El barranc de Beniteixir (Piles, La Safor, València)
Josep Pascual Beneyto
2010
[page-n-1]
Aquest jaciment, situat al costat del marge esquerre del
barranc del mateix nom, i tot just a 1,8 km de l’actual línia
de costa, va ser localitzat d’una manera fortuïta l’any 2002
per Joan Cardona Escrivà, arqueòleg de l’Ajuntament de
Gandia. Amb motiu d’unes obres de desmunt en la denominada Unitat d’Execució número 3 de Piles s’havien seccionat nou estructures excavades en els nivells geològics
argilencs, de les quals almenys tres, per les restes materials presentades en secció, eren de clara adscripció cul-
EL BARRANC DE BENITEIXIR
(PILES, LA SAFOR, VALÈNCIA)
JOSEP PASCUAL BENEYTO
tural prehistòrica. La resta d’estructures mostraven asso-
MAOVA. Museu Arqueològic
ciats en els seus farciments elements de caràcter ibèric i
d’Ontinyent i la Vall d’Albaida
islàmic, per la qual cosa, encara que la seua interpretació
inicial semblava un poc més complexa, indicaven també
un origen prehistòric. Amb posterioritat, durant les
següents obres d’urbanització del polígon, amb l’execució del projecte de la rotonda de distribució del trànsit
entre el municipi i la platja, van aparéixer de nou restes
d’estructures de tipus sitja o fossa de cronologia prehistòrica, al costat de materials ibèrics i islàmics, indicant una
relació temporal i funcional entre les dues zones que
havien oferit restes arqueològiques.
La comunicació de les troballes a la Unitat d’Inspecció
Territorial de València, de la Direcció General de
Patrimoni de la Conselleria de Cultura, com també les
reunions informatives amb els serveis tècnics i administra-
EL BARRANC DE BENITEIXIR
191
[page-n-2]
ta circular i/o ovalada, encara que n’hi havia d’altres de
plantes irregulars (espècie de fossats), fosses quadrades,
etc. Encara que els treballs d’anàlisi i estudi de materials
arqueològics i de les estructures encara no s’han finalitzat,
Enterrament de l’estructura 13.
podem afirmar ara com ara que es tracta d’un jaciment
tius i amb les autoritats locals, van permetre delimitar
complex, en el qual trobem en principi materials i estruc-
l’«àrea de protecció arqueològica» convenient per a
tures de diversos períodes cronoculturals. És a dir, la
aquesta zona d’expansió urbanística del municipi de Piles.
majoria d’estructures (sitges i fosses) semblen pertànyer al
A partir d’aquest moment, s’han realitzat diverses
IV-III mil·lenni, és a dir, al neolític IIB, o siga, el que ara
actuacions concretes en diverses parcel·les annexes a la
coneixem com la darreria del neolític, possiblement el
descoberta inicialment i, per l’escassa informació que es
previ al fenomen campaniforme. Per altra banda, dispo-
disposa provisionalment, s’hi ha descobert una important
sem d’algunes estructures amb materials romans, d’altres
quantitat d’estructures de diversa filiació cultural: prehis-
(escasses) d’islàmics i d’altres que sens dubte semblen
tòriques, islàmiques, concordants en general amb allò
simples clots per a plantar tarongers, i fins i tot un èquid
conegut documentalment per a la zona.
(possiblement contemporani). Hi ha dos elements que fan
La nostra actuació, objecte d’aquestes notes, es va
centrar en la parcel·la número 7 del polígon industrial
interessant per a la investigació arqueològica en terres
valencianes el jaciment del Barranc de Beniteixir (Piles):
número 3 de Piles, al costat de la carretera de Piles a
D’una banda, el descobriment de cinc estructures de
Gandia (CV-670) i del carrer de Llevant. Presenta una
sitges i fosses amb enterraments. Els enterraments van apa-
extensió de 2.276 m2.
réixer en les estructures 8, 9, 13, 16 i 25. Els millor conser-
A la primavera del 2006 realitzem els treballs de des-
vats són els que es troben en les sitges 13 i 16. Es tracta
munt de la parcel·la, retirant només uns 40 cm, aproxima-
d’unes grans sitges en les quals, en la seua base, van ser
dament, de terra vegetal en la zona on anteriorment hi
dipositats sengles cadàvers. A causa de la seua singularitat,
havia hagut un hort de tarongers, i uns 45 cm en la zona en
els enterraments de les estructures 13 i 16 van rebre tracta-
què hi havia una antiga nau. L’aparició immediata d’una
ment de consolidació per part de la conservadora Victòria
gran quantitat d’estructures molt superficials va fer que el
Cardona Cruanyes, per a realitzar posteriorment un motle
desmunt fóra tan superficial. Al principi s’hi van localitzar 60
de cadascun d’ells, gràcies a una subvenció de la Direcció
estructures de plantes diverses (majoritàriament circulars).
General de Patrimoni Cultural Valencià. Posteriorment es va
Realitzem l’excavació entre finals de la primavera del
2006 i part de l’estiu d’aquest mateix any.
procedir a la seua musealització en les sales d’exposició del
Museu Arqueològic de Gandia (MAGa).
En total es van excavar 75 estructures de diverses
L’estructura 13 morfològicament és una sitja de planta
grandàries i morfologia. La majoria sitges i fosses de plan-
circular, base aplanada i forma troncocònica. Amb 1,50 m
192
RESTES DE VIDA, RESTES DE MORT
[page-n-3]
de diàmetre superior, 1,80 de diàmetre inferior i 1,06 de
profunditat. De farciment complex, s’hi van distingir diverses unitats estratigràfiques. Els materials recuperats van
ser abundants, destacant pel seu nombre les restes ceràmiques, entre elles un fragment amb decoració pentinada.
Enterrament de l’estructura 16.
Entre les restes lítiques hi destaquen les restes de talla —
supí lateral dret amb les extremitats superiors flexionades
important en aquest jaciment—, amb nòduls i nuclis,
descansant l’esquerra sobre la dreta, igual que els peus.
fauna, una important malacofauna marina, fang cuit i car-
El crani es troba afonat pel pes del sediment, del qual
bons. Les restes humanes descansen sobre la base de l’es-
s’han després una part de les dents. Com a aixovar hi des-
tructura. Es tracta d’un individu adult de sexe femení d’uns
taquen dos fragments de part passiva de molí de mà i una
30 anys d’edat al qual li falten els peus. La seua posició és
punta de fletxa sense utilitzar sobre el pit.
decúbit supí amb l’extremitat superior dreta sobre el pit,
Fem dues anàlisis de C14, una realitzada sobre frag-
un poc flexionada cap al costat esquerre del cos, l’extremi-
ment d’os humà de l’estructura 13 i l’altra sobre os d’ani-
tat superior esquerra descansa directament sobre la base
mal de l’estructura 21. Els resultats d’aquestes: estructu-
de la sitja. Les dues extremitats inferiors estan paral·leles i
ra 13: 2 σ cal BC 2850 to 2810, 2740 to 2730, 2690 to
un poc flexionades cap a l’esquerra. Hi destaca la presèn-
2480), i estructura 21: 2 σ cal BC 2870 to 2800, 2780 to
cia d’aixovar funerari format per un bol globular
2560, 2520 to 2500).
sense
decorar realitzat a mà i possiblement un pecten sobre salabre dret i un cantal menut al costat de la mà dreta.
D’altra banda, localitzar i excavar dues grans estructures presumptament del bronze final en un jaciment ens
L’estructura 16, sitja de planta circular, base aplanada
ha proporcionat majoritàriament materials i estructures
i forma troncocònica, amb 1,31 m de diàmetre superior,
del III mil·lenni. El fenomen del final de l’edat del bronze
2,09 m de diàmetre inferior i 1,35 m de profunditat. De
(bronze tardà-bronze final) és encara un període no molt
farciment complex, s’hi van distingir diverses unitats estra-
ben conegut. La manca de jaciments fa que el de
tigràfiques. Els materials són variats, i hi destaquen les
Beniteixir adquirisca una importància rellevant, si a més
restes ceràmiques; entre elles, abundants elements de
observem el seu quasi desconeixement en la comarca de
prensió: mamellons i llengüetes, tipològicament hi desta-
la Safor. A més, cal destacar l’important volum de mate-
quen els vasos de classe A, és a dir, plats, plàteres i escu-
rials recuperats en una d’aquestes estructures (33).
delles, entre aquestes un plat d’ala plana, també els vasos
Beniteixir ens ha oferit una gran quantitat d’estructu-
de classe B, bols hemisfèrics i globulars i olles de la clas-
res i una gran quantitat de materials. Tot el conjunt carac-
se C. Dins del farciment abunden les restes de talla, la
teritza un típic jaciment neolític del IV-III mil·lenni, jaci-
fauna i la malacofauna. Les restes humanes descansen
ments bastant habituals en les comarques centrals inte-
sobre la base de l’estructura. La seua posició és decúbit
riors però, fins fa poc temps, desconeguts a la costa.
EL BARRANC DE BENITEIXIR
193
[page-n-4]
utilitzades com a llocs de soterrament. Ens inclinem a pensar que els habitatges, cabanyes, de les quals a penes
tenim informació, es trobaven entre i prop de les sitges,
però que possiblement el fet de tindre una mínima part
excavada sobre el subsòl fa que no ens quede constància
Vista parcial del jaciment.
de la seua existència; els processos erosius i les transformacions agrícoles, han arrasat aquestes estructures.
Aquest tipus d’estructures, segons allò que sabem en
l’actualitat, posseeixen una o diverses funcions primàries i
altres de secundàries. En un primer moment, la funció que
s’atribueix a la majoria d’estructures, sitges i fosses (es
tracta en la majoria dels casos de sitges, tallades), és a dir,
de recipients d’emmagatzematge, és la de graners per a
cereals principalment. Les estructures, una vegada s’erosionen, s’utilitzen majoritàriament com a abocadors (per
aquesta raó el farciment és tan desigual), i vam pensar que
Més complicats d’interpretar són els fossats, i altres
estructures de planta irregular. Se n’han barallat com a
possibles funcions: el drenatge, espai d’estabulació de
bestiar, aljubs per a acumular-hi aigua, estructures defensives, entre altres; se’ns fa difícil inclinar-nos per una o
altra possible funcionalitat, de moment.
De singular podem qualificar l’estructura 33 (amb
materials del bronze final). Potser està relacionada amb
processos de combustió.
s’amortitzen de manera ràpida, amb les deixalles antròpiques, tal com ens mostra la sedimentació en aquestes
Bibliografia
estructures. Unes altres, les menys, tal com veiem no sols
BERNABEU AUBÁN, J. (1989): La tradición cultural de las cerámicas impresas
a Beniteixir, sinó també a l’Arenal de la Costa i possible-
en la zona oriental de la Península Ibérica. Trabajos Varios del SIP, 86.
ment a l’Atarcó, Missena i l’Alqueria de Sant Andreu, són
– (1993): «El tercer milenio a.C. en el País Valenciano. Los poblados de
València.
Jovades (Cocentaina , Alacant) y Arenal de la Costa (Ontinyent,
Valencia)». Saguntum, 26 Universitat de València.
BERNABEU AUBÁN, J.; GUITART
I
PERARNAU, I.
I
PASCUAL BENITO, J. Ll. (1989):
«Reflexiones en torno al patrón de asentamiento en el País Valenciano
entre el Neolítico y la Edad del Bronce», Saguntum: Papeles del
Laboratorio de Arqueología de Valencia, 22; València, p. 99-124.
– (1989): «El País Valenciano desde finales del Neolítico a los inicios de la
Edad del Bronce». A.P.L., XVIII: p. 159-180. València.
BERNABEU AUBÁN, J. et al. (1994): «Niuet (l’Alqueria d’Asnar). Poblado del III
milenio a. C.», Recerques del Museu d´Alcoi, 3, Alcoi, p. 9-74.
BERNABEU AUBÁN, J.; OROZCO KÖHLER, T.
Poblamiento
I
DÍEZ
CASTILLO, A. (2002): «El
Neolítico: desarrollo del paisaje agrario en les Valls
d’Alcoi». En Mauro S. Hernández i Josep M. Segura (coords.). La Sarga:
Arte rupestre y territorio. Alcoi, p.171-184.
MARTÍ OLIVER, B. (1983): El naixement de l’agricultura en el País Valencià: del
Neolític a l’Edat del Bronze, Cultura Universitària Popular, 1. Universitat
Planta del jaciment.
194
RESTES DE VIDA, RESTES DE MORT
de València.
[page-n-5]
Aquest jaciment, situat al costat del marge esquerre del
barranc del mateix nom, i tot just a 1,8 km de l’actual línia
de costa, va ser localitzat d’una manera fortuïta l’any 2002
per Joan Cardona Escrivà, arqueòleg de l’Ajuntament de
Gandia. Amb motiu d’unes obres de desmunt en la denominada Unitat d’Execució número 3 de Piles s’havien seccionat nou estructures excavades en els nivells geològics
argilencs, de les quals almenys tres, per les restes materials presentades en secció, eren de clara adscripció cul-
EL BARRANC DE BENITEIXIR
(PILES, LA SAFOR, VALÈNCIA)
JOSEP PASCUAL BENEYTO
tural prehistòrica. La resta d’estructures mostraven asso-
MAOVA. Museu Arqueològic
ciats en els seus farciments elements de caràcter ibèric i
d’Ontinyent i la Vall d’Albaida
islàmic, per la qual cosa, encara que la seua interpretació
inicial semblava un poc més complexa, indicaven també
un origen prehistòric. Amb posterioritat, durant les
següents obres d’urbanització del polígon, amb l’execució del projecte de la rotonda de distribució del trànsit
entre el municipi i la platja, van aparéixer de nou restes
d’estructures de tipus sitja o fossa de cronologia prehistòrica, al costat de materials ibèrics i islàmics, indicant una
relació temporal i funcional entre les dues zones que
havien oferit restes arqueològiques.
La comunicació de les troballes a la Unitat d’Inspecció
Territorial de València, de la Direcció General de
Patrimoni de la Conselleria de Cultura, com també les
reunions informatives amb els serveis tècnics i administra-
EL BARRANC DE BENITEIXIR
191
[page-n-2]
ta circular i/o ovalada, encara que n’hi havia d’altres de
plantes irregulars (espècie de fossats), fosses quadrades,
etc. Encara que els treballs d’anàlisi i estudi de materials
arqueològics i de les estructures encara no s’han finalitzat,
Enterrament de l’estructura 13.
podem afirmar ara com ara que es tracta d’un jaciment
tius i amb les autoritats locals, van permetre delimitar
complex, en el qual trobem en principi materials i estruc-
l’«àrea de protecció arqueològica» convenient per a
tures de diversos períodes cronoculturals. És a dir, la
aquesta zona d’expansió urbanística del municipi de Piles.
majoria d’estructures (sitges i fosses) semblen pertànyer al
A partir d’aquest moment, s’han realitzat diverses
IV-III mil·lenni, és a dir, al neolític IIB, o siga, el que ara
actuacions concretes en diverses parcel·les annexes a la
coneixem com la darreria del neolític, possiblement el
descoberta inicialment i, per l’escassa informació que es
previ al fenomen campaniforme. Per altra banda, dispo-
disposa provisionalment, s’hi ha descobert una important
sem d’algunes estructures amb materials romans, d’altres
quantitat d’estructures de diversa filiació cultural: prehis-
(escasses) d’islàmics i d’altres que sens dubte semblen
tòriques, islàmiques, concordants en general amb allò
simples clots per a plantar tarongers, i fins i tot un èquid
conegut documentalment per a la zona.
(possiblement contemporani). Hi ha dos elements que fan
La nostra actuació, objecte d’aquestes notes, es va
centrar en la parcel·la número 7 del polígon industrial
interessant per a la investigació arqueològica en terres
valencianes el jaciment del Barranc de Beniteixir (Piles):
número 3 de Piles, al costat de la carretera de Piles a
D’una banda, el descobriment de cinc estructures de
Gandia (CV-670) i del carrer de Llevant. Presenta una
sitges i fosses amb enterraments. Els enterraments van apa-
extensió de 2.276 m2.
réixer en les estructures 8, 9, 13, 16 i 25. Els millor conser-
A la primavera del 2006 realitzem els treballs de des-
vats són els que es troben en les sitges 13 i 16. Es tracta
munt de la parcel·la, retirant només uns 40 cm, aproxima-
d’unes grans sitges en les quals, en la seua base, van ser
dament, de terra vegetal en la zona on anteriorment hi
dipositats sengles cadàvers. A causa de la seua singularitat,
havia hagut un hort de tarongers, i uns 45 cm en la zona en
els enterraments de les estructures 13 i 16 van rebre tracta-
què hi havia una antiga nau. L’aparició immediata d’una
ment de consolidació per part de la conservadora Victòria
gran quantitat d’estructures molt superficials va fer que el
Cardona Cruanyes, per a realitzar posteriorment un motle
desmunt fóra tan superficial. Al principi s’hi van localitzar 60
de cadascun d’ells, gràcies a una subvenció de la Direcció
estructures de plantes diverses (majoritàriament circulars).
General de Patrimoni Cultural Valencià. Posteriorment es va
Realitzem l’excavació entre finals de la primavera del
2006 i part de l’estiu d’aquest mateix any.
procedir a la seua musealització en les sales d’exposició del
Museu Arqueològic de Gandia (MAGa).
En total es van excavar 75 estructures de diverses
L’estructura 13 morfològicament és una sitja de planta
grandàries i morfologia. La majoria sitges i fosses de plan-
circular, base aplanada i forma troncocònica. Amb 1,50 m
192
RESTES DE VIDA, RESTES DE MORT
[page-n-3]
de diàmetre superior, 1,80 de diàmetre inferior i 1,06 de
profunditat. De farciment complex, s’hi van distingir diverses unitats estratigràfiques. Els materials recuperats van
ser abundants, destacant pel seu nombre les restes ceràmiques, entre elles un fragment amb decoració pentinada.
Enterrament de l’estructura 16.
Entre les restes lítiques hi destaquen les restes de talla —
supí lateral dret amb les extremitats superiors flexionades
important en aquest jaciment—, amb nòduls i nuclis,
descansant l’esquerra sobre la dreta, igual que els peus.
fauna, una important malacofauna marina, fang cuit i car-
El crani es troba afonat pel pes del sediment, del qual
bons. Les restes humanes descansen sobre la base de l’es-
s’han després una part de les dents. Com a aixovar hi des-
tructura. Es tracta d’un individu adult de sexe femení d’uns
taquen dos fragments de part passiva de molí de mà i una
30 anys d’edat al qual li falten els peus. La seua posició és
punta de fletxa sense utilitzar sobre el pit.
decúbit supí amb l’extremitat superior dreta sobre el pit,
Fem dues anàlisis de C14, una realitzada sobre frag-
un poc flexionada cap al costat esquerre del cos, l’extremi-
ment d’os humà de l’estructura 13 i l’altra sobre os d’ani-
tat superior esquerra descansa directament sobre la base
mal de l’estructura 21. Els resultats d’aquestes: estructu-
de la sitja. Les dues extremitats inferiors estan paral·leles i
ra 13: 2 σ cal BC 2850 to 2810, 2740 to 2730, 2690 to
un poc flexionades cap a l’esquerra. Hi destaca la presèn-
2480), i estructura 21: 2 σ cal BC 2870 to 2800, 2780 to
cia d’aixovar funerari format per un bol globular
2560, 2520 to 2500).
sense
decorar realitzat a mà i possiblement un pecten sobre salabre dret i un cantal menut al costat de la mà dreta.
D’altra banda, localitzar i excavar dues grans estructures presumptament del bronze final en un jaciment ens
L’estructura 16, sitja de planta circular, base aplanada
ha proporcionat majoritàriament materials i estructures
i forma troncocònica, amb 1,31 m de diàmetre superior,
del III mil·lenni. El fenomen del final de l’edat del bronze
2,09 m de diàmetre inferior i 1,35 m de profunditat. De
(bronze tardà-bronze final) és encara un període no molt
farciment complex, s’hi van distingir diverses unitats estra-
ben conegut. La manca de jaciments fa que el de
tigràfiques. Els materials són variats, i hi destaquen les
Beniteixir adquirisca una importància rellevant, si a més
restes ceràmiques; entre elles, abundants elements de
observem el seu quasi desconeixement en la comarca de
prensió: mamellons i llengüetes, tipològicament hi desta-
la Safor. A més, cal destacar l’important volum de mate-
quen els vasos de classe A, és a dir, plats, plàteres i escu-
rials recuperats en una d’aquestes estructures (33).
delles, entre aquestes un plat d’ala plana, també els vasos
Beniteixir ens ha oferit una gran quantitat d’estructu-
de classe B, bols hemisfèrics i globulars i olles de la clas-
res i una gran quantitat de materials. Tot el conjunt carac-
se C. Dins del farciment abunden les restes de talla, la
teritza un típic jaciment neolític del IV-III mil·lenni, jaci-
fauna i la malacofauna. Les restes humanes descansen
ments bastant habituals en les comarques centrals inte-
sobre la base de l’estructura. La seua posició és decúbit
riors però, fins fa poc temps, desconeguts a la costa.
EL BARRANC DE BENITEIXIR
193
[page-n-4]
utilitzades com a llocs de soterrament. Ens inclinem a pensar que els habitatges, cabanyes, de les quals a penes
tenim informació, es trobaven entre i prop de les sitges,
però que possiblement el fet de tindre una mínima part
excavada sobre el subsòl fa que no ens quede constància
Vista parcial del jaciment.
de la seua existència; els processos erosius i les transformacions agrícoles, han arrasat aquestes estructures.
Aquest tipus d’estructures, segons allò que sabem en
l’actualitat, posseeixen una o diverses funcions primàries i
altres de secundàries. En un primer moment, la funció que
s’atribueix a la majoria d’estructures, sitges i fosses (es
tracta en la majoria dels casos de sitges, tallades), és a dir,
de recipients d’emmagatzematge, és la de graners per a
cereals principalment. Les estructures, una vegada s’erosionen, s’utilitzen majoritàriament com a abocadors (per
aquesta raó el farciment és tan desigual), i vam pensar que
Més complicats d’interpretar són els fossats, i altres
estructures de planta irregular. Se n’han barallat com a
possibles funcions: el drenatge, espai d’estabulació de
bestiar, aljubs per a acumular-hi aigua, estructures defensives, entre altres; se’ns fa difícil inclinar-nos per una o
altra possible funcionalitat, de moment.
De singular podem qualificar l’estructura 33 (amb
materials del bronze final). Potser està relacionada amb
processos de combustió.
s’amortitzen de manera ràpida, amb les deixalles antròpiques, tal com ens mostra la sedimentació en aquestes
Bibliografia
estructures. Unes altres, les menys, tal com veiem no sols
BERNABEU AUBÁN, J. (1989): La tradición cultural de las cerámicas impresas
a Beniteixir, sinó també a l’Arenal de la Costa i possible-
en la zona oriental de la Península Ibérica. Trabajos Varios del SIP, 86.
ment a l’Atarcó, Missena i l’Alqueria de Sant Andreu, són
– (1993): «El tercer milenio a.C. en el País Valenciano. Los poblados de
València.
Jovades (Cocentaina , Alacant) y Arenal de la Costa (Ontinyent,
Valencia)». Saguntum, 26 Universitat de València.
BERNABEU AUBÁN, J.; GUITART
I
PERARNAU, I.
I
PASCUAL BENITO, J. Ll. (1989):
«Reflexiones en torno al patrón de asentamiento en el País Valenciano
entre el Neolítico y la Edad del Bronce», Saguntum: Papeles del
Laboratorio de Arqueología de Valencia, 22; València, p. 99-124.
– (1989): «El País Valenciano desde finales del Neolítico a los inicios de la
Edad del Bronce». A.P.L., XVIII: p. 159-180. València.
BERNABEU AUBÁN, J. et al. (1994): «Niuet (l’Alqueria d’Asnar). Poblado del III
milenio a. C.», Recerques del Museu d´Alcoi, 3, Alcoi, p. 9-74.
BERNABEU AUBÁN, J.; OROZCO KÖHLER, T.
Poblamiento
I
DÍEZ
CASTILLO, A. (2002): «El
Neolítico: desarrollo del paisaje agrario en les Valls
d’Alcoi». En Mauro S. Hernández i Josep M. Segura (coords.). La Sarga:
Arte rupestre y territorio. Alcoi, p.171-184.
MARTÍ OLIVER, B. (1983): El naixement de l’agricultura en el País Valencià: del
Neolític a l’Edat del Bronze, Cultura Universitària Popular, 1. Universitat
Planta del jaciment.
194
RESTES DE VIDA, RESTES DE MORT
de València.
[page-n-5]