[page-n-1]
LES VIL·LES. EXPLOTACIONS AGRÍCOLES
FERRAN ARASA
Departament de Prehistòria i Arqueologia. Universitat de València
En una cultura eminentment urbana com la romana, l’articulació del territori descansava sobre el
conjunt de ciutats que es distribueixen principalment per la façana litoral. Els territoria de les diferents ciutats dibuixaven un mosaic de grans unitats territorials amb límits –en ocasions basats en accidents físics– que a penes podem restituir. El territori era la superfície de terra adscrita a una ciutat,
delimitada per les seues fronteres (fines) i sobre la qual aquesta exercia la jurisdicció. Els límits es
marcaven amb fites (termini); justament el fet que no se’n conega cap en terres valencianes impedeix
la delimitació dels territoris de les diferents ciutats.
La ciutat exercia el paper de «lloc central» i disposava de nuclis menors de població que tenien
les seues pròpies divisions territorials i estaven subordinats al nucli urbà: els vici, castella i fora. Els
vici, llogarets on residia part de la població rural, i els pagi, circumscripcions o districtes, eren peces
fonamentals en el control que la ciutat exercia sobre el seu territori. Els castella tenien una funció defensiva i normalment estaven ubicats en llocs elevats. Els fora eren centres comercials disposats al
llarg de les grans vies de comunicació; amb una periodicitat normalment setmanal s’organitzaven
els mercats (nundinae) on acudien els camperols i els artesans de la rodalia.
A partir del regnat d’August es desenvolupà un model d’ocupació del territori rural que
descansava sobre les villae, amb la implantació de les quals s’abandonen definitivament els assentaments ibèrics i la població s’estableix al pla, sobre les mateixes terres de cultiu. Aquest tipus d’assentaments constitueix la base del poblament rural i són els més nombrosos. El terme
villa s’aplica a l’edificació d’una propietat rural o fundus; si aquest està situat prop de la ciutat
se’l denomina fundus suburbanus. La definició de villa no és fàcil, ja que els mateixos autors antics utilitzen el terme per a designar coses diferents. Pot ser tant una mansió senyorial com una
modesta construcció dedicada als treballs agrícoles. Per a l’arqueologia no sempre en resulta
clara la identificació, i solen considerar-se vil·les els assentaments de major superfície amb restes constructives importants i elements sumptuaris. Per davall d’aquesta categoria queden nombrosos assentaments que poden considerar-se cases de labor o masos; la seua superfície i la importància de les restes arquitectòniques són menors, i els elements sumptuaris es troben absents
totalment o parcialment. El fet que s’hi facen treballs agrícoles no permet fer una diferenciació
entre ells: tots els assentaments rurals els realitzen, tret d’aquells que són exclusivament residencials, que també es consideren vil·les. Ambdues funcions, residencial i agropecuària, són
normalment convergents.
[page-n-2]
162
ROMANS I VISIGOTS A LES TERRES VALENCIANES
Planta de la zona excavada
de la vil·la de Benicató (Nules). [Tractament gràfic A.
Sánchez].
Es tracta d’una de les poques
vil·les valencianes excavades
amb certa extensió. Al voltant d’un pati porticat (peristylum), al centre del qual
hi havia un estany circular,
es distribuïen les diferents
dependències de la vil·la.
Termes
Peristil
En general, les vil·les són edificacions que segueixen els models arquitectònics urbans, però sense
les restriccions d’espai que sol haver-hi a les ciutats. Per això la superfície ocupada per una vil·la pot
arribar a ser molt extensa, fins i tot de diverses hectàrees, encara que no estiga construïda, perquè
els espais oberts com patis i jardins són elements freqüents que es troben integrats en el conjunt.
La forma de l’edifici i la distribució de les dependències estan relacionades amb la seua localització geogràfica i el clima. D’aquesta manera, l’ambulacrum o corredor a la façana és propi de la vil·la
en forma de bloc rectangular que es dóna en els països septentrionals i el peristylum o pati porticat
és la unitat fonamental de la vil·la mediterrània, fortament influïda per l’arquitectura hel·lenística.
Segons Columela la vil·la es divideix en tres parts: urbana, rustica i fructuaria. La pars urbana o zona
residencial és la domus dels propietaris, la pars rustica és aquella on viuen els treballadors i la pars
fructuaria és el conjunt de magatzems, graners, almàsseres, cups, corrals, etc. La zona residencial
pretén proporcionar als propietaris tot el confort i el luxe del que poden gaudir les cases urbanes,
pel que resulta més fàcil determinar la seua presència, com és el cas de les termes (balneum). Els
programes decoratius de les vil·les inclouen una sèrie d’elements sumptuaris com paviments mosaics, escultures, revestiments de marbre (crustae), etc. En les vil·les mediterrànies, al voltant d’un
pati porticat –en el centre del qual hi sol haver un estany (lacus)– es distribueixen les diferents estances com el menjador (triclinium), el saló (oecus), l’arxiu (tablinum) i les habitacions (cubicula).
Quant a la pars fructuaria, en relació amb el tipus de planta pot trobar-se formant un mateix
bloc amb la zona residencial o separada d’ell. Els elements que hi solen aparéixer són les almàsseres i els cups, corrals, magatzems, graners i forns. Algunes d’aquestes zones amb funcions específiques, com els corrals, magatzems i graners (granaria), no sempre poden identificar-se amb seguretat. De les almàsseres (torcularia), les restes que solen trobar-se són els contrapesos de pedra de la
premsa (prelum) i, en les excavacions, les basses o dipòsits on s’aboca l’oli o es fermenta el vi. Els
forns ceràmics (figlinae) abastien les explotacions agrícoles de grans recipients per al transport i
emmagatzematge, com àmfores i dolia, a més de material ceràmic per a la construcció (lateres, tegulae) i ceràmica comuna.
[page-n-3]
LES VIL·LES. EXPLOTACIONS AGRÍCOLES • FERRAN ARASA
LES VILLAE VALENCIANES
Entre els segles I i II s’arriba al màxim apogeu en l’ocupació del territori valencià, el que sens dubte és reflex
d’un important augment demogràfic. La immensa majoria dels assentaments rurals poden datar-se en aquest
període. A partir del segle III se n’observa una significativa reducció en el nombre, fet que sens dubte reflecteix
una creixent disminució de la població. Amb el pas al
segle IV, la situació s’estabilitza i encara que tant el nombre d’assentaments ocupats com la seua importància és
notablement inferior, el poblament rural sembla experimentar una certa recuperació. La crisi demogràfica degué suposar l’abandó de terres de conreu, amb la consegüent repercussió en l’estructura de la propietat, i una
notable disminució de la pressió sobre el medi natural.
Grans contrapesos de premsa procedents de la
vil·la de la Torrassa (Vila-real-Betxí).
Estos blocs de pedra són en ocasions les úniques evidències de l’existència de les
instal·lacions per a l’obtenció de vi o d’oli
(torcularium).
Al País Valencià no es coneix el poblament rural més que de manera bastant superficial. Entre els
estudis de conjunt basats en prospeccions i en la revisió d’excavacions anteriors destaquen els realitzats per Pingarrón entre els rius Palància i Magre, i per nosaltres mateixos a les comarques septentrionals del litoral valencià, encara que fins ara l’únic publicat ha estat el de Járrega sobre l’Alt Palància. Les vil·les excavades en extensió i per tant millor conegudes són igualment molt escasses.
D’aquestes, algunes van ser excavades en els segles XVIII (el Vilar al Puig; els Banys de la Reina a
Calp) o XIX (Algorós a Elx). Unes altres són només conegudes per algun monument (l’Arc de Cabanes; la Torre de Sant Josep de la Vila Joiosa), o principalment per destacades troballes sumptuàries
Reconstrucció del torcularium de la
vil·la de la Canyada Joana. [Museu
Arqueològic Municipal de Crevillent].
Construït al segle IV , es tracta d’un
dels millors exemples coneguts al País
Valencià d’este tipus d’instal·lacions.
163
[page-n-4]
164
ROMANS I VISIGOTS A LES TERRES VALENCIANES
Vista de la vil·la romana de Casa Ferrer I,
prop de Lucentum. Segles I-III. [Fot. Arqueogestión].
Recreació artística de
la doble premsa trobada en l’almàssera
(torcularium) de la
vil·la romana del Parc
de les Nacions (Alacant). [Dibuix P. Rosser-J. Sáez].
com algunes escultures (l’Ereta dels Moros a Aldaia) o mosaics (el Poaig de Montcada). Finalment,
algunes han estat parcialment excavades, però els resultats de la investigació no han estat donats a
conéixer més que de manera resumida (Benicató de Nules; el Circuit de Xest; el Parc de les Nacions
d’Alacant; la Canyada Joana de Crevillent).
Alguns d’aquests assentaments van ser àmplies i luxoses mansions, en ocasions propietat de riques famílies assentades en les principals ciutats. L’epigrafía confirma la presència de personatges
de l’elit social, sobretot magistrats municipals, en diverses localitats del territori de Saguntum, com
Onda, Nules i Almenara; Valentia, com possiblement és el cas de Torrent; Dianium, com la Font d’En
Carròs, etc. Unes altres, per la seua proximitat al nucli urbà poden considerar-se vil·les suburbanes,
[page-n-5]
LES VIL·LES. EXPLOTACIONS AGRÍCOLES • FERRAN ARASA
com succeeix amb Can Porcar (Llíria) i el Parc dels Nacions (Alacant). Un cas excepcional és el de la
vila del Vilar (el Puig), on una inscripció funerària del segle II que esmenta els propietaris explica
que aquesta es trobava circumdada per murs i disposava de banys i jardins. Poques d’aquestes
vil·les han estat excavades suficientment com per a determinar el tipus arquitectònic al qual pertanyien. Entre elles es pot citar la de Benicató (Nules), amb un ampli peristil de 22 x 24 m en el centre
del qual es troba un estany circular; al seu voltant es distribuïen diferents dependències, entre les
quals hi havia unes termes i diverses habitacions. Aquesta pot ser el model de les grans villae existents a la Plana de Castelló, en el sector septentrional del territori saguntí, com la Torrassa (BetxíVila-real), l’Alter (Xilxes), l’Alqueria (Moncofa), el Pla (la Llosa) i la Muntanyeta dels Estanys (Almenara). En les comarques meridionals, la vil·la del Parc de les Nacions (Alacant) és la que presenta
una major superfície, amb 1’4 hectàrees.
La zona residencial s’ha excavat parcialment en alguns casos, com el Parc de les Nacions (Alacant), on es van descobrir dos patis i habitacions decorades amb pintura mural i cornises d’estuc. En
ella és relativament freqüenti la presència de petites instal·lacions termals que poden estar situades
en un dels laterals del peristil i decorats amb mosaics, com és el cas de Benicató (Nules). De termes
se n’han identificat en algunes de les vil·les millor conegudes, com la recentment excavada al Palau
(Borriana), i les ja conegudes de l’Horta Seca (la Vall d’Uixó), el Vilar (el Puig), Can Porcar (Llíria), la
Font de Mussa (Benifaió), l’Ofra (Castelló de Rugat), els Banys de la Reina (Calp), l’Albir (l’Alfàs del
Pi), la Torre Baix (la Vila Joiosa), l’Illeta dels Banyets (el Campello), el Parc de les Nacions (Alacant),
etc. Un cas singular és el del Mas d’Aragó (Cervera del Maestrat), on es va excavar el que sembla
una gran natatio, una piscina de 22 x 7 metres.
Els programes decoratius de les vil·les comprenen fonamentalment escultures i paviments mosaics, a més de la pintura mural, els estucs i els revestiments de marbre. Entre les primeres es troben
escultures de jardí com les hermes de Bacus del Mas de Víctor (Rossell), el Cabeçolet (Sagunt) i Fondos (Torís), i l’oscillum de Can Porcar (Llíria). Retrats imperials com el d’Adrià del Palmar (Borriol).
Entre l’escultura ideal hi ha representacions de Bacus com les de l’Ereta dels Moros (Aldaia) i del
Trull dels Moros (Sagunt); d’Afrodita com la de València la Vella (Riba-roja de Túria); de Nimfes
L’Arc de Cabanes (Castelló).
Segle II. [Fot. Arxiu SIP].
Es troba situat vora la Via
Augusta, en l’àmbit de la
vil·la del mas de l’Arc, per
la qual cosa podria tractarse d’un monument privat.
165
[page-n-6]
166
ROMANS I VISIGOTS A LES TERRES VALENCIANES
com la de Canyada del Pozuelo (Sinarques); d’Eros adormit com les tres d’Algorós (Elx), etc. Un cas
singular és el del Vilar (el Puig), on es van trobar diversos relleus i almenys deu escultures, entre les
quals poden identificar-se’n dos d’Attis i unes altres de Bacus, Narcís, Eros i Sàtir.
Els paviments mosaics decoraven estances nobles com els menjadors (triclinia) i algunes sales
dels banys, com és el cas de Benicató (Nules), l’Horta Seca (la Vall d’Uixó), Can Porcar (Llíria), etc.
En una situació semblant a la que s’observa en les cases urbanes, són escassos els signina, més abundants els policroms i els més freqüentis els bicroms. Cal esmentar els mosaics policroms dels treballs
d’Hèrcules de Can Porcar (Llíria), els de Petrer i Algorós d’Elx (entre els quals destaquen els de Galatea i les estacions), i els possibles mosaics parietals de vermiculatum d’aquesta última que representaven un centaure, Apol·lo i una figura femenina, etc. També són importants els bicroms de Benicató
(Nules), els nombrosos del Vilar (el Puig), el de les nou Muses del Poaig (Montcada), el recentment
recuperat de la Font de Mussa (Benifaió), els de la Punta de l’Arenal (Xàbia) i els Banys de la Reina
(Calp) o el signinum de l’Horta Seca (la Vall d’Uixó), etc.
La importància de la producció agrícola en l’economia de les vil·les es comprova per la identificació d’almàsseres i cups, magatzems i forns per a la fabricació d’àmfores. Dels primers, se n’han excavat alguns com els de l’Horta Seca (la Vall d’Uixó), el Trull dels Moros (Puçol), el Mas dels Foressos
(Picassent), el Parc de les Nacions (Alacant), la Canyada Joana (Crevillent), etc., però la seua identificació resulta més fàcil a partir de la troballa dels contrapesos de les premses, com els de la Torrassa
(Betxí - Vila-real). En la vil·la del Parc de les Nacions (Alacant) es va excavar un edifici identificat
com un magatzem. Els forns ceràmics dedicats a la producció d’àmfores són igualment abundants: el
Mas d’Aragó (Cervera del Maestrat), la Punta (la Vall d’Uixó), l’Hort de Pepica (Catarroja), Oliva,
l’Almadrava i Jesús Pobre (Dénia), etc. Entre els contenidors que es produïen són majoritaris els destinats al transport de vi, com els fabricats en el territori de Saguntum, d’on es coneix l’única referència literària sobre l’elaboració d’aquesta beguda. Les factories de saladura són freqüents en la meitat
meridional del litoral valencià: Cullera, la més septentrional, la Punta de l’Arenal (Xàbia), els Banys
de la Reina (Calp), l’Illeta dels Banyets (el Campello), el Cap de l’Horta i l’Albufereta (Alacant),
Moncaio (Guardamar), etc.
[page-n-7]
LES VIL·LES. EXPLOTACIONS AGRÍCOLES
FERRAN ARASA
Departament de Prehistòria i Arqueologia. Universitat de València
En una cultura eminentment urbana com la romana, l’articulació del territori descansava sobre el
conjunt de ciutats que es distribueixen principalment per la façana litoral. Els territoria de les diferents ciutats dibuixaven un mosaic de grans unitats territorials amb límits –en ocasions basats en accidents físics– que a penes podem restituir. El territori era la superfície de terra adscrita a una ciutat,
delimitada per les seues fronteres (fines) i sobre la qual aquesta exercia la jurisdicció. Els límits es
marcaven amb fites (termini); justament el fet que no se’n conega cap en terres valencianes impedeix
la delimitació dels territoris de les diferents ciutats.
La ciutat exercia el paper de «lloc central» i disposava de nuclis menors de població que tenien
les seues pròpies divisions territorials i estaven subordinats al nucli urbà: els vici, castella i fora. Els
vici, llogarets on residia part de la població rural, i els pagi, circumscripcions o districtes, eren peces
fonamentals en el control que la ciutat exercia sobre el seu territori. Els castella tenien una funció defensiva i normalment estaven ubicats en llocs elevats. Els fora eren centres comercials disposats al
llarg de les grans vies de comunicació; amb una periodicitat normalment setmanal s’organitzaven
els mercats (nundinae) on acudien els camperols i els artesans de la rodalia.
A partir del regnat d’August es desenvolupà un model d’ocupació del territori rural que
descansava sobre les villae, amb la implantació de les quals s’abandonen definitivament els assentaments ibèrics i la població s’estableix al pla, sobre les mateixes terres de cultiu. Aquest tipus d’assentaments constitueix la base del poblament rural i són els més nombrosos. El terme
villa s’aplica a l’edificació d’una propietat rural o fundus; si aquest està situat prop de la ciutat
se’l denomina fundus suburbanus. La definició de villa no és fàcil, ja que els mateixos autors antics utilitzen el terme per a designar coses diferents. Pot ser tant una mansió senyorial com una
modesta construcció dedicada als treballs agrícoles. Per a l’arqueologia no sempre en resulta
clara la identificació, i solen considerar-se vil·les els assentaments de major superfície amb restes constructives importants i elements sumptuaris. Per davall d’aquesta categoria queden nombrosos assentaments que poden considerar-se cases de labor o masos; la seua superfície i la importància de les restes arquitectòniques són menors, i els elements sumptuaris es troben absents
totalment o parcialment. El fet que s’hi facen treballs agrícoles no permet fer una diferenciació
entre ells: tots els assentaments rurals els realitzen, tret d’aquells que són exclusivament residencials, que també es consideren vil·les. Ambdues funcions, residencial i agropecuària, són
normalment convergents.
[page-n-2]
162
ROMANS I VISIGOTS A LES TERRES VALENCIANES
Planta de la zona excavada
de la vil·la de Benicató (Nules). [Tractament gràfic A.
Sánchez].
Es tracta d’una de les poques
vil·les valencianes excavades
amb certa extensió. Al voltant d’un pati porticat (peristylum), al centre del qual
hi havia un estany circular,
es distribuïen les diferents
dependències de la vil·la.
Termes
Peristil
En general, les vil·les són edificacions que segueixen els models arquitectònics urbans, però sense
les restriccions d’espai que sol haver-hi a les ciutats. Per això la superfície ocupada per una vil·la pot
arribar a ser molt extensa, fins i tot de diverses hectàrees, encara que no estiga construïda, perquè
els espais oberts com patis i jardins són elements freqüents que es troben integrats en el conjunt.
La forma de l’edifici i la distribució de les dependències estan relacionades amb la seua localització geogràfica i el clima. D’aquesta manera, l’ambulacrum o corredor a la façana és propi de la vil·la
en forma de bloc rectangular que es dóna en els països septentrionals i el peristylum o pati porticat
és la unitat fonamental de la vil·la mediterrània, fortament influïda per l’arquitectura hel·lenística.
Segons Columela la vil·la es divideix en tres parts: urbana, rustica i fructuaria. La pars urbana o zona
residencial és la domus dels propietaris, la pars rustica és aquella on viuen els treballadors i la pars
fructuaria és el conjunt de magatzems, graners, almàsseres, cups, corrals, etc. La zona residencial
pretén proporcionar als propietaris tot el confort i el luxe del que poden gaudir les cases urbanes,
pel que resulta més fàcil determinar la seua presència, com és el cas de les termes (balneum). Els
programes decoratius de les vil·les inclouen una sèrie d’elements sumptuaris com paviments mosaics, escultures, revestiments de marbre (crustae), etc. En les vil·les mediterrànies, al voltant d’un
pati porticat –en el centre del qual hi sol haver un estany (lacus)– es distribueixen les diferents estances com el menjador (triclinium), el saló (oecus), l’arxiu (tablinum) i les habitacions (cubicula).
Quant a la pars fructuaria, en relació amb el tipus de planta pot trobar-se formant un mateix
bloc amb la zona residencial o separada d’ell. Els elements que hi solen aparéixer són les almàsseres i els cups, corrals, magatzems, graners i forns. Algunes d’aquestes zones amb funcions específiques, com els corrals, magatzems i graners (granaria), no sempre poden identificar-se amb seguretat. De les almàsseres (torcularia), les restes que solen trobar-se són els contrapesos de pedra de la
premsa (prelum) i, en les excavacions, les basses o dipòsits on s’aboca l’oli o es fermenta el vi. Els
forns ceràmics (figlinae) abastien les explotacions agrícoles de grans recipients per al transport i
emmagatzematge, com àmfores i dolia, a més de material ceràmic per a la construcció (lateres, tegulae) i ceràmica comuna.
[page-n-3]
LES VIL·LES. EXPLOTACIONS AGRÍCOLES • FERRAN ARASA
LES VILLAE VALENCIANES
Entre els segles I i II s’arriba al màxim apogeu en l’ocupació del territori valencià, el que sens dubte és reflex
d’un important augment demogràfic. La immensa majoria dels assentaments rurals poden datar-se en aquest
període. A partir del segle III se n’observa una significativa reducció en el nombre, fet que sens dubte reflecteix
una creixent disminució de la població. Amb el pas al
segle IV, la situació s’estabilitza i encara que tant el nombre d’assentaments ocupats com la seua importància és
notablement inferior, el poblament rural sembla experimentar una certa recuperació. La crisi demogràfica degué suposar l’abandó de terres de conreu, amb la consegüent repercussió en l’estructura de la propietat, i una
notable disminució de la pressió sobre el medi natural.
Grans contrapesos de premsa procedents de la
vil·la de la Torrassa (Vila-real-Betxí).
Estos blocs de pedra són en ocasions les úniques evidències de l’existència de les
instal·lacions per a l’obtenció de vi o d’oli
(torcularium).
Al País Valencià no es coneix el poblament rural més que de manera bastant superficial. Entre els
estudis de conjunt basats en prospeccions i en la revisió d’excavacions anteriors destaquen els realitzats per Pingarrón entre els rius Palància i Magre, i per nosaltres mateixos a les comarques septentrionals del litoral valencià, encara que fins ara l’únic publicat ha estat el de Járrega sobre l’Alt Palància. Les vil·les excavades en extensió i per tant millor conegudes són igualment molt escasses.
D’aquestes, algunes van ser excavades en els segles XVIII (el Vilar al Puig; els Banys de la Reina a
Calp) o XIX (Algorós a Elx). Unes altres són només conegudes per algun monument (l’Arc de Cabanes; la Torre de Sant Josep de la Vila Joiosa), o principalment per destacades troballes sumptuàries
Reconstrucció del torcularium de la
vil·la de la Canyada Joana. [Museu
Arqueològic Municipal de Crevillent].
Construït al segle IV , es tracta d’un
dels millors exemples coneguts al País
Valencià d’este tipus d’instal·lacions.
163
[page-n-4]
164
ROMANS I VISIGOTS A LES TERRES VALENCIANES
Vista de la vil·la romana de Casa Ferrer I,
prop de Lucentum. Segles I-III. [Fot. Arqueogestión].
Recreació artística de
la doble premsa trobada en l’almàssera
(torcularium) de la
vil·la romana del Parc
de les Nacions (Alacant). [Dibuix P. Rosser-J. Sáez].
com algunes escultures (l’Ereta dels Moros a Aldaia) o mosaics (el Poaig de Montcada). Finalment,
algunes han estat parcialment excavades, però els resultats de la investigació no han estat donats a
conéixer més que de manera resumida (Benicató de Nules; el Circuit de Xest; el Parc de les Nacions
d’Alacant; la Canyada Joana de Crevillent).
Alguns d’aquests assentaments van ser àmplies i luxoses mansions, en ocasions propietat de riques famílies assentades en les principals ciutats. L’epigrafía confirma la presència de personatges
de l’elit social, sobretot magistrats municipals, en diverses localitats del territori de Saguntum, com
Onda, Nules i Almenara; Valentia, com possiblement és el cas de Torrent; Dianium, com la Font d’En
Carròs, etc. Unes altres, per la seua proximitat al nucli urbà poden considerar-se vil·les suburbanes,
[page-n-5]
LES VIL·LES. EXPLOTACIONS AGRÍCOLES • FERRAN ARASA
com succeeix amb Can Porcar (Llíria) i el Parc dels Nacions (Alacant). Un cas excepcional és el de la
vila del Vilar (el Puig), on una inscripció funerària del segle II que esmenta els propietaris explica
que aquesta es trobava circumdada per murs i disposava de banys i jardins. Poques d’aquestes
vil·les han estat excavades suficientment com per a determinar el tipus arquitectònic al qual pertanyien. Entre elles es pot citar la de Benicató (Nules), amb un ampli peristil de 22 x 24 m en el centre
del qual es troba un estany circular; al seu voltant es distribuïen diferents dependències, entre les
quals hi havia unes termes i diverses habitacions. Aquesta pot ser el model de les grans villae existents a la Plana de Castelló, en el sector septentrional del territori saguntí, com la Torrassa (BetxíVila-real), l’Alter (Xilxes), l’Alqueria (Moncofa), el Pla (la Llosa) i la Muntanyeta dels Estanys (Almenara). En les comarques meridionals, la vil·la del Parc de les Nacions (Alacant) és la que presenta
una major superfície, amb 1’4 hectàrees.
La zona residencial s’ha excavat parcialment en alguns casos, com el Parc de les Nacions (Alacant), on es van descobrir dos patis i habitacions decorades amb pintura mural i cornises d’estuc. En
ella és relativament freqüenti la presència de petites instal·lacions termals que poden estar situades
en un dels laterals del peristil i decorats amb mosaics, com és el cas de Benicató (Nules). De termes
se n’han identificat en algunes de les vil·les millor conegudes, com la recentment excavada al Palau
(Borriana), i les ja conegudes de l’Horta Seca (la Vall d’Uixó), el Vilar (el Puig), Can Porcar (Llíria), la
Font de Mussa (Benifaió), l’Ofra (Castelló de Rugat), els Banys de la Reina (Calp), l’Albir (l’Alfàs del
Pi), la Torre Baix (la Vila Joiosa), l’Illeta dels Banyets (el Campello), el Parc de les Nacions (Alacant),
etc. Un cas singular és el del Mas d’Aragó (Cervera del Maestrat), on es va excavar el que sembla
una gran natatio, una piscina de 22 x 7 metres.
Els programes decoratius de les vil·les comprenen fonamentalment escultures i paviments mosaics, a més de la pintura mural, els estucs i els revestiments de marbre. Entre les primeres es troben
escultures de jardí com les hermes de Bacus del Mas de Víctor (Rossell), el Cabeçolet (Sagunt) i Fondos (Torís), i l’oscillum de Can Porcar (Llíria). Retrats imperials com el d’Adrià del Palmar (Borriol).
Entre l’escultura ideal hi ha representacions de Bacus com les de l’Ereta dels Moros (Aldaia) i del
Trull dels Moros (Sagunt); d’Afrodita com la de València la Vella (Riba-roja de Túria); de Nimfes
L’Arc de Cabanes (Castelló).
Segle II. [Fot. Arxiu SIP].
Es troba situat vora la Via
Augusta, en l’àmbit de la
vil·la del mas de l’Arc, per
la qual cosa podria tractarse d’un monument privat.
165
[page-n-6]
166
ROMANS I VISIGOTS A LES TERRES VALENCIANES
com la de Canyada del Pozuelo (Sinarques); d’Eros adormit com les tres d’Algorós (Elx), etc. Un cas
singular és el del Vilar (el Puig), on es van trobar diversos relleus i almenys deu escultures, entre les
quals poden identificar-se’n dos d’Attis i unes altres de Bacus, Narcís, Eros i Sàtir.
Els paviments mosaics decoraven estances nobles com els menjadors (triclinia) i algunes sales
dels banys, com és el cas de Benicató (Nules), l’Horta Seca (la Vall d’Uixó), Can Porcar (Llíria), etc.
En una situació semblant a la que s’observa en les cases urbanes, són escassos els signina, més abundants els policroms i els més freqüentis els bicroms. Cal esmentar els mosaics policroms dels treballs
d’Hèrcules de Can Porcar (Llíria), els de Petrer i Algorós d’Elx (entre els quals destaquen els de Galatea i les estacions), i els possibles mosaics parietals de vermiculatum d’aquesta última que representaven un centaure, Apol·lo i una figura femenina, etc. També són importants els bicroms de Benicató
(Nules), els nombrosos del Vilar (el Puig), el de les nou Muses del Poaig (Montcada), el recentment
recuperat de la Font de Mussa (Benifaió), els de la Punta de l’Arenal (Xàbia) i els Banys de la Reina
(Calp) o el signinum de l’Horta Seca (la Vall d’Uixó), etc.
La importància de la producció agrícola en l’economia de les vil·les es comprova per la identificació d’almàsseres i cups, magatzems i forns per a la fabricació d’àmfores. Dels primers, se n’han excavat alguns com els de l’Horta Seca (la Vall d’Uixó), el Trull dels Moros (Puçol), el Mas dels Foressos
(Picassent), el Parc de les Nacions (Alacant), la Canyada Joana (Crevillent), etc., però la seua identificació resulta més fàcil a partir de la troballa dels contrapesos de les premses, com els de la Torrassa
(Betxí - Vila-real). En la vil·la del Parc de les Nacions (Alacant) es va excavar un edifici identificat
com un magatzem. Els forns ceràmics dedicats a la producció d’àmfores són igualment abundants: el
Mas d’Aragó (Cervera del Maestrat), la Punta (la Vall d’Uixó), l’Hort de Pepica (Catarroja), Oliva,
l’Almadrava i Jesús Pobre (Dénia), etc. Entre els contenidors que es produïen són majoritaris els destinats al transport de vi, com els fabricats en el territori de Saguntum, d’on es coneix l’única referència literària sobre l’elaboració d’aquesta beguda. Les factories de saladura són freqüents en la meitat
meridional del litoral valencià: Cullera, la més septentrional, la Punta de l’Arenal (Xàbia), els Banys
de la Reina (Calp), l’Illeta dels Banyets (el Campello), el Cap de l’Horta i l’Albufereta (Alacant),
Moncaio (Guardamar), etc.
[page-n-7]