Històries en miniatura: les nostres primeres monedes
Manuel Gozalbes Fernández de Palencia
Ángel Sánchez Molina
2014
, ISBN 978-84-7795-699-0 , 64 p.
[page-n-1]
[page-n-2]
[page-n-3]
[page-n-4]
Històries en miniatura
Les nostres primeres monedes
Historias en miniatura
Nuestras primeras monedas
Manuel Gozalbes
Ángel Sánchez
València, 2014
[page-n-5]
Històries en miniatura. Les nostres primeres monedes
Tresors del Museu de Prehistòria
Del 16 de juliol al 20 d’octubre de 2014
Dibuixos catàleg
Ángel Sánchez Molina
Francesc Chiner Vives (pàg. 21)
DIPUTACIÓ DE VALÈNCIA
Desenvolupament i disseny concurs interactiu
Render Comunicación S.L.
President
Alfonso Rus Terol
Diputada de Cultura
Mª Jesús Puchalt Farinós
Director de Gestió Cultural i Museística de l’Àrea de Cultura
Antonio Lis Darder
Cap d’Administració
Amparo Ferrando Porcar
Servici de Producció i Gestió Cultural
José Luís Pinotti Baldrich
Unitat de Programació d’Edicions
María Luisa del Cerro Angosto
MUSEU DE PREHISTÒRIA DE VALÈNCIA
Directora
Helena Bonet Rosado
Cap Unitat de Difusió, Didàctica i Exposicions
Santiago Grau Gadea
FITXA TÈCNICA EXPOSICIÓ
Comissaris i autors
Manuel Gozalbes Fernández de Palencia
Ángel Sánchez Molina
Disseny instal·lació
Francesc Chiner Vives
Imatge i gràfica exposició
Francesc Chiner Vives i Vanesa Mora Casanova
Maquetació catàleg
Ángel Sánchez Molina
Manuel Gozalbes Fernández de Palencia
Adaptació cartell i portada catàleg
Marc Granell
Muntatge
Amadeo Moliner Blay
Visita didàctica
Laura Fortea Cervera, Eva Ripollés Adelantado,
Carmen García-Rayo García.
Impressió catàleg
Gráficas Vernetta
Impressió material efímer
Impremta Provincial de la Diputació de València
Traducció al valencià
Unitat de Normalització Lingüística de la Diputació de València
Fons exposats
Museu de Prehistòria de València
Imatges
Arxiu SIP
Produeix
Museu de Prehistòria de València
Col·laboració producció
Esfera Proyectos Culturales
Agraïments
Ana Beltrán, Carmen Botello, Remedios Cardona,
Antonio Granell, Aida Lleó, Pere Pau Ripollès, Begonya Soler,
Amparo Solís, Pepa Ureña, Santos Vicente.
Creative Commons. Reconocimiento-NoComercialCompartirIgual 3.0 España (CC BY-NC-SA 3.0)
I.S.B.N.: 978-84-7795-699-0
D. L.: V 1569-2014
[page-n-6]
Històries en miniatura
Historias en miniatura
temes
Les primeres monedes
Las primeras monedas
14
Monedes per a la guerra
Monedas para la guerra
16
18
Una questió d’autoritat
Una cuestión de autoridad
20
La fabricació de moneda
La fabricación de moneda
La primera i l’última moneda ibèrica
La primera y la última moneda ibérica
El denari
El denario
Monedes per a la vida cotidiana
Monedas para la vida cotidiana
No tots escrivien igual
No todos escribían igual
¿Què diu ací?
¿Qué pone aquí?
22
24
26
28
30
El poder dels símbols
El poder de los símbolos
32
Tresors: els diners perduts
Tesoros: el dinero perdido
36
Les monedes antigues de la P. Ibèrica
Las monedas antiguas de la P. Ibérica
40
Els dissenys segons volum d’emissió
Los diseños según volumen de emisión
42
Seques. Segles VI aC - I dC
Cecas. Siglos VI a.C - I d.C
44
Anversos
Anversos
46
Reversos
Reversos
48
Un món de símbols
Un mundo de símbolos
52
Tresors
Tesoros
54
Contramarques
Contramarcas
58
34
Els primers falsificadors
Los primeros falsificadores
infografies
temas
infografías
Solucions
Soluciones
60
[page-n-7]
[page-n-8]
L
a Diputació de València
ha mostrat sempre una
profunda sensibilitat en relació amb
el nostre patrimoni històric, i fruit d’això
són les incomptables exposicions, activitats i
esdeveniments que du a terme a través dels seus
museus. La numismàtica ha format part d’estos
objectius i recentment la nostra corporació li ha
atorgat el reconeixement que mereix amb l’obertura,
l’any 2009, de la sala permanent Història dels Diners.
L
a Diputación de Valencia ha
mostrado siempre una profunda
sensibilidad en relación con nuestro
Patrimonio histórico, y fruto de ello son
las innumerables exposiciones, actividades y
eventos que desarrolla a través de sus museos. La
numismática ha formado parte de estos objetivos y
recientemente nuestra corporación le ha otorgado el
reconocimiento que merece con la apertura en el año
2009 de la sala permanente Historia del Dinero.
El Museu de Prehistòria de València ha exercit una labor
reconeguda en els àmbits de la conservació, la investigació i
la difusió d’este patrimoni numismàtic, i l’exposició Històries
en miniatura. Les nostres primeres monedes s’emmarca en
esta prolongada trajectòria tutelar i presenta les adquisicions
dels últims anys. La Diputació de València se sent orgullosa
al comprovar com la consolidació d’esta política convertix el
Museu de Prehistòria de València en un referent dins de l’àmbit
numismàtic a nivell internacional.
El Museo de Prehistoria de Valencia ha ejercido una
reconocida labor en los ámbitos de conservación,
investigación y difusión de este patrimonio numismático y la
exposición Historias en miniatura. Nuestras primeras monedas
se enmarca en esta prolongada trayectoria tutelar y presenta las
adquisiciones de los últimos años. La Diputación de Valencia
se siente orgullosa al comprobar cómo la consolidación de esta
política convierte al Museo de Prehistoria de Valencia en un
referente dentro del ámbito numismático a nivel internacional.
Les nostres monedes antigues constituïxen un llegat d’una
riquesa incomparable, resultat tangible del mosaic de cultures
que van poblar la Península Ibèrica entre els segles VI aC i I dC.
Els seus anversos i reversos transmeten històries inenarrables
d’aquella gent i inviten a participar de les seues creences
i el seu món simbòlic. Pocs vestigis materials són capaços
de proporcionar unes imatges tan suggeridores del nostre
passat.
Nuestras monedas antiguas constituyen un legado de una riqueza
incomparable, resultado tangible del mosaico de culturas que
poblaron la Península Ibérica entre los siglos VI a.C. y I d.C.
Sus anversos y reversos transmiten incontables historias de
aquellas gentes e invitan a participar de sus creencias y su
mundo simbólico. Pocos vestigios materiales son capaces
de proporcionar unas imágenes tan sugerentes de nuestro
pasado.
L’exposició Històries en miniatura. Les nostres primeres
monedes i el seu catàleg mostren el compromís de la
Diputació de València amb tots els públics, i generen
una difusió de qualitat en què els resultats de les
investigacions secunden una entretinguda
presentació de les col·leccions.
Alfonso Rus Terol
President de la Diputació de València
La exposición y el catálogo Historias en miniatura.
Nuestras primeras monedas muestran el compromiso
de la Diputación de Valencia con todos los públicos,
generando una difusión de calidad donde los
resultados de las investigaciones respaldan una
entretenida presentación de las colecciones.
Alfonso Rus Terol
Presidente de la Diputación de Valencia
[page-n-9]
[page-n-10]
E
l Museu de Prehistòria de la
Diputació de València disposa
d’una col·lecció numismàtica important,
que s’ha nodrit gradualment amb les peces
recuperades en diferents excavacions i amb
adquisicions dutes a terme durant els últims anys.
E
l Museo de Prehistoria de la
Diputación de Valencia dispone de una
importante colección numismática, que se ha
nutrido paulatinamente con las piezas recuperadas
en distintas excavaciones y por adquisiciones
realizadas durante los últimos años.
L’exposició temporal Històries en miniatura. Les nostres
primeres monedes s’integra en la programació anual
d’exposicions temporals Tresors del Museu de Prehistòria,
que té la finalitat de presentar al públic, de forma
monogràfica i amena, les últimes adquisicions o col·leccions
poc conegudes del Museu. En esta ocasió s’exhibixen peces
úniques, verdaderes joies artístiques en miniatura, entre les
quals destaquen algunes monedes de l’antiga col·lecció de la
Hispanic Society of America.
La exposición temporal Historias en miniatura. Nuestras
primeras monedas se integra en la programación anual de
exposiciones temporales Tesoros del Museo de Prehistoria,
cuyo fin es presentar al público, de forma monográfica
y amena, las últimas adquisiciones o colecciones poco
conocidas del Museo. En esta ocasión se exhiben piezas
únicas, verdaderas joyas artísticas en miniatura, entre las
que destacan algunas monedas de la antigua colección de la
Hispanic Society of America.
La temàtica exigia un esforç addicional que integrara la
col·lecció numismàtica en un muntatge didàctic destinat a
un públic ampli. Un joc interactiu de preguntes i respostes
repta el visitant a descobrir els secrets més importants de
les nostres primeres monedes. De la mateixa manera, el
catàleg presenta, d’una forma amena i original —mitjançant
infografies, dibuixos i preguntes—, les qüestions essencials
de la col·lecció exhibida.
La temática exigía de un esfuerzo adicional que integrase la
colección numismática en un montaje didáctico destinado
a un amplio público. Un juego interactivo de preguntas
y respuestas reta al visitante a descubrir los secretos más
importantes de nuestras primeras monedas. De la misma
manera, el catálogo presenta de un modo ameno y original
-mediante infografías, dibujos y preguntas-, las cuestiones
esenciales de la colección exhibida.
Des de l’Àrea de Cultura de la Diputació de València els
invitem a gaudir d’esta selecció exquisida de les primeres
monedes que van circular per les nostres terres, a
través d’un discurs divertit i pròxim, pensat perquè el
visitant puga dialogar amb les monedes mateixes i
amb la nostra història.
María Jesús Puchalt Farinós
Diputada de l’Àrea de Cultura
Desde el Área de Cultura de la Diputación de Valencia les
invitamos a disfrutar de esta selección exquisita de las
primeras monedas que circularon por nuestras tierras,
a través de un divertido y cercano discurso pensado
para que el visitante pueda dialogar con las propias
monedas y con nuestra historia.
María Jesús Puchalt Farinós
Diputada del Área de Cultura
[page-n-11]
U
na vegada extingida la seua naturalesa econòmica,
històries i miniatura són dos conceptes que sintetitzen
l’essència ideològica i material de les monedes antigues de la Península
Ibèrica. Els seus dissenys contaven històries que serien publicitades d’ofici
aprofitant els avantatges d’un suport viatger per naturalesa. Les imatges d’aquelles
històries es conserven, però, transcorreguts dos mil·lennis, molts dels seus secrets no han
sobreviscut al pas del temps. Només podem suposar que, de manera semblant a les cultures
monetàries grega i romana, els repertoris religiosos i polítics van assumir un protagonisme decidit.
Anversos i reversos són vinyetes en miniatura del passat. Resulta inevitable reconéixer que la seua dimensió
les converteix en peces poc vistoses en les vitrines dels museus. Són producte d’un ofici artesanal exquisit que,
a més, va ser capaç d’organitzar una producció en sèrie eficaç. Però les dimensions reduïdes i la seua abundància
relativa no contribueixen a valorar-les i reconéixer-les com a obres d’art entre un públic ampli. Devaluades hui en
dia en un món sobrecarregat d’imatges, aquestes creacions van haver d’exercir una influència profunda i continuada
sobre unes societats antigues inscrites en un ambient més propici per a atendre els seus missatges i apreciar-ne
l’originalitat.
La investigació ha aconseguit desvelar una bona part dels secrets de les monedes antigues de la Península Ibèrica. Però
moltes de les seues incògnites probablement mai no seran resoltes. Se’n coneixen més de tres mil variants, cada vegada
s’entenen millor els secrets de les seues inscripcions, la llista dels llocs on es van fabricar cada vegada és més completa
i s’han delimitat els territoris per on van circular. Inclús ha sigut possible calcular-ne les quantitats fabricades per
alguns tallers i especular sobre els motius pels quals es van encunyar. Les monedes conserven moltes dades variades i
valuoses sobre la nostra Antiguitat. Proporcionen arguments sòlids que reforcen els nostres coneixements d’història,
arqueologia, economia, epigrafia, art, o tecnologia. També constitueixen un dels testimonis més directes de la vida
quotidiana dels diferents pobles de la Península Ibèrica ja que van ser emprades per sectors amplis de la població.
Els seus dissenys constitueixen una evidència palpable de la riquesa cultural de la Hispània anterior al canvi d’era.
Resulta complicat descobrir camins per a amplificar la riquesa del seu llegat. El catàleg Històries en miniatura,
estructurat en dues parts, pretén donar a conéixer els principals trets d’aquestes emissions a través de
composicions gràfiques variades recolzades en textos breus. La primera part reprodueix el muntatge
de l’exposició i presenta dotze temes essencials de la nostra numismàtica antiga associats
a preguntes. En una segona part, els resultats de la investigació es presenten mitjançant
infografies amigables i didàctiques. L’únic objectiu és que aquestes monedes recuperen
part de l’atenció que mereixen. Són moltes les seues ensenyances.
Helena Bonet Rosado
Directora del Museu de Prehistòria de València
[page-n-12]
U
na vez extinguida su naturaleza económica, historias
y miniatura son dos conceptos que sintetizan la esencia
ideológica y material de las monedas antiguas de la Península Ibérica.
Sus diseños contaban historias que serían publicitadas de oficio aprovechando
las ventajas de un soporte viajero por naturaleza. Las imágenes de aquellas historias se
conservan, pero transcurridos dos milenios muchos de sus secretos no han sobrevivido el
paso del tiempo. Sólo podemos suponer que de forma similar a las culturas monetales griega y
romana, los repertorios religiosos y políticos asumieron un decidido protagonismo.
Anversos y reversos son viñetas del pasado en miniatura. Resulta inevitable reconocer que su tamaño las
convierte en piezas poco vistosas en las vitrinas de los museos. Son producto de un exquisito oficio artesanal que
además fue capaz de organizar una eficaz producción en serie. Pero su reducido tamaño y abundancia relativa no
contribuyen a su valoración y reconocimiento como obras de arte entre un público amplio. Devaluadas hoy día en
un mundo sobrecargado de imágenes, dichas creaciones debieron ejercer una influencia profunda y continuada sobre
unas sociedades antiguas inscritas en un ambiente más propicio para atender a sus mensajes y apreciar su originalidad.
La investigación ha logrado desvelar buena parte de los secretos de las monedas antiguas de la Península Ibérica. Pero
muchas de sus incógnitas posiblemente nunca serán resueltas. Se conocen más de 3.000 variantes, cada vez se entienden
mejor los secretos de sus inscripciones, la lista de los lugares donde se fabricaron cada vez es más completa y se han
delimitado los territorios por donde circularon. Incluso ha sido posible calcular las cantidades fabricadas por algunos
talleres y especular sobre los motivos por los que se acuñaron. Las monedas conservan numerosos, variados y valiosos
datos sobre nuestra Antigüedad. Proporcionan sólidos argumentos que refuerzan nuestros conocimientos de historia,
arqueología, economía, epigrafía, arte, o tecnología. Además constituyen uno de los testimonios más directos de la
vida cotidiana de los diferentes pueblos de la Península Ibérica ya que fueron empleadas por amplios sectores de la
población. Sus diseños constituyen una evidencia palpable de la riqueza cultural de la Hispania anterior al cambio
de era.
Resulta complicado descubrir caminos para amplificar la riqueza de su legado. El catálogo Historias en
Miniatura, estructurado en dos partes, pretende dar a conocer los principales rasgos de estas emisiones a
través de composiciones gráficas variadas apoyadas sobre textos breves. La primera parte reproduce
el montaje de la exposición y presenta doce temas esenciales de nuestra numismática antigua
asociados a preguntas. En una segunda parte, los resultados de la investigación se presentan
mediante infografías amigables y didácticas. El único objetivo es que estas monedas
recuperen parte de la atención que merecen. Son muchas sus enseñanzas.
Helena Bonet Rosado
Directora del Museo de Prehistoria de Valencia
[page-n-13]
Els temes tracten dotze qüestions rellevants sobre
les monedes antigues de la Península Ibèrica tal
com es presenten en les vitrines de l’exposició.
Textos breus, dibuixos i preguntes conviden a
reflexionar sobre aspectes importants o curiosos
d’aquestes peces.
Los temas tratan doce cuestiones relevantes
sobre las monedas antiguas de la Península
Ibérica tal como se presentan en las vitrinas de
la exposición. Textos breves, dibujos y preguntas
invitan a reflexionar sobre aspectos importantes o
curiosos de estas piezas.
[page-n-14]
temes
temas
[page-n-15]
LES PRIMERES
MONEDES
LAS PRIMERAS
MONEDAS
La moneda és un invent grec que es va
introduir a la Península Ibèrica cap al
515 aC per iniciativa d’una de les seues
colònies. Durant prop de tres segles les
emissions locals van ser escasses i van estar
acompanyades per peces fabricades en altres
regions del Mediterrani que arribaven a
través del comerç i dels desplaçaments
de la gent.
La moneda es un invento griego que se
introdujo en la Península Ibérica hacia
el 515 a.C. por iniciativa de una de sus
colonias. Durante cerca de tres siglos las
emisiones locales fueron escasas y estuvieron
acompañadas por piezas fabricadas en otras
regiones del Mediterráneo que llegaban a
través del comercio y de los desplazamientos
de gentes.
? p.60
Emporion
¿Quina colònia grega va encunyar les nostres primeres monedes?
Rhode
¿Qué colonia griega acuñó nuestras primeras monedas?
Hemerskopeion
x4
Onuba
Escala 1:1
Mainake
Fraccionàries. Segles V-IV aC
Fraccionarias. Siglos V-IV a.C.
14
[page-n-16]
Els avantatges de
les monedes eren el
seu pes estandarditzat
i una qualitat metàl·lica
avalada per la seca
emissora. A pesar d’això,
les troballes demostren
que també es pagava amb
plata en brut i amb
monedes retallades.
Fragments d’argent
Fragmentos de plata
Las ventajas de
las monedas eran
su peso estandarizado
y una calidad metálica
avalada por la ceca
emisora. A pesar de ello,
los hallazgos demuestran
que también se pagaba
con plata en bruto y
monedas recortadas.
Imitació | Imitación
Rhode. Dracma.
Segesta. Didracma.
15
[page-n-17]
MONEDES PER A LA GUERRA
Les monedes començaren a ser abundants en la Península Ibèrica a conseqüència de la Segona Guerra
Púnica, que va enfrontar cartaginesos i romans (218-202 aC). El conflicte es va finançar amb nombroses
emissions de plata i els moviments de tropes en van afavorir la difusió. Les produccions més importants de
la Península van estar a càrrec dels cartaginesos i d’Emporion. Alguns tallers púnics i ibèrics contribuïren
amb produccions més modestes i a tot això es va sumar una varietat notable de peces importades
d’orígens diversos.
MONEDAS PARA LA GUERRA
Las monedas comenzaron a ser abundantes en la Península Ibérica a consecuencia de la Segunda Guerra
Púnica que enfrentó a cartagineses y romanos (218-202 a.C.). El conflicto se financió con numerosas
emisiones de plata y los movimientos de tropas favorecieron su difusión. Las producciones más importantes
de la Península estuvieron a cargo de los cartagineses y de Emporion. Algunos talleres púnicos e ibéricos
contribuyeron con producciones más modestas y a todo ello se sumaron una variedad notable de piezas
importadas de orígenes diversos.
C
rom
a
16
C!!!!
CC
RA
CARTAGO
[page-n-18]
Monedes que es van utilitzar durant la Segona Guerra Púnica
Monedas que se utilizaron durante la Segunda Guerra Púnica
De
nari
| Dena
rio
S h e ke l
D i s h e ke l
D i vi s o r
?
D i vi s o r
Dracma
p.60
Una d’aquestes monedes no es va encunyar a la Península Ibèrica. ¿Endevines quina?
Una de estas monedas no se acuñó en la Península Ibérica. ¿Adivinas cuál?
17
[page-n-19]
UNA QÜESTIÓ D’AUTORITAT UNA CUESTIÓN DE AUTORIDAD
?
Comer
p.60
s
cian
t
La major part de les nostres
monedes antigues es va
encunyar a nom de...
C
ome
r
La mayor parte de nuestras
monedas antiguas se
acuñaron a nombre de...
ciante
s
Santuar
is
Ciuta
ts
Santuarios
Emperad
Ciudad
es
Magis
trat
s
?
M ag
?
o
18
istrado
s
p. 48
p. 48
?
?
p. 48
?
p. 48
p. 48
Emp
e
?
radore
s
p. 48
ors
[page-n-20]
¿Qui tenia autoritat per a fer una emissió monetària en l’Antiguitat? Els dissenys i les inscripcions monetàries constitueixen l’única
referència disponible dels seus artífexs. En la major part de casos només s’hi van esmentar les ciutats, encara que també s’hi van
incloure alguns noms d’autoritats locals. Els emperadors es van erigir com a protagonistes des d’August.
¿Quiénes tuvieron autoridad para realizar una emisión monetaria en la Antigüedad? Los diseños y las inscripciones monetales
constituyen la única referencia disponible a sus artífices. En la mayoría de casos sólo se mencionaron las ciudades, aunque también
se incluyeron algunos nombres de autoridades locales. Los emperadores se erigieron como protagonistas desde Augusto.
Te m p
l
e
?
?
/ Te m p l o
Noms de ciutats
Nombres de ciudades
C
Emp
allo
e
et / Jin
Obulco
Caetra
Seg
ob r i g a
Noms de magistrats
Nombres de magistrados
LV
C
AI
IEN - C
UB AS
usto
C
Emperadors
Emperadores
Ke l i n
August / A
G
en
n
te
o
rio
ug
av a l l / C
ab
M
VN
I
L
NE
P L SVR
A
ug
A
- KO L O N
Calígula
ust
st
o
RA
N
/ Augu
Ti
beri
io
I LT I
TI
e
/ Tib
r
o
19
[page-n-21]
La fabricació de moneda
Les monedes antigues de la Península Ibèrica es fabricaren artesanalment mitjançant la tècnica d’encunyació a
martell. Els encunys gravats eren l’instrument més valuós del procés i la seua vida útil depenia de circumstàncies
diverses. Les seques van saber organitzar una producció en sèrie eficaç que va permetre posar en circulació
centenars de milions de peces.
La fabricación de moneda
Las monedas antiguas de la Península Ibérica se fabricaron artesanalmente mediante la técnica de acuñación a martillo. Los cuños grabados eran el instrumento más valioso del proceso y su vida útil dependía de
circunstancias diversas. Las cecas supieron organizar una eficaz producción en serie que permitió poner en
circulación cientos de millones de piezas.
?
?
p.60
¿Quins dos anversos van ser fabricats amb un mateix encuny?
¿Qué dos anversos fueron fabricados con un mismo cuño?
20
p.60
¿En quin d’aquests retrats apareix un xicotet defecte per la
fractura de l’encuny?
¿En cuál de estos retratos aparece un pequeño defecto por
la fractura del cuño?
Bolskan. Denaris | Denarios
x2
[page-n-22]
La seca ibèrica de Bolskan va encunyar milions de denaris
als segles II-I aC. Per a això calgueren centenars d’encunys
gravats d’una manera molt sistemàtica, ja que quan es
fracturaven havien de reemplaçar-se per uns altres de
similars.
La ceca ibérica de Bolskan acuñó
millones de denarios durante
los siglos II-I a.C. Para ello se
necesitaron cientos de cuños
grabados de un modo muy
sistemático ya que cuando
se fracturaban debían
reemplazarse por otros
similares.
21
[page-n-23]
LA PRIMERA MONEDA IBÈRICA...
LA PRIMERA MONEDA IBÉRICA...
Les emissions de les colònies
gregues d’Emporion i Rhode van
ser pioneres. Al segle IV aC Arse
(Sagunt) es va convertir en la
primera seca ibèrica, impulsada
per la seua plena integració en
els circuits comercials i culturals
mediterranis.
Las emisiones de las colonias
griegas de Emporion y Rhode
fueron pioneras. En el siglo IV a.C.
Arse (Sagunt) se convirtió en la
primera ceca ibérica, impulsada
por su plena integración en los
circuitos comerciales y culturales
mediterráneos.
?
p.60
¿Quina es considera la primera emissió de moneda ibèrica?
¿Cuál se considera la primera emisión de moneda ibérica?
Unitat Unidad
Denari Denario
Òbol Óbolo
Arse en va ser una excepció. La major part
de ciutats peninsulars només van encunyar
moneda a partir del segle II aC.
22
Arse fue una excepción. La mayoría de
ciudades peninsulares sólo acuñaron
moneda a partir del siglo II a.C.
[page-n-24]
... I L’ÚLTIMA MONEDA IBÈRICA
...Y LA ÚLTIMA MONEDA IBÉRICA
Les monedes van deixar d’emprar
el signari ibèric a mesura
que s’estenia l’ús del llatí. És
impossible de reconéixer una
emissió en particular com l’última,
però és possible que alguna sèrie
bilingüe ocupe aquest lloc.
?
Las monedas dejaron de emplear el
signario ibérico conforme se extendía
el uso del latín. Es imposible
reconocer una emisión en
particular como la última,
pero es posible que alguna
serie bilingüe ocupe este lugar.
p.60
¿Quan es van deixar de fabricar monedes amb escriptura ibèrica?
¿Cuándo se dejaron de fabricar monedas con escritura ibérica?
ca. 133 aC
ca. 133 a.C.
ca. 72 aC
ca. 72 a.C.
ca. 44 aC
ca. 44 a.C.
CEL[S
A]
Velilla del Ebro
xP[0
kelse
23
[page-n-25]
El denari
El valor principal del sistema
El denariO
El valor principal del sistema
El denari romà es creà cap
al 211 aC i s’encunyà fins
al segle III, i va patir
algunes reduccions de
pes i de qualitat.
El denario romano
se creó hacia el
211 a.C. y se acuñó
hasta el siglo III,
sufriendo algunas
reducciones de
peso y de calidad.
24
[page-n-26]
El denari romà de plata va ser una moneda de referència a Hispània durant els segles II-I aC.
Més de vint ciutats de la Hispània Citerior, moltes de localització desconeguda, van fabricar
peces d’un pes semblant al de les romanes. Es coneixen com a denaris però el nom que van
rebre en l’època és desconegut.
El denario romano de plata fue una moneda de referencia en Hispania durante los siglos
II-I a.C. Más de veinte ciudades de la Hispania Citerior, muchas de localización desconocida,
fabricaron piezas de un peso similar a las romanas. Se conocen como denarios pero el
nombre que recibieron en la época es desconocido.
DfNA~r~
Denaris
..
ROMAN5 ...
romans...
... Ir denaris ibÈriCs
DfNA~r~ I~E~IC5
C IVNI
Anònim |Anónimo
149 aC | 149 a.C. 157-156 aC | 157-156 a.C.
DenariOs romanOs...
iltirta
turiasu
Escala 1:1
arekorata
konterbia karbika
baskunes
... Y denariOs ibÉricOs
Seques peninsulars d’argent
Cecas peninsulares de plata
?
p. 61
¿Quin era el pes teòric d’un denari?
¿Cual era el peso teórico de un denario?
baskunes?
bentian? arsaos?
arsakos? bolskan
oilaunikos?
sekia sesars?
arekorata turiasu
sekobirikes? kolounioku
iltirta
sekotias
sekaisa
belikiom kelse
ausesken
kese
1,5 g | 3,86 g | 7,2 g | 16,34 g
konterbia karbika
ikalesken
25
[page-n-27]
Monedes per a la vida quotidiana
Monedas para la vida cotidiana
Milions de monedes de coure o bronze
es van posar en circulació des de més
de dues-centes ciutats entre els segles III
aC i I dC. Les poblacions peninsulars les
van emprar en les seues transaccions
quotidianes sense tindre en compte el
lloc on s’havien encunyat.
?
Un
i
t
ita
tat
Me
Quar
rt
Q ua
rto
tad
nid
ad
s
26
Cu
a
o
Cua
M
i
U
A
Nit d’allotjament
i manutenció
cabritet
corder
àmfora de vi
bou
Tres de estos
valores fueron acuñados
por la misma ciudad.
¿Sabes
identificarlos?
PRECIOS
SEGÚN POLIBI
O
SIGLO II a.
C.
Preus
SEGONS POLIBI
SEGLE II aC
4
12
16
160
1 as
asos
asos
asos
asos
Valors aproximats
calculats A partir de la
conversió dracma-denari
p. 61
Tres d’aquests
valors van ser
encunyats per la
mateixa ciutat.
¿Saps identificar-los?
t
rto
As
Millones de monedas de cobre o bronce
fueron puestas en circulación desde más
de 200 ciudades entre los siglos III a.C.
y I d.C. Las poblaciones peninsulares
las emplearon en sus transacciones
cotidianas sin tener en cuenta el lugar
donde habían sido acuñadas.
Noche alojam
iento
y manutenció
n
cabritillo
cordero
Ánfora de vi
no
buey
4
12
16
160
1 as
ases
ases
ases
ases
Valores apro
ximados
CALCULADOs
A partir de
la
conversión
dracmas-dena
rios
[page-n-28]
No es coneix com es denominaven
les monedes de bronze ibèriques. Els
valors principals reben el nom d’as
quan el seu pes s’assembla al dels
asos romans.
No se conoce cómo se denominaban las monedas
de bronce ibéricas. Los valores principales reciben
el nombre de as cuando su peso se asemeja al de
los ases romanos.
Malaka
Ulia
Ikalesken
Ostur
Castulo
Emerita
27
[page-n-29]
Omniumei patu sed aut omnihi, ditatus, cae ad fautuussimis idees, nerum ant Pat, niumus caperop ublint. Re, Caste octorunum in sil utemorenatra ad factesta nis, facrum et fuem pero
viris, quastractus iam consimantrae pecultoris. Axim ad ponvo, se anum tesigno rterem ponum mus
resimen esteredem, ubli pubis atus hoca verici consum co es moruden timularis An se atursul ocurniusa tus, nos egeres horta il tement, pere tude cus, Castil ublicii patiam o utemus
fue facchucia demnorus, quem actasdam pul habus estreoraed consulium vo, iu que furniusse cons habentique caedes eriberf ecrit; nonsim se tic me mis hos et, conihiliuro vidiuspecon
re, perrioc, diem, pec fuidita, con destum intum quidefactura est vit; iam sedium nos ad
int, culareceres vissoliciam abus, eliusul torunt. Am nonve, mis, Patquam nonlos, et furei
sus, egerfectuus sceris remulic averipse deo Catum publicons cauc must viden detiae nocch
Les monedes de la Península FAUTUUSSIMIS emprar, almenys, sis sistemes
OMNIUMEI PATU SED AUT OMNIHI, DITATUS, CAE ADIbèrica van IDEES, NERUM ANT? PAT, NIUMUS CAPEROP UBLINT.
diferents d’escriptura: grec, púnic, ibèric oriental, ibèric meridional,
RE, CASTE OCTORUNUM IN SIL UTEMORENATRA AD FACTESTA NIS, FACRUM ET FUEM PERO VIRIS, QUASTRACTUS IAM
sud-lusità i llatí. PONVO, SE ANUM amb facilitat els noms de ciutats i de
CONSIMANTRAE PECULTORIS. AXIM AD S’identifiquen TESIGNO RTEREM PONUM MUS RESIMEN ESTEREDEM, UBLI
PUBIS ATUS HOCA VERICI CONSUM CO signes o seqüènciesAN SE ATURSUL OCURNIUSA TUS, NOS EGERES HORTA
persones, però els ES MORUDEN TIMULARIS breus tenen sovint un significat
IL TEMENT, PERE TUDE CUS, CASTIL UBLICII PATIAM O UTEMUS FUE FACCHUCIA DEMNORUS, QUEM ACTASDAM PUL HAincert.
BUS ESTREORAED CONSULIUM VO, IU QUE FURNIUSSE CONS HABENTIQUE CAEDES ERIBERF ECRIT; NONSIM SE TIC ME
MIS HOS ET, Las monedas de la Península Ibérica emplearon al menos seis sistemas
CONIHILIURO VIDIUSPECON RE, PERRIOC, DIEM, PEC FUIDITA, CON DESTUM INTUM QUIDEFACTURA EST
VIT; IAM SEDIUM NOS AD INT, CULARECERES VISSOLICIAMpúnico, ibérico oriental, ibérico
diferentes de escritura: griego, ABUS, ELIUSUL TORUNT. AM NONVE, MIS, PATQUAM NONLOS,
ET FUREI SUS, EGERFECTUUS SCERIS REMULIClatín. Se identifican con facilidad los nombresNOCCH
meridional, sudlusitano y AVERIPSE DEO CATUM PUBLICONS CAUC MUST VIDEN DETIAE
Omniumei patu ciudades omnihi, personas, cae ad los signos o idees, nerum ant? Pat, niumus caperop
de sed aut y de ditatus, pero fautuussimis secuencias breves tienen
ublint. Re, Caste octorunumsignificado incierto. factesta nis, facrum et fuem pero viris, quastracfrecuentemente in sil utemorenatra ad
tus iam consimantrae pecultoris. Axim ad ponvo, se anum tesigno rterem ponum mus resimen esteredem,
ubli pubis atus hoca verici consum co es moruden timularis An se atursul ocurniusa tus, nos egeres horta
il tement, pere tude cus, Castil ublicii patiam o utemus fue facchucia demnorus, quem actasdam pul
habus estreoraed consulium p. 61 iu que furniusse cons habentique caedes eriberf ecrit; nonsim se tic me mis
vo,
hos et, conihiliuro vidiuspecon re, perrioc, diem, pec fuidita, con destum intum quidefactura est vit;
iam sedium nos ad ¿Quina moneda vissoliciam l’alfabet ibèric meridional?
int, culareceres utilitza abus, eliusul torunt. Am nonve, mis, Patquam nonlos, et furei sus, egerfectuus sceris remulic averipse deo Catum publicons cauc must viden detiae noc
¿Qué moneda utiliza el alfabeto ibérico meridional?
Omniumei patu sed aut omnihi, ditatus, cae ad fautuussimis idees, nerum ant? Pat, niumus caperop ublint. Re, Caste octorunum in sil utemorenatra ad factesta nis, facrum et
fuem pero viris, quastractus iam consimantrae pecultoris. Axim ad ponvo, se anum tesigno rterem ponum mus resimen esteredem, ubli pubis atus hoca verici consum co es
moruden timularis An se atursul ocurniusa tus, nos egeres horta il tement, pere tude
cus, Castil ublicii patiam o utemus fue facchucia demnorus, quem actasdam pul habus estreoraed consulium vo, iu que furniusse cons habentique caedes eriberf ecrit;
nonsim se tic me mis hos et, conihiliuro vidiuspecon re, perrioc, diem, pec fuidita, con destum intum quidefactura est vit; iam sedium nos ad int, culareceres vissoliciam abus, eliusul torunt. Am nonve, mis, Patquam nonlos, et furei sus, egerfectuus sceris remulic averipse deo Catum publicons cauc must viden detiae nocch
OMNIUMEI PATU SED AUT OMNIHI, DITATUS, CAE AD FAUTUUSSIMIS IDEES, NERUM ANT? PAT, NIUMUS CAPEROP UBLINT.
RE, CASTE OCTORUNUM IN SIL UTEMORENATRA AD FACTESTA NIS, FACRUM ET FUEM PERO VIRIS, QUASTRACTUS IAM
CONSIMANTRAE PECULTORIS. AXIM AD PONVO, SE ANUM TESIGNO RTEREM PONUM MUS RESIMEN ESTEREDEM, UBLI
PUBIS ATUS HOCA VERICI CONSUM CO ES MORUDEN TIMULARIS AN SE ATURSUL OCURNIUSA TUS, NOS EGERES HORTA
Obulco
Malaka
Lepida
Sekaisa
IL TEMENT, PERE TUDE CUS, CASTIL UBLICII PATIAM O UTEMUS FUE FACCHUCIA DEMNORUS, QUEM ACTASDAM PUL
HABUS ESTREORAED CONSULIUM VO, IU QUE FURNIUSSE CONS HABENTIQUE CAEDES ERIBERF ECRIT; NONSIM SE TIC
28
ME MIS HOS ET, CONIHILIURO VIDIUSPECON RE, PERRIOC, DIEM, PEC FUIDITA, CON DESTUM INTUM QUIDEFACTURA EST
VIT; IAM SEDIUM NOS AD INT, CULARECERES VISSOLICIAM ABUS, ELIUSUL TORUNT. AM NONVE, MIS, PATQUAM NONLOS,
NO TOTS ESCRIVIEN IGUAL
NO TODOS ESCRIBÍAN IGUAL
?
[page-n-30]
Algunes ciutats i els seus sistemes d’escriptura abans d’August...
Algunas ciudades y sus sistemas de escritura antes de Augusto...
Ibèric oriental
Ibérico oriental
!
è
W
{
P
R
¨
-
0
è
z
1
X
R
V
A
≥
8
”
Y
î
v
ÿ
L
R
”
|
†
Ibèric meridional
Ibérico meridional
f
Å
8
_
°
+
*
M
V
_
w
g
: h Î à ò f ø V 0 [
¸
[
:
?
[
:
.
1
B
Ç
ò
=
ñ
Æ
)
g
?
ø
ç
H
ú
7
©
Ù
Û
î
*
z
v
0
˘
&
G
Ü
E
=
[
ï
™
]
≠
õ
X
i
ß
å
5
y
≤
?
BILBILIS
A
R
S
A
O
S
BOLSKAN
BARSKUNES
X V B N M 8 9 F
G Q z Q L E 0 J
4 M V F S Ñ Ç ⁄
m n a m j b w !
Æ
G
’
[
ô
r
B
ù
R
I
O
_
Z
v
â
K
A
C
V
L
O
C
P
R
L
N
D
O
L
U
Q
H
L
B
C
D
E
k
Q
d
/
z
#
¢
/
Y
Z
f
j
h
7
Å
3
7
r
¬
^ r
¶ M
C
;
W
g
n
|
w
•
IPOLKA
KASTILO
U
R
K
E
S
K
E
N
Llatí
Latín
a s B f g h j I
% 7 Z & q W E R
X B U I O P D z
¨
&
M
ú
Ω
ê
å
Ö
A
R
S
E
Púnic
Púnico
B N M S X C V y
$
¬
+
k
1
ó
~
‘GDR
SKS
M
L
K
‘
V
O
B
M
O
U
C
E
O
E
L
A
S
T
I
G
I
T
B
Q
R
D
F
I
N
R
Q
U
V
A
E
R
I
M
P
T
M
C
O
E
T
D
N
F
E
E
N
A
B
F
N
V
O
R
C
R
A
R
L
N
A
B
B
P
N
E
O
M
O
M
M
A
N
M
Q
O
C
O
M
O
L
A
S
T
I
G
I
OBULCO
CORDUBA
CARMO
29
[page-n-31]
¿QUÈ DIU ACÍ?
¿QUÉ PONE AQUÍ?
El signari ibèric oriental apareix en les monedes d’un centenar de ciutats i es
va utilitzar per a escriure diferents llengües com la ibèrica o la celtibèrica. És un
sistema semisil·làbic en què alguns signes equivalen a vocals o consonants i altres a
síl·labes.
El signario ibérico oriental aparece en las monedas de un centenar de ciudades y se
utilizó para escribir diferentes lenguas como la ibérica o la celtibérica. Es un sistema
semisilábico donde algunos signos equivalen a vocales o consonantes y otros a
sílabas.
SIGNES IBÈRICS
SIGNOS IBÉRICOS
Els
fon signe
è
vari tic te s de
ant
ca
n’in
n
clou s. L en no da va
una a tau mbro lor
xico la no ses
tet mé
am s
ost
ra
valor
cada osas
er
s de
signo nen num ólo
os
L
tie tabla s tra
tico
fone ntes. La eña mues
varia na pequ
eu
incluy
30
[page-n-32]
?
p. 61
Esbrina, amb ajuda de la taula, les
transcripcions d’aquestes llegendes
dels segles II-I aC.
¡Atenció! podem transcriure els
signes però no sabem traduir
les paraules.
¡OJO! podemos transcribir
los signos pero no sabemos
traducir las palabras.
Averigua con ayuda de la tabla las
transcripciones de estas leyendas de los
siglos II-I a.C.
Algunes emissions no inclouen
el nom de la seca i només es
poden atribuir per l’estil o per
la localització de les troballes.
Algunas emisiones no incluyen
el nombre de la ceca y sólo
pueden atribuirse por el estilo
o por la localización de sus
hallazgos.
31
[page-n-33]
EL PODER DELS SÍMBOLS .......
.... EL PODER DE LOS SÍMBOLOS
La mayoría de emisiones incluyen símbolos o
marcas que complementan el diseño principal y
cuyo significado no siempre resulta comprensible.
Son animales, objetos y signos que aparecen
en solitario o combinados y que sirven
como atributos de figuras, señales de valor,
abreviaturas, marcas de producción y quizá en
ocasiones como indicadores cívicos o étnicos.
e
in
•••••••••••••••••
sa
Se desconoce el
significado de los
delfines incluidos en las
emisiones de unas 65
cecas.
kai
se
Es desconeix el significat
dels dofins inclosos en
les emissions d’unes
seixanta-cinc seques.
la
k
bilb
il
is
La major part de les emissions inclouen símbols o
marques que complementen el disseny principal,
el significat dels quals no sempre resulta
comprensible. Són animals, objectes i signes que
apareixen en solitari o combinats i que serveixen
com a atributs de figures, senyals de valor,
abreviatures, marques de producció i potser, de
vegades, com a indicadors cívics o ètnics.
s ek ob
ir
ik
• • • • • • • • • • • • • • • • • • ? p. 61 • • • • • • • • • • • • • • • • • • •
o
32
es
Aquest denari inclou també unes marques diminutes curioses.
¿Capritx del gravador? ¿Marca de control? ¿Les hi veus?
Este denario incluye también unas curiosas marcas diminutas.
¿Capricho del grabador? ¿Marca de control? ¿Las ves?
[page-n-34]
Ab
t
bu
i
?
tr O
t
u
ib
castulo
Ab
re
re
vi
vi
at
at
ur
a
ur
At
r
ca
Se a
c
ce
a
aniu
nesa
tagi
car
oan
Ma Ma
rC
A
o b u lc o
tam
Co
ntr
ol
C
ont
pr
ro
o
l
du
pr
c
od
uc
c
?
ars
e
?
?
imitació
semis
N r
om
a
sp
hi
r
lo
va
a lor
rc va
ó
ci óN
i
A
?
33
[page-n-35]
TRESORS: ELS DINERS PERDUTS
TESOROS: el dinero perdido
En l’Antiguitat els estalvis s’amagaven en
llocs secrets per a protegir-los. Els tresors
són aquells conjunts perduts de monedes que
actualment es recuperen per circumstàncies
casuals. Tenen un gran valor perquè proporcionen
informació per a la datació absoluta i relativa
de les peces, ajuden a precisar-ne els llocs de
fabricació i permeten conéixer les monedes que
circulaven en dates molt precises.
En la Antigüedad los ahorros se escondían en
lugares secretos para protegerlos. Los tesoros
son aquellos conjuntos perdidos de monedas que
actualmente se recuperan por circunstancias
casuales. Son de gran valor porque proporcionan
información para la datación absoluta y relativa
de las piezas, ayudan a precisar los lugares de
fabricación y permiten conocer las monedas que
circulaban en fechas muy precisas.
denari ¿Etrúria?
209-208 aC
denario ¿Etruria?
209-208 a.C.
?
p. 61
Aquest denari romà inclou una
marca que indica el seu valor en
asos de bronze. ¿A quantes peces
equival?
34
Este denario romano incluye una
marca que indica su valor en
ases de bronce. ¿A cuántas piezas
equivale?
[page-n-36]
El tresor de Jalance va ser trobat casualment per un
pastor el 1972. Tot i que en poc de temps es va perdre
la pista de la major part de les peces, el Museu de
Prehistòria de València ha aconseguit adquirir-ne algunes
d’aquella interessant troballa. El conjunt demostra
que es pagava indistintament amb monedes senceres o
partides, amb retalls d’orfebreria i vaixella i, fins i tot,
amb fragments informes.
El tesoro de Jalance fue casualmente encontrado
por un pastor en 1972. Aunque en poco tiempo se
perdió la pista a la mayor parte de las piezas el
Museo de Prehistoria de Valencia ha logrado
adquirir algunas piezas de aquel interesante
hallazgo. El conjunto demuestra que se
pagaba indistintamente con monedas enteras
o partidas, recortes de orfebrería y vajilla e
incluso con pequeños fragmentos informes.
Tresor de Jalance.
Perdut cap Al 170 aC
Tesoro de Jalance.
Perdido hacia el 170 a.C.
Als segles II i I aC, junt amb les
nombroses produccions locals, van
circular per la Península Ibèrica
monedes importades des de Roma.
en los siglos II-I a.C. junto con las
numerosas producciones locales
circularon en la Península Ibérica
monedas importadas desde Roma.
\. o
35
[page-n-37]
?
p.61
En aquesta roda de reconeixement s’han colat dos denaris autèntics entre
un grup de falsificacions. ¿Els pots identificar?
En esta rueda de reconocimiento se han colado dos denarios auténticos
entre un grupo de falsificaciones. ¿Puedes identificarlos?
2
3,05 g
Sekobirikes
6’ 6”
1
2,79 g
Baskunes
3
4
6’ 0”
5’ 6”
5’ 0”
4’ 6”
4’ 0”
36
Els denaris de plata eren les monedes més valuoses del
sistema. Als segles II-I aC se’n van falsificar amb qualitats
molt diverses. S’anomenen denaris folrats perquè una capa
de plata mínima amaga un nucli metàl·lic fraudulent.
3,15 g
Sesars
3,52 g
Bolskan
Los denarios de plata eran las monedas más valiosas del
sistema. En los siglos II-I a.C. se falsificaron con calidades
muy diversas. Se llaman denarios forrados porque una
mínima capa de plata esconde un núcleo metálico fraudulento.
[page-n-38]
Argent damunt...
Plata encima...
5
3,18 g
Arekorata
... i coure davall
... y cobre debajo
6
4,40g
Arekorata
7
3,23 g
Sekobirikes
8
3,83 g
Bolskan
Els primers falsificadors Los primeros falsificadores
Denaris folrats
Denarios forrados
37
[page-n-39]
Les infografies constitueixen una síntesi visual
de les monedes antigues de la Península Ibèrica.
El seu disseny és el resultat de la recopilació,
anàlisi, quantificació i ordenació d’un volum
significatiu de dades. L’objectiu és mostrar la
riquesa d’aquest llegat a través de presentacions
suggerents.
Las infografías constituyen una síntesis visual de
las monedas antiguas de la Península Ibérica. Su
diseño es el resultado de la recopilación, análisis,
cuantificación y ordenación de un volumen
significativo de datos. El objetivo es mostrar la
riqueza de este legado a través de presentaciones
sugerentes.
Dibuixos monedes | Dibujos monedas: Antonio Delgado, Nuevo Método de Clasificación de las Medallas Autónomas de España (Sevilla, 1871-1876).
Fonts principals | Fuentes principales: Leandre Villaronga, Corpus Nummum Hispaniae ante Augusti aetatem (Barcelona, 1994), Pere Pau Ripolllès, Las acuñaciones
provinciales romanas de Hispania (Madrid, 2010).
[page-n-40]
infografies
infografías
[page-n-41]
200
cecas
LAS MONEDAS ANTIGUAS
DE LA PENÍNSULA IBÉRICA ≈
5 siglos
≈
5
≈ 40
cecas
cecas
iberia prerromana
república
hispania romana
218 a.C. Segunda Guerra Púnica
515 a.C.
27 a.C.
lenguas
os
os
principales
s
lusitanos
ro
becos
ltí aréva
s
ro
e
íb
turdetanos
αβ
griego
χδε
φγη
fenicio
*6
!
célticos
escrituras
griego
ce
s
s
s
an ete
te
an
ne
et
g
et ige
co s ess iler
us ind
s
a
va ne su
g
coset laietano riegos
so
anos s
lu
sedet
vacceos
s
anos
ne
belos
vo
ca
r
ile
s
carpetanos
no
a
et
ed
s
no
ta
es
nt
oretanos
co s
túrdulos
no
ta
te
as
b
imperio
púnico
zSG
≤&
púnicos
ibérico
e t nia s
;
k1
#[-
É?
å8
0”
fî
celtibérico
}
fî
0”
å8
40
≈22
0 cecas
ibérico
oriental
É?
latín
ab
ibérico
meridional
cd
latín
efgh
[page-n-42]
oro | electro
•••••••••
••••••••••••••••••••
•••••••••••••••••••••••••••
••••••••••••••••••••••••••••••••
••••••••••••••••••••••••••••••••••••
plata
••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••
•••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••
••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••
•••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••
•••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••
•••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••
•••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••
•••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••
•••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••
••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••
••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••
•••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••
••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••
•••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••
••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••
•••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••
••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••
•••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••
•••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••
••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••
••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••
•••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••
•••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••
•••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••
•••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••
•••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••
•••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••
•••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••
••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••
••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••
•••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••
••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••
••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••
•••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••
••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••
•••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••
••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••
•••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••
•••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••
••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••
••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••
••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••
••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••
••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••
••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••
••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••
•••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••
••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••
••••••••••••••••••••••••••••••••••••••
••••••••••••••••••••••••••••••••••
••••••••••••••••••••••••••••••
••••••••••••••••••••••••
•••••••••••
≈320
bronce
0 ti p o s
sistemas y valores principales
griegos
hispano-cartagineses
púnicos
romanos
pueblos autóctonos
DRACMA
DENARIO
DENARIO
quinario
quinario
trishekel
DRACMA
c
tri
ion
or
ióbol
em
≈ 3,86 g
3,86 g
≈ 4,5 - 5 g
el
,20
0-7 g
6,8
dio sheke
l
me
rto de shek
ua
artem
tet
o
idracma
hem
SHEKEL ≈
≈ 4,70 g
óbolo
dishekel
UNIDA
AS |
D
AS
- 11 g
10 g
octavo
≈8
cuarto
semis
mitad
cuarto
sexto
octavo
27 g.
mitad
≈8-
divisor
≈8-
mitad
3,5 - 27 g.
≈1
UNIDAD
UNIDAD
41
h
[page-n-43]
cobre
plata
y
electro
y
bronce
II a
C
1%
III-
imitacion
es
cas
éri
ib
VI
- II
aC
gri
eg
%
2
as
s
l
eg
seg
es
2%
le
s
III
aC
hispano
-ca
rt
s
esa
gin
a
ibéricas, ce
ltib
ér
ic
oro
gl
e
se
42
sI
II- I
aC
pú
nic
%
9
as
g
se
le
nas...
co
as
,v
s
a
61%
[page-n-44]
sI
aC
-I
dC
provi
nc
ia
l
es
%
25
Ia
C
s
V-
sI
e
s
gl
e
Los
diseños según
su volumen de
emisión
gl
e
e
Tamaño
proporcional a
la cantidad de
monedas conocidas
por épocas y tipos
43
[page-n-45]
0
los criterios más fiables para localizar
nuestras cecas antiguas son la toponimia y la
procedencia de los hallazgos
con estos indicios resulta posible en ocasiones
identificar con exactitud los yacimientos
donde estuvieron ubicadas...
... pero numerosas ciudades realizaron
producciones importantes y su localización
constituye un misterio...
... y producciones sin datos de procedencia, con
diseños singulares, sin inscripción o con
leyendas de lectura complicada, posiblemente,
nunca sabremos dónde fueron fabricadas...
1
IBÉRICAS DEL SUR
IBÉRICAS DEL NORTE
Neronken
Brikantin
Biurbi
Baskunes
Iaka
Uirouias Titiakos Uarakos
Arketurki
Titiakos
Kalakorikos
Ore
Letaisama
Untikesken
Sekia Bolskan
Tabaniu Kaiskata
Sesars Iltirkesken Ausesken
Bursau
Okalakom
Eusti
Sekobirikes
Karaues Saltuie
Arekorata
Ieso
Usekerke
Turiasu Alaun
Lauro
Kolounioku
Iltirta
Aratikos
Lakine
Ilturo
Usamus
Oskumken
Terkakom
Kelse
Baitolo
Bilbilis
Abariltur
Seteisken
Teitiakos
Sekaisa Belikiom Nertobis
Kontebakom
Iltukoite
Kaisesa
Kese
Lutiakos
Sekotias
Arkailikos
Orosis
Tamaniu
Arsakos
Ikesankom Kombouto
Arsaos
Erkauika
Basti
Konterbia Karbika
Belaiskom
Bentian
Borneskon
Kelin
Arse
Ekualakos
Eso
Ikalesken
Kili
Tamusia
Kaio
Karalus
Kueliokos
Saiti / Saitabi
Kurukuruatin
Laiesken
?
Ibéricas del norte
r
Ibéricas del su
Abra
Iltiraka
Louitiskos
Masonsa
Metuainum
Oilaunes
Olkairun
Ontikes
Otobesken
Roturkon
Samala
Sekisanos
Selonken
Tirsos
Uarkas
Unambaate
?
Kastilo / Castulo
Ipolka Obulco
Urkesken
1
44
IBÉRICAS DEL NORTE
Florentia / Ilturir / Iliberri
IBÉRICAS DEL SUR
[page-n-46]
GRIEGAS
PÚNICAS
gas
Grie
s
Emporion
Rhode
as
c
ibéri
nes
cio
imita
s
y su
Erur
Belse
Sotiaoi
Urbatelr
Tikirskine
Olosortin
Etokisa
Kertekunte
Belse
... y muchas otras no localizadas....
?
Púnica
Arsa
Turirecina
Ituci
Olontigi
Iptuci
Vesci
Gadir
Malaca
Oba
Asido Lascuta
Bailo
Tagilit
Albata
Seks
?
Ybusim / Ebusus
‘YPB
’MGSN
Abdera
2
3
GRIEGAS
PÚNICAS
LATINAS ULTERIOR
PROVINCIALES
ROMANAS
manas
Provinciales ro
Brutobriga
Dipo
Cascantum
Calagurris
Osca
Graccurris
Caesaraugusta
Clunia
Turiaso
Ilerda
Celsa
Segovia
Bilbilis Osicerda
Tarraco
Ercavica
Ilercavonia
Dertosa
Toletum
Saguntum
Segobriga
Sisapo
Ketouibon ? / Salacia
Sacili
Corduba
Ilse
Sisipo
Carbula
Celti
Laelia
Ilipa
Murtili
Ulia
Ostur
Carmo
Ilipla
Ipora
Onuba
Orippo Urso
Ventipo
Ipses
Salpensa
Osset
Osonoba
Baesuri
Halos
Caura
Callet
Ugia
Balsa
Searo
Lacipo
Cerit
Sirpens
Sudlusitana
Iliturgi
Bora
Ilurco
Latinas Ulterior
2
LATINAS ULTERIOR
Ebora
Salacia
Valentia
Emerita
Pax Iulia
Osset
Laelia
Gades
Carteia
Ebusus
Ilici
Corduba
Italica
Romula
Emporiae
Acci
Carthago Nova
Sexi Abdera
3
PROVINCIALES ROMANAS
45
[page-n-47]
oe
ér
OLLAR
NC
O
CO
N
OLLAR
NC
O
BARBADA
C
LAR
OL
BARBADA
C
DA
EA
C
TOS
IBU
CO
N
TOS
IBU
LAU
R
SIN
AT
R
s/
TOS
IBU
SIN
AT
R
s
e
os
Di
SIN
AT
R
0
A
M
ulinas
sc
DO
RBA
BA
DOS
C
CO
N
DA
IA
ANCIA
NO
RO
OR
RA
D
G
C
CO
N
AB
RIA
O
C
S
NU
VE
S
TA
CO
AS
CO
N
CO
N
C
CO
AS
VE
PIE
ICA
UÁT
AC
BARBA
ON
C
VIC
T
LAUREAD
A
LAU
R
DA
EA
DIVINID
AD
A
ON
G
ULES
ÉRC
/H
HÉRCU
LES
ART
ELQ
/M
HERACL
ES
ART
ELQ
/M
HERACL
ES
O
RN
HERACL
ES
IO
UR
SAT
U
ME
RC
DO
DIA
RA
S
NU
ART
ELQ
/M
D
DRUS
O
L
DO
REA
AU
TIBERI
O
D
DO
NU
ES
E
ET
UREUS.
DIS
S
TUA
TA
JIN
TRES
ES
S
DO
GA
DO
NU
ES
TIBERI
O
D
DO
NU
ES
LUCI
O
D
CIO
LU
DOS
TO
Y
DIVU
SA
US
UST
UG
AL
STR
RO
CAYO
DO
NU
ES
AGR
IPA
D
CORONA
DE
AGRI
PA
USTO DE
AUG
NT
R
C
CO
N
C
GO
R
NE
PT
s
AUGU
STO
CO
AS
O
UN
CAY
O
AUGUS
TO
A
AD
M
Ser fantástico
EADO
UR
LA
O
CO
AS
Retratos / Dioses
TOS
IBU
LO
se
Dio
Figu
r
CO
AS
DIA
DE
SIN
AT
R
CO
N
AP
O
DO
SNU
DE
LO
as
46
CO
AS
CO
N
C
Dioses inciertos
AP
O
AUGUS
TO
Familia Imperial
e
Cab zas ma
H
CO
SOLAR
NU
ES
[page-n-48]
A
PIN
MADA
DE
IA
AG
RI
Cab
e
F
ta
s
ie
r
in
c
s
CABEZ
A
F
D
io
sa
DIA
AR
ET
AT
E
A
NE
E
RT
A?
US
LE
O
AL
IO
UD
NA
E?
ON
N
Ó
CA
R
EADO
UR
LA
A
NE
SÁ
B
MA
ES
A
ENIN
EM
A
ENIN
EM
CABEZ
A
F
AT
E
EA
EN
AT
CL
A
DO
SNU
DE
A
ENIN
EM
CABEZ
A
CO
N
PAL
AS
O
AN
CALÍGU
LA
CALÍG
UL
A
O
SNUDO
DE
A
RV
Hispano-cartagineses
Ibéricos | Imperiales
LO
VE
l
RO
NE
Animales
GERMÁN
IC
UDO
S
IO
VUL
C
HE
L
S
IO
T
NI
MI
NE
TA
S
MI
NA
RO
O
B
CO
N
CON
C
C
C
CO
N
AR
TE
HE
L
CO
AS
pe
Diosas
CO
AS
Im
menina
s fe
s
za
Griegos |
Púnicos |
Imitaciones ibéricas |
ilia
ria
anversos
ZAS
BE
Fa
m
PER
SÉ
F
A
AD
M
BARBAD
AD
A
AD
M
DIA
DE
O
BULA
Y FÍ
DIA
DE
CON M
AN
T
BARBADA
C
TO
AN
MANTO
ON
Y
US
JARRA
MA
VELA
ON
PÁTERA,
LIT
U
C
A
OT
BARC
O
A
ER
BEL
L
VE
N
CO
NO
s
tro
CA
S
O
47
[page-n-49]
ILA
GU
RO
TO
LO
AL
TO
CA
B
C
CABALL
O
Á
RO
O
LL
A
URE
LA
A
IG
DEL
FÍN
PEGASO
M
DO
SE
DOS
D
TORO A
ND
ES
P
A
IG
ALO
CÉF
RO
TÚN
YA
O
CE
ICADO
DIF
O
AS
IG
SP
RA
LI
ISIS
DE
ES
FIN
EL
CA
DU
DOS
D
S
MA
AL
ESTR
ELL
A
A
FALO
CÉ
RO
ES
P
A
M
COR
ON
S
NO
ES
FIN
EL
RINO
MA
DO
SP
PA
L
ITO
M
FÍN
TORO A
ND
CABA
LLO
CAP
RIC
NIO
OR
MA
PA
L
A
ER
FÍN
DE
L
DE
L
FÍN
ESF
I
SA
PA
LM
TRI
S
LA
UI
E
NG
L
UE
Q
es
tal
e
Y
AD
IUD
C
TO CIUDA
TEX
D
S
URA
FIG
TEXT
O
DA
Y
AD
IUD
C
TEXTO
TEXT
O
RUED
A
LATA
EP
RU
E
s
xto
D
Te
48
PALMA
ON
PO
RO
Ve
g
NDO
LTA
SA
GA
ÁG
VE
DE
L
PU
L
O
RAD
PA
CABAL
LO
CABA
LLO
CABEZA
D
ales
im
n
E
BALLO
CA
A
A
0
GISTRADOS
MA
[page-n-50]
Ser
es
CA
R
PE
R
Y
PIGA
ES
BA
YUGO
OS
ARADO,
ES
P
BEL
L
RACI
MO
O
A
OT
RA
O
Í
AL
TE
EN
SER
PI
RAYOS
BRE
SO
AY
IG
Objetos y s
í
O
US
REL
LAU
DE
CORO
NA
PIA
CO
BO
LO
O
AS
UVA
DE
ÁN
F
CO
RN
U
LOBO
YG
CORO
NA
O
US
IA
INC
CORNUC
OP
YOS
RA
S
UVA
DE
CORNUCOPI
A
RACI
MO
PI
CE
ÑA
INC
RADO
IST
G
HAZ
DE
DO
SE
TEXTO
MA
OS
AD
AL
PA
RO
LO
O
AS
ARAD
O
PEG
PEG
O
AS
O
AS
os
bol
m
RAYO
S
S
IGA
SP
N
Ó
S
NE
TU
PEG
SO
GA
PE
PEG
ICADO
DIF
O
MED
IO
PEGASO
M
PEGASO
M
ICADO
DIF
O
ti
ntás cos
fa
RO
NE
JA
B
S
NE
TU
DO
SA
ÚN
DO
SA
ÚN
AT
AT
Griegos | Púnicos | Hispano-cartagineses
Imitaciones ibéricas | Ibéricos | Imperiales
A
BR
LE
reversos
TE
AN
CA
TE
AN
ELE
F
O
TOR
DE
ELE
F
RO
CABE
ZA
TO
M
O
AD
ITR
TORO
TO
RO
LE
ROB
DE
49
Geométricos
[page-n-51]
USO
DR
IN
APA
YC
O
NI
RO
GE
TE
DO
A
CON
CON P
AL
M
CO
N
A Y CAPA
NZ
LA
Y DRUSO
ICO
ÁN
IVIA
YL
IA
A
YUNT DE BUE
Y
ON
OR
AD
A
NAD
RO
Co
m
PROA
CO
DO
ONA
OR
CABALLO
vidades
cti
A
ACR
O
C
ELFÍN
ED
BR
ciones
osi
p
TIM
IMO
RAC
PES
C
N
CUPIDO
SO
CIMO
RA
ELFÍN
ED
BR
IA
ILIO
ST
ES
FIGURA C
O
N
CUPIDO
SO
LIV
LIV
Y
DE BUEYES
TA
UN
DRU
SO
LUCIO
E
NN
IPE
SAC
ER
ERDOTE
SAC
YY
NA
ENI
EM
GER
M
OY
AY
NERÓ
N
C
AUGUS
TO
O
DIAD
RA
B
A
LM
PA
CON
CO
N
NA
ENI
EM
FIGUR
AF
F
A
TU
A
NZ
LA
FIGUR
A
EST
A
S
IO
A
NZ
LA
CO
N
CO
N
PA
CA
rial
pe
FIGURA
CO
Familia im
HE
L
CO
N
Ji
tes
ne
R
NO A ANDO
C
LO
O
0
ÓN
50
O
FE
UM
LL
VEX
I
CIAL
ER
M
AVE
EN
TRO
PRO
AD
RIA
NA
IO
NAVE
CO
AVE
EN
NAVE
LEG
AVE
EN
PRO
AD
PRO
AD
Ná
C
ica
ut
A
M
[page-n-52]
LO
AB
EN
L
UNDO CAB
EG
AL
L
YS
ILO
ÁST
EX
TEMPL
O
ILO
ÁST
CT
SIN
AT
R
CU
AD
TOS
IBU
A
RIG
RE
EST
CU
TIBER
IO
E
PEX
YA
O
H
STILO
RÁ
ET
M
PU
E
SIMPU
LU
SIM
P
NE
PT
T
UM
UL
TEMPL
O
T
Di
o
O
UN
ILLUM, JAR
RA
RG
PE
STILO
RÁ
ET
TEMPL
O
ura
ct
o
ios
ig
Arqu
ite
PÁTERA
,A
S
B
ER
Y HACHA
UM
UL
S
O
TEMPL
O
Culto r
el
HILLO, S
CUC
IM
P
VIC
T
VIC
T
SIM
PU
L
PERGILLU
, AS
M,
UM
ES
S PATRIC
IA
ITUU
YL
A
RIA
O
A Y APEX
CH
HA
AR
LT
RIA
O
O
SCUD
YE
CON LA
NZ
A
Griegos | Púnicos | Hispano-cartagineses
Imitaciones ibéricas | Ibéricos | Imperiales
s y figuras
se
RAPTO
DE
reversos
A
ROP
EU
Y ESCUDO
ZA
AN
CO
N
E GUERRA
ZD
O
CON
V
ALLO
CAB
CON PAL
MA
DO
CON
H
A
AD
SP
CON SEG
UN
E
A DE GUERRA
MP
O
CO
N
CON
TR
CO
N
A
LM
PA
O
A
RT
ES
ART
ND
SO
LD
STANDARTES
EE
TR
DOS
EST
A
DARTES
TAN
ES
S ÁGUILAS E
DO
N
ÁGUILA ENT
RE
DOS ESTA
ND
TRE
EN
A Y VEXILLUM
UIL
ÁG
A
TR
O
AD
ar
ilit
EN CORONA
TES
AR
DO
CA
E
M
O REDO
CUD
N
ES
N
NIA
SIG
51
[page-n-53]
UN MUNDO DE SÍMBOLOS .
!...-.-.-....
'
52
• 1 ,
" • ' ,.,_____ ..._,-,
[page-n-54]
nuestras monedas antiguas incluyeron pequeños símbolos junto al diseño principal. Se reconocen
abreviaturas de cecas, indicaciones de valor, atributos de divinidades, marcas de control de la
producción y muchos otros ELEMENTOS de significado incierto. El uso cotidiano de las monedas suponía
manejar este vasto repertorio simbólico que posiblemente nadie podía comprender en su totalidad.
53
[page-n-55]
Tamaño
Ejemplares
conocidos o
aproximados
100
Pont de Molins
Siurana d’Empordá
Ejemplares
mínimos
100
Serinya
55
Olot
Osorno
Camarasa
3
Procedencia
3
Conocida
Coll de Moro
Aproximada
Contenido
8
39
403
?
51
Los Baños
13 Bretti
8
Sevilla
Utrera
12
30
67
Cuárteles de Varela
12 56 13
Cádiz
Torre de
Doña
Blanca
54
121
Cerro Colorado
14
Vejer de la Frontera
121
Tánger
52
15
Montgó
Pedreguer
100
Campo de Rebate
La Escuera
Minas de Cartagena
Martos
Écija
Montemolín
Montemolín
El Arahal
16
Vallada
Denia
51
3
4
La Carència
Moixent
10 Badajoz
31 Granada
Puig de la Nao
Cheste
51 1000
87
Mazarrón
I
Tortosa
38
Los Villares
La Plana de Utiel
Tivisa
Oropesa
4
Villarrubia de los Ojos
Objetos de plata
206
ANS
64 Cuenca
Valeria
403 X-4
6
Morella
Armuña de Tajuña
Driebes
Plata local
Plata local + importada
Plata importada
6
17
111
19
2
44
6
41
Ribera d’Ebre
Puig Castellar
12
3
529
8
8
38
894
127 Empúries
179
Turó del Montgrós
54
54
4
Girona 1850
29 Ebre-Segre
Empordà Ullastret
1964
174 Penedes
292
2006
40
17
Tarragona
19
Fraga
Boos
Bronce local
Bronce local + importado
Bronce importado
Les Encies
44
Rosas
60
II IV
[page-n-56]
Los tesoros monetarios aportan información de gran valor. La mayoría están formados
por monedas de plata y con frecuencia incluyen joyas, vajilla o recortes de metal.
Constituyen un testimonio de períodos de inestabilidad y zonas en conflicto aunque no
siempre se perdieron en estas circunstancias. En general se atesoraron las mejores
piezas que circulaban sin importar su origen o su antigüedad.
Cova de les Encantades
Alt Empordà
179
?
Lleida - Hostalric
420
46
40
61
7
40
Cartella
117 118 La Barroca
Cànoves
Francoli
Belmonte
Empúries
1947
1972
17 886 30
Segueró
Sant Julia de Ramis (5 Ar)
Sant Llop
3
Balsareny
115
Numancia
7
Baix Llobregat
Sarrià
Corromput 1000
400
Chão
de Lamas
110
7
1367
75
Penha Garcia
Marrubiales de Córdoba 1916
Córdoba 1959
112 Idanha-a-Velha
17
Fonte do Alvorge
Las Casiruelas
Salvacañete
El Centenillo 1911 1929
Olival da Soalheira
Santa Elena 1903 1936
936
Jaén
Ar Ae
Sierra Morena · El Centenillo 1920
La Carolina
231
18
56
7
c/ Sagunt (1 Ae)
Jalance
200
8
617 ? 1000 480 Torre de Juan Abad
84
1371
Los Aljibillos
574
200 130
22
75
21 22 Chiclana de Segura 268
32
Cachapets
690 1258
79
Azuel
12
Crevillent
47 900 Mogón 1914
306
? 13
na
1269
1914
9 334 ae 1270 Castulo
Verdolay
Castillo de las Guardas 113 50
B
600 1618 1978 73
228
1012
7
Aznalcollar
Orce
Fuente Álamo
17 Torres
607 161
19
Los
? 80
Écija
11
44
Villares
683 Albanchez
Villaricos
Riotinto
Monte
18 Fuensanta 290
10
Cogollos de Guadix
Herdade
Almadenejos
da Mília
Pozoblanco 1870 1925
493 Villanueva de Córdoba
Sierra Morena 1929
La Loba
Fuenteovejuna
de Sodes
200
Villa del Río
El Saucejo
Alcalá de Río
Carisia
9
Torre del Bollo
77
Puebla de los Infantes
de Martos
La Oliva
1861 1848
Menjíbar
Posadas
Torrelló d’en Cintes
Vall d’Almonessir
6
Ereso
Purmany
191
402 Xarraca (2 Ar)
Talamanca
Can Joan de’en Cauna
8 121
25 83
Pinos Puente
Granada 1958
55
[page-n-57]
La fecha de pérdida de un tesoro se establece a partir de su moneda más reciente.
Sólo cuando contienen emisiones romanas que cuentan con datación absoluta se puede
proponer una cronología fiable para el conjunto. El resto se fechan por aproximación
mediante comparaciones basadas en criterios relativos como la presencia/ausencia de
emisiones o el desgaste de los ejemplares.
3
8
Soto-Iruz
Monte Lejarza
17
28
219
Amaya
Montedor
Padilla de Duero
Salamanca
71
1947 1980
Fuentecén
Langa de Duero
Roa
Monte Pindo
32
Cabeça 158
da Corte
25
Poio
973 6
4
968
17
5
Redonda
Retortillo Maluenda
Valdeherrera
Oristà
Canal de Urgel
Palomar de Oliete (7 Ae)
62
Borriol
195
5
Calle Salvador, Valencia
Vadocañas
Valdesalor
Illa Pedrosa
4
Híjar
105 68
Arcas
Monroy
160
Lécera
Monreal del
Campo
49
103 Alt Empordà
Azuara
410 10
?
?
112
601Azaila
2000
Longares
33
?
8
Aluenda
168
Abia de la Obispalía
24
91
Tarazona
Borja
Alagón
Las Casetas
1161
Tamarite
de Litera
200 Santarem
20
Choes de Alpompe
500 Las Somblancas
67
Santana da Carnota
11
Nerpio
18
Mahaliman
38
Cine Brunete (1 Ar)
- - - - --=-
~
Los Baños de Fortuna
26
Puebla de los Infantes
28
28
o
Pozalmuro
246 Spain
Vila Nova
183 1700
125
3000
7 Quintana 145
136
56
1300
?
Muela de Taracena
Coiço
Torres Novas
Columbeira
?
El Burgo de Osma
Castro de Romariz
20
163
55 24
17
Cerro de la Miranda
4
El Sasillo
2000 Huesca
Los Cascajos
Pinilla Trasmonte
Filipenses
41 ?
Nájera
50 45 2673 Palenzuela
38
Barcus
Usástegui
40
Castro de Chano
1800
8
Sierra Capitán
Puerto Serrano
-
GUERRAS
-
-
=--
-
-
-
-
-- -
SE~TORIAN4S
-
--
--
-
.
60-72
--
.
-
--
.
* . C .
------------------~--~-~
16
[page-n-58]
9
Espina del Gallego
27
5
Ramallas
Alto do
Corgo
Alvarelhos
Santo
Estevao
37
3481 288
Citania de
Sansfins
Monte
Mozinho
Valadares
400
Rua
30
6
Coimbra
Fraga da Safrinha
16
27
4
Rabanales
10
100
Meruge
296
?
390
Moita 1958
Fuente de Cantos
Villar del Álamo
994
7
Edeta
150
Alconchel de la Estrella
Son Siurana
Castilblanques
51
Montoro 1936 1938
134
35
25
Almadenes
de Pozoblanco
Cerro
Redondo
38
181
57 El Centenillo 1896 1911
73
Linares
Córdoba 130
700
523
131
70
Cortijo del Álamo
Espejo Mentesa
Batán Cortijo de los Cosmes
Guadix
Montemolín
45 Écija
25
Cerro Casal 284
Riotinto (2 Ar)
404
Ruidera
280 Menoita
Mértola
Tortosa
1500
Abertura
Nossa Senhora do Carmo
1000
Badalona (+ 6 Ar)
Torre Milanera
38
48
45
Castelló de Farfanya
3
El Raso de Candeleda
Garrovillas 1000
Empúries 1912 1913
29
Alcalá de Henares
5 18
Penamacor
5
Figueres
Tiermes
Guiães
270
Paradela de Guiães
4
16
Calde
Alvoco
210 200 800 da Serra
Cerro del Berrueco
84
95
104
Ablitas
43 100 Izeda
São Sebastião do Freixo
10
Arrabalde
Sampaio
700 10
São Mamede de Ribatua
Sendinho da Senhora
3
Tricio
19
89
Cortijo de Juan Gómez
22
70
80
Sierra de Gibalbin
I II (20 Ar)
38 157
18
48
48
42
Antequera
25
1269 La Grajuela
Cartagena
Abertura
Almuñécar
Nescania
La datación de algunos tesoros mal conocidos o con monedas de
cronología incierta, especialmente de bronce, es aproximada.
57
500
[page-n-59]
39
Celsa
38
Emporiae
17
Turiaso
20
Caesaraugusta
14
Cascantum
13
Bilbilis
13
Clunia
12
Carthago Nova
12
Graccurris
11
Ercavica
9
Lepida
9
Acci
8
Segobriga
8
Saguntum
5
Ceca del NO
6
Dertosa
4
Osca
4
Ilici
3
Tarraco
2
Ilerda
1
Osicerda
1
Iulia Traducta
20
Tarraconense
Calagurris
Bética
Lusitania
8
Italica
6
Osset
5
Carteia
6
Romula
4
Irippo
4
Abdera
58
Patricia
2
Emerita
Ebora
8
5
G>∫|Y{éåíïè}†∑Å÷ ÎiÚÓ¿˚ ≈ Å ‚ Ô 1
G>ÖTê}ß™•∑Å÷ÈÕΘ¯Ó˘˙˚ª≈ ã Ö ‚ ⁄ Ã
Giaâ«}|ØÖ~£ r uy ÷ é g
Gm•÷‰ÛiÓ≈ à ˚ - 0Dú¿¢¬ É ƒ
G>ÅÓ˚ ª ≈ ã x 7 êƒ5¿
G>ɧö∑·; ˚ ú®ƒ˝
G>∑·iÔª ≈ ‹ƒvÀÂ
G)&*†•÷C ˚ ¶ƒÁ
GƒŸÚ¡à ¥ ª L Ó ¢Ç
G∫π∑¬Ô˚ Z _ƒ„
G•~ª ,0à ß ƒ
No se conocen contramarcas en monedas de...
GÅ·ÎÖ ˚ àV ƒ
í»9aI3 ˘ ü
GY¡¥ªÓ ¢ ƒ
£ ª »Ï V
Segovia
G>c؇Å
^]ËÚ
Ebusus
GÅÛƒ
Salacia
Laelia
ÒÓ ‹
Pax Iulia
Baesuris
e ØØ
Gades Sexs
Œ
Â
w } à · Ö î ñ é F F í U ö ∂ ∏ Í c f j · £ ”
8
¡Ö ñª öw Ó U
ü—ÀÀ ⁄ Ω
≈ 10 Animales
cùHÒ ≥
≈ 16 Objetos
å í Á æ PR £
≈ 55 Una letra
©‰ {q
≈ 54 Varias letras
≈ 33 Monogramas
H GÒ ¥
≈ 13 Inciertas
dÚ
≈ 2 Signos fenicios / ibéricos
+
GÕ“k‰ D≠ Ê
ídÅ U ö
≈ 83
1
tipos
[page-n-60]
G
1
16
2
ƒ
12
3
˚
9
ª
>
8
6
∑Å≈ ú
5
7
í÷·ÓÖ Ó à
4
4
5
Águila legionaria
6
R?
Punta de lanza
orio enig
pert
má
re
ti
Un
é
co
TOP
según la cantidad de cecas
sobre las que se aplicaron
Las monedas de las
ciudades de Hispania de
época imperial se marcaron con
frecuencia con punzones. Estas
contramarcas no siempre guardan
relación con el lugar de emisión
original. Su lectura es factible en
muchos casos, pero casi nada se
sabe acerca de la función que
desempeñaron.
DECRETO DECVRIONVM
TIBERIVS
TVRIASV
?
HÓÎéÕåÎ}éi
1 à < — ƒàú5,¶©Ë
Ã2 ƒàú5Vvu0C
59
[page-n-61]
| SOLUCIONS | SOLUCIONES | SOLUCIONS | SOLUCIONES | SOLUCIONS | SOLUCIONES | SOLUCIONS |
Una d’aquestes monedes no es va encunyar a la Península
Ibèrica. ¿Endevines quina?
¿Quina colònia grega va encunyar les nostres primeres monedes?
¿Qué colonia griega acuñó nuestras primeras monedas?
Emporion | Rhode | Hemerskopeion
Onuba | Mainake
Una de estas monedas no se acuñó en la Península Ibérica.
¿Adivinas cuál?
✔
•
p.14
. Emp
o
gin
his
ta
el
pano-c
ar
or
ibè
rica
cma
ès
Rom
o.
on
ra
ri
gin
ta
or
bè
rica
P
Di is
en v a i
insul
i | D enari
k
hispano-c
D
Ciudades | Comerciantes | Santuarios
Magistrados | Emperadores
el
ar
She
Ciutats | Comerciants | Santuaris
Magistrats | Emperadors
ar
n
h
ek
De
Dis
ès
a
La major part de les nostres monedes antigues es va
encunyar a nom de...
La mayor parte de nuestras monedas antiguas se
acuñaron a nombre de...
D s
Pe i v i l a
ninsu
---------•~--------~•
o
p.18
p.17
¿Quins dos anversos van ser fabricats amb un mateix encuny? ✔ ¿Qué dos anversos fueron fabricados con un mismo cuño?
¿En cuál de estos retratos aparece un pequeño defecto por
¿En quin d’aquests retrats apareix un xicotet defecte per la
la fractura del cuño?
fractura de l’encuny?
o
✔
✔
•
p.20
¿Quan es van deixar de fabricar monedes amb
escriptura ibèrica?
¿Cuándo se dejaron de fabricar monedas con
escritura ibérica?
¿Quina es considera la primera emissió de moneda ibèrica?
¿Cuál se considera la primera emisión de moneda ibérica?
Titiakos
Unitat Unidad
Ikalesken
Denari Denario
Arse
Òbol Óbolo
o
60
o
✔
•
p.22
ca. 133 aC | ca. 72 aC | ca. 44 aC
ca. 133 a.C. | ca. 72 a.C. | ca. 44 a.C.
•
p.23
[page-n-62]
| SOLUCIONS | SOLUCIONES | SOLUCIONS | SOLUCIONES | SOLUCIONS | SOLUCIONES | SOLUCIONS |
Tres d’aquests valors van ser encunyats per la mateixa
ciutat. ¿Saps identificar-los?
A
✔
s
tat
1,5 g | 3,86 g | 7,2 g | 16,34 g
✔
Me
✔
rt
p.25
Cua
Mi
Kueliokos Cua
Kelse
Kelse
¿Qué moneda utiliza el alfabeto ibérico
meridional?
Kese
Kelse
¿Quina moneda utilitza l’alfabet ibèric
meridional?
rto
tad
U
nid
ad
A
s
laka
ulco
Ma
Ob
✔
Qua
Qu
a
rt
t
ita
----·
Un
i
rto
¿Quin era el pes teòric d’un denari?
¿Cual era el peso teórico de un denario?
·-----Tres de estos valores fueron acuñados por la misma
ciudad. ¿Sabes identificarlos?
p.26
Esbrina, amb ajuda de la taula, les transcripcions d’aquestes llegendes dels
segles II-I aC.
S ek
aisa
ida
Lep
Averigua con ayuda de la tabla las transcripciones de estas leyendas de
los siglos II-I a.C.
^0À8[xV | :˘\:?\
àg”
•
Seteisken | Arsaos
Basti
p.28
Aquest denari inclou també unes
marques diminutes curioses.
¿Capritx del gravador? ¿Marca de
control? ¿Les hi veus?
Este denario incluye también unas
curiosas marcas diminutas, ¿capricho del
grabador?, ¿marca de control?, ¿las ves?
•
p.31
Aquest denari romà inclou una marca
que indica el seu valor en asos de
bronze. ¿A quantes peces equival?
Este denario romano incluye una
marca que indica su equivalencia en
ases de bronce. ¿A cuántas piezas?
X=10
p.32
En aquesta roda de reconeixement s’han colat dos denaris
autèntics entre un grup de falsificacions. ¿Els pots identificar?
p.34
En esta rueda de reconocimiento se han colado dos denarios
auténticos entre un grupo de falsificaciones. ¿Puedes identificarlos?
✔
✔
'
3,05 g
Sekobirikes
2,79 g
Baskunes
3,15 g
Sesars
3,52 g
Bolskan
3,18 g
Arekorata
4,40g
Arekorata
3,23 g
Sekobirikes
•
p.36
3,83 g
Bolskan
o
61
[page-n-63]
[page-n-64]
[page-n-65]
[page-n-2]
[page-n-3]
[page-n-4]
Històries en miniatura
Les nostres primeres monedes
Historias en miniatura
Nuestras primeras monedas
Manuel Gozalbes
Ángel Sánchez
València, 2014
[page-n-5]
Històries en miniatura. Les nostres primeres monedes
Tresors del Museu de Prehistòria
Del 16 de juliol al 20 d’octubre de 2014
Dibuixos catàleg
Ángel Sánchez Molina
Francesc Chiner Vives (pàg. 21)
DIPUTACIÓ DE VALÈNCIA
Desenvolupament i disseny concurs interactiu
Render Comunicación S.L.
President
Alfonso Rus Terol
Diputada de Cultura
Mª Jesús Puchalt Farinós
Director de Gestió Cultural i Museística de l’Àrea de Cultura
Antonio Lis Darder
Cap d’Administració
Amparo Ferrando Porcar
Servici de Producció i Gestió Cultural
José Luís Pinotti Baldrich
Unitat de Programació d’Edicions
María Luisa del Cerro Angosto
MUSEU DE PREHISTÒRIA DE VALÈNCIA
Directora
Helena Bonet Rosado
Cap Unitat de Difusió, Didàctica i Exposicions
Santiago Grau Gadea
FITXA TÈCNICA EXPOSICIÓ
Comissaris i autors
Manuel Gozalbes Fernández de Palencia
Ángel Sánchez Molina
Disseny instal·lació
Francesc Chiner Vives
Imatge i gràfica exposició
Francesc Chiner Vives i Vanesa Mora Casanova
Maquetació catàleg
Ángel Sánchez Molina
Manuel Gozalbes Fernández de Palencia
Adaptació cartell i portada catàleg
Marc Granell
Muntatge
Amadeo Moliner Blay
Visita didàctica
Laura Fortea Cervera, Eva Ripollés Adelantado,
Carmen García-Rayo García.
Impressió catàleg
Gráficas Vernetta
Impressió material efímer
Impremta Provincial de la Diputació de València
Traducció al valencià
Unitat de Normalització Lingüística de la Diputació de València
Fons exposats
Museu de Prehistòria de València
Imatges
Arxiu SIP
Produeix
Museu de Prehistòria de València
Col·laboració producció
Esfera Proyectos Culturales
Agraïments
Ana Beltrán, Carmen Botello, Remedios Cardona,
Antonio Granell, Aida Lleó, Pere Pau Ripollès, Begonya Soler,
Amparo Solís, Pepa Ureña, Santos Vicente.
Creative Commons. Reconocimiento-NoComercialCompartirIgual 3.0 España (CC BY-NC-SA 3.0)
I.S.B.N.: 978-84-7795-699-0
D. L.: V 1569-2014
[page-n-6]
Històries en miniatura
Historias en miniatura
temes
Les primeres monedes
Las primeras monedas
14
Monedes per a la guerra
Monedas para la guerra
16
18
Una questió d’autoritat
Una cuestión de autoridad
20
La fabricació de moneda
La fabricación de moneda
La primera i l’última moneda ibèrica
La primera y la última moneda ibérica
El denari
El denario
Monedes per a la vida cotidiana
Monedas para la vida cotidiana
No tots escrivien igual
No todos escribían igual
¿Què diu ací?
¿Qué pone aquí?
22
24
26
28
30
El poder dels símbols
El poder de los símbolos
32
Tresors: els diners perduts
Tesoros: el dinero perdido
36
Les monedes antigues de la P. Ibèrica
Las monedas antiguas de la P. Ibérica
40
Els dissenys segons volum d’emissió
Los diseños según volumen de emisión
42
Seques. Segles VI aC - I dC
Cecas. Siglos VI a.C - I d.C
44
Anversos
Anversos
46
Reversos
Reversos
48
Un món de símbols
Un mundo de símbolos
52
Tresors
Tesoros
54
Contramarques
Contramarcas
58
34
Els primers falsificadors
Los primeros falsificadores
infografies
temas
infografías
Solucions
Soluciones
60
[page-n-7]
[page-n-8]
L
a Diputació de València
ha mostrat sempre una
profunda sensibilitat en relació amb
el nostre patrimoni històric, i fruit d’això
són les incomptables exposicions, activitats i
esdeveniments que du a terme a través dels seus
museus. La numismàtica ha format part d’estos
objectius i recentment la nostra corporació li ha
atorgat el reconeixement que mereix amb l’obertura,
l’any 2009, de la sala permanent Història dels Diners.
L
a Diputación de Valencia ha
mostrado siempre una profunda
sensibilidad en relación con nuestro
Patrimonio histórico, y fruto de ello son
las innumerables exposiciones, actividades y
eventos que desarrolla a través de sus museos. La
numismática ha formado parte de estos objetivos y
recientemente nuestra corporación le ha otorgado el
reconocimiento que merece con la apertura en el año
2009 de la sala permanente Historia del Dinero.
El Museu de Prehistòria de València ha exercit una labor
reconeguda en els àmbits de la conservació, la investigació i
la difusió d’este patrimoni numismàtic, i l’exposició Històries
en miniatura. Les nostres primeres monedes s’emmarca en
esta prolongada trajectòria tutelar i presenta les adquisicions
dels últims anys. La Diputació de València se sent orgullosa
al comprovar com la consolidació d’esta política convertix el
Museu de Prehistòria de València en un referent dins de l’àmbit
numismàtic a nivell internacional.
El Museo de Prehistoria de Valencia ha ejercido una
reconocida labor en los ámbitos de conservación,
investigación y difusión de este patrimonio numismático y la
exposición Historias en miniatura. Nuestras primeras monedas
se enmarca en esta prolongada trayectoria tutelar y presenta las
adquisiciones de los últimos años. La Diputación de Valencia
se siente orgullosa al comprobar cómo la consolidación de esta
política convierte al Museo de Prehistoria de Valencia en un
referente dentro del ámbito numismático a nivel internacional.
Les nostres monedes antigues constituïxen un llegat d’una
riquesa incomparable, resultat tangible del mosaic de cultures
que van poblar la Península Ibèrica entre els segles VI aC i I dC.
Els seus anversos i reversos transmeten històries inenarrables
d’aquella gent i inviten a participar de les seues creences
i el seu món simbòlic. Pocs vestigis materials són capaços
de proporcionar unes imatges tan suggeridores del nostre
passat.
Nuestras monedas antiguas constituyen un legado de una riqueza
incomparable, resultado tangible del mosaico de culturas que
poblaron la Península Ibérica entre los siglos VI a.C. y I d.C.
Sus anversos y reversos transmiten incontables historias de
aquellas gentes e invitan a participar de sus creencias y su
mundo simbólico. Pocos vestigios materiales son capaces
de proporcionar unas imágenes tan sugerentes de nuestro
pasado.
L’exposició Històries en miniatura. Les nostres primeres
monedes i el seu catàleg mostren el compromís de la
Diputació de València amb tots els públics, i generen
una difusió de qualitat en què els resultats de les
investigacions secunden una entretinguda
presentació de les col·leccions.
Alfonso Rus Terol
President de la Diputació de València
La exposición y el catálogo Historias en miniatura.
Nuestras primeras monedas muestran el compromiso
de la Diputación de Valencia con todos los públicos,
generando una difusión de calidad donde los
resultados de las investigaciones respaldan una
entretenida presentación de las colecciones.
Alfonso Rus Terol
Presidente de la Diputación de Valencia
[page-n-9]
[page-n-10]
E
l Museu de Prehistòria de la
Diputació de València disposa
d’una col·lecció numismàtica important,
que s’ha nodrit gradualment amb les peces
recuperades en diferents excavacions i amb
adquisicions dutes a terme durant els últims anys.
E
l Museo de Prehistoria de la
Diputación de Valencia dispone de una
importante colección numismática, que se ha
nutrido paulatinamente con las piezas recuperadas
en distintas excavaciones y por adquisiciones
realizadas durante los últimos años.
L’exposició temporal Històries en miniatura. Les nostres
primeres monedes s’integra en la programació anual
d’exposicions temporals Tresors del Museu de Prehistòria,
que té la finalitat de presentar al públic, de forma
monogràfica i amena, les últimes adquisicions o col·leccions
poc conegudes del Museu. En esta ocasió s’exhibixen peces
úniques, verdaderes joies artístiques en miniatura, entre les
quals destaquen algunes monedes de l’antiga col·lecció de la
Hispanic Society of America.
La exposición temporal Historias en miniatura. Nuestras
primeras monedas se integra en la programación anual de
exposiciones temporales Tesoros del Museo de Prehistoria,
cuyo fin es presentar al público, de forma monográfica
y amena, las últimas adquisiciones o colecciones poco
conocidas del Museo. En esta ocasión se exhiben piezas
únicas, verdaderas joyas artísticas en miniatura, entre las
que destacan algunas monedas de la antigua colección de la
Hispanic Society of America.
La temàtica exigia un esforç addicional que integrara la
col·lecció numismàtica en un muntatge didàctic destinat a
un públic ampli. Un joc interactiu de preguntes i respostes
repta el visitant a descobrir els secrets més importants de
les nostres primeres monedes. De la mateixa manera, el
catàleg presenta, d’una forma amena i original —mitjançant
infografies, dibuixos i preguntes—, les qüestions essencials
de la col·lecció exhibida.
La temática exigía de un esfuerzo adicional que integrase la
colección numismática en un montaje didáctico destinado
a un amplio público. Un juego interactivo de preguntas
y respuestas reta al visitante a descubrir los secretos más
importantes de nuestras primeras monedas. De la misma
manera, el catálogo presenta de un modo ameno y original
-mediante infografías, dibujos y preguntas-, las cuestiones
esenciales de la colección exhibida.
Des de l’Àrea de Cultura de la Diputació de València els
invitem a gaudir d’esta selecció exquisida de les primeres
monedes que van circular per les nostres terres, a
través d’un discurs divertit i pròxim, pensat perquè el
visitant puga dialogar amb les monedes mateixes i
amb la nostra història.
María Jesús Puchalt Farinós
Diputada de l’Àrea de Cultura
Desde el Área de Cultura de la Diputación de Valencia les
invitamos a disfrutar de esta selección exquisita de las
primeras monedas que circularon por nuestras tierras,
a través de un divertido y cercano discurso pensado
para que el visitante pueda dialogar con las propias
monedas y con nuestra historia.
María Jesús Puchalt Farinós
Diputada del Área de Cultura
[page-n-11]
U
na vegada extingida la seua naturalesa econòmica,
històries i miniatura són dos conceptes que sintetitzen
l’essència ideològica i material de les monedes antigues de la Península
Ibèrica. Els seus dissenys contaven històries que serien publicitades d’ofici
aprofitant els avantatges d’un suport viatger per naturalesa. Les imatges d’aquelles
històries es conserven, però, transcorreguts dos mil·lennis, molts dels seus secrets no han
sobreviscut al pas del temps. Només podem suposar que, de manera semblant a les cultures
monetàries grega i romana, els repertoris religiosos i polítics van assumir un protagonisme decidit.
Anversos i reversos són vinyetes en miniatura del passat. Resulta inevitable reconéixer que la seua dimensió
les converteix en peces poc vistoses en les vitrines dels museus. Són producte d’un ofici artesanal exquisit que,
a més, va ser capaç d’organitzar una producció en sèrie eficaç. Però les dimensions reduïdes i la seua abundància
relativa no contribueixen a valorar-les i reconéixer-les com a obres d’art entre un públic ampli. Devaluades hui en
dia en un món sobrecarregat d’imatges, aquestes creacions van haver d’exercir una influència profunda i continuada
sobre unes societats antigues inscrites en un ambient més propici per a atendre els seus missatges i apreciar-ne
l’originalitat.
La investigació ha aconseguit desvelar una bona part dels secrets de les monedes antigues de la Península Ibèrica. Però
moltes de les seues incògnites probablement mai no seran resoltes. Se’n coneixen més de tres mil variants, cada vegada
s’entenen millor els secrets de les seues inscripcions, la llista dels llocs on es van fabricar cada vegada és més completa
i s’han delimitat els territoris per on van circular. Inclús ha sigut possible calcular-ne les quantitats fabricades per
alguns tallers i especular sobre els motius pels quals es van encunyar. Les monedes conserven moltes dades variades i
valuoses sobre la nostra Antiguitat. Proporcionen arguments sòlids que reforcen els nostres coneixements d’història,
arqueologia, economia, epigrafia, art, o tecnologia. També constitueixen un dels testimonis més directes de la vida
quotidiana dels diferents pobles de la Península Ibèrica ja que van ser emprades per sectors amplis de la població.
Els seus dissenys constitueixen una evidència palpable de la riquesa cultural de la Hispània anterior al canvi d’era.
Resulta complicat descobrir camins per a amplificar la riquesa del seu llegat. El catàleg Històries en miniatura,
estructurat en dues parts, pretén donar a conéixer els principals trets d’aquestes emissions a través de
composicions gràfiques variades recolzades en textos breus. La primera part reprodueix el muntatge
de l’exposició i presenta dotze temes essencials de la nostra numismàtica antiga associats
a preguntes. En una segona part, els resultats de la investigació es presenten mitjançant
infografies amigables i didàctiques. L’únic objectiu és que aquestes monedes recuperen
part de l’atenció que mereixen. Són moltes les seues ensenyances.
Helena Bonet Rosado
Directora del Museu de Prehistòria de València
[page-n-12]
U
na vez extinguida su naturaleza económica, historias
y miniatura son dos conceptos que sintetizan la esencia
ideológica y material de las monedas antiguas de la Península Ibérica.
Sus diseños contaban historias que serían publicitadas de oficio aprovechando
las ventajas de un soporte viajero por naturaleza. Las imágenes de aquellas historias se
conservan, pero transcurridos dos milenios muchos de sus secretos no han sobrevivido el
paso del tiempo. Sólo podemos suponer que de forma similar a las culturas monetales griega y
romana, los repertorios religiosos y políticos asumieron un decidido protagonismo.
Anversos y reversos son viñetas del pasado en miniatura. Resulta inevitable reconocer que su tamaño las
convierte en piezas poco vistosas en las vitrinas de los museos. Son producto de un exquisito oficio artesanal que
además fue capaz de organizar una eficaz producción en serie. Pero su reducido tamaño y abundancia relativa no
contribuyen a su valoración y reconocimiento como obras de arte entre un público amplio. Devaluadas hoy día en
un mundo sobrecargado de imágenes, dichas creaciones debieron ejercer una influencia profunda y continuada sobre
unas sociedades antiguas inscritas en un ambiente más propicio para atender a sus mensajes y apreciar su originalidad.
La investigación ha logrado desvelar buena parte de los secretos de las monedas antiguas de la Península Ibérica. Pero
muchas de sus incógnitas posiblemente nunca serán resueltas. Se conocen más de 3.000 variantes, cada vez se entienden
mejor los secretos de sus inscripciones, la lista de los lugares donde se fabricaron cada vez es más completa y se han
delimitado los territorios por donde circularon. Incluso ha sido posible calcular las cantidades fabricadas por algunos
talleres y especular sobre los motivos por los que se acuñaron. Las monedas conservan numerosos, variados y valiosos
datos sobre nuestra Antigüedad. Proporcionan sólidos argumentos que refuerzan nuestros conocimientos de historia,
arqueología, economía, epigrafía, arte, o tecnología. Además constituyen uno de los testimonios más directos de la
vida cotidiana de los diferentes pueblos de la Península Ibérica ya que fueron empleadas por amplios sectores de la
población. Sus diseños constituyen una evidencia palpable de la riqueza cultural de la Hispania anterior al cambio
de era.
Resulta complicado descubrir caminos para amplificar la riqueza de su legado. El catálogo Historias en
Miniatura, estructurado en dos partes, pretende dar a conocer los principales rasgos de estas emisiones a
través de composiciones gráficas variadas apoyadas sobre textos breves. La primera parte reproduce
el montaje de la exposición y presenta doce temas esenciales de nuestra numismática antigua
asociados a preguntas. En una segunda parte, los resultados de la investigación se presentan
mediante infografías amigables y didácticas. El único objetivo es que estas monedas
recuperen parte de la atención que merecen. Son muchas sus enseñanzas.
Helena Bonet Rosado
Directora del Museo de Prehistoria de Valencia
[page-n-13]
Els temes tracten dotze qüestions rellevants sobre
les monedes antigues de la Península Ibèrica tal
com es presenten en les vitrines de l’exposició.
Textos breus, dibuixos i preguntes conviden a
reflexionar sobre aspectes importants o curiosos
d’aquestes peces.
Los temas tratan doce cuestiones relevantes
sobre las monedas antiguas de la Península
Ibérica tal como se presentan en las vitrinas de
la exposición. Textos breves, dibujos y preguntas
invitan a reflexionar sobre aspectos importantes o
curiosos de estas piezas.
[page-n-14]
temes
temas
[page-n-15]
LES PRIMERES
MONEDES
LAS PRIMERAS
MONEDAS
La moneda és un invent grec que es va
introduir a la Península Ibèrica cap al
515 aC per iniciativa d’una de les seues
colònies. Durant prop de tres segles les
emissions locals van ser escasses i van estar
acompanyades per peces fabricades en altres
regions del Mediterrani que arribaven a
través del comerç i dels desplaçaments
de la gent.
La moneda es un invento griego que se
introdujo en la Península Ibérica hacia
el 515 a.C. por iniciativa de una de sus
colonias. Durante cerca de tres siglos las
emisiones locales fueron escasas y estuvieron
acompañadas por piezas fabricadas en otras
regiones del Mediterráneo que llegaban a
través del comercio y de los desplazamientos
de gentes.
? p.60
Emporion
¿Quina colònia grega va encunyar les nostres primeres monedes?
Rhode
¿Qué colonia griega acuñó nuestras primeras monedas?
Hemerskopeion
x4
Onuba
Escala 1:1
Mainake
Fraccionàries. Segles V-IV aC
Fraccionarias. Siglos V-IV a.C.
14
[page-n-16]
Els avantatges de
les monedes eren el
seu pes estandarditzat
i una qualitat metàl·lica
avalada per la seca
emissora. A pesar d’això,
les troballes demostren
que també es pagava amb
plata en brut i amb
monedes retallades.
Fragments d’argent
Fragmentos de plata
Las ventajas de
las monedas eran
su peso estandarizado
y una calidad metálica
avalada por la ceca
emisora. A pesar de ello,
los hallazgos demuestran
que también se pagaba
con plata en bruto y
monedas recortadas.
Imitació | Imitación
Rhode. Dracma.
Segesta. Didracma.
15
[page-n-17]
MONEDES PER A LA GUERRA
Les monedes començaren a ser abundants en la Península Ibèrica a conseqüència de la Segona Guerra
Púnica, que va enfrontar cartaginesos i romans (218-202 aC). El conflicte es va finançar amb nombroses
emissions de plata i els moviments de tropes en van afavorir la difusió. Les produccions més importants de
la Península van estar a càrrec dels cartaginesos i d’Emporion. Alguns tallers púnics i ibèrics contribuïren
amb produccions més modestes i a tot això es va sumar una varietat notable de peces importades
d’orígens diversos.
MONEDAS PARA LA GUERRA
Las monedas comenzaron a ser abundantes en la Península Ibérica a consecuencia de la Segunda Guerra
Púnica que enfrentó a cartagineses y romanos (218-202 a.C.). El conflicto se financió con numerosas
emisiones de plata y los movimientos de tropas favorecieron su difusión. Las producciones más importantes
de la Península estuvieron a cargo de los cartagineses y de Emporion. Algunos talleres púnicos e ibéricos
contribuyeron con producciones más modestas y a todo ello se sumaron una variedad notable de piezas
importadas de orígenes diversos.
C
rom
a
16
C!!!!
CC
RA
CARTAGO
[page-n-18]
Monedes que es van utilitzar durant la Segona Guerra Púnica
Monedas que se utilizaron durante la Segunda Guerra Púnica
De
nari
| Dena
rio
S h e ke l
D i s h e ke l
D i vi s o r
?
D i vi s o r
Dracma
p.60
Una d’aquestes monedes no es va encunyar a la Península Ibèrica. ¿Endevines quina?
Una de estas monedas no se acuñó en la Península Ibérica. ¿Adivinas cuál?
17
[page-n-19]
UNA QÜESTIÓ D’AUTORITAT UNA CUESTIÓN DE AUTORIDAD
?
Comer
p.60
s
cian
t
La major part de les nostres
monedes antigues es va
encunyar a nom de...
C
ome
r
La mayor parte de nuestras
monedas antiguas se
acuñaron a nombre de...
ciante
s
Santuar
is
Ciuta
ts
Santuarios
Emperad
Ciudad
es
Magis
trat
s
?
M ag
?
o
18
istrado
s
p. 48
p. 48
?
?
p. 48
?
p. 48
p. 48
Emp
e
?
radore
s
p. 48
ors
[page-n-20]
¿Qui tenia autoritat per a fer una emissió monetària en l’Antiguitat? Els dissenys i les inscripcions monetàries constitueixen l’única
referència disponible dels seus artífexs. En la major part de casos només s’hi van esmentar les ciutats, encara que també s’hi van
incloure alguns noms d’autoritats locals. Els emperadors es van erigir com a protagonistes des d’August.
¿Quiénes tuvieron autoridad para realizar una emisión monetaria en la Antigüedad? Los diseños y las inscripciones monetales
constituyen la única referencia disponible a sus artífices. En la mayoría de casos sólo se mencionaron las ciudades, aunque también
se incluyeron algunos nombres de autoridades locales. Los emperadores se erigieron como protagonistas desde Augusto.
Te m p
l
e
?
?
/ Te m p l o
Noms de ciutats
Nombres de ciudades
C
Emp
allo
e
et / Jin
Obulco
Caetra
Seg
ob r i g a
Noms de magistrats
Nombres de magistrados
LV
C
AI
IEN - C
UB AS
usto
C
Emperadors
Emperadores
Ke l i n
August / A
G
en
n
te
o
rio
ug
av a l l / C
ab
M
VN
I
L
NE
P L SVR
A
ug
A
- KO L O N
Calígula
ust
st
o
RA
N
/ Augu
Ti
beri
io
I LT I
TI
e
/ Tib
r
o
19
[page-n-21]
La fabricació de moneda
Les monedes antigues de la Península Ibèrica es fabricaren artesanalment mitjançant la tècnica d’encunyació a
martell. Els encunys gravats eren l’instrument més valuós del procés i la seua vida útil depenia de circumstàncies
diverses. Les seques van saber organitzar una producció en sèrie eficaç que va permetre posar en circulació
centenars de milions de peces.
La fabricación de moneda
Las monedas antiguas de la Península Ibérica se fabricaron artesanalmente mediante la técnica de acuñación a martillo. Los cuños grabados eran el instrumento más valioso del proceso y su vida útil dependía de
circunstancias diversas. Las cecas supieron organizar una eficaz producción en serie que permitió poner en
circulación cientos de millones de piezas.
?
?
p.60
¿Quins dos anversos van ser fabricats amb un mateix encuny?
¿Qué dos anversos fueron fabricados con un mismo cuño?
20
p.60
¿En quin d’aquests retrats apareix un xicotet defecte per la
fractura de l’encuny?
¿En cuál de estos retratos aparece un pequeño defecto por
la fractura del cuño?
Bolskan. Denaris | Denarios
x2
[page-n-22]
La seca ibèrica de Bolskan va encunyar milions de denaris
als segles II-I aC. Per a això calgueren centenars d’encunys
gravats d’una manera molt sistemàtica, ja que quan es
fracturaven havien de reemplaçar-se per uns altres de
similars.
La ceca ibérica de Bolskan acuñó
millones de denarios durante
los siglos II-I a.C. Para ello se
necesitaron cientos de cuños
grabados de un modo muy
sistemático ya que cuando
se fracturaban debían
reemplazarse por otros
similares.
21
[page-n-23]
LA PRIMERA MONEDA IBÈRICA...
LA PRIMERA MONEDA IBÉRICA...
Les emissions de les colònies
gregues d’Emporion i Rhode van
ser pioneres. Al segle IV aC Arse
(Sagunt) es va convertir en la
primera seca ibèrica, impulsada
per la seua plena integració en
els circuits comercials i culturals
mediterranis.
Las emisiones de las colonias
griegas de Emporion y Rhode
fueron pioneras. En el siglo IV a.C.
Arse (Sagunt) se convirtió en la
primera ceca ibérica, impulsada
por su plena integración en los
circuitos comerciales y culturales
mediterráneos.
?
p.60
¿Quina es considera la primera emissió de moneda ibèrica?
¿Cuál se considera la primera emisión de moneda ibérica?
Unitat Unidad
Denari Denario
Òbol Óbolo
Arse en va ser una excepció. La major part
de ciutats peninsulars només van encunyar
moneda a partir del segle II aC.
22
Arse fue una excepción. La mayoría de
ciudades peninsulares sólo acuñaron
moneda a partir del siglo II a.C.
[page-n-24]
... I L’ÚLTIMA MONEDA IBÈRICA
...Y LA ÚLTIMA MONEDA IBÉRICA
Les monedes van deixar d’emprar
el signari ibèric a mesura
que s’estenia l’ús del llatí. És
impossible de reconéixer una
emissió en particular com l’última,
però és possible que alguna sèrie
bilingüe ocupe aquest lloc.
?
Las monedas dejaron de emplear el
signario ibérico conforme se extendía
el uso del latín. Es imposible
reconocer una emisión en
particular como la última,
pero es posible que alguna
serie bilingüe ocupe este lugar.
p.60
¿Quan es van deixar de fabricar monedes amb escriptura ibèrica?
¿Cuándo se dejaron de fabricar monedas con escritura ibérica?
ca. 133 aC
ca. 133 a.C.
ca. 72 aC
ca. 72 a.C.
ca. 44 aC
ca. 44 a.C.
CEL[S
A]
Velilla del Ebro
xP[0
kelse
23
[page-n-25]
El denari
El valor principal del sistema
El denariO
El valor principal del sistema
El denari romà es creà cap
al 211 aC i s’encunyà fins
al segle III, i va patir
algunes reduccions de
pes i de qualitat.
El denario romano
se creó hacia el
211 a.C. y se acuñó
hasta el siglo III,
sufriendo algunas
reducciones de
peso y de calidad.
24
[page-n-26]
El denari romà de plata va ser una moneda de referència a Hispània durant els segles II-I aC.
Més de vint ciutats de la Hispània Citerior, moltes de localització desconeguda, van fabricar
peces d’un pes semblant al de les romanes. Es coneixen com a denaris però el nom que van
rebre en l’època és desconegut.
El denario romano de plata fue una moneda de referencia en Hispania durante los siglos
II-I a.C. Más de veinte ciudades de la Hispania Citerior, muchas de localización desconocida,
fabricaron piezas de un peso similar a las romanas. Se conocen como denarios pero el
nombre que recibieron en la época es desconocido.
DfNA~r~
Denaris
..
ROMAN5 ...
romans...
... Ir denaris ibÈriCs
DfNA~r~ I~E~IC5
C IVNI
Anònim |Anónimo
149 aC | 149 a.C. 157-156 aC | 157-156 a.C.
DenariOs romanOs...
iltirta
turiasu
Escala 1:1
arekorata
konterbia karbika
baskunes
... Y denariOs ibÉricOs
Seques peninsulars d’argent
Cecas peninsulares de plata
?
p. 61
¿Quin era el pes teòric d’un denari?
¿Cual era el peso teórico de un denario?
baskunes?
bentian? arsaos?
arsakos? bolskan
oilaunikos?
sekia sesars?
arekorata turiasu
sekobirikes? kolounioku
iltirta
sekotias
sekaisa
belikiom kelse
ausesken
kese
1,5 g | 3,86 g | 7,2 g | 16,34 g
konterbia karbika
ikalesken
25
[page-n-27]
Monedes per a la vida quotidiana
Monedas para la vida cotidiana
Milions de monedes de coure o bronze
es van posar en circulació des de més
de dues-centes ciutats entre els segles III
aC i I dC. Les poblacions peninsulars les
van emprar en les seues transaccions
quotidianes sense tindre en compte el
lloc on s’havien encunyat.
?
Un
i
t
ita
tat
Me
Quar
rt
Q ua
rto
tad
nid
ad
s
26
Cu
a
o
Cua
M
i
U
A
Nit d’allotjament
i manutenció
cabritet
corder
àmfora de vi
bou
Tres de estos
valores fueron acuñados
por la misma ciudad.
¿Sabes
identificarlos?
PRECIOS
SEGÚN POLIBI
O
SIGLO II a.
C.
Preus
SEGONS POLIBI
SEGLE II aC
4
12
16
160
1 as
asos
asos
asos
asos
Valors aproximats
calculats A partir de la
conversió dracma-denari
p. 61
Tres d’aquests
valors van ser
encunyats per la
mateixa ciutat.
¿Saps identificar-los?
t
rto
As
Millones de monedas de cobre o bronce
fueron puestas en circulación desde más
de 200 ciudades entre los siglos III a.C.
y I d.C. Las poblaciones peninsulares
las emplearon en sus transacciones
cotidianas sin tener en cuenta el lugar
donde habían sido acuñadas.
Noche alojam
iento
y manutenció
n
cabritillo
cordero
Ánfora de vi
no
buey
4
12
16
160
1 as
ases
ases
ases
ases
Valores apro
ximados
CALCULADOs
A partir de
la
conversión
dracmas-dena
rios
[page-n-28]
No es coneix com es denominaven
les monedes de bronze ibèriques. Els
valors principals reben el nom d’as
quan el seu pes s’assembla al dels
asos romans.
No se conoce cómo se denominaban las monedas
de bronce ibéricas. Los valores principales reciben
el nombre de as cuando su peso se asemeja al de
los ases romanos.
Malaka
Ulia
Ikalesken
Ostur
Castulo
Emerita
27
[page-n-29]
Omniumei patu sed aut omnihi, ditatus, cae ad fautuussimis idees, nerum ant Pat, niumus caperop ublint. Re, Caste octorunum in sil utemorenatra ad factesta nis, facrum et fuem pero
viris, quastractus iam consimantrae pecultoris. Axim ad ponvo, se anum tesigno rterem ponum mus
resimen esteredem, ubli pubis atus hoca verici consum co es moruden timularis An se atursul ocurniusa tus, nos egeres horta il tement, pere tude cus, Castil ublicii patiam o utemus
fue facchucia demnorus, quem actasdam pul habus estreoraed consulium vo, iu que furniusse cons habentique caedes eriberf ecrit; nonsim se tic me mis hos et, conihiliuro vidiuspecon
re, perrioc, diem, pec fuidita, con destum intum quidefactura est vit; iam sedium nos ad
int, culareceres vissoliciam abus, eliusul torunt. Am nonve, mis, Patquam nonlos, et furei
sus, egerfectuus sceris remulic averipse deo Catum publicons cauc must viden detiae nocch
Les monedes de la Península FAUTUUSSIMIS emprar, almenys, sis sistemes
OMNIUMEI PATU SED AUT OMNIHI, DITATUS, CAE ADIbèrica van IDEES, NERUM ANT? PAT, NIUMUS CAPEROP UBLINT.
diferents d’escriptura: grec, púnic, ibèric oriental, ibèric meridional,
RE, CASTE OCTORUNUM IN SIL UTEMORENATRA AD FACTESTA NIS, FACRUM ET FUEM PERO VIRIS, QUASTRACTUS IAM
sud-lusità i llatí. PONVO, SE ANUM amb facilitat els noms de ciutats i de
CONSIMANTRAE PECULTORIS. AXIM AD S’identifiquen TESIGNO RTEREM PONUM MUS RESIMEN ESTEREDEM, UBLI
PUBIS ATUS HOCA VERICI CONSUM CO signes o seqüènciesAN SE ATURSUL OCURNIUSA TUS, NOS EGERES HORTA
persones, però els ES MORUDEN TIMULARIS breus tenen sovint un significat
IL TEMENT, PERE TUDE CUS, CASTIL UBLICII PATIAM O UTEMUS FUE FACCHUCIA DEMNORUS, QUEM ACTASDAM PUL HAincert.
BUS ESTREORAED CONSULIUM VO, IU QUE FURNIUSSE CONS HABENTIQUE CAEDES ERIBERF ECRIT; NONSIM SE TIC ME
MIS HOS ET, Las monedas de la Península Ibérica emplearon al menos seis sistemas
CONIHILIURO VIDIUSPECON RE, PERRIOC, DIEM, PEC FUIDITA, CON DESTUM INTUM QUIDEFACTURA EST
VIT; IAM SEDIUM NOS AD INT, CULARECERES VISSOLICIAMpúnico, ibérico oriental, ibérico
diferentes de escritura: griego, ABUS, ELIUSUL TORUNT. AM NONVE, MIS, PATQUAM NONLOS,
ET FUREI SUS, EGERFECTUUS SCERIS REMULIClatín. Se identifican con facilidad los nombresNOCCH
meridional, sudlusitano y AVERIPSE DEO CATUM PUBLICONS CAUC MUST VIDEN DETIAE
Omniumei patu ciudades omnihi, personas, cae ad los signos o idees, nerum ant? Pat, niumus caperop
de sed aut y de ditatus, pero fautuussimis secuencias breves tienen
ublint. Re, Caste octorunumsignificado incierto. factesta nis, facrum et fuem pero viris, quastracfrecuentemente in sil utemorenatra ad
tus iam consimantrae pecultoris. Axim ad ponvo, se anum tesigno rterem ponum mus resimen esteredem,
ubli pubis atus hoca verici consum co es moruden timularis An se atursul ocurniusa tus, nos egeres horta
il tement, pere tude cus, Castil ublicii patiam o utemus fue facchucia demnorus, quem actasdam pul
habus estreoraed consulium p. 61 iu que furniusse cons habentique caedes eriberf ecrit; nonsim se tic me mis
vo,
hos et, conihiliuro vidiuspecon re, perrioc, diem, pec fuidita, con destum intum quidefactura est vit;
iam sedium nos ad ¿Quina moneda vissoliciam l’alfabet ibèric meridional?
int, culareceres utilitza abus, eliusul torunt. Am nonve, mis, Patquam nonlos, et furei sus, egerfectuus sceris remulic averipse deo Catum publicons cauc must viden detiae noc
¿Qué moneda utiliza el alfabeto ibérico meridional?
Omniumei patu sed aut omnihi, ditatus, cae ad fautuussimis idees, nerum ant? Pat, niumus caperop ublint. Re, Caste octorunum in sil utemorenatra ad factesta nis, facrum et
fuem pero viris, quastractus iam consimantrae pecultoris. Axim ad ponvo, se anum tesigno rterem ponum mus resimen esteredem, ubli pubis atus hoca verici consum co es
moruden timularis An se atursul ocurniusa tus, nos egeres horta il tement, pere tude
cus, Castil ublicii patiam o utemus fue facchucia demnorus, quem actasdam pul habus estreoraed consulium vo, iu que furniusse cons habentique caedes eriberf ecrit;
nonsim se tic me mis hos et, conihiliuro vidiuspecon re, perrioc, diem, pec fuidita, con destum intum quidefactura est vit; iam sedium nos ad int, culareceres vissoliciam abus, eliusul torunt. Am nonve, mis, Patquam nonlos, et furei sus, egerfectuus sceris remulic averipse deo Catum publicons cauc must viden detiae nocch
OMNIUMEI PATU SED AUT OMNIHI, DITATUS, CAE AD FAUTUUSSIMIS IDEES, NERUM ANT? PAT, NIUMUS CAPEROP UBLINT.
RE, CASTE OCTORUNUM IN SIL UTEMORENATRA AD FACTESTA NIS, FACRUM ET FUEM PERO VIRIS, QUASTRACTUS IAM
CONSIMANTRAE PECULTORIS. AXIM AD PONVO, SE ANUM TESIGNO RTEREM PONUM MUS RESIMEN ESTEREDEM, UBLI
PUBIS ATUS HOCA VERICI CONSUM CO ES MORUDEN TIMULARIS AN SE ATURSUL OCURNIUSA TUS, NOS EGERES HORTA
Obulco
Malaka
Lepida
Sekaisa
IL TEMENT, PERE TUDE CUS, CASTIL UBLICII PATIAM O UTEMUS FUE FACCHUCIA DEMNORUS, QUEM ACTASDAM PUL
HABUS ESTREORAED CONSULIUM VO, IU QUE FURNIUSSE CONS HABENTIQUE CAEDES ERIBERF ECRIT; NONSIM SE TIC
28
ME MIS HOS ET, CONIHILIURO VIDIUSPECON RE, PERRIOC, DIEM, PEC FUIDITA, CON DESTUM INTUM QUIDEFACTURA EST
VIT; IAM SEDIUM NOS AD INT, CULARECERES VISSOLICIAM ABUS, ELIUSUL TORUNT. AM NONVE, MIS, PATQUAM NONLOS,
NO TOTS ESCRIVIEN IGUAL
NO TODOS ESCRIBÍAN IGUAL
?
[page-n-30]
Algunes ciutats i els seus sistemes d’escriptura abans d’August...
Algunas ciudades y sus sistemas de escritura antes de Augusto...
Ibèric oriental
Ibérico oriental
!
è
W
{
P
R
¨
-
0
è
z
1
X
R
V
A
≥
8
”
Y
î
v
ÿ
L
R
”
|
†
Ibèric meridional
Ibérico meridional
f
Å
8
_
°
+
*
M
V
_
w
g
: h Î à ò f ø V 0 [
¸
[
:
?
[
:
.
1
B
Ç
ò
=
ñ
Æ
)
g
?
ø
ç
H
ú
7
©
Ù
Û
î
*
z
v
0
˘
&
G
Ü
E
=
[
ï
™
]
≠
õ
X
i
ß
å
5
y
≤
?
BILBILIS
A
R
S
A
O
S
BOLSKAN
BARSKUNES
X V B N M 8 9 F
G Q z Q L E 0 J
4 M V F S Ñ Ç ⁄
m n a m j b w !
Æ
G
’
[
ô
r
B
ù
R
I
O
_
Z
v
â
K
A
C
V
L
O
C
P
R
L
N
D
O
L
U
Q
H
L
B
C
D
E
k
Q
d
/
z
#
¢
/
Y
Z
f
j
h
7
Å
3
7
r
¬
^ r
¶ M
C
;
W
g
n
|
w
•
IPOLKA
KASTILO
U
R
K
E
S
K
E
N
Llatí
Latín
a s B f g h j I
% 7 Z & q W E R
X B U I O P D z
¨
&
M
ú
Ω
ê
å
Ö
A
R
S
E
Púnic
Púnico
B N M S X C V y
$
¬
+
k
1
ó
~
‘GDR
SKS
M
L
K
‘
V
O
B
M
O
U
C
E
O
E
L
A
S
T
I
G
I
T
B
Q
R
D
F
I
N
R
Q
U
V
A
E
R
I
M
P
T
M
C
O
E
T
D
N
F
E
E
N
A
B
F
N
V
O
R
C
R
A
R
L
N
A
B
B
P
N
E
O
M
O
M
M
A
N
M
Q
O
C
O
M
O
L
A
S
T
I
G
I
OBULCO
CORDUBA
CARMO
29
[page-n-31]
¿QUÈ DIU ACÍ?
¿QUÉ PONE AQUÍ?
El signari ibèric oriental apareix en les monedes d’un centenar de ciutats i es
va utilitzar per a escriure diferents llengües com la ibèrica o la celtibèrica. És un
sistema semisil·làbic en què alguns signes equivalen a vocals o consonants i altres a
síl·labes.
El signario ibérico oriental aparece en las monedas de un centenar de ciudades y se
utilizó para escribir diferentes lenguas como la ibérica o la celtibérica. Es un sistema
semisilábico donde algunos signos equivalen a vocales o consonantes y otros a
sílabas.
SIGNES IBÈRICS
SIGNOS IBÉRICOS
Els
fon signe
è
vari tic te s de
ant
ca
n’in
n
clou s. L en no da va
una a tau mbro lor
xico la no ses
tet mé
am s
ost
ra
valor
cada osas
er
s de
signo nen num ólo
os
L
tie tabla s tra
tico
fone ntes. La eña mues
varia na pequ
eu
incluy
30
[page-n-32]
?
p. 61
Esbrina, amb ajuda de la taula, les
transcripcions d’aquestes llegendes
dels segles II-I aC.
¡Atenció! podem transcriure els
signes però no sabem traduir
les paraules.
¡OJO! podemos transcribir
los signos pero no sabemos
traducir las palabras.
Averigua con ayuda de la tabla las
transcripciones de estas leyendas de los
siglos II-I a.C.
Algunes emissions no inclouen
el nom de la seca i només es
poden atribuir per l’estil o per
la localització de les troballes.
Algunas emisiones no incluyen
el nombre de la ceca y sólo
pueden atribuirse por el estilo
o por la localización de sus
hallazgos.
31
[page-n-33]
EL PODER DELS SÍMBOLS .......
.... EL PODER DE LOS SÍMBOLOS
La mayoría de emisiones incluyen símbolos o
marcas que complementan el diseño principal y
cuyo significado no siempre resulta comprensible.
Son animales, objetos y signos que aparecen
en solitario o combinados y que sirven
como atributos de figuras, señales de valor,
abreviaturas, marcas de producción y quizá en
ocasiones como indicadores cívicos o étnicos.
e
in
•••••••••••••••••
sa
Se desconoce el
significado de los
delfines incluidos en las
emisiones de unas 65
cecas.
kai
se
Es desconeix el significat
dels dofins inclosos en
les emissions d’unes
seixanta-cinc seques.
la
k
bilb
il
is
La major part de les emissions inclouen símbols o
marques que complementen el disseny principal,
el significat dels quals no sempre resulta
comprensible. Són animals, objectes i signes que
apareixen en solitari o combinats i que serveixen
com a atributs de figures, senyals de valor,
abreviatures, marques de producció i potser, de
vegades, com a indicadors cívics o ètnics.
s ek ob
ir
ik
• • • • • • • • • • • • • • • • • • ? p. 61 • • • • • • • • • • • • • • • • • • •
o
32
es
Aquest denari inclou també unes marques diminutes curioses.
¿Capritx del gravador? ¿Marca de control? ¿Les hi veus?
Este denario incluye también unas curiosas marcas diminutas.
¿Capricho del grabador? ¿Marca de control? ¿Las ves?
[page-n-34]
Ab
t
bu
i
?
tr O
t
u
ib
castulo
Ab
re
re
vi
vi
at
at
ur
a
ur
At
r
ca
Se a
c
ce
a
aniu
nesa
tagi
car
oan
Ma Ma
rC
A
o b u lc o
tam
Co
ntr
ol
C
ont
pr
ro
o
l
du
pr
c
od
uc
c
?
ars
e
?
?
imitació
semis
N r
om
a
sp
hi
r
lo
va
a lor
rc va
ó
ci óN
i
A
?
33
[page-n-35]
TRESORS: ELS DINERS PERDUTS
TESOROS: el dinero perdido
En l’Antiguitat els estalvis s’amagaven en
llocs secrets per a protegir-los. Els tresors
són aquells conjunts perduts de monedes que
actualment es recuperen per circumstàncies
casuals. Tenen un gran valor perquè proporcionen
informació per a la datació absoluta i relativa
de les peces, ajuden a precisar-ne els llocs de
fabricació i permeten conéixer les monedes que
circulaven en dates molt precises.
En la Antigüedad los ahorros se escondían en
lugares secretos para protegerlos. Los tesoros
son aquellos conjuntos perdidos de monedas que
actualmente se recuperan por circunstancias
casuales. Son de gran valor porque proporcionan
información para la datación absoluta y relativa
de las piezas, ayudan a precisar los lugares de
fabricación y permiten conocer las monedas que
circulaban en fechas muy precisas.
denari ¿Etrúria?
209-208 aC
denario ¿Etruria?
209-208 a.C.
?
p. 61
Aquest denari romà inclou una
marca que indica el seu valor en
asos de bronze. ¿A quantes peces
equival?
34
Este denario romano incluye una
marca que indica su valor en
ases de bronce. ¿A cuántas piezas
equivale?
[page-n-36]
El tresor de Jalance va ser trobat casualment per un
pastor el 1972. Tot i que en poc de temps es va perdre
la pista de la major part de les peces, el Museu de
Prehistòria de València ha aconseguit adquirir-ne algunes
d’aquella interessant troballa. El conjunt demostra
que es pagava indistintament amb monedes senceres o
partides, amb retalls d’orfebreria i vaixella i, fins i tot,
amb fragments informes.
El tesoro de Jalance fue casualmente encontrado
por un pastor en 1972. Aunque en poco tiempo se
perdió la pista a la mayor parte de las piezas el
Museo de Prehistoria de Valencia ha logrado
adquirir algunas piezas de aquel interesante
hallazgo. El conjunto demuestra que se
pagaba indistintamente con monedas enteras
o partidas, recortes de orfebrería y vajilla e
incluso con pequeños fragmentos informes.
Tresor de Jalance.
Perdut cap Al 170 aC
Tesoro de Jalance.
Perdido hacia el 170 a.C.
Als segles II i I aC, junt amb les
nombroses produccions locals, van
circular per la Península Ibèrica
monedes importades des de Roma.
en los siglos II-I a.C. junto con las
numerosas producciones locales
circularon en la Península Ibérica
monedas importadas desde Roma.
\. o
35
[page-n-37]
?
p.61
En aquesta roda de reconeixement s’han colat dos denaris autèntics entre
un grup de falsificacions. ¿Els pots identificar?
En esta rueda de reconocimiento se han colado dos denarios auténticos
entre un grupo de falsificaciones. ¿Puedes identificarlos?
2
3,05 g
Sekobirikes
6’ 6”
1
2,79 g
Baskunes
3
4
6’ 0”
5’ 6”
5’ 0”
4’ 6”
4’ 0”
36
Els denaris de plata eren les monedes més valuoses del
sistema. Als segles II-I aC se’n van falsificar amb qualitats
molt diverses. S’anomenen denaris folrats perquè una capa
de plata mínima amaga un nucli metàl·lic fraudulent.
3,15 g
Sesars
3,52 g
Bolskan
Los denarios de plata eran las monedas más valiosas del
sistema. En los siglos II-I a.C. se falsificaron con calidades
muy diversas. Se llaman denarios forrados porque una
mínima capa de plata esconde un núcleo metálico fraudulento.
[page-n-38]
Argent damunt...
Plata encima...
5
3,18 g
Arekorata
... i coure davall
... y cobre debajo
6
4,40g
Arekorata
7
3,23 g
Sekobirikes
8
3,83 g
Bolskan
Els primers falsificadors Los primeros falsificadores
Denaris folrats
Denarios forrados
37
[page-n-39]
Les infografies constitueixen una síntesi visual
de les monedes antigues de la Península Ibèrica.
El seu disseny és el resultat de la recopilació,
anàlisi, quantificació i ordenació d’un volum
significatiu de dades. L’objectiu és mostrar la
riquesa d’aquest llegat a través de presentacions
suggerents.
Las infografías constituyen una síntesis visual de
las monedas antiguas de la Península Ibérica. Su
diseño es el resultado de la recopilación, análisis,
cuantificación y ordenación de un volumen
significativo de datos. El objetivo es mostrar la
riqueza de este legado a través de presentaciones
sugerentes.
Dibuixos monedes | Dibujos monedas: Antonio Delgado, Nuevo Método de Clasificación de las Medallas Autónomas de España (Sevilla, 1871-1876).
Fonts principals | Fuentes principales: Leandre Villaronga, Corpus Nummum Hispaniae ante Augusti aetatem (Barcelona, 1994), Pere Pau Ripolllès, Las acuñaciones
provinciales romanas de Hispania (Madrid, 2010).
[page-n-40]
infografies
infografías
[page-n-41]
200
cecas
LAS MONEDAS ANTIGUAS
DE LA PENÍNSULA IBÉRICA ≈
5 siglos
≈
5
≈ 40
cecas
cecas
iberia prerromana
república
hispania romana
218 a.C. Segunda Guerra Púnica
515 a.C.
27 a.C.
lenguas
os
os
principales
s
lusitanos
ro
becos
ltí aréva
s
ro
e
íb
turdetanos
αβ
griego
χδε
φγη
fenicio
*6
!
célticos
escrituras
griego
ce
s
s
s
an ete
te
an
ne
et
g
et ige
co s ess iler
us ind
s
a
va ne su
g
coset laietano riegos
so
anos s
lu
sedet
vacceos
s
anos
ne
belos
vo
ca
r
ile
s
carpetanos
no
a
et
ed
s
no
ta
es
nt
oretanos
co s
túrdulos
no
ta
te
as
b
imperio
púnico
zSG
≤&
púnicos
ibérico
e t nia s
;
k1
#[-
É?
å8
0”
fî
celtibérico
}
fî
0”
å8
40
≈22
0 cecas
ibérico
oriental
É?
latín
ab
ibérico
meridional
cd
latín
efgh
[page-n-42]
oro | electro
•••••••••
••••••••••••••••••••
•••••••••••••••••••••••••••
••••••••••••••••••••••••••••••••
••••••••••••••••••••••••••••••••••••
plata
••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••
•••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••
••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••
•••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••
•••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••
•••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••
•••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••
•••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••
•••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••
••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••
••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••
•••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••
••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••
•••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••
••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••
•••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••
••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••
•••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••
•••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••
••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••
••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••
•••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••
•••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••
•••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••
•••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••
•••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••
•••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••
•••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••
••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••
••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••
•••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••
••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••
••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••
•••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••
••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••
•••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••
••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••
•••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••
•••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••
••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••
••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••
••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••
••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••
••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••
••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••
••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••
•••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••
••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••
••••••••••••••••••••••••••••••••••••••
••••••••••••••••••••••••••••••••••
••••••••••••••••••••••••••••••
••••••••••••••••••••••••
•••••••••••
≈320
bronce
0 ti p o s
sistemas y valores principales
griegos
hispano-cartagineses
púnicos
romanos
pueblos autóctonos
DRACMA
DENARIO
DENARIO
quinario
quinario
trishekel
DRACMA
c
tri
ion
or
ióbol
em
≈ 3,86 g
3,86 g
≈ 4,5 - 5 g
el
,20
0-7 g
6,8
dio sheke
l
me
rto de shek
ua
artem
tet
o
idracma
hem
SHEKEL ≈
≈ 4,70 g
óbolo
dishekel
UNIDA
AS |
D
AS
- 11 g
10 g
octavo
≈8
cuarto
semis
mitad
cuarto
sexto
octavo
27 g.
mitad
≈8-
divisor
≈8-
mitad
3,5 - 27 g.
≈1
UNIDAD
UNIDAD
41
h
[page-n-43]
cobre
plata
y
electro
y
bronce
II a
C
1%
III-
imitacion
es
cas
éri
ib
VI
- II
aC
gri
eg
%
2
as
s
l
eg
seg
es
2%
le
s
III
aC
hispano
-ca
rt
s
esa
gin
a
ibéricas, ce
ltib
ér
ic
oro
gl
e
se
42
sI
II- I
aC
pú
nic
%
9
as
g
se
le
nas...
co
as
,v
s
a
61%
[page-n-44]
sI
aC
-I
dC
provi
nc
ia
l
es
%
25
Ia
C
s
V-
sI
e
s
gl
e
Los
diseños según
su volumen de
emisión
gl
e
e
Tamaño
proporcional a
la cantidad de
monedas conocidas
por épocas y tipos
43
[page-n-45]
0
los criterios más fiables para localizar
nuestras cecas antiguas son la toponimia y la
procedencia de los hallazgos
con estos indicios resulta posible en ocasiones
identificar con exactitud los yacimientos
donde estuvieron ubicadas...
... pero numerosas ciudades realizaron
producciones importantes y su localización
constituye un misterio...
... y producciones sin datos de procedencia, con
diseños singulares, sin inscripción o con
leyendas de lectura complicada, posiblemente,
nunca sabremos dónde fueron fabricadas...
1
IBÉRICAS DEL SUR
IBÉRICAS DEL NORTE
Neronken
Brikantin
Biurbi
Baskunes
Iaka
Uirouias Titiakos Uarakos
Arketurki
Titiakos
Kalakorikos
Ore
Letaisama
Untikesken
Sekia Bolskan
Tabaniu Kaiskata
Sesars Iltirkesken Ausesken
Bursau
Okalakom
Eusti
Sekobirikes
Karaues Saltuie
Arekorata
Ieso
Usekerke
Turiasu Alaun
Lauro
Kolounioku
Iltirta
Aratikos
Lakine
Ilturo
Usamus
Oskumken
Terkakom
Kelse
Baitolo
Bilbilis
Abariltur
Seteisken
Teitiakos
Sekaisa Belikiom Nertobis
Kontebakom
Iltukoite
Kaisesa
Kese
Lutiakos
Sekotias
Arkailikos
Orosis
Tamaniu
Arsakos
Ikesankom Kombouto
Arsaos
Erkauika
Basti
Konterbia Karbika
Belaiskom
Bentian
Borneskon
Kelin
Arse
Ekualakos
Eso
Ikalesken
Kili
Tamusia
Kaio
Karalus
Kueliokos
Saiti / Saitabi
Kurukuruatin
Laiesken
?
Ibéricas del norte
r
Ibéricas del su
Abra
Iltiraka
Louitiskos
Masonsa
Metuainum
Oilaunes
Olkairun
Ontikes
Otobesken
Roturkon
Samala
Sekisanos
Selonken
Tirsos
Uarkas
Unambaate
?
Kastilo / Castulo
Ipolka Obulco
Urkesken
1
44
IBÉRICAS DEL NORTE
Florentia / Ilturir / Iliberri
IBÉRICAS DEL SUR
[page-n-46]
GRIEGAS
PÚNICAS
gas
Grie
s
Emporion
Rhode
as
c
ibéri
nes
cio
imita
s
y su
Erur
Belse
Sotiaoi
Urbatelr
Tikirskine
Olosortin
Etokisa
Kertekunte
Belse
... y muchas otras no localizadas....
?
Púnica
Arsa
Turirecina
Ituci
Olontigi
Iptuci
Vesci
Gadir
Malaca
Oba
Asido Lascuta
Bailo
Tagilit
Albata
Seks
?
Ybusim / Ebusus
‘YPB
’MGSN
Abdera
2
3
GRIEGAS
PÚNICAS
LATINAS ULTERIOR
PROVINCIALES
ROMANAS
manas
Provinciales ro
Brutobriga
Dipo
Cascantum
Calagurris
Osca
Graccurris
Caesaraugusta
Clunia
Turiaso
Ilerda
Celsa
Segovia
Bilbilis Osicerda
Tarraco
Ercavica
Ilercavonia
Dertosa
Toletum
Saguntum
Segobriga
Sisapo
Ketouibon ? / Salacia
Sacili
Corduba
Ilse
Sisipo
Carbula
Celti
Laelia
Ilipa
Murtili
Ulia
Ostur
Carmo
Ilipla
Ipora
Onuba
Orippo Urso
Ventipo
Ipses
Salpensa
Osset
Osonoba
Baesuri
Halos
Caura
Callet
Ugia
Balsa
Searo
Lacipo
Cerit
Sirpens
Sudlusitana
Iliturgi
Bora
Ilurco
Latinas Ulterior
2
LATINAS ULTERIOR
Ebora
Salacia
Valentia
Emerita
Pax Iulia
Osset
Laelia
Gades
Carteia
Ebusus
Ilici
Corduba
Italica
Romula
Emporiae
Acci
Carthago Nova
Sexi Abdera
3
PROVINCIALES ROMANAS
45
[page-n-47]
oe
ér
OLLAR
NC
O
CO
N
OLLAR
NC
O
BARBADA
C
LAR
OL
BARBADA
C
DA
EA
C
TOS
IBU
CO
N
TOS
IBU
LAU
R
SIN
AT
R
s/
TOS
IBU
SIN
AT
R
s
e
os
Di
SIN
AT
R
0
A
M
ulinas
sc
DO
RBA
BA
DOS
C
CO
N
DA
IA
ANCIA
NO
RO
OR
RA
D
G
C
CO
N
AB
RIA
O
C
S
NU
VE
S
TA
CO
AS
CO
N
CO
N
C
CO
AS
VE
PIE
ICA
UÁT
AC
BARBA
ON
C
VIC
T
LAUREAD
A
LAU
R
DA
EA
DIVINID
AD
A
ON
G
ULES
ÉRC
/H
HÉRCU
LES
ART
ELQ
/M
HERACL
ES
ART
ELQ
/M
HERACL
ES
O
RN
HERACL
ES
IO
UR
SAT
U
ME
RC
DO
DIA
RA
S
NU
ART
ELQ
/M
D
DRUS
O
L
DO
REA
AU
TIBERI
O
D
DO
NU
ES
E
ET
UREUS.
DIS
S
TUA
TA
JIN
TRES
ES
S
DO
GA
DO
NU
ES
TIBERI
O
D
DO
NU
ES
LUCI
O
D
CIO
LU
DOS
TO
Y
DIVU
SA
US
UST
UG
AL
STR
RO
CAYO
DO
NU
ES
AGR
IPA
D
CORONA
DE
AGRI
PA
USTO DE
AUG
NT
R
C
CO
N
C
GO
R
NE
PT
s
AUGU
STO
CO
AS
O
UN
CAY
O
AUGUS
TO
A
AD
M
Ser fantástico
EADO
UR
LA
O
CO
AS
Retratos / Dioses
TOS
IBU
LO
se
Dio
Figu
r
CO
AS
DIA
DE
SIN
AT
R
CO
N
AP
O
DO
SNU
DE
LO
as
46
CO
AS
CO
N
C
Dioses inciertos
AP
O
AUGUS
TO
Familia Imperial
e
Cab zas ma
H
CO
SOLAR
NU
ES
[page-n-48]
A
PIN
MADA
DE
IA
AG
RI
Cab
e
F
ta
s
ie
r
in
c
s
CABEZ
A
F
D
io
sa
DIA
AR
ET
AT
E
A
NE
E
RT
A?
US
LE
O
AL
IO
UD
NA
E?
ON
N
Ó
CA
R
EADO
UR
LA
A
NE
SÁ
B
MA
ES
A
ENIN
EM
A
ENIN
EM
CABEZ
A
F
AT
E
EA
EN
AT
CL
A
DO
SNU
DE
A
ENIN
EM
CABEZ
A
CO
N
PAL
AS
O
AN
CALÍGU
LA
CALÍG
UL
A
O
SNUDO
DE
A
RV
Hispano-cartagineses
Ibéricos | Imperiales
LO
VE
l
RO
NE
Animales
GERMÁN
IC
UDO
S
IO
VUL
C
HE
L
S
IO
T
NI
MI
NE
TA
S
MI
NA
RO
O
B
CO
N
CON
C
C
C
CO
N
AR
TE
HE
L
CO
AS
pe
Diosas
CO
AS
Im
menina
s fe
s
za
Griegos |
Púnicos |
Imitaciones ibéricas |
ilia
ria
anversos
ZAS
BE
Fa
m
PER
SÉ
F
A
AD
M
BARBAD
AD
A
AD
M
DIA
DE
O
BULA
Y FÍ
DIA
DE
CON M
AN
T
BARBADA
C
TO
AN
MANTO
ON
Y
US
JARRA
MA
VELA
ON
PÁTERA,
LIT
U
C
A
OT
BARC
O
A
ER
BEL
L
VE
N
CO
NO
s
tro
CA
S
O
47
[page-n-49]
ILA
GU
RO
TO
LO
AL
TO
CA
B
C
CABALL
O
Á
RO
O
LL
A
URE
LA
A
IG
DEL
FÍN
PEGASO
M
DO
SE
DOS
D
TORO A
ND
ES
P
A
IG
ALO
CÉF
RO
TÚN
YA
O
CE
ICADO
DIF
O
AS
IG
SP
RA
LI
ISIS
DE
ES
FIN
EL
CA
DU
DOS
D
S
MA
AL
ESTR
ELL
A
A
FALO
CÉ
RO
ES
P
A
M
COR
ON
S
NO
ES
FIN
EL
RINO
MA
DO
SP
PA
L
ITO
M
FÍN
TORO A
ND
CABA
LLO
CAP
RIC
NIO
OR
MA
PA
L
A
ER
FÍN
DE
L
DE
L
FÍN
ESF
I
SA
PA
LM
TRI
S
LA
UI
E
NG
L
UE
Q
es
tal
e
Y
AD
IUD
C
TO CIUDA
TEX
D
S
URA
FIG
TEXT
O
DA
Y
AD
IUD
C
TEXTO
TEXT
O
RUED
A
LATA
EP
RU
E
s
xto
D
Te
48
PALMA
ON
PO
RO
Ve
g
NDO
LTA
SA
GA
ÁG
VE
DE
L
PU
L
O
RAD
PA
CABAL
LO
CABA
LLO
CABEZA
D
ales
im
n
E
BALLO
CA
A
A
0
GISTRADOS
MA
[page-n-50]
Ser
es
CA
R
PE
R
Y
PIGA
ES
BA
YUGO
OS
ARADO,
ES
P
BEL
L
RACI
MO
O
A
OT
RA
O
Í
AL
TE
EN
SER
PI
RAYOS
BRE
SO
AY
IG
Objetos y s
í
O
US
REL
LAU
DE
CORO
NA
PIA
CO
BO
LO
O
AS
UVA
DE
ÁN
F
CO
RN
U
LOBO
YG
CORO
NA
O
US
IA
INC
CORNUC
OP
YOS
RA
S
UVA
DE
CORNUCOPI
A
RACI
MO
PI
CE
ÑA
INC
RADO
IST
G
HAZ
DE
DO
SE
TEXTO
MA
OS
AD
AL
PA
RO
LO
O
AS
ARAD
O
PEG
PEG
O
AS
O
AS
os
bol
m
RAYO
S
S
IGA
SP
N
Ó
S
NE
TU
PEG
SO
GA
PE
PEG
ICADO
DIF
O
MED
IO
PEGASO
M
PEGASO
M
ICADO
DIF
O
ti
ntás cos
fa
RO
NE
JA
B
S
NE
TU
DO
SA
ÚN
DO
SA
ÚN
AT
AT
Griegos | Púnicos | Hispano-cartagineses
Imitaciones ibéricas | Ibéricos | Imperiales
A
BR
LE
reversos
TE
AN
CA
TE
AN
ELE
F
O
TOR
DE
ELE
F
RO
CABE
ZA
TO
M
O
AD
ITR
TORO
TO
RO
LE
ROB
DE
49
Geométricos
[page-n-51]
USO
DR
IN
APA
YC
O
NI
RO
GE
TE
DO
A
CON
CON P
AL
M
CO
N
A Y CAPA
NZ
LA
Y DRUSO
ICO
ÁN
IVIA
YL
IA
A
YUNT DE BUE
Y
ON
OR
AD
A
NAD
RO
Co
m
PROA
CO
DO
ONA
OR
CABALLO
vidades
cti
A
ACR
O
C
ELFÍN
ED
BR
ciones
osi
p
TIM
IMO
RAC
PES
C
N
CUPIDO
SO
CIMO
RA
ELFÍN
ED
BR
IA
ILIO
ST
ES
FIGURA C
O
N
CUPIDO
SO
LIV
LIV
Y
DE BUEYES
TA
UN
DRU
SO
LUCIO
E
NN
IPE
SAC
ER
ERDOTE
SAC
YY
NA
ENI
EM
GER
M
OY
AY
NERÓ
N
C
AUGUS
TO
O
DIAD
RA
B
A
LM
PA
CON
CO
N
NA
ENI
EM
FIGUR
AF
F
A
TU
A
NZ
LA
FIGUR
A
EST
A
S
IO
A
NZ
LA
CO
N
CO
N
PA
CA
rial
pe
FIGURA
CO
Familia im
HE
L
CO
N
Ji
tes
ne
R
NO A ANDO
C
LO
O
0
ÓN
50
O
FE
UM
LL
VEX
I
CIAL
ER
M
AVE
EN
TRO
PRO
AD
RIA
NA
IO
NAVE
CO
AVE
EN
NAVE
LEG
AVE
EN
PRO
AD
PRO
AD
Ná
C
ica
ut
A
M
[page-n-52]
LO
AB
EN
L
UNDO CAB
EG
AL
L
YS
ILO
ÁST
EX
TEMPL
O
ILO
ÁST
CT
SIN
AT
R
CU
AD
TOS
IBU
A
RIG
RE
EST
CU
TIBER
IO
E
PEX
YA
O
H
STILO
RÁ
ET
M
PU
E
SIMPU
LU
SIM
P
NE
PT
T
UM
UL
TEMPL
O
T
Di
o
O
UN
ILLUM, JAR
RA
RG
PE
STILO
RÁ
ET
TEMPL
O
ura
ct
o
ios
ig
Arqu
ite
PÁTERA
,A
S
B
ER
Y HACHA
UM
UL
S
O
TEMPL
O
Culto r
el
HILLO, S
CUC
IM
P
VIC
T
VIC
T
SIM
PU
L
PERGILLU
, AS
M,
UM
ES
S PATRIC
IA
ITUU
YL
A
RIA
O
A Y APEX
CH
HA
AR
LT
RIA
O
O
SCUD
YE
CON LA
NZ
A
Griegos | Púnicos | Hispano-cartagineses
Imitaciones ibéricas | Ibéricos | Imperiales
s y figuras
se
RAPTO
DE
reversos
A
ROP
EU
Y ESCUDO
ZA
AN
CO
N
E GUERRA
ZD
O
CON
V
ALLO
CAB
CON PAL
MA
DO
CON
H
A
AD
SP
CON SEG
UN
E
A DE GUERRA
MP
O
CO
N
CON
TR
CO
N
A
LM
PA
O
A
RT
ES
ART
ND
SO
LD
STANDARTES
EE
TR
DOS
EST
A
DARTES
TAN
ES
S ÁGUILAS E
DO
N
ÁGUILA ENT
RE
DOS ESTA
ND
TRE
EN
A Y VEXILLUM
UIL
ÁG
A
TR
O
AD
ar
ilit
EN CORONA
TES
AR
DO
CA
E
M
O REDO
CUD
N
ES
N
NIA
SIG
51
[page-n-53]
UN MUNDO DE SÍMBOLOS .
!...-.-.-....
'
52
• 1 ,
" • ' ,.,_____ ..._,-,
[page-n-54]
nuestras monedas antiguas incluyeron pequeños símbolos junto al diseño principal. Se reconocen
abreviaturas de cecas, indicaciones de valor, atributos de divinidades, marcas de control de la
producción y muchos otros ELEMENTOS de significado incierto. El uso cotidiano de las monedas suponía
manejar este vasto repertorio simbólico que posiblemente nadie podía comprender en su totalidad.
53
[page-n-55]
Tamaño
Ejemplares
conocidos o
aproximados
100
Pont de Molins
Siurana d’Empordá
Ejemplares
mínimos
100
Serinya
55
Olot
Osorno
Camarasa
3
Procedencia
3
Conocida
Coll de Moro
Aproximada
Contenido
8
39
403
?
51
Los Baños
13 Bretti
8
Sevilla
Utrera
12
30
67
Cuárteles de Varela
12 56 13
Cádiz
Torre de
Doña
Blanca
54
121
Cerro Colorado
14
Vejer de la Frontera
121
Tánger
52
15
Montgó
Pedreguer
100
Campo de Rebate
La Escuera
Minas de Cartagena
Martos
Écija
Montemolín
Montemolín
El Arahal
16
Vallada
Denia
51
3
4
La Carència
Moixent
10 Badajoz
31 Granada
Puig de la Nao
Cheste
51 1000
87
Mazarrón
I
Tortosa
38
Los Villares
La Plana de Utiel
Tivisa
Oropesa
4
Villarrubia de los Ojos
Objetos de plata
206
ANS
64 Cuenca
Valeria
403 X-4
6
Morella
Armuña de Tajuña
Driebes
Plata local
Plata local + importada
Plata importada
6
17
111
19
2
44
6
41
Ribera d’Ebre
Puig Castellar
12
3
529
8
8
38
894
127 Empúries
179
Turó del Montgrós
54
54
4
Girona 1850
29 Ebre-Segre
Empordà Ullastret
1964
174 Penedes
292
2006
40
17
Tarragona
19
Fraga
Boos
Bronce local
Bronce local + importado
Bronce importado
Les Encies
44
Rosas
60
II IV
[page-n-56]
Los tesoros monetarios aportan información de gran valor. La mayoría están formados
por monedas de plata y con frecuencia incluyen joyas, vajilla o recortes de metal.
Constituyen un testimonio de períodos de inestabilidad y zonas en conflicto aunque no
siempre se perdieron en estas circunstancias. En general se atesoraron las mejores
piezas que circulaban sin importar su origen o su antigüedad.
Cova de les Encantades
Alt Empordà
179
?
Lleida - Hostalric
420
46
40
61
7
40
Cartella
117 118 La Barroca
Cànoves
Francoli
Belmonte
Empúries
1947
1972
17 886 30
Segueró
Sant Julia de Ramis (5 Ar)
Sant Llop
3
Balsareny
115
Numancia
7
Baix Llobregat
Sarrià
Corromput 1000
400
Chão
de Lamas
110
7
1367
75
Penha Garcia
Marrubiales de Córdoba 1916
Córdoba 1959
112 Idanha-a-Velha
17
Fonte do Alvorge
Las Casiruelas
Salvacañete
El Centenillo 1911 1929
Olival da Soalheira
Santa Elena 1903 1936
936
Jaén
Ar Ae
Sierra Morena · El Centenillo 1920
La Carolina
231
18
56
7
c/ Sagunt (1 Ae)
Jalance
200
8
617 ? 1000 480 Torre de Juan Abad
84
1371
Los Aljibillos
574
200 130
22
75
21 22 Chiclana de Segura 268
32
Cachapets
690 1258
79
Azuel
12
Crevillent
47 900 Mogón 1914
306
? 13
na
1269
1914
9 334 ae 1270 Castulo
Verdolay
Castillo de las Guardas 113 50
B
600 1618 1978 73
228
1012
7
Aznalcollar
Orce
Fuente Álamo
17 Torres
607 161
19
Los
? 80
Écija
11
44
Villares
683 Albanchez
Villaricos
Riotinto
Monte
18 Fuensanta 290
10
Cogollos de Guadix
Herdade
Almadenejos
da Mília
Pozoblanco 1870 1925
493 Villanueva de Córdoba
Sierra Morena 1929
La Loba
Fuenteovejuna
de Sodes
200
Villa del Río
El Saucejo
Alcalá de Río
Carisia
9
Torre del Bollo
77
Puebla de los Infantes
de Martos
La Oliva
1861 1848
Menjíbar
Posadas
Torrelló d’en Cintes
Vall d’Almonessir
6
Ereso
Purmany
191
402 Xarraca (2 Ar)
Talamanca
Can Joan de’en Cauna
8 121
25 83
Pinos Puente
Granada 1958
55
[page-n-57]
La fecha de pérdida de un tesoro se establece a partir de su moneda más reciente.
Sólo cuando contienen emisiones romanas que cuentan con datación absoluta se puede
proponer una cronología fiable para el conjunto. El resto se fechan por aproximación
mediante comparaciones basadas en criterios relativos como la presencia/ausencia de
emisiones o el desgaste de los ejemplares.
3
8
Soto-Iruz
Monte Lejarza
17
28
219
Amaya
Montedor
Padilla de Duero
Salamanca
71
1947 1980
Fuentecén
Langa de Duero
Roa
Monte Pindo
32
Cabeça 158
da Corte
25
Poio
973 6
4
968
17
5
Redonda
Retortillo Maluenda
Valdeherrera
Oristà
Canal de Urgel
Palomar de Oliete (7 Ae)
62
Borriol
195
5
Calle Salvador, Valencia
Vadocañas
Valdesalor
Illa Pedrosa
4
Híjar
105 68
Arcas
Monroy
160
Lécera
Monreal del
Campo
49
103 Alt Empordà
Azuara
410 10
?
?
112
601Azaila
2000
Longares
33
?
8
Aluenda
168
Abia de la Obispalía
24
91
Tarazona
Borja
Alagón
Las Casetas
1161
Tamarite
de Litera
200 Santarem
20
Choes de Alpompe
500 Las Somblancas
67
Santana da Carnota
11
Nerpio
18
Mahaliman
38
Cine Brunete (1 Ar)
- - - - --=-
~
Los Baños de Fortuna
26
Puebla de los Infantes
28
28
o
Pozalmuro
246 Spain
Vila Nova
183 1700
125
3000
7 Quintana 145
136
56
1300
?
Muela de Taracena
Coiço
Torres Novas
Columbeira
?
El Burgo de Osma
Castro de Romariz
20
163
55 24
17
Cerro de la Miranda
4
El Sasillo
2000 Huesca
Los Cascajos
Pinilla Trasmonte
Filipenses
41 ?
Nájera
50 45 2673 Palenzuela
38
Barcus
Usástegui
40
Castro de Chano
1800
8
Sierra Capitán
Puerto Serrano
-
GUERRAS
-
-
=--
-
-
-
-
-- -
SE~TORIAN4S
-
--
--
-
.
60-72
--
.
-
--
.
* . C .
------------------~--~-~
16
[page-n-58]
9
Espina del Gallego
27
5
Ramallas
Alto do
Corgo
Alvarelhos
Santo
Estevao
37
3481 288
Citania de
Sansfins
Monte
Mozinho
Valadares
400
Rua
30
6
Coimbra
Fraga da Safrinha
16
27
4
Rabanales
10
100
Meruge
296
?
390
Moita 1958
Fuente de Cantos
Villar del Álamo
994
7
Edeta
150
Alconchel de la Estrella
Son Siurana
Castilblanques
51
Montoro 1936 1938
134
35
25
Almadenes
de Pozoblanco
Cerro
Redondo
38
181
57 El Centenillo 1896 1911
73
Linares
Córdoba 130
700
523
131
70
Cortijo del Álamo
Espejo Mentesa
Batán Cortijo de los Cosmes
Guadix
Montemolín
45 Écija
25
Cerro Casal 284
Riotinto (2 Ar)
404
Ruidera
280 Menoita
Mértola
Tortosa
1500
Abertura
Nossa Senhora do Carmo
1000
Badalona (+ 6 Ar)
Torre Milanera
38
48
45
Castelló de Farfanya
3
El Raso de Candeleda
Garrovillas 1000
Empúries 1912 1913
29
Alcalá de Henares
5 18
Penamacor
5
Figueres
Tiermes
Guiães
270
Paradela de Guiães
4
16
Calde
Alvoco
210 200 800 da Serra
Cerro del Berrueco
84
95
104
Ablitas
43 100 Izeda
São Sebastião do Freixo
10
Arrabalde
Sampaio
700 10
São Mamede de Ribatua
Sendinho da Senhora
3
Tricio
19
89
Cortijo de Juan Gómez
22
70
80
Sierra de Gibalbin
I II (20 Ar)
38 157
18
48
48
42
Antequera
25
1269 La Grajuela
Cartagena
Abertura
Almuñécar
Nescania
La datación de algunos tesoros mal conocidos o con monedas de
cronología incierta, especialmente de bronce, es aproximada.
57
500
[page-n-59]
39
Celsa
38
Emporiae
17
Turiaso
20
Caesaraugusta
14
Cascantum
13
Bilbilis
13
Clunia
12
Carthago Nova
12
Graccurris
11
Ercavica
9
Lepida
9
Acci
8
Segobriga
8
Saguntum
5
Ceca del NO
6
Dertosa
4
Osca
4
Ilici
3
Tarraco
2
Ilerda
1
Osicerda
1
Iulia Traducta
20
Tarraconense
Calagurris
Bética
Lusitania
8
Italica
6
Osset
5
Carteia
6
Romula
4
Irippo
4
Abdera
58
Patricia
2
Emerita
Ebora
8
5
G>∫|Y{éåíïè}†∑Å÷ ÎiÚÓ¿˚ ≈ Å ‚ Ô 1
G>ÖTê}ß™•∑Å÷ÈÕΘ¯Ó˘˙˚ª≈ ã Ö ‚ ⁄ Ã
Giaâ«}|ØÖ~£ r uy ÷ é g
Gm•÷‰ÛiÓ≈ à ˚ - 0Dú¿¢¬ É ƒ
G>ÅÓ˚ ª ≈ ã x 7 êƒ5¿
G>ɧö∑·; ˚ ú®ƒ˝
G>∑·iÔª ≈ ‹ƒvÀÂ
G)&*†•÷C ˚ ¶ƒÁ
GƒŸÚ¡à ¥ ª L Ó ¢Ç
G∫π∑¬Ô˚ Z _ƒ„
G•~ª ,0à ß ƒ
No se conocen contramarcas en monedas de...
GÅ·ÎÖ ˚ àV ƒ
í»9aI3 ˘ ü
GY¡¥ªÓ ¢ ƒ
£ ª »Ï V
Segovia
G>c؇Å
^]ËÚ
Ebusus
GÅÛƒ
Salacia
Laelia
ÒÓ ‹
Pax Iulia
Baesuris
e ØØ
Gades Sexs
Œ
Â
w } à · Ö î ñ é F F í U ö ∂ ∏ Í c f j · £ ”
8
¡Ö ñª öw Ó U
ü—ÀÀ ⁄ Ω
≈ 10 Animales
cùHÒ ≥
≈ 16 Objetos
å í Á æ PR £
≈ 55 Una letra
©‰ {q
≈ 54 Varias letras
≈ 33 Monogramas
H GÒ ¥
≈ 13 Inciertas
dÚ
≈ 2 Signos fenicios / ibéricos
+
GÕ“k‰ D≠ Ê
ídÅ U ö
≈ 83
1
tipos
[page-n-60]
G
1
16
2
ƒ
12
3
˚
9
ª
>
8
6
∑Å≈ ú
5
7
í÷·ÓÖ Ó à
4
4
5
Águila legionaria
6
R?
Punta de lanza
orio enig
pert
má
re
ti
Un
é
co
TOP
según la cantidad de cecas
sobre las que se aplicaron
Las monedas de las
ciudades de Hispania de
época imperial se marcaron con
frecuencia con punzones. Estas
contramarcas no siempre guardan
relación con el lugar de emisión
original. Su lectura es factible en
muchos casos, pero casi nada se
sabe acerca de la función que
desempeñaron.
DECRETO DECVRIONVM
TIBERIVS
TVRIASV
?
HÓÎéÕåÎ}éi
1 à < — ƒàú5,¶©Ë
Ã2 ƒàú5Vvu0C
59
[page-n-61]
| SOLUCIONS | SOLUCIONES | SOLUCIONS | SOLUCIONES | SOLUCIONS | SOLUCIONES | SOLUCIONS |
Una d’aquestes monedes no es va encunyar a la Península
Ibèrica. ¿Endevines quina?
¿Quina colònia grega va encunyar les nostres primeres monedes?
¿Qué colonia griega acuñó nuestras primeras monedas?
Emporion | Rhode | Hemerskopeion
Onuba | Mainake
Una de estas monedas no se acuñó en la Península Ibérica.
¿Adivinas cuál?
✔
•
p.14
. Emp
o
gin
his
ta
el
pano-c
ar
or
ibè
rica
cma
ès
Rom
o.
on
ra
ri
gin
ta
or
bè
rica
P
Di is
en v a i
insul
i | D enari
k
hispano-c
D
Ciudades | Comerciantes | Santuarios
Magistrados | Emperadores
el
ar
She
Ciutats | Comerciants | Santuaris
Magistrats | Emperadors
ar
n
h
ek
De
Dis
ès
a
La major part de les nostres monedes antigues es va
encunyar a nom de...
La mayor parte de nuestras monedas antiguas se
acuñaron a nombre de...
D s
Pe i v i l a
ninsu
---------•~--------~•
o
p.18
p.17
¿Quins dos anversos van ser fabricats amb un mateix encuny? ✔ ¿Qué dos anversos fueron fabricados con un mismo cuño?
¿En cuál de estos retratos aparece un pequeño defecto por
¿En quin d’aquests retrats apareix un xicotet defecte per la
la fractura del cuño?
fractura de l’encuny?
o
✔
✔
•
p.20
¿Quan es van deixar de fabricar monedes amb
escriptura ibèrica?
¿Cuándo se dejaron de fabricar monedas con
escritura ibérica?
¿Quina es considera la primera emissió de moneda ibèrica?
¿Cuál se considera la primera emisión de moneda ibérica?
Titiakos
Unitat Unidad
Ikalesken
Denari Denario
Arse
Òbol Óbolo
o
60
o
✔
•
p.22
ca. 133 aC | ca. 72 aC | ca. 44 aC
ca. 133 a.C. | ca. 72 a.C. | ca. 44 a.C.
•
p.23
[page-n-62]
| SOLUCIONS | SOLUCIONES | SOLUCIONS | SOLUCIONES | SOLUCIONS | SOLUCIONES | SOLUCIONS |
Tres d’aquests valors van ser encunyats per la mateixa
ciutat. ¿Saps identificar-los?
A
✔
s
tat
1,5 g | 3,86 g | 7,2 g | 16,34 g
✔
Me
✔
rt
p.25
Cua
Mi
Kueliokos Cua
Kelse
Kelse
¿Qué moneda utiliza el alfabeto ibérico
meridional?
Kese
Kelse
¿Quina moneda utilitza l’alfabet ibèric
meridional?
rto
tad
U
nid
ad
A
s
laka
ulco
Ma
Ob
✔
Qua
Qu
a
rt
t
ita
----·
Un
i
rto
¿Quin era el pes teòric d’un denari?
¿Cual era el peso teórico de un denario?
·-----Tres de estos valores fueron acuñados por la misma
ciudad. ¿Sabes identificarlos?
p.26
Esbrina, amb ajuda de la taula, les transcripcions d’aquestes llegendes dels
segles II-I aC.
S ek
aisa
ida
Lep
Averigua con ayuda de la tabla las transcripciones de estas leyendas de
los siglos II-I a.C.
^0À8[xV | :˘\:?\
àg”
•
Seteisken | Arsaos
Basti
p.28
Aquest denari inclou també unes
marques diminutes curioses.
¿Capritx del gravador? ¿Marca de
control? ¿Les hi veus?
Este denario incluye también unas
curiosas marcas diminutas, ¿capricho del
grabador?, ¿marca de control?, ¿las ves?
•
p.31
Aquest denari romà inclou una marca
que indica el seu valor en asos de
bronze. ¿A quantes peces equival?
Este denario romano incluye una
marca que indica su equivalencia en
ases de bronce. ¿A cuántas piezas?
X=10
p.32
En aquesta roda de reconeixement s’han colat dos denaris
autèntics entre un grup de falsificacions. ¿Els pots identificar?
p.34
En esta rueda de reconocimiento se han colado dos denarios
auténticos entre un grupo de falsificaciones. ¿Puedes identificarlos?
✔
✔
'
3,05 g
Sekobirikes
2,79 g
Baskunes
3,15 g
Sesars
3,52 g
Bolskan
3,18 g
Arekorata
4,40g
Arekorata
3,23 g
Sekobirikes
•
p.36
3,83 g
Bolskan
o
61
[page-n-63]
[page-n-64]
[page-n-65]