[page-n-1]
I'N STI
Tu
T
D'tsf
T JD I S V A ' I { t N
sEcctó'slsróntco.AFQugolfotcA,
S
CIá'N
"
l
S E R I ?E I
E
Dt .P0fi0uE,T
' . .
Et
l
.
, ,. , ._ ,
TORMO¡, BAT,L,ESTER
ürcctot
del S. I. P.
i
l
.
'
sffi:3
t'*"fi$.!o*n"
wl-e
t ,
i,
,..
t
t.r.r
1 ,
i- i, .t,,.i.''
,., ...''
[page-n-2]
[page-n-3]
INSTITI'T
D'ESTII
DIS
VALENCI.A.N
S
SEccIÓ HI STóRIco.ARoUEOLóGIcA
SERVEI D'INVESTIGA6IÓ PRETIISTbRIGA
SERIE
DE
TREBALLS SOLTS
1Yúm.1
EL
CASTELLET
DEL
PONOUET
l-tsI<
I. BALLESTER TORMO
Director del S. L P.
tuffi}
u*Sl.P**s
VALENCIA
lMP. F. DOMENECHS. A.
,
1937
[page-n-4]
ISSN 1989-540
[page-n-5]
EL CASTELCET DEL PORQUET
.
Un dels errors que m8s fortuna han fet i més arraïlat va restar en
la prehistòria valenciana, ha estat el del suposat dolmen del Castellet del Porquet, al terme de L’Olleria. Naixcut a l’ombra del mereixcudíssim prestigi científic d’En Joan Vilanova i Piera, porta
setanta anys de vida, havent servit i servint fins avui de fonament
a alguns, on assentar I’extensió per I’antic Regne de Valéncia, que
tant vol dir com País Valencià, de la zona peninsular de construccions dolmèniques.
EI vuit d’Agost de 1909, i amb motiu de no poder fer-ho En
Manuel González Simancas, encarregat aleshores de la redacció del
((Catálogo monumental de la provincia de Valencia)), tinguérem que
reconéixer, per primera vegada, el Castellet del Porquet. Feta I’encomanda, informàrem que no es tractava d’una construcció megalítica, sinó de les ruïnes d’un despoblat prehistòric com altres molts
del país; i així ho hem vingut exposant a tots els que perquerien
en esta qüestió. De la mateixa manera que quasi be tots acceptaren
abans, sense comprovança, I’existència del dolmen, així després
s’ha generalisat bé el dubte; romanent, puix, fins avui la qüestió
més diferida que resolta.
I amb la finalitat d’ajudar a fer que desaparega del tot el dubte,
són publicades estes notes referents al que fon i com fon el Castellet;
restant fet també, de passada, I’estudi d’alguns extrems interessants
del mateix, en relació amb altres despoblats muntanyers de Ia‘Vail
d’Albaida i comarques properes, coetanis d’aquell; i, dit açò, no cal
pensar que es tracta de I’estudi integral del Castellet, cosa que tampoc podríem fer per manca avui del material trobat.
* :k *
I
[page-n-6]
4
t
BALLESTER ToRMo
prehistóNo sempreha de náixer l'error, en les investigacions
poc acuradeso de manca de probitat cientíriques, de perquisicions
fica; a voltes, personesde gran seny, per obssesió
explicable i honrosa en qui perquerix entusiasta en certs problemes,solen traure
de referdnciesvagues i esborrolladesdeduccionsun poc forgades,
i errónies,que I'ambient i les circunstáncies
adequades
fan créixer.
I no caldrá dir, que, en estos casos,I'esmenade I'error, amb totes
és
.les seuesconseqüencies, tant més difícil quant més vell és el fet
i major el prestigi de I'equivocat. I les duescoses
concorrenací; molt
per damunt els justificatscrédit i serietatde l'eminentgeólegvalenque atenia els seusestudis
ciá En Joan Vilanova, qui, a I'ensemps
propis,omplint un buit quasi del tot abandonatper atres,perquería
també en prehistória i es feia, en congressos
cientlfics estrangers,
mantenedor, triomfador per fí, de la tesi sobrel'existénciaa Espanya
i
d'un període del coure; les quals cosesno són obstacle per a que
apenesse'l cite avui en obres de Prehistória, i encara de passada.
Yaja, aci, el nostre fervorós homenatgeal valenciá eminent i quasi
oblidat.
ConeguéVilanova l'existénciade les ruines del Castelletdel Porquet per referéncia
que li va fer a L'Olleria un propietari d'allá
anomenat En Josep Pla; i de tot tracta aquell en algunes obres
seues(1), amb quasi identitat d'exposició,
que és la que passem fer.
a
Estimá Vilanova que calia considerarcom una de les estacions
més antiguesi curiosesla del Castelletdel Porquet, mena de dólmen
o túmbol (túmul), a jutjar per la descripcióque li feu el Pla, qui la
va explorar (algun nom calia donar a la dolenta feina), allá pels
anys 1845 i 1846. Consistiala seua extructura en filades circulars
de pedres,cobertesde terra pujada de la vall per aquells primitius
habitadors. En idéntiquescondicionsde situació i aspectedeia que
hi havia un altre monument, encaraavui existent, en el proper poble d'Aielo de Malferit. Al de L'Olleria es trobá Pla algunsesquelets
humans, dels que sols pogué obtindre un frontal interessantlssim
(1) J. Vilanova i Piera:
drid, 1893, pg. 484.-
[page-n-7]
EL CASTELLET DEL PORQUET
per l'aplanament áel front, la promindncia dels arcs superciliars
i el gran desenrollde les fossesnasals.Associatsa tals ossosse'n trob)
molts de cérvol, bou, cavall i altres animals, probablementen estat
de domesticitat; algunes destrals de diorita polimentada i atres de
bronze, llisses i prou primitives, imitant en llur forma i aspecte
a les susdites.Pla en guardava dues, que, graciá a Vilanova, assegurant que en trobá altres més xiquetesformant série;cabent deduir
que moltes d'elies serienvotives. Tot aixÓ fon trobat soterrat en un
estrat d'un metre de gruixa, composat de terra cendrosai carbons,
senseque els restes humans portaren mostres de cremació'
Una esmenacal fer en la descripciódel material trobat al Casteobres darreres,
llet; ia qual rectificacióno portá Vilanova a les seues
on cabia haver-hofet; i és,que les destralsmetál.liqueseren de coure
resulta d'una confei no de bronze com a primerieses digué; seSons
rdncia donada i desprésimpressaper aquell (1)' on en un quadre
síntesi arribá a ereaÍ en I'Edat dels Metalls, període del Coure, no
i pense'sque no hi hagué allá
res menys que el tipo
Afegia Vilanova, que aiximateix va saber per Pla I'existéncia
d'altres monuments semblants en la comarca.
no
Com bé es veu, aleshores donava per cert Vilanova que hi
haguera dólmen en L'Olleria; mes deduia de lo dit per Pla la possiquasi bé tots els perquebilitat de que ho fora el Castellet.Després,
ridors parlaven ja de la troballa del dólmen valenciá del Casteliet'
i conseqüentmentextenien fins aci la zona dolménica peninsular,
i agó que semblava estrany no ho és tant si es mira que Vilanova, que al comeng de tractar del Castelletpensavacom hem dit, ja
en l'esmentadaconferéncia(2) exposavaque
pedra polimentada al període del Coure; i és així com, fent mala
memdria d'alló dels monuments valencians pareguts al Castellet
vagament esmentatsper Pla, feu vore Vilanova, no ja I'existéncia
d'un suposat ddlmen en L'Olleria, sino la realitat d'alguns altres
en les nostresterres, amb la qual cosa es revifá I'enrónia.
pronunciada en el Ateneo de Madrid el 17
(l) J. Vilanova i Piera: tOonferencia
de Enero de 1882, sobre Tiempos prehistóricos;impr. de M. G' Hernández.
(2) Vore abans, p¿g. 44.
I
I
;
i
i
i
[page-n-8]
ó
¡. BALLESTER TcRMo
En Obermaier,
amb gran seny i pruddncia,admet alló del dól_
men, amb reservade que foren certes les dadesde Vilanova; encara
que en I'obra a que ens referim va inclós un gráfic de distribució
dolménicapeninsular,on, per error materialde dibuix i en contradicció amb el text, apareix la província de valéncia entre les zones
dubtosesi com a certa la part sud de la mateixa; cosaque cal tindre per rectificada(l).
Quedaja dit abans,que quasi bé tots els publicistes limiten
es
avui a tindre per dubtós el dólmen del castellet,pero sensedonar
raons.
Va dit abans que anárem per primera vegada al Castellet del
Porquet, el vuit d'Agost de 190g. Després,al llarg de tant d'any
passat, tornárem algunesvoltes més. El mont, ras i net la primera
vegada, probablement per foc recent, permetia donar-se compte
millor de les particularitats de l'estació per tots els aires; cosa que
es féu diflcil més avant, i quasi impossible
avui, pel mont baix i el
pinar creixcuts.En les fotografies
que publiquema la lámina II.a,
una de 1909 i altra de fa poc, es veu la diferéncia.
En la solana de Serragrossa,
serralada divisória de les conques
dels rius Albaida i Cányols,a mitja algáriad'aquella i próximament
pel centre de I'espaientre l'Estret de les Aigües al NE i el coll del
port de L'Olleria a P., surt, cara a la vall, un contrafort de cim
llarg i estret, endregata Migdia, sobre I'extrem forer del qual, voltat d'aspres vessantsi rematat en part amb cingles, s'algaven les
ruines del Castellet del Porquet. En les figures de la lámina I.a es
vorá la situació i disposiciód'ell.
El que a la vista roman avui del Castelletés alló que hem portat
a I'esquema mateix, inclós en la figura 1.a.Comprén,puix, la part
del
S. del susdit cim, espaiestret i estirat, d'uns vuitanta metres de llargária, al extrem NO. del qual, o siga cara a l'arranc del contrafort,
hi ha restesd'un mur que deguéd'éssertravesserdel cim i separaria,
(
(l) H. Obermaier: El ddlmende Matarrubillo; pg. 18, fig. l.&.
[page-n-9]
EL CASTELLET DBL PORQUET
7
tancant-lo, el dit espai. Darrere mateix de la llnia de perllongació
a
dels restesdel mur,'i endregatperpendicularment la mateixa o siga
i ocupant el seu centre' es veu una mena
al llarg de l'esmentatespai
?
I
dcl
Eequema C¡¡tellet dct Porquet sccclólongltudhat dcl matelx'
(1. B¡lhster)
[page-n-10]
8
T. BALLESTERToRMo
de plataforma rocosa plana (A), de perfil oval allargat (36 metres
de llargaria per 12 d'ample mig), amb llaugera inclinació superficial
al SO. i S., i algária mitja de lZ0 cts. Quedenaixí, puix, al Migjorn
de la plataforma un rested'espaitrapezoidalllarg de 27 mts. i ample
cle sobre 12, que és el remat forer del cim (B), i, a un ialtre costat
d'aquella,una mena de passos
limitats per les vessentsdel turó, més
estret el de solixent i menysl'oposat,pero no tant com avui fa creure,
ja que les terres encara visibles que remogué i amuntoná pla
sus
la vora, el desfigureneixamplant-lo. L'enans citada fotograÍia, fi.gura B de la lámina II.a, presa com és dit fa alamon d,anys, deixa
vore clar, a la dreta, per darrere dels restesde muralla, l'espaireferit
i dalt, a l'esquerra,la plataforma rocosa:que es visllumenaaixl mateix en la figura A de la própia lámina
El perfil longitudinal, comprés també en la figura l.a, ajuda a
formar idea de I'estació.
A part els pocs ! esmicolats testos gr"ollers, llisos i fets a mi,
propis d'estacions
valencianes tipo almeriá pertanyentsal període
de
comprésde l'Eneolltic al'Argar, res hi ha en el Castelleton es veja
la má de I'home prehistóric, si no és la plataforma rocosa abans
descrita, les-ruinesdel mur esmentat,i una mena de fossoso pouets
oberts al voltant dels restes.
La dita plataforma, amb la superfícieplana, perfil proü regular
i ocupant un lloc triat, La I'impressióde que, en temps ben reculats,
es desmuntá,tallant-lo amb cura per damunt i pels costats,un esperó
roqueny en que rcmatava I'extrem del turó, fins obtindre la pla_
taforma, i, amb ella, els passoso entrades dels.costats.
Per davant del que diem plataforma, i un xic a Solponent,es
veuen les ruines del mur travesserde que parlem enans, formades
per tres grossespedres aliniades, la primera tombada en avant,
i
un massissatde terra i pedres mitjanes, tals com totes les construccions de fang i pedra del periodesusmentat,o siga de la técnica conegudainclós en temps ibérics.Tota la llargada dels restes de paret
tindrá uns sis metres,i les pedresgrosses,
que es veuen sentadessus
el gravó de la lloma, molt rebaixat ací per les recerques pla, són
de
unes amb altres d'un metre de llargária, la mitat de gruixa i un poc
més d'amples.Cal deixar ben sentat que, en tot aquell lloc, no es veu
pedraalgunaque es puga dir gran, sense
arribar a ésser_ho
molt, més
[page-n-11]
:!:
i
,. CASTELLET DEL PORQUET
:
9
que les esmentades. la figura A de la lámina II.a es veu el conjunt
En
del que roman del mur i la seuasituació respecte I'anomenada
a
plataforma;i en la B de la mateixalámina,i A de la IILa, vistesparcials
dels sobredits restes.
Els fossos,de que també hem parlal, són quatre i es troben, no
dins de I'estació,sinó als seusimmediats voltants, tots a una banda,
cap a Solponent.Tots són d'escassa
profr.lnditat.Un d'ells (el I del
croquis)és al cim, fora mur, vorala vertent del dit aire, i té I'entrada
exvassada, mides de sobre dos i mig metres d'ample per altre tant
i
de fondária Veja's en la figura A de la lámina III.a la boca d'entrada
d'aquest fos i Ia seua relació de situacióamb la muralla, etc. Els I I
i III, de mides semblants,enrunats pels esgolaments les terres
de
remogudes Pia es troben en la vertent dita, al llarg de la mateixa,
per
de fora a dins de I'estació I el IV, que és el que ha pogut medir-se
millor, s'obri en la dita vertent, més endinsque els altres, té I'entrada de secciótrapeziodal(220 per 180 cts.), i fondária d,uns 240 cts.;
amb la novetat de que als fons hi ha un eixamplamenta un costat
(al de Migdia próximament), mena de bast nlnxol en forma de casquet esféric, que ve a doblar I'ample de la base; notant-se encara,
a l'entrada del fos i a la part de dalt de la del nlnxol, una mena de
galces u osques,tal volta per assentarmillor el mig de tapar-ho.
En la figura 2.4donemla planta i seccions
d'estainteressant
construcció, sobre la que hem de tornar més endavant.
No cal dir que tots estos fossosforen buidats per pla, amb les
seuestafaneriesen el Castellet,com ho deixen vore els muntons de
ruines, encare no esborrades,
junt a aquells.
De la descripciódels restesdel Castelletclar es veu, puix, que res
hi ha en ell que faga pensaren I'existénciaactual o remota d'un dólmen.
D'haver-ho hagut, la troballa d'astrals de pedra polimentada
junt amb atres llisses de coure, ben primitives puix que imitaven
en la forma i aspectea aquelles,
ens donaria per al megalit una data
de I'Eneolltic inicial, al que corresponen tipos de gran dólmen
els
de passadlsllarg (rCuevade Mengar,p, e. entre les obres mestres),
i"
I
N
[page-n-12]
10
I. BALLESTER TORMO
a¡
L,
N
!
o
9I
o
o
q
o
:
,
/
ett
¿
o
l
F
5
or
o
E
= ^
O
L
E *
( ) 3
* E E
g=f;
ffÉ'¡
L
o
o
! ¡ .
,
ñ
€
6
1a
d
4t
(t
-!
=
f:J
N
L
o
9
2
E
-
E
:
O
q
t
.
a
a)
9
[page-n-13]
EL CASTELLET DEL PORQUET
ll
pedrestosquesen les parets i coberta;
amb aparell de gegantesques
i, si pensant en aquellesdadesde Pla sobre les filades alternes de
pedra i terra, surt la idea de la cúpula i amb ella la suggeréncia
d'un
dólmen d'estetipo, també caldria tindre en compte que es degueren
gastar grans llossesper al passadlsi la tanca de la cambra, al menys.
En un cas com en I'altre romandrien encara en llur lloc leslpedres
ciclópees, ja per la remoció dificultosa, sinó perque seria antino
económicel quasi impossibletransport d'elles serra avall, hores de
camTa L'Olleria o caseriuson cabria aprofitar-les; i si s'hagueren
tallat o trossejat on eren, allí es voria el reble; i és ben cert que en
el Castelletni es veu este, ni hi ha cap pedra gran, salvant les tres
sobredites, que si són grossesno ho són tant com per a bastir un
monument funerari megalític com el suposat.
Tot agó a banda, tant si es tracta d'un dom d'altre tipo de dólmen, s'hagueraprcparat ab un enfossatla planta o al menys en aixanqueson sentar amb facilitat les llosses; una o altra cosa, oberi
tes en sól roquer, romandrien visibles encaraque foren en part reblides pel temps; i és ben cert que tampoc d'agó hi ha cap indici.
Reste, doncs, definitivament sentat que no es pot parlar, amb
fonament, del dólmen del Castellet,ni mantindre seriosament
dubte
sobre el cas.
Ni en Josep Pla digué en realitat que existira. Parlá, sl, d'un
muntó tumul.loide en el Castellet,puix que es referia per comparanga a I'existent aleshores Aielo de Malferit; i remembravales seues
en
recerquesamb I'imprecisió de qui tracta de cosestécniques desconegudes-ia la distáncia de vint-i-cinc anys ben passats.I Vilanova,
perqueridor entusiasta d'esta mena de monuments, per a reforgar
la seua tesi, llavors mantinguda amb tenacitat en congressos
estrangers, sobre I'existénciaa Espanya d'un períodedel Coure, barallant
amb tota la bona voluntat alld del muntó tumul.loide amb alló de
les filades alternadesde terra i pedres,parlá del dólmen o túmbol,
i, associades
un
totes estescoses,
arribá a tindre per possible dólmen
de cúpula. I queda ja dit com prenguémés forga I'erro.
Si, puix, no fon el Castelletun dólmen, vejam qué era; qué eixe
pseudo-túmul que motivá I'error, així com altres particularitats
d'aquell.
*4.{c
[page-n-14]
12
r . B A L L E s T E RT o R M o
El Castellet Porquetno ha estat un dóImen,pero sí un Oob,",
del
que vixqué en l'Eneolíticinicial i potser fins el comengde I'Edat
del Bronze, i les ruines del qual va fendre Pla quasi bé del tot.
Era cosa manifesta que el nom de Castellet (com els de Castellar, Castillicoi derivats)per tradició multimil.lenáriade la finalitat defensiva,més havia de suposar un lloc fortificat que una
sepultura.
Cal fer justícia a la perspicáciadels germans Siret, que de les
escasses
dades recollides per Vilanova, deduíren, contra el parer
d'aquell, que el Castelletno devia d'éssersinó un caseriufortificat
com els d'|f.rc,Zapata,i atres del SE. (I).
Com s'ha dit abans, és cosa palesaper I'identitat establerta per
Pla entre el Castellet el Molló de les Mentires,
i
que hi haguéen I'un
com en ilaltre una gran mota tumul.loide de pedra i terra. Es esta
una particularitat que sol vore's alamon en els despoblats
muntanyers
valenciansi albacetenys,més o menys coetanis dels sobrementats
i que amb seguretatdeu donar-se,també, per tot arreu en terres més
llunyanes, per ra6 del seu orige del que parlem més endavant; si bé
sols ens interessa, ara, la referénciaals despoblats serrans de la
Vall d'Albaida i comarquesllinderes.
Els despoblats
muntanyersvalencians albacetenys I'Eneolíi
de
tic a 1'Argar (referint-nossols als explorats per nosatres),
solenvore's
bastits, bé en cims arredonits i plans, encinglatsper totes bandes,
de turons amb vessants
aspres (molesD
i
redons>
valencians
i
de
així
quasi completa defensanatural del lloc; pero de vegades veuen
la
es
també establertsels despoblatsa I'extrem o capdefora de contraforts de cima plana,semprede vertentsbraves,
pero d'entradaa peu
pla fácil per aquella, defecte compensat per altres circumstáncies
estimables; estosúltims despoblats, en el lloc indefens, on es
en
i
és
troben els muntons tumul.loides; no cal dir que també, a voltes,
i
on les defenses
naturals no són suficients.
Ben prop del Castellet Porquethi ha despoblats dit període
del
del
(l)
H. i L. Siret: rlas primeras edades del metal en el SE. de Españo; pg. 309.
T
I
[page-n-15]
:
!r
= ==
EL cAsTELLET DEL PoRQUET
\
t
!!lil:::
13
que ens ajuden a fer idea de com focondicions,
i amb les repetides
ren les ruines d'aquell, abans d'esborrarles Pla quasi bé del tot.
A uns tres quilómetresdel Castellet,serra avant a Solixent, hi
ha, en la mateixa Serragrossa,dos d'eixos despoblats sus els turons
dits Tossalet Redó i Tossal del Caldero, tan propers que els ailla
una barranquera.Els excaváremen part en L924 i 1925' senseque,
de
per encarregar-nos la direcció del Servei d'lnvestigació Prehistórica valenciá, poguérem continuar fins a I'hora d'ara estes com
les altres investigacions propies. El poblat del Tossalet Redó es bastí
amb pen'
a la corona, quasi del tot plana, d'un turonet troncocÓnic
i suau la de la banda del coll, on
dents raudes,un xic més curta
es dificulü la pujada amb un fos. En la vora del cim, damunt del fos'
hi havia un d'eixos muntons tumul.loides, aplanit, que rodolava en
part per la vessant on es veien filades de pedres susmontades.Una
aixanca-cala que férem ens doná la composició de la mota, que era
feta de terra i pedra solta. Tot ens feu pensaren una terrassao torre
defensorade I'entrada. El poblat del Tossal del Caldero s'algá en
part de l'espina de la lloma frontera a I'anterior, voltat de vessants
d'accésimpossibleper unes bandesi difícil per altra, i entrada fácil
a peu pla per la cresta.Sobre ésta, a un i altre extrem de les ruines,
eren de vore dues motes, més xica i aplanida la de Solixent i més
gran la de Solponent, que barrejava, de banda a banda, I'entrador
sota la primera les ruines d'una mupla. En excavarlo aparegueren
per a tancar el poblat per allí. Al munen semicercle
ralla corbada
tó més gran no va arribar-li I'excavació'
al
pero a uns sis quilÓmetres SO. del Caste'
També a Serragrossa,
llet, és l'esmentat despoblatdit Molló de les Mentires, en Aielo de
Estos restestenen,
Malferit, per les faulessobretresorsd'ell contades.
per al cas, com va veient-se,gran interés per la repetida semblanga
que establí Pla entre ell i el Castellet.Es veuen estesruines damunt
d'un petit contrafort roqueny que, sortint de la Serratella,s'adrega
cara a la vail, amb llaugera pendent en avant. Un gran muntó tumul.toide s'algaencara,barrejant-la de part a patl, a I'entrada fácil
La
pel coll, del petit cim innaccessible. gran mota es veu tallada
per una cata, mostrant estar també feta de terra i pedres
de veil
soltes. Agó, i un poc que es nota remogut en el planet, deuen ésser
aquelles feines que, segons Vilanova, mamprengué la Universitat
i
i
I
I
l'
I
I
' l
{
[page-n-16]
14
I. BALLESTER ToRMo
de
de Valéncia,després tractar ell d'esta estació,per a captar glória
a poc cost. A 1a figura B de la lámina IIl.a, s'inclou una vista dei
despoblat,presa des d'Aielo, que, encara que llunyana, és prou per
a donar-secompte del perfil d'aquell. Si, puix, hi havia la tantes
voltes dita identitat d'aspectei situació entre ei Muntó i el Castellet,
ha de quedar com a bo i definitiu que este tingué a l'entrada una
gran mota tumul.loide com la que es veu en aquell, presentant per
agó un perfil semblant al vist.
de
Encara deguerenessermés grans les semblances les ruines del
Castellet amb un altre despoblat tampoc llunyá d'ell. Ens referim
a I'Altet de Fontanars,proper d'Alcúdia de Crespins,que trobárem
allá per 1912; havent-sedemanat després,i obtingut per al Servei,
I'autorisació per a excavar-lo, cosa que encara no ha pogut fer-se.
En I'extrem forer de lacíma llarga i plana d'un turonet, amb vessants
difícils environadesde cingleresmenys per una part on hi ha restes
i
de margenada, amb una gran mota tumular que de banda a banda
tanca I'entrada, fáci1a peu pla pel cim, hi ha les poquesruines del
dit
despobladet I'Altet de Fontanars,visiblesavui res més que el
testos fets
pseudo-túmbol,les restes de margenadai uns escassos
a má, llissos i esmicolats,així com una poca terra superficial. De
dels restesaparents ens feu vore sols un túprimeries,i'escassedat
pero més avant, el reconeiximentacurat de la mota va fer-nos
mul;
canviar de paréixer;i és que el suposattúmui mostra en els tarusos
cap a les vessants(més claramenten la del S') la secció
caigudissos
d'uns restes de muralla, de sobre 17(-lcts. d'ample, soterradaen
aquell. Darrere mateix de la mota, cobert en part per ella i al centre
roqueny de superfície
;rpareixun petit massís
de i'espaidel despoblat.
En les figures de la lámina IV.a donem dues
i perfii ben desigual.
en
vistes, presses sentit opost, del despoblat; i en l'adjunta figura
Surten a la prilongitudinal)d'aque1l.
(planta i secció
3.a I'esquema
en
mera ullada els paral.lelsentre les dues estacions, sols comparar
els seuscroquis i posar en la part de davant del Castelletel pseudr.,túmbol que com hem vist deguétindre.
massestuResta clar, per allÓ relacionat, que les esmentades
mul.loides no són res més que formes preses,al llarg del temps, per
de
les ruines d'obres defensives cert tipo, algades en els despoblats
prehistórics.Unes voltes foren prou torrejons o terrassesaltes de
.T
[page-n-17]
ET, CASTELLET DEL PORQUET
l5
fang i pedra; altres, murs barrejadors d'un pas estret; i asovint,
quan aquell fora llarg (com l'entrada del Castellet),es posaria al
mur el reforg del torrejó. Asoladespel temps eixes fortificacions,
i
la
rodolats a primeriesels materials,i després descompcsició I'erod'aquells,més I'acció de la gravetat, tot junt al iiarg
sió constants
en
deis mil.lenis, feren que-al fi esdevingueren eixos muntons tufora i'obra vella, que roman
mul.loi des, arredonits o estirats segons
en
aleshores part sepelidaen les motes. Estos muntons tan temptaper als que perquerixenen estesmatéries,són asovint motiu
dors
Fa
d'erros i sorpreses. vindre agóa la memÓriaels pseudo-túmbols
r,!r
I
I
Flgura 3.4
Esqüema (planta I secclÓtongltudlnal) del despoblatde I'Altet rle Font¡nars,
Proper I I'Alcridla de CresPlns.
(I. Ballestcr)
[page-n-18]
l6
I. BALLESTER
TORMO
francesosdels quals parla Mortillet (A.), que en excavar_los
veren
que encobrien, bé ruines d'un teular (verrines-sous-celles
(DeuxSévres)),o habitacions romanes(Carnac-Morbihan), restesde pao
rets de contenciódlaigües,
com els de Butte-Thomine i Buttecardine (Bures-Calvados) I entre els d,ací, per no ferli mal esmenta
(l).
ningú, nomenaremno res més que la gran mota tumular que exca_
várem penosamenten Agost de Lg22, en un dels cims més senyers
de la serralada de Benicadelr, i que solsment encobria les ruines
d'un punt de guaita áráb.
Una altra qüestió interessantper aclarir, del Castellet,és on eren
els soterraments que es parlá. semb.lava
de
referir-sepla a un estrat
de terra cendrosai en carbons. Es més que dubtosa la dada esta,
com'altres d'aquell, puix sabut és que agó seria cosaexcepcional.
Sobre si hi havia sepelitsal pseudo-túmbol,ja és altra cosa. A
jutjar pels reconeiximents, exploracions i excavacions practicades
als poblats descrits,podlem dir que no, amb les reserves
imposades
per la manca en ells d'excavacions
completes;pero hi ha un cas, en
deqpoblatsvalencians, cpe ho impedix.
Ens referim a un despoblat,dit el Cercat, situat en un asperó
sobreixint a mitja vertent de la solana de Benicadell,pertanyent
al terme de Gaianes,provlncia d'Alacant. Es esta estació,poc i mal
coneguda,i silenciada;cosa que ens forga, per si no hi ha ocasióde
tornar sobre ella, a ferli referdnciaun xic més ampla. Voltat de
cinglesinaccessibles
quasi bé per tof, sols pel coll tingué entrada fácil,
i per agó s'acumularen en ell les defensesartificjals de dos fossos
successius, sobrela vora d'endins del més proper, una d'eixes consi,
truccions massissades,
terrasses torrejons, de que venim parlant,
o
i que, aleshores,
per manca d'excavacions
totals i váries, encara no
coneixembé; la que en estecas,com en TossaletRedó, era devenguda
en mota tumul.loide, i mostrava sobre el fos filades de pedressuperposades.Per l'any 1913, un llaurador de Gaianes,bé induit per la
(l) A. de Mortillet: rl-es tumulusr.-r(Extr.
Paris 1904)r.
Rev, de l,Ecole d,Anthropologie de
[page-n-19]
7p.r
¿,un
trobarla ,.",o,]i ;'::"";;:T;",,"n.
uind.,,o
fer-ne terra per a cabassejaruns arbres, comengáa tallar la mota
per el tarús d'endins, descobrint-seaixí uns soterraments, senseque
d'agó per la venda feta del
sapiam quánts i cóm eren. Coneixedors
material obtingut, visitárem poc desprésel Cercat, amb en Joan
B. Pastor, de Gaianes. De les notes aleshorespreses sols interessa
arreplegarací, que el muntó tumul.loide es veia tallat i safunyat en
bona part del tarús dinser, notant-se bé que es tractava, fins al
de
moment, d'un massissat lerra i pedra com sempre.Junt a ell hi
d'ossosque semblaven humans i un test de
havia esmicoladures
ens digueren
casquet esfdric fet a má, sensedecoració.Poc després
que, despertadala cobejangaper les primeres vendes,el camperol
feu malbé del soterramenttot; i s'afegix que fon trobada en la mota
una mena de cambra funerária, amb un a modo de respirall;.no sent
res d'agó presumiblea la vista de I'estat d'aquella quan estiguérem
ho
nosaltres;ni tampoc ha hagut, que es sápia, qui seriosament fera
a
bo. Pel materiai que hem vist, i és.benpoc, i amb les reservas que
agó obliga, cap dalar I'estació,balderament,a la primera mitat del
Eneoiític.
Eixe cas de soterrament intern en poblat, és, fins avui, el sol
conegut per nosaltresa les comarquessobredites,i ho creiem cosa
com setgeo enemicproper que fera
obligada per motius excepcionals
témer la violació dels sepelimentsforers recents; cosa que sembla
haver donat lloc als de les acrópolis,inclós dins les cases,dels podes
blats almeriansja clássics, de Camposfins a Fuente Alamo; fenómen no general,puix que manca en algun poblat, com el bé i tot
excavat dels Millares, pero que s'accentuamés a mida que s'acosta
fa
el grau netament argáric; i que, per durar segles, dubtar que obeperdurador estat de guerra; semtan exageradament
dira sols a un
blant-nos ben bé més, que alló que fon a primeries necessitatacabara
absurda.També en el cas valenciá,per éssersegons
al fi en consuetud
es veu soterramentúnic, pogué obedir a distinció social dels soterrats, ja que el corrent sembla que fon sepelir en els voltants, com
ho donena entendreels trobats en el barranc llinder; cosaque també
sembla donar-seen els despoblatsalmerians sobredits, on es voria
més clar d'haver-los pogut excavar tots completament.
Es possible,puix, que, com ho deixen entendre les dades borro-
[page-n-20]
18
¡. BAT.LEstER ToRMo
sesdel Pla, el pseudo-túmbol
olleri) donarasoterraments la massa
en
del torrejó o muralla originaris d'aquell.'Pero cap també que no
fora sols en dit lloc on es trobaren.
En descriure l'estat present dels restes del Castellet, hem parlat
d'uns fossoso pouetsjunts a aquells,que en l'esquemade la figura
l.a és veuenamb les indicacions II, III i IV, i en la figura 2.a la
I,
planta i seccions l'últim d'ells. Es ben dubtós el destl d'eixos fosde
sos.
A primeries,malgrat parlar-nos d'una font propera al despoblat,
la manca d'eixos grans clots inmediats, suposatsdipósits d'aigua,
vists en atres despoblats(Gatas i el Oficio, si es fixem en els almerians), ens feu pensar si els sobredits fossos s'usarien a manera
d'aljups on arreplegar-se aigüesterreresde pluja, tenint-les així
les
baix la defensadel poblat.
Mes tard hem tingut dubtes. Es tan pocal'área immediata de recepció d'aigües,que caldria fer recaptede totes les recollidesal cim
estret, ilarg i desigual, potser no foren prou si no es prenien també
i
de la serra d'on arranca aquell (veja's la figura A de la lámina La),
i portarJes acuradament fins els suposatsaljups; cosa queferosa,
pero possible un poble gran, com els Millares, posemper cas, pero
en
no realisableper a un petit caseriu. Les dimensionsdels fossosno
semblenles més adequades al fi esmentat,per llur cabuda escasper
sa. A més esindici també en contra, el que Pla els buidara tots, puix
es de suposar que si hagueren estat estérils, i ho serien si foren aljups, no haguerarematat feina tan pesadai inútil.
Tot lo dit i la troballa en estacionsi llocs semblants d'indicis
de fossosd'esta classe reblits al paréixer intencionalment,ens fa
pensar,senseque a hores d'ara ens decidim a acceptar-hocom a bo,
si no es tracta d'altres sepulturesbastidesvora el poblat. Les dues
classesd'astrals, de pedra i metall, encara que properescronológicament, semblen parlar-nos també de sepelimentsdiversos.
No cal dir que es tractaria de tipos de soterramentsben estranys
fins avui a les comarquesvalencianes.
Els fossos,d'alguna fondária
i marcadamentel del nínxol o un costat de la base,sugerixenla idea
[page-n-21]
derdpliques | ffi.'
,o.ou..
al.i,';"r ,r tombes,r'n'rrjli¿.
tic i el Bronze, dites de fossa i de pou, com les xipriotes d'Haghia
Paraskévi i es cretense-q Zafer Papura, prop de Cnosos(l), que,
d"com altres influénciesindiscutides de les cultures de I'Egeu sobre
les nostresdels temps, bé pogueren arribar (més la xipriota per la
seuacronologia) esteparticular, alllarg del Mediterranioccidental,
en
com ho denoten,pel camí, els pous d'entrada a les tombes de tholos
sícules.I caldria pensar, també, en les fossestrobades per Bonsor
en la comarca de Carmona, acampanades
algunes i troncocóniques
altres, i, generalmentamb comunicacióa la base,que aquell cregué
sitges o fons de barraquesprimitives (2), i que Décheletterelaciona
amb els pous funeraris eneolítics,
amb eixamplamenta la base, del
Marne a Franga, i en les fosses
semblantsque es troben a I'Hongria
i a la Bohémia als comengos l'Edat del Bronze (3). I no tenen
de
menys semblances
amb el pouet olieriá amb nínxol, les també suposades
sitges del SE., amb entradacilíndricai fons eixamplata un
costat, donant-seallí també la forma troncocónica senzilla DroDera a la nostra toscament cilíndrica (4).
Als susdits fossosde soterraments degué trobar-se Pla els soterrats i les ofrenesal fons dels pouetssenzills,amb o sense
fossaespecial a la base, de la qual cosa, si I'hagué, no poden quedar traces
avuí; i en el de nínxol, en esteesfaria la troballa, a jutjar pelseixemples del Mediterranioriental; reomplint-se
probablement rest del
el
fos amb reble i terra, i potser que amb alguna capada de fang cuit
a mitges, com en altres casos,per a defensarmillor alló soterrat.
Roman, puix, dubtós el punt de si són o no fossesels sobredits
pouets del Castellet. Esta interessantqüestió de la prehistória valenciana la creiem de fácil aclariment, a Doc oue el nostre Servei
(1) R. Dussaud:sLes civilisations préheléniques
dans le bassin de la mer Egéer
p g s .3 2 , 3 3 i 2 2 7 , i { t 9 . 1 4 , 1 5 i 1 5 9 .
( 2 ) J . B o n s o r :< L e sc o l o n i e sa g r i c o l e s r é . r o m a i n e s . . . . ,p g s . 3 l i s g s .i f g s . 3 4 a
p
);
39.
( 3 ) J . D é c h e l e t t e< E s s as u r l a c h r o n o l o g i e r é h i s t o r i q u e e l a p é n i n s u l eb é r i q u e r ;
:
i
p
d
i
p g . 2 3 6 , t . X I I ( 1 9 0 8 )d e I a < R e v u e r c h é o l o g i q u e r .
A
(4)
L. Siret: (Questions de chronologie et d'ethnographie ibériquer;
gura 73 i III
fig. 5l
[page-n-22]
20
r. BALLEsTER ToRMo
d'lnvestigació Prehiitórica compte amb mitjans i temps per a in_
tentar-ho.
una altra qüestió planteja el casteilet, i es er de qué serviria la
plataforma rocosa abans descrita. Es cosa ben diffcil averiguar-ho
avui, desprésd'esborrat, per I'arrasamentfet per pla, tot alló que
restava de les ruines, que en excavar-les acuradament hagueren
donat seguresensenyances cas. Així no res pot fer-se sinó conjecal
tures; i per tal deu pendre'sel que exposem.
Note's que dels despoblatsabans relacionatsels sols on són de
vore eixos roquers encentrats junt al que creiem ruines d'obres de
tanca, són els que tenen entrada ben-bé fácil com en el Castellet i
en I'Altet de Fontanars,per als que tota defensa
era poc¿r els dits
en
llocs' Esmentem un altre cas més crar, encaraque un tant ilunyá.
El despoblatdit
de
una hora mes endins, de qué parlá p. Wattz, fon bastit també a
I'extrem forer, encinglat, d'un cim ben pla. Front a I'entrada fácil
! davant del comengdel despoblat,hi ha un gran roquer, alt i llarg
en el sentit del turó, tenint a la base tarusos tumuloides formats
per ruines, quedant passos
laterals, i així defesai aillada al capforer
la població, de la que qs veuen clarament les habitacionsaliniades
fent carrer. Es indubtable que el tal massls roqueny, paral.lel, en
gran, dels d'éstos despoblatsvalencians,fon una mena de ciutade_
lla defensorade la porta del poblat i rlltim refugi del mateix.
I eixe destí podem provisionalmentsuposar-los ders nostres
als
citats despoblats.Sobre els l?0 cts d'algária de la dita plataforma
del Castellet,potser aumentada artificialment, bé poguerenbastirse murs vorers, fent-se així un petit reducte de sobre de 430 metres quadrats, on recollir-se,en hores difícils, la gent del menut
caseriu.No cap dir el mateix de I'Altet, per la petitesa de son roquer, si no és que fora aprofitat per a fonament d'una
mena de
torre. No sabem.trobar atra explicació.
t
{. :1.
[page-n-23]
EL CASTELLET DEL PORQUET
2I
Tot quant hem dit del Castellet del Porquet, cap resumir-ho,
en alló principal, de la manera següent:
El Castelletno fon mai, ni tingué mai, un dólmen de cap mena,
sinó un petit caseriufortificat.
amb el Molló de les
El muntó tumul.loide que, per la comparanga
Mentires deguétindre, no fon més que la forma en qué esdevingueren les ruines d'una obra de fortificació de l'entrada del poblat.
d'eixa vella construcció,soterradaen el pseudoEn el massissat
trlmbol, es feren sepeliments.
I el fossos,que a manera de pouets hi ha al voltant del despo'
blat, tant pogueren ser aljups com fossesde soterraments; inclinant-nos provisionalmenta I't1ltim.
[page-n-24]
[page-n-25]
tsAlrftESTER
-
El Castellettlel Porqtr'et
Vístesdel turó del Castelletdel Porquet
(Fots. Ballester)
Publicaciondel S. l. P.
s
L¡urx¡ I
[page-n-26]
tsAlrl¡ESTER
-
El Castrllet del Porqtrct
LrvrN¡ II
Vistes dels rest€sde nrur i part P. del Castelletdel Porquct
preses n 1909(B) i en 1037(A)
e
( F o t s "B a l l e s t e r )
Fublicacions el S. I. P.
d
[page-n-27]
TAIrLESTER
A.-Castellet
B.-Et
- El, Castelletdel Portltt'et.
L¡urn¡ III
del Porquet: Vista d'un los I dels restes de mur.
Molló de les Me¡tires: Vista del rlespoblat(t.
. . f ) des d'Aielo de Malferlt.
(Fots. Ballester)
Publicacionsdel S. I. P.
[page-n-28]
tsAITbESTER-
del
El Castellet Porquct.
L¡urn¡ lV
L'Altet dels Fontanars, proper de l'Alcúdia de Crespins
Vistes en sentits oposats.
( F o t s .B a l l e s t e r ) .
Publlcacions el S. I. P.
d
[page-n-29]
DEL
PUBLICACIONS S, I. P.
Sérle d'A¡u¡rls
Archiuo ite Prehidoria Leuantina.-Anuario del ,S. 1. P.-19?8.-Valeniia, 1928.
Archiuo ile Prehtstorta Leuantina.-A'nuari,o dcl S. ¿ P.*192C a l93ti.En pronsa.
Sérle do lllemórie¡
¡i r.
+.j.
ii'
;ti''
anyals de la Dtrecctó
El, S, L P. 11su Mwseo ¿IePrehistoria en l929.-Yaleneia l9?9.
La labor det S. L P. g su Museo en el paaudo año 1929.-Yalencia, 1930.
La labor del I L P, g tw Museo en eI pasailo año 7930,-Yalencra' 1931.
La tabor del 8. I. ? g st Museo.en eI pasado año 1931.-(Amb 6 láminosFVeleneia, 1932.
arlo 1932,-Y¿lencia, 1933.
Lalabor det S, L P.y ru Museo'enel Ttaaailo
Lalabor det S. L P, y su Museo en el gtataíloafio 7933,-Yalencia, 1934.
La labor del S. I. P, g su Museo en el pasailo año 1934,-(Amb 9 lámines)-Valenoia,
1935.
Sétle de treball¡
oolts
l.: Etr Casteltetilcl Porquet,per I. Ballester Tormo.
2.- Breus ¡otessobre elpoblat ibéric de St. Miquet d,eLllrla, per D. Flet'
:
xor Valls.
en
S.:Estuilts d,'Art Originari',-Dls i,nsectes l'Art rluaternati, per M.
Vidal i López.
4::un enlerrementprehíatóric al Barrttnc d,elCinc (Alooi)' per C. Visedo Moltó
S,:Colecci,o de lreballs del' P. l, Furgus sobreprehistoria ualenciana,
Sértc de monogrriles
El crani del Parpalló, per elsDrs.'T. do Aranzacli i J. Alcobé. (Por a
: imprimir).
[page-n-30]
[page-n-31]
I'N STI
Tu
T
D'tsf
T JD I S V A ' I { t N
sEcctó'slsróntco.AFQugolfotcA,
S
CIá'N
"
l
S E R I ?E I
E
Dt .P0fi0uE,T
' . .
Et
l
.
, ,. , ._ ,
TORMO¡, BAT,L,ESTER
ürcctot
del S. I. P.
i
l
.
'
sffi:3
t'*"fi$.!o*n"
wl-e
t ,
i,
,..
t
t.r.r
1 ,
i- i, .t,,.i.''
,., ...''
[page-n-2]
[page-n-3]
INSTITI'T
D'ESTII
DIS
VALENCI.A.N
S
SEccIÓ HI STóRIco.ARoUEOLóGIcA
SERVEI D'INVESTIGA6IÓ PRETIISTbRIGA
SERIE
DE
TREBALLS SOLTS
1Yúm.1
EL
CASTELLET
DEL
PONOUET
l-tsI<
I. BALLESTER TORMO
Director del S. L P.
tuffi}
u*Sl.P**s
VALENCIA
lMP. F. DOMENECHS. A.
,
1937
[page-n-4]
ISSN 1989-540
[page-n-5]
EL CASTELCET DEL PORQUET
.
Un dels errors que m8s fortuna han fet i més arraïlat va restar en
la prehistòria valenciana, ha estat el del suposat dolmen del Castellet del Porquet, al terme de L’Olleria. Naixcut a l’ombra del mereixcudíssim prestigi científic d’En Joan Vilanova i Piera, porta
setanta anys de vida, havent servit i servint fins avui de fonament
a alguns, on assentar I’extensió per I’antic Regne de Valéncia, que
tant vol dir com País Valencià, de la zona peninsular de construccions dolmèniques.
EI vuit d’Agost de 1909, i amb motiu de no poder fer-ho En
Manuel González Simancas, encarregat aleshores de la redacció del
((Catálogo monumental de la provincia de Valencia)), tinguérem que
reconéixer, per primera vegada, el Castellet del Porquet. Feta I’encomanda, informàrem que no es tractava d’una construcció megalítica, sinó de les ruïnes d’un despoblat prehistòric com altres molts
del país; i així ho hem vingut exposant a tots els que perquerien
en esta qüestió. De la mateixa manera que quasi be tots acceptaren
abans, sense comprovança, I’existència del dolmen, així després
s’ha generalisat bé el dubte; romanent, puix, fins avui la qüestió
més diferida que resolta.
I amb la finalitat d’ajudar a fer que desaparega del tot el dubte,
són publicades estes notes referents al que fon i com fon el Castellet;
restant fet també, de passada, I’estudi d’alguns extrems interessants
del mateix, en relació amb altres despoblats muntanyers de Ia‘Vail
d’Albaida i comarques properes, coetanis d’aquell; i, dit açò, no cal
pensar que es tracta de I’estudi integral del Castellet, cosa que tampoc podríem fer per manca avui del material trobat.
* :k *
I
[page-n-6]
4
t
BALLESTER ToRMo
prehistóNo sempreha de náixer l'error, en les investigacions
poc acuradeso de manca de probitat cientíriques, de perquisicions
fica; a voltes, personesde gran seny, per obssesió
explicable i honrosa en qui perquerix entusiasta en certs problemes,solen traure
de referdnciesvagues i esborrolladesdeduccionsun poc forgades,
i errónies,que I'ambient i les circunstáncies
adequades
fan créixer.
I no caldrá dir, que, en estos casos,I'esmenade I'error, amb totes
és
.les seuesconseqüencies, tant més difícil quant més vell és el fet
i major el prestigi de I'equivocat. I les duescoses
concorrenací; molt
per damunt els justificatscrédit i serietatde l'eminentgeólegvalenque atenia els seusestudis
ciá En Joan Vilanova, qui, a I'ensemps
propis,omplint un buit quasi del tot abandonatper atres,perquería
també en prehistória i es feia, en congressos
cientlfics estrangers,
mantenedor, triomfador per fí, de la tesi sobrel'existénciaa Espanya
i
d'un període del coure; les quals cosesno són obstacle per a que
apenesse'l cite avui en obres de Prehistória, i encara de passada.
Yaja, aci, el nostre fervorós homenatgeal valenciá eminent i quasi
oblidat.
ConeguéVilanova l'existénciade les ruines del Castelletdel Porquet per referéncia
que li va fer a L'Olleria un propietari d'allá
anomenat En Josep Pla; i de tot tracta aquell en algunes obres
seues(1), amb quasi identitat d'exposició,
que és la que passem fer.
a
Estimá Vilanova que calia considerarcom una de les estacions
més antiguesi curiosesla del Castelletdel Porquet, mena de dólmen
o túmbol (túmul), a jutjar per la descripcióque li feu el Pla, qui la
va explorar (algun nom calia donar a la dolenta feina), allá pels
anys 1845 i 1846. Consistiala seua extructura en filades circulars
de pedres,cobertesde terra pujada de la vall per aquells primitius
habitadors. En idéntiquescondicionsde situació i aspectedeia que
hi havia un altre monument, encaraavui existent, en el proper poble d'Aielo de Malferit. Al de L'Olleria es trobá Pla algunsesquelets
humans, dels que sols pogué obtindre un frontal interessantlssim
(1) J. Vilanova i Piera:
drid, 1893, pg. 484.-
[page-n-7]
EL CASTELLET DEL PORQUET
per l'aplanament áel front, la promindncia dels arcs superciliars
i el gran desenrollde les fossesnasals.Associatsa tals ossosse'n trob)
molts de cérvol, bou, cavall i altres animals, probablementen estat
de domesticitat; algunes destrals de diorita polimentada i atres de
bronze, llisses i prou primitives, imitant en llur forma i aspecte
a les susdites.Pla en guardava dues, que, graciá a Vilanova, assegurant que en trobá altres més xiquetesformant série;cabent deduir
que moltes d'elies serienvotives. Tot aixÓ fon trobat soterrat en un
estrat d'un metre de gruixa, composat de terra cendrosai carbons,
senseque els restes humans portaren mostres de cremació'
Una esmenacal fer en la descripciódel material trobat al Casteobres darreres,
llet; ia qual rectificacióno portá Vilanova a les seues
on cabia haver-hofet; i és,que les destralsmetál.liqueseren de coure
resulta d'una confei no de bronze com a primerieses digué; seSons
rdncia donada i desprésimpressaper aquell (1)' on en un quadre
síntesi arribá a ereaÍ en I'Edat dels Metalls, període del Coure, no
i pense'sque no hi hagué allá
res menys que el tipo
Afegia Vilanova, que aiximateix va saber per Pla I'existéncia
d'altres monuments semblants en la comarca.
no
Com bé es veu, aleshores donava per cert Vilanova que hi
haguera dólmen en L'Olleria; mes deduia de lo dit per Pla la possiquasi bé tots els perquebilitat de que ho fora el Castellet.Després,
ridors parlaven ja de la troballa del dólmen valenciá del Casteliet'
i conseqüentmentextenien fins aci la zona dolménica peninsular,
i agó que semblava estrany no ho és tant si es mira que Vilanova, que al comeng de tractar del Castelletpensavacom hem dit, ja
en l'esmentadaconferéncia(2) exposavaque
pedra polimentada al període del Coure; i és així com, fent mala
memdria d'alló dels monuments valencians pareguts al Castellet
vagament esmentatsper Pla, feu vore Vilanova, no ja I'existéncia
d'un suposat ddlmen en L'Olleria, sino la realitat d'alguns altres
en les nostresterres, amb la qual cosa es revifá I'enrónia.
pronunciada en el Ateneo de Madrid el 17
(l) J. Vilanova i Piera: tOonferencia
de Enero de 1882, sobre Tiempos prehistóricos;impr. de M. G' Hernández.
(2) Vore abans, p¿g. 44.
I
I
;
i
i
i
[page-n-8]
ó
¡. BALLESTER TcRMo
En Obermaier,
amb gran seny i pruddncia,admet alló del dól_
men, amb reservade que foren certes les dadesde Vilanova; encara
que en I'obra a que ens referim va inclós un gráfic de distribució
dolménicapeninsular,on, per error materialde dibuix i en contradicció amb el text, apareix la província de valéncia entre les zones
dubtosesi com a certa la part sud de la mateixa; cosaque cal tindre per rectificada(l).
Quedaja dit abans,que quasi bé tots els publicistes limiten
es
avui a tindre per dubtós el dólmen del castellet,pero sensedonar
raons.
Va dit abans que anárem per primera vegada al Castellet del
Porquet, el vuit d'Agost de 190g. Després,al llarg de tant d'any
passat, tornárem algunesvoltes més. El mont, ras i net la primera
vegada, probablement per foc recent, permetia donar-se compte
millor de les particularitats de l'estació per tots els aires; cosa que
es féu diflcil més avant, i quasi impossible
avui, pel mont baix i el
pinar creixcuts.En les fotografies
que publiquema la lámina II.a,
una de 1909 i altra de fa poc, es veu la diferéncia.
En la solana de Serragrossa,
serralada divisória de les conques
dels rius Albaida i Cányols,a mitja algáriad'aquella i próximament
pel centre de I'espaientre l'Estret de les Aigües al NE i el coll del
port de L'Olleria a P., surt, cara a la vall, un contrafort de cim
llarg i estret, endregata Migdia, sobre I'extrem forer del qual, voltat d'aspres vessantsi rematat en part amb cingles, s'algaven les
ruines del Castellet del Porquet. En les figures de la lámina I.a es
vorá la situació i disposiciód'ell.
El que a la vista roman avui del Castelletés alló que hem portat
a I'esquema mateix, inclós en la figura 1.a.Comprén,puix, la part
del
S. del susdit cim, espaiestret i estirat, d'uns vuitanta metres de llargária, al extrem NO. del qual, o siga cara a l'arranc del contrafort,
hi ha restesd'un mur que deguéd'éssertravesserdel cim i separaria,
(
(l) H. Obermaier: El ddlmende Matarrubillo; pg. 18, fig. l.&.
[page-n-9]
EL CASTELLET DBL PORQUET
7
tancant-lo, el dit espai. Darrere mateix de la llnia de perllongació
a
dels restesdel mur,'i endregatperpendicularment la mateixa o siga
i ocupant el seu centre' es veu una mena
al llarg de l'esmentatespai
?
I
dcl
Eequema C¡¡tellet dct Porquet sccclólongltudhat dcl matelx'
(1. B¡lhster)
[page-n-10]
8
T. BALLESTERToRMo
de plataforma rocosa plana (A), de perfil oval allargat (36 metres
de llargaria per 12 d'ample mig), amb llaugera inclinació superficial
al SO. i S., i algária mitja de lZ0 cts. Quedenaixí, puix, al Migjorn
de la plataforma un rested'espaitrapezoidalllarg de 27 mts. i ample
cle sobre 12, que és el remat forer del cim (B), i, a un ialtre costat
d'aquella,una mena de passos
limitats per les vessentsdel turó, més
estret el de solixent i menysl'oposat,pero no tant com avui fa creure,
ja que les terres encara visibles que remogué i amuntoná pla
sus
la vora, el desfigureneixamplant-lo. L'enans citada fotograÍia, fi.gura B de la lámina II.a, presa com és dit fa alamon d,anys, deixa
vore clar, a la dreta, per darrere dels restesde muralla, l'espaireferit
i dalt, a l'esquerra,la plataforma rocosa:que es visllumenaaixl mateix en la figura A de la própia lámina
El perfil longitudinal, comprés també en la figura l.a, ajuda a
formar idea de I'estació.
A part els pocs ! esmicolats testos gr"ollers, llisos i fets a mi,
propis d'estacions
valencianes tipo almeriá pertanyentsal període
de
comprésde l'Eneolltic al'Argar, res hi ha en el Castelleton es veja
la má de I'home prehistóric, si no és la plataforma rocosa abans
descrita, les-ruinesdel mur esmentat,i una mena de fossoso pouets
oberts al voltant dels restes.
La dita plataforma, amb la superfícieplana, perfil proü regular
i ocupant un lloc triat, La I'impressióde que, en temps ben reculats,
es desmuntá,tallant-lo amb cura per damunt i pels costats,un esperó
roqueny en que rcmatava I'extrem del turó, fins obtindre la pla_
taforma, i, amb ella, els passoso entrades dels.costats.
Per davant del que diem plataforma, i un xic a Solponent,es
veuen les ruines del mur travesserde que parlem enans, formades
per tres grossespedres aliniades, la primera tombada en avant,
i
un massissatde terra i pedres mitjanes, tals com totes les construccions de fang i pedra del periodesusmentat,o siga de la técnica conegudainclós en temps ibérics.Tota la llargada dels restes de paret
tindrá uns sis metres,i les pedresgrosses,
que es veuen sentadessus
el gravó de la lloma, molt rebaixat ací per les recerques pla, són
de
unes amb altres d'un metre de llargária, la mitat de gruixa i un poc
més d'amples.Cal deixar ben sentat que, en tot aquell lloc, no es veu
pedraalgunaque es puga dir gran, sense
arribar a ésser_ho
molt, més
[page-n-11]
:!:
i
,. CASTELLET DEL PORQUET
:
9
que les esmentades. la figura A de la lámina II.a es veu el conjunt
En
del que roman del mur i la seuasituació respecte I'anomenada
a
plataforma;i en la B de la mateixalámina,i A de la IILa, vistesparcials
dels sobredits restes.
Els fossos,de que també hem parlal, són quatre i es troben, no
dins de I'estació,sinó als seusimmediats voltants, tots a una banda,
cap a Solponent.Tots són d'escassa
profr.lnditat.Un d'ells (el I del
croquis)és al cim, fora mur, vorala vertent del dit aire, i té I'entrada
exvassada, mides de sobre dos i mig metres d'ample per altre tant
i
de fondária Veja's en la figura A de la lámina III.a la boca d'entrada
d'aquest fos i Ia seua relació de situacióamb la muralla, etc. Els I I
i III, de mides semblants,enrunats pels esgolaments les terres
de
remogudes Pia es troben en la vertent dita, al llarg de la mateixa,
per
de fora a dins de I'estació I el IV, que és el que ha pogut medir-se
millor, s'obri en la dita vertent, més endinsque els altres, té I'entrada de secciótrapeziodal(220 per 180 cts.), i fondária d,uns 240 cts.;
amb la novetat de que als fons hi ha un eixamplamenta un costat
(al de Migdia próximament), mena de bast nlnxol en forma de casquet esféric, que ve a doblar I'ample de la base; notant-se encara,
a l'entrada del fos i a la part de dalt de la del nlnxol, una mena de
galces u osques,tal volta per assentarmillor el mig de tapar-ho.
En la figura 2.4donemla planta i seccions
d'estainteressant
construcció, sobre la que hem de tornar més endavant.
No cal dir que tots estos fossosforen buidats per pla, amb les
seuestafaneriesen el Castellet,com ho deixen vore els muntons de
ruines, encare no esborrades,
junt a aquells.
De la descripciódels restesdel Castelletclar es veu, puix, que res
hi ha en ell que faga pensaren I'existénciaactual o remota d'un dólmen.
D'haver-ho hagut, la troballa d'astrals de pedra polimentada
junt amb atres llisses de coure, ben primitives puix que imitaven
en la forma i aspectea aquelles,
ens donaria per al megalit una data
de I'Eneolltic inicial, al que corresponen tipos de gran dólmen
els
de passadlsllarg (rCuevade Mengar,p, e. entre les obres mestres),
i"
I
N
[page-n-12]
10
I. BALLESTER TORMO
a¡
L,
N
!
o
9I
o
o
q
o
:
,
/
ett
¿
o
l
F
5
or
o
E
= ^
O
L
E *
( ) 3
* E E
g=f;
ffÉ'¡
L
o
o
! ¡ .
,
ñ
€
6
1a
d
4t
(t
-!
=
f:J
N
L
o
9
2
E
-
E
:
O
q
t
.
a
a)
9
[page-n-13]
EL CASTELLET DEL PORQUET
ll
pedrestosquesen les parets i coberta;
amb aparell de gegantesques
i, si pensant en aquellesdadesde Pla sobre les filades alternes de
pedra i terra, surt la idea de la cúpula i amb ella la suggeréncia
d'un
dólmen d'estetipo, també caldria tindre en compte que es degueren
gastar grans llossesper al passadlsi la tanca de la cambra, al menys.
En un cas com en I'altre romandrien encara en llur lloc leslpedres
ciclópees, ja per la remoció dificultosa, sinó perque seria antino
económicel quasi impossibletransport d'elles serra avall, hores de
camTa L'Olleria o caseriuson cabria aprofitar-les; i si s'hagueren
tallat o trossejat on eren, allí es voria el reble; i és ben cert que en
el Castelletni es veu este, ni hi ha cap pedra gran, salvant les tres
sobredites, que si són grossesno ho són tant com per a bastir un
monument funerari megalític com el suposat.
Tot agó a banda, tant si es tracta d'un dom d'altre tipo de dólmen, s'hagueraprcparat ab un enfossatla planta o al menys en aixanqueson sentar amb facilitat les llosses; una o altra cosa, oberi
tes en sól roquer, romandrien visibles encaraque foren en part reblides pel temps; i és ben cert que tampoc d'agó hi ha cap indici.
Reste, doncs, definitivament sentat que no es pot parlar, amb
fonament, del dólmen del Castellet,ni mantindre seriosament
dubte
sobre el cas.
Ni en Josep Pla digué en realitat que existira. Parlá, sl, d'un
muntó tumul.loide en el Castellet,puix que es referia per comparanga a I'existent aleshores Aielo de Malferit; i remembravales seues
en
recerquesamb I'imprecisió de qui tracta de cosestécniques desconegudes-ia la distáncia de vint-i-cinc anys ben passats.I Vilanova,
perqueridor entusiasta d'esta mena de monuments, per a reforgar
la seua tesi, llavors mantinguda amb tenacitat en congressos
estrangers, sobre I'existénciaa Espanya d'un períodedel Coure, barallant
amb tota la bona voluntat alld del muntó tumul.loide amb alló de
les filades alternadesde terra i pedres,parlá del dólmen o túmbol,
i, associades
un
totes estescoses,
arribá a tindre per possible dólmen
de cúpula. I queda ja dit com prenguémés forga I'erro.
Si, puix, no fon el Castelletun dólmen, vejam qué era; qué eixe
pseudo-túmul que motivá I'error, així com altres particularitats
d'aquell.
*4.{c
[page-n-14]
12
r . B A L L E s T E RT o R M o
El Castellet Porquetno ha estat un dóImen,pero sí un Oob,",
del
que vixqué en l'Eneolíticinicial i potser fins el comengde I'Edat
del Bronze, i les ruines del qual va fendre Pla quasi bé del tot.
Era cosa manifesta que el nom de Castellet (com els de Castellar, Castillicoi derivats)per tradició multimil.lenáriade la finalitat defensiva,més havia de suposar un lloc fortificat que una
sepultura.
Cal fer justícia a la perspicáciadels germans Siret, que de les
escasses
dades recollides per Vilanova, deduíren, contra el parer
d'aquell, que el Castelletno devia d'éssersinó un caseriufortificat
com els d'|f.rc,Zapata,i atres del SE. (I).
Com s'ha dit abans, és cosa palesaper I'identitat establerta per
Pla entre el Castellet el Molló de les Mentires,
i
que hi haguéen I'un
com en ilaltre una gran mota tumul.loide de pedra i terra. Es esta
una particularitat que sol vore's alamon en els despoblats
muntanyers
valenciansi albacetenys,més o menys coetanis dels sobrementats
i que amb seguretatdeu donar-se,també, per tot arreu en terres més
llunyanes, per ra6 del seu orige del que parlem més endavant; si bé
sols ens interessa, ara, la referénciaals despoblats serrans de la
Vall d'Albaida i comarquesllinderes.
Els despoblats
muntanyersvalencians albacetenys I'Eneolíi
de
tic a 1'Argar (referint-nossols als explorats per nosatres),
solenvore's
bastits, bé en cims arredonits i plans, encinglatsper totes bandes,
de turons amb vessants
aspres (molesD
i
redons>
valencians
i
de
així
quasi completa defensanatural del lloc; pero de vegades veuen
la
es
també establertsels despoblatsa I'extrem o capdefora de contraforts de cima plana,semprede vertentsbraves,
pero d'entradaa peu
pla fácil per aquella, defecte compensat per altres circumstáncies
estimables; estosúltims despoblats, en el lloc indefens, on es
en
i
és
troben els muntons tumul.loides; no cal dir que també, a voltes,
i
on les defenses
naturals no són suficients.
Ben prop del Castellet Porquethi ha despoblats dit període
del
del
(l)
H. i L. Siret: rlas primeras edades del metal en el SE. de Españo; pg. 309.
T
I
[page-n-15]
:
!r
= ==
EL cAsTELLET DEL PoRQUET
\
t
!!lil:::
13
que ens ajuden a fer idea de com focondicions,
i amb les repetides
ren les ruines d'aquell, abans d'esborrarles Pla quasi bé del tot.
A uns tres quilómetresdel Castellet,serra avant a Solixent, hi
ha, en la mateixa Serragrossa,dos d'eixos despoblats sus els turons
dits Tossalet Redó i Tossal del Caldero, tan propers que els ailla
una barranquera.Els excaváremen part en L924 i 1925' senseque,
de
per encarregar-nos la direcció del Servei d'lnvestigació Prehistórica valenciá, poguérem continuar fins a I'hora d'ara estes com
les altres investigacions propies. El poblat del Tossalet Redó es bastí
amb pen'
a la corona, quasi del tot plana, d'un turonet troncocÓnic
i suau la de la banda del coll, on
dents raudes,un xic més curta
es dificulü la pujada amb un fos. En la vora del cim, damunt del fos'
hi havia un d'eixos muntons tumul.loides, aplanit, que rodolava en
part per la vessant on es veien filades de pedres susmontades.Una
aixanca-cala que férem ens doná la composició de la mota, que era
feta de terra i pedra solta. Tot ens feu pensaren una terrassao torre
defensorade I'entrada. El poblat del Tossal del Caldero s'algá en
part de l'espina de la lloma frontera a I'anterior, voltat de vessants
d'accésimpossibleper unes bandesi difícil per altra, i entrada fácil
a peu pla per la cresta.Sobre ésta, a un i altre extrem de les ruines,
eren de vore dues motes, més xica i aplanida la de Solixent i més
gran la de Solponent, que barrejava, de banda a banda, I'entrador
sota la primera les ruines d'una mupla. En excavarlo aparegueren
per a tancar el poblat per allí. Al munen semicercle
ralla corbada
tó més gran no va arribar-li I'excavació'
al
pero a uns sis quilÓmetres SO. del Caste'
També a Serragrossa,
llet, és l'esmentat despoblatdit Molló de les Mentires, en Aielo de
Estos restestenen,
Malferit, per les faulessobretresorsd'ell contades.
per al cas, com va veient-se,gran interés per la repetida semblanga
que establí Pla entre ell i el Castellet.Es veuen estesruines damunt
d'un petit contrafort roqueny que, sortint de la Serratella,s'adrega
cara a la vail, amb llaugera pendent en avant. Un gran muntó tumul.toide s'algaencara,barrejant-la de part a patl, a I'entrada fácil
La
pel coll, del petit cim innaccessible. gran mota es veu tallada
per una cata, mostrant estar també feta de terra i pedres
de veil
soltes. Agó, i un poc que es nota remogut en el planet, deuen ésser
aquelles feines que, segons Vilanova, mamprengué la Universitat
i
i
I
I
l'
I
I
' l
{
[page-n-16]
14
I. BALLESTER ToRMo
de
de Valéncia,després tractar ell d'esta estació,per a captar glória
a poc cost. A 1a figura B de la lámina IIl.a, s'inclou una vista dei
despoblat,presa des d'Aielo, que, encara que llunyana, és prou per
a donar-secompte del perfil d'aquell. Si, puix, hi havia la tantes
voltes dita identitat d'aspectei situació entre ei Muntó i el Castellet,
ha de quedar com a bo i definitiu que este tingué a l'entrada una
gran mota tumul.loide com la que es veu en aquell, presentant per
agó un perfil semblant al vist.
de
Encara deguerenessermés grans les semblances les ruines del
Castellet amb un altre despoblat tampoc llunyá d'ell. Ens referim
a I'Altet de Fontanars,proper d'Alcúdia de Crespins,que trobárem
allá per 1912; havent-sedemanat després,i obtingut per al Servei,
I'autorisació per a excavar-lo, cosa que encara no ha pogut fer-se.
En I'extrem forer de lacíma llarga i plana d'un turonet, amb vessants
difícils environadesde cingleresmenys per una part on hi ha restes
i
de margenada, amb una gran mota tumular que de banda a banda
tanca I'entrada, fáci1a peu pla pel cim, hi ha les poquesruines del
dit
despobladet I'Altet de Fontanars,visiblesavui res més que el
testos fets
pseudo-túmbol,les restes de margenadai uns escassos
a má, llissos i esmicolats,així com una poca terra superficial. De
dels restesaparents ens feu vore sols un túprimeries,i'escassedat
pero més avant, el reconeiximentacurat de la mota va fer-nos
mul;
canviar de paréixer;i és que el suposattúmui mostra en els tarusos
cap a les vessants(més claramenten la del S') la secció
caigudissos
d'uns restes de muralla, de sobre 17(-lcts. d'ample, soterradaen
aquell. Darrere mateix de la mota, cobert en part per ella i al centre
roqueny de superfície
;rpareixun petit massís
de i'espaidel despoblat.
En les figures de la lámina IV.a donem dues
i perfii ben desigual.
en
vistes, presses sentit opost, del despoblat; i en l'adjunta figura
Surten a la prilongitudinal)d'aque1l.
(planta i secció
3.a I'esquema
en
mera ullada els paral.lelsentre les dues estacions, sols comparar
els seuscroquis i posar en la part de davant del Castelletel pseudr.,túmbol que com hem vist deguétindre.
massestuResta clar, per allÓ relacionat, que les esmentades
mul.loides no són res més que formes preses,al llarg del temps, per
de
les ruines d'obres defensives cert tipo, algades en els despoblats
prehistórics.Unes voltes foren prou torrejons o terrassesaltes de
.T
[page-n-17]
ET, CASTELLET DEL PORQUET
l5
fang i pedra; altres, murs barrejadors d'un pas estret; i asovint,
quan aquell fora llarg (com l'entrada del Castellet),es posaria al
mur el reforg del torrejó. Asoladespel temps eixes fortificacions,
i
la
rodolats a primeriesels materials,i després descompcsició I'erod'aquells,més I'acció de la gravetat, tot junt al iiarg
sió constants
en
deis mil.lenis, feren que-al fi esdevingueren eixos muntons tufora i'obra vella, que roman
mul.loi des, arredonits o estirats segons
en
aleshores part sepelidaen les motes. Estos muntons tan temptaper als que perquerixenen estesmatéries,són asovint motiu
dors
Fa
d'erros i sorpreses. vindre agóa la memÓriaels pseudo-túmbols
r,!r
I
I
Flgura 3.4
Esqüema (planta I secclÓtongltudlnal) del despoblatde I'Altet rle Font¡nars,
Proper I I'Alcridla de CresPlns.
(I. Ballestcr)
[page-n-18]
l6
I. BALLESTER
TORMO
francesosdels quals parla Mortillet (A.), que en excavar_los
veren
que encobrien, bé ruines d'un teular (verrines-sous-celles
(DeuxSévres)),o habitacions romanes(Carnac-Morbihan), restesde pao
rets de contenciódlaigües,
com els de Butte-Thomine i Buttecardine (Bures-Calvados) I entre els d,ací, per no ferli mal esmenta
(l).
ningú, nomenaremno res més que la gran mota tumular que exca_
várem penosamenten Agost de Lg22, en un dels cims més senyers
de la serralada de Benicadelr, i que solsment encobria les ruines
d'un punt de guaita áráb.
Una altra qüestió interessantper aclarir, del Castellet,és on eren
els soterraments que es parlá. semb.lava
de
referir-sepla a un estrat
de terra cendrosai en carbons. Es més que dubtosa la dada esta,
com'altres d'aquell, puix sabut és que agó seria cosaexcepcional.
Sobre si hi havia sepelitsal pseudo-túmbol,ja és altra cosa. A
jutjar pels reconeiximents, exploracions i excavacions practicades
als poblats descrits,podlem dir que no, amb les reserves
imposades
per la manca en ells d'excavacions
completes;pero hi ha un cas, en
deqpoblatsvalencians, cpe ho impedix.
Ens referim a un despoblat,dit el Cercat, situat en un asperó
sobreixint a mitja vertent de la solana de Benicadell,pertanyent
al terme de Gaianes,provlncia d'Alacant. Es esta estació,poc i mal
coneguda,i silenciada;cosa que ens forga, per si no hi ha ocasióde
tornar sobre ella, a ferli referdnciaun xic més ampla. Voltat de
cinglesinaccessibles
quasi bé per tof, sols pel coll tingué entrada fácil,
i per agó s'acumularen en ell les defensesartificjals de dos fossos
successius, sobrela vora d'endins del més proper, una d'eixes consi,
truccions massissades,
terrasses torrejons, de que venim parlant,
o
i que, aleshores,
per manca d'excavacions
totals i váries, encara no
coneixembé; la que en estecas,com en TossaletRedó, era devenguda
en mota tumul.loide, i mostrava sobre el fos filades de pedressuperposades.Per l'any 1913, un llaurador de Gaianes,bé induit per la
(l) A. de Mortillet: rl-es tumulusr.-r(Extr.
Paris 1904)r.
Rev, de l,Ecole d,Anthropologie de
[page-n-19]
7p.r
¿,un
trobarla ,.",o,]i ;'::"";;:T;",,"n.
uind.,,o
fer-ne terra per a cabassejaruns arbres, comengáa tallar la mota
per el tarús d'endins, descobrint-seaixí uns soterraments, senseque
d'agó per la venda feta del
sapiam quánts i cóm eren. Coneixedors
material obtingut, visitárem poc desprésel Cercat, amb en Joan
B. Pastor, de Gaianes. De les notes aleshorespreses sols interessa
arreplegarací, que el muntó tumul.loide es veia tallat i safunyat en
bona part del tarús dinser, notant-se bé que es tractava, fins al
de
moment, d'un massissat lerra i pedra com sempre.Junt a ell hi
d'ossosque semblaven humans i un test de
havia esmicoladures
ens digueren
casquet esfdric fet a má, sensedecoració.Poc després
que, despertadala cobejangaper les primeres vendes,el camperol
feu malbé del soterramenttot; i s'afegix que fon trobada en la mota
una mena de cambra funerária, amb un a modo de respirall;.no sent
res d'agó presumiblea la vista de I'estat d'aquella quan estiguérem
ho
nosaltres;ni tampoc ha hagut, que es sápia, qui seriosament fera
a
bo. Pel materiai que hem vist, i és.benpoc, i amb les reservas que
agó obliga, cap dalar I'estació,balderament,a la primera mitat del
Eneoiític.
Eixe cas de soterrament intern en poblat, és, fins avui, el sol
conegut per nosaltresa les comarquessobredites,i ho creiem cosa
com setgeo enemicproper que fera
obligada per motius excepcionals
témer la violació dels sepelimentsforers recents; cosa que sembla
haver donat lloc als de les acrópolis,inclós dins les cases,dels podes
blats almeriansja clássics, de Camposfins a Fuente Alamo; fenómen no general,puix que manca en algun poblat, com el bé i tot
excavat dels Millares, pero que s'accentuamés a mida que s'acosta
fa
el grau netament argáric; i que, per durar segles, dubtar que obeperdurador estat de guerra; semtan exageradament
dira sols a un
blant-nos ben bé més, que alló que fon a primeries necessitatacabara
absurda.També en el cas valenciá,per éssersegons
al fi en consuetud
es veu soterramentúnic, pogué obedir a distinció social dels soterrats, ja que el corrent sembla que fon sepelir en els voltants, com
ho donena entendreels trobats en el barranc llinder; cosaque també
sembla donar-seen els despoblatsalmerians sobredits, on es voria
més clar d'haver-los pogut excavar tots completament.
Es possible,puix, que, com ho deixen entendre les dades borro-
[page-n-20]
18
¡. BAT.LEstER ToRMo
sesdel Pla, el pseudo-túmbol
olleri) donarasoterraments la massa
en
del torrejó o muralla originaris d'aquell.'Pero cap també que no
fora sols en dit lloc on es trobaren.
En descriure l'estat present dels restes del Castellet, hem parlat
d'uns fossoso pouetsjunts a aquells,que en l'esquemade la figura
l.a és veuenamb les indicacions II, III i IV, i en la figura 2.a la
I,
planta i seccions l'últim d'ells. Es ben dubtós el destl d'eixos fosde
sos.
A primeries,malgrat parlar-nos d'una font propera al despoblat,
la manca d'eixos grans clots inmediats, suposatsdipósits d'aigua,
vists en atres despoblats(Gatas i el Oficio, si es fixem en els almerians), ens feu pensar si els sobredits fossos s'usarien a manera
d'aljups on arreplegar-se aigüesterreresde pluja, tenint-les així
les
baix la defensadel poblat.
Mes tard hem tingut dubtes. Es tan pocal'área immediata de recepció d'aigües,que caldria fer recaptede totes les recollidesal cim
estret, ilarg i desigual, potser no foren prou si no es prenien també
i
de la serra d'on arranca aquell (veja's la figura A de la lámina La),
i portarJes acuradament fins els suposatsaljups; cosa queferosa,
pero possible un poble gran, com els Millares, posemper cas, pero
en
no realisableper a un petit caseriu. Les dimensionsdels fossosno
semblenles més adequades al fi esmentat,per llur cabuda escasper
sa. A més esindici també en contra, el que Pla els buidara tots, puix
es de suposar que si hagueren estat estérils, i ho serien si foren aljups, no haguerarematat feina tan pesadai inútil.
Tot lo dit i la troballa en estacionsi llocs semblants d'indicis
de fossosd'esta classe reblits al paréixer intencionalment,ens fa
pensar,senseque a hores d'ara ens decidim a acceptar-hocom a bo,
si no es tracta d'altres sepulturesbastidesvora el poblat. Les dues
classesd'astrals, de pedra i metall, encara que properescronológicament, semblen parlar-nos també de sepelimentsdiversos.
No cal dir que es tractaria de tipos de soterramentsben estranys
fins avui a les comarquesvalencianes.
Els fossos,d'alguna fondária
i marcadamentel del nínxol o un costat de la base,sugerixenla idea
[page-n-21]
derdpliques | ffi.'
,o.ou..
al.i,';"r ,r tombes,r'n'rrjli¿.
tic i el Bronze, dites de fossa i de pou, com les xipriotes d'Haghia
Paraskévi i es cretense-q Zafer Papura, prop de Cnosos(l), que,
d"com altres influénciesindiscutides de les cultures de I'Egeu sobre
les nostresdels temps, bé pogueren arribar (més la xipriota per la
seuacronologia) esteparticular, alllarg del Mediterranioccidental,
en
com ho denoten,pel camí, els pous d'entrada a les tombes de tholos
sícules.I caldria pensar, també, en les fossestrobades per Bonsor
en la comarca de Carmona, acampanades
algunes i troncocóniques
altres, i, generalmentamb comunicacióa la base,que aquell cregué
sitges o fons de barraquesprimitives (2), i que Décheletterelaciona
amb els pous funeraris eneolítics,
amb eixamplamenta la base, del
Marne a Franga, i en les fosses
semblantsque es troben a I'Hongria
i a la Bohémia als comengos l'Edat del Bronze (3). I no tenen
de
menys semblances
amb el pouet olieriá amb nínxol, les també suposades
sitges del SE., amb entradacilíndricai fons eixamplata un
costat, donant-seallí també la forma troncocónica senzilla DroDera a la nostra toscament cilíndrica (4).
Als susdits fossosde soterraments degué trobar-se Pla els soterrats i les ofrenesal fons dels pouetssenzills,amb o sense
fossaespecial a la base, de la qual cosa, si I'hagué, no poden quedar traces
avuí; i en el de nínxol, en esteesfaria la troballa, a jutjar pelseixemples del Mediterranioriental; reomplint-se
probablement rest del
el
fos amb reble i terra, i potser que amb alguna capada de fang cuit
a mitges, com en altres casos,per a defensarmillor alló soterrat.
Roman, puix, dubtós el punt de si són o no fossesels sobredits
pouets del Castellet. Esta interessantqüestió de la prehistória valenciana la creiem de fácil aclariment, a Doc oue el nostre Servei
(1) R. Dussaud:sLes civilisations préheléniques
dans le bassin de la mer Egéer
p g s .3 2 , 3 3 i 2 2 7 , i { t 9 . 1 4 , 1 5 i 1 5 9 .
( 2 ) J . B o n s o r :< L e sc o l o n i e sa g r i c o l e s r é . r o m a i n e s . . . . ,p g s . 3 l i s g s .i f g s . 3 4 a
p
);
39.
( 3 ) J . D é c h e l e t t e< E s s as u r l a c h r o n o l o g i e r é h i s t o r i q u e e l a p é n i n s u l eb é r i q u e r ;
:
i
p
d
i
p g . 2 3 6 , t . X I I ( 1 9 0 8 )d e I a < R e v u e r c h é o l o g i q u e r .
A
(4)
L. Siret: (Questions de chronologie et d'ethnographie ibériquer;
gura 73 i III
fig. 5l
[page-n-22]
20
r. BALLEsTER ToRMo
d'lnvestigació Prehiitórica compte amb mitjans i temps per a in_
tentar-ho.
una altra qüestió planteja el casteilet, i es er de qué serviria la
plataforma rocosa abans descrita. Es cosa ben diffcil averiguar-ho
avui, desprésd'esborrat, per I'arrasamentfet per pla, tot alló que
restava de les ruines, que en excavar-les acuradament hagueren
donat seguresensenyances cas. Així no res pot fer-se sinó conjecal
tures; i per tal deu pendre'sel que exposem.
Note's que dels despoblatsabans relacionatsels sols on són de
vore eixos roquers encentrats junt al que creiem ruines d'obres de
tanca, són els que tenen entrada ben-bé fácil com en el Castellet i
en I'Altet de Fontanars,per als que tota defensa
era poc¿r els dits
en
llocs' Esmentem un altre cas més crar, encaraque un tant ilunyá.
El despoblatdit
de
una hora mes endins, de qué parlá p. Wattz, fon bastit també a
I'extrem forer, encinglat, d'un cim ben pla. Front a I'entrada fácil
! davant del comengdel despoblat,hi ha un gran roquer, alt i llarg
en el sentit del turó, tenint a la base tarusos tumuloides formats
per ruines, quedant passos
laterals, i així defesai aillada al capforer
la població, de la que qs veuen clarament les habitacionsaliniades
fent carrer. Es indubtable que el tal massls roqueny, paral.lel, en
gran, dels d'éstos despoblatsvalencians,fon una mena de ciutade_
lla defensorade la porta del poblat i rlltim refugi del mateix.
I eixe destí podem provisionalmentsuposar-los ders nostres
als
citats despoblats.Sobre els l?0 cts d'algária de la dita plataforma
del Castellet,potser aumentada artificialment, bé poguerenbastirse murs vorers, fent-se així un petit reducte de sobre de 430 metres quadrats, on recollir-se,en hores difícils, la gent del menut
caseriu.No cap dir el mateix de I'Altet, per la petitesa de son roquer, si no és que fora aprofitat per a fonament d'una
mena de
torre. No sabem.trobar atra explicació.
t
{. :1.
[page-n-23]
EL CASTELLET DEL PORQUET
2I
Tot quant hem dit del Castellet del Porquet, cap resumir-ho,
en alló principal, de la manera següent:
El Castelletno fon mai, ni tingué mai, un dólmen de cap mena,
sinó un petit caseriufortificat.
amb el Molló de les
El muntó tumul.loide que, per la comparanga
Mentires deguétindre, no fon més que la forma en qué esdevingueren les ruines d'una obra de fortificació de l'entrada del poblat.
d'eixa vella construcció,soterradaen el pseudoEn el massissat
trlmbol, es feren sepeliments.
I el fossos,que a manera de pouets hi ha al voltant del despo'
blat, tant pogueren ser aljups com fossesde soterraments; inclinant-nos provisionalmenta I't1ltim.
[page-n-24]
[page-n-25]
tsAlrftESTER
-
El Castellettlel Porqtr'et
Vístesdel turó del Castelletdel Porquet
(Fots. Ballester)
Publicaciondel S. l. P.
s
L¡urx¡ I
[page-n-26]
tsAlrl¡ESTER
-
El Castrllet del Porqtrct
LrvrN¡ II
Vistes dels rest€sde nrur i part P. del Castelletdel Porquct
preses n 1909(B) i en 1037(A)
e
( F o t s "B a l l e s t e r )
Fublicacions el S. I. P.
d
[page-n-27]
TAIrLESTER
A.-Castellet
B.-Et
- El, Castelletdel Portltt'et.
L¡urn¡ III
del Porquet: Vista d'un los I dels restes de mur.
Molló de les Me¡tires: Vista del rlespoblat(t.
. . f ) des d'Aielo de Malferlt.
(Fots. Ballester)
Publicacionsdel S. I. P.
[page-n-28]
tsAITbESTER-
del
El Castellet Porquct.
L¡urn¡ lV
L'Altet dels Fontanars, proper de l'Alcúdia de Crespins
Vistes en sentits oposats.
( F o t s .B a l l e s t e r ) .
Publlcacions el S. I. P.
d
[page-n-29]
DEL
PUBLICACIONS S, I. P.
Sérle d'A¡u¡rls
Archiuo ite Prehidoria Leuantina.-Anuario del ,S. 1. P.-19?8.-Valeniia, 1928.
Archiuo ile Prehtstorta Leuantina.-A'nuari,o dcl S. ¿ P.*192C a l93ti.En pronsa.
Sérle do lllemórie¡
¡i r.
+.j.
ii'
;ti''
anyals de la Dtrecctó
El, S, L P. 11su Mwseo ¿IePrehistoria en l929.-Yaleneia l9?9.
La labor det S. L P. g su Museo en el paaudo año 1929.-Yalencia, 1930.
La labor del I L P, g tw Museo en eI pasailo año 7930,-Yalencra' 1931.
La tabor del 8. I. ? g st Museo.en eI pasado año 1931.-(Amb 6 láminosFVeleneia, 1932.
arlo 1932,-Y¿lencia, 1933.
Lalabor det S, L P.y ru Museo'enel Ttaaailo
Lalabor det S. L P, y su Museo en el gtataíloafio 7933,-Yalencia, 1934.
La labor del S. I. P, g su Museo en el pasailo año 1934,-(Amb 9 lámines)-Valenoia,
1935.
Sétle de treball¡
oolts
l.: Etr Casteltetilcl Porquet,per I. Ballester Tormo.
2.- Breus ¡otessobre elpoblat ibéric de St. Miquet d,eLllrla, per D. Flet'
:
xor Valls.
en
S.:Estuilts d,'Art Originari',-Dls i,nsectes l'Art rluaternati, per M.
Vidal i López.
4::un enlerrementprehíatóric al Barrttnc d,elCinc (Alooi)' per C. Visedo Moltó
S,:Colecci,o de lreballs del' P. l, Furgus sobreprehistoria ualenciana,
Sértc de monogrriles
El crani del Parpalló, per elsDrs.'T. do Aranzacli i J. Alcobé. (Por a
: imprimir).
[page-n-30]
[page-n-31]