Quadern de difusió del Museu de Prehistoria
Helena Bonet Rosado
Francisco Chiner Vives
Joaquim Juan Cabanilles
Mª del Mar Llorens Forcada
María Jesús de Pedro Michó
1998
, 48 p.
[page-n-1]
[page-n-2]
Quadern de difusió del
MUSEU DE PREHISTORIA
Domingo Fletcher Valls
[page-n-3]
QUADERN DE DIFUSIÓ DEL MUSEU DE PREHISTORIA
Per Helena Bonet Rosado, Francesc Chiner Vives, Joaquim Juan Cabanilles,
Ma. del Mar Llorens Forcada i Ma. Jesús de Pedro Michó.
Coordinació: Unitat de Difusió i Comunicació.
Traducció: Unitat de Normalització Lingüística.
Són autors dels textos: H. Bonet, J. Juan, Ma. del M. Llorens i Ma. J. de Pedro, arnb la supervisió de B. Martí. Els dibuixos originals i el disseny de la portada són de F. Chiner, que utilitza en
part documentació-grafica del SIP.
La selecció de les il.lustracions ha estat realitzada per H. Bonet, F. Chiner i Ma. J. de Pedro,
amb la col~laboració B. Martí.
de
La composició i el rnuntatge del quadern s'ha fet en la lrnprernta Provincial.
S'han utilitzat, pel seu caracter didactic, textos i il.lustracions procedents de diverses publicacions, els autors de les quals són: L. Abad, M. Alrnagro Gorbea, C. Aranegui, F. Arasa, A. Beltrán, J. Bernabeu, E. Botella, G. Caselli, Centre dlEstudis Contestans, J. Colorninas, E. Cortell, E.
Cuadrado, F. Davot, D. Fletcher, A. González Prats, M. Hernández, E. Juan, A. Lázaro, A. de
Luna, J. M. Martínez García, N. Mesado, J. LI. Pascual, l. Pastor, E. Pla, A. Ramos, A. Ribera,
P.P. Ripollés, G. Rival, J. Ma. Segura, Sergio, D. Sirnonin, J. Ma. Soler, G. Tosello, P. Villalba, V.
Villaverde, M. Welply i J. Wyrner.
President de la Diputació de Valencia: Manuel Tarancón Fandos.
Diputat de ~ ' ~ r de Cultura: Antonio Lis Darder.
ea
Imprimix: lmprernta Provincial.
O Bonet, Chiner, Juan, Llorens, de Pedro i SIP Valencia, 1998.
Deposit Legal: V-4250-1998
[page-n-4]
1. PATRIMONI ARQUEOLOGIC
1-1. LA CONSERVACIÓ DEL PATRIMONI ARQUEOLOGIC
1-2. EL METODE ARQUEOLOGIC
1-3. EL SIP DE LA DIPUTACIÓ DE VALENCIA
1-4. LES EXCAVACIONS DEL SIP
11. PALEOL~TIC
11-5. L'HOME 1 EL QUATERNARI
11-6. L'UTILLATGE I LA CACA
11-7. EL FOC 1 LES LLARS PREHISTORIQUES
11-8. ELS USOS DEL FOC
11-9. ART PALEOL~TIC
111. NEOL~TIC
111-10. EL NAIXEMENT DE L'AGRICULTURA
111-11. EL CULTIU DE LATERRA
111-12. LA CERAMICA. ELS PRIMERS TERRISSERS
111-13. UTILLATGE DOMESTIC I ARTESANAL. ELEMENTS D'ADORNAMENT
111-14. ART 1 RELIGIÓ
IV. EDAT DELS METALLS
IV-15. LA METAL.L~RGIAA
LES TERRES VALENCIANES
IV-16. L'UTILLATGE METAL.LIC: UN GRAN AVANC
IV-17. EL RITUAL FUNERARI
IV-18. ELS PRIMERS POBLATS, DE L'ENEOL~TIC L'EDAT DEL BRONZE
A
IV-19. L'EXPLOTACIÓ DEL TERRlTORl 1 L'ALIMENTACIÓ
V. CULTURA IBERICA
V-20. RELACIONS AMB EL MÓN MEDlTERRANl
V-21. UNA SOCIETAT JERARQUITZADA
V-22. CIUTATS, LLOGARETS 1 FORTINS
V-23. LA VIDA DOMESTICA
V-24. TREBALLS DEL CAMP I OFlClS
V-25. EL MÓN RELIGIÓS
V-26. LA PRIMERA ESCRIPTURA 1 LA NUMISMATICA
VI. EPOCA ROMANA
VI-27. LA ROMANITZACI~
VI-28. VlES I CIUTATS ROMANES
VI-29. L'OCUPACIÓ DEL TERRlTORl
VI-30. EL SISTEMA MONETARI ROMA
VI-31. LA FI DE LA ROMANITAT
VII. TROBALLES NUMISMATIQUES. SEGLES X AL XIX
Vll-32. LA MONEDA ARAB
Vll-33. LA MONEDA CRISTIANA
[page-n-5]
[page-n-6]
1-1. LA CONSERVACIÓ DEL PATRIMONI ARQUEOLOGIC
1-2. EL METODE ARQUEOLOGIC
1-3. EL SIP DE LA DIPUTACIÓ DE VALENCIA
1-4. LES EXCAVACIONS DEL SIP
[page-n-7]
LA CONSERVA
DEL PATR
La conservació i la defensa del patrimoni comenqa per coneixer-lo. Per
aixo, cal inventariar tots els jaciments
arqueologics valencians.
'-Y2&@%\vk.s.
Pla de Nadal (Rlba-roja de Túria).
Un dels escassos edificis visigotics conservats a casa nostra.
QUEOLOG
El patrimoni cultural esta constituit per totes les manifestacions propies d'una societat que reflectixen la seua personalitat
col.lectiva i el seu desenvolupament historic. D'este patrimoni
formen part els jaciments arqueologics, els quals constituixen un
llegat de gran importancia, especialment pel que fa a les societats que no ens van deixar documents escrits, ja que a través de
la cultura material i de les restes dels seus llocs d'habitació
podem saber les característiques del medi, els comportaments
socioeconomics i els condicionaments ideologics del nostres
avantpassats.
El patrimoni arqueologic valencia s'ha de preservar i protegir
d'aquells que, amb afany de lucre o d'un col.leccionisme mal
entés, saquegen indiscriminadament els nostres jaciments. Així
mateix, les grans obres púbiiques, inherents al creixement urba,
i les grans transformacions agraries han de ser compatibles amb
el respecte als vestigis arqueologics.
Determinats elements arauitectonics d'un
,ac ment han de ser iractks per especlasles amo Ics tecniq~es
adeq~aaes.
Una
[page-n-8]
,G
- -
El registre tridimensional, per mitja de quadrícules, permet una correcta lectura del material arqueolbgic.
El principi fonamental de I'excavació
es basa en la successió d'estrats i en
I'examen de les restes arqueologiques que contenen.
L'Arqueologia és la ciencia que intenta reconstruir la historia
de la societat a través de les seues restes materials; per a este
proposit utilitza un metode propi: I'excavació arqueologica.
El metode d'excavació utilitzat variara segons quines siguen
les característiques del jaciment: una cova, un assentament a
I'aire Iliure, o bé jaciments subaquatics.
Cada jaciment és un document únic i irrepetible que ha de
ser destruit parcialment per a poder ser interpretat. Per aixo,
només I'excavació metodica permetra recuperar la documentació i conservar-la per al futur.
Calcament planimetric, és a dir, la projecció horitzontai de tots els punts característics de I'excavació, ha de fer-se de
manera rigorosa i amb I'instrumental tecnic apropiat.
Una vegada determinada I'area d'excavació, es quadricula
el terreny per a triar, després, una zona apropiada i anar aprofundint per capes estratigrafiques. Un sistema precís de mesures de referencia, aplicat al registre de les diverses troballes,
permet establir la localització exacta dels vestigis i, també, una
reconstrucció de tot el procés de treball. La recollida de dades
d'una excavació s'anota en un diari o en fitxes de registre, complementades amb planols, dibuixos i fotografies que documenten, de manera exhaustiva, el contingut del jaciment.
Els objectes recuperats en I'excavació
seguixen un procés de netejada, marcatge, inventariat i dibuix, tasques previes a I'estudi i a la publicació definitiva.
[page-n-9]
EL SIP DE LA D PUTACIÓ DE VALENC
Des del Renaixement augmenta I'interés per I'antiguitat classica, grega i romana, amb la creació dels gabinets d'antiguitats,
que guarden principalment monedes i testimoniatges epigrafics.
Poc després, comentaran les excavacions arqueologiques.
quan
La formació de la Prehistoria correspon ja al segle x~x,
el desenvolupament de la geologia i I'acceptació de les teories
de I'evolució de les especies incidiran en el reconeixement de
I'origen de I'home.
Materials recoilits Der la Societat
ca
s
Arq~eolog valenciana cn ~ c seJes
nomoroses prospeccioris vcrs el 1880.
D r D JUAN VII.ANOVA Y FIERA.
,A,L,~"~.,",,~L,~Gl~~L~,~~,~F"L,,,~"~~hmAL
"<"DE.~IC<,,>, ,%,,,,,"q,L
Punt de referencia fonamental, pera nosaltres, és la creació,
el 1871, de la Societat Arqueologica Valenciana, i I'obra de Joan
Vilanova i Piera, a qui es deu el primer estudi general sobre la
Prehistoria espanyola i europea: Origen, naturaleza y antigüedad del hombre, publicat en 1872.
L'interés per la Prehistoria i la gran importancia de troballes
com el tresor de la Zafa de Xest, la Dama d'Elx o les pintures
rupestres del Barranc de la Valltorta, a Castelló, feien necessaria la creació d'una institució que mamprenguera la realització
d'excavacions arqueologiques i la recuperació d'este patrimoni.
La creació del (
objectius en les seues quatre seccions: Excavacions Arqueologiques, Laboratori, Biblioteca i Museu de Prehistoria, on s'exhibirien els materials de major relevancia. Sota la direcció d'lsidre
Ballester, Domingo Fletcher i Enric Pla esta tasca s'ha desenvolupat ininterrompudament.
Excavacions fetes a Caip,
al final del segle XVIII, per A. J. Cavanilles.
Actualment, el SIP i Museu de Prehistoria disposa d'interessants i valuosos fons de la prehistoria valenciana des del Paleolític fins a la Cultura Iberica, i la seua biblioteca, amb 30.000
volums, ha esdevingut una de les més importants dlEspanya
entre les dedicades a la prehistoria i I'arqueologia. Així mateix,
el laboratori de restauració, els magatzems, les sales de treball
i les seccions de documentació són arees complementaries per
al desenvolupament de la investigació i la conservació del nostre patrimoni arqueologic.
Les publicacions editades pel SIP han estat
f~narnentals
peral coneixement i la difusió de
la prehistoria i I'arqueologia valenciana.
8
[page-n-10]
LES EXCAVAC ONS DEL S
Des de la seua creació, el SIP de la Diputació de Valencia ha
efectuat excavacions arqueologiques en tota la geografia valenciana, i ha estudiat des dels més remots testimoniatges de la
presencia de I'home fins a la finalització de la romanitat.
El 1928 es mamprén la primera campanya en el pobiat iberic de la Bastida de les Alcusses, de Moixent, amb resultats
extraordinaris per a la historia de la Cultura Iberica.
També corresponen a estos moments inicials els importants
treballs de la Cova Negra, de Xativa, on es recuperen restes
humanes que corresponen a I'home de Neandertal; els de la
Cova del Parpalló, de Gandia, amb la troballa de I'important conjunt de plaquetes gravades i pintades al costat d'una seqüencia
completa del Paleolític Superior, i els de Sant Miquel de Llíria,
on es troba, per primera vegada, ceramica iberica decorada
amb figures humanes.
Plaqueta gravada de la Cova del Parpalió. Gandia.
Esta activitat continua en decades posteriors i destaquen els
treballs efectuats a la Cueva de la Cocina de Dosaigües, a la
Cova de la Pastora d'Alcoi, a I'Ereta del Pedregal de Navarrés,
a la Cova de les Mallaetes de Barx, a la Cova de I'Or de Beniarrés, a los Villares de Caudete de las Fuentes, a la Punta de I'lIla i a la Cova del Volcán del Faro de Cullera i al Corral de Saus
de Moixent, entre molts d'altres.
En els últims anys les noves excavacions enriquixen I'activitat investigadora del SIP. Els poblats de I'Edat dels Metalls del
Puntal sobre la Rambla Castellarda de Llíria, la Muntanya Assolada d'Alzira, i la Lloma de Betxí de Paterna, signifiquen un gran
avanc en el coneixement de I'habitat d'este període; les excavacions al Puntal dels Llops dlOlocau, a Castellar de Meca, d'Aiora, i a Castellet de Bernabé, de Llíria, completen la visió del món
iberic en els seus aspectes quotidians, economics i socials.
Altres treballs en curs, com en el conjunt visigotic del Pla de
Nadal, de Riba-roja de Túria, mostren la importancia dels treballs de camp desenvolupats per esta institució.
Plom iberic escrit per ambdues cares. La Bastida de les Alcusses, de Moixent.
Vas ceramic amb decoració pintada. Tossal de Sant Miquel, de Llíria.
Bloc diagrama ideal de I'entorn de I'Ereta del Pedregal, Navarres.
[page-n-11]
PRlNClPALS JACIMENTS VALENCIANS DE LA PREHISTORIA I LA CULTURA IBERICA
[page-n-12]
11-5. L'HOME I EL QUATERNARI
11-6. L'UTILLATGE I LA CACA
11-7. EL FOC I LES LLARS PREHIST~RIQUES
11-8. ELS USOS DEL FOC
11-9. ART PALEOL~TIC
[page-n-13]
CHOME I EL QUATERNAR
Evolució de la Iínia de costa durant el Quaternari en la Cova de les Cendres. de Teulada.
A. Regressió de la línia de costa. clima
fred.
B. Transgressió marina amb platja escassa, clima ternperat.
El Quaternari és I'última etapa de la historia geologica i
biologica de la terra. S'inicia fa més de dos milions d'anys i en el
seu curs es produix la intensificació de les glaciacions i del procés de I'hominització.
Les glaciacions són períodes de creixement de les masses
de gel sobre determinades zones de I'escorca terrestre que provoquen forts canvis en el nivel1 dels rius i dels mars, i que coincidixen amb I'augment de la pluviositat en certes regions. Estes
grans oscil~lacionsclimatiques, encara que de llarga durada,
deixen petges en els sers vius, en les plantes i els animals, que
havien d'adaptar-se o emigrar; com també en el modelatge de
valls i muntanyes, o en la formació del sol. A través de I'estudi
de tots estos factors pot reconstruir-se I'ambient en que es
desenvolupa la vida de I'home prehistoric.
Chominització és el procés pel qual els primats adquirixen
els trets propiaments humans. Actualment, les primeres evidencies de la fabricació d'utensilis de%pedra
tallada, associades als
Australopithecus que habitaren I'Africa oriental, es remunten a
tres milions d'anys. A Europa I'ocupació humana ha de retardarse vora un milió d'anys, encara que és a partir de la glaciació
Ris, fa 300.000 anys, quan les evidencies arqueologiques són
més precises. A la fi d'esta fase pertanyen les restes humanes
trobades al Tossal de la Font de Vilafamés.
Durant el Paleolític Mitja, que va des del 130.000 fins a fa
35.000 anys, I'home de Neandertal ocupa practicament tot Europa. Del jaciment valencia de la Cova Negra de Xativa procedixen un parietal, un fragment de mandíbula i una incisiva atribuits
a esta especie humana que visqué les primeres fases de I'última glaciació.
C. Nova regressió de la línia de costa.
Paleolitic Mitja i Superior.
D. Transgressió marina de I'Holoce. Situació i clima actual.
&y
-
Efp,v;me;z
-Lince de las cavernas
Canls IUPUE
Uop - Lobo
W
Pal~l~lodoxan
antiquus
Elefant - Elefante
- ~ e denles cavernes
Ue6 b de spelma
Panlhera las cavernas
Lur-&6+
Dicerorlhlnur klrchbergensls
Dlrerorlhlnu~
hemitoechus
Rlnoceront- Rlnoceronle
-Mona de Gibraltar
Htena tacada - Htenamanchad.
-
RinocerontIlanut Rlnoceronle lanudo
EqYYI hydmntinus
Ase salvabe - Asno salvaje
a
Aliocricet~!~, m e
"
Hbmitei - H:mstei
Bas prlmigeniu~
Arvlcala sapldus
Rata d'aigua - Rata de agua
/72
Capra pyrenaica
cabra salvatge - cabra montea
L'Homo sapiens sapiens, és a dir, I'home actual, representa
I'etapa més recent de I'evolució de I'home i el trobem des de fa
uns 35.000 anys en la majoria de continents. En les terres valencianes, tot coincidint amb la fi de la glaciació Würm i amb el
Paleolític Superior, en trobem restes humanes en jaciments com
la Cova de les Mallaetes de Barx, la Cova del Parpalló de Gandia, la Cova del Barranc Blanc de Rotova i la Cova Beneito de
Muro del Comtat.
Mlcrotus brecciensis
Talp6 - Topillo
Microtus nivalis
Talp6 de les neus - Raliila nwal
2
S
~upicapra
ruplcapra
Isaid - Rebeca
( k .
r .
%
''
Apodemus sy;vat;cur
Rato11de camp Ratbo de campo
-
Ellamys quercinus
Rata cellarda - Liibn cornUn
[page-n-14]
CUTILLATGE I LA CACA
La caca i la recol.lecció han sigut els mitjans utilitzats per
I'home p e r a I'aprovisionament d'aliment durant la major part de
la seua historia sobre la terra.
Durant el Paleolític Inferior, I'instrumental Iític que hi ha
-bifacos, fenyedors i codols treballats- és poc apte per a la
caca i ens indica que la dieta alimentaria estaria integrada
fonamentalment per plantes i fruits silvestres. El consum de carn
seria ocasional i procedent de la carronya.
Els assentaments d'este període mostren un habitat variat a
I'aire Iliure, en terrasses fluvials i a les riberes dels Ilacs, o en
cavitats naturals, amb ocupacions de curta durada per part de
grups reduits. En les nostres terres la documentació d'esta
epoca és escassa i es limita a jaciments en cova com el Cau
d'En Borras, a Orpesa; el Tossal de la Font, a Vilafamés, o la
Cova de Bolomor, a Tavernes de la Valldigna.
Mosses i denticulats.
Utiliatge del Paleolític inferior.
Amb el Paleolític Mitja la presencia humana es consolida, tal
com ho proven els nombrosos jaciments localitzats. El habitats
presenten una major adequació de I'espai, amb empedrats per a
I'a'illament de la humitat, llars i construcció de cabanes. S'hi produixen ara distintes millores tecniques en la talla de sílex, cosa
que augmenta la quantitat de peces extretes d'un mateix nucli, a
més de la varietat. La indústria Iítica es compon en este moment
de rascadores, puntes, ganivets, mosses i denticulats, raspadors
i burins; utillatge utilitzat principalment en el treball de la fusta,
I'esquarterament d'animals i I'adobament de les pells.
L'analisi de les restes de fauna indica un bon coneixement
dels costums dels mamífers que permet la selecció de les peces
i del moment adequat per abatre-les. Així, a la Cova Negra, de
Xativa, les restes de cérvol donen idea del seguiment dels ramats
de femelles i animals joves per a triar els individus entre 2 i 3
anys que oferixen el maxim de carn. L'acorralament dels ramats,
la utilització de trampes, javelines de fusta i també focs provocats
foren els mitjans utilitzats pels cacadors del Paleolític Mitja.
-
Raspador.
Rascadora.
v
Punta.
Ganivet.
Utillatge del Paleolitic Mitja.
Utiliatge del Paleolític Superior.
Punta foiiacia, punta de penduncle i aietes, punta escotada, raspador, burí, fuileta i microlit.
Escena d'acorralament d'un ramat durant el Paleolitic Mitja.
Atzagaia, arpó i agulla.
Llanqament d'un arpó amb I'ajuda d'un propulsor.
La major especialització de la caca i la pesca s'aconseguix
en el Paleolític Superior amb una gran perfecció de I'instrument
Iític i ossi. Puntes de sílex, llances i arpons d'os i banya, construits ambs llargs manecs de fusta es tornen més eficacos i
potents en ser Ilancats amb I'ajuda de propulsors. Burins, rasp a d o r ~ ganivets menuts, rascadores i fulletes il.lustren les tasi
ques d'esquarterament, preparació i adobament de pells que
posteriorment es cosiran amb agulles d'os. El treball de la fusta
o la fabricació d'objectes d'adornament, sense oblidar la
recol.lecció, encara que esta no ens oferisca molts testimonis,
també foren activitats importants.
[page-n-15]
EL FOC
LES LLARS PREH
El domini del foc és una lenta adquisició de la humanitat,
aconseguida a través de milers d'anys després d'una llarga
serie de proves i d'experiencies. Encara que la presencia dels
primers homínids es remunta a tres milions d'anys, les mostres
de combustió més antigues es documenten un milió d'anys després, produides tal volta de manera ocasional. I solament cap a
uns 400.000 anys arrere la presencia de vertaderes llars associades a cendres, ossos i pedres cremats permet parlar d'un ús
intencional del foc.
Obtenció del foc per percussió de
dues pedres dures. L'espurna provocada es posa en contacte amb algun
material inflamable.
A la península Iberica les primeres petjades d'utilització del
foc es troben en el jaciment de Torralba-Ambrona, a Soria, datat
fa 250.000 anys, al final del Paleolític Inferior. Pero en els jaciments valencians sera ja durant el Paleolític Mitja quan veurem
aparéixer les primeres llars a la Cova Negra de Xativa.
El foc probablement es devia obtenir a través de la percussió de pedres dures i de la fricció de dues fustes de consistencia diferent. Com a combustible per al seu manteniment s'utilitza la fusta, els ossos d'animals i el carbó vegetal.
En el Paleolític Superior les llars tenen un aspecte acurat,
prova de I'especial atenció que mereix el foc. Restes de terra
rubefacta, zones de cendra, productes cremats i la mateixa disposició de les pedres que envolten la llar, permeten conéixer la
forma d'estes estructures, generalment cubells excavats en la
terra i envoltats de murs xicotets que protegixen el foc del vent.
Es localitzen normalment en el centre de I'area d'habitació, tant
en les coves com en els assentaments a I'aire Iliure.
Durant el Paleolític Superior es diversifiquen les aplicacions
del foc, tant de caracter domestic com tecnologic. La llar es convertix en,el lloc privilegiat de I'habitació, on s'esta de manera
estable. Es font de calor i de Ilum, i al voltant seu es cuina, es
menja, es fabriquen instruments d'os, de fusta i de pedra, s'adoben i es cusen les pells. Es en definitiva, el lloc central de I'espai social on s'intercanvien idees i objectes, es desenvolupen
mites i creences, i es duen a terme les cerimonies rituals.
Obtenció del foc per fricció de dues fustes de diferent duresa. El calfarnent produit es transrnet a un material inflamable.
[page-n-16]
ELS USOS DEL FOC
Llantia de pedra calcaria arnb cassoleta concava
i rnanec.
El foc marca un gran avanc en el desenvolupament de la
humanitat. No solament permet un habitat més confortable sinó
aue possibilita I'aparició d'una l l a r ~ a
serie de millores tecniques.
. .
Proporciona amb la seua calo;una major comoditat a l'espai
habitat i facilita la defensa del aruD enfront del feram nocturn.
La il.luminació mitiancant la itilització de Ilanties de pedra,
en les quals es crema'un4ble fixat a greix animal, o de torxes de
fusta resinosa, permet una major mobilitat a I'home, condició
previa a I'exploració de les coves i a I'execució de les primeres
obres d'art parietal.
Punta solutriana.
Cova del Parpalló, de Gandia.
-
----- -
\--
-- .=
-
--
La cocció d'aliments, al costat del paper exercit com a font
de calor i de Ilum, es troba entre els primers avantatges de la utilització del foc, practica que assimilaren rapidament els homes
del Paleolític desisrés d'observar aue la carn a la brasa era més
saborosa que la Grua. La dispersio d'ossos i petxines al voltant
de les llars és una prova d'esta activitat, encara que la preparació d'aliments a penes deixa senyals en el registre arqueologic.
No obstant aixo, es pot suposar que alguns aliments com els
mol,luscs i els vegetals es consumien crus i que la cocció d'altres es feia en les brases, o directament sobre el foc en el cas
de carns i mitiancant I'escalfament de pedres en el cas de
.
Iíquids.
Cús del foc s'aislica també en I'obtenció de I'ocre. calfant a
250" la iimonita gr8ga, que amb este tractament es torna roja.
Cocre és un colorant utilitzat freqüentment des del Paleolític
Inferior en les parets, les pells, els objectes d'adornament, en
diferents instruments i com a pintura corporal.
>
Escalfament d'un nucli de silex p e r a I'elaboració posterior de ferrarnentes.
Bastó perforat sobre os.
Cova del Volcán del Faro, de Cullera.
Bastó perforat utilitzat p e r a drecar al foc les atzagales
La talla de les pedres és una altra de les diverses activitats
tecniques que es fan al voltant de la llar i amb I'ajuda del foc.
L'escalfament de la primera materia, sílex, permet una fractura
millor dels blocs, I'adequada manipulació dels nuclis i I'obtenció
de retocs més delicats. Els instruments guanyen en elasticitat i
brillantor, com en el cas de les belles puntes solutrianes.
La fusta i 1'0s es calfen al foc per fer-les més mal.leables a
I'hora de fabricar armes i eines. Les atzagaies i les varetes d'os
poden drecar-se després de ser sotmeses al foc, amb I'ajuda de
bastons perforats.
[page-n-17]
ART PALEOL
Cova Fosca, de la Vall d'Ebo. Primer santuari parietal localitzat en les nostres terres,
que confirma que hi havia vincles entre la
reqió mediterrania i les altres arees d'Europd~occ.denl~l.
laosknc n ae resies parielals
va r n c anes anieriors a cste descoor'meni
es podria deure solament a condicionaments geolagics del paisatge valencia.
Al final del Paleolític Mitja algunes Iínies o tracos gravats
sobre ossos mostren un estadi prefiguratiu de I'art. Pero és
durant el Paleolític Superior, cap al 30.000 abans d'ara, quan les
primeres manifestacions artístiques ens situen davant del testimoniatge de la gran capacitat d'abstracció de I'home prehistóric.
Els grans conjunts d'art rupestre s'han d'entendre com si
foren santuaris on la iconografia utilitzada, amb una ordenació
preconcebuda de les especies i els signes, ens remet a la complexitat del pensament prehistoric.
L'home primitiu representava les figures o els símbols mitjancant la silueta de les formes, que podia estar caracteritzada
o pintada interiorment. Estes representacions s'aconseguien
amb dues tecniques diferents: la pintura i el gravat. Pera la primera d'estes s'utilitzaven colorants naturals com, per exemple,
I'ocre, I'oxid de manganés, el ferro i la sang, que eren triturats i
mesclats amb aglutinants como la Ilet, les clares d'ou o els greixos animals, i s'aplicaven amb pinzells de plomes, flocs de
cabells o fibres vegetals. Per al gravat s'utilitzaven resquills i
burins de sílex.
En I'art prehistoric valencia podem distingir entre I'art parietal, conservat en les parets de les coves, i I'art moble, que apareix sobre diferents objectes de la cultura material de I'epoca:
atzagaies, allisadores, ossos i plaques de pedra.
Dins de I'art moble, la Cova del Parpalló de Gandia constituix un punt de referencia fonamental. Hi han aparegut prop de
cinc mil plaquetes gravades i pintades, cap a cent ossos decorats, a més d'una indústria Iítica completa i ben estudiada del
Paleolític Superior. En estes plaquetes els animals són els
motius més freqüents. Alguns detalls, com el pelatge, el cap, les
orelles, la cornamenta, permeten la identificació d'especies diferents: bovids, cervids, equids i caprins. Al costat d'estos temes
naturalistes apareixen signes abstractes: puntuacions, reticulats, rectangles i serpentiformes, interpretats com a símbols
magics o sexuals o, fins i tot, abstraccions del temes zoomorfs.
Altres conjunts valencians d'art moble procedixen de la Cova
de les Mallaetes de Barx, la Cova Matutano de Vilafamés, la
Cova del Barranc de I'lnfern de Fleix, el Tossal de la Roca de la
Vall dlAlcala i la Cova de les Cendres de Teulada.
Diferents tecniques de gravat de I'art paleolític valencia
5. Traq múltiple
2. Trac simple arnple i profund
6. Trac amb fil de pua
3. Trac repetit
Cova del Parpalló, de Gandia.
Les troballes de I'art moble en este jaciment permeten una datació absoluta. ja
que es troben en nivells arqueologics
ben datats. Aixi rnateix, la quantitat
d'estes possibilita que s'establisca I'evolució estilistica des del Gravetia fins
al Magdalenia.
1 . Trac sirn~le
estret i suDerficial
7. Raspat o ratllat
4. Doble contorn
8. Gravat estriat
[page-n-18]
111-10. EL NAIXEMENT DE L'AGRICULTURA
111-11. EL CULTIU DE LATERRA
111-12. LA CERAMICA. ELS PRIMERS TERRISSERS
111-13. UTILLATGE DOMESTIC I ARTESANAL. ELEMENTS
D'ADORNAMENT
111-14. ART I RELIGIÓ
[page-n-19]
XEMENT DE CAGR CULTURA
Expansio de I'agricultura cap al Mediterrani occidental. A partir del Proxim
Orient, el Neolític s'estendra en direcció a arees on no hi havia cereals de
manera natural. Cexpansió de I'agricultura mediterrania es féu inicialment per via marítima, com ho
demostren els primers assentaments
neolítics a Creta i a les illes del mar
Egeu fins a arribar al Mediterrani
occidental cap al 5.000 a.c.
A la darreria del vi11mil.lennia.c. apareixen al Proxim Orient les
primeres comunitats amb una forma de vida agrícola i ramadera.
Alla es trobaren en estat silvestre aquelles especies vegetals,
como el blat i I'ordi, i animals, corn I'ovella, la cabra, el porc i la
vaca, que constituixen la base de la nova economia de producció.
L'agricultura representara un canvi fonamental per a les
societats prehistoriques pel fet de comportar la vida sedentaria.
Cultivar requerix protegir i tenir cura dels camps, collir fruits i
fabricar els utensilis que cal per a les diferents activitats, i
emmagatzemar els productes de la terra: els aliments i, també,
la llavor necessaria per a iniciar el cicle agrícola subsegüent. De
la mateixa manera, la domesticació dels animals implicara una
nova associació d'estos als grups humans.
En les terres valencianes els inicis de I'agricultura es situen
al voltant del 5.000 a.c. i s'enquadren en el conjunt de relacions
que s'establix ara en tot I'ambit mediterrani. Les nostres primeres comunitats neolítiques formen part de la cultura de les ceramiques impreses, en relació amb la característica decoració dels
recipients ceramics feta mitjancant la impressió de la vora de
una petxina de Cardium, i disposen ja d'una agricultura basada
en el blat i I'ordi, corn també d'ovelles, cabres, vaques, porcs i
gossos domestics. Si recordem que no hi ha ací els antecedents
silvestres del blat i I'ordi, corn tampoc de les ovelles i cabres
domestiques, la importancia de la vinculació mediterrania dels
nostres primers neolítics és patent. Aixo no vol dir que les comunitats locals epipaleolítiques siguen alienes al nou mode de vida,
pero el seu procés de canvi cap a una nova economia, denominat neolitització, fou un procés lent i desigual.
i
/. -1 Ovis aries
'I
i-
e
1,)
L
Capra hircus
Cabra - Cabra
Sus domestic
Porc - Cerdo
Bos tauros
Bou - Buey
8'. .
)/
,
-
.
Canis familiaris
Gas. perro
D blr1D~c16
aproxlmaaa oe S animal? aomesl cs scqons a qdant tal ae rcstcs consewadcs
i
en la Cova ae 'Or d ~ r a ne Nco '1 c Antic I Mi1.i
Del repertori actual de jaciments neolítics valencians pot
deduir-se que estes comunitats camperoles utilitzaren preferentment les coves corn a habitació estable. Entre les més importants destaquen la Cova de I'Or, a Beniarrés, la Cova de la
Sarsa, a Bocairent, i la Cova de les Cendres, a Teulada. També
es coneixen poblats d'este període, encara que en una quantitat
relativament escassa, corn ara la Casa de Lara, a Villena, o els
que corresponen ja a moments finals del Neolític, corn les Jovades, de Cocentaina, La Macolla, de Villena, i els nivells inferiors
de I'Ereta del Pedregal, a Navarrés.
[page-n-20]
EL CULT U DE LA TERRA
Una de les traces més visibles de I'acció de I'home sobre el
paisatge sera la deforestació que I'agricultura provocara en les
proximitats dels llocs d'habitació. La rompuda de noves terres i
la crema repetida del bosc seran d'ara en avant accions
necessaries per a explotar amplis espais destinats al cultiu dels
cereals o a la pastura dels animals.
La utilització del foc permet rompre la terra arnb facilitat,
alhora que la combustió d'herbes i plantes té un importat efecte
fertilizant i mecanic que afavorix els treballs de la sembra. Els
camps es cultiven durant pocs anys, fins a esgotar la fertilitat del
sol. Després, cal abandonar-los durant una llarga temporada
arnb la finalitat de permetre que torne a créixer la vegetació
natural i, així, reiniciar el cicle. Aixo significa que els camperols
han de desplacar-se a un altre territori, o bé alternar els camps
cultivats arnb altres de reserva, ja que si no es respecta el temps
que cal per a la regeneració del sol, este es torna improductiu i
esteril.
Les excavacions arqueologiques ens mostren que foren els
cereals, el blat i I'ordi, els cultius fonamentals del Neolític. Les
destrals i aixes de pedra polida serviren pera tallar la vegetació,
els troncs i les arrels mal consumides pel foc. La sembra es
devia fer a eixams o depositant la llavor en clots practicats arnb
I'ajuda d'un bastó o una fanga, i cobrint-los després arnb terra o
cendra. Més tard, fins a I'epoca de la collita, només cal tindre
compte dels camps i protegir-los.
W
Destral de pedra polida i reconstrucció de I'emmanegament.
Esferoide trobat a la Cova de la Sarsa, de Bocairent, que degué ser utilitzat com a contrapés d'un bastó cavador.
Els elements de falc són molt abundants en els jaciments neolitics i es distingixen per la
intensa Iluissor que presenten els seus tallants, a conseqüencia de I'abrasió experimentada pel frec arnb les plantes.
La recol.lecció es feia arnb I'ajuda de corbelles formades
per una armadura de fusta on s'inserien fulles de sílex. En els
treballs de la sega es devien usar cabassos de pell, cistells
d'espart i de margalló per a transportar les espigues, i la batuda es devia efectuar arnb I'ajuda de bastons llargs damunt d'estores d'espart.
En acabant de batre, separada I'espiga de la palla, encara
cal apartar el gra de les glumes per la qual cosa cal torrar-lo i
moldre'l arnb ajuda de pedres de gra fi. Finalment, la collita esta
preparada pera emmagatzemar-la en grans vasos de ceramica.
Grans recipients d'emmagatzematge.
[page-n-21]
ELS PR MERS TERR SSERS
Procés de fabricació de la ceramica
Modelatge directe de I'argila.
Muntatge per tires de fang
Vasos procedents de la Cova de I'Or, a Beniarrés.
Acabat i decoració.
La utilització de la ceramica es generalitza en el Proxim
Orient al llarg del vi mil.lenni, a partir del descobriment de les
qualitats plastiques de I'argila, que en permet el modelatge en
diferents formes, i de la transformació que en estes es produlx
en ser exposades al sol o al foc.
Els inicis de la terrisseria a les nostres terres es documenten
al comencament del v mil.lenni a.c. Ací apareixen arnb una tecnica ben desenvolupada, tal como revela I'excel.lent realització
dels primers recipients de ceramica de la Cova de I'Or, a Beniarrés, i de la Cova de la Sarsa, a Bocairent, i en la diversitat de
tipus existents: tassons, gobelets, olles, canters, recipients de
magatzem, botelletes, cullerots, vasos geminats i tonellets.
Cocció en forns a I'aire Iliure.
El procés de fabricació de la ceramica comprén diverses
fases, la primera és el modelatge de I'argila, que pot fer-se treballant directament la pasta de fang fins a donar-li la forma desitjada, o bé fabricant diferents tires o rotllos d'argila que van
superposant-se. Una vegada obtinguda la forma del vas se'n
regularitzen les superfícies arnb els dits o arnb espatules d'os i
fusta, i s'allisen, fregant-les arnb pedres o arnb pells pera donarlos el poliment final.
La decoració dels vasos ceramics s'efectua abans de coure'ls i utilitzen diferents tecniques: impressions, incisions o decoracions en relleu.
Finalment, la cocció de la ceramica es fa en forns a I'aire Iliure, en fosses excavades en el sol, on es col.loquen els vasos
recoberts de llenya que crema durant algunes hores sense arribar a temperatures massa elevades.
Tecniques de decoració utilitzades durant el Neolític
lmpressions cardials obtingudes arnb el
cantell d'una petxina de Cardium edule.
lrnpressions d'instrument, gradines o
pintes.
lncisions i estries fetes arnb punxons
E"F
?
Decoració en relleu.
Enirc Iu prod.icc o ceriim ca do1 Neo ¡tic Antic dcslnq~eii lormu s ng.1 ar els vasos amo
de
uecorac.~
impresa card al d'insir~meni
qLe rcpresonien inoiius -<7comelrics, s~mool i
cs
figurats- vinculats amb I'art rnacroesquematic i llevantí.
20
[page-n-22]
LLATGE DOMEST
ARTESANAL.
ELEMENTS D'ADORNAMENT
La ceramica sol aparéixer corn la gran innovació tecnologica
del Neolític, pero no ha d'oblidar-se la importancia que significa
I'avanc en el poliment de la pedra o I'evolució de tecniques tradicional~
corn la talla del sílex i el treball de 1'0s.
Amb el poliment de roques corn la diorita, el basalt i el porfir
s'obtenen nous instruments com les destrals i les aixes, eines
utilitzades generalment per a la tala d'arbres i el desbast de
troncs, activitats relacionades amb la rompuda de noves terres
per al cultiu. De pedra polida són també el punxons i els cisells
per al treball de la fusta i alguns objectes d'adornament, corn
penjolls, grans de collar i bracalets.
l
.si ;.p
1
.
N, ,
....
.\
I
Reconstrucció de manecs de destrals i aixes, i forma d'utilitzar-los en el treball de la fusta.
Utilització de microlits geometrics com a
armadura de fletxes.
Utilització d'un trepant de silex.
Les noves activitats productives, domestiques i artesanals
marquen I'evolució de la indústria de pedra tallada, orientada
ara a la producció de fulles i fulletes de sílex. Els microlits de
forma geometrica s'utilitzen corn a armadures de fletxes i atzagaies per a la caca; els trepants i perforadors s'empraven en el
treball de la fusta i de 1'0s; els ganivets, utilitzats per a diversos
usos, i, finalment, els elements de falc, potser les peces més
significatives de la indústria neolítica, que s'inserixen en manecs
de fusta per a usar-los en la collita dels cereals, tasca que ha
deixat en les seues vores actives una Iluissor intensa anomenada Ilustre de cereals.
Diversos utensilis 80s: cullera, cano, agulla, espatula, gradina i anell. Cova de I'Or, a
Beniarrés.
Fulles de silex i emmanegaments probables. Estes peces. corn a eficac
vets, degueren utilitzar-se en a
domestiques quotidianes.
Diferents tecniques corn la talla i el retoc, el serrat, el
ranuratge, I'abrasió o el poliment, s'utilitzen en I'elaboració de
nous utensilis d'os corn les culleres, de factura molt cuidada, i
els canons possiblement utilitzats per a absorbir Iíquids; corn
també en altres ja coneguts des del Paleolític, els punxons o les
agulles de cosir.
L'utillatge ossi esta, a més, compost per allisadors, cisells i
espatules relacionats amb el treball de la pell; les gradines,
peces amb un extrem dentat per a la decoració de la ceramica;
les paletes, sovint impregnades d'ocre, i els elements d'adornament corn anells, penjolls, grans de collar i passadors.
[page-n-23]
Les manifestacions artístiques de les comunitats camperoles reflectixen una nova mentalitat religiosa que s'allunya del sistema de creences propi de les societats cacadores recol.lectores del Paleolític.
La decoració dels vasos ceramics i de les pintures rupestres
mostren figures antropomorfes amb els bracos alcats, motius
simbolics com els sols, escenes de caca, animals en repos, Iluites entre grups d'arquers i altres motius diversos.
Totes estes manifestacions artístiques es classifiquen
segons els temes i les formes en tres grans apartats que, en
part, responen a diferencies cronologiques i també a la diversitat cultural dels grups humans que conviuen en les nostres
terres al llarg del Neolític.
L'art macroesquematic oferix motius de grandaria considerable, de tintes planes i de color roig fosc. Els temes més freqüents
són les figures humanes, que les podem associar amb les divinitats que adoraven els primers camperols, els serpentiformes
verticals acabats en forma de ma i altres motius que semblen
referir-se a parts de la figura humana.
Els motius de I'art macroesquematic ocupen practicament la totaiitat dels xicotets abrics on
se situen. Abric V del Pla de Petracos a Castell de Castells. Antropomorfs.
Els motius de I'art llevanti apareixen de vegades superposats als del macroesquematic.
Les composicions són de gran realisme i transmeten sovint la sensació de movirnent. Caca
d'equids del Racó de Nando a Benassal.
Les representacions d'animals salvatges
són les més nombroses en els abrics de
I'ari llevantí. La major abundancia correspon a les cabres pintades tant en actitud
de córrer com de descans. Cova del Polvorí a la Pobla de Benifassa.
Les pintures esquematiques es localitzen
en abrics d'escassa profunditat i parets
rocoses protegides per xicotetes cornises. Es diferencien de les pintures Ilevantines per la imprecisió del traq; la figura humana es reduk a una barra vertical
amb altres de perpendiculars per a figurar carnes i braqos. Figura humana de El
Cinto de la Venta, a Dosaigües.
L'art Ilevantí és considerat com la manifestació més viva de
totes les que ens llegaren els pobles prehistorics europeus. Mitjancant I'analisi de les figures i les escenes podem conéixer els
detalls de la vida quotidiana dels seus autors. La cacera d'animals salvatges, la recol.lecció de la mel, la guerra, la dansa i
altres motius de possible significat religiós queden reflectits en
les composicions.
El vestit, el pentinat i els adornaments, les armes o els recipients representats en I'art Ilevanti oferixen indicis molt vaiuosos sobre la cronologia quan es comparen arnb la cultura
material deis jacirnents prehistorics. Arquer de les Coves de la Saltadora, a les Coves de
Vinroma.
Amb I'art esquematic les figures humanes i les d'animals es
reduixen a Iínies basiques. Abunden també els motius simbolicoreligiosos amb un grau d'abstracció elevat com els estel.liformes o els ídols oculats.
[page-n-24]
IV-15. LA METAL-LÚRGIAA LES TERRES VALENCIANES
IV-16. CUTILLATGE METAL-LIC: UN GRAN AVANC
IV-17. EL RITUAL FUNERARI
IV-18. ELS PRIMER§ POBLATS, DE CENEOL~TIC CEDAT
A
DEL BRONZE
IV-19. CEXPLOTACI~
DEL TERRITORI I CALIMENTACI~
[page-n-25]
[page-n-26]
LLATGE METAL~L
UN GRAN AVANC
La utilització de coure per a la fabricació d'instrumental
metal.lic va provocar I'extinció quasi total de la talla de sílex, que
havia assolit un grau alt de perfecció en etapes precedents, i féu
sorgir un nou artesanat al voltant d'esta activitat.
En un primer moment, el coure es treballava en fred per mitja
de la tecnica del martelleig, i posteriorment van descobrir que
este es podia extraure de certs minerals aplicant un procés de
fosa. Cús del metall extret d'esta manera presenta I'avantatge,
enfront de I'utillatge de pedra, de la mal.leabilitat, que permet
transformar-lo en objectes molt diversos i, a més, reciclables.
El treball dels metalls, o metal.lúrgia, requerix un correcte
domini del foc a temperatures al voltant dels 1000" C. Comprén
tres fases:
- Cobtenció del mineral, és a dir, la seua extracció de les
mines mitjancant pics i maces d'os i pedra.
- La transformació del mineral en metal1 utilitzant forns que
permeten recuperar els lingots obtinguts (a).
- La fabricació d'objectes metal.lics per mitja de forns on es
fonen els lingots depositats en gresols (b);el metal1 fos s'aboca
en motles de pedra, terrissa o bronze, i (c) una volta s'ha refredat, s'extrau la peca del motle.
. indústria de la uedra es substituida oro.
a
gressivament per'l'utillatge metil.lic.
Posteriorment, apareixen diversos aliatges com el bronze,
aliatge de coure i estany que fon a menor temperatura i és més
resistent. Cescassetat d'estany convertix el bronze en un metall
preuat que s'empra de manera preferent en objectes d'adorn i
armament, per la qual cosa el seu ús beneficiara només determinats segments de la societat.
El poblats valencians veuran matisada la importancia de la
metal.lúrgia per causa de I'escassetat de minerals que hi ha a
les nostres terres, si bé els metalls seran promptament incorporats a partir de I'area meridional argarica i del focus que formaven els poblats de la comarca de I'Alcoia. El reaprofitament dels
objectes deteriorats mitjancant una nova fosa, és una característica d'esta activitat metal.lúrgica.
[page-n-27]
TUAL FUNERAR
a
Aixovar eneolitic: idols oculats i ídols
plans, agulles, penjolls acanalats i botons
d'os, anelis de coure i grans de collar.
13 -20anys
-
21 40 anys
-
41 60 anys
U
+ 6 1 anys
_'csii.o aniropo 09 r pcrmct con6 xcr Ics cnrncrerisi qLes 1's q ~ c ae a poolació eneol'l ca
s
C
mostra ~ L h níiqi.c ..nn cicvnoa mona iai cnlrc e s vinr I o s q..aranta anys, coin lanibe.
una alta morialitat infantil i una escassa quantitat d'individus d'edat avancada.
Amb I'Edat dels Metalls trobem les primeres grans necropolis, reflex, sens dubte, d'un habitat estable i situat en la rodalia.
Les comunitats eneolítiques valencianes utilitzen les coves naturals corn a necropolis, sense que es construisquen ací els
monuments megalítics que caracteritzen estos moments en
altres parts de la península. En algunes coves, la quantitat d'enterrats és molt elevada, corn en les Llometes, a Alcoi, on es van
trobar prop de cinquanta individus, o en la Cova de la Pastora,
també a Alcoi, on esta quantitat arriba fins a setanta-cinc.
El ritual funerari mostra la creenca en una vida d'ultratomba
en atribuir a I'inhumat les mateixes necessitats que va tindre en
vida, corn es deduix d'aixovars i ofrenes que inclouen vasos
ceramics, estris de pedra polida i de sílex, adorns personals i
objectes de caracter religiós corn els ídols.
Al final de I'Eneolític, quan es generalitza el vas campaniforme, la quantitat d'inhumats en una mateixa cova tendix a reduirse, corn a la Cova Santa, a Vallada, i a la Sima de la Pedrera, a
Benicull, amb set individus en cada cas, o en la cova oriental del
Peñón de la Zorra, a Villena.
A I'Edat del Bronze correspon la generalització de I'enterrament individual, bé fora en covatxols o en cavitats a la vora dels
poblats, corn en la Muntanyeta de Cabrera, a Torrent; o bé en el
seu interior, corn en Peña la Dueña, a Teresa, o en la Muntanya
Assolada, a Alzira.
La cultura argarica, a les zones meridionals valencianes,
mostra I'enterrament individual o doble en el subsol de les
mateixes cases del poblat, corn veiem en San Antón, a Oriola;
en Laderas del Castillo, a Callosa de Segura, i en Cabezo
Redondo, a Villena.
Aixovar d'enterrament comuost uer ceramica campaniforme i els elements aue s'hi assoCieri p-iiies ue Pd mela, p~riyals I eiigLeia i pLrixoris ue cu,re boioris d'os amb pcrioue
c
r
oe
rac o en cv ,, urdqa s u ' d r q ~ e ue pedrd, p ~ i i l e s Ileixd ILI es ue s ex e enienis d'auurn
com grans de collar, petxines perforades i anells metal.lics
El Tabaia (Asp). Enterrament en cista d'un
individu adult col.locat en posició de decúbit supi amb les carnes plegades cap a
I'esquerra i els braqos doblegats sobre el
ventre. Caixovar caracteristic de I'Argar
esta compost per armes: alabardes i punyals de coure; adorns de metall; diademes i espirals de plata i or; ceramica per a
ofrenes i altres d'adorns.
La Muntanya Assolada (Alzira). Enterrament a I'interior del poblat en una fossa
menuda i sense aixovar.
26
[page-n-28]
ELS PR MERS POBLATS,
DE CENEOL
A CEDAT DEL BRONZE
Amb el desenvolupament de I'agricultura i la ramaderia es
generalitza la vida sedentaria. Les comunitats camperoles alqaran els seus poblats a la vora de les terres de cultiu, mentre que
I'ocupació de les coves perdra importancia, reduida a una freqüentació ocasional, corn a refugi de pastors i de ramats, i,
sobretot, corn a lloc d'enterraments des dels moments finals del
Neolític.
Coneixem molt poc dels poblats més antics, corn ara Casa
de Lara, a Villena, per les dificultats que representa la seua localització en les terres baixes, que tradicionalment són objecte de
profundes transformacions. Des del final del Neolític, les cabanes es construixen amb fang i brancatge; la fragilitat d'estes
construccions fa que no hi queden més que clots excavats en el
sol, o alguns forats per la rodalia, corn ara sitges, destinades a
emmagatzemar el fruit de les collites, corn passa a les Jovades,
Cocentaina. I sera també a partir d'estos moments, en I'inici del
tercer mil.lenni abans de Crist, quan apareixeran les primeres
construccions amb socol de pedra i planta rectangular que
veiem al poblat de I'Ereta del Pedregal, a Navarrés.
Mola Alta de Serelles, Alcoi. Excavacions fetes I'any 1927.
. . . . . . . . . . . . . . . . . .
--.
-
- .. -
.
;
-2
En la segona meitat del tercer mil.lenni abans de Crist, es
generalitzen les construccions de pedra i els poblats oferixen
recintes emmurallats, tant en els aue hi ha a terres baixes. cas
de I'Ereta del Pedregal, corn en els'de llocs elevats, cas del Puntal sobre la Rambla Castellarda. a Llíria. i de les Mcireres. aI Crevillent.
~-
-
-
-
-
Fosses i sitges excavades en el sol de les Jovades (Cocentaina). Poblat eneolític del
III mil.lenni a.c.
Esta situació en llocs elevats sera general en els poblats de
I'Edat del Bronze del segon mil.lenni. Abancalaments, muralles
gruixudes, adequació a la topografia de les muntanyes, permeten parlar d'un urbanisme primerenc que, generalment, distribuix
els departaments als dos costats del carrer. Els murs de pedra i
fang són enllults amb cura i suporten les bigues sobre les quals
les branques i el fang en formen el sostre. En I'interior d'estes
habitacions hi ha forns, Ilars, telers, suports i bancs d'obra.
s.""'%
j
a,,
M
Els poblats argarics com el Cabezo
Redondo (Villena) i el Tabaia (Asp) són
més grans i tenen una urbanistica més
complexa. Cabezo Redondo.
[page-n-29]
CEXPLOTAC 6 DEL TERR
MENTAC
Reconstrucció d'un habitatge on s'il.lustren
diverses arees d'activitat: emmagatzematge, molta de cereals i forn domestic.
L'agricultura i la ramaderia determinen la faena diaria i el
ritme anual de I'activitat en els poblats de I'Edat del Bronze que
ara es troben dispersos i en gran quantitat per tota la nostra geografia. Tot indica que és una epoca de notable creixement
demografic en que es rompen i es posen en conreu territoris
nous i extensos.
El cultiu exclusiu dels cereals, blat i ordi es diversifica amb
la introducció de Ilegums. La fa@amb manec de fusta i dents de
sílex, el molí de ma, la destral i I'aixa de pedra polida parlen de
les faenes de rompiment, preparació i treball dels camps, collita
de cultius, emmagatzematge i preparació dels aliments per al
consum. Es probable que durant I'Edat del Bronze s'utilitzara la
primitiva arada de rella vertical tirada per bous. També hi ha
constancia de I'aprofitament dels fruits silvestres, com ara les
olives o les bellotes, les restes carbonitzades de les quals es
coneixen en molts casos.
Els principals animals domestics eren les cabres i les ovelles,
i també porcs, gossos i vaques. Segons el casos, se n'aprofita la
carn, la Ilet, la pell i, potser, la forca del bou per a carrega i tir.
La caca del cérvol ocupa un lloc destacat en molts poblats, no
solament com a activitat que contribuix al subministrament de
carn, pells o banyes, sinó també com a protecció necessaria dels
camps cultivats enfront dels herbívors salvatges.
Les grans estructures d'habitació excavades en els últims
anvs il.lustren moltes d'estes activitats auotidianes i suaaerixen
qué tingueren la seua distribució en l'inierior del poblat"rde les
cases. Zones de magatzem amb grans gerres per a contindre el
cereal, espais dedicats a la seua molta amb les peces de molí
ben falcades en el sol o sobre plints de fang, llars i forns on hi
ha troballes d'olles o cassoles que s'empraven per a la preparació de les menjades, o grans peces de fang utilitzades com a
pesos de teler, en són exemple.
Cereals i dents de falq de silex es troben en nombrosos poblats valencianc. Falq del Mas
de Menente (Alcoi).
Caixovar domestic en els poblats de I'Edat del Bronze es cornpon fonarnentalrnent de recipients ceramics: gerres, olles, cassoles, tassons, formatgeres i vasos geminats.
Lloma de Betxi (Paterna).
28
[page-n-30]
V-20.
V-21.
V-22.
V-23.
V-24.
V-25.
V-26.
RELACIONS AMB EL MÓN MEDlTERRANl
UNA SOCIETAT JERARQUITZADA
CIUTATS, LLOGARETS I FORTINS
LA VIDA DOMESTICA
TREBALLS DEL CAMP I OFlClS
EL MÓN RELIGIÓS
LA PRIMERA ESCRIPTURA I LA NUMISMATICA
[page-n-31]
ONS AMB
EL MÓN MED TERRAN
La península Ibérica sempre ha atret els comerciants i
colons del Mediterrani occidental que buscaven metalls, i en
menor part, productes agrícoles i altres primeres materies. La
instal.lació, a partir del segle viii a.c., de les factories fenícies de
Cadis, Malaga o Almuñécar a la costa andalusa i, pels voltants
del 600 a.c., de les colonies gregues dlEmpúries i Roses en la
costa catalana, van ser un factor determinant en el procés d'aculturació del substrat indígena peninsular que, a poc a poc, va
assimilant les influencies i aportacions externes fins a donar Iloc,
en el segle vi a.c., a la denominada Cultura Iberica.
A estos pobles mediterranis es deu el coneixement del torn
de terrisser, I'escriptura, el treball del ferro, un urbanisme complex i la utilització de I'atovó, el cultiu de la vinya i de I'olivera,
noves creences religioses, corn també el gust per I'escultura i
altres manifestacions artístiques.
En terres valencianes els primers contactes comercials, amfores i gerres d'origen fenici, es documenten des de dates molt primerenques, al final dels segles VIII i vil a.c., en els jaciments de
Los Saladares d'oriola, la Penya Negra de Crevillent, Los Villares
a Caudete de las Fuentes o Vinarragell a Borriana.
I
l
Carregament d'amfores d'una nau mercant romana.
La presencia en el nostre litoral durant tota I'etapa iberica
d'amfores fenícies, gregues, etrusques, púniques i italiques
revela la importancia del comer9 de productes envasats, corn el
vi i I'oli, amb tot el món mediterrani. Els ibers practicaven un
comer9 d'intercanvi de les seues primeres materies, especialment metalls, productes manufacturats, corn teixits, armament i
saladures, en canvi de productes exotics corn les vaixelles de
luxe atiques i hel4enístiques; objectes d'adornament i d'higiene
personals, corn els collars púnics de pasta vítria, perfums i olis
envasats en ungüentaris.
Després de la conquesta romana, I'any 218 a.c., fins al
canvi d'era, I'area iberica queda sota la influencia romana, i
reflectix els nous gustos italics, corn és la vaixella de taula denominada campaniana, corn també en els costums, I'epigrafia Ilatina, I'urbanisme i les institucions.
<'
,\
:
':
,
Crater de la Punta d'orleyl, la Vall d'Uixó.
í;>
.:,
.--T
.
- í:
--j /
--:.,i
Cap de pasta vitria púnica, Segle III a.C
Covalta, a Albaida.
Kylix atic de figures roges.
[page-n-32]
UNA SOC ETAT JERARQU
Els autors classics descriuen els ibers com els pobles que
habiten la costa mediterrania peninsular, des d'Andalusia fins al
sud de Franca, durant els segles vi a i a.c. La seua forma de
govern és la monarquia, en la qual el rei, o regulus, voltat del
seu seguici de consellers, guerrers i sacerdots, reina sobre uns
territoris reduits o estats locals. El nom d'algun d'estos personatges, com també I'area que governaven, ha arribat fins a
nosaltres: Culxas, rei de Carmona (Sevilla), arriba a dominar
més de vint-i-quatre ciutats; en I'Edetania el rei Edecó, cap a
I'any 220 a.c., governa des de la ciutat d'Edeta1Llíria un territori
ampli defensat per fortins sense que se sapia el nom de cap dels
llogarets o dels pobles sotmesos a la seua autoritat.
També es coneixen, a través de les fonts classiques, alguns
aspectes de la vida dels ibers. Se'ls cita com a mercenaris en els
exercits estrangers, se n'elogien els dots bel.lics i la tactica de
Iluita, armats arnb escuts, arnb falcates i arnb javelines i practicant sovint el pillatge.
La figura del guerrer és la més representada en la pintura i
I'estatuaria, i la possessió d'un cavall esdevé símbol de prestigi,
com ho demostra la presencia de frens i guarniments d'este animal formant part de I'aixovar funerari del guerrer difunt.
Dibuix sobre vas ceramic. L'Alcúdia d'Elx.
Genet de bronze armat amb falcata. caetra
i casc de gran plomall. Bastida de les
Alcusses de Moixent. Segie IV a.c.
Detall de guerrer arnb armadura metal.lica
equipat amb soliferreurn i escut allargat o
scuturn. Tossal de Sant Miquel de Llíria.
Segles III-II a.c.
Pel que fa a les dones, no exercien poder polític o militar,
encara que nombroses escultures, com les dames d'Elx i de
Guardamar, n'assenyalen la importancia social en el camp religiós i en la transmissió del llinatge i el poder. Així, les riques
tombes femenines guarden aixovars de dames d'estatus social
alt pertanyents, sens dubte, a famílies acabalades de propietaris o comerciants.
En les grans poblacions es concentraven, a més de les
classes dominants i notables, els comerciants, els artesans i els
mercaders, mentre que la població rural es componia basicament de camperols i pastors. No faltaven, entre las classes infer i o r ~els presoners de guerra, els esclaus i els serfs.
,
Indumentaria de guerrer: 1. Casc de bronze. 2. Caetra. 3. Falcata. 4. Llanca. 5. Clnyell
de cuir i ferrnall de bronze. 6. Túnica curta. 7. Sandalies. 8. Rodella pectoral subjectada
arnb corretges. 9. Gamberes.
Indumentaria de gran dama: 1. Sinagües. 2. Túnica cenyida a la cintura. 3. Vel llarg que
cobrix el cap. 4. Mantell subjecte arnb fibules. 5. Cofia i diadema. 6. Collars i torques. 7.
Arracades i infules laterals. 8. Babutxes.
[page-n-33]
UTATS, LLOGARETS
Amb la cultura iberica canvia la configuració de I'habitat de
les etapes precedents i I'estructuració del poblament. Per primera vegada en les nostres terres es pot parlar de verdaderes
ciutats que controlen políticament i economicament un territori
on s'assenten altres nuclis de població dependents d'aquelles, i
de caracter preferentment agrícola, com els llogarets i els caserius. Este territori apareix defensat per fortins, disposats en
punts estrategics, que n'asseguren la vigilancia de les fronteres.
La majoria dels poblats, bé estiguen situats en pla o bé en
alts turons, s'envolten de muralles proveides de torres de guaita, de bastions i de portes ben defensades. En altres casos, la
muralla, més que un element defensiu és un simple Ilenc que
tanca I'espai habitat, al qual s'adossen els habitatges.
Poblament al voltant de la ciutat d'Edeta1Llíria durant els segles IV al II a.C
Castellet de Bernabe. Lliria.
El Puig de la Nau a Benicarló.
En I'interior d'estos poblats, I'urbanisme s'organitza d'acord
amb la topografia i I'extensió de I'area a construir. Quan I'espai
és ampli i amb poca rostaria s'edifiquen grans cases compartimentades que donen accés a amples carrers empedrats com a
Los Villares, de Caudete de las Fuentes, El Oral, de Sant Fulgenci, o La Seña, del Villar de I'Arquebisbe. En els poblats, tipus
Sant Miquel de Llíria o la Serreta dlAlcoi, situats en galters amb
molta rostaria, s'utilitza el sistema de terrasses, amb carrerons
estrets i cases adossades, disposats al llarg de les corbes de
nivel1 i escalonats. En els assentaments més menuts, caserius i
talaies, I'espai tan reduit en condiciona el tracat; per aixo, la
solució més freqüent és el poblat de carrer central amb habitatges de dues plantes disposats als dos costats del carrer. El medi
físic imposa no solament els criteris i moduls urbanístics, sinó
els materials de construcció mateixa, com la pedra, la fusta i el
fang que s'obtenen a peu d'obra.
Puntal dels
La Bastida de les Alcusses de Moixent
32
L I O ~ Sd'olocau.
[page-n-34]
Les cases iberiques es construixen d'atovó sobre basament
de pedra, i arrebossades amb morter de terra i un acabat de calc
a vegades policrom. Els sostres, de tendencia plana a manera
de terrassa, consistien en una grossa capa de terra sostinguda
per un entrebigat de fustes i canyís. La presencia d'escales de
pedra en algunes facanes dels habitatges indica la utilització
d'una primera planta o terrassa habitable. Les entrades estan
proveides de portes de fusta amb panys per a claus de ferro,
mentre que en desconeixem el sistema dlil.luminació i d'airejament, encara que sens dubte hi havia finestres i finestretes en
les parets d'atovó.
La Seña, Villar de I'ArquebIsbe. Reconstrucció de I'habitatge.
La molta de cereals es feia rnanualment amb molins rotatius compostos de dues peces circ u l a r ~ . disposició d'alguns d'estos molins sobre un alt basament de pedra i envoltat
La
d'una canal arnb sobreeixidor indica que s'utilitzaven també per a premsar olives i d'esta
manera obtindre oli.
Claus iberiques de ferro i reconstrucció d'un pany. Puntal dels Llops, d'olocau, i Castellet
de Bernabé, de Lliria i el Xarpolar de Belgida.
L'habitatge és I'espai familiar on es fan les múltiples activitats relacionades no solament amb treballs artesanals i de preparació d'aliments, sinó també amb altres aspectes quotidians
de caracter Iúdic, religiós o social. En els grans poblats, com el
de la Bastida de les Alcusses de Moixent o Los Villares de Caudete de las Fuentes, la casa, d'una sola planta, es compartimenta en diverses habitacions: la zona d'estar o espai col.lectiu
és I'estanca més amplia i ocupa un lloc preferent. En este espai
es disposen arees destinades als treballs artesanals com el teixit, el filat, la cistelleria; racons on s1insta14en, a manera de
rebost, les gerres i les amfores d'ús diari; bancs adossats a les
parets on es col.loca la vaixella, les olles i els altres efectes
domestics; finalment, la llar pot trobar-se en el centre de I'habitació o desplacada. La resta de departaments es destinen a
ilocs de repos, a magatzems o a la molta dels cereals.
En lotes les cases iberiques hi ha un parament domestic cornpost per cerarniques de cuina.
vaixella de taula, gerres d'emmagatzematge i una gran varietat de recipients de diversos
usos.
Les dones teixien sobre telers verticals de fusta; només se n'han conservat eis contrapesos d'argila que tensaven I'ordit. Dibuix d'un vas grec.
33
[page-n-35]
[page-n-36]
EL MÓN REL
Potnia Hippon. L'Alcúdia d'Elx
La religió dels ibers és politeista, encara que a penes hi ha
informació sobre les seues creences i els seus déus. S'havia format a partir d'un procés sincretic entre una religió naturalista,
d'arrels ancestrals, i les influencies mitologiques i rituals dels
pobles colonitzadors.
Un dels aspectes millor coneguts n'és el món funerari. Els
ibers incineren els seus morts sobre una pira-o ustrinum. Després de la crema del cos, recullen les cendres, les llaven i les
depositen en un loculus o forat, generalment dins d'una urna.
Juntament amb les restes de I'incinerat, col.loquen I'aixovar,
compost per peces personals que en reflectixen el nivel1 social,
corn ara armes, ferramentes, fíbules, agulles, grans de collar i
altres objectes relacionats amb el ritual funerari, recipients,
exvots, amulets i ofrenes alimentaries. Celebren diverses
cerimonies durant les exequies, corn ho documenten els seguicis i les desfilades que hi ha a les escenes pintades de la ceramica de Sant Miquel de Llíria o el grup de ploramorts i flautistes
de I'Horta Major dlAlcoi. Jocs funeraris apareixen en les escultures de I'Alcúdia dlElx i, finalment, hi ha registrats testimoniatges de libacions i banquets a les necropolis de Cabezo Lucero
o el Molar, a Alacant. Les tombes són sempre anonimes i només
després de la conquesta romana comencen a utilitzar Iapides
funeraries, corn la de Sinarques (Valencia) o els Vinyets i Canet
lo Roig (Castelló).
Pebeter de la deessa Tanit, de terra cuita.
Segles III-II a.c. Puntal dels Llops, Olocau.
Exvot de cap rnasculi de terra cuita, segles
III-II a.c. Puntal dels Llops, Olocau.
Escena de processó o dansa ritual. Segles III-II a.c. Tossal de Sant Miquel, Llíria.
-os iornnes poden ser íorals s rnp es excavnis cn trrra on os col. oca I ' ~ r n acom al C ga.
rra c o de M:rc a: t j r n u l j qJaarats oe pearcs corn o 5 dc a nccropol oe Cauelo Lcero, a
Guardamar del Segura: pilars-estela corn el de Montfort; o rnonurnents turriformes com el
de Pozo Moro, a Albacete, el de I'Horta Major, a Alcoi, i Pino Hermoso, a Oriola.
L'escultura també permet acostar-se a I'espiritualitat iberica.
Animals fantastics i mitologics, corn el grifó de I'Alcúdia d'Elx, les
esfinxs d'Agost i dlElx, i les sirenes del Corral de Saus de Moixent, evoquen idees d'ultratomba; lleons i bous apareixen formant part dels monuments funeraris. Quant a les representacions humanes, hi destaquen les figures d'oferents, divinitats i
guerrers corn la Dama d'Elx i la de Guardamar del Segura, i els
conjunts escultorics d'Elx i del Corral de Saus.
Carea d'expansió de I'escultura en pedra es redui'x al sud de
la província de Valencia i Alacant.
Darnetes que formaven parl d'un gran
rnonument funerari. Segle IV a.c. Corral
de Saus de Moixent.
Els llocs de culte en el món iberic són molt variats, cosa que
dóna idea de la complexitat del seu món religiós. Els grans santuaris són llocs de pelegrinatge on els fidels depositen les seues
ofrenes, corn el de la Serreta d'Alcoi, conegut per la gran quantitat d'exvots de terra cuita que s'hi van trobar. Les coves-santuari, on hi ha nombrosos recipients per a libacions, tenen una
gran tradició corn a llocs sagrats. Finalment, són recintes sacres
amb altars, betils i nombroses ofrenes, els temples de la llleta
dels Banyets del Campello, el de La Escudilla de Sucaina o el
del Tossal de Sant Miquel de Llíria.
[page-n-37]
MERA ESCR PTURA
La llengua iberica és preindoeuropea i s'inscriu dins de la
unitat lingüística mediterrania, cosa que justificaria certes similit u d ~ un parentiu comú amb el bereber, el sard, I'etrusc o el
i
basc; esta última, I'única llengua peninsular preindoeuropea.
Els signes de I'escriptura iberica vénen del Mediterrani oriental, pero adaptats als valors fonetics propis de la llengua iberica, de la qual cosa resulta, per tant, un alfabet original. El desconeixement de la llengua iberica impedix que se'n puguen traduir
textos, encara que es coneixen relacions de noms propis, marques de terrissers, signes de propietat i comptes administratius.
Estos documents apareixen, a les terres valencianes, escrits
en tres alfabets distints: I'alfabet meridional, que ocupa la part
oriental dlAndalusia, les terres d'Albacete, Múrcia i el territori
valencia de la Contestania; I'alfabet oriental, que s'estén per la
costa est peninsular, i I'alfabet jonic, que es limita a la comarca
dJAlcoi i a part de la costa alacantina.
La font d'informació més important de I'escriptura iberica, la
proporcionen els ploms escrits, gracies a la gran quantitat de
signes que, a voltes, hi ha en les dues cares. Hui dia, s'han
documentat 38 ploms, entre els quals estan les series aparegudes a jaciments com la Serreta, a Alcoi; la Punta d1OrIeyl, a la
Vall d'Uixó; Los Villares, a Caudete de las Fuentes; la Bastida de
les Alcusses, a Moixent, o El Pico de los Ajos, a Iatova.
Altres textos iberics apareixen també en suports de pedra,
ceramica, bronze i os. Hi destaquen I'important conjunt d'inscripcions sobre pedra de Sagunt i la interessant col.lecció de retols
iberics sobre la ceramica del Tossal de Sant Miquel de Llíria.
Vas del Tossal de Sant Miquel arnb inscripció iberica
Plorn del Pico de los Ajos 1 escrit per les dues cares, és actualment el plom més extens
,
aparegut a terres valencianes.
La utilització de Ilegendes iberiques en les monedes ha
estat una de les claus que ha permés la lectura de la llengua
iberica, ja que queden identificats, des del segle xvi, alguns signes en relacionar-los amb els noms de les ciutats emissores de
monedes.
Caparició de les primeres monedes a la península Iberica
pot remuntar-se al final del segle v a.c.; aixo no obstant, a les
terres valencianes, els tallers monetals dlArse (Sagunt) i Saiti
(Xativa), inicien les seues encunyacions durant la ll Guerra
Púnica. No obstant aixo, sera a partir del segle ii a.c. quan s'afegix a estes ciutats, per un breu període de temps, la producció d'altres tallers com Kelin i Kili.
Estela de Sinarques.
Moneda emesa per la seca de Saiti.
Vas del Tossai de Sant Miquel amb inscripcions iberiques
36
Moneda encunyada a la seca d'Arse.
[page-n-38]
VI-27. LA ROMANITZACIÓ
VI-28. VlES I CIUTATS ROMANES
VI-29. COCUPACIÓ DEL TERRlTORl
VI-30. EL SISTEMA MONETARI ROMA
VI-31. LA Fl DE LA ROMANITAT
[page-n-39]
La incorporació de les terres valencianes a I'lmperi Roma
comporta una nova manera de viure que comprén des de la producció de béns amb finalitat comercial fins a parlar Ilatí, celebrar
les festes i els cultes, i organitzar el poder políticoadministratiu
segons el sistema jurídic dels romans.
Carea valenciana adopta molt prompte els trets de la civilització romana. Des del comencament del segle iii a.c. manté
contactes comercials amb Italia i Sicília. Entre el 219 i el 202
a.c. Saguntum prengué partit en favor de Roma en la Segona
Guerra Púnica, i en la restauració de les seues ruines incorpora
edificis de tipologia romana, de manera que Saguntum per als
romans és un exemple d'amistat i fidelitat iberiques.
Estatua de bronze que representa el déu Apol.10, trobada a les aigües de la platja de Pinedo, Valencia. Segle I d.C.
Moneda encunyada per la seca de Valentia. Segle II a.c.
Cany 138 a.c. la fundació de Valentia reforcara la influencia
de Roma sobre la població iberica. Després, I'explotació agrícola de la plana, amb I'organització del regadiu i la millora de les
vies de comunicació terrestres i marítimes, amb la influencia
romana, contribuiran a proporcionar-ne unes millors condicions
de vida als habitants.
Seccio d'un forn ceramic d'epoca romana: 1 . Praefurnium. 2. Cambra de foc. 3. Sol. 4. Tir.
5. Cambra de coccio. 6. Obse~atori. Volta. 8. Ceramica. 9. Canals. 10. Falaues arllants.
7.
Vaixella ceramica de terra sigil.lada i ceramiques comunes
Un dels materials més utilitzats pels romans en la seua vida
diaria és la ceramica, les restes de la qual es troben abundantment en els jaciments del període. Al costat de les vaixelles de
taula fetes en metalls nobles, hi havia també unes vaixelles
ceramiques que coneixem com a terra sigil.lada, nom que reben
per presentar el segell de fabricació, o sigillum, imprés al seu
fons interior. De vegades es decoraven amb motius en relleu per
als quals utilitzaven motles. Eixes vaixelles es fabricaren en
grans centres ollers i es comercialitzaren per tot I'lmperi. Al llarg
de I'epoca imperial, els centres productors d'eixes vaixelles anaren canviant i, en conseqüencia, també les seues característiques tecniques i decoratives.
A més de la vaixella utilitzada a taula, els romans fabricaven
un altre tipus de ceramica per a contindre aliments, preparar el
menjar i cuinar. Estos recipients, per la seua funció, no tenien
decoració ni acabats de qualitat. Era habitual que eixes produccions es feren en llocs proxims als seus centres de consum, a fi
d'abaratir-ne el cost, i en terres valencianes se n'han localitzat
diversos forns destinats a la fabricació.
Amfora de la Betica p e r a I'exportació d'oli i amfora de la Tarraconense per al vi.
38
[page-n-40]
UTATS ROMANES
lLlCl
Segura
u-
,
.
Ciutats romanes
lldum
Mansio de localització probable
EDETA
Mansio de localització incerta
Tram de via probable
'*
aQ
Thiar
e-...
*
Tram de via possible
Tram de via suposat
[page-n-41]
COCUPAC 6 DEL TERR
Les ciutats constituixen el principi de referencia per a I'organització del territori dins de la civilització romana, el territorium
urbis. Carea valenciana té I'antecedent de la distribució economica i estrategica de I'espai desenrotllat pels ibers, un fenomen
que Plini designa amb el nom de regio.
Coneixem vuit ciutats romanes en les nostres terres. Lesera, ciutat de fundació altoimperial, identificada amb el jaciment
de la Moleta dels Frares al Forcall. Saguntum, ciutat federada
des de la Segona Guerra Púnica fins que en epoca d'August es
convertí en municipi de ciutadans romans. Edeta, municipi de
dret Ilatí, que correspon a Llíria. Valentia, colonia llatina fundada I'any 138 a. C. i novament refundada en epoca dJAugustamb
soldats llicenciats de I'exercit roma, fet que explica la menció en
veterinari et veteres,,.
les inscripcions de dos ordines: <
famosa en I'antiguitat per la producció de Ili, com assenyala
Plini. Dianium, la ciutat romana de Dénia, que també apareix
esmentada en Plini com a estipendiaria i que després arribara al
rang de municipi. Lucentum, municipi roma identificat amb el
Tossal de Manises, dlAlacant. I Ilici, la colonia romana d'Elx
fundada per Cesar o Auqust.
Monument funerari de Dairnús. Dibuix d'A. de Laborde, publicat en 1606
Per als romans territorium és un complex jurídic subjecte a
una fiscalitat i a I'autoritat d'un magistrat, a més de ser una noció
geografica. Pero la referencia principal és la ciutat i cap a ella
revertix I'explotació de les terres. El poblament del territori s'estructura en agrupacions de dimensions diferents, i cadascuna
genera unitats de producció de base agro-pecuaria o pesquera,
les villae rusticae.
Vil.la rústica.
Un aspecte destacat de I'organització del territori, propia
dels romans, és la captació d'aigües fluvials per al subministrament de les ciutats, cosa que desenrotlla complexos sistemes
d'enginyeria hidraulica. Aqüeductes com el de la Peña Cortada,
de Xelva-Calles, canalitzacions subterranies i d'altres enginys
permeten salvar els accidents del terreny i facilitar la conducció
de I'aigua.
Aqüeducte de la Peña Cortada, al terrne de Xelva. Dibuix d'A.J. Cavanilles, publicat en 1796.
40
[page-n-42]
EL SISTEMA MONETARI
ROMA
El sistema monetari roma era trimetal.lic (or, argent i oricalc/coure), amb una correspondencia fixa entre totes les monedes, que perdura fins al segle 111 d. C. La qualitat de les monedes i el volum d'emissió de cadascuna ana variant a mesura que
passava el temps, d'acord amb la necessitat de I'estat de produir
una major quantitat de monedes a partir d'una limitada quantitat
de metall. L'increment progressiu dels preus motiva que deixaren d'encunyar-se les denominacions de menor valor i que el
sesterci i el dupondi foren les monedes més corrents durant el
segle 11 i la primera meitat del 111 després de Crist.
En I'epoca altoimperial, durant la segona meitat del segle I
a.c., es produí a tot Hispania un desproveiment de moneda de
bronze que provoca que les colonies i els municipis que s'anaven creant encunyaren les seues propies monedes de bronze. A
I'area valenciana només encunyaren monedes les ciutats d'lllici
i Saguntum. Pero, després del regnat de Calígula, les ciutats
dlHispania deixaven d'emetre moneda. Des d'aleshores, totes
les províncies de la Mediterrania occidental tindran un sistema
monetari unificat, ja que tota la moneda en circulació procedira
dels centres productors imperials.
Auri
Auri
Denari
Sesterci
Dupondi
Denari
1
25
Sesterci Dupondi As
100
200
400
800
1600
1
4
8
16
32
64
1
2
4
8
16
1
2
4
8
1
2
4
1
2
As
Semis
Quadrant
Semis Quadrant
1
Sistema monetari roma i les seues relacions de valor.
Moneda encunyada per la seca d'lllici.
A mitjan segle iii s'accelera el progressiu deteriorament del
sistema monetari roma. Circumstancies com les successives
guerres internes, la pressió de les fronteres, el creixement de les
despeses públiques i I'esgotament de les mines provocaren una
escassesa de metal1 en el tresor públic que es procura pal.liar
alterant la qualitat de la moneda, en un intent de remeiar la situació a curt termini.
Durant els segles 111-IV es feren diverses reformes a fi de
posar en circulació monedes de bona qualitat, d'argent i
de billó/bronze, pero I'estat es veié incapac de mantindre-les. La
circulació monetaria en terres valencianes s'emmarca dins de
les grans Iínies que caracteritzen altres zones costaneres de la
Mediterrania occidental. Tota la moneda hi arriba de I'exterior,
encunyada en seques de la part occidental de I'lmperi. Encara
que, a final del segle iv, en són majoria les que procedixen de
tallers orientals.
Inscripció funeraria que reproduix la conversació entre un granger i un hostaler, en la qual
es donen preus d'aliments i sewicis:
- Benvolgut hoste, fem comptes. Tens un pitxer de vi i pa, 1 as: farinetes, 2 asos.
- Entesos.
- Pel sewici, 8 asos.
- Entesos una altra vegada.
- I farratge per a la mula, 2 asos.
-Esta mula rn'arruinara.
[page-n-43]
Mapa de I'lrnperi Roma a la f~ del segle IV
La societat romana experimenta una constant i gradual
transformació al llarg dels últims segles de I'lmperi. Després que
Teodosi dividí I'any 395 els territoris que conformaven I'lmperi
Roma, la desintegració de la part occidental I'any 476 va comportar una nova realitat política i organitzativa. La creació dels
diferents regnes germanics en I'Occident europeu (les terres
valencianes formaren part del regne visigot) no significa una
ruptura total amb la tradició historica i els valors de la societat
romana del Baix Imperi.
Durant este període, el cristianisme i I'Església assumiren un
paper predominant en la vida política i ideologica de la societat,
tot desplacant completament les divinitats paganes al llarg del
segle iv i el sistema polític imperial en el segle v. A les ciutats
principals, on encara s'havia mantingut activa la vida urbana,
s'ubicaren seus episcopals que exerciren un vertader control del
territori íntimament lligat al nou poder civil.
Elernents arquitectbnics del Pla de Nadal, de Riba-roja de Túria.
En les excavacions fetes a la Punta de I'llla, de Cullera, es
documentaren una serie de murs, un edifici de caracter religiós
i tres departaments destinats a magatzem. Entre els seus-materials destaquen les amfores, que contenien oli del nord d'Africa i
Síria, i vi de Palestina i la zona de la mar Negra. El jaciment s'abandona cap a mitjan segle vi o poc després.
Cedifici de I'epoca visigoda del Pla de Nadal, a Riba-roja de
Túria, és una de les troballes més singulars de I'arqueologia
valenciana dels últims anys. Es tracta d'un edifici de caracter
civil, construit en el segle vil, que per la seua tipologia podria
tractar-se d'una vil.la nobiliaria. A més, és I'edifici més antic que
ací utilitza I'arc de ferradura. Se'n conserva, fonamentalment, la
facana sud, de la qual s'han recuperat rnés de 800 elements
arquitectonics, la majoria decorats amb relleus de talla a bisel1
que mostren una tematica triple: volutes vegetals, trifolis o flors
de lot i petxines de pelegrí.
Greu de bronze de la Punta de I'llla, de Cullera.
[page-n-44]
VI 1-32. LA MONEDA ARAB
Vll-33. LA MONEDA CRISTIANA
[page-n-45]
[page-n-46]
[page-n-47]
[page-n-48]
La labor del Servicio de Investigación Prehistórica y su Museo. Memories anuals de
la direcció elaborades successivament per l. BALLESTER
(1927 a 1949, D. FLETCHER950 a
(1
(1
1981), E. PLA(1982 a 1986) i B. MARTI 987 a 1995). A més de la seua inclusió en la Memoria anual de la Diputació de Valencia, n'hi ha tirades a banda des del 1927 fins al 1983, tret
de les corresponents als anys 1955, 1956 i 1957.
Actividades del SIP. Ressenya de les excavacions i exploracions practicades pel S.
l. P. del 1929 al 1970, recollides per E. PLAen els volums del Archivo de Prehistoria Levantina, 11,de 1946; VI, de 1957; ix, de 1961; xi, de 1996, i xiii, de 1972.
H. BONET,M. M. LLORENS M. J.
i
Valencia, 1991.
DE
PEDRO: segle d'arqueologia valenciana,
Un
D. FLETCHER PLA:El Museo del Servicio de Investigación Prehistórica de la Dipui E.
tación Provincial de Valencia, Saragossa, 1953.
D. FLETCHERE. PLA: Cincuenta años de actividades del Servicio de Investigación
i
Prehistórica (1927-1977), Valencia, <
B. MART~:
Museo de Prehistoria de la Diputación de Valencia, vol.
1,
Valencia, 1992.
B. MART~:
Museu de Prehistoria, Valencia, Diputació de Valencia, 1995.
Pel que fa als estudis sobre prehistoria i arqueologia valencianes, poden consultarse els volums del Repertorio de bibliografía arqueológica valenciana, vol. i al v i vil al X,
i E.
(vol.
a carrec de D. FLETCHER PLA,amb la col.laboració de C. SENTANDREU III) i S. BRU(vol.
iv); vol. vi, per R. ENGUIX,
dins <
i 74, Valencia, 1951 a 1990.
1 com a obres generals, fruit de la col.laboració de diversos especialistes:
,
Actes de les Jornades dJArqueologiad'Alfas del Pi, Valencia, Conselleria de Cultura
de la Generalitat Valenciana, 1995.
Arqueología del País Valenciano: panorama y perspectivas, Alacant, Universitat d'Alacant, 1985.
Historia del Pueblo Valenciano, vol.
Nuestra Historia, vol.
1,
1,
Valencia, 1988.
Valencia, 1980.
[page-n-49]
[page-n-50]
[page-n-51]
[page-n-2]
Quadern de difusió del
MUSEU DE PREHISTORIA
Domingo Fletcher Valls
[page-n-3]
QUADERN DE DIFUSIÓ DEL MUSEU DE PREHISTORIA
Per Helena Bonet Rosado, Francesc Chiner Vives, Joaquim Juan Cabanilles,
Ma. del Mar Llorens Forcada i Ma. Jesús de Pedro Michó.
Coordinació: Unitat de Difusió i Comunicació.
Traducció: Unitat de Normalització Lingüística.
Són autors dels textos: H. Bonet, J. Juan, Ma. del M. Llorens i Ma. J. de Pedro, arnb la supervisió de B. Martí. Els dibuixos originals i el disseny de la portada són de F. Chiner, que utilitza en
part documentació-grafica del SIP.
La selecció de les il.lustracions ha estat realitzada per H. Bonet, F. Chiner i Ma. J. de Pedro,
amb la col~laboració B. Martí.
de
La composició i el rnuntatge del quadern s'ha fet en la lrnprernta Provincial.
S'han utilitzat, pel seu caracter didactic, textos i il.lustracions procedents de diverses publicacions, els autors de les quals són: L. Abad, M. Alrnagro Gorbea, C. Aranegui, F. Arasa, A. Beltrán, J. Bernabeu, E. Botella, G. Caselli, Centre dlEstudis Contestans, J. Colorninas, E. Cortell, E.
Cuadrado, F. Davot, D. Fletcher, A. González Prats, M. Hernández, E. Juan, A. Lázaro, A. de
Luna, J. M. Martínez García, N. Mesado, J. LI. Pascual, l. Pastor, E. Pla, A. Ramos, A. Ribera,
P.P. Ripollés, G. Rival, J. Ma. Segura, Sergio, D. Sirnonin, J. Ma. Soler, G. Tosello, P. Villalba, V.
Villaverde, M. Welply i J. Wyrner.
President de la Diputació de Valencia: Manuel Tarancón Fandos.
Diputat de ~ ' ~ r de Cultura: Antonio Lis Darder.
ea
Imprimix: lmprernta Provincial.
O Bonet, Chiner, Juan, Llorens, de Pedro i SIP Valencia, 1998.
Deposit Legal: V-4250-1998
[page-n-4]
1. PATRIMONI ARQUEOLOGIC
1-1. LA CONSERVACIÓ DEL PATRIMONI ARQUEOLOGIC
1-2. EL METODE ARQUEOLOGIC
1-3. EL SIP DE LA DIPUTACIÓ DE VALENCIA
1-4. LES EXCAVACIONS DEL SIP
11. PALEOL~TIC
11-5. L'HOME 1 EL QUATERNARI
11-6. L'UTILLATGE I LA CACA
11-7. EL FOC 1 LES LLARS PREHISTORIQUES
11-8. ELS USOS DEL FOC
11-9. ART PALEOL~TIC
111. NEOL~TIC
111-10. EL NAIXEMENT DE L'AGRICULTURA
111-11. EL CULTIU DE LATERRA
111-12. LA CERAMICA. ELS PRIMERS TERRISSERS
111-13. UTILLATGE DOMESTIC I ARTESANAL. ELEMENTS D'ADORNAMENT
111-14. ART 1 RELIGIÓ
IV. EDAT DELS METALLS
IV-15. LA METAL.L~RGIAA
LES TERRES VALENCIANES
IV-16. L'UTILLATGE METAL.LIC: UN GRAN AVANC
IV-17. EL RITUAL FUNERARI
IV-18. ELS PRIMERS POBLATS, DE L'ENEOL~TIC L'EDAT DEL BRONZE
A
IV-19. L'EXPLOTACIÓ DEL TERRlTORl 1 L'ALIMENTACIÓ
V. CULTURA IBERICA
V-20. RELACIONS AMB EL MÓN MEDlTERRANl
V-21. UNA SOCIETAT JERARQUITZADA
V-22. CIUTATS, LLOGARETS 1 FORTINS
V-23. LA VIDA DOMESTICA
V-24. TREBALLS DEL CAMP I OFlClS
V-25. EL MÓN RELIGIÓS
V-26. LA PRIMERA ESCRIPTURA 1 LA NUMISMATICA
VI. EPOCA ROMANA
VI-27. LA ROMANITZACI~
VI-28. VlES I CIUTATS ROMANES
VI-29. L'OCUPACIÓ DEL TERRlTORl
VI-30. EL SISTEMA MONETARI ROMA
VI-31. LA FI DE LA ROMANITAT
VII. TROBALLES NUMISMATIQUES. SEGLES X AL XIX
Vll-32. LA MONEDA ARAB
Vll-33. LA MONEDA CRISTIANA
[page-n-5]
[page-n-6]
1-1. LA CONSERVACIÓ DEL PATRIMONI ARQUEOLOGIC
1-2. EL METODE ARQUEOLOGIC
1-3. EL SIP DE LA DIPUTACIÓ DE VALENCIA
1-4. LES EXCAVACIONS DEL SIP
[page-n-7]
LA CONSERVA
DEL PATR
La conservació i la defensa del patrimoni comenqa per coneixer-lo. Per
aixo, cal inventariar tots els jaciments
arqueologics valencians.
'-Y2&@%\vk.s.
Pla de Nadal (Rlba-roja de Túria).
Un dels escassos edificis visigotics conservats a casa nostra.
QUEOLOG
El patrimoni cultural esta constituit per totes les manifestacions propies d'una societat que reflectixen la seua personalitat
col.lectiva i el seu desenvolupament historic. D'este patrimoni
formen part els jaciments arqueologics, els quals constituixen un
llegat de gran importancia, especialment pel que fa a les societats que no ens van deixar documents escrits, ja que a través de
la cultura material i de les restes dels seus llocs d'habitació
podem saber les característiques del medi, els comportaments
socioeconomics i els condicionaments ideologics del nostres
avantpassats.
El patrimoni arqueologic valencia s'ha de preservar i protegir
d'aquells que, amb afany de lucre o d'un col.leccionisme mal
entés, saquegen indiscriminadament els nostres jaciments. Així
mateix, les grans obres púbiiques, inherents al creixement urba,
i les grans transformacions agraries han de ser compatibles amb
el respecte als vestigis arqueologics.
Determinats elements arauitectonics d'un
,ac ment han de ser iractks per especlasles amo Ics tecniq~es
adeq~aaes.
Una
[page-n-8]
,G
- -
El registre tridimensional, per mitja de quadrícules, permet una correcta lectura del material arqueolbgic.
El principi fonamental de I'excavació
es basa en la successió d'estrats i en
I'examen de les restes arqueologiques que contenen.
L'Arqueologia és la ciencia que intenta reconstruir la historia
de la societat a través de les seues restes materials; per a este
proposit utilitza un metode propi: I'excavació arqueologica.
El metode d'excavació utilitzat variara segons quines siguen
les característiques del jaciment: una cova, un assentament a
I'aire Iliure, o bé jaciments subaquatics.
Cada jaciment és un document únic i irrepetible que ha de
ser destruit parcialment per a poder ser interpretat. Per aixo,
només I'excavació metodica permetra recuperar la documentació i conservar-la per al futur.
Calcament planimetric, és a dir, la projecció horitzontai de tots els punts característics de I'excavació, ha de fer-se de
manera rigorosa i amb I'instrumental tecnic apropiat.
Una vegada determinada I'area d'excavació, es quadricula
el terreny per a triar, després, una zona apropiada i anar aprofundint per capes estratigrafiques. Un sistema precís de mesures de referencia, aplicat al registre de les diverses troballes,
permet establir la localització exacta dels vestigis i, també, una
reconstrucció de tot el procés de treball. La recollida de dades
d'una excavació s'anota en un diari o en fitxes de registre, complementades amb planols, dibuixos i fotografies que documenten, de manera exhaustiva, el contingut del jaciment.
Els objectes recuperats en I'excavació
seguixen un procés de netejada, marcatge, inventariat i dibuix, tasques previes a I'estudi i a la publicació definitiva.
[page-n-9]
EL SIP DE LA D PUTACIÓ DE VALENC
Des del Renaixement augmenta I'interés per I'antiguitat classica, grega i romana, amb la creació dels gabinets d'antiguitats,
que guarden principalment monedes i testimoniatges epigrafics.
Poc després, comentaran les excavacions arqueologiques.
quan
La formació de la Prehistoria correspon ja al segle x~x,
el desenvolupament de la geologia i I'acceptació de les teories
de I'evolució de les especies incidiran en el reconeixement de
I'origen de I'home.
Materials recoilits Der la Societat
ca
s
Arq~eolog valenciana cn ~ c seJes
nomoroses prospeccioris vcrs el 1880.
D r D JUAN VII.ANOVA Y FIERA.
,A,L,~"~.,
"<"DE.~IC<,,>, ,%,,,,,"q,L
Punt de referencia fonamental, pera nosaltres, és la creació,
el 1871, de la Societat Arqueologica Valenciana, i I'obra de Joan
Vilanova i Piera, a qui es deu el primer estudi general sobre la
Prehistoria espanyola i europea: Origen, naturaleza y antigüedad del hombre, publicat en 1872.
L'interés per la Prehistoria i la gran importancia de troballes
com el tresor de la Zafa de Xest, la Dama d'Elx o les pintures
rupestres del Barranc de la Valltorta, a Castelló, feien necessaria la creació d'una institució que mamprenguera la realització
d'excavacions arqueologiques i la recuperació d'este patrimoni.
La creació del (
objectius en les seues quatre seccions: Excavacions Arqueologiques, Laboratori, Biblioteca i Museu de Prehistoria, on s'exhibirien els materials de major relevancia. Sota la direcció d'lsidre
Ballester, Domingo Fletcher i Enric Pla esta tasca s'ha desenvolupat ininterrompudament.
Excavacions fetes a Caip,
al final del segle XVIII, per A. J. Cavanilles.
Actualment, el SIP i Museu de Prehistoria disposa d'interessants i valuosos fons de la prehistoria valenciana des del Paleolític fins a la Cultura Iberica, i la seua biblioteca, amb 30.000
volums, ha esdevingut una de les més importants dlEspanya
entre les dedicades a la prehistoria i I'arqueologia. Així mateix,
el laboratori de restauració, els magatzems, les sales de treball
i les seccions de documentació són arees complementaries per
al desenvolupament de la investigació i la conservació del nostre patrimoni arqueologic.
Les publicacions editades pel SIP han estat
f~narnentals
peral coneixement i la difusió de
la prehistoria i I'arqueologia valenciana.
8
[page-n-10]
LES EXCAVAC ONS DEL S
Des de la seua creació, el SIP de la Diputació de Valencia ha
efectuat excavacions arqueologiques en tota la geografia valenciana, i ha estudiat des dels més remots testimoniatges de la
presencia de I'home fins a la finalització de la romanitat.
El 1928 es mamprén la primera campanya en el pobiat iberic de la Bastida de les Alcusses, de Moixent, amb resultats
extraordinaris per a la historia de la Cultura Iberica.
També corresponen a estos moments inicials els importants
treballs de la Cova Negra, de Xativa, on es recuperen restes
humanes que corresponen a I'home de Neandertal; els de la
Cova del Parpalló, de Gandia, amb la troballa de I'important conjunt de plaquetes gravades i pintades al costat d'una seqüencia
completa del Paleolític Superior, i els de Sant Miquel de Llíria,
on es troba, per primera vegada, ceramica iberica decorada
amb figures humanes.
Plaqueta gravada de la Cova del Parpalió. Gandia.
Esta activitat continua en decades posteriors i destaquen els
treballs efectuats a la Cueva de la Cocina de Dosaigües, a la
Cova de la Pastora d'Alcoi, a I'Ereta del Pedregal de Navarrés,
a la Cova de les Mallaetes de Barx, a la Cova de I'Or de Beniarrés, a los Villares de Caudete de las Fuentes, a la Punta de I'lIla i a la Cova del Volcán del Faro de Cullera i al Corral de Saus
de Moixent, entre molts d'altres.
En els últims anys les noves excavacions enriquixen I'activitat investigadora del SIP. Els poblats de I'Edat dels Metalls del
Puntal sobre la Rambla Castellarda de Llíria, la Muntanya Assolada d'Alzira, i la Lloma de Betxí de Paterna, signifiquen un gran
avanc en el coneixement de I'habitat d'este període; les excavacions al Puntal dels Llops dlOlocau, a Castellar de Meca, d'Aiora, i a Castellet de Bernabé, de Llíria, completen la visió del món
iberic en els seus aspectes quotidians, economics i socials.
Altres treballs en curs, com en el conjunt visigotic del Pla de
Nadal, de Riba-roja de Túria, mostren la importancia dels treballs de camp desenvolupats per esta institució.
Plom iberic escrit per ambdues cares. La Bastida de les Alcusses, de Moixent.
Vas ceramic amb decoració pintada. Tossal de Sant Miquel, de Llíria.
Bloc diagrama ideal de I'entorn de I'Ereta del Pedregal, Navarres.
[page-n-11]
PRlNClPALS JACIMENTS VALENCIANS DE LA PREHISTORIA I LA CULTURA IBERICA
[page-n-12]
11-5. L'HOME I EL QUATERNARI
11-6. L'UTILLATGE I LA CACA
11-7. EL FOC I LES LLARS PREHIST~RIQUES
11-8. ELS USOS DEL FOC
11-9. ART PALEOL~TIC
[page-n-13]
CHOME I EL QUATERNAR
Evolució de la Iínia de costa durant el Quaternari en la Cova de les Cendres. de Teulada.
A. Regressió de la línia de costa. clima
fred.
B. Transgressió marina amb platja escassa, clima ternperat.
El Quaternari és I'última etapa de la historia geologica i
biologica de la terra. S'inicia fa més de dos milions d'anys i en el
seu curs es produix la intensificació de les glaciacions i del procés de I'hominització.
Les glaciacions són períodes de creixement de les masses
de gel sobre determinades zones de I'escorca terrestre que provoquen forts canvis en el nivel1 dels rius i dels mars, i que coincidixen amb I'augment de la pluviositat en certes regions. Estes
grans oscil~lacionsclimatiques, encara que de llarga durada,
deixen petges en els sers vius, en les plantes i els animals, que
havien d'adaptar-se o emigrar; com també en el modelatge de
valls i muntanyes, o en la formació del sol. A través de I'estudi
de tots estos factors pot reconstruir-se I'ambient en que es
desenvolupa la vida de I'home prehistoric.
Chominització és el procés pel qual els primats adquirixen
els trets propiaments humans. Actualment, les primeres evidencies de la fabricació d'utensilis de%pedra
tallada, associades als
Australopithecus que habitaren I'Africa oriental, es remunten a
tres milions d'anys. A Europa I'ocupació humana ha de retardarse vora un milió d'anys, encara que és a partir de la glaciació
Ris, fa 300.000 anys, quan les evidencies arqueologiques són
més precises. A la fi d'esta fase pertanyen les restes humanes
trobades al Tossal de la Font de Vilafamés.
Durant el Paleolític Mitja, que va des del 130.000 fins a fa
35.000 anys, I'home de Neandertal ocupa practicament tot Europa. Del jaciment valencia de la Cova Negra de Xativa procedixen un parietal, un fragment de mandíbula i una incisiva atribuits
a esta especie humana que visqué les primeres fases de I'última glaciació.
C. Nova regressió de la línia de costa.
Paleolitic Mitja i Superior.
D. Transgressió marina de I'Holoce. Situació i clima actual.
&y
-
Efp,v;me;z
-Lince de las cavernas
Canls IUPUE
Uop - Lobo
W
Pal~l~lodoxan
antiquus
Elefant - Elefante
- ~ e denles cavernes
Ue6 b de spelma
Panlhera las cavernas
Lur-&6+
Dicerorlhlnur klrchbergensls
Dlrerorlhlnu~
hemitoechus
Rlnoceront- Rlnoceronle
-Mona de Gibraltar
Htena tacada - Htenamanchad.
-
RinocerontIlanut Rlnoceronle lanudo
EqYYI hydmntinus
Ase salvabe - Asno salvaje
a
Aliocricet~!~, m e
"
Hbmitei - H:mstei
Bas prlmigeniu~
Arvlcala sapldus
Rata d'aigua - Rata de agua
/72
Capra pyrenaica
cabra salvatge - cabra montea
L'Homo sapiens sapiens, és a dir, I'home actual, representa
I'etapa més recent de I'evolució de I'home i el trobem des de fa
uns 35.000 anys en la majoria de continents. En les terres valencianes, tot coincidint amb la fi de la glaciació Würm i amb el
Paleolític Superior, en trobem restes humanes en jaciments com
la Cova de les Mallaetes de Barx, la Cova del Parpalló de Gandia, la Cova del Barranc Blanc de Rotova i la Cova Beneito de
Muro del Comtat.
Mlcrotus brecciensis
Talp6 - Topillo
Microtus nivalis
Talp6 de les neus - Raliila nwal
2
S
~upicapra
ruplcapra
Isaid - Rebeca
( k .
r .
%
''
Apodemus sy;vat;cur
Rato11de camp Ratbo de campo
-
Ellamys quercinus
Rata cellarda - Liibn cornUn
[page-n-14]
CUTILLATGE I LA CACA
La caca i la recol.lecció han sigut els mitjans utilitzats per
I'home p e r a I'aprovisionament d'aliment durant la major part de
la seua historia sobre la terra.
Durant el Paleolític Inferior, I'instrumental Iític que hi ha
-bifacos, fenyedors i codols treballats- és poc apte per a la
caca i ens indica que la dieta alimentaria estaria integrada
fonamentalment per plantes i fruits silvestres. El consum de carn
seria ocasional i procedent de la carronya.
Els assentaments d'este període mostren un habitat variat a
I'aire Iliure, en terrasses fluvials i a les riberes dels Ilacs, o en
cavitats naturals, amb ocupacions de curta durada per part de
grups reduits. En les nostres terres la documentació d'esta
epoca és escassa i es limita a jaciments en cova com el Cau
d'En Borras, a Orpesa; el Tossal de la Font, a Vilafamés, o la
Cova de Bolomor, a Tavernes de la Valldigna.
Mosses i denticulats.
Utiliatge del Paleolític inferior.
Amb el Paleolític Mitja la presencia humana es consolida, tal
com ho proven els nombrosos jaciments localitzats. El habitats
presenten una major adequació de I'espai, amb empedrats per a
I'a'illament de la humitat, llars i construcció de cabanes. S'hi produixen ara distintes millores tecniques en la talla de sílex, cosa
que augmenta la quantitat de peces extretes d'un mateix nucli, a
més de la varietat. La indústria Iítica es compon en este moment
de rascadores, puntes, ganivets, mosses i denticulats, raspadors
i burins; utillatge utilitzat principalment en el treball de la fusta,
I'esquarterament d'animals i I'adobament de les pells.
L'analisi de les restes de fauna indica un bon coneixement
dels costums dels mamífers que permet la selecció de les peces
i del moment adequat per abatre-les. Així, a la Cova Negra, de
Xativa, les restes de cérvol donen idea del seguiment dels ramats
de femelles i animals joves per a triar els individus entre 2 i 3
anys que oferixen el maxim de carn. L'acorralament dels ramats,
la utilització de trampes, javelines de fusta i també focs provocats
foren els mitjans utilitzats pels cacadors del Paleolític Mitja.
-
Raspador.
Rascadora.
v
Punta.
Ganivet.
Utillatge del Paleolitic Mitja.
Utiliatge del Paleolític Superior.
Punta foiiacia, punta de penduncle i aietes, punta escotada, raspador, burí, fuileta i microlit.
Escena d'acorralament d'un ramat durant el Paleolitic Mitja.
Atzagaia, arpó i agulla.
Llanqament d'un arpó amb I'ajuda d'un propulsor.
La major especialització de la caca i la pesca s'aconseguix
en el Paleolític Superior amb una gran perfecció de I'instrument
Iític i ossi. Puntes de sílex, llances i arpons d'os i banya, construits ambs llargs manecs de fusta es tornen més eficacos i
potents en ser Ilancats amb I'ajuda de propulsors. Burins, rasp a d o r ~ ganivets menuts, rascadores i fulletes il.lustren les tasi
ques d'esquarterament, preparació i adobament de pells que
posteriorment es cosiran amb agulles d'os. El treball de la fusta
o la fabricació d'objectes d'adornament, sense oblidar la
recol.lecció, encara que esta no ens oferisca molts testimonis,
també foren activitats importants.
[page-n-15]
EL FOC
LES LLARS PREH
El domini del foc és una lenta adquisició de la humanitat,
aconseguida a través de milers d'anys després d'una llarga
serie de proves i d'experiencies. Encara que la presencia dels
primers homínids es remunta a tres milions d'anys, les mostres
de combustió més antigues es documenten un milió d'anys després, produides tal volta de manera ocasional. I solament cap a
uns 400.000 anys arrere la presencia de vertaderes llars associades a cendres, ossos i pedres cremats permet parlar d'un ús
intencional del foc.
Obtenció del foc per percussió de
dues pedres dures. L'espurna provocada es posa en contacte amb algun
material inflamable.
A la península Iberica les primeres petjades d'utilització del
foc es troben en el jaciment de Torralba-Ambrona, a Soria, datat
fa 250.000 anys, al final del Paleolític Inferior. Pero en els jaciments valencians sera ja durant el Paleolític Mitja quan veurem
aparéixer les primeres llars a la Cova Negra de Xativa.
El foc probablement es devia obtenir a través de la percussió de pedres dures i de la fricció de dues fustes de consistencia diferent. Com a combustible per al seu manteniment s'utilitza la fusta, els ossos d'animals i el carbó vegetal.
En el Paleolític Superior les llars tenen un aspecte acurat,
prova de I'especial atenció que mereix el foc. Restes de terra
rubefacta, zones de cendra, productes cremats i la mateixa disposició de les pedres que envolten la llar, permeten conéixer la
forma d'estes estructures, generalment cubells excavats en la
terra i envoltats de murs xicotets que protegixen el foc del vent.
Es localitzen normalment en el centre de I'area d'habitació, tant
en les coves com en els assentaments a I'aire Iliure.
Durant el Paleolític Superior es diversifiquen les aplicacions
del foc, tant de caracter domestic com tecnologic. La llar es convertix en,el lloc privilegiat de I'habitació, on s'esta de manera
estable. Es font de calor i de Ilum, i al voltant seu es cuina, es
menja, es fabriquen instruments d'os, de fusta i de pedra, s'adoben i es cusen les pells. Es en definitiva, el lloc central de I'espai social on s'intercanvien idees i objectes, es desenvolupen
mites i creences, i es duen a terme les cerimonies rituals.
Obtenció del foc per fricció de dues fustes de diferent duresa. El calfarnent produit es transrnet a un material inflamable.
[page-n-16]
ELS USOS DEL FOC
Llantia de pedra calcaria arnb cassoleta concava
i rnanec.
El foc marca un gran avanc en el desenvolupament de la
humanitat. No solament permet un habitat més confortable sinó
aue possibilita I'aparició d'una l l a r ~ a
serie de millores tecniques.
. .
Proporciona amb la seua calo;una major comoditat a l'espai
habitat i facilita la defensa del aruD enfront del feram nocturn.
La il.luminació mitiancant la itilització de Ilanties de pedra,
en les quals es crema'un4ble fixat a greix animal, o de torxes de
fusta resinosa, permet una major mobilitat a I'home, condició
previa a I'exploració de les coves i a I'execució de les primeres
obres d'art parietal.
Punta solutriana.
Cova del Parpalló, de Gandia.
-
----- -
\--
-- .=
-
--
La cocció d'aliments, al costat del paper exercit com a font
de calor i de Ilum, es troba entre els primers avantatges de la utilització del foc, practica que assimilaren rapidament els homes
del Paleolític desisrés d'observar aue la carn a la brasa era més
saborosa que la Grua. La dispersio d'ossos i petxines al voltant
de les llars és una prova d'esta activitat, encara que la preparació d'aliments a penes deixa senyals en el registre arqueologic.
No obstant aixo, es pot suposar que alguns aliments com els
mol,luscs i els vegetals es consumien crus i que la cocció d'altres es feia en les brases, o directament sobre el foc en el cas
de carns i mitiancant I'escalfament de pedres en el cas de
.
Iíquids.
Cús del foc s'aislica també en I'obtenció de I'ocre. calfant a
250" la iimonita gr8ga, que amb este tractament es torna roja.
Cocre és un colorant utilitzat freqüentment des del Paleolític
Inferior en les parets, les pells, els objectes d'adornament, en
diferents instruments i com a pintura corporal.
>
Escalfament d'un nucli de silex p e r a I'elaboració posterior de ferrarnentes.
Bastó perforat sobre os.
Cova del Volcán del Faro, de Cullera.
Bastó perforat utilitzat p e r a drecar al foc les atzagales
La talla de les pedres és una altra de les diverses activitats
tecniques que es fan al voltant de la llar i amb I'ajuda del foc.
L'escalfament de la primera materia, sílex, permet una fractura
millor dels blocs, I'adequada manipulació dels nuclis i I'obtenció
de retocs més delicats. Els instruments guanyen en elasticitat i
brillantor, com en el cas de les belles puntes solutrianes.
La fusta i 1'0s es calfen al foc per fer-les més mal.leables a
I'hora de fabricar armes i eines. Les atzagaies i les varetes d'os
poden drecar-se després de ser sotmeses al foc, amb I'ajuda de
bastons perforats.
[page-n-17]
ART PALEOL
Cova Fosca, de la Vall d'Ebo. Primer santuari parietal localitzat en les nostres terres,
que confirma que hi havia vincles entre la
reqió mediterrania i les altres arees d'Europd~occ.denl~l.
laosknc n ae resies parielals
va r n c anes anieriors a cste descoor'meni
es podria deure solament a condicionaments geolagics del paisatge valencia.
Al final del Paleolític Mitja algunes Iínies o tracos gravats
sobre ossos mostren un estadi prefiguratiu de I'art. Pero és
durant el Paleolític Superior, cap al 30.000 abans d'ara, quan les
primeres manifestacions artístiques ens situen davant del testimoniatge de la gran capacitat d'abstracció de I'home prehistóric.
Els grans conjunts d'art rupestre s'han d'entendre com si
foren santuaris on la iconografia utilitzada, amb una ordenació
preconcebuda de les especies i els signes, ens remet a la complexitat del pensament prehistoric.
L'home primitiu representava les figures o els símbols mitjancant la silueta de les formes, que podia estar caracteritzada
o pintada interiorment. Estes representacions s'aconseguien
amb dues tecniques diferents: la pintura i el gravat. Pera la primera d'estes s'utilitzaven colorants naturals com, per exemple,
I'ocre, I'oxid de manganés, el ferro i la sang, que eren triturats i
mesclats amb aglutinants como la Ilet, les clares d'ou o els greixos animals, i s'aplicaven amb pinzells de plomes, flocs de
cabells o fibres vegetals. Per al gravat s'utilitzaven resquills i
burins de sílex.
En I'art prehistoric valencia podem distingir entre I'art parietal, conservat en les parets de les coves, i I'art moble, que apareix sobre diferents objectes de la cultura material de I'epoca:
atzagaies, allisadores, ossos i plaques de pedra.
Dins de I'art moble, la Cova del Parpalló de Gandia constituix un punt de referencia fonamental. Hi han aparegut prop de
cinc mil plaquetes gravades i pintades, cap a cent ossos decorats, a més d'una indústria Iítica completa i ben estudiada del
Paleolític Superior. En estes plaquetes els animals són els
motius més freqüents. Alguns detalls, com el pelatge, el cap, les
orelles, la cornamenta, permeten la identificació d'especies diferents: bovids, cervids, equids i caprins. Al costat d'estos temes
naturalistes apareixen signes abstractes: puntuacions, reticulats, rectangles i serpentiformes, interpretats com a símbols
magics o sexuals o, fins i tot, abstraccions del temes zoomorfs.
Altres conjunts valencians d'art moble procedixen de la Cova
de les Mallaetes de Barx, la Cova Matutano de Vilafamés, la
Cova del Barranc de I'lnfern de Fleix, el Tossal de la Roca de la
Vall dlAlcala i la Cova de les Cendres de Teulada.
Diferents tecniques de gravat de I'art paleolític valencia
5. Traq múltiple
2. Trac simple arnple i profund
6. Trac amb fil de pua
3. Trac repetit
Cova del Parpalló, de Gandia.
Les troballes de I'art moble en este jaciment permeten una datació absoluta. ja
que es troben en nivells arqueologics
ben datats. Aixi rnateix, la quantitat
d'estes possibilita que s'establisca I'evolució estilistica des del Gravetia fins
al Magdalenia.
1 . Trac sirn~le
estret i suDerficial
7. Raspat o ratllat
4. Doble contorn
8. Gravat estriat
[page-n-18]
111-10. EL NAIXEMENT DE L'AGRICULTURA
111-11. EL CULTIU DE LATERRA
111-12. LA CERAMICA. ELS PRIMERS TERRISSERS
111-13. UTILLATGE DOMESTIC I ARTESANAL. ELEMENTS
D'ADORNAMENT
111-14. ART I RELIGIÓ
[page-n-19]
XEMENT DE CAGR CULTURA
Expansio de I'agricultura cap al Mediterrani occidental. A partir del Proxim
Orient, el Neolític s'estendra en direcció a arees on no hi havia cereals de
manera natural. Cexpansió de I'agricultura mediterrania es féu inicialment per via marítima, com ho
demostren els primers assentaments
neolítics a Creta i a les illes del mar
Egeu fins a arribar al Mediterrani
occidental cap al 5.000 a.c.
A la darreria del vi11mil.lennia.c. apareixen al Proxim Orient les
primeres comunitats amb una forma de vida agrícola i ramadera.
Alla es trobaren en estat silvestre aquelles especies vegetals,
como el blat i I'ordi, i animals, corn I'ovella, la cabra, el porc i la
vaca, que constituixen la base de la nova economia de producció.
L'agricultura representara un canvi fonamental per a les
societats prehistoriques pel fet de comportar la vida sedentaria.
Cultivar requerix protegir i tenir cura dels camps, collir fruits i
fabricar els utensilis que cal per a les diferents activitats, i
emmagatzemar els productes de la terra: els aliments i, també,
la llavor necessaria per a iniciar el cicle agrícola subsegüent. De
la mateixa manera, la domesticació dels animals implicara una
nova associació d'estos als grups humans.
En les terres valencianes els inicis de I'agricultura es situen
al voltant del 5.000 a.c. i s'enquadren en el conjunt de relacions
que s'establix ara en tot I'ambit mediterrani. Les nostres primeres comunitats neolítiques formen part de la cultura de les ceramiques impreses, en relació amb la característica decoració dels
recipients ceramics feta mitjancant la impressió de la vora de
una petxina de Cardium, i disposen ja d'una agricultura basada
en el blat i I'ordi, corn també d'ovelles, cabres, vaques, porcs i
gossos domestics. Si recordem que no hi ha ací els antecedents
silvestres del blat i I'ordi, corn tampoc de les ovelles i cabres
domestiques, la importancia de la vinculació mediterrania dels
nostres primers neolítics és patent. Aixo no vol dir que les comunitats locals epipaleolítiques siguen alienes al nou mode de vida,
pero el seu procés de canvi cap a una nova economia, denominat neolitització, fou un procés lent i desigual.
i
/. -1 Ovis aries
'I
i-
e
1,)
L
Capra hircus
Cabra - Cabra
Sus domestic
Porc - Cerdo
Bos tauros
Bou - Buey
8'. .
)/
,
-
.
Canis familiaris
Gas. perro
D blr1D~c16
aproxlmaaa oe S animal? aomesl cs scqons a qdant tal ae rcstcs consewadcs
i
en la Cova ae 'Or d ~ r a ne Nco '1 c Antic I Mi1.i
Del repertori actual de jaciments neolítics valencians pot
deduir-se que estes comunitats camperoles utilitzaren preferentment les coves corn a habitació estable. Entre les més importants destaquen la Cova de I'Or, a Beniarrés, la Cova de la
Sarsa, a Bocairent, i la Cova de les Cendres, a Teulada. També
es coneixen poblats d'este període, encara que en una quantitat
relativament escassa, corn ara la Casa de Lara, a Villena, o els
que corresponen ja a moments finals del Neolític, corn les Jovades, de Cocentaina, La Macolla, de Villena, i els nivells inferiors
de I'Ereta del Pedregal, a Navarrés.
[page-n-20]
EL CULT U DE LA TERRA
Una de les traces més visibles de I'acció de I'home sobre el
paisatge sera la deforestació que I'agricultura provocara en les
proximitats dels llocs d'habitació. La rompuda de noves terres i
la crema repetida del bosc seran d'ara en avant accions
necessaries per a explotar amplis espais destinats al cultiu dels
cereals o a la pastura dels animals.
La utilització del foc permet rompre la terra arnb facilitat,
alhora que la combustió d'herbes i plantes té un importat efecte
fertilizant i mecanic que afavorix els treballs de la sembra. Els
camps es cultiven durant pocs anys, fins a esgotar la fertilitat del
sol. Després, cal abandonar-los durant una llarga temporada
arnb la finalitat de permetre que torne a créixer la vegetació
natural i, així, reiniciar el cicle. Aixo significa que els camperols
han de desplacar-se a un altre territori, o bé alternar els camps
cultivats arnb altres de reserva, ja que si no es respecta el temps
que cal per a la regeneració del sol, este es torna improductiu i
esteril.
Les excavacions arqueologiques ens mostren que foren els
cereals, el blat i I'ordi, els cultius fonamentals del Neolític. Les
destrals i aixes de pedra polida serviren pera tallar la vegetació,
els troncs i les arrels mal consumides pel foc. La sembra es
devia fer a eixams o depositant la llavor en clots practicats arnb
I'ajuda d'un bastó o una fanga, i cobrint-los després arnb terra o
cendra. Més tard, fins a I'epoca de la collita, només cal tindre
compte dels camps i protegir-los.
W
Destral de pedra polida i reconstrucció de I'emmanegament.
Esferoide trobat a la Cova de la Sarsa, de Bocairent, que degué ser utilitzat com a contrapés d'un bastó cavador.
Els elements de falc són molt abundants en els jaciments neolitics i es distingixen per la
intensa Iluissor que presenten els seus tallants, a conseqüencia de I'abrasió experimentada pel frec arnb les plantes.
La recol.lecció es feia arnb I'ajuda de corbelles formades
per una armadura de fusta on s'inserien fulles de sílex. En els
treballs de la sega es devien usar cabassos de pell, cistells
d'espart i de margalló per a transportar les espigues, i la batuda es devia efectuar arnb I'ajuda de bastons llargs damunt d'estores d'espart.
En acabant de batre, separada I'espiga de la palla, encara
cal apartar el gra de les glumes per la qual cosa cal torrar-lo i
moldre'l arnb ajuda de pedres de gra fi. Finalment, la collita esta
preparada pera emmagatzemar-la en grans vasos de ceramica.
Grans recipients d'emmagatzematge.
[page-n-21]
ELS PR MERS TERR SSERS
Procés de fabricació de la ceramica
Modelatge directe de I'argila.
Muntatge per tires de fang
Vasos procedents de la Cova de I'Or, a Beniarrés.
Acabat i decoració.
La utilització de la ceramica es generalitza en el Proxim
Orient al llarg del vi mil.lenni, a partir del descobriment de les
qualitats plastiques de I'argila, que en permet el modelatge en
diferents formes, i de la transformació que en estes es produlx
en ser exposades al sol o al foc.
Els inicis de la terrisseria a les nostres terres es documenten
al comencament del v mil.lenni a.c. Ací apareixen arnb una tecnica ben desenvolupada, tal como revela I'excel.lent realització
dels primers recipients de ceramica de la Cova de I'Or, a Beniarrés, i de la Cova de la Sarsa, a Bocairent, i en la diversitat de
tipus existents: tassons, gobelets, olles, canters, recipients de
magatzem, botelletes, cullerots, vasos geminats i tonellets.
Cocció en forns a I'aire Iliure.
El procés de fabricació de la ceramica comprén diverses
fases, la primera és el modelatge de I'argila, que pot fer-se treballant directament la pasta de fang fins a donar-li la forma desitjada, o bé fabricant diferents tires o rotllos d'argila que van
superposant-se. Una vegada obtinguda la forma del vas se'n
regularitzen les superfícies arnb els dits o arnb espatules d'os i
fusta, i s'allisen, fregant-les arnb pedres o arnb pells pera donarlos el poliment final.
La decoració dels vasos ceramics s'efectua abans de coure'ls i utilitzen diferents tecniques: impressions, incisions o decoracions en relleu.
Finalment, la cocció de la ceramica es fa en forns a I'aire Iliure, en fosses excavades en el sol, on es col.loquen els vasos
recoberts de llenya que crema durant algunes hores sense arribar a temperatures massa elevades.
Tecniques de decoració utilitzades durant el Neolític
lmpressions cardials obtingudes arnb el
cantell d'una petxina de Cardium edule.
lrnpressions d'instrument, gradines o
pintes.
lncisions i estries fetes arnb punxons
E"F
?
Decoració en relleu.
Enirc Iu prod.icc o ceriim ca do1 Neo ¡tic Antic dcslnq~eii lormu s ng.1 ar els vasos amo
de
uecorac.~
impresa card al d'insir~meni
qLe rcpresonien inoiius -<7comelrics, s~mool i
cs
figurats- vinculats amb I'art rnacroesquematic i llevantí.
20
[page-n-22]
LLATGE DOMEST
ARTESANAL.
ELEMENTS D'ADORNAMENT
La ceramica sol aparéixer corn la gran innovació tecnologica
del Neolític, pero no ha d'oblidar-se la importancia que significa
I'avanc en el poliment de la pedra o I'evolució de tecniques tradicional~
corn la talla del sílex i el treball de 1'0s.
Amb el poliment de roques corn la diorita, el basalt i el porfir
s'obtenen nous instruments com les destrals i les aixes, eines
utilitzades generalment per a la tala d'arbres i el desbast de
troncs, activitats relacionades amb la rompuda de noves terres
per al cultiu. De pedra polida són també el punxons i els cisells
per al treball de la fusta i alguns objectes d'adornament, corn
penjolls, grans de collar i bracalets.
l
.si ;.p
1
.
N, ,
....
.\
I
Reconstrucció de manecs de destrals i aixes, i forma d'utilitzar-los en el treball de la fusta.
Utilització de microlits geometrics com a
armadura de fletxes.
Utilització d'un trepant de silex.
Les noves activitats productives, domestiques i artesanals
marquen I'evolució de la indústria de pedra tallada, orientada
ara a la producció de fulles i fulletes de sílex. Els microlits de
forma geometrica s'utilitzen corn a armadures de fletxes i atzagaies per a la caca; els trepants i perforadors s'empraven en el
treball de la fusta i de 1'0s; els ganivets, utilitzats per a diversos
usos, i, finalment, els elements de falc, potser les peces més
significatives de la indústria neolítica, que s'inserixen en manecs
de fusta per a usar-los en la collita dels cereals, tasca que ha
deixat en les seues vores actives una Iluissor intensa anomenada Ilustre de cereals.
Diversos utensilis 80s: cullera, cano, agulla, espatula, gradina i anell. Cova de I'Or, a
Beniarrés.
Fulles de silex i emmanegaments probables. Estes peces. corn a eficac
vets, degueren utilitzar-se en a
domestiques quotidianes.
Diferents tecniques corn la talla i el retoc, el serrat, el
ranuratge, I'abrasió o el poliment, s'utilitzen en I'elaboració de
nous utensilis d'os corn les culleres, de factura molt cuidada, i
els canons possiblement utilitzats per a absorbir Iíquids; corn
també en altres ja coneguts des del Paleolític, els punxons o les
agulles de cosir.
L'utillatge ossi esta, a més, compost per allisadors, cisells i
espatules relacionats amb el treball de la pell; les gradines,
peces amb un extrem dentat per a la decoració de la ceramica;
les paletes, sovint impregnades d'ocre, i els elements d'adornament corn anells, penjolls, grans de collar i passadors.
[page-n-23]
Les manifestacions artístiques de les comunitats camperoles reflectixen una nova mentalitat religiosa que s'allunya del sistema de creences propi de les societats cacadores recol.lectores del Paleolític.
La decoració dels vasos ceramics i de les pintures rupestres
mostren figures antropomorfes amb els bracos alcats, motius
simbolics com els sols, escenes de caca, animals en repos, Iluites entre grups d'arquers i altres motius diversos.
Totes estes manifestacions artístiques es classifiquen
segons els temes i les formes en tres grans apartats que, en
part, responen a diferencies cronologiques i també a la diversitat cultural dels grups humans que conviuen en les nostres
terres al llarg del Neolític.
L'art macroesquematic oferix motius de grandaria considerable, de tintes planes i de color roig fosc. Els temes més freqüents
són les figures humanes, que les podem associar amb les divinitats que adoraven els primers camperols, els serpentiformes
verticals acabats en forma de ma i altres motius que semblen
referir-se a parts de la figura humana.
Els motius de I'art macroesquematic ocupen practicament la totaiitat dels xicotets abrics on
se situen. Abric V del Pla de Petracos a Castell de Castells. Antropomorfs.
Els motius de I'art llevanti apareixen de vegades superposats als del macroesquematic.
Les composicions són de gran realisme i transmeten sovint la sensació de movirnent. Caca
d'equids del Racó de Nando a Benassal.
Les representacions d'animals salvatges
són les més nombroses en els abrics de
I'ari llevantí. La major abundancia correspon a les cabres pintades tant en actitud
de córrer com de descans. Cova del Polvorí a la Pobla de Benifassa.
Les pintures esquematiques es localitzen
en abrics d'escassa profunditat i parets
rocoses protegides per xicotetes cornises. Es diferencien de les pintures Ilevantines per la imprecisió del traq; la figura humana es reduk a una barra vertical
amb altres de perpendiculars per a figurar carnes i braqos. Figura humana de El
Cinto de la Venta, a Dosaigües.
L'art Ilevantí és considerat com la manifestació més viva de
totes les que ens llegaren els pobles prehistorics europeus. Mitjancant I'analisi de les figures i les escenes podem conéixer els
detalls de la vida quotidiana dels seus autors. La cacera d'animals salvatges, la recol.lecció de la mel, la guerra, la dansa i
altres motius de possible significat religiós queden reflectits en
les composicions.
El vestit, el pentinat i els adornaments, les armes o els recipients representats en I'art Ilevanti oferixen indicis molt vaiuosos sobre la cronologia quan es comparen arnb la cultura
material deis jacirnents prehistorics. Arquer de les Coves de la Saltadora, a les Coves de
Vinroma.
Amb I'art esquematic les figures humanes i les d'animals es
reduixen a Iínies basiques. Abunden també els motius simbolicoreligiosos amb un grau d'abstracció elevat com els estel.liformes o els ídols oculats.
[page-n-24]
IV-15. LA METAL-LÚRGIAA LES TERRES VALENCIANES
IV-16. CUTILLATGE METAL-LIC: UN GRAN AVANC
IV-17. EL RITUAL FUNERARI
IV-18. ELS PRIMER§ POBLATS, DE CENEOL~TIC CEDAT
A
DEL BRONZE
IV-19. CEXPLOTACI~
DEL TERRITORI I CALIMENTACI~
[page-n-25]
[page-n-26]
LLATGE METAL~L
UN GRAN AVANC
La utilització de coure per a la fabricació d'instrumental
metal.lic va provocar I'extinció quasi total de la talla de sílex, que
havia assolit un grau alt de perfecció en etapes precedents, i féu
sorgir un nou artesanat al voltant d'esta activitat.
En un primer moment, el coure es treballava en fred per mitja
de la tecnica del martelleig, i posteriorment van descobrir que
este es podia extraure de certs minerals aplicant un procés de
fosa. Cús del metall extret d'esta manera presenta I'avantatge,
enfront de I'utillatge de pedra, de la mal.leabilitat, que permet
transformar-lo en objectes molt diversos i, a més, reciclables.
El treball dels metalls, o metal.lúrgia, requerix un correcte
domini del foc a temperatures al voltant dels 1000" C. Comprén
tres fases:
- Cobtenció del mineral, és a dir, la seua extracció de les
mines mitjancant pics i maces d'os i pedra.
- La transformació del mineral en metal1 utilitzant forns que
permeten recuperar els lingots obtinguts (a).
- La fabricació d'objectes metal.lics per mitja de forns on es
fonen els lingots depositats en gresols (b);el metal1 fos s'aboca
en motles de pedra, terrissa o bronze, i (c) una volta s'ha refredat, s'extrau la peca del motle.
. indústria de la uedra es substituida oro.
a
gressivament per'l'utillatge metil.lic.
Posteriorment, apareixen diversos aliatges com el bronze,
aliatge de coure i estany que fon a menor temperatura i és més
resistent. Cescassetat d'estany convertix el bronze en un metall
preuat que s'empra de manera preferent en objectes d'adorn i
armament, per la qual cosa el seu ús beneficiara només determinats segments de la societat.
El poblats valencians veuran matisada la importancia de la
metal.lúrgia per causa de I'escassetat de minerals que hi ha a
les nostres terres, si bé els metalls seran promptament incorporats a partir de I'area meridional argarica i del focus que formaven els poblats de la comarca de I'Alcoia. El reaprofitament dels
objectes deteriorats mitjancant una nova fosa, és una característica d'esta activitat metal.lúrgica.
[page-n-27]
TUAL FUNERAR
a
Aixovar eneolitic: idols oculats i ídols
plans, agulles, penjolls acanalats i botons
d'os, anelis de coure i grans de collar.
13 -20anys
-
21 40 anys
-
41 60 anys
U
+ 6 1 anys
_'csii.o aniropo 09 r pcrmct con6 xcr Ics cnrncrerisi qLes 1's q ~ c ae a poolació eneol'l ca
s
C
mostra ~ L h níiqi.c ..nn cicvnoa mona iai cnlrc e s vinr I o s q..aranta anys, coin lanibe.
una alta morialitat infantil i una escassa quantitat d'individus d'edat avancada.
Amb I'Edat dels Metalls trobem les primeres grans necropolis, reflex, sens dubte, d'un habitat estable i situat en la rodalia.
Les comunitats eneolítiques valencianes utilitzen les coves naturals corn a necropolis, sense que es construisquen ací els
monuments megalítics que caracteritzen estos moments en
altres parts de la península. En algunes coves, la quantitat d'enterrats és molt elevada, corn en les Llometes, a Alcoi, on es van
trobar prop de cinquanta individus, o en la Cova de la Pastora,
també a Alcoi, on esta quantitat arriba fins a setanta-cinc.
El ritual funerari mostra la creenca en una vida d'ultratomba
en atribuir a I'inhumat les mateixes necessitats que va tindre en
vida, corn es deduix d'aixovars i ofrenes que inclouen vasos
ceramics, estris de pedra polida i de sílex, adorns personals i
objectes de caracter religiós corn els ídols.
Al final de I'Eneolític, quan es generalitza el vas campaniforme, la quantitat d'inhumats en una mateixa cova tendix a reduirse, corn a la Cova Santa, a Vallada, i a la Sima de la Pedrera, a
Benicull, amb set individus en cada cas, o en la cova oriental del
Peñón de la Zorra, a Villena.
A I'Edat del Bronze correspon la generalització de I'enterrament individual, bé fora en covatxols o en cavitats a la vora dels
poblats, corn en la Muntanyeta de Cabrera, a Torrent; o bé en el
seu interior, corn en Peña la Dueña, a Teresa, o en la Muntanya
Assolada, a Alzira.
La cultura argarica, a les zones meridionals valencianes,
mostra I'enterrament individual o doble en el subsol de les
mateixes cases del poblat, corn veiem en San Antón, a Oriola;
en Laderas del Castillo, a Callosa de Segura, i en Cabezo
Redondo, a Villena.
Aixovar d'enterrament comuost uer ceramica campaniforme i els elements aue s'hi assoCieri p-iiies ue Pd mela, p~riyals I eiigLeia i pLrixoris ue cu,re boioris d'os amb pcrioue
c
r
oe
rac o en cv ,, urdqa s u ' d r q ~ e ue pedrd, p ~ i i l e s Ileixd ILI es ue s ex e enienis d'auurn
com grans de collar, petxines perforades i anells metal.lics
El Tabaia (Asp). Enterrament en cista d'un
individu adult col.locat en posició de decúbit supi amb les carnes plegades cap a
I'esquerra i els braqos doblegats sobre el
ventre. Caixovar caracteristic de I'Argar
esta compost per armes: alabardes i punyals de coure; adorns de metall; diademes i espirals de plata i or; ceramica per a
ofrenes i altres d'adorns.
La Muntanya Assolada (Alzira). Enterrament a I'interior del poblat en una fossa
menuda i sense aixovar.
26
[page-n-28]
ELS PR MERS POBLATS,
DE CENEOL
A CEDAT DEL BRONZE
Amb el desenvolupament de I'agricultura i la ramaderia es
generalitza la vida sedentaria. Les comunitats camperoles alqaran els seus poblats a la vora de les terres de cultiu, mentre que
I'ocupació de les coves perdra importancia, reduida a una freqüentació ocasional, corn a refugi de pastors i de ramats, i,
sobretot, corn a lloc d'enterraments des dels moments finals del
Neolític.
Coneixem molt poc dels poblats més antics, corn ara Casa
de Lara, a Villena, per les dificultats que representa la seua localització en les terres baixes, que tradicionalment són objecte de
profundes transformacions. Des del final del Neolític, les cabanes es construixen amb fang i brancatge; la fragilitat d'estes
construccions fa que no hi queden més que clots excavats en el
sol, o alguns forats per la rodalia, corn ara sitges, destinades a
emmagatzemar el fruit de les collites, corn passa a les Jovades,
Cocentaina. I sera també a partir d'estos moments, en I'inici del
tercer mil.lenni abans de Crist, quan apareixeran les primeres
construccions amb socol de pedra i planta rectangular que
veiem al poblat de I'Ereta del Pedregal, a Navarrés.
Mola Alta de Serelles, Alcoi. Excavacions fetes I'any 1927.
. . . . . . . . . . . . . . . . . .
--.
-
- .. -
.
;
-2
En la segona meitat del tercer mil.lenni abans de Crist, es
generalitzen les construccions de pedra i els poblats oferixen
recintes emmurallats, tant en els aue hi ha a terres baixes. cas
de I'Ereta del Pedregal, corn en els'de llocs elevats, cas del Puntal sobre la Rambla Castellarda. a Llíria. i de les Mcireres. aI Crevillent.
~-
-
-
-
-
Fosses i sitges excavades en el sol de les Jovades (Cocentaina). Poblat eneolític del
III mil.lenni a.c.
Esta situació en llocs elevats sera general en els poblats de
I'Edat del Bronze del segon mil.lenni. Abancalaments, muralles
gruixudes, adequació a la topografia de les muntanyes, permeten parlar d'un urbanisme primerenc que, generalment, distribuix
els departaments als dos costats del carrer. Els murs de pedra i
fang són enllults amb cura i suporten les bigues sobre les quals
les branques i el fang en formen el sostre. En I'interior d'estes
habitacions hi ha forns, Ilars, telers, suports i bancs d'obra.
s.""'%
j
a,,
M
Els poblats argarics com el Cabezo
Redondo (Villena) i el Tabaia (Asp) són
més grans i tenen una urbanistica més
complexa. Cabezo Redondo.
[page-n-29]
CEXPLOTAC 6 DEL TERR
MENTAC
Reconstrucció d'un habitatge on s'il.lustren
diverses arees d'activitat: emmagatzematge, molta de cereals i forn domestic.
L'agricultura i la ramaderia determinen la faena diaria i el
ritme anual de I'activitat en els poblats de I'Edat del Bronze que
ara es troben dispersos i en gran quantitat per tota la nostra geografia. Tot indica que és una epoca de notable creixement
demografic en que es rompen i es posen en conreu territoris
nous i extensos.
El cultiu exclusiu dels cereals, blat i ordi es diversifica amb
la introducció de Ilegums. La fa@amb manec de fusta i dents de
sílex, el molí de ma, la destral i I'aixa de pedra polida parlen de
les faenes de rompiment, preparació i treball dels camps, collita
de cultius, emmagatzematge i preparació dels aliments per al
consum. Es probable que durant I'Edat del Bronze s'utilitzara la
primitiva arada de rella vertical tirada per bous. També hi ha
constancia de I'aprofitament dels fruits silvestres, com ara les
olives o les bellotes, les restes carbonitzades de les quals es
coneixen en molts casos.
Els principals animals domestics eren les cabres i les ovelles,
i també porcs, gossos i vaques. Segons el casos, se n'aprofita la
carn, la Ilet, la pell i, potser, la forca del bou per a carrega i tir.
La caca del cérvol ocupa un lloc destacat en molts poblats, no
solament com a activitat que contribuix al subministrament de
carn, pells o banyes, sinó també com a protecció necessaria dels
camps cultivats enfront dels herbívors salvatges.
Les grans estructures d'habitació excavades en els últims
anvs il.lustren moltes d'estes activitats auotidianes i suaaerixen
qué tingueren la seua distribució en l'inierior del poblat"rde les
cases. Zones de magatzem amb grans gerres per a contindre el
cereal, espais dedicats a la seua molta amb les peces de molí
ben falcades en el sol o sobre plints de fang, llars i forns on hi
ha troballes d'olles o cassoles que s'empraven per a la preparació de les menjades, o grans peces de fang utilitzades com a
pesos de teler, en són exemple.
Cereals i dents de falq de silex es troben en nombrosos poblats valencianc. Falq del Mas
de Menente (Alcoi).
Caixovar domestic en els poblats de I'Edat del Bronze es cornpon fonarnentalrnent de recipients ceramics: gerres, olles, cassoles, tassons, formatgeres i vasos geminats.
Lloma de Betxi (Paterna).
28
[page-n-30]
V-20.
V-21.
V-22.
V-23.
V-24.
V-25.
V-26.
RELACIONS AMB EL MÓN MEDlTERRANl
UNA SOCIETAT JERARQUITZADA
CIUTATS, LLOGARETS I FORTINS
LA VIDA DOMESTICA
TREBALLS DEL CAMP I OFlClS
EL MÓN RELIGIÓS
LA PRIMERA ESCRIPTURA I LA NUMISMATICA
[page-n-31]
ONS AMB
EL MÓN MED TERRAN
La península Ibérica sempre ha atret els comerciants i
colons del Mediterrani occidental que buscaven metalls, i en
menor part, productes agrícoles i altres primeres materies. La
instal.lació, a partir del segle viii a.c., de les factories fenícies de
Cadis, Malaga o Almuñécar a la costa andalusa i, pels voltants
del 600 a.c., de les colonies gregues dlEmpúries i Roses en la
costa catalana, van ser un factor determinant en el procés d'aculturació del substrat indígena peninsular que, a poc a poc, va
assimilant les influencies i aportacions externes fins a donar Iloc,
en el segle vi a.c., a la denominada Cultura Iberica.
A estos pobles mediterranis es deu el coneixement del torn
de terrisser, I'escriptura, el treball del ferro, un urbanisme complex i la utilització de I'atovó, el cultiu de la vinya i de I'olivera,
noves creences religioses, corn també el gust per I'escultura i
altres manifestacions artístiques.
En terres valencianes els primers contactes comercials, amfores i gerres d'origen fenici, es documenten des de dates molt primerenques, al final dels segles VIII i vil a.c., en els jaciments de
Los Saladares d'oriola, la Penya Negra de Crevillent, Los Villares
a Caudete de las Fuentes o Vinarragell a Borriana.
I
l
Carregament d'amfores d'una nau mercant romana.
La presencia en el nostre litoral durant tota I'etapa iberica
d'amfores fenícies, gregues, etrusques, púniques i italiques
revela la importancia del comer9 de productes envasats, corn el
vi i I'oli, amb tot el món mediterrani. Els ibers practicaven un
comer9 d'intercanvi de les seues primeres materies, especialment metalls, productes manufacturats, corn teixits, armament i
saladures, en canvi de productes exotics corn les vaixelles de
luxe atiques i hel4enístiques; objectes d'adornament i d'higiene
personals, corn els collars púnics de pasta vítria, perfums i olis
envasats en ungüentaris.
Després de la conquesta romana, I'any 218 a.c., fins al
canvi d'era, I'area iberica queda sota la influencia romana, i
reflectix els nous gustos italics, corn és la vaixella de taula denominada campaniana, corn també en els costums, I'epigrafia Ilatina, I'urbanisme i les institucions.
<'
,\
:
':
,
Crater de la Punta d'orleyl, la Vall d'Uixó.
í;>
.:,
.--T
.
- í:
--j /
--:.,i
Cap de pasta vitria púnica, Segle III a.C
Covalta, a Albaida.
Kylix atic de figures roges.
[page-n-32]
UNA SOC ETAT JERARQU
Els autors classics descriuen els ibers com els pobles que
habiten la costa mediterrania peninsular, des d'Andalusia fins al
sud de Franca, durant els segles vi a i a.c. La seua forma de
govern és la monarquia, en la qual el rei, o regulus, voltat del
seu seguici de consellers, guerrers i sacerdots, reina sobre uns
territoris reduits o estats locals. El nom d'algun d'estos personatges, com també I'area que governaven, ha arribat fins a
nosaltres: Culxas, rei de Carmona (Sevilla), arriba a dominar
més de vint-i-quatre ciutats; en I'Edetania el rei Edecó, cap a
I'any 220 a.c., governa des de la ciutat d'Edeta1Llíria un territori
ampli defensat per fortins sense que se sapia el nom de cap dels
llogarets o dels pobles sotmesos a la seua autoritat.
També es coneixen, a través de les fonts classiques, alguns
aspectes de la vida dels ibers. Se'ls cita com a mercenaris en els
exercits estrangers, se n'elogien els dots bel.lics i la tactica de
Iluita, armats arnb escuts, arnb falcates i arnb javelines i practicant sovint el pillatge.
La figura del guerrer és la més representada en la pintura i
I'estatuaria, i la possessió d'un cavall esdevé símbol de prestigi,
com ho demostra la presencia de frens i guarniments d'este animal formant part de I'aixovar funerari del guerrer difunt.
Dibuix sobre vas ceramic. L'Alcúdia d'Elx.
Genet de bronze armat amb falcata. caetra
i casc de gran plomall. Bastida de les
Alcusses de Moixent. Segie IV a.c.
Detall de guerrer arnb armadura metal.lica
equipat amb soliferreurn i escut allargat o
scuturn. Tossal de Sant Miquel de Llíria.
Segles III-II a.c.
Pel que fa a les dones, no exercien poder polític o militar,
encara que nombroses escultures, com les dames d'Elx i de
Guardamar, n'assenyalen la importancia social en el camp religiós i en la transmissió del llinatge i el poder. Així, les riques
tombes femenines guarden aixovars de dames d'estatus social
alt pertanyents, sens dubte, a famílies acabalades de propietaris o comerciants.
En les grans poblacions es concentraven, a més de les
classes dominants i notables, els comerciants, els artesans i els
mercaders, mentre que la població rural es componia basicament de camperols i pastors. No faltaven, entre las classes infer i o r ~els presoners de guerra, els esclaus i els serfs.
,
Indumentaria de guerrer: 1. Casc de bronze. 2. Caetra. 3. Falcata. 4. Llanca. 5. Clnyell
de cuir i ferrnall de bronze. 6. Túnica curta. 7. Sandalies. 8. Rodella pectoral subjectada
arnb corretges. 9. Gamberes.
Indumentaria de gran dama: 1. Sinagües. 2. Túnica cenyida a la cintura. 3. Vel llarg que
cobrix el cap. 4. Mantell subjecte arnb fibules. 5. Cofia i diadema. 6. Collars i torques. 7.
Arracades i infules laterals. 8. Babutxes.
[page-n-33]
UTATS, LLOGARETS
Amb la cultura iberica canvia la configuració de I'habitat de
les etapes precedents i I'estructuració del poblament. Per primera vegada en les nostres terres es pot parlar de verdaderes
ciutats que controlen políticament i economicament un territori
on s'assenten altres nuclis de població dependents d'aquelles, i
de caracter preferentment agrícola, com els llogarets i els caserius. Este territori apareix defensat per fortins, disposats en
punts estrategics, que n'asseguren la vigilancia de les fronteres.
La majoria dels poblats, bé estiguen situats en pla o bé en
alts turons, s'envolten de muralles proveides de torres de guaita, de bastions i de portes ben defensades. En altres casos, la
muralla, més que un element defensiu és un simple Ilenc que
tanca I'espai habitat, al qual s'adossen els habitatges.
Poblament al voltant de la ciutat d'Edeta1Llíria durant els segles IV al II a.C
Castellet de Bernabe. Lliria.
El Puig de la Nau a Benicarló.
En I'interior d'estos poblats, I'urbanisme s'organitza d'acord
amb la topografia i I'extensió de I'area a construir. Quan I'espai
és ampli i amb poca rostaria s'edifiquen grans cases compartimentades que donen accés a amples carrers empedrats com a
Los Villares, de Caudete de las Fuentes, El Oral, de Sant Fulgenci, o La Seña, del Villar de I'Arquebisbe. En els poblats, tipus
Sant Miquel de Llíria o la Serreta dlAlcoi, situats en galters amb
molta rostaria, s'utilitza el sistema de terrasses, amb carrerons
estrets i cases adossades, disposats al llarg de les corbes de
nivel1 i escalonats. En els assentaments més menuts, caserius i
talaies, I'espai tan reduit en condiciona el tracat; per aixo, la
solució més freqüent és el poblat de carrer central amb habitatges de dues plantes disposats als dos costats del carrer. El medi
físic imposa no solament els criteris i moduls urbanístics, sinó
els materials de construcció mateixa, com la pedra, la fusta i el
fang que s'obtenen a peu d'obra.
Puntal dels
La Bastida de les Alcusses de Moixent
32
L I O ~ Sd'olocau.
[page-n-34]
Les cases iberiques es construixen d'atovó sobre basament
de pedra, i arrebossades amb morter de terra i un acabat de calc
a vegades policrom. Els sostres, de tendencia plana a manera
de terrassa, consistien en una grossa capa de terra sostinguda
per un entrebigat de fustes i canyís. La presencia d'escales de
pedra en algunes facanes dels habitatges indica la utilització
d'una primera planta o terrassa habitable. Les entrades estan
proveides de portes de fusta amb panys per a claus de ferro,
mentre que en desconeixem el sistema dlil.luminació i d'airejament, encara que sens dubte hi havia finestres i finestretes en
les parets d'atovó.
La Seña, Villar de I'ArquebIsbe. Reconstrucció de I'habitatge.
La molta de cereals es feia rnanualment amb molins rotatius compostos de dues peces circ u l a r ~ . disposició d'alguns d'estos molins sobre un alt basament de pedra i envoltat
La
d'una canal arnb sobreeixidor indica que s'utilitzaven també per a premsar olives i d'esta
manera obtindre oli.
Claus iberiques de ferro i reconstrucció d'un pany. Puntal dels Llops, d'olocau, i Castellet
de Bernabé, de Lliria i el Xarpolar de Belgida.
L'habitatge és I'espai familiar on es fan les múltiples activitats relacionades no solament amb treballs artesanals i de preparació d'aliments, sinó també amb altres aspectes quotidians
de caracter Iúdic, religiós o social. En els grans poblats, com el
de la Bastida de les Alcusses de Moixent o Los Villares de Caudete de las Fuentes, la casa, d'una sola planta, es compartimenta en diverses habitacions: la zona d'estar o espai col.lectiu
és I'estanca més amplia i ocupa un lloc preferent. En este espai
es disposen arees destinades als treballs artesanals com el teixit, el filat, la cistelleria; racons on s1insta14en, a manera de
rebost, les gerres i les amfores d'ús diari; bancs adossats a les
parets on es col.loca la vaixella, les olles i els altres efectes
domestics; finalment, la llar pot trobar-se en el centre de I'habitació o desplacada. La resta de departaments es destinen a
ilocs de repos, a magatzems o a la molta dels cereals.
En lotes les cases iberiques hi ha un parament domestic cornpost per cerarniques de cuina.
vaixella de taula, gerres d'emmagatzematge i una gran varietat de recipients de diversos
usos.
Les dones teixien sobre telers verticals de fusta; només se n'han conservat eis contrapesos d'argila que tensaven I'ordit. Dibuix d'un vas grec.
33
[page-n-35]
[page-n-36]
EL MÓN REL
Potnia Hippon. L'Alcúdia d'Elx
La religió dels ibers és politeista, encara que a penes hi ha
informació sobre les seues creences i els seus déus. S'havia format a partir d'un procés sincretic entre una religió naturalista,
d'arrels ancestrals, i les influencies mitologiques i rituals dels
pobles colonitzadors.
Un dels aspectes millor coneguts n'és el món funerari. Els
ibers incineren els seus morts sobre una pira-o ustrinum. Després de la crema del cos, recullen les cendres, les llaven i les
depositen en un loculus o forat, generalment dins d'una urna.
Juntament amb les restes de I'incinerat, col.loquen I'aixovar,
compost per peces personals que en reflectixen el nivel1 social,
corn ara armes, ferramentes, fíbules, agulles, grans de collar i
altres objectes relacionats amb el ritual funerari, recipients,
exvots, amulets i ofrenes alimentaries. Celebren diverses
cerimonies durant les exequies, corn ho documenten els seguicis i les desfilades que hi ha a les escenes pintades de la ceramica de Sant Miquel de Llíria o el grup de ploramorts i flautistes
de I'Horta Major dlAlcoi. Jocs funeraris apareixen en les escultures de I'Alcúdia dlElx i, finalment, hi ha registrats testimoniatges de libacions i banquets a les necropolis de Cabezo Lucero
o el Molar, a Alacant. Les tombes són sempre anonimes i només
després de la conquesta romana comencen a utilitzar Iapides
funeraries, corn la de Sinarques (Valencia) o els Vinyets i Canet
lo Roig (Castelló).
Pebeter de la deessa Tanit, de terra cuita.
Segles III-II a.c. Puntal dels Llops, Olocau.
Exvot de cap rnasculi de terra cuita, segles
III-II a.c. Puntal dels Llops, Olocau.
Escena de processó o dansa ritual. Segles III-II a.c. Tossal de Sant Miquel, Llíria.
-os iornnes poden ser íorals s rnp es excavnis cn trrra on os col. oca I ' ~ r n acom al C ga.
rra c o de M:rc a: t j r n u l j qJaarats oe pearcs corn o 5 dc a nccropol oe Cauelo Lcero, a
Guardamar del Segura: pilars-estela corn el de Montfort; o rnonurnents turriformes com el
de Pozo Moro, a Albacete, el de I'Horta Major, a Alcoi, i Pino Hermoso, a Oriola.
L'escultura també permet acostar-se a I'espiritualitat iberica.
Animals fantastics i mitologics, corn el grifó de I'Alcúdia d'Elx, les
esfinxs d'Agost i dlElx, i les sirenes del Corral de Saus de Moixent, evoquen idees d'ultratomba; lleons i bous apareixen formant part dels monuments funeraris. Quant a les representacions humanes, hi destaquen les figures d'oferents, divinitats i
guerrers corn la Dama d'Elx i la de Guardamar del Segura, i els
conjunts escultorics d'Elx i del Corral de Saus.
Carea d'expansió de I'escultura en pedra es redui'x al sud de
la província de Valencia i Alacant.
Darnetes que formaven parl d'un gran
rnonument funerari. Segle IV a.c. Corral
de Saus de Moixent.
Els llocs de culte en el món iberic són molt variats, cosa que
dóna idea de la complexitat del seu món religiós. Els grans santuaris són llocs de pelegrinatge on els fidels depositen les seues
ofrenes, corn el de la Serreta d'Alcoi, conegut per la gran quantitat d'exvots de terra cuita que s'hi van trobar. Les coves-santuari, on hi ha nombrosos recipients per a libacions, tenen una
gran tradició corn a llocs sagrats. Finalment, són recintes sacres
amb altars, betils i nombroses ofrenes, els temples de la llleta
dels Banyets del Campello, el de La Escudilla de Sucaina o el
del Tossal de Sant Miquel de Llíria.
[page-n-37]
MERA ESCR PTURA
La llengua iberica és preindoeuropea i s'inscriu dins de la
unitat lingüística mediterrania, cosa que justificaria certes similit u d ~ un parentiu comú amb el bereber, el sard, I'etrusc o el
i
basc; esta última, I'única llengua peninsular preindoeuropea.
Els signes de I'escriptura iberica vénen del Mediterrani oriental, pero adaptats als valors fonetics propis de la llengua iberica, de la qual cosa resulta, per tant, un alfabet original. El desconeixement de la llengua iberica impedix que se'n puguen traduir
textos, encara que es coneixen relacions de noms propis, marques de terrissers, signes de propietat i comptes administratius.
Estos documents apareixen, a les terres valencianes, escrits
en tres alfabets distints: I'alfabet meridional, que ocupa la part
oriental dlAndalusia, les terres d'Albacete, Múrcia i el territori
valencia de la Contestania; I'alfabet oriental, que s'estén per la
costa est peninsular, i I'alfabet jonic, que es limita a la comarca
dJAlcoi i a part de la costa alacantina.
La font d'informació més important de I'escriptura iberica, la
proporcionen els ploms escrits, gracies a la gran quantitat de
signes que, a voltes, hi ha en les dues cares. Hui dia, s'han
documentat 38 ploms, entre els quals estan les series aparegudes a jaciments com la Serreta, a Alcoi; la Punta d1OrIeyl, a la
Vall d'Uixó; Los Villares, a Caudete de las Fuentes; la Bastida de
les Alcusses, a Moixent, o El Pico de los Ajos, a Iatova.
Altres textos iberics apareixen també en suports de pedra,
ceramica, bronze i os. Hi destaquen I'important conjunt d'inscripcions sobre pedra de Sagunt i la interessant col.lecció de retols
iberics sobre la ceramica del Tossal de Sant Miquel de Llíria.
Vas del Tossal de Sant Miquel arnb inscripció iberica
Plorn del Pico de los Ajos 1 escrit per les dues cares, és actualment el plom més extens
,
aparegut a terres valencianes.
La utilització de Ilegendes iberiques en les monedes ha
estat una de les claus que ha permés la lectura de la llengua
iberica, ja que queden identificats, des del segle xvi, alguns signes en relacionar-los amb els noms de les ciutats emissores de
monedes.
Caparició de les primeres monedes a la península Iberica
pot remuntar-se al final del segle v a.c.; aixo no obstant, a les
terres valencianes, els tallers monetals dlArse (Sagunt) i Saiti
(Xativa), inicien les seues encunyacions durant la ll Guerra
Púnica. No obstant aixo, sera a partir del segle ii a.c. quan s'afegix a estes ciutats, per un breu període de temps, la producció d'altres tallers com Kelin i Kili.
Estela de Sinarques.
Moneda emesa per la seca de Saiti.
Vas del Tossai de Sant Miquel amb inscripcions iberiques
36
Moneda encunyada a la seca d'Arse.
[page-n-38]
VI-27. LA ROMANITZACIÓ
VI-28. VlES I CIUTATS ROMANES
VI-29. COCUPACIÓ DEL TERRlTORl
VI-30. EL SISTEMA MONETARI ROMA
VI-31. LA Fl DE LA ROMANITAT
[page-n-39]
La incorporació de les terres valencianes a I'lmperi Roma
comporta una nova manera de viure que comprén des de la producció de béns amb finalitat comercial fins a parlar Ilatí, celebrar
les festes i els cultes, i organitzar el poder políticoadministratiu
segons el sistema jurídic dels romans.
Carea valenciana adopta molt prompte els trets de la civilització romana. Des del comencament del segle iii a.c. manté
contactes comercials amb Italia i Sicília. Entre el 219 i el 202
a.c. Saguntum prengué partit en favor de Roma en la Segona
Guerra Púnica, i en la restauració de les seues ruines incorpora
edificis de tipologia romana, de manera que Saguntum per als
romans és un exemple d'amistat i fidelitat iberiques.
Estatua de bronze que representa el déu Apol.10, trobada a les aigües de la platja de Pinedo, Valencia. Segle I d.C.
Moneda encunyada per la seca de Valentia. Segle II a.c.
Cany 138 a.c. la fundació de Valentia reforcara la influencia
de Roma sobre la població iberica. Després, I'explotació agrícola de la plana, amb I'organització del regadiu i la millora de les
vies de comunicació terrestres i marítimes, amb la influencia
romana, contribuiran a proporcionar-ne unes millors condicions
de vida als habitants.
Seccio d'un forn ceramic d'epoca romana: 1 . Praefurnium. 2. Cambra de foc. 3. Sol. 4. Tir.
5. Cambra de coccio. 6. Obse~atori. Volta. 8. Ceramica. 9. Canals. 10. Falaues arllants.
7.
Vaixella ceramica de terra sigil.lada i ceramiques comunes
Un dels materials més utilitzats pels romans en la seua vida
diaria és la ceramica, les restes de la qual es troben abundantment en els jaciments del període. Al costat de les vaixelles de
taula fetes en metalls nobles, hi havia també unes vaixelles
ceramiques que coneixem com a terra sigil.lada, nom que reben
per presentar el segell de fabricació, o sigillum, imprés al seu
fons interior. De vegades es decoraven amb motius en relleu per
als quals utilitzaven motles. Eixes vaixelles es fabricaren en
grans centres ollers i es comercialitzaren per tot I'lmperi. Al llarg
de I'epoca imperial, els centres productors d'eixes vaixelles anaren canviant i, en conseqüencia, també les seues característiques tecniques i decoratives.
A més de la vaixella utilitzada a taula, els romans fabricaven
un altre tipus de ceramica per a contindre aliments, preparar el
menjar i cuinar. Estos recipients, per la seua funció, no tenien
decoració ni acabats de qualitat. Era habitual que eixes produccions es feren en llocs proxims als seus centres de consum, a fi
d'abaratir-ne el cost, i en terres valencianes se n'han localitzat
diversos forns destinats a la fabricació.
Amfora de la Betica p e r a I'exportació d'oli i amfora de la Tarraconense per al vi.
38
[page-n-40]
UTATS ROMANES
lLlCl
Segura
u-
,
.
Ciutats romanes
lldum
Mansio de localització probable
EDETA
Mansio de localització incerta
Tram de via probable
'*
aQ
Thiar
e-...
*
Tram de via possible
Tram de via suposat
[page-n-41]
COCUPAC 6 DEL TERR
Les ciutats constituixen el principi de referencia per a I'organització del territori dins de la civilització romana, el territorium
urbis. Carea valenciana té I'antecedent de la distribució economica i estrategica de I'espai desenrotllat pels ibers, un fenomen
que Plini designa amb el nom de regio.
Coneixem vuit ciutats romanes en les nostres terres. Lesera, ciutat de fundació altoimperial, identificada amb el jaciment
de la Moleta dels Frares al Forcall. Saguntum, ciutat federada
des de la Segona Guerra Púnica fins que en epoca d'August es
convertí en municipi de ciutadans romans. Edeta, municipi de
dret Ilatí, que correspon a Llíria. Valentia, colonia llatina fundada I'any 138 a. C. i novament refundada en epoca dJAugustamb
soldats llicenciats de I'exercit roma, fet que explica la menció en
veterinari et veteres,,.
les inscripcions de dos ordines: <
famosa en I'antiguitat per la producció de Ili, com assenyala
Plini. Dianium, la ciutat romana de Dénia, que també apareix
esmentada en Plini com a estipendiaria i que després arribara al
rang de municipi. Lucentum, municipi roma identificat amb el
Tossal de Manises, dlAlacant. I Ilici, la colonia romana d'Elx
fundada per Cesar o Auqust.
Monument funerari de Dairnús. Dibuix d'A. de Laborde, publicat en 1606
Per als romans territorium és un complex jurídic subjecte a
una fiscalitat i a I'autoritat d'un magistrat, a més de ser una noció
geografica. Pero la referencia principal és la ciutat i cap a ella
revertix I'explotació de les terres. El poblament del territori s'estructura en agrupacions de dimensions diferents, i cadascuna
genera unitats de producció de base agro-pecuaria o pesquera,
les villae rusticae.
Vil.la rústica.
Un aspecte destacat de I'organització del territori, propia
dels romans, és la captació d'aigües fluvials per al subministrament de les ciutats, cosa que desenrotlla complexos sistemes
d'enginyeria hidraulica. Aqüeductes com el de la Peña Cortada,
de Xelva-Calles, canalitzacions subterranies i d'altres enginys
permeten salvar els accidents del terreny i facilitar la conducció
de I'aigua.
Aqüeducte de la Peña Cortada, al terrne de Xelva. Dibuix d'A.J. Cavanilles, publicat en 1796.
40
[page-n-42]
EL SISTEMA MONETARI
ROMA
El sistema monetari roma era trimetal.lic (or, argent i oricalc/coure), amb una correspondencia fixa entre totes les monedes, que perdura fins al segle 111 d. C. La qualitat de les monedes i el volum d'emissió de cadascuna ana variant a mesura que
passava el temps, d'acord amb la necessitat de I'estat de produir
una major quantitat de monedes a partir d'una limitada quantitat
de metall. L'increment progressiu dels preus motiva que deixaren d'encunyar-se les denominacions de menor valor i que el
sesterci i el dupondi foren les monedes més corrents durant el
segle 11 i la primera meitat del 111 després de Crist.
En I'epoca altoimperial, durant la segona meitat del segle I
a.c., es produí a tot Hispania un desproveiment de moneda de
bronze que provoca que les colonies i els municipis que s'anaven creant encunyaren les seues propies monedes de bronze. A
I'area valenciana només encunyaren monedes les ciutats d'lllici
i Saguntum. Pero, després del regnat de Calígula, les ciutats
dlHispania deixaven d'emetre moneda. Des d'aleshores, totes
les províncies de la Mediterrania occidental tindran un sistema
monetari unificat, ja que tota la moneda en circulació procedira
dels centres productors imperials.
Auri
Auri
Denari
Sesterci
Dupondi
Denari
1
25
Sesterci Dupondi As
100
200
400
800
1600
1
4
8
16
32
64
1
2
4
8
16
1
2
4
8
1
2
4
1
2
As
Semis
Quadrant
Semis Quadrant
1
Sistema monetari roma i les seues relacions de valor.
Moneda encunyada per la seca d'lllici.
A mitjan segle iii s'accelera el progressiu deteriorament del
sistema monetari roma. Circumstancies com les successives
guerres internes, la pressió de les fronteres, el creixement de les
despeses públiques i I'esgotament de les mines provocaren una
escassesa de metal1 en el tresor públic que es procura pal.liar
alterant la qualitat de la moneda, en un intent de remeiar la situació a curt termini.
Durant els segles 111-IV es feren diverses reformes a fi de
posar en circulació monedes de bona qualitat, d'argent i
de billó/bronze, pero I'estat es veié incapac de mantindre-les. La
circulació monetaria en terres valencianes s'emmarca dins de
les grans Iínies que caracteritzen altres zones costaneres de la
Mediterrania occidental. Tota la moneda hi arriba de I'exterior,
encunyada en seques de la part occidental de I'lmperi. Encara
que, a final del segle iv, en són majoria les que procedixen de
tallers orientals.
Inscripció funeraria que reproduix la conversació entre un granger i un hostaler, en la qual
es donen preus d'aliments i sewicis:
- Benvolgut hoste, fem comptes. Tens un pitxer de vi i pa, 1 as: farinetes, 2 asos.
- Entesos.
- Pel sewici, 8 asos.
- Entesos una altra vegada.
- I farratge per a la mula, 2 asos.
-Esta mula rn'arruinara.
[page-n-43]
Mapa de I'lrnperi Roma a la f~ del segle IV
La societat romana experimenta una constant i gradual
transformació al llarg dels últims segles de I'lmperi. Després que
Teodosi dividí I'any 395 els territoris que conformaven I'lmperi
Roma, la desintegració de la part occidental I'any 476 va comportar una nova realitat política i organitzativa. La creació dels
diferents regnes germanics en I'Occident europeu (les terres
valencianes formaren part del regne visigot) no significa una
ruptura total amb la tradició historica i els valors de la societat
romana del Baix Imperi.
Durant este període, el cristianisme i I'Església assumiren un
paper predominant en la vida política i ideologica de la societat,
tot desplacant completament les divinitats paganes al llarg del
segle iv i el sistema polític imperial en el segle v. A les ciutats
principals, on encara s'havia mantingut activa la vida urbana,
s'ubicaren seus episcopals que exerciren un vertader control del
territori íntimament lligat al nou poder civil.
Elernents arquitectbnics del Pla de Nadal, de Riba-roja de Túria.
En les excavacions fetes a la Punta de I'llla, de Cullera, es
documentaren una serie de murs, un edifici de caracter religiós
i tres departaments destinats a magatzem. Entre els seus-materials destaquen les amfores, que contenien oli del nord d'Africa i
Síria, i vi de Palestina i la zona de la mar Negra. El jaciment s'abandona cap a mitjan segle vi o poc després.
Cedifici de I'epoca visigoda del Pla de Nadal, a Riba-roja de
Túria, és una de les troballes més singulars de I'arqueologia
valenciana dels últims anys. Es tracta d'un edifici de caracter
civil, construit en el segle vil, que per la seua tipologia podria
tractar-se d'una vil.la nobiliaria. A més, és I'edifici més antic que
ací utilitza I'arc de ferradura. Se'n conserva, fonamentalment, la
facana sud, de la qual s'han recuperat rnés de 800 elements
arquitectonics, la majoria decorats amb relleus de talla a bisel1
que mostren una tematica triple: volutes vegetals, trifolis o flors
de lot i petxines de pelegrí.
Greu de bronze de la Punta de I'llla, de Cullera.
[page-n-44]
VI 1-32. LA MONEDA ARAB
Vll-33. LA MONEDA CRISTIANA
[page-n-45]
[page-n-46]
[page-n-47]
[page-n-48]
La labor del Servicio de Investigación Prehistórica y su Museo. Memories anuals de
la direcció elaborades successivament per l. BALLESTER
(1927 a 1949, D. FLETCHER950 a
(1
(1
1981), E. PLA(1982 a 1986) i B. MARTI 987 a 1995). A més de la seua inclusió en la Memoria anual de la Diputació de Valencia, n'hi ha tirades a banda des del 1927 fins al 1983, tret
de les corresponents als anys 1955, 1956 i 1957.
Actividades del SIP. Ressenya de les excavacions i exploracions practicades pel S.
l. P. del 1929 al 1970, recollides per E. PLAen els volums del Archivo de Prehistoria Levantina, 11,de 1946; VI, de 1957; ix, de 1961; xi, de 1996, i xiii, de 1972.
H. BONET,M. M. LLORENS M. J.
i
Valencia, 1991.
DE
PEDRO: segle d'arqueologia valenciana,
Un
D. FLETCHER PLA:El Museo del Servicio de Investigación Prehistórica de la Dipui E.
tación Provincial de Valencia, Saragossa, 1953.
D. FLETCHERE. PLA: Cincuenta años de actividades del Servicio de Investigación
i
Prehistórica (1927-1977), Valencia, <
B. MART~:
Museo de Prehistoria de la Diputación de Valencia, vol.
1,
Valencia, 1992.
B. MART~:
Museu de Prehistoria, Valencia, Diputació de Valencia, 1995.
Pel que fa als estudis sobre prehistoria i arqueologia valencianes, poden consultarse els volums del Repertorio de bibliografía arqueológica valenciana, vol. i al v i vil al X,
i E.
(vol.
a carrec de D. FLETCHER PLA,amb la col.laboració de C. SENTANDREU III) i S. BRU(vol.
iv); vol. vi, per R. ENGUIX,
dins <
i 74, Valencia, 1951 a 1990.
1 com a obres generals, fruit de la col.laboració de diversos especialistes:
,
Actes de les Jornades dJArqueologiad'Alfas del Pi, Valencia, Conselleria de Cultura
de la Generalitat Valenciana, 1995.
Arqueología del País Valenciano: panorama y perspectivas, Alacant, Universitat d'Alacant, 1985.
Historia del Pueblo Valenciano, vol.
Nuestra Historia, vol.
1,
1,
Valencia, 1988.
Valencia, 1980.
[page-n-49]
[page-n-50]
[page-n-51]