Un dels nostres. Notes per a una arqueologia de les pràctiques funeràries dels caçadors prehistòrics de la Península Ibèrica
Joan Emili Aura Tortosa
2010
[page-n-1]
De la pràctica d’enterrar els seus morts ha sigut comú
deduir que les societats prehistòriques havien desenvolupat creences sobrenaturals. Per això, els objectes
associats eren apreciats com les “ofrenes” necessàries
per a un trànsit divers, en la seua duració i també en les
verificacions a superar. Des d’una perspectiva més analítica, quan aquestes pràctiques aconsegueixen una formalització arqueològica se situen en una posició substantiva en la jerarquia de les capacitats que poden ser
UN DELS NOSTRES.
NOTES PER A UNA ARQUEOLOGIA DE LES PRÀCTIQUES FUNERÀRIES
DELS CAÇADORS PREHISTÒRICS DE LA PENÍNSULA IBÈRICA
J. EMILI AURA TORTOSA
Universitat de València
utilitzades per a argumentar què és el que ens fa
humans: des de la socialització tècnica al llenguatge i
des d’ací recorrent les complexes vies que desemboquen en la construcció de la simbolització col·lectiva
(Leroi-Gourhan, 1965).
L’Arqueologia paleolítica ha centrat la seua investigació en l’expressió material d’aquestes capacitats: per
un costat l’Art paleolític i l’adorn personal, per un altre,
les pràctiques funeràries. Sobre la primera agrupació hi
ha una nombrosa documentació en aquest extrem
d’Europa que està permetent investigar la cartografia
de l’adorn (Álvarez, 2006), els sistemes compartits de
representació, la història dels intercanvis entre grups
distants (Sauvet et al., 2008), sense oblidar els llaços
tècnics entre la cadena de societats que els van sustentar (Tiffagom, 2006); sobre el seu significat, es pot con-
UN DELS NOSTRES
31
[page-n-2]
tinuar discutint. Pel que fa a la segona de les categories,
Bartel, 1982; Delgado, 1996), amb una clara repercus-
l’escassesa d’enterraments paleolítics-epipaleolítics a la
sió en la historiografia post-breuiliana de l’Art paleolític.
Península Ibèrica és tan significativa com la seua explo-
Per la seua banda, l’Antropologia social britànica va
sió final, associada als últims caçadors prehistòrics
valorar les pràctiques funeràries com una expressió
(Arias i Álvarez, 2004).
ritual que requeria ser analitzada des de la perspectiva
Aquest plantejament presenta els codis gràfics, els
de la seua funció social (Radcliffe-Brown, 1945). Un
sistemes de representació —incloent-hi també els atri-
plantejament també empíric havia desenvolupat
buïts a les identitats individuals i grupals— i les pràcti-
l’Arqueologia soviètica des dels anys trenta del segle
ques funeràries com a parts solidàries de la simbolitza-
XX,
ció social, encara que la valoració de cada un d’aquests
trets bàsics de l’estructura social i prestant una especial
elements ha sigut molt desigual al llarg del temps.
atenció a la identificació de la família nuclear patriarcal
Quan, M. Sanz de Sautuola va plantejar que el jaciment
com a unitat social bàsica (Alekshin, 1983).
considerant que els costums funeraris reflectien els
arqueològic d’Altamira havia de ser relacionat amb les
A pesar de l’optimisme d’alguns arqueòlegs a l’hora
figures pintades i gravades de les seues parets, ja havien
d’utilitzar l’analogia etnogràfica en la interpretació de les
sigut referenciades les restes humanes paleolítiques
pràctiques funeràries, la veritat és que els exemples apor-
aparegudes en La Madeleine o Le Placard. Això no obs-
tats per Ucko (1969) destaquen la diversitat i la complexi-
tant, la capacitat comuna de simbolització implícita en
tat dels comportaments rituals en relació amb la seua
aquestes accions no va ser relacionada, i així Cartailhac
expressió material. Així, la multiplicitat d’accions que
(1886) inclou en Les Ages Préhistoriques de l’Espagne et
l’Etnografia documenta durant la seua execució, els con-
du Portugal una figura amb la dispersió de les tombes
textos i temps singulars en què es duen a terme o la varia-
en el primer cementeri mesolític, però no esmenta l’art
bilitat simbòlica atribuïda —respecte al difunt, als ances-
paleolític d’Altamira, possiblement per altres motius ja
tres o entre els vius— no permeten una relació mecànica
coneguts com li va retraure Vilanova (Fig. 1).
amb un registre arqueològic que en la major part de les
A principi del segle XX, el debat sobre el significat de
ocasions és estudiat a la recerca de desigualtats.
les pràctiques funeràries en el passat disposava de
Un treball molt referenciat de Binford (1971) enllaça
dades subministrades per l’Etnografia i la Història.
amb aquesta última afirmació, en plantejar que la diver-
L’anàlisi plantejada per l’escola sociològica francesa,
sitat de pràctiques funeràries que l’Antropologia docu-
amb Durkheim i Mauss al capdavant, sobre el culte als
mentada no ha de ser entesa en termes purament de
avantpassats no va tindre gran transcendència ni en la
conducta sinó en relació amb la variabilitat formal i
metodologia ni en la interpretació arqueològiques,
organitzativa dels sistemes socials. La forma i l’estructu-
però la seua influència sí que pot rastrejar-se en la
ra d’aquestes pràctiques estan condicionades pel grau
importància atribuïda a la simbolització col·lectiva (cf
de complexitat i per les característiques de la societat
32
RESTES DE VIDA, RESTES DE MORT
[page-n-3]
Figura 1. Dispersió de restes humanes en el closquer de Cabeço de Arruda (Cartailhac,1886).
mateixa, plantejant que hi ha una correlació estreta
noeconòmics que simbòlics. Uns altres autors han apro-
entre la complexitat subsistencial i social.
fundit en l’anàlisi de les formes de diferenciació social
En els últims anys s’aprecia una perspectiva més
horitzontal i vertical dels últims caçadors, assumint que
etnosociològica que socioeconòmica en l’estudi d’a-
ritual i aixovar funeraris reflecteixen tant l’estatus com la
questes qüestions. En el fons, el que s’està investigant
societat (Clark i Neeley, 1987). Més recentment, s’han
a través de la complexitat desigual i la riquesa que mos-
destacat els canvis en la consideració social dels indivi-
tren les pràctiques funeràries del paleo-epipaleolític i
dus infantils i els grups d’edat (Vanhaeren i d’Errico,
mesolític és la construcció d’identitats mitjançant la sim-
2001; Zilhão 2005), el sentit dels soterraments múlti-
bolització i la seua diversa expressió material en el que
ples, la identificació d’individus amb greus patologies
convenim anomenar cultures.
(Formicola, 2007), la difícil avaluació de les lesions
Algunes línies obertes poden exemplificar uns
osteològiques com prova de la violència entre individus
objectius que, en general, estan condicionats per l’es-
i grups (Jackes, 2004) o la paleodemografia dels últims
cassa informació disponible sobre molts dels aixovars
caçadors (Jackes i Meiklejohn, 2008).
funeraris, recuperats en excavacions realitzades fa dècades. En primer lloc, els adorns han sigut utilitzats com
L’home que va sorgir del fred
un índex de diferenciació ètnica, com un marcador gru-
A finals del 1998 es va excavar un enterrament infantil a
pal, en tractar-se d’objectes sense correlació directa
l’Extremadura portuguesa (Zilhão i Trinkaus, 2002). Les
amb l’edat o el sexe dels difunts (Newell et al., 1990;
preguntes obertes a partir del seu estudi continuen sent
d’Errico i Vanhaeren, 2000); una orientació pròxima al
nombroses, però en aquest text interessa destacar que
concepte de territoris socials de J.G. Clark (1975), enca-
el xiquet de Lagar Velho és l’enterrament humà més
ra que construïda en aquest cas amb elements més tec-
antic descrit fins ara a la Península Ibèrica (25-24500
UN DELS NOSTRES
33
[page-n-4]
Figura 2. Enterrament infantil de Lagar Velho.
anys BP) que s’haja excavat amb una metodologia
més de vint llocs s’han descrit restes humanes “soltes”,
moderna. Aquesta circumstància permet conéixer que
tant cranials com postcranials; en definitiva, hi ha una
tant la preparació del lloc, la col·locació del cos, la dis-
documentació molt desigual.
posició “d’ofrenes” (carbó en el fons de la fossa i parts
En l’inventari elaborat per a aquest text, s’han arre-
anatòmiques de cérvol i conill), la seua posició estesa i
plegat algunes dades bàsiques de cada enterrament
cobert de pedres, amb una nítida empremta de pols
referides a la fase arqueològica amb la qual s’associa,
d’ocre roig coincidint amb el perímetre del vestit i amb
l’edat, el sexe, els elements de preparació, el cobriment
uns senzills adorns (dos gasteròpodes marins i quatre
i la disposició del cos, així com les grans categories de
canins atrofiats de cérvol, perforats), constitueixen l’ex-
les possibles “ofrenes”: presència de carbó i llars, res-
pressió material d’unes pràctiques funeràries no docu-
tes de fauna, artefactes lítics i ossis, ocre i adorns; en el
mentades amb anterioritat a Ibèria (Fig. 2). Al mateix
llistat s’inclou també, quan ha sigut possible, l’any del
temps, ritual i aixovar permeten traçar vincles amb
seu descobriment (Taules 1-2). Dels tres llocs, només
altres enterraments del gravetià europeu, aportant
Lagar Velho aporta dades significatives, ja que en
dades sobre les pràctiques funeràries de la primera mei-
Parpalló no es van reconéixer (Pericot, 1942) i sobre
tat del paleolític superior (Zilhão i Trinkaus, 2002;
Cova Fosca només s’han publicat dades preliminars
Zilhão, 2005).
(Olària, 2002-03). Quant als casos qüestionats, o no ha
De la lectura crítica de la documentació disponible a
tingut una contrastació posterior o s’han plantejat sufi-
la Península Ibèrica podria concloure’s que el seu nom-
cients reserves com per a incloure’ls en aquesta secció
bre és reduït en comparació amb allò ocorregut a
(González Morales, 1997, entre altres). Com descartats
França, Itàlia o Europa centreoriental (Binant, 1991;
s’inclouen aquells soterraments que han proporcionat
Riel-Salvatore i Clark, 2001; Mussi, 2001; Zilhão, 2005).
resultats radiocarbònics de la Prehistòria recent (Nerja-
Si descomptem els enterraments qüestionats i descar-
1 i cranis d’Urtiaga).
tats, el resultat és que en tres jaciments hi ha dades rao-
En general, la major part de les restes “soltes”
nables sobre altres enterraments més, mentre que en
inventariades com a paleolítiques-epipaleolítiques per-
34
RESTES DE VIDA, RESTES DE MORT
[page-n-5]
Epipaleolític
Any
UA1
Sexe2
Edat
Base
Cubrició3
Los Azules
1976
Az
M
Adult
Fossa
CòdolsEstés, supí
Lloses
Nerja T-13
1982
EM
F
18-20
Fossa?
Qüestionats
La Paloma-2 1914
Az
Descartats
Roc del
1981-82 Mediev.
Migdia
Paleolític
Superior
Parpalló-1
1930
S
Lagar Velho
1998
G
Cova Fosca
2005
MSFEM
1948
G
P
Posició
Foc4
Fauna
H?
Banya,
crani,
Meles
Decúbit
lat. dret
Ind.
Ind.
Gastrò- Dents
Macro5
Ocre
Altres
Lítica
Òssia
podes perfor.
·
C
·
·
·
Modiolus
·
>10
F
F
17-18
5
P
Fossa
H
Pelvis
Cervus,
1 conill
Capra
pyrenaica,
banyes
Vestit
2
4 Cervus
Litorines
P
Estés, supí
C
P
Estés, supí
H
Bloc
Depòsit 2º
C
L amb
ocre
Depòsit 2º
·
Pe
·
1
bivalve
L amb
ocre
Depòsit 2º
·
Pe
·
1
bivalve
Cranis
Malladetes
Cova Beneito
1980-90
1
S
Cova Beneito
1980-90
2
S
Infantil
F
Fornicula
Adult-jove
·
Qüestionats
Abric Romaní 1909-11
A?
Desaparegut
Reclau Viver 1940-49
G
Desaparegut
Nerja V-2
1963
S?
F
Adult
Nerja V-3
1963
S?
F?
Adult
Nerja V-4
1963
S?
Infantil
Morín-I
1968-69
A
Pseudomorf
Morín-II
1968-69
A
Morín-III 1968-69
A
Morín-IV 1968-69
A
Descartats
Nerja V-1
1963 Neolít.
Urtiaga B1
1936 Bronze
Urtiaga A1
1936 Bronze
Urtiaga B2
1936 Bronze
Coveta
Nord
¿fossa?-IX
·
Nassas, (Felins +
etc.
Cervus)
Estés, supí
¿fossa?VIII
¿fossa?-VIII
Estés, supí
Fetal
Lat. esq.,
flexionat
H
1 cèrvid
juvenil +
vert.
·
Pseudomorf
M
M
M
F
Adult
Adult
Vell
Adult
¿fossa?-VIII
P
·
C
Iberus sp
Taula 1. Llistat dels enterraments del paleolític superior i epipaleolític de la Península Ibèrica. 1: Aurinyacià (= A), Gravetià (= G), S (= Solutrià),
Magdalenià (= M), Epipaleolític (= EM) i Azilià (= Az). 2: Masculí (= M), Femení (= F). 3: Pedres (= P), Llosa (= L). 4: Llar (=H), Carbó (= C). 5: Còdol (=
C), Percussor (= Pe).
tanyen al crani i mandíbula, mentre que els ossos llargs
2002: 300). En Cova Beneito s’ha descrit un enterra-
estan menys representats. En dos casos s’ha descrit
ment secundari de restes de cranis pertanyents a dos
algun tractament intencional en la disposició de les res-
individus, disposats entre la paret i una gran pedra
tes, i en ambdós es tracta de fragments cranials. En
encaixada amb restes d’ocre, associats a dos nuclis, un
Malladetes es va anotar en els diaris que l’occipital fou
percussor, una bola d’ocre i una petxina de bivalve per-
dipositat en una fornícula de la paret de l’abric, davall
forada (Iturbe et al., 1993: 73, fig. 40). Amb l’excepció
d’un bloc amb carbons i restes òssies (Arsuaga et al.,
d’aquestes referències, les dades sobre el context de la
UN DELS NOSTRES
35
[page-n-6]
Cantàbric
Any
UA1 Sexe2
Edat
Base3 Cubrició
Posició
Foc4
Braña-Arintero-1
2006
M
M
30-35
Sòl
Decúbit
lateral esq.
C
Braña-Arintero-2
2006
M
M
40
Sòl
Agrupat
C
Aizpea
J3
1991
2001
MG
M
F
M
30
30-40
El Truchiro
2000-02 As
F?
Los Canes I
1980-90 M
M
Vella
Fossa
Los Canes II
1980-90 M
F
Jove
Fossa
M
Adult
Fossa
Pedres
Fauna
Ind.
Ind.
Malaco- Dents
Macro5
Ocre
Lítica
Òssia
fauna6 perfor.
Altres7
24
Cervus
·
Lat. flexion.
Lat. flexion.
Estés
Lat. flexion.
Cerastoderma
Cepaea
3 Cervus
nemoralis
·
Cervus:
escápula
Capra pyrenaica: frontals
C
61 Trivia,
Callista
3
1 Cervus
chione
Littorina
·
Los Canes II (pie) 1980-90 M
Los Canes III-a
1980-90 M
Los Canes III-b
1980-90 M
Tio Bustillo XI
Colomba
Molino de Gasparín
Probables
Cuartamentero
Poza l’Egüa
Balmorí
Mazaculos
Mediterrani
M
As
As
+
_1970
2000
1916
1977
As
As
As
As
M
M
M
10
Adult
C. Mas Nou-1
2002
MG
M
25-35
C. Mas Nou-2
C. Mas Nou-3
C. Mas Nou-4
C. Mas Nou-5
C. Mas Nou-6
El Collao-I
El Collao-II
El Collao-III
El Collao-IV
El Collao-V
2002
2002
2002
2002
2002
1987-89
1987-89
1987-89
1987-89
1987-89
MG
MG
MG
MG
MG
M
M
M
M
M
F
M
Fossa
LlosesFusta?
F
F
M
M
F
Rupicapra,
Cervus, Sus
Lat. flexion.
Cervus: tíbia
3 P As
60
20-25
5a6
4a6
3a4
Perinatal
>18
Fossa
>18
EP
>18
EP
>18
EP
>18
1987-89 M
M
>18
El Collao-VII
El Collao-VIII
1987-89 M
1987-89 M
F
M?
>18
15 a 18
El Collao-IX
1987-89 M
M?
12 a 17
El Collao-X
1987-89 M
El Collao-XI
1987-89 M
M
>18
El Collao-XII
El Collao-XIII
El Collao-XIV
1987-89 M
1987-89 M
1987-89 M
M
M
M
41-60
18 a 22
41-45
El Collao-XV
1987-89 M
E-M
E-M
E-M
Túmul
Flexionat
Adult
El Collao-VI
2000
2000
2000
Fossa
Infantil
2001
2001
1926
Probables
Penya Comptador
Penya Comptador
Penya Comptador
Sòl
Terra /
pedres
Terra /
pedres
Cap
EP
EP
EP
12 a 17
EP
EP
EP
Capra pyrenaica: banyes
2º
2º
2º
2º
2º
Ossos agrup.
Flex. lat. esq.
Flex. lat. dret
Flexionat
Flex. lat. dret
Flex. lat. dret
Flex. lat. esq.
Restes=2º?
Restes
cranials=2º?
Perinatal Fossa
Adult
15
8a9
Llosa
Estés
·
·
·
?
?
?
?
?
·
Cervus elaphus: banyes
·
1C
?
?
?
·
1C
?
Restes=21%
Vertical sobre
pedra
Flex. lat. dret
Flex. lat. esq.
Flex. lat. esq.
¿Crani
8770?
Agrupat
Restes
Restes
?
·
·
·
·
2C
·
·
?
·
·
Cardium
?
?
G.D.
G.D.
?
·
1 Col.
Taula 2. Llistat dels enterraments del Mesolític de les regions cantàbrica i mediterrània. 1: E-M (= Epipaleolític – Mesolític), Mesolític (= M), MG (= Mesolític
Geomètric) i Asturià (= As). 2: Masculí (= M), Femení (= F). 3: Entre Pedres (= EP). 4: Carbó (= C). 5: Còdol (= C), Pics asturians (= P As). 6: Columbella (=
Col.) 7: Gast. dolsaqüícoles (=G.D.)
36
RESTES DE VIDA, RESTES DE MORT
[page-n-7]
9 - 8500 BP
8.5 - 8000 BP
8 - 7500 BP
7.5 - 7000 BP
7 - 6500 BP
Atlàntic
-
-
2 (1c)
9 (9c)
8 (8c)
1 (1c)
20
Cantàbric
1
2
-
3 (2cc)
5 (4cc)
3 (1cc)
14
cc
cc
cc
6.5 - 6000 BP
Mediterrani
3 (1c - 1 )
1 (1c)
2 (2c)
1 (1 )
1 (1 )
-
8
Nombre dates
4
3
4
13
14
4
42
Taula 3. Ordenació per trams de 500 anys de les datacions radiocarbòniques directes sobre restes humanes associades a contextos mesolítics. Entre parèntesis s’anota el nombre de dates obtingudes en cementeris a l’aire lliure ( c), en cementeris a cova ( cc) i sobre restes “soltes” (sense especificar).
majoria de les restes humanes són genèriques i han arri-
reduïda, però indica algun canvi. Les restes post-cra-
bat a convertir-se en una descripció del que és evident
nials estan millor representades i en dos dels tres jaci-
quan no deriva en especulació.
ments es diagnostica la presència de diversos individus,
Al final del paleolític superior, entorn de 11500 anys
incloent infantils (Taula 2). És inviable especular en ter-
BP, s’aguaita la combinació de vells i nous trets que més
mes generals si es tracta d’arreplegues diacròniques de
tard seran característics del mesolític. Aquesta situació
restes per a la seua agrupació —algun tipus de pràcti-
renova arguments sobre les arrels de l’epipaleolític que
ques secundàries derivades d’amortitzacions—, o si té
han sigut descrites en diversos components —des dels
una explicació de tipus catastròfic; la veritat és que
equips materials al grafisme mobiliar, l’adorn o l’econo-
aquests trets són més mesolítics (Arias et al., 2009).
mia (Fortea, 1973; Aura, 2001; Aura et al., 2009). Entre
els elements de continuïtat es pot citar el fet que es trac-
Mort entre les flors
ta també d’enterraments en l’interior de coves-abrics, de
Al breu però rigorós refredament que va suposar el
caràcter individual i practicant una fossa que posterior-
Younger Dryas (ca. 11-10000 BP) el va succeir un més
ment és recoberta amb pedres o lloses, i terra; sobre els
llarg període temperat i humit que va permetre l’expan-
aixovars es pot consultar allò que s’ha resumit en les tau-
sió dels boscos caducifolis i la ràpida reculada de les
les. En aquest inventari s’han considerat com epipaleolí-
marjals costaneres per l’ascens del nivell de les aigües
tics els enterraments de Los Azules i Nerja-Torca, i
marines. A mesura que ens endinsem en l’holocé, els
queda com qüestionada la referència de La Paloma-2 i
caçadors-recol·lectors-pescadors es van convertir, cada
com descartat el Roc del Migdia, en haver proporcionat
vegada més, en els caçadors del bosc (Aura, 2001).
un mesurament radiomètric històric (Taula 1).
Anys arrere, un inventari amb perspectiva continen-
El seu menor nombre, en comparació amb el paleo-
tal dels soterraments del mesolític europeu situava el
lític superior, és una dada relativa si tenim en compte
seu nombre en una miqueta més de 1600 (Grünberg,
que la duració temporal de l’epipaleolític se situa en un
2000). Els concheros de Portugal —llocs a l’aire lliure
poc més de 2000 anys, respecte als més de 20000 del
localitzats en els estuaris del Muge, Sado o Mira— con-
paleolític superior; una il·lustrativa quantificació ja plan-
centren uns 400 individus (Cunha et al., 2003) i al vol-
tejada a escala europea per Clark i Neeley (1987). Un
tant de 40 en la resta d’Ibèria (cf. Arias et al., 2009 vs
altre tret que estableix diferències respecte al Paleolític
Taula 2). Una comparació del nombre d’enterraments
és el nombre de jaciments que contenen restes huma-
paleolítics i mesolítics indica que en uns pocs segles es
nes i el nombre d’individus representats. La mostra és
concentren deu vegades més inhumacions que les
UN DELS NOSTRES
37
[page-n-8]
Deixant de banda allò esdevingut a Portugal, és
interessant recalcar que en la majoria de llocs cantàbrics
es descriuen enterraments d’un únic individu, excepte
en Los Canes (Arias i Pérez, 1999) i en el recentment
publicat jaciment de Braña-Arintero (Vidal et al., 2008)
ja en el vessant sud de la serralada. Aquesta situació és
un poc distinta en la regió mediterrània, on el comú és
trobar pocs jaciments però amb successius enterraments: El Collado (VV. AA., 2008), Cingle del Mas Nou
Figura 3. El Collado, enterrament VI (segons VV. AA., 2008).
(Olària, 2002-03) i, amb dubtes, la Penya Comptador
(Aura et al., 2006). Restes “soltes” de diversos individus
registrades durant mil·lennis; a més, es reconeixen ara
s’han recuperat en el Tossal de la Roca (Cacho et
autèntics cementeris.
al.,1995) i Coves de Santa Maira (Aura et al., 2006).
La distribució temporal i regional dels enterraments
El Collado d’Oliva és un cementeri a l’aire lliure vin-
mesolítics també permet un comentari. Hem aconseguit
culat a un conchero, molt semblant als descrits a
compondre, per a tot Ibèria, un llistat de cinquanta-set
Portugal, en el qual es van recuperar, almenys, quinze
datacions radiomètriques obtingudes sobre mostres de
enterraments amb dates directes sobre restes humanes
restes humanes paleo-epipaleolítiques (dotze dates) i
entre 8760 ± 100 i 7570 ± 120 anys BP (VV. AA., 2008).
mesolítiques (45 dates); d’aquestes, 43 poden ser consi-
Aquesta duració de l’ús del cementeri és poc usual i
derades com a coherents atenent a la mostra datada, el
també ho és la seua antiguitat, ja que el comú és trobar
seu context, els valors estadístics i l’avaluació dels seus
les seus dates en els últims tres trams de la taula ante-
excavadors: dos del paleolític final i la resta del mesolític.
rior, encara que a aquestes dates no se’ls ha realitzat
La majoria d’aquestes dates s’agrupen a partir de 7500
cap tipus de correcció, per l’efecte reservori, que cal
anys BP i els seus últims segles se solapen amb l’expan-
aplicar en el cas de dietes amb una aportació significa-
sió dels primers agricultors (Taula 3). De fet, els llocs por-
tiva d’origen marí (Fig. 3). Sobre el Cingle del Mas Nou
tuguesos i cantàbrics del tram més recent es poden con-
hi ha un text de la seua excavadora en aquest mateix
siderar contemporanis del primer neolític peninsular
volum (cf. Olària) i sobre la Penya s’està ultimant un tre-
(Zilhão, 1993; Arias i Álvarez, 2004; Arias et al., 2009). En
ball; es tracta d’un lloc que conserva restes parcials al
definitiva, una bona part de les dates d’aquesta segona
menys de tres individus, segons l’estudi de M. Paz de
meitat està referida a enterraments que formen part de
Miguel (Aura et al., e.p.).
cementeris a l’aire lliure, quan el nombre d’individus
potencialment datables s’incrementa notablement.
38
RESTES DE VIDA, RESTES DE MORT
En ambdues regions la inhumació majoritària és
individual, sobre el sòl, en fossa o entre pedres (Taula
[page-n-9]
Figura 4. Los Canes, enterrament II.
2), encara que n’hi ha alguna de doble (Los Canes,
al., 2009). Aquesta situació ha portat a plantejar la pos-
estructura III, (Fig. 4) i múltiple (Cingle del Mas Nou).
sibilitat que hi pogué haver existit algun tipus de mar-
També s’han descrit possibles agrupacions de restes i
cador que servira de referència i memòria sobre la ubi-
afeccions d’antigues tombes per la pràctica de nous
cació de la tomba. Respecte d’això es pot indicar que
enterraments, cas de Los Canes, estructura II (Arias i
l’enterrament Collado VI és el que conserva un percen-
Pérez, 1999) o d’algunes agrupacions de poques restes
tatge més gran de restes (75 %) i sobre les terres i
a El Collado —potser els enterraments I, VIII, IX i X—; la
pedres que el cobrien s’ha descrit un llit de banyes de
reobertura de la tomba en diversos moments s’ha argu-
Cervus elaphus, que recorda allò excavat a Téviec
mentat per a explicar el cas del Cingle del Mas Nou.
(Péquart et al., 1937) i allò referit en el Cingle, en aquest
També en les dues regions es documenten enterra-
cas de Capra pyrenaica (Olària, 2002-03).
ments perinatals-infantils associats a adults, a diferència
Algunes evidències semblen suggerir algun tipus de
d’allò que s’ha assenyalat per a Muge, on aquests indi-
separació, temporal i espacial, entre àrees d’hàbitat i
vidus estaven segregats dels adults (Roche, 1988).
enterraments-cementeris encara que les dades són
Com s’ha assenyalat, encertadament, contrasta la
encara escasses i variables. Altres contextos menys for-
millor conservació i articulació dels esquelets aïllats res-
malitzats obrin la possibilitat que existiren altres formes
pecte dels llocs amb múltiples inhumacions, on sovint
de tractament dels cadàvers (cf. Aura i Morales, aquest
apareixen individus desarticulats i incomplets (Arias et
volum).
UN DELS NOSTRES
39
[page-n-10]
Paleolític superior - Epipaleolític
ca. 34000 - 9000 anys BP
Mesolític
ca. 9000 - 6200 anys BP
- PF individuals // pocs individus
- PF individuals i múltiples // coves i cementeris
- pocs soterraments // rituals definits
- soterraments associats // rituals definits i diversificats
- moltes restes ‘soltes’ // no hi ha explicació tafonòmica
- poques restes “soltes” //
- soterraments ‘secundaris’
- agregació de difunts, altres rituals
- visibilitat nul·la: coves
- major visibilitat: aire lliure
¿marques de referència?
Nombre soterraments: 5
Nombre soterraments: ± 440
Taula 4. Trets formals elementals de les pràctiques funeràries (PF) dels caçadors prehistòrics de la Península Ibèrica.
Conclusions temptatives sobre una Arqueologia dels
possibles posicions socials simbolitzades (Tainter, 1978);
enterraments
cal recordar que les reserves plantejades per Ucko
«on aurait tort de penser que la dette, le don, le pouvoir et l'i-
(1969) sobre la utilització de dades etnogràfiques enca-
dentité, ou encore le voyage du mort vers l'au-delà sont les
ra estan vigents (cf. Lemonnier, 2008 ). El segon és la
seules préocupations/actions collectives mises en gestes et
seua expressió desigual al llarg del temps, amb grans
en matière lorsque survient un décès ou lorsqu'il s'agit de
buits d’informació, junt amb agrupacions regionals des-
composer avec les morts anciens. Au-delà des «rites de
tacades: els enterraments del gravetià oriental, de l’epi-
mort», ce ne sont alors ni le mort, ni les morts qui sont directement en jeu, mais la mort» (Lemonnier, 2008).
gravetià italià, del badegulià-magdalenià francés o del
mesolític portugués. Aquesta fragmentació no impedeix
Plantejar que les pràctiques funeràries tenen una
identificar elements rituals i components materials
dimensió social és raonable i hi ha una llarga tradició
comuns entre regions distants (Binant, 1991; Riel-
antropològica que considera que són reflex de l’estruc-
Salvatore i Clark, 2001; Zilhão, 2005).
tura de les societats en què es van produir, ja siguen
En la Península Ibèrica, l’escassesa i discontinuïtat de
extintes, històriques o prehistòriques. Dins d’aquesta
les pràctiques funeràries al llarg del temps, així com les
tradició, o almenys en una part rellevant d’ella, es com-
diferències entre regions, són també aspectes ja assen-
parteix l’interés per “classificar” les societats en tipolo-
yalats en els principals treballs (Arias i Álvarez, 2004). No
gies socials. El trasllat d’aquest procediment evolucio-
obstant, una simple comparació de trets elementals, als
nista a les pràctiques funeràries resulta una extensió
quals hem unit anotacions de caràcter més aviat intuïtiu,
lògica i l’Arqueologia ha usat l’analogia etnogràfica
permet apreciar pautes formals pròpies per a cada agru-
com un full de ruta en la investigació de processos
pació. La taula 4 pot servir com una primera caracterit-
socials, les formes d’expressió de l’estatus o la simbolit-
zació del que es coneix arqueològicament, encara que
zació col·lectiva.
aporta ben poc al coneixement de l’estructura i dels
En el cas de les pràctiques funeràries dels caçadors
prehistòrics hi ha algunes qualitats de les dades que
principis d’organització dels sistemes socials prehistòrics
(Tainter, 1978).
quasi mereixen el rang d’estructurals. El primer és que la
Més enllà de la seua desigual duració temporal i del
seua naturalesa arqueològica hauria de ser decisiva per
creixement demogràfic que s’associa a l’Holocè, la com-
a triar aquelles dades més pertinents per a identificar les
paració suggereix canvis, possiblement de divers abast:
40
RESTES DE VIDA, RESTES DE MORT
[page-n-11]
a) El binomi pocs enterraments, sempre individuals, i
un nombre important de restes “soltes” caracteritza el paleolític superior-epipaleolític.
En absència d’estudis tafonòmics, no es pot assegurar que procedesquen de cadàvers simplement abandonats o si han tingut algun tipus de tractament i manipulació; només en el crani Beneito-1 s’han descrit senyals de talls i raspaments (Iturbe et al., 1993). Açò converteix les inhumacions individuals, i el depòsit singular
d’algunes restes cranials, en les úniques pràctiques
funeràries conegudes entre ca. 34000 i 9000 anys BP.
Aquestes pràctiques van tindre lloc a coves i abrics,
ocupant posicions protegides: prop de la paret (Lagar
Velho, Los Azules, Malladetes, Beneito) o de grans lloses (Parpalló). Elements a destacar són que les “ofrenes” vinculades es componen dels mateixos equips tècnics, lítics i ossis, que és usual trobar en els contextos
funcionals dels mateixos jaciments. Una cosa semblant
Figura 5. Ullals de cérvol associats a l’enterrament de Braña-2.
ocorre amb els objectes d’adorn, majoritàriament fabricats sobre malacofauna marina i dents perforades,
discutir si aquestes reflecteixen rangs individuals o sim-
sense que s’hagen descrit alguns dels objectes en os i
plement habilitats, capacitats i possessions d’uns pocs
banya als quals s’ha atribuït un major valor simbòlic per
materials que, com acabem de relatar, no formen part
se: peces d’art mobiliar amb relats gràfics figuratius o
de les categories més simbòliques o exòtiques. Aquests
no, bastons perforats, rodets, brunzidores, així com
objectes tenen una distribució fitada regionalment i, per
objectes fabricats sobre materials poc usuals —marfil,
tant, un valor més grupal que individual.
ambre, atzabeja o dents de mamífers marins—
(Corchón, 2005; Álvarez, 2006).
b) El binomi enterraments associats, no sempre indi-
Hi ha una extensa literatura sobre el caràcter igualita-
viduals i amb agregacions, i un nombre reduït de
ri de les societats de caçadors paleolítics, en la qual s’ar-
restes “soltes” caracteritza el mesolític (ca. 9000-
gumenta que l’edat i el gènere semblen ser quasi els
6200 BP). En les regions mediterrània i atlàntica la
únics factors de diferenciació social. A Ibèria, el nombre
majoria d’inhumacions procedeixen de cementeris
d’enterraments i les escasses “ofrenes” no permeten
a l’aire lliure, mentre que en la cantàbrica es van
UN DELS NOSTRES
41
[page-n-12]
utilitzar abrics i coves, amb enterraments múltiples
1981). Precisament, en un treball recent ens hem ocupat
en algun cas. El comú és la inhumació en fosses, en
del sentit dels termes intensificació i diversificació apli-
posicions sovint flexionades, encara que no falten
cats a l’economia dels caçadors mesolítics del nostre
exemples sobre el mateix sòl de coves i sense cap
àmbit, apreciant alguns canvis que estableixen certa dis-
cobriment (Vidal et al., 2008) o la possibilitat de
tància respecte al paleolític-epipaleolític i, per descomp-
cobertes de fusta per a facilitar la incorporació de
tat, respecte al neolític (Aura et al., 2009). Indicis d’una
noves inhumacions (Olària, 2002-03). La disposició
certa intensificació econòmica i d’una major estabilitat
insòlita dels cadàvers, forçada fins i tot, té també
territorial semblen acompanyar l’aparició dels primers
una àmplia distribució: l’individu “assegut” núm. 6
cementeris mesolítics i encara que els llaços entre estos
de Le Parc du Château (Verjux, 2003: fig. 36.6), la
processos pareixen estrets la seua connexió no està sufi-
sepultura M del closquer de Téviec (Péquart et al.,
cientment argumentada. Es constaten anteriors pràcti-
1937: planche IV, 2) o el nº XI d’El Collado, que
ques funeràries, com a soterraments individuals en xico-
reposa recolzat sobre un bloc, quasi vertical (VV.
tets abrics, junt amb necròpolis de diversos individus-
AA., 2008). En definitiva, rituals més diversificats i
desenes en el cas de Portugal.
que convindrà valorar si són només conseqüència
de l’increment del seu nombre.
No pareix adequat tractar estes diferències com
simples variacions i es pot pensar que durant el meso-
En aquest cas les ofrenes vinculades també es com-
lític afloren transformacions més profundes, materialit-
ponen dels mateixos equips que és usual trobar en els
zant-se en nous espais per al soterrament, rituals més
contextos funcionals dels jaciments; només el punxó
diversificats i agregacions d’individus. La veritat és que
d’os i el bastó perforat de banya de l’estructura II de
tal com arreplega E. de Cartailhac en referir-se als
Los Canes (Fig.4) (Arias i Pérez, 1999) pot matisar
comentaris de l’arqueòleg danés M. Worsaae sobre els
aquesta valoració general, encara que resulta difícil
closquers de la Florida i el Japó «a fait observer que,
argumentar símptomes d’asimetria social que permeten
(…), l’anthropophagie étant généralment en relation
una consideració sobre formes de filiació estructurades
avec les idées et les fêtes religieuses, on s’expliquerait
en llinatges.
mieux la formation des plus vastes kjoekenmoeddings
L’observació d’aquesta taula revela una qualitat no
(= concheros). Ils seraient les restes des fêtes célébré-
comentada fins ara i que no es dedueix de les dades
es par les habitants du voisinage et les offrandes aux
sinó de la contextualització de les noves pràctiques
dieux» (1886: 51). Disquisicions que més enllà del seu
funeràries. L’aparició dels cementeris ha sigut interpreta-
valor historiogràfic destaquen les diferències respecte
da com a resultat de la formació de grups corporatius
al paleolític: agrupació de soterraments durant genera-
locals, els membres dels quals legitimen així l’accés al
cions i certa visibilitat dels cementeris associats als
territori econòmic grupal (Saxe, 1970 en Chapman,
closquers.
42
RESTES DE VIDA, RESTES DE MORT
[page-n-13]
Des de llavors, les formes d’oblidar-separar, conjurarconvocar, acomiadar-reviure un dels nostres sempre han
sigut diverses; segurament, molt més que allò descrit
(ed.): De Neandertals a Cromanyons. L’inici del poblament humà a les ter-
res valencianes. València: Universitat de València. p. 265-322.
AURA, J.E. (2001): «Cazadores emboscados. El Epipaleolítico en el País
Valenciano». En V. Villaverde (ed.): De Neandertales a Cromañones. El
inicio del poblamiento humano en tierras valencianas. València:
fins ara per l’Arqueologia.
Universitat de València. p. 219-238.
AURA, J.E.; CARRIÓN, Y.; GARCÍA, O.; JARDÓN, P.; JORDÁ PARDO, J.F.; MOLINA, LL.;
Agraïments
MORALES, J.V.; PASCUAL, J.LL.; PÉREZ, G.; PÉREZ, M.; RODRIGO, M.J.,
A Jesus F. Jordà Pardo li dec suggerents comentaris sobre la cronologia
VERDASCO, C. (2006): «Epipaleolítico-Mesolítico en las comarcas cen-
I
dels enterraments i, a més, la calibració del corpus de datacions radiocar-
trales valencianas». En A. Alday (coord.) El Mesolítico de muescas-den-
bòniques obtingudes sobre les restes humanes paleolítiques, epipaleolí-
ticulados de la Cuenca del Ebro y el Litoral Mediterráneo. Vitoria-
tiques i mesolítiques de la Península Ibèrica. Les imatges del soterrament
Gasteiz: Memorias de Yacimientos Alaveses 1. (Diputación Foral de
de Lagar Velho han pogut ser incorporades gràcies a la generositat de J.
Zilhâo; P. Arias Cabal ens ha aportat la que documenta l’estructura II de la
Cova dels Canes i a Julio M. Vidal Encinas la corresponent als ullals atrofiats de cérvol perforats del soterrament de Braña-II. Les datacions de les
restes de Coves de Santa Maira s’han obtingut dins del projecte HUM2004-
Álava. Departamento de Cultura). p. 65-120.
AURA, J.E.; JORDÁ, J.F.; MORALES, J.V.; PÉREZ RIPOLL, M.; VILLALBA, M.P.,
I
ALCOVER, J.A. (2009): «Prehistoric Economy of Iberian Mediterranean
Region, Spain (ca. 15000- 7000 bp)». Before Farming.
BARTEL, B. (1982) «A historical review of ethnological and archaeological
05643 Hist i la investigació dels soterraments Solutrià i Magdalenià forma
analyses of mortuary practices». Journal of Anthropological
part del projecte HAR2008-03005.
Archaeology 1, p. 32-58.
BINANT, P. (1991): La Préhistoire de la Mort. Premières sepultures en Europe.
París, Errance, ed.
BINFORD, L. R.(1971): «Mortuary practices: their study and their potential».
En James A. Brown (ed.): Approaches to the social dimensions of mor-
Bibliografia
tuary practices. Memoirs of the Society for American Archaeology 25.
ALEKSHIN, V.A. (1983): «Burial Customs as an Archaeological Source».
Current Anthropology 24 (2), p. 137-149.
p. 6-29.
CACHO, C., FUMANAL, M.P.; LÓPEZ, P.; LÓPEZ, J.A.; PÉREZ RIPOLL, M.; MARTÍNEZ
ÁLVAREZ FERNÁNDEZ, E. (2006): Los objetos de adorno-colgantes del
VALLE, R.; UZQUIANO, P.; ARNANZ, A.; SÁNCHEZ, A.; SEVILLA, P.; MORALES, A.;
Paleolítico superior y del Mesolítico en la Cornisa Cantábrica y en el
ROSELLÓ, E.; GARRALDA, M.D., I GARCÍA. M. (1995): «El Tossal de la Roca
Valle del Ebro: una visión europea. Salamanca: Universidad de
(Vall d’Alcalà, Alicante). Reconstrucción paleoambiental y cultural de la
Salamanca.
transición del Tardiglacial al Holoceno inicial». Recerques del Museu
ARIAS, P.
I
PÉREZ, C. (1999): «Las sepulturas de la cueva de Los Canes
(Asturias) y la neolitización de la región cantábrica». Trabajos de
Prehistoria 47, p. 39-62.
d’Alcoi 4, p. 11-101.
CARTAILHAC, É. (1886): Les âges préhistoriques de l’Espagne et Portugal.
París, Ch. Reinwald, Librairie-Éditeur.
ARIAS, P. I ÁLVAREZ, E. (2004): «Iberian Foragers and Funerary Ritual. A Review
D’ERRICO, F. I VANHAEREN, M. (2000): «Mes morts et les morts de mes voisins. Le
of Paleolithic and Mesolithic Evidence on the Peninsula». En González
mobilier funéraire de l’Aven des Iboussières et l’identification des mar-
Morales, M.R. y Clark, G.A. (eds.): The Mesolithic of the Atlantic Façade:
queurs culturels à l’Épipaléolithique». Actes du Colloque International de
Proceedings of the Santander Symposium. Tempe: Arizona State
Besançon (octobre 1998). Presses Universitaires de Franc-Comtoises.
University Press, Anthropological Reserach Papers, 55. p. 225-248.
ARIAS, P.; ARMENDÀRIZ, A.;
DE
BALBÍN, R.; FANO, M.A.; FERNÁNDEZ-TRESGUERRES,
J.; GONZÁLEZ, M.R.; IRIARTE, M.J.; ONTAÑÓN, R.; ALCOLEA, J.; ÁLVAREZ, E.;
ETXEBARRIA, F.; GARRALDA, M.D.; JACKES, M.,
I
ARRIZABALAGA, A. (2009):
«Burials in the cave: new evidence on mortuary practices during the
Série Environnement, sociétés et archéologie,1. p. 325-342.
CLARK, J.G.D. (1975): The Earlier Stone Age Settlement of Scandinavia,
Cambridge: Cambridge University Press.
CLARK, G.A.
I
NEELEY, M.P. (1987): «Social Differentiation in European
Mesolithic Burial Data». En P. Rowley-Conwy, M. Zvelebil y H.P.
Mesolithic of Cantabrian Spain». En S. McCartan, R. Schulting, G.
Blankholm (eds.): Mesolithic Northwestern Europe: Renet Trends.
Warren y P. Woodman: Mesolithic Horizons. Papers presented at the
Sheffield, John R. Collis Ltd., 121-127.
Seventh International Conference on the Mesolithic in Europe (Belfast,
2005). Oxbow Books, p. 650-656.
ARSUAGA, J.L.; MARTÍNEZ, I.; VILLAVERDE, V.; LORENZO, C.; QUAM, R.; CARRETERO, J.M.,
I
GRACIA, A. (2001): «Fòssils Humans del País Valencia». En V. Villaverde
CORCHÓN, M.S. (2004): «El Arte mueble paleolítico en la cornisa cantábrica
y su prolongación en el Epipaleolítico». En M.A. Fano (coord.): Las
sociedades del Paleolítico en la Región cantábrica. Kobie, anejo 8, p.
425-474.
UN DELS NOSTRES
43
[page-n-14]
CUNHA, E.; CARDOSO, F., I UMBELINO, C. (2003): «Inferences about Mesolithic
lifestyle on the basis of anthropological data. The case of the
Portuguese shell middens». En Larsson L., Kindgren H., Knutsson K.,
Loeffler D. & Kerlund A. (eds.): Mesolithic on the Move: Papers pre-
sented at the Sixth International Conference on the Mesolithic in
Europe, Stockholm 2000. p.184-188. Oxford: Oxbow Books.
CHAPMAN, R. (1981): «The emmergence of formal disposal areas and the
PERICOT, L. (1942): La Cova del Parpalló (Gandia,Valencia). Madrid:
Publicaciones CSIC Instituto Diego Velázquez.
PÉQUART, M.
ET
S-J.; BOULE, M.,
VALLOIS, H. (1937): Tëviec. Station-
Paléntologie Humaine, Mem. 18. París: Masson et Cie. Éditeurs.
RADCCLIFFE-BROWN, A.R. (1969): «Religión and Society». En Structure and
Function in primitive society (Original de 1945). Londres: Routledge &
‘problem’ of megalithic tombs in prehistoric Europe». En R. Chapman,
Keagan Paul.
I. Kinnes i K. Randsborg (eds): The Archaeology of Death. Cambridge:
RIEL-SALVATORE, J.
Cambridge University Press.
I
Nécropole Mésolithique du Morbihan. Archives de l’Institut de
I
CLARK, G.A. (2001): «Grave Markers. Middle ans Early
Upper Paleolithic Burials and the Use of Chronotypology in
DELGADO, M. (1996): «Introducción» a E. Durkheim: Clasificaciones primiti-
vas (y otros ensayos de antropología positiva). Barcelona: Ariel
Contemporary Paleolithic Research». Current Anthropology 42 (4), p.
449-479.
ROCHE, J. (1989): «Spatial organization in the Mesolithic sites of Muge,
Antropología.
FORMICOLA, V. (2007): «From the Sunghir Children to the Romito Dwarf».
Current Anthropology 48 (3), p. 446-453.
FORTEA, J. (1973): Los complejos microlaminares y geométricos del
Epipaleolítico mediterráneo español. Salamanca.
GONZÁLEZ MORALES, M.R. (1997): «Changes in the uses of caves in
Portugal». En C. Bonsall (ed.) The Mesolithic in Europe. Papers pre-
sented at the third International Symposium, Edinburgh: John Donald.
p. 607-613.
SAUVET, G.; FORTEA, J.; FRITZ, C., I TOSELLO, G. (2008): «Crónica de los intercambios entre los grupos humanos paleolíticos. La contribución del
Cantabrian Spain during the Stone Age». En Bonsall, C. i Tolan-Smith,
arte para el periodo 20000-12000 años BP». Zephyrus, 61 (1).
C. (eds.): The Human Use of Caves. BAR-International Series, 667.
Salamanca. p. 35-61.
Oxford. p. 63-69.
TAINTER, J.A. (1978): «Mortuary Practices and the Study of Prehistoric Social
GRÜNBERG, J.M. (2000): Mesolithische Bestattungen in Europa: Ein Beitrag
Systems». Advances in Archaeological Method and Theory, 1, p. 105-141.
zur vergleischenden Gräberkunde. Internationale Archäeologie, 40.
TIFFAGOM, M. (2006): De la Pierre à l’Homme. Essai sur une
Paléoanthropologie solutréenne. Liège: Études et Recherches
Rahden-Westfalen.
ITURBE, G.; FUMANAL, M.P.; CARRIÓN, J.S.; CORTELL, E.; MARTÍNEZ VALLE R.;
GUILLEM P.M.; GARRALDA M.D.,
I
VANDERMEERSCH, B. (1993): «Cova
Beneito (Muro, Alicante): una perspectiva interdisciplinar». Recerques
del Museu d’Alcoi, 2, p. 23-88.
JACKES, M. (2004): «Osteological evidence for Mesolithic and Neolithic violence: problems of interpretation». In, Roksandiƒ M. (ed.) Violent
Interactions in the Mesolithic: Evidence and Meaning. p. 23-39. BAR
International Series 1237. Oxford: Archaeopress.
JACKES, M.
I
MEIKLEJOHN, C. (2008): «The paleodemography of central
Archéologiques de l’Université de Liége.
UCKO, PETER J. (1969): «Ethnography and archaeological interpretation of
funerary remains». World Archaeology 1, p. 262-281.
VANHAEREN, M. I D’ERRICO, F. (2001): «La parure de l’enfant de La Madeleine
(Fouilles Peyrony). Un noveu regard sur l’enfance au Paléolithique
supérieur». Paleo 13, p. 201-240.
VERJUX, CH. (2003): «The function of the Mesolithic sites in the Paris basin
(France). New Data». En Larsson L.; Kindgren H.; Knutsson K.; Loeffler
D. & Kerlund A. (eds.): Mesolithic on the Move: Papers presented at
Portugal and the Mesolithic-Neolithic transition». En J.P. Bocquet-
the Sixth International Conference on the Mesolithic in Europe,
Appel (ed.): Recent Advances in Palaeodemography: Data,
Stockholm 2000. Oxford: Oxbow Books. p.262-268.
Techniques, Patterns. New York-Heildelberg, Springer Verlag. p. 209258.
LEMONNIER, P. (2008): «La mort, le mort, les morts, et les autres. Remarques
d’anthropolgue». En Préhistoire, Antrhopologie Méditerranéennes,
Tome 14. 2005-2008. p. 209-214.
LEROI-GOURHAN, A. (1965): El Gesto y la palabra. Ediciones de la Biblioteca.
Caracas: Universidad Central de Venezuela.
MUSSI, M. (2001): Earliest Italy: An overview of the Italian Upper Palaeolithic
and Mesolithic. New York: Kluver Academic-Plenum Publishers.
VIDAL, J.M.; FERNÁNDEZ, C.; PRADA, M.E., I FUERTES, M.N. (2008): «Los hombres mesolíticos de la Braña-Arintero (Valdelugeros, León): un hallazgo
funerario excepcional en la vertiente meridional de la Cordillera cantábrica». Férvedes 5, p. 153-164.
ZILHÃO, J. I TRINKAUS, E. (2002): Portrait of the artist as a child: The Gravettian
human skeleton from the Abrigo do Lagar Velho and its archeologicalcontext, ed. J. Zilhão and E. Trinkaus. Lisboa: Trabalhos de
Arqueologia 22.
ZILHÃO, J. (2005): «Burial evidence for the social differentiation of age class-
OLÀRIA, C. (2002/2003): «La muerte como rito trascendental. Los rituales
es in the early Upper Paleolithic». En D. Vialou, J. Renault-Miskowsky y
funerarios del epipaleolitico-mesolítico y su probable influencia en el
M. Patou-Mathis (eds.): Comportement des hommes du Paléolithique
44
mundo megalítico». Castelló: Quaderns de Prèhistoria i Arqueologia
moyen et supérieuren Europe: Territoires et milieux. Liège: Études et
de Castelló, 23. p. 85-106.
Recherches Archéologiques de l’Université de Liége 111. p. 231-241.
RESTES DE VIDA, RESTES DE MORT
[page-n-15]
De la pràctica d’enterrar els seus morts ha sigut comú
deduir que les societats prehistòriques havien desenvolupat creences sobrenaturals. Per això, els objectes
associats eren apreciats com les “ofrenes” necessàries
per a un trànsit divers, en la seua duració i també en les
verificacions a superar. Des d’una perspectiva més analítica, quan aquestes pràctiques aconsegueixen una formalització arqueològica se situen en una posició substantiva en la jerarquia de les capacitats que poden ser
UN DELS NOSTRES.
NOTES PER A UNA ARQUEOLOGIA DE LES PRÀCTIQUES FUNERÀRIES
DELS CAÇADORS PREHISTÒRICS DE LA PENÍNSULA IBÈRICA
J. EMILI AURA TORTOSA
Universitat de València
utilitzades per a argumentar què és el que ens fa
humans: des de la socialització tècnica al llenguatge i
des d’ací recorrent les complexes vies que desemboquen en la construcció de la simbolització col·lectiva
(Leroi-Gourhan, 1965).
L’Arqueologia paleolítica ha centrat la seua investigació en l’expressió material d’aquestes capacitats: per
un costat l’Art paleolític i l’adorn personal, per un altre,
les pràctiques funeràries. Sobre la primera agrupació hi
ha una nombrosa documentació en aquest extrem
d’Europa que està permetent investigar la cartografia
de l’adorn (Álvarez, 2006), els sistemes compartits de
representació, la història dels intercanvis entre grups
distants (Sauvet et al., 2008), sense oblidar els llaços
tècnics entre la cadena de societats que els van sustentar (Tiffagom, 2006); sobre el seu significat, es pot con-
UN DELS NOSTRES
31
[page-n-2]
tinuar discutint. Pel que fa a la segona de les categories,
Bartel, 1982; Delgado, 1996), amb una clara repercus-
l’escassesa d’enterraments paleolítics-epipaleolítics a la
sió en la historiografia post-breuiliana de l’Art paleolític.
Península Ibèrica és tan significativa com la seua explo-
Per la seua banda, l’Antropologia social britànica va
sió final, associada als últims caçadors prehistòrics
valorar les pràctiques funeràries com una expressió
(Arias i Álvarez, 2004).
ritual que requeria ser analitzada des de la perspectiva
Aquest plantejament presenta els codis gràfics, els
de la seua funció social (Radcliffe-Brown, 1945). Un
sistemes de representació —incloent-hi també els atri-
plantejament també empíric havia desenvolupat
buïts a les identitats individuals i grupals— i les pràcti-
l’Arqueologia soviètica des dels anys trenta del segle
ques funeràries com a parts solidàries de la simbolitza-
XX,
ció social, encara que la valoració de cada un d’aquests
trets bàsics de l’estructura social i prestant una especial
elements ha sigut molt desigual al llarg del temps.
atenció a la identificació de la família nuclear patriarcal
Quan, M. Sanz de Sautuola va plantejar que el jaciment
com a unitat social bàsica (Alekshin, 1983).
considerant que els costums funeraris reflectien els
arqueològic d’Altamira havia de ser relacionat amb les
A pesar de l’optimisme d’alguns arqueòlegs a l’hora
figures pintades i gravades de les seues parets, ja havien
d’utilitzar l’analogia etnogràfica en la interpretació de les
sigut referenciades les restes humanes paleolítiques
pràctiques funeràries, la veritat és que els exemples apor-
aparegudes en La Madeleine o Le Placard. Això no obs-
tats per Ucko (1969) destaquen la diversitat i la complexi-
tant, la capacitat comuna de simbolització implícita en
tat dels comportaments rituals en relació amb la seua
aquestes accions no va ser relacionada, i així Cartailhac
expressió material. Així, la multiplicitat d’accions que
(1886) inclou en Les Ages Préhistoriques de l’Espagne et
l’Etnografia documenta durant la seua execució, els con-
du Portugal una figura amb la dispersió de les tombes
textos i temps singulars en què es duen a terme o la varia-
en el primer cementeri mesolític, però no esmenta l’art
bilitat simbòlica atribuïda —respecte al difunt, als ances-
paleolític d’Altamira, possiblement per altres motius ja
tres o entre els vius— no permeten una relació mecànica
coneguts com li va retraure Vilanova (Fig. 1).
amb un registre arqueològic que en la major part de les
A principi del segle XX, el debat sobre el significat de
ocasions és estudiat a la recerca de desigualtats.
les pràctiques funeràries en el passat disposava de
Un treball molt referenciat de Binford (1971) enllaça
dades subministrades per l’Etnografia i la Història.
amb aquesta última afirmació, en plantejar que la diver-
L’anàlisi plantejada per l’escola sociològica francesa,
sitat de pràctiques funeràries que l’Antropologia docu-
amb Durkheim i Mauss al capdavant, sobre el culte als
mentada no ha de ser entesa en termes purament de
avantpassats no va tindre gran transcendència ni en la
conducta sinó en relació amb la variabilitat formal i
metodologia ni en la interpretació arqueològiques,
organitzativa dels sistemes socials. La forma i l’estructu-
però la seua influència sí que pot rastrejar-se en la
ra d’aquestes pràctiques estan condicionades pel grau
importància atribuïda a la simbolització col·lectiva (cf
de complexitat i per les característiques de la societat
32
RESTES DE VIDA, RESTES DE MORT
[page-n-3]
Figura 1. Dispersió de restes humanes en el closquer de Cabeço de Arruda (Cartailhac,1886).
mateixa, plantejant que hi ha una correlació estreta
noeconòmics que simbòlics. Uns altres autors han apro-
entre la complexitat subsistencial i social.
fundit en l’anàlisi de les formes de diferenciació social
En els últims anys s’aprecia una perspectiva més
horitzontal i vertical dels últims caçadors, assumint que
etnosociològica que socioeconòmica en l’estudi d’a-
ritual i aixovar funeraris reflecteixen tant l’estatus com la
questes qüestions. En el fons, el que s’està investigant
societat (Clark i Neeley, 1987). Més recentment, s’han
a través de la complexitat desigual i la riquesa que mos-
destacat els canvis en la consideració social dels indivi-
tren les pràctiques funeràries del paleo-epipaleolític i
dus infantils i els grups d’edat (Vanhaeren i d’Errico,
mesolític és la construcció d’identitats mitjançant la sim-
2001; Zilhão 2005), el sentit dels soterraments múlti-
bolització i la seua diversa expressió material en el que
ples, la identificació d’individus amb greus patologies
convenim anomenar cultures.
(Formicola, 2007), la difícil avaluació de les lesions
Algunes línies obertes poden exemplificar uns
osteològiques com prova de la violència entre individus
objectius que, en general, estan condicionats per l’es-
i grups (Jackes, 2004) o la paleodemografia dels últims
cassa informació disponible sobre molts dels aixovars
caçadors (Jackes i Meiklejohn, 2008).
funeraris, recuperats en excavacions realitzades fa dècades. En primer lloc, els adorns han sigut utilitzats com
L’home que va sorgir del fred
un índex de diferenciació ètnica, com un marcador gru-
A finals del 1998 es va excavar un enterrament infantil a
pal, en tractar-se d’objectes sense correlació directa
l’Extremadura portuguesa (Zilhão i Trinkaus, 2002). Les
amb l’edat o el sexe dels difunts (Newell et al., 1990;
preguntes obertes a partir del seu estudi continuen sent
d’Errico i Vanhaeren, 2000); una orientació pròxima al
nombroses, però en aquest text interessa destacar que
concepte de territoris socials de J.G. Clark (1975), enca-
el xiquet de Lagar Velho és l’enterrament humà més
ra que construïda en aquest cas amb elements més tec-
antic descrit fins ara a la Península Ibèrica (25-24500
UN DELS NOSTRES
33
[page-n-4]
Figura 2. Enterrament infantil de Lagar Velho.
anys BP) que s’haja excavat amb una metodologia
més de vint llocs s’han descrit restes humanes “soltes”,
moderna. Aquesta circumstància permet conéixer que
tant cranials com postcranials; en definitiva, hi ha una
tant la preparació del lloc, la col·locació del cos, la dis-
documentació molt desigual.
posició “d’ofrenes” (carbó en el fons de la fossa i parts
En l’inventari elaborat per a aquest text, s’han arre-
anatòmiques de cérvol i conill), la seua posició estesa i
plegat algunes dades bàsiques de cada enterrament
cobert de pedres, amb una nítida empremta de pols
referides a la fase arqueològica amb la qual s’associa,
d’ocre roig coincidint amb el perímetre del vestit i amb
l’edat, el sexe, els elements de preparació, el cobriment
uns senzills adorns (dos gasteròpodes marins i quatre
i la disposició del cos, així com les grans categories de
canins atrofiats de cérvol, perforats), constitueixen l’ex-
les possibles “ofrenes”: presència de carbó i llars, res-
pressió material d’unes pràctiques funeràries no docu-
tes de fauna, artefactes lítics i ossis, ocre i adorns; en el
mentades amb anterioritat a Ibèria (Fig. 2). Al mateix
llistat s’inclou també, quan ha sigut possible, l’any del
temps, ritual i aixovar permeten traçar vincles amb
seu descobriment (Taules 1-2). Dels tres llocs, només
altres enterraments del gravetià europeu, aportant
Lagar Velho aporta dades significatives, ja que en
dades sobre les pràctiques funeràries de la primera mei-
Parpalló no es van reconéixer (Pericot, 1942) i sobre
tat del paleolític superior (Zilhão i Trinkaus, 2002;
Cova Fosca només s’han publicat dades preliminars
Zilhão, 2005).
(Olària, 2002-03). Quant als casos qüestionats, o no ha
De la lectura crítica de la documentació disponible a
tingut una contrastació posterior o s’han plantejat sufi-
la Península Ibèrica podria concloure’s que el seu nom-
cients reserves com per a incloure’ls en aquesta secció
bre és reduït en comparació amb allò ocorregut a
(González Morales, 1997, entre altres). Com descartats
França, Itàlia o Europa centreoriental (Binant, 1991;
s’inclouen aquells soterraments que han proporcionat
Riel-Salvatore i Clark, 2001; Mussi, 2001; Zilhão, 2005).
resultats radiocarbònics de la Prehistòria recent (Nerja-
Si descomptem els enterraments qüestionats i descar-
1 i cranis d’Urtiaga).
tats, el resultat és que en tres jaciments hi ha dades rao-
En general, la major part de les restes “soltes”
nables sobre altres enterraments més, mentre que en
inventariades com a paleolítiques-epipaleolítiques per-
34
RESTES DE VIDA, RESTES DE MORT
[page-n-5]
Epipaleolític
Any
UA1
Sexe2
Edat
Base
Cubrició3
Los Azules
1976
Az
M
Adult
Fossa
CòdolsEstés, supí
Lloses
Nerja T-13
1982
EM
F
18-20
Fossa?
Qüestionats
La Paloma-2 1914
Az
Descartats
Roc del
1981-82 Mediev.
Migdia
Paleolític
Superior
Parpalló-1
1930
S
Lagar Velho
1998
G
Cova Fosca
2005
MSFEM
1948
G
P
Posició
Foc4
Fauna
H?
Banya,
crani,
Meles
Decúbit
lat. dret
Ind.
Ind.
Gastrò- Dents
Macro5
Ocre
Altres
Lítica
Òssia
podes perfor.
·
C
·
·
·
Modiolus
·
>10
F
F
17-18
5
P
Fossa
H
Pelvis
Cervus,
1 conill
Capra
pyrenaica,
banyes
Vestit
2
4 Cervus
Litorines
P
Estés, supí
C
P
Estés, supí
H
Bloc
Depòsit 2º
C
L amb
ocre
Depòsit 2º
·
Pe
·
1
bivalve
L amb
ocre
Depòsit 2º
·
Pe
·
1
bivalve
Cranis
Malladetes
Cova Beneito
1980-90
1
S
Cova Beneito
1980-90
2
S
Infantil
F
Fornicula
Adult-jove
·
Qüestionats
Abric Romaní 1909-11
A?
Desaparegut
Reclau Viver 1940-49
G
Desaparegut
Nerja V-2
1963
S?
F
Adult
Nerja V-3
1963
S?
F?
Adult
Nerja V-4
1963
S?
Infantil
Morín-I
1968-69
A
Pseudomorf
Morín-II
1968-69
A
Morín-III 1968-69
A
Morín-IV 1968-69
A
Descartats
Nerja V-1
1963 Neolít.
Urtiaga B1
1936 Bronze
Urtiaga A1
1936 Bronze
Urtiaga B2
1936 Bronze
Coveta
Nord
¿fossa?-IX
·
Nassas, (Felins +
etc.
Cervus)
Estés, supí
¿fossa?VIII
¿fossa?-VIII
Estés, supí
Fetal
Lat. esq.,
flexionat
H
1 cèrvid
juvenil +
vert.
·
Pseudomorf
M
M
M
F
Adult
Adult
Vell
Adult
¿fossa?-VIII
P
·
C
Iberus sp
Taula 1. Llistat dels enterraments del paleolític superior i epipaleolític de la Península Ibèrica. 1: Aurinyacià (= A), Gravetià (= G), S (= Solutrià),
Magdalenià (= M), Epipaleolític (= EM) i Azilià (= Az). 2: Masculí (= M), Femení (= F). 3: Pedres (= P), Llosa (= L). 4: Llar (=H), Carbó (= C). 5: Còdol (=
C), Percussor (= Pe).
tanyen al crani i mandíbula, mentre que els ossos llargs
2002: 300). En Cova Beneito s’ha descrit un enterra-
estan menys representats. En dos casos s’ha descrit
ment secundari de restes de cranis pertanyents a dos
algun tractament intencional en la disposició de les res-
individus, disposats entre la paret i una gran pedra
tes, i en ambdós es tracta de fragments cranials. En
encaixada amb restes d’ocre, associats a dos nuclis, un
Malladetes es va anotar en els diaris que l’occipital fou
percussor, una bola d’ocre i una petxina de bivalve per-
dipositat en una fornícula de la paret de l’abric, davall
forada (Iturbe et al., 1993: 73, fig. 40). Amb l’excepció
d’un bloc amb carbons i restes òssies (Arsuaga et al.,
d’aquestes referències, les dades sobre el context de la
UN DELS NOSTRES
35
[page-n-6]
Cantàbric
Any
UA1 Sexe2
Edat
Base3 Cubrició
Posició
Foc4
Braña-Arintero-1
2006
M
M
30-35
Sòl
Decúbit
lateral esq.
C
Braña-Arintero-2
2006
M
M
40
Sòl
Agrupat
C
Aizpea
J3
1991
2001
MG
M
F
M
30
30-40
El Truchiro
2000-02 As
F?
Los Canes I
1980-90 M
M
Vella
Fossa
Los Canes II
1980-90 M
F
Jove
Fossa
M
Adult
Fossa
Pedres
Fauna
Ind.
Ind.
Malaco- Dents
Macro5
Ocre
Lítica
Òssia
fauna6 perfor.
Altres7
24
Cervus
·
Lat. flexion.
Lat. flexion.
Estés
Lat. flexion.
Cerastoderma
Cepaea
3 Cervus
nemoralis
·
Cervus:
escápula
Capra pyrenaica: frontals
C
61 Trivia,
Callista
3
1 Cervus
chione
Littorina
·
Los Canes II (pie) 1980-90 M
Los Canes III-a
1980-90 M
Los Canes III-b
1980-90 M
Tio Bustillo XI
Colomba
Molino de Gasparín
Probables
Cuartamentero
Poza l’Egüa
Balmorí
Mazaculos
Mediterrani
M
As
As
+
_1970
2000
1916
1977
As
As
As
As
M
M
M
10
Adult
C. Mas Nou-1
2002
MG
M
25-35
C. Mas Nou-2
C. Mas Nou-3
C. Mas Nou-4
C. Mas Nou-5
C. Mas Nou-6
El Collao-I
El Collao-II
El Collao-III
El Collao-IV
El Collao-V
2002
2002
2002
2002
2002
1987-89
1987-89
1987-89
1987-89
1987-89
MG
MG
MG
MG
MG
M
M
M
M
M
F
M
Fossa
LlosesFusta?
F
F
M
M
F
Rupicapra,
Cervus, Sus
Lat. flexion.
Cervus: tíbia
3 P As
60
20-25
5a6
4a6
3a4
Perinatal
>18
Fossa
>18
EP
>18
EP
>18
EP
>18
1987-89 M
M
>18
El Collao-VII
El Collao-VIII
1987-89 M
1987-89 M
F
M?
>18
15 a 18
El Collao-IX
1987-89 M
M?
12 a 17
El Collao-X
1987-89 M
El Collao-XI
1987-89 M
M
>18
El Collao-XII
El Collao-XIII
El Collao-XIV
1987-89 M
1987-89 M
1987-89 M
M
M
M
41-60
18 a 22
41-45
El Collao-XV
1987-89 M
E-M
E-M
E-M
Túmul
Flexionat
Adult
El Collao-VI
2000
2000
2000
Fossa
Infantil
2001
2001
1926
Probables
Penya Comptador
Penya Comptador
Penya Comptador
Sòl
Terra /
pedres
Terra /
pedres
Cap
EP
EP
EP
12 a 17
EP
EP
EP
Capra pyrenaica: banyes
2º
2º
2º
2º
2º
Ossos agrup.
Flex. lat. esq.
Flex. lat. dret
Flexionat
Flex. lat. dret
Flex. lat. dret
Flex. lat. esq.
Restes=2º?
Restes
cranials=2º?
Perinatal Fossa
Adult
15
8a9
Llosa
Estés
·
·
·
?
?
?
?
?
·
Cervus elaphus: banyes
·
1C
?
?
?
·
1C
?
Restes=21%
Vertical sobre
pedra
Flex. lat. dret
Flex. lat. esq.
Flex. lat. esq.
¿Crani
8770?
Agrupat
Restes
Restes
?
·
·
·
·
2C
·
·
?
·
·
Cardium
?
?
G.D.
G.D.
?
·
1 Col.
Taula 2. Llistat dels enterraments del Mesolític de les regions cantàbrica i mediterrània. 1: E-M (= Epipaleolític – Mesolític), Mesolític (= M), MG (= Mesolític
Geomètric) i Asturià (= As). 2: Masculí (= M), Femení (= F). 3: Entre Pedres (= EP). 4: Carbó (= C). 5: Còdol (= C), Pics asturians (= P As). 6: Columbella (=
Col.) 7: Gast. dolsaqüícoles (=G.D.)
36
RESTES DE VIDA, RESTES DE MORT
[page-n-7]
9 - 8500 BP
8.5 - 8000 BP
8 - 7500 BP
7.5 - 7000 BP
7 - 6500 BP
Atlàntic
-
-
2 (1c)
9 (9c)
8 (8c)
1 (1c)
20
Cantàbric
1
2
-
3 (2cc)
5 (4cc)
3 (1cc)
14
cc
cc
cc
6.5 - 6000 BP
Mediterrani
3 (1c - 1 )
1 (1c)
2 (2c)
1 (1 )
1 (1 )
-
8
Nombre dates
4
3
4
13
14
4
42
Taula 3. Ordenació per trams de 500 anys de les datacions radiocarbòniques directes sobre restes humanes associades a contextos mesolítics. Entre parèntesis s’anota el nombre de dates obtingudes en cementeris a l’aire lliure ( c), en cementeris a cova ( cc) i sobre restes “soltes” (sense especificar).
majoria de les restes humanes són genèriques i han arri-
reduïda, però indica algun canvi. Les restes post-cra-
bat a convertir-se en una descripció del que és evident
nials estan millor representades i en dos dels tres jaci-
quan no deriva en especulació.
ments es diagnostica la presència de diversos individus,
Al final del paleolític superior, entorn de 11500 anys
incloent infantils (Taula 2). És inviable especular en ter-
BP, s’aguaita la combinació de vells i nous trets que més
mes generals si es tracta d’arreplegues diacròniques de
tard seran característics del mesolític. Aquesta situació
restes per a la seua agrupació —algun tipus de pràcti-
renova arguments sobre les arrels de l’epipaleolític que
ques secundàries derivades d’amortitzacions—, o si té
han sigut descrites en diversos components —des dels
una explicació de tipus catastròfic; la veritat és que
equips materials al grafisme mobiliar, l’adorn o l’econo-
aquests trets són més mesolítics (Arias et al., 2009).
mia (Fortea, 1973; Aura, 2001; Aura et al., 2009). Entre
els elements de continuïtat es pot citar el fet que es trac-
Mort entre les flors
ta també d’enterraments en l’interior de coves-abrics, de
Al breu però rigorós refredament que va suposar el
caràcter individual i practicant una fossa que posterior-
Younger Dryas (ca. 11-10000 BP) el va succeir un més
ment és recoberta amb pedres o lloses, i terra; sobre els
llarg període temperat i humit que va permetre l’expan-
aixovars es pot consultar allò que s’ha resumit en les tau-
sió dels boscos caducifolis i la ràpida reculada de les
les. En aquest inventari s’han considerat com epipaleolí-
marjals costaneres per l’ascens del nivell de les aigües
tics els enterraments de Los Azules i Nerja-Torca, i
marines. A mesura que ens endinsem en l’holocé, els
queda com qüestionada la referència de La Paloma-2 i
caçadors-recol·lectors-pescadors es van convertir, cada
com descartat el Roc del Migdia, en haver proporcionat
vegada més, en els caçadors del bosc (Aura, 2001).
un mesurament radiomètric històric (Taula 1).
Anys arrere, un inventari amb perspectiva continen-
El seu menor nombre, en comparació amb el paleo-
tal dels soterraments del mesolític europeu situava el
lític superior, és una dada relativa si tenim en compte
seu nombre en una miqueta més de 1600 (Grünberg,
que la duració temporal de l’epipaleolític se situa en un
2000). Els concheros de Portugal —llocs a l’aire lliure
poc més de 2000 anys, respecte als més de 20000 del
localitzats en els estuaris del Muge, Sado o Mira— con-
paleolític superior; una il·lustrativa quantificació ja plan-
centren uns 400 individus (Cunha et al., 2003) i al vol-
tejada a escala europea per Clark i Neeley (1987). Un
tant de 40 en la resta d’Ibèria (cf. Arias et al., 2009 vs
altre tret que estableix diferències respecte al Paleolític
Taula 2). Una comparació del nombre d’enterraments
és el nombre de jaciments que contenen restes huma-
paleolítics i mesolítics indica que en uns pocs segles es
nes i el nombre d’individus representats. La mostra és
concentren deu vegades més inhumacions que les
UN DELS NOSTRES
37
[page-n-8]
Deixant de banda allò esdevingut a Portugal, és
interessant recalcar que en la majoria de llocs cantàbrics
es descriuen enterraments d’un únic individu, excepte
en Los Canes (Arias i Pérez, 1999) i en el recentment
publicat jaciment de Braña-Arintero (Vidal et al., 2008)
ja en el vessant sud de la serralada. Aquesta situació és
un poc distinta en la regió mediterrània, on el comú és
trobar pocs jaciments però amb successius enterraments: El Collado (VV. AA., 2008), Cingle del Mas Nou
Figura 3. El Collado, enterrament VI (segons VV. AA., 2008).
(Olària, 2002-03) i, amb dubtes, la Penya Comptador
(Aura et al., 2006). Restes “soltes” de diversos individus
registrades durant mil·lennis; a més, es reconeixen ara
s’han recuperat en el Tossal de la Roca (Cacho et
autèntics cementeris.
al.,1995) i Coves de Santa Maira (Aura et al., 2006).
La distribució temporal i regional dels enterraments
El Collado d’Oliva és un cementeri a l’aire lliure vin-
mesolítics també permet un comentari. Hem aconseguit
culat a un conchero, molt semblant als descrits a
compondre, per a tot Ibèria, un llistat de cinquanta-set
Portugal, en el qual es van recuperar, almenys, quinze
datacions radiomètriques obtingudes sobre mostres de
enterraments amb dates directes sobre restes humanes
restes humanes paleo-epipaleolítiques (dotze dates) i
entre 8760 ± 100 i 7570 ± 120 anys BP (VV. AA., 2008).
mesolítiques (45 dates); d’aquestes, 43 poden ser consi-
Aquesta duració de l’ús del cementeri és poc usual i
derades com a coherents atenent a la mostra datada, el
també ho és la seua antiguitat, ja que el comú és trobar
seu context, els valors estadístics i l’avaluació dels seus
les seus dates en els últims tres trams de la taula ante-
excavadors: dos del paleolític final i la resta del mesolític.
rior, encara que a aquestes dates no se’ls ha realitzat
La majoria d’aquestes dates s’agrupen a partir de 7500
cap tipus de correcció, per l’efecte reservori, que cal
anys BP i els seus últims segles se solapen amb l’expan-
aplicar en el cas de dietes amb una aportació significa-
sió dels primers agricultors (Taula 3). De fet, els llocs por-
tiva d’origen marí (Fig. 3). Sobre el Cingle del Mas Nou
tuguesos i cantàbrics del tram més recent es poden con-
hi ha un text de la seua excavadora en aquest mateix
siderar contemporanis del primer neolític peninsular
volum (cf. Olària) i sobre la Penya s’està ultimant un tre-
(Zilhão, 1993; Arias i Álvarez, 2004; Arias et al., 2009). En
ball; es tracta d’un lloc que conserva restes parcials al
definitiva, una bona part de les dates d’aquesta segona
menys de tres individus, segons l’estudi de M. Paz de
meitat està referida a enterraments que formen part de
Miguel (Aura et al., e.p.).
cementeris a l’aire lliure, quan el nombre d’individus
potencialment datables s’incrementa notablement.
38
RESTES DE VIDA, RESTES DE MORT
En ambdues regions la inhumació majoritària és
individual, sobre el sòl, en fossa o entre pedres (Taula
[page-n-9]
Figura 4. Los Canes, enterrament II.
2), encara que n’hi ha alguna de doble (Los Canes,
al., 2009). Aquesta situació ha portat a plantejar la pos-
estructura III, (Fig. 4) i múltiple (Cingle del Mas Nou).
sibilitat que hi pogué haver existit algun tipus de mar-
També s’han descrit possibles agrupacions de restes i
cador que servira de referència i memòria sobre la ubi-
afeccions d’antigues tombes per la pràctica de nous
cació de la tomba. Respecte d’això es pot indicar que
enterraments, cas de Los Canes, estructura II (Arias i
l’enterrament Collado VI és el que conserva un percen-
Pérez, 1999) o d’algunes agrupacions de poques restes
tatge més gran de restes (75 %) i sobre les terres i
a El Collado —potser els enterraments I, VIII, IX i X—; la
pedres que el cobrien s’ha descrit un llit de banyes de
reobertura de la tomba en diversos moments s’ha argu-
Cervus elaphus, que recorda allò excavat a Téviec
mentat per a explicar el cas del Cingle del Mas Nou.
(Péquart et al., 1937) i allò referit en el Cingle, en aquest
També en les dues regions es documenten enterra-
cas de Capra pyrenaica (Olària, 2002-03).
ments perinatals-infantils associats a adults, a diferència
Algunes evidències semblen suggerir algun tipus de
d’allò que s’ha assenyalat per a Muge, on aquests indi-
separació, temporal i espacial, entre àrees d’hàbitat i
vidus estaven segregats dels adults (Roche, 1988).
enterraments-cementeris encara que les dades són
Com s’ha assenyalat, encertadament, contrasta la
encara escasses i variables. Altres contextos menys for-
millor conservació i articulació dels esquelets aïllats res-
malitzats obrin la possibilitat que existiren altres formes
pecte dels llocs amb múltiples inhumacions, on sovint
de tractament dels cadàvers (cf. Aura i Morales, aquest
apareixen individus desarticulats i incomplets (Arias et
volum).
UN DELS NOSTRES
39
[page-n-10]
Paleolític superior - Epipaleolític
ca. 34000 - 9000 anys BP
Mesolític
ca. 9000 - 6200 anys BP
- PF individuals // pocs individus
- PF individuals i múltiples // coves i cementeris
- pocs soterraments // rituals definits
- soterraments associats // rituals definits i diversificats
- moltes restes ‘soltes’ // no hi ha explicació tafonòmica
- poques restes “soltes” //
- soterraments ‘secundaris’
- agregació de difunts, altres rituals
- visibilitat nul·la: coves
- major visibilitat: aire lliure
¿marques de referència?
Nombre soterraments: 5
Nombre soterraments: ± 440
Taula 4. Trets formals elementals de les pràctiques funeràries (PF) dels caçadors prehistòrics de la Península Ibèrica.
Conclusions temptatives sobre una Arqueologia dels
possibles posicions socials simbolitzades (Tainter, 1978);
enterraments
cal recordar que les reserves plantejades per Ucko
«on aurait tort de penser que la dette, le don, le pouvoir et l'i-
(1969) sobre la utilització de dades etnogràfiques enca-
dentité, ou encore le voyage du mort vers l'au-delà sont les
ra estan vigents (cf. Lemonnier, 2008 ). El segon és la
seules préocupations/actions collectives mises en gestes et
seua expressió desigual al llarg del temps, amb grans
en matière lorsque survient un décès ou lorsqu'il s'agit de
buits d’informació, junt amb agrupacions regionals des-
composer avec les morts anciens. Au-delà des «rites de
tacades: els enterraments del gravetià oriental, de l’epi-
mort», ce ne sont alors ni le mort, ni les morts qui sont directement en jeu, mais la mort» (Lemonnier, 2008).
gravetià italià, del badegulià-magdalenià francés o del
mesolític portugués. Aquesta fragmentació no impedeix
Plantejar que les pràctiques funeràries tenen una
identificar elements rituals i components materials
dimensió social és raonable i hi ha una llarga tradició
comuns entre regions distants (Binant, 1991; Riel-
antropològica que considera que són reflex de l’estruc-
Salvatore i Clark, 2001; Zilhão, 2005).
tura de les societats en què es van produir, ja siguen
En la Península Ibèrica, l’escassesa i discontinuïtat de
extintes, històriques o prehistòriques. Dins d’aquesta
les pràctiques funeràries al llarg del temps, així com les
tradició, o almenys en una part rellevant d’ella, es com-
diferències entre regions, són també aspectes ja assen-
parteix l’interés per “classificar” les societats en tipolo-
yalats en els principals treballs (Arias i Álvarez, 2004). No
gies socials. El trasllat d’aquest procediment evolucio-
obstant, una simple comparació de trets elementals, als
nista a les pràctiques funeràries resulta una extensió
quals hem unit anotacions de caràcter més aviat intuïtiu,
lògica i l’Arqueologia ha usat l’analogia etnogràfica
permet apreciar pautes formals pròpies per a cada agru-
com un full de ruta en la investigació de processos
pació. La taula 4 pot servir com una primera caracterit-
socials, les formes d’expressió de l’estatus o la simbolit-
zació del que es coneix arqueològicament, encara que
zació col·lectiva.
aporta ben poc al coneixement de l’estructura i dels
En el cas de les pràctiques funeràries dels caçadors
prehistòrics hi ha algunes qualitats de les dades que
principis d’organització dels sistemes socials prehistòrics
(Tainter, 1978).
quasi mereixen el rang d’estructurals. El primer és que la
Més enllà de la seua desigual duració temporal i del
seua naturalesa arqueològica hauria de ser decisiva per
creixement demogràfic que s’associa a l’Holocè, la com-
a triar aquelles dades més pertinents per a identificar les
paració suggereix canvis, possiblement de divers abast:
40
RESTES DE VIDA, RESTES DE MORT
[page-n-11]
a) El binomi pocs enterraments, sempre individuals, i
un nombre important de restes “soltes” caracteritza el paleolític superior-epipaleolític.
En absència d’estudis tafonòmics, no es pot assegurar que procedesquen de cadàvers simplement abandonats o si han tingut algun tipus de tractament i manipulació; només en el crani Beneito-1 s’han descrit senyals de talls i raspaments (Iturbe et al., 1993). Açò converteix les inhumacions individuals, i el depòsit singular
d’algunes restes cranials, en les úniques pràctiques
funeràries conegudes entre ca. 34000 i 9000 anys BP.
Aquestes pràctiques van tindre lloc a coves i abrics,
ocupant posicions protegides: prop de la paret (Lagar
Velho, Los Azules, Malladetes, Beneito) o de grans lloses (Parpalló). Elements a destacar són que les “ofrenes” vinculades es componen dels mateixos equips tècnics, lítics i ossis, que és usual trobar en els contextos
funcionals dels mateixos jaciments. Una cosa semblant
Figura 5. Ullals de cérvol associats a l’enterrament de Braña-2.
ocorre amb els objectes d’adorn, majoritàriament fabricats sobre malacofauna marina i dents perforades,
discutir si aquestes reflecteixen rangs individuals o sim-
sense que s’hagen descrit alguns dels objectes en os i
plement habilitats, capacitats i possessions d’uns pocs
banya als quals s’ha atribuït un major valor simbòlic per
materials que, com acabem de relatar, no formen part
se: peces d’art mobiliar amb relats gràfics figuratius o
de les categories més simbòliques o exòtiques. Aquests
no, bastons perforats, rodets, brunzidores, així com
objectes tenen una distribució fitada regionalment i, per
objectes fabricats sobre materials poc usuals —marfil,
tant, un valor més grupal que individual.
ambre, atzabeja o dents de mamífers marins—
(Corchón, 2005; Álvarez, 2006).
b) El binomi enterraments associats, no sempre indi-
Hi ha una extensa literatura sobre el caràcter igualita-
viduals i amb agregacions, i un nombre reduït de
ri de les societats de caçadors paleolítics, en la qual s’ar-
restes “soltes” caracteritza el mesolític (ca. 9000-
gumenta que l’edat i el gènere semblen ser quasi els
6200 BP). En les regions mediterrània i atlàntica la
únics factors de diferenciació social. A Ibèria, el nombre
majoria d’inhumacions procedeixen de cementeris
d’enterraments i les escasses “ofrenes” no permeten
a l’aire lliure, mentre que en la cantàbrica es van
UN DELS NOSTRES
41
[page-n-12]
utilitzar abrics i coves, amb enterraments múltiples
1981). Precisament, en un treball recent ens hem ocupat
en algun cas. El comú és la inhumació en fosses, en
del sentit dels termes intensificació i diversificació apli-
posicions sovint flexionades, encara que no falten
cats a l’economia dels caçadors mesolítics del nostre
exemples sobre el mateix sòl de coves i sense cap
àmbit, apreciant alguns canvis que estableixen certa dis-
cobriment (Vidal et al., 2008) o la possibilitat de
tància respecte al paleolític-epipaleolític i, per descomp-
cobertes de fusta per a facilitar la incorporació de
tat, respecte al neolític (Aura et al., 2009). Indicis d’una
noves inhumacions (Olària, 2002-03). La disposició
certa intensificació econòmica i d’una major estabilitat
insòlita dels cadàvers, forçada fins i tot, té també
territorial semblen acompanyar l’aparició dels primers
una àmplia distribució: l’individu “assegut” núm. 6
cementeris mesolítics i encara que els llaços entre estos
de Le Parc du Château (Verjux, 2003: fig. 36.6), la
processos pareixen estrets la seua connexió no està sufi-
sepultura M del closquer de Téviec (Péquart et al.,
cientment argumentada. Es constaten anteriors pràcti-
1937: planche IV, 2) o el nº XI d’El Collado, que
ques funeràries, com a soterraments individuals en xico-
reposa recolzat sobre un bloc, quasi vertical (VV.
tets abrics, junt amb necròpolis de diversos individus-
AA., 2008). En definitiva, rituals més diversificats i
desenes en el cas de Portugal.
que convindrà valorar si són només conseqüència
de l’increment del seu nombre.
No pareix adequat tractar estes diferències com
simples variacions i es pot pensar que durant el meso-
En aquest cas les ofrenes vinculades també es com-
lític afloren transformacions més profundes, materialit-
ponen dels mateixos equips que és usual trobar en els
zant-se en nous espais per al soterrament, rituals més
contextos funcionals dels jaciments; només el punxó
diversificats i agregacions d’individus. La veritat és que
d’os i el bastó perforat de banya de l’estructura II de
tal com arreplega E. de Cartailhac en referir-se als
Los Canes (Fig.4) (Arias i Pérez, 1999) pot matisar
comentaris de l’arqueòleg danés M. Worsaae sobre els
aquesta valoració general, encara que resulta difícil
closquers de la Florida i el Japó «a fait observer que,
argumentar símptomes d’asimetria social que permeten
(…), l’anthropophagie étant généralment en relation
una consideració sobre formes de filiació estructurades
avec les idées et les fêtes religieuses, on s’expliquerait
en llinatges.
mieux la formation des plus vastes kjoekenmoeddings
L’observació d’aquesta taula revela una qualitat no
(= concheros). Ils seraient les restes des fêtes célébré-
comentada fins ara i que no es dedueix de les dades
es par les habitants du voisinage et les offrandes aux
sinó de la contextualització de les noves pràctiques
dieux» (1886: 51). Disquisicions que més enllà del seu
funeràries. L’aparició dels cementeris ha sigut interpreta-
valor historiogràfic destaquen les diferències respecte
da com a resultat de la formació de grups corporatius
al paleolític: agrupació de soterraments durant genera-
locals, els membres dels quals legitimen així l’accés al
cions i certa visibilitat dels cementeris associats als
territori econòmic grupal (Saxe, 1970 en Chapman,
closquers.
42
RESTES DE VIDA, RESTES DE MORT
[page-n-13]
Des de llavors, les formes d’oblidar-separar, conjurarconvocar, acomiadar-reviure un dels nostres sempre han
sigut diverses; segurament, molt més que allò descrit
(ed.): De Neandertals a Cromanyons. L’inici del poblament humà a les ter-
res valencianes. València: Universitat de València. p. 265-322.
AURA, J.E. (2001): «Cazadores emboscados. El Epipaleolítico en el País
Valenciano». En V. Villaverde (ed.): De Neandertales a Cromañones. El
inicio del poblamiento humano en tierras valencianas. València:
fins ara per l’Arqueologia.
Universitat de València. p. 219-238.
AURA, J.E.; CARRIÓN, Y.; GARCÍA, O.; JARDÓN, P.; JORDÁ PARDO, J.F.; MOLINA, LL.;
Agraïments
MORALES, J.V.; PASCUAL, J.LL.; PÉREZ, G.; PÉREZ, M.; RODRIGO, M.J.,
A Jesus F. Jordà Pardo li dec suggerents comentaris sobre la cronologia
VERDASCO, C. (2006): «Epipaleolítico-Mesolítico en las comarcas cen-
I
dels enterraments i, a més, la calibració del corpus de datacions radiocar-
trales valencianas». En A. Alday (coord.) El Mesolítico de muescas-den-
bòniques obtingudes sobre les restes humanes paleolítiques, epipaleolí-
ticulados de la Cuenca del Ebro y el Litoral Mediterráneo. Vitoria-
tiques i mesolítiques de la Península Ibèrica. Les imatges del soterrament
Gasteiz: Memorias de Yacimientos Alaveses 1. (Diputación Foral de
de Lagar Velho han pogut ser incorporades gràcies a la generositat de J.
Zilhâo; P. Arias Cabal ens ha aportat la que documenta l’estructura II de la
Cova dels Canes i a Julio M. Vidal Encinas la corresponent als ullals atrofiats de cérvol perforats del soterrament de Braña-II. Les datacions de les
restes de Coves de Santa Maira s’han obtingut dins del projecte HUM2004-
Álava. Departamento de Cultura). p. 65-120.
AURA, J.E.; JORDÁ, J.F.; MORALES, J.V.; PÉREZ RIPOLL, M.; VILLALBA, M.P.,
I
ALCOVER, J.A. (2009): «Prehistoric Economy of Iberian Mediterranean
Region, Spain (ca. 15000- 7000 bp)». Before Farming.
BARTEL, B. (1982) «A historical review of ethnological and archaeological
05643 Hist i la investigació dels soterraments Solutrià i Magdalenià forma
analyses of mortuary practices». Journal of Anthropological
part del projecte HAR2008-03005.
Archaeology 1, p. 32-58.
BINANT, P. (1991): La Préhistoire de la Mort. Premières sepultures en Europe.
París, Errance, ed.
BINFORD, L. R.(1971): «Mortuary practices: their study and their potential».
En James A. Brown (ed.): Approaches to the social dimensions of mor-
Bibliografia
tuary practices. Memoirs of the Society for American Archaeology 25.
ALEKSHIN, V.A. (1983): «Burial Customs as an Archaeological Source».
Current Anthropology 24 (2), p. 137-149.
p. 6-29.
CACHO, C., FUMANAL, M.P.; LÓPEZ, P.; LÓPEZ, J.A.; PÉREZ RIPOLL, M.; MARTÍNEZ
ÁLVAREZ FERNÁNDEZ, E. (2006): Los objetos de adorno-colgantes del
VALLE, R.; UZQUIANO, P.; ARNANZ, A.; SÁNCHEZ, A.; SEVILLA, P.; MORALES, A.;
Paleolítico superior y del Mesolítico en la Cornisa Cantábrica y en el
ROSELLÓ, E.; GARRALDA, M.D., I GARCÍA. M. (1995): «El Tossal de la Roca
Valle del Ebro: una visión europea. Salamanca: Universidad de
(Vall d’Alcalà, Alicante). Reconstrucción paleoambiental y cultural de la
Salamanca.
transición del Tardiglacial al Holoceno inicial». Recerques del Museu
ARIAS, P.
I
PÉREZ, C. (1999): «Las sepulturas de la cueva de Los Canes
(Asturias) y la neolitización de la región cantábrica». Trabajos de
Prehistoria 47, p. 39-62.
d’Alcoi 4, p. 11-101.
CARTAILHAC, É. (1886): Les âges préhistoriques de l’Espagne et Portugal.
París, Ch. Reinwald, Librairie-Éditeur.
ARIAS, P. I ÁLVAREZ, E. (2004): «Iberian Foragers and Funerary Ritual. A Review
D’ERRICO, F. I VANHAEREN, M. (2000): «Mes morts et les morts de mes voisins. Le
of Paleolithic and Mesolithic Evidence on the Peninsula». En González
mobilier funéraire de l’Aven des Iboussières et l’identification des mar-
Morales, M.R. y Clark, G.A. (eds.): The Mesolithic of the Atlantic Façade:
queurs culturels à l’Épipaléolithique». Actes du Colloque International de
Proceedings of the Santander Symposium. Tempe: Arizona State
Besançon (octobre 1998). Presses Universitaires de Franc-Comtoises.
University Press, Anthropological Reserach Papers, 55. p. 225-248.
ARIAS, P.; ARMENDÀRIZ, A.;
DE
BALBÍN, R.; FANO, M.A.; FERNÁNDEZ-TRESGUERRES,
J.; GONZÁLEZ, M.R.; IRIARTE, M.J.; ONTAÑÓN, R.; ALCOLEA, J.; ÁLVAREZ, E.;
ETXEBARRIA, F.; GARRALDA, M.D.; JACKES, M.,
I
ARRIZABALAGA, A. (2009):
«Burials in the cave: new evidence on mortuary practices during the
Série Environnement, sociétés et archéologie,1. p. 325-342.
CLARK, J.G.D. (1975): The Earlier Stone Age Settlement of Scandinavia,
Cambridge: Cambridge University Press.
CLARK, G.A.
I
NEELEY, M.P. (1987): «Social Differentiation in European
Mesolithic Burial Data». En P. Rowley-Conwy, M. Zvelebil y H.P.
Mesolithic of Cantabrian Spain». En S. McCartan, R. Schulting, G.
Blankholm (eds.): Mesolithic Northwestern Europe: Renet Trends.
Warren y P. Woodman: Mesolithic Horizons. Papers presented at the
Sheffield, John R. Collis Ltd., 121-127.
Seventh International Conference on the Mesolithic in Europe (Belfast,
2005). Oxbow Books, p. 650-656.
ARSUAGA, J.L.; MARTÍNEZ, I.; VILLAVERDE, V.; LORENZO, C.; QUAM, R.; CARRETERO, J.M.,
I
GRACIA, A. (2001): «Fòssils Humans del País Valencia». En V. Villaverde
CORCHÓN, M.S. (2004): «El Arte mueble paleolítico en la cornisa cantábrica
y su prolongación en el Epipaleolítico». En M.A. Fano (coord.): Las
sociedades del Paleolítico en la Región cantábrica. Kobie, anejo 8, p.
425-474.
UN DELS NOSTRES
43
[page-n-14]
CUNHA, E.; CARDOSO, F., I UMBELINO, C. (2003): «Inferences about Mesolithic
lifestyle on the basis of anthropological data. The case of the
Portuguese shell middens». En Larsson L., Kindgren H., Knutsson K.,
Loeffler D. & Kerlund A. (eds.): Mesolithic on the Move: Papers pre-
sented at the Sixth International Conference on the Mesolithic in
Europe, Stockholm 2000. p.184-188. Oxford: Oxbow Books.
CHAPMAN, R. (1981): «The emmergence of formal disposal areas and the
PERICOT, L. (1942): La Cova del Parpalló (Gandia,Valencia). Madrid:
Publicaciones CSIC Instituto Diego Velázquez.
PÉQUART, M.
ET
S-J.; BOULE, M.,
VALLOIS, H. (1937): Tëviec. Station-
Paléntologie Humaine, Mem. 18. París: Masson et Cie. Éditeurs.
RADCCLIFFE-BROWN, A.R. (1969): «Religión and Society». En Structure and
Function in primitive society (Original de 1945). Londres: Routledge &
‘problem’ of megalithic tombs in prehistoric Europe». En R. Chapman,
Keagan Paul.
I. Kinnes i K. Randsborg (eds): The Archaeology of Death. Cambridge:
RIEL-SALVATORE, J.
Cambridge University Press.
I
Nécropole Mésolithique du Morbihan. Archives de l’Institut de
I
CLARK, G.A. (2001): «Grave Markers. Middle ans Early
Upper Paleolithic Burials and the Use of Chronotypology in
DELGADO, M. (1996): «Introducción» a E. Durkheim: Clasificaciones primiti-
vas (y otros ensayos de antropología positiva). Barcelona: Ariel
Contemporary Paleolithic Research». Current Anthropology 42 (4), p.
449-479.
ROCHE, J. (1989): «Spatial organization in the Mesolithic sites of Muge,
Antropología.
FORMICOLA, V. (2007): «From the Sunghir Children to the Romito Dwarf».
Current Anthropology 48 (3), p. 446-453.
FORTEA, J. (1973): Los complejos microlaminares y geométricos del
Epipaleolítico mediterráneo español. Salamanca.
GONZÁLEZ MORALES, M.R. (1997): «Changes in the uses of caves in
Portugal». En C. Bonsall (ed.) The Mesolithic in Europe. Papers pre-
sented at the third International Symposium, Edinburgh: John Donald.
p. 607-613.
SAUVET, G.; FORTEA, J.; FRITZ, C., I TOSELLO, G. (2008): «Crónica de los intercambios entre los grupos humanos paleolíticos. La contribución del
Cantabrian Spain during the Stone Age». En Bonsall, C. i Tolan-Smith,
arte para el periodo 20000-12000 años BP». Zephyrus, 61 (1).
C. (eds.): The Human Use of Caves. BAR-International Series, 667.
Salamanca. p. 35-61.
Oxford. p. 63-69.
TAINTER, J.A. (1978): «Mortuary Practices and the Study of Prehistoric Social
GRÜNBERG, J.M. (2000): Mesolithische Bestattungen in Europa: Ein Beitrag
Systems». Advances in Archaeological Method and Theory, 1, p. 105-141.
zur vergleischenden Gräberkunde. Internationale Archäeologie, 40.
TIFFAGOM, M. (2006): De la Pierre à l’Homme. Essai sur une
Paléoanthropologie solutréenne. Liège: Études et Recherches
Rahden-Westfalen.
ITURBE, G.; FUMANAL, M.P.; CARRIÓN, J.S.; CORTELL, E.; MARTÍNEZ VALLE R.;
GUILLEM P.M.; GARRALDA M.D.,
I
VANDERMEERSCH, B. (1993): «Cova
Beneito (Muro, Alicante): una perspectiva interdisciplinar». Recerques
del Museu d’Alcoi, 2, p. 23-88.
JACKES, M. (2004): «Osteological evidence for Mesolithic and Neolithic violence: problems of interpretation». In, Roksandiƒ M. (ed.) Violent
Interactions in the Mesolithic: Evidence and Meaning. p. 23-39. BAR
International Series 1237. Oxford: Archaeopress.
JACKES, M.
I
MEIKLEJOHN, C. (2008): «The paleodemography of central
Archéologiques de l’Université de Liége.
UCKO, PETER J. (1969): «Ethnography and archaeological interpretation of
funerary remains». World Archaeology 1, p. 262-281.
VANHAEREN, M. I D’ERRICO, F. (2001): «La parure de l’enfant de La Madeleine
(Fouilles Peyrony). Un noveu regard sur l’enfance au Paléolithique
supérieur». Paleo 13, p. 201-240.
VERJUX, CH. (2003): «The function of the Mesolithic sites in the Paris basin
(France). New Data». En Larsson L.; Kindgren H.; Knutsson K.; Loeffler
D. & Kerlund A. (eds.): Mesolithic on the Move: Papers presented at
Portugal and the Mesolithic-Neolithic transition». En J.P. Bocquet-
the Sixth International Conference on the Mesolithic in Europe,
Appel (ed.): Recent Advances in Palaeodemography: Data,
Stockholm 2000. Oxford: Oxbow Books. p.262-268.
Techniques, Patterns. New York-Heildelberg, Springer Verlag. p. 209258.
LEMONNIER, P. (2008): «La mort, le mort, les morts, et les autres. Remarques
d’anthropolgue». En Préhistoire, Antrhopologie Méditerranéennes,
Tome 14. 2005-2008. p. 209-214.
LEROI-GOURHAN, A. (1965): El Gesto y la palabra. Ediciones de la Biblioteca.
Caracas: Universidad Central de Venezuela.
MUSSI, M. (2001): Earliest Italy: An overview of the Italian Upper Palaeolithic
and Mesolithic. New York: Kluver Academic-Plenum Publishers.
VIDAL, J.M.; FERNÁNDEZ, C.; PRADA, M.E., I FUERTES, M.N. (2008): «Los hombres mesolíticos de la Braña-Arintero (Valdelugeros, León): un hallazgo
funerario excepcional en la vertiente meridional de la Cordillera cantábrica». Férvedes 5, p. 153-164.
ZILHÃO, J. I TRINKAUS, E. (2002): Portrait of the artist as a child: The Gravettian
human skeleton from the Abrigo do Lagar Velho and its archeologicalcontext, ed. J. Zilhão and E. Trinkaus. Lisboa: Trabalhos de
Arqueologia 22.
ZILHÃO, J. (2005): «Burial evidence for the social differentiation of age class-
OLÀRIA, C. (2002/2003): «La muerte como rito trascendental. Los rituales
es in the early Upper Paleolithic». En D. Vialou, J. Renault-Miskowsky y
funerarios del epipaleolitico-mesolítico y su probable influencia en el
M. Patou-Mathis (eds.): Comportement des hommes du Paléolithique
44
mundo megalítico». Castelló: Quaderns de Prèhistoria i Arqueologia
moyen et supérieuren Europe: Territoires et milieux. Liège: Études et
de Castelló, 23. p. 85-106.
Recherches Archéologiques de l’Université de Liége 111. p. 231-241.
RESTES DE VIDA, RESTES DE MORT
[page-n-15]