El territori d'Allon
Antonio Espinosa Ruiz
Diego Ruiz Alcalde
Amanda Marcos González
2019
[page-n-1]
148 /
[page-n-2]
El territori d’Allon
Antonio Espinosa Ruiz, Diego Ruiz Alcalde, Amanda Marcos González
Servei Municipal d’Arqueologia de la Vila Joiosa
Sobre la ciutat romana de la Vila Joiosa, la seua localització sota el seu nucli urbà, la seua identificació amb
l’Allon/Alonís/Alonai de les fonts clàssiques i el poblament
del seu territorium hem publicat nombrosos treballs. En
els últims anys les investigacions han avançat de forma
contínua, i sabem molt més de l’esquiva Allon que llavors.
Almenys som capaços de traçar uns límits aproximats de
la ciutat, esbossar la topografia antiga i comprendre les
línies mestres de la relació amb el seu territorium. Ja en la
nostra tesi doctoral demostrem que aquest havia de correspondre’s de forma natural i aproximada amb l’actual
comarca de la Marina Baixa.
És un territorium peculiar, rodejat de grans arcs muntanyosos presidits per la serra Aitana, que el tanquen pel
nord-est en la serra de Bèrnia i el barranc del Mascarat fins
◁ Sepultura tardorromana sobre l’àrea de les termes públiques
d’Allon, carrer de Canalejas, la Vila Joiosa.
al punt d’impedir el traçat d’una calçada carretera. Fins
que en el segle xviii es van construir ponts i túnels, les úniques comunicacions per terra amb la veïna Marina Alta, i
per tant amb el territorium de Dianium, es feien a través de
difícils camins de ferradura, com el tossal de Calp i altres
durs ports de muntanya.
Pel sud-oest hi havia un camí carreter, sinuós i incòmode, que travessava una successió de llomes costaneres amb un 20% de pendent mitjana, la gràficament anomenada per Enrique Llobregat «frontera-desert», entre la
Vila Joiosa i el Campello, un terreny quasi deshabitat i sec
que acaba en alts penya-segats costaners.
Després de segles de busca, el 2005 es va localitzar
el nucli urbà on totes les investigacions apuntaven, és a
dir, sota la Vila Joiosa actual, gràcies a la troballa d’unes
grans termes públiques al carrer Canalejas. L’existència
d’una ciutat era segura, si es jutja per la inscripció d’un
magistrat local i una altra d’un macellum, o mercat, com
de les grans necròpolis de Poble Nou i Casetes.
/ 149
[page-n-3]
Avui en dia els arguments per a la identificació amb
dolça, la qual cosa va determinar, fins a l’extensió del Rec
Allon/Alonís/Alonai són aclaparadors: no sols l’anàlisi de
Major de l’Alfàs en el segle xviii, un relatiu despoblament,
les fonts, que la mencionen repetidament amb diferents
amb xicotets nuclis aïllats.
variants fins a època molt tardana, sinó especialment la
Aquesta plana litoral es comunicava amb la capital
realitat arqueològica, hereva d’una ciutat portuària fení-
del territorium a través d’una calçada de la qual s’ha ex-
cia des de la segona meitat del segle vii aC (testificada per
cavat un tram al costat de la vila costanera de les Barberes
la gran necròpolis orientalitzant de Casetes). Aquest nucli
Sud a la Vila Joiosa, i que moria en el nucli rural de la Pila,
perdura a través d’una evolució que no traçarem ací fins
a Altea. Cap al nord eixia una altra calçada que conduïa
a enllaçar amb l’època romana republicana, quan perce-
cap a les comarques de l’Alcoià i el Comtat: es tracta de
bem una forta romanització ja des d’inicis del segle i aC,
l’antic camí del Peix, ja documentat en el segle vii aC. En
i especialment des de l’estacionament d’un cos d’exèrcit
fi, cap al sud-oest s’estenia el camí abans mencionat que
en un castra canònic situat al costat de la muralla de la
connectava amb Lucentum. Els tres camins van estar ja-
ciutat durant les guerres sertorianes (82-72 aC).
lonats de necròpolis al llarg de quasi un quilòmetre fins
Es creu que aquest nucli va obtindre la categoria de
municipium amb l’Edicte de Llatinitat de Vespasià, el 73-
a època tardoromana, la qual cosa ens dona una idea de
l’entitat d’Allon com a nucli urbà.
74 dC, encara que excavacions de fa poc a la plaça de la
Per al poblament d’aquest territorium durant els se-
Generalitat han tret a la llum estructures de gran potència,
gles v al vii ens hem de remetre sobretot a dos treballs
probablement associades a l’àrea del fòrum, que mostren
nostres i al treball de Carolina Frías sobre el poblament
una forta activitat constructiva ja des d’època d’August, la
rural romà en la província d’Alacant. En tots ells trobarà el
qual cosa obri la porta a una possible promoció munici-
lector una completa bibliografia i a ells ens remetem per
pal anterior, contemporània a la de la resta de les ciutats
a més detalls.
de l’entorn.
En una comarca bolcada al mar com aquesta, l’acti-
El territorium d’Allon s’estructura en una plana lito-
vitat portuària és fonamental per a entendre l’arqueologia
ral dividida en tres cales: la Vila Joiosa, Benidorm i Altea.
de terra. Per a l’època altimperial pareix evident una con-
La primera posseeix el riu més important de la comarca
centració del trànsit naval al port del nucli urbà d’Allon,
i la major extensió d’horta, la qual cosa, entre altres fac-
la platja de la Vila, amb el seu ancoratge de la Fonda. En
tors, ha determinat històricament la ubicació ací del lloc
aquesta platja, sota el raval de ponent, es conserven uns
central en la comarca. Altea segueix aquest mateix patró
extensos magatzems portuaris romans. Sens dubte el
a una escala menor, la qual cosa va suposar igualment un
control fiscal imperial, mitjançant la taxa del portorium,
pes específic important en el poblament comarcal romà;
marca aquesta concentració de les operacions navals, a
mentre la plana litoral de Benidorm té escassetat d’aigua
pesar que tinguem indicis d’una lògica activitat nàutica
150 /
[page-n-4]
en altres punts de la comarca (com la platja del Torres o
l’ancoratge de l’Olla), que podem identificar amb activitats pesqueres i amb el moviment de mercaderies de redistribució des del port d’Allon i de productes comarcals
cap a aquest.
Però al costat de la desembocadura del riu Algar s’alcen, des de la segona meitat del segle iv, sobre les ruïnes
d’una vil·la altimperial, les instal·lacions portuàries porticades de Garganes, excavacions dirigides per Gabriel
Segura, i que perduren fins a la primera meitat del segle vi
i desapareixen durant la seua segona meitat. Això comporta probablement una ruptura del monopoli del port
Abocador tardoantic de la vila de Plans, a la Vila Joiosa.
urbà, d’acord amb la desurbanització d’aquests temps.
En els segles v i vi l’activitat portuària es testimonia en
a la Vila Joiosa (a què hem d’associar les Ribetes com a
ambdós ancoratges i el seu entorn. A l’Olla es documen-
nucli periurbà) i els assentaments de Plans (tocant el camí
ta amb seguretat el segle vii i es va mantindre en època
de Lucentum, a l’eixida d’Allon), les Xauxelles (al centre de
islàmica, però segurament ambdós van romandre actius
l’horta de la Vila Joiosa, tocant el camí de la muntanya) i la
durant tota l’edat mitjana i fins als nostres dies. Ambdós
Pila, que controla l’ancoratge de l’Olla, a Altea.
disposen d’un xicotet refugi natural: la punta d’Alcocó i la
És clar un important i continu descens del nombre
barra submarina que uneix l’illa de l’Olla amb terra, res-
d’assentaments si comparem l’època altimperial amb els
pectivament.
segles iii al v i, aquests amb els segles vi i vii. S’abandonen
Les nostres prospeccions a la comarca van permetre
molts nuclis rurals xicotets i el poblament es concentra
localitzar materials subaquàtics del segle v a la cala de la
progressivament en fundi cada vegada més grans, en
Mina, de l’Alfàs del Pi, i unes probables restes del segon
un procés de nuclearització que es documenta en altres
quart del segle vi en aigües de Benidorm, que hem deno-
parts de l’Imperi, i que va paral·lel a aqueixa desurbanit-
minat punta de Pinet II, testimoniat per un plat de terra
zació del nucli principal. Als ja esmentats nuclis de la Pila,
sigillata africana D2 decorada que actualment s’exposa al
les Xauxelles i Plans, tots ells de grans dimensions i entorn
MARQ d’Alacant.
d’una gran vil·la, cal unir almenys l’Albir, que es desenrot-
Quant al poblament a terra, alguns assentaments co-
lla des d’època tardoromana, amb més de 200 soterra-
marcals que ja estaven actius en l’alt imperi continuen en
ments documentats. En totes elles trobem testimonis de
els segles v i vi: els més importants són el nucli urbà d’Allon
banys privats i ja vam proposar en la nostra tesi doctoral
El territori d’Allon. Antonio Espinosa, Diego Ruiz, Amanda Marcos
/ 151
[page-n-5]
que, al voltant d’elles, la concentració de la població con-
en l’excavació de nivells dels segles vi i vii. Sobre la presèn-
forma autèntics vici, a la Pila, segurament ja des d’època
cia visigòtica a la Marina Baixa, pràcticament no en tenim
altimperial. Totes elles arriben al final del món antic, i al-
constància material. L’ocupació bizantina va haver de re-
menys tres d’elles (l’Albir, la Pila i Plans ) el superen, amb
presentar pocs canvis en general, encara que s’associa a un
materials del segle viii en la primera, i fins al segle x, en les
floriment de grans vil·les rurals com hem vist més amunt.
dues últimes.
En l’entorn de la ciutat d’Allon tenim un jaciment
Hem proposat que la creació d’un aqüeducte va po-
singular, la vila de Plans, que entre altres activitats es va
der determinar el desenrotllament d’un entorn abans poc
dedicar a una indústria de producció de caragols de terra
poblat com és la zona de l’Albir a partir del segle iv. En una
en conserva, si es jutja pels més de trenta mil exemplars
comarca seca com la Marina Baixa, l’aigua és determinant
arreplegats en un gran abocador del jaciment. Grans con-
per al poblament. El gran depòsit hidràulic de Torres, a la
centracions semblants s’han testificat també en l’entorn
Vila Joiosa, excavat per Manuel Olcina, amb una capaci-
de les Ribetes.
tat de dos milions de litres, es va mantindre en ús fins al
En aquesta època també es produeix l’ocupació
segle xviii, i la ubicació de la Vil·la tardoromana més mo-
o utilització de la cova de la Pinta a Callosa d’en Sarrià,
numental d’aquest territorium, les Xauxelles, està determi-
almenys des de mitjans del segle v fins a finals del vi,
nada per la proximitat dels principals brolladors de la pla-
d’acord amb una recuperació d’aquest tipus d’hàbitat en
na de la Vila Joiosa, com les fonts del Ribàs i de l’Alcavó.
època tardoromana.
El poblament de les illes d’aquest territori es poten-
El nostre limitat coneixement de l’urbs de la Vila
cia en època tardoromana, amb fases com a mínim dels
Joiosa en aquestes dates impedeix saber fins a quin punt
segles iv i v a la de Benidorm (segons Gabriel Segura) i fins
va continuar exercint funcions centrals respecte a la comar-
al segle vii a l’Olla. Aquesta ocupació és reflectisc de les
ca, com succeeix en altres llocs. A la Vila Joiosa, les termes
dificultats de seguretat des de la crisi del segle iii, segons
públiques del carrer Canalejas s’abandonen en la primera
Tarradell; i la veiem també en les illes de Nova Tabarca o
meitat el segle iv dC per a donar lloc a una ocupació do-
el Portitxol, només en les costes valencianes meridionals.
mèstica que perdura fins a començaments del segle vi,
En el Puntal del Torres de la Vila Joiosa existeixen igual-
com succeeix també amb les termes de Jovada I (no està
ment restes tardoantiguos i altmedievals associats a una
clar si de caràcter públic), que s’abandonen en el segle iii
possible estructura de vigilància de la costa.
per a crear sobre aquestes una àrea d’habitatge que igual-
Sonia Gutiérrez ja advertia que la Marina Baixa cons-
ment assoleix el segle vi, i el mateix passa en les Ribetes, els
tituïa un cert buit en la investigació de l’època tardoantiga
nivells de rebliment de les quals són d’aqueix mateix segle.
en el context valencià, i encara que hem avançat significa-
No hem documentat, de moment, assentaments
tivament, ens queda molt de camí per recórrer, sobretot
d’altura d’època tardoantiga, encara que es tracta d’un
152 /
[page-n-6]
fenomen generalitzat al Mediterrani occidental. No
obstant això, intuïm que algun enclavament encara
mal conegut podria entrar en aquesta categoria, com
Massatava, a Callosa d’en Sarrià, de què J. A. López Mira
ens ha informat de l’existència de TS africana D de cronologia molt tardana.
Si atenem la continuïtat del poblament tardoantic en
època islàmica, no pareix el cas de les Xauxelles, a pesar
de les discussions sobre el caràcter emiral de la seua decoració mural tallada; i tampoc no el del nucli subjacent
al centre urbà de la Vila Joiosa, que pareix despoblat
des del segle vii fins a començaments del segle xiv; ni de
Garganes. En canvi, la zona de l’Almiserà i el seu entorn,
en la unió de la vall de Finestrat amb la plana costane-
Fase III (tardoantiga) sobre els banys romans de la Jovada,
La Vila Joiosa
ra de la Vila Joiosa, presenta diversos jaciments d’època
tardoantiga que sens dubte van haver d’enllaçar amb les
en una comarca tan aïllada de les principals rutes de co-
alqueries islàmiques allí localitzades que comprenen els
municació terrestres.
segles x al xiii, encara que fins avui no hi hagen estat do-
Quant a la posada en valor d’aquest patrimoni tar-
cumentats els nivells emirals. El mateix succeeix amb el
dà, al territorium d’Allon destaca sens dubte l’aposta de
jaciment tardoantic del Salt, que podria haver donat lloc
l’Ajuntament de l’Alfàs del Pi a la vila de l’Albir, conver-
a l’alqueria de Finestrat.
tida en museu a l’aire lliure, i les excavacions en curs de
Els soterraments es concentren en aquesta època
la qual faran llum sobre les característiques d’aquest im-
en l’entorn de les vil·les, com s’ha testifimoniat sobretot
portant jaciment. En fi, no ens cansarem d’insistir en el
a l’Albir, i en general en l’entorn dels assentaments, i es
potencial que, segons el nostre parer, conjuntament amb
fan més rars els soterraments en les antigues necròpolis
enclavaments com Le Xauxelles o Plans, a la Vila Joiosa,
associades a les calçades. N’és difícil ben sovint la datació
té la zona de la Pila, a Altea, que mereix una adequada
en un segle o un altre, atesa l’escassetat, absència o sen-
protecció i gestió que ens permeta conéixer la seua evo-
zillesa de l’aixovar, encara que fins ara hi falten objectes
lució i el seu paper protagonista en el poblament comar-
clarament visigots (fíbules de peu llarg i cap ample, pas-
cal durant segles.
sadors de placa rígida o perfil liriforme, monedes…), el
que pot significar una escassa presència d’aquest poble
El territori d’Allon. Antonio Espinosa, Diego Ruiz, Amanda Marcos
/ 153
[page-n-7]
148 /
[page-n-2]
El territori d’Allon
Antonio Espinosa Ruiz, Diego Ruiz Alcalde, Amanda Marcos González
Servei Municipal d’Arqueologia de la Vila Joiosa
Sobre la ciutat romana de la Vila Joiosa, la seua localització sota el seu nucli urbà, la seua identificació amb
l’Allon/Alonís/Alonai de les fonts clàssiques i el poblament
del seu territorium hem publicat nombrosos treballs. En
els últims anys les investigacions han avançat de forma
contínua, i sabem molt més de l’esquiva Allon que llavors.
Almenys som capaços de traçar uns límits aproximats de
la ciutat, esbossar la topografia antiga i comprendre les
línies mestres de la relació amb el seu territorium. Ja en la
nostra tesi doctoral demostrem que aquest havia de correspondre’s de forma natural i aproximada amb l’actual
comarca de la Marina Baixa.
És un territorium peculiar, rodejat de grans arcs muntanyosos presidits per la serra Aitana, que el tanquen pel
nord-est en la serra de Bèrnia i el barranc del Mascarat fins
◁ Sepultura tardorromana sobre l’àrea de les termes públiques
d’Allon, carrer de Canalejas, la Vila Joiosa.
al punt d’impedir el traçat d’una calçada carretera. Fins
que en el segle xviii es van construir ponts i túnels, les úniques comunicacions per terra amb la veïna Marina Alta, i
per tant amb el territorium de Dianium, es feien a través de
difícils camins de ferradura, com el tossal de Calp i altres
durs ports de muntanya.
Pel sud-oest hi havia un camí carreter, sinuós i incòmode, que travessava una successió de llomes costaneres amb un 20% de pendent mitjana, la gràficament anomenada per Enrique Llobregat «frontera-desert», entre la
Vila Joiosa i el Campello, un terreny quasi deshabitat i sec
que acaba en alts penya-segats costaners.
Després de segles de busca, el 2005 es va localitzar
el nucli urbà on totes les investigacions apuntaven, és a
dir, sota la Vila Joiosa actual, gràcies a la troballa d’unes
grans termes públiques al carrer Canalejas. L’existència
d’una ciutat era segura, si es jutja per la inscripció d’un
magistrat local i una altra d’un macellum, o mercat, com
de les grans necròpolis de Poble Nou i Casetes.
/ 149
[page-n-3]
Avui en dia els arguments per a la identificació amb
dolça, la qual cosa va determinar, fins a l’extensió del Rec
Allon/Alonís/Alonai són aclaparadors: no sols l’anàlisi de
Major de l’Alfàs en el segle xviii, un relatiu despoblament,
les fonts, que la mencionen repetidament amb diferents
amb xicotets nuclis aïllats.
variants fins a època molt tardana, sinó especialment la
Aquesta plana litoral es comunicava amb la capital
realitat arqueològica, hereva d’una ciutat portuària fení-
del territorium a través d’una calçada de la qual s’ha ex-
cia des de la segona meitat del segle vii aC (testificada per
cavat un tram al costat de la vila costanera de les Barberes
la gran necròpolis orientalitzant de Casetes). Aquest nucli
Sud a la Vila Joiosa, i que moria en el nucli rural de la Pila,
perdura a través d’una evolució que no traçarem ací fins
a Altea. Cap al nord eixia una altra calçada que conduïa
a enllaçar amb l’època romana republicana, quan perce-
cap a les comarques de l’Alcoià i el Comtat: es tracta de
bem una forta romanització ja des d’inicis del segle i aC,
l’antic camí del Peix, ja documentat en el segle vii aC. En
i especialment des de l’estacionament d’un cos d’exèrcit
fi, cap al sud-oest s’estenia el camí abans mencionat que
en un castra canònic situat al costat de la muralla de la
connectava amb Lucentum. Els tres camins van estar ja-
ciutat durant les guerres sertorianes (82-72 aC).
lonats de necròpolis al llarg de quasi un quilòmetre fins
Es creu que aquest nucli va obtindre la categoria de
municipium amb l’Edicte de Llatinitat de Vespasià, el 73-
a època tardoromana, la qual cosa ens dona una idea de
l’entitat d’Allon com a nucli urbà.
74 dC, encara que excavacions de fa poc a la plaça de la
Per al poblament d’aquest territorium durant els se-
Generalitat han tret a la llum estructures de gran potència,
gles v al vii ens hem de remetre sobretot a dos treballs
probablement associades a l’àrea del fòrum, que mostren
nostres i al treball de Carolina Frías sobre el poblament
una forta activitat constructiva ja des d’època d’August, la
rural romà en la província d’Alacant. En tots ells trobarà el
qual cosa obri la porta a una possible promoció munici-
lector una completa bibliografia i a ells ens remetem per
pal anterior, contemporània a la de la resta de les ciutats
a més detalls.
de l’entorn.
En una comarca bolcada al mar com aquesta, l’acti-
El territorium d’Allon s’estructura en una plana lito-
vitat portuària és fonamental per a entendre l’arqueologia
ral dividida en tres cales: la Vila Joiosa, Benidorm i Altea.
de terra. Per a l’època altimperial pareix evident una con-
La primera posseeix el riu més important de la comarca
centració del trànsit naval al port del nucli urbà d’Allon,
i la major extensió d’horta, la qual cosa, entre altres fac-
la platja de la Vila, amb el seu ancoratge de la Fonda. En
tors, ha determinat històricament la ubicació ací del lloc
aquesta platja, sota el raval de ponent, es conserven uns
central en la comarca. Altea segueix aquest mateix patró
extensos magatzems portuaris romans. Sens dubte el
a una escala menor, la qual cosa va suposar igualment un
control fiscal imperial, mitjançant la taxa del portorium,
pes específic important en el poblament comarcal romà;
marca aquesta concentració de les operacions navals, a
mentre la plana litoral de Benidorm té escassetat d’aigua
pesar que tinguem indicis d’una lògica activitat nàutica
150 /
[page-n-4]
en altres punts de la comarca (com la platja del Torres o
l’ancoratge de l’Olla), que podem identificar amb activitats pesqueres i amb el moviment de mercaderies de redistribució des del port d’Allon i de productes comarcals
cap a aquest.
Però al costat de la desembocadura del riu Algar s’alcen, des de la segona meitat del segle iv, sobre les ruïnes
d’una vil·la altimperial, les instal·lacions portuàries porticades de Garganes, excavacions dirigides per Gabriel
Segura, i que perduren fins a la primera meitat del segle vi
i desapareixen durant la seua segona meitat. Això comporta probablement una ruptura del monopoli del port
Abocador tardoantic de la vila de Plans, a la Vila Joiosa.
urbà, d’acord amb la desurbanització d’aquests temps.
En els segles v i vi l’activitat portuària es testimonia en
a la Vila Joiosa (a què hem d’associar les Ribetes com a
ambdós ancoratges i el seu entorn. A l’Olla es documen-
nucli periurbà) i els assentaments de Plans (tocant el camí
ta amb seguretat el segle vii i es va mantindre en època
de Lucentum, a l’eixida d’Allon), les Xauxelles (al centre de
islàmica, però segurament ambdós van romandre actius
l’horta de la Vila Joiosa, tocant el camí de la muntanya) i la
durant tota l’edat mitjana i fins als nostres dies. Ambdós
Pila, que controla l’ancoratge de l’Olla, a Altea.
disposen d’un xicotet refugi natural: la punta d’Alcocó i la
És clar un important i continu descens del nombre
barra submarina que uneix l’illa de l’Olla amb terra, res-
d’assentaments si comparem l’època altimperial amb els
pectivament.
segles iii al v i, aquests amb els segles vi i vii. S’abandonen
Les nostres prospeccions a la comarca van permetre
molts nuclis rurals xicotets i el poblament es concentra
localitzar materials subaquàtics del segle v a la cala de la
progressivament en fundi cada vegada més grans, en
Mina, de l’Alfàs del Pi, i unes probables restes del segon
un procés de nuclearització que es documenta en altres
quart del segle vi en aigües de Benidorm, que hem deno-
parts de l’Imperi, i que va paral·lel a aqueixa desurbanit-
minat punta de Pinet II, testimoniat per un plat de terra
zació del nucli principal. Als ja esmentats nuclis de la Pila,
sigillata africana D2 decorada que actualment s’exposa al
les Xauxelles i Plans, tots ells de grans dimensions i entorn
MARQ d’Alacant.
d’una gran vil·la, cal unir almenys l’Albir, que es desenrot-
Quant al poblament a terra, alguns assentaments co-
lla des d’època tardoromana, amb més de 200 soterra-
marcals que ja estaven actius en l’alt imperi continuen en
ments documentats. En totes elles trobem testimonis de
els segles v i vi: els més importants són el nucli urbà d’Allon
banys privats i ja vam proposar en la nostra tesi doctoral
El territori d’Allon. Antonio Espinosa, Diego Ruiz, Amanda Marcos
/ 151
[page-n-5]
que, al voltant d’elles, la concentració de la població con-
en l’excavació de nivells dels segles vi i vii. Sobre la presèn-
forma autèntics vici, a la Pila, segurament ja des d’època
cia visigòtica a la Marina Baixa, pràcticament no en tenim
altimperial. Totes elles arriben al final del món antic, i al-
constància material. L’ocupació bizantina va haver de re-
menys tres d’elles (l’Albir, la Pila i Plans ) el superen, amb
presentar pocs canvis en general, encara que s’associa a un
materials del segle viii en la primera, i fins al segle x, en les
floriment de grans vil·les rurals com hem vist més amunt.
dues últimes.
En l’entorn de la ciutat d’Allon tenim un jaciment
Hem proposat que la creació d’un aqüeducte va po-
singular, la vila de Plans, que entre altres activitats es va
der determinar el desenrotllament d’un entorn abans poc
dedicar a una indústria de producció de caragols de terra
poblat com és la zona de l’Albir a partir del segle iv. En una
en conserva, si es jutja pels més de trenta mil exemplars
comarca seca com la Marina Baixa, l’aigua és determinant
arreplegats en un gran abocador del jaciment. Grans con-
per al poblament. El gran depòsit hidràulic de Torres, a la
centracions semblants s’han testificat també en l’entorn
Vila Joiosa, excavat per Manuel Olcina, amb una capaci-
de les Ribetes.
tat de dos milions de litres, es va mantindre en ús fins al
En aquesta època també es produeix l’ocupació
segle xviii, i la ubicació de la Vil·la tardoromana més mo-
o utilització de la cova de la Pinta a Callosa d’en Sarrià,
numental d’aquest territorium, les Xauxelles, està determi-
almenys des de mitjans del segle v fins a finals del vi,
nada per la proximitat dels principals brolladors de la pla-
d’acord amb una recuperació d’aquest tipus d’hàbitat en
na de la Vila Joiosa, com les fonts del Ribàs i de l’Alcavó.
època tardoromana.
El poblament de les illes d’aquest territori es poten-
El nostre limitat coneixement de l’urbs de la Vila
cia en època tardoromana, amb fases com a mínim dels
Joiosa en aquestes dates impedeix saber fins a quin punt
segles iv i v a la de Benidorm (segons Gabriel Segura) i fins
va continuar exercint funcions centrals respecte a la comar-
al segle vii a l’Olla. Aquesta ocupació és reflectisc de les
ca, com succeeix en altres llocs. A la Vila Joiosa, les termes
dificultats de seguretat des de la crisi del segle iii, segons
públiques del carrer Canalejas s’abandonen en la primera
Tarradell; i la veiem també en les illes de Nova Tabarca o
meitat el segle iv dC per a donar lloc a una ocupació do-
el Portitxol, només en les costes valencianes meridionals.
mèstica que perdura fins a començaments del segle vi,
En el Puntal del Torres de la Vila Joiosa existeixen igual-
com succeeix també amb les termes de Jovada I (no està
ment restes tardoantiguos i altmedievals associats a una
clar si de caràcter públic), que s’abandonen en el segle iii
possible estructura de vigilància de la costa.
per a crear sobre aquestes una àrea d’habitatge que igual-
Sonia Gutiérrez ja advertia que la Marina Baixa cons-
ment assoleix el segle vi, i el mateix passa en les Ribetes, els
tituïa un cert buit en la investigació de l’època tardoantiga
nivells de rebliment de les quals són d’aqueix mateix segle.
en el context valencià, i encara que hem avançat significa-
No hem documentat, de moment, assentaments
tivament, ens queda molt de camí per recórrer, sobretot
d’altura d’època tardoantiga, encara que es tracta d’un
152 /
[page-n-6]
fenomen generalitzat al Mediterrani occidental. No
obstant això, intuïm que algun enclavament encara
mal conegut podria entrar en aquesta categoria, com
Massatava, a Callosa d’en Sarrià, de què J. A. López Mira
ens ha informat de l’existència de TS africana D de cronologia molt tardana.
Si atenem la continuïtat del poblament tardoantic en
època islàmica, no pareix el cas de les Xauxelles, a pesar
de les discussions sobre el caràcter emiral de la seua decoració mural tallada; i tampoc no el del nucli subjacent
al centre urbà de la Vila Joiosa, que pareix despoblat
des del segle vii fins a començaments del segle xiv; ni de
Garganes. En canvi, la zona de l’Almiserà i el seu entorn,
en la unió de la vall de Finestrat amb la plana costane-
Fase III (tardoantiga) sobre els banys romans de la Jovada,
La Vila Joiosa
ra de la Vila Joiosa, presenta diversos jaciments d’època
tardoantiga que sens dubte van haver d’enllaçar amb les
en una comarca tan aïllada de les principals rutes de co-
alqueries islàmiques allí localitzades que comprenen els
municació terrestres.
segles x al xiii, encara que fins avui no hi hagen estat do-
Quant a la posada en valor d’aquest patrimoni tar-
cumentats els nivells emirals. El mateix succeeix amb el
dà, al territorium d’Allon destaca sens dubte l’aposta de
jaciment tardoantic del Salt, que podria haver donat lloc
l’Ajuntament de l’Alfàs del Pi a la vila de l’Albir, conver-
a l’alqueria de Finestrat.
tida en museu a l’aire lliure, i les excavacions en curs de
Els soterraments es concentren en aquesta època
la qual faran llum sobre les característiques d’aquest im-
en l’entorn de les vil·les, com s’ha testifimoniat sobretot
portant jaciment. En fi, no ens cansarem d’insistir en el
a l’Albir, i en general en l’entorn dels assentaments, i es
potencial que, segons el nostre parer, conjuntament amb
fan més rars els soterraments en les antigues necròpolis
enclavaments com Le Xauxelles o Plans, a la Vila Joiosa,
associades a les calçades. N’és difícil ben sovint la datació
té la zona de la Pila, a Altea, que mereix una adequada
en un segle o un altre, atesa l’escassetat, absència o sen-
protecció i gestió que ens permeta conéixer la seua evo-
zillesa de l’aixovar, encara que fins ara hi falten objectes
lució i el seu paper protagonista en el poblament comar-
clarament visigots (fíbules de peu llarg i cap ample, pas-
cal durant segles.
sadors de placa rígida o perfil liriforme, monedes…), el
que pot significar una escassa presència d’aquest poble
El territori d’Allon. Antonio Espinosa, Diego Ruiz, Amanda Marcos
/ 153
[page-n-7]