 per O'S3- m. de costat. No hi ha obra
i és excavació en la roca natural. A partir del primer pOu ja no es pot penetrar més,
perÒ a l'exterior s"observa que hi ha un altre pou uns 25 m. més endins. Crida l'atenci6
com ~ls, dos po~ estan davant de sengles torres, el primer de la torre almohade on
segurament hi hagué una porta en època. 'romana., i el segon vora. la torre de. C,lUTe1,1S
romana.. Pots~r els poua eren utilitzats pels defensors de les torres. Sobre la primera
torre no ·hi· ha çap dubte que era. almohade, perquè segona Boix (8) en ella s"hAvia
trobat una inscripci6 àrab que donava la construcció en l'any 1229 de la nostra era, i
allí mateix hi havia una porta, segons un text que ell cita, de tnitjan segle XVU: «I
ferel) una sepultura de huitanta pams de t'onda i vint de quadro damunt de rhort de dit
(8) V. BOIX: ~YL Mamori .... temerdoa y t.o.dicioneo da ~ IlDU(UI. .:NoIam>,
-339-
J"tiva, L8117, plg. 10.
[page-n-340]
10
rnond8ten de
Mont8ànt en un tor:re6 del mur, que estava hueco, que antigament se
passà a Sent Onofre,» ,Aquesta torre està a mitja. dist:ància entre el castell i Montsant,
de manera. que és molt probable que hi hagués una porta de la
Roma,na, com
també es dedueix 1'observació de la
de la muralla.. D'ací eixiria a. nivell
un camí ca.p a
i en cas hipotètic que hi hàgués àlguna conducci.6 ext:enc)r
d'aigua a la
C08.8. en absolut comprovada.
en aquest punt.
En definitiva, Begons un mapa 1:25.000 del terme
de 1906,
dintre
les muralles
1'Albacar, a
que ja hem dit, com a mínim tres pous (nWn. :U6.
pou de Reig vora l'esgMeia de
Santes, i
324 i 326, ¡¡m les darreres corbes de la
carretera del costell), més a banda altres construccions hidràuliques, com la nevera,
seJ!rurl!lml!tnt del segle xvm,
Cova de
Gotetes (naixement i aljub al mateix temps),
i els aljubs de què ara parlarem. Això ena
suposar que la muntanya de Xàtiva
en l'antiguitat podria ser com un dels abundants «Montlleó» o «Monle6n»
la
toponímia: Montem Lu:yyu.n = mun~a de les fonts, o «Gibrale6ID> = j4baJ.luyyun, 8inb
mateix significat (9).
3. ELS ALJUBS. ..EI següen~
de Vicia.na, que escrivia al segle XVI. ens
resultarà aclaridor (10): «En la
del castillo buando a la ciudtld hay un muro
que siena albacar, que antes fué la ciudad prime:rò fundada, según dello tenemos
inteligencia po!' haver muchos aljíbe8 y edificios antiqu.Ï88if008; y
como ante&
dijim08 los agarenos que Ocup81"on la tierra edíñC8l'Dn muro dei albf:lC8l' abax.o la,
dub~ en les
de Vic1.ana:
ciudad que al presente permanece.!) No hi ha.
ler. En 1'Albacar o
è8tava la 8aetabiB romana.
Els musulmans baix81"en la ciutat, probablement en portar l'aigua de ~lÚB i
que anava a una cota inferior.
Ser. «Aljibes antiquíssimos» \'01 dir aljubs dels romant;l. Naturalment attò no vol
que no hagen estat reparate i reutilitzate posteriorment
època mOÓema. Però,
¿quants n'hi ha? Nosaltres creiem que
dels que es v~uen a .simple
I segurament estaven comunicats entrè ~s per galeries de distribuci6. Que se'n puguen veure
ara a
hi ha els
Els
comunicats dins el castell. 194 fotos
dels quals estan en el nostre treball sobre la
Romana (11), el
Montsant,
de Sant Josep, fill de 14.
un altre vora la ca:rretera. ¡a Cova dels Lleons, la de
les
i d'altres.
Sobre el de Montsant, o el convent de les Monges Magdalenes de r Algema, que
estat palau
ViciaDf~ no'n
cap dubte que era
(12), quan diu:
este conven'to
un algibe heçho por
antiguos (= romanos) y cual convenía para
la casa real. cubierto de b6vew con arcOIJ IP'ft.Ildes y una escalera de píed:ra para
bax81" en él, el qual tiane de longitud noventa palmos y de latitud Besentay
ot:ros sesenta de hondura; y en esta tiempo estava
de agua. pluvial y
buena::
(11)
~~. ~ Valea.eiana daFflolo¡rla. vol 1.liIoIc. •• VlOlen...... 1$61, po\.p.-.m
l\4ART1N DE VIClANA: l...Iha:I '-""'" do 1.a~ de lA._ ciudad de V61mcia. y 8\l rm-.1IoII3, 3.*
M. SANCWS GU~:..o.. ~
~lll)
(11) VENTUflk Op. ei!.. ¡m
(12) VIClANk Op. ei!.. ""
I. l.m.m..", XV ! XVI.
10. fal. CLX, pq. /I.9j5.
llOt¡¡
nola
340-
[page-n-341]
ENTUDA AIGUA
~
~
~
o
401)
de la
CAl"1"etera..
I!r.l
~
~
ENTRA;DA
AIGUA
->
~
ENTRADA
AI.tn.! A
OI
EIXIDA'
NI
AIGUA
p
EIXIDA
AIGUA
de la
::::
[page-n-342]
dixeronme las revetenda.s mad:res que tenim provado que en cada un palrno h1!.vi.a díaz
mil ca:ntaros de ~a.»
Farem ara la descripci6 dels aljubs seguint una successió inversa d'importància.. La
COV(1. ckk3 Lleona, en la darrera corba de la carretera, on segons una tradició s'hi havia
:refugiat Sant Feliu., és una immensa CÍ8tem.a que té una· boca de 16 m. d'ampla. A poca
metres a la dreta hi existeix una altra cova o cisterna enorme de 20 por 20 metres. La
COrJa de les Gofete:s, situada en el camí entre la nevera i el castell, és sense dubte un
aljub on com el nom indica hi havia naixement d'aigua: fins i tot hom podria pensar en
uns banys o termes, ja que al centre hi ha una mena de piscina rectangular 9,ue med~
16 p~r 7 m.
En la penúltima corba de la carretera hi ha un aljub que ens sembla de distribuci6 i
decantaci6 de la xarxa d'aigua (fig. 4 i làm. IV, A). Té S'OO m. de llarg, fi m. d'altura., i 4
Ol. d'ample. Les pa.reta laterals mesuren S'50 m. i damunt d'elles fins als 5m. va la volta
de can6. Hi ha una entrada de l'aigua des de la conducció de la :xarxa en la part alta, i
sembla que una eixida. Pareix que serviria pet a depurar l'aigua dipositant les
impureses en el fons.
Semblant a aquest és raljub de la Tartana, anomenat així pel poble pel' la seu.a
forma característica (fig. 6 i là.m. m, B). Està situat VOtll. lé. torre almohade en la part
int(mor i cia.munt la cond~Cció que abasteU: d'aigua al gran aljub de Montsant. Té 6'10
m. de llarg, 2'80 d'ample, i les parets una altura de 2 Ol. Sobre elles va la volta de canó
que té l'50 m. de. radi. En la part alta hl ha un torat d'entrada. i en la baixa un forat
d'eixida de l'aigua, de manera que és un aljub de decantaci6 dintre la xa.ru. general.
Com que en aquesta part Est de la muralla., aquesta sema per a la distribuci6 de
l'aigua per a tota la Saetabis romana. dava,lll'act'uaJ. Ermita d~ Sant JO$6P ~0J;l d~via
haver-hi alguna porta) hi ha un cqstellum aquae molt probablement romà (làm. n, B).
Té. dues naus voltades i comunicades entre si per dos arcs m.itjaners. No donem ara les
mesures per no haVêt pogut entrar en el moment de redactar l'article, però donem fe
d'haver·ho fet moltes vegades, i creiem. que entra di.ns la tipologia romana, que ara
veurem en el de Montsant.
EL MONESTIR DE MONTSANT O DE SANTA MAGDALENA DE L'ALGEMA
La pnm.el"a notícia documental que tenim d'aquest monestir situat aD el cant6
Nordest dél solar de l'antiga Saetabis, es troba en el Llibre del Repartiment (18):
N,O a030.-JacMsio SaneU.: in diebus suis domoa nostros que Bum in. Algefna Xàtiva
que fuerunt t:k Abmhalaza ita qUlXl eas feneat oondirectas. IV nonas madii.
'<À Jacques Sanç: per tota la seua vid~ les cases nostres (del rei Jaume I) que estan
en í'Algefna de Xàtiva, que eren de A:benhalaZ8, de manera que les tinga en condomini.
4 de maig de 1248 (com es dedueix pet la paginaci6).»)
-342-
[page-n-343]
ALJUB DE MONTSANT
13
N.O
Sancii: do:mps in X(Uiva que fuerunt de A~rif et generis twi
cum tum in 'eis sita que 8unt in Algefn.a et affronta:lI.t e:xuna parte in domibus que
luerunt alterius generi dicti Almoxa·ril et el';
in via publica et ex alia. in muro
Algefna et el'; alia in placia que est ant!! do1n()8 fN¡trum de llu ... ad propriam hereditate1Jl
fra;n,ch(UJ. IV oonas madii.
(~ Jacques Sanç: en
cases. que ~n de l'Almoixerif j d~l seu Jl'eltU12'e
la torre sitttada ên
estan en l'Algefna i estan fronteres d',una part amb lea
cases que eren de
gendre del dit Almoíxerif i d'altra amb la
publica i de
l'altra amb el mur
1'Algefna i dlaltra amb la plaça que
de
èa8eS dels
frares (¿de la Penitència de Jesucrist?) com. a propietat franques. " de maig.»
nn ...... Jacques Sanç és un deIa tres repartidora
terme de ntiva~ i va rebre ¡es
iJ.n;'iJlt'W1I¡a millors i més importants, i per açò ací administra lesmateiies cases del rei
a Xàtiva. .Apareix en la crònica
durant la conquista de Mallorca: «E
faem~ne batlles En Berengu61'
e en Jacques Sanç qui eren de
nostra casa. e hòmens que ho sabien ter.•• Segam l,a nota que fa Ferran Soldevila en
seua edició de Crònica (14),
«Jacques Sanç sembla deu ésser mateix
del capitol 77,
era
la .casa del rei, i ~via estat enviat per ell
de
Mallorca. per reclamar contra la presa d'una tarida. Pel nQm se,mbla
i al~
bíatoriadors
Montpeller. Trobem un Jaume. Sàml:er, al qual
va ooncedir
(17
juliol 1249) autorització per alienar el castell de Montornés, prop de Bor:r:i..a:na.
Repartiment
Mallorca li va correspo~ una
en el terme de Sineu.
va succeir a Berenguer Durfort en sl
de Batlle general de MallorctL»
GSI~Um.O-(15) dóna m~ notícíeà SObre
nissaga dels S~ç. encara
alguna
d'elles POdria ser errònia. Diu que «tu:vo au origen en Alemanya ...» i que tenÏ6Jl
«grandea heredamientos en los
de Navarr,a y'Aragón». Afegeix. que Ut:Jr..I.UIIJ.
germans, «Jaime
Jacques) y Pedra Sanç)., però fa 8, Pere repartidor. i en cita tres
més (
anteriors, eh qU1f.à apareixen
Llibre
Repartiment:: Berenguer o Bernat en n. 2.606, 2.833. 2.656, 2.560; Guillam ¡m 3.898 i
. 3.714,
A:imeric, en 1.893: cdlespués de la
Xàtiva y 8U distrito
lU!ataJlD.èll1te con Berenguer, Aym,eriqve y Guillenno,
Sanz. fué uno de 108
juec:es repartidores de la tierra en 1244, como pa:rece pOl' sl1ibro que se guarda en el
archivo de Xàtiva, y 4i él y a BUS
les cupo tan gran<Íe parte y ,tal en la
huerta de Xàtiva, que no se les iguala ningún. otro linage de 108 he:redad08 en ella..»
Escolano va traure
Viciana, que molt més iufol".ll18:t parla
Jacques com a
(16), quan fa esment de la Ú1mfJia Sanç: «Lin.a.ge
que procede de
de donde vinc Jacques Sanç a '\l'aler al Rey don Jaime en la
conquista de
donde e1 Rey lo hizo baile, para fav«mlqer y
a los
bastimentos al campo. Después continuando rey la guerra del
agarenos, que
T:
I)
343
[page-n-344]
14
Reyno de Va1encia, fiel Jaques Sane les sirvi6 hasta la presa de Xàtiva, que fué aD.o
1244. El rey nombr6 partidores de los heredamientos de Xàtiva entre los cava.lleros y
otr08 muchos pobladores a Jaques Sanç 'y otros dos cavallems, según parece por el
libro de dicho tepru;t.imiento hecho entonces, el que hasta hoy esta guardado en el
Arcruvo de Xàtiva. Otrosí, Berenguer Sanç y Pièl'1'e8 Sanç fueron en la pressa de
Xàtiva, y a mi digo, que el dicho Jaques ni los otros de au familia de aquella. hecha. no
fueron mal heredados, porque baBt;a hoy vem08 que los C8.va11eros del apellido de Sane
en Xativa pos.sehen todo lo bueno y mejor. della.»
L'alrgefna = la «ciutadeI1a», que estaria habitada per l'alcaid de Xàtiva Banu Isa. i
conve.rlida en residència reial, segons les fonts musulmanes hauria estat abandonada
per aquests en gener de 1248, i uns mesos després concedida en maig a Jacques Sanç
(17):
1248»)). No tenim cap dubte que l'algefna era les «domos nostra,s», casa reial, i el futur
moneem, ja que ho corrobora el paràgraf abans citat de Viciana.: «En este oonvento
hay un aijibe· hecho por los antiguos y cual convenia para la. casa reab
El rei sojornava en aquestes cases durant les seues- estades a ;xàtiva, i no sabem si
per etímolog;.a popular o per con.{Uaió de noms quasi homMons,. allò cert és que molt
prompte vegem l'al-gefna = ciutadella. convertida ~n algemo.., el lloç de l'assemblea,
referint-se a les mateixes cases del rei. O potser l'a1gema designava un lloc dins de
l'algefna. Aix.í en la cèlebre estada del rei a Xàtiv8. per 8. reconciliar-se amb el seu fill
l'infant Pere, en Nadal de 1273, un document citat per Miret (18) porta la segílent
dataciÓ! id..ata fuit hec sentID1.cia in Xntiva in domibus domini Regis de r Alge1lU!. XV
kalendas Ja17.lJ.ll,rii ann.o domin.i MCCLXX teroio) = «Aquesta sentètÍcia fuu pronunciad,a
en Xàtiva en les cases del senyor rei de l'algema el 18 de derembre de 1273».
l!:a molt probable que Jacques Sanç fus de Montpeller, ja que anys després aquestes
cases reials serien atorgadeS a les monges mad.alenes de Montpeller, i pensem que cada
zona de la vila estava assignada a repobladors del mateU: origen geogràfic. Un
document de poes dies després (13 de febrer de 1~4) ens assaooAta que ales portes de
la C.&Sa del 'rei, Bertran de Can.elles havia assassinat a Roderic de Castellósol, justícia
d'Aragó
Alzira un co.nvent de monges madalenes., com 8. ñll91 del que hi havia a Montpèllet.
prop d~ port~ de Sant Gil; en aquest document atorg8. 8. la priora N8. Tinlbol'8 \mEl
sèrie de rendes de molins del riu Albaida en terme de Xàtiva. i en la séquia de Meses.
de Ranes. en el riu de Montesa, en el raval de Xàtiva, etc. Aquest monestir va estar 8.
Alzira, fins que una gran riuada del Xúquer el va destruir, i les seues monges occitanes
varen passar El l'Algama de Xàtiva definitivament. AquEl$tes notícies provenen de
Jaume Villanueva (19): «El Réy don Jaim.e u: de Arag6n, meto del Conquiatador en su
(17) C. BARCELO: «Loe Ban.. Ie.... Lhòre de la Fira. nüW, lJle2. ¡;o\g. 2?
(18) MIRJI/T' r SANS: «lli".."...; de Ja""", r el ~. B
-344-
[page-n-345]
ALJUB
D~
MONTSANT
15
Real Privilegio dada en Zaragoza a 24 de setiembre de 1520, considerando que el
monasterio edificado por su abuelo èn Abira había sido destruïdo por una ¡rande
avenida deI Xúcar, y que sin grave peligro de '~a cODlunidad, no pbdía reedificarse allí
mismo, concedi6 a la priora y monjas ~ caso q~' el ,rey tenío en Xàtiva, llamada Algema, El ~ cual se traaladasen y fundasen un monasterio con el titulo de Santa
María Magdalena de la Algema. .. Provey6 el rey a su sub8istencia por el privilegio
dada' en Va1encia a 10 de enero· de 1820, por el eua! &in que ob11tMe la diap08ición del
fundador del monasteno d,e Alcin la donación que hizo su abuelo, trayendo, dando y
confirmanda de nuevo a la ¡¡badesa que era y por ti.empo fuera y a eu eomunidad del
monasterio de San~ María Magdalena de A1gema de Monte Santo de Xàt;iva, los
mismoe híenes que en el privilegio y donaci6n de su abuelo se expresan... Fueron
èncargadoe de au direcci6n y gobierno espiri~ y monaatico los abadee, y monges de
Valldi~ conforme a los estatutos del Císter.»)
La. vida d'aquestes monges madalenes, qUe proe.edien de la noblesa, no devia. ser
molt edificant, ja que tenim notícies d'una brega per l'amor d'alguna monja de dos
cavallers, un delIs el pOeta moe.Sén Estanys... pot$er descendent d'un repoblador occità
de la Valldigna (20): «El 25 de juliol de 14'10, don Jordi Centelles, fill del comte d'Oliva,
f()nc en la ciutat de, Xàtiva en lo monestir de les monges de Mont&ant, e fonc lò fill de
mossén Estanya, los quals veng1ieren a brega e lo dit Jordi fonc nafrat en lo ventre, e·
lo Stanya en lo caP)).
En l'esglêsia del convent hi havia una taUla de la Magdalena de Reixach i un
retaule de la Ma!:e de Déu de la Det, que ara es troben en l'església de Sant Feliu (21).
Viciapa encara va visitar aquest monestir, com ja hem vist anteriorment.
Després del concili de Trent~ a.quest monestir que havia de ser obligat a fer-se de
clausura., contra. l'opinió de.les monges, foU' ocupat directament per monjos de la
Valldígna: ((Habi.mdose celebrado el concilio de Trento -afegeix Villan'u eva- en que
por punto general se estableci6 la claUBUl'1l en los convent08 de Monjaa, se resistieron
las de Montsant a recibir este decreto, con pre,~ que fu..~ra de la estabilidad expresa
en ~ pm(~6n, jamas hahían votado ni obligadose 8. clausura; por donde dieron que
sospechar que esta su resistencia naCÍ8 de propensión a vivir con més anchura y
libenad.. Habiendo llegado esta a notici88 de Felipe n, zeloso executor de los decretes
del concilio, tom6 tàn a mal esta oposici6n, que como dotador y único patrona de &quel
monasteno impet;r6 u,na 'bula (iel papa Gregorio XIIT... para que las trece monja.s
fueran trasladadas a otros monaster:ios.» Foren enviades al monestir d~ la Zaidia. de
València, i en el de Montsant de Xàtiva varen entrar tretze monjo& cistercencs ~e la
Valldigna (((bernats») que hi continuaren fins l'exclaustraci6 del segle passat· en 1836
,
concretament.
-346-
[page-n-346]
16
A. VENTURA
LA MARE DE DÉU DE L'ALJUB
A part d'allò que ja havem dit anteriorment. les eaC8..88es notícies més que podem
aportar sobre el monestir de Montsant. apareixen en el llibre de Carles Sa.:rth0u
«Mona.ateri08 seta.bitanos» (22). Primerament recull la vella tradici6, esmentada. per
Escolano, que allí mateix es trobava l'hipotètic monestir del segle VI de Sant Donat
africà. Descriu les escasses restes arqueològiques, dient que «en el angulo Norle yace
enterrada la planta del templa; au muro exterior, aprovechado 1uego para muralla de
defensa en la.a guerras de la independencia y civiles del pasado siglo, nos muestnm aÚ11
un 8:ngWo de amares y en el mismo lienzo, lo que fue puerta del temple cenobítico con
el arranque de una arquivolta de sallente arco en eencilla arquitectura. Divet80B
r~tos de eanteria y capiteles por tQdo el jardll:u>,
Respecte a l~aljub diu que (
de.ma.aiado a..ljibe para un centro de treee monjas y ea casi segura que au oonstrucci6n
data de época anterior».
En r actual menjador de la casa lli ha una imatge de rajoletes d'una Mare de- Déu,
amb la següent inscripció: ccNue8tra Señora del A.ijibe, .abogada contra la pesta,
encontrada en ~ cisterna en el MO 1604 y me tnuJladada a Valencia donde se
venera». La imatge es trobava firu¡ la guerra 1936-39 en la primera capella de la dreta,
la. del baptisteri de l'església da Sant Miquel i Sant Sebastià de València, .sobre el vell
camí de Quart: açò era tina antiga ermita fins que en 1533 s'hi e!Jtahliren els frares
mínimA, i on es conserva la tomba del Beat Gaspar Bono. Durant l'expropiaci6, aquests
frares en 1836 encara tenien terres en Novetlê, cosa que ens indica alguna relació amb
Xàtjva. La. capeUa de la Verge de l'Aljub, qu.e no- con.servà a hQr:B8 d'fU'8.,la imatge, està
coberta de ra.joletes de tons blavosos, pero molt destruïdes: en la paret de l'esquerra
està representada una font, i en la de la dreta un àngel, que sembla portar l'escut de
X~tiv~. La llegenda de la ima~ge la va recollir Sartb.Ql.l d'un manuscrit, antic llibre de
la confraria de l'esmentada esg1êaia de Sant Sebastià, que segurament va desapa.réixer
e,n la guerra: «En la ciudad de Xàtiva subiendo al castillo, hay un monasterio de
manjes berna.rdos, enfrente del cua] habia un grande aljibe llor los años 1604, donde
BUcedió lo que aigue: Subíanse 18.8 mé.s de las tardes tres señores clérlgos, dos presbíter08 11amado8 mosén Cosme Esparcell y mosên Pedra Sa.nz, y el otro subdiacono,
llam.ado moslID Vicenta Pedrola, a taner un rato de recreación. Afligí.ales mucho la sed
una tarde y lastim.8.ndose de pudiendo tener allí a1gún a1gibe ... vinÏeron en limpiar el
que había. y oondujeron dos jomaleros para vaciar la tiarra. Un d!a. a tiempo que ya
habian sacado tres gmndes mon tones de tiena, descubrió mosén Vicenta Pedrola, en
el montén de en.merue, un peda.zo de m.adera que relucla muc.ho. L1egÓse y vió una
hermosa ima.gen de la Concepción con au hma a los pies y sin nmo- en-los brazos.
Limpi61a con un 1ienzo. que por haber ~o bajo tiel'ra 890 aiios." estaba muy
-346-
[page-n-347]
AWUB DE MONTSANT
11
terraje... Mas tarde se llamó nuestra señora del Aljibe y es la mas
milagrosa que
Valeñcía». Després de diverses vicissituds fou
a València
en 1644, (da
en la eapilla dQnde estaba el cuerpo del Venerable
Gaspar
Bono, y
en su eapilla
la derecha junta a la puerta principal,
c.onsagrandele aet:ua.lme'nte una r;nuy lueida
su llustre y real
con la
invocacién de Nuestra Señora del Algibe». Sembla que Martínez. Aloy, c;rònista d.e
província de València, va
el que fos
romànica, í r apreciava
Renaixement. Sembla, doncs, una imatge del segle XVI
frares cirtercencs,
que
seu~ predecessores
monges madalenes.
un ·símbol sagrat de
antiguitat» que
i:tpatge no
hom donava a tan ~an aljub.
L'AL,JUB DE MONTSANT
Primeramellt
que tant per la
de l'aljub, en la part alta,
Noroest de la Saetabis romana, COm per la tipologia i per les seues aunelrunODJ¡¡¡~
1,.".'M<'\'.... a les necessitats d'un oonvent o casa reial, creguem que és obro romana,
es tracta d'un aljub de
per tota la ciutat romana,
per la ....n ..............
amb
aljubs de Sant Josep i pel' canals interiors amb els altres aljubs que ja havém.
(fig. l i
IV. B). D~
a COm en la
romana de València un
n'l'...,..,., ...
·"'"" entrava per la part
de Q~ i per
(Bany dels
Pavesos) anava a un castellum aquae en la Parta SucronensÍ8 (= Martiri de Sant
Vicent). en la
de Saetabis l'algua
en aquest aljub es
la muralla del Bellveret, tenint un dipòsit secundari probablement també romà en les
dues cisternes
de rErmita
Josep.
Hem visitat en
ocQ.sionsl'aljub, pero sobretot Wnim UM plànols
per
l'a.r:quiteete xativí Rafael Oliver en 23 de setembre de 1916, en els. anys en què va
i reparacions en cMte14 en Montsant, i va,
la carretera moderna
castell, sent propietari
tot això el 'senador
Gómez Igual (fig. 6).
Segons
dades que poS8eïm l'aljub, que té una altura de
de 12 m., si estigués
ple
a una altura de niv~l
de 9'70 m. tindria una capacitat de 1.342.530
litres, cosa que és un volum d'ai~ molt considerable i més propi d'una ciutat
romana, que no
simple convent.
La planta un
de 18'75 :m. de
11'62 m. d'ample,
en quatre
naus amb volta de canó i comunicades entre per dos li.IXCS. L'altura total és de 12 m ..
quals 9'75 m. corresponen a les parets
al
de la
Aquesta té
un ~adi de 2'25 m. i un diàmetre aproxirna,t de 4'12 m. Els dos arcs que com~quen les
naus tenen una altura del pilar 6'37 m. mentre que el
arc mesura l'o m.
En la
nau de la
es troba l'obertura i
per a baixar al fons, COm
s'observa en el dibuix que acompanyem (figs. 6 i 7).
Que encara en el segle p"8Ssat
pensavB que els
de Montsant i de la costa
podien ser
per a una gran població, ens ho demostra el següent informe d~
-347-
[page-n-348]
A. VBNTURA
18
Fig. /I.-AIjub d~ :Montgant. Planta I sec~ons, segons R. Oliver.
_.
•
~
,",
o",.
, '.:,
[page-n-349]
AJ..JUll DE MOll.'TSANT
'-
t":
I:
, 1
11
j:
P-
W
n
n
J
19
~.
'I
, 1
"
l'
I t
, I
W
'
' I
,
Fig. 7.-Aljub de Mon tsaJI t. Segons A. Za.rag~a i R. Slclun&.
H
h=H
T
"
,
Y
~
•
ei
'-
Fig. S.-Evolucló del dipòsit uni-cameral. segons C. FernAnde~ Ca!jsdo. El n," 3 correspondria al
-model de l'aljub de Montsant.
[page-n-350]
1837 (d\U'~t la guerra carlista) del comandant d'enginyers
D. Tom8.s d'Enguí.
dan08. en reconéíxer la ciutat per a
per Sa.rthou (23): (tPa.ra caso de
cortar el enemi'go los conductos de los
. Belhís y de las San~. deben
oonèrse previstos los aljibes de Montsant y Sent Onofre, èastillo y la cuesta, dominicoI
y
capaces de abutece.r a 80.000 penonas du:rante un par de meses de sitia.
lll.Ú BO
parti.cu.Iares y algunas fuentes de.! monte.»
L'estudi que fa Fern.andez Casado (2;4) sobre la tipologia de les ciate:rnes romanes
amb descripció
molt pareguts als de Montsant ens COJllOl'llD.&,
sense qu.asi dubtes per la nostra part. que esteJ;n davant uns aljubs ro,mans, malgrat
que no descartem que hagen
posteriors, puix deuen haver estat ell
ÚS, quasi ininterrompuda:tQent,
2.000 anys.
recta.n.gul8l'. segons
aquest autor, és mÉll> freqüent que la circular. i per additaments su.ccessius ha donat
.......,."''''. .,'''' més complexos: «Esta. c8m8l'8 és la célula
del dep6sito rectangular
que por repetición y adosamíentos sucesivos nos da toda la
de posibilidades de su
estructura horizontal. Pero la estructura elemental de la. célula se complica al tener
que cubrirla, lo que
a La perfecci6n el romana con au b6veda
circular. La cubrici6n es oblig$da si la conducción es de agua potable, pues ya
toma es 'p~P¡0
del ambiente. para evitar las contl;unin.aciones del
exterior, y aden:ub
é.n
de temperatura. Así llegam~ en
la estructura elemental completa al tipa de caja, de cisterDa.» ... «En un dep6sito
rectangular deacubierto, la única
para la economia de la oonstrucci6n, en
volumen de tl.brica. seria la de m.antenerse en una planta aproximada al cuadrado,
pues la supemcie del fondo es siempre la
y la longitud de muros es m,ínjma para
la torm. indicada.») Encara que part
aljub
excavat ~ l1!l#
construït
·erte~íor. no obstant és quasi un quadrat.
IiUllLCl()W!ll" células para. ínt&grarlas en depósito única.
adici6n nos
aD.Orram08 un muro transversal, y ademas 10B conservados se
en __ ~._.,,'___
di~Ori08 con empujes equilibrados si se establece comunicació» entre laS célrun
para que el agua
libra
por tod.as ellaa ... El mftxiYno de economia se
obtiène al convertir los tahiques en arquerlas y al final sobre columnas. soluci6n a la
que no llegan 108 romanos,
qu.e oontinuaron la evoluci6n.» .
bizantins i per tant els àrabs
tindríem doncs, una data anti! quem: si
arribaren a sostenir els IUCS entre les MUS sobre columnes. tipologia que observem en
pil8l'S, seria anterior, i per tant romana
enenta --continúa Ferruindez Casado- de que las perforaciones aran una
aberro de
y que 108 pasos establecidos pod.í.an servir parillin8 major
y
:reparaci6n, al
en al interior del dep6sito. se agrand&ron los JlUEMX>S
primera. al conservar la cubierta, sólo en altura hasta. ellfmíte superior, que es el plmw de
~ de las bóvedas de cubkr1.i:1,.» Aquest seria el, punt en què es troba
de
Montsant, quan els arcs intermedis no superen el pla, oil an:anca la volta de la nau, í ~
(98) SAl\TB.0U: Op. ell. en la _
4. wl. m,
(i4) FltlWANDEZ CABADO: Op. "it. en la
•
lla.
"'* 6, pàga. ~
-360-
[page-n-351]
ALJUB
ne MON'1'SANT
21
t4nll
no és encara volta
5 fases que
explica en el dibuix
la pàgina 200, del seu treball, aquesta seria la 3.'\ on s'eixampla buit tot el pos,sible no
sutleI1mt l'altura de la
(fig. 8). La. reproducció fotogràfica que es fa en la
l.Ia¡:;J.Ul:\ 224 de la mateixa
lt Aqua Martia o
de Roma és molt ....................
dos. aljubs comunicats de
Josep, que també lruposem romans, i el mateix podríem. dir
del dipòsit de Chieti
en la pàgina 280. Quant a la planimetria.
de
Cherchell amb sis naus comunicades entre
ofereixen una gran
amb el de
Montsant, si no
qu~ estan comunicades per obertures rectangulars i no per arcs, cosa
qúe
l'esquema una
antiga de l'evolució.
de Lyon, si
no se li pareix en la j>lanta de
c::oaxials, sí en la intercomunicació de les naus:
el de;pós:ito mas
que se conserva es uno de
de Lyon. situado
«En
en campo
las Ursulinas, que
una compartimentaci6n
con dos series de
mureres internes formando ~gulos coax:iales. La planta exterior es de 19'50 por 17'50
ro. (r6C'ordeí:n que
de Montsant es 18'75
11 ~60, molt sjrnUa r ), siendo la
anchura libra dê los
de 2'20 ro. (4'12 ro. en Montsa:nt). Estan cubiettoa con b6vedas
de medio cañón y
para intercomunicación con buec;:os que llegan basta el
arranque de las bóveda$ (com el de Montsant)J~
Si les ((Sette Sale» de r Aqua Martia, que es pareix tant als noatres dipòe.íbl de
Montsant i
Josep, fou construïda per
Trajà per a
Beues Termes, això
uU;UQ,J,UI.. notSBl". una data post quem per
nostres dipòsits:
coJl8'b:ults e)l
veus més autoritzades. que
simple
'llatí. i especialment
l'arqueologia, podran aclarir més aquestes qüestions. Solament he intentat donar a
Gonéixel" una sèrie
hidràuliques de
de les quals les
mentals com la
Montsant i Sant Josep
ser romanes. c .....
paraules de Vitruví.
en])e Archiledur4, vm.8: «Pera si el
fue:ra
demasiado duro o
venas del agua se encontrasen en ex.ceso profundas, ent¡;mces se
ha. de
a recoger en depÓ8itos o
el agua procedente de
o de
H
U""I'1'-.'" eleva dos, mediante UDas constrllcciones que se llaman "opus signinum
(de
ciudad de los Volscos).
dicho tipo de
se procedera de esta
manera: se p,reparani prime.ramente are.na buena, lo maB pUIS. y
que sea pos.iòle;
piedràS de sílex, que no pesen mas de una libra cada una¡ callo mas enérgic8. poai:ble
para la. mezcla del mortero, que se compondré. de
arena por dos de
se añaden a este monero
piedl'as de sílex, y con todo ello se ir8n levantando
paredes dentro de la
zanja. las cuales seran tan
como 10 haya de ser la
cisterna. y se
con pison,es fer:radol!l.
las paredes. Vaj~íe~J8
tierra en el espacÍo intermedio hasta el nival mas bajo de las paredes, y una vè:z
igualada, apisónese el suelo con los n:Usmos
basta dar al
el
espesor
Si se hiciesen estos
en número de d~s o
de modo
sedÍJ;llenta,·
do en
uno de los d~p6sitosr
en el otro mucha
clara y conservaria
olor au sabor, En caso
menester echarle .sal y filtrarIa) •.
"U
-351-
[page-n-352]
[page-n-353]
VENTURA.-AJjub de Montsant
LAM. I
A
B
Al Font de l'Aigua Salada en el Carrer de les Ànimes. Bl Font de l'Edl'a.
[page-n-354]
VENTURA.-Aljub de Montsant
LAM. 11
A
B
A) Nevera. B) Entrada a l'Aljub de S. Josep.
[page-n-355]
VENTURA.-Aljub de
Montsan~
LAM . III
B
A
A) Torre àrab de la murnlla ESL. AI seu peu hi ha les restes d ' un a]c¡¡vó.
Bl Aljub de la Tarta.na.
[page-n-356]
VENTURA.- Aljub de Montsant
LAM . IV
A
B
A) Aljub de la c¡¡rreterll.
B) Aljub de Montsant.
[page-n-357]
ARCHlVO DE PR!HI8TORIA LEVANTlNA
'\Iol. XIX (Valen";", 19s9i
AGUSTí
(Xàtiva)
L'ALJUB DE MoNTsANT EN EL SOLAR DE
XÀTIVA ROMANA
Amb molt de gust
en l'homenatge a En
Fletcher Valls a
qui desitge tota classe de felicitats. EU en 1971 entre les sessions del I Congrèa
Hliilto.rIa del País Valencià, va.
en lés meues modestes
sobre
la Xàtiva %OI'I'l8na, i &UÒ va. ser
d'u,na bona amistat.
La meua
actual vol ser un
dl'aquelles dades escuses que
posseïm respecte a
convent de MOntsant, On es troba 1.in important aljUb,
totes les característiques de ser tomA en origen, i unes reflexions entorn a l'abastiment
d'aigua en el solar de
Saetabis.
L'AiGUA A SAETABlS
No
trobat cap resta d'aqüeducte
per abastir d'aigua una ciutat tan
com Catul,
Plini el Vell, Silius Itàlic, Graci Falisc, etc., i
més de 60 in8CripciQns llatines (1).
La. màxima altura
castell de Xàtiva
308 m. El solar de
8aetabis'
estava, segoDs tots els indicis. en un rectangle d'uns 600 m.. de llarg en la paral.lela del
castell ~r uns 300 m. d'ample en la. vertical. deJ castell, .Aquest ~gle està sobre la
cota d'altura de 122 m.. segons el mapa geogràfic 1:50.000 del Servei Geogràfic
rExèrcit que tinc El la vista.
JUl]1Xe¡:nellt de l'aigua de Bel16s que 8ubm~trava
l'edat mitjana i
......;.u.u...... ,""... encara d'aigua la
no supera la cota
100 m.; seu naixement
important com la Saetabis romana, citada per diversos escriptors
-331-
[page-n-332]
A, VENTUl!.A
.està a l'Estret de les Aigües, a la vora del riu Alb. ida, aigü~8 amunt d'QIl es troba la
a
Cova Negra: supera el barranc del Pont Seç amb un aqüeducte almenys medieval, ja
que sabem que fou reparat en temps del rei Martí l'Humà. L'altra conducci6, menor, i
ja abandonada, que entrava per la part Oeet de la ciutat, l'Aigua Santa. va per la cota
deIa 110 m.
Amb aquestes dades ja te:n.im plantejat el problema de l'abastiment d'aigua a la
ciutat romana. Un altre tema seria el del ~gadíu de l'ho$, que j-a: havem tl'actat en
\in. altre treball: \lIl8. producci6 com, el lli, testimoniat per Catul i Plini, que requereix
molta aigua per a
amerat suposa l"eriatèn.c ia del regadiu (que es podria deduir
també del text de Silius I~c); i la partida de Meses, si venia del participi mensae.,
podria testifiC8l'" up.a centuriatío romana (2). Però ara el tema ~ un altre: ¿D'on bevien
eis saetabitani1 ¿Els enginyers romans no han deixat cap rest~ d'obres hidràuliques?
Després de llargues t"efle~orut i 'conversacions 8Jl1b alguns historiadors i arquitectes xativins, hem arribat al que podria ser una primera hipòtesi de treball: La ciutat va
baixar de les altures de la «Costa}) o «Albacar» .el dia en què es va procurar d'una
forma regular i contínua l'abastiment d'aigua a les cotes 100 Ó 110 m.., mitjançant les
conduçci.pns tradicionals de l'aigua Santa per l'Oest i l'aigua de Bellús per l'Est. Sj
Jaume I ja va trobar la ciutat avall de l'Albacar, encara qu.e aquest no estava
aba.ndon.a.t sin6 habitat) potser aql,le'st procés e.8 produiria en època musulmana
En les ex~vacio'Il8 fetes enguany en el Bellveret, ha aparegut un aljub d'obra
romana adoaat a la muralla de la g¡ateixa època, segurament per abastir una vil.la
exterior de la part ibaixa. Això mateÍlt podria provar que els ~Dl8Jl8 no usaven encara
l'aigua de Bellús, però lulunem de ser prudents en qualsevol afumaci6 rotunda.
ser
¿QUINA AlGUA UTILITZAVEN ELS SAETABJTANlf
Per a contèstar aq\l.esta qüeeti6 ha1lJ"Íem de penllar en tres possibles respostes: fonts
naturals en !amuntanya, recollida d'aigua pel satèma,d'alca.voruJ i aljubs per a l'aigua.
.de pluja.
1. LES FONTS NATURALS. Podem suposar l'existència de naixements d'aigua
en la mun4mya per diversos testimonis, í eixa seria.l'explicaci.ó ·q ue Xàtiva s'expandira cap al Nord. Encara que·el clima de la vall de Bi:xqu.ert. situada al Sud.del castell, és
més agradable i sec, com ho demostra el 8èi' UÏl8I ZOna d'estiueig ttadi.cional des de
sempre, la ciutat va ,c réixer cç al Nord, va baixar del castell cap ~ la vàli del CAnyoles,
de clima més ex.tremat i humit . però amb una gran riquesa d'aigües. Del cronista
medieval Bernat Desclot (any i1.28a) és aquest text, que ens PJ'Ovf1rÏa l'existència de
naixements en la muntanya': «Són doa castells en una wuntanya, e la muntanya és tan
forta, que no hi pot hom. muntar 8Íno per un noC, e aquell lloc guardarien vint hàmens
(2) A. VB.NTUBA: ~ d'1I8&' poaIble _0'Ï4tiIl ell l. pen;da da " - dt ~YD. BtúU.u tDiaiQr de t. &;ietat..d'OoouWtiea (X
CaJ,loqui, Va1i1Dci.&, 2fl..lIO'JIWÇ llNI5). ..ol. XXIV, V~i.. llÍ88, ~ ~ P~t, ..tu.umt Iiocuauooq mediewala, heuo ~bat. L. m40
a.nbga ~ ~ .. Hq.... cf. lol.. ea Im 1Ioc:umaft~ d. Ja....... I, d. iO d·..... de l2'73,. dooI \Iaal puluem . . . aY1Dlt.
-332-
[page-n-333]
~
DE MON!I'SANT
a deu mí1ia. E molt bé clos
forts murs e
fortes torres; e era
bé eétablit de
cavallers, e de sirvents e de moltes armes. E havien qué menjar tres anyS; e ha una fon.t
al castell, qui ~ basta a beure~ a ells .e a)lurs cavalls, mentre obs n'han.» (3).
UUlltiJl.I. ara noticia d'una font
dins els murs de la ciuta~ que conduïda
de l'Ermita de les' Santes. antiga sinagòga jueva, eixia a W1a font del C~ de les
iI.lustració fotogràfica (làm. I, A), encara que ara ja no
Ànimes, de la qual
s'utilitza.
la seua
creiem que era privativa de la jueria o call
Xàtiva;
Vegem que en diu d'ella Gonçal VIDes (4):
«En la impo8ibilidad de h.acer un estudio particular de cada una de las fuentes
terciariaa. que resultarla demasiado prolijo y de poca
general. me ............... "".....,
después de lo dicho a enumt;l!'ar las principales que surgen en nuest:ra loca1idad.
primera que he de mencionar es la de Sent Jordi,
llamada por
sida conducida
la puerta de la ciudad que llevaba el
nombre. Antiguamente se la
denon::tin.6 ~nte Salada. Bin duda pol' elligero sabor picante y fresco de sus agua.s; y
tendrí.a a la saz6n gran import.ancia~ que aÚll conserva en parte,
hallarse situada
en la
mas alta la pobIaci6n. vÍ4to en el
Municipal una Iista de
privilegioi:! reales, otorgados a la ciudad, y entre estos, uno de D. Jaime XIde Aragón,.
fuente, dado en
por el
Be expropiaria aqueUs para
ptíbUCQ
servido, segiin se dèdüee de la descripción que de la misma Be hace en dicho documento, y que di~e
'4Nace del
y sale en el huerto o corral
una caBS Uamada de
Padilla que se halla en la falda a
del monte co,ntiguo a los mumB
la ciudad; fue
c.onducida por a:rea:duces de barro cOntigua ~ la muralla y i! la puerta de San Jorge se
fabricó un vivero o estanque." Hoy se b.all.a situada en la calle del
un po.co
abajo de la iglesis de las A1ma.s. Bus aguas provienen las filtraciones veriñcaQ.8J en
el monte del ca8tillo~
estratos buzan bada
valie. recogidaa por un lBoho
que no
ser otro que el de Iu
del Keüper.
lech.o
fonna.ra, Bin duda, una depreei6n o sinclinal en la direeción aproximada de E. a 0"
como la del bs:rranco que baja desde Montsant:basta Iu
dando
a una
pequeña cuenea subterranea que se corresponde con la superficial ó exterior del
baITanco mencionada.»
. (8} JIB,l'I.NAT na.cL01'= ~_ cÇ. 48. En da,Q!ult:rB Grell ~ ~de
r.-n.~ I!d. ge~ ~-,
lB11, M
4,43,
(') 0, lll:RiS ~ ..~ ~ ..Tnlbajo~.m lMj""""" F1~ ~«n J4tim éclt el ~ 1.9U.(mp. Vhve de
la
s.o. J!1:in. 1114, ¡¡ÀI!' &7. SI ~ és cital. per C. 8AR'l'HOU: «Dato. p4n!.. lA.~ d4-Jitm.J>, 11l8ll, t.I. pq. fltl..- ~ne 111
pmo8lllmda.
.A. ""l-- (tJ.a &ÚAdIJ: "'" ~,. IIIII!U ......... dJúif4 Wi ~ tU l'~JlI. Pmr.. fill. ~ 1. • !li ck í.!dW dot JJ1'6 (AnJ,u ~
d'A. . . , . 8J1,friJ..
Enta1 MAR~ FERRAJfDO,~ ck
d41 ACA, ~ ...l~. V~, 111.94, mJm. !l:0ti).
DÚ4 txb{ .... lli lUl!Ílb'd '~ lm " - $ :
..N,,!lfrin.l ullil>U'ai qnod,..,. "oia"" '!'àru'_f>B_.e_ ~ ~d~ 1i6i G~. Cdk ~X4ll....
in ptc~",m UliJm fllrl'll1ll Ï1I/4'riw' sÍUlm. in X4tWo a¡mtJ. ~ q/J.lli ~ ptlIIf4 • &a. 7I!d.II d ""l"""', ~ ~ ...u dblcW'f'UÚ d4
q .......... 1!'- Stú4rri.t qu.t., .ubms...- ~.lWivo, ' l - 49- CóII1étm dtttlit li/)( ~ d4 ~ b,oJWue _
XGDW d 49"'*'"
p~'
oiJ _
~ """""",..rtua""", I!I r i -jul, qHi: lM. M .....
~juIls ~ l\l""J'i.utlmtPme... per IlQiI.1 ..le nCill_ll_ eo~ i ÓIl!IIfI1'mOO'l ... tIl Guin- <1& Cl>ll WII d.. X:atl".. 1 • twa pilli' 11 ~
aquell.. ~ ÚlI;e~t flita iIP Q;I;¡Vo.junt " lA porta ''l'''' ,,'~ <1.& SuI:rmriI. d'_ Font EIe.WIII, q\UI
ni.úI _ ..eIa U>11I"lI de l'Al~ dé JW.i~a, 1.0. qWll 6igwI, _
te la "a doIw- (Iru'l.lain de Tan .. !'W! dlIl _li
a..;
.,UW
J_',
d"""
[page-n-334]
....
Bll(ClunT
•
..
?>
~
z
...,
c:
:;Q
).
amb la ubicaçió de les fonts. alcavOJl1$ i
*
citats en el text.
[page-n-335]
AWUD DE MONTSA.NT
6
Hem tractat de comprovar en la mesura de les possibilitats. les a.firmaCions de
Viñes. parlant·amb un dels propietariB de la Societat dels Ob:rers, en el Carrer de leS
Animes, on fins fa. poc encara b~nava l'aigua pe~ la font de la qual pu'bliquem la foto
(iàm.. l, A), i hem tractat de situar-la en el dibuix (fig. 1). Baixava a quatre o cinc
metres de la muralla, encara que açò ho desconeixia el nostre informador, i passant
per Mvall de l'antic trinquet ~ ~ 2 metres i mig de ~funditat anava cap a l.a Plaça
de la Galera, però per una desviació en angle recte eixia a la font del Carrer de les
Ànimes, antic fossar. a. la Societat dels Obrers. El fet que malgrat la construcci6 de la
C8lTetera del ewrtell no fo~ destn.úda la condl.,lcci6 demostra que anava mplt propera de
la muralla., possiblement a l'exterior. Nosaltres pensem que potser fóra la mateixa
conducció que observem en un pou, a cinc: metres a l'exterior de la mW'tÚla, a la von
d'una caseta destruïda anomenada de Lluch. Encara que no hem pogut comprova.reho
perquè ara ei pou està ate.rra.t, sembla que era un dels alcavons, que després descriurem, en la font de les Santes. Perquè en efecte. la nostra confusió actu.al ve de qúe hi
ha al mateix lloc altres dues fonts que no tenen res a veure amb aquesta, com molt M
distingeix Viñes: «MAs superficiales y en consecueneia mucho men08 cauda.loeas aon
las lla.madas de la Edra y la conducida al patio de la ermita de las Bantas, cuyü
filtraciones originarias. determinades por la favorable inclin:a,ción 'de lQB el:ltratos, se
recogen en galerías m.ú o menos profundru!, practicad8B en la baBe de 108 acan'e08
mooernos y calizas del castillo.))
La Font de l'Edro, situada en la muralla romana entre les Santes i la mu.ralla
medieval, ja no hi existeix: acompanyem foto de la ubicació (1àm. l. B). La Cova de
l'Edra, d'on naixia i que estava habitada.. es va afonar. En canvi ]a de les Santes l'hem.
vista. i estudiada, i és el típic alcavó o qanat àrab o potser romA (les altres fonts, ara
destruïdes, també eren aJ.cavons). Però abans de descriure-la donarem notícia d'aquests
coI.lectors d'aigües,
2.. ELS ALCAVON8. La paraula ve segons Coromines (5) de l'àrab hispànic
qabú= volta, cúpula; amb la seua accepció hidràulica sols apareix des de Xàtiva fins a
. la Marina i Nord d'Alacant, o siga allò que era l'antiga Contestània o la governació
foral de Xàtiva «des del Xúquer fins. al riu de Xixona.». La majo.r Pa.rt dels tract.adiBtes
creuen que és d'origen persa o mesopotàmic, i que hom deu la difusió als àrabs. No
o~~t, com en tantes a:ltres coses j a era conegut pels romans.. Ferwínd~ Casado (6)
en cita a lea ciutats romanes de èhercheD (Cauarea de Mauritania.. Algeria) i de
Segobriga (= Sa.elices, Cuenca). Vsurem la descripció dels darrers: «Se trata de una.
capta.ci6n. mediante ga1erla de 225 m. de longitud, de las aguss que se depositan en un
plieg:ue de calizas que fo.rman como un geoainclinal en miniatura eubierto con sedi·
,mentos posteriores que las ocultan y protegen. Las dimensiones no:rm.ales de la galeria
son de 1'70 por 0'70 m. y en la base un canaHBo con au CQrrespQndiente revestimiento
al Ç
repobhIdam d'~ catal. oom pm. de MOD!:Imyola, Amau de &mi ¡ ~ D.... !iai..
(li) .I. OOROMlNI!S: ~ ~ i """",-entari dn la n~ ",,\.6lmlD. Curitl ~ cati..l.me... &..!.aIcma, 19IIO, vall, pAc. l82.
(6) C. l'ERNANDli'.Z CA8ADO: ..Ingenleria bUI.rAulJ... .........".,.. ~ ~, Madrid, 1983, ~p. 479 I 611.
-336-
[page-n-336]
ASSA DE
RECOLLIDA
D'AIGUA
A;¡L--r"--.GANAl DE
CIACULACld
O'AIGUA
fO
~ 1110
I,
CONDUCCld ,--+-SUBTERRÀNIA
PER COSSIS
POU DE - ,---+--VENTlLACIÒ
ENl'RADA
~g.
2.-AlC1lv6 de la Font de les S&nte'5.
[page-n-337]
?
de "opus s.igninum" entre dos hermas: lateral es pOl" las çuales se camina. con las piertas
abiertas
enturbiar ni contaminAr 18.8 aguas captada.s. El mi:nado de" la galeria se
filcilitó mediante la perfura.ción de 14 pozos verticales de s~cción euadra.da. excepte
uno circular con diametro de 0'80 m. y profundidades entre 17 y 3 m. Al fondo tiena una.
ligera. pendiente para. que las a.gua.s circulen ha.cie. Ulle. arqueta de recogida. de la cual
arranca el canal de conducci6n.»
El terme d~Alca.v6 en aquest sentit hidràulic és CQnegut a tota la comarca i fins i tot
ha passat a la topjnÍmi.a, com per exemple. la partida dels Alcavons li Aiacor, i A1cavó
de la Freira a l'Olleria. mentre que altres topònims com la Font Voltà (la font vol~da
o abotJeilada), a Bixquert, ens fan pensar també en aquest sistema d'alcavons o qanat
segons la terminologia àrab, però que potser el procediment és més antic. Uns arqUitectes locals descrivien així el sistema (7): «Los alcavones o galerías de captaci6n son
largas túneles cubierloo con bóvedas de mampostena cuando es necesario por las
característic8s- del te.r:reno, o .mas comÚIDnente en la Costera por dos g:randes losas
inclinadas formando un arco triangular oorrido li lo largo de la mina. Sus dimensiones
son únicamente las necesarias para su construcción y reparaci6n, de unos 60 cm. de
ancho y no 80brepasan la altura de un hombre. En ocasiones presentan poZ08 de
ventilaci6n y el agua se recoge 8. lo largo de la mina y corre por un C8nflliJlo
construido en elsuelo. &daten variant4;¡s según se recoja el a.gua en la misma galeria
cegando la boca mediante un murete o mediante una balsa que se sitúa al final de la
Werla. Del primer típa existen bastantes ejemplos en el térmíno de la Font de la
Figuera, y del segundo eli Montesa (Basseta d'Evaristo).)}
Les tres fonts, la Salada, la de l'Edra, i la de les Santes (antiga Sinagoga) devien
pertànyer ~ l'Edat Mitjana a la jueria de Xàtiva. Descriurem ata la de lea Sa.n~, que
encara honl. pot visitar (fig. 2). La boca d'entrada està darrere de les 'Santes, ara un
grup de cases del$ treballadors del paper de Gregono Molina, a escassos metres. A ~
10 m. de l'entrada. trobem el primer pou de ventilaci6, en una mena de cúpula. Als 4'40
m. més està l'a.rc¡uet.a, on es recull l'aigua i d'alli aixen tres galeries, separades per
angles de 45°. Cadascuna d'elles té uns 15 m. de profunditat i acaben en una. cambra en
farma de creu. La de la dreta. que encara trau aigua, té allí mat;ei:;x: U1lB. arqueta o
dipÒsit, que quan s'ompli vessa l'aigua a la conducció. La galeria en forma de volta i
excavada directament en la roca tov~ sense obra de cap classe té una altura de 1'60 m.
i una amplària de l'50, però a la part exterior 1'80 d'altura per 1'20 d'amplària. La
conducció central, que va enmig de les dues voreres té uns 3O"CDl. de profunditat per
altres 30 d'ample. Sembla que aquesta disposició tenninal en tres galeries t~a també
la FOnt de rEdra. i el pou de Ià caseta de Lluch, que peIÏsem si se:d el de l'Aigua SAlada
o dé Sant Jordi..La font de l'Edra omplia un viver per amerar vímet que encara hi
exhlteí:x:, i la de Sant Jordi tenia encara al segle passat Un viver en la plaça de Sant
Jordi o de la Galera, que com també servia per amerar et3part i vímet, s-anomenava
am
-337-
[page-n-338]
8
A. VENTtIRA
[page-n-339]
ALJUB DE MONTSANT
plaça dels agramadors, que era el nom que rebien els qui practicaven
~quest
ofici:
llibre capitul8l' de. Xàtiva, any 1809, fol. 112: «(Sobre la fabrica de casas que pretende
haser D. Francisco Feuei' a la plaça de Agramadors, a la salida de la Puerta. de San
Jorge.» l al diccionari C!!.talà-Va1encià-Balear, trobem per AGRAMAR: '(Batre i cascar el càn@1 amb l'agrama, per separar la canya del bri». Aquesta operaci6 d'agramar
es t'eia per tant, a principis del segle passat, al costat del viver o a~ry:a d.e la PJaç!!. del
Portal de Sant Jordi, amb aigua provinent de la Font Salada.
Però n'hi havia altres fonts més. A uns 200 m. cap a l'Oest fora les muralles hi ha un
altre alcav6 a la vora d'una casa ara destruïda. Mlls cap a rOes.t està la Font de la
Cirera, dins d'una finca particular anomenada la Polàca, a la vora del camí del portat
on hi ha restes d'altres alca.vons. Aquesta la cita Viñes: «En iguales condiciones a la.
de las Sa.ntas se halla la fuente de la finca llamada la Polaca, sin ,que tanga ninguna
relaci6n con el PIà d'Agull6, como se cree generalmente, y sm duda también la de la
Salud, ai bien ésta pertenece a terreno francamente cretacico, cual es Bernisa.»)
«Un poco mas abajo de la. confluencia de los ba.rranC08 de la subida de' Bixquert y
del que baja déSde el castillo pOl' las espaldas del Montsant, apa.rece otra fuente, boy
conducida a una casa particula.r de la Alameda. Sus aguas provienen de las que se
recogen en la. peqileña cuenca subterranea correspondiente a la superficial de los
barranc08 dicho$. No con02.CO en que condiciones surge, pero es de 8uponer que alguna
grieta de la roca. pone en comUnicaci6n el ta1weg de la cuenca 8ubterranea èon la
cuanea exterior, hoy tQraplenaQ.Q.»)
El mateix infQnnador de la Font Salada, èns va dit que hi havia també una font que
partia d'un alcav6 que naixia en la Nevera, construcció singular per a guard8l' la n~u
de la ciutat antigament (làm. II, A), i anava a una casa particular del carrer Sant
Cristòfol.
Mora de la muralla Est de la ciutat, vora la torre almohade selílicircu18l', hi ha
resteS d'Un altre alcav6 que potser assortia l'alj'ub de Montsant (fig, 3 i làm. m, A). La
.galeria excavada en la roca tova i amb millor tècnica que la de les Santes té en la boca
una altura de 2'30 m. i una. amplària de 0'60 m. en els primers S'50 m. de profunditat. En
eixe moment s'abans a 1'50 m. en una profunditat de 17'80 m. En aquest punt apareix
el primer pou de ventilaci6 que lls quadrat i té l'56 per O'S3- m. de costat. No hi ha obra
i és excavació en la roca natural. A partir del primer pOu ja no es pot penetrar més,
perÒ a l'exterior s"observa que hi ha un altre pou uns 25 m. més endins. Crida l'atenci6
com ~ls, dos po~ estan davant de sengles torres, el primer de la torre almohade on
segurament hi hagué una porta en època. 'romana., i el segon vora. la torre de. C,lUTe1,1S
romana.. Pots~r els poua eren utilitzats pels defensors de les torres. Sobre la primera
torre no ·hi· ha çap dubte que era. almohade, perquè segona Boix (8) en ella s"hAvia
trobat una inscripci6 àrab que donava la construcció en l'any 1229 de la nostra era, i
allí mateix hi havia una porta, segons un text que ell cita, de tnitjan segle XVU: «I
ferel) una sepultura de huitanta pams de t'onda i vint de quadro damunt de rhort de dit
(8) V. BOIX: ~YL Mamori .... temerdoa y t.o.dicioneo da ~ IlDU(UI. .:NoIam>,
-339-
J"tiva, L8117, plg. 10.
[page-n-340]
10
rnond8ten de
Mont8ànt en un tor:re6 del mur, que estava hueco, que antigament se
passà a Sent Onofre,» ,Aquesta torre està a mitja. dist:ància entre el castell i Montsant,
de manera. que és molt probable que hi hagués una porta de la
Roma,na, com
també es dedueix 1'observació de la
de la muralla.. D'ací eixiria a. nivell
un camí ca.p a
i en cas hipotètic que hi hàgués àlguna conducci.6 ext:enc)r
d'aigua a la
C08.8. en absolut comprovada.
en aquest punt.
En definitiva, Begons un mapa 1:25.000 del terme
de 1906,
dintre
les muralles
1'Albacar, a
que ja hem dit, com a mínim tres pous (nWn. :U6.
pou de Reig vora l'esgMeia de
Santes, i
324 i 326, ¡¡m les darreres corbes de la
carretera del costell), més a banda altres construccions hidràuliques, com la nevera,
seJ!rurl!lml!tnt del segle xvm,
Cova de
Gotetes (naixement i aljub al mateix temps),
i els aljubs de què ara parlarem. Això ena
suposar que la muntanya de Xàtiva
en l'antiguitat podria ser com un dels abundants «Montlleó» o «Monle6n»
la
toponímia: Montem Lu:yyu.n = mun~a de les fonts, o «Gibrale6ID> = j4baJ.luyyun, 8inb
mateix significat (9).
3. ELS ALJUBS. ..EI següen~
de Vicia.na, que escrivia al segle XVI. ens
resultarà aclaridor (10): «En la
del castillo buando a la ciudtld hay un muro
que siena albacar, que antes fué la ciudad prime:rò fundada, según dello tenemos
inteligencia po!' haver muchos aljíbe8 y edificios antiqu.Ï88if008; y
como ante&
dijim08 los agarenos que Ocup81"on la tierra edíñC8l'Dn muro dei albf:lC8l' abax.o la,
dub~ en les
de Vic1.ana:
ciudad que al presente permanece.!) No hi ha.
ler. En 1'Albacar o
è8tava la 8aetabiB romana.
Els musulmans baix81"en la ciutat, probablement en portar l'aigua de ~lÚB i
que anava a una cota inferior.
Ser. «Aljibes antiquíssimos» \'01 dir aljubs dels romant;l. Naturalment attò no vol
que no hagen estat reparate i reutilitzate posteriorment
època mOÓema. Però,
¿quants n'hi ha? Nosaltres creiem que
dels que es v~uen a .simple
I segurament estaven comunicats entrè ~s per galeries de distribuci6. Que se'n puguen veure
ara a
hi ha els
Els
comunicats dins el castell. 194 fotos
dels quals estan en el nostre treball sobre la
Romana (11), el
Montsant,
de Sant Josep, fill de 14.
un altre vora la ca:rretera. ¡a Cova dels Lleons, la de
les
i d'altres.
Sobre el de Montsant, o el convent de les Monges Magdalenes de r Algema, que
estat palau
ViciaDf~ no'n
cap dubte que era
(12), quan diu:
este conven'to
un algibe heçho por
antiguos (= romanos) y cual convenía para
la casa real. cubierto de b6vew con arcOIJ IP'ft.Ildes y una escalera de píed:ra para
bax81" en él, el qual tiane de longitud noventa palmos y de latitud Besentay
ot:ros sesenta de hondura; y en esta tiempo estava
de agua. pluvial y
buena::
(11)
~~. ~ Valea.eiana daFflolo¡rla. vol 1.liIoIc. •• VlOlen...... 1$61, po\.p.-.m
l\4ART1N DE VIClANA: l...Iha:I '-""'" do 1.a~ de lA._ ciudad de V61mcia. y 8\l rm-.1IoII3, 3.*
M. SANCWS GU~:..o.. ~
~lll)
(11) VENTUflk Op. ei!.. ¡m
(12) VIClANk Op. ei!.. ""
I. l.m.m..", XV ! XVI.
10. fal. CLX, pq. /I.9j5.
llOt¡¡
nola
340-
[page-n-341]
ENTUDA AIGUA
~
~
~
o
401)
de la
CAl"1"etera..
I!r.l
~
~
ENTRA;DA
AIGUA
->
~
ENTRADA
AI.tn.! A
OI
EIXIDA'
NI
AIGUA
p
EIXIDA
AIGUA
de la
::::
[page-n-342]
dixeronme las revetenda.s mad:res que tenim provado que en cada un palrno h1!.vi.a díaz
mil ca:ntaros de ~a.»
Farem ara la descripci6 dels aljubs seguint una successió inversa d'importància.. La
COV(1. ckk3 Lleona, en la darrera corba de la carretera, on segons una tradició s'hi havia
:refugiat Sant Feliu., és una immensa CÍ8tem.a que té una· boca de 16 m. d'ampla. A poca
metres a la dreta hi existeix una altra cova o cisterna enorme de 20 por 20 metres. La
COrJa de les Gofete:s, situada en el camí entre la nevera i el castell, és sense dubte un
aljub on com el nom indica hi havia naixement d'aigua: fins i tot hom podria pensar en
uns banys o termes, ja que al centre hi ha una mena de piscina rectangular 9,ue med~
16 p~r 7 m.
En la penúltima corba de la carretera hi ha un aljub que ens sembla de distribuci6 i
decantaci6 de la xarxa d'aigua (fig. 4 i làm. IV, A). Té S'OO m. de llarg, fi m. d'altura., i 4
Ol. d'ample. Les pa.reta laterals mesuren S'50 m. i damunt d'elles fins als 5m. va la volta
de can6. Hi ha una entrada de l'aigua des de la conducció de la :xarxa en la part alta, i
sembla que una eixida. Pareix que serviria pet a depurar l'aigua dipositant les
impureses en el fons.
Semblant a aquest és raljub de la Tartana, anomenat així pel poble pel' la seu.a
forma característica (fig. 6 i là.m. m, B). Està situat VOtll. lé. torre almohade en la part
int(mor i cia.munt la cond~Cció que abasteU: d'aigua al gran aljub de Montsant. Té 6'10
m. de llarg, 2'80 d'ample, i les parets una altura de 2 Ol. Sobre elles va la volta de canó
que té l'50 m. de. radi. En la part alta hl ha un torat d'entrada. i en la baixa un forat
d'eixida de l'aigua, de manera que és un aljub de decantaci6 dintre la xa.ru. general.
Com que en aquesta part Est de la muralla., aquesta sema per a la distribuci6 de
l'aigua per a tota la Saetabis romana. dava,lll'act'uaJ. Ermita d~ Sant JO$6P ~0J;l d~via
haver-hi alguna porta) hi ha un cqstellum aquae molt probablement romà (làm. n, B).
Té. dues naus voltades i comunicades entre si per dos arcs m.itjaners. No donem ara les
mesures per no haVêt pogut entrar en el moment de redactar l'article, però donem fe
d'haver·ho fet moltes vegades, i creiem. que entra di.ns la tipologia romana, que ara
veurem en el de Montsant.
EL MONESTIR DE MONTSANT O DE SANTA MAGDALENA DE L'ALGEMA
La pnm.el"a notícia documental que tenim d'aquest monestir situat aD el cant6
Nordest dél solar de l'antiga Saetabis, es troba en el Llibre del Repartiment (18):
N,O a030.-JacMsio SaneU.: in diebus suis domoa nostros que Bum in. Algefna Xàtiva
que fuerunt t:k Abmhalaza ita qUlXl eas feneat oondirectas. IV nonas madii.
'<À Jacques Sanç: per tota la seua vid~ les cases nostres (del rei Jaume I) que estan
en í'Algefna de Xàtiva, que eren de A:benhalaZ8, de manera que les tinga en condomini.
4 de maig de 1248 (com es dedueix pet la paginaci6).»)
-342-
[page-n-343]
ALJUB DE MONTSANT
13
N.O
Sancii: do:mps in X(Uiva que fuerunt de A~rif et generis twi
cum tum in 'eis sita que 8unt in Algefn.a et affronta:lI.t e:xuna parte in domibus que
luerunt alterius generi dicti Almoxa·ril et el';
in via publica et ex alia. in muro
Algefna et el'; alia in placia que est ant!! do1n()8 fN¡trum de llu ... ad propriam hereditate1Jl
fra;n,ch(UJ. IV oonas madii.
(~ Jacques Sanç: en
cases. que ~n de l'Almoixerif j d~l seu Jl'eltU12'e
la torre sitttada ên
estan en l'Algefna i estan fronteres d',una part amb lea
cases que eren de
gendre del dit Almoíxerif i d'altra amb la
publica i de
l'altra amb el mur
1'Algefna i dlaltra amb la plaça que
de
èa8eS dels
frares (¿de la Penitència de Jesucrist?) com. a propietat franques. " de maig.»
nn ...... Jacques Sanç és un deIa tres repartidora
terme de ntiva~ i va rebre ¡es
iJ.n;'iJlt'W1I¡a millors i més importants, i per açò ací administra lesmateiies cases del rei
a Xàtiva. .Apareix en la crònica
durant la conquista de Mallorca: «E
faem~ne batlles En Berengu61'
e en Jacques Sanç qui eren de
nostra casa. e hòmens que ho sabien ter.•• Segam l,a nota que fa Ferran Soldevila en
seua edició de Crònica (14),
«Jacques Sanç sembla deu ésser mateix
del capitol 77,
era
la .casa del rei, i ~via estat enviat per ell
de
Mallorca. per reclamar contra la presa d'una tarida. Pel nQm se,mbla
i al~
bíatoriadors
Montpeller. Trobem un Jaume. Sàml:er, al qual
va ooncedir
(17
juliol 1249) autorització per alienar el castell de Montornés, prop de Bor:r:i..a:na.
Repartiment
Mallorca li va correspo~ una
en el terme de Sineu.
va succeir a Berenguer Durfort en sl
de Batlle general de MallorctL»
GSI~Um.O-(15) dóna m~ notícíeà SObre
nissaga dels S~ç. encara
alguna
d'elles POdria ser errònia. Diu que «tu:vo au origen en Alemanya ...» i que tenÏ6Jl
«grandea heredamientos en los
de Navarr,a y'Aragón». Afegeix. que Ut:Jr..I.UIIJ.
germans, «Jaime
Jacques) y Pedra Sanç)., però fa 8, Pere repartidor. i en cita tres
més (
anteriors, eh qU1f.à apareixen
Llibre
Repartiment:: Berenguer o Bernat en n. 2.606, 2.833. 2.656, 2.560; Guillam ¡m 3.898 i
. 3.714,
A:imeric, en 1.893: cdlespués de la
Xàtiva y 8U distrito
lU!ataJlD.èll1te con Berenguer, Aym,eriqve y Guillenno,
Sanz. fué uno de 108
juec:es repartidores de la tierra en 1244, como pa:rece pOl' sl1ibro que se guarda en el
archivo de Xàtiva, y 4i él y a BUS
les cupo tan gran<Íe parte y ,tal en la
huerta de Xàtiva, que no se les iguala ningún. otro linage de 108 he:redad08 en ella..»
Escolano va traure
Viciana, que molt més iufol".ll18:t parla
Jacques com a
(16), quan fa esment de la Ú1mfJia Sanç: «Lin.a.ge
que procede de
de donde vinc Jacques Sanç a '\l'aler al Rey don Jaime en la
conquista de
donde e1 Rey lo hizo baile, para fav«mlqer y
a los
bastimentos al campo. Después continuando rey la guerra del
agarenos, que
T:
I)
343
[page-n-344]
14
Reyno de Va1encia, fiel Jaques Sane les sirvi6 hasta la presa de Xàtiva, que fué aD.o
1244. El rey nombr6 partidores de los heredamientos de Xàtiva entre los cava.lleros y
otr08 muchos pobladores a Jaques Sanç 'y otros dos cavallems, según parece por el
libro de dicho tepru;t.imiento hecho entonces, el que hasta hoy esta guardado en el
Arcruvo de Xàtiva. Otrosí, Berenguer Sanç y Pièl'1'e8 Sanç fueron en la pressa de
Xàtiva, y a mi digo, que el dicho Jaques ni los otros de au familia de aquella. hecha. no
fueron mal heredados, porque baBt;a hoy vem08 que los C8.va11eros del apellido de Sane
en Xativa pos.sehen todo lo bueno y mejor. della.»
L'alrgefna = la «ciutadeI1a», que estaria habitada per l'alcaid de Xàtiva Banu Isa. i
conve.rlida en residència reial, segons les fonts musulmanes hauria estat abandonada
per aquests en gener de 1248, i uns mesos després concedida en maig a Jacques Sanç
(17):
1248»)). No tenim cap dubte que l'algefna era les «domos nostra,s», casa reial, i el futur
moneem, ja que ho corrobora el paràgraf abans citat de Viciana.: «En este oonvento
hay un aijibe· hecho por los antiguos y cual convenia para la. casa reab
El rei sojornava en aquestes cases durant les seues- estades a ;xàtiva, i no sabem si
per etímolog;.a popular o per con.{Uaió de noms quasi homMons,. allò cert és que molt
prompte vegem l'al-gefna = ciutadella. convertida ~n algemo.., el lloç de l'assemblea,
referint-se a les mateixes cases del rei. O potser l'a1gema designava un lloc dins de
l'algefna. Aix.í en la cèlebre estada del rei a Xàtiv8. per 8. reconciliar-se amb el seu fill
l'infant Pere, en Nadal de 1273, un document citat per Miret (18) porta la segílent
dataciÓ! id..ata fuit hec sentID1.cia in Xntiva in domibus domini Regis de r Alge1lU!. XV
kalendas Ja17.lJ.ll,rii ann.o domin.i MCCLXX teroio) = «Aquesta sentètÍcia fuu pronunciad,a
en Xàtiva en les cases del senyor rei de l'algema el 18 de derembre de 1273».
l!:a molt probable que Jacques Sanç fus de Montpeller, ja que anys després aquestes
cases reials serien atorgadeS a les monges mad.alenes de Montpeller, i pensem que cada
zona de la vila estava assignada a repobladors del mateU: origen geogràfic. Un
document de poes dies després (13 de febrer de 1~4) ens assaooAta que ales portes de
la C.&Sa del 'rei, Bertran de Can.elles havia assassinat a Roderic de Castellósol, justícia
d'Aragó
Alzira un co.nvent de monges madalenes., com 8. ñll91 del que hi havia a Montpèllet.
prop d~ port~ de Sant Gil; en aquest document atorg8. 8. la priora N8. Tinlbol'8 \mEl
sèrie de rendes de molins del riu Albaida en terme de Xàtiva. i en la séquia de Meses.
de Ranes. en el riu de Montesa, en el raval de Xàtiva, etc. Aquest monestir va estar 8.
Alzira, fins que una gran riuada del Xúquer el va destruir, i les seues monges occitanes
varen passar El l'Algama de Xàtiva definitivament. AquEl$tes notícies provenen de
Jaume Villanueva (19): «El Réy don Jaim.e u: de Arag6n, meto del Conquiatador en su
(17) C. BARCELO: «Loe Ban.. Ie.... Lhòre de la Fira. nüW, lJle2. ¡;o\g. 2?
(18) MIRJI/T' r SANS: «lli".."...; de Ja""", r el ~. B
-344-
[page-n-345]
ALJUB
D~
MONTSANT
15
Real Privilegio dada en Zaragoza a 24 de setiembre de 1520, considerando que el
monasterio edificado por su abuelo èn Abira había sido destruïdo por una ¡rande
avenida deI Xúcar, y que sin grave peligro de '~a cODlunidad, no pbdía reedificarse allí
mismo, concedi6 a la priora y monjas ~ caso q~' el ,rey tenío en Xàtiva, llamada Algema, El ~ cual se traaladasen y fundasen un monasterio con el titulo de Santa
María Magdalena de la Algema. .. Provey6 el rey a su sub8istencia por el privilegio
dada' en Va1encia a 10 de enero· de 1820, por el eua! &in que ob11tMe la diap08ición del
fundador del monasteno d,e Alcin la donación que hizo su abuelo, trayendo, dando y
confirmanda de nuevo a la ¡¡badesa que era y por ti.empo fuera y a eu eomunidad del
monasterio de San~ María Magdalena de A1gema de Monte Santo de Xàt;iva, los
mismoe híenes que en el privilegio y donaci6n de su abuelo se expresan... Fueron
èncargadoe de au direcci6n y gobierno espiri~ y monaatico los abadee, y monges de
Valldi~ conforme a los estatutos del Císter.»)
La. vida d'aquestes monges madalenes, qUe proe.edien de la noblesa, no devia. ser
molt edificant, ja que tenim notícies d'una brega per l'amor d'alguna monja de dos
cavallers, un delIs el pOeta moe.Sén Estanys... pot$er descendent d'un repoblador occità
de la Valldigna (20): «El 25 de juliol de 14'10, don Jordi Centelles, fill del comte d'Oliva,
f()nc en la ciutat de, Xàtiva en lo monestir de les monges de Mont&ant, e fonc lò fill de
mossén Estanya, los quals veng1ieren a brega e lo dit Jordi fonc nafrat en lo ventre, e·
lo Stanya en lo caP)).
En l'esglêsia del convent hi havia una taUla de la Magdalena de Reixach i un
retaule de la Ma!:e de Déu de la Det, que ara es troben en l'església de Sant Feliu (21).
Viciapa encara va visitar aquest monestir, com ja hem vist anteriorment.
Després del concili de Trent~ a.quest monestir que havia de ser obligat a fer-se de
clausura., contra. l'opinió de.les monges, foU' ocupat directament per monjos de la
Valldígna: ((Habi.mdose celebrado el concilio de Trento -afegeix Villan'u eva- en que
por punto general se estableci6 la claUBUl'1l en los convent08 de Monjaa, se resistieron
las de Montsant a recibir este decreto, con pre,~ que fu..~ra de la estabilidad expresa
en ~ pm(~6n, jamas hahían votado ni obligadose 8. clausura; por donde dieron que
sospechar que esta su resistencia naCÍ8 de propensión a vivir con més anchura y
libenad.. Habiendo llegado esta a notici88 de Felipe n, zeloso executor de los decretes
del concilio, tom6 tàn a mal esta oposici6n, que como dotador y único patrona de &quel
monasteno impet;r6 u,na 'bula (iel papa Gregorio XIIT... para que las trece monja.s
fueran trasladadas a otros monaster:ios.» Foren enviades al monestir d~ la Zaidia. de
València, i en el de Montsant de Xàtiva varen entrar tretze monjo& cistercencs ~e la
Valldigna (((bernats») que hi continuaren fins l'exclaustraci6 del segle passat· en 1836
,
concretament.
-346-
[page-n-346]
16
A. VENTURA
LA MARE DE DÉU DE L'ALJUB
A part d'allò que ja havem dit anteriorment. les eaC8..88es notícies més que podem
aportar sobre el monestir de Montsant. apareixen en el llibre de Carles Sa.:rth0u
«Mona.ateri08 seta.bitanos» (22). Primerament recull la vella tradici6, esmentada. per
Escolano, que allí mateix es trobava l'hipotètic monestir del segle VI de Sant Donat
africà. Descriu les escasses restes arqueològiques, dient que «en el angulo Norle yace
enterrada la planta del templa; au muro exterior, aprovechado 1uego para muralla de
defensa en la.a guerras de la independencia y civiles del pasado siglo, nos muestnm aÚ11
un 8:ngWo de amares y en el mismo lienzo, lo que fue puerta del temple cenobítico con
el arranque de una arquivolta de sallente arco en eencilla arquitectura. Divet80B
r~tos de eanteria y capiteles por tQdo el jardll:u>,
Respecte a l~aljub diu que (
de.ma.aiado a..ljibe para un centro de treee monjas y ea casi segura que au oonstrucci6n
data de época anterior».
En r actual menjador de la casa lli ha una imatge de rajoletes d'una Mare de- Déu,
amb la següent inscripció: ccNue8tra Señora del A.ijibe, .abogada contra la pesta,
encontrada en ~ cisterna en el MO 1604 y me tnuJladada a Valencia donde se
venera». La imatge es trobava firu¡ la guerra 1936-39 en la primera capella de la dreta,
la. del baptisteri de l'església da Sant Miquel i Sant Sebastià de València, .sobre el vell
camí de Quart: açò era tina antiga ermita fins que en 1533 s'hi e!Jtahliren els frares
mínimA, i on es conserva la tomba del Beat Gaspar Bono. Durant l'expropiaci6, aquests
frares en 1836 encara tenien terres en Novetlê, cosa que ens indica alguna relació amb
Xàtjva. La. capeUa de la Verge de l'Aljub, qu.e no- con.servà a hQr:B8 d'fU'8.,la imatge, està
coberta de ra.joletes de tons blavosos, pero molt destruïdes: en la paret de l'esquerra
està representada una font, i en la de la dreta un àngel, que sembla portar l'escut de
X~tiv~. La llegenda de la ima~ge la va recollir Sartb.Ql.l d'un manuscrit, antic llibre de
la confraria de l'esmentada esg1êaia de Sant Sebastià, que segurament va desapa.réixer
e,n la guerra: «En la ciudad de Xàtiva subiendo al castillo, hay un monasterio de
manjes berna.rdos, enfrente del cua] habia un grande aljibe llor los años 1604, donde
BUcedió lo que aigue: Subíanse 18.8 mé.s de las tardes tres señores clérlgos, dos presbíter08 11amado8 mosén Cosme Esparcell y mosên Pedra Sa.nz, y el otro subdiacono,
llam.ado moslID Vicenta Pedrola, a taner un rato de recreación. Afligí.ales mucho la sed
una tarde y lastim.8.ndose de pudiendo tener allí a1gún a1gibe ... vinÏeron en limpiar el
que había. y oondujeron dos jomaleros para vaciar la tiarra. Un d!a. a tiempo que ya
habian sacado tres gmndes mon tones de tiena, descubrió mosén Vicenta Pedrola, en
el montén de en.merue, un peda.zo de m.adera que relucla muc.ho. L1egÓse y vió una
hermosa ima.gen de la Concepción con au hma a los pies y sin nmo- en-los brazos.
Limpi61a con un 1ienzo. que por haber ~o bajo tiel'ra 890 aiios." estaba muy
-346-
[page-n-347]
AWUB DE MONTSANT
11
terraje... Mas tarde se llamó nuestra señora del Aljibe y es la mas
milagrosa que
Valeñcía». Després de diverses vicissituds fou
a València
en 1644, (da
en la eapilla dQnde estaba el cuerpo del Venerable
Gaspar
Bono, y
en su eapilla
la derecha junta a la puerta principal,
c.onsagrandele aet:ua.lme'nte una r;nuy lueida
su llustre y real
con la
invocacién de Nuestra Señora del Algibe». Sembla que Martínez. Aloy, c;rònista d.e
província de València, va
el que fos
romànica, í r apreciava
Renaixement. Sembla, doncs, una imatge del segle XVI
frares cirtercencs,
que
seu~ predecessores
monges madalenes.
un ·símbol sagrat de
antiguitat» que
i:tpatge no
hom donava a tan ~an aljub.
L'AL,JUB DE MONTSANT
Primeramellt
que tant per la
de l'aljub, en la part alta,
Noroest de la Saetabis romana, COm per la tipologia i per les seues aunelrunODJ¡¡¡~
1,.".'M<'\'.... a les necessitats d'un oonvent o casa reial, creguem que és obro romana,
es tracta d'un aljub de
per tota la ciutat romana,
per la ....n ..............
amb
aljubs de Sant Josep i pel' canals interiors amb els altres aljubs que ja havém.
(fig. l i
IV. B). D~
a COm en la
romana de València un
n'l'...,..,., ...
·"'"" entrava per la part
de Q~ i per
(Bany dels
Pavesos) anava a un castellum aquae en la Parta SucronensÍ8 (= Martiri de Sant
Vicent). en la
de Saetabis l'algua
en aquest aljub es
la muralla del Bellveret, tenint un dipòsit secundari probablement també romà en les
dues cisternes
de rErmita
Josep.
Hem visitat en
ocQ.sionsl'aljub, pero sobretot Wnim UM plànols
per
l'a.r:quiteete xativí Rafael Oliver en 23 de setembre de 1916, en els. anys en què va
i reparacions en cMte14 en Montsant, i va,
la carretera moderna
castell, sent propietari
tot això el 'senador
Gómez Igual (fig. 6).
Segons
dades que poS8eïm l'aljub, que té una altura de
de 12 m., si estigués
ple
a una altura de niv~l
de 9'70 m. tindria una capacitat de 1.342.530
litres, cosa que és un volum d'ai~ molt considerable i més propi d'una ciutat
romana, que no
simple convent.
La planta un
de 18'75 :m. de
11'62 m. d'ample,
en quatre
naus amb volta de canó i comunicades entre per dos li.IXCS. L'altura total és de 12 m ..
quals 9'75 m. corresponen a les parets
al
de la
Aquesta té
un ~adi de 2'25 m. i un diàmetre aproxirna,t de 4'12 m. Els dos arcs que com~quen les
naus tenen una altura del pilar 6'37 m. mentre que el
arc mesura l'o m.
En la
nau de la
es troba l'obertura i
per a baixar al fons, COm
s'observa en el dibuix que acompanyem (figs. 6 i 7).
Que encara en el segle p"8Ssat
pensavB que els
de Montsant i de la costa
podien ser
per a una gran població, ens ho demostra el següent informe d~
-347-
[page-n-348]
A. VBNTURA
18
Fig. /I.-AIjub d~ :Montgant. Planta I sec~ons, segons R. Oliver.
_.
•
~
,",
o",.
, '.:,
[page-n-349]
AJ..JUll DE MOll.'TSANT
'-
t":
I:
, 1
11
j:
P-
W
n
n
J
19
~.
'I
, 1
"
l'
I t
, I
W
'
' I
,
Fig. 7.-Aljub de Mon tsaJI t. Segons A. Za.rag~a i R. Slclun&.
H
h=H
T
"
,
Y
~
•
ei
'-
Fig. S.-Evolucló del dipòsit uni-cameral. segons C. FernAnde~ Ca!jsdo. El n," 3 correspondria al
-model de l'aljub de Montsant.
[page-n-350]
1837 (d\U'~t la guerra carlista) del comandant d'enginyers
D. Tom8.s d'Enguí.
dan08. en reconéíxer la ciutat per a
per Sa.rthou (23): (tPa.ra caso de
cortar el enemi'go los conductos de los
. Belhís y de las San~. deben
oonèrse previstos los aljibes de Montsant y Sent Onofre, èastillo y la cuesta, dominicoI
y
capaces de abutece.r a 80.000 penonas du:rante un par de meses de sitia.
lll.Ú BO
parti.cu.Iares y algunas fuentes de.! monte.»
L'estudi que fa Fern.andez Casado (2;4) sobre la tipologia de les ciate:rnes romanes
amb descripció
molt pareguts als de Montsant ens COJllOl'llD.&,
sense qu.asi dubtes per la nostra part. que esteJ;n davant uns aljubs ro,mans, malgrat
que no descartem que hagen
posteriors, puix deuen haver estat ell
ÚS, quasi ininterrompuda:tQent,
2.000 anys.
recta.n.gul8l'. segons
aquest autor, és mÉll> freqüent que la circular. i per additaments su.ccessius ha donat
.......,."''''. .,'''' més complexos: «Esta. c8m8l'8 és la célula
del dep6sito rectangular
que por repetición y adosamíentos sucesivos nos da toda la
de posibilidades de su
estructura horizontal. Pero la estructura elemental de la. célula se complica al tener
que cubrirla, lo que
a La perfecci6n el romana con au b6veda
circular. La cubrici6n es oblig$da si la conducción es de agua potable, pues ya
toma es 'p~P¡0
del ambiente. para evitar las contl;unin.aciones del
exterior, y aden:ub
é.n
de temperatura. Así llegam~ en
la estructura elemental completa al tipa de caja, de cisterDa.» ... «En un dep6sito
rectangular deacubierto, la única
para la economia de la oonstrucci6n, en
volumen de tl.brica. seria la de m.antenerse en una planta aproximada al cuadrado,
pues la supemcie del fondo es siempre la
y la longitud de muros es m,ínjma para
la torm. indicada.») Encara que part
aljub
excavat ~ l1!l#
construït
·erte~íor. no obstant és quasi un quadrat.
IiUllLCl()W!ll" células para. ínt&grarlas en depósito única.
adici6n nos
aD.Orram08 un muro transversal, y ademas 10B conservados se
en __ ~._.,,'___
di~Ori08 con empujes equilibrados si se establece comunicació» entre laS célrun
para que el agua
libra
por tod.as ellaa ... El mftxiYno de economia se
obtiène al convertir los tahiques en arquerlas y al final sobre columnas. soluci6n a la
que no llegan 108 romanos,
qu.e oontinuaron la evoluci6n.» .
bizantins i per tant els àrabs
tindríem doncs, una data anti! quem: si
arribaren a sostenir els IUCS entre les MUS sobre columnes. tipologia que observem en
pil8l'S, seria anterior, i per tant romana
enenta --continúa Ferruindez Casado- de que las perforaciones aran una
aberro de
y que 108 pasos establecidos pod.í.an servir parillin8 major
y
:reparaci6n, al
en al interior del dep6sito. se agrand&ron los JlUEMX>S
primera. al conservar la cubierta, sólo en altura hasta. ellfmíte superior, que es el plmw de
~ de las bóvedas de cubkr1.i:1,.» Aquest seria el, punt en què es troba
de
Montsant, quan els arcs intermedis no superen el pla, oil an:anca la volta de la nau, í ~
(98) SAl\TB.0U: Op. ell. en la _
4. wl. m,
(i4) FltlWANDEZ CABADO: Op. "it. en la
•
lla.
"'* 6, pàga. ~
-360-
[page-n-351]
ALJUB
ne MON'1'SANT
21
t4nll
no és encara volta
5 fases que
explica en el dibuix
la pàgina 200, del seu treball, aquesta seria la 3.'\ on s'eixampla buit tot el pos,sible no
sutleI1mt l'altura de la
(fig. 8). La. reproducció fotogràfica que es fa en la
l.Ia¡:;J.Ul:\ 224 de la mateixa
lt Aqua Martia o
de Roma és molt ....................
dos. aljubs comunicats de
Josep, que també lruposem romans, i el mateix podríem. dir
del dipòsit de Chieti
en la pàgina 280. Quant a la planimetria.
de
Cherchell amb sis naus comunicades entre
ofereixen una gran
amb el de
Montsant, si no
qu~ estan comunicades per obertures rectangulars i no per arcs, cosa
qúe
l'esquema una
antiga de l'evolució.
de Lyon, si
no se li pareix en la j>lanta de
c::oaxials, sí en la intercomunicació de les naus:
el de;pós:ito mas
que se conserva es uno de
de Lyon. situado
«En
en campo
las Ursulinas, que
una compartimentaci6n
con dos series de
mureres internes formando ~gulos coax:iales. La planta exterior es de 19'50 por 17'50
ro. (r6C'ordeí:n que
de Montsant es 18'75
11 ~60, molt sjrnUa r ), siendo la
anchura libra dê los
de 2'20 ro. (4'12 ro. en Montsa:nt). Estan cubiettoa con b6vedas
de medio cañón y
para intercomunicación con buec;:os que llegan basta el
arranque de las bóveda$ (com el de Montsant)J~
Si les ((Sette Sale» de r Aqua Martia, que es pareix tant als noatres dipòe.íbl de
Montsant i
Josep, fou construïda per
Trajà per a
Beues Termes, això
uU;UQ,J,UI.. notSBl". una data post quem per
nostres dipòsits:
coJl8'b:ults e)l
veus més autoritzades. que
simple
'llatí. i especialment
l'arqueologia, podran aclarir més aquestes qüestions. Solament he intentat donar a
Gonéixel" una sèrie
hidràuliques de
de les quals les
mentals com la
Montsant i Sant Josep
ser romanes. c .....
paraules de Vitruví.
en])e Archiledur4, vm.8: «Pera si el
fue:ra
demasiado duro o
venas del agua se encontrasen en ex.ceso profundas, ent¡;mces se
ha. de
a recoger en depÓ8itos o
el agua procedente de
o de
H
U""I'1'-.'" eleva dos, mediante UDas constrllcciones que se llaman "opus signinum
(de
ciudad de los Volscos).
dicho tipo de
se procedera de esta
manera: se p,reparani prime.ramente are.na buena, lo maB pUIS. y
que sea pos.iòle;
piedràS de sílex, que no pesen mas de una libra cada una¡ callo mas enérgic8. poai:ble
para la. mezcla del mortero, que se compondré. de
arena por dos de
se añaden a este monero
piedl'as de sílex, y con todo ello se ir8n levantando
paredes dentro de la
zanja. las cuales seran tan
como 10 haya de ser la
cisterna. y se
con pison,es fer:radol!l.
las paredes. Vaj~íe~J8
tierra en el espacÍo intermedio hasta el nival mas bajo de las paredes, y una vè:z
igualada, apisónese el suelo con los n:Usmos
basta dar al
el
espesor
Si se hiciesen estos
en número de d~s o
de modo
sedÍJ;llenta,·
do en
uno de los d~p6sitosr
en el otro mucha
clara y conservaria
olor au sabor, En caso
menester echarle .sal y filtrarIa) •.
"U
-351-
[page-n-352]
[page-n-353]
VENTURA.-AJjub de Montsant
LAM. I
A
B
Al Font de l'Aigua Salada en el Carrer de les Ànimes. Bl Font de l'Edl'a.
[page-n-354]
VENTURA.-Aljub de Montsant
LAM. 11
A
B
A) Nevera. B) Entrada a l'Aljub de S. Josep.
[page-n-355]
VENTURA.-Aljub de
Montsan~
LAM . III
B
A
A) Torre àrab de la murnlla ESL. AI seu peu hi ha les restes d ' un a]c¡¡vó.
Bl Aljub de la Tarta.na.
[page-n-356]
VENTURA.- Aljub de Montsant
LAM . IV
A
B
A) Aljub de la c¡¡rreterll.
B) Aljub de Montsant.
[page-n-357]