La necròpolis de les Moreres: un cementeri de cremació del final de la prehistòria (Crevillent, Baix Vinalopó, Alacant)
Alfredo González Prats
2010
[page-n-1]
La necròpolis de cremació de les Moreres s’inscriu en el
context dels cementeris europeus i mediterranis que
adopten el ritu de l’aplicació del foc al cadàver per a després, una vegada trossejades les restes i arreplegades,
ser depositat amb el seu aixovar en l’interior d’una urna
ceràmica.
Aquest comportament funerari s’ha produït al llarg de
la prehistòria recent en diversos llocs i moments (neolític
grec, bronze antic anatòlic, etc.), però la seua generalit-
LA NECRÒPOLIS DE LES MORERES: UN CEMENTERI
DE CREMACIÓ DEL FINAL DE LA PREHISTÒRIA
(CREVILLENT, BAIX VINALOPÓ, ALACANT)
ALFREDO GONZÁLEZ PRATS
Universitat d’Alacant
zació es produeix a partir de mitjan del
II
mil·lenni aC
amb diversos significats, depenent de les àrees culturals,
siguen europees, gregues o fenícies.
Tradicionalment, la qüestió d’aquest tipus de ritu s’intentava adscriure exclusivament a una cultura i la denominació genèrica CU (camps d’urnes) s’ha passejat per
àrees geogràfiques culturalment diferents.
Les Moreres representa, amb les seues aproximadament 150 tombes recuperades, la necròpolis més extensa, fins ara, de la zona del sud-est peninsular i de la
Comunitat Valenciana i la seua anàlisi ha contribuït a
reorganitzar i a contextualitzar les troballes de què disposàvem des de l’època dels germans Siret per a Almeria i
Múrcia (Siret-Siret, 1890; Ros, 1985) —incrementada i
posada al dia per Alberto Lorrio (Lorrio, 2008)— i des de
Colominas i Bosch Gimpera per a Castelló i València
LA NECRÒPOLIS DE LES MORERES
229
[page-n-2]
Urna funerària. Tomba 19.
(Colominas, 1915-1920; Bosch Gimpera, 1953; González,
1975; Mata, 1978; Barrachina, 2002-2003). Vegem com
és el comportament d’aquesta necròpolis crevillentina.
Les restes humanes, després de la combustió en la pira,
són arreplegades, separades cuidadosament —per regla
Aixovar funeràri. Tomba 10.
· simple deposició del paquet ossi, tal vegada embolicat amb algun teixit o matèria perible
· allotjament de les restes òssies en l’interior d’una
urna ceràmica, coberta o no amb una tapadora de
ceràmica o amb una lloseta de pedra.
general— dels carbons i generalment trossejades per a ser
Les 152 tombes recuperades presenten 135 registres
introduïdes en l’urna ceràmica o en la fossa. L’absència de
amb restes òssies (88,81 %) i 17 registres sense restes
cendres a l’interior de les urnes o directament en les fosses
humanes (11,19 %). Del total de 135 tombes amb restes
suggereix que les restes òssies van ser llavades abans de
òssies, 36 són paquets ossis sense acompanyament d’ur-
ser depositades en la tomba corresponent.
na ceràmica (26,7 %), mentres que les 99 cremacions res-
Segons l’informe forense, prop de les tres quartes
tants (73,3 %) han sigut depositades en urnes. Les pro-
parts dels cadàvers van patir l’acció d’una temperatura
porcions a penes varien si observem la dualitat de tom-
elevada, assegurada per una important provisió de mate-
bes amb urnes: 111 (73,03 %) i tombes sense urnes: 41
rial combustible que sabem que existia llavors a la serra
(26,97 %).
de Crevillent.
La deposició de les restes s’efectua sempre en una
I atenent la quantitat d’individus soterrats en cada
tomba, aquestes poden ser:
fossa practicada en terra. En molts casos s’ha produït una
· senzilles: 107 (89,2 %)
alteració del jaciment calcolític preexistent, però no fal-
· dobles: 10 (8,3 %)
ten casos en què s’ha retallat la mateixa roca arenosa de
· triples: 3 (2,5 %)
base.
Les restes dels individus, així disposades, són suscep-
Bàsicament, els diferents tipus de sepultura permeten
de ser agrupats en dues grans categories:
230
RESTES DE VIDA, RESTES DE MORT
tibles de ser incloses, cobertes i/o senyalitzades per
diverses estructures sòlides. Els elements funeraris de
[page-n-3]
pedra inclosos en aquest apartat, en ordre de menor a
major complexitat i grandària, són:
Les urnes ceràmiques s’agrupen en quatre grans
categories tipològiques: T1, T2, T3 i T4. Les urnes de
· lloses de cobriment: presents en 34 tombes (22,36 %)
tipus 1 corresponen a vasos i bols realitzats a mà de la
· superestructures senzilles: corones circulars forma-
més pura tradició del bronze final, ben tipificats en els
des amb pedres de dimensió reduïda i que oferei-
estrats de la fase Penya Negra I del poblat. Les urnes
xen un diàmetre comprés entre 0,40 i 0,80 metres;
de tipus 2 comprenen aquells vasos de ceràmica fets a
se n’han registrat un total de 22 corones d’aquest
mà que presenten formes ovoides amb base plana, en
tipus, que representen un 14,47 % amb relació a la
algunes de les quals es conserven empremtes de galó;
totalitat de les tombes i el 51,2 % del total de super-
arrepleguen els tipus A1-A2-A3 de Penya Negra I
estructures de pedra (43)
(González Prats, 1983a). La qualitat d’aquestes urnes
· superestructures mitjanes: empedrats oblongs o circu-
no millora la de les seues formes homòlogues del
lars de 0,70 a 0,90 metres de diàmetre; representen un
poblat: pastes amb desgreixant gros i molt abundant i
3,28 % del conjunt de tombes i l’11,62 % de les tom-
superfícies sense tractament. Les urnes de tipus 3
bes amb superestructura; es componen de llosa i urna
· superestructures complexes: empedrats quadrangulars, ovalats i circulars de 0,70 a 2 metres de diàmetre; són 14 estructures que representen un 9,21 %
del conjunt de tombes i el 32,55 % de les funeràries
· túmuls: en realitat, tres empedrats plans de 3,5 a 5
metres de diàmetre que han arribat a nosaltres prou
deteriorats.
Tombes de cremació davall estructures mitjanes i complexes de la Fase I i conjunt de empedrats de la fase II.
LA NECRÒPOLIS DE LES MORERES
231
[page-n-4]
?
Edat
>50
representen els vasos fets amb torn que s’utilitzen com
35-50
a urnes i/o tapadores. S’hi poden establir dues grans
20-35
categories: d’una banda, les formes tancades i, d’una
>18
12-18
altra, les obertes o plats; dins de la primera, entrarien
7-12
els vasos E11 (González Prats, 1983a) coneguts per
6-7
«urnes de tipus Cruz del Negro», que són els més nom-
0-6
brosos pel fet de tractar-se d’una forma de reconegu-
30
20
10
5
Piràmide de població de les Moreres (sobre 136 individus).
da vinculació al món funerari en els àmbits fenicis i
orientalitzants del Mediterrani central i occidental; els
Del total de 135 tombes utilitzables per a l’anàlisi, tan
seguiria l’urna ovoide de tipus Rachgoun-Frigiliana de
sols el 29,6 % d’elles s’acompanyen d’aixovars , i queden
la tomba 37, l’amforeta de sac de la tomba 84 i els
el 70,4 % desproveïdes de qualsevol tipus d’aixovar de
vasos amb una ansa del tipus C10 de Penya Negra II
matèria perdurable. És a dir, només poc menys de la ter-
(González Prats, 1986, 288). Les formes obertes estan
cera part dels casos vàlids es presenten amb aixovars,
representades per bols de vora entrant amb engalba
mentres que les dues terceres parts de les tombes de la
roja (tomba 6), plats de vora en ala curta amb engalba
necròpolis apareixen sense aixovar. Per tant, l’aixovar no
roja (tomba 28), el bol carenat gris de la tomba 71, el
constitueix un factor necessàriament vinculat al soterra-
bol amb vora indicada internament de la tomba 85,
ment i la seua presència o absència deu obeir a algun
plats grisos amb la vora girada en ala (tomba 113) o
tipus de norma cultural o sociològica, ja que afecta igual-
amb la vora entrant (tomba 128). En tots els casos,
ment tots els sexes i edats.
aquestes formes obertes fan la funció de tapadores de
les urnes corresponents.
les Moreres han pogut ser establides, en primer lloc, per
Fase
Tipus d’urnes
Elements comuns
Elements distintius
I
(900-750 aC)
T1A
(Tipus Parazuelos-Mojácar)
T1B
(Tipus B7 PNI)
T1C
(Tipus B8 PNI)
Grans de collar de pedra
Braçalets ovals de bronze
Anells de bronze
Grans de collar de coure
Grans de collar de pasta vítria blava
amb entalladures circulars
Braçalets d’ivori
II
(750-625 aC)
T2
(Tipus A2 PNI o Ceperos)
T3A
T3B
(Tipus Rachgoun-Frigiliana, Mozia i
Cruz del Negro)
Grans de collar de pedra
Braçalets ovals de bronze
Anells de bronze
Pinces depilatòries
Braçalets cordiformes
Anelles de bronze
Adorns de plata
Fíbula de doble ressort
Ganivets de ferro
Quadre de periodització de la necròpolis de les Moreres.
232
Les dues grans fases d’utilització de la necròpolis de
RESTES DE VIDA, RESTES DE MORT
[page-n-5]
l’existència d’algunes superposicions de tombes (cronologia estratigràfica) i, en segon lloc, per la tipologia de
les urnes ceràmiques i dels aixovars que, de vegades, els
acompanyen (cronologia tipològica).
Les pautes sociològiques del conjunt funerari de les
Moreres (González, 2002) ens alerten sobre la possibilitat
que aquesta no siga l’única necròpolis utilitzada pels
habitants de la ciutat protohistòrica de la Penya Negra,
tant pel nombre de tombes que podria contindre com
per la falta de correspondència amb la riquesa de la cultura material trobada en el món dels vius, que a penes es
traspassa al món funerari. Encara que també hi ha la possibilitat que, com ocorre en altres moments i cultures,
l’accés a un espai funerari no fóra un dret de tothom i
que el prestigi i l’estatus del difunt no vinguera denotat
només per l’aixovar sinó pel lloc precís que ocupa en la
necròpoli i pel tipus d’estructura funerària; un simbolisme que només de lluny reflecteix la dinàmica sociocultural que entreveiem en els registres domèstics dels pobladors de la Penya Negra. Almenys, diverses estructures i
trets funeraris marquen els antecedents de les necròpolis ibèriques.
Bibliografia
BARRACHINA IBÁÑEZ, E. (2002-2003): «Dos noves necròpolis d’incineració a la
conca del Millars: el Mesón del Carro i la Vilavella (Castelló)».
Quaderns de Prehistòria i Arqueologia de Castelló, 23, Castelló, p.
141-150.
BOSCH GIMPERA, P. (1953): «Las urnas del Boverot (Almazora) y las infiltraciones célticas en tierras valencianas». Archivo de Prehistoria Levantina,
vol. IV, p. 187-193.
COLOMINAS ROCA, J. (1915-1920): «Els enterraments dels Espleters a
Salsadella». Anuari de l’Institut d’Estudis Catalans, vol. VI, Barcelona, p.
616 i ss.
GONZÁLEZ PRATS, A. (1975): «El campo de urnas de La Montalbana (Ares del
Maestre, Castellón de la Plana)». Archivo de Prehistoria Levantina, vol
XIV,
València, p. 113-122.
— (1983): «Estudio arqueológico del poblamiento antiguo de la Sierra de
Crevillente (Alicante)». Lvcentvm (annex I), Universitat d’Alacant.
— (1986): «Las importaciones y la presencia fenicia en la Sierra de
Crevillente (Alicante)». Aula Orientalis, 4, Sabadell, p. 279-302.
— (2002): La necrópolis de cremación de les Moreres (Crevillente, Alicante).
Siglos
IX-VII
AC. Universitat d’Alacant (Edició a banda dels Seminaris
Internacionals sobre temes Fenicis).
LORRIO, A. (2008): Qurénima. El Bronce Final del Sureste de la Península
Ibérica. Reial Acadèmia de la Història; Universitat d’Alacant.
MATA PARREÑO, C. (1978): «La Cova del Cavall y unos enterramientos en urna
de Liria (Valencia)». Archivo de Prehistoria Levantina, vol.
XV,
València,
p. 113-135.
ROS SALA, M. (1985): «Nuevas aportaciones para el conocimiento del Bronce
Final en el conjunto arqueológico Parazuelos-Llanos de los Ceperos
(Ramonete-Lorca, Múrcia)». Anales de Prehistoria y Arqueología, núm.
1, Múrcia, p. 117-122.
SIRET, L. I SIRET, E. (1898): Las primeras edades del metal en el Sudeste de
España. Barcelona.
LA NECRÒPOLIS DE LES MORERES
233
[page-n-6]
La necròpolis de cremació de les Moreres s’inscriu en el
context dels cementeris europeus i mediterranis que
adopten el ritu de l’aplicació del foc al cadàver per a després, una vegada trossejades les restes i arreplegades,
ser depositat amb el seu aixovar en l’interior d’una urna
ceràmica.
Aquest comportament funerari s’ha produït al llarg de
la prehistòria recent en diversos llocs i moments (neolític
grec, bronze antic anatòlic, etc.), però la seua generalit-
LA NECRÒPOLIS DE LES MORERES: UN CEMENTERI
DE CREMACIÓ DEL FINAL DE LA PREHISTÒRIA
(CREVILLENT, BAIX VINALOPÓ, ALACANT)
ALFREDO GONZÁLEZ PRATS
Universitat d’Alacant
zació es produeix a partir de mitjan del
II
mil·lenni aC
amb diversos significats, depenent de les àrees culturals,
siguen europees, gregues o fenícies.
Tradicionalment, la qüestió d’aquest tipus de ritu s’intentava adscriure exclusivament a una cultura i la denominació genèrica CU (camps d’urnes) s’ha passejat per
àrees geogràfiques culturalment diferents.
Les Moreres representa, amb les seues aproximadament 150 tombes recuperades, la necròpolis més extensa, fins ara, de la zona del sud-est peninsular i de la
Comunitat Valenciana i la seua anàlisi ha contribuït a
reorganitzar i a contextualitzar les troballes de què disposàvem des de l’època dels germans Siret per a Almeria i
Múrcia (Siret-Siret, 1890; Ros, 1985) —incrementada i
posada al dia per Alberto Lorrio (Lorrio, 2008)— i des de
Colominas i Bosch Gimpera per a Castelló i València
LA NECRÒPOLIS DE LES MORERES
229
[page-n-2]
Urna funerària. Tomba 19.
(Colominas, 1915-1920; Bosch Gimpera, 1953; González,
1975; Mata, 1978; Barrachina, 2002-2003). Vegem com
és el comportament d’aquesta necròpolis crevillentina.
Les restes humanes, després de la combustió en la pira,
són arreplegades, separades cuidadosament —per regla
Aixovar funeràri. Tomba 10.
· simple deposició del paquet ossi, tal vegada embolicat amb algun teixit o matèria perible
· allotjament de les restes òssies en l’interior d’una
urna ceràmica, coberta o no amb una tapadora de
ceràmica o amb una lloseta de pedra.
general— dels carbons i generalment trossejades per a ser
Les 152 tombes recuperades presenten 135 registres
introduïdes en l’urna ceràmica o en la fossa. L’absència de
amb restes òssies (88,81 %) i 17 registres sense restes
cendres a l’interior de les urnes o directament en les fosses
humanes (11,19 %). Del total de 135 tombes amb restes
suggereix que les restes òssies van ser llavades abans de
òssies, 36 són paquets ossis sense acompanyament d’ur-
ser depositades en la tomba corresponent.
na ceràmica (26,7 %), mentres que les 99 cremacions res-
Segons l’informe forense, prop de les tres quartes
tants (73,3 %) han sigut depositades en urnes. Les pro-
parts dels cadàvers van patir l’acció d’una temperatura
porcions a penes varien si observem la dualitat de tom-
elevada, assegurada per una important provisió de mate-
bes amb urnes: 111 (73,03 %) i tombes sense urnes: 41
rial combustible que sabem que existia llavors a la serra
(26,97 %).
de Crevillent.
La deposició de les restes s’efectua sempre en una
I atenent la quantitat d’individus soterrats en cada
tomba, aquestes poden ser:
fossa practicada en terra. En molts casos s’ha produït una
· senzilles: 107 (89,2 %)
alteració del jaciment calcolític preexistent, però no fal-
· dobles: 10 (8,3 %)
ten casos en què s’ha retallat la mateixa roca arenosa de
· triples: 3 (2,5 %)
base.
Les restes dels individus, així disposades, són suscep-
Bàsicament, els diferents tipus de sepultura permeten
de ser agrupats en dues grans categories:
230
RESTES DE VIDA, RESTES DE MORT
tibles de ser incloses, cobertes i/o senyalitzades per
diverses estructures sòlides. Els elements funeraris de
[page-n-3]
pedra inclosos en aquest apartat, en ordre de menor a
major complexitat i grandària, són:
Les urnes ceràmiques s’agrupen en quatre grans
categories tipològiques: T1, T2, T3 i T4. Les urnes de
· lloses de cobriment: presents en 34 tombes (22,36 %)
tipus 1 corresponen a vasos i bols realitzats a mà de la
· superestructures senzilles: corones circulars forma-
més pura tradició del bronze final, ben tipificats en els
des amb pedres de dimensió reduïda i que oferei-
estrats de la fase Penya Negra I del poblat. Les urnes
xen un diàmetre comprés entre 0,40 i 0,80 metres;
de tipus 2 comprenen aquells vasos de ceràmica fets a
se n’han registrat un total de 22 corones d’aquest
mà que presenten formes ovoides amb base plana, en
tipus, que representen un 14,47 % amb relació a la
algunes de les quals es conserven empremtes de galó;
totalitat de les tombes i el 51,2 % del total de super-
arrepleguen els tipus A1-A2-A3 de Penya Negra I
estructures de pedra (43)
(González Prats, 1983a). La qualitat d’aquestes urnes
· superestructures mitjanes: empedrats oblongs o circu-
no millora la de les seues formes homòlogues del
lars de 0,70 a 0,90 metres de diàmetre; representen un
poblat: pastes amb desgreixant gros i molt abundant i
3,28 % del conjunt de tombes i l’11,62 % de les tom-
superfícies sense tractament. Les urnes de tipus 3
bes amb superestructura; es componen de llosa i urna
· superestructures complexes: empedrats quadrangulars, ovalats i circulars de 0,70 a 2 metres de diàmetre; són 14 estructures que representen un 9,21 %
del conjunt de tombes i el 32,55 % de les funeràries
· túmuls: en realitat, tres empedrats plans de 3,5 a 5
metres de diàmetre que han arribat a nosaltres prou
deteriorats.
Tombes de cremació davall estructures mitjanes i complexes de la Fase I i conjunt de empedrats de la fase II.
LA NECRÒPOLIS DE LES MORERES
231
[page-n-4]
?
Edat
>50
representen els vasos fets amb torn que s’utilitzen com
35-50
a urnes i/o tapadores. S’hi poden establir dues grans
20-35
categories: d’una banda, les formes tancades i, d’una
>18
12-18
altra, les obertes o plats; dins de la primera, entrarien
7-12
els vasos E11 (González Prats, 1983a) coneguts per
6-7
«urnes de tipus Cruz del Negro», que són els més nom-
0-6
brosos pel fet de tractar-se d’una forma de reconegu-
30
20
10
5
Piràmide de població de les Moreres (sobre 136 individus).
da vinculació al món funerari en els àmbits fenicis i
orientalitzants del Mediterrani central i occidental; els
Del total de 135 tombes utilitzables per a l’anàlisi, tan
seguiria l’urna ovoide de tipus Rachgoun-Frigiliana de
sols el 29,6 % d’elles s’acompanyen d’aixovars , i queden
la tomba 37, l’amforeta de sac de la tomba 84 i els
el 70,4 % desproveïdes de qualsevol tipus d’aixovar de
vasos amb una ansa del tipus C10 de Penya Negra II
matèria perdurable. És a dir, només poc menys de la ter-
(González Prats, 1986, 288). Les formes obertes estan
cera part dels casos vàlids es presenten amb aixovars,
representades per bols de vora entrant amb engalba
mentres que les dues terceres parts de les tombes de la
roja (tomba 6), plats de vora en ala curta amb engalba
necròpolis apareixen sense aixovar. Per tant, l’aixovar no
roja (tomba 28), el bol carenat gris de la tomba 71, el
constitueix un factor necessàriament vinculat al soterra-
bol amb vora indicada internament de la tomba 85,
ment i la seua presència o absència deu obeir a algun
plats grisos amb la vora girada en ala (tomba 113) o
tipus de norma cultural o sociològica, ja que afecta igual-
amb la vora entrant (tomba 128). En tots els casos,
ment tots els sexes i edats.
aquestes formes obertes fan la funció de tapadores de
les urnes corresponents.
les Moreres han pogut ser establides, en primer lloc, per
Fase
Tipus d’urnes
Elements comuns
Elements distintius
I
(900-750 aC)
T1A
(Tipus Parazuelos-Mojácar)
T1B
(Tipus B7 PNI)
T1C
(Tipus B8 PNI)
Grans de collar de pedra
Braçalets ovals de bronze
Anells de bronze
Grans de collar de coure
Grans de collar de pasta vítria blava
amb entalladures circulars
Braçalets d’ivori
II
(750-625 aC)
T2
(Tipus A2 PNI o Ceperos)
T3A
T3B
(Tipus Rachgoun-Frigiliana, Mozia i
Cruz del Negro)
Grans de collar de pedra
Braçalets ovals de bronze
Anells de bronze
Pinces depilatòries
Braçalets cordiformes
Anelles de bronze
Adorns de plata
Fíbula de doble ressort
Ganivets de ferro
Quadre de periodització de la necròpolis de les Moreres.
232
Les dues grans fases d’utilització de la necròpolis de
RESTES DE VIDA, RESTES DE MORT
[page-n-5]
l’existència d’algunes superposicions de tombes (cronologia estratigràfica) i, en segon lloc, per la tipologia de
les urnes ceràmiques i dels aixovars que, de vegades, els
acompanyen (cronologia tipològica).
Les pautes sociològiques del conjunt funerari de les
Moreres (González, 2002) ens alerten sobre la possibilitat
que aquesta no siga l’única necròpolis utilitzada pels
habitants de la ciutat protohistòrica de la Penya Negra,
tant pel nombre de tombes que podria contindre com
per la falta de correspondència amb la riquesa de la cultura material trobada en el món dels vius, que a penes es
traspassa al món funerari. Encara que també hi ha la possibilitat que, com ocorre en altres moments i cultures,
l’accés a un espai funerari no fóra un dret de tothom i
que el prestigi i l’estatus del difunt no vinguera denotat
només per l’aixovar sinó pel lloc precís que ocupa en la
necròpoli i pel tipus d’estructura funerària; un simbolisme que només de lluny reflecteix la dinàmica sociocultural que entreveiem en els registres domèstics dels pobladors de la Penya Negra. Almenys, diverses estructures i
trets funeraris marquen els antecedents de les necròpolis ibèriques.
Bibliografia
BARRACHINA IBÁÑEZ, E. (2002-2003): «Dos noves necròpolis d’incineració a la
conca del Millars: el Mesón del Carro i la Vilavella (Castelló)».
Quaderns de Prehistòria i Arqueologia de Castelló, 23, Castelló, p.
141-150.
BOSCH GIMPERA, P. (1953): «Las urnas del Boverot (Almazora) y las infiltraciones célticas en tierras valencianas». Archivo de Prehistoria Levantina,
vol. IV, p. 187-193.
COLOMINAS ROCA, J. (1915-1920): «Els enterraments dels Espleters a
Salsadella». Anuari de l’Institut d’Estudis Catalans, vol. VI, Barcelona, p.
616 i ss.
GONZÁLEZ PRATS, A. (1975): «El campo de urnas de La Montalbana (Ares del
Maestre, Castellón de la Plana)». Archivo de Prehistoria Levantina, vol
XIV,
València, p. 113-122.
— (1983): «Estudio arqueológico del poblamiento antiguo de la Sierra de
Crevillente (Alicante)». Lvcentvm (annex I), Universitat d’Alacant.
— (1986): «Las importaciones y la presencia fenicia en la Sierra de
Crevillente (Alicante)». Aula Orientalis, 4, Sabadell, p. 279-302.
— (2002): La necrópolis de cremación de les Moreres (Crevillente, Alicante).
Siglos
IX-VII
AC. Universitat d’Alacant (Edició a banda dels Seminaris
Internacionals sobre temes Fenicis).
LORRIO, A. (2008): Qurénima. El Bronce Final del Sureste de la Península
Ibérica. Reial Acadèmia de la Història; Universitat d’Alacant.
MATA PARREÑO, C. (1978): «La Cova del Cavall y unos enterramientos en urna
de Liria (Valencia)». Archivo de Prehistoria Levantina, vol.
XV,
València,
p. 113-135.
ROS SALA, M. (1985): «Nuevas aportaciones para el conocimiento del Bronce
Final en el conjunto arqueológico Parazuelos-Llanos de los Ceperos
(Ramonete-Lorca, Múrcia)». Anales de Prehistoria y Arqueología, núm.
1, Múrcia, p. 117-122.
SIRET, L. I SIRET, E. (1898): Las primeras edades del metal en el Sudeste de
España. Barcelona.
LA NECRÒPOLIS DE LES MORERES
233
[page-n-6]