Enig+: buscant respostes en el museu
Laura Fortea Cervera
Eva Ripollés Adelantado
Sara Juchnowicz
2007
[page-n-1]
EN EL MUSEU
MUSEUDE
PREHIS 1ORlA
DIPUTACIO DE VALfiNCIA
[page-n-2]
[page-n-3]
ENICi+
En 1981, en les excavaclons deljaciment del Puntal dele Uops (Oiocau), es va trobar este
fragment de .................................................. , que correspon al número 7.790 de l'inventari
deis arqueolegs.
Pista núm.1.
1
Pista núm. 2.
titilé'
•
Fusta
•
PIB.stic
•
Ceramica
Puja a la Sala 11 de la planta segona del museu dedicada als oñgens de la Cultura tber1ca.
En ella es traben distints tipus de ceramlca Observa'ls 1assenyala a quin d'ells pertany el
teu fragment .
•
•
Pista núm. 3.
Ceramica feta ama: té forma irregular, color fose, aspecte tose.
Ceramica feta a tom: té forma regular, color dar, aspecte fi i en !'interior s'observen
les marques de gir del tom.
El fragment que tensa les teues mans forma part d'un gran recipient de 85 cm d'alt, amb
una boca ampla i dues ansas en la part super1or. Este tipus de reclpient s'anomena
[page-n-4]
81
Estos redplents servien pera contlndre grans quantttats d'allments i salen aparéixer en l'inter1or deis habitatges,
en zones de rebost o magatzem. 8 teu fragmentes va trobar en un d'estos espals denomlnat pels arquoolegs
departament 4 , en la capa 3 . Pots veure la reproducció d'una casa ibérica en la Sala IV de la planta segona
delmuseu.
Marca el departament on es va trobar el teu fragment.
Els ibers es dedlcaven a !'agricultura de sec~ sobretot cereaJs, olivera 1vlnya. Per tes restes arqueoiOgiques se
sap que també conreaven arbres frulters com ara magraners, figueres y ametlers. Rxa't en la decoracló del teu
fragment. ¿A quina esp9cle pertany este arbre?
•
Magraner
•
Ametler
c·:w~M'
•
Aguera
Al final de la Sala VI de la planta segona del museu trobaras evidencies del seu frult.
El tros que tens, juntament amb molts attres, va pennetra reconstruir, en ellaboratori de restauració del museu,
el recipient que es troba a les teues esquenes. ¿8 veus? Localitza el tau fragmenten la pe<;a
Has compllt la teua missló, ¡enhorabonal ¿Has aconseguit desxtfrar la sigla que es traba darrera del teu fragment?
Comprova-ho. Escr1u en cada espai a que correspon !'abreviatura
----.....
1
[page-n-5]
lJIT RESPOsTES EN EL MUSEU
Pista núm. 4.
Poblat iberlc del
Puntal deis Uops, p~
visitar~se a la poblaci6
cfotocau.
Pista núm. 5.
ista núm. 6.
Ita núm. 7.
[page-n-6]
Resposta: Fragment de cen\mica a tom
que pertany a una gerra trobeda al jaciment
del P untal deis L.lops en 19 81 en el
Depertarnent 4 , C apa 3 , núm. 7 .790, amb
decorad6 d 'una olivera.
~
· z -:::::Giiiliii
'BO!lSJaSm.U 9!0U11J ai\OU enas
'BI e Jad s¡Bnba pe S!edsa ..rea;o a ;¡alWa d
'BA '¡eu!6!JO run¡on;:¡.sa,¡ :¡.uepadsaJ 'anb
966~ ua BP8ZP.1'96J 9!061!1
!QBlla.l e¡ ap l!rw. 59
'B!P ua J m.~ wa)(Jauoo ¡a woo ¡-e¡ !OW.Pa,l
'B)OU~ie/\ ap
9!0B:Ifld!a e ¡ ap SJOJAJas sa;¡¡-e ! e!6o¡
ou¡a,p
nasnii'J ¡ ·~9+S!LlaJd ap nasnV\j ¡a JBn:¡r.; 'BI\
a
sa uo • ¡e.m~no f2dsa un ua J!+J6Auoo 'BI\ sa !
Q!OUI"lJ -e:¡sa muopueqe 'BI\ G'B6~ ua 'BO!J~
9!orQ!:¡su! -e woo skJe SlJOw ap s~udsao
'!OY!pa,¡ ap 9!0'elapowaJ ap a:¡.oafo;d ¡a
a~ -e .11p 'BI\ 'BP198 ~ dasor a¡oa:¡¡nbJe,¡
9L9 ~ u e enb SUJ:J 'S¡ueweUO!O!PUOO
! suo¡oeow.pow ;w.os 'BA sdwe:¡. e:¡se ¡o¡
¡ueJna ·¡e¡nJO -e¡ ep se;qod s¡e Jed i!SB un ue
.J!IJ9AUOO 'BAse PY!pe,¡ ! .
uea ep 'B:lll1r
'91 J .l'Bi·i'B:lSU! 'BA S9 ''2Jep9S 'B~PUJ e ¡ ep
lle
~e¡ qW'B 'uenb XIX e 1
6es uefl!w -e .Jes 'B/\
'SOSOJf3!i9J sep.JO SlUJ:¡s¡p
ep ¡;ed ~UJJOJ. seJOLfSe¡e,p sea ·su¡¡snf5'B,p
¡ueAuoo e woo OG'9~ ue ¡uewe¡oexe
'eJeJJe sdwe¡ ep liOW :re~uewoo 'B!A'Bl..l
.Je¡os e:¡se,p ~QlS!LI e ¡ 'QXJB ¡ue¡sqo ON
·se¡anb¡x ! s¡enbp< ':¡.o:¡.eJqos '! s¡¡npe ·~~~JI:
-e1
ue:¡.e ·e~QlSI L!9Jd ep nesnii'J ¡e BqoJ:¡. se
1"9nb ¡ ue IOUIPB 'e¡OU(Y.)JJeueg ep
e
lT7
uenb uepJOOeJ areoue suepue¡BA SlJOV\1
eseo
IOINP:I ,,
d
JIPnef51 wpueJde uenf5nd Sa.Jn+l'lJ 1
suopwauaf5 sa¡ ~nbJad '+essed aqsou ¡ap
9!SI'lJ!P ! 9 !006lOJd '9!0'86!:¡saAU! e ¡ 'B SIBO!pap
'B!OU~¡spca, p 6ÑJe r;;L ap 69W ¡nf5aJJOOSLfB.Jl
U'BLI ef 'nasnii'J ¡ap suaf5JJO s ¡ap sao
.
o.
.
Jad
!
U'Bl.l saoad saunf5¡e anb ! ¡o¡ 'diS ¡ap suop
-'BJ\'SOxa sa¡ ap LJaX!peoOJd nasnii'J ¡ ua uas
a
-odxa,s 1lJa!po:JS"' sa anb
.
·lOO S6l
'le:J!I8fll0'8,1 ua as-.Jei!S!A :¡od anb
w ¡a
JeJn6neu! '61\ sa 'r;;66~ ua '9perbape,p saJqo
sasua¡u!,P
''B!~auas ap esea
'86!+Ue,1 ..rednoo '61\ 'G'86 ~ ua '¡uaw¡euy. ! e¡¡
:p39
e ¡ ap ne¡8c:J ¡ .repe¡¡~ eA sa
e
p ':¡EP.¡e;
~e¡ ap ne¡8c:J ¡
e
'BA !IIe,p 'a ¡ wa.t
d
: p rre(Bd .JeHE:¡SUJ 'BI\ sa LG'6 ~ lJ3 ·sdwa:¡. ¡
a
ap
6Je11 9p80!Cfl.P .
E4 • . . !BIS3
·suopBOJ¡qnd ! nasnw 'epez¡¡re, Oa<::Jsa
I
-eoa¡oJiq¡q '!JO¡e.Joqe¡ 'SUO!
a :suopoas
sasJaA!P qwe ''BU"epua¡eA e,Bo¡oanbm,¡
! epQ+S!l..laJd e¡ e epeo,pap -eo¡muap
9PI1WJU! -eun '(diS) ~~49Jd . .
.
I.P
!91\Jas ¡a ;a~ 1?.1\ .!XIV ·epu~¡eA e . • .LiaJd
9!0ef5J
:¡.SeAU !,P 9J:¡.ueo un,p 9 !0e9JO 'BI
JeSOdOJd 'BA '9 J
O'B:¡.nd!O 'BI ep +U9P!S9Jd90JA
se..IOlf.l9:e ~:¡se: res eJP!Si
: uenb LG'6~
e
e ue¡unwe; se nesn~ ¡ep sue6JJO SJ
3
re
re
G!,.O:aa!'l&.ld a p neanw 1:1
[page-n-7]
Produccl6:
Museu de F'r'eH6tOr1a de la aputacl6 de
Unll:at de Dlfualó, DldBctlca 1Elcpoaldons
Idea, 1BxiQ8 1da11anvalupamant dldlllálla:
l...au'a Fortee. sera Jucmowt.z 1Eva RP:J~Ié&
COOI'clhacl6:
Santiago Gnw 1F'rancEc Tamarlt
DlPUT~ €10 DE
VALJlNCIA
ll·lualradal•:
Franciaco Chi'ler
~=
[page-n-8]
BUSCANT RESPOSTES EN EL MUSEU
[page-n-9]
ENIG+
•
_,
.
[page-n-10]
[> Neandertals: ¿els nostres
avantpassats o simplement ve1·ns?
~especie coneguda coma Horno neandertha/ensiso
Home de Neanderthal va ser identificada per primera
vegada el1864, a partir de les restes trobades a una cova
de la vall de Neander {Aiemanya).
Estos humans visqueren a Europa i Proxim Orient fa
uns 230.000 anys i desaparegueren fa uns 30.000 anys.
Se sap que en els moments finaJs de la seua existencia
coincidiren en els mateixos terrttor1s amb una nova especie
procedent d'Africa, 1'Horno sapiens.
Precisament, els jadmerrts valencians han aportat dades
molt interessants sobre el destí deis neandertaJs i el seu
paper en el desenvolupament deis sapiens. A la Cova
Negra (Xativa} s'hi ha comprovat que seguían vivint grups
de neandertaJs quan en la major part d 'Europa ja havien
desaparegut. A més a més, en les mateixes dates es cons1ata la presencia de sapiens en la Cova de les Mallaetes
{Barx) i en la del Barranc Blanc (Rotova), la qual cosa
suggerix la possible convivencia d'ambdues especies.
Mott s'ha investigat sobre els neandertaJs, sabem quin
era el seu aspecte, com eren les seues ferrarnentes i el
seu moda de vida; tanmateix resta un gran enigma sense
resoldre: ¿Per que van desaparéixer? Potser van ser
ataca.ts per malatties dutes pels nous pobladors {Horno
sapíens), potser tenien un aseas creixement demografic,
lnclús potser que determinadas característiques deis
sapiens foren més avantatjoses per a la supervivencia,
com ara el seu complex llenguatge simbolic o els seus
utensilis més moderns i adaptables.
Alguns investigadors plantegen, tins i tot, que els
neandertals es mesclaren amb els sapiens i la seua
herencia genética forma part de la nostra. No obstant, les
preves d'ADN fetes fins ara contradiuen esta teoria, en
demostrar que provenim de les antiguas poblacions de
sapiens africans i no deis neandertaJs.
El cas és que de moment tates les respostes són hipotesis i el ben cert és que l'única espécie humana que aclualment viu a la terra és la deis sapiens, ésa dir, nosattres.
En la Sala 11 1111 de la 1• planta del museu podras contemplar les restes
or1glnals trobades en estos jaclments.
•
•
....
... ... ...
....
...
[page-n-11]
1. ¿En quines caves valencianes
s'han trobat restes de neandertals?
2. ¿Quants humans s'han identificat
en la Cova Negra?
3. ¿Per que creieu que la Penfnsula
lberica fou el refugi deis últims
neandertals?
8. Els neandertals fabricaven les
seues ferramentes amb:
a. Parque els agradava el sol i la platja.
b. Perqué els sapiens arribaren més tard a estes terres.
c. La península no fou el seu úttim refugi perqué els neandertals
emigraren a América.
b . Robustos, baixos i amb narius amples.
c. No se'n sap res perqué no n'hi ha restes.
5. ¿Per que es conserven més
restes de neandertals que deis
humans anteriors?
7. En la Cova Negra es tocalitzaren
restes deis segOents animaJs:
a. 18 humans.
b.Bhumans.
c. 800 humans.
a. Alts, esvetts i amb ulls blaus.
4. Els neandertals eren:
6. ¿Qué és l'endocrani?
a. Cova del Parpalló i Gova Negra.
b. Cova del Bolomor, Cova Negra i TossaJ de Ja Font.
c. Cova del Bolomor i Gova de I'Or.
a. Parque els humans anteriors cremaven els seus morts.
b. Perque els neandertaJs soterraven els seus morts.
c. Perqué els neandertaJs bevien 2 litres de llet al dia.
a. La part exterior del crani en la quaJ queda l'empremta del cervell.
b. La part interior del crani en la quaJ queda l'empremta del cervell.
c. ~una gl8ndulasitll8da en la base det aani mo1t estudiada perl'endocrinologia
a. Cocodrils, rinoceronts i elefants.
b. Befants, rinoceronts i lleons.
c. Cérvols, castors i gallifants.
a. Pedra, papar i tisera.
b. Pedres i fusta
c. Pedres, fusta, ossos i metalls.
\\\,-----
[page-n-12]
[> Seguix les instn.~ccions i aconseguirEls muntar
l'esquelet d'un neandertal i d'un sapiens.
~ lrwlrucclan.
1. Separa les peces da la basa 1observa-las atentamant.
2 . Llig les pistes que 1r'Obadls en .Ei1ck:Mna, ¿qui á9 qui?
3 . Saguht les pistes, claaalllca les paces formant dos gL.ps (eapans 1~
4 . Munta els dos oossos unlnt les peces emb els genxos.
~ Endevlna. ¿qul 6a qut?
Els investigadors diuen deis neendertals que:
• Tenien una cara matt peculiar:
- front poc deeenvoiLPSt
- ossos mott marcats sobre els ulls
- ~rbites oculars molt grans i redones
- fosses ~ molt amples
- no tenien barbeta
- quan somreien es veien les seues grans dents anteriors
• Da parll tanen un cranl mo1t espacial: gran, bastant pla 1allargat, par abe~
algu1s investige.dors el comparen emb un baló de rugby.
• Tenien lea carnea 1ela br~oa curta i eren balxoa.
• Tenlen uns 08808 molt grulxuts, l.rl8 maluca amplea capaoos da ~rtar
el seu gran pes 1unes WT1plles 1 robustes esquenes.
~ 81 vola -ber m6a sobre els naandertals lllg Neandertals: ¿als nostres
avsntpassats o sJmpJemente velhs?
[page-n-13]
BUSCANT RESPOSTES E. EL MUSEU
1
1
1
1
1
1
1
1
1
1
1
1
1
1
1
1
••••••
[page-n-14]
LA COVA DEL PARPALLÓ,
¿UNA GALERIA D 1ART DE '\:7
LA PREHISTORIA?
V
f
LB Cava del Parpalló va estar habitada, durant més de
15.000 anys, per dlferents grups humana que van vlure de la
cac;:a 1la recoHeccló. AHr van deb
fogueres, objectes personals 1ferramentes, igual que en
moH:es aftres coves.
Pero algun slgnlficat especial va tindre Parpalló par a
aquella grupa humans, parque a més d 'estes restes de la
vida quotldiana, en elxe lloc van crear un deis conjurrts d 'art
més importante d'Europa. Unes 5.000 plaques de pedra
amb dibulxos pintats i gravats.
E1s investigadors creuen que junt amb el seu valor artfstlc,
estos dlbuixos devien formaf part de les cerirnOnles i els rituats
que es realttzaven en la cova. Parpall6 ser1a, par tant, un gran
santuar1 paleolft:ic, un Doc de trobada i d'intercanvi d'ldees on
es guardava la tradlció i la cultura deis nostres avantpassats.
SI vals explorar la Cova del Parpalló com he van fer ets
arqueOiegs, recontnJ6< la seua estratlgrafia en el pOst:er central.
r Pateotftie
APBJ1Ció de t•art
[page-n-15]
~~~~------------------------~~2
- - - - - - -- - - - - - -- - - - - - - - - - - - Divendres, 23 de gener de 1942
Els millors anys de la meua vida
El professor Lluís Pericot parla de les grans troballes realitzades
en la Cova del Parpalló.
Pregunta: ¿Creia vosté que 1'excavació de la Cova del
Parpalló suposaria un pas tao important en la
investigació prehistórica?
Resposta: No, nwi no hauria suposar. tot i les grans
expectatives que hí tenia a l'inici de 1'excavació, que la
cova em proporcionara une.s sorpreses tan grares. Des del
principi les peces '1-'0n ser abfllrdanes, al costal defs raspadors.
hurills.fiJlll"'< i microlit.f de .'lilex hi van aparéixer ohjectes
cl'os com ara puntes (atzogaies). agul/es de cosir í arpons.
P. ¿Quina va ser la troballa que ti causa més sorpresa?
R. La trobal/a més sorprenent ringué /loe el 4 de juny
de 1930. A una profimditat d'1ms 4'5 "' localitzarem
una punta de fletr:a (punta de peduncle i aJetes). En
aquel/ moment eixes puntes es consideraven neolítiques.
''"// dir molt més modernes, i en veure-les en estrats tan
anlics em vaig adonar del gran descobrimenr: les puntes
de peduncle i aletes del Neolític ja es coneb:ien en el
Paleolítíc. /la pro\ta d'aixo la tenia en/e.~ meue.r; propies
mans. No vaig poder reprimir la meua sorpresa i vaig
exclamar: "¡Dimonis!". A partir d'aleshores els obrers
batejaren estes peces amb eixe nom: Dimonis.
P. ¿Quincs altres restes prchistóriqucs ha trobat al Parpalló?
R. Més aval/. cap al.v 6 m localilzarem un crani
femeni corresponent a algut1 hobitam prehistoric de
la cova. 1per si a~o fóra poc, trobizrem repartits per
tots els nive//s de l'excavació un i~r1me11s diposit
d'art mnbiliar.
P. ¿Podría explicar-nos que és l'art mobiliar?
R. Sí, és ciar. Hi ha dos tipus d 'art paleolític: 1'arl
p01ietal o n1pe.ftre. que trobem en les parets de les coves,
i /'art mobiliar o moble. realitzat sob!Y! suports de menor
grandaria quP es poden transportar. com ara os:ws.
plaques i cOdols de pedra, etc. Precisament al Pmpalló
''em loca/itzal més de 5.000 peces amb evidencies
anisriques del Paleolílic. Es tracia de plaquetes de pedra
ca/caria e11 les q1tals es gravaren i pintaren signes i
figure.\' d'animalv. Perá a més de la quantilat. el més
imporlant és que les plaquetes s 'lran trobat en nivells
arqueológics ben de.finits. la qua/ cosa ens proporciona
rma imatge única de l'evolució de f'art a través de gratl
part del Paleolític SttperiOI:
P. ¿Que pensa fer amb tots els descobriments i
experiencies viscudes al Parpalló?
R. El meu desig és donar a conéixer tot el que allí he
visall i ai.xi !ro he plasma/ en un /libre que prompte veuni
la 1/um tiltllat: La Cueva del Parpalló *. Espere que este
treha/1 servi.r;ca i acompanye molts altres investigador.o;
que estic segur que vir1dran després de mi.
........_ Protessor Pericot en una de les seues
,... visites a la Cava del Parpall6.
,. !-· Pericat ; altres
lfWestigadars a
1entrada de la cova.
~ Estratigraffa d e ,a cava (1929-1931).
'
-Treballs~
d'excavació
(1929-1931).
a.CJd.C.
[page-n-16]
ENIGt
¿Saps per que em
diuen Dimoni? Uig
!'entrevista Bs
mil/ors anys de/a
meua vida i ho
descobriras.
1
~0,
[>
·v
·a;q.JB ·g 'saÁus:¡unw 'lOS ·s 'IQS
ep 'B!UJI ·~ •;opa~eo ·~ ::u6e.JB 'Bll !ll !UOW!a ¡a :¡.LJ'Bl
J9d ·e6~¡ed un ua s~e;6e:¡.u! !U IQS ep B!UJI qWB
ua>qamda ou !9W SfeW!UB s1a ! ¡ueóeo suawn1.1,P
sauaosa Blllll ou OAJIOaled :¡.¡e,1 u3 :e:¡.sodsat;t
[page-n-17]
*auan lee peraoneeestem en
un lloc daixam restea de la
nostra estada: marques,
petJsdaa, debcBIIea, cbjectea
ob' Mm, ele. AW 1w. OCQIT&gut
daa de aerT"fli"B. Per abcb, en
loa CCM38 poclem trd:u" roatee
dela l'l.Jrnare qLB Wlquaran en
époquee passadee. Estos
poden ~a~ l'r'IJl'8b(
eOc&llccc:i.nnt
(J\.P(JJ&
en.-
aur::x.811111~1111188• ganera.clcns
o e.
gi\JpB clf'arwtla
L'astudl d'ellta acumuladó
contii'Udlde16rral re&IBa ée
la base del trebell dele
~lega, 1ea conabc corn
• ¡Ja WMA tot un
m6n d&MIII1Imll
[page-n-18]
ENICi+
[page-n-19]
[page-n-20]
[page-n-21]
-- -PUSERO: UN GOS AMB
... OLFACTE D'ARQUEOLEG
La recerca de jaciments arqueológics
en algunes ocasiones ens sorprén per
la seua eficacia i senzillesa. És el
cas del descobriment de la Cova de
l'Or (Beniarrés).
1933: Rafael Pardo Ballester obté
infonnació pera localitzar la Cova
de I'Or. L'ancia SeUés Li dóna tres
consells per a trobar-la.
L' endema, Pus ero des perta Rafael Pardo
que, encara que incrédul, decidí fer cas deis
consells de 1' ancia.
Tal coro Ji digué l'ancia, Rafae
per Pusero, es va situar en la
abans de l'eixida del sol i colpej
[page-n-22]
••• 1 AMB ELLS
\7
ARRIBA LA CERAMICA V
Els estudia sobre les tacnlques d'elaboracló de les
cerBmlques del Neolltlc demostren que en aqueB moment no
es coneixla el tom glratori, i que per tant els recipients es
modelaven superposant tires de fang que s'unlen per mtija
d'una espAtula d'os. Una vegada ben alllsades, 1amb el fang
encara tendre, es decoraven amb dtferents Instrumenta.
Després es delxaven assecar i per últlm es edren en foses
excavades en terra pera donar-los la consisténcla adequada.
La diversltat de formes 1decoracions d'estes ceramiques
indica que no es tracta d'una producció realttzada en tallers,
slnó que possiblement cada dona feria els atifells necessans
per al seu ús quotidla.
Les decoracions més caracterfstiques de l'inici del Neolítlc
s6n les denominadas cardlaJs, anomenades alxf per estar
realftzades amb __________ que reben el nom clentffic de
Cardium edule.
En terres valencianes tes primares troballes d'este tipus
de cerémiques es remunten a 1928, quan Fernando Ponsen
explora una cova situada en la Serra Mariola coneguda com
la Cova de la Saraa (Bocairent). Els resultats de les
excavacions tetes en este jaciment, junt amb els obtlnguts
anys més tard en la Cova de I'Or (Beniarrés), constitliiten la
base par al coneixement del Neolft:ic en el nostre tenitor1. Una
selecci6 deis materials recuperat.s en les excavacions d'estes
dues coves es troba exposa.da en la Sala VI del Museu de
Prehistoria de Val9ncla
[> Motiue deooratlus de la cen\mica cardal de la Cava de la Sarsa
ELS PRIMEAS GUISATS
\J
8s primers grups humans que van comenr;ar a cu1ttvar plantes i domesticar
••• asvanseretsdel Nec:lltt.h;Ovasigilta ~carrvlsenlasa.avk:ia~
A partir d'eixe moment es faran sedentaris 1vluran en poblats junt ambles terres
de cuttiu 1els ramats.
Par a poder conservar les collites i preparar ets alfments van elaborar per primera
vagada recipients de fang cuit: la ceramica.
Prec!sament va ser en la preparació deis aliments on les ceramlques van jugar
un paper destacat. Enfront del rostit d'9poques anteriors, en esta nova e1apa podem
periar deis primers "guisats" cuinats a bese de cerea1s (forrnent i ordl), lleguminoses
(pesols, llentilles, etc.) 1cam (sobretot de cabras i ovelles).
Les olles i culleres, que pots veure en les Salas VIl VIl del museu, s6n una prova
d'estos nous invents del Neolftlc.
· 'l.
1
o, acompanyat
de Salem poc
lates del mont.
Alesbores v
n, eí.xia i ~se:ovdeure un conill que
arrere d'ell.
Seguint a tots dos a ..
que resulta ser un ".'~a _fins a un forat
la cova.
on JCJ del sostre de
Després va descob .
que es trobava e nr la verdadera entrada
vegetació.
amutJada entre l'abundant
a.C./d.C.
[page-n-23]
tM1iJ! .JL&&UJfGB
!..!o
•._.,.,...:.·r;.";.""• II •:.· . r•~• ~;._ ..._~ -.:. ~••!• JI• :;• ••t
.
• :-~;'JI•" •F: a:r
:•l¡:;•l tt•'·ll
~.:-J.:.J:.A.~·
;
•
~· ··::.n a .:~
• •• :•
~:.:.:- ··• · '·••.'{~ . ... :
_: ..
~·~ •:•re~!J,i.,!..•..!!JJ~ Il :.J• It l : ,.,-.
~·~ """'--·
Reapoetea:
Portada: la cullera ...í amb ells arriba la csramica: petxines. Menú primer plat:
guisat de llentilles, Segon plat: cérvol a les herbes de la Mariola. Postres: fruites
del bosc amb mel i Beguda: aigua fresca de font.
..._,.,
<]
,...,
?"",uiJ1Ul qiD Jll'll' .
~p'IIPúf1DABP~dl0 l
IIIPP4"'-af1$t111 p'f1PII'llpUJDll"IIS
IJ.t:~olld Noet
117
~D.-_,
:PJIIIIJ
11~allJtuiS(Ill DI""F"'f
.,Di-p
,so~onas ,,sUDJOS'P SJDSI"6
sn•sSJIIIt€6' spPII~JOJ1
D/lg¡DA
~
:a"' lroBes
....,..,~llttp
~~
•DJDtiDW DJJIS DI
tJI4tiS Sf1SI"
,.,~d
_,,.,,~~~
~¡DIJ~,,~
1111 ~~pPIJIJIIS, ,JIIIIIlS
e
110,130 ()''fll13
Vio l3o ONaiN
"""-
bla,.,
~."'*"
~.l
t»fcro.,Df.,
.ltis
a.,
:o,,
~ ~fJIJ
-IJ, 1J
,oltJ"'fl'
.u"""""
oJO"q
plP~IIIJ
~qt•P
:s~lsDtl
IJ, .,,..,DJb.)
DIID'-o
"""o
~,.,
..,."
~uao,.._
ID~
:Jold llosas
~
~
11std
~-p#l
as~"'
D.JJIIP
111,,,tt'fl"D
saJJP
•IJiiltl
:JD/dl
~IN!I
[page-n-24]
Atrevix-te a completar la
[> decoració d'este recipient neolitic
1. a. ""'Ca'IErllaSalaV1 delrTUiEU,
en la vitrina central, 1fbca't en la
SBUB deccra.ci6.
2 . Obri el sobre i obeerva els
actleai.Js.
3 . Tria el que oorreepon alapart
de decoració que Ji falta al
recpent i apega•1 en el9eU lloc.
4 " ¿Amb qu& aeU9 que wn fer
ebca deooradó? Pera deeoobñ'ho praaalana sobre la plastlna
amb ea objectea Que trobaréa
en la cabe& ENIGt- 3 de la Sala VI.
S. Completa l"artlcle .../ amb l9lfs
fM72lé la oerémlca posa fl: el nom
de l"objecte Que utllttzsren per
a decorar-la.
e. Per a comprovar la teua
resposta. mira final de la Sala
VI el piafó T~ decotstJves
de ls oer8mlca neollfJoa.
7 . En acabar, apega-1 darrere
l'adheslu amb el nom. deaprén
el reclplent del fui. reoolza '1 en
el BLpOrt 1f:trrl'ée Lrl8 "auténticau
pa;a de M.Jseu.
a
..Sala VI
Ul rUTA C IÓ
l)t
V
ALENCIA
[page-n-25]
ENICi+
[page-n-26]
[page-n-27]
BUSCANT RESPOSTES EN EL MUSEU
~ Mentre a
gipt els
faraons ordenaven
construir les pira mides...
Mentre la ciutat de Troia era
·d
Cla, segons es narra en
'astúcia d'Uiisses
uil·les •••
~
[page-n-28]
ENIG+
[:> ... encara no es coneixia l'escriptura, ni es constru"ien grans monuments,
ni tenien lloc mítiques batalles. Ací, en les nostres terres, durant 1•Edat
deis Metalls la vida era diferent.
Els investigadors divid ixen este període en dues grans etapes: una més
~En 11 Edat del Bronze
obliga a explotar terr
qual cosa molts pobli
vessants de les munta
el terreny es rodejarE
-
-··
Com a mostra de les seues
creences es conserven els
ídols oculats (ossos gravats
amb grans ulls) i els cranis
trepanats (perforacions
fetes intencionalment).
P'cns
.....
pr ...erssa
Aparegueren per
primera vegada els
objectes de coure com
ara punxons, punyals
i puntes de fletxa.
p.panc 6
ó
\ r\
[page-n-29]
-, .-...~..."'
.. -.
Les se u es cases, de
planta més o menys
rectangular, s'agrupaven ,,.-,.;rw.r
al voltant de carrers.
La ramaderia guanya en importancia
i s ' empra per al consum de carn ,
com a for~a de treball i per a
l ' obtenció de llana, llet i formatge.
,,., .
. .
~
·~
-
.iS'• .
-·t f t
'...., ~.
t
-..,...- ~-~f
,.......
,.__...,
.
. -~~~
'l
_
x;;¡.
. ) ll
.. , Jí . :~~~}1\~"""-' ~"''lf.~Y...
• '!li:JM'!
. V.~~~·
-·'-~'-' J
~~'ci .. ~
.
.
E ~s
primers
objectes
en
bronze, meseta
de coure i estany,
apareixen a finals
d ' esta epoca.
Cultivaven cereals i
lleguminoses, pero la
baixa productivitat de
les
terres
feu
imprescindible l'ús de
l'aladre.
La ceramica, feta
a ma, no solía
portar decoració.
Les ceramiques més
característiques eren
le s formatgeres i els
recipients carenats
{ anomenats així per
tindre una carena o
aresta en el cos ) .
~En la 1a planta del museu pots
veure alguns deis materials trobats
en els jaciments valencians més
rellevants de I'Edat deis Metalls:
• Sala VIII, Eneolític o Edat del
Coure: Ereta del Pedregal
(Navarrés), Puntal sobre la Rambla
Castellarda (Pedralba) i Soterrament del Rafol d 'Aimúnia.
• Sala IX, Edat del Bronze:
Muntanyeta de Cabrera (Torrent),
Mas de Menente (Aicoi) i
Muntanya Assolada (Aizira).
[page-n-30]
ENIC+
Jaciment:
C ova d e la Pastora (Aicoi, Alacant)
Cronología:
Entre 2.500 i 2 .200 anys a.C.
Material:
Os
Longitud :
4,8cm
No m:
Funció:
Jaciment:
Lloma de Betxl. (Paterna, Valencia)
Cronología:
·
Entre 1.800 1 1•200 anys a.C.
Material:
.-· .
Longitud:
Nom:
Funció:
Jaciment:
Huerta de Arriba (Burgos)
Cronología:
Entre 1.2001. 800 anys a c .
Material:
Bronze
Longitud:
20,8cm
Nom :
Funció:
Jaciment:
Ereta d e 1C astellar (Vilafranca, castelló)
Cronologia:
Entre 1.800 i 1.000 anys a.C.
Material:
Fang cuit
Longitud:
12,9 cm
Nom:
Funció:
f>
uauez~¡oqw!s
·,anb.~e,p
eun JeJoqe¡a e Jac/ saoad o s¡eo!lJSA SJe¡e¡ s¡ap s¡y s¡e Jeqr¡ e JSd sosade,¡uoo ·sa,apoueqap o Ja¡a¡ ap
·1 ep ¡e¡e:;e,s
y.
ex!epew
sased ·p Je¡¡e¡ e Jed ·¡eJ¡sao ·¡: ·oJe qum JB.JedsJ ua sueueo s¡ep 9Poa¡oJd e Jac/ e:5ed
p
·¡: ·ep!A e¡ep e¡oro ¡a
enb /BJJdse ue 9roe.rooep ep s¡uewe¡e o ruo¡oe¡oJd s¡a¡nwv ·uo¡ued ·¡
:selsodsel:f
[page-n-31]
ENIG+
C> Amb estos cromos, els textos d'Enig+
i l'ajuda del Museu podras completar
el póster. ¡Endavant!
1. Obri el sobre i observa els objectes que apareixen en els cromos.
2 . Busca els objectes en la Sala VIII (Eneolític) i IX (Edat del
Bronze) del museu.
3 . Classifica'ls formant dos grups: Eneolític i Edat del Bronze.
4. Observa atentament el póster.
5. ¿Saps a quina escena pertany cada cromo?
Quan ho sapies, apega'ls en ellloc apropiat.
[page-n-32]
[page-n-33]
BUSCANT RESPOSTES EN EL MUSEU
-.--..-----.--..
1
1
1
1
1
1
1
1
1
1
1
1
1
[page-n-34]
LA PRIMERA ESCAIPTUAA DE ~
LA PENiNSULA IBEAICA
V
Els tbers parlaven una !lengua molt antlga.l per a escrlure-la van
utllitzar signes deis atfabets que ells coneixien, el fenlci i el grec.
El resuttat va ser una escriptura or1ginal 1 única, un alfabet
compost per signes que representaven vocala, conaonants 1
eO·Iabes. Pedrés comprovar-ho si transcrius el text que apereix en
la historia de KEMIEGIAR.
Normalment esiB alfabet s'escrMa amb un punxó sobre IBmines
de plom, 1a vegades també sobre ceramica, pedra, os i altres
objectes metaJ.tics. Alguns d 'estos textos els trabaras en la Sala VIl
del museu (2a planta).
L'escriptura ibérica més antiga que es coneix és de flnals del s.
v aC. i es va delxar d 'utllltzar quan els romans que van an1bar a
astes terres van lmposar progresslvament l'ús del tlatí.
Els investigadora han aconseguit transcriure e1s alfabets ibencs,
és a dir; escriure'ls ambles nostres 11etres perO encara no han an1bat
ha tra.dulr-los. Actualment es continua sense poder entendre el
signlficat exacta deis textoe, només noves troballes pocJren conb1buir
a la resolucló d'este enigma.
r Paleolftic
.Ap8riCI6 d8 \'art
[page-n-35]
ELS IBEAS EREN UNS ~
oRANS TERFIISSAIFIES V
¿ T'haS 1\Xat en com són de pertectes tes ceramiqUeS
tbenques? Tenen una fom"l8 rno1t reg.iat. amb euper1fdeS
lfiseS, parets 1\neS 1un color dar mo&t
lv:;O é6 abó
\eS van fer artaeSI'l9
cp>VBr'l -perpRrO!"' _,aei1IDI'I' de tertle8i el 10m pera ooure \es ceramques• t.ecniQUe6 que van
aprendre cjels te(T1s9BTS fenicls i grecs.
Per a c;1eCOt'ST"-Ie8 sernpre emprsven et cotar roiQ i
per~
~·
esp~
a.daptavef" elS motiUS a la moda del moment· ~. van
~treS estis succesSuS en el ternPS·
SivolSveure l'~enleS~~
et propoeem el segOeni recorreQut per \a 2a planta
~'talasaall
~
delmuseu:
1on e "fn'na•l.D8 VI a ee
\a seua cot·\eedó de di888f1YS
baS9 de
oerdeS 1flieS roel' zats errO CJOCYlP9S905 1pi1ZeiS
2- Entra en la Sala V\ t deSCObrbc els grana C(e8CiofS
edetans del Toeeal de sant tvflquel. famOSOS per leS
~a
~
seues ~ arnb e&ements vegetata,
t\U('nSI'l88 l 111.,..... el-vottant del rectpient.
flgUr••
3-Pera~. en'laSalav. ~-teenet~
móndels ¡rinale i setS ~del Con'8l de S8LJ8.
[page-n-36]
Res-= Obiecte intrus 1: Aecip¡e,t cerarn;c del s. •·• a.c. anomenat KaJathos o barret de copa Es !roba en a1 P<>blat del TOSSaJ de
Sani MIQUaJ i Pot veure•s en la Sala VI de la 2' Planta del museu. Esté deco
Sala VIII de la 2a Planta del museu. ObJecte 1ntrus 3: Exvot de bronze del s. rv ac. conegut eom Guerrer de Meixent per ,.__,
descobert en eiPQb/at de la Bastida de les Alcusses 0\lloixent¡. Es !roba en la Sala 111 de la 2a Planta del museu.
<]
• e _ '\ \
~
....--o
o
r-
r"r
(lA BI&S 'e¡uead e~)
·o ·e n-m ·s
(e!JJn) tanb!W
¡ues ep aassoJ. 13
~~
=
'
..· l l
"* e
•
'
'
(111 &lBS 'e¡uead e~)
<]
<1
·o ·e N ·s
(¡ua)QOII\I) sassno1v
ser ap BP!:aseB 8'1
·o ·e 11\ ·s
( sa:¡.uen:1 sea ap
<] a¡apneo) sammA so-¡
+!»1111:.
[page-n-37]
[> Els lbers, com els grecs, sallen contar hlst6rles a
1ravés de les decoraclons de les seues cermnlques.
Esta que et proposem podria ser la hist6ria d'un
guerrer edet:a anomenat KEMIEGIAR .••
--------------------------------------------------------------------~
Transcripció: _____ _
lltol: _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ __
[page-n-38]
1:> Com reconstruir la hlst6rla de KEMIEGIAA
1. Busca el recipient ceramic de la portada en la Sala VI del museu (2a planta), en la vttrina central, i observa la seua decoració.
(En Ss ibers eren uns grans terrissaires trobarés infonnació).
2. Obri el sobre i ordena els adhesius tal i com apareixen en el recipient ceramic.
3. Quan n'estigues segur/a, apega'ls en la p~gina que corresponga segons la seua. posició en el vas ceramic.
4. Busca en la Sala VIl del museu (2a planta) el piafó amb l'alfabet ibéric.
5. En la portada, 1ranscriu els signes que acompanyen l'escena, ésa dir, escriu-los amb lletres !latines.
6. ¿Entens que diu? No et preocupes, els investigadors tampoc. Uig el text L'escriptura iberica i sabras per que.
7. Si t'atrevixes, inventa.'t un tftol pera esta historia.
.
...-··. ··'
~·
[page-n-39]
[> Com muntar este desplegable
1. En casa, talleu perla línea discontinua ___ _
2. Doblegueu com en el dibuix.
........... ___ ,.ji
lit., ___ ~,'
'
......
___ ,..
1
'---""*"'
--------------------------------------------------------------------~
-·-------------------------------------------------------------- -------------------- -------------------------------------------------------------------------------------J
[page-n-40]
--- --- --- ---
- -- ---
'\1
Sablea que•.•
... els ibers, com ets grecs, sotien
contar histOries mítiques 1escenas de
la vida quotidiana deis guerrers i de les
dames a través de les decoraclons
de les seues cerémiques.
. . . els cavalls en el món lberlc
eren anlmals de prestigi 1 eren
propletat exclusiva de les classes
més acabaladas .
... els lbers crelen en déus i en la
posslbllltat de comunicar-se amb ells a
través d'ofrenes 1axvots.
La histOria ad narrada, encara que
Inspirada en dadas arqueoiOgíques, és
pua kdó. ts molt probable, perO, que
els lbers tractaren de justificar els
costums i les creences de la seua
cuttura par mitja de relats com este.
SI vals saber más sobre qul eren
els lbers, llig els textos que trobarés
en ENIG+ n°5.
--- --- -- - ----- - - - --- ----- --- -----
---
[page-n-41]
ENIC+
[page-n-42]
~
. -··--· _j
..'
·-----=---~
........
[page-n-43]
EN EL MUSEU
MUSEUDE
PREHIS 1ORlA
DIPUTACIO DE VALfiNCIA
[page-n-2]
[page-n-3]
ENICi+
En 1981, en les excavaclons deljaciment del Puntal dele Uops (Oiocau), es va trobar este
fragment de .................................................. , que correspon al número 7.790 de l'inventari
deis arqueolegs.
Pista núm.1.
1
Pista núm. 2.
titilé'
•
Fusta
•
PIB.stic
•
Ceramica
Puja a la Sala 11 de la planta segona del museu dedicada als oñgens de la Cultura tber1ca.
En ella es traben distints tipus de ceramlca Observa'ls 1assenyala a quin d'ells pertany el
teu fragment .
•
•
Pista núm. 3.
Ceramica feta ama: té forma irregular, color fose, aspecte tose.
Ceramica feta a tom: té forma regular, color dar, aspecte fi i en !'interior s'observen
les marques de gir del tom.
El fragment que tensa les teues mans forma part d'un gran recipient de 85 cm d'alt, amb
una boca ampla i dues ansas en la part super1or. Este tipus de reclpient s'anomena
[page-n-4]
81
Estos redplents servien pera contlndre grans quantttats d'allments i salen aparéixer en l'inter1or deis habitatges,
en zones de rebost o magatzem. 8 teu fragmentes va trobar en un d'estos espals denomlnat pels arquoolegs
departament 4 , en la capa 3 . Pots veure la reproducció d'una casa ibérica en la Sala IV de la planta segona
delmuseu.
Marca el departament on es va trobar el teu fragment.
Els ibers es dedlcaven a !'agricultura de sec~ sobretot cereaJs, olivera 1vlnya. Per tes restes arqueoiOgiques se
sap que també conreaven arbres frulters com ara magraners, figueres y ametlers. Rxa't en la decoracló del teu
fragment. ¿A quina esp9cle pertany este arbre?
•
Magraner
•
Ametler
c·:w~M'
•
Aguera
Al final de la Sala VI de la planta segona del museu trobaras evidencies del seu frult.
El tros que tens, juntament amb molts attres, va pennetra reconstruir, en ellaboratori de restauració del museu,
el recipient que es troba a les teues esquenes. ¿8 veus? Localitza el tau fragmenten la pe<;a
Has compllt la teua missló, ¡enhorabonal ¿Has aconseguit desxtfrar la sigla que es traba darrera del teu fragment?
Comprova-ho. Escr1u en cada espai a que correspon !'abreviatura
----.....
1
[page-n-5]
lJIT RESPOsTES EN EL MUSEU
Pista núm. 4.
Poblat iberlc del
Puntal deis Uops, p~
visitar~se a la poblaci6
cfotocau.
Pista núm. 5.
ista núm. 6.
Ita núm. 7.
[page-n-6]
Resposta: Fragment de cen\mica a tom
que pertany a una gerra trobeda al jaciment
del P untal deis L.lops en 19 81 en el
Depertarnent 4 , C apa 3 , núm. 7 .790, amb
decorad6 d 'una olivera.
~
· z -:::::Giiiliii
'BO!lSJaSm.U 9!0U11J ai\OU enas
'BI e Jad s¡Bnba pe S!edsa ..rea;o a ;¡alWa d
'BA '¡eu!6!JO run¡on;:¡.sa,¡ :¡.uepadsaJ 'anb
966~ ua BP8ZP.1'96J 9!061!1
!QBlla.l e¡ ap l!rw. 59
'B!P ua J m.~ wa)(Jauoo ¡a woo ¡-e¡ !OW.Pa,l
'B)OU~ie/\ ap
9!0B:Ifld!a e ¡ ap SJOJAJas sa;¡¡-e ! e!6o¡
ou¡a,p
nasnii'J ¡ ·~9+S!LlaJd ap nasnV\j ¡a JBn:¡r.; 'BI\
a
sa uo • ¡e.m~no f2dsa un ua J!+J6Auoo 'BI\ sa !
Q!OUI"lJ -e:¡sa muopueqe 'BI\ G'B6~ ua 'BO!J~
9!orQ!:¡su! -e woo skJe SlJOw ap s~udsao
'!OY!pa,¡ ap 9!0'elapowaJ ap a:¡.oafo;d ¡a
a~ -e .11p 'BI\ 'BP198 ~ dasor a¡oa:¡¡nbJe,¡
9L9 ~ u e enb SUJ:J 'S¡ueweUO!O!PUOO
! suo¡oeow.pow ;w.os 'BA sdwe:¡. e:¡se ¡o¡
¡ueJna ·¡e¡nJO -e¡ ep se;qod s¡e Jed i!SB un ue
.J!IJ9AUOO 'BAse PY!pe,¡ ! .
uea ep 'B:lll1r
'91 J .l'Bi·i'B:lSU! 'BA S9 ''2Jep9S 'B~PUJ e ¡ ep
lle
~e¡ qW'B 'uenb XIX e 1
6es uefl!w -e .Jes 'B/\
'SOSOJf3!i9J sep.JO SlUJ:¡s¡p
ep ¡;ed ~UJJOJ. seJOLfSe¡e,p sea ·su¡¡snf5'B,p
¡ueAuoo e woo OG'9~ ue ¡uewe¡oexe
'eJeJJe sdwe¡ ep liOW :re~uewoo 'B!A'Bl..l
.Je¡os e:¡se,p ~QlS!LI e ¡ 'QXJB ¡ue¡sqo ON
·se¡anb¡x ! s¡enbp< ':¡.o:¡.eJqos '! s¡¡npe ·~~~JI:
-e1
ue:¡.e ·e~QlSI L!9Jd ep nesnii'J ¡e BqoJ:¡. se
1"9nb ¡ ue IOUIPB 'e¡OU(Y.)JJeueg ep
e
lT7
uenb uepJOOeJ areoue suepue¡BA SlJOV\1
eseo
IOINP:I ,,
d
JIPnef51 wpueJde uenf5nd Sa.Jn+l'lJ 1
suopwauaf5 sa¡ ~nbJad '+essed aqsou ¡ap
9!SI'lJ!P ! 9 !006lOJd '9!0'86!:¡saAU! e ¡ 'B SIBO!pap
'B!OU~¡spca, p 6ÑJe r;;L ap 69W ¡nf5aJJOOSLfB.Jl
U'BLI ef 'nasnii'J ¡ap suaf5JJO s ¡ap sao
.
o.
.
Jad
!
U'Bl.l saoad saunf5¡e anb ! ¡o¡ 'diS ¡ap suop
-'BJ\'SOxa sa¡ ap LJaX!peoOJd nasnii'J ¡ ua uas
a
-odxa,s 1lJa!po:JS"' sa anb
.
·lOO S6l
'le:J!I8fll0'8,1 ua as-.Jei!S!A :¡od anb
w ¡a
JeJn6neu! '61\ sa 'r;;66~ ua '9perbape,p saJqo
sasua¡u!,P
''B!~auas ap esea
'86!+Ue,1 ..rednoo '61\ 'G'86 ~ ua '¡uaw¡euy. ! e¡¡
:p39
e ¡ ap ne¡8c:J ¡ .repe¡¡~ eA sa
e
p ':¡EP.¡e;
~e¡ ap ne¡8c:J ¡
e
'BA !IIe,p 'a ¡ wa.t
d
: p rre(Bd .JeHE:¡SUJ 'BI\ sa LG'6 ~ lJ3 ·sdwa:¡. ¡
a
ap
6Je11 9p80!Cfl.P .
E4 • . . !BIS3
·suopBOJ¡qnd ! nasnw 'epez¡¡re, Oa<::Jsa
I
-eoa¡oJiq¡q '!JO¡e.Joqe¡ 'SUO!
a :suopoas
sasJaA!P qwe ''BU"epua¡eA e,Bo¡oanbm,¡
! epQ+S!l..laJd e¡ e epeo,pap -eo¡muap
9PI1WJU! -eun '(diS) ~~49Jd . .
.
I.P
!91\Jas ¡a ;a~ 1?.1\ .!XIV ·epu~¡eA e . • .LiaJd
9!0ef5J
:¡.SeAU !,P 9J:¡.ueo un,p 9 !0e9JO 'BI
JeSOdOJd 'BA '9 J
O'B:¡.nd!O 'BI ep +U9P!S9Jd90JA
se..IOlf.l9:e ~:¡se: res eJP!Si
: uenb LG'6~
e
e ue¡unwe; se nesn~ ¡ep sue6JJO SJ
3
re
re
G!,.O:aa!'l&.ld a p neanw 1:1
[page-n-7]
Produccl6:
Museu de F'r'eH6tOr1a de la aputacl6 de
Unll:at de Dlfualó, DldBctlca 1Elcpoaldons
Idea, 1BxiQ8 1da11anvalupamant dldlllálla:
l...au'a Fortee. sera Jucmowt.z 1Eva RP:J~Ié&
COOI'clhacl6:
Santiago Gnw 1F'rancEc Tamarlt
DlPUT~ €10 DE
VALJlNCIA
ll·lualradal•:
Franciaco Chi'ler
~=
[page-n-8]
BUSCANT RESPOSTES EN EL MUSEU
[page-n-9]
ENIG+
•
_,
.
[page-n-10]
[> Neandertals: ¿els nostres
avantpassats o simplement ve1·ns?
~especie coneguda coma Horno neandertha/ensiso
Home de Neanderthal va ser identificada per primera
vegada el1864, a partir de les restes trobades a una cova
de la vall de Neander {Aiemanya).
Estos humans visqueren a Europa i Proxim Orient fa
uns 230.000 anys i desaparegueren fa uns 30.000 anys.
Se sap que en els moments finaJs de la seua existencia
coincidiren en els mateixos terrttor1s amb una nova especie
procedent d'Africa, 1'Horno sapiens.
Precisament, els jadmerrts valencians han aportat dades
molt interessants sobre el destí deis neandertaJs i el seu
paper en el desenvolupament deis sapiens. A la Cova
Negra (Xativa} s'hi ha comprovat que seguían vivint grups
de neandertaJs quan en la major part d 'Europa ja havien
desaparegut. A més a més, en les mateixes dates es cons1ata la presencia de sapiens en la Cova de les Mallaetes
{Barx) i en la del Barranc Blanc (Rotova), la qual cosa
suggerix la possible convivencia d'ambdues especies.
Mott s'ha investigat sobre els neandertaJs, sabem quin
era el seu aspecte, com eren les seues ferrarnentes i el
seu moda de vida; tanmateix resta un gran enigma sense
resoldre: ¿Per que van desaparéixer? Potser van ser
ataca.ts per malatties dutes pels nous pobladors {Horno
sapíens), potser tenien un aseas creixement demografic,
lnclús potser que determinadas característiques deis
sapiens foren més avantatjoses per a la supervivencia,
com ara el seu complex llenguatge simbolic o els seus
utensilis més moderns i adaptables.
Alguns investigadors plantegen, tins i tot, que els
neandertals es mesclaren amb els sapiens i la seua
herencia genética forma part de la nostra. No obstant, les
preves d'ADN fetes fins ara contradiuen esta teoria, en
demostrar que provenim de les antiguas poblacions de
sapiens africans i no deis neandertaJs.
El cas és que de moment tates les respostes són hipotesis i el ben cert és que l'única espécie humana que aclualment viu a la terra és la deis sapiens, ésa dir, nosattres.
En la Sala 11 1111 de la 1• planta del museu podras contemplar les restes
or1glnals trobades en estos jaclments.
•
•
....
... ... ...
....
...
[page-n-11]
1. ¿En quines caves valencianes
s'han trobat restes de neandertals?
2. ¿Quants humans s'han identificat
en la Cova Negra?
3. ¿Per que creieu que la Penfnsula
lberica fou el refugi deis últims
neandertals?
8. Els neandertals fabricaven les
seues ferramentes amb:
a. Parque els agradava el sol i la platja.
b. Perqué els sapiens arribaren més tard a estes terres.
c. La península no fou el seu úttim refugi perqué els neandertals
emigraren a América.
b . Robustos, baixos i amb narius amples.
c. No se'n sap res perqué no n'hi ha restes.
5. ¿Per que es conserven més
restes de neandertals que deis
humans anteriors?
7. En la Cova Negra es tocalitzaren
restes deis segOents animaJs:
a. 18 humans.
b.Bhumans.
c. 800 humans.
a. Alts, esvetts i amb ulls blaus.
4. Els neandertals eren:
6. ¿Qué és l'endocrani?
a. Cova del Parpalló i Gova Negra.
b. Cova del Bolomor, Cova Negra i TossaJ de Ja Font.
c. Cova del Bolomor i Gova de I'Or.
a. Parque els humans anteriors cremaven els seus morts.
b. Perque els neandertaJs soterraven els seus morts.
c. Perqué els neandertaJs bevien 2 litres de llet al dia.
a. La part exterior del crani en la quaJ queda l'empremta del cervell.
b. La part interior del crani en la quaJ queda l'empremta del cervell.
c. ~una gl8ndulasitll8da en la base det aani mo1t estudiada perl'endocrinologia
a. Cocodrils, rinoceronts i elefants.
b. Befants, rinoceronts i lleons.
c. Cérvols, castors i gallifants.
a. Pedra, papar i tisera.
b. Pedres i fusta
c. Pedres, fusta, ossos i metalls.
\\\,-----
[page-n-12]
[> Seguix les instn.~ccions i aconseguirEls muntar
l'esquelet d'un neandertal i d'un sapiens.
~ lrwlrucclan.
1. Separa les peces da la basa 1observa-las atentamant.
2 . Llig les pistes que 1r'Obadls en .Ei1ck:Mna, ¿qui á9 qui?
3 . Saguht les pistes, claaalllca les paces formant dos gL.ps (eapans 1~
4 . Munta els dos oossos unlnt les peces emb els genxos.
~ Endevlna. ¿qul 6a qut?
Els investigadors diuen deis neendertals que:
• Tenien una cara matt peculiar:
- front poc deeenvoiLPSt
- ossos mott marcats sobre els ulls
- ~rbites oculars molt grans i redones
- fosses ~ molt amples
- no tenien barbeta
- quan somreien es veien les seues grans dents anteriors
• Da parll tanen un cranl mo1t espacial: gran, bastant pla 1allargat, par abe~
algu1s investige.dors el comparen emb un baló de rugby.
• Tenien lea carnea 1ela br~oa curta i eren balxoa.
• Tenlen uns 08808 molt grulxuts, l.rl8 maluca amplea capaoos da ~rtar
el seu gran pes 1unes WT1plles 1 robustes esquenes.
~ 81 vola -ber m6a sobre els naandertals lllg Neandertals: ¿als nostres
avsntpassats o sJmpJemente velhs?
[page-n-13]
BUSCANT RESPOSTES E. EL MUSEU
1
1
1
1
1
1
1
1
1
1
1
1
1
1
1
1
••••••
[page-n-14]
LA COVA DEL PARPALLÓ,
¿UNA GALERIA D 1ART DE '\:7
LA PREHISTORIA?
V
f
LB Cava del Parpalló va estar habitada, durant més de
15.000 anys, per dlferents grups humana que van vlure de la
cac;:a 1la recoHeccló. AHr van deb
fogueres, objectes personals 1ferramentes, igual que en
moH:es aftres coves.
Pero algun slgnlficat especial va tindre Parpalló par a
aquella grupa humans, parque a més d 'estes restes de la
vida quotldiana, en elxe lloc van crear un deis conjurrts d 'art
més importante d'Europa. Unes 5.000 plaques de pedra
amb dibulxos pintats i gravats.
E1s investigadors creuen que junt amb el seu valor artfstlc,
estos dlbuixos devien formaf part de les cerirnOnles i els rituats
que es realttzaven en la cova. Parpall6 ser1a, par tant, un gran
santuar1 paleolft:ic, un Doc de trobada i d'intercanvi d'ldees on
es guardava la tradlció i la cultura deis nostres avantpassats.
SI vals explorar la Cova del Parpalló com he van fer ets
arqueOiegs, recontnJ6< la seua estratlgrafia en el pOst:er central.
r Pateotftie
APBJ1Ció de t•art
[page-n-15]
~~~~------------------------~~2
- - - - - - -- - - - - - -- - - - - - - - - - - - Divendres, 23 de gener de 1942
Els millors anys de la meua vida
El professor Lluís Pericot parla de les grans troballes realitzades
en la Cova del Parpalló.
Pregunta: ¿Creia vosté que 1'excavació de la Cova del
Parpalló suposaria un pas tao important en la
investigació prehistórica?
Resposta: No, nwi no hauria suposar. tot i les grans
expectatives que hí tenia a l'inici de 1'excavació, que la
cova em proporcionara une.s sorpreses tan grares. Des del
principi les peces '1-'0n ser abfllrdanes, al costal defs raspadors.
hurills.fiJlll"'< i microlit.f de .'lilex hi van aparéixer ohjectes
cl'os com ara puntes (atzogaies). agul/es de cosir í arpons.
P. ¿Quina va ser la troballa que ti causa més sorpresa?
R. La trobal/a més sorprenent ringué /loe el 4 de juny
de 1930. A una profimditat d'1ms 4'5 "' localitzarem
una punta de fletr:a (punta de peduncle i aJetes). En
aquel/ moment eixes puntes es consideraven neolítiques.
''"// dir molt més modernes, i en veure-les en estrats tan
anlics em vaig adonar del gran descobrimenr: les puntes
de peduncle i aletes del Neolític ja es coneb:ien en el
Paleolítíc. /la pro\ta d'aixo la tenia en/e.~ meue.r; propies
mans. No vaig poder reprimir la meua sorpresa i vaig
exclamar: "¡Dimonis!". A partir d'aleshores els obrers
batejaren estes peces amb eixe nom: Dimonis.
P. ¿Quincs altres restes prchistóriqucs ha trobat al Parpalló?
R. Més aval/. cap al.v 6 m localilzarem un crani
femeni corresponent a algut1 hobitam prehistoric de
la cova. 1per si a~o fóra poc, trobizrem repartits per
tots els nive//s de l'excavació un i~r1me11s diposit
d'art mnbiliar.
P. ¿Podría explicar-nos que és l'art mobiliar?
R. Sí, és ciar. Hi ha dos tipus d 'art paleolític: 1'arl
p01ietal o n1pe.ftre. que trobem en les parets de les coves,
i /'art mobiliar o moble. realitzat sob!Y! suports de menor
grandaria quP es poden transportar. com ara os:ws.
plaques i cOdols de pedra, etc. Precisament al Pmpalló
''em loca/itzal més de 5.000 peces amb evidencies
anisriques del Paleolílic. Es tracia de plaquetes de pedra
ca/caria e11 les q1tals es gravaren i pintaren signes i
figure.\' d'animalv. Perá a més de la quantilat. el més
imporlant és que les plaquetes s 'lran trobat en nivells
arqueológics ben de.finits. la qua/ cosa ens proporciona
rma imatge única de l'evolució de f'art a través de gratl
part del Paleolític SttperiOI:
P. ¿Que pensa fer amb tots els descobriments i
experiencies viscudes al Parpalló?
R. El meu desig és donar a conéixer tot el que allí he
visall i ai.xi !ro he plasma/ en un /libre que prompte veuni
la 1/um tiltllat: La Cueva del Parpalló *. Espere que este
treha/1 servi.r;ca i acompanye molts altres investigador.o;
que estic segur que vir1dran després de mi.
........_ Protessor Pericot en una de les seues
,... visites a la Cava del Parpall6.
,. !-· Pericat ; altres
lfWestigadars a
1entrada de la cova.
~ Estratigraffa d e ,a cava (1929-1931).
'
-Treballs~
d'excavació
(1929-1931).
a.CJd.C.
[page-n-16]
ENIGt
¿Saps per que em
diuen Dimoni? Uig
!'entrevista Bs
mil/ors anys de/a
meua vida i ho
descobriras.
1
~0,
[>
·v
·a;q.JB ·g 'saÁus:¡unw 'lOS ·s 'IQS
ep 'B!UJI ·~ •;opa~eo ·~ ::u6e.JB 'Bll !ll !UOW!a ¡a :¡.LJ'Bl
J9d ·e6~¡ed un ua s~e;6e:¡.u! !U IQS ep B!UJI qWB
ua>qamda ou !9W SfeW!UB s1a ! ¡ueóeo suawn1.1,P
sauaosa Blllll ou OAJIOaled :¡.¡e,1 u3 :e:¡.sodsat;t
[page-n-17]
*auan lee peraoneeestem en
un lloc daixam restea de la
nostra estada: marques,
petJsdaa, debcBIIea, cbjectea
ob' Mm, ele. AW 1w. OCQIT&gut
daa de aerT"fli"B. Per abcb, en
loa CCM38 poclem trd:u" roatee
dela l'l.Jrnare qLB Wlquaran en
époquee passadee. Estos
poden ~a~ l'r'IJl'8b(
eOc&llccc:i.nnt
(J\.P(JJ&
en.-
aur::x.811111~1111188• ganera.clcns
o e.
gi\JpB clf'arwtla
L'astudl d'ellta acumuladó
contii'Udlde16rral re&IBa ée
la base del trebell dele
~lega, 1ea conabc corn
• ¡Ja WMA tot un
m6n d&MIII1Imll
[page-n-18]
ENICi+
[page-n-19]
[page-n-20]
[page-n-21]
-- -PUSERO: UN GOS AMB
... OLFACTE D'ARQUEOLEG
La recerca de jaciments arqueológics
en algunes ocasiones ens sorprén per
la seua eficacia i senzillesa. És el
cas del descobriment de la Cova de
l'Or (Beniarrés).
1933: Rafael Pardo Ballester obté
infonnació pera localitzar la Cova
de I'Or. L'ancia SeUés Li dóna tres
consells per a trobar-la.
L' endema, Pus ero des perta Rafael Pardo
que, encara que incrédul, decidí fer cas deis
consells de 1' ancia.
Tal coro Ji digué l'ancia, Rafae
per Pusero, es va situar en la
abans de l'eixida del sol i colpej
[page-n-22]
••• 1 AMB ELLS
\7
ARRIBA LA CERAMICA V
Els estudia sobre les tacnlques d'elaboracló de les
cerBmlques del Neolltlc demostren que en aqueB moment no
es coneixla el tom glratori, i que per tant els recipients es
modelaven superposant tires de fang que s'unlen per mtija
d'una espAtula d'os. Una vegada ben alllsades, 1amb el fang
encara tendre, es decoraven amb dtferents Instrumenta.
Després es delxaven assecar i per últlm es edren en foses
excavades en terra pera donar-los la consisténcla adequada.
La diversltat de formes 1decoracions d'estes ceramiques
indica que no es tracta d'una producció realttzada en tallers,
slnó que possiblement cada dona feria els atifells necessans
per al seu ús quotidla.
Les decoracions més caracterfstiques de l'inici del Neolítlc
s6n les denominadas cardlaJs, anomenades alxf per estar
realftzades amb __________ que reben el nom clentffic de
Cardium edule.
En terres valencianes tes primares troballes d'este tipus
de cerémiques es remunten a 1928, quan Fernando Ponsen
explora una cova situada en la Serra Mariola coneguda com
la Cova de la Saraa (Bocairent). Els resultats de les
excavacions tetes en este jaciment, junt amb els obtlnguts
anys més tard en la Cova de I'Or (Beniarrés), constitliiten la
base par al coneixement del Neolft:ic en el nostre tenitor1. Una
selecci6 deis materials recuperat.s en les excavacions d'estes
dues coves es troba exposa.da en la Sala VI del Museu de
Prehistoria de Val9ncla
[> Motiue deooratlus de la cen\mica cardal de la Cava de la Sarsa
ELS PRIMEAS GUISATS
\J
8s primers grups humans que van comenr;ar a cu1ttvar plantes i domesticar
••• asvanseretsdel Nec:lltt.h;Ovasigilta ~carrvlsenlasa.avk:ia~
A partir d'eixe moment es faran sedentaris 1vluran en poblats junt ambles terres
de cuttiu 1els ramats.
Par a poder conservar les collites i preparar ets alfments van elaborar per primera
vagada recipients de fang cuit: la ceramica.
Prec!sament va ser en la preparació deis aliments on les ceramlques van jugar
un paper destacat. Enfront del rostit d'9poques anteriors, en esta nova e1apa podem
periar deis primers "guisats" cuinats a bese de cerea1s (forrnent i ordl), lleguminoses
(pesols, llentilles, etc.) 1cam (sobretot de cabras i ovelles).
Les olles i culleres, que pots veure en les Salas VIl VIl del museu, s6n una prova
d'estos nous invents del Neolftlc.
· 'l.
1
o, acompanyat
de Salem poc
lates del mont.
Alesbores v
n, eí.xia i ~se:ovdeure un conill que
arrere d'ell.
Seguint a tots dos a ..
que resulta ser un ".'~a _fins a un forat
la cova.
on JCJ del sostre de
Després va descob .
que es trobava e nr la verdadera entrada
vegetació.
amutJada entre l'abundant
a.C./d.C.
[page-n-23]
tM1iJ! .JL&&UJfGB
!..!o
•._.,.,...:.·r;.";.""• II •:.· . r•~• ~;._ ..._~ -.:. ~••!• JI• :;• ••t
.
• :-~;'JI•" •F: a:r
:•l¡:;•l tt•'·ll
~.:-J.:.J:.A.~·
;
•
~· ··::.n a .:~
• •• :•
~:.:.:- ··• · '·••.'{~ . ... :
_: ..
~·~ •:•re~!J,i.,!..•..!!JJ~ Il :.J• It l : ,.,-.
~·~ """'--·
Reapoetea:
Portada: la cullera ...í amb ells arriba la csramica: petxines. Menú primer plat:
guisat de llentilles, Segon plat: cérvol a les herbes de la Mariola. Postres: fruites
del bosc amb mel i Beguda: aigua fresca de font.
..._,.,
<]
,...,
?"",uiJ1Ul qiD Jll'll' .
~p'IIPúf1DABP~dl0 l
IIIPP4"'-af1$t111 p'f1PII'llpUJDll"IIS
IJ.t:~olld Noet
117
~D.-_,
:PJIIIIJ
11~allJtuiS(Ill DI""F"'f
.,Di-p
,so~onas ,,sUDJOS'P SJDSI"6
sn•sSJIIIt€6' spPII~JOJ1
D/lg¡DA
~
:a"' lroBes
....,..,~llttp
~~
•DJDtiDW DJJIS DI
tJI4tiS Sf1SI"
,.,~d
_,,.,,~~~
~¡DIJ~,,~
1111 ~~pPIJIJIIS, ,JIIIIIlS
e
110,130 ()''fll13
Vio l3o ONaiN
"""-
bla,.,
~."'*"
~.l
t»fcro.,Df.,
.ltis
a.,
:o,,
~ ~fJIJ
-IJ, 1J
,oltJ"'fl'
.u"""""
oJO"q
plP~IIIJ
~qt•P
:s~lsDtl
IJ, .,,..,DJb.)
DIID'-o
"""o
~,.,
..,."
~uao,.._
ID~
:Jold llosas
~
~
11std
~-p#l
as~"'
D.JJIIP
111,,,tt'fl"D
saJJP
•IJiiltl
:JD/dl
~IN!I
[page-n-24]
Atrevix-te a completar la
[> decoració d'este recipient neolitic
1. a. ""'Ca'IErllaSalaV1 delrTUiEU,
en la vitrina central, 1fbca't en la
SBUB deccra.ci6.
2 . Obri el sobre i obeerva els
actleai.Js.
3 . Tria el que oorreepon alapart
de decoració que Ji falta al
recpent i apega•1 en el9eU lloc.
4 " ¿Amb qu& aeU9 que wn fer
ebca deooradó? Pera deeoobñ'ho praaalana sobre la plastlna
amb ea objectea Que trobaréa
en la cabe& ENIGt- 3 de la Sala VI.
S. Completa l"artlcle .../ amb l9lfs
fM72lé la oerémlca posa fl: el nom
de l"objecte Que utllttzsren per
a decorar-la.
e. Per a comprovar la teua
resposta. mira final de la Sala
VI el piafó T~ decotstJves
de ls oer8mlca neollfJoa.
7 . En acabar, apega-1 darrere
l'adheslu amb el nom. deaprén
el reclplent del fui. reoolza '1 en
el BLpOrt 1f:trrl'ée Lrl8 "auténticau
pa;a de M.Jseu.
a
..Sala VI
Ul rUTA C IÓ
l)t
V
ALENCIA
[page-n-25]
ENICi+
[page-n-26]
[page-n-27]
BUSCANT RESPOSTES EN EL MUSEU
~ Mentre a
gipt els
faraons ordenaven
construir les pira mides...
Mentre la ciutat de Troia era
·d
Cla, segons es narra en
'astúcia d'Uiisses
uil·les •••
~
[page-n-28]
ENIG+
[:> ... encara no es coneixia l'escriptura, ni es constru"ien grans monuments,
ni tenien lloc mítiques batalles. Ací, en les nostres terres, durant 1•Edat
deis Metalls la vida era diferent.
Els investigadors divid ixen este període en dues grans etapes: una més
~En 11 Edat del Bronze
obliga a explotar terr
qual cosa molts pobli
vessants de les munta
el terreny es rodejarE
-
-··
Com a mostra de les seues
creences es conserven els
ídols oculats (ossos gravats
amb grans ulls) i els cranis
trepanats (perforacions
fetes intencionalment).
P'cns
.....
pr ...erssa
Aparegueren per
primera vegada els
objectes de coure com
ara punxons, punyals
i puntes de fletxa.
p.panc 6
ó
\ r\
[page-n-29]
-, .-...~..."'
.. -.
Les se u es cases, de
planta més o menys
rectangular, s'agrupaven ,,.-,.;rw.r
al voltant de carrers.
La ramaderia guanya en importancia
i s ' empra per al consum de carn ,
com a for~a de treball i per a
l ' obtenció de llana, llet i formatge.
,,., .
. .
~
·~
-
.iS'• .
-·t f t
'...., ~.
t
-..,...- ~-~f
,.......
,.__...,
.
. -~~~
'l
_
x;;¡.
. ) ll
.. , Jí . :~~~}1\~"""-' ~"''lf.~Y...
• '!li:JM'!
. V.~~~·
-·'-~'-' J
~~'ci .. ~
.
.
E ~s
primers
objectes
en
bronze, meseta
de coure i estany,
apareixen a finals
d ' esta epoca.
Cultivaven cereals i
lleguminoses, pero la
baixa productivitat de
les
terres
feu
imprescindible l'ús de
l'aladre.
La ceramica, feta
a ma, no solía
portar decoració.
Les ceramiques més
característiques eren
le s formatgeres i els
recipients carenats
{ anomenats així per
tindre una carena o
aresta en el cos ) .
~En la 1a planta del museu pots
veure alguns deis materials trobats
en els jaciments valencians més
rellevants de I'Edat deis Metalls:
• Sala VIII, Eneolític o Edat del
Coure: Ereta del Pedregal
(Navarrés), Puntal sobre la Rambla
Castellarda (Pedralba) i Soterrament del Rafol d 'Aimúnia.
• Sala IX, Edat del Bronze:
Muntanyeta de Cabrera (Torrent),
Mas de Menente (Aicoi) i
Muntanya Assolada (Aizira).
[page-n-30]
ENIC+
Jaciment:
C ova d e la Pastora (Aicoi, Alacant)
Cronología:
Entre 2.500 i 2 .200 anys a.C.
Material:
Os
Longitud :
4,8cm
No m:
Funció:
Jaciment:
Lloma de Betxl. (Paterna, Valencia)
Cronología:
·
Entre 1.800 1 1•200 anys a.C.
Material:
.-· .
Longitud:
Nom:
Funció:
Jaciment:
Huerta de Arriba (Burgos)
Cronología:
Entre 1.2001. 800 anys a c .
Material:
Bronze
Longitud:
20,8cm
Nom :
Funció:
Jaciment:
Ereta d e 1C astellar (Vilafranca, castelló)
Cronologia:
Entre 1.800 i 1.000 anys a.C.
Material:
Fang cuit
Longitud:
12,9 cm
Nom:
Funció:
f>
uauez~¡oqw!s
·,anb.~e,p
eun JeJoqe¡a e Jac/ saoad o s¡eo!lJSA SJe¡e¡ s¡ap s¡y s¡e Jeqr¡ e JSd sosade,¡uoo ·sa,apoueqap o Ja¡a¡ ap
·1 ep ¡e¡e:;e,s
y.
ex!epew
sased ·p Je¡¡e¡ e Jed ·¡eJ¡sao ·¡: ·oJe qum JB.JedsJ ua sueueo s¡ep 9Poa¡oJd e Jac/ e:5ed
p
·¡: ·ep!A e¡ep e¡oro ¡a
enb /BJJdse ue 9roe.rooep ep s¡uewe¡e o ruo¡oe¡oJd s¡a¡nwv ·uo¡ued ·¡
:selsodsel:f
[page-n-31]
ENIG+
C> Amb estos cromos, els textos d'Enig+
i l'ajuda del Museu podras completar
el póster. ¡Endavant!
1. Obri el sobre i observa els objectes que apareixen en els cromos.
2 . Busca els objectes en la Sala VIII (Eneolític) i IX (Edat del
Bronze) del museu.
3 . Classifica'ls formant dos grups: Eneolític i Edat del Bronze.
4. Observa atentament el póster.
5. ¿Saps a quina escena pertany cada cromo?
Quan ho sapies, apega'ls en ellloc apropiat.
[page-n-32]
[page-n-33]
BUSCANT RESPOSTES EN EL MUSEU
-.--..-----.--..
1
1
1
1
1
1
1
1
1
1
1
1
1
[page-n-34]
LA PRIMERA ESCAIPTUAA DE ~
LA PENiNSULA IBEAICA
V
Els tbers parlaven una !lengua molt antlga.l per a escrlure-la van
utllitzar signes deis atfabets que ells coneixien, el fenlci i el grec.
El resuttat va ser una escriptura or1ginal 1 única, un alfabet
compost per signes que representaven vocala, conaonants 1
eO·Iabes. Pedrés comprovar-ho si transcrius el text que apereix en
la historia de KEMIEGIAR.
Normalment esiB alfabet s'escrMa amb un punxó sobre IBmines
de plom, 1a vegades també sobre ceramica, pedra, os i altres
objectes metaJ.tics. Alguns d 'estos textos els trabaras en la Sala VIl
del museu (2a planta).
L'escriptura ibérica més antiga que es coneix és de flnals del s.
v aC. i es va delxar d 'utllltzar quan els romans que van an1bar a
astes terres van lmposar progresslvament l'ús del tlatí.
Els investigadora han aconseguit transcriure e1s alfabets ibencs,
és a dir; escriure'ls ambles nostres 11etres perO encara no han an1bat
ha tra.dulr-los. Actualment es continua sense poder entendre el
signlficat exacta deis textoe, només noves troballes pocJren conb1buir
a la resolucló d'este enigma.
r Paleolftic
.Ap8riCI6 d8 \'art
[page-n-35]
ELS IBEAS EREN UNS ~
oRANS TERFIISSAIFIES V
¿ T'haS 1\Xat en com són de pertectes tes ceramiqUeS
tbenques? Tenen una fom"l8 rno1t reg.iat. amb euper1fdeS
lfiseS, parets 1\neS 1un color dar mo&t
lv:;O é6 abó
\eS van fer artaeSI'l9
cp>VBr'l -perpRrO!"' _,aei1IDI'I' de tertle8i el 10m pera ooure \es ceramques• t.ecniQUe6 que van
aprendre cjels te(T1s9BTS fenicls i grecs.
Per a c;1eCOt'ST"-Ie8 sernpre emprsven et cotar roiQ i
per~
~·
esp~
a.daptavef" elS motiUS a la moda del moment· ~. van
~treS estis succesSuS en el ternPS·
SivolSveure l'~enleS~~
et propoeem el segOeni recorreQut per \a 2a planta
~'talasaall
~
delmuseu:
1on e "fn'na•l.D8 VI a ee
\a seua cot·\eedó de di888f1YS
baS9 de
oerdeS 1flieS roel' zats errO CJOCYlP9S905 1pi1ZeiS
2- Entra en la Sala V\ t deSCObrbc els grana C(e8CiofS
edetans del Toeeal de sant tvflquel. famOSOS per leS
~a
~
seues ~ arnb e&ements vegetata,
t\U('nSI'l88 l 111.,..... el-vottant del rectpient.
flgUr••
3-Pera~. en'laSalav. ~-teenet~
móndels ¡rinale i setS ~del Con'8l de S8LJ8.
[page-n-36]
Res-= Obiecte intrus 1: Aecip¡e,t cerarn;c del s. •·• a.c. anomenat KaJathos o barret de copa Es !roba en a1 P<>blat del TOSSaJ de
Sani MIQUaJ i Pot veure•s en la Sala VI de la 2' Planta del museu. Esté deco
Sala VIII de la 2a Planta del museu. ObJecte 1ntrus 3: Exvot de bronze del s. rv ac. conegut eom Guerrer de Meixent per ,.__,
descobert en eiPQb/at de la Bastida de les Alcusses 0\lloixent¡. Es !roba en la Sala 111 de la 2a Planta del museu.
<]
• e _ '\ \
~
....--o
o
r-
r"r
(lA BI&S 'e¡uead e~)
·o ·e n-m ·s
(e!JJn) tanb!W
¡ues ep aassoJ. 13
~~
=
'
..· l l
"* e
•
'
'
(111 &lBS 'e¡uead e~)
<]
<1
·o ·e N ·s
(¡ua)QOII\I) sassno1v
ser ap BP!:aseB 8'1
·o ·e 11\ ·s
( sa:¡.uen:1 sea ap
<] a¡apneo) sammA so-¡
+!»1111:.
[page-n-37]
[> Els lbers, com els grecs, sallen contar hlst6rles a
1ravés de les decoraclons de les seues cermnlques.
Esta que et proposem podria ser la hist6ria d'un
guerrer edet:a anomenat KEMIEGIAR .••
--------------------------------------------------------------------~
Transcripció: _____ _
lltol: _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ __
[page-n-38]
1:> Com reconstruir la hlst6rla de KEMIEGIAA
1. Busca el recipient ceramic de la portada en la Sala VI del museu (2a planta), en la vttrina central, i observa la seua decoració.
(En Ss ibers eren uns grans terrissaires trobarés infonnació).
2. Obri el sobre i ordena els adhesius tal i com apareixen en el recipient ceramic.
3. Quan n'estigues segur/a, apega'ls en la p~gina que corresponga segons la seua. posició en el vas ceramic.
4. Busca en la Sala VIl del museu (2a planta) el piafó amb l'alfabet ibéric.
5. En la portada, 1ranscriu els signes que acompanyen l'escena, ésa dir, escriu-los amb lletres !latines.
6. ¿Entens que diu? No et preocupes, els investigadors tampoc. Uig el text L'escriptura iberica i sabras per que.
7. Si t'atrevixes, inventa.'t un tftol pera esta historia.
.
...-··. ··'
~·
[page-n-39]
[> Com muntar este desplegable
1. En casa, talleu perla línea discontinua ___ _
2. Doblegueu com en el dibuix.
........... ___ ,.ji
lit., ___ ~,'
'
......
___ ,..
1
'---""*"'
--------------------------------------------------------------------~
-·-------------------------------------------------------------- -------------------- -------------------------------------------------------------------------------------J
[page-n-40]
--- --- --- ---
- -- ---
'\1
Sablea que•.•
... els ibers, com ets grecs, sotien
contar histOries mítiques 1escenas de
la vida quotidiana deis guerrers i de les
dames a través de les decoraclons
de les seues cerémiques.
. . . els cavalls en el món lberlc
eren anlmals de prestigi 1 eren
propletat exclusiva de les classes
més acabaladas .
... els lbers crelen en déus i en la
posslbllltat de comunicar-se amb ells a
través d'ofrenes 1axvots.
La histOria ad narrada, encara que
Inspirada en dadas arqueoiOgíques, és
pua kdó. ts molt probable, perO, que
els lbers tractaren de justificar els
costums i les creences de la seua
cuttura par mitja de relats com este.
SI vals saber más sobre qul eren
els lbers, llig els textos que trobarés
en ENIG+ n°5.
--- --- -- - ----- - - - --- ----- --- -----
---
[page-n-41]
ENIC+
[page-n-42]
~
. -··--· _j
..'
·-----=---~
........
[page-n-43]