La Lloma de Betxí al segle XXI. Perspectives de futur
María Jesús de Pedro Michó
Trinidad Pasíes Oviedo
Víctor Chaos López
2015
[page-n-1]
[ 132 ]
[page-n-2]
La Lloma de Betxí al segle xxi.
Perspectives de futur.
María Jesús de Pedro Michó, Trinidad Pasíes Oviedo, Víctor Chaos López
Museu de Prehistòria-SIP
L’any 1984 és el punt de partida d’uns treballs que, prop
de tres dècades després, han permés recuperar, com
hem vist al llarg de les pàgines d’aquest llibre, una important informació arqueològica, econòmica i mediambiental sobre l’assentament prehistòric de la Lloma de Betxí
de Paterna.
Ara, el 2015, presentem al públic els resultats del
treball de tots aquests anys, un cos de dades que ha sigut de gran interés per a la investigació, decisiva a l’hora de documentar l’aixovar domèstic i les tècniques de
construcció d’un poblat de l’edat del bronze, tot recollit
en l’exposició monogràfica de la qual aquest llibre n’és el
text divulgatiu.
En aquestes línies donarem a conéixer algunes
de les intervencions que, a banda de les pròpiament arqueològiques, ha calgut dur a terme per a mantindre les
estructures constructives i d’habitació del poblat, i també
< Control del procés d’extracció de sals solubles
en els vasos ceràmics.
els diversos avatars pels quals el jaciment mateix ha anat
passant, per a, finalment, reflexionar sobre el futur, ja en
ple segle xxi.
L’excavació: consolidació in situ, protecció i
neteja
El 1994, després de deu anys de treballs, l’acció
humana, amb continus espolis, i els agents físics havien deteriorat seriosament les restes conservades de la
Lloma de Betxí, i es feien necessàries actuacions concretes de consolidació sobre les estructures més danyades,
és a dir, les construïdes amb terra, terrissa, argila endurida o enlluïts, que pateixen d’una manera més directa
l’acció de les aigües de pluja. El projecte d’actuació va ser
encarregat a Ricardo Perelló per la Direcció General de
Patrimoni Artístic de la Conselleria de Cultura i els treballs
es van fer la primavera del 1994, amb la nostra supervisió
[ 133 ]
[page-n-3]
[ 134 ]
Fig. 1. Treballs de consolidació de les estructures excavades, duts a
terme el 1994.
(de Pedro, 1998) (Fig. 1). Sis anys més tard, redactàrem un
nou projecte per a evitar el deteriorament progressiu de
les noves estructures excavades i per a reparar els desperfectes d’aquelles ja consolidades, el qual no va arribar a
executar-se. I en l’actualitat continuem sense un projecte
adequat de consolidació i protecció de les estructures, de
senyalització, de vigilància dels accessos, etc. Tanmateix,
les tasques de neteja i de manteniment es fan periòdicament.
D’una manera puntual, els últims anys, al jaciment
s’han dut a terme diversos treballs de consolidació, neteja i protecció d’elements arqueològics. Finalitzada l’excavació de l’Habitació II, el 2007, els revestiments dels seus
murs van ser consolidats amb impregnacions de silicat
d’etil, aplicat per polvorització (Fig. 2). També s’hi van fer
operacions de consolidació in situ en el cas d’una estructura que servia com a molí, on es va intervindre mitjançant injecció i aplicacions de reforç amb morters naturals.
I d’extracció d’alguns elements per al seu trasllat al laboratori, en aquells casos que es va considerar imprescindible per a garantir la conservació de les restes que, pel seu
delicat estat de conservació, podrien posar-se en risc si
no es tractaven adequadament. Així es va decidir extraure
tant una empremta de cistelleria conservada al costat del
molí, com un fragment de revestiment de mur que apareixia entre l’enfonsament del material de construcció.
En ambdós casos es van prendre les mesures oportunes
per a protegir la superfície i es van fer reforçaments amb
espuma de poliuretà per a conformar un bloc rígid que assegurara les restes durant el seu trasllat al laboratori. Com
a mesures de protecció temporal es va fer el recobriment
amb geotèxtil i arena d’alguns elements que mereixien
[page-n-4]
Fig. 2. Consolidació in situ dels revestiments de mur per mitjà de
polvorització de silicat d’etil.
L’exposició: revisió i selecció de peces, conservació i restauració
L’última campanya d’excavacions, duta a terme al
setembre del 2013, va significar la posada en marxa del
projecte expositiu que ara es presenta i que mostra els resultats de trenta anys de treball. I comencen els preparatius, entre ells, la selecció dels materials que s’han d’exposar. La revisió dels fons custodiats als magatzems i de les
peces catalogades ens permet redescobrir objectes corresponents a les primeres campanyes junt amb altres recuperats els últims anys; la seua ordenació i selecció ha sigut
una de les tasques més complexes, d’acord amb el volum
de materials recuperats i la seua necessària organització
per matèries: ceràmica, os, pedra, adorns, metall, elements
La Lloma de Betxí al segle xxi. M. J. de Pedro, T. Pasíes, V. Chaos
una seguretat especial, i també es van dissenyar cobertes
parcials per a resguardar les parts del mur de l’Habitació
II que encara conservava els revestiments citats anteriorment (Fig. 4).
I el 2013 es va efectuar la neteja del terrer depositat al vessant oriental, finançada per Red Eléctrica de
España, d’acord amb el projecte que vam presentar a la
Direcció General de Parcs Naturals de la Conselleria de
Medi Ambient. Aquesta intervenció va comptar amb la
iniciativa de Salvador Villalba, aleshores responsable de
Dinamització del Parc Natural del Túria, i de la Delegació
Regional de Llevant de Red Eléctrica de España, en
concret del cap de Manteniment de Línies d’aquesta
Delegació, Ricardo Barberá, i del tècnic de Medi Ambient
de la mateixa delegació, Mauro Montesinos. Aquesta
col·laboració puntual per a la retirada de les terres amb
mitjans mecànics obria les portes a nous projectes de
consolidació i museïtzació del jaciment, com a resultat
d’acords institucionals que podrien dur-se a terme considerant el gran valor patrimonial de la Lloma de Betxí,
dins del Parc Natural del Túria i de l’àrea d’actuació de
Red Eléctrica de España. Acords que finalment no van
cristal·litzar.
[ 135 ]
[page-n-5]
de construcció, etc., de manera que tots els aspectes de
la cultura material d’un poblat de l’edat del bronze hi
estigueren representats. D’altra banda, les peces seleccionades per a formar part de l’exposició requerien, en
molts casos, de treballs de conservació i restauració que
s’han dut a terme al Laboratori de Restauració del Museu.
Treballs fets sobre un grup de materials nodrit i variat,
com veurem a continuació.
Moltes peces ceràmiques catalogades, que ja formaven part de l’exposició permanent del museu, s’han
netejat i reparat per a la seua presentació; a aquestes se
n’han sumat altres de campanyes posteriors que es trobaven encara al magatzem. En total, un conjunt de seixanta-tres vasos ceràmics sobre els quals es van dur a ter-
Fig. 3. Reforç d’una empremta de cistelleria al costat del molí i procés
d’extracció.
[ 136 ]
me operacions de neteja mecànica de les incrustacions
calcàries superficials amb equip d’ultrasons, junt amb un
procés de neteja química amb empastaments de pasta de
cel·lulosa i agent complexant EDTA, només en els casos
en què el tractament mecànic no era prou efectiu. Les
reintegracions de buits xicotets s’han fet amb una mescla
al 50 % d’escaiola dental i Polyfilla (Fig. 5), deixant-les a
baix nivell com a mètode de reconeixement, mentre que
els acabats de color han sigut aplicats amb aerògraf, utilitzant la tècnica de l’estergit i emprant pintures acríliques.
Alguns dels vasos presentaven intervencions antigues, que en la major part dels casos s’ha optat per respectar; només s’han fet operacions puntuals de retoc de
les reintegracions cromàtiques en aquelles peces on es
considerava que es podia millorar de forma substancial
l’estètica global (Fig. 6).
A més, a fi d’il·lustrar diferents tècniques decoratives de la ceràmica, s’ha revisat un bon nombre d’unitats
de magatzem corresponents a tres grans vasos de l’Habitació III, decorats amb cordons i mamellons, així com altres
vasos menuts amb motius incisos, tots ells pertanyents al
moment més avançat de l’ocupació del poblat.
Els pesos de teler també han sigut objecte de revisió per a intentar recuperar el conjunt de prop de vint peces aparegudes en l’Habitació I en la campanya del 1987,
de les quals dues havien sigut ja consolidades amb anterioritat i es trobaven exposades en les sales permanents.
Les altres setze han sigut netejades i consolidades (Fig. 7),
[page-n-6]
Fig. 4. Coberta horitzontal per a la protecció de les estructures, amb
tancaments verticals contra possibles actes vandàlics.
sistir bàsicament en la neteja mecànica i física feta amb
lupa binocular, amb llapis d’ultrasons per a fer saltar les
concrecions més adherides i impregnacions amb hisop
d’una dissolució al 50 % d’aigua i alcohol etílic. La resina
Paraloid B72 en percentatge del 10 % es va emprar per a
la consolidació per injecció de fissures xicotetes i al 30 %
per a l’adhesió de fragments solts.
Les troballes més recents han sigut catalogades i,
entre punxons, botons, grans de collar, penjolls, etc., n’hi
ha un total de trenta-tres peces noves.
Com a mesura de conservació preventiva, i en el
cas dels conjunts més delicats (objectes metàl·lics i material ossi), es van fabricar caixes niu amb materials totalment inerts (cartó de conservació i espuma de polietilè),
aïllades dels excessos d’humitat amb un material absorbent (Pro-Sorb), on els materials s’ordenen i s’immobilitzen, perfectament identificats (Fig. 8). S’aconsegueix així
La Lloma de Betxí al segle xxi. M. J. de Pedro, T. Pasíes, V. Chaos
i huit d’elles, les que estaven en millor estat, han passat
a formar part de la selecció de materials a exposar. En el
cas dels pesos de teler, on la pasta ceràmica estava molt
disgregada i necessitava l’aplicació d’un material consolidant, es van obtindre bons resultats amb impregnacions
al buit de silicat d’etil.
Quant als objectes metàl·lics, alguns estaven ja
catalogats i uns altres romanien al magatzem. Molts presentaven un procés de corrosió actiu que va caldre frenar
mitjançant immersió al buit en un inhibidor de la corrosió
(benzotriazol 3 %), després d’haver-los fet un tractament
previ de neteja mecànica amb micromotor. Finalment
se’ls va aplicar una doble capa de protecció amb resina
sintètica (Paraloid B44 3 %) i cera microcristal·lina (Reswax
5 %). La revisió de les peces ha permés la consolidació i la
restauració d’aquelles que es trobaven en pitjor estat, en
total nou punxons, un punyal de reblons, quatre puntes
i un fragment de ganivet o similar; totes elles han sigut
també catalogades.
De la indústria òssia s’han revisat nombroses peces ja catalogades per a la seua neteja i consolidació. Els
tractaments duts a terme sobre el material ossi van con-
[ 137 ]
[page-n-7]
[ 138 ]
garantir no sols una millor preservació de les peces, sinó
una còmoda localització per a investigacions futures.
Finalment, es van fer diverses intervencions sobre les restes d’elements de construcció traslladades al
laboratori després de la seua extracció (Fig. 9). L’apartat
dels materials de construcció i de les tècniques constructives utilitzades en el poblat ocupa un lloc important en
l’exposició, d’ací la revisió de materials realitzada. Entre
les nombroses restes s’ha seleccionat una bona mostra
de fragments de lluït, sostre i altres estructures independents com a suports o motlures, triant aquells en què les
empremtes de cistelleria, troncs o altres elements vegetals foren ben visibles i també els que per les seues dimensions proporcionen major informació. Els fragments
amb empremtes de canyes, restes de palla i altres espècies vegetals, pertanyents a les sostrades, es van consolidar amb impregnacions al buit de silicat d’etil, mentre
que a les peces extretes in situ (empremtes de cistelleria i
revestiment de mur) se’ls va col·locar un nou suport rígid.
En el cas de la indústria lítica de sílex i la pedra polida s’han catalogat peces noves, majoritàriament dents
de falç i làmines retocades, però també quatre noves plaques polides, de les conegudes com braçalets d’arquer.
I s’hi ha seleccionat igualment utillatge de mòlta divers.
Les restes dels dos enterraments humans s’han revisat per a comprovar el seu estat de conservació, i s’han
fotografiat per a la seua publicació en el catàleg (Fig. 10).
El mateix s’ha fet amb les restes de fauna seleccionades,
a fi de cobrir el total d’espècies domèstiques i silvestres
aparegudes al jaciment. I amb les restes paleobotàniques
de les quals s’han separat fragments de fusta carbonitzada de les espècies representades i també llavors de cereal
carbonitzat apareguts en els sòls d’ocupació.
Finalment, una mostra important de materials
ha sigut fotografiada com a part de les il·lustracions del
catàleg de l’exposició. En resum, la cerca i la selecció de
materials ha permés aprofundir en la seua neteja, restauració, estudi, catàleg i fotografia, i això ha aportat una documentació nova i exhaustiva.
El futur del jaciment: museïtzació i difusió
En tractar-se d’un jaciment ubicat en una propietat privada, l’accés de públic organitzat en visites guiades
ha sigut molt limitat. No obstant això, són freqüents les
visites d’investigadors i alumnes de diverses universitats
> Fig. 5. Abocament de l’estuc sobre una llacuna en un dels
vasos ceràmics.
Fig. 6. Retoc cromàtic de les zones prèviament
reconstruïdes en un vas geminat.
Fig. 7. Primer procés de neteja mecànica en sec sobre un
pes de teler.
Fig. 8. Caixa de conservació per als materials ossis.
Fig. 9. Consolidació de fragments de material de
construcció per impregnació de resina acrílica.
Fig. 10. Aplicació del consolidant per mitjà d’injecció en
diverses fissures d’una mandíbula humana.
[page-n-8]
[ fig. 6 ]
[ fig. 7 ]
[ fig. 8 ]
La Lloma de Betxí al segle xxi. M. J. de Pedro, T. Pasíes, V. Chaos
[ fig. 5 ]
[ 139 ]
[ fig. 9 ]
[ fig. 10 ]
[page-n-9]
Fig. 11. Jornada de portes obertes al jaciment, octubre del 2014.
[ 140 ]
espanyoles, i d’escolars de les localitats més pròximes,
sempre acompanyats de personal autoritzat o del mateix
equip excavador.
El 1994 es van organitzar les primeres jornades de
portes obertes al jaciment, motivades per la celebració de
l’Any Europeu de l’Edat del Bronze. Amb posterioritat, el
2005, es va fer una jornada per iniciativa de l’Àrea de Medi
Ambient de l’Ajuntament de Paterna que incloïa una conferència i la visita guiada al jaciment. I una altra, el 2008, organitzada per l’Associació de Veïns de la Canyada. Des del
2010 fins hui s’organitzen, amb caràcter anual, jornades de
portes obertes organitzades pel Parc Natural del Túria i el
Museu de Prehistòria de València, que han comptat sempre amb una nombrosa assistència de públic (Fig. 11).
Fins ara no s’ha fet una proposta de difusió concreta, donat el caràcter privat de la finca, tot i que es
troba dins d’un parc natural gestionat per la Generalitat
Valenciana des del 2007,1 i ja el 2008, a petició dels tècnics
del Parc Natural del Túria, vam col·laborar en la redacció
d’un fullet explicatiu.
En general, l’escassetat de recursos i el deteriorament del jaciment no aconsellen, en aquests moments, la
realització de visites més que de forma molt restringida. A
l’espera de concretar el futur del poblat en relació amb la
seua protecció, consolidació, museïtzació, senyalització,
etc., els treballs duts a terme s’han donat a conéixer periòdicament en conferències, congressos, fullets i publicacions diverses. I una bona mostra de les troballes recuperades està exposada, des del 1995, a les Sales Permanents
del Museu de Prehistòria de València.
1 Decret 43/2007, de 13 d’abril, de declaració del Parc Natural del Túria: «El
tram del llit i riberes del riu Túria [...] és un dels últims pulmons forestals
que sobreviu en una zona tan poblada i industrialitzada com és l’àrea
metropolitana de València. [...] paisatge pla, amb l’empremta del llit i la
ribera del Túria, rodejat de suaus ondulacions travessades per barrancs
que conflueixen en el riu. [...] paisatge dinàmic i variat, a què correspon
una notable diversitat d’hàbitats i d’espècies de fauna i flora. D’altra
banda, l’abundància d’aigua potser va determinar la ubicació d’uns quants
assentaments humans històrics, destacant el poblat de l’edat del bronze
de la Lloma de Betxí, que hui forma part del patrimoni arqueològic i que es
troba al costat de la vora septentrional del Túria [...]».
[page-n-10]
Però, trenta anys després que s’iniciaren els treballs d’excavació, la Lloma de Betxí s’enfronta a un futur
incert quant a la seua conservació; el deteriorament de
les estructures és cada vegada més ràpid per la seua fragilitat, i la inclusió del jaciment en el Parc Natural no ha
frenat l’espoli ni les agressions a què es veu sotmés regularment. L’exposició «Viure vora el Túria fa 4.000 anys» ve a
ser com l’epíleg o el punt final de la intervenció arqueològica al jaciment. I esperem que això no signifique l’oblit i
la desaparició sinó l’inici de noves accions encaminades
a preservar un llegat arquitectònic i arqueològic de gran
valor patrimonial.
La Lloma de Betxí al segle xxi. M. J. de Pedro, T. Pasíes, V. Chaos
El nostre desig seria integrar tots els col·lectius implicats en la protecció i la valoració del jaciment, des del
propietari del terreny fins a la direcció del Parc Natural del
Túria, l’Ajuntament de Paterna i, d’una manera molt especial, invitar a participar-hi la ciutadania de La Canyada
i de Paterna, que són amb qui hem de treballar intensament perquè entenguen el jaciment com a propi, l’incloguen entre els seus béns i així el valoren, el protegisquen i
s’interessen per la seua conservació en considerar-lo part
de la seua història. Aquest treball implica, a més de donar
conferències o fer visites guiades, tot un treball de col·laboració amb les associacions ciutadanes i els col·lectius
disposats a fer que la Lloma de Betxí no sols romanga per
les seues restes sinó també en la memòria col·lectiva de la
generació que va fer possible la seua recuperació.
[ 141 ]
[page-n-11]
[ 132 ]
[page-n-2]
La Lloma de Betxí al segle xxi.
Perspectives de futur.
María Jesús de Pedro Michó, Trinidad Pasíes Oviedo, Víctor Chaos López
Museu de Prehistòria-SIP
L’any 1984 és el punt de partida d’uns treballs que, prop
de tres dècades després, han permés recuperar, com
hem vist al llarg de les pàgines d’aquest llibre, una important informació arqueològica, econòmica i mediambiental sobre l’assentament prehistòric de la Lloma de Betxí
de Paterna.
Ara, el 2015, presentem al públic els resultats del
treball de tots aquests anys, un cos de dades que ha sigut de gran interés per a la investigació, decisiva a l’hora de documentar l’aixovar domèstic i les tècniques de
construcció d’un poblat de l’edat del bronze, tot recollit
en l’exposició monogràfica de la qual aquest llibre n’és el
text divulgatiu.
En aquestes línies donarem a conéixer algunes
de les intervencions que, a banda de les pròpiament arqueològiques, ha calgut dur a terme per a mantindre les
estructures constructives i d’habitació del poblat, i també
< Control del procés d’extracció de sals solubles
en els vasos ceràmics.
els diversos avatars pels quals el jaciment mateix ha anat
passant, per a, finalment, reflexionar sobre el futur, ja en
ple segle xxi.
L’excavació: consolidació in situ, protecció i
neteja
El 1994, després de deu anys de treballs, l’acció
humana, amb continus espolis, i els agents físics havien deteriorat seriosament les restes conservades de la
Lloma de Betxí, i es feien necessàries actuacions concretes de consolidació sobre les estructures més danyades,
és a dir, les construïdes amb terra, terrissa, argila endurida o enlluïts, que pateixen d’una manera més directa
l’acció de les aigües de pluja. El projecte d’actuació va ser
encarregat a Ricardo Perelló per la Direcció General de
Patrimoni Artístic de la Conselleria de Cultura i els treballs
es van fer la primavera del 1994, amb la nostra supervisió
[ 133 ]
[page-n-3]
[ 134 ]
Fig. 1. Treballs de consolidació de les estructures excavades, duts a
terme el 1994.
(de Pedro, 1998) (Fig. 1). Sis anys més tard, redactàrem un
nou projecte per a evitar el deteriorament progressiu de
les noves estructures excavades i per a reparar els desperfectes d’aquelles ja consolidades, el qual no va arribar a
executar-se. I en l’actualitat continuem sense un projecte
adequat de consolidació i protecció de les estructures, de
senyalització, de vigilància dels accessos, etc. Tanmateix,
les tasques de neteja i de manteniment es fan periòdicament.
D’una manera puntual, els últims anys, al jaciment
s’han dut a terme diversos treballs de consolidació, neteja i protecció d’elements arqueològics. Finalitzada l’excavació de l’Habitació II, el 2007, els revestiments dels seus
murs van ser consolidats amb impregnacions de silicat
d’etil, aplicat per polvorització (Fig. 2). També s’hi van fer
operacions de consolidació in situ en el cas d’una estructura que servia com a molí, on es va intervindre mitjançant injecció i aplicacions de reforç amb morters naturals.
I d’extracció d’alguns elements per al seu trasllat al laboratori, en aquells casos que es va considerar imprescindible per a garantir la conservació de les restes que, pel seu
delicat estat de conservació, podrien posar-se en risc si
no es tractaven adequadament. Així es va decidir extraure
tant una empremta de cistelleria conservada al costat del
molí, com un fragment de revestiment de mur que apareixia entre l’enfonsament del material de construcció.
En ambdós casos es van prendre les mesures oportunes
per a protegir la superfície i es van fer reforçaments amb
espuma de poliuretà per a conformar un bloc rígid que assegurara les restes durant el seu trasllat al laboratori. Com
a mesures de protecció temporal es va fer el recobriment
amb geotèxtil i arena d’alguns elements que mereixien
[page-n-4]
Fig. 2. Consolidació in situ dels revestiments de mur per mitjà de
polvorització de silicat d’etil.
L’exposició: revisió i selecció de peces, conservació i restauració
L’última campanya d’excavacions, duta a terme al
setembre del 2013, va significar la posada en marxa del
projecte expositiu que ara es presenta i que mostra els resultats de trenta anys de treball. I comencen els preparatius, entre ells, la selecció dels materials que s’han d’exposar. La revisió dels fons custodiats als magatzems i de les
peces catalogades ens permet redescobrir objectes corresponents a les primeres campanyes junt amb altres recuperats els últims anys; la seua ordenació i selecció ha sigut
una de les tasques més complexes, d’acord amb el volum
de materials recuperats i la seua necessària organització
per matèries: ceràmica, os, pedra, adorns, metall, elements
La Lloma de Betxí al segle xxi. M. J. de Pedro, T. Pasíes, V. Chaos
una seguretat especial, i també es van dissenyar cobertes
parcials per a resguardar les parts del mur de l’Habitació
II que encara conservava els revestiments citats anteriorment (Fig. 4).
I el 2013 es va efectuar la neteja del terrer depositat al vessant oriental, finançada per Red Eléctrica de
España, d’acord amb el projecte que vam presentar a la
Direcció General de Parcs Naturals de la Conselleria de
Medi Ambient. Aquesta intervenció va comptar amb la
iniciativa de Salvador Villalba, aleshores responsable de
Dinamització del Parc Natural del Túria, i de la Delegació
Regional de Llevant de Red Eléctrica de España, en
concret del cap de Manteniment de Línies d’aquesta
Delegació, Ricardo Barberá, i del tècnic de Medi Ambient
de la mateixa delegació, Mauro Montesinos. Aquesta
col·laboració puntual per a la retirada de les terres amb
mitjans mecànics obria les portes a nous projectes de
consolidació i museïtzació del jaciment, com a resultat
d’acords institucionals que podrien dur-se a terme considerant el gran valor patrimonial de la Lloma de Betxí,
dins del Parc Natural del Túria i de l’àrea d’actuació de
Red Eléctrica de España. Acords que finalment no van
cristal·litzar.
[ 135 ]
[page-n-5]
de construcció, etc., de manera que tots els aspectes de
la cultura material d’un poblat de l’edat del bronze hi
estigueren representats. D’altra banda, les peces seleccionades per a formar part de l’exposició requerien, en
molts casos, de treballs de conservació i restauració que
s’han dut a terme al Laboratori de Restauració del Museu.
Treballs fets sobre un grup de materials nodrit i variat,
com veurem a continuació.
Moltes peces ceràmiques catalogades, que ja formaven part de l’exposició permanent del museu, s’han
netejat i reparat per a la seua presentació; a aquestes se
n’han sumat altres de campanyes posteriors que es trobaven encara al magatzem. En total, un conjunt de seixanta-tres vasos ceràmics sobre els quals es van dur a ter-
Fig. 3. Reforç d’una empremta de cistelleria al costat del molí i procés
d’extracció.
[ 136 ]
me operacions de neteja mecànica de les incrustacions
calcàries superficials amb equip d’ultrasons, junt amb un
procés de neteja química amb empastaments de pasta de
cel·lulosa i agent complexant EDTA, només en els casos
en què el tractament mecànic no era prou efectiu. Les
reintegracions de buits xicotets s’han fet amb una mescla
al 50 % d’escaiola dental i Polyfilla (Fig. 5), deixant-les a
baix nivell com a mètode de reconeixement, mentre que
els acabats de color han sigut aplicats amb aerògraf, utilitzant la tècnica de l’estergit i emprant pintures acríliques.
Alguns dels vasos presentaven intervencions antigues, que en la major part dels casos s’ha optat per respectar; només s’han fet operacions puntuals de retoc de
les reintegracions cromàtiques en aquelles peces on es
considerava que es podia millorar de forma substancial
l’estètica global (Fig. 6).
A més, a fi d’il·lustrar diferents tècniques decoratives de la ceràmica, s’ha revisat un bon nombre d’unitats
de magatzem corresponents a tres grans vasos de l’Habitació III, decorats amb cordons i mamellons, així com altres
vasos menuts amb motius incisos, tots ells pertanyents al
moment més avançat de l’ocupació del poblat.
Els pesos de teler també han sigut objecte de revisió per a intentar recuperar el conjunt de prop de vint peces aparegudes en l’Habitació I en la campanya del 1987,
de les quals dues havien sigut ja consolidades amb anterioritat i es trobaven exposades en les sales permanents.
Les altres setze han sigut netejades i consolidades (Fig. 7),
[page-n-6]
Fig. 4. Coberta horitzontal per a la protecció de les estructures, amb
tancaments verticals contra possibles actes vandàlics.
sistir bàsicament en la neteja mecànica i física feta amb
lupa binocular, amb llapis d’ultrasons per a fer saltar les
concrecions més adherides i impregnacions amb hisop
d’una dissolució al 50 % d’aigua i alcohol etílic. La resina
Paraloid B72 en percentatge del 10 % es va emprar per a
la consolidació per injecció de fissures xicotetes i al 30 %
per a l’adhesió de fragments solts.
Les troballes més recents han sigut catalogades i,
entre punxons, botons, grans de collar, penjolls, etc., n’hi
ha un total de trenta-tres peces noves.
Com a mesura de conservació preventiva, i en el
cas dels conjunts més delicats (objectes metàl·lics i material ossi), es van fabricar caixes niu amb materials totalment inerts (cartó de conservació i espuma de polietilè),
aïllades dels excessos d’humitat amb un material absorbent (Pro-Sorb), on els materials s’ordenen i s’immobilitzen, perfectament identificats (Fig. 8). S’aconsegueix així
La Lloma de Betxí al segle xxi. M. J. de Pedro, T. Pasíes, V. Chaos
i huit d’elles, les que estaven en millor estat, han passat
a formar part de la selecció de materials a exposar. En el
cas dels pesos de teler, on la pasta ceràmica estava molt
disgregada i necessitava l’aplicació d’un material consolidant, es van obtindre bons resultats amb impregnacions
al buit de silicat d’etil.
Quant als objectes metàl·lics, alguns estaven ja
catalogats i uns altres romanien al magatzem. Molts presentaven un procés de corrosió actiu que va caldre frenar
mitjançant immersió al buit en un inhibidor de la corrosió
(benzotriazol 3 %), després d’haver-los fet un tractament
previ de neteja mecànica amb micromotor. Finalment
se’ls va aplicar una doble capa de protecció amb resina
sintètica (Paraloid B44 3 %) i cera microcristal·lina (Reswax
5 %). La revisió de les peces ha permés la consolidació i la
restauració d’aquelles que es trobaven en pitjor estat, en
total nou punxons, un punyal de reblons, quatre puntes
i un fragment de ganivet o similar; totes elles han sigut
també catalogades.
De la indústria òssia s’han revisat nombroses peces ja catalogades per a la seua neteja i consolidació. Els
tractaments duts a terme sobre el material ossi van con-
[ 137 ]
[page-n-7]
[ 138 ]
garantir no sols una millor preservació de les peces, sinó
una còmoda localització per a investigacions futures.
Finalment, es van fer diverses intervencions sobre les restes d’elements de construcció traslladades al
laboratori després de la seua extracció (Fig. 9). L’apartat
dels materials de construcció i de les tècniques constructives utilitzades en el poblat ocupa un lloc important en
l’exposició, d’ací la revisió de materials realitzada. Entre
les nombroses restes s’ha seleccionat una bona mostra
de fragments de lluït, sostre i altres estructures independents com a suports o motlures, triant aquells en què les
empremtes de cistelleria, troncs o altres elements vegetals foren ben visibles i també els que per les seues dimensions proporcionen major informació. Els fragments
amb empremtes de canyes, restes de palla i altres espècies vegetals, pertanyents a les sostrades, es van consolidar amb impregnacions al buit de silicat d’etil, mentre
que a les peces extretes in situ (empremtes de cistelleria i
revestiment de mur) se’ls va col·locar un nou suport rígid.
En el cas de la indústria lítica de sílex i la pedra polida s’han catalogat peces noves, majoritàriament dents
de falç i làmines retocades, però també quatre noves plaques polides, de les conegudes com braçalets d’arquer.
I s’hi ha seleccionat igualment utillatge de mòlta divers.
Les restes dels dos enterraments humans s’han revisat per a comprovar el seu estat de conservació, i s’han
fotografiat per a la seua publicació en el catàleg (Fig. 10).
El mateix s’ha fet amb les restes de fauna seleccionades,
a fi de cobrir el total d’espècies domèstiques i silvestres
aparegudes al jaciment. I amb les restes paleobotàniques
de les quals s’han separat fragments de fusta carbonitzada de les espècies representades i també llavors de cereal
carbonitzat apareguts en els sòls d’ocupació.
Finalment, una mostra important de materials
ha sigut fotografiada com a part de les il·lustracions del
catàleg de l’exposició. En resum, la cerca i la selecció de
materials ha permés aprofundir en la seua neteja, restauració, estudi, catàleg i fotografia, i això ha aportat una documentació nova i exhaustiva.
El futur del jaciment: museïtzació i difusió
En tractar-se d’un jaciment ubicat en una propietat privada, l’accés de públic organitzat en visites guiades
ha sigut molt limitat. No obstant això, són freqüents les
visites d’investigadors i alumnes de diverses universitats
> Fig. 5. Abocament de l’estuc sobre una llacuna en un dels
vasos ceràmics.
Fig. 6. Retoc cromàtic de les zones prèviament
reconstruïdes en un vas geminat.
Fig. 7. Primer procés de neteja mecànica en sec sobre un
pes de teler.
Fig. 8. Caixa de conservació per als materials ossis.
Fig. 9. Consolidació de fragments de material de
construcció per impregnació de resina acrílica.
Fig. 10. Aplicació del consolidant per mitjà d’injecció en
diverses fissures d’una mandíbula humana.
[page-n-8]
[ fig. 6 ]
[ fig. 7 ]
[ fig. 8 ]
La Lloma de Betxí al segle xxi. M. J. de Pedro, T. Pasíes, V. Chaos
[ fig. 5 ]
[ 139 ]
[ fig. 9 ]
[ fig. 10 ]
[page-n-9]
Fig. 11. Jornada de portes obertes al jaciment, octubre del 2014.
[ 140 ]
espanyoles, i d’escolars de les localitats més pròximes,
sempre acompanyats de personal autoritzat o del mateix
equip excavador.
El 1994 es van organitzar les primeres jornades de
portes obertes al jaciment, motivades per la celebració de
l’Any Europeu de l’Edat del Bronze. Amb posterioritat, el
2005, es va fer una jornada per iniciativa de l’Àrea de Medi
Ambient de l’Ajuntament de Paterna que incloïa una conferència i la visita guiada al jaciment. I una altra, el 2008, organitzada per l’Associació de Veïns de la Canyada. Des del
2010 fins hui s’organitzen, amb caràcter anual, jornades de
portes obertes organitzades pel Parc Natural del Túria i el
Museu de Prehistòria de València, que han comptat sempre amb una nombrosa assistència de públic (Fig. 11).
Fins ara no s’ha fet una proposta de difusió concreta, donat el caràcter privat de la finca, tot i que es
troba dins d’un parc natural gestionat per la Generalitat
Valenciana des del 2007,1 i ja el 2008, a petició dels tècnics
del Parc Natural del Túria, vam col·laborar en la redacció
d’un fullet explicatiu.
En general, l’escassetat de recursos i el deteriorament del jaciment no aconsellen, en aquests moments, la
realització de visites més que de forma molt restringida. A
l’espera de concretar el futur del poblat en relació amb la
seua protecció, consolidació, museïtzació, senyalització,
etc., els treballs duts a terme s’han donat a conéixer periòdicament en conferències, congressos, fullets i publicacions diverses. I una bona mostra de les troballes recuperades està exposada, des del 1995, a les Sales Permanents
del Museu de Prehistòria de València.
1 Decret 43/2007, de 13 d’abril, de declaració del Parc Natural del Túria: «El
tram del llit i riberes del riu Túria [...] és un dels últims pulmons forestals
que sobreviu en una zona tan poblada i industrialitzada com és l’àrea
metropolitana de València. [...] paisatge pla, amb l’empremta del llit i la
ribera del Túria, rodejat de suaus ondulacions travessades per barrancs
que conflueixen en el riu. [...] paisatge dinàmic i variat, a què correspon
una notable diversitat d’hàbitats i d’espècies de fauna i flora. D’altra
banda, l’abundància d’aigua potser va determinar la ubicació d’uns quants
assentaments humans històrics, destacant el poblat de l’edat del bronze
de la Lloma de Betxí, que hui forma part del patrimoni arqueològic i que es
troba al costat de la vora septentrional del Túria [...]».
[page-n-10]
Però, trenta anys després que s’iniciaren els treballs d’excavació, la Lloma de Betxí s’enfronta a un futur
incert quant a la seua conservació; el deteriorament de
les estructures és cada vegada més ràpid per la seua fragilitat, i la inclusió del jaciment en el Parc Natural no ha
frenat l’espoli ni les agressions a què es veu sotmés regularment. L’exposició «Viure vora el Túria fa 4.000 anys» ve a
ser com l’epíleg o el punt final de la intervenció arqueològica al jaciment. I esperem que això no signifique l’oblit i
la desaparició sinó l’inici de noves accions encaminades
a preservar un llegat arquitectònic i arqueològic de gran
valor patrimonial.
La Lloma de Betxí al segle xxi. M. J. de Pedro, T. Pasíes, V. Chaos
El nostre desig seria integrar tots els col·lectius implicats en la protecció i la valoració del jaciment, des del
propietari del terreny fins a la direcció del Parc Natural del
Túria, l’Ajuntament de Paterna i, d’una manera molt especial, invitar a participar-hi la ciutadania de La Canyada
i de Paterna, que són amb qui hem de treballar intensament perquè entenguen el jaciment com a propi, l’incloguen entre els seus béns i així el valoren, el protegisquen i
s’interessen per la seua conservació en considerar-lo part
de la seua història. Aquest treball implica, a més de donar
conferències o fer visites guiades, tot un treball de col·laboració amb les associacions ciutadanes i els col·lectius
disposats a fer que la Lloma de Betxí no sols romanga per
les seues restes sinó també en la memòria col·lectiva de la
generació que va fer possible la seua recuperació.
[ 141 ]
[page-n-11]