La infància a través de l'estudi de les restes humanes des del neolític a l'edat del bronze en terres valencianes
María Paz de Miguel Ibáñez
2010
[page-n-1]
A Josefina Ibáñez Garrués
In Memoriam
Introducció
Quan ens plantegem fer una revisió sobre la presència
de restes humanes pertanyents a individus infantils en
contextos prehistòrics del nostre entorn, la primera
cosa que hem de preguntar-nos és quines característiques defineixen la infància. Des d’el punt de vista de
LA INFÀNCIA A TRAVÉS DE L’ESTUDI
DE LES RESTES HUMANES DES DEL NEOLÍTIC A
L’EDAT DEL BRONZE EN TERRES VALENCIANES
l’Antropologia Física hi ha diferents paràmetres ossis
M.ª PAZ
DE
MIGUEL IBÁÑEZ
Universitat d’Alacant
que permeten fer una assignació aproximada de l’edat
de les restes humanes que trobem en jaciments
arqueològics (Scheuer i Black, 2000). La simple observació de la dentició, així com de gran part de l’esquelet, permet a qualsevol persona fer una primera diferenciació entre subjectes adults i infantils. No obstant això,
malgrat que la maduració òssia i dental són indicadors
físics de l’edat, aquesta dada no pot ser transportada
de forma directa al món social.
La consideració que la infància té en la nostra cultura dista molt de poder ser transferida a altres
moments històrics i molt menys a la prehistòria. La
gran mortalitat infantil que es pressuposa en tota
societat antiga, fa que la defunció de les filles i els fills
1.- Infància: Període de la vida que comprèn des del naixement fins a l'adolescència. Diccionari de la LLengua Catalana.
LA INFÀNCIA A TRAVÉS DE L’ESTUDI DE LES RESTES HUMANES
155
[page-n-2]
en les primeres fases de la vida haja de ser considera-
en terres valencianes pertanyents al neolític, calcolític,
da com un esdeveniment que, si bé no seria desitjat,
campaniforme i edat del bronze, i fins i tot disposar
estaria acceptat com un fet possible i, fins i tot, proba-
d’enterraments individuals en alguns moments cultu-
ble durant la criança.
rals, tant la població adulta representada com la infan-
Reconéixer l’afecció afectiva que es tenia cap a la
til disten molt de ser el reflex de les societats a les
descendència no és fàcil des del nostre coneixement,
quals van pertànyer. En aquest punt són els aspectes
si bé és possible que a partir de la presència en con-
culturals els que s’imbriquen, saber qui són els que
textos funeraris d’individus morts durant els primers
tenen dret a ser tractats d’una forma especial després
anys de vida puguem accedir a un registre difícil d’in-
de la seua mort, cosa que els ha permés perdurar fins
terpretar, però útil a l’hora de reconéixer la representa-
als nostres dies, quines característiques tenen, quin
ció d’aquestes persones en contextos arqueològics,
aixovar els acompanya, a quin sexe pertanyen, quina
funeraris o no.
és la seua edat, quines malalties van patir, etc., són
S’ha proposat que la presència d’un gran nombre
preguntes a les quals voldríem donar una resposta. En
d’infantils en espais funeraris és un indicador demo-
definitiva el nostre objectiu és conéixer les persones
gràfic que ens mostra una societat en creixement. Des
que van ser i en quin entorn es va desenvolupar la
del neolític, l’assentament en un territori, l’existència
seua vida.
de nuclis d’habitatges estables, la convivència contí-
L’osteoarqueologia tan sols pot rescatar una part
nua entre homes i dones, i l’existència de recursos ali-
d’aquesta informació, això sí, de forma directa a tra-
mentaris més abundants, van afavorir clarament la
vés de les restes pertanyents als individus que van fer
natalitat (Bocquet-Appel i de Miguel, 2002: 36-37). En
aquesta part de la història, i entre ells estan els indi-
aquest moment comencen a aparéixer de forma més
vidus infantils la figura dels quals ha estat oblidada
evident els espais funeraris, molts d’ells col·lectius, en
per la investigació durant molt de temps. És cert que
els quals s’inhuma una part de la població. Si en aquei-
sempre hi ha hagut excepcions i entre les últimes
xos llocs aparegueren restes infantils en nombre ele-
hem de destacar l’obra col·lectiva recentment publi-
vat, seria l’indicador esperat en una població que s’ex-
cada (Gusi, Muriel i Olaria, 2008), en la qual conver-
pandeix segons els models demogràfics prevacunals.
geixen diferents estudis i disciplines amb l’afany últim
La realitat, no obstant, n’és una altra. Són poques les
de disposar d’un exhaustiu registre tant arqueològic,
restes humanes procedents d’espais funeraris neolítics
com osteoarqueològic, que ens permeta aproximar-
coneguts en el nostre entorn, i entre ells la presència
nos amb més recursos al coneixement del món de la
de població infantil està igualment infrarepresentada.
infància.
El mateix ocorre amb altres moments de la prehistòria,
En el treball que ací presentem farem un repàs d’al-
a pesar de conéixer nombroses coves d’enterrament
guns espais funeraris en què s’han identificat restes
156
RESTES DE VIDA, RESTES DE MORT
[page-n-3]
Figura 1. Restes claviculars de tres infantils trobats al mateix espai sepulcral. Cabezo Redondo (Villena).
d’individus infantils des del neolític fins a l’edat del
La localització de restes humanes suposa la realitza-
bronze. En alguns casos les dades procedeixen de tre-
ció d’un minuciós treball de camp que permeta docu-
balls propis, alguns d’ells inèdits, i en altres ens assorti-
mentar la seua posició, conservació, relació amb els
rem dels realitzats per diferents equips d’investigació
aixovars i amb altres possibles ocupants de l’espai.
en terres valencianes. En realitat són pocs en termes
L’arreplega dels materials ha de ser exhaustiva, més en
absoluts però, de gran rellevància a l’hora de recuperar
el cas dels individus infantils, atés que els ossos encara
un protagonisme del qual durant molt de temps se’ls
no hi han finalitzat el seu desenvolupament i es troben
ha privat.
amb les epífisis sense fusionar, a la qual cosa s’afig unes
dents en formació, amb grandària reduïda i fàcilment
Les dades osteoarqueològiques
alterables pels processos tafonòmics.
L’osteoarqueologia estudia les restes esquelètiques
L’estudi se centrarà a conéixer quina és la seua fase
excavades en diferents contextos arqueològics.
de desenvolupament, i en aquest punt serà de gran
Aquests espais poden tindre una funcionalitat diferent
rellevància disposar de restes dentals, ja que són els
ja que la presència de restes humanes no és exclusiva-
indicadors més fiables de l’edat de l’individu
ment en les necròpolis, entenent per aquestes un espai
(Ubelaker, 2007: 84). Quan aquests no es conserven
per als morts diferenciat del món dels vius. El seu fona-
disposem d’altres paràmetres que ens permeten, a
ment és obtindre la major informació possible sobre el
partir del grau de desenvolupament de diferents
seu estat de conservació, edat, sexe, signes d’activitat,
ossos, determinar una edat aproximada (Scheuer i
característiques físiques, malalties, etc.
Black, 2000) (Fig. 1).
LA INFÀNCIA A TRAVÉS DE L’ESTUDI DE LES RESTES HUMANES
157
[page-n-4]
tors que potencien els riscos de patir accidents o d’estar en contacte amb diferents malalties infeccioses i
parasitàries que posarien seriosament en compromís la
seua vida, circumstàncies que permeten justificar la
seua primerenca presència en contextos funeraris.
Aquestes variables han estat analitzades recentment
Figura 2. Hiperostosi parietal (Coveta Emparetà, Bocairent, València).
per Buchet i Séguy (2008), fent propostes de periodització d’edats molt suggeridores a l’hora de realitzar
una interpretació sociocultural.
La identificació del sexe en la població infantil és
Les malalties que van patir durant la seua vida i les
molt més complexa que en l’adulta, ja que les caracte-
causes que els van portar a la defunció queden la majo-
rístiques sexuals es defineixen a partir de la pubertat,
ria de les vegades ocultes. Una infecció es pot conside-
per la qual cosa tan sols les determinacions d’ADN
rar una patologia greu quan no es disposa de recursos
podrien oferir-nos aquesta informació de manera fiable,
farmacològics per a combatre-la, i aquesta és molt pro-
si bé la seua complexitat fa que no siga un mètode
bablement la causa de mort de la majoria de les xique-
accessible en l’actualitat. La seua rellevància no és poca
tes i els xiquets que tenim documentats en els nostres
ja que permetria reconéixer si hi ha una diferenciació
jaciments. A vegades hi ha signes que podem associar
per sexes entre els infantils conservats, cosa que ens
amb algunes malalties, preferentment infeccioses o
portaria a obtindre una informació sociocultural molt
carencials, que han deixat la seua empremta en les
rellevant a l’hora d’interpretar la seua presència en els
dents i els ossos, encara que en poques ocasions ens
diferents jaciments.
permeten relacionar-les directament amb la seua mort
Conéixer quin era el seu paper social passa per
(Fig. 2).
reconéixer quines eren les seues funcions dins del
Un altre aspecte, tal vegada controvertit des de la
grup. És sabut que la realització de diferents tasques
nostra perspectiva actual, és la mort relacionada amb
relacionades amb el manteniment de la família i/o
la maternitat. D’una banda tenim els testimonis de
comunitat és molt primerenca en les societats anti-
restes fetals que pel seu tamany van haver de morir
gues. Són precoços a l’hora de fer-se autosuficients, i
intraúter o en nàixer prematurament, i d’altra banda,
no és estrany que assumisquen responsabilitats com
esquelets que pertanyen a nounats difunts en dates
l’atenció del ramat, l’ajuda en les tasques agrícoles, el
molt pròximes al part. També cal considerar que pro-
tragí de l’aigua, etc., des de fases inicials de la vida.
bablement l’edat en què s’inicia la maternitat pot
No sol ser fàcil reconéixer aquestes labors a través de
estar en relació amb la primera regla, moment en el
les restes d’individus infantils i, malgrat això, són fac-
qual es considera la xiqueta ja una dona, i en el qual
158
RESTES DE VIDA, RESTES DE MORT
[page-n-5]
s’iniciarien les relacions sexuals. Aquesta precocitat
ficació es produeix en l’interior de coves o clavills,
podria relacionar-se amb embarassos de risc que
prou disperses pel nostre territori, amb la dificultat ja
posarien en perill tant la vida del fetus com la de la
esmentada perquè en molts casos hi ha materials d’è-
mare. Les altes taxes de mortalitat fetal i perinatal
poques posteriors. Hem de ressenyar que l’ús de cavi-
estan fàcilment justificades davant els nombrosos fac-
tats naturals com a llocs d’enterrament suposa, en la
tors de risc que durant l’embaràs i el part poden inter-
majoria dels casos, que el depòsit dels cadàvers es
ferir en el seu desenvolupament normal i, com a con-
realitzaria sense cap ubicació real sota terra, més aviat
seqüència, provocar avortaments, parts preterme, dis-
s’hi van depositar, potser embolcats i en forma de far-
tòcies de part, etc.
dell sobre el sòl natural de la cova. Això comportaria
que, passat un temps, es poguera produir la dispersió
Els espais funeraris
dels ossos i que les reutilitzacions successives com a
La relació dels espais funeraris en què s’ha determinat
espai funerari condicionaren la variació de la seua
la presència de restes infantils, s’allunya parcialment
posició inicial, així com el buidatge parcial de la cavi-
de l’interés d’aquest article, encara que volguérem
tat, de vegades fàcilment justificable per la limitació
exposar algunes dades. En terres valencianes hi ha
de l’espai.
alguns centenars de jaciments amb materials prehistò-
En alguns jaciments recentment excavats s’han
rics entre els quals es troben restes humanes. En molts
documentat fosses d’enterrament individual, amb cro-
d’ells, les cronologies dels enterraments es veuen
nologies corresponents al neolític mitjà, com per exem-
eclipsades davant la presència de materials que per-
ple el Tossal de les Basses a Alacant i el jaciment de
tanyen a diferents moments cronoculturals, per la qual
Costamar a Orpesa (Castelló), dels quals disposem d’al-
cosa és prou complicat determinar en quin moment
gunes dades antropològiques presentades en aquesta
d’ocupació s’han d’identificar les inhumacions i, fins i
publicació. No obstant això, els espais funeraris indivi-
tot, es pot manejar la hipòtesi que siguen depòsits dia-
duals en fosses són minoritaris quant als realitzats en
crònics d’individus l’únic nexe d’unió dels quals de
coves o covetes, ja esmentats.
vegades seria ocupar un mateix espai funerari, sense
El costum funerari d’inhumar o depositar el cadàver
altres connotacions cronoculturals. Malgrat aquestes
en coves o covetes està clarament documentat durant
limitacions, hi ha algunes dades que sí han de ser tin-
les successives fases de la prehistòria, fins i tot, al bron-
gudes en consideració i integrades en els contextos als
ze final, com ha quedat patent després de les datacions
quals pertanyen.
obtingudes en la Cova d’En Pardo a Planes (Alacant)
Són diverses les referències a enterraments en
(Soler et al., 1999: 115). Serà a partir de l’edat del bron-
espais funeraris amb nivells que es poden adscriure a
ze, i primerament en les àrees d’influència de l’Argar,
diferents fases del neolític. En general, la seua identi-
quan s’identifiquen les inhumacions individuals en llocs
LA INFÀNCIA A TRAVÉS DE L’ESTUDI DE LES RESTES HUMANES
159
[page-n-6]
Figura 3. Restes infantils de la Illeta dels Banyets (El Campello, Alacant).
160
RESTES DE VIDA, RESTES DE MORT
[page-n-7]
d’hàbitat (Fig. 3). En alguns jaciments adscrits al bronze
dades precises sobre l’edat dels individus. Destaquem,
valencià, segons la classificació clàssica (De Pedro,
entre altres, els treballs realitzats per B. Cloquell i M.
2004: 41-42), es documenten tant inhumacions indivi-
Aguilar (1996 a, b, c), així com algunes dades proce-
duals com col·lectives en coves o covetes pròximes. En
dents d’altres investigadors (García, 1983; Campillo,
el campaniforme, els enterraments es realitzen en cove-
1996; Gómez Bellard, 2002; Polo i Casabó, 2004; Soler
tes pròximes als hàbitats, amb aixovars més rellevants,
Díaz et al., 2008; Agustí, ep.; Núñez et al., 2009); als
però en els quals perdura encara la dificultat de ser
quals hem afegit estudis propis, alguns publicats i altres
assignats a un dels individus inhumats.
inèdits (Taula 1).
Durant el bronze final serà quan quede patent un
Atés que volem obtindre dades que puguen ser
canvi dràstic de ritual. De la inhumació a la cremació,
interpretades des d’una perspectiva cultural, només
amb necròpolis pròpiament dites, en les quals es
hem utilitzat les procedents de jaciments en què es va
documenten les sepultures principalment individuals,
fer un esment clar de l’edat dels infantils, si bé algu-
de diferents tipologies, com en el cas de les Moreres,
nes vegades hem hagut de realitzar una distribució
a Crevillent, (González, 2002). Només un jaciment La
aproximada a un determinat grup d’edat segons els
Escurrupenia, a Cocentaina, ix de la norma d’inhuma-
paràmetres demogràfics utilitzats (Bocquet-Appel,
ció durant el calcolític, amb la presència de crema-
2008: 76).
cions (Pascual, 2002), en una etapa clarament inhuma-
Amb les dades obtingudes hem elaborat una taula
dora, que s’ha convertit en un unicum en la nostra
en què s’arrepleguen els resultats absoluts per perío-
geografia, més encara després de descartar que el
des culturals (Taula 2). En aquest cas no s’han conside-
contacte amb el foc d’algunes restes humanes troba-
rat les dades pertanyents al bronze final, ja que els
des en diferents jaciments prehistòrics es deu a un
espais funeraris estudiats corresponen a necròpolis en
ritual intencionat de destrucció, i que més aviat és a
què el nombre d’individus és significativament més ele-
causa de l’exposició accidental dels ossos, ja esquele-
vat que els espais funeraris d’èpoques anteriors i amb
titzats, a fogueres amb una finalitat que podria ser
una concepció del ritual funerari molt diferent de les
diversa.
etapes prèvies.
Com podem observar són numèricament molt escas-
Restes infantils en el nostre entorn
ses les restes infantils indicades amb la seua edat. És en
Per a aquest treball hem revisat nombroses publica-
contextos calcolítics i de l’edat del bronze on s’ha iden-
cions en què es fa referència a la presència de restes
tificat la major quantitat d’infantils de la mostra, el pri-
humanes infantils des del neolític fins al l’edat del bron-
mer cas clarament justificat, atés que els espais sepul-
ze, encara que hem de reconéixer que, malgrat ser molt
crals estudiats són significativament més nombrosos
nombroses les cites, en poques ocasions es presenten
que en el neolític i el campaniforme, encara que en
LA INFÀNCIA A TRAVÉS DE L’ESTUDI DE LES RESTES HUMANES
161
[page-n-8]
Jaciment
Localització
Cultura
Coveta Emparetà
Bocairent (València)
Neolític
Fetus Perinatal 0-1
1-4
Cova de la Sarsa
Bocairent (València)
Neolític
Cova de l'Or
Beniarrés (Alacant)
Neolític
Cova de Sant Martí
Agost (Alacant)
Neolític
1
1
Tossal de les Basses
Alacant
Neolític
1
1
Cova de Gerra
Bocairent (València)
Calcolític
1
1
1
3
Cova del Montgó
Xàbia (Alacant)
Calcolític
1
3
4
Coves 1
Alcalalí (Alacant)
Calcolític
1
1
4
Coves 3
Alcalalí (Alacant)
Calcolític
1
1
Gos Flac 2
Beniarbeig (Alacant)
Calcolític
1
1
Penyó
Xaló (Alacant)
Calcolític
Ocaide 2
Pedreguer (Alacant)
Calcolític
Parra 1
Pedreguer (Alacant)
Calcolític
Parra 3
Pedreguer (Alacant)
Calcolític
Parra 4
Pedreguer (Alacant)
Calcolític
Parra 5
Pedreguer (Alacant)
Calcolític
1
Café 2
Pedreguer (Alacant)
Calcolític
2
Randero
Pedreguer (Alacant)
Calcolític
Covetes del Campell
Pedreguer (Alacant)
Calcolític
Les Llometes
Alcoi (Alacant)
Calcolític
El Fontanal
Onil (Alacant)
Calcolític
Cova d'en Pardo
Planes (Alacant)
Calcolític
1
1
1
1
2
2
1
1
1
1
2
1
3
2
1
1
2
2
2
2
3
1
2
2
2
4
1
2
1
5
1
1
1
1
1
3
1
2
Cova del Cantal
Biar (Alacant)
Calcolític
Cueva Occidental de Salvatierra
Villena (Alacant)
Calcolític
Cova de la Barcella
Torre de les Maçanes (Alacant)
Calcolític
Corvaxa Soler
Dénia (Alacant)
Campaniforme
5
Puntal de los Carniceros
Villena (Alacant)
Campaniforme
1
Peñón de la Zorra Oriental
Villena (Alacant)
Campaniforme
1
Cova del Fum
Alacant
Cova del Cau de les Raboses
1
2
1
1
3
1
1
1
2
7
2
4
1
2
2
2
2
1
8
1
1
3
Campaniforme
2
2
4
Alcoi (Alacant)
Edat del Bronze
1
Cabeço del Navarro
Ontinyent (València)
Edat del Bronze
1
Benissit
Vall d'Ebo (Alacant)
Edat del Bronze
3
Cova Sotarroni
Alcoi (Alacant)
Edat del Bronze
Mas del Corral Poblat
Alcoi (Alacant)
Edat del Bronze
1
1
1
1
1
Mas del Corral Cova
Alcoi (Alacant)
Edat del Bronze
1
1
2
1
Ull del Moro
Alcoi (Alacant)
Edat del Bronze
La Horna
Aspe (Alacant)
Edat del Bronze
Tabaià
Aspe (Alacant)
Edat del Bronze
Cabezo Redondo
Villena (Alacant)
Edat del Bronze
9
1
1
2
15
2
4
5
1
1
1
1
3
10
La Illeta
El Campello (Alacant)
Edat del Bronze
1
Crevillent (Alacant)
Edat del Bronze
1
Cova de la Muntanya Assolada
Alzira (València)
Edat del Bronze
Pic dels Corbs
Sagunt (València)
Edat del Bronze
Cova dels Blaus
Vall d'Uixó (Castelló)
Edat del Bronze
Cova del Bolón 9
Elda (Alacant)
Edat del Bronze
1
Cova de la Masadeta
Artana (Castelló)
Edat del Bronze
5
Peña Negra
Crevillent (Alacant)
Bronze Final
1
Les Moreres
Crevillent (Alacant)
Bronze Final
11
1
2
3
1
1
9
4
2
1
2
3
1
15
Taula 1. Conjunt de dades procedents de jaciments pertanyents a la prehistòria recent valenciana.
31
1
1
1
3
RESTES DE VIDA, RESTES DE MORT
1
1
Caramoro I
162
5-9 10-14 Inf. I Inf. II Sense det. Total
2
1
1
2
6
2
3
1
4
9
1
10
51
56
33
26
5
1
43
29
11
4
212
[page-n-9]
Jaciment
Núm. Jaciment
Neolític
5
Calcolític
20
Campaniforme
4
Edat del Bronze
17
Fetus
Perinatal
0-1
2
3
3
8
1-4
5-9
10-14
3
3
1
12
19
20
7
5
4
29
28
8
Infantil I
Infantil II Sense determinar
Total
7
1
1
2
57
16
1
7
1
88
Taula 2. Distribució dels infantils per períodes cronoculturals.
aquest últim la presència d’infantils és prou rellevant.
El gràfic 1 il·lustra una mortalitat infreqüent, ja
Durant l’edat del bronze és major el nombre de restes
que en societats prevacunals s’espera una major mor-
infantils identificades, destacant les troballes de Cabezo
talitat entre els 0-4 anys, disminuint significativament
Redondo (Villena) i Benisid (Vall d’Ebo). És ara quan tro-
en els períodes posteriors. És possible que l’explica-
bem individus de poca edat, ja que s’han exhumat fetus
ció d’aquesta distorsió demogràfica s’haja d’interpre-
prematurs tant en Cabezo Redondo (Villena) com en el
tar a partir de dades socioculturals més que demo-
Mas del Corral (Alcoi), als quals se’ls ha realitzat un sote-
gràfiques.
rrament cuidadós i se’ls reconeix com a individus amb
drets, almenys després de la seua defunció.
Neolític
Feto
Perinatal
0-1
gics identificats en les restes infantils, si bé n’hi ha
Calcolític
1-4
No volem aprofundir en els aspectes paleopatolò-
Campaniforme
5-9
10 - 14
Edat del Bronze
Infantil I
Infantil II
Sense determ.
Total
Gràfic 1. Distribució de les restes infantils per períodes culturals.
LA INFÀNCIA A TRAVÉS DE L’ESTUDI DE LES RESTES HUMANES
163
[page-n-10]
malnutrició (Campillo, 1996: 54). La presència de patologies dentals com la càries o la tosca són poc habituals durant la infància. En ella és més freqüent la identificació d’hipoplàsies de l’esmalt (xicotetes línies visibles d’aprimament de l’esmalt causades per la detenció transitòria del creixement de la dent). El garbell
orbital (xicotetes perforacions en l’òrbita ocular del
crani, variables en grandària segons la gravetat), sol
identificar-se molt sovint en cranis ben conservats,
aquesta lesió es relaciona igualment amb anèmies les
causes originàries de les quals poden ser molt variades
(infeccions, parasitosi, crisis alimentàries, etc.).
Encara que les infeccions, com ja hem comentat,
degueren ser freqüents no ho són tant les seues
empremtes en l’esquelet, ja que les més greus solen
Figura 4. Parietal trepanat sense supervivència, Cova de la Sarsa.
causar la mort abans d’alterar els ossos. Entre els
casos documentats hem de destacar les lesions presents en les inhumacions de la Cova dels Blaus (la Vall
algunes referències de gran rellevància. En els
d’Uixò, Castelló) d’origen tuberculós, presents tant en
moments inicials, açò és, durant el neolític cardial,
esquelets d’adults com en dos dels infantils (Polo i
tenim documentada la presència de restes d’un indivi-
Casabó, 2004).
du infantil d’uns 3 anys en la Cova de la Sarsa
Només s’ha documentat un cas de violència en un
(Bocairent, València) (García Sánchez, 1983). La seua
infantil d’uns 18 mesos del jaciment argàric de
importància queda patent ja que és un dels pocs casos
Caramoro I (Crevillent, Alacant). En el seu frontal s’ob-
en què s’evidencia la realització d’una trepanació en
serven signes d’una ferida provocada per una arma de
una edat tan primerenca. Tenim constància de la troba-
tall, que podria ser una espasa o un punyal. S’ha con-
lla parcial d’un infantil en la Coveta Emparetà
siderat la possibilitat que la ferida es produïra de
(Bocairent, València), l’edat del qual seria d’uns 4-6
forma intencional i, fins i tot, s’ha suggerit la possibi-
anys, en què destaca la presència d’hiperostosi poròti-
litat que l’agressió tinguera com a finalitat lesionar la
ca en un parietal (xicotetes perforacions clarament visi-
persona que portava el xiquet en els braços i no ser
bles en el crani, que a vegades apareixen limitades en
un intent de ferir o matar el xiquet. De fet s’eviden-
una zona) (Fig. 2); que s’ha de relacionar amb fases de
cien lleugers signes de cicatrització, per la qual cosa
164
RESTES DE VIDA, RESTES DE MORT
[page-n-11]
la mort no va ser immediata, el xiquet va ser cuidat
durant un curt període de temps i va morir potser com
a conseqüència de la ferida i les seues possibles complicacions (Cloquell i Aguilar, 1996c). No obstant això,
Bibliografia
AGUSTÍ, B.; VIZCAÍNO, D.; PÉREZ, R. VIACIACH, A. I BARRACHINA, A. (en prensa):
«Necròpolis de Sant Joaquim de la Menarella (els Ports, Castelló)».
Taula Redona Les necròpolis d’incineració entre l’Ebre i el Tíber
(segles IX-VI aC).Barcelona.
BOCQUET-APPEL, J-P.
I
DE MIGUEL IBÁÑEZ, Mª.P. (2002): «Demografía de la
són escassos els testimonis de violència interpersonal
difusión neolítica en Europa y los datos paleoantropológicos». El
durant l’edat del bronze, per la qual cosa no hem de
Mediterranean. En Sagumtum: Papeles del laboratio de arqueología
descartar un accident fortuït com la causa originària
de la lesió.
paisaje en el Neolítio mediterráneo. Neolithic landscapes of the
de València. Extra 5. p. 23-44.
BOCQUET-APPEL, J-P. (2005): «La paléodemographie». En O. Dutour, J.J. i
Hublin,
B.
Vandermeersch:
Objets
et
Méthodes
en
Paléoanthropologie. CTHS. París, p. 271-313.
A manera de reflexió
Oferides aquestes dades, hem de ressenyar la necessitat de continuar la investigació i realitzar excavacions
minucioses i estudis que permeten precisar l’edat dels
BOCQUET-APPEL, J-P. (2008): La paléodémographie. 99,99% de l’histoire
démographique des hommes ou la démographiende la Préhistoire.
Éditions Errance. Paris. 192 p.
BUCHET, L. I SÉGUY, I. (2008): «L´âge au décès des enfants: âge civil, âge
biologique, âge social?». En F. GUSI; S. MURIEL i C. OLARIA: Nasciturus,
Infans, Puerulus vobis mater terra. SIAP. Diputació de Castelló.
Castelló, p. 25-39.
individus inhumats. S’haurà de relacionar la coexistèn-
CAMPILLO VALERO, D. (1976): Lesiones patológicas en cráneos prehistóricos de
cia d’individus infantils amb adults, fet que permetrà
la Región Valenciana. Servicio de Investigación Prehistórica. Diputación
reconéixer la importància o marginalitat de la seua pre-
CAMPILLO VALERO, D. (1996): «Troballes paleopatològiques en jaciments
sència en espais funeraris, i a partir d’això comprendre
Provincial de València. Serie Trabajos Varios, 50. València. 96 p.
prehistòrics de les comarques centrals Valencianes». Recerques del
Museu d´Alcoi, 5. p. 53-65.
el valor social dels individus infantils, i inferir possibles
CLOQUELL, B. I AGUILAR, M. (1996 a): «Mortalidad en poblaciones prehistó-
drets hereditaris fins i tot després de la seua defunció.
ricas del Vinalopó (Alacant)». En A. Pérez-Pérez (Ed.): Salud,
Potser en un futur pròxim podrem documentar rela-
Barcelona, p. 77-80.
cions de parentiu genètic entre aquells que ocupen una
mateixa sepultura.
Enfermedad y Muerte en el Pasado. Fundación Uriach 1838.
CLOQUELL, B. I AGUILAR, M. (1996 b): «Paleopatología oral en el valle del
Vinalopó (Alacant)». En A. Pérez-Pérez (Ed.): Salud, Enfermedad y
Muerte en el Pasado. Fundación Uriach 1838. Barcelona, p. 65-76.
El reconeixement precís de l’edat de mort pot con-
CLOQUELL, B. I AGUILAR, M. (1996 c): «Herida por espada en un niño argá-
vertir-se en un indicador important a l’hora de proposar
CLOQUELL, B.; RODES, F.; CHIARRI, J.; SOLER, J.; ROCA TOGORES, C.; AGUILAR,
possibles causes de mort en relació amb els factors de
risc relacionats amb les funcions de manteniment del
grup pròpies de cada fase de la infància.
Són molts els enigmes que encara queden a resoldre a l’hora de comprendre el paper de la infància en
rico» Revista de Arqueología, 184. Madrid, p: 10-15.
M., I MARTÍ, J.B. (1999): «Paleopatología oral en el Calcolític del norte
de la provincia de Alacant». Actas del V Congreso Nacional de
Paleopatología (Alcalá La Real), p. 146-156.
DE PEDRO MICHÓ, M.J. (2004): «La cultura del Bronce Valenciano: consideraciones sobre su cronología y periodización». En M.S. Hernández
Pérez i L. Hernández Alcaraz: La Edat del Bronze en tierras
Valencianas y zonas limítrofes, p. 41-57.
GARCÍA SÁNCHEZ, M. (1983): «Parietal infantil trepanado de la Cova de la
les societats prehistòriques, però el camí cap a la seua
resolució ja s’ha mamprés.
Sarsa (Bocairent, València)». Varia II, Serie Arqueológica 9, Universitat
de València, p. 189-197.
GUSI, F.; MURIEL, S. I OLARIA, C. (2008): Nasciturus, Infans, Puerulus vobis
mater terra. SIAP. Diputació de Castelló. Castelló, 710 p.
LA INFÀNCIA A TRAVÉS DE L’ESTUDI DE LES RESTES HUMANES
165
[page-n-12]
NÚÑEZ, A.; LAGUILLO, O.; JORDANA, X. I MALGOSA, A. (2009): Estudio bioan-
tropológico de la necrópolis neolítica de “El Cerro de las Balsas
(Alacant)”. Universidad Autónoma de Barcelona (Inèdit). 28 p.
En M.S. Hernández Pérez i L. Hernández Alcaraz: La Edat del Bronze
en tierras Valencianas y zonas limítrofes. Alacant, p.147-158.
SOLER DÍAZ, J.A.; LÓPEZ PADILLA, J.A; ROCA DE TOGORES MUÑOZ, C.; BENITO
PASCUAL BENITO, J. LL. (2002): «Incineración y cremación parcial en contex-
IBORRA, M. I BOTELLA LÓPEZ, M.C. (2008): «Sepultura infantil de la Edat
tos funerarios Neolíticos y Calcolíticos del este peninsular al sur del
del Bronze de Monte Bolón. Un proyecto de investigación del MARQ
Xúquer». En M. Rojo Guerra i M. Kunst (Eds.): Sobre el significado del
a propósito de la exposición Elda Arqueología y Museo». Elda.
fuego en los Rituales Funerarios del Neolític. En Studia
Archaelologica, 91. Valladolid, p.155-189.
POLO CERDÁ, M.
I
CASABÓ BERNAD, J.A. (2004): «Cova dels Blaus (la Vall
d’Uixò-Plana Baixa). Estudio Bioantropológico y Paleopatológico)».
166
RESTES DE VIDA, RESTES DE MORT
Arqueología y Museo. Museos Municipales en el MARQ, p. 38-59.
UBELAKER, D.H. (2007): Enterramientos humanos, excavación, análisis
interpretación. En Munibe, suplemento, 24. Sociedad de Ciencias
Aranzadi. San Sebastián. 200 p.
[page-n-13]
A Josefina Ibáñez Garrués
In Memoriam
Introducció
Quan ens plantegem fer una revisió sobre la presència
de restes humanes pertanyents a individus infantils en
contextos prehistòrics del nostre entorn, la primera
cosa que hem de preguntar-nos és quines característiques defineixen la infància. Des d’el punt de vista de
LA INFÀNCIA A TRAVÉS DE L’ESTUDI
DE LES RESTES HUMANES DES DEL NEOLÍTIC A
L’EDAT DEL BRONZE EN TERRES VALENCIANES
l’Antropologia Física hi ha diferents paràmetres ossis
M.ª PAZ
DE
MIGUEL IBÁÑEZ
Universitat d’Alacant
que permeten fer una assignació aproximada de l’edat
de les restes humanes que trobem en jaciments
arqueològics (Scheuer i Black, 2000). La simple observació de la dentició, així com de gran part de l’esquelet, permet a qualsevol persona fer una primera diferenciació entre subjectes adults i infantils. No obstant això,
malgrat que la maduració òssia i dental són indicadors
físics de l’edat, aquesta dada no pot ser transportada
de forma directa al món social.
La consideració que la infància té en la nostra cultura dista molt de poder ser transferida a altres
moments històrics i molt menys a la prehistòria. La
gran mortalitat infantil que es pressuposa en tota
societat antiga, fa que la defunció de les filles i els fills
1.- Infància: Període de la vida que comprèn des del naixement fins a l'adolescència. Diccionari de la LLengua Catalana.
LA INFÀNCIA A TRAVÉS DE L’ESTUDI DE LES RESTES HUMANES
155
[page-n-2]
en les primeres fases de la vida haja de ser considera-
en terres valencianes pertanyents al neolític, calcolític,
da com un esdeveniment que, si bé no seria desitjat,
campaniforme i edat del bronze, i fins i tot disposar
estaria acceptat com un fet possible i, fins i tot, proba-
d’enterraments individuals en alguns moments cultu-
ble durant la criança.
rals, tant la població adulta representada com la infan-
Reconéixer l’afecció afectiva que es tenia cap a la
til disten molt de ser el reflex de les societats a les
descendència no és fàcil des del nostre coneixement,
quals van pertànyer. En aquest punt són els aspectes
si bé és possible que a partir de la presència en con-
culturals els que s’imbriquen, saber qui són els que
textos funeraris d’individus morts durant els primers
tenen dret a ser tractats d’una forma especial després
anys de vida puguem accedir a un registre difícil d’in-
de la seua mort, cosa que els ha permés perdurar fins
terpretar, però útil a l’hora de reconéixer la representa-
als nostres dies, quines característiques tenen, quin
ció d’aquestes persones en contextos arqueològics,
aixovar els acompanya, a quin sexe pertanyen, quina
funeraris o no.
és la seua edat, quines malalties van patir, etc., són
S’ha proposat que la presència d’un gran nombre
preguntes a les quals voldríem donar una resposta. En
d’infantils en espais funeraris és un indicador demo-
definitiva el nostre objectiu és conéixer les persones
gràfic que ens mostra una societat en creixement. Des
que van ser i en quin entorn es va desenvolupar la
del neolític, l’assentament en un territori, l’existència
seua vida.
de nuclis d’habitatges estables, la convivència contí-
L’osteoarqueologia tan sols pot rescatar una part
nua entre homes i dones, i l’existència de recursos ali-
d’aquesta informació, això sí, de forma directa a tra-
mentaris més abundants, van afavorir clarament la
vés de les restes pertanyents als individus que van fer
natalitat (Bocquet-Appel i de Miguel, 2002: 36-37). En
aquesta part de la història, i entre ells estan els indi-
aquest moment comencen a aparéixer de forma més
vidus infantils la figura dels quals ha estat oblidada
evident els espais funeraris, molts d’ells col·lectius, en
per la investigació durant molt de temps. És cert que
els quals s’inhuma una part de la població. Si en aquei-
sempre hi ha hagut excepcions i entre les últimes
xos llocs aparegueren restes infantils en nombre ele-
hem de destacar l’obra col·lectiva recentment publi-
vat, seria l’indicador esperat en una població que s’ex-
cada (Gusi, Muriel i Olaria, 2008), en la qual conver-
pandeix segons els models demogràfics prevacunals.
geixen diferents estudis i disciplines amb l’afany últim
La realitat, no obstant, n’és una altra. Són poques les
de disposar d’un exhaustiu registre tant arqueològic,
restes humanes procedents d’espais funeraris neolítics
com osteoarqueològic, que ens permeta aproximar-
coneguts en el nostre entorn, i entre ells la presència
nos amb més recursos al coneixement del món de la
de població infantil està igualment infrarepresentada.
infància.
El mateix ocorre amb altres moments de la prehistòria,
En el treball que ací presentem farem un repàs d’al-
a pesar de conéixer nombroses coves d’enterrament
guns espais funeraris en què s’han identificat restes
156
RESTES DE VIDA, RESTES DE MORT
[page-n-3]
Figura 1. Restes claviculars de tres infantils trobats al mateix espai sepulcral. Cabezo Redondo (Villena).
d’individus infantils des del neolític fins a l’edat del
La localització de restes humanes suposa la realitza-
bronze. En alguns casos les dades procedeixen de tre-
ció d’un minuciós treball de camp que permeta docu-
balls propis, alguns d’ells inèdits, i en altres ens assorti-
mentar la seua posició, conservació, relació amb els
rem dels realitzats per diferents equips d’investigació
aixovars i amb altres possibles ocupants de l’espai.
en terres valencianes. En realitat són pocs en termes
L’arreplega dels materials ha de ser exhaustiva, més en
absoluts però, de gran rellevància a l’hora de recuperar
el cas dels individus infantils, atés que els ossos encara
un protagonisme del qual durant molt de temps se’ls
no hi han finalitzat el seu desenvolupament i es troben
ha privat.
amb les epífisis sense fusionar, a la qual cosa s’afig unes
dents en formació, amb grandària reduïda i fàcilment
Les dades osteoarqueològiques
alterables pels processos tafonòmics.
L’osteoarqueologia estudia les restes esquelètiques
L’estudi se centrarà a conéixer quina és la seua fase
excavades en diferents contextos arqueològics.
de desenvolupament, i en aquest punt serà de gran
Aquests espais poden tindre una funcionalitat diferent
rellevància disposar de restes dentals, ja que són els
ja que la presència de restes humanes no és exclusiva-
indicadors més fiables de l’edat de l’individu
ment en les necròpolis, entenent per aquestes un espai
(Ubelaker, 2007: 84). Quan aquests no es conserven
per als morts diferenciat del món dels vius. El seu fona-
disposem d’altres paràmetres que ens permeten, a
ment és obtindre la major informació possible sobre el
partir del grau de desenvolupament de diferents
seu estat de conservació, edat, sexe, signes d’activitat,
ossos, determinar una edat aproximada (Scheuer i
característiques físiques, malalties, etc.
Black, 2000) (Fig. 1).
LA INFÀNCIA A TRAVÉS DE L’ESTUDI DE LES RESTES HUMANES
157
[page-n-4]
tors que potencien els riscos de patir accidents o d’estar en contacte amb diferents malalties infeccioses i
parasitàries que posarien seriosament en compromís la
seua vida, circumstàncies que permeten justificar la
seua primerenca presència en contextos funeraris.
Aquestes variables han estat analitzades recentment
Figura 2. Hiperostosi parietal (Coveta Emparetà, Bocairent, València).
per Buchet i Séguy (2008), fent propostes de periodització d’edats molt suggeridores a l’hora de realitzar
una interpretació sociocultural.
La identificació del sexe en la població infantil és
Les malalties que van patir durant la seua vida i les
molt més complexa que en l’adulta, ja que les caracte-
causes que els van portar a la defunció queden la majo-
rístiques sexuals es defineixen a partir de la pubertat,
ria de les vegades ocultes. Una infecció es pot conside-
per la qual cosa tan sols les determinacions d’ADN
rar una patologia greu quan no es disposa de recursos
podrien oferir-nos aquesta informació de manera fiable,
farmacològics per a combatre-la, i aquesta és molt pro-
si bé la seua complexitat fa que no siga un mètode
bablement la causa de mort de la majoria de les xique-
accessible en l’actualitat. La seua rellevància no és poca
tes i els xiquets que tenim documentats en els nostres
ja que permetria reconéixer si hi ha una diferenciació
jaciments. A vegades hi ha signes que podem associar
per sexes entre els infantils conservats, cosa que ens
amb algunes malalties, preferentment infeccioses o
portaria a obtindre una informació sociocultural molt
carencials, que han deixat la seua empremta en les
rellevant a l’hora d’interpretar la seua presència en els
dents i els ossos, encara que en poques ocasions ens
diferents jaciments.
permeten relacionar-les directament amb la seua mort
Conéixer quin era el seu paper social passa per
(Fig. 2).
reconéixer quines eren les seues funcions dins del
Un altre aspecte, tal vegada controvertit des de la
grup. És sabut que la realització de diferents tasques
nostra perspectiva actual, és la mort relacionada amb
relacionades amb el manteniment de la família i/o
la maternitat. D’una banda tenim els testimonis de
comunitat és molt primerenca en les societats anti-
restes fetals que pel seu tamany van haver de morir
gues. Són precoços a l’hora de fer-se autosuficients, i
intraúter o en nàixer prematurament, i d’altra banda,
no és estrany que assumisquen responsabilitats com
esquelets que pertanyen a nounats difunts en dates
l’atenció del ramat, l’ajuda en les tasques agrícoles, el
molt pròximes al part. També cal considerar que pro-
tragí de l’aigua, etc., des de fases inicials de la vida.
bablement l’edat en què s’inicia la maternitat pot
No sol ser fàcil reconéixer aquestes labors a través de
estar en relació amb la primera regla, moment en el
les restes d’individus infantils i, malgrat això, són fac-
qual es considera la xiqueta ja una dona, i en el qual
158
RESTES DE VIDA, RESTES DE MORT
[page-n-5]
s’iniciarien les relacions sexuals. Aquesta precocitat
ficació es produeix en l’interior de coves o clavills,
podria relacionar-se amb embarassos de risc que
prou disperses pel nostre territori, amb la dificultat ja
posarien en perill tant la vida del fetus com la de la
esmentada perquè en molts casos hi ha materials d’è-
mare. Les altes taxes de mortalitat fetal i perinatal
poques posteriors. Hem de ressenyar que l’ús de cavi-
estan fàcilment justificades davant els nombrosos fac-
tats naturals com a llocs d’enterrament suposa, en la
tors de risc que durant l’embaràs i el part poden inter-
majoria dels casos, que el depòsit dels cadàvers es
ferir en el seu desenvolupament normal i, com a con-
realitzaria sense cap ubicació real sota terra, més aviat
seqüència, provocar avortaments, parts preterme, dis-
s’hi van depositar, potser embolcats i en forma de far-
tòcies de part, etc.
dell sobre el sòl natural de la cova. Això comportaria
que, passat un temps, es poguera produir la dispersió
Els espais funeraris
dels ossos i que les reutilitzacions successives com a
La relació dels espais funeraris en què s’ha determinat
espai funerari condicionaren la variació de la seua
la presència de restes infantils, s’allunya parcialment
posició inicial, així com el buidatge parcial de la cavi-
de l’interés d’aquest article, encara que volguérem
tat, de vegades fàcilment justificable per la limitació
exposar algunes dades. En terres valencianes hi ha
de l’espai.
alguns centenars de jaciments amb materials prehistò-
En alguns jaciments recentment excavats s’han
rics entre els quals es troben restes humanes. En molts
documentat fosses d’enterrament individual, amb cro-
d’ells, les cronologies dels enterraments es veuen
nologies corresponents al neolític mitjà, com per exem-
eclipsades davant la presència de materials que per-
ple el Tossal de les Basses a Alacant i el jaciment de
tanyen a diferents moments cronoculturals, per la qual
Costamar a Orpesa (Castelló), dels quals disposem d’al-
cosa és prou complicat determinar en quin moment
gunes dades antropològiques presentades en aquesta
d’ocupació s’han d’identificar les inhumacions i, fins i
publicació. No obstant això, els espais funeraris indivi-
tot, es pot manejar la hipòtesi que siguen depòsits dia-
duals en fosses són minoritaris quant als realitzats en
crònics d’individus l’únic nexe d’unió dels quals de
coves o covetes, ja esmentats.
vegades seria ocupar un mateix espai funerari, sense
El costum funerari d’inhumar o depositar el cadàver
altres connotacions cronoculturals. Malgrat aquestes
en coves o covetes està clarament documentat durant
limitacions, hi ha algunes dades que sí han de ser tin-
les successives fases de la prehistòria, fins i tot, al bron-
gudes en consideració i integrades en els contextos als
ze final, com ha quedat patent després de les datacions
quals pertanyen.
obtingudes en la Cova d’En Pardo a Planes (Alacant)
Són diverses les referències a enterraments en
(Soler et al., 1999: 115). Serà a partir de l’edat del bron-
espais funeraris amb nivells que es poden adscriure a
ze, i primerament en les àrees d’influència de l’Argar,
diferents fases del neolític. En general, la seua identi-
quan s’identifiquen les inhumacions individuals en llocs
LA INFÀNCIA A TRAVÉS DE L’ESTUDI DE LES RESTES HUMANES
159
[page-n-6]
Figura 3. Restes infantils de la Illeta dels Banyets (El Campello, Alacant).
160
RESTES DE VIDA, RESTES DE MORT
[page-n-7]
d’hàbitat (Fig. 3). En alguns jaciments adscrits al bronze
dades precises sobre l’edat dels individus. Destaquem,
valencià, segons la classificació clàssica (De Pedro,
entre altres, els treballs realitzats per B. Cloquell i M.
2004: 41-42), es documenten tant inhumacions indivi-
Aguilar (1996 a, b, c), així com algunes dades proce-
duals com col·lectives en coves o covetes pròximes. En
dents d’altres investigadors (García, 1983; Campillo,
el campaniforme, els enterraments es realitzen en cove-
1996; Gómez Bellard, 2002; Polo i Casabó, 2004; Soler
tes pròximes als hàbitats, amb aixovars més rellevants,
Díaz et al., 2008; Agustí, ep.; Núñez et al., 2009); als
però en els quals perdura encara la dificultat de ser
quals hem afegit estudis propis, alguns publicats i altres
assignats a un dels individus inhumats.
inèdits (Taula 1).
Durant el bronze final serà quan quede patent un
Atés que volem obtindre dades que puguen ser
canvi dràstic de ritual. De la inhumació a la cremació,
interpretades des d’una perspectiva cultural, només
amb necròpolis pròpiament dites, en les quals es
hem utilitzat les procedents de jaciments en què es va
documenten les sepultures principalment individuals,
fer un esment clar de l’edat dels infantils, si bé algu-
de diferents tipologies, com en el cas de les Moreres,
nes vegades hem hagut de realitzar una distribució
a Crevillent, (González, 2002). Només un jaciment La
aproximada a un determinat grup d’edat segons els
Escurrupenia, a Cocentaina, ix de la norma d’inhuma-
paràmetres demogràfics utilitzats (Bocquet-Appel,
ció durant el calcolític, amb la presència de crema-
2008: 76).
cions (Pascual, 2002), en una etapa clarament inhuma-
Amb les dades obtingudes hem elaborat una taula
dora, que s’ha convertit en un unicum en la nostra
en què s’arrepleguen els resultats absoluts per perío-
geografia, més encara després de descartar que el
des culturals (Taula 2). En aquest cas no s’han conside-
contacte amb el foc d’algunes restes humanes troba-
rat les dades pertanyents al bronze final, ja que els
des en diferents jaciments prehistòrics es deu a un
espais funeraris estudiats corresponen a necròpolis en
ritual intencionat de destrucció, i que més aviat és a
què el nombre d’individus és significativament més ele-
causa de l’exposició accidental dels ossos, ja esquele-
vat que els espais funeraris d’èpoques anteriors i amb
titzats, a fogueres amb una finalitat que podria ser
una concepció del ritual funerari molt diferent de les
diversa.
etapes prèvies.
Com podem observar són numèricament molt escas-
Restes infantils en el nostre entorn
ses les restes infantils indicades amb la seua edat. És en
Per a aquest treball hem revisat nombroses publica-
contextos calcolítics i de l’edat del bronze on s’ha iden-
cions en què es fa referència a la presència de restes
tificat la major quantitat d’infantils de la mostra, el pri-
humanes infantils des del neolític fins al l’edat del bron-
mer cas clarament justificat, atés que els espais sepul-
ze, encara que hem de reconéixer que, malgrat ser molt
crals estudiats són significativament més nombrosos
nombroses les cites, en poques ocasions es presenten
que en el neolític i el campaniforme, encara que en
LA INFÀNCIA A TRAVÉS DE L’ESTUDI DE LES RESTES HUMANES
161
[page-n-8]
Jaciment
Localització
Cultura
Coveta Emparetà
Bocairent (València)
Neolític
Fetus Perinatal 0-1
1-4
Cova de la Sarsa
Bocairent (València)
Neolític
Cova de l'Or
Beniarrés (Alacant)
Neolític
Cova de Sant Martí
Agost (Alacant)
Neolític
1
1
Tossal de les Basses
Alacant
Neolític
1
1
Cova de Gerra
Bocairent (València)
Calcolític
1
1
1
3
Cova del Montgó
Xàbia (Alacant)
Calcolític
1
3
4
Coves 1
Alcalalí (Alacant)
Calcolític
1
1
4
Coves 3
Alcalalí (Alacant)
Calcolític
1
1
Gos Flac 2
Beniarbeig (Alacant)
Calcolític
1
1
Penyó
Xaló (Alacant)
Calcolític
Ocaide 2
Pedreguer (Alacant)
Calcolític
Parra 1
Pedreguer (Alacant)
Calcolític
Parra 3
Pedreguer (Alacant)
Calcolític
Parra 4
Pedreguer (Alacant)
Calcolític
Parra 5
Pedreguer (Alacant)
Calcolític
1
Café 2
Pedreguer (Alacant)
Calcolític
2
Randero
Pedreguer (Alacant)
Calcolític
Covetes del Campell
Pedreguer (Alacant)
Calcolític
Les Llometes
Alcoi (Alacant)
Calcolític
El Fontanal
Onil (Alacant)
Calcolític
Cova d'en Pardo
Planes (Alacant)
Calcolític
1
1
1
1
2
2
1
1
1
1
2
1
3
2
1
1
2
2
2
2
3
1
2
2
2
4
1
2
1
5
1
1
1
1
1
3
1
2
Cova del Cantal
Biar (Alacant)
Calcolític
Cueva Occidental de Salvatierra
Villena (Alacant)
Calcolític
Cova de la Barcella
Torre de les Maçanes (Alacant)
Calcolític
Corvaxa Soler
Dénia (Alacant)
Campaniforme
5
Puntal de los Carniceros
Villena (Alacant)
Campaniforme
1
Peñón de la Zorra Oriental
Villena (Alacant)
Campaniforme
1
Cova del Fum
Alacant
Cova del Cau de les Raboses
1
2
1
1
3
1
1
1
2
7
2
4
1
2
2
2
2
1
8
1
1
3
Campaniforme
2
2
4
Alcoi (Alacant)
Edat del Bronze
1
Cabeço del Navarro
Ontinyent (València)
Edat del Bronze
1
Benissit
Vall d'Ebo (Alacant)
Edat del Bronze
3
Cova Sotarroni
Alcoi (Alacant)
Edat del Bronze
Mas del Corral Poblat
Alcoi (Alacant)
Edat del Bronze
1
1
1
1
1
Mas del Corral Cova
Alcoi (Alacant)
Edat del Bronze
1
1
2
1
Ull del Moro
Alcoi (Alacant)
Edat del Bronze
La Horna
Aspe (Alacant)
Edat del Bronze
Tabaià
Aspe (Alacant)
Edat del Bronze
Cabezo Redondo
Villena (Alacant)
Edat del Bronze
9
1
1
2
15
2
4
5
1
1
1
1
3
10
La Illeta
El Campello (Alacant)
Edat del Bronze
1
Crevillent (Alacant)
Edat del Bronze
1
Cova de la Muntanya Assolada
Alzira (València)
Edat del Bronze
Pic dels Corbs
Sagunt (València)
Edat del Bronze
Cova dels Blaus
Vall d'Uixó (Castelló)
Edat del Bronze
Cova del Bolón 9
Elda (Alacant)
Edat del Bronze
1
Cova de la Masadeta
Artana (Castelló)
Edat del Bronze
5
Peña Negra
Crevillent (Alacant)
Bronze Final
1
Les Moreres
Crevillent (Alacant)
Bronze Final
11
1
2
3
1
1
9
4
2
1
2
3
1
15
Taula 1. Conjunt de dades procedents de jaciments pertanyents a la prehistòria recent valenciana.
31
1
1
1
3
RESTES DE VIDA, RESTES DE MORT
1
1
Caramoro I
162
5-9 10-14 Inf. I Inf. II Sense det. Total
2
1
1
2
6
2
3
1
4
9
1
10
51
56
33
26
5
1
43
29
11
4
212
[page-n-9]
Jaciment
Núm. Jaciment
Neolític
5
Calcolític
20
Campaniforme
4
Edat del Bronze
17
Fetus
Perinatal
0-1
2
3
3
8
1-4
5-9
10-14
3
3
1
12
19
20
7
5
4
29
28
8
Infantil I
Infantil II Sense determinar
Total
7
1
1
2
57
16
1
7
1
88
Taula 2. Distribució dels infantils per períodes cronoculturals.
aquest últim la presència d’infantils és prou rellevant.
El gràfic 1 il·lustra una mortalitat infreqüent, ja
Durant l’edat del bronze és major el nombre de restes
que en societats prevacunals s’espera una major mor-
infantils identificades, destacant les troballes de Cabezo
talitat entre els 0-4 anys, disminuint significativament
Redondo (Villena) i Benisid (Vall d’Ebo). És ara quan tro-
en els períodes posteriors. És possible que l’explica-
bem individus de poca edat, ja que s’han exhumat fetus
ció d’aquesta distorsió demogràfica s’haja d’interpre-
prematurs tant en Cabezo Redondo (Villena) com en el
tar a partir de dades socioculturals més que demo-
Mas del Corral (Alcoi), als quals se’ls ha realitzat un sote-
gràfiques.
rrament cuidadós i se’ls reconeix com a individus amb
drets, almenys després de la seua defunció.
Neolític
Feto
Perinatal
0-1
gics identificats en les restes infantils, si bé n’hi ha
Calcolític
1-4
No volem aprofundir en els aspectes paleopatolò-
Campaniforme
5-9
10 - 14
Edat del Bronze
Infantil I
Infantil II
Sense determ.
Total
Gràfic 1. Distribució de les restes infantils per períodes culturals.
LA INFÀNCIA A TRAVÉS DE L’ESTUDI DE LES RESTES HUMANES
163
[page-n-10]
malnutrició (Campillo, 1996: 54). La presència de patologies dentals com la càries o la tosca són poc habituals durant la infància. En ella és més freqüent la identificació d’hipoplàsies de l’esmalt (xicotetes línies visibles d’aprimament de l’esmalt causades per la detenció transitòria del creixement de la dent). El garbell
orbital (xicotetes perforacions en l’òrbita ocular del
crani, variables en grandària segons la gravetat), sol
identificar-se molt sovint en cranis ben conservats,
aquesta lesió es relaciona igualment amb anèmies les
causes originàries de les quals poden ser molt variades
(infeccions, parasitosi, crisis alimentàries, etc.).
Encara que les infeccions, com ja hem comentat,
degueren ser freqüents no ho són tant les seues
empremtes en l’esquelet, ja que les més greus solen
Figura 4. Parietal trepanat sense supervivència, Cova de la Sarsa.
causar la mort abans d’alterar els ossos. Entre els
casos documentats hem de destacar les lesions presents en les inhumacions de la Cova dels Blaus (la Vall
algunes referències de gran rellevància. En els
d’Uixò, Castelló) d’origen tuberculós, presents tant en
moments inicials, açò és, durant el neolític cardial,
esquelets d’adults com en dos dels infantils (Polo i
tenim documentada la presència de restes d’un indivi-
Casabó, 2004).
du infantil d’uns 3 anys en la Cova de la Sarsa
Només s’ha documentat un cas de violència en un
(Bocairent, València) (García Sánchez, 1983). La seua
infantil d’uns 18 mesos del jaciment argàric de
importància queda patent ja que és un dels pocs casos
Caramoro I (Crevillent, Alacant). En el seu frontal s’ob-
en què s’evidencia la realització d’una trepanació en
serven signes d’una ferida provocada per una arma de
una edat tan primerenca. Tenim constància de la troba-
tall, que podria ser una espasa o un punyal. S’ha con-
lla parcial d’un infantil en la Coveta Emparetà
siderat la possibilitat que la ferida es produïra de
(Bocairent, València), l’edat del qual seria d’uns 4-6
forma intencional i, fins i tot, s’ha suggerit la possibi-
anys, en què destaca la presència d’hiperostosi poròti-
litat que l’agressió tinguera com a finalitat lesionar la
ca en un parietal (xicotetes perforacions clarament visi-
persona que portava el xiquet en els braços i no ser
bles en el crani, que a vegades apareixen limitades en
un intent de ferir o matar el xiquet. De fet s’eviden-
una zona) (Fig. 2); que s’ha de relacionar amb fases de
cien lleugers signes de cicatrització, per la qual cosa
164
RESTES DE VIDA, RESTES DE MORT
[page-n-11]
la mort no va ser immediata, el xiquet va ser cuidat
durant un curt període de temps i va morir potser com
a conseqüència de la ferida i les seues possibles complicacions (Cloquell i Aguilar, 1996c). No obstant això,
Bibliografia
AGUSTÍ, B.; VIZCAÍNO, D.; PÉREZ, R. VIACIACH, A. I BARRACHINA, A. (en prensa):
«Necròpolis de Sant Joaquim de la Menarella (els Ports, Castelló)».
Taula Redona Les necròpolis d’incineració entre l’Ebre i el Tíber
(segles IX-VI aC).Barcelona.
BOCQUET-APPEL, J-P.
I
DE MIGUEL IBÁÑEZ, Mª.P. (2002): «Demografía de la
són escassos els testimonis de violència interpersonal
difusión neolítica en Europa y los datos paleoantropológicos». El
durant l’edat del bronze, per la qual cosa no hem de
Mediterranean. En Sagumtum: Papeles del laboratio de arqueología
descartar un accident fortuït com la causa originària
de la lesió.
paisaje en el Neolítio mediterráneo. Neolithic landscapes of the
de València. Extra 5. p. 23-44.
BOCQUET-APPEL, J-P. (2005): «La paléodemographie». En O. Dutour, J.J. i
Hublin,
B.
Vandermeersch:
Objets
et
Méthodes
en
Paléoanthropologie. CTHS. París, p. 271-313.
A manera de reflexió
Oferides aquestes dades, hem de ressenyar la necessitat de continuar la investigació i realitzar excavacions
minucioses i estudis que permeten precisar l’edat dels
BOCQUET-APPEL, J-P. (2008): La paléodémographie. 99,99% de l’histoire
démographique des hommes ou la démographiende la Préhistoire.
Éditions Errance. Paris. 192 p.
BUCHET, L. I SÉGUY, I. (2008): «L´âge au décès des enfants: âge civil, âge
biologique, âge social?». En F. GUSI; S. MURIEL i C. OLARIA: Nasciturus,
Infans, Puerulus vobis mater terra. SIAP. Diputació de Castelló.
Castelló, p. 25-39.
individus inhumats. S’haurà de relacionar la coexistèn-
CAMPILLO VALERO, D. (1976): Lesiones patológicas en cráneos prehistóricos de
cia d’individus infantils amb adults, fet que permetrà
la Región Valenciana. Servicio de Investigación Prehistórica. Diputación
reconéixer la importància o marginalitat de la seua pre-
CAMPILLO VALERO, D. (1996): «Troballes paleopatològiques en jaciments
sència en espais funeraris, i a partir d’això comprendre
Provincial de València. Serie Trabajos Varios, 50. València. 96 p.
prehistòrics de les comarques centrals Valencianes». Recerques del
Museu d´Alcoi, 5. p. 53-65.
el valor social dels individus infantils, i inferir possibles
CLOQUELL, B. I AGUILAR, M. (1996 a): «Mortalidad en poblaciones prehistó-
drets hereditaris fins i tot després de la seua defunció.
ricas del Vinalopó (Alacant)». En A. Pérez-Pérez (Ed.): Salud,
Potser en un futur pròxim podrem documentar rela-
Barcelona, p. 77-80.
cions de parentiu genètic entre aquells que ocupen una
mateixa sepultura.
Enfermedad y Muerte en el Pasado. Fundación Uriach 1838.
CLOQUELL, B. I AGUILAR, M. (1996 b): «Paleopatología oral en el valle del
Vinalopó (Alacant)». En A. Pérez-Pérez (Ed.): Salud, Enfermedad y
Muerte en el Pasado. Fundación Uriach 1838. Barcelona, p. 65-76.
El reconeixement precís de l’edat de mort pot con-
CLOQUELL, B. I AGUILAR, M. (1996 c): «Herida por espada en un niño argá-
vertir-se en un indicador important a l’hora de proposar
CLOQUELL, B.; RODES, F.; CHIARRI, J.; SOLER, J.; ROCA TOGORES, C.; AGUILAR,
possibles causes de mort en relació amb els factors de
risc relacionats amb les funcions de manteniment del
grup pròpies de cada fase de la infància.
Són molts els enigmes que encara queden a resoldre a l’hora de comprendre el paper de la infància en
rico» Revista de Arqueología, 184. Madrid, p: 10-15.
M., I MARTÍ, J.B. (1999): «Paleopatología oral en el Calcolític del norte
de la provincia de Alacant». Actas del V Congreso Nacional de
Paleopatología (Alcalá La Real), p. 146-156.
DE PEDRO MICHÓ, M.J. (2004): «La cultura del Bronce Valenciano: consideraciones sobre su cronología y periodización». En M.S. Hernández
Pérez i L. Hernández Alcaraz: La Edat del Bronze en tierras
Valencianas y zonas limítrofes, p. 41-57.
GARCÍA SÁNCHEZ, M. (1983): «Parietal infantil trepanado de la Cova de la
les societats prehistòriques, però el camí cap a la seua
resolució ja s’ha mamprés.
Sarsa (Bocairent, València)». Varia II, Serie Arqueológica 9, Universitat
de València, p. 189-197.
GUSI, F.; MURIEL, S. I OLARIA, C. (2008): Nasciturus, Infans, Puerulus vobis
mater terra. SIAP. Diputació de Castelló. Castelló, 710 p.
LA INFÀNCIA A TRAVÉS DE L’ESTUDI DE LES RESTES HUMANES
165
[page-n-12]
NÚÑEZ, A.; LAGUILLO, O.; JORDANA, X. I MALGOSA, A. (2009): Estudio bioan-
tropológico de la necrópolis neolítica de “El Cerro de las Balsas
(Alacant)”. Universidad Autónoma de Barcelona (Inèdit). 28 p.
En M.S. Hernández Pérez i L. Hernández Alcaraz: La Edat del Bronze
en tierras Valencianas y zonas limítrofes. Alacant, p.147-158.
SOLER DÍAZ, J.A.; LÓPEZ PADILLA, J.A; ROCA DE TOGORES MUÑOZ, C.; BENITO
PASCUAL BENITO, J. LL. (2002): «Incineración y cremación parcial en contex-
IBORRA, M. I BOTELLA LÓPEZ, M.C. (2008): «Sepultura infantil de la Edat
tos funerarios Neolíticos y Calcolíticos del este peninsular al sur del
del Bronze de Monte Bolón. Un proyecto de investigación del MARQ
Xúquer». En M. Rojo Guerra i M. Kunst (Eds.): Sobre el significado del
a propósito de la exposición Elda Arqueología y Museo». Elda.
fuego en los Rituales Funerarios del Neolític. En Studia
Archaelologica, 91. Valladolid, p.155-189.
POLO CERDÁ, M.
I
CASABÓ BERNAD, J.A. (2004): «Cova dels Blaus (la Vall
d’Uixò-Plana Baixa). Estudio Bioantropológico y Paleopatológico)».
166
RESTES DE VIDA, RESTES DE MORT
Arqueología y Museo. Museos Municipales en el MARQ, p. 38-59.
UBELAKER, D.H. (2007): Enterramientos humanos, excavación, análisis
interpretación. En Munibe, suplemento, 24. Sociedad de Ciencias
Aranzadi. San Sebastián. 200 p.
[page-n-13]