Villa Cornelius: la vida rural en època romana: guia de l'exposició
Rosa Albiach Descals
Aquilino Gallego Úbeda
Elisa García Prósper
Trinidad Pasíes Oviedo
2013
, ISBN 978-84-7795-680-8 , 71 p.
[page-n-1]
Museu de Prehistòria de València
Guia de l’exposició
[page-n-2]
[page-n-3]
VILLA
CORN
ELIVS
LA VIDA RURAL EN ÈPOCA ROMANA
[page-n-4]
[page-n-5]
Reconstrucció de la vil·la rústica propietat
de Publius Cornelius Iuniani.
Dibuix: Francisco Chiner Vives.
[page-n-6]
[page-n-7]
Villa Cornelius - La vida rural en època romana
LA VIDA RURAL EN ÈPOCA ROMANA
Autors:
Rosa Albiach Descals
Aquilino Gallego Úbeda
Elisa García-Prósper
amb la col·laboració de Trinidad Pasíes Oviedo
[page-n-8]
DIPUTACIÓ DE VALÈNCIA
President
Alfonso Rus Terol
Diputada de l’Àrea de Cultura
María Jesús Puchalt Farinós
Director de Gestió Cultural i
Museística de l’Àrea de Cultura
Antonio Lis Darder
MUSEU DE PREHISTÒRIA DE
VALÈNCIA
Directora
Helena Bonet Rosado
Cap Unitat de Difusió, Didàctica i
Exposicions
Santiago Grau Gadea
EXPOSICIÓ
Comissariat
Rosa Albiach Descals. Conservadora.
SIP. Museu de Prehistòria de
València
Elisa García-Prósper. Grupo Paleolab
Aquilino Gallego Úbeda. Arqueòleg
Disseny instal·lació i muntatge
Francisco Chiner Vives
Disseny gràfic
Espacio Paco Bascuñán-diseño
gráfico
Laboratori de Restauració del
Museu de Prehistòria de València
Trinidad Pasíes Oviedo
Reconstrucció virtual en 3D
Global Geomática . Vito Porcelli
Audiovisual Villa Cornelius
UnderBox
Marina Madarina
Jano Sempere
Animació. Un dia en Villa Cornelius
Carlos Cuesta Dolz
Digitalització tridimensional
de peces arqueològiques de
Villa Cornelius
Carlos Sánchez
Berenguer i Eduardo Vendrell
Vidal. Escola Tècnica Superior
d’Enginyeria Informàtica. ETSINF.
Universitat Politècnica de València.
Visites didàctiques
Laura Fortea Cervera
Eva Ripollés Adelantado
Carmen García-Rayo
Tallers didàctics
Darqueo. Estudio y Difusión del
Patrimonio, S.L.
Pilar Andrés
Difusió
Begoña Soler Mayor
Gabinet de Premsa Diputació de
València
Laura Martínez Ibáñez
Traducció i correcció al valencià
Unitat de Normalització
Lingüística. Diputació de València
Traducció a l’anglés
Encarna Raga
Fons exposats
Museu de Prehistòria de València
Imatges i dibuixos
Rosa Albiach Descals
Elisa García-Prósper
Aquilino Gallego Úbeda
Trinidad Pasíes Oviedo
Francisco Chiner Vives
Francesc Chiner i Trilles
Carlos Cuesta Dolz
Global Geomática. Vito Porcelli
El Gos Pigall
UnderBox
Marina Mandarina
Jano Sempere
Francisco Capel del Águila (Instituto
de cerámica y vidrio. CESIC. Madrid)
Producció i muntatge
Museu de Prehistòria de València
Unitat de Difusió Didàctica i
Exposicions
UnderBox
Marina Mandarina
Jano Sempere
© del text: els autors
© de les imatges: els autors
© de l’edició: Museu de Prehistòria de
València – Diputació de València
ISBN: 978-84-7795-680-8
Dipòsit legal: V 2571-2013
AGRAÏMENTS
Ajudant de muntatge
Amadeo Moliner Blay
Equip tècnic i d’excavació del
jaciment arqueològic Els Alters (L’Ènova,
València) 2004 i 2005.
Realització instal·lació
Símbols senyalització integral
L’equip d’inventari, catalogació, dibuix i
estudi d’Els Alters-Villa Cornelivs. Autors
del llibre monogràfic La villa de Cornelius.
València, 2006.
PUBLICACIÓ
Autors
Rosa Albiach Descals
Elisa García-Prósper
Aquilino Gallego Úbeda
Amb la col·laboració de
Trinidad Pasíes Oviedo
Disseny i maquetació
Espacio Paco Bascuñán-diseño
gráfico
Traducció i correcció al valencià
Unitat de Normalització Lingüística.
Diputació de València
Traducció a l’anglés
Encarna Raga
Imatges i dibuixos
Rosa Albiach Descals
Elisa García-Prósper
Aquilino Gallego Úbeda
Trinidad Pasíes Oviedo
Francisco Chiner Vives
Francesc Chiner i Trilles
Carlos Cuesta Dolz
Global Geomática. Vito Porcelli
El Gos Pigall
Equip de restauració:
Manuel Moragues Santacreu,
Paola Zincone,
Isabel Casanova Bevía,
Isabel Ferri Ferrero,
Ana Nieto Muñoz,
Mª Amparo Clavell Dualde,
Sheila Llano Torre,
María Perales Azorín,
Ana Mª Martínez Martínez,
Elisa Lloret Mayor,
Haydée Fayos Bou,
Caterine Arias Riesgo,
Lúcia Leitao,
Carolina Mai Cerovaz,
Mª Amparo Peiró Ronda,
Virginia Zanón Alcaide,
Greta Riganty Aparicio,
Alía García,
Alejandra Nieto Villena,
Sara Patrizio i Carmen Bouzas.
Tomi Plata Vinuesa,
Marisa Ribes Valiente,
Victor Chaos, Aroa Cid,
Salvador Pardo,
Josep Antoni Ahuir,
Sheyla Sancho Peris i Pepa Ureña Castillo.
Francisco Capel del Aguila (Instituto de
cerámica y vidrio. CESIC. Madrid).
[page-n-9]
ÍNDEX
VILLA CORNELIVS. La vida rural en època romana
9
Presentació
10
Territorivm
10 On?
10 El territori
16
Quan?
17
Villa. Pars Vrbana
17
Què?
20 Qui?
20 El habitants
28
31
32
48
Còm?
La fundació
Les reformes
Canvi d’ús i abandó
50
54
Villa. Pars rVstica
54
62
67
Investigació i difusió
Translation
Per què?
Per a què?
[page-n-10]
10
[page-n-11]
Al març de 2004, les obres del traçat de l’AVE
València– Madrid van traure a la llum les restes arqueològiques d’una vil·la romana, enclavada al terme
municipal de l’Ènova. Esta vil·la rural, situada molt
prop de la Via Augusta i de l’antiga Saetabis (Xàtiva),
ha resultat tindre un gran valor històric per a l’estudi
del món rural romà a les nostres terres.
Els avatars del destí van voler que el passat i el present es trobaren en un mateix espai, l’antiga vil·la
del patrici Publius Cornelius Iuniani. Este fet fortuït,
però alhora afortunat, ha possibilitat rescatar un important conjunt arqueològic l’excavació i estudi del
qual han proporcionat una documentació completa i
unes peces úniques que s’exhibixen en esta mostra.
Des d’un primer moment, es va establir una estreta
col·laboració entre institucions públiques i privades per a dur a terme, el més ràpidament possible, el
projecte de recuperació d’este tresor de la història,
a penes ocult uns metres davall terra. La Diputació
de València, a través del seu Museu de Prehistòria,
ha participat especialment en l’estudi, la restauració i la conservació dels materials arqueològics de
la vil·la descoberta en l’exercici de la seua funció de
col·laboració en la salvaguarda del patrimoni arqueològic de les entitats locals.
L’exposició Villa Cornelius, la vida rural en època romana» és una mostra més de l’esforç de la Diputació
de València per mostrar als nostres conciutadans el
valor del treball arqueològic i, en este cas, la importància que va tindre la ciutat de Xàtiva i el seu territori durant tot l’imperi romà. Estic segur que el públic
sabrà valorar l’esforç, la dedicació i també la passió
posats en el desenrotllament de tot este gran treball.
És ben conegut tot allò que el món romà ens ha
llegat, des de la llengua fins al traçat de moltes de les
nostres ciutats. La societat romana sempre ha resultat
atraient per estar en la base de la nostra pròpia idiosincràsia. No obstant això, el seu món rural és menys conegut, aquell en què es van desenrotllar bona part de les
activitats econòmiques sobre les quals va construir tota
una civilització.
L’exposició «Villa Cornelius, la vida rural en època romana» és una mostra d’eixa part menys coneguda de la
societat romana. Presenta com era l’activitat d’una vil·la
agrícola, on podem conéixer Publius Cornelius Iuniani,
el seu propietari, el qual va posar en marxa una plantació de lli, on es confeccionaven les famoses teles de
Saetabis que, segons els textos clàssics, eren de les de
millor qualitat de tot l’imperi. Va decorar sa casa sumptuosament, va pavimentar les habitacions, va embellir
les parets amb pintures murals, va col·locar escultures
de marbre d’una gran qualitat i va construir un templet
de culte domèstic.
Els treballs de construcció del traçat de l’AVE, l’any
2004, van descobrir les restes d’esta vil·la que, després
d’una complexa investigació en la qual han col·laborat
més de cinquanta especialistes, es presenten per primera vegada al gran públic d’una forma atractiva, comprensible i pròxima.
Villa Cornelius és un bon exemple de com l’avanç de les
noves infraestructures ha de ser compatible amb la recuperació i l’estudi del patrimoni arqueològic. L’Àrea de
Cultura de la Diputació de València, a través del Museu
de Prehistòria de València, està segura de l’èxit d’esta
mostra que farà accessible a tota la ciutadania la comprensió i el gaudi d’un fragment poc conegut del nostre
passat romà.
Alfonso Rus Terol
María Jesús Puchalt Farinós
President de la Diputació de València
Diputada de l Àrea de Cultura
Diputación de València
11
[page-n-12]
TERRITORIVM
ON?
El territori
12
Esta vil·la rústica, dedicada a l’explotació i el processament del lli,
estava situada al territorium de la ciutat de Saetabis (Xàtiva), a la
província Tarraconense.
Es va construir en una plana al·luvial, entre el riu Sucro (Xúquer) i el
seu afluent el riu Magre, molt prop de la Via Augusta, per a facilitar
el comerç dels productes processats a la vil·la. Esta via era el principal eix de comunicacions des de Roma (Itàlia) fins a Gades (Cadis) i
travessava el territori de Saetabis (Xàtiva) en direcció NE-SO.
Estava en un entorn natural privilegiat, rodejada de muntanyes
amb abundant aigua, fauna i terres fèrtils per al cultiu.
Mapa de situació de Villa Cornelius
en relació a la Via Augusta.
[page-n-13]
TERRRITORIVM. On?
13
VILLA CORNELIVS
[page-n-14]
TERRITORIVM. On?
[page-n-15]
Recreació del paisatge i l’entorn de Villa Cornelius
a partir dels estudis de flora i fauna.
Dibuix: Francisco Chiner Vives.
[page-n-16]
TERRRITORIVM. On?
El clima del moment era més humit i la flora estava
formada per espècies arbòries com ara la carrasca,
el pi negre, el roure i alberedes, de freixes i oms.
La fauna estudiada informa sobre espècies
domèstiques i salvatges. En les montanyes habitaven cervos, cabirols, cabres, cabres salvatges, llebres, perdius i coloms.
1- Presa de mostres de pol·len per a
conéixer la flora del jardí.
2- Vista general de la vil·la
en l’entorn actual.
16
1
2
[page-n-17]
17
TERRRITORIVM. On?
[page-n-18]
PROVINCIES ROMANES EN ÈPOCA DE TRAJÀ
18
Quan?
La vil·la es va construir a finals del segle i dC i va deixar d’usarse en el segon quart del segle v dC.
Al llarg d’este període va haver-hi diverses fases de reformes,
tant a la casa com a la zona de producció.
[page-n-19]
VILLA. PARS VRBANA
QUÈ?
La propietat o fundus d’esta vil·la rústica, igual que les de la resta de
l’Imperium, disposava d’una vivenda i d’uns terrenys d’explotació
agropecuària, situada en un espai natural, ben airejat i pròxim al
mar.
La casa, segons ens descriu Columel·la en el segle i dC, havia de tindre una pars urbana o residència, una pars rustica amb instal·lacions
per a les tasques agràries i una pars fructuaria amb dependències
artesanals i d’emmagatzematge.
1- Mosaic romà que representa una vil·la.
Museu del Bardo (Tunis).
1
19
[page-n-20]
20
VILLA PARS VRBANA. Què?
1
[page-n-21]
VILLA PARS VRBANA. Què?
VILLA PARS VRBANA. Què?
1
2
21
21
La planta arquitectònica de la vivenda era d’estil itàlic i es va dissenyar a
partir d’un peristil central que donava
accés a les habitacions de la casa, i que
permetia l’entrada de llum i aire fresc a
totes les estances, com aconsellava Vitruvi al segle i aC.
1- Reconstrucció virtual.
2- Procés d’excavació.
3
3- Ortofotografia.
[page-n-22]
QUI?
ELS HABITANTS
Les troballes epigràfiques de la vil·la i l’estudi dels seus
continguts aporten informació sobre els habitants de la
vil·la, i el paper que feien a la casa.
En esta vil·la van habitar l’amo, la seua família i la servitud, composta per lliberts i esclaus. Coneixem els seus
noms pels epígrafs votius i funeraris.
22
[page-n-23]
)
23
URBANA.
VILLA PARS VRBANA. Qui?
[page-n-24]
VILLA PARS VRBANA. Qui?
Publi Corneli Junià era el propietari de la vil·la, perquè en els textos funeraris consta com la persona
que dedica i paga les inscripcions, pràctica habitual
a l’època romana.
La gens més nombrosa i influent de Saetabis eren
els Cornelii, que havien emparentat amb els Iunii,
il·lustre gens o família de la ciutat que figura en moltes inscripcions.
A la ciutat de Saetabis (Xàtiva) es va trobar una inscripció honorífica tallada sobre un pedestal d’estàtua
eqüestre que Publi Corneli Junià va dedicar al seu
germà, Marc Grani Superstes. Ambdós estaven emparentats per part de mare amb els Iunii de Saetabis.
Es tracta, segons això, d’un personatge ric i ben relacionat, procedent d’una de les gentes més influents
de l’aristocràcia local.
1
24
[page-n-25]
VILLA PARS VRBANA. Qui?
2
3
25
I(ovi) O(ptimo) M(aximo)
pro salute Corneli
Iuniani
Vib(ius) Eutychus
A Júpiter Óptimo Máximo, per la salut de Corneli
Junià. Vibio Eutico.
1-Ubicació hipotètica de la inscripció
votiva.
2- Troballa de la inscripció votiva.
3-Inscripció votiva.
[page-n-26]
VILLA PARS VRBANA. Qui?
26
Rhodine • P(ubli) • C(orneli) • Iuniani • liber(ta) •
an(norum) • XXVI • h(ic) • s(ita) •
et
sit • tibi • ter(ra) • levis
Rodine, lliberta de Publi Corneli Junià, de 26 anys, està
soterrada ací. Que la terra et siga lleu.
Els textos epigràfics funeraris assenyalen que Publius
Cornelius Iuniani tenia els lliberts Rhodine i Vib(ius),
Eutychus i Inve[---] i els esclaus Leonas i Natalis.
[page-n-27]
VILLA PARS VRBANA. Qui?
[- - -]+++E[- - - ?]
[- - - a]nn(orum) • p(lus) • m(inus)
[- - - ?]
[- - -]ssius • L(uci) • [- - -]
-----… de més o menys… anys, …--sio … de Luci, …
C>(ai) • l(ibertus/-a ?) • Inve[- - -]
------?
… Inve-…, llibert/a de Cai.
------?
Natalis
P(ubli) • Corn(eli)
Iuniani • ser(vus)
an(norum) • LX • h(ic) • s(itus) • e(st)
Natal, esclau de Publi Corneli Junià, de 60 anys, està
soterrat ací.
Leonas
P(ubli) Cor>ne(li)
[Iuniani • ser(vus)] (?)
[an(norum) --- • h(ic) • s(itus) • e(st)] (?)
Leonas, esclau de Publi Corneli Junià (?), de … anys,
està soterrat ací.
27
[page-n-28]
28
VILLA PARS VRBANA. Qui?
[page-n-29]
29
Reconstrucció axonomètrica.
VILLA PARS VRBANA. Qui?
VILLA PARS VRBANA. Qui?
[page-n-30]
Com?
La vil·la va tindre quatre segles d’existència des de la
seua edificació, al final del segle i dC, fins que van
caure el sostre i les parets a mitjan segle v dC.
L’evolució urbanística va tindre diferents moments.
Després de la seua fundació i de més d’un segle
d’ocupació, va haver-hi una gran reforma que va enriquir decorativament la casa. Al segle iv dC s’hi va
iniciar un procés de degradació i canvi d’ús fins al
seu abandó gradual al segle v dC.
30
Durant l’antiguitat tardana la zona occidental de la
vil·la es va continuar utilitzant amb activitats agropecuàries. Després es va utilitzar com a necròpolis
fins als segles xi i xii.
[page-n-31]
,, 1
VILLA PARS VRBANA. Com?
,4f
'
•
BASSES
LLI
31 1
3
JARDÍ
TEMPLET
Q
r
1
f
l
Planta arqueològica de la fase
de reformes.
- -.
.....
JI'
(''
4\ 1
PERISTIL
1
-
BANYS
[page-n-32]
,
32
-
•
VILLA PARS VRBANA. Com?
[page-n-33]
La casa, edificada sobre un vessant, tenia un pati central
a través del qual s’articulaven les habitacions. Disposava
de dormitoris, menjadors i salons, a més d’uns banys i
d’un jardí ampli. A la part posterior de la vil·la hi havia
unes basses per al processament del lli i de l’espart. El lli
es cultivava als camps de la propietat i l’espart silvestre
s’arreplegava a les muntanyes.
VILLA PARS VRBANA. Com?
LA FUNDACIÓ
33
Anvers i revers d’un sesterci
de bronze de l’emperador Neró
(any 64 dC).
[page-n-34]
VILLA PARS VRBANA. Com?
VILLA PARS VRBANA. Com?
34
LES REFORMES
Una de les reformes més importants es va
dur a terme al final del segle ii dC i a l’inici
del segle iii dC, gràcies a l’enriquiment
obtingut per la producció del lli.
La vivenda es va embellir amb elements
decoratius luxosos com ara mosaics policroms, revestiments de marbre, escultures importades, etc. A més, es van ampliar
els banys i es va erigir un templet de culte
al déu Hèrcules. Les estances es van decorar amb elements arquitectònics de marbre local, escultures importades i pintures
murals.
A la zona de producció es va construir una
bassa nova i un conjunt d’estances per al
magatzematge.
[page-n-35]
1
VILLA PARS VRBANA. Com?
2
3
35
1- Ortofotografia dels banys.
2- Temple domèstic del jardí.
3- Capitell de pilastra de calcària decorat
amb àbacs i flors.
[page-n-36]
VILLA PARS VRBANA. Com?
VILLA PARS VRBANA. Com?
La pedra triada per al programa decoratiu va ser el
marmor de Buixcarró o Saetabitanum, considerat a
Hispania com un dels de millor qualitat. Procedia de
les pedreres de Buixcarró (Barxeta,València), situades a 22 km de la vil·la.
marmorea
Este marbre es va emprar en les seues tres tonalitats,
rosada, groguenca i blanquinosa, tant en columnes
com en paviments, llindars i frisos, i també va ser suport per als textos epigràfics.
36
Una gran part de les inscripcions funeràries i votives
de la vil·la es van fer amb este marbre, tal com s’ha
constatat en nombroses troballes de jaciments valencians, hispànics i fins i tot itàlics.
1
t '•
1
•
[page-n-37]
VILLA PARS VRBANA. Com?
2
37
1- Sala temperada dels banys decorada amb
paviment de marbre de Buixcarró.
2- Reconstrucció virtual del peristil o pati central
de l’habitatge.
[page-n-38]
VILLA PARS VRBANA. Com?
VILLA PARS VRBANA. Com?
38
1
2
1- Reconstrucció virtual de la decoració
parietal.
2- Fris de revestiment parietal de marbre
de Buixcarró.
[page-n-39]
VILLA PARS VRBANA. Com?
39
1
3
2
1- Detall de la reconstrucció virtual del peristil.
2- Fust de columna de marbre de Buixcarró del peristil.
3- Motllura arquitectònica de marbre de Buixcarró.
[page-n-40]
40
1
2
VILLA PARS VRBANA. Com?
VILLA PARS VRBANA. Com?
[page-n-41]
VILLA PARS VRBANA. Com?
Les habitacions estaven decorades amb pintures murals, de les quals una part es va conservar in situ i la
majoria es va trobar entre els enderrocs. Les restes
mostren motius vegetals i geomètrics emmarcats en
plafons i sanefes, amb una gamma de colors variats,
com ara roig pompeià, blanc, verd, ocre i negre.
1
La decoració de les estances es va completar amb
marbres importats, tant per a l’arquitectura com per
a l’escultura. Este marbre era de color blanc i d’origen
grec, itàlic i hispànic.
2
3
4
41
Inscripció sepulcral
grega.
1 y 2- Fragments d’inscripció grega
reutilitzats en el paviment de la
sala temperada dels banys.
3- Escultura fàl·lica de marbre
importat.
5
4- Flor d’àbac d’un capitell exempt de marbre
blanc.
5- Conjunt escultòric de marbre pentèlic d’una
venatio o escena de caça amb equí mossegat per
un felí.
Himet ... està soterrat
açi
Tenia díhuit anys.
s. II dC.
[page-n-42]
VILLA PARS VRBANA. Com?
VILLA PARS VRBANA. Com?
Hi havia tres paviments policroms de tessel·les o opus tesselatum.
Estaven decorats amb motius geomètrics, vegetals i figuratius,
emmarcats per sanefes. Les tessel·les, d’entre 8 i 10 mm, tenien
colors variats com ara el gris, el groc, l’ocre i el roig.
42
1
3
2
4
[page-n-43]
VILLA PARS VRBANA. Com?
43
5
1, 2, 3, 4- Paviment d’opus tesselatum o mosaic i reconstrucció virtual del
triclinium o menjador.
5- Fragment de paviment mosaic amb motiu floral i animal.
[page-n-44]
44
1
2
VILLA PARS VRBANA. Com?
VILLA PARS VRBANA. Com?
[page-n-45]
VILLA PARS VRBANA. Com?
45
3
1, 2, 3,- Paviment d’opus tesselatum o mosaic del vestíbul del dormitori
principal i reconstrucció virtual.
[page-n-46]
VILLA PARS VRBANA. Com?
VILLA PARS VRBANA. Com?
46
Al costat del jardí estava el dormitori principal, format per un conjunt de tres estances. L’entrada era
un vestíbul amb un paviment de
mosaic policromat que donava pas
a un dormitori espaiós amb un sòl
d’opus sectile o de lloses de marbre
de Buixcarró, i des d’ací s’accedia a
un vestidor menut.
[page-n-47]
VILLA PARS VRBANA. Com?
La pavimentació de marbre tenia plaques de diferents mesures i colors formant combinacions. El sòcol també era de marbre com el sòl, i presentava els tres tons de les diferents
vetes del marbre que es coneixen en la pedrera, afegia taulells de calcària negra i creava
una composició geomètrica i cromàtica. Damunt del sòcol de marbre, en la paret oriental,
conservava un revestiment d’estuc pintat. La decoració de pintura mostrava un fons de to
ataronjat sobre el qual es plasmaven línies i traços de color negrós.
La disposició i composició del sòl marmori marquen la divisió de l’estança en dos ambients.
El més gran el constituïen dues terceres parts del paviment on una disposició escacada creava un ampli espai de saló i, al fons, una franja rectangular d’àmplies plaques emmarcava el
lloc per a ubicar el llit de descans.
47
[page-n-48]
48
VILLA PARS VRBANA. Com?
VILLA PARS VRBANA. Com?
[page-n-49]
VILLA PARS VRBANA. Com?
La conservació in situ d’estructures arqueològiques
és l’alternativa idònia per a evitar la descontextualització de les restes. De vegades el conservador-restaurador es veu en la necessitat de dur a terme operacions d’extracció i trasllat a una nova ubicació per a
garantir-ne la salvaguarda.
Després de fer estos treballs per a la recuperació dels
paviments i dels revestiments pictòrics que decoraven algunes de les estances principals de la vil·la, es
du a terme en el laboratori la investigació i l’aplicació
d’alguns tractaments nous que intenten respectar els
criteris de reversibilitat i mínima intervenció, com
són el sistema de muntatge i reintegració del paviment basat en la utilització ocupació de gravetes soltes, i un mètode d’ancoratge del conjunt de pintura
mural per mitjà d’imants.
(T. Pasíes)
49
[page-n-50]
VILLA PARS VRBANA. Com?
VILLA PARS VRBANA. Com?
Canvi d’Ús I abandÓ
A mitjan del segle iv dC es va fer un canvi en l’ús i en l’activitat productiva de la
vil·la i es va dedicar a tasques agropecuàries. Les estances i les instal·lacions es
van anar descuidant, fet que va provocar l’afonament de la teulada i les parets
en la segona meitat del segle v dC.
L’hàbitat a la zona va continuar al llarg de l’Antiguitat tardana tan sols en alguns punts i en època islàmica va ser necròpolis durant els segles xi-xii dC.
50
- Anvers i revers d’un radiat de
bronze de l’emperador Dioclecià
(any 303 dC aprox.).
Vista parcial de la necròpolis islàmica.
[page-n-51]
51
VILLA PARS VRBANA. Com?
[page-n-52]
VILLA PARS VRBANA. Com?
52
PER QUÈ?
La casa tenia, en el seu costat oriental, un ampli
hortus o jardí amb pins i rosàcies, al qual s’accedia
des del pati porticat i quedava annex al dormitori
principal.
En ell es va construir, entre el final del segle ii dC
i el principi del segle iii dC, un templet de culte
domèstic, perquè la invocació als déus formava
part de les seues creences i rituals religiosos, i en
el qual també es demanava prosperitat en els negocis.
Tenia una planta quadrangular amb accés per l’E,
i en el seu alçat conservat hi havia restes d’estuc
policrom tant al seu interior com a l’exterior.
Hi havia dues bassetes per a libacions i restes del
paviment de morter de calç.
Vista parcial de la necròpolis islàmica.
[page-n-53]
53
VILLA PARS VRBANA. què?
VILLA PARS VRBANA. PerCom?
[page-n-54]
VILLA PARS VRBANA. Per què?
VILLA PARS URBANA. Per què?
Dins del templet hi havia diversos objectes relacionats
amb els rituals que s’hi celebraven: tres escultures, una
ara votiva, tres lluernes o llums d’oli i cinc monedes.
Les escultures eren de marbre blanc i de proporcions reduïdes. Una d’elles era un cap juvenil de l’heroi Hèrcules
amb la leonté sobre el cap; una altra era un fragment de
figura o grup atribuïble a una vara de tirs associada al
déu Dionysos. De la tercera figura només s’ha conservat
un bracet, possiblement de baró, en marbre importat.
L’ara votiva, de gres local, tenia una inscripció dedicada
a Hèrcules l’invencible, Herculi Invicto. Les monedes de
bronze eren de Constanci II i van formar part dels últims actes votius fets en la segona meitat del segle iv dC.
1
54
2
1- Bust de marbre blanc hispànic
que representa el déu Hèrcules jove.
3
2- Troballa de l’escultura d’Hèrcules.
3- Llàntia d’oli.
4- Monedes de Constanci II (347 al
361 dC).
5- Ara votiva amb inscripció.
6- Secció hipotètica del templet.
[page-n-55]
4
55
Herculi
5
Invic-
to •
A Hèrcules Invict
6
VILLA PARS VRBANA. Per què?
VILLA PARS URBANA. Per què?
[page-n-56]
VILLA. PARS RVSTICA
PER A QUÈ?
56
Els objectes trobats a la vil·la ens han donat informació
de les relacions comercials que va mantindre al llarg de
la seua existència. Els estudis interdisciplinaris aporten
informació sobre els recursos econòmics hi existents.
A l’època imperial, la vil·la es dedica fonamentalment
a la producció i al processament del lli i de l’espart. Hi
havia unes altres activitats agropecuàries que eren necessàries per al seu manteniment domèstic. S’hi han
trobat restes relacionades amb l’alimentació i el treball
a la vil·la, com són alguns fruits, ossos d’animals, ceràmiques, objectes de metall, vidre, os treballat, monedes,
marbres…
Els fruits i les llavors trobats i estudiats per la paleocarpologia són el blat i els fruiters (vinya, figuera i olivera).
Entre la fauna hi havia animals domèstics (ovicaprins,
suids, bovins, gallinàcies i conills), silvestres (cervos, cabirol, cabra salvatge, llebre, perdius i coloms) i aquàtics,
fluvials i marins (mol·luscos).
[page-n-57]
VILLA PARS RVSTICA. Per a què?
1
2
57
3
5
1- Pinces metàl·liques decorades per a ús
domèstic.
2, 3- Agulles d’os decorades per al cabell o
la indumentària.
4- Plat de ceràmica envernissada, terra
sigillata, de producció hispànica.
5- Planta del lli.
4
[page-n-58]
VILLA PARS RVSTICA. Per a què?
58
Les vaixelles i les peces d’emmagatzemament usades
en esta vil·la coincidixen amb les habituals en l’imperi romà sigillata hispanica, sudgàl·lica i africana,
àmfores d’importació i de producció local per a vi,
àmfores per a salaons de producció bètica, i grans
contenidors de producció local.
També hi havia ceràmiques de l’àrea del Llenguadoc
(Narbona, Marsella i Bordeus), i de producció local
com la de mà/torneta del sud de la província d’Alacant i el nord de Múrcia, ceràmica hispànica tardana,
lucente, paleocristiana, ebusitanes, àmfores bètiques
(oli) i lusitanes (salaons i derivats).
A partir del segle iv dC es dóna un canvi en l’economia de producció de la vil·la i es deixa de processar lli
per a dedicar-se a produccions agropecuàries, la qual
cosa va comportar noves relacions comercials.
Les monedes trobades en la vil·la ens confirmen estes
relacions comercials a partir del segle iv dC (Roma,
Lugdunum (Lió), Arelate (Arle), Cartago, Nicomèdia,
Constantinoble, Antioquia).
Del nord d’Àfrica prové la vaixella (sigillata africana,
de cuina i àmfores per a conserves de peix i d’oli d’oliva), també del Mediterrani oriental (de cuina jordano-palestina), i de la Grècia continental i de l’àrea occidental de l’actual Turquia (àmfores per a vi).
2
1
[page-n-59]
VILLA PARS RUSTICA. ¿PARAaQUÉ?
VILLA PARS RUSTICA. Per què?
59
5
3
1- Recipient amb cap de moltó de producció
africana.
2- Llàntia de disc de ceràmica.
3, 4- Gerres de ceràmica comuna per a
líquids.
5- Àmfora tardana amb decoració incisa.
4
[page-n-60]
VILLA PARS RVSTICA. Per a què?
60
1
La gran producció d’esta vil·la va ser el lli (linum usitatissimum). Este es cultivava en grans extensions de
terreny per a obtindre’n la fibra i abastir els tallers de
la ciutat pròxima de Saetabis (Xàtiva). L’espart (stipa
tenacisima) va ser un producte silvestre que es recol·
lectava en les muntanyes i també es processava a la
vil·la.
El lli xativí rivalitzava en fama i qualitat amb l’egipci,
tal com esmenten els textos d’autors clàssics com ara
Plini (XVIII, 165), Catul (Carmina XII, 14,17), Gratius
(Cynegetika, XL) i Sili Itàlic (Llibre III de les Guerres
Púniques).
2
1- Bassa per a la maceració del lli i de l’espart.
2- Agulla d’os per a cosir.
3- Espart al seu medi natural.
4- Pondera o pesos de teler de ceràmica.
5- Representació pictòrica romana del procés de
treball del teixit. Àrea vesuviana (Itàlia).
[page-n-61]
VILLA PARS RUSTICA. ¿PARAaQUÉ?
VILLA PARS RUSTICA. Per què?
lineVm
61
3
4
5
[page-n-62]
VILLA PARS RVSTICA. Per a què?
La plantació del lli es feia entre els mesos d’abril
i maig. Al llarg de l’estiu s’arreplegava la collita
agrupant les tiges en feixos que es deixaven assecar en el camp durant dues setmanes. Posteriorment, es procedia a la separació o desgranat de
la llavor.
La següent fase del treball es desenrotllava en la
pars rustica de la casa. El conjunt artesanal estava
format per un canal d’abastiment d’aigua i dues
basses. En la bassa gran es depositaven els manolls per a la seua putrefacció controlada, linum
macerare. Passades un parell de setmanes, es retiraven i s’assecaven a l’aire lliure en un pati solejat
de la casa.
62
Després d’este procés se separaven la fibra i l’estopa que era de menor qualitat. El fil es preparava
amb l’ajuda d’un fus i el seu topall o fusaiola, i es
passava per la debanadora per a confeccionar madeixes que posteriorment es llavarien per a blanquejar-les. Una vegada seques, es feien cabdells i
es traslladaven als telers instal·lats a la ciutat de
Saetabis.
1
2
3
4
[page-n-63]
VILLA PARS RUSTICA. ¿PARAaQUÉ?
VILLA PARS RUSTICA. Per què?
6
5
63
6
1- Recreació de la collita del lli.
2- Pondus o pes de teler de ceràmica.
3, 4- Fusaiola de ceràmica per a filar i un exemple
del seu ús.
5, 6- Basses per a la maceració i el processament del
lli i del l’espart.
7- Recreació hipotètica del treball del lli i de l’espart
en les basses.
7
[page-n-64]
INVESTIGACIÓ i DIFUSIÓ DEL PROJECTE
D’ESTUDI DE LA VIL·LA
DE CORNELIVS
PUBLICACIONS
Albiach, R.; De Madaria, J.L. (coord.) (2006): La
villa de Cornelius. València: Ministeri de Foment.
64
Albiach, R.; Gallego, A.; García-Prósper, E.
(2006): «El procesado del lino en la Villa romana
de Cornelius: primera valoración», en Morel,
J.P., Tresserras, J., Matamala, J.C.: The archaeology of crop fields and gardens (Studio, tutela e fruizione dei beni culturali, nº 2). Ravello
(Itàlia): Centro Universitario Europeo per i Beni
Culturali, p. 75-86.
Albiach, R.; Gallego, A.; García-Prósper, E.
(2008): «La excavación de Els Alters (l’Ènova,
València), una villa romana propiedad de Publius Cornelius Iunianus», en: Martí, J.: Nous
avanços de l’arqueologia valenciana (Quaderns
del Museus Municipals de València, 2), p. 22-37.
Albiach, R.; García-Prósper, E.; Gallego, A.
(2012): «The marble repertoire of the roman villa
of Cornelius (Valencia, Spain)», en IX Asmosia
Conference (Institut Català d’Arqueologia Clàssica, Documenta; 23), p. 176-182.
Arasa, F. (2009): «Novedades en la escultura del
País Valenciano», en VI Reunión sobre Escultura Romana en Hispania. Preactas (Publicaciones
del Parque Arqueológico de Segóbriga, Serie Minor; 3). Conca (Espanya), p. 65-66.
Del Ordi, B.; Regidor, J.L.; Pasíes, T. (2011)
«Revisión de tratamientos de limpieza de pintura mural arqueológica. Eliminación de concreciones calcáreas», Arché, 4 i 5 (2009-2010) (Publicació de l’Institut Universitari de Restauració
del Patrimoni de la UPV), p. 73-80.
Polo Cerdá, M.; García-Prósper, E. (2007):
«Bioarqueología de la necrópolis islámica de la
villa romana de Els Alters (l’Ènova, Valencia)»,
en: Enfermedad, muerte y cultura en las sociedades del pasado. Importancia de la contextualiza-
[page-n-65]
rali. Ravello (Itàlia). Studio, tutela e fruiziones
dei Beni Culturali 2. Bari, 2006, p. 75-86.
Conferència: «La vil·la romana dels Alters (l’Ènova, València)» / Autors: Rosa Albiach; Aquilino
Gallego; Elisa Garcia-Prósper; David Vizcaíno. X Assemblea d’Història de la Ribera (Antella
(València), novembre, 2004).
Conferència: «La vil·la romana de l’Ènova, València» / Autora: Rosa Albiach Descals. Museu
d’Història de la Ciutat de València; organitzada
pel Col·legi de Llicenciats, València, 8 de març
de 2006.
65
ción en los estudios paleopatológicos. Actas del
VIII Congreso Nacional de Paleopatología y del I
Encuentro Hispano-Luso de Paleopatología (Càceres, 16-19 de novembre de 2005), vol I / Barca,
F.J.; Jiménez Ávila, J. (editors). Càceres: Fundación Academia Europea Yuste, p. 454-470.
PONENCIES I COMUNICACIONS
Ponència: «El procesado del lino en la villa romana de Cornelius. Primera valoración» / Autora: Rosa Albiach Descals. The archaeology
of crop fields and gardens. Proceeding of the 1st
Conference on Crop Fields and Gardens Archaeology (Barcelona, 1, 2 i 3 de juny de 2006).
Centro Universitario Europeo per i Beni Cultu-
[page-n-66]
Conferència: «La vil·la romana de l’Ènova, València» / Autora: Rosa Albiach Descals. Impartida
al Departament de Prehistòria i Arqueologia de
la Facultat de Geografia i Història de la Universitat de València, dins del Seminari «Arqueologia
romana i patrimoni», València, 20 de febrer de
2008.
Comunicació-pòster: «La villa de Cornelius en
época tardorromana» / Autors: Rosa Albiach;
Aquilino Gallego; Elisa Garcia-Prósper; Miquel Rosselló. En Las villae tardorromanas en el
occidente del Imperio: arquitectura y función (IV
Coloquio Internacional de Arqueología). Gijón,
del 26 al 28 d’octubre de 2006.
66
Comunicació-pòster: «The marble repertoire
of the roman villa Cornelius (València, Spain)»
/ Autors: Rosa Albiach Descals; Elisa Garcia
i Aquilino Gallego. En IX International Conference of Asmosia (Tarragona, 8-13 de juny de
2009).
TREBALLS D’INVESTIGACIÓ
2009
DEA: “La necrópolis islámica de Els Alters (Enova, Valencia). Estudio bioantropológico y paleopatológico”. Programa de Doctorat en Antropologia Biològica i de la Salud, Departament de
Biotecnologia, Universitat d´Alacant. Alumne:
Manuel Polo Cerdá. Tutor: Alejandro Romero
Rameta.
2012
Tesi de màster: «Revisión crítica de soportes
para mosaico: estudio e intervención de un fragmento de opus tessellatum de la villa de Cornelius (l’Ènova, València)», Màster en Conservació
i Restauració de Béns Culturals, Universitat Politècnica de València. Alumna: Haydé Fayos. Tutors: Jose Luis Regidor, Pilar Soriano i Trinidad
Pasíes.
Tesi de màster: «Un ensayo de mínima intervención en la aplicación de nuevo soporte en pintura
mural arqueológica», Màster en Conservació i
Restauració de Béns Culturals, Universitat Politècnica de València. Alumna: Paola Zincone. Tutors: José Luis Regidor i Trinidad Pasíes.
[page-n-67]
_ ___
---·---=--"'::."'..==
--\'"
""~ • '1"1'
,1 "''
!; lo •
, ' .. '""
!;
' ,
A'"'
.......,
"'--·-----·--·
,
~!:~;;;;;;=::=~~~: 1 :i.=:_ ~=-::E
;
..
1¡1 1
. .. 111
..,_
..
__
-----·
-·- --
·------
[page-n-68]
[page-n-69]
TRANSLATION
69
[page-n-70]
VILLA CORNELIVS
Rural life during the Roman Era
The emergency excavation at Els Alters (L’Enova, Valencia)
was carried out between the months of March through to
June 2004, due to the planned construction of a stretch of
the Madrid to Valencia high speed railway line.
Thanks to the archaeological dig, a Roman villa
constructed in the 1st century AD was unearthed.
Inhabited without interruption until the 12th century AD,
it was named Villa Cornelius because Publius Cornelius
Iunianus was its proprietor.
70
This rustic villa, concentrated on the exploitation and
processing of flax, was found within the territorium of the
city of Saetabis (Xativa) in the province of Tarraconensis.
It was built on an alluvial plain intersected by the Via
Augusta between the Sucro (Xuquer) river and its tributary,
the Magre.
The archaeological findings in this villa and its state of
conservation make it one of the best examples of Roman
era villas found in Valencia. Interdisciplinary studies
have helped in interpreting the history of the site and its
surrounding area.
The results of studying these remains have been presented
at various national and international conferences and have
been published in articles and scientific monographs.
The inhabitants
The residents of the villa included its owner, his family
and servants (freedmen and slaves). We know their names
as they appear on votive and funerary epigraphy found at
the villa.
P. Cornelio Iuaniani would have been the proprietor as his
name appears on the funerary inscriptions as the person
who pays for and to whom said inscriptions are dedicated
to, as was customary in the Roman period. Another
votive text from a freedman is dedicated to him, wishing
him a healthy recovery. The free servants mentioned are
Rhodine, Vib(ius) Eutychus and Inve[---] and the slaves
Leonas and Natalis.
In the town of Saetabis another honorific inscription was
found on the pedestal of an equestrian statue that Publio
Cornelio Iuniani dedicated to his brother, Marco Granio
Superstes. Both brothers were related to the Iunii of
Saetabis through their mother’s line.
The most numerous and influential gens of Saetabis were
the Cornelii, who had married into the Iunii, an illustrious
gens or family of the town which figures on many
inscriptions.
Cornelius’ villa, an example of a Roman villa
The property or fundus of this rustic villa, as was the
common throughout the Imperium, consisted of a home
and land for farming and agricultural exploitation. It
included wooded hills with fauna and a fertile valley
with water from small creeks and subterranean streams.
Local climate was somewhat colder than today, therefore
produce was also based around fruit.
The house had a pars urbana or residence, a pars rustica
with facilities for agricultural work and a pars fructuaria
with workshops and warehouses.
The architectural layout of the house is of an Italic style
and was designed from a central peristyle that gave access
to all the rooms of the house and allowed access of light
and fresh air for all chambers.
The estate was built very close to the Via Augusta thus
aiding trade of the goods processed at the villa. This road
was the main communication axis from Rome (Italy) to
Gades (Cadiz) crossing through the territory of Saetabis
(Xativa) in a North Eastern to South Eastern route.
[page-n-71]
A general overview of the Via Augusta through the lands
of Valencia.
The Villa Cornelius in relation to the Via Augusta.
The stages of occupation
The villa was built at the end of the 1st century AD and it
remained in use up to the second quarter of the 5th century
AD. Throughout this period several reforms were carried out
in various phases both on the house and the production area.
The house, which was built on a slope, had a central patio
around which the rooms of the house were organised. It
had bedrooms, rooms for dining sitting rooms, as well as a
large garden and some baths. At the rear of the villa some
basins were used for processing flax, which was grown
next to wild grass.
One of the more important reforms was undertaken during
the end of the 2nd century AD and the beginning of the 3rd
century AD as a result of the wealth generated through the
production of linen. The property was embellished with
luxury decorative elements such as polychromic mosaics,
marble cladding, imported sculptures etc. Furthermore
the baths were extended and a shrine to Hercules was
erected. In the production area a new pool was built as
well as a group of storehouses.
Around the middle of the 4th century AD a shift in the
productive activity at the villa was manifest, it concentrated
more on farming activities. The storehouses and workshops
began to fall into disuse resulting in the collapse of the roof
and walls during the second half of the 5th century AD.
The zone was only inhabited in a few isolated spots throughout
the period of Late Antiquity. By the Islamic period of the 11th
and 12th centuries AD, it had become a necropolis.
Decoration and Buixcarro marble
The rooms of the house were decorated with architectonic
elements of white marble, imported sculptures and mural paints.
The stone chosen for the decorative project was Buixcarro
marmor, as it was considered as one of the highest quality
marble in Hispania. It was extracted at the quarries in
Buixcarro (Barxeta, Valencia) found 22 km away from the
villa. This marble was used in its full colour range: pink,
yellow and white. It was applied to columns, road surfaces,
thresholds, friezes, and similarly as a backing support
element for epigraphic texts.
Most of the funerary and votive inscriptions in the villa were
made with this marble, as has been confirmed after numerous
findings in Valencian, Hispanic and even Italic sites.
Three polychromic tesserae or opus tesselatum floors
remain. They were decorated with geometric, plant or
figurative motifs with framing borders. The tesserae
measured between 8 mm and 10 mm and displayed
different colours, e.g. grey, yellow, ochre and red.
The five sculptures found in the villa were small and
medium size pieces, none of which has been survived
intact. They were made with white Greek, Italic and
Hispanic marble. None of them is made with marmor
Saetabitanum.
The rooms were decorated with mural paintings, partly
conserved in situ although most of them were found
amongst the collapsed rubble of the ruins. The findings
show plant and geometric motifs framed by panels and
borders, with a wide range of colours, such as Pompeian
red, white, green, ochre and black.
The shrine
The house had a large hortus or pine and rosaceous garden
in the eastern side, which was accessed through the
arcaded courtyard attached to the main dormitory.
A small shrine for domestic worship was erected within
the villa at the end of the 2nd century AD and beginning
of the 3rd century AD. It had a quadrangular ground plan
(1.20m x 1.48m) and was accessible from the East. In the
71
[page-n-72]
small elevation that remains (0.40m), some polychromic
stucco remains were found that belonged to both the
inside and outside of the building.
In the small shrine, there were two small pools, used for
libations, and some remains of line mortar floors. Several
objects connected to the rituals celebrated in it were
also unearthed, e.g. three sculptures, a votive altar, three
chandeliers or oil lamps and five coins.
72
Polychromatic mosaic
Floor section of the opus tesselatum that laid in one of the
largest rooms in the villa, the triclinium or dining room.
The floor was made of small tesserae (8 mm) in various
colours, i.e. yellow, red, blue and white. The decoration
was set out in coffers with floral and geometric motifs
framed with geometric borders.
The sculptures were made of white marble and had reduced
dimensions. One of them represented the hero Hercules’
young head wearing a lion skin; another fragment belonged
to the figure or set of figures representing a thyrsus stick of
the god Dionysus. A small and presumably male arm made
of imported marble is the only fragment that has survived
from the third sculpture.
The economy
The votive altar was made of local sandstone and had an
inscription dedicated to Hercules the invincible, Herculi
Invicto. The bronze coins showed Constantius II face and
belonged to the last votive rituals carried out in the 4th
century AD.
During the Imperial period, the villa’s main activity was
flax and esparto grass production and processing. Other
farming activities were required to maintain the villa
domestic use. Some remains have revealed data about the
villagers’ diet and work, e.g. nuts, animal bones, ceramics,
metal and glass objects, crafted bone, coins, marble, etc.
Restoring the mosaic
Although the on-site conservation of archaeological
structures is the ideal choice to avoid decontextualizing
the remains, in some instances the restorer-conservationist
needs to remove and relocate the piece to a new
emplacement to guarantee its survival. After carrying out
the process of restoring the floors and various elements
of pictorial facing that decorated the main rooms of the
villa, investigation is carried out in the laboratory with
the application of new techniques. These techniques
seek to respect the principles of reversibility and minimal
interference, such as the mounting and reintegration
system of the floor based on the use of loose gravel and
anchoring the mural painting set using magnets.
The objects found in the villa provide us with valuable
information about the trading networks that existed
throughout the villa’s active life. Interdisciplinary studies
have also provided information about the economic
resources available at the time.
Wheat and fruit trees (i.e. vine, fig trees and olive trees)
have been found and examined by paleocarpological
studies. Regarding the fauna, the villa had domestic
animals (i.e. ovine and caprine cattle, Suidae, bovines,
gallinaceous and rabbits), wild animals (i.e. deer, roe deer,
Iberian ibexes, hares, partridges and doves) and river and
sea water animals (i.e. molluscs).
The kitchen tools and storage pieces used in this villa
coincide with those used throughout the Roman Empire
(i.e. Hispanic sigillata, amphorae for imported or locally
produced wine, amphorae to salt Baetican productions,
South Gallic and African productions as well as large
vessels for local production).
From the 4th century AD, there was a change in the
productive economy of the villa. The manufacture of
[page-n-73]
flax ceased and the main activity became farming, which
created new commercial relationships.
The kitchen tools came from North Africa (e.g. African
sigillata, kitchen and amphorae to preserve fish and olive oil).
Some were brought from Eastern Mediterranean areas (e.g.
Jordan Palestinian kitchen tools) or continental Greece and
Eastern area of modern day Turkey (e.g. wine amphorae).
There were also ceramics from the Languedoc area,
i.e. Narbonne, Marseilles and Bordeaux, and locally
manufactured pieces, as in the south of the province of
Alicante and north of Murcia, late Hispanic ceramics,
Lucente, Palaeochristian, Ebusitan, Baetican amphorae to
store oil and Lusitan amphorae to store salt and derivative.
The coins found in the villa confirm these commercial
relationships from the 4th century AD, i.e. Rome,
Lugdunum, Arelate, Carthago, Nicomedia, Constantinople,
and Antioquia.
Flax production
This villa produced mainly flax (linum usitatissimum).
This was grown in vast areas to obtain its fiber and supply
the workshops of the near city of Saetabis (Xàtiva). The
wild esparto grass (stipa tenacisima) was picked from the
mountains and also processed in the villa.
Flax was planted from April to May. During the summer,
the harvest was collected and the stems gathered in
bundles to dry in the fields for two weeks. After that, the
seed was removed from the grain.
The next work stage was developed at the pars rustica
of the house. There were handmade parts consisting of
one water supply channel and two pools. In the big pool,
the bundles were left to decompose in a controlled way,
i.e. linum macerare. After a couple of weeks, they were
removed and left to dry in the open air in a sunny patio of
the house.
Once this process was finished, the low quality fiber and
tow were teased apart. The thread was prepared by means
of a spindle and its limit or spinning whorl and passed
through the spool to make skeins, which were washed in
order to whiten. When they were dry, they were made into
balls and moved to the looms in the city of Saetabis.
As stated in the texts from classical authors like Plinio
(XVIII, 165), Catulo (Carmina XII, 14,17), Gratio
(Cynegetika, XL) and Silio Italico (Book III of Punic
Wars), Saetabense flax competed in quality and popularity
with Egyptian flax.
73
[page-n-74]
""""
'
~ ·.
4
"',....... 4 '
,.......
,,/ ,..,.
....
•
.
,
....
-
-· ... .
. -·
~
...
..
•
.-,
•
•
....
•
.•.
,. •
••
.•..
.
..
,
¡
•
•
.
•
•
.
. ...
•
i
•
[page-n-75]
Museu de Prehistòria de València
Guia de l’exposició
[page-n-2]
[page-n-3]
VILLA
CORN
ELIVS
LA VIDA RURAL EN ÈPOCA ROMANA
[page-n-4]
[page-n-5]
Reconstrucció de la vil·la rústica propietat
de Publius Cornelius Iuniani.
Dibuix: Francisco Chiner Vives.
[page-n-6]
[page-n-7]
Villa Cornelius - La vida rural en època romana
LA VIDA RURAL EN ÈPOCA ROMANA
Autors:
Rosa Albiach Descals
Aquilino Gallego Úbeda
Elisa García-Prósper
amb la col·laboració de Trinidad Pasíes Oviedo
[page-n-8]
DIPUTACIÓ DE VALÈNCIA
President
Alfonso Rus Terol
Diputada de l’Àrea de Cultura
María Jesús Puchalt Farinós
Director de Gestió Cultural i
Museística de l’Àrea de Cultura
Antonio Lis Darder
MUSEU DE PREHISTÒRIA DE
VALÈNCIA
Directora
Helena Bonet Rosado
Cap Unitat de Difusió, Didàctica i
Exposicions
Santiago Grau Gadea
EXPOSICIÓ
Comissariat
Rosa Albiach Descals. Conservadora.
SIP. Museu de Prehistòria de
València
Elisa García-Prósper. Grupo Paleolab
Aquilino Gallego Úbeda. Arqueòleg
Disseny instal·lació i muntatge
Francisco Chiner Vives
Disseny gràfic
Espacio Paco Bascuñán-diseño
gráfico
Laboratori de Restauració del
Museu de Prehistòria de València
Trinidad Pasíes Oviedo
Reconstrucció virtual en 3D
Global Geomática . Vito Porcelli
Audiovisual Villa Cornelius
UnderBox
Marina Madarina
Jano Sempere
Animació. Un dia en Villa Cornelius
Carlos Cuesta Dolz
Digitalització tridimensional
de peces arqueològiques de
Villa Cornelius
Carlos Sánchez
Berenguer i Eduardo Vendrell
Vidal. Escola Tècnica Superior
d’Enginyeria Informàtica. ETSINF.
Universitat Politècnica de València.
Visites didàctiques
Laura Fortea Cervera
Eva Ripollés Adelantado
Carmen García-Rayo
Tallers didàctics
Darqueo. Estudio y Difusión del
Patrimonio, S.L.
Pilar Andrés
Difusió
Begoña Soler Mayor
Gabinet de Premsa Diputació de
València
Laura Martínez Ibáñez
Traducció i correcció al valencià
Unitat de Normalització
Lingüística. Diputació de València
Traducció a l’anglés
Encarna Raga
Fons exposats
Museu de Prehistòria de València
Imatges i dibuixos
Rosa Albiach Descals
Elisa García-Prósper
Aquilino Gallego Úbeda
Trinidad Pasíes Oviedo
Francisco Chiner Vives
Francesc Chiner i Trilles
Carlos Cuesta Dolz
Global Geomática. Vito Porcelli
El Gos Pigall
UnderBox
Marina Mandarina
Jano Sempere
Francisco Capel del Águila (Instituto
de cerámica y vidrio. CESIC. Madrid)
Producció i muntatge
Museu de Prehistòria de València
Unitat de Difusió Didàctica i
Exposicions
UnderBox
Marina Mandarina
Jano Sempere
© del text: els autors
© de les imatges: els autors
© de l’edició: Museu de Prehistòria de
València – Diputació de València
ISBN: 978-84-7795-680-8
Dipòsit legal: V 2571-2013
AGRAÏMENTS
Ajudant de muntatge
Amadeo Moliner Blay
Equip tècnic i d’excavació del
jaciment arqueològic Els Alters (L’Ènova,
València) 2004 i 2005.
Realització instal·lació
Símbols senyalització integral
L’equip d’inventari, catalogació, dibuix i
estudi d’Els Alters-Villa Cornelivs. Autors
del llibre monogràfic La villa de Cornelius.
València, 2006.
PUBLICACIÓ
Autors
Rosa Albiach Descals
Elisa García-Prósper
Aquilino Gallego Úbeda
Amb la col·laboració de
Trinidad Pasíes Oviedo
Disseny i maquetació
Espacio Paco Bascuñán-diseño
gráfico
Traducció i correcció al valencià
Unitat de Normalització Lingüística.
Diputació de València
Traducció a l’anglés
Encarna Raga
Imatges i dibuixos
Rosa Albiach Descals
Elisa García-Prósper
Aquilino Gallego Úbeda
Trinidad Pasíes Oviedo
Francisco Chiner Vives
Francesc Chiner i Trilles
Carlos Cuesta Dolz
Global Geomática. Vito Porcelli
El Gos Pigall
Equip de restauració:
Manuel Moragues Santacreu,
Paola Zincone,
Isabel Casanova Bevía,
Isabel Ferri Ferrero,
Ana Nieto Muñoz,
Mª Amparo Clavell Dualde,
Sheila Llano Torre,
María Perales Azorín,
Ana Mª Martínez Martínez,
Elisa Lloret Mayor,
Haydée Fayos Bou,
Caterine Arias Riesgo,
Lúcia Leitao,
Carolina Mai Cerovaz,
Mª Amparo Peiró Ronda,
Virginia Zanón Alcaide,
Greta Riganty Aparicio,
Alía García,
Alejandra Nieto Villena,
Sara Patrizio i Carmen Bouzas.
Tomi Plata Vinuesa,
Marisa Ribes Valiente,
Victor Chaos, Aroa Cid,
Salvador Pardo,
Josep Antoni Ahuir,
Sheyla Sancho Peris i Pepa Ureña Castillo.
Francisco Capel del Aguila (Instituto de
cerámica y vidrio. CESIC. Madrid).
[page-n-9]
ÍNDEX
VILLA CORNELIVS. La vida rural en època romana
9
Presentació
10
Territorivm
10 On?
10 El territori
16
Quan?
17
Villa. Pars Vrbana
17
Què?
20 Qui?
20 El habitants
28
31
32
48
Còm?
La fundació
Les reformes
Canvi d’ús i abandó
50
54
Villa. Pars rVstica
54
62
67
Investigació i difusió
Translation
Per què?
Per a què?
[page-n-10]
10
[page-n-11]
Al març de 2004, les obres del traçat de l’AVE
València– Madrid van traure a la llum les restes arqueològiques d’una vil·la romana, enclavada al terme
municipal de l’Ènova. Esta vil·la rural, situada molt
prop de la Via Augusta i de l’antiga Saetabis (Xàtiva),
ha resultat tindre un gran valor històric per a l’estudi
del món rural romà a les nostres terres.
Els avatars del destí van voler que el passat i el present es trobaren en un mateix espai, l’antiga vil·la
del patrici Publius Cornelius Iuniani. Este fet fortuït,
però alhora afortunat, ha possibilitat rescatar un important conjunt arqueològic l’excavació i estudi del
qual han proporcionat una documentació completa i
unes peces úniques que s’exhibixen en esta mostra.
Des d’un primer moment, es va establir una estreta
col·laboració entre institucions públiques i privades per a dur a terme, el més ràpidament possible, el
projecte de recuperació d’este tresor de la història,
a penes ocult uns metres davall terra. La Diputació
de València, a través del seu Museu de Prehistòria,
ha participat especialment en l’estudi, la restauració i la conservació dels materials arqueològics de
la vil·la descoberta en l’exercici de la seua funció de
col·laboració en la salvaguarda del patrimoni arqueològic de les entitats locals.
L’exposició Villa Cornelius, la vida rural en època romana» és una mostra més de l’esforç de la Diputació
de València per mostrar als nostres conciutadans el
valor del treball arqueològic i, en este cas, la importància que va tindre la ciutat de Xàtiva i el seu territori durant tot l’imperi romà. Estic segur que el públic
sabrà valorar l’esforç, la dedicació i també la passió
posats en el desenrotllament de tot este gran treball.
És ben conegut tot allò que el món romà ens ha
llegat, des de la llengua fins al traçat de moltes de les
nostres ciutats. La societat romana sempre ha resultat
atraient per estar en la base de la nostra pròpia idiosincràsia. No obstant això, el seu món rural és menys conegut, aquell en què es van desenrotllar bona part de les
activitats econòmiques sobre les quals va construir tota
una civilització.
L’exposició «Villa Cornelius, la vida rural en època romana» és una mostra d’eixa part menys coneguda de la
societat romana. Presenta com era l’activitat d’una vil·la
agrícola, on podem conéixer Publius Cornelius Iuniani,
el seu propietari, el qual va posar en marxa una plantació de lli, on es confeccionaven les famoses teles de
Saetabis que, segons els textos clàssics, eren de les de
millor qualitat de tot l’imperi. Va decorar sa casa sumptuosament, va pavimentar les habitacions, va embellir
les parets amb pintures murals, va col·locar escultures
de marbre d’una gran qualitat i va construir un templet
de culte domèstic.
Els treballs de construcció del traçat de l’AVE, l’any
2004, van descobrir les restes d’esta vil·la que, després
d’una complexa investigació en la qual han col·laborat
més de cinquanta especialistes, es presenten per primera vegada al gran públic d’una forma atractiva, comprensible i pròxima.
Villa Cornelius és un bon exemple de com l’avanç de les
noves infraestructures ha de ser compatible amb la recuperació i l’estudi del patrimoni arqueològic. L’Àrea de
Cultura de la Diputació de València, a través del Museu
de Prehistòria de València, està segura de l’èxit d’esta
mostra que farà accessible a tota la ciutadania la comprensió i el gaudi d’un fragment poc conegut del nostre
passat romà.
Alfonso Rus Terol
María Jesús Puchalt Farinós
President de la Diputació de València
Diputada de l Àrea de Cultura
Diputación de València
11
[page-n-12]
TERRITORIVM
ON?
El territori
12
Esta vil·la rústica, dedicada a l’explotació i el processament del lli,
estava situada al territorium de la ciutat de Saetabis (Xàtiva), a la
província Tarraconense.
Es va construir en una plana al·luvial, entre el riu Sucro (Xúquer) i el
seu afluent el riu Magre, molt prop de la Via Augusta, per a facilitar
el comerç dels productes processats a la vil·la. Esta via era el principal eix de comunicacions des de Roma (Itàlia) fins a Gades (Cadis) i
travessava el territori de Saetabis (Xàtiva) en direcció NE-SO.
Estava en un entorn natural privilegiat, rodejada de muntanyes
amb abundant aigua, fauna i terres fèrtils per al cultiu.
Mapa de situació de Villa Cornelius
en relació a la Via Augusta.
[page-n-13]
TERRRITORIVM. On?
13
VILLA CORNELIVS
[page-n-14]
TERRITORIVM. On?
[page-n-15]
Recreació del paisatge i l’entorn de Villa Cornelius
a partir dels estudis de flora i fauna.
Dibuix: Francisco Chiner Vives.
[page-n-16]
TERRRITORIVM. On?
El clima del moment era més humit i la flora estava
formada per espècies arbòries com ara la carrasca,
el pi negre, el roure i alberedes, de freixes i oms.
La fauna estudiada informa sobre espècies
domèstiques i salvatges. En les montanyes habitaven cervos, cabirols, cabres, cabres salvatges, llebres, perdius i coloms.
1- Presa de mostres de pol·len per a
conéixer la flora del jardí.
2- Vista general de la vil·la
en l’entorn actual.
16
1
2
[page-n-17]
17
TERRRITORIVM. On?
[page-n-18]
PROVINCIES ROMANES EN ÈPOCA DE TRAJÀ
18
Quan?
La vil·la es va construir a finals del segle i dC i va deixar d’usarse en el segon quart del segle v dC.
Al llarg d’este període va haver-hi diverses fases de reformes,
tant a la casa com a la zona de producció.
[page-n-19]
VILLA. PARS VRBANA
QUÈ?
La propietat o fundus d’esta vil·la rústica, igual que les de la resta de
l’Imperium, disposava d’una vivenda i d’uns terrenys d’explotació
agropecuària, situada en un espai natural, ben airejat i pròxim al
mar.
La casa, segons ens descriu Columel·la en el segle i dC, havia de tindre una pars urbana o residència, una pars rustica amb instal·lacions
per a les tasques agràries i una pars fructuaria amb dependències
artesanals i d’emmagatzematge.
1- Mosaic romà que representa una vil·la.
Museu del Bardo (Tunis).
1
19
[page-n-20]
20
VILLA PARS VRBANA. Què?
1
[page-n-21]
VILLA PARS VRBANA. Què?
VILLA PARS VRBANA. Què?
1
2
21
21
La planta arquitectònica de la vivenda era d’estil itàlic i es va dissenyar a
partir d’un peristil central que donava
accés a les habitacions de la casa, i que
permetia l’entrada de llum i aire fresc a
totes les estances, com aconsellava Vitruvi al segle i aC.
1- Reconstrucció virtual.
2- Procés d’excavació.
3
3- Ortofotografia.
[page-n-22]
QUI?
ELS HABITANTS
Les troballes epigràfiques de la vil·la i l’estudi dels seus
continguts aporten informació sobre els habitants de la
vil·la, i el paper que feien a la casa.
En esta vil·la van habitar l’amo, la seua família i la servitud, composta per lliberts i esclaus. Coneixem els seus
noms pels epígrafs votius i funeraris.
22
[page-n-23]
)
23
URBANA.
VILLA PARS VRBANA. Qui?
[page-n-24]
VILLA PARS VRBANA. Qui?
Publi Corneli Junià era el propietari de la vil·la, perquè en els textos funeraris consta com la persona
que dedica i paga les inscripcions, pràctica habitual
a l’època romana.
La gens més nombrosa i influent de Saetabis eren
els Cornelii, que havien emparentat amb els Iunii,
il·lustre gens o família de la ciutat que figura en moltes inscripcions.
A la ciutat de Saetabis (Xàtiva) es va trobar una inscripció honorífica tallada sobre un pedestal d’estàtua
eqüestre que Publi Corneli Junià va dedicar al seu
germà, Marc Grani Superstes. Ambdós estaven emparentats per part de mare amb els Iunii de Saetabis.
Es tracta, segons això, d’un personatge ric i ben relacionat, procedent d’una de les gentes més influents
de l’aristocràcia local.
1
24
[page-n-25]
VILLA PARS VRBANA. Qui?
2
3
25
I(ovi) O(ptimo) M(aximo)
pro salute Corneli
Iuniani
Vib(ius) Eutychus
A Júpiter Óptimo Máximo, per la salut de Corneli
Junià. Vibio Eutico.
1-Ubicació hipotètica de la inscripció
votiva.
2- Troballa de la inscripció votiva.
3-Inscripció votiva.
[page-n-26]
VILLA PARS VRBANA. Qui?
26
Rhodine • P(ubli) • C(orneli) • Iuniani • liber(ta) •
an(norum) • XXVI • h(ic) • s(ita) •
e
sit • tibi • ter(ra) • levis
Rodine, lliberta de Publi Corneli Junià, de 26 anys, està
soterrada ací. Que la terra et siga lleu.
Els textos epigràfics funeraris assenyalen que Publius
Cornelius Iuniani tenia els lliberts Rhodine i Vib(ius),
Eutychus i Inve[---] i els esclaus Leonas i Natalis.
[page-n-27]
VILLA PARS VRBANA. Qui?
[- - -]+++E[- - - ?]
[- - - a]nn(orum) • p(lus) • m(inus)
[- - - ?]
[- - -]ssius • L(uci) • [- - -]
-----… de més o menys… anys, …--sio … de Luci, …
C>(ai) • l(ibertus/-a ?) • Inve[- - -]
------?
… Inve-…, llibert/a de Cai.
------?
Natalis
P(ubli) • Corn(eli)
Iuniani • ser(vus)
an(norum) • LX • h(ic) • s(itus) • e(st)
Natal, esclau de Publi Corneli Junià, de 60 anys, està
soterrat ací.
Leonas
P(ubli) Cor>ne(li)
[Iuniani • ser(vus)] (?)
[an(norum) --- • h(ic) • s(itus) • e(st)] (?)
Leonas, esclau de Publi Corneli Junià (?), de … anys,
està soterrat ací.
27
[page-n-28]
28
VILLA PARS VRBANA. Qui?
[page-n-29]
29
Reconstrucció axonomètrica.
VILLA PARS VRBANA. Qui?
VILLA PARS VRBANA. Qui?
[page-n-30]
Com?
La vil·la va tindre quatre segles d’existència des de la
seua edificació, al final del segle i dC, fins que van
caure el sostre i les parets a mitjan segle v dC.
L’evolució urbanística va tindre diferents moments.
Després de la seua fundació i de més d’un segle
d’ocupació, va haver-hi una gran reforma que va enriquir decorativament la casa. Al segle iv dC s’hi va
iniciar un procés de degradació i canvi d’ús fins al
seu abandó gradual al segle v dC.
30
Durant l’antiguitat tardana la zona occidental de la
vil·la es va continuar utilitzant amb activitats agropecuàries. Després es va utilitzar com a necròpolis
fins als segles xi i xii.
[page-n-31]
,, 1
VILLA PARS VRBANA. Com?
,4f
'
•
BASSES
LLI
31 1
3
JARDÍ
TEMPLET
Q
r
1
f
l
Planta arqueològica de la fase
de reformes.
- -.
.....
JI'
(''
4\ 1
PERISTIL
1
-
BANYS
[page-n-32]
,
32
-
•
VILLA PARS VRBANA. Com?
[page-n-33]
La casa, edificada sobre un vessant, tenia un pati central
a través del qual s’articulaven les habitacions. Disposava
de dormitoris, menjadors i salons, a més d’uns banys i
d’un jardí ampli. A la part posterior de la vil·la hi havia
unes basses per al processament del lli i de l’espart. El lli
es cultivava als camps de la propietat i l’espart silvestre
s’arreplegava a les muntanyes.
VILLA PARS VRBANA. Com?
LA FUNDACIÓ
33
Anvers i revers d’un sesterci
de bronze de l’emperador Neró
(any 64 dC).
[page-n-34]
VILLA PARS VRBANA. Com?
VILLA PARS VRBANA. Com?
34
LES REFORMES
Una de les reformes més importants es va
dur a terme al final del segle ii dC i a l’inici
del segle iii dC, gràcies a l’enriquiment
obtingut per la producció del lli.
La vivenda es va embellir amb elements
decoratius luxosos com ara mosaics policroms, revestiments de marbre, escultures importades, etc. A més, es van ampliar
els banys i es va erigir un templet de culte
al déu Hèrcules. Les estances es van decorar amb elements arquitectònics de marbre local, escultures importades i pintures
murals.
A la zona de producció es va construir una
bassa nova i un conjunt d’estances per al
magatzematge.
[page-n-35]
1
VILLA PARS VRBANA. Com?
2
3
35
1- Ortofotografia dels banys.
2- Temple domèstic del jardí.
3- Capitell de pilastra de calcària decorat
amb àbacs i flors.
[page-n-36]
VILLA PARS VRBANA. Com?
VILLA PARS VRBANA. Com?
La pedra triada per al programa decoratiu va ser el
marmor de Buixcarró o Saetabitanum, considerat a
Hispania com un dels de millor qualitat. Procedia de
les pedreres de Buixcarró (Barxeta,València), situades a 22 km de la vil·la.
marmorea
Este marbre es va emprar en les seues tres tonalitats,
rosada, groguenca i blanquinosa, tant en columnes
com en paviments, llindars i frisos, i també va ser suport per als textos epigràfics.
36
Una gran part de les inscripcions funeràries i votives
de la vil·la es van fer amb este marbre, tal com s’ha
constatat en nombroses troballes de jaciments valencians, hispànics i fins i tot itàlics.
1
t '•
1
•
[page-n-37]
VILLA PARS VRBANA. Com?
2
37
1- Sala temperada dels banys decorada amb
paviment de marbre de Buixcarró.
2- Reconstrucció virtual del peristil o pati central
de l’habitatge.
[page-n-38]
VILLA PARS VRBANA. Com?
VILLA PARS VRBANA. Com?
38
1
2
1- Reconstrucció virtual de la decoració
parietal.
2- Fris de revestiment parietal de marbre
de Buixcarró.
[page-n-39]
VILLA PARS VRBANA. Com?
39
1
3
2
1- Detall de la reconstrucció virtual del peristil.
2- Fust de columna de marbre de Buixcarró del peristil.
3- Motllura arquitectònica de marbre de Buixcarró.
[page-n-40]
40
1
2
VILLA PARS VRBANA. Com?
VILLA PARS VRBANA. Com?
[page-n-41]
VILLA PARS VRBANA. Com?
Les habitacions estaven decorades amb pintures murals, de les quals una part es va conservar in situ i la
majoria es va trobar entre els enderrocs. Les restes
mostren motius vegetals i geomètrics emmarcats en
plafons i sanefes, amb una gamma de colors variats,
com ara roig pompeià, blanc, verd, ocre i negre.
1
La decoració de les estances es va completar amb
marbres importats, tant per a l’arquitectura com per
a l’escultura. Este marbre era de color blanc i d’origen
grec, itàlic i hispànic.
2
3
4
41
Inscripció sepulcral
grega.
1 y 2- Fragments d’inscripció grega
reutilitzats en el paviment de la
sala temperada dels banys.
3- Escultura fàl·lica de marbre
importat.
5
4- Flor d’àbac d’un capitell exempt de marbre
blanc.
5- Conjunt escultòric de marbre pentèlic d’una
venatio o escena de caça amb equí mossegat per
un felí.
Himet ... està soterrat
açi
Tenia díhuit anys.
s. II dC.
[page-n-42]
VILLA PARS VRBANA. Com?
VILLA PARS VRBANA. Com?
Hi havia tres paviments policroms de tessel·les o opus tesselatum.
Estaven decorats amb motius geomètrics, vegetals i figuratius,
emmarcats per sanefes. Les tessel·les, d’entre 8 i 10 mm, tenien
colors variats com ara el gris, el groc, l’ocre i el roig.
42
1
3
2
4
[page-n-43]
VILLA PARS VRBANA. Com?
43
5
1, 2, 3, 4- Paviment d’opus tesselatum o mosaic i reconstrucció virtual del
triclinium o menjador.
5- Fragment de paviment mosaic amb motiu floral i animal.
[page-n-44]
44
1
2
VILLA PARS VRBANA. Com?
VILLA PARS VRBANA. Com?
[page-n-45]
VILLA PARS VRBANA. Com?
45
3
1, 2, 3,- Paviment d’opus tesselatum o mosaic del vestíbul del dormitori
principal i reconstrucció virtual.
[page-n-46]
VILLA PARS VRBANA. Com?
VILLA PARS VRBANA. Com?
46
Al costat del jardí estava el dormitori principal, format per un conjunt de tres estances. L’entrada era
un vestíbul amb un paviment de
mosaic policromat que donava pas
a un dormitori espaiós amb un sòl
d’opus sectile o de lloses de marbre
de Buixcarró, i des d’ací s’accedia a
un vestidor menut.
[page-n-47]
VILLA PARS VRBANA. Com?
La pavimentació de marbre tenia plaques de diferents mesures i colors formant combinacions. El sòcol també era de marbre com el sòl, i presentava els tres tons de les diferents
vetes del marbre que es coneixen en la pedrera, afegia taulells de calcària negra i creava
una composició geomètrica i cromàtica. Damunt del sòcol de marbre, en la paret oriental,
conservava un revestiment d’estuc pintat. La decoració de pintura mostrava un fons de to
ataronjat sobre el qual es plasmaven línies i traços de color negrós.
La disposició i composició del sòl marmori marquen la divisió de l’estança en dos ambients.
El més gran el constituïen dues terceres parts del paviment on una disposició escacada creava un ampli espai de saló i, al fons, una franja rectangular d’àmplies plaques emmarcava el
lloc per a ubicar el llit de descans.
47
[page-n-48]
48
VILLA PARS VRBANA. Com?
VILLA PARS VRBANA. Com?
[page-n-49]
VILLA PARS VRBANA. Com?
La conservació in situ d’estructures arqueològiques
és l’alternativa idònia per a evitar la descontextualització de les restes. De vegades el conservador-restaurador es veu en la necessitat de dur a terme operacions d’extracció i trasllat a una nova ubicació per a
garantir-ne la salvaguarda.
Després de fer estos treballs per a la recuperació dels
paviments i dels revestiments pictòrics que decoraven algunes de les estances principals de la vil·la, es
du a terme en el laboratori la investigació i l’aplicació
d’alguns tractaments nous que intenten respectar els
criteris de reversibilitat i mínima intervenció, com
són el sistema de muntatge i reintegració del paviment basat en la utilització ocupació de gravetes soltes, i un mètode d’ancoratge del conjunt de pintura
mural per mitjà d’imants.
(T. Pasíes)
49
[page-n-50]
VILLA PARS VRBANA. Com?
VILLA PARS VRBANA. Com?
Canvi d’Ús I abandÓ
A mitjan del segle iv dC es va fer un canvi en l’ús i en l’activitat productiva de la
vil·la i es va dedicar a tasques agropecuàries. Les estances i les instal·lacions es
van anar descuidant, fet que va provocar l’afonament de la teulada i les parets
en la segona meitat del segle v dC.
L’hàbitat a la zona va continuar al llarg de l’Antiguitat tardana tan sols en alguns punts i en època islàmica va ser necròpolis durant els segles xi-xii dC.
50
- Anvers i revers d’un radiat de
bronze de l’emperador Dioclecià
(any 303 dC aprox.).
Vista parcial de la necròpolis islàmica.
[page-n-51]
51
VILLA PARS VRBANA. Com?
[page-n-52]
VILLA PARS VRBANA. Com?
52
PER QUÈ?
La casa tenia, en el seu costat oriental, un ampli
hortus o jardí amb pins i rosàcies, al qual s’accedia
des del pati porticat i quedava annex al dormitori
principal.
En ell es va construir, entre el final del segle ii dC
i el principi del segle iii dC, un templet de culte
domèstic, perquè la invocació als déus formava
part de les seues creences i rituals religiosos, i en
el qual també es demanava prosperitat en els negocis.
Tenia una planta quadrangular amb accés per l’E,
i en el seu alçat conservat hi havia restes d’estuc
policrom tant al seu interior com a l’exterior.
Hi havia dues bassetes per a libacions i restes del
paviment de morter de calç.
Vista parcial de la necròpolis islàmica.
[page-n-53]
53
VILLA PARS VRBANA. què?
VILLA PARS VRBANA. PerCom?
[page-n-54]
VILLA PARS VRBANA. Per què?
VILLA PARS URBANA. Per què?
Dins del templet hi havia diversos objectes relacionats
amb els rituals que s’hi celebraven: tres escultures, una
ara votiva, tres lluernes o llums d’oli i cinc monedes.
Les escultures eren de marbre blanc i de proporcions reduïdes. Una d’elles era un cap juvenil de l’heroi Hèrcules
amb la leonté sobre el cap; una altra era un fragment de
figura o grup atribuïble a una vara de tirs associada al
déu Dionysos. De la tercera figura només s’ha conservat
un bracet, possiblement de baró, en marbre importat.
L’ara votiva, de gres local, tenia una inscripció dedicada
a Hèrcules l’invencible, Herculi Invicto. Les monedes de
bronze eren de Constanci II i van formar part dels últims actes votius fets en la segona meitat del segle iv dC.
1
54
2
1- Bust de marbre blanc hispànic
que representa el déu Hèrcules jove.
3
2- Troballa de l’escultura d’Hèrcules.
3- Llàntia d’oli.
4- Monedes de Constanci II (347 al
361 dC).
5- Ara votiva amb inscripció.
6- Secció hipotètica del templet.
[page-n-55]
4
55
Herculi
5
Invic-
to •
A Hèrcules Invict
6
VILLA PARS VRBANA. Per què?
VILLA PARS URBANA. Per què?
[page-n-56]
VILLA. PARS RVSTICA
PER A QUÈ?
56
Els objectes trobats a la vil·la ens han donat informació
de les relacions comercials que va mantindre al llarg de
la seua existència. Els estudis interdisciplinaris aporten
informació sobre els recursos econòmics hi existents.
A l’època imperial, la vil·la es dedica fonamentalment
a la producció i al processament del lli i de l’espart. Hi
havia unes altres activitats agropecuàries que eren necessàries per al seu manteniment domèstic. S’hi han
trobat restes relacionades amb l’alimentació i el treball
a la vil·la, com són alguns fruits, ossos d’animals, ceràmiques, objectes de metall, vidre, os treballat, monedes,
marbres…
Els fruits i les llavors trobats i estudiats per la paleocarpologia són el blat i els fruiters (vinya, figuera i olivera).
Entre la fauna hi havia animals domèstics (ovicaprins,
suids, bovins, gallinàcies i conills), silvestres (cervos, cabirol, cabra salvatge, llebre, perdius i coloms) i aquàtics,
fluvials i marins (mol·luscos).
[page-n-57]
VILLA PARS RVSTICA. Per a què?
1
2
57
3
5
1- Pinces metàl·liques decorades per a ús
domèstic.
2, 3- Agulles d’os decorades per al cabell o
la indumentària.
4- Plat de ceràmica envernissada, terra
sigillata, de producció hispànica.
5- Planta del lli.
4
[page-n-58]
VILLA PARS RVSTICA. Per a què?
58
Les vaixelles i les peces d’emmagatzemament usades
en esta vil·la coincidixen amb les habituals en l’imperi romà sigillata hispanica, sudgàl·lica i africana,
àmfores d’importació i de producció local per a vi,
àmfores per a salaons de producció bètica, i grans
contenidors de producció local.
També hi havia ceràmiques de l’àrea del Llenguadoc
(Narbona, Marsella i Bordeus), i de producció local
com la de mà/torneta del sud de la província d’Alacant i el nord de Múrcia, ceràmica hispànica tardana,
lucente, paleocristiana, ebusitanes, àmfores bètiques
(oli) i lusitanes (salaons i derivats).
A partir del segle iv dC es dóna un canvi en l’economia de producció de la vil·la i es deixa de processar lli
per a dedicar-se a produccions agropecuàries, la qual
cosa va comportar noves relacions comercials.
Les monedes trobades en la vil·la ens confirmen estes
relacions comercials a partir del segle iv dC (Roma,
Lugdunum (Lió), Arelate (Arle), Cartago, Nicomèdia,
Constantinoble, Antioquia).
Del nord d’Àfrica prové la vaixella (sigillata africana,
de cuina i àmfores per a conserves de peix i d’oli d’oliva), també del Mediterrani oriental (de cuina jordano-palestina), i de la Grècia continental i de l’àrea occidental de l’actual Turquia (àmfores per a vi).
2
1
[page-n-59]
VILLA PARS RUSTICA. ¿PARAaQUÉ?
VILLA PARS RUSTICA. Per què?
59
5
3
1- Recipient amb cap de moltó de producció
africana.
2- Llàntia de disc de ceràmica.
3, 4- Gerres de ceràmica comuna per a
líquids.
5- Àmfora tardana amb decoració incisa.
4
[page-n-60]
VILLA PARS RVSTICA. Per a què?
60
1
La gran producció d’esta vil·la va ser el lli (linum usitatissimum). Este es cultivava en grans extensions de
terreny per a obtindre’n la fibra i abastir els tallers de
la ciutat pròxima de Saetabis (Xàtiva). L’espart (stipa
tenacisima) va ser un producte silvestre que es recol·
lectava en les muntanyes i també es processava a la
vil·la.
El lli xativí rivalitzava en fama i qualitat amb l’egipci,
tal com esmenten els textos d’autors clàssics com ara
Plini (XVIII, 165), Catul (Carmina XII, 14,17), Gratius
(Cynegetika, XL) i Sili Itàlic (Llibre III de les Guerres
Púniques).
2
1- Bassa per a la maceració del lli i de l’espart.
2- Agulla d’os per a cosir.
3- Espart al seu medi natural.
4- Pondera o pesos de teler de ceràmica.
5- Representació pictòrica romana del procés de
treball del teixit. Àrea vesuviana (Itàlia).
[page-n-61]
VILLA PARS RUSTICA. ¿PARAaQUÉ?
VILLA PARS RUSTICA. Per què?
lineVm
61
3
4
5
[page-n-62]
VILLA PARS RVSTICA. Per a què?
La plantació del lli es feia entre els mesos d’abril
i maig. Al llarg de l’estiu s’arreplegava la collita
agrupant les tiges en feixos que es deixaven assecar en el camp durant dues setmanes. Posteriorment, es procedia a la separació o desgranat de
la llavor.
La següent fase del treball es desenrotllava en la
pars rustica de la casa. El conjunt artesanal estava
format per un canal d’abastiment d’aigua i dues
basses. En la bassa gran es depositaven els manolls per a la seua putrefacció controlada, linum
macerare. Passades un parell de setmanes, es retiraven i s’assecaven a l’aire lliure en un pati solejat
de la casa.
62
Després d’este procés se separaven la fibra i l’estopa que era de menor qualitat. El fil es preparava
amb l’ajuda d’un fus i el seu topall o fusaiola, i es
passava per la debanadora per a confeccionar madeixes que posteriorment es llavarien per a blanquejar-les. Una vegada seques, es feien cabdells i
es traslladaven als telers instal·lats a la ciutat de
Saetabis.
1
2
3
4
[page-n-63]
VILLA PARS RUSTICA. ¿PARAaQUÉ?
VILLA PARS RUSTICA. Per què?
6
5
63
6
1- Recreació de la collita del lli.
2- Pondus o pes de teler de ceràmica.
3, 4- Fusaiola de ceràmica per a filar i un exemple
del seu ús.
5, 6- Basses per a la maceració i el processament del
lli i del l’espart.
7- Recreació hipotètica del treball del lli i de l’espart
en les basses.
7
[page-n-64]
INVESTIGACIÓ i DIFUSIÓ DEL PROJECTE
D’ESTUDI DE LA VIL·LA
DE CORNELIVS
PUBLICACIONS
Albiach, R.; De Madaria, J.L. (coord.) (2006): La
villa de Cornelius. València: Ministeri de Foment.
64
Albiach, R.; Gallego, A.; García-Prósper, E.
(2006): «El procesado del lino en la Villa romana
de Cornelius: primera valoración», en Morel,
J.P., Tresserras, J., Matamala, J.C.: The archaeology of crop fields and gardens (Studio, tutela e fruizione dei beni culturali, nº 2). Ravello
(Itàlia): Centro Universitario Europeo per i Beni
Culturali, p. 75-86.
Albiach, R.; Gallego, A.; García-Prósper, E.
(2008): «La excavación de Els Alters (l’Ènova,
València), una villa romana propiedad de Publius Cornelius Iunianus», en: Martí, J.: Nous
avanços de l’arqueologia valenciana (Quaderns
del Museus Municipals de València, 2), p. 22-37.
Albiach, R.; García-Prósper, E.; Gallego, A.
(2012): «The marble repertoire of the roman villa
of Cornelius (Valencia, Spain)», en IX Asmosia
Conference (Institut Català d’Arqueologia Clàssica, Documenta; 23), p. 176-182.
Arasa, F. (2009): «Novedades en la escultura del
País Valenciano», en VI Reunión sobre Escultura Romana en Hispania. Preactas (Publicaciones
del Parque Arqueológico de Segóbriga, Serie Minor; 3). Conca (Espanya), p. 65-66.
Del Ordi, B.; Regidor, J.L.; Pasíes, T. (2011)
«Revisión de tratamientos de limpieza de pintura mural arqueológica. Eliminación de concreciones calcáreas», Arché, 4 i 5 (2009-2010) (Publicació de l’Institut Universitari de Restauració
del Patrimoni de la UPV), p. 73-80.
Polo Cerdá, M.; García-Prósper, E. (2007):
«Bioarqueología de la necrópolis islámica de la
villa romana de Els Alters (l’Ènova, Valencia)»,
en: Enfermedad, muerte y cultura en las sociedades del pasado. Importancia de la contextualiza-
[page-n-65]
rali. Ravello (Itàlia). Studio, tutela e fruiziones
dei Beni Culturali 2. Bari, 2006, p. 75-86.
Conferència: «La vil·la romana dels Alters (l’Ènova, València)» / Autors: Rosa Albiach; Aquilino
Gallego; Elisa Garcia-Prósper; David Vizcaíno. X Assemblea d’Història de la Ribera (Antella
(València), novembre, 2004).
Conferència: «La vil·la romana de l’Ènova, València» / Autora: Rosa Albiach Descals. Museu
d’Història de la Ciutat de València; organitzada
pel Col·legi de Llicenciats, València, 8 de març
de 2006.
65
ción en los estudios paleopatológicos. Actas del
VIII Congreso Nacional de Paleopatología y del I
Encuentro Hispano-Luso de Paleopatología (Càceres, 16-19 de novembre de 2005), vol I / Barca,
F.J.; Jiménez Ávila, J. (editors). Càceres: Fundación Academia Europea Yuste, p. 454-470.
PONENCIES I COMUNICACIONS
Ponència: «El procesado del lino en la villa romana de Cornelius. Primera valoración» / Autora: Rosa Albiach Descals. The archaeology
of crop fields and gardens. Proceeding of the 1st
Conference on Crop Fields and Gardens Archaeology (Barcelona, 1, 2 i 3 de juny de 2006).
Centro Universitario Europeo per i Beni Cultu-
[page-n-66]
Conferència: «La vil·la romana de l’Ènova, València» / Autora: Rosa Albiach Descals. Impartida
al Departament de Prehistòria i Arqueologia de
la Facultat de Geografia i Història de la Universitat de València, dins del Seminari «Arqueologia
romana i patrimoni», València, 20 de febrer de
2008.
Comunicació-pòster: «La villa de Cornelius en
época tardorromana» / Autors: Rosa Albiach;
Aquilino Gallego; Elisa Garcia-Prósper; Miquel Rosselló. En Las villae tardorromanas en el
occidente del Imperio: arquitectura y función (IV
Coloquio Internacional de Arqueología). Gijón,
del 26 al 28 d’octubre de 2006.
66
Comunicació-pòster: «The marble repertoire
of the roman villa Cornelius (València, Spain)»
/ Autors: Rosa Albiach Descals; Elisa Garcia
i Aquilino Gallego. En IX International Conference of Asmosia (Tarragona, 8-13 de juny de
2009).
TREBALLS D’INVESTIGACIÓ
2009
DEA: “La necrópolis islámica de Els Alters (Enova, Valencia). Estudio bioantropológico y paleopatológico”. Programa de Doctorat en Antropologia Biològica i de la Salud, Departament de
Biotecnologia, Universitat d´Alacant. Alumne:
Manuel Polo Cerdá. Tutor: Alejandro Romero
Rameta.
2012
Tesi de màster: «Revisión crítica de soportes
para mosaico: estudio e intervención de un fragmento de opus tessellatum de la villa de Cornelius (l’Ènova, València)», Màster en Conservació
i Restauració de Béns Culturals, Universitat Politècnica de València. Alumna: Haydé Fayos. Tutors: Jose Luis Regidor, Pilar Soriano i Trinidad
Pasíes.
Tesi de màster: «Un ensayo de mínima intervención en la aplicación de nuevo soporte en pintura
mural arqueológica», Màster en Conservació i
Restauració de Béns Culturals, Universitat Politècnica de València. Alumna: Paola Zincone. Tutors: José Luis Regidor i Trinidad Pasíes.
[page-n-67]
_ ___
---·---=--"'::."'..==
--\'"
""~ • '1"1'
,1 "''
!; lo •
, ' .. '""
!;
' ,
A'"'
.......,
"'--·-----·--·
,
~!:~;;;;;;=::=~~~: 1 :i.=:_ ~=-::E
;
..
1¡1 1
. .. 111
..,_
..
__
-----·
-·- --
·------
[page-n-68]
[page-n-69]
TRANSLATION
69
[page-n-70]
VILLA CORNELIVS
Rural life during the Roman Era
The emergency excavation at Els Alters (L’Enova, Valencia)
was carried out between the months of March through to
June 2004, due to the planned construction of a stretch of
the Madrid to Valencia high speed railway line.
Thanks to the archaeological dig, a Roman villa
constructed in the 1st century AD was unearthed.
Inhabited without interruption until the 12th century AD,
it was named Villa Cornelius because Publius Cornelius
Iunianus was its proprietor.
70
This rustic villa, concentrated on the exploitation and
processing of flax, was found within the territorium of the
city of Saetabis (Xativa) in the province of Tarraconensis.
It was built on an alluvial plain intersected by the Via
Augusta between the Sucro (Xuquer) river and its tributary,
the Magre.
The archaeological findings in this villa and its state of
conservation make it one of the best examples of Roman
era villas found in Valencia. Interdisciplinary studies
have helped in interpreting the history of the site and its
surrounding area.
The results of studying these remains have been presented
at various national and international conferences and have
been published in articles and scientific monographs.
The inhabitants
The residents of the villa included its owner, his family
and servants (freedmen and slaves). We know their names
as they appear on votive and funerary epigraphy found at
the villa.
P. Cornelio Iuaniani would have been the proprietor as his
name appears on the funerary inscriptions as the person
who pays for and to whom said inscriptions are dedicated
to, as was customary in the Roman period. Another
votive text from a freedman is dedicated to him, wishing
him a healthy recovery. The free servants mentioned are
Rhodine, Vib(ius) Eutychus and Inve[---] and the slaves
Leonas and Natalis.
In the town of Saetabis another honorific inscription was
found on the pedestal of an equestrian statue that Publio
Cornelio Iuniani dedicated to his brother, Marco Granio
Superstes. Both brothers were related to the Iunii of
Saetabis through their mother’s line.
The most numerous and influential gens of Saetabis were
the Cornelii, who had married into the Iunii, an illustrious
gens or family of the town which figures on many
inscriptions.
Cornelius’ villa, an example of a Roman villa
The property or fundus of this rustic villa, as was the
common throughout the Imperium, consisted of a home
and land for farming and agricultural exploitation. It
included wooded hills with fauna and a fertile valley
with water from small creeks and subterranean streams.
Local climate was somewhat colder than today, therefore
produce was also based around fruit.
The house had a pars urbana or residence, a pars rustica
with facilities for agricultural work and a pars fructuaria
with workshops and warehouses.
The architectural layout of the house is of an Italic style
and was designed from a central peristyle that gave access
to all the rooms of the house and allowed access of light
and fresh air for all chambers.
The estate was built very close to the Via Augusta thus
aiding trade of the goods processed at the villa. This road
was the main communication axis from Rome (Italy) to
Gades (Cadiz) crossing through the territory of Saetabis
(Xativa) in a North Eastern to South Eastern route.
[page-n-71]
A general overview of the Via Augusta through the lands
of Valencia.
The Villa Cornelius in relation to the Via Augusta.
The stages of occupation
The villa was built at the end of the 1st century AD and it
remained in use up to the second quarter of the 5th century
AD. Throughout this period several reforms were carried out
in various phases both on the house and the production area.
The house, which was built on a slope, had a central patio
around which the rooms of the house were organised. It
had bedrooms, rooms for dining sitting rooms, as well as a
large garden and some baths. At the rear of the villa some
basins were used for processing flax, which was grown
next to wild grass.
One of the more important reforms was undertaken during
the end of the 2nd century AD and the beginning of the 3rd
century AD as a result of the wealth generated through the
production of linen. The property was embellished with
luxury decorative elements such as polychromic mosaics,
marble cladding, imported sculptures etc. Furthermore
the baths were extended and a shrine to Hercules was
erected. In the production area a new pool was built as
well as a group of storehouses.
Around the middle of the 4th century AD a shift in the
productive activity at the villa was manifest, it concentrated
more on farming activities. The storehouses and workshops
began to fall into disuse resulting in the collapse of the roof
and walls during the second half of the 5th century AD.
The zone was only inhabited in a few isolated spots throughout
the period of Late Antiquity. By the Islamic period of the 11th
and 12th centuries AD, it had become a necropolis.
Decoration and Buixcarro marble
The rooms of the house were decorated with architectonic
elements of white marble, imported sculptures and mural paints.
The stone chosen for the decorative project was Buixcarro
marmor, as it was considered as one of the highest quality
marble in Hispania. It was extracted at the quarries in
Buixcarro (Barxeta, Valencia) found 22 km away from the
villa. This marble was used in its full colour range: pink,
yellow and white. It was applied to columns, road surfaces,
thresholds, friezes, and similarly as a backing support
element for epigraphic texts.
Most of the funerary and votive inscriptions in the villa were
made with this marble, as has been confirmed after numerous
findings in Valencian, Hispanic and even Italic sites.
Three polychromic tesserae or opus tesselatum floors
remain. They were decorated with geometric, plant or
figurative motifs with framing borders. The tesserae
measured between 8 mm and 10 mm and displayed
different colours, e.g. grey, yellow, ochre and red.
The five sculptures found in the villa were small and
medium size pieces, none of which has been survived
intact. They were made with white Greek, Italic and
Hispanic marble. None of them is made with marmor
Saetabitanum.
The rooms were decorated with mural paintings, partly
conserved in situ although most of them were found
amongst the collapsed rubble of the ruins. The findings
show plant and geometric motifs framed by panels and
borders, with a wide range of colours, such as Pompeian
red, white, green, ochre and black.
The shrine
The house had a large hortus or pine and rosaceous garden
in the eastern side, which was accessed through the
arcaded courtyard attached to the main dormitory.
A small shrine for domestic worship was erected within
the villa at the end of the 2nd century AD and beginning
of the 3rd century AD. It had a quadrangular ground plan
(1.20m x 1.48m) and was accessible from the East. In the
71
[page-n-72]
small elevation that remains (0.40m), some polychromic
stucco remains were found that belonged to both the
inside and outside of the building.
In the small shrine, there were two small pools, used for
libations, and some remains of line mortar floors. Several
objects connected to the rituals celebrated in it were
also unearthed, e.g. three sculptures, a votive altar, three
chandeliers or oil lamps and five coins.
72
Polychromatic mosaic
Floor section of the opus tesselatum that laid in one of the
largest rooms in the villa, the triclinium or dining room.
The floor was made of small tesserae (8 mm) in various
colours, i.e. yellow, red, blue and white. The decoration
was set out in coffers with floral and geometric motifs
framed with geometric borders.
The sculptures were made of white marble and had reduced
dimensions. One of them represented the hero Hercules’
young head wearing a lion skin; another fragment belonged
to the figure or set of figures representing a thyrsus stick of
the god Dionysus. A small and presumably male arm made
of imported marble is the only fragment that has survived
from the third sculpture.
The economy
The votive altar was made of local sandstone and had an
inscription dedicated to Hercules the invincible, Herculi
Invicto. The bronze coins showed Constantius II face and
belonged to the last votive rituals carried out in the 4th
century AD.
During the Imperial period, the villa’s main activity was
flax and esparto grass production and processing. Other
farming activities were required to maintain the villa
domestic use. Some remains have revealed data about the
villagers’ diet and work, e.g. nuts, animal bones, ceramics,
metal and glass objects, crafted bone, coins, marble, etc.
Restoring the mosaic
Although the on-site conservation of archaeological
structures is the ideal choice to avoid decontextualizing
the remains, in some instances the restorer-conservationist
needs to remove and relocate the piece to a new
emplacement to guarantee its survival. After carrying out
the process of restoring the floors and various elements
of pictorial facing that decorated the main rooms of the
villa, investigation is carried out in the laboratory with
the application of new techniques. These techniques
seek to respect the principles of reversibility and minimal
interference, such as the mounting and reintegration
system of the floor based on the use of loose gravel and
anchoring the mural painting set using magnets.
The objects found in the villa provide us with valuable
information about the trading networks that existed
throughout the villa’s active life. Interdisciplinary studies
have also provided information about the economic
resources available at the time.
Wheat and fruit trees (i.e. vine, fig trees and olive trees)
have been found and examined by paleocarpological
studies. Regarding the fauna, the villa had domestic
animals (i.e. ovine and caprine cattle, Suidae, bovines,
gallinaceous and rabbits), wild animals (i.e. deer, roe deer,
Iberian ibexes, hares, partridges and doves) and river and
sea water animals (i.e. molluscs).
The kitchen tools and storage pieces used in this villa
coincide with those used throughout the Roman Empire
(i.e. Hispanic sigillata, amphorae for imported or locally
produced wine, amphorae to salt Baetican productions,
South Gallic and African productions as well as large
vessels for local production).
From the 4th century AD, there was a change in the
productive economy of the villa. The manufacture of
[page-n-73]
flax ceased and the main activity became farming, which
created new commercial relationships.
The kitchen tools came from North Africa (e.g. African
sigillata, kitchen and amphorae to preserve fish and olive oil).
Some were brought from Eastern Mediterranean areas (e.g.
Jordan Palestinian kitchen tools) or continental Greece and
Eastern area of modern day Turkey (e.g. wine amphorae).
There were also ceramics from the Languedoc area,
i.e. Narbonne, Marseilles and Bordeaux, and locally
manufactured pieces, as in the south of the province of
Alicante and north of Murcia, late Hispanic ceramics,
Lucente, Palaeochristian, Ebusitan, Baetican amphorae to
store oil and Lusitan amphorae to store salt and derivative.
The coins found in the villa confirm these commercial
relationships from the 4th century AD, i.e. Rome,
Lugdunum, Arelate, Carthago, Nicomedia, Constantinople,
and Antioquia.
Flax production
This villa produced mainly flax (linum usitatissimum).
This was grown in vast areas to obtain its fiber and supply
the workshops of the near city of Saetabis (Xàtiva). The
wild esparto grass (stipa tenacisima) was picked from the
mountains and also processed in the villa.
Flax was planted from April to May. During the summer,
the harvest was collected and the stems gathered in
bundles to dry in the fields for two weeks. After that, the
seed was removed from the grain.
The next work stage was developed at the pars rustica
of the house. There were handmade parts consisting of
one water supply channel and two pools. In the big pool,
the bundles were left to decompose in a controlled way,
i.e. linum macerare. After a couple of weeks, they were
removed and left to dry in the open air in a sunny patio of
the house.
Once this process was finished, the low quality fiber and
tow were teased apart. The thread was prepared by means
of a spindle and its limit or spinning whorl and passed
through the spool to make skeins, which were washed in
order to whiten. When they were dry, they were made into
balls and moved to the looms in the city of Saetabis.
As stated in the texts from classical authors like Plinio
(XVIII, 165), Catulo (Carmina XII, 14,17), Gratio
(Cynegetika, XL) and Silio Italico (Book III of Punic
Wars), Saetabense flax competed in quality and popularity
with Egyptian flax.
73
[page-n-74]
""""
'
~ ·.
4
"',....... 4 '
,.......
,,/ ,..,.
....
•
.
,
....
-
-· ... .
. -·
~
...
..
•
.-,
•
•
....
•
.•.
,. •
••
.•..
.
..
,
¡
•
•
.
•
•
.
. ...
•
i
•
[page-n-75]