Perfils del Passat 4
L'expasió de l'agricultura: la vall de l'Alcoi fa 5.000 anys / La expansión de la agricultura: el valle del Serpis hace 5.000 años
Joan Bernabeu Aubán
Josep Lluís Pascual Benito
1998
, ISBN 84-7795-157-8
978-84-7795-157-5 , 61 p.
[page-n-1]
09:44
Página 1
Col·lecció Perfils del Passat
Col·lecció Perfils del Passat
4
•
27/6/08
L’expansió de l’agricultura
PORT Agricultura-
La vall de l’Alcoi
fa 5.000 anys
MUSEU DE PREHISTÒRIA
[page-n-2]
L’expansió agricultura-Maqueta
27/6/08
09:52
Página 1
[page-n-3]
EL FOC -Maqueta
26/6/08
08:54
Página 1
[page-n-4]
L’expansió agricultura-Maqueta
27/6/08
09:52
Página 2
DIPUTACIÓ DE VALÈNCIA
President
Manuel Tarancón Fandos
Diputat de l´Àrea de Cultura
Antonio Lis Darder
Directora del SIP i Museu de Prehistòria
Begoña Carrascosa Moliner
FITXA TÈCNICA
Comissaris:
Josep Lluís Pascual Benito *
Joan Bernabeu Aubán *
Autors del catàleg
Joan Bernabeu Aubán *
Josep Lluís Pascual Benito *
Teresa Orozco Köhler *
Ernestina Badal García *
Oreto García Puchal *
Manuel Pérez Ripoll *
Muntatge i disseny:
Francesc Chiner Vives
Versió valenciana del catàleg:
Unitat de Normalització Lingüística de la Diputació de València
Ajudant de muntatge:
Rafael Tarín Alarcón
Correcció i revisió de textos dels plafons:
Gabinet Municipal de Normalització Lingüística de l’Ajuntament
d’Alcoi.
Fotografía:
Comissaris
Arxiu SIP
Arxiu Museu Arqueològic Municipla d’Alcoi
Teresa Orozco Köhler
Ernestina Badal Garcia
J.Emili Aura Tortosa
Josep Pascual Beneito
Javier Marina (Projecte Mola d’Agres)
Arxiu fotogràfic i materials del SIP:
Mº. Jesús de Pedro Michó
Joaquim Juan Cabanilles
Helena Bonet Rosado
Arxiu fotogràfic i materials del
Museu Arqueològic Municipal d’Alcoi:
Josep M. Segura Martí
J.Emili Aura Tortosa
Motlle llar:
Inocenci Sarrión Montañana
Rafael Fambuena Lucía
Administració:
Mº. Teresa Clemente Hermosilla
Plafons:
SATO
Taller:
Sonia Gutierrez
Josep Lluís Pascual Benito
D’Arqueo. Difusión de la Arqueología
Aquest llibre s’ha fet amb motiu de l’exposició L’Expansió de
l’Agricultura. La Vall de l’Alcoi fa 5.000 anys.
La responsabilitat dels textos correpon als autors
* Departament de Prehistòria i Arqueologia. Universitat de València
Data:
18 de juny 1998 - 27 de setembre 1998
© del text: els autors
© de l’edició: Diputació de València
Maqueta llar:
Josep H. Miró Segura
(Museu Arqueològic Municipal d’Alcoi)
Restauració ceràmica:
Inocenci Sarrión Montañana
Josep H. Miró Segura
Fotomecànica i impressió:
Textos i Imatges, S.A.L.
Pianista Amparo Iturbi, 32, baix.
46007 València • Tel. 96 342 23 15
I.S.B.N.: 84-7795-157-8
Depòsit legal: V-2360-1998
[page-n-5]
L’expansió agricultura-Maqueta
27/6/08
09:52
Página 3
C O L · L E C C I Ó P E R F I L S D E L PA S S AT, n ú m . 4
L’expansió de l’agricultura
La vall de l’Alcoi fa 5.000 anys
La expansión de la agricultura
El valle del Serpis hace 5.000 años
Joan Bernabeu Auban
Josep Lluís Pascual Benito
MUSEU DE PREHISTÒRIA
1998
[page-n-6]
L’expansió agricultura-Maqueta
27/6/08
09:52
Página 4
[page-n-7]
L’expansió agricultura-Maqueta
27/6/08
09:52
Página 5
PRESENTACIÓ
No cap dubte que l’agricultura és una activitat econòmica de vital importància per a les terres valencianes des de la seua introducció, fa aproximadament 7.000 anys, fins als nostres dies.
L’exposició “L’expansió de l’agricultura. La vall de l’Alcoi fa 5.000 anys” mostra una completa visió del
període en què els primers agricultors ocupen grans extensions de terrenys cultivables gràcies a importants innovacions tècniques entre les quals destaca l’ús de la tracció animal per primera vegada a les nostres terres. Per a això, respectant un gran rigor científic, es reconstruïx el paisatge vegetal, el procés d’instal·lació en el territori, la manera de viure, el tipus d’agricultura i ramaderia, les relacions geogràfiques, el món
simbòlic i els costums funeraris d’estes comunitats neolítiques.
Esta exposició és el fruit d’una estreta col·laboració entre diverses institucions valencianes del camp cultural. Així, a l’equip d’investigadors del Departament de Prehistòria i Arqueologia de la Universitat de València,
cal afegir el personal del Museu Arqueològic Municipal d’Alcoi i el del mateix Servici d’Investigació
Prehistòrica d’esta Diputació, que gràcies el seu esforç han fet possible que hui poguem contemplar, entre
els diversos objectes de la vida quotidiana dels nostres avantpassats, l’estructura de combustió prehistòrica més completa fins ara coneguda.
En definitiva, és una satisfacció per a la Diputació oferir als valencians l’oportunitat d’accedir, en el marc del
Centre Cultural la Beneficència, a una etapa molt poc coneguda del nostre passat.
MANUEL TARANCÓN FANDOS
President de la Diputació de València
PRESENTACIÓN
No cabe duda que la agricultura es una actividad económica de vital importancia para las tierras
valencianas desde su introducción —hace aproximadamente 7.000 años— hasta nuestros días.
La exposición “La expansión de la agricultura. El valle del Alcoi hace 5.000 años” muestra una
completa visión del periodo en el que los primeros agricultores ocupan amplias extensiones de
terrenos cultivables gracias a importantes técnicas entre las que destacan el empleo de la tracción
animal por primera vez en nuestras tierras. Para ello, respetando un gran rigor científico, se reconstruye el paisaje vegetal, el proceso de instalación en el territorio, el modo de vida, el tipo de agricultura y ganadería, las relaciones geográficas, el mundo simbólico y las costumbres funerarias de estas
comunidades neolíticas.
Esta exposición es el fruto de una estrecha colaboración entre diversas instituciones valencianas
del ámbito cultural. Así, el equipo de investigadores del Departamento de Prehistoria y Arqueología
de la Universidad de Valencia, hay que sumar al personal del Museo Arqueológico Municipal de Alcoi
y del propio Servicio de Investigación Prehistórica de esta Diputación, que gracias a su esfuerzo han
hecho posible que hoy podamos contemplar, entre los diversos objetos de la vida cotidiana de nuestros antepasados, la estructura de combustión prehistórica más compleja hasta ahora conocida.
En definitiva, es una satisfacción para la Diputación ofrecer a los valencianos la oportunidad de
poder acceder, en el marco del Centro Cultural La Beneficencia, a una etapa muy poco conocida de
nuestro pasado.
MANUEL TARANCÓN FANDOS
Presidente de la Diputación de Valencia
5
[page-n-8]
L’expansió agricultura-Maqueta
27/6/08
09:52
Página 6
[page-n-9]
L’expansió agricultura-Maqueta
27/6/08
09:52
Página 7
PARAULES PRELIMINARS
L’exposició “L’expansió de l’agricultura. La vall de l’Alcoi fa 5.000 anys” ens oferix una rigorosa i amena
visió de les comunitats humanes que van poblar les comarques centrals valencianes durant el tercer
mil·lenni abans de Crist.
La mostra presenta el resultat de les investigacions arqueològiques dutes a terme en l’última dècada per
un ampli equip d’especialistes del Departament de Prehistòria i Arqueologia de la Universitat de València.
Les diverses prospeccions i excavacions fetes a les comarques de l’Alcoià, el Comtat i la Vall d’Albaida han
permés conéixer l’evolució de les poblacions d’agricultors allà assentats durant el tercer mil·lenni abans de
Crist, il·luminant aspectes que fins ara es desconeixien. Després de la consolidació del sistema agrícola, la
introducció de l’arada tirada per bous permetrà la colonisació de noves terres per al cultiu i la millora del
rendiment de les collites. Este fet, combinat amb atres innovacions tecnològiques i amb diverses tecnològiques i amb diversos aspectes socials, serà el detonant que iniciarà el procés pel qual es trenca la manera de viure neolítica en vigència durant tres mil anys i que culminarà amb l’aparició d’un nou tipus de societat en l’Edat del Bronze, en l’albada del segon mil·lenni aC.
L’Àrea de Cultura de la Diputació de València, mitjançant del Servici d’Investigació Prehistòrica i del seu
Museu, es congratula de continuar la tasca de difusió de la investigació arqueològica amb esta mostra que
representa una gran oportunitat per a observar l’avanç realisat en els últims anys sobre el coneixement de
les societats humanes que ens van precedit en estes terres.
ANTONIO LIS DARDER
Diputat de l’Àrea de Cultura
de la Diputació de València
PALABRAS PRELIMINARES
La exposición “La expansión de la agricultura. El valle del Alcoi hace 5.000 años” nos ofrece una
rigurosa y amena visión de las comunidades humanas que poblaron las comarcas centrales valencianas durante el Tercer milenio antes de Cristo.
La muestra, presenta el resultado de las investigaciones arqueológicas llevadas a cabo en la última década por un amplio equipo de especialistas del Departamento de Prehistoria y Arqueología de
la Universidad de Valencia. Las diversas prospecciones y excavaciones efectuadas en las comarcas
del Alcoià, El Comtat y la Vall d’Albaida han permitido conocer la evolución de las poblaciones de
agricultores allí asentados durante el III milenio antes de Cristo, poniendo luz sobre aspectos que
hasta la actualidad se desconocían. Tras la consolidación del sistema agrícola, la introducción del
arado tirado por bueyes permitirá la colonización de nuevas tierras para el cultivo y mejorará el rendimiento de las cosechas. Este hecho, combinado con otras innovaciones tecnológicas y con diversos aspectos sociales, será el detonante que iniciará el proceso por el que se rompe el modo de vida
neolítico vigente durante tres mil años y que culminará con la aparición de un nuevo tipo de sociedad en la Edad del Bronce en los albores del II milenio a. C.
El área de Cultura de la Diputación, por medio del Servicio de Investigación Prehistórica y su
Museo, se congratula en continuar la labor de difusión de la investigación arqueológica con esta
muestra que representa una gran oportunidad para observar el avance realizado en los últimos años
sobre el conocimiento de las sociedades humanas que nos precedieron en estas tierras.
ANTONIO LIS DARDER
Diputado del Área de Cultura
de la Diputación de Valencia
7
[page-n-10]
L’expansió agricultura-Maqueta
27/6/08
09:52
Fotografia de satèl·lit de les comarques centrals valencianes.
Fotografía de satélite de las comarcas centrales valencianas
Página 8
[page-n-11]
L’expansió agricultura-Maqueta
27/6/08
09:52
Página 9
Vista parcial de la Vall del riu d’Alcoi.
Vista parcial del Valle del río Alcoi.
INTRODUCCIÓ
INTRODUCCIÓN
Fa uns 10.000 anys aparegueren a l’Orient Pròxim les
primeres plantes domèstiques (el blat i la civada), als quals
poc després s’afegiren els animals (ovicaprins, porc i bou).
A partir d’este moment, estos grups d’agricultors i ramaders
començaren un procés expansiu sense precedents en la
història. D’esta manera, en poc més de tres mil·lennis, colonitzaren les terres riberenques de la Mediterrània, cosa que
en les terres valencianes es documenta poc després del
5.000 aC.
Hace unos 10.000 años aparecieron en el Próximo
Oriente las primeras plantas domésticas (el trigo y la
cebada), a las que poco después se añadirían los animales (ovicaprinos, cerdo y buey). A partir de este momento,
estos grupos de agricultores y ganaderos comenzaron un
proceso expansivo sin precedentes en la Historia. De este
modo, en poco más de tres milenios, colonizaron las tierras ribereñas del Mediterráneo, documentándose en las
tierras valencianas poco después del 5.000 a.C.
Durant els dos mil anys següents, assistirem a l’expansió
constant i progressiva del nova forma de vida de manera que,
cap al 3000 aC, l’agricultura i la ramaderia s’havien consolidat,
i havien colonitzà la major part dels ecosistemes de la península Ibèrica.
Durante los siguientes 2.000 años, asistiremos a la
constante y progresiva expansión del nuevo modo de vida
de manera que, hacia el 3000 a.C., la agricultura y ganadería se habían consolidado, colonizando la mayor parte
de los ecosistemas de la península Ibérica.
En aquell moment poques coses havien canviat des de
l’arribada dels primers grups d’agricultors. Els sistemes agrícoles primitius es basaven en el que s’ha denominat agricultura intensiva d’aixada. Este era un sistema de baixa
inversió i elevat rendiment, que es limitava a posar en
explotació les millors terres situades en els ecosistemes
més favorables i tractava, sobretot, de minimitzar el risc de
les roïnes collites.
Hasta entonces pocas cosas habían cambiado desde la
llegada de los primeros grupos de agricultores. Los sistemas agrícolas primitivos se basaban en lo que ha venido
en denominarse “agricultura intensiva de azada”. Era éste
un sistema de baja inversión y elevado rendimiento, que
se limitaba a poner en explotación las mejores tierras
situadas en los ecosistemas más favorables tratando,
sobre todo, de minimizar el riesgo de malas cosechas.
9
[page-n-12]
L’expansió agricultura-Maqueta
27/6/08
09:52
Página 10
Pany de muralla amb torreó adossat i entrada de Los Millares (Almeria).
Lienzo de muralla con torreón adosado y entrada de Los Millares (Almería).
En gran part d’Europa occidental, les comunitats del tercer mil·leni aC soterraven els
seus morts en construccions megalítiques. Dolmen de Pavia (Portugal).
En gran parte de Europa Occidental, las comunidades del III milenio a.C. enterraban a sus muertos en construcciones megalíticas. Dolmen de Pavía (Portugal).
L’èxit d’este sistema depenia de la seua limitada capacitat
d’expansió. La conseqüència n’era una baixa densitat de
població, els assentaments de la qual es localitzaven prop
dels recursos disponibles. Per reduir el risc que una població
escassa i dispersa comportava per a la reproducció, estos
grups mobilitzaren un considerable esforç en posar en funcionament extensos sistemes d’intercanvis i contactes entre
les grups a fi d’assegurar-ne la capacitat de reproducció i d’atenuar els riscos de les collites roïnes per mitjà d’una àmplia
xarxa de parents i aliats.
El éxito de este sistema, dependía de su limitada capacidad de expansión. La consecuencia era una baja densidad de población, cuyos asentamientos se localizaban
cerca de los recursos disponibles. Para reducir el riesgo que
una población escasa y dispersa suponía para la reproducción, estos grupos movilizaron un considerable esfuerzo en
poner en pie extensos sistemas de intercambios y contactos entre los grupos con el fin de asegurar su capacidad de
reproducción, así como atenuar los riesgos de malas cosechas mediante una amplia red de parientes y aliados.
Esta situació, no obstant això, es modificarà radicalment
durant el mil·lenni següent (3.000-2.000 aC). Una sèrie de canvis transcendentals donaren lloc, en el sud de la península
Ibèrica, a dues cultures regionals fortament personalitzades:
Los Millares en la regió del sud-est (Almeria, Múrcia, part de
Granada i el sud d’Alacant) i Vila Nova de São Pedro, en el
centre-sud de Portugal. Ambdues es convertiren en importants focus que amb les seues innovacions (metal·lúrgia,
poblats fortificats...) afectaren, en major o menor mesura, les
regions limítrofes.
Esta situación, sin embargo, se modificará radicalmente durante el milenio posterior (3.000-2.000 a.C.). Una serie
de cambios trascendentales dieron lugar, en el sur de la
península Ibérica, a dos culturas regionales fuertemente
personalizadas: los Millares en la región del sudeste
(Almería, Murcia, parte de Granada y sur de Alicante) y
Vila Nova de Sao Pedro, en el centro-sur de Portugal.
Ambas se convirtieron en importantes focos cuyas innovaciones (metalurgia, poblados fortificados....) afectaron, en
mayor o menor medida, a las regiones limítrofes.
Les valls d’Alcoi constituïxen una unitat geogràfica definida per la successió de valls que confluïxen en una depressió, la foia d’Alcoi, provocada per una falla, per on discorre el
riu principal, conegut com Alcoi o Serpis, que aglutina les
actuals comarques de l’Alcoià i el Comtat.
Les Valls de l’Alcoi constituyen una unidad geográfica
definida por la sucesión de pequeños valles que confluyen en una depresión, la hoya de Alcoi, provocada por
una falla, por la que discurre el río principal, conocido
como Alcoi o Serpis, aglutinando a las actuales comarcas
de l’Alcoià y El Comtat.
Esta regió, situada en la perifèria del nucli de Los Millares,
constituïx una plataforma privilegiada des d’on observar com
els canvis del tercer mil·lenni aC, actuant sobre un substrat
neolític anterior plenament consolidat, acabaren per transformar-lo.
Esta región, situada en la periferia del núcleo de los
Millares, constituye una plataforma privilegiada desde
donde observar como los cambios del IIIr milenio a.C.,
actuando sobre un sustrato neolítico anterior plenamente
consolidado, terminaron por transformarlo.
El període comprés entre el 3.000-2.000 aC podria considerar-se com el punt culminant del desenrotllament dels
grups neolítics; el moment durant el qual l’aparició de certes
tensions socials i econòmiques feren prosperar diversos can-
El período comprendido entre el 3.000-2.200 a.C.
podría considerarse como el punto culminante del desarrollo de los grupos neolíticos; el momento durante el cual
10
[page-n-13]
L’expansió agricultura-Maqueta
27/6/08
09:52
Página 11
la aparición de ciertas tensiones sociales y económicas
hicieron prosperar diversos cambios tecnológicos (el
arado, la revolución de los productos secundarios) que,
finalmente, terminaron por trasformar los antiguos sistemas sociales comunitarios neolíticos.
vis tecnològics (l’aladre, la revolució dels productes secundaris) que, al capdavall, transformarien els antics sistemes
socials comunitaris neolítics.
Fruit d’estos canvis en la tecnologia i els sistemes de subsistència, es desenvoluparen noves formes d’organització
social que, sobre la base dels antics sistemes comunitaris,
comportaren un creixent desenrotllament de la desigualtat.
Fruto de estos cambios en la tecnología y en los sistemas de subsistencia, se desarrollaron nuevas formas de
organización social que, sobre la base de los antiguos sistemas comunitarios, comportaron un creciente desarrollo
de la desigualdad.
Al principi, estes noves tendències es desenrotllaren
sobre les bases dels sistemes comunitaris anteriors, que se
superposen a l’entramat de les relacions de parentiu que les
caracteritzava.
Al principio, estas nuevas tendencias se desarrollaron
sobre las base de los sistemas comunitarios anteriores,
superponiéndose al entramado de las relaciones de
parentesco que caracterizaba aquellos.
El desenrotllament d’un doble circuit d’intercanvi pareix la
conseqüència d’esta nova situació. Així, enfront d’un circuit
pel qual circulen amb profusió certes roques amb les quals
s’elaboren objectes de caràcter utilitari, com les destrals i les
aixes de pedra polida, en trobem un altre on la varietat de
matèries primeres, tot i que més gran (ivori, ambre, atzabeja o
coure), és quantitativament significant, i amb això suggerix
una circulació socialment restringida a les noves elits socials
emergents, que retenen creixents quotes d’estatus, prestigi i
poder dins del grup.
El desarrollo de un doble circuito de intercambio parece
la consecuencia de esta nueva situación. Así, frente a un circuito por el que circulan con profusión ciertas rocas con las
cuales se elaboraran objetos de carácter utilitario, como las
hachas y azuelas de piedra pulida, encontramos otro donde
la variedad de materias primas, aunque mayor (marfil, ámbar,
azabache o cobre), es cuantitativamente insignificante, sugiriendo con ello una circulación socialmente restringida a las
nuevas élites sociales emergentes, detentadoras de crecientes cotas de estatus, prestigio y poder dentro del grupo.
El període campaniforme (ca 2.200-1.800) pareix conformar-se com l’autèntic punt de ruptura entre els dos mons: el
Neolític, caracteritzat pel desenrotllament de les societats
segmentàries, basades en les relacions de parentiu, i l’Edat
del Bronze (1.800-1.200 aC), on els enterraments individuals,
la major inversió en obres de caràcter col·lectiu (abancalaments, muralles), l’exclusivitat dels circuits d’intercanvi socialment restringit i el col·lapse d’aquells altres que mobilitzen
una major massa social posen de manifest el desenrotllament
d’una complexitat social més gran.
El período campaniforme (ca. 2.200-1.800) parece conformarse como el auténtico punto de ruptura entre ambos
mundos: el Neolítico, caracterizado por el desarrollo de las
sociedades segmentarias, basadas en las relaciones de
parentesco; y la Edad del Bronce (1.800-1.200 a.C.), donde
la los enterramientos individuales, la mayor inversión en
obras de carácter colectivo (aterrazamientos, murallas), la
exclusividad de los circuitos de intercambio socialmente
restringido y el colapso de aquéllos otros que movilizan a
una mayor masa social, ponen de manifiesto el desarrollo
de una mayor complejidad social.
Els poblats d’altura amb grans abancalaments de pedra són característics de l’edat del bronze. La Mola d’Agres.
Los poblados de altura con grandes aterrazamientos de piedra son característicos de la Edad del Bronce. La Mola d’Agres.
11
[page-n-14]
L’expansió agricultura-Maqueta
27/6/08
09:52
Página 12
Frutos y verduras
Plantas medicinales
y artesanales
Útiles
Leña y madera
Curtientes
El bosc mediterrani oferix diversos productes. La fusta, a més de combustible i element constructiu, s’utilitzà per a la confecció de mànecs i estris com l’arc i la fletxa; de la corfa de
carrasca podien extraure’s els tanins, utilitzats en el curtit de pells; diversos fruits oferien un complement a la dieta agrícola mentre que altres plantes com les mel·líferes permetien
l’aprofitament de la mel.
El bosque mediterráneo ofrece diversos productos. La madera, además de combustible y elemento constructivo, se utilizó para la confección de mangos y útiles como el arco
y la flecha; de la corteza de la carrasca podían extraerse los taninos, utilizados en el curtido de pieles; diversos frutos ofrecían un complemento a la dieta agrícola mientras
que otras plantas, como las melíferas permitían el aprovechamiento de la miel.
12
[page-n-15]
L’expansió agricultura-Maqueta
27/6/08
09:52
Página 13
Plànol transversal de carbó prehistòric de carrasca o
coscoll.
Plano transversal de carbón prehistórico de carrasca
o coscoja.
Branca de carrasca (Quercus rotundifolia).
Rama de carrasca (Quercus rotundifolia)
EL PAISAJE VEGETAL
EL PAISATGE VEGETAL
Els canvis climàtics, normalment, són processos de llarga
duració que produïxen un gran impacte sobre els sers vius,
ja que estos depenen, en gran mesura, dels paràmetres físics
per a completar-ne el cicle vital i, a més, en marquen l’àrea de
distribució espacial.
Los cambios climáticos, normalmente, son procesos de
larga duración que producen un gran impacto sobre los
seres vivos, ya que estos dependen, en gran medida, de
los parámetros físicos para completar su ciclo vital y, además, marcan su área de distribución espacial.
El cicle climàtic actual, conegut com a període Holocé, s’inicia fa uns 10.000 anys. Les seues característiques més visibles foren un augment progressiu de la temperatura i la
humitat a escala global. En el seu interior es distingeixen
diversos períodes climàtics que, de més antic a més recent
són: Preboreal, Boreal, Atlàntic, Subboreal i Subatlàntic.
El ciclo climático actual, conocido como período
Holoceno, se inicia hace unos 10.000 años. Sus características más visibles fueron un aumento progresivo de la
temperatura y la humedad a escala global. En su interior
se distinguen diversos períodos climáticos que, de más
antiguo a más reciente son: Preboreal-Boreal-AtlánticoSubboreal y Subatlántico.
A nivell regional, estos canvis facilitaren una nova configuració biogeogràfica, de manera que la zonació altitudinal
dels sers vius canvià considerablement durant l’Holocé inferior (del Preboreal a l’Atlàntic), i és probable que la distribució
biogeogràfica actual quedara establida a partir del període
Atlàntic.
A nivel regional, estos cambios propiciaron una
nueva configuración biogeográfica, de tal modo que la
zonación altitudinal de los seres vivos cambió considerablemente durante el Holoceno inferior (del Preboreal
al Atlántico), siendo probable que la distribución biogeográfica actual quedara establecida a partir del período Atlántico.
El període comprés entre 3.000 i 2.000 aC s’integra dins
del període climàtic Subboreal, i suposant-se un clima relativament estable i paregut a l’actual, tot i que amb oscil·lacions
de menor importància i curta duració.
El período comprendido entre el 3000 y el 2.000 a.C. se
integra dentro del período climático Subboreal, suponiéndose un clima relativamente estable y parecido al actual,
aunque con oscilaciones de menor importancia y corta
duración.
El paisatge vegetal de les valls d’Alcoi, sobre la vegetació natural mostraria, les petges que dos mil·lennis d’activitats agrícoles de baixa intensitat haurien deixat sobre la
13
[page-n-16]
L’expansió agricultura-Maqueta
27/6/08
09:52
Página 14
Roures menuts (Quercus faginea).
Quejigos (Quercus faginea)
Plànol transversal del carbó prehistòric de
roure menut.
Plano transversal de carbón prehistórico
de quejigo
El paisaje vegetal de Les Valls de l’Alcoi mostraría,
sobre la vegetación natural, las huellas que dos milenios
de actividades agrícolas de baja intensidad habrían dejado sobre la vegetación natural. Probablemente, amplias
zonas baldías cubiertas de vegetación dominarían el paisaje, salpicado por campos de cultivo y las zonas de pasto
alrededor de los asentamientos. El bosque, lejos de ser un
área improductiva, era frecuentado por los agricultores
para realizar tareas de leñateo, recolección, caza y pastoreo que complementarían la economía doméstica derivada de la agricultura.
vegetació natural. Probablement, àmplies zones ermes
cobertes de vegetació dominarien el paisatge, esguitat per
camps de cultiu i les zones de pastura a l’entorn dels assentaments. El bosc, lluny de ser una àrea improductiva, era freqüentat pels agricultors per a fer llenya, recol·lecció, caça i
pastura que complementarien l’economia domèstica derivada de l’agricultura.
En las sociedades tradicionales el aprovisionamiento de leña es una tarea cotidiana, ya que es el combustible primordial en las regiones donde se desarrolla
una vegetación leñosa. Esta es una fuente de energía
renovable y limpia de la que queda constancia en el
registro arqueológico por medio de sus restos carbonizados. Convenientemente analizados, los carbones
hallados en los asentamientos prehistóricos, nos transmiten una imagen de la vegetación de aquéllos
momentos de la que pueden inferirse tanto las condiciones naturales del paisaje vegetal, como su utilización por el hombre.
En les societats tradicionals l’aprovisionament de llenya
és una tasca de cada dia, ja que és el combustible primordial
en les regions on es desplega una vegetació llenyosa. Esta
és una font d’energia renovable i neta de la qual hi ha
constància en el registre arqueològic per mitjà de les seues
restes carbonitzades. Analitzades de manera convenient, els
carbons trobats en els assentaments prehistòrics, ens transmeten una imatge de la vegetació d’aquells moments, de la
qual poden inferir-se tant les condicions naturals del paisatge vegetal, com la seua utilització per l’home.
La vegetación natural
Entre el 3.000 y el 2.000 a.C., la paleovegetación documentada en Les Valls de l’Alcoi es genuinamente mediterránea, con árboles y arbustos perennifolios, coriáceos,
aromáticos, algunos caducifolios y la vegetación de borde
de río. Las formaciones más destacadas son el bosque
dominado por Quercus (carrasca, coscoja, quejigo) o por
pinos (pino carrasco), seguidos en cada caso por su
correspondiente cortejo arbustivo y herbáceo.
La vegetació natural
Entre el 3.000 i el 2.000 aC, la paleovegetació documentada en les valls d’Alcoi és genuïnament mediterrània, amb
arbres i arbustos perennifolis, coriacis, aromàtics, alguns
caducifolis i la vegetació de vora riu. Les formacions més destacades són el bosc dominat per Quercus (carrasca, coscolla,
14
[page-n-17]
L’expansió agricultura-Maqueta
27/6/08
09:52
Página 15
Freixe de flor (Fraxinus ornus).
Fresno de flor (Fraxinus ornus)
Pla transversal de carbó prehistòric de
freixe.
Plano transversal de carbón prehistórico de fresno
roure menut) o pins (pi blanc), seguits en cada cas pel seu
corresponent seguici arbustiu i herbaci.
En els poblats de la vall la formació més destacada és el
bosc de Quercus perennifolis (carrasca, coscolla), amb una
menor representació de caducifolis (roure menut). De les dues
espècies perennifòlies probablement domine la carrasca, formant el típic carrascar mediterrani amb un estrat arbori presidit per este arbre, acompanyat d’altres espècies com la coscolla. El seguici arbustiu d’este bosc sol ser ric en espècies i
algunes poden arribar al port arbori: l’arç (Acer sp.), l’arboç
(Arbutus unedo), noguerola (Pistacia terebinthus), aladern-aladerna (Rhamnus-Phillyrea), ginebres (Juniperus sp.), moixera
(Sorbus sp), corunyer (Amelanchier ovalis), xara (Cistus sp),
brucs (Erica multiflora), matapoll (Daphne gnidium) i diverses
lleguminoses llenyoses. No obstant això, són molt escasses
les restes d’olivera borda (Olea europaea var. sylvestris) i llentiscle (Pistacia lentiscus), probablement a causa de les condicions continentals de vall que en dificulten el desenrotllament. La Font Roja d’Alcoi és un bosc relicte d’este tipus.
En los poblados del valle la formación más destacada
es el bosque de Quercus perennifolios (carrasca y coscoja), con una menor representación de caducifolios (quejigo). De las dos especies perennifolias probablemente
domine la carrasca, formando el típico carrascal mediterráneo con un estrato arbóreo presidido por este árbol,
acompañado de otras especies como la coscoja. El cortejo arbustivo de este bosque suele ser rico en especies y
algunas pueden alcanzar el porte arbóreo: el arce (Acer
sp), madroño (Arbutus unedo), cornicabra (Pistacia terebinthus), aladierno-aladierna (Rhamnus-Phillyrea), enebros (Juniperus sp) mostajo (Sorbus sp) guillomo
(Amelanchier ovalis), jaras (Cistus sp), brezos (Erica multiflora), torbisco (Daphne gnidium) y distintas leguminosas
leñosas. Sin embargo, son muy escasos los restos de acebuche (Olea europaea var. sylvestris) y lentisco (Pistacia
lentiscus), probablemente debido a las condiciones continentales de valle que dificultan su desarrollo. La Font Roja
de Alcoi es un bosque relicto de este tipo.
Al llarg dels cursos fluvials creix una vegetació exigent en
aigua que forma la ribera o els boscos galeria. A la vora del
Serpis i dels seus tributaris creixien els salzes (Salix sp), els
llorers (Laurus nobilis), els freixes (Fraxynus oxyphylla; F.
ornus) i els xops (Populus sp). Els boscos de pins estan molt
poc documentats. Potser esta vegetació fóra marginal o inexistent dins del territori de producció dels poblats i, per tant,
no fou explotada.
A lo largo de los cursos fluviales crece una vegetación
exigente en agua que forma la ribera o los bosques galería. En las orillas del Serpis y de sus tributarios crecían los
sauces (Salix sp), los laureles (Laurus nobilis), los fresnos
(Fraxynus oxyphylla; F. ornus) y los álamos (Populus sp).
Los bosques de pinos están poco documentados. Quizás
esta vegetación fuera marginal o inexistente dentro del
Els usos del bosc
En les societats camperoles la vegetació natural es de
gran importància per ser una font de recursos complementària a l’agricultura i la ramaderia.
15
[page-n-18]
L’expansió agricultura-Maqueta
27/6/08
09:52
Página 16
La xara és una planta melífera documentada amb freqüència en el carbó prehistòric.
Las jaras son plantas melíferas y frecuentemente documentadas en el carbón
prehistórico.
El bosc mediterrani oferix fruits nutritius que poden ser recol·lectats. Maduixes silvestres.
El bosque mediterráneo ofrece frutos nutritivos que pueden ser recolectados.
Fresas silvestres.
L’espart i el margalló són
plantes que es poden trenar per fabricar cistelles,
calcer, etc.
El esparto y el palmito
son plantas que se pueden trenzar para fabricar
cestas, calzado, etc.
16
[page-n-19]
L’expansió agricultura-Maqueta
27/6/08
09:52
Página 17
territorio de producción de las aldeas y, por tanto, no fue
explotada.
El bosc és el territori pecuari que complementa els restolls. L’animal que millor s’adapta al pasturatge del bosc
mediterrani és la cabra, seguida de l’ovella. El bou necessita pastura verda i, per tant, va més associat a la vegetació
de ribera. El porc, per ser omnívor, pot pasturar en ambients
diferents.
Los usos del bosque.
En las sociedades campesinas la vegetación natural es
de gran importancia por ser una fuente de recursos complementaria a la agricultura y ganadería.
Del bosc s’extrau també fusta per a diferents usos: pals
per a la construcció de les cases, mànecs per a utensilis (com
ganivets o falçs), i armes (arcs i fletxes). En les il·lustracions
d’art rupestre és freqüent observar arcs i fletxes que estarien
confeccionats amb fusta triada per la seua flexibilitat i
resistència. D’acord amb la documentació arqueològica trobada en altres zones d’Europa, pareix que estes armes es feien
amb fusta de freixe, d’arç o de teix.
El bosque es el territorio pecuario que complementa a
los rastrojos. El animal que mejor se adapta al pasto del
bosque mediterráneo es la cabra, seguida de la oveja. El
buey necesita pasto verde y, por tanto, va más asociado a
la vegetación de ribera. El cerdo, al ser omnívoro, puede
pastar en distintos ambientes.
De les plantes artesanals destaquen les que tenen fibres
llargues en les seues fulles o tiges i poden trenar-se. Entre
estes, les més característiques són el lli i l’espart. No és probable que el margalló es trobara en la vall per la seua sensibilitat al fred. Els tanins extrets de l’escorça de les carrasques
s’utilitzarien per a l’adobat de les pells.
Del bosque se extrae también madera para distintos
usos: postes para la construcción de las casas, mangos
para útiles (como cuchillos u hoces), y armas (arcos y flechas). En las ilustraciones de arte rupestre es frecuente
observar arcos y flechas que estarían confeccionadas con
maderas seleccionadas por su flexibilidad y resistencia. A
tenor de la documentación arqueológica lograda en otras
zonas de Europa, parece que estas armas se confeccionaban con madera de fresno, arce o tejo.
Si el cultiu agrícola proporcionava productes alimentaris d’alt rendiment energètic (cereals i llegums), de la vegetació natural s’obtenien verdures i fruits. Moltes tiges i
fulles del bosc poden incloure’s en la dieta humana, i aporten vitamines, sals i minerals. La vegetació mediterrània és
rica en espècies mel·líferes i la recol·lecció de la mel ha
quedat documentada en algunes escenes de l’art rupestre
llevantí.
De las plantas artesanales destacan las que tienen
fibras largas en sus hojas o tallos y pueden trenzarse. Entre
éstas, las más características so el lino y el esparto. No es
probable que el palmito se encontrara en el valle por su
sensibilidad al frío. Los taninos extraídos de las cortezas de
las carrascas se utilizarían para el curtido de las pieles.
Així mateix, la llista de plantes medicinals és molt àmplia
en la vegetació mediterrània i algunes han sigut documentades en el carbó prehistòric, com el salze, el llorer, l’olivera
borda o l’arç blanc, tot i que no tenim evidència que s’utilitzaren com a tals. No obstant això, si considerem les pràctiques de trepanació de cranis documentades en este moment,
és més que probable que utilitzaren algunes drogues extretes de plantes o fongs amb un alt poder narcòtic. Les propietats medicinals de les plantes degueren constituir una
informació molt valorada i, probablement, es transmetria entre
poblacions diferents.
Si el cultivo agrícola proporcionaba productos alimenticios de alto rendimiento energético (cereales y legumbres), de la vegetación natural se obtendrían verduras y
frutos. Muchos tallos y hojas del bosque pueden incluirse en la dieta humana, aportando vitaminas, sales y minerales. La vegetación mediterránea es rica en especies
melíferas y la recolección de la miel ha quedado documentada en algunas escenas del arte rupestre levantino.
Asimismo, la lista de plantas medicinales es muy amplia
en la vegetación mediterránea y algunas han sido documentadas en el carbón prehistórico, como el sauce, el laurel, el acebuche o el majuelo, aunque no tenemos evidencia de que se utilizaran como tales. No obstante, si consideramos las prácticas de trepanación de cráneos documentadas en este momento, es más que probable que utilizaran
algunas drogas extraídas de plantas u hongos con alto
poder narcótico. Las propiedades medicinales de las plantas
debieron constituir una información muy valorada y probablemente se transmitiría entre distintas poblaciones.
17
[page-n-20]
L’expansió agricultura-Maqueta
27/6/08
09:52
Página 18
Les Puntes (Penàguila). D’estos paratges procedixen les restes corresponents als primers agricultors documentats a la vall de l’Alcoi.
Les Puntes (Penàguila). De estos parajes proceden los restos correspondientes a los primeros agricultores documentados en el valle del Alcoi.
18
[page-n-21]
L’expansió agricultura-Maqueta
27/6/08
09:52
Página 19
L’erosió fluvial i l’acció antròpica ha modificat substancialment el paratge a on es va assentar el poblat del Niuet (l’Alqueria d’Asnar), fa 5.500 anys.
La erosión fluvial y la acción antrópica ha modificado sustancialmente el paraje donde se asentó el poblado de Niuet (l’Alqueria d’Asnar) hace 5.500 años.
HÀBITAT I TERRITORI
HABITAT Y TERRITORIO
La prospecció sistemàtica s’ha convertit en un instrument
essencial de la investigació arqueològica, que permet conéixer l’emplaçament i la distribució dels assentaments prehistòrics sobre un territori.
La prospección sistemática se ha convertido en una
herramienta esencial de la investigación arqueológica,
permitiendo conocer el emplazamiento y distribución de
los asentamientos prehistóricos sobre un territorio.
Correlacionant esta distribució amb unes altres variables
—com la productivitat agrícola dels sòls, o l’accessibilitat dels
poblats mateixa— és possible obtindre una aproximació a les
formes d’ocupació del territori durant la prehistòria que, al
capdavall, són un reflex acceptable de les societats que els
crearen.
Correlacionando esta distribución con otras variables como la productividad agrícola de los suelos, o la accesibilidad de los propios poblados- es posible obtener una
aproximación a las formas de ocupación del territorio
durante la prehistoria que son, a la postre, un aceptable
reflejo de las sociedades que los crearon.
Els primers agricultors. Colonització i expansió
demogràfica
Los primeros agricultores. Colonización y expansión
demográfica.
Els primers assentaments agrícoles coneguts es remunten a poc de temps després del 5.000 a.C. Fins a no fa molt,
es pensà que el lloc d’habitació d’estos grups eren les
coves. Es coneixen diverses coves corresponents a este primer Neolític. Algunes, com la Cova de les Cendres (Teulada)
se situen a la costa, mentre que d’altres, com en el cas de
la Cova de l’Or (Beniarrés), se situen a l’interior, al voltant del
riu d’Alcoi.
Los primeros asentamientos agrícolas conocidos se
remontan a poco después del 5.000 a.C. Hasta no hace
mucho, se pensó que el lugar de habitación de estos grupos eran las cuevas. Se conocen diversas cuevas correspondientes a este primer Neolítico. Algunas, como la Cova
de les Cendres (Teulada) se sitúan en la costa, mientras
que otras como el caso de la Cova de l’Or (Beniarrés), se
ubican en el interior, en torno al curso del río Alcoi.
Els projectes de prospecció duts recentment a terme a la
comarca han revelat l’existència de poblats neolítics, com el
del Mas d’Is (Penàguila). Poc sabem de l’organització interna
de l’espai en estos poblats, atés que cap d’ells no ha sigut
excavat.
Los recientes proyectos de prospección realizados en
la comarca, han revelado la existencia de aldeas neolíticas, como la del Mas d’Is (Penàguila). Poco sabemos de la
organización interna del espacio en estos poblados, dado
que ninguno de ellos ha sido excavado.
19
[page-n-22]
L’expansió agricultura-Maqueta
27/6/08
09:52
Página 20
Pla de Petracos (Castell de Castells).
Santuari neolític.
Pla de Petracos (Castell de Castells).
Santuario neolítico
Tan sólo podemos señalar que estos serían escasos,
encontrándose muy espaciados entre sí. Quizás por
ello, algunos lugares de arte rupestre macroesquemático se organizan como auténticos santuarios, propiciando la reunión ocasional y la cohesión entre grupos
humanos dispersos y con escasos efectivos demográficos. Tal sería el caso del santuario de Petracos (Castell
de Castells), lugar que se sitúa a medio camino entre el
grupo de asentamientos costeros - Cova de les Cendres
(Teulada-Moraira; Cova Ampla, Xàbia)- y los del núcleo
del Alcoi.
Només podem assenyalar que estos poblats serien
escassos i que devien trobar-se molt espaiats entre ells.
Potser per això, alguns llocs d’art rupestre macroesquemàtic
s’organitzen com a autèntics santuaris, i propicien la reunió
ocasional i la cohesió entre grups humans dispersos i amb
efectius demogràfics escassos. Eixe seria el cas del santuari
de Petracos (Castell de Castells), lloc que se situa a mitjan
camí entre el grup d’assentaments costaners —la Cova de les
Cendres (Teulada-Moraira), la Cova Ampla (Xàbia)— i els del
nucli del riu d’Alcoi.
En suma, ens trobem davant de societats segmentàries,
en què les tendències centrípetes (tendència a la fissió del
grup i a la formació d’altres de nous) són més accentuades
que les centrípetes. Això explicaria que durant els primers
mil·lennis la història d’estos grups primitius d’agricultors i
ramaders puga resumir-se raonablement com un procés
d’expansió de la població basat en la colonització progressiva de les millors terres de la vall, sense que cap canvi
substancial arribe a modificar el primitiu sistema agrícola
instaurat a començament del V mil·lenni a.C.
En suma, nos encontramos ante sociedades segmentarias, en las cuales las tendencias centrípetas
(tendencia a la fisión del grupo y a la formación de
otros nuevos) son más acusadas que las centrípetas.
Ello explicaría que durante los primeros milenios, la
historia de estos primitivos grupos de agricultores y
ganaderos pueda resumirse razonablemente como un
proceso de expansión de la población basado en la
colonización progresiva de las mejores tierras del valle,
Niuet (l’Alqueria d’Asnar). Vista general.
Niuet (l’Alqueria d’Asnar). Vista general.
20
[page-n-23]
L’expansió agricultura-Maqueta
27/6/08
09:52
Página 21
El III mil·lenni abans de Crist. Consolidació i conflicte
sin que ningún cambio sustancial venga a modificar el
primitivo sistema agrícola instaurado a comienzos del V
milenio a.C.
Cap al 3.000 a.C., o potser un poc abans, este procés
segurament s’havia acabat. En eixe moment, la totalitat de les
terres explotades per mitjà del sistema agrícola introduït pels
primers agricultors es troba ocupada. A partir d’ara, el procés
colonitzador queda alentit i el creixement demogràfic s’estabilitza.
El IIIr. Milenio a.C. Consolidación y conflicto.
Hacia el 3.000 a.C. o quizás algo antes, este proceso
habría finalizado. En este momento, la totalidad de las tierras explotables mediante el sistema agrícola introducido
por los primeros agricultores, se encuentran ocupadas. A
partir de ahora el proceso colonizador queda ralentizado y
el crecimiento demográfico se estabiliza.
Els poblats del III mil·lenni a.C. es distribuïxen al llarg dels
principals cursos fluvials, de manera que en els seus entorns
puguen disposar d’aquells recursos bàsics que són necessaris per a la seua subsistència: aigua i pastures permanents a
la vora dels cursos fluvials; terres de cultiu, probablement
integrades al costat de l’espai habitat; i el bosc, d’on obtenen
tant aliments com també recursos (llenya per al foc i fusta per
a la construcció) dels voltants.
Los poblados del III milenio a.C. se distribuyen a lo
largo de los principales cursos fluviales, de manera que en
sus inmediaciones puedan disponer de aquellos recursos
básicos necesarios para su subsistencia: agua y pastos
permanentes junto a los cursos fluviales; tierras de cultivo, probablemente integradas junto al espacio habitado; y
el bosque, del que obtienen tanto alimentos como recursos (leña para el fuego y madera para la construcción) en
las inmediaciones.
Quasi sempre es tracta de grans poblats les restes dels
quals apareixen disperses per extensions que superen fàcilment les 10 hectàrees. Les prospeccions fetes han revelat que
hi ha una bona quantitat d’assentaments d’esta classe, cosa
que resulta indicativa del grau d’ocupació de la vall en eixos
moments.
Se trata, casi siempre, de
grandes aldeas, cuyos restos
suelen aparecer dispersos por
extensiones que superan con
facilidad las 10 has. Las prospecciones realizadas han revelado la existencia de un buen
número de estos asentamientos,
lo que resulta indicativo del
grado de ocupación del valle en
estos momentos.
La seua imatge exterior era
prou diferent de la que presenten
hui dia. El cas del Niuet (l’Alqueria
d’Asnar) resulta il·lustratiu dels
canvis produïts pels processos
d’erosió natural en el medi on
s’assentaren.
Este poblat està situat en l’interfluvi que forma el riu d’Alcoi i el
barranc de la Querola, damunt de
terrasses quaternàries. Durant el
Su imagen exterior era basperíode en què fou ocupat, estes
tante diferente de la que preterrasses davallaven progressivasentan hoy en día. El caso de
ment i formaven una falda suau
Niuet (Alquería d’Asnar) resulta
fins al riu d’Alcoi. En canvi, desilustrativo de los cambios proprés de ser abandonat, cap al
ducidos por los procesos de
2.000 a.C., l’erosió fluvial n’ha
erosión natural en el medio
modificat substancialment l’asdonde se asentaron.
Visió del territori de producció de Niuet (Alqueria d’Asnar).
pecte: ha erosionat les terrasses
Visión del territorio de producción de Niuet (l’Alqueria d’Asnar).
Este poblado está situado en
més baixes i n’ha reduït consideel interfluvio que forman el río
rablement l’espai disponible fins a
Alcoi y el barranco de la Querola, sobre terrazas cuaterconformar l’aspecte de l’abrupte escarpament que actualment
narias. Durante el período en que fue ocupado, éstas despresenta el poblat cap al riu Alcoi.
cendían progresivamente, formando una suave ladera,
L’organització del territori presenta dues qualitats: és focal
hasta el río Alcoi. Sin embargo, tras su abandono, hacia el
i radial. Focal pel fet que l’espai central a partir del qual s’or2.000 a.C., la erosión fluvial ha modificado sustancialmendenen les activitats és el poblat agrícola; i és radial en el sente su aspecto, erosionando las terrazas más bajas y redutit que estes es troben organitzats espacialment, de manera
ciendo considerablemente el espacio disponible, hasta
que aquells llocs que impliquen una inversió de treball més
conformar el aspecto del abrupto escarpe que en la actuagran per a mantindre’ls i explotar-los es troben en les proxilidad presenta el poblado hacia el río Alcoi.
mitats del poblat.
La organización del territorio presenta dos cualidades: es
Així, el centre estaria ocupat pel poblat, lloc on s’emmafocal y radial. Focal, por cuanto que el espacio central a pargatzema i es processa la collita per al consum domèstic, i on
tir del cual se ordenan las actividades es la aldea agrícola; y
21
[page-n-24]
L’expansió agricultura-Maqueta
27/6/08
09:52
Página 22
1
2
o
3
4
Reconstrucción ideal de un poblado del III milenio a.C. indicando las evidencias
recuperadas.
1.- Niuet (l’Alqueria d’Asnar): Sección foso.
2.- Arenal de la Costa (Ontinyent): Recorrido del foso y silos.
3.- Arenal de la Costa (Ontinyent): Agujero de poste.
4.- Benataire (Cocentaina). Fragmentos de barro con improntas de ramas procedente de un silo.
Reconstrucció ideal d’un poblat del tercer mil·leni aC, amb indicació de les evidències
recuperades:
1.- Niuet (l’Alqueria d’Asnar), secció fossat.
2.- Arenal de la Costa (Ontinyent), recorregut del fossat i sitges.
3.- Arenal de la Costa (Ontinyent): Forat de pal.
4.- Benataire (Cocentaina), fragments de fang amb imposta de branques procedent
d’una sitja.
22
[page-n-25]
L’expansió agricultura-Maqueta
27/6/08
09:53
Página 23
es radial por cuanto que estas se encuentran espacialmente organizadas, de forma que aquellos lugares que implican
una mayor inversión de trabajo para su mantenimiento y
explotación se encuentran en las cercanías del poblado.
Así, el centro estaría ocupado por la aldea, lugar donde
se almacena y procesa la cosecha para consumo doméstico, realizándose la mayor parte de las actividades cotidianas. Aunque las evidencias disponibles son fragmentarias, podemos imaginar como estaban organizadas.
Los fosos segmentados constituyen un elemento
común en estos poblados. Aunque su funcionalidad es
objeto de discusión, sin duda definían los límites del
espacio doméstico que, en este caso, parece incorporar
también los huertos, el ager, integrado dentro de los límites del poblado, separándose del saltus: espacio no trasformado agrícolamente y que constituía el dominio del
bosque mediterráneo.
Placa de sílex tabular retocada de
Niuet (l’Alqueria d’Asnar).
Placa de sílex tabular retocada
de Niuet (l’Alqueria d’Asnar)
Estos fosos segmentados constituyen la inversión más
costosa en tiempo de trabajo para acondicionar el habitat
siendo probable que involucrara la cooperación del conjunto de los individuos que conformaban el grupo.
es fan la majoria de les activitats quotidianes. Encara que les
evidències disponibles són fragmentàries, podem imaginar
com estaven organitzades.
Les fosses segmentades constituïxen un element comú
en estos poblats. Encara que la seua funcionalitat és objecte
de discussió, sens dubte definien els límits de l’espai domèstic que, en este cas, pareix que incorporava també els horts,
l’ager, integrat dins dels límits del poblat, separant-se’n del
saltus: espai no transformat agrícolament i que constituïa el
domini del bosc mediterrani.
En su interior se distribuyen los diferentes espacios
domésticos: las casas. Éstas no formarían un conjunto
agregado y ordenado, encontrándose espaciadas entre sí.
Por esta razón, hallamos sus restos dispersos formando
concentraciones extensas.
Las superposiciones estratigráficas son, asimismo,
infrecuentes o poco importantes desde el punto de vista
de la acumulación de depósitos arqueológicos. En Niuet
tan sólo se ha constatado un caso: los restos de una
vivienda se superponen a un foso segmentado, una vez
que este ha sido abandonado y su interior se rellena con
aportes naturales y antrópicos.
Estes fosses segmentades constituïxen la inversió més
costosa en temps de treball per a condicionar l’hàbitat, i és
probable que involucrara la cooperació del conjunt dels individus que conformaven el grup.
Al seu interior es distribuïxen els diferents espais domèstics: les cases. Estes no devien formar un conjunt agregat i
ordenat, i es trobaven espaiades entre elles. Per això, en trobem les restes disperses formant concentracions extenses.
Aunque no disponemos de ninguna planta completa,
algunos hallazgos dejan suponer que ésta podría ser rectangular, absidal o ligeramente ovalada. Con un pequeño
zócalo de piedra, las paredes se construyen mediante un
entramado de barro con postes regularmente espaciados.
Les superposicions estratigràfiques són, així mateix, infreqüents o poc importants des del punt de vista de l’acumulació
de depòsits arqueològics. En el Niuet tan sols se n’ha constatat un cas: les restes d’un habitatge se superposen a una fossa
segmentada, una vegada esta ha sigut abandonada i el seu
interior es reblix amb aportacions naturals i antròpiques.
Encara que no en disposem de cap planta completa, algunes troballes deixen suposar que esta devia ser rectangular,
absidal o lleugerament ovalada. Amb un sòcol menut de
pedra, les parets es construïxen per mitjà d’un entramat de
fang amb pals espaiats regularment. Este sembla que és el
cas de les restes de l’habitatge trobat al Niuet, on es conserven dues alineacions de pedres que conformen un espai
allargat i a les quals s’associa una llar construïda sobre plataforma d’argila.
Unes altres restes que han sigut interpretades com les
d’una estructura d’habitació són les de l’Arenal de la Costa
Ceràmica pintada de Niuet (l’Alqueria d’Asnar).
Cerámica pintada de Niuet (l’Alqueria d’Asnar)
23
[page-n-26]
L’expansió agricultura-Maqueta
27/6/08
09:53
Página 24
Ceràmiques de Niuet (l’Alqueria d’Asnar) i de les Jovades (Cocentaina).
Cerámicas de Niuet (l’Alqueria d’Asnar) y de Jovades (Cocentaina)
Este parece ser el caso de los restos de la vivienda hallada en Niuet donde se conservan dos alineaciones de piedras que conforman un espacio alargado y a las que se
asocia un hogar construido sobre plataforma de arcilla.
(Ontinyent) a la veïna Vall d’Albaida. Este exemple respon al
que pareix que és un fons de cabanya excavat, al qual s’associa un forat de pal.
L’equipament domèstic cobria diverses classes d’activitats.
Els ganivets es feien per mitjà de la talla del sílex i probablement estarien subjectats a mànecs de fusta o d’os; les barrines, també de sílex, devien ser emprades en faenes com l’adob de les ceràmiques o la perforació de fusta. També s’han
relacionat amb el treball de la fusta aixes menudes o cisells
fets de pedra polida.
Otros restos que han sido interpretados como de una
estructura de habitación son los de Arenal de la Costa
(Ontinyent) en la vecina Vall d´Albaida. Responde este
ejemplo a lo que parece ser un fondo de cabaña excavado, al cual se asocia un agujero de poste.
El equipamiento doméstico cubría diversas clases de
actividades. Los cuchillos se realizaban mediante la talla
del sílex y probablemente estarían sujetos a mangos de
madera o hueso; los taladros, también de sílex, se utilizarían en tareas como el lañado de las cerámicas o perforación de madera. También se han relacionado con el trabajo de la madera las pequeñas azuelas o cinceles realizados en piedra pulida.
Els objectes de ceràmica i de terrissa constituïxen, probablement els elements més comuns de l’aixovar domèstic.
Plats, plàteres, tassons menuts, copes i escudelles constituïen
la vaixella de taula, mentre que alguns perols es devien fer
servir directament en la cocció. Enfront del que era comú en
etapes anteriors, la ceràmica és majoritàriament llisa, encara
que no hi manquen alguns elements decoratius. També en
terrissa es fan instruments com les peses del teler o els capfoguers.
Los objetos de cerámica y barro cocido constituyen,
probablemente los elementos más comunes del ajuar
doméstico. Platos, fuentes, pequeños cuencos, copas y
escudillas constituían la vajilla de mesa, mientras que
algunas ollas podrían utilizarse directamente en la cocción.
Frente a lo que era común en etapas anteriores, la cerámica es mayoritariamente lisa, aunque no faltan algunos elementos decorativos. También en barro cocido se realizan
instrumentos como las pesas de telar o los morillos.
Totes les cabanyes segurament associaven una llar i un
forn domèstic que, juntament amb els molins de mà, generalment barquiformes, completaven l’equipament domèstic
necessari per al processament i el consum dels aliments
(especialment cereals, base de la dieta alimentària).
Algunes d’estes llars, com la trobada al Niuet, mostren
una configuració poc comuna. Es tracta d’una estructura
singular conformada per una plataforma d’argila que mostra
una cubella ovalada a la qual se superposen dues capes de
fragments ceràmics. A pocs centímetres d’esta cubella apa-
Todas las cabañas debían asociar un hogar y un horno
doméstico que, junto con los molinos de mano, generalmente barquiformes, completaban el equipamiento domés-
24
[page-n-27]
L’expansió agricultura-Maqueta
27/6/08
09:53
Página 25
Capfoguer de fang cuit de Niuet (l’Alqueria d’Asnar).
Morillo de barro cocido de Niuet (l’Alqueria d’Asnar)
tico necesario para el procesado y consumo de los alimentos (especialmente cereales, base de la dieta alimenticia).
regué, inserida en argila, una font ovalada de base plana i,
per davall, dos grans fragments que formaven part d’una
altra font. D’una altra banda es localitzaren tres pedres clavades i apegades a l’estructura que tenen una interpretació
difícil. Tots estos elements deuen formar part d’un mateix
conjunt. Segurament estem davant d’una llar on, si hem de
jutjar per la falta de carbons i de cendra, almenys en el seu
desenvolupament final, no es devia fer foc directament.
Molt probablement, les brases necessàries per al seu funcionament es devien fer en un altre lloc i després eren traslladades a l’estructura. Esta operació indicaria la neteja
regular de la cubella i la col·locació posterior de les capes
de fragments ceràmics o bé damunt o bé davall de les brases. La presència d’estes capes ceràmiques, constatada en
la construcció d’altres llars, com algunes ibèriques, es vincula a les seues propietats de mantenir la calor aconseguida en la combustió.
Algunos de estos hogares, como el hallado en Niuet,
muestran una configuración poco común. Se trata de una
estructura singular conformada por una plataforma de arcilla que muestra una cubeta ovalada a la que se superponen dos capas de fragmentos cerámicos. A escasos centímetros de esta cubeta apareció, insertada en la arcilla, una
fuente ovalada de base plana, y por debajo, dos grandes
fragmentos pertenecientes a otra fuente. De otra parte, se
localizaron tres piedras hincadas y pegadas a la estructura de difícil interpretación. Todos estos elementos deben
formar parte de un mismo conjunto. Estaríamos ante un
hogar en el que, al menos en su desarrollo final y a juzgar
por la falta de carbones y cenizas, no se haría fuego directamente. Muy probablemente, las brasas necesarias para
su funcionamiento se llevarían a cabo en otro lugar para
ser trasladadas con posterioridad a la estructura. Esta operación indicaría la limpieza regular de la cubeta y la posterior colocación de las capas de fragmentos cerámicos
bien encima o debajo de las brasas. La presencia de éstas
capas cerámicas, constatada en la construcción de otros
hogares, como algunos ibéricos, se vincula a sus propiedades para mantener el calor alcanzado en la combustión.
L’elevada concentració d’instruments trobats al voltant
d’esta estructura indica la realització d’altres tasques d’ordre
quotidià, configurant-se este espai com el centre de bona
part de les activitats domèstiques.
A l’exterior dels habitatges, un conjunt més o menys
abundós de sitges devia delimitar l’àrea destinada a l’emmagatzematge del gra, com passa en el Niuet. Unes altres vegades estes sitges representen les úniques restes documentades i poden ocupar grans extensions (les Jovades).
La elevada concentración de instrumentos encontrados alrededor de esta estructura indica la realización de
otras tareas de orden cotidiano, configurándose este
espacio como el centro de buena parte de las actividades
domésticas.
Tradicionalment s’ha considerat que estes estructures
excavades servirien per a emmagatzemar gra, la qual cosa
probablement explique l’absència de les grans gerres i cànters que tan freqüents són durant el Neolític en el registre
d’estos poblats.
Al exterior de las viviendas, un conjunto más o menos
numeroso de silos delimitaría el área destinada al alma-
25
[page-n-28]
L’expansió agricultura-Maqueta
27/6/08
09:53
Página 26
Llar d’argila de Niuet (l’Alqueria d’Asnar), vista general i detalls de la capa superficial de ceràmica, del cubell i de la font oval de base plana integrada en la llar.
Hogar de arcilla de Niuet (l’Alqueria d’Asnar) Vista general y detalles de la capa superficial de cerámica, de la cubeta y de la fuente oval de base plana integrada en el hogar.
26
[page-n-29]
L’expansió agricultura-Maqueta
27/6/08
09:53
Página 27
cenamiento del grano, tal y como sucede en Niuet. En
otras ocasiones éstos suponen los únicos restos documentados y pueden ocupar grandes extensiones
(Jovades).
De dimensions i de formes variades, encara que amb un
diàmetre de boca inferior al de la base, les sitges es documenten des de la prehistòria fins a èpoques recents. Els
estudis experimentals fets actualment han demostrat la
seua eficàcia en la conservació del gra. El seu ús, no obstant això, no va ser molt prolongat. Això segurament era
degut a la seua pròpia morfologia, ja que el principi de la
seua eficàcia residix en el manteniment d’una boca estreta
que puga ser tancada hermèticament. El buidatge continuat
d’estes sitges contribuiria al seu deteriorament, de manera
que al cap d’un cert temps resultaria més rendible l’excavació d’una altra de nova.
Tradicionalmente se ha considerado que estas estructuras excavadas servirían para almacenar el grano, lo que
probablemente explique la ausencia en el registro de
estos poblados de las grandes orzas y tinajas tan frecuentes durante el Neolítico.
De tamaños y formas variadas, aunque con un diámetro
de boca inferior al de la base, los silos se documentan desde la prehistoria hasta épocas recientes. Los estudios experimentales realizados en la actualidad han demostrado su
eficacia en la conservación del grano. Su Uso, sin embargo,
no fue muy prolongado. Esto se debería a su propia morfología puesto que el principio de su eficacia reside en el
mantenimiento de una boca estrecha que pueda ser cerrada
herméticamente para evitar la entrada de oxígeno que haga
germinar el grano. El vaciado continuado de los mismos
contribuiría a su deterioro de modo que al cabo de cierto
tiempo resulta más rentable la excavación de uno nuevo.
Una vegada la sitja deixa d’utilitzar-se, comença el seu rebliment, natural o antròpic. És d’esta manera com poden interpretar-se moltes de les sitges excavades actualment, en la
seua única funció, com a femers on apareixen materials molt
variats.
Ens trobem, per tant, davant de poblats amb habitatges
dispersos amb una sèrie d’espais definits per a efectuar activitats variades. Esta agrupació d’estructures d’habitació es
delimita mitjançant la construcció de les fosses segmentades.
Pot ser que els camps de cultiu es trobaren dins dels
límits del poblat (definits per les fosses) i que, més enllà d’ells,
es desplegara el domini del bosc, d’on extreien diversos pro-
Una vez el silo deja de utilizarse, empieza su relleno,
natural o antrópico. Es así como muchos de los silos que
excavamos en la actualidad pueden interpretarse, en su
última función, como de basureros
en los que aparecen materiales muy
variados.
Nos encontramos pues ante
poblados de viviendas dispersas con
una serie de espacios definidos para
la realización de actividades variadas. Esta agrupación de estructuras
de habitación se delimita mediante
la construcción de los fosos segmentados.
Es posible que los campos de
cultivo se encontraran dentro de los
límites del poblado (definidos por los
fosos) y que, más allá de los mismos
se desarrollase el dominio del bosque, del cual se extraían diversos
productos: combustible para el fuego,
madera para la construcción y alimentos silvestres (como las bellotas,
las fresas u otros).
Poblament prehistòric entre Cocentaina i Muro, amb la situació dels poblats del tercer mil·lenni aC (taques roges),
poblats de l’edat del bronze (triangles rojos) i coves d’enterrament del tercer mil·lenni aC (punts fúcsia).
Poblamiento prehistórico entre Cocentaina y Muro con la situación de los poblados del III milenio a.C. (manchas rojas),
poblados de la Edad del Bronce (triángulos rojos) y cuevas de enterramiento del III milenio a.C. (puntos fucsia).
27
Resulta curioso observar como
coincidiendo con este momento de
intensa ocupación del valle comienzan a desarrollarse formas de competencia intergrupal (los fosos pueden interpretarse igualmente como
elementos defensivos). Aparece
también un nuevo elemento en el
[page-n-30]
L’expansió agricultura-Maqueta
27/6/08
09:53
Página 28
Processos de fabricació i emmanegat de diversos estris: destrals, ganivets, punta de fletxa.
Procesos de fabricación y enmangado de diversos utensilios: hacha, cuchillo, punta de flecha.
paisaje arqueológico: las necrópolis. Se trata de cuevas
o abrigos donde se depositan las inhumaciones de los
miembros del clan a lo largo de generaciones. Por esa
razón se conocen como cuevas de enterramiento colectivo. Se localizaban algo alejadas de los poblados, y en
ocasiones se asocian a representaciones de arte rupestre, definiendo un espacio sagrado que, a su vez, simbolizaba los límites y derechos del grupo humano sobre un
determinado territorio.
ductes: combustible per al foc, fusta per a la construcció i aliments silvestres (com les bellotes, les fraules i d’altres).
Resulta curiós d’observar com coincidint amb este
moment d’intensa ocupació de la vall comencen a desenrotllar-se formes de competència intergrupal (les fosses
poden interpretar-se igualment com a elements defensius).
Apareix també un nou element en el paisatge arqueològic:
les necròpolis. Es tracta de coves o balmes on es depositaven les inhumacions dels membres del clan al llarg de
generacions. Per això les coneixem com coves sepulcrals
col·lectives. Es localitzaven un poc allunyades dels poblats i,
a vegades, s’associen amb representacions d’art rupestre,
definint un espai sagrat que, al seu torn, simbolitzava els
límits i els drets del grup humà sobre un determinat territori.
La ruptura de las sociedades segmentarias.
Con la introducción del arado (hacia el 2500 a.C), se
produjo un cambio trascendental: por primera vez era
posible colonizar las tierras de secano así como organizar
una economía agrícola más extensiva que implicaba la
puesta en producción de mayor espacio agrícola.
La ruptura de les societats segmentàries
Amb la introducció de l’arada (cap al 2.500 a.C.), es produí
un canvi transcendental: per primera vegada era possible
colonitzar les terres de secà i organitzar una economia agrícola més extensiva, que implicava la posada en producció de
més espai agrícola.
En consonancia con ello, los lugares de hábitat se
trasladan hacia el reborde montañoso de los valles, ocupando promontorios y laderas previamente acondicionados mediante costosas obras de aterrazamiento. Los
poblados son menos extensos, pero en su interior las
viviendas aparecen agregadas.
Conseqüentment amb això, els llocs d’hàbitat es traslladen cap a les vores muntanyoses de les valls, i ocupen pro-
28
[page-n-31]
L’expansió agricultura-Maqueta
27/6/08
09:53
Página 29
Les Jovades (Cocentaina), en alguns poblats la dispersió de les estructures d’emmagatzematge (sitges i fosses) ocupa grans extensions de terreny.
Jovades (Cocentaina). En algunos poblados la dispersión de las estructuras de almacenamiento (silos y fosas) ocupa grandes extensiones de terreno.
montoris i galters prèviament condicionats per mitjà de costoses obres d’abancalament. Els poblats són menys extensos,
però al seu interior els habitatges apareixen agregats.
Aunque la información es limitada, es posible que este
proceso comenzase desde finales del IIIr milenio, coincidiendo con la aparición de la cerámica campaniforme
(2200-1800 a.C.).
Encara que la informació és limitada, és possible que este
procés començara des del final del tercer mil·lenni, coincidint
amb l’aparició de la ceràmica campaniforme (2.200 – 1.800 a.C.).
En cualquier caso, estas transformaciones, junto con
otras que atañen a la esfera de las relaciones sociales,
propiciaron el desarrollo de un nuevo patrón de asentamiento, prefigurando lo que será característico de la Edad
del Bronce (1800-1200 a.C.).
En tot cas, estes transformacions juntament amb unes
altres que afecten l’esfera de les relacions socials, propiciaven
el desenvolupament d’un nou patró d’assentament i prefiguren el que serà característic de l’Edat del Bronze (1.800 – 1.200
a.C.).
La variabilidad en el tamaño y localización de los
asentamientos, algunos de los cuales parecen asociarse
a funciones defensivas o de control del territorio, indican la incidencia de factores distintos a los económicos
que influyen en la elección de los lugares de asentamiento.
La variabilitat en la dimensió i la localització dels assentaments, alguns dels quals sembla que s’associen a funcions
defensives o de control del territori, indiquen la incidència de
factors distints dels econòmics que influïxen en la tria dels
llocs d’assentament.
Por otra parte, las costosas obras de infraestructura
(aterrazamiento y murallas), cuyo consumo en tiempo de
trabajo es considerablemente mayor que cualquiera de las
obras colectivas anteriores, señalan la presencia de lideres sociales capaces de movilizar la fuerza de trabajo
necesaria para realizarlas. La ruptura de las sociedades
segmentarias, de carácter más igualitario, parece haberse
consumado.
D’altra banda, les costoses obres d’infraestructura (abancalament i muralles), que tenen un consum de temps de treball considerablement major que qualsevol de les obres
col·lectives anteriors, indiquen la presència de líders socials
capaços de mobilitzar la força de treball necessària per a ferles. La ruptura de les societats segmentàries, de caràcter més
igualitari, sembla que s’ha consumat.
29
[page-n-32]
L’expansió agricultura-Maqueta
27/6/08
09:53
Página 30
Formatgera de ceràmica de Niuet (l’Alqueria d’Asnar).
Quesera o encella de cerámica de Niuet (l’Alqueria d’Asnar)
30
[page-n-33]
L’expansió agricultura-Maqueta
27/6/08
09:53
Página 31
Molí de pedra.
Molino de piedra.
AGRICULTURA I RAMADERIA
AGRICULTURA Y GANADERÍA
Los estudios arqueozoológicos y arqueobotánicos realizados en diversos asentamientos de les Valls de l’Alcoi y
de comarcas vecinas (Vall d’Albaida y la Marina), permiten
conocer no sólo las especies vegetales y animales que
constituían la dieta alimenticia de estos grupos humanos
y su importancia relativa a través del tiempo, sino también
las formas de gestión de dichos recursos.
Els estudis arqueològics i arqueobotànics duts a terme en
diversos assentaments de les valls del riu d’Alcoi i de comarques veïnes (la Vall d’Albaida i la Marina), permeten conéixer
no sols les espècies vegetals i animals que constituïen la
dieta alimentària d’estos grups humans i la seua importància
relativa al llarg del temps, sinó també les formes de gestió
d’eixos recursos.
La agricultura de azada.
L’agricultura d’aixada
Desde la aparición del Neolítico (ca. 4.800 a.C.) la subsistencia incorporaba ya las principales especies domésticas: cereales (trigo y cebada), legumbres (habas, lentejas
y guisantes), constituían la base de su agricultura, mientras que los ovicápridos, los bóvidos y el cerdo conformaban el rebaño doméstico.
Des de l’aparició del Neolític (ca. 4.800 a.C.) la subsistència incorporava ja les principals espècies domèstiques, cereals (blat i civada), llegums (faves, llentilles i pésols), constituïen la base de la seua agricultura, mentre que els ovicaprins, els bòvids i el porc conformaven el ramat domèstic.
31
[page-n-34]
L’expansió agricultura-Maqueta
27/6/08
09:53
~·~
~g
11
Página 32
o
1
o
2
~~
~
o
o
3
4
l~~ ~~
f
i-
.•\
'·>;_.,_,.
V
-<>~--
~
5
VP tvJ
6
7
Tareas del ciclo agrícola
1.- Siembra: Grabado rupestre de Seradina (Val Camonica, Italia).
2.- Cosecha: Reconstrucción hoz
3.- Trilla
4.- Desgranado
5.- Tostado del cereal. Granos de trigo y cebada carbonizados de Cova de l’Or
(Beniarrés)
6.- Almacenaje: Silo de Jovades (Cocentaina)
7.- Molienda: Molino de mano de Jovades (Cocentaina)
Treballs del cicle agrícola:
1.- sembra: gravat rupestre de Seradina (Val Camonica, Itàlia)
2.- collita: reconstrucció de la falç
3.- trilla
4.- desgranat
5.- torrada de cereal. Grans de blat i civadacarbonitzats de la cova de l’Or (Beniarrés)
6.- emmagatzematge: sitja de Jovades (Cocentaina)
7.- mòlta: moli de mà de Jovades (Cocentaina)
32
[page-n-35]
L’expansió agricultura-Maqueta
27/6/08
09:53
Página 33
La seua tecnologia agrícola es limitava a explotar les
millors terres de la vall mitjançant una tecnologia que ignorava l’arada, per això que, a vegades, es denomine agricultura intensiva d’aixada. Els horts, no molt extensos, se situaven
en la rodalia del poblat; el guaret, si n’hi havia, era curt, mentre que era una pràctica freqüent el cultiu conjunt de diferents espècies de cereal en la mateixa parcel·la; l’alternança
de cereals-llegums o l’adob de camps amb fem animal gràcies al pasturatge dels restolls.
Su tecnología agrícola se limitaba a explotar las mejores tierras del valle mediante una tecnología que ignoraba
el arado, de ahí que suela denominarse “agricultura intensiva de azada”. Los huertos, no muy extensos, se situaban
en las inmediaciones del poblado; el barbecho, si lo había,
era corto siendo prácticas frecuentes el cultivo conjunto de
diferentes especies de cereal en la misma parcela; la alternancia de cereales-legumbres o el abono de los campos
con estiércol animal mediante el pastoreo de rastrojos.
En este context, la ramaderia juga un paper subsidiari. La
seua explotació s’orienta a l’obtenció de carn, i constituïx una
espècie de reserva per a les males anyades agrícoles. Els
moviments de transhumància, a l’estil tradicional, no tenen
cabuda en este sistema. La quantitat de caps de bestiar s’acobla a les disponibilitats de pastures presents en els voltants del poblat que, en un ambient mediterrani, solen ser
escasses.
En este contexto, la ganadería juega un papel subsidiario. Su explotación se orienta a la obtención de carne,
constituyendo una especie de reserva para los malos
años agrícolas. Los movimientos de trashumancia, al estilo tradicional, no tienen cabida en este sistema. El número de cabezas se acopla a las disponibilidades de pasto
presentes en los alrededores del poblado que, en un
ambiente mediterráneo, suelen ser escasas.
En suma, es tractava d’una agricultura que pretenia un
rendiment elevat i regular amb un baix cost d’inversió. La
seua limitació més important consistia en la reduïda capacitat d’intensificació, atesa la seua dependència respecte dels
sòls més productius de la vall.
En suma, se trataba de una agricultura que pretendía
un rendimiento elevado y regular, con un bajo coste de la
inversión. Su principal limitación residía en la reducida
capacidad de intensificación, habida cuenta de su dependencia respecto a los suelos más productivos del valle
Procés de construcció, ús i abandonament d’una sitja.
Proceso de construcción, uso y abandono de un silo.
33
[page-n-36]
L’expansió agricultura-Maqueta
27/6/08
09:53
Página 34
La conquesta del secà
La conquista del secano.
Cap a l’any 3.000 a.C. la totalitat del sòl agrícola explotable amb la tecnologia anterior es trobava ja ocupat. La competència entre els grups humans adquirix un protagonisme
creixent, mentre que àmplies àrees de la vall es troben desocupades.
Hacia el 3.000 a.C. la totalidad del suelo agrícola
explotable con la tecnología anterior se encontraba ya
ocupado. La competencia entre los grupos humanos
adquiere protagonismo creciente, mientras que amplias
áreas del valle se encontraban desocupadas.
La resolució d’estos conflictes requerí, lògicament, l’expansió i l’ocupació de les àrees de secà. Esta colonització prengué
cos per mitjà d’una sèrie de transformacions que, alhora, la van
permetre i la van estimular, i, finalment, provocaren una transformació notable de l’economia i la
societat neolítiques.
La resolución de estos conflictos requirió, lógicamente,
la expansión y ocupación de las áreas de secano. Esta colonización tomó cuerpo de la mano de una serie de transformaciones que, a la vez, la permitieron y estimularon, provocando, finalmente, una transformación notable de la economía
y la sociedad neolíticas.
En l’agricultura, el canvi més
transcendental es referix a la proEn la agricultura, el cambio
bable aparició de l’arada. No tenim
más trascendental se refiere a
evidències directes de la seua
la probable aparición del
presència en les nostres terres
arado. No tenemos evidencias
fins a l’època ibèrica, ja en l’Edat
directas de su presencia en
del Ferro. No obstant això, l’estudi
nuestras tierras hasta la época
de l’edat a què van ser sacrificats
ibérica, ya en la Edad del
els bous en els poblats de les
Hierro. Sin embargo, el estudio
Jovades i el Niuet suggerix clarade la edad a la que fueron
Cereals i llegums cultivats i recol·lectats durant el III mil·lenni a.C.
ment la probabilitat que estos
sacrificados los bueyes en los
Cereales y legumbres cultivados y recolectados durante el III milenio a.C.
foren emprats com a força de trepoblados de Jovades y Niuet,
ball. Esta possibilitat ve avalada, a
sugiere claramente la probabimés, per la presència de deformalidad de que estos se utilizacions òssies localitzades en les articulacions de les extremiron como fuerza de trabajo. Esta posibilidad viene avatats d’alguns individus, conseqüència del seu ús per tirar d’alada, además, por la presencia de deformaciones óseas
rades o de carros.
localizadas en las articulaciones de las extremidades de
Vaques pasturant en el llit del riu Alcoi al seu pas per Niuet (l’Alqueria d’Asnar).
Vacas paciendo en el lecho del rio Alcoi a su paso por Niuet (l’Alqueria d’Asnar)
Ramat tradicional de cabra valenciana (capra hircus).
Rebaño tradicional de cabra valenciana (Capra hircus)
34
[page-n-37]
L’expansió agricultura-Maqueta
27/6/08
09:53
Página 35
2.800 a. C.
2.400 a. C.
2.000 a. C.
2%
1%
8%
13%
7%
16%
6%
24%
38%
17%
11%
22%
49%
43%
43%
Jovades
Niuet
Ovella/Cabra
Bou
Porc
Gos
50%
45%
OVICAPRINS
50%
Arenal de la Costa
45%
Jovades
40%
50%
45%
Niuet
40%
Arenal de la Costa
40%
35%
35%
35%
30%
30%
30%
25%
25%
25%
20%
20%
20%
15%
15%
15%
10%
10%
10%
5%
5%
5%
0%
neonats
fins 3
mesos
0%
neonats
fins 3
mesos
3-9
mesos
9-16
mesos
16-24
mesos
subadults
adults
vells
50%
3-9
mesos
9-16
mesos
16-24
mesos
subadults
adults
vells
50%
45%
45%
Jovades
40%
0%
neonats
fins 3
mesos
3-9
mesos
9-16
mesos
16-24
mesos
subadults
adults
vells
50%
45%
Niuet
40%
40%
35%
35%
30%
30%
30%
25%
25%
25%
20%
20%
20%
15%
15%
15%
10%
10%
5%
5%
5%
0%
neonats
0%
neonats
Arenal de la Costa
35%
10%
BOVINS
Silvestre
6-18
mesos
18-27
mesos
27-30
mesos
Adults
Vells
6-18
mesos
18-27
mesos
27-30
mesos
Adults
Vells
0%
neonats
6-18
mesos
18-27
mesos
27-30
mesos
Adults
Vells
Els animals domèstics suposen al voltant del 90 % dels recursos càrnics consumits pels grups humans des de l’aparició de l’agricultura. Una explotació orientada a l’obtenció de carn
produix un patró de sacrifici on els animals que arriven a vells són escasos, els necessaris per a mantenir l’estoc per la reproducció. Durant el III mil·lenni a.C., la gestió del ramat s’orienta cap l’obtenció d’altres productes. Primer els bovins (utilitzats com a força de treball) i després els ovicaprins (dels que es pot obtenir productes lactis o llana), mostren eixe canvi
al patró de sacrifici que la investigació coneix amb el nom de Revolució dels Productes Derivats.
Los animales domésticos suponen alrededor del 90% de los recursos cárnicos consumidos por los grupos humanos desde la aparición de la agricultura. Una explotación
orientada a la obtención de carne produce un patrón de sacrificio donde los animales que llegan a viejos son escasos, los necesarios para mantener el stock para la reproducción. Durante el IIIer milenio a.C., la gestión del rebaño se orienta hacia la obtención de otros productos. Primero los bovinos (utilizados como fuerza de trabajo) y después los ovicaprinos (de los que pueden obtenerse productos lácteos o lana), muestran este cambio en el patrón de sacrificio que la investigación ha bautizado con el nombre de Revolución de los Productos Derivados.
35
[page-n-38]
L’expansió agricultura-Maqueta
27/6/08
09:53
Página 36
algunos individuos, consecuencia de su uso para tirar
de arados o carros.
La probable utilització de l’arada a partir del 2.500 a.C.
féu possible l’explotació de les terres de secà. L’agricultura
es convertí aleshores en una activitat més extensiva, de
manera que l’augment del producte agrícola global s’obtingué per mitjà de la rompuda d’una superfície de cultiu
més gran.
La probable utilización del arado a partir del 2.500 a.C,
hizo posible la explotación de las tierras de secano. La
agricultura se convirtió entonces en una actividad más
extensiva, de manera que el aumento del producto agrícola global se obtuvo mediante la roturación de una
superficie de cultivo mayor.
El cultiu del secà, a més, propicià el desenvolupament
col·lateral de cicles de guaret més llargs, sent probable l’aparició del policultiu. Resulta interessant en este sentit constatar la possibilitat de l’aparició de l’olivera domèstica, com semblen apuntar alguns estudis recents.
El cultivo del secano, además, propició el desarrollo
colateral de ciclos de barbecho más largos, siendo probable
la aparición del policultivo. Resulta interesante en este sentido constatar la posibilidad de la aparición del olivo doméstico, como parecen apuntar algunos estudios recientes.
La ramaderia
El paper de l’explotació ramadera deixa de ser el d’un mer
productor de carn. A més de la utilització dels bòvids com a
força de treball, el ramat d’ovicaprins evidencia una nova
orientació en la seua gestió, coneguda com revolució dels
productes secundaris.
La ganadería
El papel de la explotación ganadera deja de ser el de
mero productor de carne. Además de la utilización de los
bóvidos como fuerza de trabajo, el rebaño de ovicápridos
evidencia una nueva orientación en su gestión, conocida
como Revolución de los Productos Secundarios.
La cabanya animal de les Jovades, el Niuet i l’Arenal de la
Costa, mostra com la major part de les espècies són domèstiques,
sent irrellevant el paper de la caça.
No sembla, d’altra banda, que cap
espècie nova s’afegisca a les ja
conegudes anteriorment, si bé es
discutix la possibilitat que el cavall ja
siga domèstic.
La cabaña animal de Jovades,
Niuet y Arenal de la Costa, muestra cómo la mayor parte de las
especies son domésticas, siendo
irrelevante el papel de la caza. No
parece por otra parte, que ninguna nueva especie se añada a las
ya conocidas con anterioridad, si
bien se discute la posibilidad de
que el caballo sea ya doméstico.
Dels animals domèstics, el porc
era l’únic animal en què la seua
criança estava destinada únicament a l’obtenció de carn. La seua
explotació era molt rendible, ja que
transformava en proteïnes tots els
subproductes de l’agricultura i els
recursos del bosc d’alzines.
De entre los animales domésticos, el cerdo era el único animal
cuya cría se dirigía únicamente a
la obtención de carne. Su explotación era muy rentable, pues
transformaba en proteínas todos
los subproductos de la agricultura y los recursos del bosque de
encinas.
Com correspon a un medi
mediterrani, els ovicaprins representen la part més important de
Arada de tipus mediterrani.
la cabanya domèstica. Prèviament
Arado de tipo mediterráneo
a l’horitzó campaniforme (2.200 –
1.800 a.C.) no es detecten grans
canvis quant al sistema d’explotació tradicional. No obstant
això, la col·lecció de l’Arenal de la Costa proporciona dues
evidències noves d’interés: la proporció cabres-ovelles és
favorable a les primeres, mentre que abans (les Jovades, el
Niuet) ho era a les segones; a més, els patrons de sacrifici
indiquen que bona part del ramat se sacrifica a edat
avançada.
Como corresponde a un
medio mediterráneo, los ovicaprinos suponen la parte más
importante de la cabaña doméstica. Con anterioridad al
horizonte campaniforme (2.200-1.800 a.C.) no se detectan
grandes cambios con respecto al sistema de explotación
tradicional. Sin embargo, la colección de Arenal de la
Costa proporciona dos evidencias nuevas de interés: la
proporción de cabras/ovejas es favorable a las primeras,
mientras que con anterioridad (Jovades y Niuet) lo es a las
segundas; además, los patrones de sacrificio indican que
una buena parte del rebaño se sacrifica a edad avanzada.
Si la primera característica pareix suggerir la formació de
ramats de cabres, l’explotació de les quals requereix una desvinculació dels pastors de la producció agrícola, la segona
indica una especialització en la producció de llet i derivats (formatge). En este context, l’aparició de les formatgeres o els seus
motles, com la trobada al Niuet, adquirix sentit plenament.
Si la primera característica parece sugerir la formación
de rebaños de cabras, cuya explotación requiere una des-
36
[page-n-39]
L’expansió agricultura-Maqueta
27/6/08
09:53
Página 37
Ramat de bòvids. Pintura rupestre d’Almarrasí (Terol).
Rebaño de bóvidos. Pintura rupestre de Albarracín (Teruel)
vinculación de los pastores de la producción agrícola, la
segunda señala una especialización en la producción de
leche y derivados (queso). En este contexto, la aparición
de las queseras o encellas, como la hallada en Niuet,
cobra pleno sentido.
La progressivitat en l’aparició i l’adopció d’estes innovacions féu que només al final del període, durant l’etapa
campaniforme, es manifestara el seu potencial transformador. És en este moment quan pareix que es constituïx el
nou sistema de subsistència, basat en una agricultura
extensiva, de secà, que potser incorpore el policultiu, i on
la ramaderia és capaç de proporcionar una especialització
independent d’aquella.
La progresividad en la aparición y adopción de estas
innovaciones hizo que sólo al final del período, durante la
etapa campaniforme, se manifestase su potencial transformador. Es en este momento cuando parece constituirse el
nuevo sistema de subsistencia, basado en una agricultura extensiva, de secano, que tal vez incorpore el policultivo, y donde la ganadería es capaz de proporcionar una
especialización independiente de aquella.
Amb estes possibilitats obertes per este nou sistema agrícola, els grups humans de l’Edat del Bronze (1.800 – 1.200
a.C.) colonitzaran una varietat més gran d’ecosistemes que
durant el període anterior. El preu d’esta expansió va ser la
ruptura dels antics sistemes socials segmentaris i el desenrotllament d’uns altres de nous que, sobre la base anterior,
desenvolupen formes creixents de complexitat social.
Con las posibilidades abiertas por este nuevo sistema
agrícola, los grupos humanos de la Edad del Bronce
(1.800-1.200 a.C.) colonizarán una mayor variedad de ecosistemas que durante el período anterior. El precio de esta
expansión fue la ruptura de los antiguos sistemas sociales segmentarios y el desarrollo de otros nuevos que,
sobre la base anterior, desarrollan formas crecientes de
complejidad social.
37
[page-n-40]
L’expansió agricultura-Maqueta
27/6/08
09:53
Página 38
Ídol oculat (detall).
Ídolo oculado (detalle)
38
[page-n-41]
L’expansió agricultura-Maqueta
27/6/08
09:53
Página 39
Diabasa. Làmina prima en microscopi petrogràfic. 15x.
Diabasa. Lámina delgada en microscopio petrográfico. 15x.
Utensili de pedra polimentada (diabasa).
Utensilio de piedra pulimentada (diabasa)
XARXES SOCIALS, MÓN SIMBÒLIC
I COSTUMS FUNERARIS
REDES SOCIALES, MUNDO SIMBÓLICO
Y COSTUMBRES FUNERARIAS
Si gran part del registre arqueològic de les comunitats
del III mil·lenni a.C. permet accedir al coneixement de la
tecnologia i les activitats de subsistència, hi ha alguns
documents que poden relacionar-se amb diversos aspectes
de l’organització social i del món de les creences.
L’intercanvi de determinades matèries primeres ens parla de
les xarxes socials vigents, mentre que els ídols, alguns
adornaments i l’actitud cap a la mort són testimoni d’una
complexa espiritualitat.
Si gran parte del registro arqueológico de las comunidades del III milenio a.C. permite acceder al conocimiento
de la tecnología y las actividades de subsistencia, existen
algunos documentos que puede relacionarse con diversos
aspectos de la organización social y el mundo de las creencias. El intercambio de determinadas materias primas nos
habla de las redes sociales vigentes, mientras que los ídolos, algunos adornos y la actitud hacia la muerte son testimonio de una compleja espiritualidad.
L’intercanvi
El intercambio
Tota aproximació a la manera de viure dels grups
prehistòrics passa, necessàriament, per la consideració del
sistema social que regix les relacions tant en l’interior com
entre diferents grups humans. Certament, les comunitats que
habitaren estes valls durant el Neolític no es desenvoluparen
aïlladament, explotant el medi que els envoltava, sinó que
participaren d’una sèrie de contactes amb altres grups situats
en regions sovint allunyades que, en ocasions, tenen el seu
reflex en el registre arqueològic.
Toda aproximación al modo de vida de los grupos
prehistóricos pasa, necesariamente, por la consideración del
sistema social que rige las relaciones tanto en el interior
como entre diferentes grupos humanos. Ciertamente, las
comunidades que habitaron estos valles durante el
Neolítico no se desarrollaron aisladamente, explotando el
medio que les rodea, sino que participaron de una serie de
contactos con otros grupos situados en regiones a menudo alejadas que, en ocasiones, tienen su reflejo en el registro arqueológico.
L’estudi d’alguns elements de la cultura material ens permet conéixer el patró de distribució, a partir del qual és possible obtindre informació sobre les xarxes socials que es
desenvoluparen en la Prehistòria. El punt de partida d’estos
treballs és, per tant, determinar la distribució de certs objec-
El estudio de algunos elementos de la cultura material
nos permite conocer el patrón de distribución, a partir del
cual es posible obtener información sobre las redes sociales que se desarrollaron en la Prehistoria. El punto de par-
39
[page-n-42]
L’expansió agricultura-Maqueta
27/6/08
09:53
Página 40
tes des d’una zona o àrea font. Per això, és necessari aconseguir una caracterització detallada dels materials i la seua
comparació amb el material de l’àrea font.
tida de estos trabajos es, pues, determinar la distribución de
ciertos objetos desde una zona o área fuente. Para ello, es
necesario lograr una caracterización detallada de los materiales y su comparación con el material del área fuente.
Entre els materials lítics que formen part de la cultura
material, este tipus d’estudis està desenvolupant-se sobre l’utillatge polimentat. Es tracta d’una sèrie d’utensilis de tall
tallant la finalitat dels quals es relaciona amb treballs agrícoles o amb el treball de la fusta, i que es confeccionen, majoritàriament, amb roques dures de naturalesa ígnia o metamòrfica. L’estudi d’estos suports s’aborda des del marc de la
petrologia, a través de diverses analítiques entre les quals
destaquen l’examen de làmines primes en microscopi
petrogràfic i anàlisis geoquímiques, com la difracció de raigs
X (DRX). La determinació obtinguda per a les peces prehistòriques es contrasta amb les mostres de camp també analitzades, amb el fi d’establir de la manera més aproximada possible la seua formació geològica de procedència.
Entre los materiales líticos que forman parte de la cultura material, este tipo de estudios se viene desarrollando
sobre el utillaje pulimentado. Se trata de una serie de útiles
de filo cortante, cuya funcionalidad se relaciona con tareas
agrícolas o con el trabajo de la madera, y que se confeccionan, mayoritariamente, con rocas duras de naturaleza
ígnea o metamórfica. El estudio de estos soportes se aborda desde el marco de la Petrología, a través de diversas analíticas entre las que destacan el examen de láminas delgadas en microscopio petrográfico y análisis geoquímicos,
como la Difracción de Rayos X (DRX). La determinación
obtenida para las piezas prehistóricas se contrasta con las
muestras de campo también analizadas, con el fin de establecer de la manera más aproximada posible, su formación
geológica de procedencia.
Les anàlisis fetes sobre els utensilis polimentats mostren
la utilització d’una gran varietat de litotips: diabases, amfibolites, sil·limanites, eclogites i metabasites, són alguns dels
principals. Entre ells, únicament les diabases tenen la seua
Los análisis realizados sobre los útiles pulimentados
muestran la utilización de una gran variedad de litotipos:
Sil·limanita. Làmina prima en microscopi petrogràfic. 25x.
Sillimanita. Lámina delgada en microscopio petrográfico. 25x.
Utensilis de pedra polimentada (sil·limanita).
Utensilios de piedra pulimentada (sillimanita)
40
[page-n-43]
L’expansió agricultura-Maqueta
27/6/08
09:53
Página 41
àrea font en formacions geològiques que es localitzen en
l’entorn. Gran part de les altres litologies tenen l’àrea de procedència en les capes internes de les serralades bètiques,
concretament en el complex nevadofilàbride la situació del
qual correspon a les actuals províncies de Granada i oest
d’Almeria.
diabasas, anfibolitas, sillimanitas, eclogitas y metabasitas,
son algunos de los principales. De entre ellos, únicamente las diabasas tienen su área fuente en formaciones geológicas que se localizan en el entorno. Gran parte de las
restantes litologías tienen su área de procedencia en los
mantos internos de las Cordilleras Béticas, concretamente en el complejo nevado-filábride, cuya situación corresponde a las actuales provincias de Granada y oeste de
Almería.
La relació entre les dos zones ja es testimonia en el V
mil·lenni a.C., encara que d’eixos moments els contactes han
quedat reflectits a través de la distribució d’alguns objectes
singulars, com són les polseres d’esquist. Amb l’expansió de
l’economia de producció veurem un increment notable dels
materials obtinguts a través de l’intercanvi, de manera especial en els utensilis polimentats.
La relación entre ambas zonas ya se atestigua en V
milenio a.C., si bien de ese momento los contactos han
quedado reflejados a través de la distribución de algunos
objetos singulares, como son las pulseras de esquisto.
Con la expansión de la economía de producción veremos
un incremento notable de los materiales obtenidos a través del intercambio, de manera especial en los útiles pulimentados.
En este grup de peces, destaca el fet que una part important s’elabora amb materials de procedència al·lòctona, molts
dels quals són similars no solament en l’aspecte estètic, sinó
en les qualitats mecàniques (tenacitat, resistència) d’aquells
que s’obtenen per explotació directa de les pedreres locals.
Estos utensilis de la vida quotidiana ens parlen d’unes
xarxes d’intercanvis ben establides amb el SE peninsular.
En este grupo de piezas, destaca el hecho de que una
parte importante se elabora con materiales de procedencia
alóctona, muchos de los cuales son similares no sólo en su
aspecto estético, sino en sus cualidades mecánicas (tenaci-
Destral de pedra polimentada emmanegat.
Hacha de piedra pulimentada enmangada.
Aixa de pedra polimentada emmanegada.
Azuela de piedra pulimentada enmangada.
41
[page-n-44]
L’expansió agricultura-Maqueta
27/6/08
09:53
Página 42
Fase Campaniforme
Calcolítico
0
Distribució d’objectes d’ivori al sud de la península Ibèrica durant el Calcolític i l’horitzó Campaniforme.
Distribución de objetos de marfil en el Sur de la Península Ibérica durante el Calcolítico y el horizonte Campaniforme.
Elements d’ivori campaniformes i de l’Edat de Bronze de la cova de les Cendres (Moraira-Teulada).
Elementos de marfil campaniformes y de la Edad del Bronce de la Cova de les Cendres (Moraira-Teulada)
42
100 km
[page-n-45]
L’expansió agricultura-Maqueta
27/6/08
09:53
Página 43
Perles de collar de lignit de la Cova de la Pastora (Alcoi).
Cuentas de collar de lignito de la Cova de la Pastora (Alcoi).
Penjoll d’esquist en procés de fabricació de Jovades (Cocentaina).
Colgante de esquisto en proceso de fabricación de Jovades (Cocentaina).
Adornament d’ambre de la cova de la Pastora (Alcoi).
Adornos de ámbar de la Cova de la Pastora (Alcoi).
Adornaments de calaita dels aixovars funeraris de la cova de la Pastora (Alcoi).
Adornos de calaíta de los ajuares funerarios de Cova de la Pastora (Alcoi).
43
[page-n-46]
L’expansió agricultura-Maqueta
27/6/08
09:53
Página 44
Però, a més, apareixen algunes litologies, com les cornianes,
l’àrea font de les quals ha de situar-se en alguns punts del
sistema costaner català o ja en dominis prepirenaics o pirenaics, i la seua presència –encara que la seua quantitat és
molt escassa– ens parla del desenvolupament de contactes i
relacions amb altres àrees peninsulars. ¿Què ens està mostrant esta sèrie d’utensilis, procedents d’altres àrees de la
península Ibèrica? És important assenyalar que les peces lítiques intercanviades no són indicadores de prestigi o d’estatus per part dels posseïdors, ja que són freqüents en tots els
contextos arqueològics i la seua funcionalitat i utilització és
evident. El valor dels objectes que circulen o s’intercanvien
no rau solament en la raresa del seu material. En este cas, la
seua circulació ha de considerar-se com un indicador de l’existència de relacions entre grups allunyats que desenvolupen o reforcen necessitats socials comunes.
dad, resistencia) a los que se obtienen por explotación
directa de las canteras locales.
Estas herramientas de la vida cotidiana nos hablan de
unas redes de intercambios bien establecidas con el SE
peninsular. Pero, además, aparecen algunas litologías,
como las corneanas, cuya área fuente debe situarse en
algunos puntos del sistema costero catalán o ya en dominios prepirenaicos o pirenaicos, y su presencia -aunque su
cantidad es muy escasa- nos habla del desarrollo de contactos y relaciones con otras áreas peninsulares.
¿Que nos está mostrando esta serie de útiles, procedentes de otras áreas de la Península Ibérica? Es importante señalar que las piezas líticas intercambiadas no son
indicadores de prestigio o estatus por parte de los poseedores, pues son frecuentes en todos los contextos arqueológicos, y su funcionalidad y utilización es clara. El valor
de los objetos que circulan o se intercambian no reside
solamente en la rareza de su material. En este caso, su circulación debe considerarse como un indicador de la existencia de relaciones entre grupos alejados, que desarrollan
o refuerzan necesidades sociales comunes.
Però també, en este marc cronològic, trobem una sèrie
d’objectes que poden considerar-se exòtics. En efecte, ara
veurem l’aparició en esta zona d’alguns adornaments confeccionats amb ambre i turquesa, posteriorment, ivori i coure.
Per als materials minerals no disposem d’informació sobre la
seua formació geològica d’origen, i falten anàlisis dedicades
a contrastar la procedència dels grans de pedra verda o turquesa, molt abundants en el Neolític mitjà català, moment en
què l’explotació minera de Gavà adquirix un gran desenvolupament. En el cas de l’ivori, la seua àrea de procedència ha
de situar-se al nord d’Àfrica. En la península Ibèrica la distribució dels objectes d’ivori mostra una clara concentració en
l’àrea dels Millars des de moments precampaniformes. En la
nostra zona, la difusió d’estos elements correspon ja a l’horitzó campaniforme.
Pero también, en este marco cronológico, encontramos
una serie de objetos que pueden considerarse “exóticos”.
En efecto, veremos ahora la aparición en esta zona de
algunos adornos confeccionados con ámbar y “calaíta” y,
posteriormente, marfil y cobre. Para los materiales minerales no disponemos información sobre su formación geológica de origen, faltando análisis dedicados a contrastar la
procedencia de las cuentas de piedra verde o calaíta, muy
abundantes en el neolítico medio catalán, momento en el
que la explotación minera de Gavà adquiere un gran desarrollo. En el caso del marfil, su área de procedencia debe
situarse en el Norte de Africa. En la península ibérica la
Al llarg del III mil·lenni a.C. veurem també l’aparició de certes innovacions tecnològiques, com és la metal·lúrgia, si bé a
les comarques centremeridionals valencianes el seu desen-
100%
80%
60%
40%
20%
0%
5.000 a.C.
3.000 a. C.
2.000 a. C.
44
1.800 a. C.
Evolució del fluix de materials lítics (aixades i aixes
de pedra polimentada) procedents del sud-est
peninsular.
Evolución del flujo de materiales líticos (hachas y
azuelas de piedra pulimentada) procedentes del
sureste peninsular
[page-n-47]
L’expansió agricultura-Maqueta
27/6/08
09:53
Página 45
volupament és un poc posterior. En estos moments sí que
apreciem una difusió, tímida, d’algunes peces de coure: punxons i punyals de llengüeta, recuperats en alguns enterraments. Els objectes metàl·lics i l’ivori són indicadors del
desenvolupament d’unes xarxes dedicades a l’intercanvi d’elements de prestigi. Estos materials tenen una circulació restringida, ja que la seua escassetat en el registre indica que
són objecte d’apropiació per una part minoritària del grup.
distribución de los objetos de marfil muestra una clara
concentración en el área millarense desde momentos precampaniformes. En nuestra zona, la difusión de estos elementos corresponde ya al Horizonte Campaniforme.
A lo largo del III milenio a.C. veremos también la aparición de ciertas innovaciones tecnológicas, como es la
metalurgia, si bien en las comarcas centromeridionales
valencianas su desarrollo es algo posterior. En estos
momentos si que apreciamos una difusión, tímida, de algunas piezas de cobre: punzones y puñales de lengüeta, recuperados en algunos enterramientos. Los objetos metálicos
y el marfil, son indicadores del desarrollo de unas redes
dedicadas al intercambio de elementos de prestigio. Estos
materiales tienen una circulación restringida, pues su escasez en el registro señala que son
objeto de apropiación por una parte
minoritaria del grupo.
El desenvolupament d’estes xarxes d’intercanvi es presenta de forma desigual en este marc cronològic. Per una
part, podem observar que els utensilis de pedra tenen una
àmplia circulació, ja des de moments anteriors al III mil·lenni
a.C., i corresponen a amfibolites, sil·limanites, eclogites i metabasites, principalment, materials l’àrea font dels quals se situa
en el nevadofilàbride. La seua proporció és elevada en els conjunts i se
situa al voltant d’un 40 per cent.
Curiosament, veurem un increment
en el fluix d’estes peces, que en la fase
campaniforme arriben a representar
prop del 70 per cent dels materials de
pedra polimentada, moment que mostra
el col·lapse d’este circuit d’intercanvis, ja
que en l’etapa posterior, l’Edat del
Bronze, les dades –encara que parcials–
indiquen un enorme retrocés d’esta
tendència, sent utilitzades per a la confecció d’estes ferramentes, preferentment, les roques de l’entorn més pròxim.
El desarrollo de estas redes de
intercambio se presenta de forma desigual en este marco cronológico. De un
lado, podemos observar que los útiles
de piedra tienen una amplia circulación, ya desde momentos anteriores al
III milenio a.C., correspondiendo a anfibolitas, sillimanitas, eclogitas y metabasitas, principalmente, materiales
cuya área fuente se sitúa en el nevado-filábride. Su proporción es elevada
en los conjuntos situándose alrededor
de un 40%.
Evidentment, l’evolució d’estos sistemes d’intercanvi és el reflex del sistema social. Al llarg del III mil·lenni a.C.,
estes comunitats neolítiques desenvolupen una sèrie de contactes amb la
finalitat d’estretar i reforçar certs vincles, com poden ser els llaços de
parentiu en societats segmentàries.
Curiosamente, veremos un incremento en el flujo de estas piezas, que
en la fase campaniforme llegan a
representar cerca del 70% de los
Ídol pla de Jovades (Cocentaina).
Ídolo plano de Jovades (Cocentaina)
materiales de piedra pulimentada,
momento que muestra el colapso de
este circuito de intercambios (GRAFICO∂?), pues ya en la etapa posterior, la Edad del Bronce, los
Els canvis que s’esdevenen en l’àrea del SE, en direcció
datos -aunque todavía parciales- indican un enorme retrocap a una major complexitat social, tenen el seu efecte en
ceso de esta tendencia, siendo utilizadas para la confección
esta zona, amb la qual les relacions estan establides ja des
de estas herramientas, preferentemente, las rocas del entorde les etapes neolítiques. En este sentit, veiem l’increment de
no cercano.
la tendència d’este intercanvi, i el punt àlgid en les nostres
terres correspon a l’horitzó campaniforme, fase després de la
Evidentemente, la evolución de estos sistemas de interqual estes relacions es descomponen, alhora que es docucambio es el reflejo del sistema social. A lo largo del III
menta la difusió d’una sèrie de materials de prestigi, a través
milenio a.C., estas comunidades neolíticas desarrollan una
d’una xarxa de contactes que pareix restringida a les elits
serie de contactos con el fin de estrechar y reforzar ciertos
socials emergents.
vínculos, como pueden ser los lazos de parentesco en
sociedades segmentarias.
Los cambios que acontecen en el área del SE, en dirección hacia una mayor complejidad social, tienen su efecto
en esta zona, con la que las relaciones están establecidas
ya desde las etapas neolíticas. En este sentido vemos el
incremento de la tendencia de este intercambio, cuyo punto
El món simbòlic
Entre la cultura material de les comunitats neolítiques
abunden els elements destinats a l’ornamentació personal.
Alguns dels adornaments, per la seua morfologia, la materia
45
[page-n-48]
L’expansió agricultura-Maqueta
27/6/08
09:53
Página 46
Ídols oculats dels aixovars funeraris de la cova de Bolumini (Alfafara).
Ídolos oculados de los ajuares funerarios de la Cova de Bolumini (Alfafara)
46
[page-n-49]
L’expansió agricultura-Maqueta
27/6/08
09:53
Página 47
Serra de l’Alberri (Cocentaina), on s’obrin diverses coves utilitzades com a necròpolis de Jovades.
Serra de l’Alberri (Cocentaina), donde se abren varias cuevas utilizadas como necrópolis de Jovades
Pintura esquemàtica de l’abric de la Paella (Cocentaina), situat prop de les coves
d’enterrament de l’Alberri.
Pintura esquemática del Abric de la Paella (Cocentaina), situado cerca de las
cuevas de enterramiento del Alberri
Les coves d’enterrament col·lectiu són de dimensions menudes. Cova de la Paella
(Cocentaina).
Las cuevas de enterramiento colectivo son de pequeñas dimensiones. Cova de la Paella
(Cocentaina)
47
[page-n-50]
L’expansió agricultura-Maqueta
27/6/08
09:53
Página 48
primera o el color, probablement pogueren estar dotats de
valors que anaren més enllà del fet estètic, funcionant com a
amulets posseïdors de virtuts màgiques o com a marcador
social, tal com indiquen abundants exemples etnogràfics. En
la primera funció estarien algunes matèries minerals, petxines
marines, dents de diversos animals i els peculiars penjolls
acanalats, molt abundants en el registre arqueològic; es duien
damunt com a portadors de bona sort o com a sistema de
protecció contra un dany o un enemic potencial. En el segon
cas, s’inclourien els objectes d’ivori i de metall d’ús més restringit la possessió dels quals era mostra de l’estatus o el
prestigi social aconseguit per alguns individus.
álgido en nuestras tierras corresponde al Horizonte
Campaniforme, fase tras la que estas relaciones se descomponen, al tiempo que se documenta la difusión de una serie
de materiales de prestigio, a través de una red de contactos
que parece restringida a las élites sociales emergentes.
El mundo simbólico
Entre la cultura material de las comunidades neolíticas
abundan los elementos destinados al ornato personal.
Algunos de los adornos, por su morfología, materia prima
o color, bien pudieron estar dotados de valores que fueran
más allá de lo estético, funcionando como amuletos poseedores de virtudes mágicas o como marcador social, tal
como señalan abundantes ejemplos etnográficos. En la primera función estarían algunas materias minerales, conchas marinas, dientes de diversos animales y los peculiares colgantes acanalados, muy abundantes en el registro
arqueológico; se llevaban encima como portadores de
buena suerte o como sistema de protección contra un daño
o enemigo potencial. En el segundo caso se incluirían los
objetos de marfil y metal, de uso más restringido y cuya
posesión era muestra del estatus o prestigio social alcanzasdo por ciertos individuos.
Això no obstant, seran altres elements de la cultura material els que ens acosten al món espiritual. Durant el III mil·lenni
a.C. s’assistix a la generalització d’ídols menuts fets sobre os
o pedra. Es tracta de figuracions humanes representades sota
un aspecte molt esquemàtic que, en ocasions, arriba a la més
completa abstracció. Els models que trobem en este moment
són bàsicament ídols oculats fets sobre ossos llargs i ídols
plans amb escotadures, i apareixen també alguns ídols placa
de pedra, un ancoriforme i un antropomorf parcial.
La major part dels ídols es concentren a les comarques
de l’Alcoià-Comtat i adjacents, i no sobrepassen pel nord la
línia del Xúquer. Els ídols oculats, plans i placa es documenten en contextos domèstics i, sobretot, funeraris, mentre que
els altres tipus, només en funeraris. El lloc on apareixen en
les zones d’hàbitat es relaciona amb estructures d’habitació o
forma part del reble d’estructures d’emmagatzemament, mentre que en ambients funeraris, solament a Pastora s’assenyala que cada paquet de restes humanes contenia un o més
ídols oculats.
Llevat de l’antropomorf parcial de Pastora, la resta d’ídols, especialment oculats i plans, es documenta en altres
regions peninsulars. Estos ídols obeïxen a la mateixa con-
Sin embargo, serán otros elementos de la cultura material los que nos acerquen al mundo espiritual. Durante el III
milenio a.C., se asiste a la generalización de pequeños ídolos realizados sobre hueso o piedra. Se trata de figuraciones humanas representadas bajo un aspecto muy esquemático que, en ocasiones, llega a la más completa abstracción. Los modelos que encontramos en este momento son
básicamente ídolos oculados realizados sobre huesos largos e ídolos planos con escotaduras, apareciendo además
algunos ídolos placa de piedra, un ancoriforme y un antropomorfo parcial.
Ídol oculat pintat a l’abric del Barranc de Garrofers (Planes).
Ídolo oculado pintado en el abrigo del Barranc de Garrofers (Planes).
Ídol oculat pintat a l’abric de Penya Escrita (Tàrbena).
Ídolo oculado pintado en el abrigo de Penya Escrita (Tàrbena).
48
[page-n-51]
L’expansió agricultura-Maqueta
27/6/08
09:53
Página 49
cepció que les altres representacions oculades documentades a la meitat sud peninsular, fetes sobre diferents
suports, amb diversos graus de complexitat i amb una
sèrie d’elements que els conferixen una personalitat regional pròpia. El tema oculat es representa també sobre falanges de remugants i ceràmiques del sud-est i Portugal,
sobre cilindres i plaques de pedra al sud-oest, sobre pla-
La mayor parte de los ídolos se concentran en las
comarcas del Alcoià-Comtat y adyacentes, no sobrepasando por el norte la línea del Xúquer. Los ídolos oculados, planos y placa se documentan en contextos domésticos y,
sobre todo, funerarios, mientras los otros tipos solo en
funerarios. El lugar donde aparecen en las zonas de hábitat
se relaciona con estructuras de habitación o forma parte del
relleno de estructuras de almacenamiento, mientras en
ambientes funerarios, solo en Pastora se señala que cada
paquete de restos humanos contenía uno o varios ídolos
oculados .
Excepto el antropomorfo parcial de Pastora, el resto de
ídolos, especialmente oculados y planos se documentan
en otras regiones peninsulares. Estos ídolos obedecen a la
misma concepción que las demás representaciones oculadas documentadas en la mitad sur peninsular, realizadas
sobre diferentes soportes, con diversos grados de complejidad y con una serie de elementos que les confieren un
personalidad regional propia. El tema oculado se representa también sobre falanges de rumiantes y cerámicas del
sureste y Portugal, sobre cilindros y placas de piedra en el
suroeste, sobre placas de madera en Murcia. Motivos oculados y representaciones de ídolos planos con diversas
variantes la encontramos también en representaciones
rupestres. Las comunidades del III milenio a.C. pintan en las
paredes de abrigos rocosos una serie de pequeños motivos
que se incluyen en el denominado arte rupestre esquemático, el cual se distribuye gran parte la península. En la zona
que nos ocupa, además de algunos ídolos, se representan
figuras humanas, escasos animales, motivos astrales y
abundantes figuras geométricas.
Ídols plans dels aixovars funeraris de la Cova d’En Pardo (Planes).
Ídolos planos de los ajuares funerarios de la Cova d’En Pardo (Planes)
Resulta difícil ofrecer una interpretación sobre el significado de los ídolos, pero sin duda son obras conceptuales
carentes de todo sentido práctico que representarían para
sus poseedores un símbolo de las creencias sobrenaturales,
jugando un papel destacado en el mundo funerario. Los ídolos planos presentan un alto grado de esquematismo y carecen de detalles naturalistas, representando un estilizado
esbozo de silueta humana. Solo el hallado en Jovades presenta una incisión en su base que podría interpretarse como
indicación del sexo o separación de las piernas. Los ídolos
oculados sin embargo, destacan detalles de la zona facial, en
especial los ojos, encontrando escasos ejemplares en Pastora
y Niuet que, con la representación de un triangulo en la
zona inferior decorada, sugieren un personaje femenino.
ques de fusta a Múrcia. Trobem també motius oculats i
representacions d’ídols plans amb diverses variants en
representacions rupestres. Les comunitats del III mil·lenni
a.C. pinten en les parets d’abrics rocosos una sèrie de
motius menuts que s’inclouen en el denominat art rupestre esquemàtic que es distribuïx en gran part per la península. A la zona que ens ocupa, a més d’alguns ídols, es
representen figures humanes, escassos animals, motius
astrals i abundant figures geomètriques.
Resulta difícil oferir una interpretació sobre el significat
dels ídols, però sens dubte, són obres conceptuals, mancades de tot sentit pràctic que representarien per als seus
posseïdors un símbol de les creences sobrenaturals i que
jugaven un paper destacat en el món funerari. Els ídols
plans presenten un alt grau d’esquematisme, manquen de
detalls naturalistes i representen un estilitzat esbós de la
silueta humana. Només el trobat a Jovades presenta una
incisió en la base que podria interpretar-se com una indicació del sexe o la separació de les cames. Als ídols oculats, per contra, destaquen detalls de la zona facial, en
especial els ulls. Trobem escassos exemplars a Pastora i
Esa variedad formal de los ídolos del III milenio a.C. no
parece apoyar la existencia de un pensamiento religioso
monoteísta en esos momentos, sino que hace considerar la
creencia en diversos entes de carácter divino relacionados
con distintas actividades de la vida y con la muerte. Los
ojos abiertos de los ídolos oculados llevan codificado un
mensaje (mirada divina protectora?) que no parece ser el
mismo que portan los demás ídolos sincrónicos carentes de
detalles anatómicos.
49
[page-n-52]
L’expansió agricultura-Maqueta
27/6/08
09:53
Página 50
Ídol antropomorf parcial dels aixovars funeraris de la Cova de la Pastora (Alcoi).
Ídolo antropomorfo parcial de los ajuares funerarios de la Cova de la Pastora
(Alcoi)
Grans làmines de sílex dels aixovars funeraris de la cova de la Pastora (Alcoi).
Grandes lámina de sílex de los ajuares funerarios de la Cova de la Pastora (Alcoi)
Puntes de fletxa dels aixovars funeraris de la cova del Negre (Cocentaina).
Puntas de flecha de los ajuares funerarios de la Cova del Negre (Cocentaina)
Ídol oculat de l’Ereta del Pedregal (Navarrés).
Ídolo oculado de Ereta del Pedregal (Navarrés)
50
[page-n-53]
L’expansió agricultura-Maqueta
27/6/08
09:53
Página 51
Las costumbres funerarias
Niuet que, amb la representació d’un triangle en la zona
inferior decorada, suggerixen un personatge femení.
Mientras los primeros agricultores entierran a sus muertos
en el mismo lugar donde viven, las comunidades del III milenio a.C. lo harán en zonas alejadas del hábitat, en cavidades
naturales situadas al inicio de las elevaciones que limitan las
tierras llanas donde viven. El espacio funerario eran cuevas,
abrigos y grietas de medianas o pequeñas dimensiones, a
diferencia de lo que sucedía en gran parte del occidente europeo donde se construyeron para tal fin sepulcros megalíticos.
Sin embargo, en todos los casos, coinciden muchos aspectos
del ritual. En esos espacios se depositaban sucesivamente las
inhumaciones a lo largo de diversas generaciones, constituyendo necrópolis colectivas, como atestigua el número de
individuos de Pastora (75) o de Escurrupènia (34).
Eixa varietat formal dels ídols del III mil·lenni a.C. no sembla donar suport a l’existència d’un pensament religiós
monoteista en aquells moments, sinó que fa considerar la
creença en diversos éssers de caràcter diví relacionats amb
diverses activitats de la vida i amb la mort. Els ulls oberts dels
ídols oculats porten codificat un missatge (¿mirada divina
protectora?) que no sembla el mateix que porten els altres
ídols sincrònics mancats de detalls anatòmics.
Els costums funeraris
Mentre els primers agricultors enterren els seus morts en
el mateix lloc on viuen, les comunitats del III mil·lenni a.C. ho
faran en zones allunyades de l’hàbitat, en cavitats naturals
situades a l’inici de les elevacions que limiten les terres planes on viuen. L’espai funerari eren coves, abrics i escletxes
de dimensions menudes o mitjanes, a diferència del que succeïa en gran part de l’occident europeu on es construïren
amb eixa finalitat sepulcres megalítics. Tot i això, en tots els
casos coincidixen molts aspectes del ritual. En eixos espais
es depositaven successivament les inhumacions al llarg de
diverses generacions que constituïen necròpolis col·lectives
Por lo que conocemos, el ritual funerario es muy complejo. Son pocos los casos en que se han documentado
inhumaciones primarias, con la presencia de todo el
esqueleto, siendo características de este momento las
inhumaciones secundarias donde los huesos se encuentran agrupados en paquetes o bolsadas, generalmente cráneos y huesos largos. En ese caso el depósito de los restos se efectuaba una vez descarnado el cadáver y seleccionados ciertos huesos. En algunos yacimientos se constata la presencia de huesos quemados que pueden ser
Entre les pràctiques de reducció dels cadàvers del IIIer. mil·lenni a.C. es dona també la
cremació total de les deixalles. Ossos cremats de l’enterrament col·lectiu de l’abric de
l’Escurrupènia (Cocentaina).
Entre las prácticas de reducción de los cadáveres del IIIer. milenio a.C. se da también la cremación total de los restos. Huesos quemados del enterramiento colectivo del Abric de l’Escurrupenia (Cocentaina).
Penjolls acanalats i agulles de cap dels aixovars funeraris de la cova de la Pastora (Alcoi).
Colgantes acanalados y alfileres de los ajuares funerarios de la Cova de la Pastora
(Alcoi).
51
[page-n-54]
L’expansió agricultura-Maqueta
27/6/08
09:53
Página 52
com testimonia la quantitat d’individus de Pastora (75) o
d’Escurrupènia (34).
interpretados como indicativos del empleo de la cremación
parcial como técnica de reducción del cadáver; incluso se
documenta en Escurrupènia un caso excepcional, la cremación total de los restos humanos y del ajuar funerario.
Es de suponer que la reducción y otras prácticas del ritual
funerario como la selección de los restos o el depósito de
los mismos y del ajuar en las sepulturas, irían acompañadas de ceremonias rituales cuyo carácter resulta imposible
conocer con detalle.
Pel que coneixem, el ritual funerari és molt complex. Són
pocs els casos en què s’han documentat inhumacions primàries, amb la presència de tot l’esquelet. Són característiques
d’este moment les inhumacions secundàries on els ossos
estan agrupats en paquets o bosses, generalment cranis i
ossos llargs. En eixe cas, el depòsit de les restes es feia una
vegada descarnat el cadàver i seleccionats certs ossos. En
alguns jaciments es constatava la presència d’ossos cremats
que poden ser interpretats com a indicatius de l’ús de la cremació parcial com a tècnica de reducció del cadàver. Fins i tot,
es documenta a Escurrupènia un cas excepcional, la cremació
total de les restes humanes i de l’aixovar funerari. Suposem
que la reducció i les altres pràctiques del ritual funerari, com
ara la selecció de les restes o el depòsit d’estes i de l’aixovar
en les sepultures, anirien acompanyades de cerimònies rituals,
el caràcter de les quals resulta impossible conéixer amb detall.
Acompañando a los restos humanos se depositaban
genralmente ofrendas y ajuares que muestran entre otras
cosas la existencia de una creencia en el más allá de la
muerte. El ajuar estaba compuesto por ídolos y adornos
(cuentas, colgantes y agujas para el cabello), recipientes
cerámicos, instrumentos de piedra tallada (puntas de flecha,
grandes láminas), piedra pulimentada (hachas y azuelas) y
hueso (punzones). En algunos casos también se depositan
ofrendas alimenticias al lado de los inhumados, como los
restos de oveja y buey de la Cova Santa (Vallada).
Acompanyant les restes humanes es depositaven generalment ofrenes i aixovars que mostren, entre altres coses, l’existència d’una creença en el més enllà de la mort. L’aixovar
estava compost per ídols i adornaments (grans de collar, penjolls i agulles per al cabell), recipients ceràmics, instruments
de pedra tallada (puntes de fletxa, làmines grans), pedra polimentada (destrals i aixes) i os (punxons). En alguns casos
també es depositaven ofrenes alimentàries al costat dels
inhumats, com restes d’ovella i de bou a la Cova Santa
(Vallada).
En las pequeñas cavidades naturales, las sucesivas inhumaciones se fueron depositando generalmente a lo largo de un
largo periodo temporal, por lo que, la necesidad de espacio
para nuevos depósitos en unos lugares tan reducidos, obligaría periódicamente al desplazamiento de los restos más antiguos y, consecuentemente su mezcla, motivo por el que resulta imposible la individualización de los ajuares, impidiendo
saber si ídolos y otros elementos, que siempre aparecen en
menor número que inhumaciones, se encontraban asociados a
un grupo humano de determinado sexo o edad, o bien correspondían a individuos que fueron enterrados con cierto tratamiento diferencial, como se observa en épocas posteriores.
En les menudes cavitats naturals, les successives inhumacions es foren depositant generalment al llarg d’un ample
Enterrament individual en
fossa de l’Arenal de la Costa
(Ontinyent).
Enterramiento individual en
fosa del Arenal de la Costa
(Ontinyent).
52
[page-n-55]
L’expansió agricultura-Maqueta
27/6/08
09:53
Página 53
Cap al final del tercer mil·lenni a. C. l’aparició de la ceràmica campaniforme va comportar un canvi de costums funeraris que va tindre el seu reflex en la composició de l’aixovar. La
ceràmica campaniforme, el metall, els botons amb perforació en V i els braçalets d’arquer seran ara elements comuns en l’aixovar funerari.
Hacia el final del IIIr. milenio a.C. la aparición de la cerámica campanimorme comportó un cambio de las costumbres funerarias que tuvo su reflejo en la composición del ajuar.
La cerámica campaniforme, el metal, los botones con perforación en V y los brazaletes de arquero seran ahora elementos comunes en el ajuar funerario.
període temporal; per la qual cosa, la necessitat d’espai per
als nous depòsits en uns llocs tan reduïts obligaria periòdicament al desplaçament de les restes més antigues i, en conseqüència, a la seua barreja; motiu pel qual resulta impossible individualitzar els aixovars i impedix saber si ídols i altres
exemples, que sempre apareixen en menor quantitat que
inhumacions, estaven associats a un grup humà de determinat sexe o edat, o bé corresponien a individus que foren
enterrats amb un cert tractament diferencial, com s’observa
en èpoques posteriors.
A fines del III milenio a.C. nos encontramos con una
dualidad en las costumbres funerarias. Por una parte perduran los enterramientos colectivos en cavidades naturales. Los ajuares incluyen recipientes campaniformes,
adornos y diversos elementos metálicos y líticos. A pesar
de la dificultad de individualizar los ajuares en este tipo
de enterramientos, la presencia de objetos de prestigio
indica la existencia de un tratamiento diferencial para
algunos individuos. Sirvan como ejemplo los vasos campaniformes, el puñal de lengüeta, la punta de Palmela y
los botones de marfil de la Sima de la Pedrera. Por otra
parte, en el tránsito del III al II milenio a.C., aparecen por
primera vez enterramientos individuales en fosas o en
silos localizados en la zona de hábitat y sin la presencia
de ajuar. Se trata de depósitos primarios con el cadáver
en posición fetal (Arenal de la Costa) o de depósitos
secundarios con la presencia del cráneo y varios huesos
largos rodeados por dos hiladas de piedra formando un
semicírculo (Atarcó, Bélgida). La adopción del enterramiento individual refleja un significativo cambio ideológico que acompaña al cambio económico-social.
A la fi del III mil·lenni a.C. ens trobem amb una dualitat en
els costums funeraris. Per una part, perduren els enterrament
col·lectius en cavitats naturals. Els aixovars inclouen recipients campaniformes, adornaments i diversos exemples
metàl·lics i lítics. A pesar de la dificultat d’individualitzar els
aixovars d’esta classe d’enterraments, la presència d’objectes
de prestigi indica l’existència d’un tractament diferencial per
a alguns individus. En són exemples els vasos campaniformes, el punyal de llengüeta, la punta de Palmela i els botos
d’ivori de l’Avenc de la Pedrera. D’altra banda, en el trànsit del
III a II mil·lenni, apareixen per primera vegada enterraments
53
[page-n-56]
L’expansió agricultura-Maqueta
27/6/08
09:53
Página 54
individuals en fosses o sitges localitzades a la zona d’hàbitat
i sense la presència d’aixovar. Es tracta de depòsits primaris
amb el cadàver en posició fetal (Arenal de la Costa) o de
depòsits secundaris amb la presència del crani i de diversos
ossos llargs rodejats per dos rengleres de pedra que formen
un semicercle (Atarcó, Bèlgida). La presència de l’enterrament
individual reflectix un canvi ideològic significatiu que acompanya el canvi econòmic i social.
Otra manifestación simbólica que en algunos casos
puede ser asociada con el mundo funerario es la pintura
rupestre. Las representaciones esquemáticas de este
momento poseen sin duda una intencionalidad diferente a
la pintura macroesquemática de los primeros agricultores,
todo vez las figuras son de pequeño tamaño y se pintan en
lugares de difícil acceso por lo que solo pueden visualizarse a escasos metros. Generalmente los abrigos pintados no
contienen depósito arqueológico, pero existen indicios que
permiten hablar de un arte rupestre esquemático de carác-
Una altra manifestació simbòlica que en alguns casos pot
associar-se amb el món funerari és la pintura rupestre. Les
Cassola campaniforme del camí d’Alfogàs (Bèlgida).
Cazuela campaniforme del Camí d’Alfogàs (Bèlgida)
representacions esquemàtiques d’este moment tenen, sens
dubte, una intencionalitat diferent a la pintura macroesquemàtica dels primers agricultors. Ara, les figures són de mida
menuda i es pinten en llocs d’accés dificil, per la qual cosa
només es poden divisar a escassos metres. Generalment, els
abrics pintats no contenen depòsit arqueològic, però hi ha
indicis que permeten parlar d’un art rupestre esquemàtic de
caràcter funerari, com es desprén de la ubicació d’una figura
humana envoltada per motius semicirculars concèntrics pintada a l’Abric de la Paella (Cocentaina), abric situat sobre la cova
del mateix nom i molt pròxim a les del Conill, del Pou i del
Negre, cavitats menudes amb enterraments col·lectius del III
mil·lenni a.C., cosa que fa pensar que la funció de la pintura
podria consistir en la senyalització i/o protecció de l’àrea
funerària. En el mateix sentit es podrien interpretar les restes
de pintura de l’abric situat al costat de la Cova del Moro
(Agres), cavitat que també es va usar com a lloc funerari.
ter funerario, como se desprende de la ubicación de una
figura humana rodeada por motivos semicirculares concéntricos pintada en el Abric de la Paella (Cocentaina), abrigo
situado sobre la cueva del mismo nombre y muy próximo
a las del Conill, del Pou y del Negre, pequeñas cavidades
con enterramientos colectivos del III milenio a.C., por lo que
la función de la pintura podría consistir en la señalización
y/o protección del área funeraria. En este mismo sentido
podrían interpretarse los restos de pintura del abrigo situado junto a la Cova del Moro (Agres), cavidad que también
fue utilizada como lugar funerario.
Así mismo pueden ponerse en relación con la esfera
simbólica algunas prácticas documentados sobre cuerpos
humanos como la trepanación craneal y la manipulación
post-mortem de piezas dentarias. En las trepanaciones,
ámpliamente documentadas en estas comarcas, no puede
54
[page-n-57]
L’expansió agricultura-Maqueta
27/6/08
09:53
Página 55
Vas campaniforme de l’avenc de la Pedrera (Benicull).
Vaso campaniforme de la Sima de la Pedrera (Benicull).
Braçalet d’arquer.
Brazalete de arquero
55
[page-n-58]
L’expansió agricultura-Maqueta
27/6/08
09:53
Página 56
Trepanació cranial de la cova de la Pastora (Alcoi) realitzada per mig d’abrassió a un
varó de vint anys d’edat. Al voltant de l’orifici, al que la reossificació ha donat un aspecte estriat, s’aprecia una àmplia àrea d’erosió.
Trepanación craneal de la Cova de la Pastora (Alcoi) realizada mediante abrasión
a un varón de veinte años de edad. Alrededor del orificio, al que la reosificación
ha dado un aspecto estriado, se aprecia una amplia área de erosión.
Trepanació cranial de la cova de la Pastora (Alcoi) realitzada per mig de barrenat a un varó de
més de cinquanta anys d’edat, amb mostres de regeneració òssia.
Trepanación craneal de la Cova de la Pastora (Alcoi) realizada mediante barrenado a un
varón de más de cincuenta años de edad, con muestras de regeneración ósea.
Tècniques utilitzades per a la trepanació cranial. Perforador i trepant de Jovades (Cocentaina).
Técnicas empleadas para la trepanación craneal. Perforador y taladro de Jovades (Cocentaina).
56
[page-n-59]
L’expansió agricultura-Maqueta
27/6/08
09:53
Página 57
Trepants de sílex.
Taladros de sílex.
Igualment, es poden relacionar amb l’esfera simbòlica
algunes pràctiques documentades sobre cossos humans
com la trepanació cranial i la manipulació post mortem de
peces dentàries. En les trepanacions, àmpliament documentades en estes comarques, no es pot descartar una finalitat
estrictament terapèutica o quirúrgica en practicar-se sobre
individus vius, mentre que l’amputació de les arrels d’una
molar infantil per mitjà de l’abrasió, documentada a Conill, es
fa després de la mort de l’individu; per la qual cosa, la relació
amb el món de les creences resulta més patent.
El jusquiam destaca per les seues propietats sedants. S’utilitza com a antiespasmòdic,
antineuràlgic i analgèsic.
El beleño destaca por sus propiedades sedantes. Se emplea como antiespasmódico, antineurálgico y analgésico.
descartarse una finalidad estrictamente terapéutica o quirúrgica al practicarse sobre individuos vivos, mientras la
amputación de las raíces de un molar infantil mediante
abrasión procedente de Conill se efectúa tras la muerte del
individuo, por lo que su relación con en mundo de las creencias resulta más patente.
L’estudi antropològic de pràcticament un centenar d’individus procedents dels enterraments de l‘Alberri, Escurrupènia
i del poblat de Jovades ha permés observar que la població
humana que habità estes comarques durant el III mil·lenni a.C.
era de característiques físiques similars a l’actual, amb un predomini del tipus mediterrani gràcil sobre l’euroafricà i amb
escassos braquicèfals, ara bé, amb una curta esperança de
vida. La mortandat infantil era elevada i molt poques persones arribaven a l’edat senil i passaven dels quaranta anys.
El estudio antropológico de casi un centenar de individuos procedentes de los enterramientos del Alberri y
Escurrupènia y del poblado de Jovades, ha permitido observar que la población humana que habitó estas comarcas
durante el III milenio a.C. era de características físicas similares a la actual, con un predominio del tipo mediterráneo
grácil sobre el euroafricano y con escasos braquicéfalos, si
bien con una corta esperanza de vida. La mortalidad infantil era elevada, siendo muy pocas las personas que llegaban
a edad senil y pasaban de los cuarenta años.
11,6%
29,5%
1
2
Edat
3
45,3%
13
13,7
43
45,3
4: > 40 anys
11
11,6
Total
57
29,5
3: 21 - 40 anys
Índex de mortalitat de la població del tercer mil·lenni a.C. a la vall de l’Alcoi.
Índices de mortalidad de la población del III milenio a.C. en el Valle del Alcoi.
28
2: 13 - 20 anys
13,7%
%’
1: < 12 anys
4
Nº individus
95
100,0
[page-n-60]
L’expansió agricultura-Maqueta
27/6/08
09:53
Página 58
[page-n-61]
L’expansió agricultura-Maqueta
27/6/08
09:53
Página 59
BIBLIOGRAFIA
BADAL, E., 1995: La vegetación carbonizada. Resultados antracológicos
del País Valenciano. El Cuaternario en el País Valenciano. València. 217226.
BERNABEU, J., 1995: Origen y consolidación de las sociedades agrícolas. El País Valenciano entre el Neolítico y la Edad del Bronce, Actes
de les Segones Jornades d’Arqueologia (Alfaç del Pi, 1994). Conselleria
de Cultura.València. 37-60.
BERNABEU, J., PASCUAL-BENITO, J.LL., GUITART, I., PASCUAL BENEYTO,
J., OROZCO, T., FUMANAL, M.P., BADAL, E., BUXÓ, R., MARTINEZ, R. y
CALVO, M., 1990: El III milenio A.C. en el País Valenciano. Los Poblados
de Jovades (Cocentaina, Alacant) y Arenal de la Costa (Ontinyent,
València). Saguntum, 23. València.
BERNABEU, J., PASCUAL-BENITO, J.LL., OROZCO, T., BADAL, E., FUMANAL, M.P. y GARCIA, O., 1994: Niuet (l’Alqueria d’Asnar). Poblado del
III milenio a.C., Recerques del Museu d’Alcoi, 3, Alcoi, 14-27.
BUXÓ, R. 1997: Arqueología de las plantas: La explotación económica
de las semillas y los frutos en el marco mediterráneo de la Península
Ibérica. Crítica. Barcelona.
CLOQUELL, B. y AGUILAR, M., 1989: Piezas dentarias eneolíticas con
modificaciones artificiales, Alberri, 2, Cocentaina, 53-61
CHAPMAN, R., 1991: La formación de las sociedades complejas. El
sureste de la península ibérica en el marco del Mediterráneo occidental. Crítica, Barcelona.
FUSTÉ, M., 1957: Estudio antropológico de los pobladores neoeneolíticos de la Región Valenciana, S.I.P., València.
HERNANDEZ, M., FERRER, P. y CATALA, E., 1988: Arte rupestre en
Alicante, Fundación Banco exterior, Alacant.
JUAN CABANILLES, J., 1985: La hoz de la Edad del Bronce del Mas de
Menente (Alcoi, Alacant). Aproximación a su tecnología y contexto
cultural. Lucentum, IV. Alacant, 37-54.
MARTI OLIVER, B., 1983: El naixement de l’agricultura en el País
Valencià. Del Neolític a l’Edat del Bronze. Universitat de València.
OROZCO KÖHLER, T., 1996: Recursos líticos empleados en la fabricación del utillaje pulimentado durante el neolítico en el País Valenciano.
Rubricatum, 1. Actes I Congrés de Neolític a la Península Ibèrica. GavàBellaterra, 215-221
PASCUAL-BENITO, J.LL., 1987: Les coves sepulcrals de l’Alberri
(Cocentaina). El poblament de la vall mitjana del riu d’Alcoi durant el
III milenari a.C., Saguntum, 21, València, 109-159.
PASCUAL-BENITO, J.LL., 1990: L’abric de l’Escurrupenia (Cocentaina,
Alacant). Enterrament múltiple de cremació del Neolític IIB, Archivo de
Prehistoria Levantina, XX, València, 167-188.
PASCUAL-BENITO, J.LL., 1995: Origen y significado del marfil durante
el horizonte capaniforme y los inicios de la Edad del Bronce,
Saguntum, 29, València, 19-32.
59
[page-n-62]
L’expansió agricultura-Maqueta
27/6/08
09:53
Página 60
[page-n-63]
L’expansió agricultura-Maqueta
27/6/08
09:53
Página 61
ÍNDEX / INDICE
Presentació . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
Presentación
5
Paraules preliminars . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
Palabras preliminares
7
Introducció . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
Introducción
9
El paisatge vegetal del III millenni abans de Crist . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
El paisaje vegetal del IIIr. milenio a.C.
13
La vegetació natural . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
La vegetación natural . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
14
14
Els usos del bosc . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
Los usos del bosque . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
15
17
Hàbitat i territori . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
Hábitat y territorio
19
Els primers agricultors. Colonització i expansió demogràfica . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
Los primeros agricultores. Colonización y expansión demográfica . . . . . . . . . . . . . . . . .
19
19
El III millenni abans de Crist. Consolidació i conflicte . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
El IIIr. milenio a.C. Consolidación y conflicto . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
21
21
La ruptura de les societats segmentàries . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
La ruptura de las sociedades segmentarias . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
28
28
Agricultura i ramaderia . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
Agricultura y ganadería
31
L’agricultura d’aixada . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
La agricultura de azada . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
31
31
La conquesta del secà . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
La conquista del secano . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
34
34
La ramaderia . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
Ganadería . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
36
36
Xarxes socials, món simbòlic i costums funeraris . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
Redes sociales, mundo simbólico y costumbres funerarias
39
L’intercanvi . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
El intercambio . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
39
39
El món simbòlic . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
El mundo simbólico . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
45
48
Els costums funeraris . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
Las costumbres funerarias . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
51
51
61
[page-n-64]
L’expansió agricultura-Maqueta
27/6/08
09:53
Página 62
Estan ja en impremta aquest catàleg, ens arriba la noticia de
la mort de la Dra. Mª. Pilar Fumanal García. El destí ha volgut, una vegada més, privar-nos d’aquells que el seu entusiasme i vitalitat indiquen el seu pas per la ciència i per la vida.
Al seu treball i dedicació deu una part important el contingut
d’aquet catàleg. Serveixquen aquestes apressades línies com
un sincer homenatge.
[page-n-65]
L’expansió agricultura-Maqueta
27/6/08
09:53
Página 63
AGRAÏMENTS:
A Inma Guitart Perarnau, Rafael Martínez Valle, Matias Calvo,
Ramón Buxó Capdevila, Paloma Berrocal, Agustí Ribera
Gómez, Josep Pascual Beneito, colaboradores del Servei
Arqueològic Municipal d’Ontinyent, a José Luís Peña, Elena
Grau i Mª. Angels Martí del Projecte Mola d’Agres, i a tots
aquells llicenciats, estudiants i demés persones que col·laboraren en els treballs de camp.
[page-n-66]
L’expansió agricultura-Maqueta
27/6/08
09:53
Página 64
El llibre L’expansió de la agricultura.
La vall de l’Alcoi fa 5.000 anys, editat per la
Diputació de València, s’acabà d’imprimir
als tallers Textos i Imatges de la ciutat
de València, el dia 10 de juny
de 1998.
LAUS
✠
DEO
[page-n-67]
EL FOC -Maqueta
26/6/08
08:54
Página 1
[page-n-68]
09:44
Página 1
Col·lecció Perfils del Passat
Col·lecció Perfils del Passat
4
•
27/6/08
L’expansió de l’agricultura
PORT Agricultura-
La vall de l’Alcoi
fa 5.000 anys
MUSEU DE PREHISTÒRIA
[page-n-69]
09:44
Página 1
Col·lecció Perfils del Passat
Col·lecció Perfils del Passat
4
•
27/6/08
L’expansió de l’agricultura
PORT Agricultura-
La vall de l’Alcoi
fa 5.000 anys
MUSEU DE PREHISTÒRIA
[page-n-2]
L’expansió agricultura-Maqueta
27/6/08
09:52
Página 1
[page-n-3]
EL FOC -Maqueta
26/6/08
08:54
Página 1
[page-n-4]
L’expansió agricultura-Maqueta
27/6/08
09:52
Página 2
DIPUTACIÓ DE VALÈNCIA
President
Manuel Tarancón Fandos
Diputat de l´Àrea de Cultura
Antonio Lis Darder
Directora del SIP i Museu de Prehistòria
Begoña Carrascosa Moliner
FITXA TÈCNICA
Comissaris:
Josep Lluís Pascual Benito *
Joan Bernabeu Aubán *
Autors del catàleg
Joan Bernabeu Aubán *
Josep Lluís Pascual Benito *
Teresa Orozco Köhler *
Ernestina Badal García *
Oreto García Puchal *
Manuel Pérez Ripoll *
Muntatge i disseny:
Francesc Chiner Vives
Versió valenciana del catàleg:
Unitat de Normalització Lingüística de la Diputació de València
Ajudant de muntatge:
Rafael Tarín Alarcón
Correcció i revisió de textos dels plafons:
Gabinet Municipal de Normalització Lingüística de l’Ajuntament
d’Alcoi.
Fotografía:
Comissaris
Arxiu SIP
Arxiu Museu Arqueològic Municipla d’Alcoi
Teresa Orozco Köhler
Ernestina Badal Garcia
J.Emili Aura Tortosa
Josep Pascual Beneito
Javier Marina (Projecte Mola d’Agres)
Arxiu fotogràfic i materials del SIP:
Mº. Jesús de Pedro Michó
Joaquim Juan Cabanilles
Helena Bonet Rosado
Arxiu fotogràfic i materials del
Museu Arqueològic Municipal d’Alcoi:
Josep M. Segura Martí
J.Emili Aura Tortosa
Motlle llar:
Inocenci Sarrión Montañana
Rafael Fambuena Lucía
Administració:
Mº. Teresa Clemente Hermosilla
Plafons:
SATO
Taller:
Sonia Gutierrez
Josep Lluís Pascual Benito
D’Arqueo. Difusión de la Arqueología
Aquest llibre s’ha fet amb motiu de l’exposició L’Expansió de
l’Agricultura. La Vall de l’Alcoi fa 5.000 anys.
La responsabilitat dels textos correpon als autors
* Departament de Prehistòria i Arqueologia. Universitat de València
Data:
18 de juny 1998 - 27 de setembre 1998
© del text: els autors
© de l’edició: Diputació de València
Maqueta llar:
Josep H. Miró Segura
(Museu Arqueològic Municipal d’Alcoi)
Restauració ceràmica:
Inocenci Sarrión Montañana
Josep H. Miró Segura
Fotomecànica i impressió:
Textos i Imatges, S.A.L.
Pianista Amparo Iturbi, 32, baix.
46007 València • Tel. 96 342 23 15
I.S.B.N.: 84-7795-157-8
Depòsit legal: V-2360-1998
[page-n-5]
L’expansió agricultura-Maqueta
27/6/08
09:52
Página 3
C O L · L E C C I Ó P E R F I L S D E L PA S S AT, n ú m . 4
L’expansió de l’agricultura
La vall de l’Alcoi fa 5.000 anys
La expansión de la agricultura
El valle del Serpis hace 5.000 años
Joan Bernabeu Auban
Josep Lluís Pascual Benito
MUSEU DE PREHISTÒRIA
1998
[page-n-6]
L’expansió agricultura-Maqueta
27/6/08
09:52
Página 4
[page-n-7]
L’expansió agricultura-Maqueta
27/6/08
09:52
Página 5
PRESENTACIÓ
No cap dubte que l’agricultura és una activitat econòmica de vital importància per a les terres valencianes des de la seua introducció, fa aproximadament 7.000 anys, fins als nostres dies.
L’exposició “L’expansió de l’agricultura. La vall de l’Alcoi fa 5.000 anys” mostra una completa visió del
període en què els primers agricultors ocupen grans extensions de terrenys cultivables gràcies a importants innovacions tècniques entre les quals destaca l’ús de la tracció animal per primera vegada a les nostres terres. Per a això, respectant un gran rigor científic, es reconstruïx el paisatge vegetal, el procés d’instal·lació en el territori, la manera de viure, el tipus d’agricultura i ramaderia, les relacions geogràfiques, el món
simbòlic i els costums funeraris d’estes comunitats neolítiques.
Esta exposició és el fruit d’una estreta col·laboració entre diverses institucions valencianes del camp cultural. Així, a l’equip d’investigadors del Departament de Prehistòria i Arqueologia de la Universitat de València,
cal afegir el personal del Museu Arqueològic Municipal d’Alcoi i el del mateix Servici d’Investigació
Prehistòrica d’esta Diputació, que gràcies el seu esforç han fet possible que hui poguem contemplar, entre
els diversos objectes de la vida quotidiana dels nostres avantpassats, l’estructura de combustió prehistòrica més completa fins ara coneguda.
En definitiva, és una satisfacció per a la Diputació oferir als valencians l’oportunitat d’accedir, en el marc del
Centre Cultural la Beneficència, a una etapa molt poc coneguda del nostre passat.
MANUEL TARANCÓN FANDOS
President de la Diputació de València
PRESENTACIÓN
No cabe duda que la agricultura es una actividad económica de vital importancia para las tierras
valencianas desde su introducción —hace aproximadamente 7.000 años— hasta nuestros días.
La exposición “La expansión de la agricultura. El valle del Alcoi hace 5.000 años” muestra una
completa visión del periodo en el que los primeros agricultores ocupan amplias extensiones de
terrenos cultivables gracias a importantes técnicas entre las que destacan el empleo de la tracción
animal por primera vez en nuestras tierras. Para ello, respetando un gran rigor científico, se reconstruye el paisaje vegetal, el proceso de instalación en el territorio, el modo de vida, el tipo de agricultura y ganadería, las relaciones geográficas, el mundo simbólico y las costumbres funerarias de estas
comunidades neolíticas.
Esta exposición es el fruto de una estrecha colaboración entre diversas instituciones valencianas
del ámbito cultural. Así, el equipo de investigadores del Departamento de Prehistoria y Arqueología
de la Universidad de Valencia, hay que sumar al personal del Museo Arqueológico Municipal de Alcoi
y del propio Servicio de Investigación Prehistórica de esta Diputación, que gracias a su esfuerzo han
hecho posible que hoy podamos contemplar, entre los diversos objetos de la vida cotidiana de nuestros antepasados, la estructura de combustión prehistórica más compleja hasta ahora conocida.
En definitiva, es una satisfacción para la Diputación ofrecer a los valencianos la oportunidad de
poder acceder, en el marco del Centro Cultural La Beneficencia, a una etapa muy poco conocida de
nuestro pasado.
MANUEL TARANCÓN FANDOS
Presidente de la Diputación de Valencia
5
[page-n-8]
L’expansió agricultura-Maqueta
27/6/08
09:52
Página 6
[page-n-9]
L’expansió agricultura-Maqueta
27/6/08
09:52
Página 7
PARAULES PRELIMINARS
L’exposició “L’expansió de l’agricultura. La vall de l’Alcoi fa 5.000 anys” ens oferix una rigorosa i amena
visió de les comunitats humanes que van poblar les comarques centrals valencianes durant el tercer
mil·lenni abans de Crist.
La mostra presenta el resultat de les investigacions arqueològiques dutes a terme en l’última dècada per
un ampli equip d’especialistes del Departament de Prehistòria i Arqueologia de la Universitat de València.
Les diverses prospeccions i excavacions fetes a les comarques de l’Alcoià, el Comtat i la Vall d’Albaida han
permés conéixer l’evolució de les poblacions d’agricultors allà assentats durant el tercer mil·lenni abans de
Crist, il·luminant aspectes que fins ara es desconeixien. Després de la consolidació del sistema agrícola, la
introducció de l’arada tirada per bous permetrà la colonisació de noves terres per al cultiu i la millora del
rendiment de les collites. Este fet, combinat amb atres innovacions tecnològiques i amb diverses tecnològiques i amb diversos aspectes socials, serà el detonant que iniciarà el procés pel qual es trenca la manera de viure neolítica en vigència durant tres mil anys i que culminarà amb l’aparició d’un nou tipus de societat en l’Edat del Bronze, en l’albada del segon mil·lenni aC.
L’Àrea de Cultura de la Diputació de València, mitjançant del Servici d’Investigació Prehistòrica i del seu
Museu, es congratula de continuar la tasca de difusió de la investigació arqueològica amb esta mostra que
representa una gran oportunitat per a observar l’avanç realisat en els últims anys sobre el coneixement de
les societats humanes que ens van precedit en estes terres.
ANTONIO LIS DARDER
Diputat de l’Àrea de Cultura
de la Diputació de València
PALABRAS PRELIMINARES
La exposición “La expansión de la agricultura. El valle del Alcoi hace 5.000 años” nos ofrece una
rigurosa y amena visión de las comunidades humanas que poblaron las comarcas centrales valencianas durante el Tercer milenio antes de Cristo.
La muestra, presenta el resultado de las investigaciones arqueológicas llevadas a cabo en la última década por un amplio equipo de especialistas del Departamento de Prehistoria y Arqueología de
la Universidad de Valencia. Las diversas prospecciones y excavaciones efectuadas en las comarcas
del Alcoià, El Comtat y la Vall d’Albaida han permitido conocer la evolución de las poblaciones de
agricultores allí asentados durante el III milenio antes de Cristo, poniendo luz sobre aspectos que
hasta la actualidad se desconocían. Tras la consolidación del sistema agrícola, la introducción del
arado tirado por bueyes permitirá la colonización de nuevas tierras para el cultivo y mejorará el rendimiento de las cosechas. Este hecho, combinado con otras innovaciones tecnológicas y con diversos aspectos sociales, será el detonante que iniciará el proceso por el que se rompe el modo de vida
neolítico vigente durante tres mil años y que culminará con la aparición de un nuevo tipo de sociedad en la Edad del Bronce en los albores del II milenio a. C.
El área de Cultura de la Diputación, por medio del Servicio de Investigación Prehistórica y su
Museo, se congratula en continuar la labor de difusión de la investigación arqueológica con esta
muestra que representa una gran oportunidad para observar el avance realizado en los últimos años
sobre el conocimiento de las sociedades humanas que nos precedieron en estas tierras.
ANTONIO LIS DARDER
Diputado del Área de Cultura
de la Diputación de Valencia
7
[page-n-10]
L’expansió agricultura-Maqueta
27/6/08
09:52
Fotografia de satèl·lit de les comarques centrals valencianes.
Fotografía de satélite de las comarcas centrales valencianas
Página 8
[page-n-11]
L’expansió agricultura-Maqueta
27/6/08
09:52
Página 9
Vista parcial de la Vall del riu d’Alcoi.
Vista parcial del Valle del río Alcoi.
INTRODUCCIÓ
INTRODUCCIÓN
Fa uns 10.000 anys aparegueren a l’Orient Pròxim les
primeres plantes domèstiques (el blat i la civada), als quals
poc després s’afegiren els animals (ovicaprins, porc i bou).
A partir d’este moment, estos grups d’agricultors i ramaders
començaren un procés expansiu sense precedents en la
història. D’esta manera, en poc més de tres mil·lennis, colonitzaren les terres riberenques de la Mediterrània, cosa que
en les terres valencianes es documenta poc després del
5.000 aC.
Hace unos 10.000 años aparecieron en el Próximo
Oriente las primeras plantas domésticas (el trigo y la
cebada), a las que poco después se añadirían los animales (ovicaprinos, cerdo y buey). A partir de este momento,
estos grupos de agricultores y ganaderos comenzaron un
proceso expansivo sin precedentes en la Historia. De este
modo, en poco más de tres milenios, colonizaron las tierras ribereñas del Mediterráneo, documentándose en las
tierras valencianas poco después del 5.000 a.C.
Durant els dos mil anys següents, assistirem a l’expansió
constant i progressiva del nova forma de vida de manera que,
cap al 3000 aC, l’agricultura i la ramaderia s’havien consolidat,
i havien colonitzà la major part dels ecosistemes de la península Ibèrica.
Durante los siguientes 2.000 años, asistiremos a la
constante y progresiva expansión del nuevo modo de vida
de manera que, hacia el 3000 a.C., la agricultura y ganadería se habían consolidado, colonizando la mayor parte
de los ecosistemas de la península Ibérica.
En aquell moment poques coses havien canviat des de
l’arribada dels primers grups d’agricultors. Els sistemes agrícoles primitius es basaven en el que s’ha denominat agricultura intensiva d’aixada. Este era un sistema de baixa
inversió i elevat rendiment, que es limitava a posar en
explotació les millors terres situades en els ecosistemes
més favorables i tractava, sobretot, de minimitzar el risc de
les roïnes collites.
Hasta entonces pocas cosas habían cambiado desde la
llegada de los primeros grupos de agricultores. Los sistemas agrícolas primitivos se basaban en lo que ha venido
en denominarse “agricultura intensiva de azada”. Era éste
un sistema de baja inversión y elevado rendimiento, que
se limitaba a poner en explotación las mejores tierras
situadas en los ecosistemas más favorables tratando,
sobre todo, de minimizar el riesgo de malas cosechas.
9
[page-n-12]
L’expansió agricultura-Maqueta
27/6/08
09:52
Página 10
Pany de muralla amb torreó adossat i entrada de Los Millares (Almeria).
Lienzo de muralla con torreón adosado y entrada de Los Millares (Almería).
En gran part d’Europa occidental, les comunitats del tercer mil·leni aC soterraven els
seus morts en construccions megalítiques. Dolmen de Pavia (Portugal).
En gran parte de Europa Occidental, las comunidades del III milenio a.C. enterraban a sus muertos en construcciones megalíticas. Dolmen de Pavía (Portugal).
L’èxit d’este sistema depenia de la seua limitada capacitat
d’expansió. La conseqüència n’era una baixa densitat de
població, els assentaments de la qual es localitzaven prop
dels recursos disponibles. Per reduir el risc que una població
escassa i dispersa comportava per a la reproducció, estos
grups mobilitzaren un considerable esforç en posar en funcionament extensos sistemes d’intercanvis i contactes entre
les grups a fi d’assegurar-ne la capacitat de reproducció i d’atenuar els riscos de les collites roïnes per mitjà d’una àmplia
xarxa de parents i aliats.
El éxito de este sistema, dependía de su limitada capacidad de expansión. La consecuencia era una baja densidad de población, cuyos asentamientos se localizaban
cerca de los recursos disponibles. Para reducir el riesgo que
una población escasa y dispersa suponía para la reproducción, estos grupos movilizaron un considerable esfuerzo en
poner en pie extensos sistemas de intercambios y contactos entre los grupos con el fin de asegurar su capacidad de
reproducción, así como atenuar los riesgos de malas cosechas mediante una amplia red de parientes y aliados.
Esta situació, no obstant això, es modificarà radicalment
durant el mil·lenni següent (3.000-2.000 aC). Una sèrie de canvis transcendentals donaren lloc, en el sud de la península
Ibèrica, a dues cultures regionals fortament personalitzades:
Los Millares en la regió del sud-est (Almeria, Múrcia, part de
Granada i el sud d’Alacant) i Vila Nova de São Pedro, en el
centre-sud de Portugal. Ambdues es convertiren en importants focus que amb les seues innovacions (metal·lúrgia,
poblats fortificats...) afectaren, en major o menor mesura, les
regions limítrofes.
Esta situación, sin embargo, se modificará radicalmente durante el milenio posterior (3.000-2.000 a.C.). Una serie
de cambios trascendentales dieron lugar, en el sur de la
península Ibérica, a dos culturas regionales fuertemente
personalizadas: los Millares en la región del sudeste
(Almería, Murcia, parte de Granada y sur de Alicante) y
Vila Nova de Sao Pedro, en el centro-sur de Portugal.
Ambas se convirtieron en importantes focos cuyas innovaciones (metalurgia, poblados fortificados....) afectaron, en
mayor o menor medida, a las regiones limítrofes.
Les valls d’Alcoi constituïxen una unitat geogràfica definida per la successió de valls que confluïxen en una depressió, la foia d’Alcoi, provocada per una falla, per on discorre el
riu principal, conegut com Alcoi o Serpis, que aglutina les
actuals comarques de l’Alcoià i el Comtat.
Les Valls de l’Alcoi constituyen una unidad geográfica
definida por la sucesión de pequeños valles que confluyen en una depresión, la hoya de Alcoi, provocada por
una falla, por la que discurre el río principal, conocido
como Alcoi o Serpis, aglutinando a las actuales comarcas
de l’Alcoià y El Comtat.
Esta regió, situada en la perifèria del nucli de Los Millares,
constituïx una plataforma privilegiada des d’on observar com
els canvis del tercer mil·lenni aC, actuant sobre un substrat
neolític anterior plenament consolidat, acabaren per transformar-lo.
Esta región, situada en la periferia del núcleo de los
Millares, constituye una plataforma privilegiada desde
donde observar como los cambios del IIIr milenio a.C.,
actuando sobre un sustrato neolítico anterior plenamente
consolidado, terminaron por transformarlo.
El període comprés entre el 3.000-2.000 aC podria considerar-se com el punt culminant del desenrotllament dels
grups neolítics; el moment durant el qual l’aparició de certes
tensions socials i econòmiques feren prosperar diversos can-
El período comprendido entre el 3.000-2.200 a.C.
podría considerarse como el punto culminante del desarrollo de los grupos neolíticos; el momento durante el cual
10
[page-n-13]
L’expansió agricultura-Maqueta
27/6/08
09:52
Página 11
la aparición de ciertas tensiones sociales y económicas
hicieron prosperar diversos cambios tecnológicos (el
arado, la revolución de los productos secundarios) que,
finalmente, terminaron por trasformar los antiguos sistemas sociales comunitarios neolíticos.
vis tecnològics (l’aladre, la revolució dels productes secundaris) que, al capdavall, transformarien els antics sistemes
socials comunitaris neolítics.
Fruit d’estos canvis en la tecnologia i els sistemes de subsistència, es desenvoluparen noves formes d’organització
social que, sobre la base dels antics sistemes comunitaris,
comportaren un creixent desenrotllament de la desigualtat.
Fruto de estos cambios en la tecnología y en los sistemas de subsistencia, se desarrollaron nuevas formas de
organización social que, sobre la base de los antiguos sistemas comunitarios, comportaron un creciente desarrollo
de la desigualdad.
Al principi, estes noves tendències es desenrotllaren
sobre les bases dels sistemes comunitaris anteriors, que se
superposen a l’entramat de les relacions de parentiu que les
caracteritzava.
Al principio, estas nuevas tendencias se desarrollaron
sobre las base de los sistemas comunitarios anteriores,
superponiéndose al entramado de las relaciones de
parentesco que caracterizaba aquellos.
El desenrotllament d’un doble circuit d’intercanvi pareix la
conseqüència d’esta nova situació. Així, enfront d’un circuit
pel qual circulen amb profusió certes roques amb les quals
s’elaboren objectes de caràcter utilitari, com les destrals i les
aixes de pedra polida, en trobem un altre on la varietat de
matèries primeres, tot i que més gran (ivori, ambre, atzabeja o
coure), és quantitativament significant, i amb això suggerix
una circulació socialment restringida a les noves elits socials
emergents, que retenen creixents quotes d’estatus, prestigi i
poder dins del grup.
El desarrollo de un doble circuito de intercambio parece
la consecuencia de esta nueva situación. Así, frente a un circuito por el que circulan con profusión ciertas rocas con las
cuales se elaboraran objetos de carácter utilitario, como las
hachas y azuelas de piedra pulida, encontramos otro donde
la variedad de materias primas, aunque mayor (marfil, ámbar,
azabache o cobre), es cuantitativamente insignificante, sugiriendo con ello una circulación socialmente restringida a las
nuevas élites sociales emergentes, detentadoras de crecientes cotas de estatus, prestigio y poder dentro del grupo.
El període campaniforme (ca 2.200-1.800) pareix conformar-se com l’autèntic punt de ruptura entre els dos mons: el
Neolític, caracteritzat pel desenrotllament de les societats
segmentàries, basades en les relacions de parentiu, i l’Edat
del Bronze (1.800-1.200 aC), on els enterraments individuals,
la major inversió en obres de caràcter col·lectiu (abancalaments, muralles), l’exclusivitat dels circuits d’intercanvi socialment restringit i el col·lapse d’aquells altres que mobilitzen
una major massa social posen de manifest el desenrotllament
d’una complexitat social més gran.
El período campaniforme (ca. 2.200-1.800) parece conformarse como el auténtico punto de ruptura entre ambos
mundos: el Neolítico, caracterizado por el desarrollo de las
sociedades segmentarias, basadas en las relaciones de
parentesco; y la Edad del Bronce (1.800-1.200 a.C.), donde
la los enterramientos individuales, la mayor inversión en
obras de carácter colectivo (aterrazamientos, murallas), la
exclusividad de los circuitos de intercambio socialmente
restringido y el colapso de aquéllos otros que movilizan a
una mayor masa social, ponen de manifiesto el desarrollo
de una mayor complejidad social.
Els poblats d’altura amb grans abancalaments de pedra són característics de l’edat del bronze. La Mola d’Agres.
Los poblados de altura con grandes aterrazamientos de piedra son característicos de la Edad del Bronce. La Mola d’Agres.
11
[page-n-14]
L’expansió agricultura-Maqueta
27/6/08
09:52
Página 12
Frutos y verduras
Plantas medicinales
y artesanales
Útiles
Leña y madera
Curtientes
El bosc mediterrani oferix diversos productes. La fusta, a més de combustible i element constructiu, s’utilitzà per a la confecció de mànecs i estris com l’arc i la fletxa; de la corfa de
carrasca podien extraure’s els tanins, utilitzats en el curtit de pells; diversos fruits oferien un complement a la dieta agrícola mentre que altres plantes com les mel·líferes permetien
l’aprofitament de la mel.
El bosque mediterráneo ofrece diversos productos. La madera, además de combustible y elemento constructivo, se utilizó para la confección de mangos y útiles como el arco
y la flecha; de la corteza de la carrasca podían extraerse los taninos, utilizados en el curtido de pieles; diversos frutos ofrecían un complemento a la dieta agrícola mientras
que otras plantas, como las melíferas permitían el aprovechamiento de la miel.
12
[page-n-15]
L’expansió agricultura-Maqueta
27/6/08
09:52
Página 13
Plànol transversal de carbó prehistòric de carrasca o
coscoll.
Plano transversal de carbón prehistórico de carrasca
o coscoja.
Branca de carrasca (Quercus rotundifolia).
Rama de carrasca (Quercus rotundifolia)
EL PAISAJE VEGETAL
EL PAISATGE VEGETAL
Els canvis climàtics, normalment, són processos de llarga
duració que produïxen un gran impacte sobre els sers vius,
ja que estos depenen, en gran mesura, dels paràmetres físics
per a completar-ne el cicle vital i, a més, en marquen l’àrea de
distribució espacial.
Los cambios climáticos, normalmente, son procesos de
larga duración que producen un gran impacto sobre los
seres vivos, ya que estos dependen, en gran medida, de
los parámetros físicos para completar su ciclo vital y, además, marcan su área de distribución espacial.
El cicle climàtic actual, conegut com a període Holocé, s’inicia fa uns 10.000 anys. Les seues característiques més visibles foren un augment progressiu de la temperatura i la
humitat a escala global. En el seu interior es distingeixen
diversos períodes climàtics que, de més antic a més recent
són: Preboreal, Boreal, Atlàntic, Subboreal i Subatlàntic.
El ciclo climático actual, conocido como período
Holoceno, se inicia hace unos 10.000 años. Sus características más visibles fueron un aumento progresivo de la
temperatura y la humedad a escala global. En su interior
se distinguen diversos períodos climáticos que, de más
antiguo a más reciente son: Preboreal-Boreal-AtlánticoSubboreal y Subatlántico.
A nivell regional, estos canvis facilitaren una nova configuració biogeogràfica, de manera que la zonació altitudinal
dels sers vius canvià considerablement durant l’Holocé inferior (del Preboreal a l’Atlàntic), i és probable que la distribució
biogeogràfica actual quedara establida a partir del període
Atlàntic.
A nivel regional, estos cambios propiciaron una
nueva configuración biogeográfica, de tal modo que la
zonación altitudinal de los seres vivos cambió considerablemente durante el Holoceno inferior (del Preboreal
al Atlántico), siendo probable que la distribución biogeográfica actual quedara establecida a partir del período Atlántico.
El període comprés entre 3.000 i 2.000 aC s’integra dins
del període climàtic Subboreal, i suposant-se un clima relativament estable i paregut a l’actual, tot i que amb oscil·lacions
de menor importància i curta duració.
El período comprendido entre el 3000 y el 2.000 a.C. se
integra dentro del período climático Subboreal, suponiéndose un clima relativamente estable y parecido al actual,
aunque con oscilaciones de menor importancia y corta
duración.
El paisatge vegetal de les valls d’Alcoi, sobre la vegetació natural mostraria, les petges que dos mil·lennis d’activitats agrícoles de baixa intensitat haurien deixat sobre la
13
[page-n-16]
L’expansió agricultura-Maqueta
27/6/08
09:52
Página 14
Roures menuts (Quercus faginea).
Quejigos (Quercus faginea)
Plànol transversal del carbó prehistòric de
roure menut.
Plano transversal de carbón prehistórico
de quejigo
El paisaje vegetal de Les Valls de l’Alcoi mostraría,
sobre la vegetación natural, las huellas que dos milenios
de actividades agrícolas de baja intensidad habrían dejado sobre la vegetación natural. Probablemente, amplias
zonas baldías cubiertas de vegetación dominarían el paisaje, salpicado por campos de cultivo y las zonas de pasto
alrededor de los asentamientos. El bosque, lejos de ser un
área improductiva, era frecuentado por los agricultores
para realizar tareas de leñateo, recolección, caza y pastoreo que complementarían la economía doméstica derivada de la agricultura.
vegetació natural. Probablement, àmplies zones ermes
cobertes de vegetació dominarien el paisatge, esguitat per
camps de cultiu i les zones de pastura a l’entorn dels assentaments. El bosc, lluny de ser una àrea improductiva, era freqüentat pels agricultors per a fer llenya, recol·lecció, caça i
pastura que complementarien l’economia domèstica derivada de l’agricultura.
En las sociedades tradicionales el aprovisionamiento de leña es una tarea cotidiana, ya que es el combustible primordial en las regiones donde se desarrolla
una vegetación leñosa. Esta es una fuente de energía
renovable y limpia de la que queda constancia en el
registro arqueológico por medio de sus restos carbonizados. Convenientemente analizados, los carbones
hallados en los asentamientos prehistóricos, nos transmiten una imagen de la vegetación de aquéllos
momentos de la que pueden inferirse tanto las condiciones naturales del paisaje vegetal, como su utilización por el hombre.
En les societats tradicionals l’aprovisionament de llenya
és una tasca de cada dia, ja que és el combustible primordial
en les regions on es desplega una vegetació llenyosa. Esta
és una font d’energia renovable i neta de la qual hi ha
constància en el registre arqueològic per mitjà de les seues
restes carbonitzades. Analitzades de manera convenient, els
carbons trobats en els assentaments prehistòrics, ens transmeten una imatge de la vegetació d’aquells moments, de la
qual poden inferir-se tant les condicions naturals del paisatge vegetal, com la seua utilització per l’home.
La vegetación natural
Entre el 3.000 y el 2.000 a.C., la paleovegetación documentada en Les Valls de l’Alcoi es genuinamente mediterránea, con árboles y arbustos perennifolios, coriáceos,
aromáticos, algunos caducifolios y la vegetación de borde
de río. Las formaciones más destacadas son el bosque
dominado por Quercus (carrasca, coscoja, quejigo) o por
pinos (pino carrasco), seguidos en cada caso por su
correspondiente cortejo arbustivo y herbáceo.
La vegetació natural
Entre el 3.000 i el 2.000 aC, la paleovegetació documentada en les valls d’Alcoi és genuïnament mediterrània, amb
arbres i arbustos perennifolis, coriacis, aromàtics, alguns
caducifolis i la vegetació de vora riu. Les formacions més destacades són el bosc dominat per Quercus (carrasca, coscolla,
14
[page-n-17]
L’expansió agricultura-Maqueta
27/6/08
09:52
Página 15
Freixe de flor (Fraxinus ornus).
Fresno de flor (Fraxinus ornus)
Pla transversal de carbó prehistòric de
freixe.
Plano transversal de carbón prehistórico de fresno
roure menut) o pins (pi blanc), seguits en cada cas pel seu
corresponent seguici arbustiu i herbaci.
En els poblats de la vall la formació més destacada és el
bosc de Quercus perennifolis (carrasca, coscolla), amb una
menor representació de caducifolis (roure menut). De les dues
espècies perennifòlies probablement domine la carrasca, formant el típic carrascar mediterrani amb un estrat arbori presidit per este arbre, acompanyat d’altres espècies com la coscolla. El seguici arbustiu d’este bosc sol ser ric en espècies i
algunes poden arribar al port arbori: l’arç (Acer sp.), l’arboç
(Arbutus unedo), noguerola (Pistacia terebinthus), aladern-aladerna (Rhamnus-Phillyrea), ginebres (Juniperus sp.), moixera
(Sorbus sp), corunyer (Amelanchier ovalis), xara (Cistus sp),
brucs (Erica multiflora), matapoll (Daphne gnidium) i diverses
lleguminoses llenyoses. No obstant això, són molt escasses
les restes d’olivera borda (Olea europaea var. sylvestris) i llentiscle (Pistacia lentiscus), probablement a causa de les condicions continentals de vall que en dificulten el desenrotllament. La Font Roja d’Alcoi és un bosc relicte d’este tipus.
En los poblados del valle la formación más destacada
es el bosque de Quercus perennifolios (carrasca y coscoja), con una menor representación de caducifolios (quejigo). De las dos especies perennifolias probablemente
domine la carrasca, formando el típico carrascal mediterráneo con un estrato arbóreo presidido por este árbol,
acompañado de otras especies como la coscoja. El cortejo arbustivo de este bosque suele ser rico en especies y
algunas pueden alcanzar el porte arbóreo: el arce (Acer
sp), madroño (Arbutus unedo), cornicabra (Pistacia terebinthus), aladierno-aladierna (Rhamnus-Phillyrea), enebros (Juniperus sp) mostajo (Sorbus sp) guillomo
(Amelanchier ovalis), jaras (Cistus sp), brezos (Erica multiflora), torbisco (Daphne gnidium) y distintas leguminosas
leñosas. Sin embargo, son muy escasos los restos de acebuche (Olea europaea var. sylvestris) y lentisco (Pistacia
lentiscus), probablemente debido a las condiciones continentales de valle que dificultan su desarrollo. La Font Roja
de Alcoi es un bosque relicto de este tipo.
Al llarg dels cursos fluvials creix una vegetació exigent en
aigua que forma la ribera o els boscos galeria. A la vora del
Serpis i dels seus tributaris creixien els salzes (Salix sp), els
llorers (Laurus nobilis), els freixes (Fraxynus oxyphylla; F.
ornus) i els xops (Populus sp). Els boscos de pins estan molt
poc documentats. Potser esta vegetació fóra marginal o inexistent dins del territori de producció dels poblats i, per tant,
no fou explotada.
A lo largo de los cursos fluviales crece una vegetación
exigente en agua que forma la ribera o los bosques galería. En las orillas del Serpis y de sus tributarios crecían los
sauces (Salix sp), los laureles (Laurus nobilis), los fresnos
(Fraxynus oxyphylla; F. ornus) y los álamos (Populus sp).
Los bosques de pinos están poco documentados. Quizás
esta vegetación fuera marginal o inexistente dentro del
Els usos del bosc
En les societats camperoles la vegetació natural es de
gran importància per ser una font de recursos complementària a l’agricultura i la ramaderia.
15
[page-n-18]
L’expansió agricultura-Maqueta
27/6/08
09:52
Página 16
La xara és una planta melífera documentada amb freqüència en el carbó prehistòric.
Las jaras son plantas melíferas y frecuentemente documentadas en el carbón
prehistórico.
El bosc mediterrani oferix fruits nutritius que poden ser recol·lectats. Maduixes silvestres.
El bosque mediterráneo ofrece frutos nutritivos que pueden ser recolectados.
Fresas silvestres.
L’espart i el margalló són
plantes que es poden trenar per fabricar cistelles,
calcer, etc.
El esparto y el palmito
son plantas que se pueden trenzar para fabricar
cestas, calzado, etc.
16
[page-n-19]
L’expansió agricultura-Maqueta
27/6/08
09:52
Página 17
territorio de producción de las aldeas y, por tanto, no fue
explotada.
El bosc és el territori pecuari que complementa els restolls. L’animal que millor s’adapta al pasturatge del bosc
mediterrani és la cabra, seguida de l’ovella. El bou necessita pastura verda i, per tant, va més associat a la vegetació
de ribera. El porc, per ser omnívor, pot pasturar en ambients
diferents.
Los usos del bosque.
En las sociedades campesinas la vegetación natural es
de gran importancia por ser una fuente de recursos complementaria a la agricultura y ganadería.
Del bosc s’extrau també fusta per a diferents usos: pals
per a la construcció de les cases, mànecs per a utensilis (com
ganivets o falçs), i armes (arcs i fletxes). En les il·lustracions
d’art rupestre és freqüent observar arcs i fletxes que estarien
confeccionats amb fusta triada per la seua flexibilitat i
resistència. D’acord amb la documentació arqueològica trobada en altres zones d’Europa, pareix que estes armes es feien
amb fusta de freixe, d’arç o de teix.
El bosque es el territorio pecuario que complementa a
los rastrojos. El animal que mejor se adapta al pasto del
bosque mediterráneo es la cabra, seguida de la oveja. El
buey necesita pasto verde y, por tanto, va más asociado a
la vegetación de ribera. El cerdo, al ser omnívoro, puede
pastar en distintos ambientes.
De les plantes artesanals destaquen les que tenen fibres
llargues en les seues fulles o tiges i poden trenar-se. Entre
estes, les més característiques són el lli i l’espart. No és probable que el margalló es trobara en la vall per la seua sensibilitat al fred. Els tanins extrets de l’escorça de les carrasques
s’utilitzarien per a l’adobat de les pells.
Del bosque se extrae también madera para distintos
usos: postes para la construcción de las casas, mangos
para útiles (como cuchillos u hoces), y armas (arcos y flechas). En las ilustraciones de arte rupestre es frecuente
observar arcos y flechas que estarían confeccionadas con
maderas seleccionadas por su flexibilidad y resistencia. A
tenor de la documentación arqueológica lograda en otras
zonas de Europa, parece que estas armas se confeccionaban con madera de fresno, arce o tejo.
Si el cultiu agrícola proporcionava productes alimentaris d’alt rendiment energètic (cereals i llegums), de la vegetació natural s’obtenien verdures i fruits. Moltes tiges i
fulles del bosc poden incloure’s en la dieta humana, i aporten vitamines, sals i minerals. La vegetació mediterrània és
rica en espècies mel·líferes i la recol·lecció de la mel ha
quedat documentada en algunes escenes de l’art rupestre
llevantí.
De las plantas artesanales destacan las que tienen
fibras largas en sus hojas o tallos y pueden trenzarse. Entre
éstas, las más características so el lino y el esparto. No es
probable que el palmito se encontrara en el valle por su
sensibilidad al frío. Los taninos extraídos de las cortezas de
las carrascas se utilizarían para el curtido de las pieles.
Així mateix, la llista de plantes medicinals és molt àmplia
en la vegetació mediterrània i algunes han sigut documentades en el carbó prehistòric, com el salze, el llorer, l’olivera
borda o l’arç blanc, tot i que no tenim evidència que s’utilitzaren com a tals. No obstant això, si considerem les pràctiques de trepanació de cranis documentades en este moment,
és més que probable que utilitzaren algunes drogues extretes de plantes o fongs amb un alt poder narcòtic. Les propietats medicinals de les plantes degueren constituir una
informació molt valorada i, probablement, es transmetria entre
poblacions diferents.
Si el cultivo agrícola proporcionaba productos alimenticios de alto rendimiento energético (cereales y legumbres), de la vegetación natural se obtendrían verduras y
frutos. Muchos tallos y hojas del bosque pueden incluirse en la dieta humana, aportando vitaminas, sales y minerales. La vegetación mediterránea es rica en especies
melíferas y la recolección de la miel ha quedado documentada en algunas escenas del arte rupestre levantino.
Asimismo, la lista de plantas medicinales es muy amplia
en la vegetación mediterránea y algunas han sido documentadas en el carbón prehistórico, como el sauce, el laurel, el acebuche o el majuelo, aunque no tenemos evidencia de que se utilizaran como tales. No obstante, si consideramos las prácticas de trepanación de cráneos documentadas en este momento, es más que probable que utilizaran
algunas drogas extraídas de plantas u hongos con alto
poder narcótico. Las propiedades medicinales de las plantas
debieron constituir una información muy valorada y probablemente se transmitiría entre distintas poblaciones.
17
[page-n-20]
L’expansió agricultura-Maqueta
27/6/08
09:52
Página 18
Les Puntes (Penàguila). D’estos paratges procedixen les restes corresponents als primers agricultors documentats a la vall de l’Alcoi.
Les Puntes (Penàguila). De estos parajes proceden los restos correspondientes a los primeros agricultores documentados en el valle del Alcoi.
18
[page-n-21]
L’expansió agricultura-Maqueta
27/6/08
09:52
Página 19
L’erosió fluvial i l’acció antròpica ha modificat substancialment el paratge a on es va assentar el poblat del Niuet (l’Alqueria d’Asnar), fa 5.500 anys.
La erosión fluvial y la acción antrópica ha modificado sustancialmente el paraje donde se asentó el poblado de Niuet (l’Alqueria d’Asnar) hace 5.500 años.
HÀBITAT I TERRITORI
HABITAT Y TERRITORIO
La prospecció sistemàtica s’ha convertit en un instrument
essencial de la investigació arqueològica, que permet conéixer l’emplaçament i la distribució dels assentaments prehistòrics sobre un territori.
La prospección sistemática se ha convertido en una
herramienta esencial de la investigación arqueológica,
permitiendo conocer el emplazamiento y distribución de
los asentamientos prehistóricos sobre un territorio.
Correlacionant esta distribució amb unes altres variables
—com la productivitat agrícola dels sòls, o l’accessibilitat dels
poblats mateixa— és possible obtindre una aproximació a les
formes d’ocupació del territori durant la prehistòria que, al
capdavall, són un reflex acceptable de les societats que els
crearen.
Correlacionando esta distribución con otras variables como la productividad agrícola de los suelos, o la accesibilidad de los propios poblados- es posible obtener una
aproximación a las formas de ocupación del territorio
durante la prehistoria que son, a la postre, un aceptable
reflejo de las sociedades que los crearon.
Els primers agricultors. Colonització i expansió
demogràfica
Los primeros agricultores. Colonización y expansión
demográfica.
Els primers assentaments agrícoles coneguts es remunten a poc de temps després del 5.000 a.C. Fins a no fa molt,
es pensà que el lloc d’habitació d’estos grups eren les
coves. Es coneixen diverses coves corresponents a este primer Neolític. Algunes, com la Cova de les Cendres (Teulada)
se situen a la costa, mentre que d’altres, com en el cas de
la Cova de l’Or (Beniarrés), se situen a l’interior, al voltant del
riu d’Alcoi.
Los primeros asentamientos agrícolas conocidos se
remontan a poco después del 5.000 a.C. Hasta no hace
mucho, se pensó que el lugar de habitación de estos grupos eran las cuevas. Se conocen diversas cuevas correspondientes a este primer Neolítico. Algunas, como la Cova
de les Cendres (Teulada) se sitúan en la costa, mientras
que otras como el caso de la Cova de l’Or (Beniarrés), se
ubican en el interior, en torno al curso del río Alcoi.
Els projectes de prospecció duts recentment a terme a la
comarca han revelat l’existència de poblats neolítics, com el
del Mas d’Is (Penàguila). Poc sabem de l’organització interna
de l’espai en estos poblats, atés que cap d’ells no ha sigut
excavat.
Los recientes proyectos de prospección realizados en
la comarca, han revelado la existencia de aldeas neolíticas, como la del Mas d’Is (Penàguila). Poco sabemos de la
organización interna del espacio en estos poblados, dado
que ninguno de ellos ha sido excavado.
19
[page-n-22]
L’expansió agricultura-Maqueta
27/6/08
09:52
Página 20
Pla de Petracos (Castell de Castells).
Santuari neolític.
Pla de Petracos (Castell de Castells).
Santuario neolítico
Tan sólo podemos señalar que estos serían escasos,
encontrándose muy espaciados entre sí. Quizás por
ello, algunos lugares de arte rupestre macroesquemático se organizan como auténticos santuarios, propiciando la reunión ocasional y la cohesión entre grupos
humanos dispersos y con escasos efectivos demográficos. Tal sería el caso del santuario de Petracos (Castell
de Castells), lugar que se sitúa a medio camino entre el
grupo de asentamientos costeros - Cova de les Cendres
(Teulada-Moraira; Cova Ampla, Xàbia)- y los del núcleo
del Alcoi.
Només podem assenyalar que estos poblats serien
escassos i que devien trobar-se molt espaiats entre ells.
Potser per això, alguns llocs d’art rupestre macroesquemàtic
s’organitzen com a autèntics santuaris, i propicien la reunió
ocasional i la cohesió entre grups humans dispersos i amb
efectius demogràfics escassos. Eixe seria el cas del santuari
de Petracos (Castell de Castells), lloc que se situa a mitjan
camí entre el grup d’assentaments costaners —la Cova de les
Cendres (Teulada-Moraira), la Cova Ampla (Xàbia)— i els del
nucli del riu d’Alcoi.
En suma, ens trobem davant de societats segmentàries,
en què les tendències centrípetes (tendència a la fissió del
grup i a la formació d’altres de nous) són més accentuades
que les centrípetes. Això explicaria que durant els primers
mil·lennis la història d’estos grups primitius d’agricultors i
ramaders puga resumir-se raonablement com un procés
d’expansió de la població basat en la colonització progressiva de les millors terres de la vall, sense que cap canvi
substancial arribe a modificar el primitiu sistema agrícola
instaurat a començament del V mil·lenni a.C.
En suma, nos encontramos ante sociedades segmentarias, en las cuales las tendencias centrípetas
(tendencia a la fisión del grupo y a la formación de
otros nuevos) son más acusadas que las centrípetas.
Ello explicaría que durante los primeros milenios, la
historia de estos primitivos grupos de agricultores y
ganaderos pueda resumirse razonablemente como un
proceso de expansión de la población basado en la
colonización progresiva de las mejores tierras del valle,
Niuet (l’Alqueria d’Asnar). Vista general.
Niuet (l’Alqueria d’Asnar). Vista general.
20
[page-n-23]
L’expansió agricultura-Maqueta
27/6/08
09:52
Página 21
El III mil·lenni abans de Crist. Consolidació i conflicte
sin que ningún cambio sustancial venga a modificar el
primitivo sistema agrícola instaurado a comienzos del V
milenio a.C.
Cap al 3.000 a.C., o potser un poc abans, este procés
segurament s’havia acabat. En eixe moment, la totalitat de les
terres explotades per mitjà del sistema agrícola introduït pels
primers agricultors es troba ocupada. A partir d’ara, el procés
colonitzador queda alentit i el creixement demogràfic s’estabilitza.
El IIIr. Milenio a.C. Consolidación y conflicto.
Hacia el 3.000 a.C. o quizás algo antes, este proceso
habría finalizado. En este momento, la totalidad de las tierras explotables mediante el sistema agrícola introducido
por los primeros agricultores, se encuentran ocupadas. A
partir de ahora el proceso colonizador queda ralentizado y
el crecimiento demográfico se estabiliza.
Els poblats del III mil·lenni a.C. es distribuïxen al llarg dels
principals cursos fluvials, de manera que en els seus entorns
puguen disposar d’aquells recursos bàsics que són necessaris per a la seua subsistència: aigua i pastures permanents a
la vora dels cursos fluvials; terres de cultiu, probablement
integrades al costat de l’espai habitat; i el bosc, d’on obtenen
tant aliments com també recursos (llenya per al foc i fusta per
a la construcció) dels voltants.
Los poblados del III milenio a.C. se distribuyen a lo
largo de los principales cursos fluviales, de manera que en
sus inmediaciones puedan disponer de aquellos recursos
básicos necesarios para su subsistencia: agua y pastos
permanentes junto a los cursos fluviales; tierras de cultivo, probablemente integradas junto al espacio habitado; y
el bosque, del que obtienen tanto alimentos como recursos (leña para el fuego y madera para la construcción) en
las inmediaciones.
Quasi sempre es tracta de grans poblats les restes dels
quals apareixen disperses per extensions que superen fàcilment les 10 hectàrees. Les prospeccions fetes han revelat que
hi ha una bona quantitat d’assentaments d’esta classe, cosa
que resulta indicativa del grau d’ocupació de la vall en eixos
moments.
Se trata, casi siempre, de
grandes aldeas, cuyos restos
suelen aparecer dispersos por
extensiones que superan con
facilidad las 10 has. Las prospecciones realizadas han revelado la existencia de un buen
número de estos asentamientos,
lo que resulta indicativo del
grado de ocupación del valle en
estos momentos.
La seua imatge exterior era
prou diferent de la que presenten
hui dia. El cas del Niuet (l’Alqueria
d’Asnar) resulta il·lustratiu dels
canvis produïts pels processos
d’erosió natural en el medi on
s’assentaren.
Este poblat està situat en l’interfluvi que forma el riu d’Alcoi i el
barranc de la Querola, damunt de
terrasses quaternàries. Durant el
Su imagen exterior era basperíode en què fou ocupat, estes
tante diferente de la que preterrasses davallaven progressivasentan hoy en día. El caso de
ment i formaven una falda suau
Niuet (Alquería d’Asnar) resulta
fins al riu d’Alcoi. En canvi, desilustrativo de los cambios proprés de ser abandonat, cap al
ducidos por los procesos de
2.000 a.C., l’erosió fluvial n’ha
erosión natural en el medio
modificat substancialment l’asdonde se asentaron.
Visió del territori de producció de Niuet (Alqueria d’Asnar).
pecte: ha erosionat les terrasses
Visión del territorio de producción de Niuet (l’Alqueria d’Asnar).
Este poblado está situado en
més baixes i n’ha reduït consideel interfluvio que forman el río
rablement l’espai disponible fins a
Alcoi y el barranco de la Querola, sobre terrazas cuaterconformar l’aspecte de l’abrupte escarpament que actualment
narias. Durante el período en que fue ocupado, éstas despresenta el poblat cap al riu Alcoi.
cendían progresivamente, formando una suave ladera,
L’organització del territori presenta dues qualitats: és focal
hasta el río Alcoi. Sin embargo, tras su abandono, hacia el
i radial. Focal pel fet que l’espai central a partir del qual s’or2.000 a.C., la erosión fluvial ha modificado sustancialmendenen les activitats és el poblat agrícola; i és radial en el sente su aspecto, erosionando las terrazas más bajas y redutit que estes es troben organitzats espacialment, de manera
ciendo considerablemente el espacio disponible, hasta
que aquells llocs que impliquen una inversió de treball més
conformar el aspecto del abrupto escarpe que en la actuagran per a mantindre’ls i explotar-los es troben en les proxilidad presenta el poblado hacia el río Alcoi.
mitats del poblat.
La organización del territorio presenta dos cualidades: es
Així, el centre estaria ocupat pel poblat, lloc on s’emmafocal y radial. Focal, por cuanto que el espacio central a pargatzema i es processa la collita per al consum domèstic, i on
tir del cual se ordenan las actividades es la aldea agrícola; y
21
[page-n-24]
L’expansió agricultura-Maqueta
27/6/08
09:52
Página 22
1
2
o
3
4
Reconstrucción ideal de un poblado del III milenio a.C. indicando las evidencias
recuperadas.
1.- Niuet (l’Alqueria d’Asnar): Sección foso.
2.- Arenal de la Costa (Ontinyent): Recorrido del foso y silos.
3.- Arenal de la Costa (Ontinyent): Agujero de poste.
4.- Benataire (Cocentaina). Fragmentos de barro con improntas de ramas procedente de un silo.
Reconstrucció ideal d’un poblat del tercer mil·leni aC, amb indicació de les evidències
recuperades:
1.- Niuet (l’Alqueria d’Asnar), secció fossat.
2.- Arenal de la Costa (Ontinyent), recorregut del fossat i sitges.
3.- Arenal de la Costa (Ontinyent): Forat de pal.
4.- Benataire (Cocentaina), fragments de fang amb imposta de branques procedent
d’una sitja.
22
[page-n-25]
L’expansió agricultura-Maqueta
27/6/08
09:53
Página 23
es radial por cuanto que estas se encuentran espacialmente organizadas, de forma que aquellos lugares que implican
una mayor inversión de trabajo para su mantenimiento y
explotación se encuentran en las cercanías del poblado.
Así, el centro estaría ocupado por la aldea, lugar donde
se almacena y procesa la cosecha para consumo doméstico, realizándose la mayor parte de las actividades cotidianas. Aunque las evidencias disponibles son fragmentarias, podemos imaginar como estaban organizadas.
Los fosos segmentados constituyen un elemento
común en estos poblados. Aunque su funcionalidad es
objeto de discusión, sin duda definían los límites del
espacio doméstico que, en este caso, parece incorporar
también los huertos, el ager, integrado dentro de los límites del poblado, separándose del saltus: espacio no trasformado agrícolamente y que constituía el dominio del
bosque mediterráneo.
Placa de sílex tabular retocada de
Niuet (l’Alqueria d’Asnar).
Placa de sílex tabular retocada
de Niuet (l’Alqueria d’Asnar)
Estos fosos segmentados constituyen la inversión más
costosa en tiempo de trabajo para acondicionar el habitat
siendo probable que involucrara la cooperación del conjunto de los individuos que conformaban el grupo.
es fan la majoria de les activitats quotidianes. Encara que les
evidències disponibles són fragmentàries, podem imaginar
com estaven organitzades.
Les fosses segmentades constituïxen un element comú
en estos poblats. Encara que la seua funcionalitat és objecte
de discussió, sens dubte definien els límits de l’espai domèstic que, en este cas, pareix que incorporava també els horts,
l’ager, integrat dins dels límits del poblat, separant-se’n del
saltus: espai no transformat agrícolament i que constituïa el
domini del bosc mediterrani.
En su interior se distribuyen los diferentes espacios
domésticos: las casas. Éstas no formarían un conjunto
agregado y ordenado, encontrándose espaciadas entre sí.
Por esta razón, hallamos sus restos dispersos formando
concentraciones extensas.
Las superposiciones estratigráficas son, asimismo,
infrecuentes o poco importantes desde el punto de vista
de la acumulación de depósitos arqueológicos. En Niuet
tan sólo se ha constatado un caso: los restos de una
vivienda se superponen a un foso segmentado, una vez
que este ha sido abandonado y su interior se rellena con
aportes naturales y antrópicos.
Estes fosses segmentades constituïxen la inversió més
costosa en temps de treball per a condicionar l’hàbitat, i és
probable que involucrara la cooperació del conjunt dels individus que conformaven el grup.
Al seu interior es distribuïxen els diferents espais domèstics: les cases. Estes no devien formar un conjunt agregat i
ordenat, i es trobaven espaiades entre elles. Per això, en trobem les restes disperses formant concentracions extenses.
Aunque no disponemos de ninguna planta completa,
algunos hallazgos dejan suponer que ésta podría ser rectangular, absidal o ligeramente ovalada. Con un pequeño
zócalo de piedra, las paredes se construyen mediante un
entramado de barro con postes regularmente espaciados.
Les superposicions estratigràfiques són, així mateix, infreqüents o poc importants des del punt de vista de l’acumulació
de depòsits arqueològics. En el Niuet tan sols se n’ha constatat un cas: les restes d’un habitatge se superposen a una fossa
segmentada, una vegada esta ha sigut abandonada i el seu
interior es reblix amb aportacions naturals i antròpiques.
Encara que no en disposem de cap planta completa, algunes troballes deixen suposar que esta devia ser rectangular,
absidal o lleugerament ovalada. Amb un sòcol menut de
pedra, les parets es construïxen per mitjà d’un entramat de
fang amb pals espaiats regularment. Este sembla que és el
cas de les restes de l’habitatge trobat al Niuet, on es conserven dues alineacions de pedres que conformen un espai
allargat i a les quals s’associa una llar construïda sobre plataforma d’argila.
Unes altres restes que han sigut interpretades com les
d’una estructura d’habitació són les de l’Arenal de la Costa
Ceràmica pintada de Niuet (l’Alqueria d’Asnar).
Cerámica pintada de Niuet (l’Alqueria d’Asnar)
23
[page-n-26]
L’expansió agricultura-Maqueta
27/6/08
09:53
Página 24
Ceràmiques de Niuet (l’Alqueria d’Asnar) i de les Jovades (Cocentaina).
Cerámicas de Niuet (l’Alqueria d’Asnar) y de Jovades (Cocentaina)
Este parece ser el caso de los restos de la vivienda hallada en Niuet donde se conservan dos alineaciones de piedras que conforman un espacio alargado y a las que se
asocia un hogar construido sobre plataforma de arcilla.
(Ontinyent) a la veïna Vall d’Albaida. Este exemple respon al
que pareix que és un fons de cabanya excavat, al qual s’associa un forat de pal.
L’equipament domèstic cobria diverses classes d’activitats.
Els ganivets es feien per mitjà de la talla del sílex i probablement estarien subjectats a mànecs de fusta o d’os; les barrines, també de sílex, devien ser emprades en faenes com l’adob de les ceràmiques o la perforació de fusta. També s’han
relacionat amb el treball de la fusta aixes menudes o cisells
fets de pedra polida.
Otros restos que han sido interpretados como de una
estructura de habitación son los de Arenal de la Costa
(Ontinyent) en la vecina Vall d´Albaida. Responde este
ejemplo a lo que parece ser un fondo de cabaña excavado, al cual se asocia un agujero de poste.
El equipamiento doméstico cubría diversas clases de
actividades. Los cuchillos se realizaban mediante la talla
del sílex y probablemente estarían sujetos a mangos de
madera o hueso; los taladros, también de sílex, se utilizarían en tareas como el lañado de las cerámicas o perforación de madera. También se han relacionado con el trabajo de la madera las pequeñas azuelas o cinceles realizados en piedra pulida.
Els objectes de ceràmica i de terrissa constituïxen, probablement els elements més comuns de l’aixovar domèstic.
Plats, plàteres, tassons menuts, copes i escudelles constituïen
la vaixella de taula, mentre que alguns perols es devien fer
servir directament en la cocció. Enfront del que era comú en
etapes anteriors, la ceràmica és majoritàriament llisa, encara
que no hi manquen alguns elements decoratius. També en
terrissa es fan instruments com les peses del teler o els capfoguers.
Los objetos de cerámica y barro cocido constituyen,
probablemente los elementos más comunes del ajuar
doméstico. Platos, fuentes, pequeños cuencos, copas y
escudillas constituían la vajilla de mesa, mientras que
algunas ollas podrían utilizarse directamente en la cocción.
Frente a lo que era común en etapas anteriores, la cerámica es mayoritariamente lisa, aunque no faltan algunos elementos decorativos. También en barro cocido se realizan
instrumentos como las pesas de telar o los morillos.
Totes les cabanyes segurament associaven una llar i un
forn domèstic que, juntament amb els molins de mà, generalment barquiformes, completaven l’equipament domèstic
necessari per al processament i el consum dels aliments
(especialment cereals, base de la dieta alimentària).
Algunes d’estes llars, com la trobada al Niuet, mostren
una configuració poc comuna. Es tracta d’una estructura
singular conformada per una plataforma d’argila que mostra
una cubella ovalada a la qual se superposen dues capes de
fragments ceràmics. A pocs centímetres d’esta cubella apa-
Todas las cabañas debían asociar un hogar y un horno
doméstico que, junto con los molinos de mano, generalmente barquiformes, completaban el equipamiento domés-
24
[page-n-27]
L’expansió agricultura-Maqueta
27/6/08
09:53
Página 25
Capfoguer de fang cuit de Niuet (l’Alqueria d’Asnar).
Morillo de barro cocido de Niuet (l’Alqueria d’Asnar)
tico necesario para el procesado y consumo de los alimentos (especialmente cereales, base de la dieta alimenticia).
regué, inserida en argila, una font ovalada de base plana i,
per davall, dos grans fragments que formaven part d’una
altra font. D’una altra banda es localitzaren tres pedres clavades i apegades a l’estructura que tenen una interpretació
difícil. Tots estos elements deuen formar part d’un mateix
conjunt. Segurament estem davant d’una llar on, si hem de
jutjar per la falta de carbons i de cendra, almenys en el seu
desenvolupament final, no es devia fer foc directament.
Molt probablement, les brases necessàries per al seu funcionament es devien fer en un altre lloc i després eren traslladades a l’estructura. Esta operació indicaria la neteja
regular de la cubella i la col·locació posterior de les capes
de fragments ceràmics o bé damunt o bé davall de les brases. La presència d’estes capes ceràmiques, constatada en
la construcció d’altres llars, com algunes ibèriques, es vincula a les seues propietats de mantenir la calor aconseguida en la combustió.
Algunos de estos hogares, como el hallado en Niuet,
muestran una configuración poco común. Se trata de una
estructura singular conformada por una plataforma de arcilla que muestra una cubeta ovalada a la que se superponen dos capas de fragmentos cerámicos. A escasos centímetros de esta cubeta apareció, insertada en la arcilla, una
fuente ovalada de base plana, y por debajo, dos grandes
fragmentos pertenecientes a otra fuente. De otra parte, se
localizaron tres piedras hincadas y pegadas a la estructura de difícil interpretación. Todos estos elementos deben
formar parte de un mismo conjunto. Estaríamos ante un
hogar en el que, al menos en su desarrollo final y a juzgar
por la falta de carbones y cenizas, no se haría fuego directamente. Muy probablemente, las brasas necesarias para
su funcionamiento se llevarían a cabo en otro lugar para
ser trasladadas con posterioridad a la estructura. Esta operación indicaría la limpieza regular de la cubeta y la posterior colocación de las capas de fragmentos cerámicos
bien encima o debajo de las brasas. La presencia de éstas
capas cerámicas, constatada en la construcción de otros
hogares, como algunos ibéricos, se vincula a sus propiedades para mantener el calor alcanzado en la combustión.
L’elevada concentració d’instruments trobats al voltant
d’esta estructura indica la realització d’altres tasques d’ordre
quotidià, configurant-se este espai com el centre de bona
part de les activitats domèstiques.
A l’exterior dels habitatges, un conjunt més o menys
abundós de sitges devia delimitar l’àrea destinada a l’emmagatzematge del gra, com passa en el Niuet. Unes altres vegades estes sitges representen les úniques restes documentades i poden ocupar grans extensions (les Jovades).
La elevada concentración de instrumentos encontrados alrededor de esta estructura indica la realización de
otras tareas de orden cotidiano, configurándose este
espacio como el centro de buena parte de las actividades
domésticas.
Tradicionalment s’ha considerat que estes estructures
excavades servirien per a emmagatzemar gra, la qual cosa
probablement explique l’absència de les grans gerres i cànters que tan freqüents són durant el Neolític en el registre
d’estos poblats.
Al exterior de las viviendas, un conjunto más o menos
numeroso de silos delimitaría el área destinada al alma-
25
[page-n-28]
L’expansió agricultura-Maqueta
27/6/08
09:53
Página 26
Llar d’argila de Niuet (l’Alqueria d’Asnar), vista general i detalls de la capa superficial de ceràmica, del cubell i de la font oval de base plana integrada en la llar.
Hogar de arcilla de Niuet (l’Alqueria d’Asnar) Vista general y detalles de la capa superficial de cerámica, de la cubeta y de la fuente oval de base plana integrada en el hogar.
26
[page-n-29]
L’expansió agricultura-Maqueta
27/6/08
09:53
Página 27
cenamiento del grano, tal y como sucede en Niuet. En
otras ocasiones éstos suponen los únicos restos documentados y pueden ocupar grandes extensiones
(Jovades).
De dimensions i de formes variades, encara que amb un
diàmetre de boca inferior al de la base, les sitges es documenten des de la prehistòria fins a èpoques recents. Els
estudis experimentals fets actualment han demostrat la
seua eficàcia en la conservació del gra. El seu ús, no obstant això, no va ser molt prolongat. Això segurament era
degut a la seua pròpia morfologia, ja que el principi de la
seua eficàcia residix en el manteniment d’una boca estreta
que puga ser tancada hermèticament. El buidatge continuat
d’estes sitges contribuiria al seu deteriorament, de manera
que al cap d’un cert temps resultaria més rendible l’excavació d’una altra de nova.
Tradicionalmente se ha considerado que estas estructuras excavadas servirían para almacenar el grano, lo que
probablemente explique la ausencia en el registro de
estos poblados de las grandes orzas y tinajas tan frecuentes durante el Neolítico.
De tamaños y formas variadas, aunque con un diámetro
de boca inferior al de la base, los silos se documentan desde la prehistoria hasta épocas recientes. Los estudios experimentales realizados en la actualidad han demostrado su
eficacia en la conservación del grano. Su Uso, sin embargo,
no fue muy prolongado. Esto se debería a su propia morfología puesto que el principio de su eficacia reside en el
mantenimiento de una boca estrecha que pueda ser cerrada
herméticamente para evitar la entrada de oxígeno que haga
germinar el grano. El vaciado continuado de los mismos
contribuiría a su deterioro de modo que al cabo de cierto
tiempo resulta más rentable la excavación de uno nuevo.
Una vegada la sitja deixa d’utilitzar-se, comença el seu rebliment, natural o antròpic. És d’esta manera com poden interpretar-se moltes de les sitges excavades actualment, en la
seua única funció, com a femers on apareixen materials molt
variats.
Ens trobem, per tant, davant de poblats amb habitatges
dispersos amb una sèrie d’espais definits per a efectuar activitats variades. Esta agrupació d’estructures d’habitació es
delimita mitjançant la construcció de les fosses segmentades.
Pot ser que els camps de cultiu es trobaren dins dels
límits del poblat (definits per les fosses) i que, més enllà d’ells,
es desplegara el domini del bosc, d’on extreien diversos pro-
Una vez el silo deja de utilizarse, empieza su relleno,
natural o antrópico. Es así como muchos de los silos que
excavamos en la actualidad pueden interpretarse, en su
última función, como de basureros
en los que aparecen materiales muy
variados.
Nos encontramos pues ante
poblados de viviendas dispersas con
una serie de espacios definidos para
la realización de actividades variadas. Esta agrupación de estructuras
de habitación se delimita mediante
la construcción de los fosos segmentados.
Es posible que los campos de
cultivo se encontraran dentro de los
límites del poblado (definidos por los
fosos) y que, más allá de los mismos
se desarrollase el dominio del bosque, del cual se extraían diversos
productos: combustible para el fuego,
madera para la construcción y alimentos silvestres (como las bellotas,
las fresas u otros).
Poblament prehistòric entre Cocentaina i Muro, amb la situació dels poblats del tercer mil·lenni aC (taques roges),
poblats de l’edat del bronze (triangles rojos) i coves d’enterrament del tercer mil·lenni aC (punts fúcsia).
Poblamiento prehistórico entre Cocentaina y Muro con la situación de los poblados del III milenio a.C. (manchas rojas),
poblados de la Edad del Bronce (triángulos rojos) y cuevas de enterramiento del III milenio a.C. (puntos fucsia).
27
Resulta curioso observar como
coincidiendo con este momento de
intensa ocupación del valle comienzan a desarrollarse formas de competencia intergrupal (los fosos pueden interpretarse igualmente como
elementos defensivos). Aparece
también un nuevo elemento en el
[page-n-30]
L’expansió agricultura-Maqueta
27/6/08
09:53
Página 28
Processos de fabricació i emmanegat de diversos estris: destrals, ganivets, punta de fletxa.
Procesos de fabricación y enmangado de diversos utensilios: hacha, cuchillo, punta de flecha.
paisaje arqueológico: las necrópolis. Se trata de cuevas
o abrigos donde se depositan las inhumaciones de los
miembros del clan a lo largo de generaciones. Por esa
razón se conocen como cuevas de enterramiento colectivo. Se localizaban algo alejadas de los poblados, y en
ocasiones se asocian a representaciones de arte rupestre, definiendo un espacio sagrado que, a su vez, simbolizaba los límites y derechos del grupo humano sobre un
determinado territorio.
ductes: combustible per al foc, fusta per a la construcció i aliments silvestres (com les bellotes, les fraules i d’altres).
Resulta curiós d’observar com coincidint amb este
moment d’intensa ocupació de la vall comencen a desenrotllar-se formes de competència intergrupal (les fosses
poden interpretar-se igualment com a elements defensius).
Apareix també un nou element en el paisatge arqueològic:
les necròpolis. Es tracta de coves o balmes on es depositaven les inhumacions dels membres del clan al llarg de
generacions. Per això les coneixem com coves sepulcrals
col·lectives. Es localitzaven un poc allunyades dels poblats i,
a vegades, s’associen amb representacions d’art rupestre,
definint un espai sagrat que, al seu torn, simbolitzava els
límits i els drets del grup humà sobre un determinat territori.
La ruptura de las sociedades segmentarias.
Con la introducción del arado (hacia el 2500 a.C), se
produjo un cambio trascendental: por primera vez era
posible colonizar las tierras de secano así como organizar
una economía agrícola más extensiva que implicaba la
puesta en producción de mayor espacio agrícola.
La ruptura de les societats segmentàries
Amb la introducció de l’arada (cap al 2.500 a.C.), es produí
un canvi transcendental: per primera vegada era possible
colonitzar les terres de secà i organitzar una economia agrícola més extensiva, que implicava la posada en producció de
més espai agrícola.
En consonancia con ello, los lugares de hábitat se
trasladan hacia el reborde montañoso de los valles, ocupando promontorios y laderas previamente acondicionados mediante costosas obras de aterrazamiento. Los
poblados son menos extensos, pero en su interior las
viviendas aparecen agregadas.
Conseqüentment amb això, els llocs d’hàbitat es traslladen cap a les vores muntanyoses de les valls, i ocupen pro-
28
[page-n-31]
L’expansió agricultura-Maqueta
27/6/08
09:53
Página 29
Les Jovades (Cocentaina), en alguns poblats la dispersió de les estructures d’emmagatzematge (sitges i fosses) ocupa grans extensions de terreny.
Jovades (Cocentaina). En algunos poblados la dispersión de las estructuras de almacenamiento (silos y fosas) ocupa grandes extensiones de terreno.
montoris i galters prèviament condicionats per mitjà de costoses obres d’abancalament. Els poblats són menys extensos,
però al seu interior els habitatges apareixen agregats.
Aunque la información es limitada, es posible que este
proceso comenzase desde finales del IIIr milenio, coincidiendo con la aparición de la cerámica campaniforme
(2200-1800 a.C.).
Encara que la informació és limitada, és possible que este
procés començara des del final del tercer mil·lenni, coincidint
amb l’aparició de la ceràmica campaniforme (2.200 – 1.800 a.C.).
En cualquier caso, estas transformaciones, junto con
otras que atañen a la esfera de las relaciones sociales,
propiciaron el desarrollo de un nuevo patrón de asentamiento, prefigurando lo que será característico de la Edad
del Bronce (1800-1200 a.C.).
En tot cas, estes transformacions juntament amb unes
altres que afecten l’esfera de les relacions socials, propiciaven
el desenvolupament d’un nou patró d’assentament i prefiguren el que serà característic de l’Edat del Bronze (1.800 – 1.200
a.C.).
La variabilidad en el tamaño y localización de los
asentamientos, algunos de los cuales parecen asociarse
a funciones defensivas o de control del territorio, indican la incidencia de factores distintos a los económicos
que influyen en la elección de los lugares de asentamiento.
La variabilitat en la dimensió i la localització dels assentaments, alguns dels quals sembla que s’associen a funcions
defensives o de control del territori, indiquen la incidència de
factors distints dels econòmics que influïxen en la tria dels
llocs d’assentament.
Por otra parte, las costosas obras de infraestructura
(aterrazamiento y murallas), cuyo consumo en tiempo de
trabajo es considerablemente mayor que cualquiera de las
obras colectivas anteriores, señalan la presencia de lideres sociales capaces de movilizar la fuerza de trabajo
necesaria para realizarlas. La ruptura de las sociedades
segmentarias, de carácter más igualitario, parece haberse
consumado.
D’altra banda, les costoses obres d’infraestructura (abancalament i muralles), que tenen un consum de temps de treball considerablement major que qualsevol de les obres
col·lectives anteriors, indiquen la presència de líders socials
capaços de mobilitzar la força de treball necessària per a ferles. La ruptura de les societats segmentàries, de caràcter més
igualitari, sembla que s’ha consumat.
29
[page-n-32]
L’expansió agricultura-Maqueta
27/6/08
09:53
Página 30
Formatgera de ceràmica de Niuet (l’Alqueria d’Asnar).
Quesera o encella de cerámica de Niuet (l’Alqueria d’Asnar)
30
[page-n-33]
L’expansió agricultura-Maqueta
27/6/08
09:53
Página 31
Molí de pedra.
Molino de piedra.
AGRICULTURA I RAMADERIA
AGRICULTURA Y GANADERÍA
Los estudios arqueozoológicos y arqueobotánicos realizados en diversos asentamientos de les Valls de l’Alcoi y
de comarcas vecinas (Vall d’Albaida y la Marina), permiten
conocer no sólo las especies vegetales y animales que
constituían la dieta alimenticia de estos grupos humanos
y su importancia relativa a través del tiempo, sino también
las formas de gestión de dichos recursos.
Els estudis arqueològics i arqueobotànics duts a terme en
diversos assentaments de les valls del riu d’Alcoi i de comarques veïnes (la Vall d’Albaida i la Marina), permeten conéixer
no sols les espècies vegetals i animals que constituïen la
dieta alimentària d’estos grups humans i la seua importància
relativa al llarg del temps, sinó també les formes de gestió
d’eixos recursos.
La agricultura de azada.
L’agricultura d’aixada
Desde la aparición del Neolítico (ca. 4.800 a.C.) la subsistencia incorporaba ya las principales especies domésticas: cereales (trigo y cebada), legumbres (habas, lentejas
y guisantes), constituían la base de su agricultura, mientras que los ovicápridos, los bóvidos y el cerdo conformaban el rebaño doméstico.
Des de l’aparició del Neolític (ca. 4.800 a.C.) la subsistència incorporava ja les principals espècies domèstiques, cereals (blat i civada), llegums (faves, llentilles i pésols), constituïen la base de la seua agricultura, mentre que els ovicaprins, els bòvids i el porc conformaven el ramat domèstic.
31
[page-n-34]
L’expansió agricultura-Maqueta
27/6/08
09:53
~·~
~g
11
Página 32
o
1
o
2
~~
~
o
o
3
4
l~~ ~~
f
i-
.•\
'·>;_.,_,.
V
-<>~--
~
5
VP tvJ
6
7
Tareas del ciclo agrícola
1.- Siembra: Grabado rupestre de Seradina (Val Camonica, Italia).
2.- Cosecha: Reconstrucción hoz
3.- Trilla
4.- Desgranado
5.- Tostado del cereal. Granos de trigo y cebada carbonizados de Cova de l’Or
(Beniarrés)
6.- Almacenaje: Silo de Jovades (Cocentaina)
7.- Molienda: Molino de mano de Jovades (Cocentaina)
Treballs del cicle agrícola:
1.- sembra: gravat rupestre de Seradina (Val Camonica, Itàlia)
2.- collita: reconstrucció de la falç
3.- trilla
4.- desgranat
5.- torrada de cereal. Grans de blat i civadacarbonitzats de la cova de l’Or (Beniarrés)
6.- emmagatzematge: sitja de Jovades (Cocentaina)
7.- mòlta: moli de mà de Jovades (Cocentaina)
32
[page-n-35]
L’expansió agricultura-Maqueta
27/6/08
09:53
Página 33
La seua tecnologia agrícola es limitava a explotar les
millors terres de la vall mitjançant una tecnologia que ignorava l’arada, per això que, a vegades, es denomine agricultura intensiva d’aixada. Els horts, no molt extensos, se situaven
en la rodalia del poblat; el guaret, si n’hi havia, era curt, mentre que era una pràctica freqüent el cultiu conjunt de diferents espècies de cereal en la mateixa parcel·la; l’alternança
de cereals-llegums o l’adob de camps amb fem animal gràcies al pasturatge dels restolls.
Su tecnología agrícola se limitaba a explotar las mejores tierras del valle mediante una tecnología que ignoraba
el arado, de ahí que suela denominarse “agricultura intensiva de azada”. Los huertos, no muy extensos, se situaban
en las inmediaciones del poblado; el barbecho, si lo había,
era corto siendo prácticas frecuentes el cultivo conjunto de
diferentes especies de cereal en la misma parcela; la alternancia de cereales-legumbres o el abono de los campos
con estiércol animal mediante el pastoreo de rastrojos.
En este context, la ramaderia juga un paper subsidiari. La
seua explotació s’orienta a l’obtenció de carn, i constituïx una
espècie de reserva per a les males anyades agrícoles. Els
moviments de transhumància, a l’estil tradicional, no tenen
cabuda en este sistema. La quantitat de caps de bestiar s’acobla a les disponibilitats de pastures presents en els voltants del poblat que, en un ambient mediterrani, solen ser
escasses.
En este contexto, la ganadería juega un papel subsidiario. Su explotación se orienta a la obtención de carne,
constituyendo una especie de reserva para los malos
años agrícolas. Los movimientos de trashumancia, al estilo tradicional, no tienen cabida en este sistema. El número de cabezas se acopla a las disponibilidades de pasto
presentes en los alrededores del poblado que, en un
ambiente mediterráneo, suelen ser escasas.
En suma, es tractava d’una agricultura que pretenia un
rendiment elevat i regular amb un baix cost d’inversió. La
seua limitació més important consistia en la reduïda capacitat d’intensificació, atesa la seua dependència respecte dels
sòls més productius de la vall.
En suma, se trataba de una agricultura que pretendía
un rendimiento elevado y regular, con un bajo coste de la
inversión. Su principal limitación residía en la reducida
capacidad de intensificación, habida cuenta de su dependencia respecto a los suelos más productivos del valle
Procés de construcció, ús i abandonament d’una sitja.
Proceso de construcción, uso y abandono de un silo.
33
[page-n-36]
L’expansió agricultura-Maqueta
27/6/08
09:53
Página 34
La conquesta del secà
La conquista del secano.
Cap a l’any 3.000 a.C. la totalitat del sòl agrícola explotable amb la tecnologia anterior es trobava ja ocupat. La competència entre els grups humans adquirix un protagonisme
creixent, mentre que àmplies àrees de la vall es troben desocupades.
Hacia el 3.000 a.C. la totalidad del suelo agrícola
explotable con la tecnología anterior se encontraba ya
ocupado. La competencia entre los grupos humanos
adquiere protagonismo creciente, mientras que amplias
áreas del valle se encontraban desocupadas.
La resolució d’estos conflictes requerí, lògicament, l’expansió i l’ocupació de les àrees de secà. Esta colonització prengué
cos per mitjà d’una sèrie de transformacions que, alhora, la van
permetre i la van estimular, i, finalment, provocaren una transformació notable de l’economia i la
societat neolítiques.
La resolución de estos conflictos requirió, lógicamente,
la expansión y ocupación de las áreas de secano. Esta colonización tomó cuerpo de la mano de una serie de transformaciones que, a la vez, la permitieron y estimularon, provocando, finalmente, una transformación notable de la economía
y la sociedad neolíticas.
En l’agricultura, el canvi més
transcendental es referix a la proEn la agricultura, el cambio
bable aparició de l’arada. No tenim
más trascendental se refiere a
evidències directes de la seua
la probable aparición del
presència en les nostres terres
arado. No tenemos evidencias
fins a l’època ibèrica, ja en l’Edat
directas de su presencia en
del Ferro. No obstant això, l’estudi
nuestras tierras hasta la época
de l’edat a què van ser sacrificats
ibérica, ya en la Edad del
els bous en els poblats de les
Hierro. Sin embargo, el estudio
Jovades i el Niuet suggerix clarade la edad a la que fueron
Cereals i llegums cultivats i recol·lectats durant el III mil·lenni a.C.
ment la probabilitat que estos
sacrificados los bueyes en los
Cereales y legumbres cultivados y recolectados durante el III milenio a.C.
foren emprats com a força de trepoblados de Jovades y Niuet,
ball. Esta possibilitat ve avalada, a
sugiere claramente la probabimés, per la presència de deformalidad de que estos se utilizacions òssies localitzades en les articulacions de les extremiron como fuerza de trabajo. Esta posibilidad viene avatats d’alguns individus, conseqüència del seu ús per tirar d’alada, además, por la presencia de deformaciones óseas
rades o de carros.
localizadas en las articulaciones de las extremidades de
Vaques pasturant en el llit del riu Alcoi al seu pas per Niuet (l’Alqueria d’Asnar).
Vacas paciendo en el lecho del rio Alcoi a su paso por Niuet (l’Alqueria d’Asnar)
Ramat tradicional de cabra valenciana (capra hircus).
Rebaño tradicional de cabra valenciana (Capra hircus)
34
[page-n-37]
L’expansió agricultura-Maqueta
27/6/08
09:53
Página 35
2.800 a. C.
2.400 a. C.
2.000 a. C.
2%
1%
8%
13%
7%
16%
6%
24%
38%
17%
11%
22%
49%
43%
43%
Jovades
Niuet
Ovella/Cabra
Bou
Porc
Gos
50%
45%
OVICAPRINS
50%
Arenal de la Costa
45%
Jovades
40%
50%
45%
Niuet
40%
Arenal de la Costa
40%
35%
35%
35%
30%
30%
30%
25%
25%
25%
20%
20%
20%
15%
15%
15%
10%
10%
10%
5%
5%
5%
0%
neonats
fins 3
mesos
0%
neonats
fins 3
mesos
3-9
mesos
9-16
mesos
16-24
mesos
subadults
adults
vells
50%
3-9
mesos
9-16
mesos
16-24
mesos
subadults
adults
vells
50%
45%
45%
Jovades
40%
0%
neonats
fins 3
mesos
3-9
mesos
9-16
mesos
16-24
mesos
subadults
adults
vells
50%
45%
Niuet
40%
40%
35%
35%
30%
30%
30%
25%
25%
25%
20%
20%
20%
15%
15%
15%
10%
10%
5%
5%
5%
0%
neonats
0%
neonats
Arenal de la Costa
35%
10%
BOVINS
Silvestre
6-18
mesos
18-27
mesos
27-30
mesos
Adults
Vells
6-18
mesos
18-27
mesos
27-30
mesos
Adults
Vells
0%
neonats
6-18
mesos
18-27
mesos
27-30
mesos
Adults
Vells
Els animals domèstics suposen al voltant del 90 % dels recursos càrnics consumits pels grups humans des de l’aparició de l’agricultura. Una explotació orientada a l’obtenció de carn
produix un patró de sacrifici on els animals que arriven a vells són escasos, els necessaris per a mantenir l’estoc per la reproducció. Durant el III mil·lenni a.C., la gestió del ramat s’orienta cap l’obtenció d’altres productes. Primer els bovins (utilitzats com a força de treball) i després els ovicaprins (dels que es pot obtenir productes lactis o llana), mostren eixe canvi
al patró de sacrifici que la investigació coneix amb el nom de Revolució dels Productes Derivats.
Los animales domésticos suponen alrededor del 90% de los recursos cárnicos consumidos por los grupos humanos desde la aparición de la agricultura. Una explotación
orientada a la obtención de carne produce un patrón de sacrificio donde los animales que llegan a viejos son escasos, los necesarios para mantener el stock para la reproducción. Durante el IIIer milenio a.C., la gestión del rebaño se orienta hacia la obtención de otros productos. Primero los bovinos (utilizados como fuerza de trabajo) y después los ovicaprinos (de los que pueden obtenerse productos lácteos o lana), muestran este cambio en el patrón de sacrificio que la investigación ha bautizado con el nombre de Revolución de los Productos Derivados.
35
[page-n-38]
L’expansió agricultura-Maqueta
27/6/08
09:53
Página 36
algunos individuos, consecuencia de su uso para tirar
de arados o carros.
La probable utilització de l’arada a partir del 2.500 a.C.
féu possible l’explotació de les terres de secà. L’agricultura
es convertí aleshores en una activitat més extensiva, de
manera que l’augment del producte agrícola global s’obtingué per mitjà de la rompuda d’una superfície de cultiu
més gran.
La probable utilización del arado a partir del 2.500 a.C,
hizo posible la explotación de las tierras de secano. La
agricultura se convirtió entonces en una actividad más
extensiva, de manera que el aumento del producto agrícola global se obtuvo mediante la roturación de una
superficie de cultivo mayor.
El cultiu del secà, a més, propicià el desenvolupament
col·lateral de cicles de guaret més llargs, sent probable l’aparició del policultiu. Resulta interessant en este sentit constatar la possibilitat de l’aparició de l’olivera domèstica, com semblen apuntar alguns estudis recents.
El cultivo del secano, además, propició el desarrollo
colateral de ciclos de barbecho más largos, siendo probable
la aparición del policultivo. Resulta interesante en este sentido constatar la posibilidad de la aparición del olivo doméstico, como parecen apuntar algunos estudios recientes.
La ramaderia
El paper de l’explotació ramadera deixa de ser el d’un mer
productor de carn. A més de la utilització dels bòvids com a
força de treball, el ramat d’ovicaprins evidencia una nova
orientació en la seua gestió, coneguda com revolució dels
productes secundaris.
La ganadería
El papel de la explotación ganadera deja de ser el de
mero productor de carne. Además de la utilización de los
bóvidos como fuerza de trabajo, el rebaño de ovicápridos
evidencia una nueva orientación en su gestión, conocida
como Revolución de los Productos Secundarios.
La cabanya animal de les Jovades, el Niuet i l’Arenal de la
Costa, mostra com la major part de les espècies són domèstiques,
sent irrellevant el paper de la caça.
No sembla, d’altra banda, que cap
espècie nova s’afegisca a les ja
conegudes anteriorment, si bé es
discutix la possibilitat que el cavall ja
siga domèstic.
La cabaña animal de Jovades,
Niuet y Arenal de la Costa, muestra cómo la mayor parte de las
especies son domésticas, siendo
irrelevante el papel de la caza. No
parece por otra parte, que ninguna nueva especie se añada a las
ya conocidas con anterioridad, si
bien se discute la posibilidad de
que el caballo sea ya doméstico.
Dels animals domèstics, el porc
era l’únic animal en què la seua
criança estava destinada únicament a l’obtenció de carn. La seua
explotació era molt rendible, ja que
transformava en proteïnes tots els
subproductes de l’agricultura i els
recursos del bosc d’alzines.
De entre los animales domésticos, el cerdo era el único animal
cuya cría se dirigía únicamente a
la obtención de carne. Su explotación era muy rentable, pues
transformaba en proteínas todos
los subproductos de la agricultura y los recursos del bosque de
encinas.
Com correspon a un medi
mediterrani, els ovicaprins representen la part més important de
Arada de tipus mediterrani.
la cabanya domèstica. Prèviament
Arado de tipo mediterráneo
a l’horitzó campaniforme (2.200 –
1.800 a.C.) no es detecten grans
canvis quant al sistema d’explotació tradicional. No obstant
això, la col·lecció de l’Arenal de la Costa proporciona dues
evidències noves d’interés: la proporció cabres-ovelles és
favorable a les primeres, mentre que abans (les Jovades, el
Niuet) ho era a les segones; a més, els patrons de sacrifici
indiquen que bona part del ramat se sacrifica a edat
avançada.
Como corresponde a un
medio mediterráneo, los ovicaprinos suponen la parte más
importante de la cabaña doméstica. Con anterioridad al
horizonte campaniforme (2.200-1.800 a.C.) no se detectan
grandes cambios con respecto al sistema de explotación
tradicional. Sin embargo, la colección de Arenal de la
Costa proporciona dos evidencias nuevas de interés: la
proporción de cabras/ovejas es favorable a las primeras,
mientras que con anterioridad (Jovades y Niuet) lo es a las
segundas; además, los patrones de sacrificio indican que
una buena parte del rebaño se sacrifica a edad avanzada.
Si la primera característica pareix suggerir la formació de
ramats de cabres, l’explotació de les quals requereix una desvinculació dels pastors de la producció agrícola, la segona
indica una especialització en la producció de llet i derivats (formatge). En este context, l’aparició de les formatgeres o els seus
motles, com la trobada al Niuet, adquirix sentit plenament.
Si la primera característica parece sugerir la formación
de rebaños de cabras, cuya explotación requiere una des-
36
[page-n-39]
L’expansió agricultura-Maqueta
27/6/08
09:53
Página 37
Ramat de bòvids. Pintura rupestre d’Almarrasí (Terol).
Rebaño de bóvidos. Pintura rupestre de Albarracín (Teruel)
vinculación de los pastores de la producción agrícola, la
segunda señala una especialización en la producción de
leche y derivados (queso). En este contexto, la aparición
de las queseras o encellas, como la hallada en Niuet,
cobra pleno sentido.
La progressivitat en l’aparició i l’adopció d’estes innovacions féu que només al final del període, durant l’etapa
campaniforme, es manifestara el seu potencial transformador. És en este moment quan pareix que es constituïx el
nou sistema de subsistència, basat en una agricultura
extensiva, de secà, que potser incorpore el policultiu, i on
la ramaderia és capaç de proporcionar una especialització
independent d’aquella.
La progresividad en la aparición y adopción de estas
innovaciones hizo que sólo al final del período, durante la
etapa campaniforme, se manifestase su potencial transformador. Es en este momento cuando parece constituirse el
nuevo sistema de subsistencia, basado en una agricultura extensiva, de secano, que tal vez incorpore el policultivo, y donde la ganadería es capaz de proporcionar una
especialización independiente de aquella.
Amb estes possibilitats obertes per este nou sistema agrícola, els grups humans de l’Edat del Bronze (1.800 – 1.200
a.C.) colonitzaran una varietat més gran d’ecosistemes que
durant el període anterior. El preu d’esta expansió va ser la
ruptura dels antics sistemes socials segmentaris i el desenrotllament d’uns altres de nous que, sobre la base anterior,
desenvolupen formes creixents de complexitat social.
Con las posibilidades abiertas por este nuevo sistema
agrícola, los grupos humanos de la Edad del Bronce
(1.800-1.200 a.C.) colonizarán una mayor variedad de ecosistemas que durante el período anterior. El precio de esta
expansión fue la ruptura de los antiguos sistemas sociales segmentarios y el desarrollo de otros nuevos que,
sobre la base anterior, desarrollan formas crecientes de
complejidad social.
37
[page-n-40]
L’expansió agricultura-Maqueta
27/6/08
09:53
Página 38
Ídol oculat (detall).
Ídolo oculado (detalle)
38
[page-n-41]
L’expansió agricultura-Maqueta
27/6/08
09:53
Página 39
Diabasa. Làmina prima en microscopi petrogràfic. 15x.
Diabasa. Lámina delgada en microscopio petrográfico. 15x.
Utensili de pedra polimentada (diabasa).
Utensilio de piedra pulimentada (diabasa)
XARXES SOCIALS, MÓN SIMBÒLIC
I COSTUMS FUNERARIS
REDES SOCIALES, MUNDO SIMBÓLICO
Y COSTUMBRES FUNERARIAS
Si gran part del registre arqueològic de les comunitats
del III mil·lenni a.C. permet accedir al coneixement de la
tecnologia i les activitats de subsistència, hi ha alguns
documents que poden relacionar-se amb diversos aspectes
de l’organització social i del món de les creences.
L’intercanvi de determinades matèries primeres ens parla de
les xarxes socials vigents, mentre que els ídols, alguns
adornaments i l’actitud cap a la mort són testimoni d’una
complexa espiritualitat.
Si gran parte del registro arqueológico de las comunidades del III milenio a.C. permite acceder al conocimiento
de la tecnología y las actividades de subsistencia, existen
algunos documentos que puede relacionarse con diversos
aspectos de la organización social y el mundo de las creencias. El intercambio de determinadas materias primas nos
habla de las redes sociales vigentes, mientras que los ídolos, algunos adornos y la actitud hacia la muerte son testimonio de una compleja espiritualidad.
L’intercanvi
El intercambio
Tota aproximació a la manera de viure dels grups
prehistòrics passa, necessàriament, per la consideració del
sistema social que regix les relacions tant en l’interior com
entre diferents grups humans. Certament, les comunitats que
habitaren estes valls durant el Neolític no es desenvoluparen
aïlladament, explotant el medi que els envoltava, sinó que
participaren d’una sèrie de contactes amb altres grups situats
en regions sovint allunyades que, en ocasions, tenen el seu
reflex en el registre arqueològic.
Toda aproximación al modo de vida de los grupos
prehistóricos pasa, necesariamente, por la consideración del
sistema social que rige las relaciones tanto en el interior
como entre diferentes grupos humanos. Ciertamente, las
comunidades que habitaron estos valles durante el
Neolítico no se desarrollaron aisladamente, explotando el
medio que les rodea, sino que participaron de una serie de
contactos con otros grupos situados en regiones a menudo alejadas que, en ocasiones, tienen su reflejo en el registro arqueológico.
L’estudi d’alguns elements de la cultura material ens permet conéixer el patró de distribució, a partir del qual és possible obtindre informació sobre les xarxes socials que es
desenvoluparen en la Prehistòria. El punt de partida d’estos
treballs és, per tant, determinar la distribució de certs objec-
El estudio de algunos elementos de la cultura material
nos permite conocer el patrón de distribución, a partir del
cual es posible obtener información sobre las redes sociales que se desarrollaron en la Prehistoria. El punto de par-
39
[page-n-42]
L’expansió agricultura-Maqueta
27/6/08
09:53
Página 40
tes des d’una zona o àrea font. Per això, és necessari aconseguir una caracterització detallada dels materials i la seua
comparació amb el material de l’àrea font.
tida de estos trabajos es, pues, determinar la distribución de
ciertos objetos desde una zona o área fuente. Para ello, es
necesario lograr una caracterización detallada de los materiales y su comparación con el material del área fuente.
Entre els materials lítics que formen part de la cultura
material, este tipus d’estudis està desenvolupant-se sobre l’utillatge polimentat. Es tracta d’una sèrie d’utensilis de tall
tallant la finalitat dels quals es relaciona amb treballs agrícoles o amb el treball de la fusta, i que es confeccionen, majoritàriament, amb roques dures de naturalesa ígnia o metamòrfica. L’estudi d’estos suports s’aborda des del marc de la
petrologia, a través de diverses analítiques entre les quals
destaquen l’examen de làmines primes en microscopi
petrogràfic i anàlisis geoquímiques, com la difracció de raigs
X (DRX). La determinació obtinguda per a les peces prehistòriques es contrasta amb les mostres de camp també analitzades, amb el fi d’establir de la manera més aproximada possible la seua formació geològica de procedència.
Entre los materiales líticos que forman parte de la cultura material, este tipo de estudios se viene desarrollando
sobre el utillaje pulimentado. Se trata de una serie de útiles
de filo cortante, cuya funcionalidad se relaciona con tareas
agrícolas o con el trabajo de la madera, y que se confeccionan, mayoritariamente, con rocas duras de naturaleza
ígnea o metamórfica. El estudio de estos soportes se aborda desde el marco de la Petrología, a través de diversas analíticas entre las que destacan el examen de láminas delgadas en microscopio petrográfico y análisis geoquímicos,
como la Difracción de Rayos X (DRX). La determinación
obtenida para las piezas prehistóricas se contrasta con las
muestras de campo también analizadas, con el fin de establecer de la manera más aproximada posible, su formación
geológica de procedencia.
Les anàlisis fetes sobre els utensilis polimentats mostren
la utilització d’una gran varietat de litotips: diabases, amfibolites, sil·limanites, eclogites i metabasites, són alguns dels
principals. Entre ells, únicament les diabases tenen la seua
Los análisis realizados sobre los útiles pulimentados
muestran la utilización de una gran variedad de litotipos:
Sil·limanita. Làmina prima en microscopi petrogràfic. 25x.
Sillimanita. Lámina delgada en microscopio petrográfico. 25x.
Utensilis de pedra polimentada (sil·limanita).
Utensilios de piedra pulimentada (sillimanita)
40
[page-n-43]
L’expansió agricultura-Maqueta
27/6/08
09:53
Página 41
àrea font en formacions geològiques que es localitzen en
l’entorn. Gran part de les altres litologies tenen l’àrea de procedència en les capes internes de les serralades bètiques,
concretament en el complex nevadofilàbride la situació del
qual correspon a les actuals províncies de Granada i oest
d’Almeria.
diabasas, anfibolitas, sillimanitas, eclogitas y metabasitas,
son algunos de los principales. De entre ellos, únicamente las diabasas tienen su área fuente en formaciones geológicas que se localizan en el entorno. Gran parte de las
restantes litologías tienen su área de procedencia en los
mantos internos de las Cordilleras Béticas, concretamente en el complejo nevado-filábride, cuya situación corresponde a las actuales provincias de Granada y oeste de
Almería.
La relació entre les dos zones ja es testimonia en el V
mil·lenni a.C., encara que d’eixos moments els contactes han
quedat reflectits a través de la distribució d’alguns objectes
singulars, com són les polseres d’esquist. Amb l’expansió de
l’economia de producció veurem un increment notable dels
materials obtinguts a través de l’intercanvi, de manera especial en els utensilis polimentats.
La relación entre ambas zonas ya se atestigua en V
milenio a.C., si bien de ese momento los contactos han
quedado reflejados a través de la distribución de algunos
objetos singulares, como son las pulseras de esquisto.
Con la expansión de la economía de producción veremos
un incremento notable de los materiales obtenidos a través del intercambio, de manera especial en los útiles pulimentados.
En este grup de peces, destaca el fet que una part important s’elabora amb materials de procedència al·lòctona, molts
dels quals són similars no solament en l’aspecte estètic, sinó
en les qualitats mecàniques (tenacitat, resistència) d’aquells
que s’obtenen per explotació directa de les pedreres locals.
Estos utensilis de la vida quotidiana ens parlen d’unes
xarxes d’intercanvis ben establides amb el SE peninsular.
En este grupo de piezas, destaca el hecho de que una
parte importante se elabora con materiales de procedencia
alóctona, muchos de los cuales son similares no sólo en su
aspecto estético, sino en sus cualidades mecánicas (tenaci-
Destral de pedra polimentada emmanegat.
Hacha de piedra pulimentada enmangada.
Aixa de pedra polimentada emmanegada.
Azuela de piedra pulimentada enmangada.
41
[page-n-44]
L’expansió agricultura-Maqueta
27/6/08
09:53
Página 42
Fase Campaniforme
Calcolítico
0
Distribució d’objectes d’ivori al sud de la península Ibèrica durant el Calcolític i l’horitzó Campaniforme.
Distribución de objetos de marfil en el Sur de la Península Ibérica durante el Calcolítico y el horizonte Campaniforme.
Elements d’ivori campaniformes i de l’Edat de Bronze de la cova de les Cendres (Moraira-Teulada).
Elementos de marfil campaniformes y de la Edad del Bronce de la Cova de les Cendres (Moraira-Teulada)
42
100 km
[page-n-45]
L’expansió agricultura-Maqueta
27/6/08
09:53
Página 43
Perles de collar de lignit de la Cova de la Pastora (Alcoi).
Cuentas de collar de lignito de la Cova de la Pastora (Alcoi).
Penjoll d’esquist en procés de fabricació de Jovades (Cocentaina).
Colgante de esquisto en proceso de fabricación de Jovades (Cocentaina).
Adornament d’ambre de la cova de la Pastora (Alcoi).
Adornos de ámbar de la Cova de la Pastora (Alcoi).
Adornaments de calaita dels aixovars funeraris de la cova de la Pastora (Alcoi).
Adornos de calaíta de los ajuares funerarios de Cova de la Pastora (Alcoi).
43
[page-n-46]
L’expansió agricultura-Maqueta
27/6/08
09:53
Página 44
Però, a més, apareixen algunes litologies, com les cornianes,
l’àrea font de les quals ha de situar-se en alguns punts del
sistema costaner català o ja en dominis prepirenaics o pirenaics, i la seua presència –encara que la seua quantitat és
molt escassa– ens parla del desenvolupament de contactes i
relacions amb altres àrees peninsulars. ¿Què ens està mostrant esta sèrie d’utensilis, procedents d’altres àrees de la
península Ibèrica? És important assenyalar que les peces lítiques intercanviades no són indicadores de prestigi o d’estatus per part dels posseïdors, ja que són freqüents en tots els
contextos arqueològics i la seua funcionalitat i utilització és
evident. El valor dels objectes que circulen o s’intercanvien
no rau solament en la raresa del seu material. En este cas, la
seua circulació ha de considerar-se com un indicador de l’existència de relacions entre grups allunyats que desenvolupen o reforcen necessitats socials comunes.
dad, resistencia) a los que se obtienen por explotación
directa de las canteras locales.
Estas herramientas de la vida cotidiana nos hablan de
unas redes de intercambios bien establecidas con el SE
peninsular. Pero, además, aparecen algunas litologías,
como las corneanas, cuya área fuente debe situarse en
algunos puntos del sistema costero catalán o ya en dominios prepirenaicos o pirenaicos, y su presencia -aunque su
cantidad es muy escasa- nos habla del desarrollo de contactos y relaciones con otras áreas peninsulares.
¿Que nos está mostrando esta serie de útiles, procedentes de otras áreas de la Península Ibérica? Es importante señalar que las piezas líticas intercambiadas no son
indicadores de prestigio o estatus por parte de los poseedores, pues son frecuentes en todos los contextos arqueológicos, y su funcionalidad y utilización es clara. El valor
de los objetos que circulan o se intercambian no reside
solamente en la rareza de su material. En este caso, su circulación debe considerarse como un indicador de la existencia de relaciones entre grupos alejados, que desarrollan
o refuerzan necesidades sociales comunes.
Però també, en este marc cronològic, trobem una sèrie
d’objectes que poden considerar-se exòtics. En efecte, ara
veurem l’aparició en esta zona d’alguns adornaments confeccionats amb ambre i turquesa, posteriorment, ivori i coure.
Per als materials minerals no disposem d’informació sobre la
seua formació geològica d’origen, i falten anàlisis dedicades
a contrastar la procedència dels grans de pedra verda o turquesa, molt abundants en el Neolític mitjà català, moment en
què l’explotació minera de Gavà adquirix un gran desenvolupament. En el cas de l’ivori, la seua àrea de procedència ha
de situar-se al nord d’Àfrica. En la península Ibèrica la distribució dels objectes d’ivori mostra una clara concentració en
l’àrea dels Millars des de moments precampaniformes. En la
nostra zona, la difusió d’estos elements correspon ja a l’horitzó campaniforme.
Pero también, en este marco cronológico, encontramos
una serie de objetos que pueden considerarse “exóticos”.
En efecto, veremos ahora la aparición en esta zona de
algunos adornos confeccionados con ámbar y “calaíta” y,
posteriormente, marfil y cobre. Para los materiales minerales no disponemos información sobre su formación geológica de origen, faltando análisis dedicados a contrastar la
procedencia de las cuentas de piedra verde o calaíta, muy
abundantes en el neolítico medio catalán, momento en el
que la explotación minera de Gavà adquiere un gran desarrollo. En el caso del marfil, su área de procedencia debe
situarse en el Norte de Africa. En la península ibérica la
Al llarg del III mil·lenni a.C. veurem també l’aparició de certes innovacions tecnològiques, com és la metal·lúrgia, si bé a
les comarques centremeridionals valencianes el seu desen-
100%
80%
60%
40%
20%
0%
5.000 a.C.
3.000 a. C.
2.000 a. C.
44
1.800 a. C.
Evolució del fluix de materials lítics (aixades i aixes
de pedra polimentada) procedents del sud-est
peninsular.
Evolución del flujo de materiales líticos (hachas y
azuelas de piedra pulimentada) procedentes del
sureste peninsular
[page-n-47]
L’expansió agricultura-Maqueta
27/6/08
09:53
Página 45
volupament és un poc posterior. En estos moments sí que
apreciem una difusió, tímida, d’algunes peces de coure: punxons i punyals de llengüeta, recuperats en alguns enterraments. Els objectes metàl·lics i l’ivori són indicadors del
desenvolupament d’unes xarxes dedicades a l’intercanvi d’elements de prestigi. Estos materials tenen una circulació restringida, ja que la seua escassetat en el registre indica que
són objecte d’apropiació per una part minoritària del grup.
distribución de los objetos de marfil muestra una clara
concentración en el área millarense desde momentos precampaniformes. En nuestra zona, la difusión de estos elementos corresponde ya al Horizonte Campaniforme.
A lo largo del III milenio a.C. veremos también la aparición de ciertas innovaciones tecnológicas, como es la
metalurgia, si bien en las comarcas centromeridionales
valencianas su desarrollo es algo posterior. En estos
momentos si que apreciamos una difusión, tímida, de algunas piezas de cobre: punzones y puñales de lengüeta, recuperados en algunos enterramientos. Los objetos metálicos
y el marfil, son indicadores del desarrollo de unas redes
dedicadas al intercambio de elementos de prestigio. Estos
materiales tienen una circulación restringida, pues su escasez en el registro señala que son
objeto de apropiación por una parte
minoritaria del grupo.
El desenvolupament d’estes xarxes d’intercanvi es presenta de forma desigual en este marc cronològic. Per una
part, podem observar que els utensilis de pedra tenen una
àmplia circulació, ja des de moments anteriors al III mil·lenni
a.C., i corresponen a amfibolites, sil·limanites, eclogites i metabasites, principalment, materials l’àrea font dels quals se situa
en el nevadofilàbride. La seua proporció és elevada en els conjunts i se
situa al voltant d’un 40 per cent.
Curiosament, veurem un increment
en el fluix d’estes peces, que en la fase
campaniforme arriben a representar
prop del 70 per cent dels materials de
pedra polimentada, moment que mostra
el col·lapse d’este circuit d’intercanvis, ja
que en l’etapa posterior, l’Edat del
Bronze, les dades –encara que parcials–
indiquen un enorme retrocés d’esta
tendència, sent utilitzades per a la confecció d’estes ferramentes, preferentment, les roques de l’entorn més pròxim.
El desarrollo de estas redes de
intercambio se presenta de forma desigual en este marco cronológico. De un
lado, podemos observar que los útiles
de piedra tienen una amplia circulación, ya desde momentos anteriores al
III milenio a.C., correspondiendo a anfibolitas, sillimanitas, eclogitas y metabasitas, principalmente, materiales
cuya área fuente se sitúa en el nevado-filábride. Su proporción es elevada
en los conjuntos situándose alrededor
de un 40%.
Evidentment, l’evolució d’estos sistemes d’intercanvi és el reflex del sistema social. Al llarg del III mil·lenni a.C.,
estes comunitats neolítiques desenvolupen una sèrie de contactes amb la
finalitat d’estretar i reforçar certs vincles, com poden ser els llaços de
parentiu en societats segmentàries.
Curiosamente, veremos un incremento en el flujo de estas piezas, que
en la fase campaniforme llegan a
representar cerca del 70% de los
Ídol pla de Jovades (Cocentaina).
Ídolo plano de Jovades (Cocentaina)
materiales de piedra pulimentada,
momento que muestra el colapso de
este circuito de intercambios (GRAFICO∂?), pues ya en la etapa posterior, la Edad del Bronce, los
Els canvis que s’esdevenen en l’àrea del SE, en direcció
datos -aunque todavía parciales- indican un enorme retrocap a una major complexitat social, tenen el seu efecte en
ceso de esta tendencia, siendo utilizadas para la confección
esta zona, amb la qual les relacions estan establides ja des
de estas herramientas, preferentemente, las rocas del entorde les etapes neolítiques. En este sentit, veiem l’increment de
no cercano.
la tendència d’este intercanvi, i el punt àlgid en les nostres
terres correspon a l’horitzó campaniforme, fase després de la
Evidentemente, la evolución de estos sistemas de interqual estes relacions es descomponen, alhora que es docucambio es el reflejo del sistema social. A lo largo del III
menta la difusió d’una sèrie de materials de prestigi, a través
milenio a.C., estas comunidades neolíticas desarrollan una
d’una xarxa de contactes que pareix restringida a les elits
serie de contactos con el fin de estrechar y reforzar ciertos
socials emergents.
vínculos, como pueden ser los lazos de parentesco en
sociedades segmentarias.
Los cambios que acontecen en el área del SE, en dirección hacia una mayor complejidad social, tienen su efecto
en esta zona, con la que las relaciones están establecidas
ya desde las etapas neolíticas. En este sentido vemos el
incremento de la tendencia de este intercambio, cuyo punto
El món simbòlic
Entre la cultura material de les comunitats neolítiques
abunden els elements destinats a l’ornamentació personal.
Alguns dels adornaments, per la seua morfologia, la materia
45
[page-n-48]
L’expansió agricultura-Maqueta
27/6/08
09:53
Página 46
Ídols oculats dels aixovars funeraris de la cova de Bolumini (Alfafara).
Ídolos oculados de los ajuares funerarios de la Cova de Bolumini (Alfafara)
46
[page-n-49]
L’expansió agricultura-Maqueta
27/6/08
09:53
Página 47
Serra de l’Alberri (Cocentaina), on s’obrin diverses coves utilitzades com a necròpolis de Jovades.
Serra de l’Alberri (Cocentaina), donde se abren varias cuevas utilizadas como necrópolis de Jovades
Pintura esquemàtica de l’abric de la Paella (Cocentaina), situat prop de les coves
d’enterrament de l’Alberri.
Pintura esquemática del Abric de la Paella (Cocentaina), situado cerca de las
cuevas de enterramiento del Alberri
Les coves d’enterrament col·lectiu són de dimensions menudes. Cova de la Paella
(Cocentaina).
Las cuevas de enterramiento colectivo son de pequeñas dimensiones. Cova de la Paella
(Cocentaina)
47
[page-n-50]
L’expansió agricultura-Maqueta
27/6/08
09:53
Página 48
primera o el color, probablement pogueren estar dotats de
valors que anaren més enllà del fet estètic, funcionant com a
amulets posseïdors de virtuts màgiques o com a marcador
social, tal com indiquen abundants exemples etnogràfics. En
la primera funció estarien algunes matèries minerals, petxines
marines, dents de diversos animals i els peculiars penjolls
acanalats, molt abundants en el registre arqueològic; es duien
damunt com a portadors de bona sort o com a sistema de
protecció contra un dany o un enemic potencial. En el segon
cas, s’inclourien els objectes d’ivori i de metall d’ús més restringit la possessió dels quals era mostra de l’estatus o el
prestigi social aconseguit per alguns individus.
álgido en nuestras tierras corresponde al Horizonte
Campaniforme, fase tras la que estas relaciones se descomponen, al tiempo que se documenta la difusión de una serie
de materiales de prestigio, a través de una red de contactos
que parece restringida a las élites sociales emergentes.
El mundo simbólico
Entre la cultura material de las comunidades neolíticas
abundan los elementos destinados al ornato personal.
Algunos de los adornos, por su morfología, materia prima
o color, bien pudieron estar dotados de valores que fueran
más allá de lo estético, funcionando como amuletos poseedores de virtudes mágicas o como marcador social, tal
como señalan abundantes ejemplos etnográficos. En la primera función estarían algunas materias minerales, conchas marinas, dientes de diversos animales y los peculiares colgantes acanalados, muy abundantes en el registro
arqueológico; se llevaban encima como portadores de
buena suerte o como sistema de protección contra un daño
o enemigo potencial. En el segundo caso se incluirían los
objetos de marfil y metal, de uso más restringido y cuya
posesión era muestra del estatus o prestigio social alcanzasdo por ciertos individuos.
Això no obstant, seran altres elements de la cultura material els que ens acosten al món espiritual. Durant el III mil·lenni
a.C. s’assistix a la generalització d’ídols menuts fets sobre os
o pedra. Es tracta de figuracions humanes representades sota
un aspecte molt esquemàtic que, en ocasions, arriba a la més
completa abstracció. Els models que trobem en este moment
són bàsicament ídols oculats fets sobre ossos llargs i ídols
plans amb escotadures, i apareixen també alguns ídols placa
de pedra, un ancoriforme i un antropomorf parcial.
La major part dels ídols es concentren a les comarques
de l’Alcoià-Comtat i adjacents, i no sobrepassen pel nord la
línia del Xúquer. Els ídols oculats, plans i placa es documenten en contextos domèstics i, sobretot, funeraris, mentre que
els altres tipus, només en funeraris. El lloc on apareixen en
les zones d’hàbitat es relaciona amb estructures d’habitació o
forma part del reble d’estructures d’emmagatzemament, mentre que en ambients funeraris, solament a Pastora s’assenyala que cada paquet de restes humanes contenia un o més
ídols oculats.
Llevat de l’antropomorf parcial de Pastora, la resta d’ídols, especialment oculats i plans, es documenta en altres
regions peninsulars. Estos ídols obeïxen a la mateixa con-
Sin embargo, serán otros elementos de la cultura material los que nos acerquen al mundo espiritual. Durante el III
milenio a.C., se asiste a la generalización de pequeños ídolos realizados sobre hueso o piedra. Se trata de figuraciones humanas representadas bajo un aspecto muy esquemático que, en ocasiones, llega a la más completa abstracción. Los modelos que encontramos en este momento son
básicamente ídolos oculados realizados sobre huesos largos e ídolos planos con escotaduras, apareciendo además
algunos ídolos placa de piedra, un ancoriforme y un antropomorfo parcial.
Ídol oculat pintat a l’abric del Barranc de Garrofers (Planes).
Ídolo oculado pintado en el abrigo del Barranc de Garrofers (Planes).
Ídol oculat pintat a l’abric de Penya Escrita (Tàrbena).
Ídolo oculado pintado en el abrigo de Penya Escrita (Tàrbena).
48
[page-n-51]
L’expansió agricultura-Maqueta
27/6/08
09:53
Página 49
cepció que les altres representacions oculades documentades a la meitat sud peninsular, fetes sobre diferents
suports, amb diversos graus de complexitat i amb una
sèrie d’elements que els conferixen una personalitat regional pròpia. El tema oculat es representa també sobre falanges de remugants i ceràmiques del sud-est i Portugal,
sobre cilindres i plaques de pedra al sud-oest, sobre pla-
La mayor parte de los ídolos se concentran en las
comarcas del Alcoià-Comtat y adyacentes, no sobrepasando por el norte la línea del Xúquer. Los ídolos oculados, planos y placa se documentan en contextos domésticos y,
sobre todo, funerarios, mientras los otros tipos solo en
funerarios. El lugar donde aparecen en las zonas de hábitat
se relaciona con estructuras de habitación o forma parte del
relleno de estructuras de almacenamiento, mientras en
ambientes funerarios, solo en Pastora se señala que cada
paquete de restos humanos contenía uno o varios ídolos
oculados .
Excepto el antropomorfo parcial de Pastora, el resto de
ídolos, especialmente oculados y planos se documentan
en otras regiones peninsulares. Estos ídolos obedecen a la
misma concepción que las demás representaciones oculadas documentadas en la mitad sur peninsular, realizadas
sobre diferentes soportes, con diversos grados de complejidad y con una serie de elementos que les confieren un
personalidad regional propia. El tema oculado se representa también sobre falanges de rumiantes y cerámicas del
sureste y Portugal, sobre cilindros y placas de piedra en el
suroeste, sobre placas de madera en Murcia. Motivos oculados y representaciones de ídolos planos con diversas
variantes la encontramos también en representaciones
rupestres. Las comunidades del III milenio a.C. pintan en las
paredes de abrigos rocosos una serie de pequeños motivos
que se incluyen en el denominado arte rupestre esquemático, el cual se distribuye gran parte la península. En la zona
que nos ocupa, además de algunos ídolos, se representan
figuras humanas, escasos animales, motivos astrales y
abundantes figuras geométricas.
Ídols plans dels aixovars funeraris de la Cova d’En Pardo (Planes).
Ídolos planos de los ajuares funerarios de la Cova d’En Pardo (Planes)
Resulta difícil ofrecer una interpretación sobre el significado de los ídolos, pero sin duda son obras conceptuales
carentes de todo sentido práctico que representarían para
sus poseedores un símbolo de las creencias sobrenaturales,
jugando un papel destacado en el mundo funerario. Los ídolos planos presentan un alto grado de esquematismo y carecen de detalles naturalistas, representando un estilizado
esbozo de silueta humana. Solo el hallado en Jovades presenta una incisión en su base que podría interpretarse como
indicación del sexo o separación de las piernas. Los ídolos
oculados sin embargo, destacan detalles de la zona facial, en
especial los ojos, encontrando escasos ejemplares en Pastora
y Niuet que, con la representación de un triangulo en la
zona inferior decorada, sugieren un personaje femenino.
ques de fusta a Múrcia. Trobem també motius oculats i
representacions d’ídols plans amb diverses variants en
representacions rupestres. Les comunitats del III mil·lenni
a.C. pinten en les parets d’abrics rocosos una sèrie de
motius menuts que s’inclouen en el denominat art rupestre esquemàtic que es distribuïx en gran part per la península. A la zona que ens ocupa, a més d’alguns ídols, es
representen figures humanes, escassos animals, motius
astrals i abundant figures geomètriques.
Resulta difícil oferir una interpretació sobre el significat
dels ídols, però sens dubte, són obres conceptuals, mancades de tot sentit pràctic que representarien per als seus
posseïdors un símbol de les creences sobrenaturals i que
jugaven un paper destacat en el món funerari. Els ídols
plans presenten un alt grau d’esquematisme, manquen de
detalls naturalistes i representen un estilitzat esbós de la
silueta humana. Només el trobat a Jovades presenta una
incisió en la base que podria interpretar-se com una indicació del sexe o la separació de les cames. Als ídols oculats, per contra, destaquen detalls de la zona facial, en
especial els ulls. Trobem escassos exemplars a Pastora i
Esa variedad formal de los ídolos del III milenio a.C. no
parece apoyar la existencia de un pensamiento religioso
monoteísta en esos momentos, sino que hace considerar la
creencia en diversos entes de carácter divino relacionados
con distintas actividades de la vida y con la muerte. Los
ojos abiertos de los ídolos oculados llevan codificado un
mensaje (mirada divina protectora?) que no parece ser el
mismo que portan los demás ídolos sincrónicos carentes de
detalles anatómicos.
49
[page-n-52]
L’expansió agricultura-Maqueta
27/6/08
09:53
Página 50
Ídol antropomorf parcial dels aixovars funeraris de la Cova de la Pastora (Alcoi).
Ídolo antropomorfo parcial de los ajuares funerarios de la Cova de la Pastora
(Alcoi)
Grans làmines de sílex dels aixovars funeraris de la cova de la Pastora (Alcoi).
Grandes lámina de sílex de los ajuares funerarios de la Cova de la Pastora (Alcoi)
Puntes de fletxa dels aixovars funeraris de la cova del Negre (Cocentaina).
Puntas de flecha de los ajuares funerarios de la Cova del Negre (Cocentaina)
Ídol oculat de l’Ereta del Pedregal (Navarrés).
Ídolo oculado de Ereta del Pedregal (Navarrés)
50
[page-n-53]
L’expansió agricultura-Maqueta
27/6/08
09:53
Página 51
Las costumbres funerarias
Niuet que, amb la representació d’un triangle en la zona
inferior decorada, suggerixen un personatge femení.
Mientras los primeros agricultores entierran a sus muertos
en el mismo lugar donde viven, las comunidades del III milenio a.C. lo harán en zonas alejadas del hábitat, en cavidades
naturales situadas al inicio de las elevaciones que limitan las
tierras llanas donde viven. El espacio funerario eran cuevas,
abrigos y grietas de medianas o pequeñas dimensiones, a
diferencia de lo que sucedía en gran parte del occidente europeo donde se construyeron para tal fin sepulcros megalíticos.
Sin embargo, en todos los casos, coinciden muchos aspectos
del ritual. En esos espacios se depositaban sucesivamente las
inhumaciones a lo largo de diversas generaciones, constituyendo necrópolis colectivas, como atestigua el número de
individuos de Pastora (75) o de Escurrupènia (34).
Eixa varietat formal dels ídols del III mil·lenni a.C. no sembla donar suport a l’existència d’un pensament religiós
monoteista en aquells moments, sinó que fa considerar la
creença en diversos éssers de caràcter diví relacionats amb
diverses activitats de la vida i amb la mort. Els ulls oberts dels
ídols oculats porten codificat un missatge (¿mirada divina
protectora?) que no sembla el mateix que porten els altres
ídols sincrònics mancats de detalls anatòmics.
Els costums funeraris
Mentre els primers agricultors enterren els seus morts en
el mateix lloc on viuen, les comunitats del III mil·lenni a.C. ho
faran en zones allunyades de l’hàbitat, en cavitats naturals
situades a l’inici de les elevacions que limiten les terres planes on viuen. L’espai funerari eren coves, abrics i escletxes
de dimensions menudes o mitjanes, a diferència del que succeïa en gran part de l’occident europeu on es construïren
amb eixa finalitat sepulcres megalítics. Tot i això, en tots els
casos coincidixen molts aspectes del ritual. En eixos espais
es depositaven successivament les inhumacions al llarg de
diverses generacions que constituïen necròpolis col·lectives
Por lo que conocemos, el ritual funerario es muy complejo. Son pocos los casos en que se han documentado
inhumaciones primarias, con la presencia de todo el
esqueleto, siendo características de este momento las
inhumaciones secundarias donde los huesos se encuentran agrupados en paquetes o bolsadas, generalmente cráneos y huesos largos. En ese caso el depósito de los restos se efectuaba una vez descarnado el cadáver y seleccionados ciertos huesos. En algunos yacimientos se constata la presencia de huesos quemados que pueden ser
Entre les pràctiques de reducció dels cadàvers del IIIer. mil·lenni a.C. es dona també la
cremació total de les deixalles. Ossos cremats de l’enterrament col·lectiu de l’abric de
l’Escurrupènia (Cocentaina).
Entre las prácticas de reducción de los cadáveres del IIIer. milenio a.C. se da también la cremación total de los restos. Huesos quemados del enterramiento colectivo del Abric de l’Escurrupenia (Cocentaina).
Penjolls acanalats i agulles de cap dels aixovars funeraris de la cova de la Pastora (Alcoi).
Colgantes acanalados y alfileres de los ajuares funerarios de la Cova de la Pastora
(Alcoi).
51
[page-n-54]
L’expansió agricultura-Maqueta
27/6/08
09:53
Página 52
com testimonia la quantitat d’individus de Pastora (75) o
d’Escurrupènia (34).
interpretados como indicativos del empleo de la cremación
parcial como técnica de reducción del cadáver; incluso se
documenta en Escurrupènia un caso excepcional, la cremación total de los restos humanos y del ajuar funerario.
Es de suponer que la reducción y otras prácticas del ritual
funerario como la selección de los restos o el depósito de
los mismos y del ajuar en las sepulturas, irían acompañadas de ceremonias rituales cuyo carácter resulta imposible
conocer con detalle.
Pel que coneixem, el ritual funerari és molt complex. Són
pocs els casos en què s’han documentat inhumacions primàries, amb la presència de tot l’esquelet. Són característiques
d’este moment les inhumacions secundàries on els ossos
estan agrupats en paquets o bosses, generalment cranis i
ossos llargs. En eixe cas, el depòsit de les restes es feia una
vegada descarnat el cadàver i seleccionats certs ossos. En
alguns jaciments es constatava la presència d’ossos cremats
que poden ser interpretats com a indicatius de l’ús de la cremació parcial com a tècnica de reducció del cadàver. Fins i tot,
es documenta a Escurrupènia un cas excepcional, la cremació
total de les restes humanes i de l’aixovar funerari. Suposem
que la reducció i les altres pràctiques del ritual funerari, com
ara la selecció de les restes o el depòsit d’estes i de l’aixovar
en les sepultures, anirien acompanyades de cerimònies rituals,
el caràcter de les quals resulta impossible conéixer amb detall.
Acompañando a los restos humanos se depositaban
genralmente ofrendas y ajuares que muestran entre otras
cosas la existencia de una creencia en el más allá de la
muerte. El ajuar estaba compuesto por ídolos y adornos
(cuentas, colgantes y agujas para el cabello), recipientes
cerámicos, instrumentos de piedra tallada (puntas de flecha,
grandes láminas), piedra pulimentada (hachas y azuelas) y
hueso (punzones). En algunos casos también se depositan
ofrendas alimenticias al lado de los inhumados, como los
restos de oveja y buey de la Cova Santa (Vallada).
Acompanyant les restes humanes es depositaven generalment ofrenes i aixovars que mostren, entre altres coses, l’existència d’una creença en el més enllà de la mort. L’aixovar
estava compost per ídols i adornaments (grans de collar, penjolls i agulles per al cabell), recipients ceràmics, instruments
de pedra tallada (puntes de fletxa, làmines grans), pedra polimentada (destrals i aixes) i os (punxons). En alguns casos
també es depositaven ofrenes alimentàries al costat dels
inhumats, com restes d’ovella i de bou a la Cova Santa
(Vallada).
En las pequeñas cavidades naturales, las sucesivas inhumaciones se fueron depositando generalmente a lo largo de un
largo periodo temporal, por lo que, la necesidad de espacio
para nuevos depósitos en unos lugares tan reducidos, obligaría periódicamente al desplazamiento de los restos más antiguos y, consecuentemente su mezcla, motivo por el que resulta imposible la individualización de los ajuares, impidiendo
saber si ídolos y otros elementos, que siempre aparecen en
menor número que inhumaciones, se encontraban asociados a
un grupo humano de determinado sexo o edad, o bien correspondían a individuos que fueron enterrados con cierto tratamiento diferencial, como se observa en épocas posteriores.
En les menudes cavitats naturals, les successives inhumacions es foren depositant generalment al llarg d’un ample
Enterrament individual en
fossa de l’Arenal de la Costa
(Ontinyent).
Enterramiento individual en
fosa del Arenal de la Costa
(Ontinyent).
52
[page-n-55]
L’expansió agricultura-Maqueta
27/6/08
09:53
Página 53
Cap al final del tercer mil·lenni a. C. l’aparició de la ceràmica campaniforme va comportar un canvi de costums funeraris que va tindre el seu reflex en la composició de l’aixovar. La
ceràmica campaniforme, el metall, els botons amb perforació en V i els braçalets d’arquer seran ara elements comuns en l’aixovar funerari.
Hacia el final del IIIr. milenio a.C. la aparición de la cerámica campanimorme comportó un cambio de las costumbres funerarias que tuvo su reflejo en la composición del ajuar.
La cerámica campaniforme, el metal, los botones con perforación en V y los brazaletes de arquero seran ahora elementos comunes en el ajuar funerario.
període temporal; per la qual cosa, la necessitat d’espai per
als nous depòsits en uns llocs tan reduïts obligaria periòdicament al desplaçament de les restes més antigues i, en conseqüència, a la seua barreja; motiu pel qual resulta impossible individualitzar els aixovars i impedix saber si ídols i altres
exemples, que sempre apareixen en menor quantitat que
inhumacions, estaven associats a un grup humà de determinat sexe o edat, o bé corresponien a individus que foren
enterrats amb un cert tractament diferencial, com s’observa
en èpoques posteriors.
A fines del III milenio a.C. nos encontramos con una
dualidad en las costumbres funerarias. Por una parte perduran los enterramientos colectivos en cavidades naturales. Los ajuares incluyen recipientes campaniformes,
adornos y diversos elementos metálicos y líticos. A pesar
de la dificultad de individualizar los ajuares en este tipo
de enterramientos, la presencia de objetos de prestigio
indica la existencia de un tratamiento diferencial para
algunos individuos. Sirvan como ejemplo los vasos campaniformes, el puñal de lengüeta, la punta de Palmela y
los botones de marfil de la Sima de la Pedrera. Por otra
parte, en el tránsito del III al II milenio a.C., aparecen por
primera vez enterramientos individuales en fosas o en
silos localizados en la zona de hábitat y sin la presencia
de ajuar. Se trata de depósitos primarios con el cadáver
en posición fetal (Arenal de la Costa) o de depósitos
secundarios con la presencia del cráneo y varios huesos
largos rodeados por dos hiladas de piedra formando un
semicírculo (Atarcó, Bélgida). La adopción del enterramiento individual refleja un significativo cambio ideológico que acompaña al cambio económico-social.
A la fi del III mil·lenni a.C. ens trobem amb una dualitat en
els costums funeraris. Per una part, perduren els enterrament
col·lectius en cavitats naturals. Els aixovars inclouen recipients campaniformes, adornaments i diversos exemples
metàl·lics i lítics. A pesar de la dificultat d’individualitzar els
aixovars d’esta classe d’enterraments, la presència d’objectes
de prestigi indica l’existència d’un tractament diferencial per
a alguns individus. En són exemples els vasos campaniformes, el punyal de llengüeta, la punta de Palmela i els botos
d’ivori de l’Avenc de la Pedrera. D’altra banda, en el trànsit del
III a II mil·lenni, apareixen per primera vegada enterraments
53
[page-n-56]
L’expansió agricultura-Maqueta
27/6/08
09:53
Página 54
individuals en fosses o sitges localitzades a la zona d’hàbitat
i sense la presència d’aixovar. Es tracta de depòsits primaris
amb el cadàver en posició fetal (Arenal de la Costa) o de
depòsits secundaris amb la presència del crani i de diversos
ossos llargs rodejats per dos rengleres de pedra que formen
un semicercle (Atarcó, Bèlgida). La presència de l’enterrament
individual reflectix un canvi ideològic significatiu que acompanya el canvi econòmic i social.
Otra manifestación simbólica que en algunos casos
puede ser asociada con el mundo funerario es la pintura
rupestre. Las representaciones esquemáticas de este
momento poseen sin duda una intencionalidad diferente a
la pintura macroesquemática de los primeros agricultores,
todo vez las figuras son de pequeño tamaño y se pintan en
lugares de difícil acceso por lo que solo pueden visualizarse a escasos metros. Generalmente los abrigos pintados no
contienen depósito arqueológico, pero existen indicios que
permiten hablar de un arte rupestre esquemático de carác-
Una altra manifestació simbòlica que en alguns casos pot
associar-se amb el món funerari és la pintura rupestre. Les
Cassola campaniforme del camí d’Alfogàs (Bèlgida).
Cazuela campaniforme del Camí d’Alfogàs (Bèlgida)
representacions esquemàtiques d’este moment tenen, sens
dubte, una intencionalitat diferent a la pintura macroesquemàtica dels primers agricultors. Ara, les figures són de mida
menuda i es pinten en llocs d’accés dificil, per la qual cosa
només es poden divisar a escassos metres. Generalment, els
abrics pintats no contenen depòsit arqueològic, però hi ha
indicis que permeten parlar d’un art rupestre esquemàtic de
caràcter funerari, com es desprén de la ubicació d’una figura
humana envoltada per motius semicirculars concèntrics pintada a l’Abric de la Paella (Cocentaina), abric situat sobre la cova
del mateix nom i molt pròxim a les del Conill, del Pou i del
Negre, cavitats menudes amb enterraments col·lectius del III
mil·lenni a.C., cosa que fa pensar que la funció de la pintura
podria consistir en la senyalització i/o protecció de l’àrea
funerària. En el mateix sentit es podrien interpretar les restes
de pintura de l’abric situat al costat de la Cova del Moro
(Agres), cavitat que també es va usar com a lloc funerari.
ter funerario, como se desprende de la ubicación de una
figura humana rodeada por motivos semicirculares concéntricos pintada en el Abric de la Paella (Cocentaina), abrigo
situado sobre la cueva del mismo nombre y muy próximo
a las del Conill, del Pou y del Negre, pequeñas cavidades
con enterramientos colectivos del III milenio a.C., por lo que
la función de la pintura podría consistir en la señalización
y/o protección del área funeraria. En este mismo sentido
podrían interpretarse los restos de pintura del abrigo situado junto a la Cova del Moro (Agres), cavidad que también
fue utilizada como lugar funerario.
Así mismo pueden ponerse en relación con la esfera
simbólica algunas prácticas documentados sobre cuerpos
humanos como la trepanación craneal y la manipulación
post-mortem de piezas dentarias. En las trepanaciones,
ámpliamente documentadas en estas comarcas, no puede
54
[page-n-57]
L’expansió agricultura-Maqueta
27/6/08
09:53
Página 55
Vas campaniforme de l’avenc de la Pedrera (Benicull).
Vaso campaniforme de la Sima de la Pedrera (Benicull).
Braçalet d’arquer.
Brazalete de arquero
55
[page-n-58]
L’expansió agricultura-Maqueta
27/6/08
09:53
Página 56
Trepanació cranial de la cova de la Pastora (Alcoi) realitzada per mig d’abrassió a un
varó de vint anys d’edat. Al voltant de l’orifici, al que la reossificació ha donat un aspecte estriat, s’aprecia una àmplia àrea d’erosió.
Trepanación craneal de la Cova de la Pastora (Alcoi) realizada mediante abrasión
a un varón de veinte años de edad. Alrededor del orificio, al que la reosificación
ha dado un aspecto estriado, se aprecia una amplia área de erosión.
Trepanació cranial de la cova de la Pastora (Alcoi) realitzada per mig de barrenat a un varó de
més de cinquanta anys d’edat, amb mostres de regeneració òssia.
Trepanación craneal de la Cova de la Pastora (Alcoi) realizada mediante barrenado a un
varón de más de cincuenta años de edad, con muestras de regeneración ósea.
Tècniques utilitzades per a la trepanació cranial. Perforador i trepant de Jovades (Cocentaina).
Técnicas empleadas para la trepanación craneal. Perforador y taladro de Jovades (Cocentaina).
56
[page-n-59]
L’expansió agricultura-Maqueta
27/6/08
09:53
Página 57
Trepants de sílex.
Taladros de sílex.
Igualment, es poden relacionar amb l’esfera simbòlica
algunes pràctiques documentades sobre cossos humans
com la trepanació cranial i la manipulació post mortem de
peces dentàries. En les trepanacions, àmpliament documentades en estes comarques, no es pot descartar una finalitat
estrictament terapèutica o quirúrgica en practicar-se sobre
individus vius, mentre que l’amputació de les arrels d’una
molar infantil per mitjà de l’abrasió, documentada a Conill, es
fa després de la mort de l’individu; per la qual cosa, la relació
amb el món de les creences resulta més patent.
El jusquiam destaca per les seues propietats sedants. S’utilitza com a antiespasmòdic,
antineuràlgic i analgèsic.
El beleño destaca por sus propiedades sedantes. Se emplea como antiespasmódico, antineurálgico y analgésico.
descartarse una finalidad estrictamente terapéutica o quirúrgica al practicarse sobre individuos vivos, mientras la
amputación de las raíces de un molar infantil mediante
abrasión procedente de Conill se efectúa tras la muerte del
individuo, por lo que su relación con en mundo de las creencias resulta más patente.
L’estudi antropològic de pràcticament un centenar d’individus procedents dels enterraments de l‘Alberri, Escurrupènia
i del poblat de Jovades ha permés observar que la població
humana que habità estes comarques durant el III mil·lenni a.C.
era de característiques físiques similars a l’actual, amb un predomini del tipus mediterrani gràcil sobre l’euroafricà i amb
escassos braquicèfals, ara bé, amb una curta esperança de
vida. La mortandat infantil era elevada i molt poques persones arribaven a l’edat senil i passaven dels quaranta anys.
El estudio antropológico de casi un centenar de individuos procedentes de los enterramientos del Alberri y
Escurrupènia y del poblado de Jovades, ha permitido observar que la población humana que habitó estas comarcas
durante el III milenio a.C. era de características físicas similares a la actual, con un predominio del tipo mediterráneo
grácil sobre el euroafricano y con escasos braquicéfalos, si
bien con una corta esperanza de vida. La mortalidad infantil era elevada, siendo muy pocas las personas que llegaban
a edad senil y pasaban de los cuarenta años.
11,6%
29,5%
1
2
Edat
3
45,3%
13
13,7
43
45,3
4: > 40 anys
11
11,6
Total
57
29,5
3: 21 - 40 anys
Índex de mortalitat de la població del tercer mil·lenni a.C. a la vall de l’Alcoi.
Índices de mortalidad de la población del III milenio a.C. en el Valle del Alcoi.
28
2: 13 - 20 anys
13,7%
%’
1: < 12 anys
4
Nº individus
95
100,0
[page-n-60]
L’expansió agricultura-Maqueta
27/6/08
09:53
Página 58
[page-n-61]
L’expansió agricultura-Maqueta
27/6/08
09:53
Página 59
BIBLIOGRAFIA
BADAL, E., 1995: La vegetación carbonizada. Resultados antracológicos
del País Valenciano. El Cuaternario en el País Valenciano. València. 217226.
BERNABEU, J., 1995: Origen y consolidación de las sociedades agrícolas. El País Valenciano entre el Neolítico y la Edad del Bronce, Actes
de les Segones Jornades d’Arqueologia (Alfaç del Pi, 1994). Conselleria
de Cultura.València. 37-60.
BERNABEU, J., PASCUAL-BENITO, J.LL., GUITART, I., PASCUAL BENEYTO,
J., OROZCO, T., FUMANAL, M.P., BADAL, E., BUXÓ, R., MARTINEZ, R. y
CALVO, M., 1990: El III milenio A.C. en el País Valenciano. Los Poblados
de Jovades (Cocentaina, Alacant) y Arenal de la Costa (Ontinyent,
València). Saguntum, 23. València.
BERNABEU, J., PASCUAL-BENITO, J.LL., OROZCO, T., BADAL, E., FUMANAL, M.P. y GARCIA, O., 1994: Niuet (l’Alqueria d’Asnar). Poblado del
III milenio a.C., Recerques del Museu d’Alcoi, 3, Alcoi, 14-27.
BUXÓ, R. 1997: Arqueología de las plantas: La explotación económica
de las semillas y los frutos en el marco mediterráneo de la Península
Ibérica. Crítica. Barcelona.
CLOQUELL, B. y AGUILAR, M., 1989: Piezas dentarias eneolíticas con
modificaciones artificiales, Alberri, 2, Cocentaina, 53-61
CHAPMAN, R., 1991: La formación de las sociedades complejas. El
sureste de la península ibérica en el marco del Mediterráneo occidental. Crítica, Barcelona.
FUSTÉ, M., 1957: Estudio antropológico de los pobladores neoeneolíticos de la Región Valenciana, S.I.P., València.
HERNANDEZ, M., FERRER, P. y CATALA, E., 1988: Arte rupestre en
Alicante, Fundación Banco exterior, Alacant.
JUAN CABANILLES, J., 1985: La hoz de la Edad del Bronce del Mas de
Menente (Alcoi, Alacant). Aproximación a su tecnología y contexto
cultural. Lucentum, IV. Alacant, 37-54.
MARTI OLIVER, B., 1983: El naixement de l’agricultura en el País
Valencià. Del Neolític a l’Edat del Bronze. Universitat de València.
OROZCO KÖHLER, T., 1996: Recursos líticos empleados en la fabricación del utillaje pulimentado durante el neolítico en el País Valenciano.
Rubricatum, 1. Actes I Congrés de Neolític a la Península Ibèrica. GavàBellaterra, 215-221
PASCUAL-BENITO, J.LL., 1987: Les coves sepulcrals de l’Alberri
(Cocentaina). El poblament de la vall mitjana del riu d’Alcoi durant el
III milenari a.C., Saguntum, 21, València, 109-159.
PASCUAL-BENITO, J.LL., 1990: L’abric de l’Escurrupenia (Cocentaina,
Alacant). Enterrament múltiple de cremació del Neolític IIB, Archivo de
Prehistoria Levantina, XX, València, 167-188.
PASCUAL-BENITO, J.LL., 1995: Origen y significado del marfil durante
el horizonte capaniforme y los inicios de la Edad del Bronce,
Saguntum, 29, València, 19-32.
59
[page-n-62]
L’expansió agricultura-Maqueta
27/6/08
09:53
Página 60
[page-n-63]
L’expansió agricultura-Maqueta
27/6/08
09:53
Página 61
ÍNDEX / INDICE
Presentació . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
Presentación
5
Paraules preliminars . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
Palabras preliminares
7
Introducció . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
Introducción
9
El paisatge vegetal del III millenni abans de Crist . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
El paisaje vegetal del IIIr. milenio a.C.
13
La vegetació natural . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
La vegetación natural . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
14
14
Els usos del bosc . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
Los usos del bosque . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
15
17
Hàbitat i territori . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
Hábitat y territorio
19
Els primers agricultors. Colonització i expansió demogràfica . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
Los primeros agricultores. Colonización y expansión demográfica . . . . . . . . . . . . . . . . .
19
19
El III millenni abans de Crist. Consolidació i conflicte . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
El IIIr. milenio a.C. Consolidación y conflicto . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
21
21
La ruptura de les societats segmentàries . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
La ruptura de las sociedades segmentarias . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
28
28
Agricultura i ramaderia . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
Agricultura y ganadería
31
L’agricultura d’aixada . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
La agricultura de azada . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
31
31
La conquesta del secà . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
La conquista del secano . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
34
34
La ramaderia . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
Ganadería . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
36
36
Xarxes socials, món simbòlic i costums funeraris . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
Redes sociales, mundo simbólico y costumbres funerarias
39
L’intercanvi . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
El intercambio . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
39
39
El món simbòlic . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
El mundo simbólico . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
45
48
Els costums funeraris . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
Las costumbres funerarias . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
51
51
61
[page-n-64]
L’expansió agricultura-Maqueta
27/6/08
09:53
Página 62
Estan ja en impremta aquest catàleg, ens arriba la noticia de
la mort de la Dra. Mª. Pilar Fumanal García. El destí ha volgut, una vegada més, privar-nos d’aquells que el seu entusiasme i vitalitat indiquen el seu pas per la ciència i per la vida.
Al seu treball i dedicació deu una part important el contingut
d’aquet catàleg. Serveixquen aquestes apressades línies com
un sincer homenatge.
[page-n-65]
L’expansió agricultura-Maqueta
27/6/08
09:53
Página 63
AGRAÏMENTS:
A Inma Guitart Perarnau, Rafael Martínez Valle, Matias Calvo,
Ramón Buxó Capdevila, Paloma Berrocal, Agustí Ribera
Gómez, Josep Pascual Beneito, colaboradores del Servei
Arqueològic Municipal d’Ontinyent, a José Luís Peña, Elena
Grau i Mª. Angels Martí del Projecte Mola d’Agres, i a tots
aquells llicenciats, estudiants i demés persones que col·laboraren en els treballs de camp.
[page-n-66]
L’expansió agricultura-Maqueta
27/6/08
09:53
Página 64
El llibre L’expansió de la agricultura.
La vall de l’Alcoi fa 5.000 anys, editat per la
Diputació de València, s’acabà d’imprimir
als tallers Textos i Imatges de la ciutat
de València, el dia 10 de juny
de 1998.
LAUS
✠
DEO
[page-n-67]
EL FOC -Maqueta
26/6/08
08:54
Página 1
[page-n-68]
09:44
Página 1
Col·lecció Perfils del Passat
Col·lecció Perfils del Passat
4
•
27/6/08
L’expansió de l’agricultura
PORT Agricultura-
La vall de l’Alcoi
fa 5.000 anys
MUSEU DE PREHISTÒRIA
[page-n-69]