Menuda Prehistòria. 2 - De Neandertal a Sàpiens
Eva Ripollés Adelantado
Laura Fortea Cervera
2022
Museu de Prehistòria de València
[page-n-1]
de neandertal a sàpiens
|1
[page-n-2]
2|
[page-n-3]
Què aprendràs?
• Com era el mode de vida d’Homo neanderthalensis i
de les primeres poblacions d’Homo sapiens.
• Quina era la seua tecnologia i les seues formes d’expressió.
• Quins són els jaciments valencians on s’han trobat
restes d’aquestes espècies.
Et proposem
• Que visites la Cova del Bolomor (Tavernes de la Valldigna,
València) i la Cova del Parpalló (Gandia, València).
Il·lustració:
Francisco Chiner
|3
[page-n-4]
4|
Il·lustració:
Emmanuelle Roudier
[page-n-5]
EN TEMPS DE...
NEANDERTAL
|5
[page-n-6]
1. En quin moment van viure i
quin territori van ocupar
Homo neanderthalensis o neandertal és l’espècie humana que va ocupar Euràsia entre fa uns
250.000-32.000 anys, etapa que anomenem Paleolític mitjà. Durant aquest llarg període es
van succeir moments climàtics temperats i altres molt freds o glacials, com el que s’inicià
fa uns 80.000 anys. Els grups neandertals van saber adaptar-se als canvis que es
produïren en el paisatge i la fauna a conseqüència de la baixada de les temperatures.
Les últimes poblacions neandertals van sobreviure al sud d’Europa d’on també
acabaren per desaparéixer degut, probablement, a la baixa natalitat, l’alta mortalitat
infantil i, potser, a l’aparició de noves malalties.
6|
Jaciments del Paleolític mitjà
al Museu de Prehistòria voràs materials de:
1
2
3
1
4
5
Abrigo de la Quebrada (Chelva)
Cova Negra (Xàtiva)
Cova de la Petxina (Bellús)
Cova del Bolomor (Tavernes de la Valldigna)
Cova Foradada (Oliva)
4
2
3
5
Desaparició dels dinosaures
65 milions d’anys
Aparició dels
mamífers actuals
35 milions d’anys
[page-n-7]
|7
Primers hominins
4 milions d’anys
Primers sàpiens
300.000 anys
Primers humans Europa
1 milions d’anys
Primers neandertals
250.000 anys
Desaparició
neandertals
32.000 anys
Present
[page-n-8]
2. Mode de vida
Les poblacions neandertals que van
viure en el territori valencià al llarg
del Paleolític mitjà van ocupar coves i
abrics rocosos. Eren grups nòmades
que es movien contínuament pel seu
territori i que s’instal·laven en aquests
espais durant breus períodes de temps
o de manera estacional.
8|
Il·lustració:
Emmanuelle Roudier
Les fogueres n’eren el centre de la seua
vida, els aportaven llum i calor, els protegien dels animals salvatges i al seu
voltant s’organitzarien quasi totes les
seues activitats quotidianes. Era on
processaven i consumien els aliments;
fabricaven les eines de pedra i fusta;
preparaven les pells dels animals i elaboraven els adornaments. A més, al seu
abric es degueren crear els primers
mites o explicacions sobre l’ori
gen del món.
[page-n-9]
La seua alimentació es basava en la carn d’animals terrestres i, sobretot, en fruites i vegetals. Les preses preferides van ser els herbívors com ara cérvols i cavalls. De vegades consumien animals més grans com urs, hipopòtams,
rinoceronts i elefants o també de més menuts, com tortugues, ocells i conills.
De les plantes que menjaven es conserven pocs indicis, tot i que en alguns
jaciments s’han recuperat llavors de lledoner i pinyons.
Normalment, aquests grups es proveïen dels productes que necessitaven,
aliments, matèries primeres, llenya i fins i tot remeis i verins, en les àrees
pròximes als seus llocs d’habitació, si bé en alguns casos aquests recursos
procedien de zones més allunyades, una prova més de què es desplaçaven per un gran territori.
|9
Il·lustració:
Emmanuelle Roudier
[page-n-10]
10 |
Il·lustració:
Emmanuelle Roudier
[page-n-11]
3. Tecnologia
Els utensilis de pedra són les restes arqueològiques millor conservades en els jaciments neandertals. S’elaboraven amb sílex, calcària i quarsita. Altres materials com fusta, resina i fibres vegetals i animals, que es devien emprar per a subjectar els estris i fabricar objectes diversos, han deixat poques evidències.
Durant el Paleolític mitjà, es van fer utensilis com ara bifaços, una mena de grans destrals de mà apuntades amb
tall en tot el contorn, i eines a partir d’ascles, fragments de pedra que s’extreien pegant-li cops a un nucli o bloc
més gran. Aquestes ascles, una vegada retocades, es transformaven en puntes, rascadores, denticulats, mosses i
ganivets de diferents tipus. La vora de les ferramentes es desgastava per l’ús, i l’anàlisi d’eixe desgast o marques
d’ús ens permet esbrinar per a què les varen emprar.
| 11
Denticulat
Treball de
la fusta
Ganivet
Tallar carn
La planificació necessària per l’elaboració d’alguns d’aquests estris fa pensar que ja existiria algun tipus de llenguatge amb què comunicar i ensenyar aquest complex procés de treball a la resta del grup.
[page-n-12]
4. Art i creences
Homo neanderthalensis és la primera espècie que va manifestar inquietuds estètiques o artístiques amb l’elaboració d’adornaments i dibuixos senzills.
A més, aquests grups humans comencen a desenvolupar pràctiques
funeràries, tal com indica la conservació de restes infantils extremadament fràgils i la troballa d’esquelets quasi complets.
Al territori valencià s’han recuperat restes de neandertals, de
diferents edats i sexes, a la Cova del Bolomor (Tavernes de la Valldigna), Cova Negra (Xàtiva) i Cova Foradada (Oliva).
12 |
Il·lustració:
Francisco Chiner
L’estudi d’aquestes i altres fòssils humans demostra
que hi havia una elevada mortalitat infantil i que
l’esperança de vida mitjana d’aquestes poblacions no
devia superar els 40 anys. Tanmateix, en alguns jaciments han aparegut restes de persones ancianes amb
lesions tan importants que no haurien pogut sobreviure sense que algú s’ocupara d’elles. Per això es pensa
que aquests grups eren solidaris i tenien cura de les
persones majors i malaltes.
[page-n-13]
La Cova del Bolomor a
Tavernes de la Valldigna
La Cova Negra a Xàtiva
| 13
[page-n-14]
14 |
Il·lustració:
Francisco Chiner
[page-n-15]
l’arribada de...
sÀpiens
| 15
[page-n-16]
1. En quin moment van viure i
quin territori van ocupar
Homo sapiens és l’espècie que, al llarg del Paleolític superior, va poblar
tot Europa, Àsia, Oceania i va arribar per primera vegada al continent
americà. Al territori valencià, les seues restes més antigues són de fa
uns 30.000 anys i corresponen a un occipital infantil trobat a la Cova
de les Malladetes (Barx). Sembla que quan els grups de sàpiens van
arribar a aquest territori les poblacions neandertals feia temps que
ja l’havien abandonat.
40.000
100.000
300.000
16 |
Jaciments del Paleolític superior
al Museu de Prehistòria voràs materials de:
1
1
2
2
3
4
5
3
4
5
Cueva de los Muerciélagos (Vilamarxant)
Cova del Volcán del Faro (Cullera)
Cova de les Malladetes (Barx)
Cova del Parpalló (Gandia)
Cova del Barranc Blanc (Ròtova)
Desaparició dels dinosaures
65 milions d’anys
Aparició dels
mamífers actuals
35 milions d’anys
[page-n-17]
25.000
15.000
70.000
| 17
50.000
Primers hominins
4 milions d’anys
Primers sàpiens
300.000 anys
Primers humans Europa
1 milions d’anys
Primers neandertals
250.000 anys
Desaparició
neandertals
32.000 anys
Present
[page-n-18]
En aquests moments finals del Paleolític va tindre lloc una altra època glacial o Edat de gel, fins i tot va ser més
freda que la que van patir els grups neandertals. Tot i això, la particular localització de la península ibèrica, al sud
d’Europa i envoltada de mar, va fer que les condicions climàtiques foren menys rigoroses, per la qual cosa es va
convertir en una mena de refugi per a animals com el lleopard i per a vegetals com ara el pi pinyoner o el romer.
Aquest clima menys glacial, també explica l’absència de rens, mamuts, rinoceronts llanuts i bedolls en les nostres
terres, espècies fredes presents en altres parts d’Europa.
Pel gran nombre de coves que es coneixen d’aquest període sabem que es
va produir un important augment de la població, el que va ser fonamental per a la creació de diverses cultures.
18 |
Il·lustració:
Emmanuelle Roudier
[page-n-19]
2. Mode de vida
Les poblacions de sàpiens del Paleolític superior també eren nòmades i van viure en coves, abrics rocosos i campaments a l’aire lliure. Alguns d’aquests llocs d’habitatge es varen utilitzar com a assentaments base o de residència
estacional, és el cas de la Cova del Volcán del Faro (Cullera) o la Cova del Parpalló (Gandia); mentre que altres es
degueren dedicar a tasques concretes, com ara punts de cacera o d’aguait de les preses, d’ací que foren ocupats
de manera molt més breu, com ara la Cova de les Malladetes (Barx) i l’Abric de la Senda Vedada (Sumacàrcer).
| 19
Il·lustració:
Emmanuelle Roudier
[page-n-20]
Les activitats quotidianes es distribuïen per les diferents àrees dels assentaments, si bé la majoria d’elles es realitzaven a la llum de les llars. Entorn del foc es tallava el sílex i es treballaven els ossos per a fer les eines, es processaven els aliments, es preparava la pell dels animals per a confeccionar elements d’abric, s’elaboraven objectes
d’adorn a partir de dents d’animals i petxines, es contaven històries i es transmetien els coneixements.
20 |
Il·lustració:
Francisco Chiner
[page-n-21]
Aquests grups humans s’especialitzaren en la caça dels animals que abundaven en el lloc on vivien. Així, la cabra
salvatge va ser l’espècie més important en les zones muntanyenques i el cérvol a les coves més pròximes a la costa. Altres grans herbívors que també formaren part de la seua dieta van ser els cavalls i els urs. Els animals abatuts
solien transportar-se sencers als campaments per al seu processament. D’aquestes preses s’aprofitava pràcticament tot, es menjaven la carn i la medul·la, amb el greix encenien les llànties, les pells servien per a confeccionar
indumentària i, per primera vegada, els ossos i les banyes s’empraren per a l’elaboració d’utensilis.
| 21
Il·lustració:
Emmanuelle Roudier
[page-n-22]
A més, en aquesta època, les preses més menudes comencen a tindre un paper rellevant en l’alimentació, com és
el cas dels peixos, mol·luscs, crustacis, aus, conills i xicotets carnívors com el linx, que a més de la carn devien ser
apreciats per les seues closques, plomes, ullals i pell.
Per a complementar la seua dieta i garantir-se una bona salut, els grups del Paleolític també consumien vegetals
com ara pinyons, brucs d’arenal, prunes, saüc, lleguminoses i bellotes, com també fulles i arrels que tal volta tingueren funcions medicinals.
22 |
Il·lustració:
Francisco Chiner
[page-n-23]
| 23
Il·lustració:
Francisco Chiner
[page-n-24]
3. Tecnologia
Sàpiens va introduir canvis importants en la forma de treballar les eines de pedra i va aprofitar l’os i les banyes
dels animals per a elaborar utensilis.
En sílex es van fer una gran varietat de ferramentes més especialitzades que les d’èpoques anteriors, com ara
raspadors, burins, perforadors, ganivets i puntes.
24 |
Raspador
Perforador
Puntes
Burins
Ganivets
[page-n-25]
Pel que fa a l’os i la banya, s’utilitzaren per crear objectes nous com les agulles, els punxons i els arpons, i per
ampliar la varietat de puntes. També es feren altres peces que no sabem per a què es pogueren fer servir, com els
anomenats bastons perforats.
Bastó perforat.
Cova del Volcán del Faro (Cullera)
de fa uns 15.000 anys.
| 25
No hi ha acord sobre la funcionalitat d’aquesta peça, però bé
podria ser un objecte ritual
o relacionat amb la caça, la
torsió de fibres per a l’elaboració de cordes, l’allisat
de tires de pell i vares de
fusta, o per a corregir la
curvatura de les puntes
d’os i fusta deformades
per l’ús.
Punxó
Punta
Arpó
Agulla
[page-n-26]
Una altra innovació destacada va ser la introducció de les armes llancívoles, gràcies a l’ús del propulsor i tal vegada de l’arc, que es devien fer de fusta i fibres vegetals i animals per això no s’han conservat. Açò va permetre
millorar les tècniques de caça i va donar lloc a una gran varietat de puntes de fletxa que milloraren l’eficàcia de tir.
L’existència d’aquesta acurada tecnologia no haguera estat possible sense l’ús del llenguatge, que va permetre la
transmissió dels coneixements necessaris per a l’aprenentatge d’aquestes tècniques de fabricació.
26 |
Il·lustració:
Francisco Chiner
[page-n-27]
Tendons
Fusta
Punta
de sílex
| 27
Plomes
Il·lustració:
Francisco Chiner
[page-n-28]
4. Art i creences
Homo sapiens va crear tot un món simbòlic a través de sons i imatges en desenvolupar la música, la pintura, el
gravat i l’escultura.
Del Paleolític superior procedeixen les primeres flautes i xiulets de la humanitat. Instruments musicals fets d’os
que, de segur, sonaven acompanyats d’altres fets de pedra i de materials que no s’han conservat com la pell, la
fusta o les canyes.
Les manifestacions artístiques es van realitzar sobre parets i sostres d’abrics i coves, és el que es coneix com a
art parietal o rupestre; però també sobre objectes i suports mòbils, com ara ossos d’animals o plaques de pedra,
i en aquest cas s’anomena art moble o mobiliari.
28 |
Cova Fosca. La Vall d’Ebo
Cova del
Parpalló. Gandia
[page-n-29]
Es dibuixaven animals, amb detalls que demostren un gran coneixement de
la seua anatomia i del seu comportament, i sobretot formes geomètriques
o signes, elements difícils d’interpretar que devien formar part del seu codi
simbòlic de comunicació. Contràriament al que es pensa, no pintaven escenes de caça i les figures humanes eren molt escasses o quasi inexistents.
Les poques que s’han trobat són principalment representacions femenines.
Totes aquestes imatges es feien gravant amb un burí de sílex o pintant
amb pigments naturals com l’ocre o el carbó. Les escultures són de fang o
tallades sobre ossos, ullals i banyes d’animals, tot i que tal vegada també les
degueren fer de fusta.
| 29
Penascosa.
Vall del Côa, Portugal
El Castillo.
Cantàbria, Espanya
Lascaux.
Dordonya, França
Willendorf. Àustria
[page-n-30]
Un altre aspecte a destacar de les poblacions sàpiens del Paleolític superior és el gran desenvolupament dels
rituals d’enterrament i dels adorns personals.
Homo sapiens va generalitzar el costum de soterrar a les persones que morien. L’estudi de les seues restes i de
com es van depositar en les tombes aporta valuosa informació sobre la salut i creences d’aquelles poblacions. Així
sabem que l’esperança de vida era de 40 o 50 anys; que tenien moltes lesions produïdes per colps associats a la
seua activitat caçadora i que no tenien càries. Segurament creien en una vida després de la mort, ja que en les
tombes apareixen objectes personals, flors i aliments que constituïen el seu aixovar funerari.
A la Cova del Parpalló(Gandia)es van recuperar restes de quatre persones, entre elles les d’una dona jove que va ser soterrada fa uns 24.000 anys. És un dels pocs exemples de ritual funerari paleolític documentat a terres valencianes.
30 |
Soterrament a Sunghir. Rússia
[page-n-31]
Quant als adorns personals, els penjolls formaven part de collars i de
la decoració de vestits, cinturons, casquets o capells. Segurament,
a més d’un ús estètic tingueren una funció social com a distintiu o
marcador d’edat, sexe, posició en el grup o de pertanyença a una
comunitat. El procés d’elaboració d’alguns d’aquests objectes degué
suposar una considerable inversió de temps i esforç, d’ací la importància que tindrien els adorns per a aquests grups humans, fins al
punt d’acompanyar-los quan morien.
| 31
Il·lustració:
Francisco Chiner
[page-n-32]
32 |
[page-n-33]
A veure què has aprés
02> DE NEANDERTAL A SÀPIENS
| 33
[page-n-34]
1>
Construeix la carpeta del Paleolític amb les fitxes-resum de les principals característiques de neandertals i sàpiens, així veuràs què tenien en comú i què de diferent.
Trobaràs la informació que necessites en els texts, el glossari i les il·lustracions.
Per a muntar la carpeta necessitaràs:
Din A4
34 |
1. Doblega la cartolina per la mitat.
2. Retalla la portada i contraportada i pega-les en la cartolina.
3. Completa la fitxa de cada espècie, retalla-les i guarda-les en la carpeta.
1
2
3
[page-n-35]
Portada
02> DE NEANDERTAL A SÀPIENS
PALEOLÍTIC MITJÀ
Fa entre 250.000 i 35.000 anys
PALEOLÍTIC SUPERIOR
Fa entre 35.000 i 14.600 anys
| 35
[page-n-36]
36 |
[page-n-37]
Contraportada
| 37
Museu de Prehistòria de València
C/ Corona, 36 | 46003 València
Informació: 963 883 565
Visites comentades: 963 883 579
www.museuprehistoriavalencia.es
Segueix-nos en
[page-n-38]
38 |
[page-n-39]
territori
Pinta en el mapa l’espai on van viure els grups neandertals.
Territori Neandertal
| 39
[page-n-40]
territori
Pinta en el mapa l’espai on van viure els grups sàpiens.
Territori Sàpiens
40 |
[page-n-41]
Mode de vida
Neandertal
Sàpiens
Vivien temporalment en …
| 41
Del foc obtenien llum,
calor i protecció
i al seu voltant …
[page-n-42]
Mode de vida
Neandertal
Caçaven …
42 |
Pescaven …
Recol·lectaven vegetals …
Sàpiens
[page-n-43]
TECNOLOGIA
Els materials que utilitzaven per a fer ferramentes eren:
Neandertal
Sàpiens
Pedres:
| 43
Animals:
Plantes:
[page-n-44]
TECNOLOGIA
Associa cada eina amb el seu ús.
Punta
44 |
Arpó
Agulla
Rascadora
[page-n-45]
art i CREENCES
S’anomena art parietal als dibuixos fets en
.
S’anomena art moble als dibuixos fets en
.
Per a pintar s’utilitzava
.
Per a gravar s’utilitzava
.
Neandertal va elaborar adornaments i dibuixos senzills.
vertader
fals
Les poblacions de sàpiens dibuixaven:
Animals
Escenes de caça
Signes
| 45
[page-n-46]
art i CREENCES
En quines coves valencianes s’han trobat restes de possibles soterraments?
46 |
L’esperança de vida de les poblacions neandertals i sàpiens era de:
Menys de 30 anys
Entre 30-50 anys
Més de 50 anys
Els grups neandertals cuidaven de les persones malaltes:
vertader
fals
Els grups sàpiens del Paleolític creien en una vida després de la mort perquè posaven
aixovars funeraris en les tombes:
vertader
fals
[page-n-47]
2
>
En les excavacions arqueològiques es troben tots aquests elements decoratius solts, però sabem que formaven
part de collars i adornaments. Et proposem que muntes un collar paleolític al teu gust.
| 47
[page-n-48]
Necessitaràs: tisores, fil, pegament de barra i imaginació.
48 |
1. Retalla cada peça
2. Doblega-la
3. Pega les dues cares
però no la part central.
4. Munta el teu disseny
5. Inserta cada element
en el fil
[page-n-49]
3
| 49
1
4
2
[page-n-50]
50 |
[page-n-51]
6
5
| 51
1
Tub calcari de cuc marí (Serpúlid)
2
Closca de mol·lusc (Antalis sp.)
3
Ullat atrofiat de cérvol (Cervus elaphus)
4
Closca de mol·lusc (Nucella lapillus)
5
Closca de mol·lusc (Turritella triplicata)
6
Closca de mol·lusc bivalve(Chlamys sp.)
[page-n-52]
[page-n-53]
ET PROPOSEM DESCOBRIR EN FAMÍLIA...
LA COVA DEL BOLOMOR
i LA COVA DEL PARPALLÓ
[page-n-54]
[page-n-55]
LA COVA DEL BOLOMOR
Has somiat que vas caminant per una plana litoral, al costat de la desembocadura d’un
riu. Veus hipopòtams i elefants, per això penses que te trobes a l’Àfrica, però no… és la
Valldigna ara fa uns 200.000 anys i no hi ha cap altre humà.
Però espera un moment,... et gires i mires a la muntanya.
Allà dalt hi ha fum i ix d’aquella cova! I si …
| 55
Il·lustració:
Emmanuelle Roudier
[page-n-56]
La Cova del Bolomor (Tavernes de la Valldigna) es troba al vessant nord del Mondúver, a uns 100 m d’altitud sobre la
plana litoral. Va estar ocupada des de fa uns 350.000 anys fins fa uns 110.000 anys.
El jaciment es coneixia des d’antic però no es va començar a excavar, a través del Servei d’Investigació Prehistòrica de la Diputació de València, fins a 1989. Gràcies a les seues excepcionals troballes Bolomor s’ha convertit en
un referent de la investigació del Paleolític antic. D’aquesta cova provenen les restes humanes més antigues del
territori valencià, ossos de dos xiquets i cinc adults de fa uns 150.000 anys, com també les primeres fogueres
localitzades a la península ibèrica que daten de fa uns 230.000 anys. El foc es feia directament sobre el terra
i l’única evidència que es conserva són unes taques de color rogenc, més o menys circulars, pedres cremades i
restes de cendra.
56 |
[page-n-57]
Els treballs arqueològics també han permés recuperar infinitat d’estris de pedra, l’estudi dels quals ha demostrat
que la cova va estar ocupada durant uns 240.000 anys per diferents grups neandertals que l’habitaren temporalment. A més, les restes de plantes i d’animals conservades han ajudat a reconstruir els diversos paisatges i
ecosistemes que es van succeir durant aquest llarg període de temps.
Pots descobrir alguns d’aquests materials al Museu de Prehistòria de València. Trobaràs més informació sobre el
museu en Menuda Prehistòria 1.
| 57
[page-n-58]
COM ARRIBAR-hi?
58 |
Cova del
Bolomor
[page-n-59]
QUÈ NECESSITES SABER?
Horari i entrada:
• Consultar en 962 885 264
o en turisme@tavernes
Més informació:
www.museuprehistoriavalencia.com
www.bolomor.com
QUÈ MÉS POTS FER EN LA ZONA?
• També a Tavernes de la Valldigna, a uns 7 km en direcció a la mar,
es troba la Torre de Guaita la Vall.
• A uns 10 km, a Simat de la Valldigna,
podràs visitar l’imponent Reial Monestir de Sta. Maria de la Valldigna.
• Tant a Tavernes poble com a la platja podràs gaudir de la gastronomia
valenciana i local.
| 59
[page-n-60]
[page-n-61]
LA COVA DEL PARPALLÓ
A Gandia hi ha una cova coneguda com la Cova del Parpalló. Tal volta vos interesse saber que el parpalló és
un ocellet blanc i negre que fa niu en les parets rocoses i que era abundant al voltant de la cova.
De tota manera, el realment important és que en eixa cova van
viure els primers humans que s’apropiaren del món.
| 61
Il·lustració:
Francisco Chiner
[page-n-62]
La Cova del Parpalló se situa al vessant sud del Mondúver, entre els 450 i 460 m d’altitud, dominant el corredor que
comunica la plana litoral amb l’interior muntanyenc.
Va ser descoberta en 1866 per J. Vilanova i Piera i E. Boscá Casesnoves. En 1913 la va visitar Henri Breuil, qui va trobar la primera plaqueta de pedra amb el gravat d’un animal. Les excavacions es feren entre 1929 i 1931 pel Servei
d’Investigació Prehistòrica de la Diputació de València i les va dirigir Luis Pericot García. Gràcies a eixos treballs
sabem que la cova va estar ocupada al llarg del Paleolític superior, fa entre 32.000 i 14.000 anys.
62 |
[page-n-63]
De les restes recuperades destaca l’excepcional conjunt de més de 5.600 plaquetes gravades i pintades i el possible enterrament d’una dona jove. També s’ha localitzat a la paret un gravat amb la figura d’un cavall.
La seua especial localització i la singularitat de les troballes indica que la cova probablement fóra un lloc de
trobada per als grups caçadors i recol·lectors de la zona. Allí es reunien i dibuixaven els animals sobre les pedres,
probablement amb la intenció de poder dominar-los i apropiar-se de l’entorn.
El material recuperat en les excavacions es conserva al Museu de Prehistòria de València. Trobaràs més informació
sobre el museu en Menuda Prehistòria 1.
| 63
[page-n-64]
COM ARRIBAR-hi?
Cova del
Parpalló
64 |
[page-n-65]
QUÈ NECESSITES SABER?
Horari i entrada:
• consultar en 962 959 540
o en difusiomaga@gandia.org
Més informació:
www.museuprehistoriavalencia.com
www.visitgandia.com
QUÈ MÉS POTS FER EN LA ZONA?
• Podràs descobrir tota la natura i vegetació del paratge Parpalló-Borrell.
• A uns 13 km de la cova, a Barx, trobaràs la Cova de les Malladetes.
• A Gandia podràs visitar: el Museu Arqueològic de Gandia, el Palau Ducal
dels Borja i molts altres monuments
• Tant a la ciutat de Gandia com a la platja podràs gaudir de la gastronomia
valenciana i local.
| 65
[page-n-66]
Les meues observacions a la Cova de …………………………………………… :
66 |
[page-n-67]
Les meues observacions a la Cova de …………………………………………… :
| 67
[page-n-68]
[page-n-69]
GLOSSARI
02> DE NEANDERTAL A SÀPIENS
Paleolític mitjà: fa entre 250.000 i 35.000 anys
Paleolític superior: fa entre 35.000 i 14.600 anys
[page-n-70]
70 |
A
Agulla: estri d’os o banya prim i llarg, amb un extrem apuntat i altre amb un ull o forat per on passa el fil o la corda. Es
va utilitzar per a cosir i potser també per als treballs de cistelleria.
Aixovar funerari: conjunt de béns, eines, vaixella, etc. que es col·loca dins de la tomba al moment de sepultar-hi un
difunt.
Arma llancívola: tota aquella arma de pedra, os o fusta que es llança amb la mà, com ara les puntes de fletxa, llances
o atzagaies.
Arpó: estri d’os o banya, apuntat i estret, amb una mena de dents o ganxos als laterals que se subjectava a un mànec
de fusta i va servir, durant el Paleolític superior, per a pescar i caçar aus.
Art moble o mobiliari: representacions artístiques realitzades sobre objectes o suports movibles o que poden ser
transportats, com ara plaques de pedra, argila, os, banya, ivori o fusta.
Art parietal o rupestre: representacions artístiques realitzades sobre parets i sostres de coves i abrics rocosos, i que,
per tant, són fixes i no poden ser transportades.
Ascla: fragment de pedra extret d’un bloc més gran mitjançant un colp. Generalment és més ampla que llarga. Pot
utilitzar-se directament com a eina de tall o transformar-se, mitjançant el retoc de les vores, per a altres usos.
B
Bifaç: ferramenta gran de pedra, treballada per les dues cares, de forma apuntada i vores tallants. També coneguda
com a destral de mà, servia per a tallar carn i ossos, però també per a raspar i perforar.
Burí: estri fabricat a partir d’una ascla o fulla de pedra amb un extrem gros i apuntat. S’utilitzava per a tallar l’os i per
a gravar sobre roques, ossos o banya.
C
Calcària: roca sedimentària composta de carbonat de calci emprada per a la fabricació de ferramentes durant el
Paleolític antic.
Clima rigorós: es diu quan el fred és molt intens.
[page-n-71]
D
Denticulat: estri fabricat a partir d’una ascla de pedra que presenta una vora o tall amb una sèrie de mosses, el que li
dóna aspecte de dents de serra. Es devia utilitzar per al treball de la fusta i potser també en l’esquarterament
dels animals.
E
Edat de gel o glaciació: és un llarg període fred i sec que provoca la creació de gruixudes capes de gel i el descens del
nivell de la mar. En la història de la Terra hi han hagut, com a mínim, quatre grans edats de gel. Els períodes entre
glaciacions es denominen interglacials, com l’etapa en què ens trobem actualment, que es coneix com a Holocé.
Esperança de vida: és l’expectativa de vida o els anys que se suposa que viurà una persona tenint en compte l’edat de
mort d’altres persones de la seua comunitat o època.
Euràsia: és la massa continental composta per Europa i Àsia.
| 71
G
Ganivet: estri fabricat a partir d’una ascla o fulla de pedra amb un tall lateral que es devia utilitzar per a tallar carn,
pells o altres matèries blanes.
M
Mossa: estri fabricat a partir d’una ascla o fulla de pedra que presenta una entrant semicircular en una de les vores.
Potser s’utilitzava per al treball de l’os i la fusta.
O
Ocre: mineral d’òxid de ferro de color groguenc o rogenc que es va emprar com a pigment.
[page-n-72]
P
Paleolític: el terme el va emprar per primera volta John Lubbock el 1865 i es compon de les arrels gregues palaios que
vol dir ‘antic’ i de lithos que es tradueix com a ‘pedra’. Per tant, Paleolític significa edat de ‘pedra antiga’.
Perforador: estri fabricat a partir d’una ascla o fulla de pedra que té un extrem fi i apuntat i que es devia utilitzar per
a fer forats en els objectes d’os, banya i fusta
Pràctica funerària: és qualsevol classe d’acció, ritual o costum que es du a terme en el moment de la mort.
Propulsor: instrument d’os o fusta que apareix al final del Paleolític usat per a impulsar les llances i abatre els animals
des de més distància.
Punta: estri fabricat a partir d’una ascla o fulla de pedra amb un extrem apuntat que es va utilitzar com a fletxa o
llança per a caçar.
Punxó: estri d’os o banya apuntat que es devia utilitzar per a perforar matèries blanes com la pell, tot i que també
podrien haver-se emprat en el treball de cistelleria.
72 |
Q
Quarsita: roca metamòrfica amb un alt contingut de quars emprada per a la fabricació de ferramentes durant el Paleolític antic.
R
Rascadora: estri fabricat a partir d’una ascla de pedra retocada que pot servir per a tallar o rascar.
Raspador: estri fabricat a partir d’una ascla o fulla de pedra amb un extrem arrodonit, que serveix per a raspar o
adobar la pell
Retoc: modificació de part o de tota la vora d’una ascla o fulla de pedra, mitjançant colps o pressió, per a adequar-la a
un ús determinat o per a poder reutilitzar-la.
Ritual: conjunt de ritus o accions pròpies d’una religió o creença.
[page-n-73]
S
Sílex: roca sedimentària composta principalment per sílice emprada per a la fabricació de ferramentes durant la
Prehistòria.
U
Ur: o Bos primigenius és una espècie de bòvid desaparegut, avantpassat dels bous.
| 73
[page-n-74]
Directora
Mª Jesús de Pedro Michó
74 |
Álvarez, Public domain, via Wikimedia Commons
Institut Cartogràfic Valencià
Cap de la Unitat de Difusió, Didàctica i Exposicions
Santiago Grau Gadea
Revisió de textos
Joaquín Abarca Pérez
Projecte didàctic
Eva Ripollés Adelantado
Laura Fortea Cervera
Impressió
Impremta Diputació de València
Disseny gràfic
Igor Morell Munárriz
Il·lustracions
Francisco Chiner Vives
Emmanuel Roudier
Imatges
Arxiu SIP
Venus of Willendorf. Jakub Hałun, Public domain,
via Wikimedia Commons
Sunghir-tumba_paleolítica. José Manuel Benito
Edició
Museu de Prehistòria de València
Unitat de Difusió, Didàctica i Exposicions
© Del text: les autores
© De les il·lustracions i imatges: els autors
© De l’edició: Diputació de València Museu de Prehistòria de València
ISBN
978-84-7795-924-3
Dipòsit legal
V-1053-2022
[page-n-75]
[page-n-76]
Museu de Prehistòria de València
C/ Corona, 36 | 46003 València
Informació: 963 883 565
Visites comentades: 963 883 579
www.museuprehistoriavalencia.es
Segueix-nos en
[page-n-77]
de neandertal a sàpiens
|1
[page-n-2]
2|
[page-n-3]
Què aprendràs?
• Com era el mode de vida d’Homo neanderthalensis i
de les primeres poblacions d’Homo sapiens.
• Quina era la seua tecnologia i les seues formes d’expressió.
• Quins són els jaciments valencians on s’han trobat
restes d’aquestes espècies.
Et proposem
• Que visites la Cova del Bolomor (Tavernes de la Valldigna,
València) i la Cova del Parpalló (Gandia, València).
Il·lustració:
Francisco Chiner
|3
[page-n-4]
4|
Il·lustració:
Emmanuelle Roudier
[page-n-5]
EN TEMPS DE...
NEANDERTAL
|5
[page-n-6]
1. En quin moment van viure i
quin territori van ocupar
Homo neanderthalensis o neandertal és l’espècie humana que va ocupar Euràsia entre fa uns
250.000-32.000 anys, etapa que anomenem Paleolític mitjà. Durant aquest llarg període es
van succeir moments climàtics temperats i altres molt freds o glacials, com el que s’inicià
fa uns 80.000 anys. Els grups neandertals van saber adaptar-se als canvis que es
produïren en el paisatge i la fauna a conseqüència de la baixada de les temperatures.
Les últimes poblacions neandertals van sobreviure al sud d’Europa d’on també
acabaren per desaparéixer degut, probablement, a la baixa natalitat, l’alta mortalitat
infantil i, potser, a l’aparició de noves malalties.
6|
Jaciments del Paleolític mitjà
al Museu de Prehistòria voràs materials de:
1
2
3
1
4
5
Abrigo de la Quebrada (Chelva)
Cova Negra (Xàtiva)
Cova de la Petxina (Bellús)
Cova del Bolomor (Tavernes de la Valldigna)
Cova Foradada (Oliva)
4
2
3
5
Desaparició dels dinosaures
65 milions d’anys
Aparició dels
mamífers actuals
35 milions d’anys
[page-n-7]
|7
Primers hominins
4 milions d’anys
Primers sàpiens
300.000 anys
Primers humans Europa
1 milions d’anys
Primers neandertals
250.000 anys
Desaparició
neandertals
32.000 anys
Present
[page-n-8]
2. Mode de vida
Les poblacions neandertals que van
viure en el territori valencià al llarg
del Paleolític mitjà van ocupar coves i
abrics rocosos. Eren grups nòmades
que es movien contínuament pel seu
territori i que s’instal·laven en aquests
espais durant breus períodes de temps
o de manera estacional.
8|
Il·lustració:
Emmanuelle Roudier
Les fogueres n’eren el centre de la seua
vida, els aportaven llum i calor, els protegien dels animals salvatges i al seu
voltant s’organitzarien quasi totes les
seues activitats quotidianes. Era on
processaven i consumien els aliments;
fabricaven les eines de pedra i fusta;
preparaven les pells dels animals i elaboraven els adornaments. A més, al seu
abric es degueren crear els primers
mites o explicacions sobre l’ori
gen del món.
[page-n-9]
La seua alimentació es basava en la carn d’animals terrestres i, sobretot, en fruites i vegetals. Les preses preferides van ser els herbívors com ara cérvols i cavalls. De vegades consumien animals més grans com urs, hipopòtams,
rinoceronts i elefants o també de més menuts, com tortugues, ocells i conills.
De les plantes que menjaven es conserven pocs indicis, tot i que en alguns
jaciments s’han recuperat llavors de lledoner i pinyons.
Normalment, aquests grups es proveïen dels productes que necessitaven,
aliments, matèries primeres, llenya i fins i tot remeis i verins, en les àrees
pròximes als seus llocs d’habitació, si bé en alguns casos aquests recursos
procedien de zones més allunyades, una prova més de què es desplaçaven per un gran territori.
|9
Il·lustració:
Emmanuelle Roudier
[page-n-10]
10 |
Il·lustració:
Emmanuelle Roudier
[page-n-11]
3. Tecnologia
Els utensilis de pedra són les restes arqueològiques millor conservades en els jaciments neandertals. S’elaboraven amb sílex, calcària i quarsita. Altres materials com fusta, resina i fibres vegetals i animals, que es devien emprar per a subjectar els estris i fabricar objectes diversos, han deixat poques evidències.
Durant el Paleolític mitjà, es van fer utensilis com ara bifaços, una mena de grans destrals de mà apuntades amb
tall en tot el contorn, i eines a partir d’ascles, fragments de pedra que s’extreien pegant-li cops a un nucli o bloc
més gran. Aquestes ascles, una vegada retocades, es transformaven en puntes, rascadores, denticulats, mosses i
ganivets de diferents tipus. La vora de les ferramentes es desgastava per l’ús, i l’anàlisi d’eixe desgast o marques
d’ús ens permet esbrinar per a què les varen emprar.
| 11
Denticulat
Treball de
la fusta
Ganivet
Tallar carn
La planificació necessària per l’elaboració d’alguns d’aquests estris fa pensar que ja existiria algun tipus de llenguatge amb què comunicar i ensenyar aquest complex procés de treball a la resta del grup.
[page-n-12]
4. Art i creences
Homo neanderthalensis és la primera espècie que va manifestar inquietuds estètiques o artístiques amb l’elaboració d’adornaments i dibuixos senzills.
A més, aquests grups humans comencen a desenvolupar pràctiques
funeràries, tal com indica la conservació de restes infantils extremadament fràgils i la troballa d’esquelets quasi complets.
Al territori valencià s’han recuperat restes de neandertals, de
diferents edats i sexes, a la Cova del Bolomor (Tavernes de la Valldigna), Cova Negra (Xàtiva) i Cova Foradada (Oliva).
12 |
Il·lustració:
Francisco Chiner
L’estudi d’aquestes i altres fòssils humans demostra
que hi havia una elevada mortalitat infantil i que
l’esperança de vida mitjana d’aquestes poblacions no
devia superar els 40 anys. Tanmateix, en alguns jaciments han aparegut restes de persones ancianes amb
lesions tan importants que no haurien pogut sobreviure sense que algú s’ocupara d’elles. Per això es pensa
que aquests grups eren solidaris i tenien cura de les
persones majors i malaltes.
[page-n-13]
La Cova del Bolomor a
Tavernes de la Valldigna
La Cova Negra a Xàtiva
| 13
[page-n-14]
14 |
Il·lustració:
Francisco Chiner
[page-n-15]
l’arribada de...
sÀpiens
| 15
[page-n-16]
1. En quin moment van viure i
quin territori van ocupar
Homo sapiens és l’espècie que, al llarg del Paleolític superior, va poblar
tot Europa, Àsia, Oceania i va arribar per primera vegada al continent
americà. Al territori valencià, les seues restes més antigues són de fa
uns 30.000 anys i corresponen a un occipital infantil trobat a la Cova
de les Malladetes (Barx). Sembla que quan els grups de sàpiens van
arribar a aquest territori les poblacions neandertals feia temps que
ja l’havien abandonat.
40.000
100.000
300.000
16 |
Jaciments del Paleolític superior
al Museu de Prehistòria voràs materials de:
1
1
2
2
3
4
5
3
4
5
Cueva de los Muerciélagos (Vilamarxant)
Cova del Volcán del Faro (Cullera)
Cova de les Malladetes (Barx)
Cova del Parpalló (Gandia)
Cova del Barranc Blanc (Ròtova)
Desaparició dels dinosaures
65 milions d’anys
Aparició dels
mamífers actuals
35 milions d’anys
[page-n-17]
25.000
15.000
70.000
| 17
50.000
Primers hominins
4 milions d’anys
Primers sàpiens
300.000 anys
Primers humans Europa
1 milions d’anys
Primers neandertals
250.000 anys
Desaparició
neandertals
32.000 anys
Present
[page-n-18]
En aquests moments finals del Paleolític va tindre lloc una altra època glacial o Edat de gel, fins i tot va ser més
freda que la que van patir els grups neandertals. Tot i això, la particular localització de la península ibèrica, al sud
d’Europa i envoltada de mar, va fer que les condicions climàtiques foren menys rigoroses, per la qual cosa es va
convertir en una mena de refugi per a animals com el lleopard i per a vegetals com ara el pi pinyoner o el romer.
Aquest clima menys glacial, també explica l’absència de rens, mamuts, rinoceronts llanuts i bedolls en les nostres
terres, espècies fredes presents en altres parts d’Europa.
Pel gran nombre de coves que es coneixen d’aquest període sabem que es
va produir un important augment de la població, el que va ser fonamental per a la creació de diverses cultures.
18 |
Il·lustració:
Emmanuelle Roudier
[page-n-19]
2. Mode de vida
Les poblacions de sàpiens del Paleolític superior també eren nòmades i van viure en coves, abrics rocosos i campaments a l’aire lliure. Alguns d’aquests llocs d’habitatge es varen utilitzar com a assentaments base o de residència
estacional, és el cas de la Cova del Volcán del Faro (Cullera) o la Cova del Parpalló (Gandia); mentre que altres es
degueren dedicar a tasques concretes, com ara punts de cacera o d’aguait de les preses, d’ací que foren ocupats
de manera molt més breu, com ara la Cova de les Malladetes (Barx) i l’Abric de la Senda Vedada (Sumacàrcer).
| 19
Il·lustració:
Emmanuelle Roudier
[page-n-20]
Les activitats quotidianes es distribuïen per les diferents àrees dels assentaments, si bé la majoria d’elles es realitzaven a la llum de les llars. Entorn del foc es tallava el sílex i es treballaven els ossos per a fer les eines, es processaven els aliments, es preparava la pell dels animals per a confeccionar elements d’abric, s’elaboraven objectes
d’adorn a partir de dents d’animals i petxines, es contaven històries i es transmetien els coneixements.
20 |
Il·lustració:
Francisco Chiner
[page-n-21]
Aquests grups humans s’especialitzaren en la caça dels animals que abundaven en el lloc on vivien. Així, la cabra
salvatge va ser l’espècie més important en les zones muntanyenques i el cérvol a les coves més pròximes a la costa. Altres grans herbívors que també formaren part de la seua dieta van ser els cavalls i els urs. Els animals abatuts
solien transportar-se sencers als campaments per al seu processament. D’aquestes preses s’aprofitava pràcticament tot, es menjaven la carn i la medul·la, amb el greix encenien les llànties, les pells servien per a confeccionar
indumentària i, per primera vegada, els ossos i les banyes s’empraren per a l’elaboració d’utensilis.
| 21
Il·lustració:
Emmanuelle Roudier
[page-n-22]
A més, en aquesta època, les preses més menudes comencen a tindre un paper rellevant en l’alimentació, com és
el cas dels peixos, mol·luscs, crustacis, aus, conills i xicotets carnívors com el linx, que a més de la carn devien ser
apreciats per les seues closques, plomes, ullals i pell.
Per a complementar la seua dieta i garantir-se una bona salut, els grups del Paleolític també consumien vegetals
com ara pinyons, brucs d’arenal, prunes, saüc, lleguminoses i bellotes, com també fulles i arrels que tal volta tingueren funcions medicinals.
22 |
Il·lustració:
Francisco Chiner
[page-n-23]
| 23
Il·lustració:
Francisco Chiner
[page-n-24]
3. Tecnologia
Sàpiens va introduir canvis importants en la forma de treballar les eines de pedra i va aprofitar l’os i les banyes
dels animals per a elaborar utensilis.
En sílex es van fer una gran varietat de ferramentes més especialitzades que les d’èpoques anteriors, com ara
raspadors, burins, perforadors, ganivets i puntes.
24 |
Raspador
Perforador
Puntes
Burins
Ganivets
[page-n-25]
Pel que fa a l’os i la banya, s’utilitzaren per crear objectes nous com les agulles, els punxons i els arpons, i per
ampliar la varietat de puntes. També es feren altres peces que no sabem per a què es pogueren fer servir, com els
anomenats bastons perforats.
Bastó perforat.
Cova del Volcán del Faro (Cullera)
de fa uns 15.000 anys.
| 25
No hi ha acord sobre la funcionalitat d’aquesta peça, però bé
podria ser un objecte ritual
o relacionat amb la caça, la
torsió de fibres per a l’elaboració de cordes, l’allisat
de tires de pell i vares de
fusta, o per a corregir la
curvatura de les puntes
d’os i fusta deformades
per l’ús.
Punxó
Punta
Arpó
Agulla
[page-n-26]
Una altra innovació destacada va ser la introducció de les armes llancívoles, gràcies a l’ús del propulsor i tal vegada de l’arc, que es devien fer de fusta i fibres vegetals i animals per això no s’han conservat. Açò va permetre
millorar les tècniques de caça i va donar lloc a una gran varietat de puntes de fletxa que milloraren l’eficàcia de tir.
L’existència d’aquesta acurada tecnologia no haguera estat possible sense l’ús del llenguatge, que va permetre la
transmissió dels coneixements necessaris per a l’aprenentatge d’aquestes tècniques de fabricació.
26 |
Il·lustració:
Francisco Chiner
[page-n-27]
Tendons
Fusta
Punta
de sílex
| 27
Plomes
Il·lustració:
Francisco Chiner
[page-n-28]
4. Art i creences
Homo sapiens va crear tot un món simbòlic a través de sons i imatges en desenvolupar la música, la pintura, el
gravat i l’escultura.
Del Paleolític superior procedeixen les primeres flautes i xiulets de la humanitat. Instruments musicals fets d’os
que, de segur, sonaven acompanyats d’altres fets de pedra i de materials que no s’han conservat com la pell, la
fusta o les canyes.
Les manifestacions artístiques es van realitzar sobre parets i sostres d’abrics i coves, és el que es coneix com a
art parietal o rupestre; però també sobre objectes i suports mòbils, com ara ossos d’animals o plaques de pedra,
i en aquest cas s’anomena art moble o mobiliari.
28 |
Cova Fosca. La Vall d’Ebo
Cova del
Parpalló. Gandia
[page-n-29]
Es dibuixaven animals, amb detalls que demostren un gran coneixement de
la seua anatomia i del seu comportament, i sobretot formes geomètriques
o signes, elements difícils d’interpretar que devien formar part del seu codi
simbòlic de comunicació. Contràriament al que es pensa, no pintaven escenes de caça i les figures humanes eren molt escasses o quasi inexistents.
Les poques que s’han trobat són principalment representacions femenines.
Totes aquestes imatges es feien gravant amb un burí de sílex o pintant
amb pigments naturals com l’ocre o el carbó. Les escultures són de fang o
tallades sobre ossos, ullals i banyes d’animals, tot i que tal vegada també les
degueren fer de fusta.
| 29
Penascosa.
Vall del Côa, Portugal
El Castillo.
Cantàbria, Espanya
Lascaux.
Dordonya, França
Willendorf. Àustria
[page-n-30]
Un altre aspecte a destacar de les poblacions sàpiens del Paleolític superior és el gran desenvolupament dels
rituals d’enterrament i dels adorns personals.
Homo sapiens va generalitzar el costum de soterrar a les persones que morien. L’estudi de les seues restes i de
com es van depositar en les tombes aporta valuosa informació sobre la salut i creences d’aquelles poblacions. Així
sabem que l’esperança de vida era de 40 o 50 anys; que tenien moltes lesions produïdes per colps associats a la
seua activitat caçadora i que no tenien càries. Segurament creien en una vida després de la mort, ja que en les
tombes apareixen objectes personals, flors i aliments que constituïen el seu aixovar funerari.
A la Cova del Parpalló(Gandia)es van recuperar restes de quatre persones, entre elles les d’una dona jove que va ser soterrada fa uns 24.000 anys. És un dels pocs exemples de ritual funerari paleolític documentat a terres valencianes.
30 |
Soterrament a Sunghir. Rússia
[page-n-31]
Quant als adorns personals, els penjolls formaven part de collars i de
la decoració de vestits, cinturons, casquets o capells. Segurament,
a més d’un ús estètic tingueren una funció social com a distintiu o
marcador d’edat, sexe, posició en el grup o de pertanyença a una
comunitat. El procés d’elaboració d’alguns d’aquests objectes degué
suposar una considerable inversió de temps i esforç, d’ací la importància que tindrien els adorns per a aquests grups humans, fins al
punt d’acompanyar-los quan morien.
| 31
Il·lustració:
Francisco Chiner
[page-n-32]
32 |
[page-n-33]
A veure què has aprés
02> DE NEANDERTAL A SÀPIENS
| 33
[page-n-34]
1>
Construeix la carpeta del Paleolític amb les fitxes-resum de les principals característiques de neandertals i sàpiens, així veuràs què tenien en comú i què de diferent.
Trobaràs la informació que necessites en els texts, el glossari i les il·lustracions.
Per a muntar la carpeta necessitaràs:
Din A4
34 |
1. Doblega la cartolina per la mitat.
2. Retalla la portada i contraportada i pega-les en la cartolina.
3. Completa la fitxa de cada espècie, retalla-les i guarda-les en la carpeta.
1
2
3
[page-n-35]
Portada
02> DE NEANDERTAL A SÀPIENS
PALEOLÍTIC MITJÀ
Fa entre 250.000 i 35.000 anys
PALEOLÍTIC SUPERIOR
Fa entre 35.000 i 14.600 anys
| 35
[page-n-36]
36 |
[page-n-37]
Contraportada
| 37
Museu de Prehistòria de València
C/ Corona, 36 | 46003 València
Informació: 963 883 565
Visites comentades: 963 883 579
www.museuprehistoriavalencia.es
Segueix-nos en
[page-n-38]
38 |
[page-n-39]
territori
Pinta en el mapa l’espai on van viure els grups neandertals.
Territori Neandertal
| 39
[page-n-40]
territori
Pinta en el mapa l’espai on van viure els grups sàpiens.
Territori Sàpiens
40 |
[page-n-41]
Mode de vida
Neandertal
Sàpiens
Vivien temporalment en …
| 41
Del foc obtenien llum,
calor i protecció
i al seu voltant …
[page-n-42]
Mode de vida
Neandertal
Caçaven …
42 |
Pescaven …
Recol·lectaven vegetals …
Sàpiens
[page-n-43]
TECNOLOGIA
Els materials que utilitzaven per a fer ferramentes eren:
Neandertal
Sàpiens
Pedres:
| 43
Animals:
Plantes:
[page-n-44]
TECNOLOGIA
Associa cada eina amb el seu ús.
Punta
44 |
Arpó
Agulla
Rascadora
[page-n-45]
art i CREENCES
S’anomena art parietal als dibuixos fets en
.
S’anomena art moble als dibuixos fets en
.
Per a pintar s’utilitzava
.
Per a gravar s’utilitzava
.
Neandertal va elaborar adornaments i dibuixos senzills.
vertader
fals
Les poblacions de sàpiens dibuixaven:
Animals
Escenes de caça
Signes
| 45
[page-n-46]
art i CREENCES
En quines coves valencianes s’han trobat restes de possibles soterraments?
46 |
L’esperança de vida de les poblacions neandertals i sàpiens era de:
Menys de 30 anys
Entre 30-50 anys
Més de 50 anys
Els grups neandertals cuidaven de les persones malaltes:
vertader
fals
Els grups sàpiens del Paleolític creien en una vida després de la mort perquè posaven
aixovars funeraris en les tombes:
vertader
fals
[page-n-47]
2
>
En les excavacions arqueològiques es troben tots aquests elements decoratius solts, però sabem que formaven
part de collars i adornaments. Et proposem que muntes un collar paleolític al teu gust.
| 47
[page-n-48]
Necessitaràs: tisores, fil, pegament de barra i imaginació.
48 |
1. Retalla cada peça
2. Doblega-la
3. Pega les dues cares
però no la part central.
4. Munta el teu disseny
5. Inserta cada element
en el fil
[page-n-49]
3
| 49
1
4
2
[page-n-50]
50 |
[page-n-51]
6
5
| 51
1
Tub calcari de cuc marí (Serpúlid)
2
Closca de mol·lusc (Antalis sp.)
3
Ullat atrofiat de cérvol (Cervus elaphus)
4
Closca de mol·lusc (Nucella lapillus)
5
Closca de mol·lusc (Turritella triplicata)
6
Closca de mol·lusc bivalve(Chlamys sp.)
[page-n-52]
[page-n-53]
ET PROPOSEM DESCOBRIR EN FAMÍLIA...
LA COVA DEL BOLOMOR
i LA COVA DEL PARPALLÓ
[page-n-54]
[page-n-55]
LA COVA DEL BOLOMOR
Has somiat que vas caminant per una plana litoral, al costat de la desembocadura d’un
riu. Veus hipopòtams i elefants, per això penses que te trobes a l’Àfrica, però no… és la
Valldigna ara fa uns 200.000 anys i no hi ha cap altre humà.
Però espera un moment,... et gires i mires a la muntanya.
Allà dalt hi ha fum i ix d’aquella cova! I si …
| 55
Il·lustració:
Emmanuelle Roudier
[page-n-56]
La Cova del Bolomor (Tavernes de la Valldigna) es troba al vessant nord del Mondúver, a uns 100 m d’altitud sobre la
plana litoral. Va estar ocupada des de fa uns 350.000 anys fins fa uns 110.000 anys.
El jaciment es coneixia des d’antic però no es va començar a excavar, a través del Servei d’Investigació Prehistòrica de la Diputació de València, fins a 1989. Gràcies a les seues excepcionals troballes Bolomor s’ha convertit en
un referent de la investigació del Paleolític antic. D’aquesta cova provenen les restes humanes més antigues del
territori valencià, ossos de dos xiquets i cinc adults de fa uns 150.000 anys, com també les primeres fogueres
localitzades a la península ibèrica que daten de fa uns 230.000 anys. El foc es feia directament sobre el terra
i l’única evidència que es conserva són unes taques de color rogenc, més o menys circulars, pedres cremades i
restes de cendra.
56 |
[page-n-57]
Els treballs arqueològics també han permés recuperar infinitat d’estris de pedra, l’estudi dels quals ha demostrat
que la cova va estar ocupada durant uns 240.000 anys per diferents grups neandertals que l’habitaren temporalment. A més, les restes de plantes i d’animals conservades han ajudat a reconstruir els diversos paisatges i
ecosistemes que es van succeir durant aquest llarg període de temps.
Pots descobrir alguns d’aquests materials al Museu de Prehistòria de València. Trobaràs més informació sobre el
museu en Menuda Prehistòria 1.
| 57
[page-n-58]
COM ARRIBAR-hi?
58 |
Cova del
Bolomor
[page-n-59]
QUÈ NECESSITES SABER?
Horari i entrada:
• Consultar en 962 885 264
o en turisme@tavernes
Més informació:
www.museuprehistoriavalencia.com
www.bolomor.com
QUÈ MÉS POTS FER EN LA ZONA?
• També a Tavernes de la Valldigna, a uns 7 km en direcció a la mar,
es troba la Torre de Guaita la Vall.
• A uns 10 km, a Simat de la Valldigna,
podràs visitar l’imponent Reial Monestir de Sta. Maria de la Valldigna.
• Tant a Tavernes poble com a la platja podràs gaudir de la gastronomia
valenciana i local.
| 59
[page-n-60]
[page-n-61]
LA COVA DEL PARPALLÓ
A Gandia hi ha una cova coneguda com la Cova del Parpalló. Tal volta vos interesse saber que el parpalló és
un ocellet blanc i negre que fa niu en les parets rocoses i que era abundant al voltant de la cova.
De tota manera, el realment important és que en eixa cova van
viure els primers humans que s’apropiaren del món.
| 61
Il·lustració:
Francisco Chiner
[page-n-62]
La Cova del Parpalló se situa al vessant sud del Mondúver, entre els 450 i 460 m d’altitud, dominant el corredor que
comunica la plana litoral amb l’interior muntanyenc.
Va ser descoberta en 1866 per J. Vilanova i Piera i E. Boscá Casesnoves. En 1913 la va visitar Henri Breuil, qui va trobar la primera plaqueta de pedra amb el gravat d’un animal. Les excavacions es feren entre 1929 i 1931 pel Servei
d’Investigació Prehistòrica de la Diputació de València i les va dirigir Luis Pericot García. Gràcies a eixos treballs
sabem que la cova va estar ocupada al llarg del Paleolític superior, fa entre 32.000 i 14.000 anys.
62 |
[page-n-63]
De les restes recuperades destaca l’excepcional conjunt de més de 5.600 plaquetes gravades i pintades i el possible enterrament d’una dona jove. També s’ha localitzat a la paret un gravat amb la figura d’un cavall.
La seua especial localització i la singularitat de les troballes indica que la cova probablement fóra un lloc de
trobada per als grups caçadors i recol·lectors de la zona. Allí es reunien i dibuixaven els animals sobre les pedres,
probablement amb la intenció de poder dominar-los i apropiar-se de l’entorn.
El material recuperat en les excavacions es conserva al Museu de Prehistòria de València. Trobaràs més informació
sobre el museu en Menuda Prehistòria 1.
| 63
[page-n-64]
COM ARRIBAR-hi?
Cova del
Parpalló
64 |
[page-n-65]
QUÈ NECESSITES SABER?
Horari i entrada:
• consultar en 962 959 540
o en difusiomaga@gandia.org
Més informació:
www.museuprehistoriavalencia.com
www.visitgandia.com
QUÈ MÉS POTS FER EN LA ZONA?
• Podràs descobrir tota la natura i vegetació del paratge Parpalló-Borrell.
• A uns 13 km de la cova, a Barx, trobaràs la Cova de les Malladetes.
• A Gandia podràs visitar: el Museu Arqueològic de Gandia, el Palau Ducal
dels Borja i molts altres monuments
• Tant a la ciutat de Gandia com a la platja podràs gaudir de la gastronomia
valenciana i local.
| 65
[page-n-66]
Les meues observacions a la Cova de …………………………………………… :
66 |
[page-n-67]
Les meues observacions a la Cova de …………………………………………… :
| 67
[page-n-68]
[page-n-69]
GLOSSARI
02> DE NEANDERTAL A SÀPIENS
Paleolític mitjà: fa entre 250.000 i 35.000 anys
Paleolític superior: fa entre 35.000 i 14.600 anys
[page-n-70]
70 |
A
Agulla: estri d’os o banya prim i llarg, amb un extrem apuntat i altre amb un ull o forat per on passa el fil o la corda. Es
va utilitzar per a cosir i potser també per als treballs de cistelleria.
Aixovar funerari: conjunt de béns, eines, vaixella, etc. que es col·loca dins de la tomba al moment de sepultar-hi un
difunt.
Arma llancívola: tota aquella arma de pedra, os o fusta que es llança amb la mà, com ara les puntes de fletxa, llances
o atzagaies.
Arpó: estri d’os o banya, apuntat i estret, amb una mena de dents o ganxos als laterals que se subjectava a un mànec
de fusta i va servir, durant el Paleolític superior, per a pescar i caçar aus.
Art moble o mobiliari: representacions artístiques realitzades sobre objectes o suports movibles o que poden ser
transportats, com ara plaques de pedra, argila, os, banya, ivori o fusta.
Art parietal o rupestre: representacions artístiques realitzades sobre parets i sostres de coves i abrics rocosos, i que,
per tant, són fixes i no poden ser transportades.
Ascla: fragment de pedra extret d’un bloc més gran mitjançant un colp. Generalment és més ampla que llarga. Pot
utilitzar-se directament com a eina de tall o transformar-se, mitjançant el retoc de les vores, per a altres usos.
B
Bifaç: ferramenta gran de pedra, treballada per les dues cares, de forma apuntada i vores tallants. També coneguda
com a destral de mà, servia per a tallar carn i ossos, però també per a raspar i perforar.
Burí: estri fabricat a partir d’una ascla o fulla de pedra amb un extrem gros i apuntat. S’utilitzava per a tallar l’os i per
a gravar sobre roques, ossos o banya.
C
Calcària: roca sedimentària composta de carbonat de calci emprada per a la fabricació de ferramentes durant el
Paleolític antic.
Clima rigorós: es diu quan el fred és molt intens.
[page-n-71]
D
Denticulat: estri fabricat a partir d’una ascla de pedra que presenta una vora o tall amb una sèrie de mosses, el que li
dóna aspecte de dents de serra. Es devia utilitzar per al treball de la fusta i potser també en l’esquarterament
dels animals.
E
Edat de gel o glaciació: és un llarg període fred i sec que provoca la creació de gruixudes capes de gel i el descens del
nivell de la mar. En la història de la Terra hi han hagut, com a mínim, quatre grans edats de gel. Els períodes entre
glaciacions es denominen interglacials, com l’etapa en què ens trobem actualment, que es coneix com a Holocé.
Esperança de vida: és l’expectativa de vida o els anys que se suposa que viurà una persona tenint en compte l’edat de
mort d’altres persones de la seua comunitat o època.
Euràsia: és la massa continental composta per Europa i Àsia.
| 71
G
Ganivet: estri fabricat a partir d’una ascla o fulla de pedra amb un tall lateral que es devia utilitzar per a tallar carn,
pells o altres matèries blanes.
M
Mossa: estri fabricat a partir d’una ascla o fulla de pedra que presenta una entrant semicircular en una de les vores.
Potser s’utilitzava per al treball de l’os i la fusta.
O
Ocre: mineral d’òxid de ferro de color groguenc o rogenc que es va emprar com a pigment.
[page-n-72]
P
Paleolític: el terme el va emprar per primera volta John Lubbock el 1865 i es compon de les arrels gregues palaios que
vol dir ‘antic’ i de lithos que es tradueix com a ‘pedra’. Per tant, Paleolític significa edat de ‘pedra antiga’.
Perforador: estri fabricat a partir d’una ascla o fulla de pedra que té un extrem fi i apuntat i que es devia utilitzar per
a fer forats en els objectes d’os, banya i fusta
Pràctica funerària: és qualsevol classe d’acció, ritual o costum que es du a terme en el moment de la mort.
Propulsor: instrument d’os o fusta que apareix al final del Paleolític usat per a impulsar les llances i abatre els animals
des de més distància.
Punta: estri fabricat a partir d’una ascla o fulla de pedra amb un extrem apuntat que es va utilitzar com a fletxa o
llança per a caçar.
Punxó: estri d’os o banya apuntat que es devia utilitzar per a perforar matèries blanes com la pell, tot i que també
podrien haver-se emprat en el treball de cistelleria.
72 |
Q
Quarsita: roca metamòrfica amb un alt contingut de quars emprada per a la fabricació de ferramentes durant el Paleolític antic.
R
Rascadora: estri fabricat a partir d’una ascla de pedra retocada que pot servir per a tallar o rascar.
Raspador: estri fabricat a partir d’una ascla o fulla de pedra amb un extrem arrodonit, que serveix per a raspar o
adobar la pell
Retoc: modificació de part o de tota la vora d’una ascla o fulla de pedra, mitjançant colps o pressió, per a adequar-la a
un ús determinat o per a poder reutilitzar-la.
Ritual: conjunt de ritus o accions pròpies d’una religió o creença.
[page-n-73]
S
Sílex: roca sedimentària composta principalment per sílice emprada per a la fabricació de ferramentes durant la
Prehistòria.
U
Ur: o Bos primigenius és una espècie de bòvid desaparegut, avantpassat dels bous.
| 73
[page-n-74]
Directora
Mª Jesús de Pedro Michó
74 |
Álvarez, Public domain, via Wikimedia Commons
Institut Cartogràfic Valencià
Cap de la Unitat de Difusió, Didàctica i Exposicions
Santiago Grau Gadea
Revisió de textos
Joaquín Abarca Pérez
Projecte didàctic
Eva Ripollés Adelantado
Laura Fortea Cervera
Impressió
Impremta Diputació de València
Disseny gràfic
Igor Morell Munárriz
Il·lustracions
Francisco Chiner Vives
Emmanuel Roudier
Imatges
Arxiu SIP
Venus of Willendorf. Jakub Hałun, Public domain,
via Wikimedia Commons
Sunghir-tumba_paleolítica. José Manuel Benito
Edició
Museu de Prehistòria de València
Unitat de Difusió, Didàctica i Exposicions
© Del text: les autores
© De les il·lustracions i imatges: els autors
© De l’edició: Diputació de València Museu de Prehistòria de València
ISBN
978-84-7795-924-3
Dipòsit legal
V-1053-2022
[page-n-75]
[page-n-76]
Museu de Prehistòria de València
C/ Corona, 36 | 46003 València
Informació: 963 883 565
Visites comentades: 963 883 579
www.museuprehistoriavalencia.es
Segueix-nos en
[page-n-77]