La fundació d'una nova ciutat: Reccopolis
Pilar Diarte Blasco
Manuel Castro Priego
Lauro Olmo Enciso
2019
[page-n-1]
44 /
[page-n-2]
La fundació d’una nova ciutat:
Reccopolis
Pilar Diarte-Blasco, Manuel Castro-Priego, Lauro Olmo-Enciso
Projecte Arqueològic Recópolis. Àrea d’Arqueologia. Universitat d’Alcalá
En plena Celtibèria visigoda, per ordre de Leovigild, es
funda l’any 578 dC la ciutat de Reccopolis (Zorita de los
Canes, Guadalajara). Certament, no és l’única ciutat fundada en aquest moment, ja que com ens informen la
Chronica de Joan de Biclar i la Historia Gothorum d’Isidor
de Sevilla, altres dues ciutats es van erigir en aquest període al nord peninsular, a Vasconia: Victoriacum, fundada
pel mateix rei, i Ologicus per Suíntila (621-631 dC), que
romanen sense localitzar. No és casualitat que aquestes
ciutats es fundaren en moments crucials per a la consolidació del Regne visigot de Toledo, com en el cas de les
fundades per Leovigild (568-586 dC), o el d’Ologicus, quan
les campanyes de Suíntila van acabar amb les últimes
possessions peninsulars dels bizantins, l’any 625 dC. En
el cas de Reccopolis és probable que la voluntat règia de
dur a terme un projecte ideològic «imperial» a la manera
◁ Reccopolis en el context peninsular a començament
del segle vii dC. Elaboració pròpia.
de Bizanci faça tangible aqueixa política d’aemulatio imperii, ja que la ciutat va ser construïda en honor del futur rei Recared (586-601 dC), seguint el costum d’alguns
emperadors bizantins que van fundar o, simplement, van
reanomenar alguns centres urbans anteriors.
El coneixement de l’estructura urbana de la ciutat i de l’impacte que aquesta va tindre en el territori és
més recent del que en principi hom pot suposar, ja que
Reccopolis durant diversos segles va romandre oculta i
oblidada fins al seu «redescobriment» arqueològic al turó
de l’Oliva, a finals del segle xix. En tot cas, la memòria de
la ciutat havia romàs alguns segles després del seu abandó definitiu, entorn del segle ix, gràcies a les fonts escrites:
les àrabs, per exemple, al·ludiran a Racupel, com a «muy
fuerte çibdat e muy alta», on a més se subratlla la qualitat
de les pedres usades per a la construcció de Zorita, com
apareix esmentada en la Crònica d’al-Razi. Mentre que
en algunes fonts cristianes, com el text altmedieval de la
Cronica albeldense s’al·ludeix a la fundació de la ciutat,
/ 45
[page-n-3]
i un poc més tardanament, en el fur concedit per Alfons
VII, el 1156, a llauradors mossàrabs per repoblar la vila
de Zorita, on es manté el topònim en les diferents formes
d’aquesta: Accopal, Raccopal o Racupel.
L’inici de les investigacions arqueològiques pròpiament dites, no obstant això, no es va produir fins als anys
quaranta del passat segle, quan l’arqueòleg Juan Cabré
Aguiló es va encarregar de la direcció de les excavacions
fins a la seua defunció, el 1947. Les primeres fases de la
investigació es van centrar en les estructures arqueològiques més evidents que, sens dubte, eren les de l’ermita
de la Mare de Déu de l’Oliva, amb l’objectiu de documentar les fases visigodes de l’edifici, encara que també es va
Planimetria esquemàtica explicativa de la part alta de la ciutat.
Elaboració pròpia.
A1, A2, A3: Complex palatí; B: Església palatina; C: Acces complex palatí;
D y E: Edificis associats amb activitats artesanals i comercials;
F1, F2 y F3: Habitatges; G: Carrers; H: Zona oberta, complex palatí;
I: Zona oberta; J: Canalització; K: Cisterna
identificar el «...gran palau contigu a la Basílica», en què
va localitzar, igual que en l’edifici de culte, «...elements
arquitectònics de talla i caràcter visigots...» i, sobretot, en
destacava les dimensions «...amb naus de més de 100 metres de longitud per 10,40 d’amplària».
L’urbanisme de Reccopolis, de fet, es defineix entorn
de la posició preeminent del complex palatí —que devia
incloure la basílica palatina, emmascarada en part per l’ermita medieval de la Mare de Déu de l’Oliva—, la situació
de la qual en la part més alta del turó el fa visible des de
tots els llocs de la ciutat, que inclou pràcticament qualsevol lloc del territori circumdant i subratlla el poder que
representava. Els informes de Cabré són la primera notícia
que tenim de l’existència d’un palau a la ciutat, hipòtesi
després sostinguda per investigadors de l’Institut Alemany
d’Arqueologia a Madrid, com K. Raddatz i D. Claude, i corroborada pels treballs duts a terme per l’equip dirigit per
Imatge aèria de Reccopolis. Proyecte Reccopolis.
46 /
Lauro Olmo-Enciso. És cert, no obstant això, que pràctica-
[page-n-4]
ment no hi ha edificis del període amb els quals es puga
L’edifici A3 és l’únic del complex que no va ser do-
establir una comparativa, però les dimensions i la qualitat
cumentat per J. Cabré. Va començar a ser estudiat en les
constructiva del conjunt, la ubicació d’aquest i els elements
campanyes d’excavació que van començar en la dècada
arquitectònics i decoratius recuperats en el seu interior, en
dels noranta del passat segle. Tanca la plaça en la seua
deixen escàs marge de dubte en la identificació.
part més meridional i té similituds constructives amb el
El conjunt es va construir entorn d’una gran plaça,
complex A1. La construcció es va alçar en maçoneria i car-
que queda tancada pels costats nord i sud, precisament
reuó que combina una fonamentació en gres, amb alçats
pels dos edificis de major envergadura. En total, el con-
en tosca i pedra calcària. No devia disposar, en canvi,
junt devia estar format almenys per tres edificis i una es-
de pilars i/o pilars interns, ja que potser posseïa un mur
glésia palatina. Els murs dels edificis del conjunt palatí,
corregut en maçoneria i carreuó al seu interior, on devien
que denominem A1, A2 i A3, estaven compostos per dos
haver obertures de comunicació —almenys dues—, que
paraments i reblit interior de còdols de riu i pedres, a més
devien servir tant de divisió de l’espai inferior en dues
de trobar-se lluïts amb morter de calç i arena, també uti-
naus de 3,20 m d’amplària, com de subjecció de la planta
litzat a l’església. L’ús de la calç es documenta també a
superior. Es tracta d’una obra longitudinal, amb sentit est-
la plaça, on s’observa l’ús de còdols lligats amb aquest
oest, amb uns 9,40 m d’amplària per 31,50 m de longitud
material, coberts amb una capa de morter de calç i arena.
visible. No obstant això, gràcies a les prospeccions geo-
L’edifici nord, A1, és el més gran del complex, amb
magnètiques, s’ha pogut determinar una longitud total
133 m de longitud per 9,20 m d’amplària, i tenia dos pisos.
de la construcció en 49 m. L’estructura d’aquest es troba
Es trobava dividit en dues parts de dimensions semblants:
encara en fase d’excavació.
la ubicada en el sector més occidental posseïa contraforts
La seqüència estratigràfica ha permés la reconstruc-
circulars i dues obertures d’entrada d’uns 2 m d’amplària
ció interpretativa de l’edifici. Potser va tindre una teulada
cadascuna, mentre que la que es troba en la zona oriental
a dues aigües rematada per creus calades als seus vèrtexs.
tenia dues ales (ambdues amb una única planta) adossa-
La teulada devia estar subjecta per un bigam, fet a parts
des al seu costat nord i sud, respectivament.
iguals en fusta de pi i roure. Immediatament sota aquesta
L’edifici A2 que, al costat de l’església palatina devia
coberta, es va documentar, en forma d’afonament, el pis
tancar la plaça pel seu costat est, té unes dimensions de
d’opus signinum de la planta superior. Aquest paviment
40 m de longitud per 10 d’amplària. Tant l’edifici A1 com
es va conformar sobre un pla de llosetes de travertí a ma-
l’A2 posseeixen en l’interior uns pilars de 1,10 m de cos-
nera d’encofrat i recolzava directament sobre les bigues
tat, que servirien per a sustentar el sistema d’arcs adove-
que suportaven tot el nivell superior. Finalment, es van
llats correguts, que potser subjectava la planta superior
documentar les restes d’un estrat d’argila batuda que for-
d’ambdós edificis.
mava el paviment de la planta inferior.
La fundació d’una nova ciutat: Reccopolis. Pilar Diarte-Blasco, Manuel Castro-Priego, Lauro Olmo-Enciso
/ 47
[page-n-5]
La funcionalitat representativa i, probablement tam-
part d’un gran edifici comercial i productiu. En gran part
bé, residencial es devia reduir a la planta superior dels
de la ciutat, de fet, es documenten —organitzats entorn
dos edificis de majors dimensions (A1 i A3), on s’han re-
de dos eixos viaris principals— tallers i botigues units a
cuperat acurats paviments d’opus signinum, com també
espais domèstics que, de forma més o menys regular,
capitells, fustos i cimacis, a més d’altres fragments de
s’estenen per un espai de vint-i-quatre hectàrees. Entre
decoració escultòrica. La planta baixa d’aquests edificis,
totes les produccions artesanals sobreïx la manufactura
d’acord amb la menor quantitat de materials decoratius
en vidre, sens dubte una de les més característiques de la
i la seua senzilla pavimentació realitzada amb morter de
cultura material recuperada a Recópolis. Aquesta es troba
calç, pogué tindre usos variats, entre els quals es troben
organitzada en uns quants tallers, que se situen immedi-
els de tipus administratiu i fiscal.
ats a l’eix principal que amb direcció nord-sud aconseguia
L’església palatina s’ubicava a l’extrem oriental del
la porta que donava accés al complex palatí. S’hi conser-
complex. Té planta cruciforme inscrita en un rectangle,
ven uns quants forns que implicaven des d’una producció
amb una nau central, emmarcada per dos laterals, i una
inicial fins a processos de refós i reciclatge del material.
transversal a manera de transsepte. L’accés a la nau cen-
També s’han recuperat motles que demostren que, al
tral es feia a través de la porta situada en el nàrtex, que
costat del vidre, en l’àrea pròxima al complex palatí, tam-
estava alineada amb l’entrada principal a l’edifici. Aquesta
bé es produïen peces d’orfebreria i metal·listeria.
última comunicava amb el gran espai obert del complex
En l’àmbit domèstic s’observa una distribució entorn
palatí. L’absis semicircular devia ser peraltat en l’interior i
de patis articuladors, que portaven a estances amb llars o
rectangular en l’exterior, i s’ha proposat, a més, que va estar
cuines. No obstant això, l’anàlisi de les estructures i dels
rematat amb una volta hemisfèrica. Tot l’edifici estava pa-
materials recuperats no facilita sempre una identifica-
vimentat amb opus signinum i devia tindre dos tipus d’apa-
ció clara de la funcionalitat de cadascun dels espais. En
rell, un de carreus en filades regulars i travades amb morter
no pocs casos, l’estructura original de la ciutat, fora del
de calç, utilitzat a la zona de l’absis i el creuer, i un altre, per
complex palatí, queda definida com una àrea mixta, en la
a la resta de l’edifici, caracteritzat per filades més irregulars
qual les activitats productives i domèstiques coincideixen
de carreuó, reforçades en els cantons per carreus regulars.
en l’espai, fins que, a inicis del segle viii, algunes zones
El conjunt palatí quedava separat de l’entramat urbà
de l’entramat urbà quedaran dedicades únicament a la
per una porta monumental construïda amb carreus de
funció d’espai d’habitatge, caracteritzades a més per una
tosca i calcària, que comunicava la gran plaça amb la
tècnica constructiva diferent dels murs, la considerable
resta la ciutat. Aquesta construcció, no obstant això, no
reducció dels espais i l’augment del nombre de llars.
es trobava en el projecte original, ja que va recolzar en el
Un dels aspectes centrals de la importància de
cantó sud-est de l’edifici A3 i va implicar la destrucció de
Reccopolis era l’arribada de productes de l’àmbit Medi-
48 /
[page-n-6]
terrani a l’interior peninsular. S’ha recuperat, en els es-
rodejava la ciutat, construïda amb carreus travats amb
pais pròxims a l’àrea comercial i productiva, un important
morter, amb una amplària mitjana de prop de 2 m i una
conjunt d’àmfores de procedència nord-africana i també
alçària com a mínim de 5 m, en el cas de les torres. El
del Mediterrani oriental, que demostra l’actiu comerç de
recinte emmurallat, que va ser espoliat en època anda-
la ciutat, possiblement a través dels ports de Valentia i
lusina per a la construcció de la muralla i el castell de
Carthago Spartaria. Una capacitat d’atraure béns de pres-
Zorita, va rodejar, en origen, tot el turó seguint la vora
tigi i de mantindre rutes d’intercanvi, no obstant això, que
d’aquest, excepte en la zona nord on descendeix fins a
va cessar al llarg del segle viii dC.
la ribera del Tajo. El llenç devia tindre dos paraments
Dins d’aquest àmbit econòmic, les troballes mone-
paral·lels, rebliment amb pedres, carreuó i còdols. Els
tàries i els indicadors de la seua circulació a Reccopolis
carreus eren majoritàriament de pedra calcària local,
permeten entendre el paper central de les ciutats en èpo-
encara que també s’hi documenten alguns de gres.
ca visigoda i el manteniment de la moneda com a instru-
Aquest sistema constructiu s’utilitza també en les set
ment fiscal i d’intercanvi, davant de la seua inexistent pre-
torres documentades, totes quadrangulars, excepte
sència en l’àmbit rural. La moneda queda així confinada
una que és semicircular, que es distribueixen al llarg de
a l’ús per les elits, en els complexos processos de recap-
la muralla de forma irregular.
tació fiscal que van caracteritzar el sistema impositiu en
La muralla, el complex palatí i la seua planificació
època visigoda, i com a intercanvi de prestigi. En aqueix
urbana fan de Reccopolis l’única ciutat construïda ex novo
context hem d’entendre la troballa d’un gran tresoret de
coneguda a tot Europa occidental, que permeta el conei-
monedes visigodes merovíngies, sueves i bizantines a la
xement d’un projecte constructiu estatal, que només ha
basílica, en la dècada dels quaranta, o les posteriors tro-
pogut comparar-se amb l’expansió suburbana que, entre
balles de moneda merovíngia a l’edifici A2 i de numerari
mitjan del segle vi i mitjan del vii, es va desplegar a la Vega
visigot a les proximitats de l’àrea productiva i comercial. El
Baja de Toledo, ja que en ambdós casos documentem es-
registre numismàtic també ha servit per subratllar la con-
pais amplis i ben articulats, en conseqüència, lliures de
tinuïtat de Reccopolis com un espai vertebrador del seu
les restriccions d’un traçat urbà preexistent. No hi ha dub-
territori durant el segle viii dC. A les troballes de dírhams
te que, salvant les distàncies entre la capital del Regne i
i felusos de l’Emirat dependent i independent, cal sumar
la nova fundació visigoda, ambdós projectes van suposar
la troballa d’un conjunt de nou dírhams d’època d’Abd
un important esforç econòmic per a les arques estatals,
al-Rahman I (756-788 dC) a les proximitats de la basílica,
que només pot entendre’s com a part del projecte iniciat
l’any 2010.
per Leovigild i continuat per alguns dels seus successors,
Conjuntament amb tots els elements esmentats,
Reccopolis disposava, a més, d’una potent muralla que
de control del territori i coerció dels súbdits del Regne visigot de Toledo.
La fundació d’una nova ciutat: Reccopolis. Pilar Diarte-Blasco, Manuel Castro-Priego, Lauro Olmo-Enciso
/ 49
[page-n-7]
44 /
[page-n-2]
La fundació d’una nova ciutat:
Reccopolis
Pilar Diarte-Blasco, Manuel Castro-Priego, Lauro Olmo-Enciso
Projecte Arqueològic Recópolis. Àrea d’Arqueologia. Universitat d’Alcalá
En plena Celtibèria visigoda, per ordre de Leovigild, es
funda l’any 578 dC la ciutat de Reccopolis (Zorita de los
Canes, Guadalajara). Certament, no és l’única ciutat fundada en aquest moment, ja que com ens informen la
Chronica de Joan de Biclar i la Historia Gothorum d’Isidor
de Sevilla, altres dues ciutats es van erigir en aquest període al nord peninsular, a Vasconia: Victoriacum, fundada
pel mateix rei, i Ologicus per Suíntila (621-631 dC), que
romanen sense localitzar. No és casualitat que aquestes
ciutats es fundaren en moments crucials per a la consolidació del Regne visigot de Toledo, com en el cas de les
fundades per Leovigild (568-586 dC), o el d’Ologicus, quan
les campanyes de Suíntila van acabar amb les últimes
possessions peninsulars dels bizantins, l’any 625 dC. En
el cas de Reccopolis és probable que la voluntat règia de
dur a terme un projecte ideològic «imperial» a la manera
◁ Reccopolis en el context peninsular a començament
del segle vii dC. Elaboració pròpia.
de Bizanci faça tangible aqueixa política d’aemulatio imperii, ja que la ciutat va ser construïda en honor del futur rei Recared (586-601 dC), seguint el costum d’alguns
emperadors bizantins que van fundar o, simplement, van
reanomenar alguns centres urbans anteriors.
El coneixement de l’estructura urbana de la ciutat i de l’impacte que aquesta va tindre en el territori és
més recent del que en principi hom pot suposar, ja que
Reccopolis durant diversos segles va romandre oculta i
oblidada fins al seu «redescobriment» arqueològic al turó
de l’Oliva, a finals del segle xix. En tot cas, la memòria de
la ciutat havia romàs alguns segles després del seu abandó definitiu, entorn del segle ix, gràcies a les fonts escrites:
les àrabs, per exemple, al·ludiran a Racupel, com a «muy
fuerte çibdat e muy alta», on a més se subratlla la qualitat
de les pedres usades per a la construcció de Zorita, com
apareix esmentada en la Crònica d’al-Razi. Mentre que
en algunes fonts cristianes, com el text altmedieval de la
Cronica albeldense s’al·ludeix a la fundació de la ciutat,
/ 45
[page-n-3]
i un poc més tardanament, en el fur concedit per Alfons
VII, el 1156, a llauradors mossàrabs per repoblar la vila
de Zorita, on es manté el topònim en les diferents formes
d’aquesta: Accopal, Raccopal o Racupel.
L’inici de les investigacions arqueològiques pròpiament dites, no obstant això, no es va produir fins als anys
quaranta del passat segle, quan l’arqueòleg Juan Cabré
Aguiló es va encarregar de la direcció de les excavacions
fins a la seua defunció, el 1947. Les primeres fases de la
investigació es van centrar en les estructures arqueològiques més evidents que, sens dubte, eren les de l’ermita
de la Mare de Déu de l’Oliva, amb l’objectiu de documentar les fases visigodes de l’edifici, encara que també es va
Planimetria esquemàtica explicativa de la part alta de la ciutat.
Elaboració pròpia.
A1, A2, A3: Complex palatí; B: Església palatina; C: Acces complex palatí;
D y E: Edificis associats amb activitats artesanals i comercials;
F1, F2 y F3: Habitatges; G: Carrers; H: Zona oberta, complex palatí;
I: Zona oberta; J: Canalització; K: Cisterna
identificar el «...gran palau contigu a la Basílica», en què
va localitzar, igual que en l’edifici de culte, «...elements
arquitectònics de talla i caràcter visigots...» i, sobretot, en
destacava les dimensions «...amb naus de més de 100 metres de longitud per 10,40 d’amplària».
L’urbanisme de Reccopolis, de fet, es defineix entorn
de la posició preeminent del complex palatí —que devia
incloure la basílica palatina, emmascarada en part per l’ermita medieval de la Mare de Déu de l’Oliva—, la situació
de la qual en la part més alta del turó el fa visible des de
tots els llocs de la ciutat, que inclou pràcticament qualsevol lloc del territori circumdant i subratlla el poder que
representava. Els informes de Cabré són la primera notícia
que tenim de l’existència d’un palau a la ciutat, hipòtesi
després sostinguda per investigadors de l’Institut Alemany
d’Arqueologia a Madrid, com K. Raddatz i D. Claude, i corroborada pels treballs duts a terme per l’equip dirigit per
Imatge aèria de Reccopolis. Proyecte Reccopolis.
46 /
Lauro Olmo-Enciso. És cert, no obstant això, que pràctica-
[page-n-4]
ment no hi ha edificis del període amb els quals es puga
L’edifici A3 és l’únic del complex que no va ser do-
establir una comparativa, però les dimensions i la qualitat
cumentat per J. Cabré. Va començar a ser estudiat en les
constructiva del conjunt, la ubicació d’aquest i els elements
campanyes d’excavació que van començar en la dècada
arquitectònics i decoratius recuperats en el seu interior, en
dels noranta del passat segle. Tanca la plaça en la seua
deixen escàs marge de dubte en la identificació.
part més meridional i té similituds constructives amb el
El conjunt es va construir entorn d’una gran plaça,
complex A1. La construcció es va alçar en maçoneria i car-
que queda tancada pels costats nord i sud, precisament
reuó que combina una fonamentació en gres, amb alçats
pels dos edificis de major envergadura. En total, el con-
en tosca i pedra calcària. No devia disposar, en canvi,
junt devia estar format almenys per tres edificis i una es-
de pilars i/o pilars interns, ja que potser posseïa un mur
glésia palatina. Els murs dels edificis del conjunt palatí,
corregut en maçoneria i carreuó al seu interior, on devien
que denominem A1, A2 i A3, estaven compostos per dos
haver obertures de comunicació —almenys dues—, que
paraments i reblit interior de còdols de riu i pedres, a més
devien servir tant de divisió de l’espai inferior en dues
de trobar-se lluïts amb morter de calç i arena, també uti-
naus de 3,20 m d’amplària, com de subjecció de la planta
litzat a l’església. L’ús de la calç es documenta també a
superior. Es tracta d’una obra longitudinal, amb sentit est-
la plaça, on s’observa l’ús de còdols lligats amb aquest
oest, amb uns 9,40 m d’amplària per 31,50 m de longitud
material, coberts amb una capa de morter de calç i arena.
visible. No obstant això, gràcies a les prospeccions geo-
L’edifici nord, A1, és el més gran del complex, amb
magnètiques, s’ha pogut determinar una longitud total
133 m de longitud per 9,20 m d’amplària, i tenia dos pisos.
de la construcció en 49 m. L’estructura d’aquest es troba
Es trobava dividit en dues parts de dimensions semblants:
encara en fase d’excavació.
la ubicada en el sector més occidental posseïa contraforts
La seqüència estratigràfica ha permés la reconstruc-
circulars i dues obertures d’entrada d’uns 2 m d’amplària
ció interpretativa de l’edifici. Potser va tindre una teulada
cadascuna, mentre que la que es troba en la zona oriental
a dues aigües rematada per creus calades als seus vèrtexs.
tenia dues ales (ambdues amb una única planta) adossa-
La teulada devia estar subjecta per un bigam, fet a parts
des al seu costat nord i sud, respectivament.
iguals en fusta de pi i roure. Immediatament sota aquesta
L’edifici A2 que, al costat de l’església palatina devia
coberta, es va documentar, en forma d’afonament, el pis
tancar la plaça pel seu costat est, té unes dimensions de
d’opus signinum de la planta superior. Aquest paviment
40 m de longitud per 10 d’amplària. Tant l’edifici A1 com
es va conformar sobre un pla de llosetes de travertí a ma-
l’A2 posseeixen en l’interior uns pilars de 1,10 m de cos-
nera d’encofrat i recolzava directament sobre les bigues
tat, que servirien per a sustentar el sistema d’arcs adove-
que suportaven tot el nivell superior. Finalment, es van
llats correguts, que potser subjectava la planta superior
documentar les restes d’un estrat d’argila batuda que for-
d’ambdós edificis.
mava el paviment de la planta inferior.
La fundació d’una nova ciutat: Reccopolis. Pilar Diarte-Blasco, Manuel Castro-Priego, Lauro Olmo-Enciso
/ 47
[page-n-5]
La funcionalitat representativa i, probablement tam-
part d’un gran edifici comercial i productiu. En gran part
bé, residencial es devia reduir a la planta superior dels
de la ciutat, de fet, es documenten —organitzats entorn
dos edificis de majors dimensions (A1 i A3), on s’han re-
de dos eixos viaris principals— tallers i botigues units a
cuperat acurats paviments d’opus signinum, com també
espais domèstics que, de forma més o menys regular,
capitells, fustos i cimacis, a més d’altres fragments de
s’estenen per un espai de vint-i-quatre hectàrees. Entre
decoració escultòrica. La planta baixa d’aquests edificis,
totes les produccions artesanals sobreïx la manufactura
d’acord amb la menor quantitat de materials decoratius
en vidre, sens dubte una de les més característiques de la
i la seua senzilla pavimentació realitzada amb morter de
cultura material recuperada a Recópolis. Aquesta es troba
calç, pogué tindre usos variats, entre els quals es troben
organitzada en uns quants tallers, que se situen immedi-
els de tipus administratiu i fiscal.
ats a l’eix principal que amb direcció nord-sud aconseguia
L’església palatina s’ubicava a l’extrem oriental del
la porta que donava accés al complex palatí. S’hi conser-
complex. Té planta cruciforme inscrita en un rectangle,
ven uns quants forns que implicaven des d’una producció
amb una nau central, emmarcada per dos laterals, i una
inicial fins a processos de refós i reciclatge del material.
transversal a manera de transsepte. L’accés a la nau cen-
També s’han recuperat motles que demostren que, al
tral es feia a través de la porta situada en el nàrtex, que
costat del vidre, en l’àrea pròxima al complex palatí, tam-
estava alineada amb l’entrada principal a l’edifici. Aquesta
bé es produïen peces d’orfebreria i metal·listeria.
última comunicava amb el gran espai obert del complex
En l’àmbit domèstic s’observa una distribució entorn
palatí. L’absis semicircular devia ser peraltat en l’interior i
de patis articuladors, que portaven a estances amb llars o
rectangular en l’exterior, i s’ha proposat, a més, que va estar
cuines. No obstant això, l’anàlisi de les estructures i dels
rematat amb una volta hemisfèrica. Tot l’edifici estava pa-
materials recuperats no facilita sempre una identifica-
vimentat amb opus signinum i devia tindre dos tipus d’apa-
ció clara de la funcionalitat de cadascun dels espais. En
rell, un de carreus en filades regulars i travades amb morter
no pocs casos, l’estructura original de la ciutat, fora del
de calç, utilitzat a la zona de l’absis i el creuer, i un altre, per
complex palatí, queda definida com una àrea mixta, en la
a la resta de l’edifici, caracteritzat per filades més irregulars
qual les activitats productives i domèstiques coincideixen
de carreuó, reforçades en els cantons per carreus regulars.
en l’espai, fins que, a inicis del segle viii, algunes zones
El conjunt palatí quedava separat de l’entramat urbà
de l’entramat urbà quedaran dedicades únicament a la
per una porta monumental construïda amb carreus de
funció d’espai d’habitatge, caracteritzades a més per una
tosca i calcària, que comunicava la gran plaça amb la
tècnica constructiva diferent dels murs, la considerable
resta la ciutat. Aquesta construcció, no obstant això, no
reducció dels espais i l’augment del nombre de llars.
es trobava en el projecte original, ja que va recolzar en el
Un dels aspectes centrals de la importància de
cantó sud-est de l’edifici A3 i va implicar la destrucció de
Reccopolis era l’arribada de productes de l’àmbit Medi-
48 /
[page-n-6]
terrani a l’interior peninsular. S’ha recuperat, en els es-
rodejava la ciutat, construïda amb carreus travats amb
pais pròxims a l’àrea comercial i productiva, un important
morter, amb una amplària mitjana de prop de 2 m i una
conjunt d’àmfores de procedència nord-africana i també
alçària com a mínim de 5 m, en el cas de les torres. El
del Mediterrani oriental, que demostra l’actiu comerç de
recinte emmurallat, que va ser espoliat en època anda-
la ciutat, possiblement a través dels ports de Valentia i
lusina per a la construcció de la muralla i el castell de
Carthago Spartaria. Una capacitat d’atraure béns de pres-
Zorita, va rodejar, en origen, tot el turó seguint la vora
tigi i de mantindre rutes d’intercanvi, no obstant això, que
d’aquest, excepte en la zona nord on descendeix fins a
va cessar al llarg del segle viii dC.
la ribera del Tajo. El llenç devia tindre dos paraments
Dins d’aquest àmbit econòmic, les troballes mone-
paral·lels, rebliment amb pedres, carreuó i còdols. Els
tàries i els indicadors de la seua circulació a Reccopolis
carreus eren majoritàriament de pedra calcària local,
permeten entendre el paper central de les ciutats en èpo-
encara que també s’hi documenten alguns de gres.
ca visigoda i el manteniment de la moneda com a instru-
Aquest sistema constructiu s’utilitza també en les set
ment fiscal i d’intercanvi, davant de la seua inexistent pre-
torres documentades, totes quadrangulars, excepte
sència en l’àmbit rural. La moneda queda així confinada
una que és semicircular, que es distribueixen al llarg de
a l’ús per les elits, en els complexos processos de recap-
la muralla de forma irregular.
tació fiscal que van caracteritzar el sistema impositiu en
La muralla, el complex palatí i la seua planificació
època visigoda, i com a intercanvi de prestigi. En aqueix
urbana fan de Reccopolis l’única ciutat construïda ex novo
context hem d’entendre la troballa d’un gran tresoret de
coneguda a tot Europa occidental, que permeta el conei-
monedes visigodes merovíngies, sueves i bizantines a la
xement d’un projecte constructiu estatal, que només ha
basílica, en la dècada dels quaranta, o les posteriors tro-
pogut comparar-se amb l’expansió suburbana que, entre
balles de moneda merovíngia a l’edifici A2 i de numerari
mitjan del segle vi i mitjan del vii, es va desplegar a la Vega
visigot a les proximitats de l’àrea productiva i comercial. El
Baja de Toledo, ja que en ambdós casos documentem es-
registre numismàtic també ha servit per subratllar la con-
pais amplis i ben articulats, en conseqüència, lliures de
tinuïtat de Reccopolis com un espai vertebrador del seu
les restriccions d’un traçat urbà preexistent. No hi ha dub-
territori durant el segle viii dC. A les troballes de dírhams
te que, salvant les distàncies entre la capital del Regne i
i felusos de l’Emirat dependent i independent, cal sumar
la nova fundació visigoda, ambdós projectes van suposar
la troballa d’un conjunt de nou dírhams d’època d’Abd
un important esforç econòmic per a les arques estatals,
al-Rahman I (756-788 dC) a les proximitats de la basílica,
que només pot entendre’s com a part del projecte iniciat
l’any 2010.
per Leovigild i continuat per alguns dels seus successors,
Conjuntament amb tots els elements esmentats,
Reccopolis disposava, a més, d’una potent muralla que
de control del territori i coerció dels súbdits del Regne visigot de Toledo.
La fundació d’una nova ciutat: Reccopolis. Pilar Diarte-Blasco, Manuel Castro-Priego, Lauro Olmo-Enciso
/ 49
[page-n-7]