Menuda Prehistòria. 3. Una nova forma de vida
Eva Ripollés Adelantado
Laura Fortea Cervera
2022
Museu de Prehistòria de València , ISBN 978-84-7795-947-2 , 47 p. p.
[page-n-1]
UNA NOVA FORMA
DE VIDA
Il·lustració:
Gerard Miquel
[page-n-2]
[page-n-3]
Què aprendràs?
• Com era la vida al Neolític.
• Quines van ser les novetats tecnològiques
del moment.
• Quins són els principals jaciments valencians
del Neolític.
Et proposem
• Visitar la Cova de l’Aranya (Bicorp, València).
|3
Il·lustració:
Francisco Chiner
[page-n-4]
1. En quin moment van viure i
quin territori van ocupar
El període conegut com a Neolític va començar fa uns 9000 anys, moment en què acaba el període glacial anterior
i s’inicia l’Holocé o etapa climàtica temperada en què encara ens trobem, i va finalitzar fa uns 5000 anys amb
l’aparició dels metalls.
4|
Té el seu origen en el Pròxim Orient, ja que va ser allí on es van domesticar, per primera vegada, les plantes i els
animals que van donar lloc a l’agricultura i la ramaderia. Aquesta innovadora manera d’aconseguir aliments va suposar un gran canvi en la relació que fins eixe moment tenien els éssers humans amb la natura. Així, les poblacions
es van fer sedentàries i començaren a modificar el paisatge en construir els primers poblats i crear nous terrenys
de conreu i pasturatge. Aquesta nova forma de vida va produir un augment de la població, el que va deixar pas a
noves formes d’organització social i creences.
Les comunitats neolítiques arribaren a l’actual territori valencià fa uns 7000 anys, mentre els
grups del final de Paleolític o epipaleolítics continuaven amb un estil de vida nòmada
basat en la caça i recol·lecció. Amb el desenvolupament del Neolític aquestes
poblacions entraren en contacte amb les societats camperoles i anaren
assimilant progressivament aquest nou mode de vida.
Entre els avanços tecnològics d’aquests
moments destaquen l’aparició
de les eines de pedra polida,
els recipients de ceràmica
i la teixidura.
[page-n-5]
L’expansió del Neolític
|5
Principals jaciments valencians
al Museu de Prehistòria:
1
2
3
Cova de l’Or (Beniarrés)
2 Cova de la Sarsa (Bocairent)
3 Cova de les Cendres (Moraira-Teulada)
1
[page-n-6]
6|
Il·lustració:
Francisco Chiner
[page-n-7]
2. MODE DE VIDA
L’agricultura i la ramaderia que practicaven aquests grups del Neolític requerien amplis espais que es van obtenir
mitjançant la tala i la crema del bosc. Així, la vegetació mediterrània característica, constituïda per carrasques
i espècies arbustives com l’ullastre, el llentiscle i l’arbocer, va ser substituïda, progressivament, per un paisatge
més degradat de pinars i matolls. Sols en els llocs no ocupats per aquestes comunitats es mantingueren els
boscos primitius.
Els conreus es basaven en els cereals, blat i ordi, i les lleguminoses, com ara faves, pésols o llentilles. Aquesta
combinació de cultius els garantia l’aliment durant tot l’any. També plantaven altres espècies com el lli, del qual
obtenien les fibres necessàries per a elaborar els teixits. Quant als animals, fonamentalment domesticaren ovelles,
cabres i porcs, que els proveïen de carn, llet, llana, pell i ossos per a la fabricació d’objectes. També gossos, que els
ajudaren a cuidar el ramat, i bous, que foren aprofitats com a animals de càrrega i per al treball del camp. La dieta
es complementava amb la recol·lecció de fruits silvestres, la caça i la pesca.
|7
[page-n-8]
Pel que fa als espais d’habitatge, es construïren els primers poblats estables en zones de planura properes als
cursos dels rius, on estaven les millors terres de conreu i pasturatge i des d’on es podia accedir als boscos pròxims per obtindre la fusta emprada en la construcció. A més, durant el Neolític es continuaren ocupant les coves,
sembla que per grups dedicats a l’activitat ramadera.
Als poblats hi havia grans cabanyes de forma rectangular amb un extrem arrodonit,
fetes amb troncs, branques i fang. L’interior de les vivendes estava dividit en espais
destinats a la mòlta de cereals, la llar, el forn i el teixit. En alguns d’aquests assentaments també hi havia sitges o dipòsits excavats en terra per a emmagatzemar
els grans de cereal.
8|
L’esforç col·lectiu que es necessitava per a construir i mantenir aquests poblats
ens parla de grups humans amb una organització social complexa, capaç d’administrar els excedents de producció i repartir el treball.
Il·lustració:
Ángel Sánchez
[page-n-9]
|9
Il·lustració:
Andrés Marín
[page-n-10]
3. Tecnologia:
noves activitats, nous objectes
Les comunitats neolítiques van inventar gran quantitat d’objectes i van incorporar noves tècniques i matèries
primeres.
10 |
La principal novetat, que a més li dóna nom al període, és l’ús d’una nova tècnica de treballar les pedres coneguda
com a pedra polida. Amb ella es fabricaren eines com destrals i aixols per a tallar troncs i donar-li forma a la fusta,
punxons i objectes de decoració personal com penjolls i braçalets.
Altres innovacions foren els molins de mà, per a moldre el gra i
obtindre la farina, i els contrapesos per als pals de cavar, tots
dos fets de pedres sorrenques. Quant a les puntes de fletxa, els
trepans i els ganivets es continuaren fent amb sílex, així com
també les falçs o corbelles, utensilis imprescindibles per a
segar el cereal.
Molí de mà
Penjolls i braçalet
Aixol i destral
Punxons
[page-n-11]
Aixol
Detall i ús
de l’aixol
| 11
Destral
Detall i ús
de la destral
Falç
Detall i ús
de la falç
[page-n-12]
Una altra gran aportació del Neolític van ser els recipients de ceràmica, que s’utilitzaren per a cuinar, conservar i
consumir els aliments. La tècnica emprada per a la seua elaboració era molt senzilla: primer es preparava el fang
mesclant l’argila amb altres materials com restes vegetals i arena; després es donava forma als recipients en
12 |
Modelat directe
Muntatge per tires
[page-n-13]
superposar i unir tires de fang; a continuació, una vegada aconseguien la forma desitjada, s’allisaven les parets, es
feia la decoració i es deixaven assecar; per últim, es posaven a coure dins d’una fossa excavada en terra. Una volta
cuits, procés que podia durar deu o dotze hores, els recipients ja tenien la duresa suficient i es podien fer servir.
| 13
Acabat i decoració
Cocció
[page-n-14]
Tipus de decoració
14 |
Impressions cardials
Impressions amb pinta
Cordons amb digitacions
Línies incises
[page-n-15]
Entre els nous objectes d’os destaquen les culleres per a menjar sopes i guisats,
els tubs per a xuclar líquids o fer música, les espàtules i pintes per a allisar i decorar les ceràmiques, i també els anells i penjolls per a la decoració personal.
| 15
Finalment, altra important innovació d’aquest període fou l’inici de l’activitat tèxtil a partir de noves fibres com
el lli i la llana. Segurament es degueren fer servir telers senzills de cintura, ja que no s’ha trobat cap evidència
que demostre l’existència de telers verticals, com ara les peces de fang necessàries per a tensar els fils, que sí
s’utilitzaren en èpoques posteriors.
[page-n-16]
4. Art i creences
Les pràctiques funeràries del Neolític ens apropen al món dels mites i de les creences d’aquelles primeres comunitats agricultores i ramaderes.
Hi havia diferents maneres de soterrar les persones que morien. S’han trobat tombes individuals i també dobles,
amb ofrenes i objectes personals, situades en coves i en antigues sitges dins dels poblats. A la Cova de la Sarsa
(Bocairent) es va excavar un soterrament de dues persones acompanyades d’un aixovar funerari format per recipients de ceràmica, que degueren contindre aliments o begudes, i objectes personals com penjolls i anells.
16 |
Il·lustració:
Francisco Chiner
[page-n-17]
Un altre exemple de ritual funerari del final del Neolític són els grans monuments
de pedra anomenats megàlits, que es troben en bona part d’Europa i la península
ibèrica, però no al territori valencià.
Les manifestacions artístiques d’aquestes poblacions es caracteritzen per l’aparició de figures humanes esquemàtiques amb
els braços alçats que s’anomenen orants, o fetes amb simples
línies en forma de X o de Y. També es dibuixen cabres, cérvols,
espigues de blat, sols i signes diversos, tant sobre recipients
ceràmics com en les parets d’abrics rocosos que s’interpreten com a santuaris. Aquest tipus de representacions s’anomenen Art macroesquemàtic i esquemàtic.
| 17
[page-n-18]
18 |
Abrigo
de Voro
(Quesa)
[page-n-19]
Abric de les
Dogues (Ares
del Maestrat)
De la mateixa manera, corresponen al Neolític els
dibuixos d’escenes de caça, recol·lecció, dansa i enfrontament entre grups, que es fan en les parets dels
abrics rocosos. És el conegut com a Art llevantí, un estil naturalista i narratiu que deu reflectir el contacte
entre dos formes de vida, la dels últims grups caçadors
i recol·lectors i la de les primeres comunitats neolítiques. La UNESCO va declarar en 1998 Patrimoni de
la Humanitat a totes aquestes pintures rupestres de
l’arc mediterrani de la Península ibèrica.
| 19
Abrigo
de Lucio
(Bicorp)
Abric del
Racó de Nando
(Benassal)
[page-n-20]
[page-n-21]
A veure què has aprés
03> UNA NOVA FORMA DE VIDA
[page-n-22]
1>
Construeix la carpeta dels grups neolítics amb les fitxes-resum de les seues principals característiques.
Trobaràs la informació que necessites en els texts i les il·lustracions.
Per a muntar la carpeta necessitaràs:
Din A4
22 |
1. Doblega la cartolina per la mitat.
2. Retalla la portada i contraportada i pega-les en la cartolina.
3. Completa les fitxes, retalla-les i guarda-les en la carpeta.
1
2
3
[page-n-23]
Portada
03> una nova forma de vida
neolític
Fa entre 7000 i 5000 anys
| 23
[page-n-24]
24 |
[page-n-25]
Contraportada
| 25
Museu de Prehistòria de València
C/ Corona, 36 | 46003 València
Informació: 963 883 565
Visites comentades: 963 883 579
www.museuprehistoriavalencia.es
Segueix-nos en
[page-n-26]
26 |
[page-n-27]
territori
Pinta en el mapa d’on són originaris els grups neolítics
i posa-hi el nom dels principals jaciments valencians que es troben al museu.
| 27
[page-n-28]
28 |
[page-n-29]
Mode de vida
Al Neolític domesticaren animals com ara
Cultivaven cereals com ara
i lleguminoses com ara
Completaven la seua dieta amb
| 29
[page-n-30]
Mode de vida
Vivien en
i en
Les cases les construïen amb
30 |
Com t’imagines que seria una cabanya neolítica?
Dibuixa-la (fixa’t en la informació de la pàg. 8)
[page-n-31]
TECNOLOGIA
Uneix cada objecte amb el material amb que es va fer:
Sílex
Pedra polida
Petxina-ullal
Os
| 31
[page-n-32]
TECNOLOGIA
Observa les imatges i associa cada recipient amb l’element
que es va utilitzar per a decorar-lo.
32 |
[page-n-33]
art i CREENCES
S’han trobat enterraments en coves com ara
.
També es troben soterraments dins dels poblats en antigues sitges.
vertader
fals
L’aixovar funerari consisteix en
| 33
.
Al territori valencià hi ha megàlits.
vertader
fals
[page-n-34]
art i CREENCES
En l’Art macroesquemàtic els motius més característics són els “orants” que són
.
34 |
L’Art llevantí és més naturalista i representa
.
[page-n-35]
2
>
Vols fer una ceràmica del Neolític?
Necessitaràs: plastilina o argila, espàtules joc plastilina, petxina.
| 35
Fes tires d’argila
o plastilina
Uneix-les, una damunt
de l’altra, per formar
el recipient
Allisa la superfície
interior i exterior amb
els dits o amb l’espàtula
Decora al teu gust amb
alguna de les eines
neolítiques (fixa’t en la
informació de la pàg. 14)
Deixa assecar
[page-n-36]
[page-n-37]
ET PROPOSEM DESCOBRIR EN FAMÍLIA...
las cuevas de la araña
[page-n-38]
38 |
[page-n-39]
las cuevas de la araña
Un instant congelat…
Per què aquesta persona s’arrisca a pujar per unes
cordes fins a un lloc tan alt a la recerca del tresor
daurat que custodien unes abelles?
Què trobaries tu a faltar si sols menjares carn, peix,
guisats de farina, de pésols o de llentilles i de vegades alguna fruita silvestre?
| 39
[page-n-40]
Las Cuevas de la Araña es troben en el terme de Bicorp, a uns 10 km de la població. Es tracta d’un conjunt de tres
abrics rocosos situats al marge esquerre del barranc Hongares, al Massís del Caroig.
Van estar ocupades fa uns 6000 anys per grups agricultors i ramaders que pintaren figures humanes i animals
amb mineral d’ocre rogenc en les parets de la cova.
Aquest espai era conegut per la població local, però no va ser fins
el 1920 quan es donà a conéixer per a la ciència gràcies a Jaime
Poch, un mestre del poble. Poc després, el 1924, les pintures van
ser estudiades i publicades en les memòries del Museo de Ciencias
Naturales de Madrid per Eduardo Hernández Pacheco i Fernando
40 |
[page-n-41]
Benítez. Des d’aleshores s’han identificat més de 150 imatges agrupades en diverses escenes, entre elles destaca
la coneguda com a Recol·lecció de la mel, una de les representacions més famoses i excepcionals de l’Art llevantí.
Es tracta d’una figura humana, probablement una dona, que, penjada d’unes cordes i amb una cistella a l’esquena,
introdueix el braç dins d’un buc d’abelles que voletegen al seu voltant. A més, en aquests abrics també es poden
observar altres escenes pintades amb arquers que cacen animals, sobretot cabres i cérvols.
En 1998, les pintures rupestres de l’arc mediterrani de la península ibèrica van ser declarades Patrimoni de la
Humanitat per la UNESCO i un dels jaciments seleccionats foren Las Cuevas de la Araña de Bicorp.
Pots descobrir alguns d’aquests materials al Museu de Prehistòria de València. Trobaràs més informació sobre el
museu en Menuda Prehistòria 1.
| 41
[page-n-42]
COM ARRIBAR-hi?
42 |
Cuevas de
la Araña
[page-n-43]
QUÈ NECESSITES SABER?
Horari:
consultar a l’Ecomuseu de Bicorp
Telèfon: 962 269 403
info@ecomuseodebicorp.com
Entrada:
visita guiada consultar
a l’Ecomuseu de Bicorp
Més informació:
www.museuprehistoriavalencia.com
www.ecomuseodebicorp.com
QUÈ MÉS POTS FER EN LA ZONA?
• Prop de la cova podràs gaudir de La ruta del agua del río Fraile.
• A més, també podràs visitar altres pintures rupestres al Barranco Moreno
www.ecomuseodebicorp.com/paquete-barranco-moreno/
• Passejar pel nucli urbà de la població i descobrir la gastronomia local.
| 43
[page-n-44]
[page-n-45]
GLOSSARI
03> una nova forma de vida
Neolític: fa entre 7000 i 5000 anys
[page-n-46]
A
Abric rocós: cova natural poc profunda.
Aixovar funerari: conjunt de béns, eines, vaixella, etc. que es col·loca dins de la tomba en el moment de sepultar-hi un
difunt.
Argila: roca sedimentària que es caracteritza per la seua plasticitat quan es mescla amb aigua, el que permet modelar
tot tipus de recipients. Una vegada assecada i cuita es converteix en un material dur i resistent.
Art esquemàtic: tipus d’art que representa les figures d’una forma molt simple i que mostra únicament els trets
essencials.
Art llevantí: estil d’art rupestre neolític, típic del vessant mediterrani de la península ibèrica, que es caracteritza per
les seues pintures naturalistes amb escenes de caça, enfrontament d’arquers, dansa i recol·lecció.
46 |
E
Excedent de producció: és la part de les collites que es reserva després de cobrir les necessitats bàsiques de consum.
H
Holocé: etapa de condicions climàtiques temperades que va afavorir el desenvolupament del mode de vida del Neolític.
Va començar fa uns 11.700 anys i perdura fins al moment actual.
M
Megàlit: el terme procedeix de les arrels gregues mega que significa ‘gran’ i lithos que vol dir ‘pedra’. S’aplica als monuments prehistòrics fets amb grans blocs de pedra que s’empraren com a marcadors territorials, tombes,
construccions de caràcter ritual o que servien per a recordar esdeveniments importants.
[page-n-47]
N
Neolític: el terme el va emprar per primera volta John Lubbock el 1865 i es compon de les arrels gregues neos que vol
dir ‘nou’ i de lithos que es tradueix com a ‘pedra’. Per tant, Neolític significa edat de ‘pedra nova’.
P
Pedra polida: nova tècnica de treballar la pedra que apareix durant el Neolític. Consisteix a friccionar pedres resistents, com el basalt i la diorita o d’altres més blanes com l’esquist, amb roques sorrenques fins a rebaixar la
superfície i aconseguir la forma desitjada.
Pràctica funerària: és qualsevol classe d’acció o costum que es du a terme amb les persones que moren.
S
Santuari: lloc sagrat on es practiquen rituals en honor a un ésser diví.
| 47
T
Teixidura: art o tècnica de teixir. És a dir, és el conjunt d’accions que tenen com a finalitat obtindre teles a partir de
fils extrets de fibres naturals.
Trepant: instrument de sílex emprat per a trepanar o fer forats.
U
UNESCO: aquestes sigles són l’acrònim en anglés per a Organització de les Nacions Unides per a l’Educació, la Ciència
i la Cultura. Aquest organisme de les Nacions Unides s’encarrega, des de 1945, d’ajudar a la modernització i el
progrés de les nacions del món a través de l’ús dels seus recursos naturals i culturals.
[page-n-48]
48 |
Directora
Mª Jesús de Pedro Michó
Revisió de textos
Joaquín Abarca Pérez
Cap de la Unitat de Difusió, Didàctica i Exposicions
Santiago Grau Gadea
Impressió
Impremta Diputació de València
Projecte didàctic
Eva Ripollés Adelantado
Laura Fortea Cervera
Edició
Museu de Prehistòria de València
Unitat de Difusió, Didàctica i Exposicions
Disseny gràfic
Igor Morell Munárriz
© Del text: les autores
© De les il·lustracions i imatges: els autors
© De l’edició: Diputació de València Museu de Prehistòria de València
Il·lustracions
Francisco Chiner Vives
Andrés Marín Jarque
Gerard Miquel Roselló
Ángel Sánchez Molina
Imatges
Arxiu SIP
Institut Cartogràfic Valencià
www.artrupestre.com
ISBN
978-84-7795-947-2
Dipòsit legal
V-3330-2022
[page-n-49]
[page-n-50]
[page-n-51]
[page-n-52]
Museu de Prehistòria de València
C/ Corona, 36 | 46003 València
Informació: 963 883 565
Visites comentades: 963 883 579
www.museuprehistoriavalencia.es
Segueix-nos en
[page-n-53]
UNA NOVA FORMA
DE VIDA
Il·lustració:
Gerard Miquel
[page-n-2]
[page-n-3]
Què aprendràs?
• Com era la vida al Neolític.
• Quines van ser les novetats tecnològiques
del moment.
• Quins són els principals jaciments valencians
del Neolític.
Et proposem
• Visitar la Cova de l’Aranya (Bicorp, València).
|3
Il·lustració:
Francisco Chiner
[page-n-4]
1. En quin moment van viure i
quin territori van ocupar
El període conegut com a Neolític va començar fa uns 9000 anys, moment en què acaba el període glacial anterior
i s’inicia l’Holocé o etapa climàtica temperada en què encara ens trobem, i va finalitzar fa uns 5000 anys amb
l’aparició dels metalls.
4|
Té el seu origen en el Pròxim Orient, ja que va ser allí on es van domesticar, per primera vegada, les plantes i els
animals que van donar lloc a l’agricultura i la ramaderia. Aquesta innovadora manera d’aconseguir aliments va suposar un gran canvi en la relació que fins eixe moment tenien els éssers humans amb la natura. Així, les poblacions
es van fer sedentàries i començaren a modificar el paisatge en construir els primers poblats i crear nous terrenys
de conreu i pasturatge. Aquesta nova forma de vida va produir un augment de la població, el que va deixar pas a
noves formes d’organització social i creences.
Les comunitats neolítiques arribaren a l’actual territori valencià fa uns 7000 anys, mentre els
grups del final de Paleolític o epipaleolítics continuaven amb un estil de vida nòmada
basat en la caça i recol·lecció. Amb el desenvolupament del Neolític aquestes
poblacions entraren en contacte amb les societats camperoles i anaren
assimilant progressivament aquest nou mode de vida.
Entre els avanços tecnològics d’aquests
moments destaquen l’aparició
de les eines de pedra polida,
els recipients de ceràmica
i la teixidura.
[page-n-5]
L’expansió del Neolític
|5
Principals jaciments valencians
al Museu de Prehistòria:
1
2
3
Cova de l’Or (Beniarrés)
2 Cova de la Sarsa (Bocairent)
3 Cova de les Cendres (Moraira-Teulada)
1
[page-n-6]
6|
Il·lustració:
Francisco Chiner
[page-n-7]
2. MODE DE VIDA
L’agricultura i la ramaderia que practicaven aquests grups del Neolític requerien amplis espais que es van obtenir
mitjançant la tala i la crema del bosc. Així, la vegetació mediterrània característica, constituïda per carrasques
i espècies arbustives com l’ullastre, el llentiscle i l’arbocer, va ser substituïda, progressivament, per un paisatge
més degradat de pinars i matolls. Sols en els llocs no ocupats per aquestes comunitats es mantingueren els
boscos primitius.
Els conreus es basaven en els cereals, blat i ordi, i les lleguminoses, com ara faves, pésols o llentilles. Aquesta
combinació de cultius els garantia l’aliment durant tot l’any. També plantaven altres espècies com el lli, del qual
obtenien les fibres necessàries per a elaborar els teixits. Quant als animals, fonamentalment domesticaren ovelles,
cabres i porcs, que els proveïen de carn, llet, llana, pell i ossos per a la fabricació d’objectes. També gossos, que els
ajudaren a cuidar el ramat, i bous, que foren aprofitats com a animals de càrrega i per al treball del camp. La dieta
es complementava amb la recol·lecció de fruits silvestres, la caça i la pesca.
|7
[page-n-8]
Pel que fa als espais d’habitatge, es construïren els primers poblats estables en zones de planura properes als
cursos dels rius, on estaven les millors terres de conreu i pasturatge i des d’on es podia accedir als boscos pròxims per obtindre la fusta emprada en la construcció. A més, durant el Neolític es continuaren ocupant les coves,
sembla que per grups dedicats a l’activitat ramadera.
Als poblats hi havia grans cabanyes de forma rectangular amb un extrem arrodonit,
fetes amb troncs, branques i fang. L’interior de les vivendes estava dividit en espais
destinats a la mòlta de cereals, la llar, el forn i el teixit. En alguns d’aquests assentaments també hi havia sitges o dipòsits excavats en terra per a emmagatzemar
els grans de cereal.
8|
L’esforç col·lectiu que es necessitava per a construir i mantenir aquests poblats
ens parla de grups humans amb una organització social complexa, capaç d’administrar els excedents de producció i repartir el treball.
Il·lustració:
Ángel Sánchez
[page-n-9]
|9
Il·lustració:
Andrés Marín
[page-n-10]
3. Tecnologia:
noves activitats, nous objectes
Les comunitats neolítiques van inventar gran quantitat d’objectes i van incorporar noves tècniques i matèries
primeres.
10 |
La principal novetat, que a més li dóna nom al període, és l’ús d’una nova tècnica de treballar les pedres coneguda
com a pedra polida. Amb ella es fabricaren eines com destrals i aixols per a tallar troncs i donar-li forma a la fusta,
punxons i objectes de decoració personal com penjolls i braçalets.
Altres innovacions foren els molins de mà, per a moldre el gra i
obtindre la farina, i els contrapesos per als pals de cavar, tots
dos fets de pedres sorrenques. Quant a les puntes de fletxa, els
trepans i els ganivets es continuaren fent amb sílex, així com
també les falçs o corbelles, utensilis imprescindibles per a
segar el cereal.
Molí de mà
Penjolls i braçalet
Aixol i destral
Punxons
[page-n-11]
Aixol
Detall i ús
de l’aixol
| 11
Destral
Detall i ús
de la destral
Falç
Detall i ús
de la falç
[page-n-12]
Una altra gran aportació del Neolític van ser els recipients de ceràmica, que s’utilitzaren per a cuinar, conservar i
consumir els aliments. La tècnica emprada per a la seua elaboració era molt senzilla: primer es preparava el fang
mesclant l’argila amb altres materials com restes vegetals i arena; després es donava forma als recipients en
12 |
Modelat directe
Muntatge per tires
[page-n-13]
superposar i unir tires de fang; a continuació, una vegada aconseguien la forma desitjada, s’allisaven les parets, es
feia la decoració i es deixaven assecar; per últim, es posaven a coure dins d’una fossa excavada en terra. Una volta
cuits, procés que podia durar deu o dotze hores, els recipients ja tenien la duresa suficient i es podien fer servir.
| 13
Acabat i decoració
Cocció
[page-n-14]
Tipus de decoració
14 |
Impressions cardials
Impressions amb pinta
Cordons amb digitacions
Línies incises
[page-n-15]
Entre els nous objectes d’os destaquen les culleres per a menjar sopes i guisats,
els tubs per a xuclar líquids o fer música, les espàtules i pintes per a allisar i decorar les ceràmiques, i també els anells i penjolls per a la decoració personal.
| 15
Finalment, altra important innovació d’aquest període fou l’inici de l’activitat tèxtil a partir de noves fibres com
el lli i la llana. Segurament es degueren fer servir telers senzills de cintura, ja que no s’ha trobat cap evidència
que demostre l’existència de telers verticals, com ara les peces de fang necessàries per a tensar els fils, que sí
s’utilitzaren en èpoques posteriors.
[page-n-16]
4. Art i creences
Les pràctiques funeràries del Neolític ens apropen al món dels mites i de les creences d’aquelles primeres comunitats agricultores i ramaderes.
Hi havia diferents maneres de soterrar les persones que morien. S’han trobat tombes individuals i també dobles,
amb ofrenes i objectes personals, situades en coves i en antigues sitges dins dels poblats. A la Cova de la Sarsa
(Bocairent) es va excavar un soterrament de dues persones acompanyades d’un aixovar funerari format per recipients de ceràmica, que degueren contindre aliments o begudes, i objectes personals com penjolls i anells.
16 |
Il·lustració:
Francisco Chiner
[page-n-17]
Un altre exemple de ritual funerari del final del Neolític són els grans monuments
de pedra anomenats megàlits, que es troben en bona part d’Europa i la península
ibèrica, però no al territori valencià.
Les manifestacions artístiques d’aquestes poblacions es caracteritzen per l’aparició de figures humanes esquemàtiques amb
els braços alçats que s’anomenen orants, o fetes amb simples
línies en forma de X o de Y. També es dibuixen cabres, cérvols,
espigues de blat, sols i signes diversos, tant sobre recipients
ceràmics com en les parets d’abrics rocosos que s’interpreten com a santuaris. Aquest tipus de representacions s’anomenen Art macroesquemàtic i esquemàtic.
| 17
[page-n-18]
18 |
Abrigo
de Voro
(Quesa)
[page-n-19]
Abric de les
Dogues (Ares
del Maestrat)
De la mateixa manera, corresponen al Neolític els
dibuixos d’escenes de caça, recol·lecció, dansa i enfrontament entre grups, que es fan en les parets dels
abrics rocosos. És el conegut com a Art llevantí, un estil naturalista i narratiu que deu reflectir el contacte
entre dos formes de vida, la dels últims grups caçadors
i recol·lectors i la de les primeres comunitats neolítiques. La UNESCO va declarar en 1998 Patrimoni de
la Humanitat a totes aquestes pintures rupestres de
l’arc mediterrani de la Península ibèrica.
| 19
Abrigo
de Lucio
(Bicorp)
Abric del
Racó de Nando
(Benassal)
[page-n-20]
[page-n-21]
A veure què has aprés
03> UNA NOVA FORMA DE VIDA
[page-n-22]
1>
Construeix la carpeta dels grups neolítics amb les fitxes-resum de les seues principals característiques.
Trobaràs la informació que necessites en els texts i les il·lustracions.
Per a muntar la carpeta necessitaràs:
Din A4
22 |
1. Doblega la cartolina per la mitat.
2. Retalla la portada i contraportada i pega-les en la cartolina.
3. Completa les fitxes, retalla-les i guarda-les en la carpeta.
1
2
3
[page-n-23]
Portada
03> una nova forma de vida
neolític
Fa entre 7000 i 5000 anys
| 23
[page-n-24]
24 |
[page-n-25]
Contraportada
| 25
Museu de Prehistòria de València
C/ Corona, 36 | 46003 València
Informació: 963 883 565
Visites comentades: 963 883 579
www.museuprehistoriavalencia.es
Segueix-nos en
[page-n-26]
26 |
[page-n-27]
territori
Pinta en el mapa d’on són originaris els grups neolítics
i posa-hi el nom dels principals jaciments valencians que es troben al museu.
| 27
[page-n-28]
28 |
[page-n-29]
Mode de vida
Al Neolític domesticaren animals com ara
Cultivaven cereals com ara
i lleguminoses com ara
Completaven la seua dieta amb
| 29
[page-n-30]
Mode de vida
Vivien en
i en
Les cases les construïen amb
30 |
Com t’imagines que seria una cabanya neolítica?
Dibuixa-la (fixa’t en la informació de la pàg. 8)
[page-n-31]
TECNOLOGIA
Uneix cada objecte amb el material amb que es va fer:
Sílex
Pedra polida
Petxina-ullal
Os
| 31
[page-n-32]
TECNOLOGIA
Observa les imatges i associa cada recipient amb l’element
que es va utilitzar per a decorar-lo.
32 |
[page-n-33]
art i CREENCES
S’han trobat enterraments en coves com ara
.
També es troben soterraments dins dels poblats en antigues sitges.
vertader
fals
L’aixovar funerari consisteix en
| 33
.
Al territori valencià hi ha megàlits.
vertader
fals
[page-n-34]
art i CREENCES
En l’Art macroesquemàtic els motius més característics són els “orants” que són
.
34 |
L’Art llevantí és més naturalista i representa
.
[page-n-35]
2
>
Vols fer una ceràmica del Neolític?
Necessitaràs: plastilina o argila, espàtules joc plastilina, petxina.
| 35
Fes tires d’argila
o plastilina
Uneix-les, una damunt
de l’altra, per formar
el recipient
Allisa la superfície
interior i exterior amb
els dits o amb l’espàtula
Decora al teu gust amb
alguna de les eines
neolítiques (fixa’t en la
informació de la pàg. 14)
Deixa assecar
[page-n-36]
[page-n-37]
ET PROPOSEM DESCOBRIR EN FAMÍLIA...
las cuevas de la araña
[page-n-38]
38 |
[page-n-39]
las cuevas de la araña
Un instant congelat…
Per què aquesta persona s’arrisca a pujar per unes
cordes fins a un lloc tan alt a la recerca del tresor
daurat que custodien unes abelles?
Què trobaries tu a faltar si sols menjares carn, peix,
guisats de farina, de pésols o de llentilles i de vegades alguna fruita silvestre?
| 39
[page-n-40]
Las Cuevas de la Araña es troben en el terme de Bicorp, a uns 10 km de la població. Es tracta d’un conjunt de tres
abrics rocosos situats al marge esquerre del barranc Hongares, al Massís del Caroig.
Van estar ocupades fa uns 6000 anys per grups agricultors i ramaders que pintaren figures humanes i animals
amb mineral d’ocre rogenc en les parets de la cova.
Aquest espai era conegut per la població local, però no va ser fins
el 1920 quan es donà a conéixer per a la ciència gràcies a Jaime
Poch, un mestre del poble. Poc després, el 1924, les pintures van
ser estudiades i publicades en les memòries del Museo de Ciencias
Naturales de Madrid per Eduardo Hernández Pacheco i Fernando
40 |
[page-n-41]
Benítez. Des d’aleshores s’han identificat més de 150 imatges agrupades en diverses escenes, entre elles destaca
la coneguda com a Recol·lecció de la mel, una de les representacions més famoses i excepcionals de l’Art llevantí.
Es tracta d’una figura humana, probablement una dona, que, penjada d’unes cordes i amb una cistella a l’esquena,
introdueix el braç dins d’un buc d’abelles que voletegen al seu voltant. A més, en aquests abrics també es poden
observar altres escenes pintades amb arquers que cacen animals, sobretot cabres i cérvols.
En 1998, les pintures rupestres de l’arc mediterrani de la península ibèrica van ser declarades Patrimoni de la
Humanitat per la UNESCO i un dels jaciments seleccionats foren Las Cuevas de la Araña de Bicorp.
Pots descobrir alguns d’aquests materials al Museu de Prehistòria de València. Trobaràs més informació sobre el
museu en Menuda Prehistòria 1.
| 41
[page-n-42]
COM ARRIBAR-hi?
42 |
Cuevas de
la Araña
[page-n-43]
QUÈ NECESSITES SABER?
Horari:
consultar a l’Ecomuseu de Bicorp
Telèfon: 962 269 403
info@ecomuseodebicorp.com
Entrada:
visita guiada consultar
a l’Ecomuseu de Bicorp
Més informació:
www.museuprehistoriavalencia.com
www.ecomuseodebicorp.com
QUÈ MÉS POTS FER EN LA ZONA?
• Prop de la cova podràs gaudir de La ruta del agua del río Fraile.
• A més, també podràs visitar altres pintures rupestres al Barranco Moreno
www.ecomuseodebicorp.com/paquete-barranco-moreno/
• Passejar pel nucli urbà de la població i descobrir la gastronomia local.
| 43
[page-n-44]
[page-n-45]
GLOSSARI
03> una nova forma de vida
Neolític: fa entre 7000 i 5000 anys
[page-n-46]
A
Abric rocós: cova natural poc profunda.
Aixovar funerari: conjunt de béns, eines, vaixella, etc. que es col·loca dins de la tomba en el moment de sepultar-hi un
difunt.
Argila: roca sedimentària que es caracteritza per la seua plasticitat quan es mescla amb aigua, el que permet modelar
tot tipus de recipients. Una vegada assecada i cuita es converteix en un material dur i resistent.
Art esquemàtic: tipus d’art que representa les figures d’una forma molt simple i que mostra únicament els trets
essencials.
Art llevantí: estil d’art rupestre neolític, típic del vessant mediterrani de la península ibèrica, que es caracteritza per
les seues pintures naturalistes amb escenes de caça, enfrontament d’arquers, dansa i recol·lecció.
46 |
E
Excedent de producció: és la part de les collites que es reserva després de cobrir les necessitats bàsiques de consum.
H
Holocé: etapa de condicions climàtiques temperades que va afavorir el desenvolupament del mode de vida del Neolític.
Va començar fa uns 11.700 anys i perdura fins al moment actual.
M
Megàlit: el terme procedeix de les arrels gregues mega que significa ‘gran’ i lithos que vol dir ‘pedra’. S’aplica als monuments prehistòrics fets amb grans blocs de pedra que s’empraren com a marcadors territorials, tombes,
construccions de caràcter ritual o que servien per a recordar esdeveniments importants.
[page-n-47]
N
Neolític: el terme el va emprar per primera volta John Lubbock el 1865 i es compon de les arrels gregues neos que vol
dir ‘nou’ i de lithos que es tradueix com a ‘pedra’. Per tant, Neolític significa edat de ‘pedra nova’.
P
Pedra polida: nova tècnica de treballar la pedra que apareix durant el Neolític. Consisteix a friccionar pedres resistents, com el basalt i la diorita o d’altres més blanes com l’esquist, amb roques sorrenques fins a rebaixar la
superfície i aconseguir la forma desitjada.
Pràctica funerària: és qualsevol classe d’acció o costum que es du a terme amb les persones que moren.
S
Santuari: lloc sagrat on es practiquen rituals en honor a un ésser diví.
| 47
T
Teixidura: art o tècnica de teixir. És a dir, és el conjunt d’accions que tenen com a finalitat obtindre teles a partir de
fils extrets de fibres naturals.
Trepant: instrument de sílex emprat per a trepanar o fer forats.
U
UNESCO: aquestes sigles són l’acrònim en anglés per a Organització de les Nacions Unides per a l’Educació, la Ciència
i la Cultura. Aquest organisme de les Nacions Unides s’encarrega, des de 1945, d’ajudar a la modernització i el
progrés de les nacions del món a través de l’ús dels seus recursos naturals i culturals.
[page-n-48]
48 |
Directora
Mª Jesús de Pedro Michó
Revisió de textos
Joaquín Abarca Pérez
Cap de la Unitat de Difusió, Didàctica i Exposicions
Santiago Grau Gadea
Impressió
Impremta Diputació de València
Projecte didàctic
Eva Ripollés Adelantado
Laura Fortea Cervera
Edició
Museu de Prehistòria de València
Unitat de Difusió, Didàctica i Exposicions
Disseny gràfic
Igor Morell Munárriz
© Del text: les autores
© De les il·lustracions i imatges: els autors
© De l’edició: Diputació de València Museu de Prehistòria de València
Il·lustracions
Francisco Chiner Vives
Andrés Marín Jarque
Gerard Miquel Roselló
Ángel Sánchez Molina
Imatges
Arxiu SIP
Institut Cartogràfic Valencià
www.artrupestre.com
ISBN
978-84-7795-947-2
Dipòsit legal
V-3330-2022
[page-n-49]
[page-n-50]
[page-n-51]
[page-n-52]
Museu de Prehistòria de València
C/ Corona, 36 | 46003 València
Informació: 963 883 565
Visites comentades: 963 883 579
www.museuprehistoriavalencia.es
Segueix-nos en
[page-n-53]