La troballa monetal del carrer de la Llibertat (València): un tresor de croats dels segles XIII i XIV

[page-n-309--data::data]
Archivo de Prehistoria Levantina
Vol. XXIX, Valencia, 2012, p. 309-333

Miquel SÁNCHEZ I SIGNES a

La troballa monetària
del carrer de la Llibertat (València):
un tresor de croats dels segles XIII i XIV

Resum: presentem els resultats de l’estudi tipològic i de composició del conjunt monetari anomenat “tresor del
carrer de la Llibertat”, descobert a València l’any 1994 i format per un total de 2483 croats emesos entre els regnats de Pere II i Pere III per la seca de Barcelona. L’estudi es recolza amb la documentació consultada relativa
a les diferents emissions i s’emmarca dins una vessant numismàtica.
Paraules clau: croats, Barcelona, tresor, Llibertat, documentació

The coin hoard from Llibertat street (Valencia):
a croats’s treasure from XIIIth and XIVth centuries.
Abstract: we present the results of the tipological and composition study about the coin hoard called “treasure
of Llibertat street”, found in Valencia in 1994, and formed by a total of 2483 croats issued from Pere II reign to
Pere III by Barcelona coinage house. The documentation relative to the different issues consulted supports our
study into a numismatic side.
Key words: croats, Barcelona, treasure, Llibertat, documentation

a Becari d’investigació del Servei d’Investigació Prehistòrica (SIP, Museu de Prehistòria de València) – doctorand en arqueologia

medieval per la Universitat de València.
miquelsignes@gmail.com

[page-n-310--data::data]
310

M. Sánchez i Signes

INTRODUCCIÓ
L’any 1994 apareixia en l’excavació arqueològica dirigida per l’arqueòloga Consuelo Matamoros un recipient
ceràmic farcit de monedes d’argent que ràpidament es passava a disposició de les autoritats pertinents en
matèria de patrimoni. La primera anàlisi del conjunt, efectuada per P. P. Ripollès i M. M. Llorens Forcada, junt
amb la directora de l’excavació arqueològica el mateix any 1994, posava de relleu que es tractava d’un tresor
format només pel tipus de moneda medieval anomenada croat, batuda a la seca de Barcelona a partir de l’any
1285 pel rei Pere II.
El tresor consta de 2483 croats d’argent, tots ells emesos per la seca de Barcelona entre l’any 1285 i algun
moment encara per determinar del tercer quart del segle XIV (ca. 1360 a 1387). S’hi troben representats els
reis Pere II, Alfons II, Jaume II, Alfons III i Pere III. Entre les peces del segon monarca s’han identificat quatre
mitjos croats que, de manera estranya, són els únics presents dins la totalitat del tresor.
L’excavació s’havia efectuat al districte de Ciutat Vella de València, en concret als solars formats pels
números 3 i 5 del carrer de la Llibertat (fig. 1). La intervenció arqueològica estigué motivada per la necessitat
d’ampliar la seu de les Corts Valencianes, la part posterior de la qual donava a aquest carrer. Així, es va
obrir en extensió la parcel·la afectada, revelant una seqüència estratigràfica des de l’edat contemporània,
corresponent amb els últims habitatges que hi havia al lloc, fins l’època medieval islàmica; malauradament,
la cota d’afectació de la nova construcció no va preveure continuar davallant fins a nivells més antics, que
segurament haurien estat, vista la situació de l’indret, romans.
El recipient amb les monedes va aparèixer en un buit d’un mur de pedra d’Alcublas, en un context
baixmedieval. El recipient ceràmic es trobava fragmentat, igual com un plat associat que podria haver servit
com a tapadora de l’ocultació (fig. 2). L’objecte contenidor s’identifica amb un braseret o fogó de forma
cònica, més ample a la base que a la boca, de base completament plana, parets rectes obliqües amb una carena
molt marcada en la zona medial de la peça i una estria reentrant tot just per sobre, i una vora arrodonida;
a l’interior, l’objecte presenta diverses estries i un fons també pla (fig. 3). És una peça d’obra aspra, amb
diverses empremtes de foc tant a l’interior com a l’exterior de la base, la qual cosa fa pensar que, en el moment
de l’ocultació, l’objecte ceràmic es trobava en ús. La seua finalitat era albergar les brases per a escalfar el
recipient que es col·locaria damunt. La seua cronologia és baixmedieval cristiana.
Com hem assenyalat, associat al fogó aparegueren diversos fragments d’un plat melat clar, bastant pla,
de llavi motlurat, parets rectes i peu anellat molt marcat amb un umb al soler. Les seues característiques

Figura 1. Situació del carrer de la Llibertat.
APL XXIX, 2012

[page-n-311--data::data]
La troballa monetària del carrer de la llibertat (valència): un tresor de croats dels segles xiii i xiv

311

morfològiques ens porten a situar-lo en moments baixmedievals, amb molta seguretat al segle XIV, data que
coincideix amb el regnat de l’última autoritat representada en el conjunt de monedes: Pere III (1336-1387).
Els dos objectes ceràmics foren restaurats l’any de la troballa pel servei de restauració del SIP, i actualment es
troben dipositats, junt amb 400 monedes, a la seu de les Corts Valencianes. Les restants 2083 peces d’argent
resten conservades al Museu de Prehistòria de València.
L’any 2011 hom decidí tornar a emprendre l’estudi del tresor del carrer de la Llibertat des de diverses
vessants: numismàtica, històrica-documental, arqueològica i analítica. El que presentem ací és el resultat de
l’estudi tipològic i de composició del conjunt monetari, recolzat amb la documentació consultada ara per ara.

Figura 2. El tresor i els recipients de l’ocultació, després del procés de restauració

Figura 3. Braseret ceràmic en què aparegué
el tresor de croats.
APL XXIX, 2012

[page-n-312--data::data]
312

M. Sánchez i Signes

MONETAM DE ARGENTO CUM SIGNO QUO SIGNATUR MONETA BARCHINONAE
El juliol de l’any 1285, el rei Pere II1 feia batre, amb el consentiment dels consellers, prohoms i ciutadans de
Barcelona que disset anys abans s’havien oposat a la creació d’un gros d’argent a imitació dels que, des de
les acaballes del segle XII, havien començat a córrer per diversos estats europeus, una nova moneda múltiple
del diner de tern en circulació des del 1256. El gros d’argent creat per Pere II l’últim any del seu regnat
representava la resposta a les cada vegada majors necessitats d’un comerç voluminós derivat de l’expansió
territorial i comercial experimentada per la Corona d’Aragó al llarg de tot el segle XIII: els comtats catalans
engolits per Barcelona i sobretot la pròpia ciutat havien dirigit, i de fet encara dirigirien durant un segle més,
els grans intercanvis arreu del Mediterrani per als quals la xicoteta moneda de tern n’era ja insuficient.
El diner de tern s’havia convertit, des de la reforma de Jaume I el 1256, en una moneda forta i amb prestigi
fora de les fronteres catalanes. S’havia necessitat un llarg camí d’assimilació política, territorial i monetària
perquè Barcelona s’alçara amb el monopoli del circulant a començaments del segle XIII, tant que referir-se
a la moneda catalana valia ja a dir moneda de Barcelona. La situació monetària plural dels comtats catalans
s’havia reduït fins a significar un fet residual o, simplement, desaparèixer, camí que seguirien la resta de
territoris engolits pel comtat de Barcelona fins el 1488 (annexió del Pallars Sobirà). El diner de billó barceloní
es converteix, doncs, en la base del sistema monetari de tots els territoris sota l’òrbita de Barcelona: es tracta
d’un diner de llei quaternal (compost per un 33’3% d’argent i la resta d’aram, o el que és el mateix, 4 diners
d’argent per 12) amb un pes al voltant d’un gram, el qual havia romàs gairebé sense variacions significatives
des del primer terç del segle XI com a poc. La conseqüència de la reforma efectuada per Jaume I el 1256 d’una
moneda que havia estat funcionant tan bé durant dos segles cal cercar-la en les dues crisis monetàries de la
primera meitat del segle XIII (Crusafont, 1996: 76-78):
- per enfrontar la crisi econòmica que viu el seu regnat, Pere I bat una emissió de diners platejats que posa
en circulació com a quaternals malgrat ésser el seu contingut aram, de manera que són ràpidament rebutjats
pel mercat, que en perd la confiança;
- davant els grans deutes que marquen el començament del regnat de Jaume I, aquest monarca rebaixa la
llei dels diners a la doblenca, provocant una caiguda generalitzada a tot l’àmbit català del numerari a favor del
diner melgorés, el qual guanya la confiança del mercat.
El redreç és gairebé una obligació per a Jaume I. El 1236 ja havia jurat a Monzón de no variar ni en pes ni en
llei a perpetuïtat la moneda jaquesa de Pere I,2 i en 1256, davant els consellers de Barcelona, en crear el diner de
tern, hagué de juramentar el mateix. Els daltabaix monetaris feien perillar l’economia de l’oligarquia comercial
catalana, de manera que la ciutat de Barcelona es reservava llavors el dret de l’encunyació amb l’objectiu de
vetlar per la qualitat i el manteniment d’una moneda forta i ben posicionada. El diner de tern naixia amb llei
ternal, és a dir, un 25% d’argent i la resta d’aram, i amb exclusivitat dins els termes de Catalunya, excloent totes
les altres monedes que en aquell moment hi corrien, en especial la melgoresa (malgrat ser Jaume I senyor de
Montpeller). Barcelona vigilaria la bona qualitat del diner de tern mitjançant l’encunyació a la pròpia ciutat i
el nomenament de dos prohoms encarregats de que s’acompliren els termes establerts al pacte. El jurament de
no mudar ni llei ni pes, així com la resta dels paràmetres de l’acord entre els consellers, prohoms i ciutadans
de Barcelona (la qual cosa val a dir l’oligarquia comercial catalana), fou signat tant pel propi monarca com per
l’infant Pere, futur rei Pere II.
1 Els ordinals dels reis segueixen la numeració del casal de Barcelona com a comtes-reis, i no la del regne d’Aragó. Veure Riera i Sans,

2011: 519-521. Les equivalències entre la manera tradicional aragonesa de nomenar els reis i la del casal de Barcelona, emprada des de
temps de Pere III, és la següent:
ARAGÓ
BARCELONA
VALÈNCIA
EPÍTETS
Pere III
Pere II
Pere I
El Gran
Alfons III
Alfons II
Alfons I
El Franc o el Liberal
Jaume II
Jaume II
Jaume II
El Just
Alfons IV
Alfons III
Alfons II
El Benigne
Pere IV
Pere III
Pere II
El Cerimoniós o el del Punyalet
2 [...] ita videlicet quod nec a nobis, nec ab haeredibus nec successoribus nostris destrui valeat nec mutari, aut de novo ammodo cudi,
minui vel augeri (J. Zurita, Anales de la Corona de Aragón, tom 1, llib. 2, cap. 71, recollit també per Salat, 1818: 136).

APL XXIX, 2012

[page-n-313--data::data]
La troballa monetària del carrer de la llibertat (valència): un tresor de croats dels segles xiii i xiv

313

El diner, doncs, restà establert com a primera base del sistema monetari català (Crusafont, 1996: 79).
El prestigi de la moneda feu aviat triomfar la reforma monetària i l’oligarquia comercial catalana havia
aconseguit el que pretenia: una moneda ferma acceptada a l’estranger amb la qual portar endavant els cada
volta majors intercanvis comercials. Aquesta expansió del comerç, però, prompte començà a reclamar nous
instruments de compte, donats els cada vegada majors volums de les transaccions. Des de les acaballes del
segle XII i començaments del segle XIII, diversos estats europeus havien començat a batre múltiples dels
diners per a facilitar els comptes comercials i els pagaments. Davant aquesta situació, potser empès per una
part de l’oligarquia catalana, l’infant Pere decidí el 1268 batre a Barcelona grossos d’argent el valor dels quals
fora, per cada peça, 12 diners de tern.
[...] quod dominus infans Petrus volebat et intendebat facere cudi et fieri in civitate Barchinonae novam
monetam de argento; ita quod denarius argenteus valeret duodecim denarios monetae Barchinonae perpetuae
de terno quae perpetuo currere debet [...].3
Els grossos són múltiples físics del diner. Fins aleshores s’havia emprat un sistema de compte basat en
múltiples intangibles, el sou i la lliura: un sou equivalia a 12 diners, mentre que una lliura equivalia a 20 sous
(és a dir, 240 diners), però cap tipus monetari representava eixes majors quantitats. El gros d’argent creat
el 1268 per l’infant Pere donava una equivalència física als 12 diners, però fou immediatament rebutjat per
la gran majoria dels oligarques comercials catalans. Tant els consellers com els prohoms i els ciutadans de
Barcelona, poc més d’onze anys després de l’establiment del diner de tern, convocaren el rei i l’infant per
presentar-los les seues queixes per haver trencat el jurament signat per tots dos el 1256:
- Jaume I havia acceptat la nova moneda de tern com a única legal i exclusiva a Catalunya, i l’infant Pere
no només ho havia confirmat sinó també jurat de no mudar-ho;
- tant el rei com l’infant havien jurat la perpetuïtat del diner de tern;
- tots dos, també, havien promès que, en cas de manca de circulant o de necessitat d’un major volum en
circulació, Barcelona decidira la conveniència de batre més diners, car havia estat atorgat com a privilegi.
La queixa, doncs, hom la centra en el fet d’haver trencat el jurament efectuat, però en el fons subjau la
por de l’oligarquia catalana d’una nova reforma que, com la que havia ocorregut a la primera meitat de segle,
enfonsara de nou el sistema monetari i fera perillar els seus interessos comercials i els seus guanys:
[...] ostendens pluribus rationibus et per instrumentum dictae monetae de terno quod erat firmatum et
juratum ab ipso domino rege et ab ipso domino infante Petro cum voto solemni ab eisdem emisso vallatum ac
bulla plumbea domini regis corroboratum [...].4
Per aquesta raó, el rei Jaume manà que la moneda de l’infant no continuara encunyant-se (non cuderetur
neque fieret nec etiam de aliqua alia cujuscumque ponderis signi vel legis5), de manera que els grossos van ser
retirats de la circulació i portats a fondre.
Jaume I mor l’any 1276 i l’infant, com estava previst, el succeeix. Des del 1282, arran de l’episodi conegut
com les Vespres Sicilianes, Pere II passaria també a ser rei de Sicília on, des del 1283, assajaria de nou la seua
idea de posar en circulació grossos d’argent i també d’or, anomenats pirrals. La bona experiència d’aquesta
moneda batuda en Sicília, així com les cada vegada majors necessitats de múltiples físics per al comerç van
empènyer finalment el 1285 els consellers de Barcelona a acceptar la creació d’una nova moneda a terres
catalanes:6
Noverint universi quod Nos Petrus Dei Gratia etc. praebuistis nobis consensum cudendi et faciendi
monetam de argento cum signo quo signatur moneta Barchinonae perpetua de terno: promittentes vobis quod
faciemus ipsam monetam cudi bene et legaliter in Barchinona et non alibi et de bono et legali argento et quod
de unaquaque mercha boni argenti ad rectum pondus marchae tabulae campsorum Barchinonae faciemus
fieri et cudi septuaginta duos denarios argenti boni et fini tantum et non ultra; et quod unusquisque denarius
3 Salat, 1818, t. I: 154, enumerat com a “Instrumentos justificativos num. XIII”. De l’acta de la reunió entre el rei i l’infant i els

consellers, prohoms i ciutadans de Barcelona.

4 Ídem nota anterior.
5 Ídem nota 3.
6 De segur, els consellers de Barcelona i els comerciants de la ciutat s’havien fixat també en el bon funcionament dels grossos de

Montpeller, de 12 diners la peça, que portaven encunyant-se a la ciutat per ordre de Jaume I des del 1273.

APL XXIX, 2012

[page-n-314--data::data]
314

M. Sánchez i Signes

cudatur et fiat ad legem undecim denariorum et oboli praedictae monetae Barchinonae perpetuae de terno.
Damus etiam et concedimus vobis et successoribus vestris, quod probi homines etc.7
Els diners d’argent, com diu el privilegi de creació, copiaven fil per randa el model del diner de tern. Se’ls
assignava una llei d’11,5 diners (undecim denariorum et oboli) i una talla de 72 peces per marc (septuaginta
duos denarios segons el marc de Barcelona, establert en 234 grams). Amb aquesta llei i talla, la nova moneda
assolia un pes al voltant dels 3’25 grams que els monarques, des del mateix Pere II, anaren retallant amb el temps;
malgrat tot, el croat es manté gairebé invariable fins la seua desaparició a començaments del segle XVIII. D’eixos
3’25 grams de pes, 3’11 haurien de correspondre a plata fina, és a dir, argent de dotze diners, i 0’14 grams a
l’aram o lliga (Botet, 1908-1911: 69).8 La talla anà variant de manera sensible al llarg dels diversos regnats del
segle XIV: Pere II ja aprofità per reduir-la a 74 peces el marc malgrat el privilegi d’eixe mateix any; Alfons II
la passà a 76 el marc, Jaume II a 77 el marc i Alfons III a 78, mentre que al regnat de Pere III es produeix una
recuperació de la talla a 74 peces el marc a causa de les contínues protestes per les constants reduccions que no
aconseguien més que afeblir la moneda incrementant els guanys d’emissió (Crusafont, 1996: 81).
La nova moneda presentava a l’anvers el bust del monarca com a autoritat emissora, coronat i de perfil,
rodejat per la llegenda [NOM DEL REI] DEI GRATIA REX. El revers lluïa una gran creu, de la qual prendria a la
fi el nom, que dividia en quatre quarters el camp: en aquests figuraven de manera alternant un cercle i un conjunt
de tres punts; depenent de l’emissió, el cercle o anell es trobarà als quarters 1 i 4 o al 2 i 3. La llegenda del revers
mai no variarà, i farà sempre referència a la ciutat emissora: CIVITAS BARChNONA (civitas Barchinona).
Amb els grossos d’argent, la classe comercial catalana havia aconseguit a la fi la moneda forta que
necessitava per a les seues transaccions comercials. El seu èxit fou tan immediat que aviat l’abans ben
posicionat diner de tern començà a ésser rebutjat, de manera que els consellers de Barcelona hagueren de
dictar disposicions en contra d’aquesta tendència:
A 10 de las chalendas de Mars de 1329, Ordinació que tothom dega pendrer diners menuts tants com los
Compradors volran donar.9
En establir la moneda, Pere II hagué de prometre l’exclusivitat de la seua encunyació a la seca de Barcelona,
en vigilància dels termes de la qual el Consell podia, com havia fet amb el privilegi del diner de tern, nomenar
dos prohoms. També el rei es comprometia a perseguir els falsificadors amb penes tant pecuniàries com
corporals (Salat, 1818: 155). Tots els termes del privilegi foren confirmats i signats per l’infant Alfons, com a
garantia que serien complits i que els seus successors els respectarien.10
El model del croat es mantindria invariable durant tota la seua història, a excepció d’alguns fets puntuals,11
però no així el seu nom. La nova moneda naixia amb el nom de diner d’argent. Les Rúbriques de Bruniquer
l’anomenen el 1329 barcelonès d’argent, mentre que el 1330 apareixen en una reial provisió d’Alfons III com a
grossos blancs o diners d’argent12 de Barcelona, denominació que es manté durant tot el segle XIV (Crusafont,
1989: 143). No serà fins al segle XV quan, sempre parlant en termes de documentació, s’abandone aquest nom
i comence a emprar-se el de ternats (any 1407 a les Rúbriques de Bruniquer, segons Crusafont 1989: 143) i, en
molta major mesura, el de croats o la seua llatinització crucesignatos, nom adaptat de la denominació popular
derivada de la gran creu que llueixen al revers i que ja havia de ser comuna a la segona meitat del segle XIV,
car la primera vegada que apareix a la documentació ho fa en un document de Pere III: [...] et velimus ulterius
aliam summam cudi facere, videlicet usque ad quantitatem centum millium marcarum croatorum argenti
[...] (Salat, 1818: 157). La denominació es mantindrà estable fins al final de les emissions, excepte per un
document del 1400 (Salat, 1818: 157) i un altre de 1466 (Crusafont, 1989: 143), en què apareixen com a reals.
7
8
9
10

Salat, 1818: 156, t. I. Privilegi de creació del croat. Hom pot consultar la transcripció completa a Salat, 1818: 16, t. II.
“[...] hauríen de pesar cada un 3’2538 grams: d’aquèstos, 3’1183 de plata fina, y’ls restants, 0’1355, de coure o lliga”.
Rúbriques de Bruniquer, pàg 130, segons Crusafont, 1989: 152. Enumerat per aquest autor com a R-9.
Item laudamus, concedimus et confirmamus monetam Barchinonae de argento, quam dominus Petrus clarae memoriae Pater noster
fecit cudi in Barchinona et nos etiam modo facimus cudi [...]. En Salat, 1818: 18, t. II.
11 Alfons IV tractà de canviar la llegenda de l’anvers, substituint el DEI GRATIA per REX ARAGONVM. Les queixes dels consellers
de Barcelona, al·legant que el rei no podia canviar la moneda al seu parer sense el permís de la ciutat com havia estat promès per Pere
II, obligaren el monarca a fer marxa enrere i mantenir intacte el model.
12 Valeant et valere debeant unum grossum album seu denarium Barchinonae argenteum [...], en Salat, 1818: 157, t. I.

APL XXIX, 2012

[page-n-315--data::data]
La troballa monetària del carrer de la llibertat (valència): un tresor de croats dels segles xiii i xiv

315

La bona acceptació de la nova moneda només es veurà sacsejada a la primera meitat del segle XIV per
l’aparició de falsificacions, un símptoma evident que el croat tenia ja una posició preponderant davant la resta
del numerari local i forà que fa que pague la pena assumir les despeses d’emetre monedes falses. Els consellers
de Barcelona van haver de pronunciar-se sobre aquesta situació, cridant de nou a la confiança i obligant els
ciutadans a acceptar els croats: [...] que nengu gos rebujar los Barcelonesos a dotze diners [...]. En cas que
el rebedor dubtara de la veracitat de la moneda amb la qual se li pagava, els consellers emplaçaven pagador
i pagat a dirigir-se a les places de Sant Jaume, del Blat o dels Canvis, on uns prohoms assignats pel Consell:
[...] declararían si ho son, y sis deuen tallar.13 Les crides obligant a acceptar el croat no eren noves, ja Pere
II l’octubre de 1285 havia fet una crida a Barcelona per a informar sobre la posada en circulació de la nova
moneda i obligar els ciutadans a acceptar-la sots pena de cos e de haver (Botet, 1908-1911: 69); idèntic ban feu
córrer Alfons II en succeir son pare perquè s’acceptara el croat al seu nom (Botet, 1908-1911: 77). En temps
de Pere III, el mercat monetari havia de ser saturat de moneda curta de pes o en mal estat, molt possiblement
a causa de les retallades dels toriscadors o de l’ús continu: així es desprèn del manament de 1339 perquè
els croats, en cas de dubte siguen pesats, això sí, amb pesals de 76 peces el marc, la qual cosa deixava un
ampli marge de tolerància (Crusafont, 1996: 81), o la crida de 1341 perquè s’acceptaren a pes els croats que
tingueren esborrades les lletres de les llegendes de la circumferència (Salat, 1818: 157).14
El de les falsificacions no és l’únic entrebanc amb el qual les autoritats havien d’enfrontar-se. L’especulació
amb el metall preciós provocava que molts retallaren xicotetes fraccions dels croats que anaven passant per
les seues mans, amb la finalitat d’acumular metall, deixant en circulació una gran quantitat de moneda nacsa
o toriscada.
T[index-n-1-label in 1-data::data]ots dos problemes, el de les falsificacions i el dels retalls de fraccions del circulant demostren la bona
acceptació del croat d’argent. [/index-n-1-label out 1-data::data]Tant és així que aviat ix de les fronteres catalanes i comença a inundar mercats
propers com el valencià. En maig de 1248, Jaume I va establir la creació dels reals de València, diners ternals
amb una talla de 216 diners per marc (240 diners per marc en el cas de les malles), de manera exclusiva per a
les fronteres del nou regne. Des del segle XIII, no obstant, a causa de les relacions comercials entre València
i Barcelona, el circulant barceloní comença a introduir-se cada vegada en major volum al regne valencià,
fins el punt que no serà necessari batre més moneda local fins al segle XV donada la saturació del mercat
(Torró, 2000: 88). L’arribada de croats d’argent com a circulant no és gens estranya, doncs: una moneda forta
com el croat, que dóna bons resultats amb el comerç forà, s’ha d’introduir per força al regne veí amb el qual
es comparteixen llaços comercials; tresors com el de Pont de Fusta (Forcada, Ripollès i Doménech, 1997:
58), l’Ombria de l’Atzúvia, el del castell de la Reina Mora de Tavernes de la Valldigna (Forcada, Ripollès
i Doménech, 1997: 57)15 o el del carrer de la Llibertat són un bon exemple d’aquest circulant que inunda el
mercat valencià. L’explicació que a València corregueren monedes foranes en major mesura, sembla, que les
pròpies del regne no pot trobar-se més que en el seu reduït contingut d’argent, la qual cosa no permetia ni
especular amb el metall preciós ni tampoc portar a terme grans pagaments, como sí possibilitava, per exemple,
el croat (Ripollès i Llorens, 1999: 122); aquesta inundació de moneda forana al mercat monetari valencià no
vol dir que hi haguera una mancança de numerari propi, com ho testimonien diverses troballes d’ocultacions
que contenen reals valencians (Forcada, Ripollès i Doménech, 1997).
L’emissió de Pere II fou molt curta, car el rei morí pocs mesos després d’haver donat el privilegi per a batre
croats. No obstant això, els seus successors continuaran encunyant croats fins arribar a les últimes emissions a
nom de Felip V i de l’arxiduc Carles.

13 La rúbrica completa és recollida per Crusafont: “A 14 de Juliol de 1339, crida de part del Veguer de ordenació dels Consellers, que

nengu gos rebujar los Barcelonesos a dotze diners, y que sis dubtava si eren rebedors anassem als Proms assignats a la Plassa de S.
Jaume, y a la del Blat y als Cambis, que ells declararían si ho son, y sis deuen tallar” (Crusafont, 1989: 153).
14 Arxiu municipal de Barcelona, divers 3, f. 20, segons J. Salat.
15 El tresor anomenat del solar del Pont de Fusta fou trobat a València el 1996: està compost per monedes de billó i d’argent, d’entre
les quals hi ha 21 diners de Jaume I de la seca de Barcelona, dos croats d’Alfons II, 18 croats i 5 diners de Jaume II, tots ells també
barcelonins. El tresor de l’Ombria aparegué a l’Atzúvia (Alacant) l’any 1950: malgrat la seua dispersió, s’han identificat, entre altres
peces, 23 diners i 5 òbols de Barcelona. Pel que fa al tresor del castell de la Reina Mora (Tavernes de la Valldigna, València), el 1953
hi aparegueren més de 100 monedes de les quals en resten 86: d’elles, destaquem 11 diners de tern de Jaume I encunyats a Barcelona.
APL XXIX, 2012

[page-n-316--data::data]
316

M. Sánchez i Signes

COMPOSICIÓ TIPOLÒGICA
El tresor del carrer de la Llibertat ocupa un arc cronològic de menys d’una centúria, entre els regnats de Pere
II i de Pere III, entre les acaballes del segle XIII i el tercer quart del segle XIV (taula 1). El volum de les
emissions canvia d’un rei a altre, però tots hi són representats: Pere II (3 monedes), Alfons II (151 monedes),
Jaume II (848 monedes), Alfons III (691 monedes) i Pere III (786 monedes). A banda cal afegir 4 peces més
indeterminades.
L’ordenació definitiva, efectuada l’any 2011 amb la totalitat de les peces separades, netejades i restaurades,
estableix el nombre total en 2483 monedes,16 quatre de les quals corresponen a encunyacions de mig croat del
regnat d’Alfons II. El conjunt comença amb la primera emissió de Pere II, contràriament al que s’havia pensat
en els primers recomptes (Llorens, Matamoros i Ripollès, 1994; Ripollès, Llorens i Matamoros, 2005).

Hoja1
Taula 1. Nombre de peces comptabilitzades per tipus.
Autoritat

Tipus

Pere II

Cru. 2137
Botet.179
Cru. 2148
Cru. 2148a
Cru. 2148c
Cru. 2149
Cru. 2150
Cru. 2150a
Cru. 2151
Cru. 2151a
Cru. 2152
Cru. 2152a
Cru. 2153
Cru. 2153a
Cru. 2154
Cru. 2154a
Cru. 2154c
Cru. 2154d
Cru. 2154e
Cru. 2154f
Cru. 2154h
Cru. 2154i
Cru. 2155
Cru. 2155a
Cru. 2156
Cru. 2156a

Alfons II

Jaume II

Total

Autoritat

Tipus

2
1
140
2
5
4
14
17
2
8
27
71
22
19

Jaume II (cont.)

Cru. 2156c
Cru. 2156d
Cru. 2157
Cru. 2157a
Indeterminades
Cru. 2184
Cru. 2184a
Cru. 2184b
Cru. 2184c
Cru. 2184e
Cru. 2184f
Cru. 2184g
Cru. 2184i
Indeterminades

17
15
3
4
2
65
65
245
270
2
21
20
2
1

62
59
5
6
125
99
1
4
57
21
113
75

Pere III

Cru. 2220
Cru. 2220a
Cru. 2220b
Cru. 2220c
Cru. 2220d
Cru. 2220h
Cru. 2220i
Cru. 2220k
Cru. 2220l
Cru. 2223j
Indeterminades
--Total

36
35
280
1
307
33
22
21
43
1
7
4
2483

Alfons III

Indeterminades

Total

16 La xifra del recompte original, efectuat ja el 1994 poc després de la troballa, assenyala una quantitat de 2484 peces. Aquest recompte

es va fer amb només una mínima part dels croats nets, de manera que, amb el total restaurat, s’ha pogut comprovar que s’afegí per
error una moneda de més pel fet que una d’elles es troba partida en dues fraccions.

APL XXIX, 2012

[page-n-317--data::data]
La troballa monetària del carrer de la llibertat (valència): un tresor de croats dels segles xiii i xiv

317

Pere II (1276-1285)
Com ja hem vist, Pere II començà a batre croats l’any 1285, però l’emissió fou força curta a causa de la mort
del rei a Vilafranca del Penedès el novembre d’eixe mateix any, només uns pocs mesos després d’haver atorgat
el privilegi.
Pere II h avia succeït son pare Jaume I en els regnes d’Aragó i València i al comtat de Barcelona l’any
1276; el regne de Mallorca havia estat dividit i donat com a regne privatiu al germà de Pere, Jaume. Al llarg
del seu regnat hagué de fer front a la tercera revolta musulmana encapçalada per al-Azraq i el seu fill (12761277), una revolta nobiliària que acabà amb el setge de Balaguer (1280), una revolta de menestrals (1285),
una croada causada per l’excomunicació del rei per part del papa Martí IV i encapçalada pel rei francès Felip
III (1282-1285) i la confiscació de les illes al seu germà Jaume I de Mallorca per la seua ajuda als francesos
durant la croada. A més a més, Pere II va començar la conquesta del regne de Sicília (1282-1289) pels seus
llaços matrimonials amb la casa Hohenstaufen.
Al tresor del carrer de la Llibertat hi ha presents només tres croats de Pere II, un d’ells molt poc comú
publicat per primera vegada per Heiss (1867-1869: 73) i després per Botet i Sisó (1908-1911: 73-74), i que
no recull Crusafont en la seua tipologia (Crusafont, 2009). Els dos primers corresponen al tipus Cru. 2137
(Crusafont, 2009: 377):17
Cru. 2137
a/ + (3 punts) PETRUS REX (3 punts). Bust coronat a l’esquerra.
r/ -:CIVI-TAS:-BACh’-NONA- (V gòtica). Creu de tern. CIVI a
tres punts.
MPV 33.785
Crusafont classifica aquest tipus com molt rar (RRR). Cronològicament anterior deu ser, pel seu pes (3’22
grams) el tipus identificat com Cru. 2136, amb una llegenda al revers única que no tornarà a repetir-se: BARC-HI-NO (signes d’abreviatura). Pere II també batrà peces de mig croat (Cru. 2138 i 2139), però curiosament
no apareix el tipus identificat per Botet com a 179:
Anv.: + P·DEI·GRA·ARAGON SICILIA REX, entre dos cercles de punts; al camp, bust coronat del rey, a
l’esquerra, dintre d’un cercle format per vuyt arquacions.
Rev.: BARC-INON-BENU-IUTAS(?), entre dos cercles de punts; al camp, creu, com als croats anteriors;
tres punts als buyts primer y quart, un anell al segón y tercer, dintre arquacions, com les del anvers, però
tallades per la creu.
Aquesta peça dubta Botet d’interpretar-la com a moneda, malgrat la seua seguretat en relacionar-la amb
Pere II: “(...) de ser una moneda, no pot pertànyer més qu’a Pere II, ja qu’es l’únic rey d’aquest nom que
fou alhora d’Aragó y de Sicilia.” (Botet, 1909-1911: 74). Més aviat, Botet s’inclina a pensar en una prova
presentada al rei per a cercar el seu vist i plau i començar l’encunyació dels croats: “¿Es aquest exemplar únic
un assaig, o, millor dit, un model presentat al rey pera l’encunyació dels croats o grossos de plata, qu’aquèst
se proposava fer batre, abans de resoldre’l batiment d’aquèsts y abans de contraure’l rey el compromís de
que’ls tipus de la nova moneda de plata fossin exactament els meteixos dels de la moneda de tern (...)?”
(Botet, 1909-1911: 75). La hipòtesi és força interessant, però lligada a l’existència aleshores d’un únic tipus
conegut, el dipositat al Museu Municipal de Barcelona: el fet que només n’hagués aparegut un pot fer pensar
en una prova anterior al privilegi de 1285, però l’aparició d’una nova peça a València, al nostre tresor, ens
inclina a descartar aquesta teoria. El seu escàs pes (1’94 grams) pot explicar-se per la dolenta conservació de la
17 Per a la identificació de totes les peces del conjunt del carrer de la Llibertat s’ha seguit el catàleg de M. Crusafont de 2009, amb

l’abreviatura Cru. (tipus).

APL XXIX, 2012

[page-n-318--data::data]
318

M. Sánchez i Signes

peça, la publicada per Botet deixa de ser una peça única. Més aviat, sembla una primera emissió de molt curta
tirada, a jutjar per les dues úniques mostres conegudes, que es posà en circulació abans d’adoptar el model que
hom seguiria des d’aleshores (Cru. 2136 i 2137), aplicat també a les peces de mig croat (Cru. 2138 i 2139); la
seua posada en circulació explicaria l’arribada de la moneda fins a València i, sobretot, la seua troballa en un
context d’acumulació de moneda circulant. És doncs, al nostre parer, la peça més antiga de tot el conjunt del
carrer de la Llibertat. No sembla toriscada, i la seua pèrdua de material així com la complicada lectura de les
llegendes no es déu a altra cosa que a la dolenta conservació.
Pel que fa a les llegendes, mentre l’anvers i revers presenten motius idèntics als del diner de tern (efígie del
monarca, gran creu passant al revers amb anells i punts), aquestes varien sensiblement del que després serà el
model seguit. Mateu i Llopis tracta de demostrar que Botet feu una lectura equivocada tant de l’anvers com
del revers: “el número 179 de Botet [...] no dice en su anverso P(etrus) Dei Gracia Aragon(um) Sicile Rex y
en reverso no “Barcino benu-iutas” sino Barcinona Civitas [...]” (Mateu i Llopis, 1985: 36). La lectura que
proposem per al croat del carrer de la Llibertat, malgrat semblar d’entrada força complicada a causa de l’estat
d’alguns dels caracters, és la següent:
Botet 179
a/ + P. DEI [...] ARAGO[N] [...] [RE]X. Bust coronat a esquerra.
r/ BARQ - INON (tres punts) - (tres punts) BEN[D] - I[C]TAS (tres
punts). Creu de tern.
MPV 33.787

La interpretació que se’n desprèn, doncs, s’apropa molt més a la lectura feta per Heiss (1867-1869: 73):18
Anv. + P·DEI GRA·ARAGON SICIL REX. Busto de rey á la izquierda, dentro de ocho semicírculos.
Rev. BARC-INON-BEND-ICTAS. Cruz etc. dentro de ocho semicírculos. Pesa 280 centígramos.
En qualsevol cas, és una llegenda que mai més no es repetirà, substituïda aviat pel civitas Bach’nona que
apareix en totes les emissions següents. Les orles d’anvers i revers, malgrat tot, reapareixeran a futures peces
emesses a Sicília, Sardenya i Mallorca.
Quant a la resta, la peça és idèntica a com la descriu Botet i Sisó. L’efígie del rei sembla d’una factura
bastant tosca, més propera a les representacions reials dels diners de tern que no a com apareixeran després
els monarques en els croats.

Alfons II (1285-1291)
Durant el regnat d’Alfons II continuaren batent-se croats i mitjos croats, com havia començat a fer Pere II.
La seua política va centrar-se en la confiscació del regne de Mallorca al seu oncle Jaume i en la conquesta de
Menorca, encara en mans musulmanes; hagué de fer front a una xicoteta guerra fronterera amb Castella (12891291) i finalitzà per la via diplomàtica l’enfrontament amb França i el papa comprometent-se a retirar l’ajuda
al seu germà Jaume a Sicília. El seu regnat fou breu, la qual cosa permeté l’accés al tron de Jaume, qui deixava,
com havia estat pactat amb els francesos i la Santa Seu, el tron sicilià al seu germà Frederic.
Les emissions d’Alfons II foren poques. L’any 1286 feu encunyar nous croats a la seca de Barcelona,19 i el
1287 manava que les monedes al seu nom foren acceptades per tothom, fixant-les com havia fet son pare en
12 diners de tern.20

18 L’autor assenyala: “hay que reparar en la mala conservación de esta pieza” (Heiss, 1867-1869: 74).
19 Arxiu de la Corona d’Aragó (A.C.A.), reg. 65, fol. 12, aplegat per Botet, 1909-1911: 76.
20 A.C.A., reg. 65, fol. 125, aplegat per Botet, 1909-1911: 77.

APL XXIX, 2012

[page-n-319--data::data]
La troballa monetària del carrer de la llibertat (valència): un tresor de croats dels segles xiii i xiv

319

El tresor del carrer de la Llibertat conté 151 monedes pertanyents a aquesta emissió, amb els tipus següents:
Cru. 2148
a/+:ALFOSVS DEI:GRACIA REX. Bust coronat, a l’esquerra
r/-:CIVI-TAS:-BACh’-NONA. Creu de tern. CIVI a tres punts
MPV 33.788

Cru. 2148a
a/+:ALFOSVS DEI:GRACIA REX. Bust coronat, a l’esquerra
r/-:CIVI-TAS:-BACh’-NONA. Creu de tern. CIVI a anell
MPV 33.904

Cru. 2148c
a/+:ALFOSVS D’I:GRACIA REX. Bust coronat, a l’esquerra
r/-:CIVI-TAS:-BACh’-NONA. Creu de tern. CIVI a tres punts
MPV 33.905

D’aquestes 151 peces, quatre corresponen a una emissió de mitjos croats:
Cru. 2149
a/+.ALFOSVS.DEI:GRACIA.REX: Bust coronat a l’esquerra
r/-:CIVI-TAS:-BACh’-NONA- Creu de tern. CIVI a tres punts
MPV 33.912
No obstant, hom ha pogut identificar al tipus de croat Cru. 2148 diverses variants d’encuny que, pel seu
nombre, resulten interessants. La variant afecta els signes de puntuació de la llegenda de l’anvers, per a la
qual s’han pogut determinar nou grups, més un addicional de no identificables a causa de l’estat de les peces.
Grup I
Grup II
Grup III
Grup IV
Grup V
Grup VI
Grup VII
Grup VIII
Grup IX
Grup X

ALFOSVS:DEI:GRACIA REX
ALFOSVS:DEI˙GRACIA REX
ALFOSVS:DEI GRACIA REX
ALFOSVS·DEI:GRACIA REX
ALFOSVS.DEI:GRACIA REX
ALFOSVS˙DEI˙GRACIA REX
ALFOSVS˙DEI GRACIA REX
ALFOSVS DEI˙GRACIA REX
ALFOSVS DEI.GRACIA REX
Sense punts

La resta s’adapten a la descripció proposada per Crusafont.
APL XXIX, 2012

[page-n-320--data::data]
320

M. Sánchez i Signes



Jaume II (1291-1327)

Germà d’Alfons II, el succeí a causa de la prematura mort d’aquest, deixant el regne de Sicília, la corona del
qual ostentava, al seu germà Frederic, coronat com a Frederic II. Al llarg dels seus trenta-sis anys de regnat,
hom signà les paus d’Agnani (per la qual quedava resolt el conflicte de Sicília amb la Santa Seu, retornava
Mallorca i les illes al seu oncle Jaume i rebia el dret de conquesta de Sardenya) i Caltabellota (que posava fi a
la guerra de Sicília contra els angevins), s’emprengué la conquesta de part del regne de Múrcia, la qual acabà
amb l’annexió de les terres alacantines al regne de València i amb la Sentència Arbitral de Torrellas (1304) i
el pacte d’Elx (1305) pels límits d’aquest, i també la conquesta de Sardenya (1324), així com a una fracassada
croada contra Almeria (1309).
Tots els tipus identificats al tresor del carrer de la Llibertat, pertanyents a les emissions de Jaume II,
s’ajusten a la proposta de sistematització de Crusafont, a excepció d’algunes xicotetes variants identificades a
la troballa monetària que afecten el vestit del bust reial:
Cru. 2150
Croat I amb quatre àrees ornades d’anells: nombre desigual. A, U i
V llatines.
a/+IACOBVS DEI GRACIA REX Bust a l’esquerra. Vestit dividit
en quatre sectors partits verticalment. Als del mig, entre 3 i 5
anells posats verticalment. Als exteriors, entre 1 i 3 anells. Bust
de proporcions regulars.
r/-CIVI-TAS-BACh’-NONA- Creu de tern. Civi a 3 punts.
MPV 33.921
Cru. 2150a
a/+IACOBVS DEI GRACIA REX Bust a l’esquerra. Vestit dividit
en quatre sectors partits verticalment. Als del mig, entre 3 i 5
anells posats verticalment. Als exteriors, entre 1 i 3 anells. Bust de
proporcions regulars.
r/-CIVI-TAS-BACh’-NONA- Creu de tern. Civi a anell.
MPV 33.943
Els anells del vestit en aquests dos tipus poden ésser 5/2, 6/2 o 6/3.

Cru. 2151
Croat II amb quatre àrees ornades d’anells: nombre desigual. A, U
i V gòtiques.
a/+IACOBUS DEI GRACIA REX Bust, a l’esquerra semblant al
del croat anterior.
r/-CIVI-TAS:B-ARCh’-NONA- Creu de tern. CIVI a 3 punts.
MPV 33.946
Cru. 2151a
a/+IACOBUS DEI GRACIA REX Bust, a l’esquerra semblant al
del croat anterior.
r/-CIVI-TAS:B-ARCh’-NONA- Creu de tern. CIVI a anell.
MPV 33.954
En aquest últim tipus tres peces que no presenten separació a TAS:B, adoptant la forma TASB. Pel que fa als
anells del vestit, el seu nombre pot variar entre 5/2, 6/2 i 6-7/3.
APL XXIX, 2012

[page-n-321--data::data]
La troballa monetària del carrer de la llibertat (valència): un tresor de croats dels segles xiii i xiv

321

Cru. 2152
Croat III amb quatre àrees ornades d’anells: nombre desigual.
A, U i V gòtiques. El bust, d’espatlles molt amples i de pitjor art
que els dos anteriors.
a/+IACOBUS DEI GRACIA REX Bust, a l’esquerra semblant
al del croat anterior, però d’espatlles amples.
r/-CIVI-TAS:B-ARCh’-NONA- Creu de tern. CIVI a 3 punts.
MPV 33.967
Una peça d’aquest tipus presenta un vestit dividit, com descriu Crusafont, en quatre àrees, però amb un
parell d’anells a cadascuna d’elles, de manera molt semblant al tipus Cru. 2153, però d’espatlles amples i
factura tosca. Aquesta proporció idèntica d’anells encara no s’havia fet notar per ningú, i és l’única peça del
tresor, de manera que pensem que és probable que, analitzant altres col·leccions de croats, puguen aparèixerne altres iguals.
Cru. 2152a
a/+IACOBUS DEI GRACIA REX Bust, a l’esquerra semblant
al del croat anterior, però d’espatlles amples.
r/-CIVI-TAS:B-ARCh’-NONA- Creu de tern. CIVI a anell
MPV 34.015
El nombre d’anells del vestit oscil·la entre 3/2, 4/2 o 5/2.
Cru. 2153
Croat IV amb quatre àrees ornades d’anells: dos a cada àrea.
a/+:IACOBUS:DEI:GRACIA:REX (separació de paraules amb
dues creuetes, A i U gòtiques) Bust, a l’esquerra, com abans, però
amb dos anells disposats verticalment, a cadascun dels espais.
r/-CI:VI-TASB-ARCh’-NONA (separació amb creuetes, A i V
gòtiques) Creu de tern. CIVI a 3 punts.
MPV 34.073

Cru. 2153a
a/+:IACOBUS:DEI:GRACIA:REX (separació de paraules amb
dues creuetes, A i U gòtiques) Bust, a l’esquerra, com abans, però
amb dos anells disposats verticalment, a cadascun dels espais.
r/-CI:VI-TASB-ARCh’-NONA (separació amb creuetes, A i V
gòtiques) Creu de tern. CIVI a anell.
MPV 34.075
Tota la sistematització del tipus Cru. 2154 (variants a, c, d, e, f, h, i) ha pogut ser revisada gràcies al nombrós
conjunt d’aquestes peces presents en el tresor. Crusafont descriu el vestit de Jaume II com ornat amb una sèrie
d’anells disposats horitzontalment (2009: 381), però hom ha pogut comprovar com aquesta sèrie d’anells, en
algunes peces, presenta variants significatives no sempre provocades per la pressió exercida durant el procés
d’encunyació, sinó per la pròpia factura dels encunys. La repetició dels patrons, encara en procés d’estudi,
ajudarà de manera significativa a la diferenciació d’encunys i, per tant, d’emissions. S’hi han marcat tres grups:
Grup A: vestit ornat amb anells
Grup B: vestit ornat amb punts
Grup C: vestit ornat amb anells i punts

Subgrup C1: major quantitat d’anells que de punts

Subgrup C2: major quantitat de punts que d’anells
APL XXIX, 2012

[page-n-322--data::data]
322

M. Sánchez i Signes

Els tres grups, en major o menor mesura, es troben presents en els següents tipus i variants formals de
Crusafont:
Cru. 2154
a/+IACOBUS DEI GRACIA REX (A i U gòtiques) Bust, a
l’esquerra. Vestit sense particions, ornat amb una sèrie d’anells
disposats horitzontalment.
r/-CI:VI-TASB-ARCh’-NONA (A i V gòtiques) Creu de tern. CIVI
a 3 punts.
MPV 34.139
Cru. 2154a
a/+IACOBUS DEI GRACIA REX (A i U gòtiques) Bust, a
l’esquerra. Vestit sense particions, ornat amb una sèrie d’anells
disposats horitzontalment.
r/-CI:VI-TASB-ARCh’-NONA (A i V gòtiques) Creu de tern. CIVI
a anell.
MPV 34.167

S’hi han pogut identificar dues variants d’encuny, una d’elles amb sis anells en el vestit en lloc de cinc, i
una altra amb les A i V del revers llatines, mentre que la llegenda de l’anvers es manté gòtica.
Cru. 2154c
a/+IACOBUS DEI GRACIA REX (A i U llatines) Bust, a l’esquerra.
Vestit sense particions, ornat amb una sèrie d’anells disposats
horitzontalment.
r/-CI:VI-TASB-ARCh’-NONA (A i V gòtiques) Creu de tern. CIVI
a 3 punts.
MPV 34.217
Cru. 2154d
a/+IACOBUS DEI GRACIA REX (A i U llatines) Bust, a l’esquerra.
Vestit sense particions, ornat amb una sèrie d’anells disposats
horitzontalment.
r/-CI:VI-TASB-ARCh’-NONA (A i U gòtiques) Creu de tern. CIVI
a anell.
MPV 34.220
Cru. 2154e
a/+IACOBUS DEI GRACIA REX (A i U llatines) Bust, a l’esquerra.
Vestit sense particions, ornat amb una sèrie d’anells disposats
horitzontalment.
r/-CI:VI-TASB-ARCh’-NONA (A i U llatines) Creu de tern. CIVI
a 3 punts.
MPV 34.242
En aquest últim grup s’han detectat dues variants d’encuny: una única peça amb l’A de TASB de forma
gòtica, i una altra, també única, en què CI:VI presenta separació de creuetes, com ocorre en el tipus Cru.
2154b, no representat al tresor.
APL XXIX, 2012

[page-n-323--data::data]
La troballa monetària del carrer de la llibertat (valència): un tresor de croats dels segles xiii i xiv

323

Cru. 2154f
a/+IACOBUS DEI GRACIA REX (A i U llatines) Bust, a
l’esquerra. Vestit sense particions, ornat amb una sèrie d’anells
disposats horitzontalment.
r/-CI:VI-TASB-ARCh’-NONA (A i U llatines) Creu de tern. CIVI
a anell.
MPV 34.315
Cru. 2154h
a/+IACOBUS DEI GRACIA REX (A i U gòtiques) Bust, a
l’esquerra. Vestit sense particions, ornat amb una sèrie d’anells
disposats horitzontalment.
r/-CIVI-TASB-ARCh’-NONA (A i V gòtiques) Creu de tern. CIVI
a 3 punts i sense separació.
MPV 34.401
Cru. 2154i
a/+IACOBUS DEI GRACIA REX (A i U gòtiques) Bust, a
l’esquerra. Vestit sense particions, ornat amb una sèrie d’anells
disposats horitzontalment.
r/-CI:VI-TASB-ARCh’-NONA (A i V gòtiques) Creu de tern. CIVI
a anell i sense separació.
MPV 34.403
Els grups formals Cru. 2155, 2156 i 2157 segueixen la descripció efectuada per Crusafont, sense variants
d’encuny localitzades.
Cru. 2155
Croat I amb tres àrees ornades amb flors: 6/4/6 pètals.
a/+IACOBVS DEI GRACIA REX Bust coronat, a l’esquerra.
Vestit partit verticalment amb roses de sis pètals als espais
externs i de quatre al centre.
r/-CI(2 creuetes)VI-TASB-ARCh’-NONA- Creu de tern. CIVI a
3 punts.
MPV 34.409
Cru. 2155a
a/+IACOBVS DEI GRACIA REX Bust coronat, a l’esquerra.
Vestit partit verticalment amb roses de sis pètals als espais
externs i de quatre al centre.
r/-CI(2 creuetes)VI-TASB-ARCh’-NONA- Creu de tern. CIVI a
anell.
MPV 34.464
Cru. 2156
Croat II amb tres àrees ornades amb flors: 5/5/5 pètals.
a/+IACOBVS DEI GRACIA REX Bust coronat, a l’esquerra.
Vestit partit verticalment amb roses de cinc pètals.
r/-CI(2 creuetes)VI-TASB-ARCh’-NONA- Creu de tern. CIVI a 3
punts.
MPV 34.493
APL XXIX, 2012

[page-n-324--data::data]
324

M. Sánchez i Signes

Cru. 2156a
a/+IACOBVS DEI GRACIA REX Bust coronat, a l’esquerra. Vestit
partit verticalment amb roses de cinc pètals.
r/-CI(2 creuetes)VI-TASB-ARCh’-NONA- Creu de tern. CIVI a anell.
MPV 34.573
Cru. 2156c
a/+IACOBVS DEI GRACIA REX Bust coronat, a l’esquerra. Vestit
partit verticalment amb roses de cinc pètals.
r/-CIVI-TASB-ARCh’-NONA- Creu de tern. CIVI a 3 punts i sense
separació.
MPV 34.601
Cru. 2156d
a/+IACOBVS DEI GRACIA REX Bust coronat, a l’esquerra.
Vestit partit verticalment amb roses de cinc pètals.
r/-CIVI-TASB-ARCh’-NONA- Creu de tern. CIVI a anell i sense
separació.
MPV 34.628
Cru. 2157
Croat III amb tres àrees ornades de flors: 6/6/6 pètals.
a/+IACOBVS DEI GRACIA REX Bust coronat, a l’esquerra.
Vestit partit verticalment amb roses de sis pètals.
r/-CI(2 creuetes)VI-TASB-ARCh’-NONA- Creu de tern. CIVI a
3 punts.
MPV 34.629
Cru. 2157a
a/+IACOBVS DEI GRACIA REX Bust coronat, a l’esquerra. Vestit
partit verticalment amb roses de sis pètals.
r/-CI(2 creuetes)VI-TASB-ARCh’-NONA- Creu de tern. CIVI a
anell.
MPV 34.635
L’emissió de Jaume II és la més nombrosa del tresor del carrer de la Llibertat, tant en nombre de peces
com en composició tipològica. Amb un total de 848 monedes, marca el pic percentual de la troballa.

Alfons III (1327-1336)
Malgrat el seu curt regnat, les emissions de croats d’Alfons III són nombroses, almenys pel que fa a la
representació del tresor del carrer de la Llibertat, a diferència de les del seu oncle Alfons.21 La gran quantitat
de peces monetàries batudes no sembla concordar amb la brevetat i els successos del seu regnat: mantingué
21 Malgrat tot, la documentació publicada és força feixuga. Relativa als croats, coneixem ara per ara una Real provision de D. Alonso

IV de Aragon, por la cual prohibe á los maestros de la fábrica de moneda, reciban algun interes ó paga por la entrega de los gruesos
blancos, ó dineros de plata barceloneses, ni los mercaderes por el cambio con otra moneda, porque el valor de cada uno debe ser
de doce dineros menudos de terno. Se’n desprèn que Alfons III desitja mantenir l’equivalència de dotze diners dels croats i que
s’esforça per evitar els guanys fraudulents, però poc més en coneixem. La referència del document a què es refereix la regesta ha estat
publicada com In lib. I Vermilio fol. 41, et in lib. I Antiquo Privileg. Papireo cum fusteis coopertis fol. 71. A. M. B. (Arxiu Municipal
de Barcelona) (Salat, 1818: 29, t. II; instruments justificatius, XXV).

APL XXIX, 2012

[page-n-325--data::data]
La troballa monetària del carrer de la llibertat (valència): un tresor de croats dels segles xiii i xiv

325

una curta guerra amb Gènova, capturà la ciutat de Sàsser i fracassà, com son pare, en una nova croada contra
Almeria; a més a més, el 1333 es produí lo mal any primer, punt d’inflexió que marca l’inici de la crisi
baixmedieval. Malgrat tot, al tresor figuren 691 croats, de l’únic tipus sistematitzat per Crusafont per a aquest
monarca, configurant el tercer grup en volum monetari de la troballa:
Cru. 2184
a/+ALFONSVS DEI GRACIA REX (A i U llatines) Efígie, a
l’esquerra amb vestit partit verticalment. Roses de cinc pètals als
espais.
r/-CIVI-TASB-ARCh’-NONA- Creu de tern. CIVI a 3 punts.
MPV 34.680
Cru. 2184a
a/+ALFONSVS DEI GRACIA REX (A i U llatines) Efígie, a
l’esquerra amb vestit partit verticalment. Roses de cinc pètals als
espais.
r/-CIVI-TASB-ARCh’-NONA- Creu de tern. CIVI a anell.
MPV 34.734
Cru. 2184b
a/+ALFONSVS DEI GRACIA REX (A i U llatines) Efígie, a
l’esquerra amb vestit partit verticalment. Roses de sis pètals als
espais.
r/-CIVI-TASB-ARCh’-NONA- Creu de tern. CIVI a 3 punts.
MPV 34.779
Cru. 2184c
a/+ALFONSVS DEI GRACIA REX (A i U llatines) Efígie, a
l’esquerra amb vestit partit verticalment. Roses de sis pètals als
espais.
r/-CIVI-TASB-ARCh’-NONA- Creu de tern. CIVI a anell.
MPV 34.988
Cru. 2184e
a/+ALFONSVS DEI GRACIA REX (A i U gòtiques) Efígie, a
l’esquerra amb vestit partit verticalment. Roses de sis pètals als
espais.
r/-CIVI-TASB-ARCh’-NONA- Creu de tern. CIVI a 3 punts.
MPV 35.159
Cru. 2184f
a/+ALFONSVS DEI GRACIA REX (A, U i V gòtiques) Efígie, a
l’esquerra amb vestit partit verticalment. Roses de sis pètals als
espais.
r/-CIVI-TASB-ARCh’-NONA- (A, U i V gòtiques) Creu de tern.
CIVI a 3 punts.
MPV 35.172

APL XXIX, 2012

[page-n-326--data::data]
326

M. Sánchez i Signes

Cru. 2184g
a/+ALFONSVS DEI GRACIA REX (A, U i V gòtiques) Efígie, a
l’esquerra amb vestit partit verticalment. Roses de sis pètals als
espais.
r/-CIVI-TASB-ARCh’-NONA- (A, U i V gòtiques) Creu de tern.
CIVI a anell.
MPV 35.197
Cru. 2184i
a/+ALFONSVS DEI GRACIA REX (A i U llatines) Efígie, a
l’esquerra amb vestit partit verticalment. Roses de cinc pètals als
espais.
r/-CIVI-TASB-ARCI-NONA- Creu de tern. CIVI a anell.
MPV 35.201
Resulta cridaner el volum que assoleixen els tipus Cru. 2184b i 2184c respecte al total no només de
l’emissió a nom d’Alfons III, sinó també de les encunyacions dels restants monarques. Cal tenir en compte
que l’explicació per a la seua acumulació és senzilla, car es tracta de tipus monetaris comuns; no obstant,
l’aparició del tipus Cru. 2184i, classificat per Crusafont com bastant rar o RR (2009: 388), sembla parlar-nos
d’una ampla representació de les emissions barcelonines en terres valencianes, on devien córrer pràcticament
tots els tipus monetaris encunyats a la seca de Barcelona: en eixe cas, la major presència d’uns o altres al tresor
del carrer de la Llibertat podria explicar-se pel major o menor volum d’una determinada emissió.

Pere III (1336-1387)
Com els seus antecessors, Pere III manà batre croats a la seca de Barcelona. L’any 1341 tingué un plet amb el
seu cunyat Jaume II de Mallorca perquè aquest feia córrer moneda no barcelonesa als seus territoris peninsulars
i, a més a més, feia batre moneda de Barcelona a Perpinyà,22 seca en la qual, el 1349, una volta conquerida
Mallorca i incorporada de manera definitiva a la Corona d’Aragó, manaria el rei que es bateren florins d’or
i escuts semblants als francesos.23 Sabem que el volum de les emissions a nom de Pere III fou nombrós, tant
per l’elevat nombre de tipus de croats batuts per aquest monarca, amb totes les seues variants sistematitzades
per Crusafont, com per la documentació que ens ha arribat, en la qual demana amb insistència efectiu per a
sostindre, sobretot, el gran conflicte contra Castella24 (1356-1365) i permís per a batre noves emissions de
grossos d’argent amb certa urgència:
Cum certa summa monetae Barchinonae argenti, quam cudi provideramus in civitate Barchinonae de
voluntate vestra breviter perfici debeat, vel iam etiam sit perfecta et velimus ulterius aliam summam cudi
facere, videlicet usque ad quantitatem centum millium marcharum croatorum argenti, quod fieri debet de
vestro beneplacito et consensu [...].25
22 In codice Antiquo Privileg. Fol. 118. A. M. B., segons Salat, 1818: 30, t. II; instruments justificatius, XXVI.
23 [...] statuimus et ordinamus quod nedum moneta florenorum sed moneta etiam scudatorum auri fini, et illius pensi cuius sunt scudati

qui fiunt in ditione Illustris Regis Franciae, cudatur in Villa praedicta [Perpinyà] sub nostro nomine atque signo [...], en Salat, 1818:
33, t. II; instruments justificatius, XXIX.
24 Carta de D. Pedro IV Rey de Aragon dirigida al obispo de Barcelona, para que ceda el diezmo que percibia del batimiento de la
moneda á favor del Rey para continuar la guerra contra el Rey de Castilla. Sexto Grat. A. R. C. A. C. B. (Arxiu Reial de la Corona
d’Aragó de la Ciutat de Barcelona, o A.C.A.), en Salat, 1818: 37, t. II; documents justificatius, XXXV. Document datat el 1365.
25 Salat, 1818: 37, t. II; documents justificatius, XXXIV: Carta escrita por el Rey D. Pedro IV de Aragon á los conselleres de Barcelona,
con la cual les pide permiso para batir en la ciudad de Barcelona la suma de cien mil marcos de croats. El 1362, data del document,
encara cal un beneplàcit recíproc per a batre moneda nova i posar-la en circulació, la qual cosa desapareixerà el 1444, quan els
consellers de Barcelona compren per 10.000 florins el privilegi de batre croats a la seua voluntat, quan creguen que hi ha necessitat
de major volum de circulant (Crusafont, 1989: 147).
APL XXIX, 2012

[page-n-327--data::data]
La troballa monetària del carrer de la llibertat (valència): un tresor de croats dels segles xiii i xiv

327

De retruc, el 1365, any de les majors complicacions en la guerra contra Castella, sobretot per la vessant
econòmica, na Elionor, esposa de Pere III, renovaria el jurament dels antecessors del monarca de no mudar la
moneda de Barcelona i confirmaria alhora tots els privilegis atorgats fins eixe moment.26
Els anys de regnat de Pere III estan marcats per la guerra: contra Mallorca (1343-1349, la qual acabà amb
la mort de Jaume II a Llucmajor i l’annexió de les illes), contra la Unió d’Aragó i la de València (1347-1348),
contra Gènova (en diverses etapes des del 1351 fins 1386) i contra Castella, però també per altres conflictes
menors, com l’ajuda a Enrique de Trastámara en la guerra de successió castellana. La necessitat de diners fou
norma durant tots els anys de govern de Pere III, i els préstecs al rei una constant per a les ciutats dels regnes.
Al llarg del seu regnat arribaren a batre’s fins a vuit tipus de croats segons la sistematització de Crusafont
(2009: 393-396), amb les seues respectives variants:
Cru. 2220
Croat amb tres flors i cabell fluent.
a/+PETRVS:DEI:GRACIA:REX (A, U i T, llatines, sep. 3 punts)
Bust coronat, a l’esquerra. Vestit partit en tres àrees on hi ha
flors de 5 pètals. Cabell fluent.
r/-CIVI-TASB-ARCh’-NONA- (A, V i T, llatines) Creu de tern.
CIVI a 3 punts.
MPV 35.230
Cru. 2220a
a/+PETRVS:DEI:GRACIA:REX (A, U i T, llatines, sep. 3 punts)
Bust coronat, a l’esquerra. Vestit partit en tres àrees on hi ha flors
de 5 pètals. Cabell fluent.
r/-CIVI-TASB-ARCh’-NONA- (A, V i T, llatines) Creu de tern.
CIVI a anell.
MPV 35.265
Cru. 2220b
a/+PETRVS:DEI:GRACIA:REX (A, U i T, llatines, sep. 3 punts)
Bust coronat, a l’esquerra. Vestit partit en tres àrees on hi ha flors
de 6 pètals. Cabell fluent.
r/-CIVI-TASB-ARCh’-NONA- (A, V i T, llatines) Creu de tern.
CIVI a 3 punts.
MPV 35.201
Cru. 2220c
a/+PETRVS:DEI:GRACIA:REX (A i T, llatines, U gòtica, sep. 3
punts) Bust coronat, a l’esquerra. Vestit partit en tres àrees on hi
ha flors de 6 pètals. Cabell fluent.
r/-CIVI-TASB-ARCh’-NONA- (A, V i T, llatines) Creu de tern.
CIVI a 3 punts.
MPV 35.505

26 Declaración de Dña. Leonor consorte de D. Pedro IV de Aragon lugar teniente general en la cortes de Tortosa jurando en fe Real que

no se alteraria ni mudaria la moneda barcelonesa, y confirmando los privilegios concedidos por los reyes predecesores á la ciudad de
Barcelona. In lib. I Virido. Fol. 191 et 192. A. M. B.; instruments justificatius, XXXVI (Salat, 1818: 38, t. II).

APL XXIX, 2012

[page-n-328--data::data]
328

M. Sánchez i Signes

Cru. 2220d
a/+PETRVS:DEI:GRACIA:REX (A, U i T, llatines, sep. 3 punts)
Bust coronat, a l’esquerra. Vestit partit en tres àrees on hi ha
flors de 6 pètals. Cabell fluent.
r/-CIVI-TASB-ARCh’-NONA- (A, V i T, llatines) Creu de tern.
CIVI a anell.
MPV 35.506
Cru. 2220h
a/+PETRVS:DEI:GRACIA:REX (A, V i T, gòtiques, sep. 3 punts)
Bust coronat, a l’esquerra. Vestit partit en tres àrees on hi ha
flors de 6 pètals. Cabell fluent.
r/-CIVI-TASB-ARCh’-NONA- (A, V i T, gòtiques) Creu de tern.
CIVI a 3 punts.
MPV 35.739
Cru. 2220i
a/+PETRVS:DEI:GRACIA:REX (A, V i T, gòtiques, sep. 3
punts) Bust coronat, a l’esquerra. Vestit partit en tres àrees on
hi ha flors de 6 pètals. Cabell fluent.
r/-CIVI-TASB-ARCh’-NONA- (A, V i T, gòtiques) Creu de tern.
CIVI a anell.
MPV 35.787
Cru. 2220k
a/+PETRVS DEI GRACIA REX (A, V i T, gòtiques, sep. 3 punts)
Bust coronat, a l’esquerra. Vestit partit en tres àrees on hi ha
flors de 6 pètals. Cabell fluent.
r/-CIVI-TASB-ARCh’-NONA- (A, V i T, gòtiques) Creu de tern.
CIVI a 3 punts.
MPV 35.794
Cru. 2220l
a/+PETRVS DEI GRACIA REX (A, V i T, gòtiques, sep. 3
punts) Bust coronat, a l’esquerra. Vestit partit en tres àrees on
hi ha flors de 6 pètals. Cabell fluent.
r/-CIVI-TASB-ARCh’-NONA- (A, V i T, gòtiques) Creu de tern.
CIVI a anell.
MPV 35.842
Cru. 2223j
Croat amb flor/creu/flor i cabell fluent.
a/+PETRUS:DEI:GRACIA:REX (A, U i T gòtiques, sep. 3 punts)
Bust coronat, a l’esquerra. Vestit partit en tres àrees amb flors
de 5 pètals a les exteriors i creu en la del centre. Cabell fluent.
r/-CIVI-TASB-ARCh’-NONA (A i V gòtiques). Creu de tern.
CIVI a 3 punts.
MPV 35.857
APL XXIX, 2012

[page-n-329--data::data]
La troballa monetària del carrer de la llibertat (valència): un tresor de croats dels segles xiii i xiv

329

Les emissións de Pere III corresponen als tipus més comuns descrits per Crusafont. Pel volum de representació,
els tipus Cru. 2220b i 2220d foren els que més van circular, potser pel seu major nombre de peces batudes.
Només l’estudi dels encunys podrà aportar dades fiables al voltant del volum d’emissió d’aquestes peces.


Emissions indeterminades
Cal fer notar que, a banda de totes les peces identificades, quatre croats no han pogut ser identificats a causa
del seu dolent estat de conservació. Una d’aquestes monedes sembla haver sigut retallada per extraure un
terç de la peça, aproximadament, mentre que de les altres tres, dues es troben en procés de restauració (molt
probablement pertanyen a Jaume II) i l’altra és del tot il·legible. D’altra banda, hem de dir que s’hi ha conservat
com a testimoni un lot d’una desena de monedes de totes les emissions, junt amb aquest grup d’indeterminades,
amb la seua pàtina de corrosió, amb l’objectiu que, en un futur, puguen ser analitzades amb noves tècniques.

ANÀLISI DE LES EMISSIONS
Com hem vist, ens trobem amb un nombre desigual de peces en cada regnat: el baix volum de monedes és
una constant en els regnats de Pere II i Alfons II, mentre que el percentatge es dispara en el regnat de Jaume
II per a mantenir-se, més o menys estable, en Alfons III i Pere III (taula 1). La baixa representació de Pere II
al tresor del carrer de la Llibertat sembla entrar dins dels paràmetres de la normalitat: la moneda d’aquest rei
corre a terres valencianes, però no és probable que de manera contemporània a ell. Es tractaria d’una arribada
residual dels pocs croats que donà temps a posar en circulació abans de la mort del monarca eixe mateix any;
Botet apunta, no sense raó, que “les monedes catalanes de Pere II són totes rares” (1908-1911: 74). Malgrat el
caràcter gairebé anecdòtic d’aquestes tres monedes, la seua importància es troba en el fet d’assenyalar el límit
més antic de l’acumulació (la qual cosa, des d’una visió arqueològica, no vol dir que començara a acumular-se
moneda des del 1285, sinó més aviat que s’hi recull un croat antic en el context de l’ocultació) i en contenir un
tipus monetari extremadament poc representat. Alfons II, durant el seu breu regnat, manarà encunyar croats i
mitjos croats com son pare el 1286,27 però cap referència més coneixem de manaments de batiment de croats
per aquest monarca. Molt probablement, durant els seus anys de govern només es produïra una sola encunyació.
Resulta cridaner, en el regnat de Jaume II, no només l’elevat volum de peces presents en el tresor del carrer
de la Llibertat, sinó també la seua gran fragmentació. Açò només pot trobar una explicació en les repetides
encunyacions a nom d’aquest monarca: la de desembre de 1294,28 que en 129629 podria trobar-se encara en
marxa, la de 1309,30 la de 1311, la de 1316,31 la de 1318-1319,32 encara en curs el 1320, una altra eixe mateix
any de 132033 i una darrera entre 1322/1324 i 132734 (Botet, 1908-1911: 87-91).
27 A.C.A. reg. 65, fol. 12.
28 [...] quod ad magnam instantiam precum nostrarum, et urgente necessitate praebuistis Nobis consensum cudendi et faciendi monetam

de argento cum signo quo signatur moneta Barchinonensis perpetua de terno, promittentes vobis, quod faciemus ipsam monetam cudi
bene et legaliter in Barchinona et non alibi et de bono et legali argento, et quod de unaquaque Marcha boni argenti ad rectum pondus
Marchae tabulae campsorum Barchinonae faciemus fieri et cudi septuaginta duos denarios argenti boni et fini tantum, et non ultra,
et quod unusquisque denarius cudatur et fiat ad legem undecim denariorum et oboli praedictae monetae Barchinonae perpetuae de
terno. Instruments justufucatius, XX, en Salat, 1818: 24-25, t. II.
29 A.C.A. reg. 108, fol. 25.
30 A.C.A. Reg. 232, fol. 121v.
31 [...] quod ad magnam instantiam precum nostrarum, et urgente necessitate praebuistis Nobis consensum cudendi et faciendi monetam
de argento cum signo quo signatur moneta Barchinonensis perpetua de terno, ita tamen quod non cudamus ratione dictae monetae,
nec fieri faciamus monetam argenteam, nisi usque ad sex mille marchas argenti operandas et faciendas in unfrascriptam monetam
[...]. Instruments justificatius, XXII, e Salat, 1818: 26-27, t. II. També en A.C.A., reg. 215, f. 158 v.
32 Carta del Rey D. Jaime II de Aragon dirigida á los conselleres de Barcelona para que declaren, si los cien mil marcos que de su
consentimiento debian acuñarse de la moneda de plata Barcelonesa, debian entenderse de plata fina , ó con mezcla [...]. Instruments
justificatius, XXIII, en Salat, 1818: 28, t. II.
33 A.C.A. reg. 233, fols. 167 v., 168, 169, 170 i 174.
34 A.C.A. reg. 233, fols. 201, 202 i 203.
APL XXIX, 2012

[page-n-330--data::data]
330

M. Sánchez i Signes

Més cridanera encara resulta la gran acumulació monetària d’Alfons III, tenint en compte que aquest rei
no encunyà més que a Sardenya i a Barcelona al llarg de tot el seu regnat (Botet, 1908-1911: 101). Coneixem
per la documentació que les concessions per a batre pugeses foren abundants, però pel que fa als croats no
en sabem gaire; cal destacar un document del 1332 en què Alfons III rep el consentiment dels consellers de
Barcelona per poder batre fins a 50.000 marcs d’argent a la dita ciutat, una encunyació que començà eixe
mateix any 1332 i que acabà el 1336, quan el rei ja havia mort i regnava Pere III (Botet, 1908-1911: 106):
l’albarà, conservat, no es signarà fins l’agost de 1338 (Botet, 1908-1911: 107). No podem conèixer, ara per
ara, si els croats del tresor a nom d’Alfons III poden pertànyer a aquesta encunyació, però sembla bastant segur
que l’elevat volum d’aquest grup de peces ha d’estar relacionat, per força, amb aquest batiment massiu dels
últims anys del seu regnat.
Pel que fa a Pere III, ja hem assenyalat abans que el gran nombre de croats al seu nom s’ha de posar
en relació amb les contínues necessitats d’efectiu i les propostes que fa sovint als consellers de Barcelona
per encunyar nova moneda; no de bades, com ja hem dit, el seu regnat es caracteritza, entre altres coses,
pels enfrontaments bèl·lics. Com ja hem vist més amunt, el 1339 Pere III fa circular disposicions contra els
croats toriscats i mana que aquells que tinguen les llegendes esborrades siguen acceptats a pes (manament
que es repetirà el 1341); eixe mateix any, el rei confirmarà, com havien fet els seus antecessors, tots els
privilegis concedits d’antuvi als moneders de Barcelona,35 i només un any després el circuit monetari barceloní
s’ampliaria amb la inclusió de Lleida per petició dels consellers de la dita ciutat. El 1345 mana que els croats
siguen batuts amb idèntic pes, a causa de les queixes presentades pels consellers de Barcelona, per la qual
cosa un mes més tard farà que els croats encunyats al seu nom curts de pes siguen canviats pel mestre de la
moneda de la seca de Barcelona: sembla que, des del començament del seu regnat, la manca de pes dels croats
arriba a convertir-se en un problema (Botet, 1908-1911: 118), amb bastant seguretat a causa de les contínues
retallades que obliguen el rei a redreçar el pes de la moneda (Crusafont, 1996: 81). També eixe mateix any de
1345 demana als consellers de Barcelona el permís corresponent per a encunyar 100.000 marcs d’argent,36 un
batiment que trigaria en esgotar-se fins el 1362, quan Pere III demana als mateixos consellers renovar el vist i
plau i encunyar 100.000 marcs d’argent més de croats.37 Potser una última encunyació de croats es realitzara
cap al 1381 (Botet, 1908-1911: 121), però d’haver-se produït no en coneixem ni la data exacta ni la quantitat.
L’emissió de Pere III sembla bastant uniforme, malgrat la mancança d’un estudi dels encunys; centrada en
el tipus Cru. 2220 i les seues variants, la identificació de la data d’emissió d’aquestes peces seria un marcador
percentual fiable per a poder apropar-nos a la data en què deixen d’acumular-se monedes i es produeix
l’ocultament. L’absència d’emissions posteriors a aquesta 2220, així com l’anecdòtica 2223, ens ofereix un
punt en què deixa d’acumular-se moneda en el tresor, de manera que aquesta informació representa un altre
punt d’estudi per al coneixement del moment en què es tanca l’acumulació.

CONCLUSIONS


No hi ha dubte que el tresor del carrer de la Llibertat representa un tall estadístic de gran vàlua per a l’estudi
de les encunyacions i circulació dels grossos d’argent barcelonesos entre l’últim terç del segle XIII i la segona
meitat del XIV al regne de València. Com hem indicat abans, el mercat valencià al segle XIV sembla romandre
inundat de numerari barceloní, fins el punt que no és necessària l’encunyació de més moneda local fins la
centúria següent: tant el diner de tern com el croat d’argent conviuen amb els reals de València creats per
Jaume I per al nou regne, però acaben relegant aquesta moneda local a un segon plànol tant a causa de les
cada vegada més intenses relacions comercials com de la millor acceptació de la moneda barcelonina per a les
transaccions grans i mitjanes. L’explicació lògica cal cercar-la, sens dubte, en la composició d’aquestes peces:
35 A.C.A. reg. 867, f. 229.
36 A.C.A. reg. 1060, fol. 64.
37 Carta escrita por el Rey D. Pedro IV de Aragon á los conselleres de Barcelona, con la cual les pide permiso para batir en la ciudad

de Barcelona la suma de cien mil marcos de croats. In Codice Primo Antiquo Privileg. Fol 133. A.M.B., instruments justificatius
XXXVI, en Salat 1818: 37, t. II.

APL XXIX, 2012

[page-n-331--data::data]
La troballa monetària del carrer de la llibertat (valència): un tresor de croats dels segles xiii i xiv

331

mentre que el croat conté un 33% d’argent, els diners, ja siguen de Barcelona o de València, només compten
amb un 25% d’argent, de manera que el mercat, sobretot el comercial, tendirà a la curta a valorar més i millor
el croat, malgrat tractar-se d’una moneda forana, que no els reals valencians. El croat s’havia convertit, al llarg
de l’últim terç del segle XIII i la primera meitat del segle XIV, en una moneda forta i estimada tant dins com
fora dels límits del comtat de Barcelona.
No resulta estranya la convivència de dos o més tipus monetaris distints en un mateix territori. El real de
València fou creat el 1247 com a moneda legal del regne valencià i de Mallorca, ternal i de 18 sous per marc
(Mateu i Llopis, 1947: 245), amb la intenció d’unificar tots els tipus monetaris que des del 1233 corrien per les
terres guanyades als musulmans: malgrat aquests intents, des de ben prompte corregué la moneda jaquesa i la
melgoresa, els diners de billó de Barcelona i, des de la reforma monetària de 1256, el diner de tern barceloní
i també millaresos, encunyats amb el permís de Jaume I. Totes elles circulen durant un temps de manera
paral·lela, sobretot els barcelonesos i els reals valencians, com hom pot comprovar a les diverses troballes de
tresors del territori valencià (Mateu i Llopis, 1931; Costa, 1996; Llorens Forcada, Ripollès Alegre i Doménech
Belda, 1997; Ripollès Alegre i Llorens Forcada, 1999).
L’acceptació mercantil de la moneda forana es basa en l’equivalència: mentre aquesta es trobe ben
determinada, la moneda podrà córrer lliurement. El real valencià és, al cap i a la fi, una moneda ternal amb la
mateixa llei, pes i talla que el diner de tern de Barcelona, de manera que un croat que equival a dotze diners de
tern equivaldrà, en terres valencianes, a dotze diners o reals valencians.
Pel que fa al moment de l’ocultació i a les motivacions de l’acumulació, no en sabem gran cosa. El fet
que l’últim monarca representat al tresor del carrer de la Llibertat siga Pere III ens dóna una dada molt
important: durant el seu regnat, València fou assetjada dues vegades per l’exèrcit castellà (1363 i 1364) en el
context de l’anomenada guerra dels Dos Peres; podria ésser aquesta una explicació raonable per a l’ocultació
d’aquest enorme volum d’argent. El seu amo potser morí durant el conflicte. No obstant això, hem de tenir
molt en compte també les contínues epidèmies que assolaren València, com quasi tot Europa, durant els anys
1348, 1362, 1371 i 1381, per citar els episodis de malaltia centrats en el regnat de Pere III i emmarcats dins
la dinàmica de la Pesta Negra i els seus rebrots periòdics. L’agent acumulador dels croats podria haver mort
durant un d’aquests brots epidèmics i haver deixat ocult el tresor fins la seua troballa.
Resta pendent l’estudi dels encunys per a poder calcular el volum real de les emissions de cada regnat i el
nombre mínim d’encunys utilitzats per als anversos i reversos de les monedes. Ara per ara, s’ha pogut calcular
la posició d’encuny de cada peça del tresor, dades que, convenientment creuades amb la identificació dels
encunys, podran aportar molta més informació. Malgrat tot, es pot avançar que no sembla existir un patró clar
i repetitiu en els distints tipus identificats al tresor.
Amb el càlcul del pes de cadascuna de les peces que componen el tresor, hom ha pogut calcular diverses
variables estadístiques. El tresor de croats del carrer de la Llibertat compta amb un pes total de 7.691,1 grams
i un valor de 2.481 sous (recordem que la seua equivalència de dotze diners correspon a un sou, mentre que
els mitjos croats equivalen a mig sou, és a dir, 6 diners), la qual cosa es tradueix en 124 lliures o, el que és el
mateix, 29.772 diners: aquestes xifres permeten apropar-nos a la gran fortuna que representà a l’època aquesta
ocultació.
El càlcul de la mitjana aritmètica de tots els pesos ens permet fer-nos una idea del pes mitjà de les peces
del tresor, 3’09 g. No obstant, el pes més repetit en tota la seqüència del tresor és 3’15 g. (el que s’anomena
moda estadística). Els càlculs estadístics s’apropen a la baixa al pes real que hauria de tenir el croat segons el
seu document de creació, 3’25 g., la qual cosa encaixa amb les contínues retallades que sofrí la moneda, que
ja hem tingut ocasió de veure, des del seu naixement (taula 2).
Per regnats, la moda aritmètica dels pesos oscil·la entre la baixa i l’alça, donada la descompensació
derivada dels estats de conservació de les peces. Caldrà, abans d’emetre una hipòtesi satisfactòria,
comprovar els pesos que més s’apropen als pesos efectius de cada regnat, i comptabilitzar quina quantitat
supera eixe pes i quina se situa a la baixa, amb l’objectiu de comprovar si, en efecte, les emissions es
troben dins dels paràmetres de les successives retallades i, per tant, curtes de pes, o encara per sota
d’aquestes; o si, pel contrari, no es compleixen les talles i les monedes se situen a l’alça, ja siga per excés
d’argent o d’aram.
APL XXIX, 2012

[page-n-332--data::data]
332

M. Sánchez i Signes

Hoja1
Taula 3. Talla i pes dels croats per regnats, segons Crusafont (1996).
Autoritat

Talla

Pes

Pere II (creació)

72

3,25 g

Pere II

74

3,16 g

Alfons II

76

3,08 g

Jaume II

77

3,04 g

Alfons III

78

3,00 g

Pere III

74

3,16 g

Mitjana

3,11 g

D’una altra banda, la comparació de les dades obtingudes durant el procés d’excavació arqueològica
haurà d’aportar, amb el temps, molta més informació que permetrà afinar la cronologia de l’ocultament.
No hem d’oblidar que la importància del tresor del carrer de la Llibertat rau en tres vessants principals:
arqueològica, numismàtica i econòmica. De la mateixa manera, la comparació amb les llistes d’evolució
de preus dels segles XIII i XIV permetrà una valoració real de l’enorme riquesa acumulada en el tresor: ja
apuntaven Llorens, Matamoros i Ripollés (1994: 35) que amb els croats de la troballa, al segle XIV, hom
podia comprar una casa dins la vila de Vila-real per uns 1080 sous (54 lliures); amb 20 sous a l’any pagava un
barber el Consell de Vila-real o per dos sous hi era possible comprar sis gallines, per posar alguns exemples.
Però de segur aquesta línia d’investigació haurà d’aportar moltes més dades interessants al voltant dels preus
i els salaris en un futur.
AGRAÏMENTS
A Manuel Gozalbes, del Museu de Prehistòria de València, pel seu oferiment a realitzar l’estudi d’aquest tresor, i per
les seues contínues directrius i consells, i a Helena Bonet, directora del Servei d’Investigació Prehistòrica (SIP), per
permetre’ns portar-lo endavant. A Consuelo Matamoros, pel seu permís i la seua amabilitat a l’hora de proposar-li
reprendre l’estudi del conjunt. A David Quixal, company de beca al SIP, per les hores passades introduint a la base de
dades pesos i orientacions.
BIBLIOGRAFIA
BADIA, A. (1969): Catàleg dels croats de Barcelona. Barcelona.
BOTET I SISÓ, J. (1908-1911): Les monedes catalanes. Barcelona.
COSTA, F. (1996): “Troballes monetàries XII. Tresoret d’Ombria (terme d’Atzúvia, Marina Alta, Alacant)”. Acta
Numismàtica, 26, p. 213-220.
CRUSAFONT I SABATER, M. (1989): Barcelona i la moneda catalana. Caixa de Pensions. Barcelona.
CRUSAFONT I SABATER, M. (1996): Història de la moneda catalana. Interpretació i criteris metodològics. Edicions
Crítica, Grijalbo Mondadori, Barcelona.
CRUSAFONT I SABATER, M. (2009): Catàleg General de la Moneda Catalana. Països Catalans i Corona CatalanoAragonesa (s. V aC – s. XX dC). Societat Catalana d’Estudis Numismàtics, Institut d’Estudis Catalans, Barcelona.
DOÑATE SEBASTIÀ, J.M. (1962): “Salarios y precios durante la segunda mitad del siglo XIV”. VII Congreso de Historia
de la Corona de Aragón, vol. II, Barcelona, p. 417-506.
HEISS, A. (1867-1869): Descripción general de las monedas hispano-cristianas desde la invasión de los árabes.
Madrid (3 vols.).
LLORENS FORCADA, M.M.; MATAMOROS DE VILLA, C. i RIPOLLÈS ALEGRE, P.P. (1994): Hallazgo numismático
en la calle Libertad, Seu de les Corts Valencianes. Corts Valencianes, València.
APL XXIX, 2012

[page-n-333--data::data]
La troballa monetària del carrer de la llibertat (valència): un tresor de croats dels segles xiii i xiv

333

LLORENS FORCADA, M.M.; RIPOLLÈS ALEGRE, P.P. i DOMÉNECH BELDA, C. (1997): Monedes d’ahir, tresors
de hui. Diputació de València.
MATEU I LLOPIS, F. (1929): La ceca de Valencia y las acuñaciones valencianas de los siglos XIII al XVIII. València.
MATEU I LLOPIS, F. (1931): “Les relacions monetàries entre Catalunya i València des de 1276 a 1376 (A propòsit
d’un escorcoll de monedes catalanes i valencianes dels segles XIII i XIV). Boletín de la Sociedad Castellonense de
Cultura, XII, p. 27-39.
MATEU I LLOPIS, F. (1947): “Sobre la política monetaria de Jaime I y las acuñaciones valencianas de 1247 y 1271”.
Anales del Centro de Cultura Valenciana, XV, p. 233-261.
MATEU I LLOPIS, F. (1977): “La moneda de los reinos de Valencia y Mallorca”. Numisma, 147-149, p. 123-140.
MATEU I LLOPIS, F. (1985): “Del comitatus Barchinone al Principatus Cataloniae”. III Simposi Numismàtic de Barcelona,
Societat Catalana d’Estudis Numismàtics, p. 31-46.
PETIT, R. (1981): Nuestras monedas. Las cecas valencianas. Valencia.
RIERA I SANS, J. (2011): “La correcta numeració dels reis d’Aragó i comtes de Barcelona”. Afers, 69, p. 485-521.
RIPOLLÈS ALEGRE, P.P. i LLORENS FORCADA, M.M. (coord.) (1999): Els diners van i vénen. Museu de
Prehistòria, València.
RIPOLLÈS, P.P.; LLORENS, M.M. i MATAMOROS, C. (2005): El tesoro de croats de la calle Llibertat (Valencia).
Tesoros Monetarios de Valencia y su entorno. Valencia, p. 273- 284.
SALAT, J. (1818): Tratado de las monedas labradas en el principado de Cataluña con instrumentos justificativos.
SARASA SÁNCHEZ, E. (2001): La Corona de Aragón en la Edad Media. Caja de Ahorros de la Inmaculada, Zaragoza.
TORRÓ I ABAD, J. (2000): “L’organització monetària del regne de València al segle XIII (1247-1277)”.
Gaceta Numismática, 137, p. 67-92.

APL XXIX, 2012

[page-n-334--data::data]
[page-n-335--data::data]