Les dones en la Prehistòria [guia didàctica]
Begoña Soler Mayor
Juan Antonio Alcantara Benavent
2006
, ISBN 84-7795-417-8 , 40 p.
[page-n-1]
LESDONESENLA
PREHISTÒRIA
GUIA DIDÀCTICA
[page-n-2]
LESDONESENLA
PREHISTÒRIA
GUIA DIDÀCTICA
Museu de Prehistòria de València
amb la col·laboració de
CONSELLERIA DE BENESTAR SOCIAL
[page-n-3]
Presentació ........................................................................................................... 5
Objectius ............................................................................................................... 6
Com treballar esta guia ......................................................................................... 7
GUIA DE L’EXPOSICIÓ
El que veurem .................................................................................................. 10
Introducció: Les dones en la Prehistòria ............................................................ 12
Mòdul 1: Caçar, recol·lectar, sobreviure ............................................................. 13
DIPUTACIÓ DE VALÈNCIA
President
Fernando Giner Giner
Diputat Àrea de Cultura
Vicente Ferrer Roselló
MUSEU DE PREHISTÒRIA
Directora
Helena Bonet Rosado
Cap de la Unitat de Difusió, Didàctica i Exposicions
Santiago Grau Gadea
Coordinació
Begoña Soler Mayor
Juan Antonio Alcántara Benavent
Il·lustracions
Andrés Marín Jarque
Vanessa Mora Casanova
Traducció al valencià
Unitat de Normalització Lingüística
Diputació de València
Disseny i maquetació
Lucas Creativos
Impremta
Romeu S.L.
Amb la col·laboració de
Conselleria de Benestar Social
Direcció General de la Dona
Bancaixa
Agraïments
Laura Fortea Cervera
Eva Ripollés Adelantado
Tània Esteve García
Centres Col·laboradors
CEEM – València
Escuela 2 – La Canyada, Paterna
IES Clot del Moro – Sagunt
IES Ballester Gozalbo – València
© dels textos: Museu de Prehistòria de València. Diputació de València.
© de les fotografies: Direcció General de Patrimoni Cultural Valencià.
Conselleria de Cultura, Educació i Esport
MAGA Museu Arqueològic de Gandia
Pilar Morales. Museu Siyâsa, Cieza (Múrcia).
ISBN 84-7795-417-8
Depòsit legal
- 2006
Imatge portada: Abric de Lucio. Bicorp (València)
Imatge contraportada: Figura femenina. Rótova (València).
Este treball forma part de la beca d’investigació de Clara Marcilla Peidro adscrita al departament d’Exposicions Itinerants i
Maletes Didàctiques, de la Unitat de Difusió, Didàctica i Exposicions del Museu de Prehistòria de València.
Mòdul 2: Espais domèstics, espais de dones .................................................... 14
Mòdul 3: La imatge de la dona .......................................................................... 15
Mòdul 4: Reproducció i socialització ................................................................. 16
Mòdul 5: Dones soterrades .............................................................................. 17
Mòdul 6: Dones de hui, societats del passat ..................................................... 18
Conclusions: Les dones de la Prehistòria ........................................................... 19
PROPOSTA D’ACTIVITATS
Proposta 1: Interpreta el que veus ..................................................................... 22
Proposta 2: Què feien les dones en la Prehistòria? ............................................. 24
Proposta 3: Espais de dones, espais de vida ..................................................... 26
Proposta 4: Tots iguals, totes diferents .............................................................. 28
Proposta 5: Trencatòpics .................................................................................. 30
Proposta 6: Debat ............................................................................................ 32
Proposta 7: Refent la Prehistòria ....................................................................... 33
Annex .................................................................................................................. 35
Bibliografia ..........................................................................................................39
Quadre cronològic ............................................................................................. 40
[page-n-4]
PRESENTACIÓ
El Museu de Prehistòria de València, a través del programa d’exposicions itinerants que la Unitat de Difusió, Didàctica i Exposicions oferix
des de l’any 1997, presenta l’exposició «Les dones en la Prehistòria»,
a fi de donar a conéixer tant els seus fons com les últimes investigacions arqueològiques.
L’exposició consta de sis blocs temàtics i un audiovisual. Dirigida
a tots els públics, dóna una visió àmplia del paper imprescindible de
la dona en la Prehistòria com a sosteniment dels grups humans.
Esta guia didàctica és un instrument pensat per a reflexionar
sobre les dones en el període més llarg i remot de la història de la
humanitat. Permet reconéixer, entre altres, les seues activitats econòmiques quotidianes, la socialització o la maternitat. Però també planteja qüestions sobre el paper de les dones en diferents societats del
passat i actuals, a fi d’afrontar el present amb responsabilitat.
Acostar-nos a les dones de la Prehistòria, reconéixer-les com a part
fonamental d’un moment clau en la història de la humanitat i intentar
esbrinar quin fou el seu paper en aquelles societats, ha d’ajudar les
noves generacions a veure que, des de l’inici, la història es construïx
amb dones i hòmens, amb sers humans que van buscar la millor
Abric de la Pareja. Dosaigües (València)
manera de sobreviure.
La guia didàctica està dirigida al professorat i alumnat d’ESO, batxillerat i EPA que visite l’exposició. Es dividix en dos parts que permeten, d’un costat, una millor comprensió de l’exposició, i d’un altre, treballar els conceptes més importants, desenvolupats en diferents propostes didàctiques.
Les dones en la Prehistòria. Guia didàctica
5
[page-n-5]
OBJECTIUS
COMTREBALLARESTAGUIA
L’objectiu últim d’esta proposta didàctica és acostar la realitat de les dones de la Prehistòria, des dels estudis arqueològics
Des del punt de vista pedagògic, entenem que l’enfocament constructivista aplicat, tant en l’exposició com en la guia, és
més recents.
l’adequat per a ajudar l’alumnat a elaborar les seues pròpies conclusions, buscant diferents mitjans per a obtindre la infor-
Objectius generals
mació, utilitzant les seues pròpies experiències prèvies i permetent-li comprendre que no hi ha una única manera de pre-
- Posar en valor el paper de la dona en les societats de la Prehistòria, desmitificant el concepte home caçador =
autoritat dominant.
- Aprendre a interpretar el passat a través de l’arqueologia.
- Completar la formació curricular seguint els objectius generals establits per la Llei Orgànica 2/2006, de 3 de maig,
sentar la informació i una única manera d’aprendre.
· Guia de l’exposició: presenta els continguts de l’exposició, amb els textos i les imatges dels diferents mòduls.
La guia didàctica consta de dos parts:
· Proposta d’activitats: consta de set activitats pensades per a fomentar el treball en grup, el debat i la reflexió.
per a l’Educació Secundària Obligatòria:
· Valorar i respectar la diferència de sexes. Rebutjar els estereotips que suposen discriminació entre hòmens
· Abans de la visita: Proposta 1. Per a valorar els coneixements i les idees preconcebuts que l’alumnat
Les propostes aborden els temes que es plantegen en l’exposició i s’estructuren de la manera següent:
i dones.
· Durant la visita: Propostes 2, 3 i 4. Per a observar, recopilar informació i realitzar una primera reflexió
· Rebutjar la violència, els prejuís de qualsevol tipus, els comportaments sexistes i resoldre pacíficament els
té sobre les dones en la Prehistòria. Es treballa en l’aula.
conflictes.
· Després de la visita: Propostes 5, 6 i 7. Per a aprofundir sobre el tema, contrastar idees i fer una refle-
· Conéixer, valorar i respectar els aspectes bàsics de la cultura i la història pròpies i dels altres, així com el
sobre el tema. Es desenvolupen en la sala d’exposició.
patrimoni historicoartístic i cultural.
Objectius específics
- Conéixer les activitats quotidianes que les dones van poder desenvolupar al llarg de la Prehistòria.
xió final. Es realitzen en l’aula.
· Per al professorat. Consta d’una xicoteta introducció, objectius a treballar, observacions per al pro-
Cada proposta es dividix en dos parts:
fessorat que ajudaran a plantejar cada activitat, textos orientatius i suggeriments.
- Entendre la importància dels processos de socialització i com la dona juga un paper fonamental en ells.
· Per a l’alumnat. Planteja l’activitat a desenvolupar que se’ls pot entregar fotocopiada. Com a comple-
- Comprendre l’evolució tecnològica, espacial, simbòlica i d’organització dels grups humans a través de la
Prehistòria.
- Incloure les dones en tots els processos socials, polítics i econòmics que es desenvolupen al llarg de la Prehistòria.
ment per a les activitats també es poden fotocopiar per a l’alumnat els textos, imatges, bibliografia, pàgi-
- Conéixer jaciments arqueològics valencians.
nes web i quadre cronològic de la Prehistòria de l’annex d’esta guia.
- Valorar la importància del treball arqueològic com a únic mitjà de reconstruir el passat de les societats prehistòriques.
- Difondre la investigació i els fons del Museu de Prehistòria de València.
Es proposa el treball en grups reduïts (aula completa o equips de 5 o 6 membres per aula, depenent de l’activitat),
ja que este afavorix l’intercanvi d’idees i facilita la construcció de les seues pròpies conclusions sobre les dones en la
Prehistòria.
El professorat pot realitzar una selecció de les propostes didàctiques adequant-les al seu grup, segons nivell de formació i edat.
6
Les dones en la Prehistòria. Guia didàctica
7
[page-n-6]
Cova del Polvorí. Barranc de la Valltorta (Castelló)
GUIADEL’EXPOSICIÓ
[page-n-7]
ELQUEVEUREM
EL QUE VEUREM
Sis mòduls, cada un d’ells té tres nivells d’informació: objectes, imatges i textos.
1.
2.
3.
4.
5.
6.
personatges
Caçar, recol·lectar, sobreviure
recreació hàbitat
fotografia de fons
text en castellà
Espais domèstics, espais de dones
La imatge de la dona
Reproducció i socialització
Dones soterrades
Dones de hui, societats del passat
Què observar en cada mòdul
Panells amb il·lustracions
En els mòduls 1, 2 i 4 veurem una interpretació, en un espai i un temps determinats, amb uns personatges,
membres d’un mateix grup, que realitzen una acció o activitat.
En cada escena podem observar diversos elements:
· Els personatges: nombre de membres del grup, edat, sexe, activitat que realitzen...
· L’hàbitat: recreació del lloc on el grup es troba, elements que els rodegen, distribució en l’espai, com es
troben els personatges en l’escena...
· Reproducció de pintures rupestres, dibuixos i objectes arqueològics i etnològics, numerats i amb peu
de foto en la part baixa del panell.
·Reproducció de pintures rupestres, figures o fotografies, numerades i amb peu de foto en la part baixa
En els mòduls 3, 5 i 6 observarem:
· Fons, amb una recreació d’acord amb la resta de panells de l’exposició.
Peanyes amb objectes
del panell.
Rèpliques de material arqueològic amb dibuixos explicatius per a facilitar la seua comprensió.
Fotografies etnogràfiques en B/N: Externes a cada mòdul. Plantegen una reflexió sobre el que les dones, no sols els
hòmens, van poder fer durant la Prehistòria.
Audiovisual: Complementa i amplia la informació de la part expositiva, i dóna protagonisme a les dones.
10
text en valencià
peus de fotografies
numerades al panell
objectes amb peu de fotografia
Vitrines i peanyes amb rèpliques d’objectes arqueològics
Les dones en la Prehistòria. Guia didàctica
11
[page-n-8]
INTRODUCCIÓ
LESDONESENLA
PREHISTÒRIA
Des del segle
XIX,
la investigació desenvolupada a
MÒDUL1
CAÇAR, RECOL·LECTAR, SOBREVIURE
Reflexió sobre la importància de les diferents activitats econòmiques per a sobreviure i el paper rell-
evant de la dona en les societats caçadores-recol·lectores-pescadores.
Europa sobre la Prehistòria ha proporcionat un coneixement exhaustiu dels modes de vida de les societats del
passat.
Tanmateix, és fàcil comprovar que en els textos i les
exposicions divulgatives només apareix «l’home prehistòric».
La raó adduïda per a explicar este fet és que les restes arqueològiques no permeten assignar amb exactitud les activitats a l’un o a l’altre sexe i per tant s’usa el
neutre masculí. I així, les dones han restat relegades a
un segon pla, estàtiques i invisibles.
Des dels anys 70, nous corrents d’estudi es pregunten on eren les dones en la prehistòria i què feien.
L’arqueologia de gènere pretén identificar i interpretar
les activitats en què participaven les dones.
Històricament, a les dones de la Prehistòria se les associa a l’espai d’hàbitat, a la preparació dels recurmés de tot això, com la resta dels membres del grup, fa 80.000 anys, les dones de la Cova Negra de
sos i al processament dels aliments: raspar la pell, elaborar peces de vestir, bullir, torrar, fumar... Però a
Xàtiva, o en fa 20.000, les de la Cova del Parpalló de Gandia, s’ocupaven d’aconseguir part d’aquells
recursos, caçant, pescant, recol·lectant i aportant aigua o llenya. Tots els treballs són importants per a la
supervivència: ocupar-se de les fogueres, emmagatzemar correctament els aliments o eliminar les deixalles, en què també participaren les dones.
L’ús del foc marcà un abans i un després per als grups humans. Des de l’aprenentatge de les tècniques de fer foc fins a la fosa del metall, el foc intervé en tots els processos tècnics que comporten una
millora de les condicions de vida per als éssers humans.
es documenta a la Cova de Bolomor, a Tavernes de la Valldigna, de fa 200.000 anys, el del repòs.
Les dones, també se les ha associat al foc, al foc ritual, al quotidià, el de la llar i la cuina, com el que
Este foc tranquil que requeria un coneixement escaient per a la seua producció i el seu manteniment. Però
no han estat associades, inexplicablement, a la seua invenció i al seu aprofitament.
«Les dones en la Prehistòria» presenta de quina
manera hòmens i dones del passat van formar grups de
persones que s’uniren per a obtindre una més gran
qualitat de vida i que van compartir esforços i recursos
per a sobreviure: dones, hòmens, jòvens, vells, xiquets
i xiquetes que deixaren el testimoniatge de la seua existència en el sòl en què varen viure.
12
Les dones en la Prehistòria. Guia didàctica
13
[page-n-9]
MÒDUL2
ESPAIS DOMÈSTICS, ESPAIS DE DONES
La importància de les activitats de manteniment en les societats neolítiques: preparació i
conservació dels aliments, la indumentària, el foc i lʼespai habitat.
L’àmbit domèstic és reconegut com un espai on les dones realitzen una part del seu treball, les
activitats de manteniment, que són les que procuren el benestar i el sosteniment del grup.
Entre les primeres societats caçadores-recol·lectores, l’espai domèstic es reconeix com el
lloc dins de coves o cabanes que ocupen els grups humans en els moments en què han de refugiar-se. En estes àrees, s’hi reconeix una llar, restes d’aliments, utensilis de pedra i d’os que perAmb la introducció de l’agricultura, l’espai domèstic es transformarà. Fa 5.000 anys, aparei-
meten interpretar quines activitats s’hi desenvolupaven, encara que no qui les feia.
xen els primers poblats, com el de Niuet, a Cocentaina, i amb ells les primeres cases. Els grups
deixen de ser nòmades.
Estudis arqueològics sobre la tecnologia de fabricació de la ceràmica mostren que les dones
MÒDUL3
LA IMATGE DE LA DONA
Les figures femenines del paleolític i neolític i lʼart rupestre llevantí mostren rostres i siluetes
de dones.
En la profunditat de la Grotte Chauvet, de fa 28.000 anys, s’hi reconeixen els trets femenins més
antics. El baix relleu de Laussel o les incisions en la roca de Roc-aux-Sorciers a França delaten
De més ençà, de fa 24.000 anys, des de Sibèria fins a França, apareixen figuretes feme-
també la intimitat de la dona: el seu sexe. Línies que perfilen siluetes de dona sense rostre.
nines fetes en pedra o en incisiu de mamut. Sobre el seu significat s’ha especulat molt: venus,
deessa mare, matriarcat, símbols de fertilitat o simplement dones, però la seua vertadera interpretació resta reservada per als qui les feren.
Les primeres societats agrícoles també representaren les dones amb figuretes de pedra o
A la Mediterrània peninsular, fa 7.000 anys, en lʼArt Rupestre Llevantí, les dones hi aparei-
fang cuit per tota la Mediterrània oriental: Orient Mitjà, Creta, Grècia, Xipre i els Balcans.
participaren en la seua elaboració. També l’anàlisi del desgast d’alguns ossos fa palés el seu tre-
xen representades com unes figures d’estil naturalista pintades en roig. Este art s’ha associat tra-
ball en la mòlta de cereals i no hi ha arguments per a dubtar de la seua participació en les tasques
dicionalment als «caçadors», i la caça hi apareixia com l’única activitat remarcable. Tanmateix, en
agrícoles o en l’aprovisionament de diferents matèries primeres com la pedra per a polir i la seua
estos frisos hi ha dones clarament definides. Dones que feien activitats imprescindibles per al man-
En lʼEdat del Bronze, fa 3.500 anys, l’economia es diversifica i es generalitza el treball del
Dosaigües, o la dona que dóna el pit, al Racó dels Sorellets, a Castell de Castells, exemples
transformació en eines de treball.
metall, que comporta molt d’esforç. La investigació tradicional ha associat la metal·lúrgia als
teniment del grup, com ara la sembra o la collita representades en lʼabric del Ciervo de
clars que plasmen la seua contribució al creixement i al manteniment del grup.
hòmens, deixant-ne fora les dones sense cap argument. Elles van poder participar tant en el procés de captació de matèria primera com en la fosa i el refinament del metall que es va poder realitzar dintre de l’àmbit domèstic.
14
Les dones en la Prehistòria. Guia didàctica
15
[page-n-10]
MÒDUL4
REPRODUCCIÓ i SOCIALITZACIÓ
Les dones són indispensables per a la supervivència del grup, lʼatenció, el manteniment i la
transmissió de coneixements i valors.
Les dones són les protagonistes indispensables de la reproducció, perquè els grups humans han
necessitat créixer per a sobreviure i només les dones ho han fet possible. La reproducció, com
també la dependència directa que els xiquets i les xiquetes tenen fins que es poden alimentar sols,
vincula la dona amb l’espai domèstic durant un llarg període de temps. Estes raons han fet que
tradicionalment s’haja relacionat les dones amb la casa i amb els treballs domèstics i no tant amb
el treball extern.
El treball domèstic i allò que comporta fer-se càrrec dels qui resten a la casa ha estat menyspreat, i s’ha donat més valor a l’aportació econòmica externa.
El treball de les dones en l’àmbit domèstic ha estat sempre imprescindible: són elles les que
MÒDUL5
DONES SOTERRADES
Interpretació de les restes de dones trobades en les excavacions arqueològiques, per mitjà
de lʼestudi osteològic i dels aixovars funeraris.
Fa més de 100.000 anys que els éssers humans mostren una sensibilitat envers les persones
i d’os, etc. Així ho demostren els soterraments de fa 50.000 anys de La Ferrassie a França,
que moren. Les seues restes van ser dipositades amb un ritual especial: flors, adorns de petxina
els de Sungir a Rússia, de fa 25.000 anys, o la dona de la balma de Cromagnon, també a
França, soterrada amb un nadó de no més de 20 dies.
Sols l’estudi de les restes òssies permet saber si es tracta d’hòmens o de dones. Els aixo-
vars funeraris trobats al costat de les restes han servit per a interpretar quin va poder ser el paper
de cada individu en vida. Estes interpretacions han estat sexistes en molts casos; així, un mateix
element —una punta de fletxa, un molí o un collar— no s’ha explicat de la mateixa manera si el
Alguns exemples, els trobem al territori valencià. Al Collao dʼOliva van aparéixer quatre sote-
en gran mesura organitzen les activitats diàries de manteniment, sobre qui recau una part impor-
soterrament contenia restes femenines o masculines.
tant de la socialització del grup i qui manté els individus vells o malalts que no fan treballs externs.
rraments femenins de 8.500 anys dʼantiguitat; al Cingle del Mas Nou, Ares del Maestre, apa-
Amb elles, els xiquets i les xiquetes aprenen els valors del grup, les estratègies de supervivència,
la transformació dels aliments, de les matèries primeres, i la producció de determinats béns.
Poden arribar a parir una vegada a l’any, amb el desgast físic que això comporta. S’ocuparan
com li esdevingué a la dona trobada al jaciment del Cerro de las Viñas de Múrcia.
dels seus nadons durant alguns anys d’una manera directa, si no moren en el part, cosa freqüent,
enterraren fa 8.000 anys; a la Vall dʼUixó, la Cova dels Blaus mostra un grup de nou individus,
reix una dona soterrada al costat de dos hòmens adults, un jove i tres individus infantils que s’hi
fa 4.000 anys; a la Cova dʼen Pardo, Planes, van ser soterrades dos dones adolescents fa
entre ells quatre dones, que moriren de tuberculosi i que foren soterrats junts amb un aixovar comú
3.000 anys. En tots els períodes trobem dones soterrades, soles o en grup, formant part del
record d’una societat que mostra una preocupació pel més enllà.
16
Les dones en la Prehistòria. Guia didàctica
17
[page-n-11]
MÒDUL6
DONES DE HUI, SOCIETATS DEL PASSAT
Una anàlisi de les societats prehistòriques a través de la investigació antropològica, lʼetnoarqueologia.
CONCLUSIONS
LESDONESDELA
PREHISTÒRIA
Una de les eines que l’arqueologia ha utilitzat per a interpretar el comportament de les societats
Al llarg de l’exposició hem vist dones. Dones que van
del passat és l’etnografia.
poder tallar la pedra, caçar, recol·lectar, treballar la terra, fer
L’etnoarqueologia investiga aspectes del comportament social i cultural de societats indígenes
ceràmica, destrals polides, o fabricar objectes de metall.
contemporànies des d’una perspectiva arqueològica, intentant definir les relacions que es poden
En la Prehistòria, les dones tingueren un paper important i
establir entre el comportament i la cultura material.
sense la seua contribució les societats no haurien pogut
Els límits de les analogies entre l’etnologia i l’arqueologia són molt discutits, donat que no es
pot assumir que tot el comportament del passat és anàleg al comportament actual i, per tant, no
continuar creixent.
Durant anys, les dones de la Prehistòria han estat
se’n poden fer comparacions directes.
relegades a un segon pla, fruit d’una visió androcèntrica
En les societats que estudia l’etnografia trobem casos en què les dones no cacen i uns altres
en què sí que ho fan, soles o amb els hòmens, com en el cas dels Agta de Filipines o dels Mbuti
de la història. I amb tot i això, l’etnografia mostra com les
de Tanzània. Algunes societats en què treballen el metall i altres en què no ho fan. Altres en què
dones de societats caçadores-recol·lectores o agrícoles
només les dones tenen tota la responsabilitat de la gestió, organització i direcció del grup, com a
lʼilla dʼOrango Grande, en l’arxipèlag de les Bijagós, enfront de Guinea-Bissau.
El coneixement d’estes realitats fa possible un més gran acostament a la comprensió de les
activitats que les dones desenvoluparen en el passat, de quines van poder ser les seues funcions
en el grup en cada moment i de com eixe registre ha arribat fins al temps present.
actuals són tan necessàries com els hòmens pel què el
grup es mantinga, aporten el mateix que ells a l’economia,
i a més a més, en opinió d’algunes autores, no se senten
oprimides, subordinades ni explotades.
Encara que les comparacions no sempre són vàlides, el fet de mostrar-les garantix un menor biaix en les
interpretacions.
«Les dones en la Prehistòria» presenta quin va poder
ser el paper de les dones en un període de temps llarg i
remot del qual només ens resten les restes abandonades
a la terra. Revaloritzar i posar en el lloc que correspon les
dones de la Prehistòria és l’inici d’una interpretació més
ajustada a la que degué ser la realitat quotidiana dels
grups humans del passat.
18
Les dones en la Prehistòria. Guia didàctica
19
[page-n-12]
Abric I. Barranco de los Grajos. Cieza (Múrcia)
PROPOSTAD’ACTIVITATS
[page-n-13]
PROPOSTA1
1. INTERPRETA EL QUE VEUS
INTERPRETA EL QUE VEUS
Observa atentament les vinyetes i anota si, segons la teua opinió, hi ha errors. Justifica la teua resposta.
Abans de la visita
Activitat en l’aula per a conéixer les idees prèvies que el grup té sobre el que els hòmens i les dones van poder
realitzar en la Prehistòria.
Objectius
- Conéixer quins plantejaments té l’alumnat sobre el paper de la dona.
- Comprendre la necessitat d’investigar per mitjà de l’observació, l’anàlisi i l’elaboració d’hipòtesis argumentades
per a explicar el paper de cada individu en les societats del passat.
- Plantejar el coneixement de la Prehistòria com una interpretació dels vestigis que deixen les societats del
passat.
Observacions per al professorat
Esta activitat consistix a examinar els dibuixos proposats i reflexionar sobre ells.
- Dibuix 1: interpretació esbiaixada, en la qual les dones no tenen protagonisme.
- Dibuix 2: reinterpretació del dibuix 1, on dones i hòmens tenen el mateix protagonisme.
Realment no hi ha un «error», este es planteja en sentit figurat. El que es pretén és que l’alumnat visualitze les
diferències entre la interpretació androcèntrica del primer dibuix, on les dones apareixen relegades a un segon
pla, i el segon dibuix, on les dones apareixen amb elements que tradicionalment s’han atribuït als hòmens i on ambdós sexes apareixen amb
un mateix tracte d’igualtat.
Després de la visita a l’exposició es pot reprendre l’activitat
per a revisar els plantejaments
inicials, comparar i avaluar els
resultats.
Suggeriments
22
Les dones en la Prehistòria. Guia didàctica
23
[page-n-14]
PROPOSTA2
QUÈ FEIEN LES DONES EN LA PREHISTÒRIA?
2. QUÈ FEIEN LES DONES EN LA PREHISTÒRIA?
Busca en els mòduls de l’exposició quines activitats i quins objectes eren necessaris per a la supervivència dels
grups. Finalment explica qui creus que les feia i per què. Ajuda’t del següent quadre per a ordenar les idees.
Durant la visita
Objectes
Esta primera activitat en la sala d’exposicions ens ajudarà a conéixer què van poder realitzar les dones
Per a quines activitats
s’utilitzava?
Qui creus
que feia l’activitat?
Com es pot saber?
en la Prehistòria.
Objectius
- Visualitzar les dones en les societats prehistòriques, reconeixent la importància del seu treball.
- Identificar les activitats quotidianes a partir dels objectes que es mostren en l’exposició.
Observacions per al professorat
Es tracta de localitzar els objectes del quadre adjunt, atribuir-los ús i relacionar-los amb qui realitzava l’activitat. L’estat actual de la investigació no permet conéixer en estes primeres societats si són hòmens o
Punta de fletxa de sílex
Propulsor i javelina
Arpó d’os
dones els qui realitzen l’acció, per tant es tracta de reflexionar, una vegada en l’aula, sobre el que l’alumnat hi haja contestat.
Gratador
En les societats caçadores-recol·lectores, fins fa uns anys, la labor de les persones s’interpretava així:
Agulla de cosir
Text orientatiu
l’home caça i la dona recol·lecta. L’agressivitat del mascle, presa com a característica innata de l’home, es va considerar essencial per a dur a terme la caça, activitat interpretada per molts prehistoriadors com la més important per a la supervivència del grup. Investigacions recents i dedicades a l’estudi de l’home i la dona en igualtat, han demostrat que la caça de grans animals no era l’única activi-
Ceràmica
tat que garantia la supervivència i que una part de l’alimentació, en este moment de la Prehistòria, estava composta per aliments recol·lectats o animals xicotets procedents de la pesca. De la caça i la
Molí
recol·lecció es generaven una sèrie d’activitats: cuinat i processat d’aliments, manteniment del foc,
assaonat de pells, talla de sílex, treball de l’os... L’arqueologia proporciona les restes materials d’estes
activitats i la seua interpretació servix per a conéixer les activitats dels grups prehistòrics, però en cro-
Destral de pedra
nologies tan antigues no revela qui va fer cada treball, de manera que no es poden sostindre les afirmacions que infravaloren el paper de la dona en el manteniment i l’organització dels grups prehistòrics.
24
Teler
Les dones en la Prehistòria. Guia didàctica
25
[page-n-15]
PROPOSTA3
ESPAIS DE DONES, ESPAIS DE VIDA
3. ESPAIS DE DONES, ESPAIS DE VIDA
Busca en l’exposició què significa l’expressió «activitats de manteniment».
Durant la visita
Ben sovint la quotidianitat ens passa inadvertida. Descobrirem que el dia a dia en la Prehistòria tenia una importància vital per al futur de la humanitat i els seus protagonistes principals van ser les dones.
Objectius
- Entendre la unitat domèstica com a unitat d’anàlisi de les societats de la Prehistòria.
- Revalorar l’espai domèstic i les activitats que en ell es realitzen.
- Remarcar la importància de la reproducció i la socialització dels individus.
Observacions per al professorat
Descriu aquelles activitats imprescindibles per a la vida quotidiana, que han romàs ocultes per la història i que
probablement van ser realitzades per dones. Compara-les amb la teua realitat.
PREHISTÒRIA
ACTUALITAT
L’alumnat trobarà la resposta a quines són les activitats de manteniment llegint el text del panell 2. Una vegada
entés el concepte, la idea d’esta proposta és que reflexionen –posteriorment en l’aula, en equips i coordinats
pel professorat– sobre les activitats de la vida quotidiana, fent un exercici de comparació entre la seua realitat
i la interpretació de la Prehistòria. Els ítems a valorar serien els següents: elaboració i transformació d’útils, alimentació, transmissió de valors, relacions socials, ritus i creences, transmissió de coneixements i aprenentatge,
reproducció...
Text orientatiu
Sola, arraconada en un espai fosc, fred, privat i brut. Així és com apareix la dona moltes vegades en les representacions de la Prehistòria. L’espai domèstic és un lloc en què es realitzen les tasques pròpies del manteniment del grup;
és un espai de treball, on interaccionen diferents activitats: ceràmica, tèxtil, polit de pedra, mòlta de gra, manteniment del foc, conservació i preparació dels aliments... A més, en este espai és la dona la que, fonamentalment, s’encarrega de la socialització i la transmissió de valors als més xicotets. L’espai domèstic és un espai de vida, un eix
dinamitzador, de convivència, de descobriment tecnològic, d’evolució i creixement del grup, cèl·lula base de la seua
societat i del futur de l’espècie.
26
Les dones en la Prehistòria. Guia didàctica
27
[page-n-16]
PROPOSTA4
TOTS IGUALS, TOTES DIFERENTS
Durant la visita
4. TOTS IGUALS, TOTES DIFERENTES
Descriu les activitats que realitzen les dones representades en el mòdul 6 «Dones de hui, societats del passat» i en
les fotografies etnogràfiques externes.
Esta activitat conclou el treball en l’exposició, plantejant una reflexió sobre com les societats actuals que mantenen
economies preindustrials poden ajudar a comprendre alguns comportaments del passat.
Objectius
Utilitzar la investigació etnoarqueològica i observar les societats preindustrials actuals dels diferents continents, per
a arribar a una millor interpretació i reconstrucció de la Prehistòria.
Observacions per al professorat
Segons estes imatges, explica quin paper juguen les dones. Creus que és important? Per què?
Treballar amb les imatges, dibuixos, textos i objectes del mòdul 6 «Dones de hui, societats del passat», així com
amb les fotografies etnogràfiques externes i l’audiovisual, per a respondre a les qüestions que es plantegen.
Per al desenvolupament del tercer punt de l’activitat, els objectes o les imatges que l’alumnat pot comparar són els
relacionats amb: la caça, pesca, transport, tecnologia, agricultura, maternitat.
Text orientatiu
Moltes vegades, per a interpretar els comportaments i les actituds dels grups prehistòrics, no és suficient amb l’anàlisi
de les restes materials. Per això, l’arqueologia estudia les societats indígenes actuals no industrialitzades i les compara amb les restes arqueològiques de què disposen. A esta disciplina se la denomina etnoarqueologia.
Suggeriments
Busca en l’exposició objectes semblants en forma o funció als del mòdul 6. Quines conclusions extraus d’això?
Una vegada en l’aula situeu els pobles
que apareixen en el panell 6 en un
mapa mundi i analitzeu la seua distribució, continents on es concentren i
el significat actual que això comporta.
28
Les dones en la Prehistòria. Guia didàctica
29
[page-n-17]
PROPOSTA5
TRENCATÒPICS
Després de la visita
5. TRENCATÒPICS
Descriu l’actitud de les dones en estes imatges. Quins personatges són protagonistes? Quin paper ocupa la dona
en cada imatge? Quins tòpics es transmeten?
De tornada a l’aula, amb esta activitat es planteja una anàlisi de la imatge de la dona reflectida per alguns tòpics.
Objectius
Trencar amb l’estereotip que existix de la dona en la Prehistòria.
Observacions per al professorat
Amb la informació obtinguda en l’exposició, l’alumnat ha de realitzar un raonament crític de les imatges que es proposen i explicar quins són els tòpics que cal trencar.
Text orientatiu
Només cal mirar llibres de text escolar antics, tires còmiques, llibres infantils de Prehistòria i inclús llibres de text
científics, per a adonar-se de la imatge que es dóna en eixos mitjans de la Prehistòria i de la dona.
Sempre submisa, quasi invisible, i l’home, llança en mà, en actitud vigilant. La dona apareix inactiva o la seua acti-
CORCHADO, Juan et al. (1991): «Guía didáctica Museo Municipal de
Segorbe» (Arqueología), Cuaderno del Alumno 2. Centro de Recursos
del Alto Palancia. Seminario de Ciencias Sociales. Caja Segorbe.
Departamento de Educación Religiosa, P.P.C. 1981: «Dios nos
habla. Catecumenado de niños/3. Después de la 1ª comunión».
vitat es reduïx a tindre cura dels xiquets. Hi ha tòpics al voltant d’esta idea, inclús en el cine, on apareix la dona
prehistòrica com una sex-symbol. Totes elles, imatges de conceptes erronis i fantàstics, allunyats de la realitat.
Suggeriments
En la biblioteca del centre es poden buscar llibres de text utilitzats en altres èpoques i comparar-los amb els actuals.
Busca en internet pàgines web (vegeu p. 40 de l’annex). La busca es realitza
posant en un buscador paraules com: home/s prehistòric/s, dona/es prehistòrica/ques, prehistoric woman, prehistoric man, Prehistòria i semblants, i analitza
després el lloc que ocupa la dona en la informació que es dóna.
30
APARICIO PÉREZ, J. (1983): “Historia del pueblo valenciano”. Vicent
García Editores, S.A. València.
Preparació d’aliments (primer pla, home separant la pell amb un
«gratador»; al fons, dona torrant carn sobre pedres). AGUAROD,
Carmen et al. (1980): «Aprender en el Museo –Método Activo-».
Instituto de Ciencias de la Educación. Universidad de Zaragoza.
Les dones en la Prehistòria. Guia didàctica
31
[page-n-18]
PROPOSTA6
PROPOSTA7
DEBAT
REFENT LA PREHISTÒRIA
Després de la visita
Esta activitat suposa un resum d’idees de tot el que s’ha treballat anteriorment i amb ella el grup ha de buscar altres
fonts d’informació diferents de les treballades, que li permeten construir nova hipòtesi sobre com dones i hòmens
van conviure en la Prehistòria.
Objectius
- Formular i argumentar hipòtesis.
- Escoltar i respectar idees diferents.
- Sintetitzar l’experiència adquirida i posar-la en pràctica d’una manera lúdica i creativa.
- Estimular l’expressió i la creació personal.
Després d’haver treballat el tema, es proposa al grup la creació d’un gran mural, on representen la seua visió de
- Treballar diferents aspectes del tema en grup, per a després fer una posada en comú i un debat final. Es poden
abordar els continguts transversals següents:
· Educació moral i cívica: aprendre a dialogar de manera crítica, crear les habilitats necessàries per a comprometre’s en el que un creu, respectar les diferències i evitar prejuís masclistes.
· Educació per a la igualtat: home i dona són protagonistes de la història.
· Educació per a la pau: cooperació per a la supervivència, necessi-
Objectius
Observacions per al professorat
Observacions per al professorat
en el medi que els envolta.
Proposem una aplicació plàstica de tots els temes tractats on representar gràficament com dones i hòmens van
poder viure en la Prehistòria.
- Actualitzar el debat sobre el paper de la dona en la Prehistòria i analitzar-lo a partir dels diversos materials que es
proposen.
· Educació ambiental: la importància de la integració de les societats
Després de la visita
Suggeriments
com va poder ser la vida quotidiana dels nostres avantpassats més llunyans.
Es pot realitzar a manera de collage, vinyetes, caricatures o tema lliure, utilitzant paper continu de base i materials
diversos per a la seua elaboració com ara periòdics, revistes, teles, papers o pintures.
Suggeriments
tat de comunicació sense violència, incloure en els diàlegs paraules
Es pot analitzar i debatre el paper de
· Els grups poden consultar tot el treball que han realit-
com compartir, cooperació, organització, convivència...
la dona en la Prehistòria a partir de la
zat sobre l’exposició itinerant «Les dones en la
projecció d’una de les pel·lícules sug-
Prehistòria».
- Temes per al debat
· L’aportació de les dones a l’economia del grup en la Prehistòria.
gerides en l’annex.
· Els tòpics de les dones en la Prehistòria.
Utilitzeu l’ajuda de revistes, periòdics,
tar i què es vol pintar, treballant esbossos en xicotets
· El paper de l’home i la dona en la reproducció i socialització del grup.
llibres de Prehistòria, audiovisuals,
grups i traslladar-los posteriorment al mural.
· L’arqueologia de gènere: fa falta estudiar les dones?
documentals, publicitat...
· L’etnoarqueologia estudia els grups indígenes actuals. Estem prehis-
Vegeu textos complementaris de l’annex.
· Realitzar un esquema de la distribució de l’espai a pin-
· Una altra alternativa podria ser realitzar un còmic sobre
la reinterpretació de la Prehistòria.
toritzant estos grups?
32
Les dones en la Prehistòria. Guia didàctica
33
[page-n-19]
Racó del Sorellets. Castell de Castells (Alacant)
ANNEX
[page-n-20]
TEXTOS COMPLEMENTARIS PER AL DEBAT
IMATGES COMPLEMENTÀRIES PER A LA PROPOSTA 5
«...L’home caçava i la dona cuidava el foc: ell portava el pa i la dona modelava el cor dels fills. Ni ell podrà suportar mai una
llar amb la dona i la mare absent. Ni ella durà ni portarà mai un cor feliç al treball extradomèstic separada dels seus fills. La
naturalesa de l’home i de la dona és així i no admet cap rectificació...» (Torres, 1963).
Querol, M.A. i Triviño, C. (2004), en La mujer en “el origen del hombre”, p. 43.
«A la dona devem l’agricultura, la domesticació d’animals, la terrisseria, la vida en la llar. I sobre estos fonaments s’assenta la
civilització. La civilització és filla de dona.» (Serrano de Haro, 1947).
Querol, M.A. y Triviño, C. (2004), en La mujer en “el origen del hombre”, p. 125.
«...L’home des de les edats prehistòriques, braceja contra la naturalesa en torn, aguaita els animals i els caça, inventa els
toscos utensilis per a obrir-se pas en la selva, per a tallar els troncs, per a llaurar amb ells les piragües que li permeten recórrer el riu pròxim. La dona pareix seguir-lo submisa, entregada a les faenes humils, a buscar l’aigua i portar-la a la cova o a la
cabanya, a criar els xiquets i a cuidar del foc.» (Pittaluga, 1950).
Querol, M.A. y Triviño, C. (2004), en La mujer en “el origen del hombre”, p. 127.
«...Els únics vestigis procedixen de les excavacions arqueològiques i consistixen principalment en armes, ferramentes de sílex
o de pedrenyal i d’os, empremtes de refugis que van ser habitats, pintures en les parets de les coves, objectes esculpits,
algunes sepultures i restes de sers humans fossilitzats. Gràcies a estos vestigis descoberts per tot el món, els historiadors
han aconseguit reconstruir parcialment la vida quotidiana dels hòmens prehistòrics...».
Restelini, Patrick. Los hombres prehistóricos. Pueblos del pasado. Editorial Molino. Barcelona, 1986.
«...Ara els veiem de tornada a la seua cova. Estan contents: han aconseguit una bona caça. Sobre els muscles porten els
trossos de carn més tendres que ompliran d’alegria les seues dones i els seus fills, i la pell, que, una vegada assaonada, serà
un bon abric per a l’hivern pròxim...».
www.cartunista.com.br/prehistoria.html
Il·lustració de Charles Popineau. RESTELLINI, P. (1986):
«Los hombres prehistóricos». Ed. Molino. Barcelona.
http://sepiensa.org.mx/librero/historia.html
MINGOTE. Publicat en ABC.
Corchado, Juan et al. Guía didáctica del Museo Municipal de Segorbe (Arqueología), 1991. p. 17.
«...Els habitants del poblat són gent hospitalària. Cada any esperen ansiosament l’arribada dels mercaders. Els agraden tant
els objectes que solen portar! Les dones preferixen els objectes d’adorn, botons que servixen per a cordar-se el vestit, les
ceràmiques decorades, les joies. Els hòmens, en canvi, es queden amb les armes, els instruments de treball i les destrals...».
Corchado, Juan et al. Guía didáctica del Museo Municipal de Segorbe (Arqueología), 1991. p.24.
«Els objectes i els rastres de les dones de la Prehistòria no parlen per si mateixos sinó que requerixen ser reconeguts,
descodificats i mostrats. En els últims 30 anys, moltes dones i alguns hòmens s’han dedicat a esta tasca. Així, eixes lleus
empremtes, condemnades durant mil·lennis a un doble oblit, servixen hui per a il·lustrar-nos del paper fonamental i fundacional que van exercir les dones de la Prehistòria a ser hui el que som».
González Marcén, Paloma. Les dones en la Prehistòria, 2006, p.23.
36
Les dones en la Prehistòria. Guia didàctica
37
[page-n-21]
PÀGINES WEB
BIBLIOGRAFIA
Consulta:
http://es.wikipedia.org/wiki/Prehistoria
http://perso.orange.fr/palladia/prehistoire/index.htm
http://prehisto.ifrance.com
http://witcombe.sbc.edu/ARTHprehistoric.html
www.ajualcoi.org/wmuseu/valencia
www.bbc.co.uk/sn/prehistoric_life
www.cartunista.com.br/prehistoria.html
www.cnice.mec.es/
www.cult.gva.es/dgpa/valltorta/valltorta.htm
www.culture.gouv.fr/culture/arcnat/tautavel/es/index.html
www.hominides.com/html/dossiers/femme_prehistoire.html
www.kidskonnect.com/PrehistoricTimes/PrehistoricHome.html
www.magamuseu.org
www.marqalicante.com
www.museovillena.com
www.pastranec.net/historia/prehistoria/prehistoria.htm
www.xarxamuseus.com/prehistoria
www.xtec.es/~msalo2/prehistoria
www.xtec.es/~nlinan/viatge/paleo/index.htm
General
BARANDIARAN, I. et al. (1998): Prehistoria de la Península Ibérica. Ariel Prehistoria.
BERNABEU, J. ; PASCUAL, J.Ll. (1998): L’expansió de l’agricultura. La Vall d’Alcoi fa 5.000 anys. Col. Perfils del passat, 4. Ed. Museu de Prehistòria. València.
CARBONELL, E.; SALA, R. (2000): Planeta Humà. Ed. Península. Barcelona.
DELPORTE, H. (1982): La imagen de la mujer en el arte prehistórico. Ed. Istmo. Madrid.
GAMBLE, C. (2001): Las sociedades paleolíticas de Europa. Ariel, Prehistoria. Barcelona.
HERNÁNDEZ, M. (2001): … Y acumularon tesoros: mil años de historia en nuestras tierras. Ed. Caja de Ahorros del Mediterráneo.
JOHNSON, A.; EARLE, T. (2003): La evolución de las sociedades humanas: desde los grupos cazadores-recolectores al estadio agrario. Ed. Ariel.
KELLY, R. L. (1995): The Foraging Spectrum. Diversity in Hunter- Gatherer Lifeways Smithsonian Institution Press, Washington i Londres.
KRAMER, C. (ed.) (1979): Ethnoarchaeology. Implications of ethnography for Archaeology. Columbia University Press, Nova York.
MARTÍ, B.; CABANILLES, J. (1987): El Neolític Valencià. Ed. SIP. Diputació de València.
MC DERMOTT (1996): «Self-representation in Upper Palaeolithic Females figurines.» En: Current Anthropology, 37(2), p.227 i seg.
SALAVERT, V. et al. (2003): Los inicios de la Prehistoria en la España del siglo XIX: Juan Vilanova y Piera y el origen y antigüedad del hombre.Ed.
Universitat de València, Fundación Marcelino Botín i SIP. [CD-Rom]
SANCHIDRIAN, J.L. (2001): Manual de arte prehistórico. Ariel Prehistoria. Barcelona.
VV.AA. (2001): De Neandertales a Cromañones. Universitat de València.
VV.AA. (2005): Arte rupestre en la Comunidad Valenciana. Generalitat Valenciana.
Arqueologia de gènere
COHEN, C. (2003): La femme des origines. Images de la femme dans la préhistoire occidentale. Belin-Herscher. París.
HERNANDO, A. (2002): Arqueología de la identidad. Akal Arqueología. Madrid.
QUEROL, M.; TRIVIÑO, C. (2004): La mujer en el origen del hombre. Bellaterra. Arqueologia. Barcelona.
SANAHUJA, E. (2002): Cuerpos sexuados, objetos y prehistoria. Universitat de València. Instituto de la Mujer. Ed. Cátedra.
VV.AA. (1991): Engendering Archaeology. CONKEY, M.; GERO, J. (eds) Oxford: Basil Blackwell.
VV.AA (2005): Arqueología y Género. SÁNCHEZ ROMERO, Margarita. (ed.) Universidad de Granada.
VV.AA. (2006): Les dones en la Prehistòria. Museu de Prehistòria de València. Diputació de València.
Activitat 5
www.educar.org/inventos/fuego.asp
www.sepiensa.org.mx/
Didàctica
BARRIO TEROL, J.M. et al. (1998): Arqueología, Hominización, Sociedades Cazadoras-recolectoras. Orientación teórica y praxis didáctica. Nau Llibres, València.
SOUTO, J.M. (comp.)(2001): La Didàctica de la Geografia i la Història en un món globalitzat i divers. Projecte Gea-Clio. L´Ullal Edicions. Eines d´Innovació
Educativa, 6.
VV.AA. (2004): Comunicar el passat. Creació i divulgació de l´arqueologia i de la Història. GONZÁLEZ MARCÉN, P. (ed.). Treballs d´arqueologia, 10.
Universitat Autònoma de Barcelona.
NOTA: Les pàgines web poden canviar el contingut periòdicament.
LLISTA DE PEL·LÍCULES
Hace un millón de años....
Director Don Chaffey
1966
38
En busca del fuego
Director Jean Jacques Annaud
1981
El clan del oso cavernario
Director Michael Chapman
1985
Material didàctic del Museu de Prehistòria de València
FORTEA, L.; JUCHNOWICZ, S.; RIPOLLÉS, E. (2003): De cara al pasado. Programa de actividades didácticas. Museo de Prehistoria y de las Culturas
de Valencia. Diputació de València.
FORTEA, L.; JUCHNOWICZ, S.; RIPOLLÉS, E. (2006): Enig+. Buscant respostes en el museu. Museu de Preshistòria de València. Diputació de València.
JARDÓN, P.; SOLER, B. (1998): Viatge a la Prehistòria. Quadern didàctic. 59 p. i 2 videocassets. Ed. Museu de Prehistòria.
RIPOLLÉS, E. ; FORTEA, L. (2006): El misteri de la cova. Museu de Preshistòria de València. Diputació de València.
VV.AA. (1996): Quadern de difusió. Museu de Prehistòria. Diputació de València.
Les dones en la Prehistòria. Guia didàctica
39
[page-n-22]
[page-n-23]
Museu de Prehistòria de València
Amb la col·laboració de:
[page-n-24]
LESDONESENLA
PREHISTÒRIA
GUIA DIDÀCTICA
[page-n-2]
LESDONESENLA
PREHISTÒRIA
GUIA DIDÀCTICA
Museu de Prehistòria de València
amb la col·laboració de
CONSELLERIA DE BENESTAR SOCIAL
[page-n-3]
Presentació ........................................................................................................... 5
Objectius ............................................................................................................... 6
Com treballar esta guia ......................................................................................... 7
GUIA DE L’EXPOSICIÓ
El que veurem .................................................................................................. 10
Introducció: Les dones en la Prehistòria ............................................................ 12
Mòdul 1: Caçar, recol·lectar, sobreviure ............................................................. 13
DIPUTACIÓ DE VALÈNCIA
President
Fernando Giner Giner
Diputat Àrea de Cultura
Vicente Ferrer Roselló
MUSEU DE PREHISTÒRIA
Directora
Helena Bonet Rosado
Cap de la Unitat de Difusió, Didàctica i Exposicions
Santiago Grau Gadea
Coordinació
Begoña Soler Mayor
Juan Antonio Alcántara Benavent
Il·lustracions
Andrés Marín Jarque
Vanessa Mora Casanova
Traducció al valencià
Unitat de Normalització Lingüística
Diputació de València
Disseny i maquetació
Lucas Creativos
Impremta
Romeu S.L.
Amb la col·laboració de
Conselleria de Benestar Social
Direcció General de la Dona
Bancaixa
Agraïments
Laura Fortea Cervera
Eva Ripollés Adelantado
Tània Esteve García
Centres Col·laboradors
CEEM – València
Escuela 2 – La Canyada, Paterna
IES Clot del Moro – Sagunt
IES Ballester Gozalbo – València
© dels textos: Museu de Prehistòria de València. Diputació de València.
© de les fotografies: Direcció General de Patrimoni Cultural Valencià.
Conselleria de Cultura, Educació i Esport
MAGA Museu Arqueològic de Gandia
Pilar Morales. Museu Siyâsa, Cieza (Múrcia).
ISBN 84-7795-417-8
Depòsit legal
- 2006
Imatge portada: Abric de Lucio. Bicorp (València)
Imatge contraportada: Figura femenina. Rótova (València).
Este treball forma part de la beca d’investigació de Clara Marcilla Peidro adscrita al departament d’Exposicions Itinerants i
Maletes Didàctiques, de la Unitat de Difusió, Didàctica i Exposicions del Museu de Prehistòria de València.
Mòdul 2: Espais domèstics, espais de dones .................................................... 14
Mòdul 3: La imatge de la dona .......................................................................... 15
Mòdul 4: Reproducció i socialització ................................................................. 16
Mòdul 5: Dones soterrades .............................................................................. 17
Mòdul 6: Dones de hui, societats del passat ..................................................... 18
Conclusions: Les dones de la Prehistòria ........................................................... 19
PROPOSTA D’ACTIVITATS
Proposta 1: Interpreta el que veus ..................................................................... 22
Proposta 2: Què feien les dones en la Prehistòria? ............................................. 24
Proposta 3: Espais de dones, espais de vida ..................................................... 26
Proposta 4: Tots iguals, totes diferents .............................................................. 28
Proposta 5: Trencatòpics .................................................................................. 30
Proposta 6: Debat ............................................................................................ 32
Proposta 7: Refent la Prehistòria ....................................................................... 33
Annex .................................................................................................................. 35
Bibliografia ..........................................................................................................39
Quadre cronològic ............................................................................................. 40
[page-n-4]
PRESENTACIÓ
El Museu de Prehistòria de València, a través del programa d’exposicions itinerants que la Unitat de Difusió, Didàctica i Exposicions oferix
des de l’any 1997, presenta l’exposició «Les dones en la Prehistòria»,
a fi de donar a conéixer tant els seus fons com les últimes investigacions arqueològiques.
L’exposició consta de sis blocs temàtics i un audiovisual. Dirigida
a tots els públics, dóna una visió àmplia del paper imprescindible de
la dona en la Prehistòria com a sosteniment dels grups humans.
Esta guia didàctica és un instrument pensat per a reflexionar
sobre les dones en el període més llarg i remot de la història de la
humanitat. Permet reconéixer, entre altres, les seues activitats econòmiques quotidianes, la socialització o la maternitat. Però també planteja qüestions sobre el paper de les dones en diferents societats del
passat i actuals, a fi d’afrontar el present amb responsabilitat.
Acostar-nos a les dones de la Prehistòria, reconéixer-les com a part
fonamental d’un moment clau en la història de la humanitat i intentar
esbrinar quin fou el seu paper en aquelles societats, ha d’ajudar les
noves generacions a veure que, des de l’inici, la història es construïx
amb dones i hòmens, amb sers humans que van buscar la millor
Abric de la Pareja. Dosaigües (València)
manera de sobreviure.
La guia didàctica està dirigida al professorat i alumnat d’ESO, batxillerat i EPA que visite l’exposició. Es dividix en dos parts que permeten, d’un costat, una millor comprensió de l’exposició, i d’un altre, treballar els conceptes més importants, desenvolupats en diferents propostes didàctiques.
Les dones en la Prehistòria. Guia didàctica
5
[page-n-5]
OBJECTIUS
COMTREBALLARESTAGUIA
L’objectiu últim d’esta proposta didàctica és acostar la realitat de les dones de la Prehistòria, des dels estudis arqueològics
Des del punt de vista pedagògic, entenem que l’enfocament constructivista aplicat, tant en l’exposició com en la guia, és
més recents.
l’adequat per a ajudar l’alumnat a elaborar les seues pròpies conclusions, buscant diferents mitjans per a obtindre la infor-
Objectius generals
mació, utilitzant les seues pròpies experiències prèvies i permetent-li comprendre que no hi ha una única manera de pre-
- Posar en valor el paper de la dona en les societats de la Prehistòria, desmitificant el concepte home caçador =
autoritat dominant.
- Aprendre a interpretar el passat a través de l’arqueologia.
- Completar la formació curricular seguint els objectius generals establits per la Llei Orgànica 2/2006, de 3 de maig,
sentar la informació i una única manera d’aprendre.
· Guia de l’exposició: presenta els continguts de l’exposició, amb els textos i les imatges dels diferents mòduls.
La guia didàctica consta de dos parts:
· Proposta d’activitats: consta de set activitats pensades per a fomentar el treball en grup, el debat i la reflexió.
per a l’Educació Secundària Obligatòria:
· Valorar i respectar la diferència de sexes. Rebutjar els estereotips que suposen discriminació entre hòmens
· Abans de la visita: Proposta 1. Per a valorar els coneixements i les idees preconcebuts que l’alumnat
Les propostes aborden els temes que es plantegen en l’exposició i s’estructuren de la manera següent:
i dones.
· Durant la visita: Propostes 2, 3 i 4. Per a observar, recopilar informació i realitzar una primera reflexió
· Rebutjar la violència, els prejuís de qualsevol tipus, els comportaments sexistes i resoldre pacíficament els
té sobre les dones en la Prehistòria. Es treballa en l’aula.
conflictes.
· Després de la visita: Propostes 5, 6 i 7. Per a aprofundir sobre el tema, contrastar idees i fer una refle-
· Conéixer, valorar i respectar els aspectes bàsics de la cultura i la història pròpies i dels altres, així com el
sobre el tema. Es desenvolupen en la sala d’exposició.
patrimoni historicoartístic i cultural.
Objectius específics
- Conéixer les activitats quotidianes que les dones van poder desenvolupar al llarg de la Prehistòria.
xió final. Es realitzen en l’aula.
· Per al professorat. Consta d’una xicoteta introducció, objectius a treballar, observacions per al pro-
Cada proposta es dividix en dos parts:
fessorat que ajudaran a plantejar cada activitat, textos orientatius i suggeriments.
- Entendre la importància dels processos de socialització i com la dona juga un paper fonamental en ells.
· Per a l’alumnat. Planteja l’activitat a desenvolupar que se’ls pot entregar fotocopiada. Com a comple-
- Comprendre l’evolució tecnològica, espacial, simbòlica i d’organització dels grups humans a través de la
Prehistòria.
- Incloure les dones en tots els processos socials, polítics i econòmics que es desenvolupen al llarg de la Prehistòria.
ment per a les activitats també es poden fotocopiar per a l’alumnat els textos, imatges, bibliografia, pàgi-
- Conéixer jaciments arqueològics valencians.
nes web i quadre cronològic de la Prehistòria de l’annex d’esta guia.
- Valorar la importància del treball arqueològic com a únic mitjà de reconstruir el passat de les societats prehistòriques.
- Difondre la investigació i els fons del Museu de Prehistòria de València.
Es proposa el treball en grups reduïts (aula completa o equips de 5 o 6 membres per aula, depenent de l’activitat),
ja que este afavorix l’intercanvi d’idees i facilita la construcció de les seues pròpies conclusions sobre les dones en la
Prehistòria.
El professorat pot realitzar una selecció de les propostes didàctiques adequant-les al seu grup, segons nivell de formació i edat.
6
Les dones en la Prehistòria. Guia didàctica
7
[page-n-6]
Cova del Polvorí. Barranc de la Valltorta (Castelló)
GUIADEL’EXPOSICIÓ
[page-n-7]
ELQUEVEUREM
EL QUE VEUREM
Sis mòduls, cada un d’ells té tres nivells d’informació: objectes, imatges i textos.
1.
2.
3.
4.
5.
6.
personatges
Caçar, recol·lectar, sobreviure
recreació hàbitat
fotografia de fons
text en castellà
Espais domèstics, espais de dones
La imatge de la dona
Reproducció i socialització
Dones soterrades
Dones de hui, societats del passat
Què observar en cada mòdul
Panells amb il·lustracions
En els mòduls 1, 2 i 4 veurem una interpretació, en un espai i un temps determinats, amb uns personatges,
membres d’un mateix grup, que realitzen una acció o activitat.
En cada escena podem observar diversos elements:
· Els personatges: nombre de membres del grup, edat, sexe, activitat que realitzen...
· L’hàbitat: recreació del lloc on el grup es troba, elements que els rodegen, distribució en l’espai, com es
troben els personatges en l’escena...
· Reproducció de pintures rupestres, dibuixos i objectes arqueològics i etnològics, numerats i amb peu
de foto en la part baixa del panell.
·Reproducció de pintures rupestres, figures o fotografies, numerades i amb peu de foto en la part baixa
En els mòduls 3, 5 i 6 observarem:
· Fons, amb una recreació d’acord amb la resta de panells de l’exposició.
Peanyes amb objectes
del panell.
Rèpliques de material arqueològic amb dibuixos explicatius per a facilitar la seua comprensió.
Fotografies etnogràfiques en B/N: Externes a cada mòdul. Plantegen una reflexió sobre el que les dones, no sols els
hòmens, van poder fer durant la Prehistòria.
Audiovisual: Complementa i amplia la informació de la part expositiva, i dóna protagonisme a les dones.
10
text en valencià
peus de fotografies
numerades al panell
objectes amb peu de fotografia
Vitrines i peanyes amb rèpliques d’objectes arqueològics
Les dones en la Prehistòria. Guia didàctica
11
[page-n-8]
INTRODUCCIÓ
LESDONESENLA
PREHISTÒRIA
Des del segle
XIX,
la investigació desenvolupada a
MÒDUL1
CAÇAR, RECOL·LECTAR, SOBREVIURE
Reflexió sobre la importància de les diferents activitats econòmiques per a sobreviure i el paper rell-
evant de la dona en les societats caçadores-recol·lectores-pescadores.
Europa sobre la Prehistòria ha proporcionat un coneixement exhaustiu dels modes de vida de les societats del
passat.
Tanmateix, és fàcil comprovar que en els textos i les
exposicions divulgatives només apareix «l’home prehistòric».
La raó adduïda per a explicar este fet és que les restes arqueològiques no permeten assignar amb exactitud les activitats a l’un o a l’altre sexe i per tant s’usa el
neutre masculí. I així, les dones han restat relegades a
un segon pla, estàtiques i invisibles.
Des dels anys 70, nous corrents d’estudi es pregunten on eren les dones en la prehistòria i què feien.
L’arqueologia de gènere pretén identificar i interpretar
les activitats en què participaven les dones.
Històricament, a les dones de la Prehistòria se les associa a l’espai d’hàbitat, a la preparació dels recurmés de tot això, com la resta dels membres del grup, fa 80.000 anys, les dones de la Cova Negra de
sos i al processament dels aliments: raspar la pell, elaborar peces de vestir, bullir, torrar, fumar... Però a
Xàtiva, o en fa 20.000, les de la Cova del Parpalló de Gandia, s’ocupaven d’aconseguir part d’aquells
recursos, caçant, pescant, recol·lectant i aportant aigua o llenya. Tots els treballs són importants per a la
supervivència: ocupar-se de les fogueres, emmagatzemar correctament els aliments o eliminar les deixalles, en què també participaren les dones.
L’ús del foc marcà un abans i un després per als grups humans. Des de l’aprenentatge de les tècniques de fer foc fins a la fosa del metall, el foc intervé en tots els processos tècnics que comporten una
millora de les condicions de vida per als éssers humans.
es documenta a la Cova de Bolomor, a Tavernes de la Valldigna, de fa 200.000 anys, el del repòs.
Les dones, també se les ha associat al foc, al foc ritual, al quotidià, el de la llar i la cuina, com el que
Este foc tranquil que requeria un coneixement escaient per a la seua producció i el seu manteniment. Però
no han estat associades, inexplicablement, a la seua invenció i al seu aprofitament.
«Les dones en la Prehistòria» presenta de quina
manera hòmens i dones del passat van formar grups de
persones que s’uniren per a obtindre una més gran
qualitat de vida i que van compartir esforços i recursos
per a sobreviure: dones, hòmens, jòvens, vells, xiquets
i xiquetes que deixaren el testimoniatge de la seua existència en el sòl en què varen viure.
12
Les dones en la Prehistòria. Guia didàctica
13
[page-n-9]
MÒDUL2
ESPAIS DOMÈSTICS, ESPAIS DE DONES
La importància de les activitats de manteniment en les societats neolítiques: preparació i
conservació dels aliments, la indumentària, el foc i lʼespai habitat.
L’àmbit domèstic és reconegut com un espai on les dones realitzen una part del seu treball, les
activitats de manteniment, que són les que procuren el benestar i el sosteniment del grup.
Entre les primeres societats caçadores-recol·lectores, l’espai domèstic es reconeix com el
lloc dins de coves o cabanes que ocupen els grups humans en els moments en què han de refugiar-se. En estes àrees, s’hi reconeix una llar, restes d’aliments, utensilis de pedra i d’os que perAmb la introducció de l’agricultura, l’espai domèstic es transformarà. Fa 5.000 anys, aparei-
meten interpretar quines activitats s’hi desenvolupaven, encara que no qui les feia.
xen els primers poblats, com el de Niuet, a Cocentaina, i amb ells les primeres cases. Els grups
deixen de ser nòmades.
Estudis arqueològics sobre la tecnologia de fabricació de la ceràmica mostren que les dones
MÒDUL3
LA IMATGE DE LA DONA
Les figures femenines del paleolític i neolític i lʼart rupestre llevantí mostren rostres i siluetes
de dones.
En la profunditat de la Grotte Chauvet, de fa 28.000 anys, s’hi reconeixen els trets femenins més
antics. El baix relleu de Laussel o les incisions en la roca de Roc-aux-Sorciers a França delaten
De més ençà, de fa 24.000 anys, des de Sibèria fins a França, apareixen figuretes feme-
també la intimitat de la dona: el seu sexe. Línies que perfilen siluetes de dona sense rostre.
nines fetes en pedra o en incisiu de mamut. Sobre el seu significat s’ha especulat molt: venus,
deessa mare, matriarcat, símbols de fertilitat o simplement dones, però la seua vertadera interpretació resta reservada per als qui les feren.
Les primeres societats agrícoles també representaren les dones amb figuretes de pedra o
A la Mediterrània peninsular, fa 7.000 anys, en lʼArt Rupestre Llevantí, les dones hi aparei-
fang cuit per tota la Mediterrània oriental: Orient Mitjà, Creta, Grècia, Xipre i els Balcans.
participaren en la seua elaboració. També l’anàlisi del desgast d’alguns ossos fa palés el seu tre-
xen representades com unes figures d’estil naturalista pintades en roig. Este art s’ha associat tra-
ball en la mòlta de cereals i no hi ha arguments per a dubtar de la seua participació en les tasques
dicionalment als «caçadors», i la caça hi apareixia com l’única activitat remarcable. Tanmateix, en
agrícoles o en l’aprovisionament de diferents matèries primeres com la pedra per a polir i la seua
estos frisos hi ha dones clarament definides. Dones que feien activitats imprescindibles per al man-
En lʼEdat del Bronze, fa 3.500 anys, l’economia es diversifica i es generalitza el treball del
Dosaigües, o la dona que dóna el pit, al Racó dels Sorellets, a Castell de Castells, exemples
transformació en eines de treball.
metall, que comporta molt d’esforç. La investigació tradicional ha associat la metal·lúrgia als
teniment del grup, com ara la sembra o la collita representades en lʼabric del Ciervo de
clars que plasmen la seua contribució al creixement i al manteniment del grup.
hòmens, deixant-ne fora les dones sense cap argument. Elles van poder participar tant en el procés de captació de matèria primera com en la fosa i el refinament del metall que es va poder realitzar dintre de l’àmbit domèstic.
14
Les dones en la Prehistòria. Guia didàctica
15
[page-n-10]
MÒDUL4
REPRODUCCIÓ i SOCIALITZACIÓ
Les dones són indispensables per a la supervivència del grup, lʼatenció, el manteniment i la
transmissió de coneixements i valors.
Les dones són les protagonistes indispensables de la reproducció, perquè els grups humans han
necessitat créixer per a sobreviure i només les dones ho han fet possible. La reproducció, com
també la dependència directa que els xiquets i les xiquetes tenen fins que es poden alimentar sols,
vincula la dona amb l’espai domèstic durant un llarg període de temps. Estes raons han fet que
tradicionalment s’haja relacionat les dones amb la casa i amb els treballs domèstics i no tant amb
el treball extern.
El treball domèstic i allò que comporta fer-se càrrec dels qui resten a la casa ha estat menyspreat, i s’ha donat més valor a l’aportació econòmica externa.
El treball de les dones en l’àmbit domèstic ha estat sempre imprescindible: són elles les que
MÒDUL5
DONES SOTERRADES
Interpretació de les restes de dones trobades en les excavacions arqueològiques, per mitjà
de lʼestudi osteològic i dels aixovars funeraris.
Fa més de 100.000 anys que els éssers humans mostren una sensibilitat envers les persones
i d’os, etc. Així ho demostren els soterraments de fa 50.000 anys de La Ferrassie a França,
que moren. Les seues restes van ser dipositades amb un ritual especial: flors, adorns de petxina
els de Sungir a Rússia, de fa 25.000 anys, o la dona de la balma de Cromagnon, també a
França, soterrada amb un nadó de no més de 20 dies.
Sols l’estudi de les restes òssies permet saber si es tracta d’hòmens o de dones. Els aixo-
vars funeraris trobats al costat de les restes han servit per a interpretar quin va poder ser el paper
de cada individu en vida. Estes interpretacions han estat sexistes en molts casos; així, un mateix
element —una punta de fletxa, un molí o un collar— no s’ha explicat de la mateixa manera si el
Alguns exemples, els trobem al territori valencià. Al Collao dʼOliva van aparéixer quatre sote-
en gran mesura organitzen les activitats diàries de manteniment, sobre qui recau una part impor-
soterrament contenia restes femenines o masculines.
tant de la socialització del grup i qui manté els individus vells o malalts que no fan treballs externs.
rraments femenins de 8.500 anys dʼantiguitat; al Cingle del Mas Nou, Ares del Maestre, apa-
Amb elles, els xiquets i les xiquetes aprenen els valors del grup, les estratègies de supervivència,
la transformació dels aliments, de les matèries primeres, i la producció de determinats béns.
Poden arribar a parir una vegada a l’any, amb el desgast físic que això comporta. S’ocuparan
com li esdevingué a la dona trobada al jaciment del Cerro de las Viñas de Múrcia.
dels seus nadons durant alguns anys d’una manera directa, si no moren en el part, cosa freqüent,
enterraren fa 8.000 anys; a la Vall dʼUixó, la Cova dels Blaus mostra un grup de nou individus,
reix una dona soterrada al costat de dos hòmens adults, un jove i tres individus infantils que s’hi
fa 4.000 anys; a la Cova dʼen Pardo, Planes, van ser soterrades dos dones adolescents fa
entre ells quatre dones, que moriren de tuberculosi i que foren soterrats junts amb un aixovar comú
3.000 anys. En tots els períodes trobem dones soterrades, soles o en grup, formant part del
record d’una societat que mostra una preocupació pel més enllà.
16
Les dones en la Prehistòria. Guia didàctica
17
[page-n-11]
MÒDUL6
DONES DE HUI, SOCIETATS DEL PASSAT
Una anàlisi de les societats prehistòriques a través de la investigació antropològica, lʼetnoarqueologia.
CONCLUSIONS
LESDONESDELA
PREHISTÒRIA
Una de les eines que l’arqueologia ha utilitzat per a interpretar el comportament de les societats
Al llarg de l’exposició hem vist dones. Dones que van
del passat és l’etnografia.
poder tallar la pedra, caçar, recol·lectar, treballar la terra, fer
L’etnoarqueologia investiga aspectes del comportament social i cultural de societats indígenes
ceràmica, destrals polides, o fabricar objectes de metall.
contemporànies des d’una perspectiva arqueològica, intentant definir les relacions que es poden
En la Prehistòria, les dones tingueren un paper important i
establir entre el comportament i la cultura material.
sense la seua contribució les societats no haurien pogut
Els límits de les analogies entre l’etnologia i l’arqueologia són molt discutits, donat que no es
pot assumir que tot el comportament del passat és anàleg al comportament actual i, per tant, no
continuar creixent.
Durant anys, les dones de la Prehistòria han estat
se’n poden fer comparacions directes.
relegades a un segon pla, fruit d’una visió androcèntrica
En les societats que estudia l’etnografia trobem casos en què les dones no cacen i uns altres
en què sí que ho fan, soles o amb els hòmens, com en el cas dels Agta de Filipines o dels Mbuti
de la història. I amb tot i això, l’etnografia mostra com les
de Tanzània. Algunes societats en què treballen el metall i altres en què no ho fan. Altres en què
dones de societats caçadores-recol·lectores o agrícoles
només les dones tenen tota la responsabilitat de la gestió, organització i direcció del grup, com a
lʼilla dʼOrango Grande, en l’arxipèlag de les Bijagós, enfront de Guinea-Bissau.
El coneixement d’estes realitats fa possible un més gran acostament a la comprensió de les
activitats que les dones desenvoluparen en el passat, de quines van poder ser les seues funcions
en el grup en cada moment i de com eixe registre ha arribat fins al temps present.
actuals són tan necessàries com els hòmens pel què el
grup es mantinga, aporten el mateix que ells a l’economia,
i a més a més, en opinió d’algunes autores, no se senten
oprimides, subordinades ni explotades.
Encara que les comparacions no sempre són vàlides, el fet de mostrar-les garantix un menor biaix en les
interpretacions.
«Les dones en la Prehistòria» presenta quin va poder
ser el paper de les dones en un període de temps llarg i
remot del qual només ens resten les restes abandonades
a la terra. Revaloritzar i posar en el lloc que correspon les
dones de la Prehistòria és l’inici d’una interpretació més
ajustada a la que degué ser la realitat quotidiana dels
grups humans del passat.
18
Les dones en la Prehistòria. Guia didàctica
19
[page-n-12]
Abric I. Barranco de los Grajos. Cieza (Múrcia)
PROPOSTAD’ACTIVITATS
[page-n-13]
PROPOSTA1
1. INTERPRETA EL QUE VEUS
INTERPRETA EL QUE VEUS
Observa atentament les vinyetes i anota si, segons la teua opinió, hi ha errors. Justifica la teua resposta.
Abans de la visita
Activitat en l’aula per a conéixer les idees prèvies que el grup té sobre el que els hòmens i les dones van poder
realitzar en la Prehistòria.
Objectius
- Conéixer quins plantejaments té l’alumnat sobre el paper de la dona.
- Comprendre la necessitat d’investigar per mitjà de l’observació, l’anàlisi i l’elaboració d’hipòtesis argumentades
per a explicar el paper de cada individu en les societats del passat.
- Plantejar el coneixement de la Prehistòria com una interpretació dels vestigis que deixen les societats del
passat.
Observacions per al professorat
Esta activitat consistix a examinar els dibuixos proposats i reflexionar sobre ells.
- Dibuix 1: interpretació esbiaixada, en la qual les dones no tenen protagonisme.
- Dibuix 2: reinterpretació del dibuix 1, on dones i hòmens tenen el mateix protagonisme.
Realment no hi ha un «error», este es planteja en sentit figurat. El que es pretén és que l’alumnat visualitze les
diferències entre la interpretació androcèntrica del primer dibuix, on les dones apareixen relegades a un segon
pla, i el segon dibuix, on les dones apareixen amb elements que tradicionalment s’han atribuït als hòmens i on ambdós sexes apareixen amb
un mateix tracte d’igualtat.
Després de la visita a l’exposició es pot reprendre l’activitat
per a revisar els plantejaments
inicials, comparar i avaluar els
resultats.
Suggeriments
22
Les dones en la Prehistòria. Guia didàctica
23
[page-n-14]
PROPOSTA2
QUÈ FEIEN LES DONES EN LA PREHISTÒRIA?
2. QUÈ FEIEN LES DONES EN LA PREHISTÒRIA?
Busca en els mòduls de l’exposició quines activitats i quins objectes eren necessaris per a la supervivència dels
grups. Finalment explica qui creus que les feia i per què. Ajuda’t del següent quadre per a ordenar les idees.
Durant la visita
Objectes
Esta primera activitat en la sala d’exposicions ens ajudarà a conéixer què van poder realitzar les dones
Per a quines activitats
s’utilitzava?
Qui creus
que feia l’activitat?
Com es pot saber?
en la Prehistòria.
Objectius
- Visualitzar les dones en les societats prehistòriques, reconeixent la importància del seu treball.
- Identificar les activitats quotidianes a partir dels objectes que es mostren en l’exposició.
Observacions per al professorat
Es tracta de localitzar els objectes del quadre adjunt, atribuir-los ús i relacionar-los amb qui realitzava l’activitat. L’estat actual de la investigació no permet conéixer en estes primeres societats si són hòmens o
Punta de fletxa de sílex
Propulsor i javelina
Arpó d’os
dones els qui realitzen l’acció, per tant es tracta de reflexionar, una vegada en l’aula, sobre el que l’alumnat hi haja contestat.
Gratador
En les societats caçadores-recol·lectores, fins fa uns anys, la labor de les persones s’interpretava així:
Agulla de cosir
Text orientatiu
l’home caça i la dona recol·lecta. L’agressivitat del mascle, presa com a característica innata de l’home, es va considerar essencial per a dur a terme la caça, activitat interpretada per molts prehistoriadors com la més important per a la supervivència del grup. Investigacions recents i dedicades a l’estudi de l’home i la dona en igualtat, han demostrat que la caça de grans animals no era l’única activi-
Ceràmica
tat que garantia la supervivència i que una part de l’alimentació, en este moment de la Prehistòria, estava composta per aliments recol·lectats o animals xicotets procedents de la pesca. De la caça i la
Molí
recol·lecció es generaven una sèrie d’activitats: cuinat i processat d’aliments, manteniment del foc,
assaonat de pells, talla de sílex, treball de l’os... L’arqueologia proporciona les restes materials d’estes
activitats i la seua interpretació servix per a conéixer les activitats dels grups prehistòrics, però en cro-
Destral de pedra
nologies tan antigues no revela qui va fer cada treball, de manera que no es poden sostindre les afirmacions que infravaloren el paper de la dona en el manteniment i l’organització dels grups prehistòrics.
24
Teler
Les dones en la Prehistòria. Guia didàctica
25
[page-n-15]
PROPOSTA3
ESPAIS DE DONES, ESPAIS DE VIDA
3. ESPAIS DE DONES, ESPAIS DE VIDA
Busca en l’exposició què significa l’expressió «activitats de manteniment».
Durant la visita
Ben sovint la quotidianitat ens passa inadvertida. Descobrirem que el dia a dia en la Prehistòria tenia una importància vital per al futur de la humanitat i els seus protagonistes principals van ser les dones.
Objectius
- Entendre la unitat domèstica com a unitat d’anàlisi de les societats de la Prehistòria.
- Revalorar l’espai domèstic i les activitats que en ell es realitzen.
- Remarcar la importància de la reproducció i la socialització dels individus.
Observacions per al professorat
Descriu aquelles activitats imprescindibles per a la vida quotidiana, que han romàs ocultes per la història i que
probablement van ser realitzades per dones. Compara-les amb la teua realitat.
PREHISTÒRIA
ACTUALITAT
L’alumnat trobarà la resposta a quines són les activitats de manteniment llegint el text del panell 2. Una vegada
entés el concepte, la idea d’esta proposta és que reflexionen –posteriorment en l’aula, en equips i coordinats
pel professorat– sobre les activitats de la vida quotidiana, fent un exercici de comparació entre la seua realitat
i la interpretació de la Prehistòria. Els ítems a valorar serien els següents: elaboració i transformació d’útils, alimentació, transmissió de valors, relacions socials, ritus i creences, transmissió de coneixements i aprenentatge,
reproducció...
Text orientatiu
Sola, arraconada en un espai fosc, fred, privat i brut. Així és com apareix la dona moltes vegades en les representacions de la Prehistòria. L’espai domèstic és un lloc en què es realitzen les tasques pròpies del manteniment del grup;
és un espai de treball, on interaccionen diferents activitats: ceràmica, tèxtil, polit de pedra, mòlta de gra, manteniment del foc, conservació i preparació dels aliments... A més, en este espai és la dona la que, fonamentalment, s’encarrega de la socialització i la transmissió de valors als més xicotets. L’espai domèstic és un espai de vida, un eix
dinamitzador, de convivència, de descobriment tecnològic, d’evolució i creixement del grup, cèl·lula base de la seua
societat i del futur de l’espècie.
26
Les dones en la Prehistòria. Guia didàctica
27
[page-n-16]
PROPOSTA4
TOTS IGUALS, TOTES DIFERENTS
Durant la visita
4. TOTS IGUALS, TOTES DIFERENTES
Descriu les activitats que realitzen les dones representades en el mòdul 6 «Dones de hui, societats del passat» i en
les fotografies etnogràfiques externes.
Esta activitat conclou el treball en l’exposició, plantejant una reflexió sobre com les societats actuals que mantenen
economies preindustrials poden ajudar a comprendre alguns comportaments del passat.
Objectius
Utilitzar la investigació etnoarqueològica i observar les societats preindustrials actuals dels diferents continents, per
a arribar a una millor interpretació i reconstrucció de la Prehistòria.
Observacions per al professorat
Segons estes imatges, explica quin paper juguen les dones. Creus que és important? Per què?
Treballar amb les imatges, dibuixos, textos i objectes del mòdul 6 «Dones de hui, societats del passat», així com
amb les fotografies etnogràfiques externes i l’audiovisual, per a respondre a les qüestions que es plantegen.
Per al desenvolupament del tercer punt de l’activitat, els objectes o les imatges que l’alumnat pot comparar són els
relacionats amb: la caça, pesca, transport, tecnologia, agricultura, maternitat.
Text orientatiu
Moltes vegades, per a interpretar els comportaments i les actituds dels grups prehistòrics, no és suficient amb l’anàlisi
de les restes materials. Per això, l’arqueologia estudia les societats indígenes actuals no industrialitzades i les compara amb les restes arqueològiques de què disposen. A esta disciplina se la denomina etnoarqueologia.
Suggeriments
Busca en l’exposició objectes semblants en forma o funció als del mòdul 6. Quines conclusions extraus d’això?
Una vegada en l’aula situeu els pobles
que apareixen en el panell 6 en un
mapa mundi i analitzeu la seua distribució, continents on es concentren i
el significat actual que això comporta.
28
Les dones en la Prehistòria. Guia didàctica
29
[page-n-17]
PROPOSTA5
TRENCATÒPICS
Després de la visita
5. TRENCATÒPICS
Descriu l’actitud de les dones en estes imatges. Quins personatges són protagonistes? Quin paper ocupa la dona
en cada imatge? Quins tòpics es transmeten?
De tornada a l’aula, amb esta activitat es planteja una anàlisi de la imatge de la dona reflectida per alguns tòpics.
Objectius
Trencar amb l’estereotip que existix de la dona en la Prehistòria.
Observacions per al professorat
Amb la informació obtinguda en l’exposició, l’alumnat ha de realitzar un raonament crític de les imatges que es proposen i explicar quins són els tòpics que cal trencar.
Text orientatiu
Només cal mirar llibres de text escolar antics, tires còmiques, llibres infantils de Prehistòria i inclús llibres de text
científics, per a adonar-se de la imatge que es dóna en eixos mitjans de la Prehistòria i de la dona.
Sempre submisa, quasi invisible, i l’home, llança en mà, en actitud vigilant. La dona apareix inactiva o la seua acti-
CORCHADO, Juan et al. (1991): «Guía didáctica Museo Municipal de
Segorbe» (Arqueología), Cuaderno del Alumno 2. Centro de Recursos
del Alto Palancia. Seminario de Ciencias Sociales. Caja Segorbe.
Departamento de Educación Religiosa, P.P.C. 1981: «Dios nos
habla. Catecumenado de niños/3. Después de la 1ª comunión».
vitat es reduïx a tindre cura dels xiquets. Hi ha tòpics al voltant d’esta idea, inclús en el cine, on apareix la dona
prehistòrica com una sex-symbol. Totes elles, imatges de conceptes erronis i fantàstics, allunyats de la realitat.
Suggeriments
En la biblioteca del centre es poden buscar llibres de text utilitzats en altres èpoques i comparar-los amb els actuals.
Busca en internet pàgines web (vegeu p. 40 de l’annex). La busca es realitza
posant en un buscador paraules com: home/s prehistòric/s, dona/es prehistòrica/ques, prehistoric woman, prehistoric man, Prehistòria i semblants, i analitza
després el lloc que ocupa la dona en la informació que es dóna.
30
APARICIO PÉREZ, J. (1983): “Historia del pueblo valenciano”. Vicent
García Editores, S.A. València.
Preparació d’aliments (primer pla, home separant la pell amb un
«gratador»; al fons, dona torrant carn sobre pedres). AGUAROD,
Carmen et al. (1980): «Aprender en el Museo –Método Activo-».
Instituto de Ciencias de la Educación. Universidad de Zaragoza.
Les dones en la Prehistòria. Guia didàctica
31
[page-n-18]
PROPOSTA6
PROPOSTA7
DEBAT
REFENT LA PREHISTÒRIA
Després de la visita
Esta activitat suposa un resum d’idees de tot el que s’ha treballat anteriorment i amb ella el grup ha de buscar altres
fonts d’informació diferents de les treballades, que li permeten construir nova hipòtesi sobre com dones i hòmens
van conviure en la Prehistòria.
Objectius
- Formular i argumentar hipòtesis.
- Escoltar i respectar idees diferents.
- Sintetitzar l’experiència adquirida i posar-la en pràctica d’una manera lúdica i creativa.
- Estimular l’expressió i la creació personal.
Després d’haver treballat el tema, es proposa al grup la creació d’un gran mural, on representen la seua visió de
- Treballar diferents aspectes del tema en grup, per a després fer una posada en comú i un debat final. Es poden
abordar els continguts transversals següents:
· Educació moral i cívica: aprendre a dialogar de manera crítica, crear les habilitats necessàries per a comprometre’s en el que un creu, respectar les diferències i evitar prejuís masclistes.
· Educació per a la igualtat: home i dona són protagonistes de la història.
· Educació per a la pau: cooperació per a la supervivència, necessi-
Objectius
Observacions per al professorat
Observacions per al professorat
en el medi que els envolta.
Proposem una aplicació plàstica de tots els temes tractats on representar gràficament com dones i hòmens van
poder viure en la Prehistòria.
- Actualitzar el debat sobre el paper de la dona en la Prehistòria i analitzar-lo a partir dels diversos materials que es
proposen.
· Educació ambiental: la importància de la integració de les societats
Després de la visita
Suggeriments
com va poder ser la vida quotidiana dels nostres avantpassats més llunyans.
Es pot realitzar a manera de collage, vinyetes, caricatures o tema lliure, utilitzant paper continu de base i materials
diversos per a la seua elaboració com ara periòdics, revistes, teles, papers o pintures.
Suggeriments
tat de comunicació sense violència, incloure en els diàlegs paraules
Es pot analitzar i debatre el paper de
· Els grups poden consultar tot el treball que han realit-
com compartir, cooperació, organització, convivència...
la dona en la Prehistòria a partir de la
zat sobre l’exposició itinerant «Les dones en la
projecció d’una de les pel·lícules sug-
Prehistòria».
- Temes per al debat
· L’aportació de les dones a l’economia del grup en la Prehistòria.
gerides en l’annex.
· Els tòpics de les dones en la Prehistòria.
Utilitzeu l’ajuda de revistes, periòdics,
tar i què es vol pintar, treballant esbossos en xicotets
· El paper de l’home i la dona en la reproducció i socialització del grup.
llibres de Prehistòria, audiovisuals,
grups i traslladar-los posteriorment al mural.
· L’arqueologia de gènere: fa falta estudiar les dones?
documentals, publicitat...
· L’etnoarqueologia estudia els grups indígenes actuals. Estem prehis-
Vegeu textos complementaris de l’annex.
· Realitzar un esquema de la distribució de l’espai a pin-
· Una altra alternativa podria ser realitzar un còmic sobre
la reinterpretació de la Prehistòria.
toritzant estos grups?
32
Les dones en la Prehistòria. Guia didàctica
33
[page-n-19]
Racó del Sorellets. Castell de Castells (Alacant)
ANNEX
[page-n-20]
TEXTOS COMPLEMENTARIS PER AL DEBAT
IMATGES COMPLEMENTÀRIES PER A LA PROPOSTA 5
«...L’home caçava i la dona cuidava el foc: ell portava el pa i la dona modelava el cor dels fills. Ni ell podrà suportar mai una
llar amb la dona i la mare absent. Ni ella durà ni portarà mai un cor feliç al treball extradomèstic separada dels seus fills. La
naturalesa de l’home i de la dona és així i no admet cap rectificació...» (Torres, 1963).
Querol, M.A. i Triviño, C. (2004), en La mujer en “el origen del hombre”, p. 43.
«A la dona devem l’agricultura, la domesticació d’animals, la terrisseria, la vida en la llar. I sobre estos fonaments s’assenta la
civilització. La civilització és filla de dona.» (Serrano de Haro, 1947).
Querol, M.A. y Triviño, C. (2004), en La mujer en “el origen del hombre”, p. 125.
«...L’home des de les edats prehistòriques, braceja contra la naturalesa en torn, aguaita els animals i els caça, inventa els
toscos utensilis per a obrir-se pas en la selva, per a tallar els troncs, per a llaurar amb ells les piragües que li permeten recórrer el riu pròxim. La dona pareix seguir-lo submisa, entregada a les faenes humils, a buscar l’aigua i portar-la a la cova o a la
cabanya, a criar els xiquets i a cuidar del foc.» (Pittaluga, 1950).
Querol, M.A. y Triviño, C. (2004), en La mujer en “el origen del hombre”, p. 127.
«...Els únics vestigis procedixen de les excavacions arqueològiques i consistixen principalment en armes, ferramentes de sílex
o de pedrenyal i d’os, empremtes de refugis que van ser habitats, pintures en les parets de les coves, objectes esculpits,
algunes sepultures i restes de sers humans fossilitzats. Gràcies a estos vestigis descoberts per tot el món, els historiadors
han aconseguit reconstruir parcialment la vida quotidiana dels hòmens prehistòrics...».
Restelini, Patrick. Los hombres prehistóricos. Pueblos del pasado. Editorial Molino. Barcelona, 1986.
«...Ara els veiem de tornada a la seua cova. Estan contents: han aconseguit una bona caça. Sobre els muscles porten els
trossos de carn més tendres que ompliran d’alegria les seues dones i els seus fills, i la pell, que, una vegada assaonada, serà
un bon abric per a l’hivern pròxim...».
www.cartunista.com.br/prehistoria.html
Il·lustració de Charles Popineau. RESTELLINI, P. (1986):
«Los hombres prehistóricos». Ed. Molino. Barcelona.
http://sepiensa.org.mx/librero/historia.html
MINGOTE. Publicat en ABC.
Corchado, Juan et al. Guía didáctica del Museo Municipal de Segorbe (Arqueología), 1991. p. 17.
«...Els habitants del poblat són gent hospitalària. Cada any esperen ansiosament l’arribada dels mercaders. Els agraden tant
els objectes que solen portar! Les dones preferixen els objectes d’adorn, botons que servixen per a cordar-se el vestit, les
ceràmiques decorades, les joies. Els hòmens, en canvi, es queden amb les armes, els instruments de treball i les destrals...».
Corchado, Juan et al. Guía didáctica del Museo Municipal de Segorbe (Arqueología), 1991. p.24.
«Els objectes i els rastres de les dones de la Prehistòria no parlen per si mateixos sinó que requerixen ser reconeguts,
descodificats i mostrats. En els últims 30 anys, moltes dones i alguns hòmens s’han dedicat a esta tasca. Així, eixes lleus
empremtes, condemnades durant mil·lennis a un doble oblit, servixen hui per a il·lustrar-nos del paper fonamental i fundacional que van exercir les dones de la Prehistòria a ser hui el que som».
González Marcén, Paloma. Les dones en la Prehistòria, 2006, p.23.
36
Les dones en la Prehistòria. Guia didàctica
37
[page-n-21]
PÀGINES WEB
BIBLIOGRAFIA
Consulta:
http://es.wikipedia.org/wiki/Prehistoria
http://perso.orange.fr/palladia/prehistoire/index.htm
http://prehisto.ifrance.com
http://witcombe.sbc.edu/ARTHprehistoric.html
www.ajualcoi.org/wmuseu/valencia
www.bbc.co.uk/sn/prehistoric_life
www.cartunista.com.br/prehistoria.html
www.cnice.mec.es/
www.cult.gva.es/dgpa/valltorta/valltorta.htm
www.culture.gouv.fr/culture/arcnat/tautavel/es/index.html
www.hominides.com/html/dossiers/femme_prehistoire.html
www.kidskonnect.com/PrehistoricTimes/PrehistoricHome.html
www.magamuseu.org
www.marqalicante.com
www.museovillena.com
www.pastranec.net/historia/prehistoria/prehistoria.htm
www.xarxamuseus.com/prehistoria
www.xtec.es/~msalo2/prehistoria
www.xtec.es/~nlinan/viatge/paleo/index.htm
General
BARANDIARAN, I. et al. (1998): Prehistoria de la Península Ibérica. Ariel Prehistoria.
BERNABEU, J. ; PASCUAL, J.Ll. (1998): L’expansió de l’agricultura. La Vall d’Alcoi fa 5.000 anys. Col. Perfils del passat, 4. Ed. Museu de Prehistòria. València.
CARBONELL, E.; SALA, R. (2000): Planeta Humà. Ed. Península. Barcelona.
DELPORTE, H. (1982): La imagen de la mujer en el arte prehistórico. Ed. Istmo. Madrid.
GAMBLE, C. (2001): Las sociedades paleolíticas de Europa. Ariel, Prehistoria. Barcelona.
HERNÁNDEZ, M. (2001): … Y acumularon tesoros: mil años de historia en nuestras tierras. Ed. Caja de Ahorros del Mediterráneo.
JOHNSON, A.; EARLE, T. (2003): La evolución de las sociedades humanas: desde los grupos cazadores-recolectores al estadio agrario. Ed. Ariel.
KELLY, R. L. (1995): The Foraging Spectrum. Diversity in Hunter- Gatherer Lifeways Smithsonian Institution Press, Washington i Londres.
KRAMER, C. (ed.) (1979): Ethnoarchaeology. Implications of ethnography for Archaeology. Columbia University Press, Nova York.
MARTÍ, B.; CABANILLES, J. (1987): El Neolític Valencià. Ed. SIP. Diputació de València.
MC DERMOTT (1996): «Self-representation in Upper Palaeolithic Females figurines.» En: Current Anthropology, 37(2), p.227 i seg.
SALAVERT, V. et al. (2003): Los inicios de la Prehistoria en la España del siglo XIX: Juan Vilanova y Piera y el origen y antigüedad del hombre.Ed.
Universitat de València, Fundación Marcelino Botín i SIP. [CD-Rom]
SANCHIDRIAN, J.L. (2001): Manual de arte prehistórico. Ariel Prehistoria. Barcelona.
VV.AA. (2001): De Neandertales a Cromañones. Universitat de València.
VV.AA. (2005): Arte rupestre en la Comunidad Valenciana. Generalitat Valenciana.
Arqueologia de gènere
COHEN, C. (2003): La femme des origines. Images de la femme dans la préhistoire occidentale. Belin-Herscher. París.
HERNANDO, A. (2002): Arqueología de la identidad. Akal Arqueología. Madrid.
QUEROL, M.; TRIVIÑO, C. (2004): La mujer en el origen del hombre. Bellaterra. Arqueologia. Barcelona.
SANAHUJA, E. (2002): Cuerpos sexuados, objetos y prehistoria. Universitat de València. Instituto de la Mujer. Ed. Cátedra.
VV.AA. (1991): Engendering Archaeology. CONKEY, M.; GERO, J. (eds) Oxford: Basil Blackwell.
VV.AA (2005): Arqueología y Género. SÁNCHEZ ROMERO, Margarita. (ed.) Universidad de Granada.
VV.AA. (2006): Les dones en la Prehistòria. Museu de Prehistòria de València. Diputació de València.
Activitat 5
www.educar.org/inventos/fuego.asp
www.sepiensa.org.mx/
Didàctica
BARRIO TEROL, J.M. et al. (1998): Arqueología, Hominización, Sociedades Cazadoras-recolectoras. Orientación teórica y praxis didáctica. Nau Llibres, València.
SOUTO, J.M. (comp.)(2001): La Didàctica de la Geografia i la Història en un món globalitzat i divers. Projecte Gea-Clio. L´Ullal Edicions. Eines d´Innovació
Educativa, 6.
VV.AA. (2004): Comunicar el passat. Creació i divulgació de l´arqueologia i de la Història. GONZÁLEZ MARCÉN, P. (ed.). Treballs d´arqueologia, 10.
Universitat Autònoma de Barcelona.
NOTA: Les pàgines web poden canviar el contingut periòdicament.
LLISTA DE PEL·LÍCULES
Hace un millón de años....
Director Don Chaffey
1966
38
En busca del fuego
Director Jean Jacques Annaud
1981
El clan del oso cavernario
Director Michael Chapman
1985
Material didàctic del Museu de Prehistòria de València
FORTEA, L.; JUCHNOWICZ, S.; RIPOLLÉS, E. (2003): De cara al pasado. Programa de actividades didácticas. Museo de Prehistoria y de las Culturas
de Valencia. Diputació de València.
FORTEA, L.; JUCHNOWICZ, S.; RIPOLLÉS, E. (2006): Enig+. Buscant respostes en el museu. Museu de Preshistòria de València. Diputació de València.
JARDÓN, P.; SOLER, B. (1998): Viatge a la Prehistòria. Quadern didàctic. 59 p. i 2 videocassets. Ed. Museu de Prehistòria.
RIPOLLÉS, E. ; FORTEA, L. (2006): El misteri de la cova. Museu de Preshistòria de València. Diputació de València.
VV.AA. (1996): Quadern de difusió. Museu de Prehistòria. Diputació de València.
Les dones en la Prehistòria. Guia didàctica
39
[page-n-22]
[page-n-23]
Museu de Prehistòria de València
Amb la col·laboració de:
[page-n-24]