[page-n-1]
L’ESCENARI EPIGRÀFIC A LES CIUTATS
ROSARIO CEBRIÁN
Departament de Prehistòria i Arqueologia. Universitat de València
L’epigrafia constitueix un element consubstancial al marc urbà de les ciutats antigues; la necessitat de traslladar als ciutadans un sistema de referències que permeteren identificar els edificis, els
afanys de notorietat de determinats individus i la projecció pública de la política i la religió, es van
fondre en una pràctica epigràfica progressivament marcada per tendències uniformes i trets comuns,
de manera que les ciutats es van convertir en escenaris epigràfics singularitzats només per les tradicions locals i les dimensions de l’espai monumental.
Les ciutats es van constituir com a centres cívics i socials, on el control imperial de les obres públiques, amb programes decoratius oficials, aconseguí la uniformitat dels criteris constructius. Lògicament, el finançament privat tingué un pes important en la construcció dels espais públics de les
ciutats i els seus evergetes no oblidaren deixar-ne constància epigràfica.
En la monumentalització jugà un paper destacat l’epigrafia. Des d’August, es va estendre el
costum d’honorar els emperadors i els membres de la família imperial amb pedestals d’estàtues
erigides en els fòrums. També les elits locals utilitzaren els pedestals amb estàtues honorífiques
com a forma d’autorepresentació i mostrar el seu rang social. Tampoc no van ser aliens a aquesta
pràctica els sectors de la població que tenien la solvència econòmica suficient per a imitar el costum de les elits.
Les ciutats valencianes demostraren el seu prestigi i la riquesa de les seues elits en utilitzar l’epigrafia en els llocs públics. No sols col·locaren pedestals d’estàtua amb inscripció en els fòrums
sinó que a més els edificis públics es transformaren en suports epigràfics de grans dimensions.
L’escenari epigràfic presentat per les diferents ciutats de l’àrea valenciana durant l’època imperial
ens ofereix una multitud de suports en els quals apareixen els noms dels emperadors, membres de
la seua família i de les persones més importants, els seus càrrecs i els seus mèrits, que se situaren
preferentment en els fòrums.
Entre totes elles va ser Saguntum la ciutat més monumental, ja que tingué unes circumstàncies
històriques excepcionals, suficients per a crear un escenari urbà propi de les capitals de les províncies hispanes. Cn. Baebius Geminus inaugurà la participació privada en la construcció de la ciutat, en
pagar el fòrum amb els diners que deixà en el seu testament (CIL II2/14, 374). El van seguir els individus que ocuparen càrrecs dins de les magistratures locals i aquells que aconseguiren els honors de
l’ordre eqüestre i senatorial, entre els quals se situaren membres de les famílies dels Aemilii, Calpurnii, Fabii, Licinii, etcètera, sense oblidar els Baebii. Al seu costat, la comunitat dels saguntini expressà
[page-n-2]
202
ROMANS I VISIGOTS A LES TERRES VALENCIANES
Inscripció del fòrum de Saguntum. [Arxiu SIP].
Fragment d’inscripció monumental amb lletres
de bronze que se situà en el fòrum de Saguntum
i que commemora la seua construcció pel ric saguntí Cn. Baebius Geminus.
Pedestal de Viria Acte de l’Almoina (València).
Pedestal tallat sobre pedra calcària de buixcarró del fòrum de Valentia. S’hi esmenta Viria Acte, una lliberta
que jugà un paper important en la vida pública de la
colònia.
[page-n-3]
L’ESCENARI EPIGRÀFIC A LES CIUTATS • ROSARIO CEBRIÁN
la seua lleialtat a l’emperador August i membres de la seua família amb la dedicació dels pedestals
d’estàtua (CIL II2/14, 305 i 306).
En els primers anys del segle I, el fòrum de Saguntum albergava gran quantitat de pedestals
epigràfics amb les seues estàtues corresponents, si acceptem que la presència d’un pedestal honorífic
pressuposa l’existència d’una estàtua de material lapidi o metàl·lic. Al mateix temps, se situà, almenys, una estàtua eqüestre dedicada a C. Fabius Probus per son pare, el qual també pagà el suport
de l’estàtua i el text epigràfic (CIL II2/14, 385).
Saetabis va ser una altra de les ciutats valencianes que, molt prompte, inicià el costum d’erigir estàtues en els llocs públics. Entre els anys 6-4 aC s’alçà una estàtua dedicada a C. Caesar i s’honorà Q. Iunius Iustus, magistrat municipal, en època de Tiberi (CIL II, 3620). Durant el segle II, la zona pública de
Saetabis tingué un pedestal d’estàtua eqüestre dedicat a M. Granius Superstes (CIL II, 3624). També la
colònia d’Ilici documenta una dedicació a l’emperador August per C. Maecius Celer (CIL II, 3555) sobre
un suport en forma de columna, tallada sobre calcària de Buixcarró extreta d’unes pedreres pròximes a
Saetabis. D’altra banda, T. Statilius Taurus, patró d’Ilici durant l’època d’August, va ser honorat amb un
pedestal d’estàtua (CIL II, 3556). Desconeixem la identitat dels espais públics ocupats pels pedestals de
Saetabis i Ilici, ja que encara no han sigut localitzats els seus fòrums respectius.
L’impuls urbanístic que va viure Valentia en època flàvia es va traduir en la construcció d’un important conjunt arquitectònic monumental. El seu fòrum nou albergà una estàtua de l’emperador Titus
(69-79), probablement dedicada per la comunitat dels Valentini (CIL II2/14, 13). La mentalitat oberta de
la població de la colònia en la qual tingué molt a veure la presència d’immigrants i d’un port amb activitat comercial, va permetre a alguns rics personatges tindre una estàtua en la plaça pública. Entre ells
trobem L. Scribonius Euphemus, el qual, gràcies a la seua riquesa personal, aconseguí accedir al càrrec
de sevir augustal i posseir un pedestal epigràfic amb estàtua en el fòrum de la ciutat (CIL II2/14, 29). La
mateixa situació es va repetir amb Q. Sertorius Abascantus (CIL II2/14, 30), però el seu pedestal d’estàtua, dedicat pels seus lliberts, degué situar-se en la seua uilla, si considerem el lloc de troballa de la inscripció, extramurs de la ciutat. A més, ordenà construir un edícul amb els seus diners en la zona pública de Valentia (CIL II2/14, 12).
El reconeixement social també li arribà a Viria
Acte, una rica lliberta que va ser propietària d’un
taller d’arar(um) et signorum i que degué tindre
un paper important en la vida pública de
Valentia, ja que va ser honorada amb quatre pedestals d’estàtua en el fòrum (CIL II2/14, 37, 81, 82
i 83). Al seu costat se situaren els pedestals d’alguns
membres femenins de les famílies més influents de la societat valenciana, com ara els Sertorii i els Antonii (CIL II2/14, 43 i 76).
A Edeta, els pedestals d’estàtua que se situaren en el seu espai
públic ens presenten M. Cornelius Nigrinus Curiatius Maternus,
que aconseguí accedir a l’ordo senatorial per adlectio dels emperadors Vespasià i Titus (CIL II2/14, 125, 126 i 127). La seua carrera
es desenvolupà entre el final del segle I i primeries del segle II i
va ser una de les persones més influents del municipi, ja que
arribà a optar al tron imperial. També el seu fill tingué un pedestal d’estàtua (CIL II2/14, 128). La resta dels pedestals honorífics
trobats en el municipi ens ofereixen els noms de sis magistrats
municipals i d’un individu que va pertànyer a l’ordre eqüestre.
Inscripció de les termes de Lucentum.
[MARQ].
M. Popilius Onyx va finançar la construcció d’unes termes en el municipi de Lucentum, i deixà constància de la seua acció
en una inscripció que es col·locà a l’entrada del conjunt termal.
203
[page-n-4]
204
ROMANS I VISIGOTS A LES TERRES VALENCIANES
Inscripció de l’Almoina, València.
Llinda de la porta d’entrada en un edifici religiós, trobada en el fòrum de Valentia, amb la inscripció que esmenta els
dos personatges que en pagaren la construcció.
El finançament privat en la construcció d’edificis públics es documenta també a Lucentum. Allí, el
ric llibert M. Popillius Onyxs, que ocupà el càrrec de seuir augustal, va construir un temple (CL II,
3563) i unes termes amb els seus diners. Els suports utilitzats en el cisellament dels dos textos van
ser encastats en alguna de les parets dels edificis. El municipi de Lucentum dedicà una placa amb
inscripció als emperadors Marco Aureli i Còmode (CIL II, 5958), que, probablement, va ser penjada
de la façana d’algun edifici públic, construït durant els seus governs.
A Dianium caldrà esperar fins a la dinastia dels emperadors antonins per a veure erigir els primers pedestals d’estàtua en el seu fòrum. L’elit local, composta per les famílies dels Cornelii, Granii,
Sempronii, Terentii i Valerii, entre altres, utilitzà els pedestals d’estàtua per a demostrar la seua riquesa personal i el prestigi social a la resta dels seus conciutadans. Destaquem el pedestal que, per
gratitud, alçà el municipi per a honorar l’acció d’un membre de l’elit social, de qui desconeixem el
nom, el qual canalitzà les aigües de pluja i proporcionà a la població el subministrament de gra necessari per a un any, a causa d’una mala collita (CIL II, 3586).
La reconstrucció del macellum de la Vila Joiosa al final del segle II va ser realitzada amb els diners
de M. Sempronius Hymmus i el seu fill M. Sempronius Reburrus (CIL II, 3570). El seu gest quedà gravat
en la mateixa taula del mercat.
No només els fòrums de les ciutats valencianes allotjaren pedestals d’estàtua. Així, per exemple,
en els temples, els monuments epigràfics informaven sobre els déus venerats, les accions realitzades
individualment en favor de les divinitats i fins i tot el nom de la persona que va pagar les obres o el
del déu venerat. És el cas de la placa situada en la façana del temple dedicat a les Nymphas a Edeta
per alguns membres de la família dels Sertorii (CIL II2/14, 121), de la donació que M. Marcius Celsus
realitzà en el temple dedicat a Hèrcules a Valentia, que va incloure una estàtua del déu, un ara i uns
bancs (CIL II2/14, 5), o la tabula ansata cisellada en la part superior de la porta d’entrada a un edifici
religiós també de Valentia, en la qual es llegeix que un edetà i L. Fabius Fabianus en pagaren amb els
seus diners la construcció i la decoració arquitectònica.
[page-n-5]
L’ESCENARI EPIGRÀFIC A LES CIUTATS
ROSARIO CEBRIÁN
Departament de Prehistòria i Arqueologia. Universitat de València
L’epigrafia constitueix un element consubstancial al marc urbà de les ciutats antigues; la necessitat de traslladar als ciutadans un sistema de referències que permeteren identificar els edificis, els
afanys de notorietat de determinats individus i la projecció pública de la política i la religió, es van
fondre en una pràctica epigràfica progressivament marcada per tendències uniformes i trets comuns,
de manera que les ciutats es van convertir en escenaris epigràfics singularitzats només per les tradicions locals i les dimensions de l’espai monumental.
Les ciutats es van constituir com a centres cívics i socials, on el control imperial de les obres públiques, amb programes decoratius oficials, aconseguí la uniformitat dels criteris constructius. Lògicament, el finançament privat tingué un pes important en la construcció dels espais públics de les
ciutats i els seus evergetes no oblidaren deixar-ne constància epigràfica.
En la monumentalització jugà un paper destacat l’epigrafia. Des d’August, es va estendre el
costum d’honorar els emperadors i els membres de la família imperial amb pedestals d’estàtues
erigides en els fòrums. També les elits locals utilitzaren els pedestals amb estàtues honorífiques
com a forma d’autorepresentació i mostrar el seu rang social. Tampoc no van ser aliens a aquesta
pràctica els sectors de la població que tenien la solvència econòmica suficient per a imitar el costum de les elits.
Les ciutats valencianes demostraren el seu prestigi i la riquesa de les seues elits en utilitzar l’epigrafia en els llocs públics. No sols col·locaren pedestals d’estàtua amb inscripció en els fòrums
sinó que a més els edificis públics es transformaren en suports epigràfics de grans dimensions.
L’escenari epigràfic presentat per les diferents ciutats de l’àrea valenciana durant l’època imperial
ens ofereix una multitud de suports en els quals apareixen els noms dels emperadors, membres de
la seua família i de les persones més importants, els seus càrrecs i els seus mèrits, que se situaren
preferentment en els fòrums.
Entre totes elles va ser Saguntum la ciutat més monumental, ja que tingué unes circumstàncies
històriques excepcionals, suficients per a crear un escenari urbà propi de les capitals de les províncies hispanes. Cn. Baebius Geminus inaugurà la participació privada en la construcció de la ciutat, en
pagar el fòrum amb els diners que deixà en el seu testament (CIL II2/14, 374). El van seguir els individus que ocuparen càrrecs dins de les magistratures locals i aquells que aconseguiren els honors de
l’ordre eqüestre i senatorial, entre els quals se situaren membres de les famílies dels Aemilii, Calpurnii, Fabii, Licinii, etcètera, sense oblidar els Baebii. Al seu costat, la comunitat dels saguntini expressà
[page-n-2]
202
ROMANS I VISIGOTS A LES TERRES VALENCIANES
Inscripció del fòrum de Saguntum. [Arxiu SIP].
Fragment d’inscripció monumental amb lletres
de bronze que se situà en el fòrum de Saguntum
i que commemora la seua construcció pel ric saguntí Cn. Baebius Geminus.
Pedestal de Viria Acte de l’Almoina (València).
Pedestal tallat sobre pedra calcària de buixcarró del fòrum de Valentia. S’hi esmenta Viria Acte, una lliberta
que jugà un paper important en la vida pública de la
colònia.
[page-n-3]
L’ESCENARI EPIGRÀFIC A LES CIUTATS • ROSARIO CEBRIÁN
la seua lleialtat a l’emperador August i membres de la seua família amb la dedicació dels pedestals
d’estàtua (CIL II2/14, 305 i 306).
En els primers anys del segle I, el fòrum de Saguntum albergava gran quantitat de pedestals
epigràfics amb les seues estàtues corresponents, si acceptem que la presència d’un pedestal honorífic
pressuposa l’existència d’una estàtua de material lapidi o metàl·lic. Al mateix temps, se situà, almenys, una estàtua eqüestre dedicada a C. Fabius Probus per son pare, el qual també pagà el suport
de l’estàtua i el text epigràfic (CIL II2/14, 385).
Saetabis va ser una altra de les ciutats valencianes que, molt prompte, inicià el costum d’erigir estàtues en els llocs públics. Entre els anys 6-4 aC s’alçà una estàtua dedicada a C. Caesar i s’honorà Q. Iunius Iustus, magistrat municipal, en època de Tiberi (CIL II, 3620). Durant el segle II, la zona pública de
Saetabis tingué un pedestal d’estàtua eqüestre dedicat a M. Granius Superstes (CIL II, 3624). També la
colònia d’Ilici documenta una dedicació a l’emperador August per C. Maecius Celer (CIL II, 3555) sobre
un suport en forma de columna, tallada sobre calcària de Buixcarró extreta d’unes pedreres pròximes a
Saetabis. D’altra banda, T. Statilius Taurus, patró d’Ilici durant l’època d’August, va ser honorat amb un
pedestal d’estàtua (CIL II, 3556). Desconeixem la identitat dels espais públics ocupats pels pedestals de
Saetabis i Ilici, ja que encara no han sigut localitzats els seus fòrums respectius.
L’impuls urbanístic que va viure Valentia en època flàvia es va traduir en la construcció d’un important conjunt arquitectònic monumental. El seu fòrum nou albergà una estàtua de l’emperador Titus
(69-79), probablement dedicada per la comunitat dels Valentini (CIL II2/14, 13). La mentalitat oberta de
la població de la colònia en la qual tingué molt a veure la presència d’immigrants i d’un port amb activitat comercial, va permetre a alguns rics personatges tindre una estàtua en la plaça pública. Entre ells
trobem L. Scribonius Euphemus, el qual, gràcies a la seua riquesa personal, aconseguí accedir al càrrec
de sevir augustal i posseir un pedestal epigràfic amb estàtua en el fòrum de la ciutat (CIL II2/14, 29). La
mateixa situació es va repetir amb Q. Sertorius Abascantus (CIL II2/14, 30), però el seu pedestal d’estàtua, dedicat pels seus lliberts, degué situar-se en la seua uilla, si considerem el lloc de troballa de la inscripció, extramurs de la ciutat. A més, ordenà construir un edícul amb els seus diners en la zona pública de Valentia (CIL II2/14, 12).
El reconeixement social també li arribà a Viria
Acte, una rica lliberta que va ser propietària d’un
taller d’arar(um) et signorum i que degué tindre
un paper important en la vida pública de
Valentia, ja que va ser honorada amb quatre pedestals d’estàtua en el fòrum (CIL II2/14, 37, 81, 82
i 83). Al seu costat se situaren els pedestals d’alguns
membres femenins de les famílies més influents de la societat valenciana, com ara els Sertorii i els Antonii (CIL II2/14, 43 i 76).
A Edeta, els pedestals d’estàtua que se situaren en el seu espai
públic ens presenten M. Cornelius Nigrinus Curiatius Maternus,
que aconseguí accedir a l’ordo senatorial per adlectio dels emperadors Vespasià i Titus (CIL II2/14, 125, 126 i 127). La seua carrera
es desenvolupà entre el final del segle I i primeries del segle II i
va ser una de les persones més influents del municipi, ja que
arribà a optar al tron imperial. També el seu fill tingué un pedestal d’estàtua (CIL II2/14, 128). La resta dels pedestals honorífics
trobats en el municipi ens ofereixen els noms de sis magistrats
municipals i d’un individu que va pertànyer a l’ordre eqüestre.
Inscripció de les termes de Lucentum.
[MARQ].
M. Popilius Onyx va finançar la construcció d’unes termes en el municipi de Lucentum, i deixà constància de la seua acció
en una inscripció que es col·locà a l’entrada del conjunt termal.
203
[page-n-4]
204
ROMANS I VISIGOTS A LES TERRES VALENCIANES
Inscripció de l’Almoina, València.
Llinda de la porta d’entrada en un edifici religiós, trobada en el fòrum de Valentia, amb la inscripció que esmenta els
dos personatges que en pagaren la construcció.
El finançament privat en la construcció d’edificis públics es documenta també a Lucentum. Allí, el
ric llibert M. Popillius Onyxs, que ocupà el càrrec de seuir augustal, va construir un temple (CL II,
3563) i unes termes amb els seus diners. Els suports utilitzats en el cisellament dels dos textos van
ser encastats en alguna de les parets dels edificis. El municipi de Lucentum dedicà una placa amb
inscripció als emperadors Marco Aureli i Còmode (CIL II, 5958), que, probablement, va ser penjada
de la façana d’algun edifici públic, construït durant els seus governs.
A Dianium caldrà esperar fins a la dinastia dels emperadors antonins per a veure erigir els primers pedestals d’estàtua en el seu fòrum. L’elit local, composta per les famílies dels Cornelii, Granii,
Sempronii, Terentii i Valerii, entre altres, utilitzà els pedestals d’estàtua per a demostrar la seua riquesa personal i el prestigi social a la resta dels seus conciutadans. Destaquem el pedestal que, per
gratitud, alçà el municipi per a honorar l’acció d’un membre de l’elit social, de qui desconeixem el
nom, el qual canalitzà les aigües de pluja i proporcionà a la població el subministrament de gra necessari per a un any, a causa d’una mala collita (CIL II, 3586).
La reconstrucció del macellum de la Vila Joiosa al final del segle II va ser realitzada amb els diners
de M. Sempronius Hymmus i el seu fill M. Sempronius Reburrus (CIL II, 3570). El seu gest quedà gravat
en la mateixa taula del mercat.
No només els fòrums de les ciutats valencianes allotjaren pedestals d’estàtua. Així, per exemple,
en els temples, els monuments epigràfics informaven sobre els déus venerats, les accions realitzades
individualment en favor de les divinitats i fins i tot el nom de la persona que va pagar les obres o el
del déu venerat. És el cas de la placa situada en la façana del temple dedicat a les Nymphas a Edeta
per alguns membres de la família dels Sertorii (CIL II2/14, 121), de la donació que M. Marcius Celsus
realitzà en el temple dedicat a Hèrcules a Valentia, que va incloure una estàtua del déu, un ara i uns
bancs (CIL II2/14, 5), o la tabula ansata cisellada en la part superior de la porta d’entrada a un edifici
religiós també de Valentia, en la qual es llegeix que un edetà i L. Fabius Fabianus en pagaren amb els
seus diners la construcció i la decoració arquitectònica.
[page-n-5]