Valencia la Vella. Un jaciment encara per descobrir
Esperança Huguet Enguita
Josep María Macias Solé
Albert Ribera Lacomba
F. Rodríguez
Miquel Rosselló Mesquida
2019
[page-n-1]
96 /
[page-n-2]
València la Vella.
Un jaciment encara per descobrir
E. Huguet, J. M. Macias, A. Ribera, F. Rodríguez i M. Rosselló
ICAC
De mite a repte arqueològic
Un indret amb muralles com aquestes, que conserva
parets de més de tres metres d’alçada, no podia passar
desapercebut. Són quasi cinc hectàrees de superfície
dalt d’un promontori que s’elevava uns quaranta metres
sobre l’entrada del barranc de la Cabrassa al riu Túria.
Per això és un dels jaciments valencians dels quals tenim
notícies més antigues. El Consell de València mencionà
el topònim de València la Vella l’any 1374, amb ocasió
d’un projecte de transvasament d’aigua del riu Xúquer al
Túria. Ja aleshores devia ser un indret valorat per la seua
antigor i, el 1458 (la Batlia, doc. 1152, ‘1524 v’), signà una
llicència a Joan Gonçalbo per a la «recerca de tresor»,
segons consta en l’Arxiu del Regne de València. El poeta
Jaume Roig, també en el segle XV, hi dedica uns versos,
en la seua obra L’Espill o Llibre de les dones.
◁ Vista exterior de la muralla i la torre, destruïda en 1978.
València la Vella. Foto: Rafael de Luis.
El perquè del nom de València la Vella per a aquest
indret és una incògnita, i el topònim va causar una associació i correlació temporal amb la ciutat romana de
Valentia. Diversos estudiosos de les èpoques moderna i
contemporània associaren aquestes restes a una ciutat
anterior a la fundació de Valentia i, fins i tot, la identificaren amb altres ciutats romanes o també ibèriques o
cartagineses. Gràcies a l’arqueologia totes aquestes suposicions varen esvair-se en els anys setanta del segle passat, quan la destrucció de part del jaciment i de les seves
muralles, pels treballs de construcció d’un pont sobre la
via fèrria València-Llíria, van ocasionar un gran impacte.
Encara avui podem observar rebaixos de dos metres en el
vint per cent del jaciment.
Aquest malaurat fet va ocasionar una prompta intervenció del Servei d’Investigació Prehistòrica de la
Diputació de València (SIP) i la Universitat de València.
Gerardo Pereira i Carmen Aranegui dirigiren tres intervencions arqueològiques que documentaren importants
/ 97
[page-n-3]
vigila el camí que devia anar riu amunt i està prop d’un
pas per travessar el Túria. Aquestes mateixes condicions
foren valorares per l’exèrcit republicà espanyol que hi
ubicà trinxeres i nius de metralladores pertanyents a la
línia defensiva «la Immediata», construïda a uns 12 km
de la capital, per a frenar l’exèrcit franquista.
Els estudis de Miquel Rosselló, van incidir en la cronologia visigòtica de l’assentament, sorgiren nombroses
preguntes envers la seua funcionalitat i relació amb el palau acabat de descobrir de Pla de Nadal o amb la ciutat de
Valentia. És clar que no es pot parlar d’un procés de substiVista del riu Túria al seu pas per València la Vella. S’aprecien els
murs de l’acròpolis a la zona alta. Foto: Projecte València la Vella
tució geopolítica d’una ciutat per una altra. Valentia, de la
mà del bisbe Justinià, esdevingué una important seu episcopal cristiana i epicentre del culte martirial a sant Vicent
restes arquitectòniques i establiren una cronologia del
que es mantingué activa fins a l’arribada de l’islam.
segle IV dC en avant. Amb això desaparegué el mite ar-
Cal concebre València la Vella, actualment conside-
caïtzant de València la Vella i s’obriren noves incògnites
rada una fundació datada a partir de mitjan del segle vi,
històriques. No obstant això, la nova cronologia va com-
com el resultat d’una nova concepció urbana i territorial
portar un desinterés per part de la recerca arqueològica
promoguda pel regne visigòtic de Toletum, i completa-
valenciana, orientada cap a altres períodes històrics en
ment compatible amb les antigues ciutats romanes que
aquell moment.
perduraren en el temps. L’anàlisi de les ceràmiques i de
València la Vella es troba a uns 3 km al sud-est de
les monedes recuperades ens mostra una plena sintonia
la localitat de Riba-roja de Túria, només a uns 16 km de
comercial entre ambdues ciutats. Molts productes forans
València capital i a escassos 4 km del jaciment de Pla
documentats al litoral també eren freqüents riu amunt.
de Nadal. La seua ubicació i característiques defensives
Era diferent la població d’un lloc respecte a l’altre?
i urbanes coincideixen amb altres assentaments visigò-
S’hi practicava el culte arrià en lloc de l’ortodox? Aquest
tics hispànics. Parlem d’una mena de ciutadella encim-
nou assentament potser va tindre un paper de control mi-
bellada situada en un indret estratègic. Des d’ací hi ha
litar com a conseqüència de les tensions territorials del
un control visual dels principals tossals de l’entorn (els
sud-est hispànic en mans de l’Imperi d’Orient?
Cara-sols, la Muntanyeta dels Frares, el tossal de Montiel,
la Vallbona, la Vallesa de Mandor i la lloma de Betxí), es
98 /
Per resoldre definitivament tots aquests aspectes,
només cal donar temps a l’Arqueologia.
[page-n-4]
Present i futur d’una oportunitat polièdrica
la triada ha estat l’excavació associada als cursos d’estiu
Pocs jaciments «verges» tenen la potencialitat de
d’Arqueologia Cristiana i Visigoda. No es tracta exclusiva-
València la Vella. És un assentament poc excavat —uns
ment d’un projecte de recerca, sinó d’una aposta docent
230 m —, ple d’incògnites històriques i de reptes de conser-
a llarg termini amb la voluntat de potenciar l’interès i les
vació arquitectònica i d’integració social.
noves vocacions pel que fa a l’antiguitat tardana a terres
2
Cal tenir en compte que es troba a prop de la tercera
valencianes.
àrea metropolitana de l’Estat espanyol, de dos milions
Fins a l’actualitat s’han desenvolupat quatre breus
d’habitants, i que gaudeix d’una xarxa de comunicacions
excavacions arqueològiques que s’han centrat en l’estu-
que, fins i tot, ha situat una estació de metro a sis-cents
di de les muralles i en la identificació dels sectors urbans
metres. És un jaciment dins d’una àrea metropolitana
que conformen l’assentament, aquests últims en part
que confereix a la localitat de Riba-roja de Túria la pos-
condicionats per l’orografia. D’una banda, actuar sobre la
sibilitat d’ésser un dels referents hispànics de l’arqueolo-
muralla era una necessitat imperiosa perquè calia valorar
gia visigòtica més accessible i profitós per a la divulgació
l’estat de conservació dels segments més afectats per la
d’un període històric fonamental per a entendre la for-
destrucció del segle passat. De l’altra, distribuir sectorial-
mació de l’edat mitjana.
ment els sondejos estratigràfics ens ha permés, de cara al
Amb aquesta voluntat treballa l’àrea de Turisme i
futur, identificar i prioritzar les àrees arqueològiques on
Patrimoni de l’Ajuntament de Riba-roja. L’any 2016 es va
intervindre. També s’ha efectuat una prospecció geofísica
signar un conveni de col·laboració amb l’Institut Català
parcial del subsòl i, molt especialment, una documenta-
d’Arqueologia Clàssica per a la documentació i l’estudi
ció topogràfica i fotogramètrica exhaustiva mitjançant els
del jaciment. L’ajuntament havia adquirit varies finques
recursos tecnològics actuals.
rurals on es troba la meitat de València la Vella, dins el
Parc Natural del Túria. D’aquesta manera es genera un
Descripció preliminar de València la Vella
espai de doble interès patrimonial i natural, d’alt valor
Els resultats apunten a un centre urbà ben planificat
arqueològic, paisatgístic i biològic. En aquest context
i executat homogèniament. Hem vist com l’urbanisme in-
positiu, cal afegir la museïtzació i la creació recent del
tramurs està sincronitzat amb el traçat de la muralla, i la
Museu Visigòtic del Pla de Nadal (MUPLA) i les nombro-
documentació d’un femer —als afores de la ciutat—, ens
ses actuacions de recreació històrica que promou la vila.
mostra una clara organització per a l’adobament de les
L’any 2016, trenta-sis anys després de la darrera
terrasses agrícoles perifèriques, imprescindibles per a la
excavació i en un context molt més favorable, un equip
producció de queviures. Altres indicis també ens fan ser
d’arqueòlegs valencians i catalans va tornar a remoure-hi
optimistes per a la recerca del demà. Hi ha un sector ar-
la terra a la recerca de respostes. Inicialment, la fórmu-
tesanal amb evidències d’un taller de vidres. Les monedes
València la Vella. Un jaciment encara per descobrir. E. Huguet, J. M. Macías, A. Ribera, F. Rodríguez i M. Rosselló
/ 99
[page-n-5]
podria haver-hi un màxim de vint-i-cinc o vint-i-huit.
Els trams del cingle del riu devien tindretindrien una
protecció menor.
La muralla és una obra homogènia i bastida unitàriament. No apreciem encara fases constructives i la tècnica
emprada és molt homogènia, alhora que comuna a altres
muralles visigòtiques hispàniques (Recopolis, Puig Rom,
etc.). Les torres que hem estudiat, afectades en el segle xx,
eren aproximadament quadrades i amb un rebliment intern semblant al de les muralles. Els seus murs enllaçaven
amb els dos de la muralla de forma que travaven entre ells
Vista actual de la zona monumental envaïda per la vegetació.
Foto: Albert Ribera
proporcionant una millor cohesió i evitant despreniments
dels farciments per la seua espenta lateral. Fins ara, no s’ha
identificat cap evidència del pas superior de la muralla.
La topografia del jaciment presenta varies zones,
recuperades, procedeixen de seques de nombrosos in-
probablement aterrassades, tot i que cal ser cautelosos
drets d’Hispània i de la Mediterrània que ens assenyalen
perquè les transformacions agrícoles contemporànies
la vitalitat econòmica i comercial del lloc.
poden haver-ne distorsionat la percepció actual. Es dis-
La muralla és l’element patrimonial més significa-
tingueix una primera plataforma elevada, que anome-
tiu, tant per l’extensió com pel nivell de conservació. És
nem «acròpolis» i que, amb una superfície de 0,22 ha
un assentament d’unes 4,8 ha de superfície, el qual, en
es desenvolupa a l’entorn dels 90 i 97 m d’altitud. Es tro-
la part més elevada assoleix uns 41 m d’alçada respec-
ba sobre un petit monticle que configura l’escarpat sep-
te al curs del Túria. Sobre un perímetre teòric de 981 m,
tentrional vora el riu. Hi es troba un important edifici, en
es conéixen uns 416 m, si bé hi ha moltes parts ocultes
avançat procés d’excavació, pavimentat amb morter de
per la vegetació o els terraplens. La muralla conserva
calç de qualitat, i que estaria cobert per teules planes i
una alçada màxima de 3,10 m i la seua grossària os-
corbes. Hi ha un altre monticle central, vora els 90 m d’al-
cil·la entre els 2,10 i 1,90 m. Es va fer a partir de dos
titud i amb una superfície d’unes 0,3 ha, però presenta un
murs paral·lels de maçoneria de calç i amb reble intern
deficient nivell de conservació.
—emplecton— de pedres i argiles procedents del rebaix
La resta de l’assentament consta de dues plata-
de la roca que es va efectuar abans de la construcció de
formes intermèdies on els sondejos estratigràfics han
les defenses. Hi han set torres amb seguretat, tot i que
documentat diverses restes. D’una banda, una zona
100 /
[page-n-6]
intermèdia-baixa que limita amb la muralla central i
meridional. Ací s’assoleix una extensió de 0,77 ha i una
altitud entre els 85 i 88 m. És l’indret millor conegut i
on s’ha treballat intensament al costat de la muralla. La
plataforma inferior assoleix unes 1,27 ha i entre els 80
i 84 m d’altitud. Tot sembla indicar que aquest sector
es el centre principal de l’assentament. Ací excavaren,
fa quaranta anys, Gerardo Pereira i Carmen Aranegui,
de la Universitat de València. Localitzaren dos importants edificis que reutilitzaren carreus romans de pedra —calcària dolomítica grisa blavosa— que deurien
haver estat extrets de la propera ciutat d’Edeta (Llíria).
Es trobaven al voltant d’una gran plaça o explanada,
encarada al possible accés principal de la ciutat pel
sud, flanquejat per les restes de dues grans torres. Des
de fora arriba un ample camí que talla la roca en el seu
recorregut.
Inici de l’excavació del sector al costat de la muralla.
Campanya 2016. Foto: Projecte València la Vella
Cronologia i context històric
El recinte de València la Vella és una fundació ex
contínues disputes internes per la successió al tron, els en-
novo d’un castre emmurallat, tal vegada amb funcions
frontaments amb els regnes veïns —merovingis i sueus—
urbanes, coetani a l’etapa de consolidació de l’estat vi-
i, fonamentalment, la intervenció dels bizantins en el
sigot.
conflicte dinàstic visigot aprofitada per a ocupar una
Els rebliments constructius del costat intern de la
franja costanera des del Xúquer fins a Cadis, converti-
muralla ens han proporcionat fragments ceràmics que
da en la província bizantina de Spania (554-628). Totes
permeten datar-ne la seua construcció a partir de mitjan
aquestes circumstàncies endarreriran la incorporació
del segle vi. Aquest seria el moment de fundació del nou
total i efectiva de Valentia al Regne visigot de Toledo fins
nucli urbà, a partir de fragments d’àmfora d’importació i
l’arribada de Leovigild (569-586).
de ceràmiques comunes d’àmbit regional que s’han documentat àmpliament en aquest territori.
Cal recordar el context històric del moment, amb
Aquest monarca contribuirà resoltament a la unificació i al control territorial d’Hispània enfront d’altres regnes que covejaren els dominis visigots, i davant de les pre-
València la Vella. Un jaciment encara per descobrir. E. Huguet, J. M. Macías, A. Ribera, F. Rodríguez i M. Rosselló
/ 101
[page-n-7]
tensions independentistes dels dirigents hispanoromans
Totes aquestes noves dades convergeixen a assenya-
i de la influent Església catòlica que no estava disposada
lar que es tracta d’un assentament que va arribar a agru-
a acceptar un rei arrià.
par la població del seu entorn i amb atribucions adminis-
Serà en aquest context quan, la fins llavors autòno-
tratives i de jerarquització del territori.
ma Valentia, quedarà integrada de mode efectiu al regne
Aquestes característiques «urbanes», unides a la
visigot de Toledo, que assumirà un important paper en el
cronologia i context històric de la seua construcció, el
conflicte romanogòtic a causa de la seua situació fron-
caràcter ex novo, planificat i monumental, plantegen la
terera davant del territori bizantí. Prova d’això serà l’em-
possibilitat que «València la Vella» fora una fundació reial
presonament a València del rebel Hermenegild, fill de
d’època de Leovigild, monarca que fundà noves ciutats
Leovigild i fins aleshores coregent de la Bètica, o la pre-
com Recopolis (Guadalajara) l’any 578 o Victoriaco (Àlaba)
sència en aquests convulsos moments d’un bisbe arrià
el 581, com a part de l’estratègia constructiva promoguda
en la seu episcopal valenciana, fet que es pren com una
i desenvolupada per l’Estat visigot en el seu procés de for-
prova de l’increment poblacional visigot i, especialment,
mació i consolidació, ja que no cal oblidar que la funda-
de l’existència d’un important contingent militar.
ció de ciutats era una prerrogativa reial.
Amb tot, les investigacions en curs estan matisant
El moment final del jaciment encara és una incòg-
certs aspectes. S’ha pogut determinar la construcció ex
nita, ja que els treballs agrícoles de la zona fins fa poques
novo del recinte a partir de mitjan del segle vi, la pre-
dècades han malmés part de la informació arqueològi-
sència (per mitjà de prospecció amb georadar) de nom-
ca. Fins ara, no s’han identificat restes que es puguen
broses estructures (edificis) i espais oberts (places) que
associar a actes violents com destruccions o incendis,
apunten cap a un urbanisme organitzat i uniformement
com sí ocorre a Pla de Nadal, cosa que fa pensar en un
planificat, més enllà d’un simple castrum amb meres
abandonament pacífic i una erosió gradual de l’assen-
funcions defensives. A més, s’hi documenta un flux
tament, o de part d’aquell, més que no en un episodi
continuat d’importacions ceràmiques, almenys, fins a
bèl·lic. Amb les dades actualment disponibles, sembla
la meitat del segle VII (àmfores, sigil·lades, ungüenta-
que l’ocupació de l’assentament finalitzaria a partir
ris) que acrediten la importància d’aquest enclavament
de les darreries del segle vii o als inicis del segle viii,
fortificat i el seu caràcter privilegiat i cosmopolita com a
si jutgem pel material arqueològic recuperat fins al pre-
punt d’arribada de productes de tot la Mediterrània en la
sent. No hi ha indicis d’una ocupació islàmica en l’èpo-
tardoantiguitat.
ca de l’emirat. Tan sols apareixen algunes ceràmiques
De l’altra banda, s’ha constatat la producció local de
vidre, normalment associada en aquesta època a centres
urbans per l’autoabastament.
102 /
disperses.
Tanmateix, en l’estat actual de la investigació, de la
seua superfície total, tan sols se n’ha excavat una mínima
[page-n-8]
Plànol de las excavacions
realitzades a València la Vella
(2016-2019).
part. Caldrà esperar, doncs, a intervenir en una major part
del jaciment, per a resoldre incògnites com la cronologia
precisa de fundació, el moment final de l’assentament o
la configuració interna de l’espai.
València la Vella constitueix un repte científic i de socialització rellevant del patrimoni històric.
València la Vella. Un jaciment encara per descobrir. E. Huguet, J. M. Macías, A. Ribera, F. Rodríguez i M. Rosselló
/ 103
[page-n-9]
96 /
[page-n-2]
València la Vella.
Un jaciment encara per descobrir
E. Huguet, J. M. Macias, A. Ribera, F. Rodríguez i M. Rosselló
ICAC
De mite a repte arqueològic
Un indret amb muralles com aquestes, que conserva
parets de més de tres metres d’alçada, no podia passar
desapercebut. Són quasi cinc hectàrees de superfície
dalt d’un promontori que s’elevava uns quaranta metres
sobre l’entrada del barranc de la Cabrassa al riu Túria.
Per això és un dels jaciments valencians dels quals tenim
notícies més antigues. El Consell de València mencionà
el topònim de València la Vella l’any 1374, amb ocasió
d’un projecte de transvasament d’aigua del riu Xúquer al
Túria. Ja aleshores devia ser un indret valorat per la seua
antigor i, el 1458 (la Batlia, doc. 1152, ‘1524 v’), signà una
llicència a Joan Gonçalbo per a la «recerca de tresor»,
segons consta en l’Arxiu del Regne de València. El poeta
Jaume Roig, també en el segle XV, hi dedica uns versos,
en la seua obra L’Espill o Llibre de les dones.
◁ Vista exterior de la muralla i la torre, destruïda en 1978.
València la Vella. Foto: Rafael de Luis.
El perquè del nom de València la Vella per a aquest
indret és una incògnita, i el topònim va causar una associació i correlació temporal amb la ciutat romana de
Valentia. Diversos estudiosos de les èpoques moderna i
contemporània associaren aquestes restes a una ciutat
anterior a la fundació de Valentia i, fins i tot, la identificaren amb altres ciutats romanes o també ibèriques o
cartagineses. Gràcies a l’arqueologia totes aquestes suposicions varen esvair-se en els anys setanta del segle passat, quan la destrucció de part del jaciment i de les seves
muralles, pels treballs de construcció d’un pont sobre la
via fèrria València-Llíria, van ocasionar un gran impacte.
Encara avui podem observar rebaixos de dos metres en el
vint per cent del jaciment.
Aquest malaurat fet va ocasionar una prompta intervenció del Servei d’Investigació Prehistòrica de la
Diputació de València (SIP) i la Universitat de València.
Gerardo Pereira i Carmen Aranegui dirigiren tres intervencions arqueològiques que documentaren importants
/ 97
[page-n-3]
vigila el camí que devia anar riu amunt i està prop d’un
pas per travessar el Túria. Aquestes mateixes condicions
foren valorares per l’exèrcit republicà espanyol que hi
ubicà trinxeres i nius de metralladores pertanyents a la
línia defensiva «la Immediata», construïda a uns 12 km
de la capital, per a frenar l’exèrcit franquista.
Els estudis de Miquel Rosselló, van incidir en la cronologia visigòtica de l’assentament, sorgiren nombroses
preguntes envers la seua funcionalitat i relació amb el palau acabat de descobrir de Pla de Nadal o amb la ciutat de
Valentia. És clar que no es pot parlar d’un procés de substiVista del riu Túria al seu pas per València la Vella. S’aprecien els
murs de l’acròpolis a la zona alta. Foto: Projecte València la Vella
tució geopolítica d’una ciutat per una altra. Valentia, de la
mà del bisbe Justinià, esdevingué una important seu episcopal cristiana i epicentre del culte martirial a sant Vicent
restes arquitectòniques i establiren una cronologia del
que es mantingué activa fins a l’arribada de l’islam.
segle IV dC en avant. Amb això desaparegué el mite ar-
Cal concebre València la Vella, actualment conside-
caïtzant de València la Vella i s’obriren noves incògnites
rada una fundació datada a partir de mitjan del segle vi,
històriques. No obstant això, la nova cronologia va com-
com el resultat d’una nova concepció urbana i territorial
portar un desinterés per part de la recerca arqueològica
promoguda pel regne visigòtic de Toletum, i completa-
valenciana, orientada cap a altres períodes històrics en
ment compatible amb les antigues ciutats romanes que
aquell moment.
perduraren en el temps. L’anàlisi de les ceràmiques i de
València la Vella es troba a uns 3 km al sud-est de
les monedes recuperades ens mostra una plena sintonia
la localitat de Riba-roja de Túria, només a uns 16 km de
comercial entre ambdues ciutats. Molts productes forans
València capital i a escassos 4 km del jaciment de Pla
documentats al litoral també eren freqüents riu amunt.
de Nadal. La seua ubicació i característiques defensives
Era diferent la població d’un lloc respecte a l’altre?
i urbanes coincideixen amb altres assentaments visigò-
S’hi practicava el culte arrià en lloc de l’ortodox? Aquest
tics hispànics. Parlem d’una mena de ciutadella encim-
nou assentament potser va tindre un paper de control mi-
bellada situada en un indret estratègic. Des d’ací hi ha
litar com a conseqüència de les tensions territorials del
un control visual dels principals tossals de l’entorn (els
sud-est hispànic en mans de l’Imperi d’Orient?
Cara-sols, la Muntanyeta dels Frares, el tossal de Montiel,
la Vallbona, la Vallesa de Mandor i la lloma de Betxí), es
98 /
Per resoldre definitivament tots aquests aspectes,
només cal donar temps a l’Arqueologia.
[page-n-4]
Present i futur d’una oportunitat polièdrica
la triada ha estat l’excavació associada als cursos d’estiu
Pocs jaciments «verges» tenen la potencialitat de
d’Arqueologia Cristiana i Visigoda. No es tracta exclusiva-
València la Vella. És un assentament poc excavat —uns
ment d’un projecte de recerca, sinó d’una aposta docent
230 m —, ple d’incògnites històriques i de reptes de conser-
a llarg termini amb la voluntat de potenciar l’interès i les
vació arquitectònica i d’integració social.
noves vocacions pel que fa a l’antiguitat tardana a terres
2
Cal tenir en compte que es troba a prop de la tercera
valencianes.
àrea metropolitana de l’Estat espanyol, de dos milions
Fins a l’actualitat s’han desenvolupat quatre breus
d’habitants, i que gaudeix d’una xarxa de comunicacions
excavacions arqueològiques que s’han centrat en l’estu-
que, fins i tot, ha situat una estació de metro a sis-cents
di de les muralles i en la identificació dels sectors urbans
metres. És un jaciment dins d’una àrea metropolitana
que conformen l’assentament, aquests últims en part
que confereix a la localitat de Riba-roja de Túria la pos-
condicionats per l’orografia. D’una banda, actuar sobre la
sibilitat d’ésser un dels referents hispànics de l’arqueolo-
muralla era una necessitat imperiosa perquè calia valorar
gia visigòtica més accessible i profitós per a la divulgació
l’estat de conservació dels segments més afectats per la
d’un període històric fonamental per a entendre la for-
destrucció del segle passat. De l’altra, distribuir sectorial-
mació de l’edat mitjana.
ment els sondejos estratigràfics ens ha permés, de cara al
Amb aquesta voluntat treballa l’àrea de Turisme i
futur, identificar i prioritzar les àrees arqueològiques on
Patrimoni de l’Ajuntament de Riba-roja. L’any 2016 es va
intervindre. També s’ha efectuat una prospecció geofísica
signar un conveni de col·laboració amb l’Institut Català
parcial del subsòl i, molt especialment, una documenta-
d’Arqueologia Clàssica per a la documentació i l’estudi
ció topogràfica i fotogramètrica exhaustiva mitjançant els
del jaciment. L’ajuntament havia adquirit varies finques
recursos tecnològics actuals.
rurals on es troba la meitat de València la Vella, dins el
Parc Natural del Túria. D’aquesta manera es genera un
Descripció preliminar de València la Vella
espai de doble interès patrimonial i natural, d’alt valor
Els resultats apunten a un centre urbà ben planificat
arqueològic, paisatgístic i biològic. En aquest context
i executat homogèniament. Hem vist com l’urbanisme in-
positiu, cal afegir la museïtzació i la creació recent del
tramurs està sincronitzat amb el traçat de la muralla, i la
Museu Visigòtic del Pla de Nadal (MUPLA) i les nombro-
documentació d’un femer —als afores de la ciutat—, ens
ses actuacions de recreació històrica que promou la vila.
mostra una clara organització per a l’adobament de les
L’any 2016, trenta-sis anys després de la darrera
terrasses agrícoles perifèriques, imprescindibles per a la
excavació i en un context molt més favorable, un equip
producció de queviures. Altres indicis també ens fan ser
d’arqueòlegs valencians i catalans va tornar a remoure-hi
optimistes per a la recerca del demà. Hi ha un sector ar-
la terra a la recerca de respostes. Inicialment, la fórmu-
tesanal amb evidències d’un taller de vidres. Les monedes
València la Vella. Un jaciment encara per descobrir. E. Huguet, J. M. Macías, A. Ribera, F. Rodríguez i M. Rosselló
/ 99
[page-n-5]
podria haver-hi un màxim de vint-i-cinc o vint-i-huit.
Els trams del cingle del riu devien tindretindrien una
protecció menor.
La muralla és una obra homogènia i bastida unitàriament. No apreciem encara fases constructives i la tècnica
emprada és molt homogènia, alhora que comuna a altres
muralles visigòtiques hispàniques (Recopolis, Puig Rom,
etc.). Les torres que hem estudiat, afectades en el segle xx,
eren aproximadament quadrades i amb un rebliment intern semblant al de les muralles. Els seus murs enllaçaven
amb els dos de la muralla de forma que travaven entre ells
Vista actual de la zona monumental envaïda per la vegetació.
Foto: Albert Ribera
proporcionant una millor cohesió i evitant despreniments
dels farciments per la seua espenta lateral. Fins ara, no s’ha
identificat cap evidència del pas superior de la muralla.
La topografia del jaciment presenta varies zones,
recuperades, procedeixen de seques de nombrosos in-
probablement aterrassades, tot i que cal ser cautelosos
drets d’Hispània i de la Mediterrània que ens assenyalen
perquè les transformacions agrícoles contemporànies
la vitalitat econòmica i comercial del lloc.
poden haver-ne distorsionat la percepció actual. Es dis-
La muralla és l’element patrimonial més significa-
tingueix una primera plataforma elevada, que anome-
tiu, tant per l’extensió com pel nivell de conservació. És
nem «acròpolis» i que, amb una superfície de 0,22 ha
un assentament d’unes 4,8 ha de superfície, el qual, en
es desenvolupa a l’entorn dels 90 i 97 m d’altitud. Es tro-
la part més elevada assoleix uns 41 m d’alçada respec-
ba sobre un petit monticle que configura l’escarpat sep-
te al curs del Túria. Sobre un perímetre teòric de 981 m,
tentrional vora el riu. Hi es troba un important edifici, en
es conéixen uns 416 m, si bé hi ha moltes parts ocultes
avançat procés d’excavació, pavimentat amb morter de
per la vegetació o els terraplens. La muralla conserva
calç de qualitat, i que estaria cobert per teules planes i
una alçada màxima de 3,10 m i la seua grossària os-
corbes. Hi ha un altre monticle central, vora els 90 m d’al-
cil·la entre els 2,10 i 1,90 m. Es va fer a partir de dos
titud i amb una superfície d’unes 0,3 ha, però presenta un
murs paral·lels de maçoneria de calç i amb reble intern
deficient nivell de conservació.
—emplecton— de pedres i argiles procedents del rebaix
La resta de l’assentament consta de dues plata-
de la roca que es va efectuar abans de la construcció de
formes intermèdies on els sondejos estratigràfics han
les defenses. Hi han set torres amb seguretat, tot i que
documentat diverses restes. D’una banda, una zona
100 /
[page-n-6]
intermèdia-baixa que limita amb la muralla central i
meridional. Ací s’assoleix una extensió de 0,77 ha i una
altitud entre els 85 i 88 m. És l’indret millor conegut i
on s’ha treballat intensament al costat de la muralla. La
plataforma inferior assoleix unes 1,27 ha i entre els 80
i 84 m d’altitud. Tot sembla indicar que aquest sector
es el centre principal de l’assentament. Ací excavaren,
fa quaranta anys, Gerardo Pereira i Carmen Aranegui,
de la Universitat de València. Localitzaren dos importants edificis que reutilitzaren carreus romans de pedra —calcària dolomítica grisa blavosa— que deurien
haver estat extrets de la propera ciutat d’Edeta (Llíria).
Es trobaven al voltant d’una gran plaça o explanada,
encarada al possible accés principal de la ciutat pel
sud, flanquejat per les restes de dues grans torres. Des
de fora arriba un ample camí que talla la roca en el seu
recorregut.
Inici de l’excavació del sector al costat de la muralla.
Campanya 2016. Foto: Projecte València la Vella
Cronologia i context històric
El recinte de València la Vella és una fundació ex
contínues disputes internes per la successió al tron, els en-
novo d’un castre emmurallat, tal vegada amb funcions
frontaments amb els regnes veïns —merovingis i sueus—
urbanes, coetani a l’etapa de consolidació de l’estat vi-
i, fonamentalment, la intervenció dels bizantins en el
sigot.
conflicte dinàstic visigot aprofitada per a ocupar una
Els rebliments constructius del costat intern de la
franja costanera des del Xúquer fins a Cadis, converti-
muralla ens han proporcionat fragments ceràmics que
da en la província bizantina de Spania (554-628). Totes
permeten datar-ne la seua construcció a partir de mitjan
aquestes circumstàncies endarreriran la incorporació
del segle vi. Aquest seria el moment de fundació del nou
total i efectiva de Valentia al Regne visigot de Toledo fins
nucli urbà, a partir de fragments d’àmfora d’importació i
l’arribada de Leovigild (569-586).
de ceràmiques comunes d’àmbit regional que s’han documentat àmpliament en aquest territori.
Cal recordar el context històric del moment, amb
Aquest monarca contribuirà resoltament a la unificació i al control territorial d’Hispània enfront d’altres regnes que covejaren els dominis visigots, i davant de les pre-
València la Vella. Un jaciment encara per descobrir. E. Huguet, J. M. Macías, A. Ribera, F. Rodríguez i M. Rosselló
/ 101
[page-n-7]
tensions independentistes dels dirigents hispanoromans
Totes aquestes noves dades convergeixen a assenya-
i de la influent Església catòlica que no estava disposada
lar que es tracta d’un assentament que va arribar a agru-
a acceptar un rei arrià.
par la població del seu entorn i amb atribucions adminis-
Serà en aquest context quan, la fins llavors autòno-
tratives i de jerarquització del territori.
ma Valentia, quedarà integrada de mode efectiu al regne
Aquestes característiques «urbanes», unides a la
visigot de Toledo, que assumirà un important paper en el
cronologia i context històric de la seua construcció, el
conflicte romanogòtic a causa de la seua situació fron-
caràcter ex novo, planificat i monumental, plantegen la
terera davant del territori bizantí. Prova d’això serà l’em-
possibilitat que «València la Vella» fora una fundació reial
presonament a València del rebel Hermenegild, fill de
d’època de Leovigild, monarca que fundà noves ciutats
Leovigild i fins aleshores coregent de la Bètica, o la pre-
com Recopolis (Guadalajara) l’any 578 o Victoriaco (Àlaba)
sència en aquests convulsos moments d’un bisbe arrià
el 581, com a part de l’estratègia constructiva promoguda
en la seu episcopal valenciana, fet que es pren com una
i desenvolupada per l’Estat visigot en el seu procés de for-
prova de l’increment poblacional visigot i, especialment,
mació i consolidació, ja que no cal oblidar que la funda-
de l’existència d’un important contingent militar.
ció de ciutats era una prerrogativa reial.
Amb tot, les investigacions en curs estan matisant
El moment final del jaciment encara és una incòg-
certs aspectes. S’ha pogut determinar la construcció ex
nita, ja que els treballs agrícoles de la zona fins fa poques
novo del recinte a partir de mitjan del segle vi, la pre-
dècades han malmés part de la informació arqueològi-
sència (per mitjà de prospecció amb georadar) de nom-
ca. Fins ara, no s’han identificat restes que es puguen
broses estructures (edificis) i espais oberts (places) que
associar a actes violents com destruccions o incendis,
apunten cap a un urbanisme organitzat i uniformement
com sí ocorre a Pla de Nadal, cosa que fa pensar en un
planificat, més enllà d’un simple castrum amb meres
abandonament pacífic i una erosió gradual de l’assen-
funcions defensives. A més, s’hi documenta un flux
tament, o de part d’aquell, més que no en un episodi
continuat d’importacions ceràmiques, almenys, fins a
bèl·lic. Amb les dades actualment disponibles, sembla
la meitat del segle VII (àmfores, sigil·lades, ungüenta-
que l’ocupació de l’assentament finalitzaria a partir
ris) que acrediten la importància d’aquest enclavament
de les darreries del segle vii o als inicis del segle viii,
fortificat i el seu caràcter privilegiat i cosmopolita com a
si jutgem pel material arqueològic recuperat fins al pre-
punt d’arribada de productes de tot la Mediterrània en la
sent. No hi ha indicis d’una ocupació islàmica en l’èpo-
tardoantiguitat.
ca de l’emirat. Tan sols apareixen algunes ceràmiques
De l’altra banda, s’ha constatat la producció local de
vidre, normalment associada en aquesta època a centres
urbans per l’autoabastament.
102 /
disperses.
Tanmateix, en l’estat actual de la investigació, de la
seua superfície total, tan sols se n’ha excavat una mínima
[page-n-8]
Plànol de las excavacions
realitzades a València la Vella
(2016-2019).
part. Caldrà esperar, doncs, a intervenir en una major part
del jaciment, per a resoldre incògnites com la cronologia
precisa de fundació, el moment final de l’assentament o
la configuració interna de l’espai.
València la Vella constitueix un repte científic i de socialització rellevant del patrimoni històric.
València la Vella. Un jaciment encara per descobrir. E. Huguet, J. M. Macías, A. Ribera, F. Rodríguez i M. Rosselló
/ 103
[page-n-9]