[page-n-1]
LES MANIFESTACIONS ARTÍSTIQUES
JOSÉ LUIS JIMÉNEZ
Departament de Prehistòria i Arqueologia. Universitat de València
La importància d’una societat, ja siga antiga o moderna, ve determinada per diversos indicadors
entre els quals es troba el gust per tot allò que tinga a veure amb l’art en les seues diverses expressions. L’antiga Roma no hi podia ser una excepció i, de fet, l’esdevenir de la civilització romana
estigué presidit pel tantes vegades al·ludit binomi constituït pel sentit pràctic, utilitas, i el gust per
l’ostentació, per l’ornament, decor. Els dos aspectes marcaren la personalitat de la més gran superpotència del món antic, Roma, dominadora de orbi universo, no sols des del punt de vista polític, sinó
també des del cultural, fins al punt que si hui dia estem tan habituats a parlar de l’hegemonia política i cultural dels EUA, representada per la cèlebre expressió de l’american way of life, fa dos mil·lennis imperava un roman way of life en punts tan distants entre si com podia ser la costa galaica, Finis
Terrae, i la recòndita Palmira en la província de Síria.
Fins a arribar a aqueixa condició de potència imperial, Roma hagué de recórrer un llarg camí, espasa en mà, amb la qual imposar un poder militar que acabaria per donar pas a la introducció de les
seues modes i els seus costums entre l’element indígena. Es denomina romanització a aquest lent
procés d’assimilació del conjunt de trets que defineixen la cultura romana per tot aquell alié a ella, ja
fóra aliat o sotmés per la força. Aqueix solatge cultural que arribaria a la seua major expressió durant l’època imperial ja va anar depositant-se en l’etapa precedent, segles II i I aC, de la mà dels veterans i dels immigrants que quan s’assentaven en terreny conquistat feien ús de les tècniques imperants en la península Itàlica en el camp de la construcció, de les modes en la decoració o de la
vaixella i fins i tot de les lluernes amb què il·luminaven els seus habitatges.
ESCULTURA
Les manifestacions d’escultura romana en terres valencianes no arriben al volum constatat en els
grans centres urbans, com les capitals de província, Tarraco, Corduba, Augusta Emerita i, a més, corresponen en bona part a troballes antigues registrades els segles XVIII i XIX. Això no obstant i a nivell general, constitueixen un indicador magnífic del grau de sensibilitat cultural dels que poblaren aquestes terres en època romana, que pot ajustar-se en la mesura que es té informació relativa al context en
què s’integraven, que, lluny del que puga imaginar-se, no era exclusivament urbà, ja que una quantitat considerable d’exemplars documentats en formava part de la decoració d’importants villae rurals,
com en data recent ha posat de relleu Arasa en un treball de síntesi; aspecte que també s’ha ocupat
d’abordar en aquest Catàleg dins de l’apartat dedicat a les vil·les.
[page-n-2]
206
ROMANS I VISIGOTS A LES TERRES VALENCIANES
Mercuri procedent possiblement de
València. Antiga Col. Rojas. Segles I-II.
[Fot. Arxiu SIP].
Bronze de grandària menuda que representa Mercuri amb el seu característic capell (petasos); en la seua mà dreta
sostenia la bossa amb diners (marsupium) conservada parcialment, mentre
que el braç esquerre, mutilat, estaria
cobert per un mantell (clàmide).
Bacus procedent d’Aldaia, València. Segle II.
[Museu Arqueològic Nacional].
És un tipus clàssic de Bacus jove que sostenia un kantharos en la mà dreta, el vi del
qual anava a parar a la boca d’una pantera
menuda asseguda als seus peus, mentre que
amb la seua esquerra empunyava un altre
dels seus atributs característics, el tirs.
Apol·lo de Pinedo. Segle I. [Museu de Prehistòria de València].
Es tracta d’una estàtua de bronze descoberta fortuïtament
el 1963 per uns submarinistes davant la platja de Pinedo.
L’Apol·lo està inspirat en un prototipus d’època hel·lenística avançada atribuït a Demetri de Milet.
[page-n-3]
LES MANIFESTACIONS ARTÍSTIQUES • JOSÉ LUIS JIMÉNEZ
Grup d’escultures procedents de la
vil·la del Puig de Cebolla (València).
Gravat inclòs en l’obra d’Alexandre
de Laborde Voyage pittoresque et historique de l’Espagne, París 1811.
S’hi mostren diverses escultures, dos
d’Attis, una de vult redó i una altra
en relleu, un Dionís coper i alguns
membres del seu seguici. Estes escultures formaven part de la decoració d’una luxosa vil·la romana i van
ser sostretes durant la Guerra de la
Independència.
Al marge d’aquesta consideració, els conjunts més importants
se’n localitzen en les ciutats més rellevants, cas de Saguntum, Valentia,
Ilici, i en menor mesura Edeta, Dianium i Lucentum.
Els criteris de classificació responen, d’una part, al tipus de suport
utilitzat, ja siga bronze o pedra, i d’una altra, als temes triats: escultura religiosa, imperial, privada, decorativa, funerària, etcètera.
En l’apartat d’estatuària en bronze, l’exemplar més destacat
correspon a la imatge del déu Apol·lo recuperada del fons marí davant la platja de Pinedo l’any 1963 i que el 1994 va ser objecte d’un
nou estudi per la nostra part amb motiu de la restitució de la seua
cama dreta. Es tracta d’una còpia romana de l’original realitzat per
Demetri de Milet a les darreries del segle II aC, que representa
Apol·lo Delphinis. Aquesta imatge, la data de la qual cal situar al
llarg del segle I, devia estar destinada a formar part de la decoració
d’una residència privada de rang elevat, ja que la seua qualitat denota un alt nivell econòmic dels seus destinataris alhora que un elevat bon gust.
Togat de Sagunt. Segle I. [Museu Arqueològic de Sagunt].
Escultura de marbre que representa
un baró que vestix la toga. Procedix
de les excavacions que González Simancas efectuà entre el 1923 i el 1926
en el fòrum romà de Sagunt.
207
[page-n-4]
208
ROMANS I VISIGOTS A LES TERRES VALENCIANES
Ja a una escala inferior, encara que no per això menys interessants,
cal esmentar diversos exemplars de bronzes menuts, començant pel
conjunt de 13 exvots de Sagunt, datats cap a l’any 100 aC, llevat d’una
imatge de Peplòfora, i que van ser descoberts en un edifici de cult anterior a les obres d’aterrassament del fòrum saguntí en època augustea. En relació amb l’àmbit rural cal esmentar dues imatges de Mercuri, l’una de Xilxes (Castelló) i l’altra de l’Alcúdia d’Elx, com també
un Neptú de Dénia i una estatueta de Traiguera (Castelló), la identificació amb Bacus de la qual no és del tot segura. Sagunt ha deparat
una estatueta de Mercuri, exposada en el Museu Nacional de Dinamarca i datada entre la meitat del segle I i l’època de Trajà.
Retrat de xiqueta. Carrer de Sant Vicent-Mesó de Teruel, València. Època
imperial. [Museu de Prehistòria de
València].
Cap de figura femenina infantil seccionada a l’altura del coll, amb una
cinta que li subjectava el cabell. La
falta d’acabament de la part superior denota la seua probable pertinença a un monument funerari al
qual s’adossaria.
Pel que fa a escultura en pedra, continua sent molt útil la síntesi
que efectuà Abad el 1985, per la qual cosa ens referirem a les novetats
produïdes amb posterioritat a aqueixa data. Així, les escultures de Saguntum van ser objecte d’una exposició l’any 1990, el catàleg de la
qual ofereix el millor estat de la qüestió. Igualment el 1996 es publicà
una aproximació al primer Corpus de la plàstica romana d’època imperial a Ilici, a càrrec de Noguera; mentre que per a la província de
Castelló disposem de sengles estudis publicats per Arasa els anys
1998 i 2000. Tots aquests treballs, molt recents, han permés disposar
de visions de conjunt sobre aquesta important manifestació de la cultura romana. A aquestes tasques de recopilació caldria afegir altres
aportacions dedicades, bé a l’estudi de troballes abordats molt succintament, com el que realitzàrem sobre una herma bàquica de València,
bé a la revisió d’antigues troballes com l’esdevingut al carrer de la
Pau a València el 1899, en la qual, junt amb V. Lerma, vam suggerir
una possible identificació amb la imatge d’un atleta jove.
LA DECORACIÓ DE PAVIMENTS
L’empremta que de les manifestacions artístiques d’època republicana ha quedat en terres valencianes es fa palesa de manera
principal en els paviments decorats, ja que d’altres manifestacions com la pintura mural o l’escultura, a penes si en queda
rastre d’aquesta època.
Terracota de flautista. Època imperial.
[Museu de Prehistòria de València].
Fragment de placa de terracota amb
representació d’un personatge jove
masculí de perfil en actitud de tocar
la doble flauta (aulós).
Durant els segles II i I aC la tècnica més estesa i millor coneguda és la de l’opus signium que perviu almenys durant la
primera època imperial. Es componia d’una mescla de pols
ceràmica i calç amb aigua a la qual abans de forjar podia incrustar-se-li tessel·les –peces cúbiques de pedra– de diferents colors, formant motius decoratius que destacaven sobre la superfície que resultava de color rogenc per efecte de la pols ceràmica. La seua
incorporació a la cultura romana significà tota una revolució, ja que
el més usual eren els paviments de terra trepitjada o de terra i cendres que devien resultar molt incòmodes si jutgem el comentari d’un
personatge inclòs per Varró en les seues Sàtires menipees (80-60 aC),
que reclamava paviments de mosaic per als carrers de la seua ciutat,
[page-n-5]
LES MANIFESTACIONS ARTÍSTIQUES • JOSÉ LUIS JIMÉNEZ
Paviment d’opus signinum. Carrer de Roc
Chabàs, València. [Fot. Arxiu SIAM].
Paviment sobre fons roig ataronjat decorat
amb tessel·les de color blanc formant un
motiu de puntillat, mentre que en una altra
zona de l’habitació la decoració és a base
d’un reticulat de rombes. Les dues decoracions estan separades per una banda ornamentada amb cercles. Segle I aC.
fart de la pols que hi provocaven els sòls
de terra. Un altre tipus de paviment, que
segurament faria les delícies del personatge de Varró, és el descobert en les termes republicanes de l’Almoina a València,
constituït per llosetes ceràmiques en forma
d’escama, assentades sobre una preparació
de morter de calç, arena, grava i ceràmica
triturada que cobria el vestuari, apodyterium, l’habitació temperada, tepidarium, i la
càlida, caldarium. Paviments de llosetes en
forma d’escama idèntics als de València
s’han localitzat en ciutats del sud del Laci i
la Campània a la península Itàlica.
La difusió de paviments amb la tècnica
de l’opus signinum a Hispània discorre de
la mà de l’expansió romana a la península
Ibèrica, la qual cosa explica la seua presència al llarg de tota la franja costanera mediterrània peninsular, com també a la vall
de l’Ebre. En l’àrea que ens ocupa, aquest tipus es localitza en les principals ciutats com Saguntum, Valentia, Lucentum i Ilici. El cas d’Ilici té un interés particular, ja que al costat d’un exemplar
d’aquestes característiques va aparéixer en una estança contigua un mosaic denominat «hel·lenístic» en atenció tant a la seua tècnica, en la qual es combinen les típiques tessel·les de pedra
amb altres de ceràmica junt amb còdols menuts a manera de tessel·les, com pels detalls de la
seua decoració, basada en una roseta central de sectors de cercles secants envoltada per diverses
sanefes amb diferents motius, alguns d’ells, com les volutes o la muralla torrejada, extrets del repertori ornamental de la musivària del Mediterrani oriental dels segles III i II aC, amb bons paral·lels en mosaics de Delos, datats entre l’últim quart del segle II i l’inici del segle I aC, com
també en un exemplar de Viterbo, del final del segle II aC. En territori hispà un motiu semblant
s’evidencia en un mosaic procedent de la serra minera de La Unió (Múrcia). Com a contrapunt,
aquests motius decoratius s’acompanyen d’una sèrie de paraules ibèriques escrites amb grafia
llatina, probablement noms.
La vigència d’aquest tipus de paviment arribà al segle I dC, i coexistí amb els més antics
d’opus tessellatum. A les primeries del segle I dC pertany la troballa recent produïda el 1994 al carrer de Roc Chabàs de València, en el transcurs d’una excavació arqueològica i que sembla correspondre a una gran estança d’una domus, si jutgem les dimensions del que se’n conserva. La decoració, a base de tessel·les blanques, consisteix en el clàssic motiu de reticulat en forma de rombes
209
[page-n-6]
210
ROMANS I VISIGOTS A LES TERRES VALENCIANES
i s’endevina la presència d’un emblema central de forma circular. Una banda decorada amb cercles dóna pas a un altre sector decorat a base de línies discontínues de tessel·les blanques.
En aquelles regions on havia calat la moda de l’opus signium, al llarg del segle I dC cobrà força
una nova modalitat constituïda per l’ús de tessel·les blanques i negres. Les terres valencianes han
deparat una quantitat considerable de realitzacions d’aquest tipus, pràcticament la meitat del total
de mosaics testimoniats per Abad en el Corpus realitzat el 1985, amb alguns exponents interessants,
com el recuperat en la vil·la del Puig de Benicató (Castelló) que mostra un variat repertori de motius
geomètrics, com també els mosaics del Puig de Cebolla i un exemplar trobat a Sagunt el 1953. Un altre mosaic bicrom de tema geomètric es trobava entre els que dibuixà Cavanilles el segle XVIII procedents de Calp. En canvi, un altre exemplar de l’Alcúdia d’Elx ofereix una combinació de motius figurats de caràcter marí al costat de cavalls, aus i al centre bous, lleons, porcs senglars i gossos
envoltant un cercle central.
ELS MOSAICS POLICROMS
Ja ben entrat el segle II es produeix la reafirmació de la tècnica del mosaic –opus tessellatum– policrom. Junt amb el gust per la utilització de tessel·les de distints colors s’hi constata un esquema compositiu basat en la partició del tapís en registres menuts destinats a plasmar episodis o personatges
de la tradició i la mitologia grecohel·lenística. Aquesta disposició s’evidencia en tres exemplars procedents de Llíria, Montcada i Sagunt que il·lustren distintes al·lusions a la mitologia clàssica; així,
mentre que l’exemplar edetà exhibeix els Treballs d’Hèrcules a l’entorn d’un quadre central amb la
representació d’Hèrcules i Onfalia, el mosaic de Sagunt recrea el Càstig de Dirce i en el mosaic de
Montcada el tema escollit són les Nou Muses. Aquests exemples denoten un gust pels temes mitològics com a exponent d’un refinament i d’un nivell cultural que podia resultar una mera aparença, ja
que es troben lluny de les elevades cotes de qualitat que contenen les grans composicions de clara
concepció pictòrica. Com a mostra, és suficient contemplar el mosaic de Llíria per a comprovar com
la figura d’Hèrcules es repeteix en la mateixa actitud en alguns dels seus treballs, la qual cosa no
deixa de ser un signe evident de limitació en el repertori iconogràfic –els anomenats cartons– d’acord amb la categoria tant del poderdant, com del taller que l’executà.
En constitueix un exponent de major entitat el mosaic recuperat en la domus excavada recentment
sota el palau de les Corts Valencianes, datat en la segona meitat del segle II, que en el seu emblema
central i a pesar del seu notable deteriorament ha pogut identificar-se la Musa Terpsícore amb la lira
recolzada sobre un ara o pedestal i acompanyada per un personatge masculí mínimament conservat
que poguera tractar-se d’un filòsof, tot això enmig d’un paisatge rocós.
Una altra composició destacada de les darreries del segle II o el principi del III i destruïda ja en
època antiga, devia decorar el gran pati circular de 22 m de diàmetre d’una de les residències excavades en data recent als Banys de la Reina (Calp, Alacant). El seu emblema central degué ser policrom, mentre que la resta de la superfície quedava resolta per un tapís de tessel·les blanques i negres
amb motius vegetals i geomètrics.
Altres referències a la mitologia clàssica hi ocupen també un lloc destacat. Així, el tema de Bacus
cavalcant sobre una pantera constituïa l’emblema d’un mosaic descobert en Sagunt al segle XVIII, hui
desaparegut. Una representació de Medusa figura en un mosaic descobert al carrer del Rellotge Vell
de València. La vil·la d’Algorós, prop d’Elx, deparà diversos mosaics, un d’ells amb una representació de la nimfa Galatea cavalcant sobre un cavall marí –hipocamp–, mentre que un altre devia mostrar les Quatre Estacions, representades per sengles erotes, dels quals només es conserva un.
[page-n-7]
LES MANIFESTACIONS ARTÍSTIQUES • JOSÉ LUIS JIMÉNEZ
Mosaic de les Nou Muses. El Pouatxo, Montcada. Segle III . [Museu
de Belles Arts de València-Fot. F. Alcántara].
Mosaic policrom trobat
de manera casual el
1920 en la partida del
Pouatxo de Montcada.
Representa els bustos de
les Nou Muses amb els
seus respectius noms i
atributs amb una disposició a base de tres quadres en tres files.
La pràctica totalitat dels mosaics polícroms que acabem de citar es caracteritza per reservar la policromia als motius figurats de l’emblema o als representats en quadres, mentre que la resta de la superfície es reduïa a dos colors, blanc i negre, per raons d’economia.
Pel seu nombre elevat, superior al dels mosaics amb escenes figurades, mereixen ser destacats els
mosaics amb decoracions estrictament geomètriques, presents en gran quantitat de punts com ara
Sagunt, València, la Vila Joiosa, Elx, Petrer, Santa Pola, etcètera.
Un altre tipus de paviment molt apreciat per la qualitat dels seus materials era l’opus sectile,
constituït a base de plaques de marbre retallades amb les quals es formaven composicions geomètriques o florals. L’any 1956 Sagunt proporcionà el descobriment d’un interessant conjunt de mosaics d’aquest tipus en la seu de la Societat Musical Lira Saguntina, al qual cal afegir la sèrie d’habitacions pavimentades amb marbres de diferents colors i procedències, descobertes als Banys de la
Reina de Calp en excavacions recents.
La nòmina de mosaics romans en terres valencianes s’ha vist incrementada en data recent amb
l’exemplar descobert a la Font de Musa a Benifaió, que, a falta del seu pertinent estudi, es revela com
un dels exponents de major qualitat.
211
[page-n-8]
212
ROMANS I VISIGOTS A LES TERRES VALENCIANES
PINTURA MURAL
Com els paviments, els murs de les construccions podien rebre una decoració pictòrica a base de
composicions merament ornamentals o més elaborades de caràcter figurat. Encara que el conjunt de
vestigis recollits dista molt de constituir un Corpus important, troballes recents localitzades a València, el Grau Vell de Sagunt, Llíria, Tossal de Manises, etcètera, han incorporat un interessant volum
d’informació a la ja coneguda d’antic i procedent de Castelló (Almenara, vil·les del Puig de Benicató
i d’Onda), València (l’Alcúdia, Daimús, Gandia, Llíria, Sagunt, València) i Alacant (la Vila Joiosa,
Tossal de Manises, Elx).
Sens dubte, la troballa més espectacular ha sigut la registrada en les excavacions al palau de les
Corts de València amb la recuperació de les restes de la domus del mosaic de Terpsícore que ha deparat els vestigis d’una exquisida decoració pictòrica amb representacions al·legòriques de diverses
províncies romanes, sota forma de figures femenines de cos sencer. Fins al moment s’han restituït
tres figures abillades amb túnica i mantell i acompanyades dels símbols més característics de les províncies que representen, en els tres casos nord-africanes, el nom de les quals, escrit en grec, està als
peus de cada una d’elles, Mauritània, Àfrica Proconsolar i Egipte. Es tracta d’una troballa excepcional, ja que es tracta de l’únic exemple en pintura en el qual apareixen diverses províncies aïllades al
centre de plafons i amb la seua llegenda corresponent. Tenint en compte les dimensions de l’estança
i de l’esquema compositiu de la decoració pictòrica devia ser major la quantitat de províncies representades i podia constituir una visió simbòlica de l’Imperi.
A escassa distància de la denominada domus de Terpsícore, en recents excavacions realitzades
en la plaça de Cisneros s’ha recuperat un altre interessant conjunt de restes de diverses composicions, en el qual destaca, d’una part, les imitacions de marbres amb la presència d’un titulus pictus de dubtosa lectura, relacionat amb l’arrel PORC , i acabat en M , ¿ PORCIUM ? La tècnica, que
s’aparta dels graffiti incisos més freqüents i la discreta posició que ocupa el nom, disimulat dins
d’una banda de separació entre el sòcol i la zona mitjana, sembla estar apuntant una cosa tan
poc habitual en pintura mural romana com és la firma del pintor. Una altra troballa interessant
és la constituïda per la representació d’un cap femení situat entre dues garlandes i coronada
Pintura mural romana
amb representació del déu
Mercuri. Presó de Sant Vicent, València. [Fot. Arxiu
SIAM].
Mercuri apareix amb el seu
capell característic dotat de
dues ales molt exagerades
(petasos). Decorava l’estança d’una casa romana
dels segles I-II.
[page-n-9]
LES MANIFESTACIONS ARTÍSTIQUES • JOSÉ LUIS JIMÉNEZ
amb una diadema daurada i que porta unes arracades cridaneres, detalls que units a la presència d’un element vegetal a la dreta del cap apunten, salvant les distàncies, a
dues composicions procedents de Pompeia, al·lusives a
la Venus Pompeiana. Una possible representació de
Venus en aquesta zona cobraria sentit en qualitat de
protectora dels mariners, ja que el seu lloc de descobriment pràcticament coincideix amb l’emplaçament
del port fluvial de Valentia.
La troballa de restes in situ permet una millor comprensió del vincle establit entre la decoració pictòrica i el
seu suport. Així, sota la denominada Presó de Sant Vicent a València es recuperà una bona part del sòcol d’una
estança domèstica decorada amb una imitació de marbre cipollino al costat d’una interessant representació de Mercuri o
Hypnos i un bucrani. La mateixa valoració mereix la troballa
de diversos sòcols decorats amb imitacions de marbres de Llíria, com també part de la decoració trobada in situ en l’estança
nord de la Domus de la Porta Oriental a Lucentum (Tossal de
Manises, Alacant).
Una última menció mereix el Grau Vell de Sagunt, que ha proporcionat restes de diverses decoracions corresponents a dues etapes cronològiques diferents; la primera, datada al segle II, es caracteritza per l’existència de sòcols decorats amb simples clapats i
interplafons en la zona mitjana amb representacions de canelobres
vegetals. Major interés tenen les imitacions de lloses marmòries datades al final del segle III o principi del IV per l’escassesa de testimonis d’aqueixa època.
Pintura mural romana amb representació de província romana. Segle II. Palau
de les Corts Valencianes, València. [Fot.
Arxiu SIAM].
Esta pintura mural decorava l’estança
d’una de les cases més luxoses documentades fins al present en la Valentia
romana.
213
[page-n-10]
LES MANIFESTACIONS ARTÍSTIQUES
JOSÉ LUIS JIMÉNEZ
Departament de Prehistòria i Arqueologia. Universitat de València
La importància d’una societat, ja siga antiga o moderna, ve determinada per diversos indicadors
entre els quals es troba el gust per tot allò que tinga a veure amb l’art en les seues diverses expressions. L’antiga Roma no hi podia ser una excepció i, de fet, l’esdevenir de la civilització romana
estigué presidit pel tantes vegades al·ludit binomi constituït pel sentit pràctic, utilitas, i el gust per
l’ostentació, per l’ornament, decor. Els dos aspectes marcaren la personalitat de la més gran superpotència del món antic, Roma, dominadora de orbi universo, no sols des del punt de vista polític, sinó
també des del cultural, fins al punt que si hui dia estem tan habituats a parlar de l’hegemonia política i cultural dels EUA, representada per la cèlebre expressió de l’american way of life, fa dos mil·lennis imperava un roman way of life en punts tan distants entre si com podia ser la costa galaica, Finis
Terrae, i la recòndita Palmira en la província de Síria.
Fins a arribar a aqueixa condició de potència imperial, Roma hagué de recórrer un llarg camí, espasa en mà, amb la qual imposar un poder militar que acabaria per donar pas a la introducció de les
seues modes i els seus costums entre l’element indígena. Es denomina romanització a aquest lent
procés d’assimilació del conjunt de trets que defineixen la cultura romana per tot aquell alié a ella, ja
fóra aliat o sotmés per la força. Aqueix solatge cultural que arribaria a la seua major expressió durant l’època imperial ja va anar depositant-se en l’etapa precedent, segles II i I aC, de la mà dels veterans i dels immigrants que quan s’assentaven en terreny conquistat feien ús de les tècniques imperants en la península Itàlica en el camp de la construcció, de les modes en la decoració o de la
vaixella i fins i tot de les lluernes amb què il·luminaven els seus habitatges.
ESCULTURA
Les manifestacions d’escultura romana en terres valencianes no arriben al volum constatat en els
grans centres urbans, com les capitals de província, Tarraco, Corduba, Augusta Emerita i, a més, corresponen en bona part a troballes antigues registrades els segles XVIII i XIX. Això no obstant i a nivell general, constitueixen un indicador magnífic del grau de sensibilitat cultural dels que poblaren aquestes terres en època romana, que pot ajustar-se en la mesura que es té informació relativa al context en
què s’integraven, que, lluny del que puga imaginar-se, no era exclusivament urbà, ja que una quantitat considerable d’exemplars documentats en formava part de la decoració d’importants villae rurals,
com en data recent ha posat de relleu Arasa en un treball de síntesi; aspecte que també s’ha ocupat
d’abordar en aquest Catàleg dins de l’apartat dedicat a les vil·les.
[page-n-2]
206
ROMANS I VISIGOTS A LES TERRES VALENCIANES
Mercuri procedent possiblement de
València. Antiga Col. Rojas. Segles I-II.
[Fot. Arxiu SIP].
Bronze de grandària menuda que representa Mercuri amb el seu característic capell (petasos); en la seua mà dreta
sostenia la bossa amb diners (marsupium) conservada parcialment, mentre
que el braç esquerre, mutilat, estaria
cobert per un mantell (clàmide).
Bacus procedent d’Aldaia, València. Segle II.
[Museu Arqueològic Nacional].
És un tipus clàssic de Bacus jove que sostenia un kantharos en la mà dreta, el vi del
qual anava a parar a la boca d’una pantera
menuda asseguda als seus peus, mentre que
amb la seua esquerra empunyava un altre
dels seus atributs característics, el tirs.
Apol·lo de Pinedo. Segle I. [Museu de Prehistòria de València].
Es tracta d’una estàtua de bronze descoberta fortuïtament
el 1963 per uns submarinistes davant la platja de Pinedo.
L’Apol·lo està inspirat en un prototipus d’època hel·lenística avançada atribuït a Demetri de Milet.
[page-n-3]
LES MANIFESTACIONS ARTÍSTIQUES • JOSÉ LUIS JIMÉNEZ
Grup d’escultures procedents de la
vil·la del Puig de Cebolla (València).
Gravat inclòs en l’obra d’Alexandre
de Laborde Voyage pittoresque et historique de l’Espagne, París 1811.
S’hi mostren diverses escultures, dos
d’Attis, una de vult redó i una altra
en relleu, un Dionís coper i alguns
membres del seu seguici. Estes escultures formaven part de la decoració d’una luxosa vil·la romana i van
ser sostretes durant la Guerra de la
Independència.
Al marge d’aquesta consideració, els conjunts més importants
se’n localitzen en les ciutats més rellevants, cas de Saguntum, Valentia,
Ilici, i en menor mesura Edeta, Dianium i Lucentum.
Els criteris de classificació responen, d’una part, al tipus de suport
utilitzat, ja siga bronze o pedra, i d’una altra, als temes triats: escultura religiosa, imperial, privada, decorativa, funerària, etcètera.
En l’apartat d’estatuària en bronze, l’exemplar més destacat
correspon a la imatge del déu Apol·lo recuperada del fons marí davant la platja de Pinedo l’any 1963 i que el 1994 va ser objecte d’un
nou estudi per la nostra part amb motiu de la restitució de la seua
cama dreta. Es tracta d’una còpia romana de l’original realitzat per
Demetri de Milet a les darreries del segle II aC, que representa
Apol·lo Delphinis. Aquesta imatge, la data de la qual cal situar al
llarg del segle I, devia estar destinada a formar part de la decoració
d’una residència privada de rang elevat, ja que la seua qualitat denota un alt nivell econòmic dels seus destinataris alhora que un elevat bon gust.
Togat de Sagunt. Segle I. [Museu Arqueològic de Sagunt].
Escultura de marbre que representa
un baró que vestix la toga. Procedix
de les excavacions que González Simancas efectuà entre el 1923 i el 1926
en el fòrum romà de Sagunt.
207
[page-n-4]
208
ROMANS I VISIGOTS A LES TERRES VALENCIANES
Ja a una escala inferior, encara que no per això menys interessants,
cal esmentar diversos exemplars de bronzes menuts, començant pel
conjunt de 13 exvots de Sagunt, datats cap a l’any 100 aC, llevat d’una
imatge de Peplòfora, i que van ser descoberts en un edifici de cult anterior a les obres d’aterrassament del fòrum saguntí en època augustea. En relació amb l’àmbit rural cal esmentar dues imatges de Mercuri, l’una de Xilxes (Castelló) i l’altra de l’Alcúdia d’Elx, com també
un Neptú de Dénia i una estatueta de Traiguera (Castelló), la identificació amb Bacus de la qual no és del tot segura. Sagunt ha deparat
una estatueta de Mercuri, exposada en el Museu Nacional de Dinamarca i datada entre la meitat del segle I i l’època de Trajà.
Retrat de xiqueta. Carrer de Sant Vicent-Mesó de Teruel, València. Època
imperial. [Museu de Prehistòria de
València].
Cap de figura femenina infantil seccionada a l’altura del coll, amb una
cinta que li subjectava el cabell. La
falta d’acabament de la part superior denota la seua probable pertinença a un monument funerari al
qual s’adossaria.
Pel que fa a escultura en pedra, continua sent molt útil la síntesi
que efectuà Abad el 1985, per la qual cosa ens referirem a les novetats
produïdes amb posterioritat a aqueixa data. Així, les escultures de Saguntum van ser objecte d’una exposició l’any 1990, el catàleg de la
qual ofereix el millor estat de la qüestió. Igualment el 1996 es publicà
una aproximació al primer Corpus de la plàstica romana d’època imperial a Ilici, a càrrec de Noguera; mentre que per a la província de
Castelló disposem de sengles estudis publicats per Arasa els anys
1998 i 2000. Tots aquests treballs, molt recents, han permés disposar
de visions de conjunt sobre aquesta important manifestació de la cultura romana. A aquestes tasques de recopilació caldria afegir altres
aportacions dedicades, bé a l’estudi de troballes abordats molt succintament, com el que realitzàrem sobre una herma bàquica de València,
bé a la revisió d’antigues troballes com l’esdevingut al carrer de la
Pau a València el 1899, en la qual, junt amb V. Lerma, vam suggerir
una possible identificació amb la imatge d’un atleta jove.
LA DECORACIÓ DE PAVIMENTS
L’empremta que de les manifestacions artístiques d’època republicana ha quedat en terres valencianes es fa palesa de manera
principal en els paviments decorats, ja que d’altres manifestacions com la pintura mural o l’escultura, a penes si en queda
rastre d’aquesta època.
Terracota de flautista. Època imperial.
[Museu de Prehistòria de València].
Fragment de placa de terracota amb
representació d’un personatge jove
masculí de perfil en actitud de tocar
la doble flauta (aulós).
Durant els segles II i I aC la tècnica més estesa i millor coneguda és la de l’opus signium que perviu almenys durant la
primera època imperial. Es componia d’una mescla de pols
ceràmica i calç amb aigua a la qual abans de forjar podia incrustar-se-li tessel·les –peces cúbiques de pedra– de diferents colors, formant motius decoratius que destacaven sobre la superfície que resultava de color rogenc per efecte de la pols ceràmica. La seua
incorporació a la cultura romana significà tota una revolució, ja que
el més usual eren els paviments de terra trepitjada o de terra i cendres que devien resultar molt incòmodes si jutgem el comentari d’un
personatge inclòs per Varró en les seues Sàtires menipees (80-60 aC),
que reclamava paviments de mosaic per als carrers de la seua ciutat,
[page-n-5]
LES MANIFESTACIONS ARTÍSTIQUES • JOSÉ LUIS JIMÉNEZ
Paviment d’opus signinum. Carrer de Roc
Chabàs, València. [Fot. Arxiu SIAM].
Paviment sobre fons roig ataronjat decorat
amb tessel·les de color blanc formant un
motiu de puntillat, mentre que en una altra
zona de l’habitació la decoració és a base
d’un reticulat de rombes. Les dues decoracions estan separades per una banda ornamentada amb cercles. Segle I aC.
fart de la pols que hi provocaven els sòls
de terra. Un altre tipus de paviment, que
segurament faria les delícies del personatge de Varró, és el descobert en les termes republicanes de l’Almoina a València,
constituït per llosetes ceràmiques en forma
d’escama, assentades sobre una preparació
de morter de calç, arena, grava i ceràmica
triturada que cobria el vestuari, apodyterium, l’habitació temperada, tepidarium, i la
càlida, caldarium. Paviments de llosetes en
forma d’escama idèntics als de València
s’han localitzat en ciutats del sud del Laci i
la Campània a la península Itàlica.
La difusió de paviments amb la tècnica
de l’opus signinum a Hispània discorre de
la mà de l’expansió romana a la península
Ibèrica, la qual cosa explica la seua presència al llarg de tota la franja costanera mediterrània peninsular, com també a la vall
de l’Ebre. En l’àrea que ens ocupa, aquest tipus es localitza en les principals ciutats com Saguntum, Valentia, Lucentum i Ilici. El cas d’Ilici té un interés particular, ja que al costat d’un exemplar
d’aquestes característiques va aparéixer en una estança contigua un mosaic denominat «hel·lenístic» en atenció tant a la seua tècnica, en la qual es combinen les típiques tessel·les de pedra
amb altres de ceràmica junt amb còdols menuts a manera de tessel·les, com pels detalls de la
seua decoració, basada en una roseta central de sectors de cercles secants envoltada per diverses
sanefes amb diferents motius, alguns d’ells, com les volutes o la muralla torrejada, extrets del repertori ornamental de la musivària del Mediterrani oriental dels segles III i II aC, amb bons paral·lels en mosaics de Delos, datats entre l’últim quart del segle II i l’inici del segle I aC, com
també en un exemplar de Viterbo, del final del segle II aC. En territori hispà un motiu semblant
s’evidencia en un mosaic procedent de la serra minera de La Unió (Múrcia). Com a contrapunt,
aquests motius decoratius s’acompanyen d’una sèrie de paraules ibèriques escrites amb grafia
llatina, probablement noms.
La vigència d’aquest tipus de paviment arribà al segle I dC, i coexistí amb els més antics
d’opus tessellatum. A les primeries del segle I dC pertany la troballa recent produïda el 1994 al carrer de Roc Chabàs de València, en el transcurs d’una excavació arqueològica i que sembla correspondre a una gran estança d’una domus, si jutgem les dimensions del que se’n conserva. La decoració, a base de tessel·les blanques, consisteix en el clàssic motiu de reticulat en forma de rombes
209
[page-n-6]
210
ROMANS I VISIGOTS A LES TERRES VALENCIANES
i s’endevina la presència d’un emblema central de forma circular. Una banda decorada amb cercles dóna pas a un altre sector decorat a base de línies discontínues de tessel·les blanques.
En aquelles regions on havia calat la moda de l’opus signium, al llarg del segle I dC cobrà força
una nova modalitat constituïda per l’ús de tessel·les blanques i negres. Les terres valencianes han
deparat una quantitat considerable de realitzacions d’aquest tipus, pràcticament la meitat del total
de mosaics testimoniats per Abad en el Corpus realitzat el 1985, amb alguns exponents interessants,
com el recuperat en la vil·la del Puig de Benicató (Castelló) que mostra un variat repertori de motius
geomètrics, com també els mosaics del Puig de Cebolla i un exemplar trobat a Sagunt el 1953. Un altre mosaic bicrom de tema geomètric es trobava entre els que dibuixà Cavanilles el segle XVIII procedents de Calp. En canvi, un altre exemplar de l’Alcúdia d’Elx ofereix una combinació de motius figurats de caràcter marí al costat de cavalls, aus i al centre bous, lleons, porcs senglars i gossos
envoltant un cercle central.
ELS MOSAICS POLICROMS
Ja ben entrat el segle II es produeix la reafirmació de la tècnica del mosaic –opus tessellatum– policrom. Junt amb el gust per la utilització de tessel·les de distints colors s’hi constata un esquema compositiu basat en la partició del tapís en registres menuts destinats a plasmar episodis o personatges
de la tradició i la mitologia grecohel·lenística. Aquesta disposició s’evidencia en tres exemplars procedents de Llíria, Montcada i Sagunt que il·lustren distintes al·lusions a la mitologia clàssica; així,
mentre que l’exemplar edetà exhibeix els Treballs d’Hèrcules a l’entorn d’un quadre central amb la
representació d’Hèrcules i Onfalia, el mosaic de Sagunt recrea el Càstig de Dirce i en el mosaic de
Montcada el tema escollit són les Nou Muses. Aquests exemples denoten un gust pels temes mitològics com a exponent d’un refinament i d’un nivell cultural que podia resultar una mera aparença, ja
que es troben lluny de les elevades cotes de qualitat que contenen les grans composicions de clara
concepció pictòrica. Com a mostra, és suficient contemplar el mosaic de Llíria per a comprovar com
la figura d’Hèrcules es repeteix en la mateixa actitud en alguns dels seus treballs, la qual cosa no
deixa de ser un signe evident de limitació en el repertori iconogràfic –els anomenats cartons– d’acord amb la categoria tant del poderdant, com del taller que l’executà.
En constitueix un exponent de major entitat el mosaic recuperat en la domus excavada recentment
sota el palau de les Corts Valencianes, datat en la segona meitat del segle II, que en el seu emblema
central i a pesar del seu notable deteriorament ha pogut identificar-se la Musa Terpsícore amb la lira
recolzada sobre un ara o pedestal i acompanyada per un personatge masculí mínimament conservat
que poguera tractar-se d’un filòsof, tot això enmig d’un paisatge rocós.
Una altra composició destacada de les darreries del segle II o el principi del III i destruïda ja en
època antiga, devia decorar el gran pati circular de 22 m de diàmetre d’una de les residències excavades en data recent als Banys de la Reina (Calp, Alacant). El seu emblema central degué ser policrom, mentre que la resta de la superfície quedava resolta per un tapís de tessel·les blanques i negres
amb motius vegetals i geomètrics.
Altres referències a la mitologia clàssica hi ocupen també un lloc destacat. Així, el tema de Bacus
cavalcant sobre una pantera constituïa l’emblema d’un mosaic descobert en Sagunt al segle XVIII, hui
desaparegut. Una representació de Medusa figura en un mosaic descobert al carrer del Rellotge Vell
de València. La vil·la d’Algorós, prop d’Elx, deparà diversos mosaics, un d’ells amb una representació de la nimfa Galatea cavalcant sobre un cavall marí –hipocamp–, mentre que un altre devia mostrar les Quatre Estacions, representades per sengles erotes, dels quals només es conserva un.
[page-n-7]
LES MANIFESTACIONS ARTÍSTIQUES • JOSÉ LUIS JIMÉNEZ
Mosaic de les Nou Muses. El Pouatxo, Montcada. Segle III . [Museu
de Belles Arts de València-Fot. F. Alcántara].
Mosaic policrom trobat
de manera casual el
1920 en la partida del
Pouatxo de Montcada.
Representa els bustos de
les Nou Muses amb els
seus respectius noms i
atributs amb una disposició a base de tres quadres en tres files.
La pràctica totalitat dels mosaics polícroms que acabem de citar es caracteritza per reservar la policromia als motius figurats de l’emblema o als representats en quadres, mentre que la resta de la superfície es reduïa a dos colors, blanc i negre, per raons d’economia.
Pel seu nombre elevat, superior al dels mosaics amb escenes figurades, mereixen ser destacats els
mosaics amb decoracions estrictament geomètriques, presents en gran quantitat de punts com ara
Sagunt, València, la Vila Joiosa, Elx, Petrer, Santa Pola, etcètera.
Un altre tipus de paviment molt apreciat per la qualitat dels seus materials era l’opus sectile,
constituït a base de plaques de marbre retallades amb les quals es formaven composicions geomètriques o florals. L’any 1956 Sagunt proporcionà el descobriment d’un interessant conjunt de mosaics d’aquest tipus en la seu de la Societat Musical Lira Saguntina, al qual cal afegir la sèrie d’habitacions pavimentades amb marbres de diferents colors i procedències, descobertes als Banys de la
Reina de Calp en excavacions recents.
La nòmina de mosaics romans en terres valencianes s’ha vist incrementada en data recent amb
l’exemplar descobert a la Font de Musa a Benifaió, que, a falta del seu pertinent estudi, es revela com
un dels exponents de major qualitat.
211
[page-n-8]
212
ROMANS I VISIGOTS A LES TERRES VALENCIANES
PINTURA MURAL
Com els paviments, els murs de les construccions podien rebre una decoració pictòrica a base de
composicions merament ornamentals o més elaborades de caràcter figurat. Encara que el conjunt de
vestigis recollits dista molt de constituir un Corpus important, troballes recents localitzades a València, el Grau Vell de Sagunt, Llíria, Tossal de Manises, etcètera, han incorporat un interessant volum
d’informació a la ja coneguda d’antic i procedent de Castelló (Almenara, vil·les del Puig de Benicató
i d’Onda), València (l’Alcúdia, Daimús, Gandia, Llíria, Sagunt, València) i Alacant (la Vila Joiosa,
Tossal de Manises, Elx).
Sens dubte, la troballa més espectacular ha sigut la registrada en les excavacions al palau de les
Corts de València amb la recuperació de les restes de la domus del mosaic de Terpsícore que ha deparat els vestigis d’una exquisida decoració pictòrica amb representacions al·legòriques de diverses
províncies romanes, sota forma de figures femenines de cos sencer. Fins al moment s’han restituït
tres figures abillades amb túnica i mantell i acompanyades dels símbols més característics de les províncies que representen, en els tres casos nord-africanes, el nom de les quals, escrit en grec, està als
peus de cada una d’elles, Mauritània, Àfrica Proconsolar i Egipte. Es tracta d’una troballa excepcional, ja que es tracta de l’únic exemple en pintura en el qual apareixen diverses províncies aïllades al
centre de plafons i amb la seua llegenda corresponent. Tenint en compte les dimensions de l’estança
i de l’esquema compositiu de la decoració pictòrica devia ser major la quantitat de províncies representades i podia constituir una visió simbòlica de l’Imperi.
A escassa distància de la denominada domus de Terpsícore, en recents excavacions realitzades
en la plaça de Cisneros s’ha recuperat un altre interessant conjunt de restes de diverses composicions, en el qual destaca, d’una part, les imitacions de marbres amb la presència d’un titulus pictus de dubtosa lectura, relacionat amb l’arrel PORC , i acabat en M , ¿ PORCIUM ? La tècnica, que
s’aparta dels graffiti incisos més freqüents i la discreta posició que ocupa el nom, disimulat dins
d’una banda de separació entre el sòcol i la zona mitjana, sembla estar apuntant una cosa tan
poc habitual en pintura mural romana com és la firma del pintor. Una altra troballa interessant
és la constituïda per la representació d’un cap femení situat entre dues garlandes i coronada
Pintura mural romana
amb representació del déu
Mercuri. Presó de Sant Vicent, València. [Fot. Arxiu
SIAM].
Mercuri apareix amb el seu
capell característic dotat de
dues ales molt exagerades
(petasos). Decorava l’estança d’una casa romana
dels segles I-II.
[page-n-9]
LES MANIFESTACIONS ARTÍSTIQUES • JOSÉ LUIS JIMÉNEZ
amb una diadema daurada i que porta unes arracades cridaneres, detalls que units a la presència d’un element vegetal a la dreta del cap apunten, salvant les distàncies, a
dues composicions procedents de Pompeia, al·lusives a
la Venus Pompeiana. Una possible representació de
Venus en aquesta zona cobraria sentit en qualitat de
protectora dels mariners, ja que el seu lloc de descobriment pràcticament coincideix amb l’emplaçament
del port fluvial de Valentia.
La troballa de restes in situ permet una millor comprensió del vincle establit entre la decoració pictòrica i el
seu suport. Així, sota la denominada Presó de Sant Vicent a València es recuperà una bona part del sòcol d’una
estança domèstica decorada amb una imitació de marbre cipollino al costat d’una interessant representació de Mercuri o
Hypnos i un bucrani. La mateixa valoració mereix la troballa
de diversos sòcols decorats amb imitacions de marbres de Llíria, com també part de la decoració trobada in situ en l’estança
nord de la Domus de la Porta Oriental a Lucentum (Tossal de
Manises, Alacant).
Una última menció mereix el Grau Vell de Sagunt, que ha proporcionat restes de diverses decoracions corresponents a dues etapes cronològiques diferents; la primera, datada al segle II, es caracteritza per l’existència de sòcols decorats amb simples clapats i
interplafons en la zona mitjana amb representacions de canelobres
vegetals. Major interés tenen les imitacions de lloses marmòries datades al final del segle III o principi del IV per l’escassesa de testimonis d’aqueixa època.
Pintura mural romana amb representació de província romana. Segle II. Palau
de les Corts Valencianes, València. [Fot.
Arxiu SIAM].
Esta pintura mural decorava l’estança
d’una de les cases més luxoses documentades fins al present en la Valentia
romana.
213
[page-n-10]