Cova d'En Pardo. Precisions sobre la cronologia del fenomen de la inhumació múltiple (Planes, El Comtat, Alacant)
Jorge Agatángelo Soler Díaz
Consuelo Roca de Togores Muñoz
Carlos Ferrer García
2010
[page-n-1]
Entre 1993 i 2007, la cavitat d’En Pardo s’ha excavat dins
del programa d’actuacions arqueològiques ordinàries
que patrocina el MARQ. Aconseguir un major coneixement de l’ús de la cavitat com a necròpolis de soterrament en la Prehistòria recent ha resultat un dels objectius principals de la investigació d’aquest jaciment
arqueològic obert a uns 640 msnm en el vessant meridional de la Serra de l’Albureca. Aquest intens cicle
d’excavacions, plantejat guardant una perspectiva pluri-
COVA D’EN PARDO.
PRECISIONS SOBRE LA CRONOLOGIA DEL FENOMEN DE LA
INHUMACIÓ MÚLTIPLE
(PLANES, EL COMTAT, ALACANT)
JORGE A. SOLER DÍAZ
MARQ. Museu Arqueològic Provincial
d’Alacant
disciplinar i centrat en la sala de la dreta, d’uns 14x8 m
en les seues dimensions majors, comença a realitzar-se
32 anys després de l’excavació que en la cavitat es rea-
CONSUELO ROCA DE TOGORES MUÑOZ
MARQ. Museu Arqueològic Provincial
d’Alacant
CARLES FERRER GARCÍA
litzara sota la direcció de Miquel Tarradell, amb una activa participació en els treballs de camp de qui fóra director del Museu d’Alcoi, Vicente Pascual. Encara que en
aquella intervenció es va realitzar un sondeig en la sala
Museu de Prehistòria de València
de la dreta, els seus treballs es van centrar totalment en
Servei d’Investigació Prehistòrica
la sala de l’esquerra, aquesta una miqueta més menuda
–11x6 m en els seus eixos majors–, lobular en planta
com la de la dreta, i ben comunicada amb aquella, per
l’espai immediat a l’entrada i previ a una gran estalactita central que diferencia ambdues sales.
De la intervenció de 1965, arreplegada en el diari
que d’ella van portar E. Llobregat, i sobretot V. Pascual,
va transcendir en primer terme una valoració de la
COVA D’EN PARDO
195
[page-n-2]
Sala de la dreta de la Cova d'en Pardo. Final de la campanya 1997.
seqüència, considerant en el que ací afecta, un nivell
succintes anotacions, de les restes humanes i dels aixo-
d’enterrament col·lectiu i eneolític semblant al que es
vars funeraris d’En Pardo només transcendirien comp-
reconeixia en la cova de la Pastora d’Alcoi o la cova de
tats trets, com la trepanació d’un crani (Campillo, 1976)
la Barcella de la Torre de les Maçanes, successiu a un
o el registre de singulars elements d’adorn (Bernabeu,
altre d’habitació per al qual es proposava la mateixa
1979); plantejant-se en l’àmbit científic la necessitat
assignació cultural (Tarradell, 1969: 164); seqüència
aprofundir en els treballs d’investigació sobre la cova,
després matisada en considerar la inserció del d’habi-
menyscabats per romandre inèdits els resultats de l’ex-
tació en un neolític final (Fortea, 1973: 221), i quedar
cavació de M. Tarradell (Llobregat, 1975; Martí, 1977:
definit en el calcolític només el suprajacent d’enterra-
35-36). Amb una posada al dia de la informació, els
ments múltiples (Llobregat, 1973). A més d’aquestes
materials dels aixovars funeraris es van publicar en
196
RESTES DE VIDA, RESTES DE MORT
[page-n-3]
l’Homenaje a Enrique Llobregat (Soler, 2000) i en el
litzada en l’excavació d’aquest nivell característic de les
Corpus de Cuevas de inhumación múltiple de la
ceràmiques esgrafiades, la datació de la qual –Beta
Comunidad Valenciana (Soler, 2002, I: 235-271), edició
202432: 3080 ± 40 BP/ 1340 cal BC 2 σ (m) (Soler et al.,
que en algunes dades se servia dels resultats que del
2008: 84-85)– és pròpia d’un moment avançat de l’edat
nou cicle d’intervencions s’havien obtingut entre 1993
del bronze (Soler, 2008: 45). Recordarem que del bronze
i 1998 (Soler, 2002, II: 13-16), quan es tenia un bon
hi ha fragments ceràmics i enterraments clarament iden-
coneixement dels tres primers nivells, distingits en
tificats en el nivell II de la cavitat de Planes, amb la carac-
1994, en quant a la sedimentologia, per Ma. Pilar
terística d’haver-los practicat en fossa després d’un pro-
Fumanal en el perfil que restava de la intervenció de
cés de desarticulació complex. D’aquests, la datació
1965, estratigrafia que servia de guia per al desenvolu-
d’un fèmur d’una dona –Beta 124123: 2920 ± 70 BP/
pament de l’excavació en extensió en la sala de la
1107 cal BC 2 σ (m) (Soler et al., 1999)– llança una data
dreta (Soler et al., 1999).
del tot avançada dins del II mil·lenni aC, datació que de
En aquest estat de coneixement, en els dos treballs
manera òbvia enriqueix el procés d’investigació del jaci-
referenciats i també en comunicacions al II Congrés del
ment però que, en qualsevol cas assenta un bon prece-
Neolític Peninsular es vinculava l’inici de les inhumacions
dent a l’hora de considerar revisions de registres mate-
successives en la cavitat amb el nivell del neolític final
rials d’excavació antiga o irregular, i adverteix sobre la
(nivell IV), definit per les ceràmiques decorades després
circumstància que moltes de les restes humanes troba-
de la cocció o esgrafiades, considerant a l’inici de la
des en coves i conservades en museus i col·leccions pot-
seua excavació l’existència en aquest de comptades
ser no tinguen res a veure amb el fenomen de la inhu-
puntes de fletxa en sílex i alguns ossos humans (Soler,
mació múltiple.
1999; Soler i Roca de Togores, 1999). Acabat el procés
La inhumació múltiple es determina bé en el nivell III
d’excavació del nivell IV d’En Pardo ja no s’hi pot man-
d’En Pardo, unitat d’uns 35-40 cm de potència que ve a
tindre aquesta hipòtesi amb totes les garanties, ja que
definir-se en quant a sedimentologia per fraccions fines
aquests elements i altres, com els fragments de varetes
de color marró molt pàl·lid, quasi groguenc (7/3 10 YR),
planes, no es mostren amb la freqüència suficient que
conformant una estructura massiva en la qual s’interca-
permeta participar de la definició feta del nivell, consi-
len pedretes, carbó, cendra, ossos, i diferents, alhora
derant ara la possibilitat que s’adscriguen a la base del
que abundants, elements materials, resultat de l’ús con-
nivell III (Soler, Roca de Togores i Rodes, 2008: 42) o que
tinuat de la cavitat com a necròpolis. Sembla que una
la seua presència en el IV resulte producte d’un transva-
causa del color del nivell podria deure’s a la rica presèn-
sament de material en sentit vertical, circumstància fre-
cia de cendres remobilitzades i sotmeses a condicions
qüent en jaciments estratificats d’intens ús o ocupació, i
d’hidromòrfia, que potser podrien respondre a forma-
que de manera veraç afecta una clavícula humana loca-
cions d’estabulació preexistents, alterades amb poste-
COVA D’EN PARDO
197
[page-n-4]
rioritat a la seua deposició (Soler et al., 2008: 81), si bé
d’alteracions antròpiques posteriors. Aquesta és una
no s’hauria de descartar el fet que durant l’ús exclusiu de
característica pròpia del sediment en les parets de la
la cavitat com a cementeri podria resultar necessària una
cavitat, on abunden restes humanes i objectes propis
encesa de foc per raons profilàctiques o de mera il·lumi-
dels enterraments múltiples i es localitzen paquets ossis
nació per a la manipulació dels ossos i la correcta dispo-
de potent desenvolupament, com el localitzat en el
sició dels cadàvers (Soler, 2000: 188).
quadre 7.5 la base del qual s’endinsa del tot en el sedi-
Alguns dels conjunts característics del nivell III, com
ment del nivell III.
ossaris o elements materials propis dels aixovars d’en-
Considerant les restes trobades en tota la superfície
terraments múltiples es descobreixen des del supraja-
excavada de la sala de la dreta, uns 45 m2 (nivells III i
cent i més fosc nivell II, que es consigna com IIb quan
IIb), s’han pogut comptabilitzar una trentena d’indivi-
presenta ossades i objectes característics fora de perill
dus susceptibles de vincular-se amb el fenomen de la
inhumació múltiple, destacant la troballa de 6 cranis
sencers. Aquesta xifra s’incrementa amb les restes descobertes en la sala de l’esquerra on es comptabilitza un
nombre mínim de 12 individus, considerant només les
restes que es conserven en el Museu d’Alcoi, còmput
del tot insuficient, si es pren en compte que en l’excavació de 1965 només es van arreplegar ossos de certa
entitat (Soler i Roca de Togores, 1999). L’acumulació de
les restes és del tot perceptible en les parets, encara
que anàlisis detallades d’ossos trobats cap al centre de
la sala també anuncien la seua pertinença a distints
individus. En molt pocs casos es determinen connexions anatòmiques, i no s’ha localitzat en el jaciment
cap esquelet que guarde la posició connexa. Del vessant propi de l’Antropologia Física ha resultat una
novetat, la documentació de dos cranis de diferent
sexe amb traumatismes, que en el cas del masculí possiblement s’originaren en combat. Ambdós presenten
lesions en el frontal amb signes de supervivència. En el
baró coexisteixen dues lesions en el frontal que per les
Restes humanes trobades al nivell III, al fons de la cavitat.
198
RESTES DE VIDA, RESTES DE MORT
seues característiques indiquen un origen d’agressió
[page-n-5]
Nivell
IIb
Referència /
material
Datació BP
CAL BC 2 σ + CAL BC 2 σ -
Beta 95394
Fèmur hum.
4270±50
2905
2630
III
Beta 231875
Calcani hum.
4550±40
3370
3250
3260
3100
III
Beta 203493
Crani hum.
4490±40
3350
III
Beta 152955
Sediment
4960±40
III
Beta 156661
Sediment
III
(1965)
Beta 231886
Crani 9084
1965
CAL BC 2 σ
(m)
CAL BC 1 σ + CAL BC 1 σ -
2767
CAL BC 1 σ
(m)
Intersecció
CAL BC
2875
2890
2805
2720
2860
2750
2700
2875
2777
2710
3315
3175
3360
3210
3150
3330
3180
3130
3345
3195
3140
3350
3020
3185
3340
3090
3215
3310
3230
3110
3900
3800
3890
3660
3895
3730
3780
3680
3730
3710
4980±40
3940
3820
3850
3660
3895
3740
3790
3700
3745
3760
4430±40
3330
3180
3130
3210
3150
2920
3270
3165
3025
3260
3100
3250
3020
3255
3060
3090
3050
3040
Datacions de la cova d’En Pardo referides i vinculades amb el fenomen de la inhumació múltiple. (BP=abans del present; BC=abans de Crist; Cal=calibració amb rang a 1 o 2 σ; (m) mitjana dels rangs a 1 o 2 σ; Intersecció de l’edat del radiocarboni amb la corba de calibratge.
amb un objecte incís-contús, mentre que en el femení
també sobre suport ossi, com agulles de cap acanalat o
la causa podria tractar-se igualment d’una agressió
ídols plans.
però amb un objecte rom. Aquestes lesions es poden
Amb les dades disponibles pot considerar-se que l’ús
vincular amb els nombrosos exemples de causes vio-
funerari de la cavitat abasta amb seguretat mig miler
lentes o combats documentats per a aquestos perío-
d’anys. Això es dedueix de les datacions de C14 sobre
des (Rodes et al., 2006: 19).
mostres d’ossos humans enviades a datar al laboratori
Acompanyen les restes humanes d’En Pardo tota
Beta (Miami, EUA), arreplegades de la part superior i
una mena d’elements comuns a altres registres funera-
inferior de l’ossari que en el sector 7.5 es va localitzar
ris com els abans esmentats de Pastora i Barcella (Soler,
per davall d’una gerra de l’edat moderna. La datació de
2000). Pel que fa a les noves intervencions no s’obser-
la part inferior, obtinguda a partir d’un calcani ofereix
ven discrepàncies en el registre material, afegint-se a
una data en C14 convencional de 4550 ± 40 BP (Beta
una sèrie de puntes de fletxa, geomètrics i làmines de
231875) i la de la part superior, resultant de l’anàlisi d’un
diferent format en sílex, escassos útils polits, un bon
fèmur de 4270 ± 50 BP (Beta 95394). En anys reals, si es
nombre de fragments ceràmics llisos assimilables a for-
pren en compte la seua expressió calibrada a 2 σ (m), el
mes simples, comptats granets de collar i penjolls de
calcani ofereix unes dates de 3315 i 3175 aC, (Soler,
distinta naturalesa, així com un ampli repertori de vare-
Roca de Togores i Rodes, 2008) que resulten entre 408 i
tes planes acompanyades d’un nombre menor de pun-
548 anys més antigues que les que, en els mateixos ter-
xons en os, aquests normalment aconseguits esmolant
mes, proporciona el fèmur: 2767 aC (Soler et al., 1999).
tíbies de lagomorf, a més d’altres elements especials,
A la datació del crani localitzat en la base del sediment
COVA D’EN PARDO
199
[page-n-6]
del nivell III, aquell de baró afectat per traumatismes
alts de les datacions obtingudes sobre mostres de vida
Beta 203493 s’uneix ara la realitzada sobre el crani tre-
curta. Però en qualsevol cas sempre referència si no dels
panat (F 28 9084) (Soler i Roca de Togores, 1999: 370)
possibles inicis del fenomen de la inhumació múltiple sí
trobat en la primera capa distingida en el sector F de
potser de l’ocàs del nivell IV o, el que és el mateix, del
l’excavació de 1965, capa (0,00-0,40 m) que, per recons-
final de l’habitació amb fins d’aprofitament agropecuari
trucció de cotes, és possible considerar la seua assimila-
del jaciment. La sorprenent equivalència d’ambdues
ció als nivells II-III de l’estratigrafia de la sala de la dreta.
anàlisis extretes de mostres obtingudes en diferents talls
En la seua expressió a 2 σ (m) ambdós cranis queden
de subsectors contigus –perfil esquerre 4.3/C i perfil
més prop de la datació del calcani trobat en la base de
dret del subsector 5.3/C– en allò que es consigna com a
l’ossari del nivell 7.5, responent a restes d’individus
base de nivell III podria alertar sobre la possible adscrip-
morts en l’últim terç del IV mil·lenni aC.
ció de les mostres a una laminació superior de les taques
Disposar d’una aproximació del temps d’ús d’En
de cendra resultants de l’estabulació de bestiar que
Pardo com a necròpolis i d’un nombre mínim d’indivi-
afecten el nivell IV i que, com bé s’apunta en les seues
dus a partir de les restes localitzades en la sala de la
anàlisis, podrien haver-se desmantellat en el transcurs
dreta introdueix sempre la problemàtica d’una baixa
de les alteracions antròpiques del funerari nivell III.
freqüència d’inhumacions. Considerant un nombre
El fet que hi haja restes a En Pardo que, vinculades a
mínim d’individus semblant en la sala de l’esquerra s’es-
la inhumació múltiple, abasten una cronologia superior a
tabliria un còmput especulatiu de 60 individus inhumats
la pròpia del calcani no és gens descartable a la vista de
en 400 o 550 anys, cosa que aporta quocients mínims
la data que, dins d’un programa de datacions patrocinat
de soterrats/any. En raó del càlcul han de considerar-se
pel MARQ s’aconsegueix d’un dels cranis trepanats de la
respostes que necessàriament hauran de resoldre’s des
Cova de la Pastora1. La seua datació –Beta 231884 3665
de l’assumpció que hi van existir criteris socials de
i 3550 Cal BC 2 σ (m)– presenta valors que es remunten
selecció, o que s’hi donaren circumstàncies de mobilitat
al final de la primera meitat del IV mil·lenni aC, sense
en el fet habitacional que provocaren una pràctica inter-
arribar a abastar la cronologia de les datacions de la
mitent del ritu.
base del sediment del nivell III d’En Pardo que se situen
Encara que aqueix és l’interval temporal segur, no és
a circa 3.800 aC.
gens descartable considerar que fóra encara major. En
Més coincidents amb aquesta data resulten les data-
aquesta línia estan les dates que proporciona el sedi-
cions de les últimes inhumacions vinculades a l’horitzó
ment Beta 152955: 3890 i 3660 Cal BC 2 σ (m)/ Beta
propi de les ceràmiques esgrafiades en el poblat a l’aire
156661 3850 i 3660 Cal BC 2 σ (m), és clar que sempre
lliure del Tossal de les Basses –expressades en 2 σ BC
imprecises i per ara allunyades en excés dels valors més
tomba 4: Beta 225218: 3990-3960/ tomba 10: Beta
1.- Veure treball de C. Roca de Togores i J.A. Soler Díaz en aquest mateix volum.
200
RESTES DE VIDA, RESTES DE MORT
[page-n-7]
225224: 3980-3800 i tomba 3 Beta 225217: 3650-3520
(Rosser, 2007: 30)– datacions que a hores d’ara i amb les
dades que disposem determinen un horitzó previ a
aquell que ofereixen les restes de les inhumacions en la
cova d’En Pardo i aquell trepanat de Pastora. Quedaran
com a evidències prèvies de l’ús funerari d’En Pardo la
localització d’ossos humans en nivells anteriors, disposant-se de la datació –Beta 208464: 5.740 ± 40 BP/ 4590
Cal BC 2 σ (m)– d’un fragment de crani humà vinculat
amb l’horitzó propi de les ceràmiques pentinades (Soler,
2008: 44). Aquestes evidències de cap manera no hauran de relacionar-se amb l’ús posterior de la cavitat com
a necròpolis d’inhumació múltiple.
SOLER DÍAZ, J. A. (1999): «Consideraciones en torno al uso funerario de la
Cova d’En Pardo, Planes, Alicante». II Congrés del Neolític a la
Península Ibérica. Saguntum, Papeles del Laboratorio de Arqueología
de Valencia, extra 2. Universitat de València. Servei de Publicacions.
València. p. 361-367.
SOLER DÍAZ, J. A. (2000): «Cova d’En Pardo, Planes, Alicante: cavidad de
inhumación múltiple. Consideraciones en torno a los niveles funerarios hallados en las campañas efectuadas en 1965». Homenaje a
Enrique Llobregat, Instituto Alicantino de Cultura “Juan Gil-Albert”,
Alicante, p. 157-199.
SOLER DÍAZ, J. A. (2002): Cuevas de inhumación múltiple en la Comunidad
Valenciana. Real Academia de la Historia-Museo Arqueológico
Provincial de Alicante. Madrid-Alicante.
SOLER DÍAZ, J.A. (2008): «Vaso anforoide de la Cova d’En Pardo. Un cántaro del Neolítico Medio en un hábitat de pastores». El secreto del
barro. MARQ, Alicante, p. 21-89.
SOLER, J.A.; DUPRÉ, M.; FERRER, C.; GONZÁLEZ-SAMPÉRIZ, P.; GRAU, E, MÁÑEZ, S.
I
ROCA
DE
TOGORES, C. (1999): «Cova d’En Pardo, Planes, Alicante.
Primeros resultados de una investigación pluridisciplinar en un yacimiento prehistórico.» Memorial María Pilar Fumanal García. Universitat
de València. València.
Bibliografia
SOLER DÍAZ, J.A.; FERRER, C.; GONZÁLEZ, P.; BELMONTE, D.; LÓPEZ, D.; IBORRA,
BERNABEU AUBÁN, J. (1979): «Los elementos de adorno en el Eneolítico
P.; CLOQUELL, B.; ROCA DETOGORES, C.; CHIARRI, J.; RODES, F. I MARTÍ, J.B.
Valenciano». Saguntum, Papeles del Laboratorio de Arqueología de
(1999 b): «Uso funerario al final de la Edad del Bronce de la Cova
Valendcia, 14, Universitat de València. Servei de Publicacions.
d’En Pardo, Planes, Alicante. Una perspectiva pluridisciplinar».
València. p. 109-126.
Recerques del Museu d’Alcoi, 8. Museu Arqueològic Municipal
CAMPILLO VALERO, D. (1976): Lesiones patológicas en cráneos prehistóricos
de la Región Valenciana. Diputació de València. Valencia.
d’Alcoi. p. 111-177.
SOLER DÍAZ, J.A.; FERRER GARCÍA, C.; ROCA
DE
TOGORES MUÑOZ
I
GARCÍA
FORTEA PÉREZ, F.J. (1973): Los complejos microlaminares y geométricos del
ATIENZAR, G. (2008): «Cova d’En Pardo (Planes, Alicante). Un avance
Epipaleolítico Mediterráneo Español. Universidad de Salamanca.
sobre la secuencia cultural». En M. S. Hernández, J.A. Soler y J.A.
Salamanca.
López Padilla (eds): IV Congreso del Neolítico Peninsular, Alicante,
LLOBREGAT CONESA, E. (1973): Pardo, Cova d’En. Gran Enciclopedia de la
Región Valenciana, 8. Levante. València. p. 182.
2006, Alicante, vol. I, p. 79-89.
SOLER DÍAZ, J.A. I ROCA
DE
TOGORES MUÑOZ, C. (1999): «Estudio de los res-
LLOBREGAT CONESA, E. (1975): «Nuevos enfoques para el estudio del perío-
tos humanos encontrados en las intervenciones practicadas en 1961 y
do del Neolítico al Hierro en la región valenciana». Papeles del
1965 en la Cova d’En Pardo, Planes Alicante. Análisis antropológico y
Laboratorio de Arqueología de Valencia, 11, València, p. 119-140.
aproximación a su contexto cultural». II Congrés del Neolític a la
MARTÍ OLIVER, B. (1977): Cova de l’Or. Serie Trabajos Varios del SIP, 51.
Península Ibérica. Saguntum: Papeles del Laboratorio de Arqueología
Diputació Provincial de València. València.
RODES, F.; SOLER, J.A.; ROCA
DE
TOGORES, C.; CHIARRI, J.; CLOQUELL, B.; MARTÍ
de Valencia. Extra 2, p. 369-377.
SOLER DÍAZ, J.A.; ROCA
DE
TOGORES MUÑOZ, C.
I
RODES LLORET, C. (2008):
LLORET, J.B. I ETXEBERRÍA, F. (2006). «Paleopatología traumática en dos
«Lesiones en individuos neolíticos de la Cova d’En Pardo (Planes,
cráneos encontrados en el nivel III de la Cova d’En Pardo (Planes,
Alicante). Mecanismos, circunstancias y cronología.» Jornadas de
Alicante)». MARQ. Arqueología y Museos, 1. Diputación Provincial de
Antropología Física y Forense, Alicante, junio de 2006, Instituto
Alicante: Museo Arqueológico de Alicante. p. 9-24.
ROSSER LIMIÑANA, P. (2007): «El yacimiento arqueológico Tossal de les
Alicantino de Cultura Juan Gil-Albert, Alacant, p. 27-46.
TARRADELL MATEU, M. (1969): «Noticia de las recientes excavaciones del
Basses. Seis mil años de historia de Alicante». Tossal de les Basses.
Laboratorio de Arqueología de la Universidad de Valencia». X
Seis mil años de historia de Alicante. Patronato Municipal de Cultura,
Congreso Nacional de Arqueología, Mahón, 1967. Zaragoza. p. 183
Ayuntamiento de Alicante, Alicante, p. 4-80.
-186.
COVA D’EN PARDO
201
[page-n-8]
Entre 1993 i 2007, la cavitat d’En Pardo s’ha excavat dins
del programa d’actuacions arqueològiques ordinàries
que patrocina el MARQ. Aconseguir un major coneixement de l’ús de la cavitat com a necròpolis de soterrament en la Prehistòria recent ha resultat un dels objectius principals de la investigació d’aquest jaciment
arqueològic obert a uns 640 msnm en el vessant meridional de la Serra de l’Albureca. Aquest intens cicle
d’excavacions, plantejat guardant una perspectiva pluri-
COVA D’EN PARDO.
PRECISIONS SOBRE LA CRONOLOGIA DEL FENOMEN DE LA
INHUMACIÓ MÚLTIPLE
(PLANES, EL COMTAT, ALACANT)
JORGE A. SOLER DÍAZ
MARQ. Museu Arqueològic Provincial
d’Alacant
disciplinar i centrat en la sala de la dreta, d’uns 14x8 m
en les seues dimensions majors, comença a realitzar-se
32 anys després de l’excavació que en la cavitat es rea-
CONSUELO ROCA DE TOGORES MUÑOZ
MARQ. Museu Arqueològic Provincial
d’Alacant
CARLES FERRER GARCÍA
litzara sota la direcció de Miquel Tarradell, amb una activa participació en els treballs de camp de qui fóra director del Museu d’Alcoi, Vicente Pascual. Encara que en
aquella intervenció es va realitzar un sondeig en la sala
Museu de Prehistòria de València
de la dreta, els seus treballs es van centrar totalment en
Servei d’Investigació Prehistòrica
la sala de l’esquerra, aquesta una miqueta més menuda
–11x6 m en els seus eixos majors–, lobular en planta
com la de la dreta, i ben comunicada amb aquella, per
l’espai immediat a l’entrada i previ a una gran estalactita central que diferencia ambdues sales.
De la intervenció de 1965, arreplegada en el diari
que d’ella van portar E. Llobregat, i sobretot V. Pascual,
va transcendir en primer terme una valoració de la
COVA D’EN PARDO
195
[page-n-2]
Sala de la dreta de la Cova d'en Pardo. Final de la campanya 1997.
seqüència, considerant en el que ací afecta, un nivell
succintes anotacions, de les restes humanes i dels aixo-
d’enterrament col·lectiu i eneolític semblant al que es
vars funeraris d’En Pardo només transcendirien comp-
reconeixia en la cova de la Pastora d’Alcoi o la cova de
tats trets, com la trepanació d’un crani (Campillo, 1976)
la Barcella de la Torre de les Maçanes, successiu a un
o el registre de singulars elements d’adorn (Bernabeu,
altre d’habitació per al qual es proposava la mateixa
1979); plantejant-se en l’àmbit científic la necessitat
assignació cultural (Tarradell, 1969: 164); seqüència
aprofundir en els treballs d’investigació sobre la cova,
després matisada en considerar la inserció del d’habi-
menyscabats per romandre inèdits els resultats de l’ex-
tació en un neolític final (Fortea, 1973: 221), i quedar
cavació de M. Tarradell (Llobregat, 1975; Martí, 1977:
definit en el calcolític només el suprajacent d’enterra-
35-36). Amb una posada al dia de la informació, els
ments múltiples (Llobregat, 1973). A més d’aquestes
materials dels aixovars funeraris es van publicar en
196
RESTES DE VIDA, RESTES DE MORT
[page-n-3]
l’Homenaje a Enrique Llobregat (Soler, 2000) i en el
litzada en l’excavació d’aquest nivell característic de les
Corpus de Cuevas de inhumación múltiple de la
ceràmiques esgrafiades, la datació de la qual –Beta
Comunidad Valenciana (Soler, 2002, I: 235-271), edició
202432: 3080 ± 40 BP/ 1340 cal BC 2 σ (m) (Soler et al.,
que en algunes dades se servia dels resultats que del
2008: 84-85)– és pròpia d’un moment avançat de l’edat
nou cicle d’intervencions s’havien obtingut entre 1993
del bronze (Soler, 2008: 45). Recordarem que del bronze
i 1998 (Soler, 2002, II: 13-16), quan es tenia un bon
hi ha fragments ceràmics i enterraments clarament iden-
coneixement dels tres primers nivells, distingits en
tificats en el nivell II de la cavitat de Planes, amb la carac-
1994, en quant a la sedimentologia, per Ma. Pilar
terística d’haver-los practicat en fossa després d’un pro-
Fumanal en el perfil que restava de la intervenció de
cés de desarticulació complex. D’aquests, la datació
1965, estratigrafia que servia de guia per al desenvolu-
d’un fèmur d’una dona –Beta 124123: 2920 ± 70 BP/
pament de l’excavació en extensió en la sala de la
1107 cal BC 2 σ (m) (Soler et al., 1999)– llança una data
dreta (Soler et al., 1999).
del tot avançada dins del II mil·lenni aC, datació que de
En aquest estat de coneixement, en els dos treballs
manera òbvia enriqueix el procés d’investigació del jaci-
referenciats i també en comunicacions al II Congrés del
ment però que, en qualsevol cas assenta un bon prece-
Neolític Peninsular es vinculava l’inici de les inhumacions
dent a l’hora de considerar revisions de registres mate-
successives en la cavitat amb el nivell del neolític final
rials d’excavació antiga o irregular, i adverteix sobre la
(nivell IV), definit per les ceràmiques decorades després
circumstància que moltes de les restes humanes troba-
de la cocció o esgrafiades, considerant a l’inici de la
des en coves i conservades en museus i col·leccions pot-
seua excavació l’existència en aquest de comptades
ser no tinguen res a veure amb el fenomen de la inhu-
puntes de fletxa en sílex i alguns ossos humans (Soler,
mació múltiple.
1999; Soler i Roca de Togores, 1999). Acabat el procés
La inhumació múltiple es determina bé en el nivell III
d’excavació del nivell IV d’En Pardo ja no s’hi pot man-
d’En Pardo, unitat d’uns 35-40 cm de potència que ve a
tindre aquesta hipòtesi amb totes les garanties, ja que
definir-se en quant a sedimentologia per fraccions fines
aquests elements i altres, com els fragments de varetes
de color marró molt pàl·lid, quasi groguenc (7/3 10 YR),
planes, no es mostren amb la freqüència suficient que
conformant una estructura massiva en la qual s’interca-
permeta participar de la definició feta del nivell, consi-
len pedretes, carbó, cendra, ossos, i diferents, alhora
derant ara la possibilitat que s’adscriguen a la base del
que abundants, elements materials, resultat de l’ús con-
nivell III (Soler, Roca de Togores i Rodes, 2008: 42) o que
tinuat de la cavitat com a necròpolis. Sembla que una
la seua presència en el IV resulte producte d’un transva-
causa del color del nivell podria deure’s a la rica presèn-
sament de material en sentit vertical, circumstància fre-
cia de cendres remobilitzades i sotmeses a condicions
qüent en jaciments estratificats d’intens ús o ocupació, i
d’hidromòrfia, que potser podrien respondre a forma-
que de manera veraç afecta una clavícula humana loca-
cions d’estabulació preexistents, alterades amb poste-
COVA D’EN PARDO
197
[page-n-4]
rioritat a la seua deposició (Soler et al., 2008: 81), si bé
d’alteracions antròpiques posteriors. Aquesta és una
no s’hauria de descartar el fet que durant l’ús exclusiu de
característica pròpia del sediment en les parets de la
la cavitat com a cementeri podria resultar necessària una
cavitat, on abunden restes humanes i objectes propis
encesa de foc per raons profilàctiques o de mera il·lumi-
dels enterraments múltiples i es localitzen paquets ossis
nació per a la manipulació dels ossos i la correcta dispo-
de potent desenvolupament, com el localitzat en el
sició dels cadàvers (Soler, 2000: 188).
quadre 7.5 la base del qual s’endinsa del tot en el sedi-
Alguns dels conjunts característics del nivell III, com
ment del nivell III.
ossaris o elements materials propis dels aixovars d’en-
Considerant les restes trobades en tota la superfície
terraments múltiples es descobreixen des del supraja-
excavada de la sala de la dreta, uns 45 m2 (nivells III i
cent i més fosc nivell II, que es consigna com IIb quan
IIb), s’han pogut comptabilitzar una trentena d’indivi-
presenta ossades i objectes característics fora de perill
dus susceptibles de vincular-se amb el fenomen de la
inhumació múltiple, destacant la troballa de 6 cranis
sencers. Aquesta xifra s’incrementa amb les restes descobertes en la sala de l’esquerra on es comptabilitza un
nombre mínim de 12 individus, considerant només les
restes que es conserven en el Museu d’Alcoi, còmput
del tot insuficient, si es pren en compte que en l’excavació de 1965 només es van arreplegar ossos de certa
entitat (Soler i Roca de Togores, 1999). L’acumulació de
les restes és del tot perceptible en les parets, encara
que anàlisis detallades d’ossos trobats cap al centre de
la sala també anuncien la seua pertinença a distints
individus. En molt pocs casos es determinen connexions anatòmiques, i no s’ha localitzat en el jaciment
cap esquelet que guarde la posició connexa. Del vessant propi de l’Antropologia Física ha resultat una
novetat, la documentació de dos cranis de diferent
sexe amb traumatismes, que en el cas del masculí possiblement s’originaren en combat. Ambdós presenten
lesions en el frontal amb signes de supervivència. En el
baró coexisteixen dues lesions en el frontal que per les
Restes humanes trobades al nivell III, al fons de la cavitat.
198
RESTES DE VIDA, RESTES DE MORT
seues característiques indiquen un origen d’agressió
[page-n-5]
Nivell
IIb
Referència /
material
Datació BP
CAL BC 2 σ + CAL BC 2 σ -
Beta 95394
Fèmur hum.
4270±50
2905
2630
III
Beta 231875
Calcani hum.
4550±40
3370
3250
3260
3100
III
Beta 203493
Crani hum.
4490±40
3350
III
Beta 152955
Sediment
4960±40
III
Beta 156661
Sediment
III
(1965)
Beta 231886
Crani 9084
1965
CAL BC 2 σ
(m)
CAL BC 1 σ + CAL BC 1 σ -
2767
CAL BC 1 σ
(m)
Intersecció
CAL BC
2875
2890
2805
2720
2860
2750
2700
2875
2777
2710
3315
3175
3360
3210
3150
3330
3180
3130
3345
3195
3140
3350
3020
3185
3340
3090
3215
3310
3230
3110
3900
3800
3890
3660
3895
3730
3780
3680
3730
3710
4980±40
3940
3820
3850
3660
3895
3740
3790
3700
3745
3760
4430±40
3330
3180
3130
3210
3150
2920
3270
3165
3025
3260
3100
3250
3020
3255
3060
3090
3050
3040
Datacions de la cova d’En Pardo referides i vinculades amb el fenomen de la inhumació múltiple. (BP=abans del present; BC=abans de Crist; Cal=calibració amb rang a 1 o 2 σ; (m) mitjana dels rangs a 1 o 2 σ; Intersecció de l’edat del radiocarboni amb la corba de calibratge.
amb un objecte incís-contús, mentre que en el femení
també sobre suport ossi, com agulles de cap acanalat o
la causa podria tractar-se igualment d’una agressió
ídols plans.
però amb un objecte rom. Aquestes lesions es poden
Amb les dades disponibles pot considerar-se que l’ús
vincular amb els nombrosos exemples de causes vio-
funerari de la cavitat abasta amb seguretat mig miler
lentes o combats documentats per a aquestos perío-
d’anys. Això es dedueix de les datacions de C14 sobre
des (Rodes et al., 2006: 19).
mostres d’ossos humans enviades a datar al laboratori
Acompanyen les restes humanes d’En Pardo tota
Beta (Miami, EUA), arreplegades de la part superior i
una mena d’elements comuns a altres registres funera-
inferior de l’ossari que en el sector 7.5 es va localitzar
ris com els abans esmentats de Pastora i Barcella (Soler,
per davall d’una gerra de l’edat moderna. La datació de
2000). Pel que fa a les noves intervencions no s’obser-
la part inferior, obtinguda a partir d’un calcani ofereix
ven discrepàncies en el registre material, afegint-se a
una data en C14 convencional de 4550 ± 40 BP (Beta
una sèrie de puntes de fletxa, geomètrics i làmines de
231875) i la de la part superior, resultant de l’anàlisi d’un
diferent format en sílex, escassos útils polits, un bon
fèmur de 4270 ± 50 BP (Beta 95394). En anys reals, si es
nombre de fragments ceràmics llisos assimilables a for-
pren en compte la seua expressió calibrada a 2 σ (m), el
mes simples, comptats granets de collar i penjolls de
calcani ofereix unes dates de 3315 i 3175 aC, (Soler,
distinta naturalesa, així com un ampli repertori de vare-
Roca de Togores i Rodes, 2008) que resulten entre 408 i
tes planes acompanyades d’un nombre menor de pun-
548 anys més antigues que les que, en els mateixos ter-
xons en os, aquests normalment aconseguits esmolant
mes, proporciona el fèmur: 2767 aC (Soler et al., 1999).
tíbies de lagomorf, a més d’altres elements especials,
A la datació del crani localitzat en la base del sediment
COVA D’EN PARDO
199
[page-n-6]
del nivell III, aquell de baró afectat per traumatismes
alts de les datacions obtingudes sobre mostres de vida
Beta 203493 s’uneix ara la realitzada sobre el crani tre-
curta. Però en qualsevol cas sempre referència si no dels
panat (F 28 9084) (Soler i Roca de Togores, 1999: 370)
possibles inicis del fenomen de la inhumació múltiple sí
trobat en la primera capa distingida en el sector F de
potser de l’ocàs del nivell IV o, el que és el mateix, del
l’excavació de 1965, capa (0,00-0,40 m) que, per recons-
final de l’habitació amb fins d’aprofitament agropecuari
trucció de cotes, és possible considerar la seua assimila-
del jaciment. La sorprenent equivalència d’ambdues
ció als nivells II-III de l’estratigrafia de la sala de la dreta.
anàlisis extretes de mostres obtingudes en diferents talls
En la seua expressió a 2 σ (m) ambdós cranis queden
de subsectors contigus –perfil esquerre 4.3/C i perfil
més prop de la datació del calcani trobat en la base de
dret del subsector 5.3/C– en allò que es consigna com a
l’ossari del nivell 7.5, responent a restes d’individus
base de nivell III podria alertar sobre la possible adscrip-
morts en l’últim terç del IV mil·lenni aC.
ció de les mostres a una laminació superior de les taques
Disposar d’una aproximació del temps d’ús d’En
de cendra resultants de l’estabulació de bestiar que
Pardo com a necròpolis i d’un nombre mínim d’indivi-
afecten el nivell IV i que, com bé s’apunta en les seues
dus a partir de les restes localitzades en la sala de la
anàlisis, podrien haver-se desmantellat en el transcurs
dreta introdueix sempre la problemàtica d’una baixa
de les alteracions antròpiques del funerari nivell III.
freqüència d’inhumacions. Considerant un nombre
El fet que hi haja restes a En Pardo que, vinculades a
mínim d’individus semblant en la sala de l’esquerra s’es-
la inhumació múltiple, abasten una cronologia superior a
tabliria un còmput especulatiu de 60 individus inhumats
la pròpia del calcani no és gens descartable a la vista de
en 400 o 550 anys, cosa que aporta quocients mínims
la data que, dins d’un programa de datacions patrocinat
de soterrats/any. En raó del càlcul han de considerar-se
pel MARQ s’aconsegueix d’un dels cranis trepanats de la
respostes que necessàriament hauran de resoldre’s des
Cova de la Pastora1. La seua datació –Beta 231884 3665
de l’assumpció que hi van existir criteris socials de
i 3550 Cal BC 2 σ (m)– presenta valors que es remunten
selecció, o que s’hi donaren circumstàncies de mobilitat
al final de la primera meitat del IV mil·lenni aC, sense
en el fet habitacional que provocaren una pràctica inter-
arribar a abastar la cronologia de les datacions de la
mitent del ritu.
base del sediment del nivell III d’En Pardo que se situen
Encara que aqueix és l’interval temporal segur, no és
a circa 3.800 aC.
gens descartable considerar que fóra encara major. En
Més coincidents amb aquesta data resulten les data-
aquesta línia estan les dates que proporciona el sedi-
cions de les últimes inhumacions vinculades a l’horitzó
ment Beta 152955: 3890 i 3660 Cal BC 2 σ (m)/ Beta
propi de les ceràmiques esgrafiades en el poblat a l’aire
156661 3850 i 3660 Cal BC 2 σ (m), és clar que sempre
lliure del Tossal de les Basses –expressades en 2 σ BC
imprecises i per ara allunyades en excés dels valors més
tomba 4: Beta 225218: 3990-3960/ tomba 10: Beta
1.- Veure treball de C. Roca de Togores i J.A. Soler Díaz en aquest mateix volum.
200
RESTES DE VIDA, RESTES DE MORT
[page-n-7]
225224: 3980-3800 i tomba 3 Beta 225217: 3650-3520
(Rosser, 2007: 30)– datacions que a hores d’ara i amb les
dades que disposem determinen un horitzó previ a
aquell que ofereixen les restes de les inhumacions en la
cova d’En Pardo i aquell trepanat de Pastora. Quedaran
com a evidències prèvies de l’ús funerari d’En Pardo la
localització d’ossos humans en nivells anteriors, disposant-se de la datació –Beta 208464: 5.740 ± 40 BP/ 4590
Cal BC 2 σ (m)– d’un fragment de crani humà vinculat
amb l’horitzó propi de les ceràmiques pentinades (Soler,
2008: 44). Aquestes evidències de cap manera no hauran de relacionar-se amb l’ús posterior de la cavitat com
a necròpolis d’inhumació múltiple.
SOLER DÍAZ, J. A. (1999): «Consideraciones en torno al uso funerario de la
Cova d’En Pardo, Planes, Alicante». II Congrés del Neolític a la
Península Ibérica. Saguntum, Papeles del Laboratorio de Arqueología
de Valencia, extra 2. Universitat de València. Servei de Publicacions.
València. p. 361-367.
SOLER DÍAZ, J. A. (2000): «Cova d’En Pardo, Planes, Alicante: cavidad de
inhumación múltiple. Consideraciones en torno a los niveles funerarios hallados en las campañas efectuadas en 1965». Homenaje a
Enrique Llobregat, Instituto Alicantino de Cultura “Juan Gil-Albert”,
Alicante, p. 157-199.
SOLER DÍAZ, J. A. (2002): Cuevas de inhumación múltiple en la Comunidad
Valenciana. Real Academia de la Historia-Museo Arqueológico
Provincial de Alicante. Madrid-Alicante.
SOLER DÍAZ, J.A. (2008): «Vaso anforoide de la Cova d’En Pardo. Un cántaro del Neolítico Medio en un hábitat de pastores». El secreto del
barro. MARQ, Alicante, p. 21-89.
SOLER, J.A.; DUPRÉ, M.; FERRER, C.; GONZÁLEZ-SAMPÉRIZ, P.; GRAU, E, MÁÑEZ, S.
I
ROCA
DE
TOGORES, C. (1999): «Cova d’En Pardo, Planes, Alicante.
Primeros resultados de una investigación pluridisciplinar en un yacimiento prehistórico.» Memorial María Pilar Fumanal García. Universitat
de València. València.
Bibliografia
SOLER DÍAZ, J.A.; FERRER, C.; GONZÁLEZ, P.; BELMONTE, D.; LÓPEZ, D.; IBORRA,
BERNABEU AUBÁN, J. (1979): «Los elementos de adorno en el Eneolítico
P.; CLOQUELL, B.; ROCA DETOGORES, C.; CHIARRI, J.; RODES, F. I MARTÍ, J.B.
Valenciano». Saguntum, Papeles del Laboratorio de Arqueología de
(1999 b): «Uso funerario al final de la Edad del Bronce de la Cova
Valendcia, 14, Universitat de València. Servei de Publicacions.
d’En Pardo, Planes, Alicante. Una perspectiva pluridisciplinar».
València. p. 109-126.
Recerques del Museu d’Alcoi, 8. Museu Arqueològic Municipal
CAMPILLO VALERO, D. (1976): Lesiones patológicas en cráneos prehistóricos
de la Región Valenciana. Diputació de València. Valencia.
d’Alcoi. p. 111-177.
SOLER DÍAZ, J.A.; FERRER GARCÍA, C.; ROCA
DE
TOGORES MUÑOZ
I
GARCÍA
FORTEA PÉREZ, F.J. (1973): Los complejos microlaminares y geométricos del
ATIENZAR, G. (2008): «Cova d’En Pardo (Planes, Alicante). Un avance
Epipaleolítico Mediterráneo Español. Universidad de Salamanca.
sobre la secuencia cultural». En M. S. Hernández, J.A. Soler y J.A.
Salamanca.
López Padilla (eds): IV Congreso del Neolítico Peninsular, Alicante,
LLOBREGAT CONESA, E. (1973): Pardo, Cova d’En. Gran Enciclopedia de la
Región Valenciana, 8. Levante. València. p. 182.
2006, Alicante, vol. I, p. 79-89.
SOLER DÍAZ, J.A. I ROCA
DE
TOGORES MUÑOZ, C. (1999): «Estudio de los res-
LLOBREGAT CONESA, E. (1975): «Nuevos enfoques para el estudio del perío-
tos humanos encontrados en las intervenciones practicadas en 1961 y
do del Neolítico al Hierro en la región valenciana». Papeles del
1965 en la Cova d’En Pardo, Planes Alicante. Análisis antropológico y
Laboratorio de Arqueología de Valencia, 11, València, p. 119-140.
aproximación a su contexto cultural». II Congrés del Neolític a la
MARTÍ OLIVER, B. (1977): Cova de l’Or. Serie Trabajos Varios del SIP, 51.
Península Ibérica. Saguntum: Papeles del Laboratorio de Arqueología
Diputació Provincial de València. València.
RODES, F.; SOLER, J.A.; ROCA
DE
TOGORES, C.; CHIARRI, J.; CLOQUELL, B.; MARTÍ
de Valencia. Extra 2, p. 369-377.
SOLER DÍAZ, J.A.; ROCA
DE
TOGORES MUÑOZ, C.
I
RODES LLORET, C. (2008):
LLORET, J.B. I ETXEBERRÍA, F. (2006). «Paleopatología traumática en dos
«Lesiones en individuos neolíticos de la Cova d’En Pardo (Planes,
cráneos encontrados en el nivel III de la Cova d’En Pardo (Planes,
Alicante). Mecanismos, circunstancias y cronología.» Jornadas de
Alicante)». MARQ. Arqueología y Museos, 1. Diputación Provincial de
Antropología Física y Forense, Alicante, junio de 2006, Instituto
Alicante: Museo Arqueológico de Alicante. p. 9-24.
ROSSER LIMIÑANA, P. (2007): «El yacimiento arqueológico Tossal de les
Alicantino de Cultura Juan Gil-Albert, Alacant, p. 27-46.
TARRADELL MATEU, M. (1969): «Noticia de las recientes excavaciones del
Basses. Seis mil años de historia de Alicante». Tossal de les Basses.
Laboratorio de Arqueología de la Universidad de Valencia». X
Seis mil años de historia de Alicante. Patronato Municipal de Cultura,
Congreso Nacional de Arqueología, Mahón, 1967. Zaragoza. p. 183
Ayuntamiento de Alicante, Alicante, p. 4-80.
-186.
COVA D’EN PARDO
201
[page-n-8]